Rambla, La (1931-1935). Núm. 189 (21 ag. 1933)

              ti
TURIIVIE ESPORTIU
D'unes dtclaracions ,del senyor
Amadeo Garba. Salazar, nou seleccio
na,dor de l'equip nacional:
"...Penso que als jugadors cal vigi
lar-los amb la máxima atenció, no so
lament en els seus camps, sine) prin
eipalment en els deis seus contraris.
Aixi, per exemple, jo cree que on s'ha
de veure el rendiment d'un jugador
madrileny _és a Valencia, Bercelona,
Sevilla o Bilbao, i a la. inversa. Per a (recomer:ir-be petiso fer molts des
plaeaments."
Després d'aixó només ens resta fe
licitar el senyor Garcia Salazar 1 el
fettronat Nacional del Turisme 1 la
mentar que per veure el renalrnent
d'un jugador no se l'hagi d'emportar
a Filipines, Austrália, Nova-York, Rio
Janeiro... '
"CUNITU"
Juanito" Boix, directiu de cent Fe
deracions, !Ilustre ex-sportman i orga
nitzador incansable de tot el que re presepti buroerácia esportiva, fa un
ternps s'ha eclipsat de les seves con
génites activitats amb tota classe des
!t.
Els que el coneexen es pregunten
COI» en el !arnés rente de la princesa:
Qué tindre el "Cunitu"? On és? ?Qué
la passa?...
Arnatents com som nosaltres a es
brinar aquesta classe de defeccione
heni cercat per tet i preguntat
tothom. Despees de moltes gestions,
a la fi pem aconseguit saber en qué
s•ocupa, ja que no ens resignávem a
eomptar-lo amb els declarats "forfait"
de l'esport.
I neturalment... está preocupadís
sim amb l'organitzacio d'una nova
Federació que tindrá per fi apiegar
tots eh que es preocupen de la cacera
de la sargantana 1 el Ilagardeex viro
La a tot Catalunya.
MES FUTBOL ESTIUENC
Com eh nostres lectors segurement
hauran observat, venim maldant cada
setmana perqué el futbol a l'estlu
ocupi el !loe que U pertoca: que és el
del eanti i l'hamaca.
Que el futbol a la carden-la és per
letelele en P9.51.r.4.0etnae..kle.SA92411,ele,,,
Ciriaco; peró per si hi ha encara al
.teggise )i4$e.que Ile
Aluestle/egrama de Berlín que
han publicat els diaris moleste set
mana i que no podem dir que ens pla
•asid de transeriure:
"Borlen, 111..-Un ómnibus, en el qual
ylatjaven 22 jugadora de futbol, ha
e`ligut per un barrene per haver-se
desviat a causa de trencar-se un neu •
metle, haventeissultat 20 persones fe
rides de mea o menys consideracee."
Suposem que mes aviat que a causa
d'un neurnátic no ha estat alié l'ac
eident a qual oe. el testa mejor. Con
seqüencies del futbol estmene que
aquí. eom hl 'país deis "nazis" no dei
ea de fer estrelle
LA HISTORIA.-- ES DEPBTIRA
Fa uns quants ar.ys, un club, catalá
futbol avul desapareeut-P"Euro
pelea-va voler separar-se de la Fede
ració per disconformitat amb una de
terminats falls del Consell.
Com quz els cle' que "de de
be• se separen de la Federació incor
ren en sanció i aquella, aplicant el re
glament, 11 trpba substitut de seguida,
l'"Eirropa" va veure que Ji ane
e* no res més que la pele cuitá, ea
.rietee ajudetame, a dir que de tot alló
res i que alabat sia Déu.
Si la Federació Catalana vol, ara,
passará exactament igual que anys
ieneera. Apressi's a dir que els regla
ments s'han fet per aplicar-los i veu
rá clon, darrera l'altre o tots al
hora, els clubs que dissabte passat,
ede eparaula", digueren que causaven
a la peinera categoria catete
'flienellepera dir que ho 'cien veu
4. •
"RENTICLE" DE "VEDETTES"
Ens haviem acostumat en aquests
darrerssanys a qué la representaeló
deis clubs eternament (?) rivals,
"Barcelona" A "Espanyol", la portes
sin, reepeetivament, els senyors Ca
bestany1 Canyelles.
Dissabte passat no fou, peró, així.
representació de les dues poten
cies máximes del futbol catalá la por
'Laven els senyors Paexot 1 Serrama
lera, que no fa gaires anys havien
tIngut categoria de "vedettes", peró
que dissabte passat, ale ja sigui per
qué els anys no passen en va, ja si
gui perque 'mal no trepitjaren terreny
ferm, tingueren una "rentrée" bon xic
desafortunada...
Creiem, peró, que en el fons no hl
ha silbe un xic de desentrenemente,
A T LE T I S ME
El Club Femení i d'Esports
triomfa en els Campionats de
Catalunya i el Badalona E. C.
venç en el cinque' matx contra
la U. E. Albigeoíse
Ahir, al camp del Badalona E. C.,
van eflebrar-se dos importants festi
vals d'atletisme que van demostrar
l'entusiasme i la capacitat dels ele
manta, atletics d'aquell club. Ens re
ferim als campionats de Catalunya
femenina i al cinqué matx interna
cional entre els equips de la U. E.
Albigeoise i del Badalona E. C.,
aque_st reforpat amb atletes cedits pel
F. C. Barcelona, tals com Aracil, Ro
ca 1 Piferrer.
Hl assisti bastant de públic. Un
públic snolt entusiasta i entes.
Les proves d'ambdues competicions
van disputar-se simultániament, du
rant el mea); i la tarda.
Contribuiren a réxit de rorganitza
ció elements de la Federació Catalana
d'Atletisme i els dirigents del Club
d'Albí.
En general els resultats técnics no
van correspondre a la intensa Beata
desenrotllada entre els participants.
Per una banda la pista del camp del
Badalona'rid és la de l'Ese:Mi, i, per
altea banda, tant els atletas de la U. E.
Albigeoise com les del Club Femení i
d'Esports van manifestar-se manCats
de forma. i fins de classe els pri
mers.
Anem a cementar, a part, ambdues
•competicions:
El Badalona F. C. triomfá de la
U. E. Albigeoise per solament set
punta de diferencia. D'haver-se pre
sentat el Club costeny amb una re
presentació própia. hauria estat ven
lut. Ignorem si els francesas, peró.
pertanyien, tots, al Club d'Albi. Su
posem que si.
En aquest matx solament s'establi
una marca bona: la deis 400 metres,
que guanyá Francesc Faura, en 52 se
gens i 3 cinquens. Totes les altres
marques no corresponen, ,sincerament,
a la talla dels guanyadors, llevat, tal
volta, del Ilançament del martell, rea
litzat pel més gran deis Tugues.
Aquestes marques mediocres cal
atribuir-les, les que pertanyen ala ca
talans, al terreny. Acostumats tots
ella a actuar sobre les pistes de l'Es
tadi de Montjuic, forçosament havien
de notar la diferencia en Ser-ho sobre
terreny dur, encara que sigui cobert
amb una Ileugera • capa de cendra
Hem d'opinar d'aquesta manera, per
qué recents son encara, les magnifi
ques gestes de Piferrer, Roca i Ara
cil, preferentment en els darrers cam
pionats peninsulars.
Quant als atletes de la U. E. Al
bigeoise, tampoc no han vingut pre
parats com nitres vegades ni amb un
cppjunt, de la mateixa guantee Lle
veat dede''aFmaureenst,ilatmleateganidfei"c,emleallar.e,sqtUaaléis
de caVeeoida inferior.
Pillre:,triomfá en eteuee provee: e00
i 800 metres. Aquesta darréra cursa,
peró, l'havia d'haver perduda si Pi
ferrer, en comptes deportar la cur
sa. hagués fet el contrari. Piferrer
no és corredor per a "marcar" el
tren, ans al contrari, les seves mi
nora actuacions les aconseguirá, per
ara, collocant-se en segona o tercera
posició, juntament amb l'escamot de
cap, atacant en la recta final. No ho
va fer aixi. 1 va perdre la cursa. En
canvi, en la prora' de rellevaments
olímpica, agafa .1a aáctiea que hem
esmentat, 1 triomfee sobre Faure per
un bon marge 'cle eeunts`.
Ens causa una impressió excellent
l'actuació d'Aracil. No ens referim a
la marca per eh l emprada en els 200
metres, sinó al coratge que posa en
la huila. Repetim el nostre comenta
ri exposat en l'avinentesa dels cam
pionats d'Espanya: el dia que Ara
cil es faci amb un millor estil i s.e
piga treure de resfory tot el rendi
ment, les seves marques mliloraran
corisiderablement.
Tugues no arribá ala onze metres
en el pes; Altafulla es quedáeals 670
en llargária, i guanyá una 100 metres
en 12 segons...
No cal que afegim les causes d'a
questes marques mediocres del cinqué
nieta internacional Albí-Badalona.
• * •
Tampoc les nostres fémines no ens
han plagut. Aqueste campionats de
Catalunya no ens han deixat pas un
record agradable en respecte técnic.
El Club Fernení i d'Esports s'haurit
apuntat un neu éxit, peró amb un
conjunt de marques que estan molt
per dessota de les possibilitats de les
seves atletes. El mateix podem afe
gir pel que fa referencia a les par
ticipants d'altres clubs.
Naturalment que hi ha motius que
justifiquin la pobresa d'aqueetes mar
ques: la indisposició d'alguna atleta,
la manca de l'Estadi per a poder-se
entrenar a causa de trobar-se tancat
durarle cert temps, la temporada de
banels..: -la mala situació de les pis
tes del camp del Badalona en com
pareció a les de l'Estadi... El que si
gui.
No voleM estendre'ns mes. El lec
tor entes pot jutjar amb els comen
taris que portem fets i amb els re
sultats de la jornada que a continua
ció publiquem.
CALVET
Resultats del matx Albí - Badalona
400 metres:
1. Faure (Albí), 52 segons 3-5.
2. Roca (Badalona).
3. Pesoux (Albí).
100 metres:
1. elltafulla (Badalona), 12 segons.
2. Bartés (Albí).
3. Henies (íd.).
4. Estalella (Badalona),
3.000 metres:
1. Waltirpurget (Allef), 9 111. 42 s.
2-5.
2. Bernabeu (Badalona).
3. Clemente (ideM). IreComana a la seva distingída clientela 1 al públiC en general,
la incomparable
SOPA DELS PESCADORS Plat creació de la casa
Restaurant Catalunya
• 4. Bulbena (íd.).
5. Ferrer (id.).
6. Closet (Albí).
Llançament del pes:
1. J. Tugues (Badalona), 1098 m.
2. Estalena (Badalona), 999 m.
3. Laroche (Albí), 934 id.
4. Larroche I, 883 íd.
Salta de Ilargária:
1. Altafulla (Badalona), 670 m.
2. Bartés (Albi). 640 m.
3. Roca (Badalona), 638 ni.
4. Larrouche I (Albí), 592 m.
800 metres:
1. Faure (Albí), 2 minuts 7 s. 2-5.
2. Piferrer (Badalona).
3. Besons (Albi).
4. Sitje (Badalona).
200 inetres (foca de concurs):
1. Aracil, 24 s. 4-5 (Badalona).
2. Estalella (íd.).
3. Gt;inard (id.).
Llançament del martell:
1. Felip Tugues, 3985 m. (Badalo
na).
2. J. Tientes, 3298 (íd.).
Rellevaments 4 per 100t,
1. Badalona (Altafulla, Roca, J.
Tugues, Amen). 47 segons 2-5.
2. Albi (Aynes. Larrouche I 1 II
Sartas.
Rellevaments (800, 400, 200, 100 ni.):
1. Badalona (Piferrer, Tugues, Ro
ca i Aracil). 3 m. 45 s.
2. Albí (Pesoux. Faure, Roques i
Bartés).
Puntuació:
1. Badalona E. C., 39 punts.
2. U. E. Albigeoise, 32 id.
Resultats temenins:
80 metres:
1.Morros (Club Femeni), 11 s. i 4-5.
2. Sugranyes (íd.).
3. Valiente (Júpiter).
Llançament dei pes:
1. Tugues (Badalona), 821 m.
2. Mirapeix (Club Femenil, 641.
3. Morros (íd.), 6235.
4. Valiente (Júpiter), 590.
5. Sales (Club Femenie 544.
300 metres:
1. Morros (Club Femení), 53 s. 1-5.
2. Boada (Júpiter).
3. Jerez (Club Femen1).
4. ()ayeres (Júpiter).
5. Sunyer (Club Femen1).
la rambla
21 agost de 1933
4
fL1
eeselee
es ele
;ee
e•SS
Senyoretes partleipants als Campionats
Salta d'allária:
1. Morros (Club Femeni), 120 ni.
2. Trepat (ídem), 110 m.
3. Jerez (ídem), 110 m.
Llançament del di-se:
1. Mirapeix (Club Femeni), 2065
metres.
2. Guasch (íd.), 2059 m.
3. Tugues (Badalona). 1782 m.
4. Jerez (ídem). 15'61 m.
Llançament de la javelina:
1. Sunyer (Club Femeni), 1952 m.
2. Tugues (Badalona). 1863 m.
3. Guasch (Club Femeni), 1783 m.
150 metres:
1. E. Treeet (Club Femení), 21 s.
4-5.
2. Morros (id.).
3. Bartoli (id.).
4. Tubau (id.).
600 metres:
1. Boada (Júpiter), 2 m. 17 s.
2. Oliveres (íd.).
3. Mirapeix (Cha. Femeree.
Rellevaments 4 per 100: .
1. Equip A, integrat per 'les se
nyoretes Trepat, Tubau, Sugranyes i
Morros, un reinut i un selén!
2. EquirOB, integrat pet 'les senyo
de Catalunya d'atletisme Yemení
retes Sales, Bartolí, Balasch i Jerez.
Salta de Ilargária:
1. Sugranyes, 433 metres (Club
Femení.
2. Trepat, 402 m. (íd.).
3. Tubau, 385 m. (id.).
4. Valiente (Júpiter), 385 m.
UN MATX TRIANGULAR FRAN
CESC ARAGO, MOLLET,
GRANOLLERS
Sota el control d'acció atletiva, va
disputar-se ahir a Mollet un matx
triangular entre els eouips de la loca
lítat i els deis clubs Francesc Aragó i
Granollers.
Hi van participar un bon nombre
d'atletes la majoria d'ells novells, en
cara, peró deis quals 1mm pot espe
rar algunes revelacions no molt 11u
nyanes.
La victbria es decanta a favor deis
etletes del. Francesc Aragó, classifi
cantese en segon lloc el Mollet i en
tercer el Granollers.
Llançament de la javelina:
1. C. Sanz (Mollet), 3590 m.
2. S. Moles (ídem). 3586 m.
.3. J. Riera (Granollers), 3317 m.
100 metres:
1. R. Heres (Aragó), 11 s. 8-10.
(Feto Claret)
2. J. Valls (ídem), 12 s.
3. Gassol (Mollet).
Llançament del dise:
1. E. Carol (Mollet), 2584 metres.
2. A. Tornabell (Aragó), 2549 m.
3. L. Muxí (íd.), 2452 m.
Salta d'allária:
1. J. Heres (Aragó), 152 metres.
2. E. Carol (Mollet), 147 m.
3. J. Ventura, 147 m.
809 mctres:
1. A. Felguera (Mollet), 2 m. 17
segens 2-10.
2. J. Nogués (Aragó), 2 m. 23 s.
3. P. Llach (Granollers).
Satis de Ilargaria:
1. J. Valls (Aragó), 554 metres.
2. J. Roca (íd.), 5'45 m.
3. E. Carol (Mollet), 542 m.
Llançament del pes:
1. L. Muxí (Aragó), 882 m.
2. M. Lafuente (íd.), 811 m.
3. S. Aranda (Granollers), 803 m.
Rellevaments 4 per 100 (exhibició):
Primer i únic eme°, J. i R. Heres,
J. Veca i Valls, del Francesc Aragó.
Puntuació:
1. Francesc Aragó, 67 punta.
2. C. Mollet, 54 íd.
3. Granollers E. C., 20 íd.
CQMPA A TRASMEDITERRAN A
MADRID: Passelg de la Castellana, 14. - R LO : Via, Laletana, LINIA RAPIDA. DE ORAN LUXE BALL Z-CANARIEs - Sortides sltmanals eirodiseabtes. " les 12 ThcIare, ela rvelia Mil(mot7O-11aus
"CIUDAD DE SEVILLA" 1 "VILLA I) .MADRID"
SortlLdIeNsIAcadRaAPdIDlaA (DexEceGpRteANelsLudZluEmeBnAgReCs)E,LOdNe "AB-aPrAcLerMonAa DlE PNaIlAmLaL, OaRClAes 21 hores, per les moto-nana
SERVEIS Re"GCUIULADRAsD-EDNETRBEARTCAELRORNAAG"ON1 A'C, 1V1:ADL.EtoNCDIAE, PAALLAMCAA"NT 1 PALMA
lNaONRIAD CDO'AMFDERERICCMAIAALLI OACRMACBAN,EASBRCAAIRELCSEE:SL-OAsNoTrAtOi-dMTeSAs oE'qL1uSiBnPAzOeRrRiCaTElSsLDOdeENALB-AaErIMcVeEIlsoDsnAIaTEeRlsRAdiNjoIuAs, LPIONRIATS CDOEMLENRCOIRADL DB'IELSBPAAON-YCAAD. IZ-CA,NARIES, AMB ESCALA A -TOTS ELS - Sortides quinzenals de Bilbao els dijous LlNIA RAPIDA REGULAR ENTRE ESPANYA I TERRITORIS DE LA GUINEA ESPANYOLA (FERNANDO P00). Sortides el cha 15 de cada mes LiNet RANDA REGULAR ENTRE BARCELTA SSoorrttilddeess ddee VBaalrécneclotanaelsels~edirlleunss 1 1 ddisisjaobutesla l1esVA20LElNloCrIeAs, a les 1941Desee. Servel prestat per la moto-na
"CIUDAD DE VALENCIA" • Preu a ScEobReVrtEaI: Q7'U501NpZreEsN. AIlLltIMleEtsDdIT'aEliRaRdAa N1 ItAo-rCreAtdNaTAa BpRreICusA reduits aLmINbIAesRcEalGaUaLAtoRts EeNtaTRpEortBaAdReClEaLOPeNnAínsula. Sortldes de Barcelona eis dímecres - ALACANT - ORAN MELILLA - VILLA ALHUCEMAS - Sordti'dOersandeelsBadrlcmeelocnreas,cadd'Oa radniumcaepnCgaeE,UATlaaAclae1nstV8IeClhsEo-VdrelEmsR; aSrAdts'Al1acda'nAtlaeclas ntdcimaparts,
a Barcelona els dimecres
Delegactó de la Companyla a tots els Pons
MARITIMES
IRécord de velocitat del su
per-transatlántic «R ex»
El super-transatlántic "Rex", le 54.000 tones de la flota de
IV Soc. Italia, háVent^itit. de
Gibraltar el ii del '43.:íbireriif, a
les ¦ 18'30, ha - arribae. a, Nova
York fel 16 de l'actgal a; les
4'30, havent efectuat la traves
sia transoceánica en quatre dies
13 '1mi-es i- so , militas, ,batent
així tots els récords de velocitat
iposseits fins ara per altres va lpors, ja que ha mantingut a pe
Isar del temps poe favorable, una
tIvteenlotcitat de 29,61 milles, perme a , la batidera italiana la
conquesta de la cinta blava i de
mostrant la perfecció de tots
els serveis i la técnica de la
marineria italiana.
COIV-XTE, CATALANS!
L'ambient politic,
i periodistic
catalá
El nostre illustre collaborador
A. Rovira i Virgili ha publicat a
"La Humanitat" el següent inte
ressant article, que respon en
absolut a un vast estat d'apinió.
Es així, com parla Ravira, com
haurien de parlar en aquesta
hora tots els catalans amb sen
tit del deure cívic, que no són
pas el "bruncts" que corren per
aquests móns com uns esperitats,
plens de rancúnia, d'amargura i
de despit.
Diu així l'article:
"Encara que hi hagi alguns en
trebancs i algunes dilacions, la
veritat és que el traspás de ser
veis avança. Ja no pot allargar
se gaire més temps el traspás
efectiu deis quatre serveis d'im
portáncia major: Ordre públ1c,
Hisenda, Justicia i Obres públi
ques. Hem de creure que en ar
ribar la tardor vinent aquests
quatre serveis, que són les qua
tre columnes del régim estatu
tari, estaran en mans de la Ge
neralitat.
Aleshores podrá donar el seu
UNIO CATALANA DE FEDERA
CIONS ESPORTIVES
Sha constituit la Unió Catalana de
Federacions Esportives, i ha estat ele
git en l'Assemblea de COnstitució el
segfient Comité Executiu:
Pompeu Fabra i Poch, president;
Joan Roca i Alcaniz, secretan; Pean
cese Fábregues, vice-secretari; Lluís
Otín, tresorer; Francesc Guarner,
comptador; Cándid. Vidal de Lloba---
tera, arxiver; Joan Bola i Iglésies,
bibliotecari; Jaume Gieil i López, Jo
sep Sunyol i Garriga i Ramon Pey
poch i Pich, vice-presidenta.
El domicili provisional és a la Fe
deració Catalana de Lluita, carrer
dej _Pgranek callinerp. ZO,
. -
-PiPI
máxim rendiment l'Estatut, i la
lletra de la llei es convertirá en
carn de realitat. Aleshores co
mençara de pie la primera eta
pa de l'autonomia. Estreta 1 tot,
la llibertat que tindrem és la 111-
bertat més ampla que haurá tin
gut Catalunya d'alguns mesos
ençá.
I com que aquesta hora és
molt próxima, i la feina será
molt vasta i la prova será deci
siva, hem de facilitar des d'ara
el digne inici 1 la continuació fe
cunda del régim estatutari en la
seva plenitud. Per a aconseguir
ho, cal una preparació legislati
va • i governamental, i cal també
una poderosa embranzida de la
democracia catalana.
L'ambient polític 1 periodistic
catalá deis darrers mesos no ha
estat proa bo. Mentre que en els
rengles verament populars es
manté la fe en la República 1 en
l'Autonomia, en algunes organit
zacions de partit, en alguns casi
nos 1 en algunes Redaccions ac
tuen massa els corrents negatius
de descoratjament, de despit 1 de
divisió. Hi ha grups, periódics 1
homes que, empesos per un ne
guit lamentable, treballen, segu
rament sense voler-ho, per de
primir el nostre poble i per a afe
blir les forces vitals 1 espirituals
que li són necessáríes en la pre
sent hora.
Dies enrera demostrávem que
en algunes velles nacions caigg
des, que s'han redreçat política
ment, es manifesta una marcada
tendéncia a la rebrotada deis de
fectes nacionals que tant contri
buiren en segles passat,s a la tra
gédia de la propia historia. I bé:
hem de donar e lcrit d'alerta:
també a Catalunya es manifes
ta la mateixa tendéncia pernio
sissima. No hem .arribat encara,
de bon tros, al cim de les nostres
reivindicacions irrenunciables, i
molts de catalans ja treballen
inconscientment per a deturar
l'ascensió alliberadora 1 per a ti
rar novament rostos avall la po
bra patria.
*
Compte, catalana! Compte a
emprar en la crítica dissolvent,
en l'escomesa personal i en els
1:usastinntinnasasnasuransunnunnnurannumunamannr.r.unamannu,
9
el,
iet
.
n A "La Veu"encara gosen parlar... .. . 11,' •((Les delegacions venien a ésser, en el l'égira 'de la fi
fi Mancomunitat,..com el traspls de serveis en el récrbim 11
11 de la Generalitat„ El trasphs, alesliores, no,vingué ni 2-:
:: en un any, ni en cinc, ni en tots els.deu.que'la Manco ,2:
2t munitat tingué de vida. En aquest aspecte el fracárs 11 ..
!2I fou total. 5:
2 Si ara el traspIs 'de serveis no anés corrí és 'de llei, 9 2
, 2 2
els catalans Sabríeiri exigir els nostres drets„ Perei. és li
I.I2 impossible que la República ens tracti tan malament 1: com ens tracta la Monarquia.» li28-
2
2 A. ROVIRA«I VIRGILI 2 8128
U a .«La Humanitatn
211
2:
,•.
eselats d'odi, les energies que ne
cessitem per a l'obra constructi
va iniciada! Compte a emmet
zinar les animes, a burxar els
mals intints, a remoure el pósit
de la ferocitat 1-encime:Me! Treu
sovint el cap, a casa • nostra,
aquell anarquista que jau habi
tualment enel fons de la sub
consciencia étn- lea. Un anarquis
ta que es disfressa amb vestits
de moltes'menes, des del de cler
gue al de pagés.
* 5 *
Massa érítics, 1 pocs autors.
Massa mordacitat, i poca virtut
de collaboració. Massa ungles per
a esgarrapar, i poqUes mans per
a treballar. Una part de la Prem
oa•catalana fa una immensa an gírnia, convertida com és en re
teptacle de totes.les secrecions de
ri-talaltia i de baixesa. Algun dia
ri de dreta hi ha que bat el ré
cord del to baix amb notes i ar
ticles i comentaría d'un vil i re
voltant plebeisme.
Anuncis Oficials
COMPANYIA GENERAL • rDE TRAMVIES
Cem sigui que el primer de setem
bre propvinent venç el cupó núme
ro 23 de les Obligacions al 6 per 100
d'aquesta Companyia, s'informa els
senyors tenedors que el pagament
de l'expressat cupó quedará obert
des del dit dia, a raó de quinze pes
setes, deduint Ptes. 230 pels impos tos del Tresor, a les següents cases de panca: S. A. ARNUS - GARI,
BANCA MARSANS. S. A., BANCA
ARNUS S. A. i CREDIT LYONNAIS. Barcelona, _16 d'agost de 1933.
El Director,
Alfred Arruga
COMPANYIA GENERAL
DE TRAMVIES
Com sigui que el primer de setem
bre propvinent venç el cupó núme
ro 39 de les Obligacions al 5 per 100 d'aquesta Companyia, s'informa els
senyors tenedors que el pagament
de l'expressat cupó quedará obert
des del dit dia, setes amb cinqauraanóta dceendtoimtzes, pdees
sSdo.ur,inAta. PAletRessN.sUé2gSüp-GeenlAstsRimIc,apsoeBssAtoNdseCdABelanATcRrae:
NUBSa,rcSel.oAn.a,i C16REd'DagITostLYdOe N1N93N3.AIS.
El Director,
Alfred Arruga
TEATRES
TEATRE NOVÉTATB
Companyia Lluís CALVO.-Avui, nit, a les deu:
LOS CLAVELES per MIRAS.
BOHEMIOS. pee l'ALCARAZ i MIRAS.
UNA MORENA Y UNA RUBIA Dpeimlsecsereuss, imfmunilcloióra-bles interpretsp_ mestre MILLAN. homenatge al
LA GAVIOTA
Dissabte, 26. Estrena
LA GUITARRA DEL FIGARO dLeAEl s_mTdeEseHMtzrpIePPáEOtSxSOL4T.RI-ATaO_DZiL,AwABpnZeAiplALtaR.gdOAruarvniiaa.ttenor
MEMORIA SENSE IDEM
A la Memória que enguany ha re
partit als clubs la Federació Catalana
de Futbol Associació, es fa, com sem
pre, un resum de l'actuació deis equips
catalans en les competicions oficials
espanyoles. I es ve a dir que si no ar
riba a ésser per 1"Espartyol", que ar
ribá a les semifinals i en elles fou eli
minat per l'"Athletic" de Bilbao, el
nostre paper hauria estat ben trist.
Memória mancada de remeda
aquesta que deixa sen.se fer el degut
elogi d'un equip com el del "Centre
d'Esports de Sabadell", que ha gua
nyat el Campionat de Lliga (Teroera
divisió) i ha estat, per tarit, rúnie
club catalá que ha portat un títol na
cional a casa.tt4
UN CONDE QUE NO ES TAL
CONDE...
Dies enrera, a la Federael.ó, va ha
ver-hi una reunió de clubs de primera
eategoria, preparatória de l'Assem
blea. A apuesta reunió van assis
tir-hi qui sap els representants de ca
da club. Com que un era poc, algun
club va enviar-n'hi dos 1 tres i quatre.
Un d'aquests fou 1"Espanyol". El
nostre estimat collega. "El Noticiero
Universal" ens n'assabentá, deguda
ment. Per 1-Espanyol"-deia-hi as
sisti el senyor Serraclara- suposem
que volien dir Serramalera-. 1 afegia:
"...i de més a més el "conde" de Figue
cola." No hi he tal "conde". Millor
dit, hi ha un Conde, el senyor Pece
Conde, de la Directiva, i un senyor
Figuerola, que si no és de la Directi
va, ho sembla...
EL SENYOR GUIXA...
El senyor Guixá, assistí a l'Aseem
blea de la Federació de Futbol cele
brada dissabte passat representant el
"Sans". El senyor Guixá, és un home
que no s'está de res. Diu el que li
sembla acuse preocupar-U gens ni mi
ca que el que, li e,embla bé a en nu
gui semblar-li malament al del costal,.
El pa éš na i el vi és vi, diu dl. I
"s'ansacabó".
Al senyor Guixá Ii plan de fer fra
ses. Dissabte n'engegá una que l'As
sembleg, en general, celebrá, peró
que al delegat del "Sabadell". senyor
Forns, no li va plaure ni Phauria vol
gut escoltar. El senyor Guixa alludí
els clubs "Barcelona", "Espanyol" 1
"Sabadell" d'aquesta forma: La Ca
tedral, le Seu d'Urgell i el "mona
guillo"...
eAh!, després el senyor Guixá fin
gué un record pels temos de la dic
tadura que als deleeats de 1"Espa
npol" i de POlesa" tampoe no les va
plaure. Pepe aquests petits disgustos
que proporcionen les seves interven
cions fan felil el senyor Guixá, puix
que sense elles perdria molt; ho po
deu creure.
CINEMES
Rambla
LA LUCHAIEZESPADA
Documental en espanyol.
NEW ORLEANS
Documental en espanyol.
FRANCE ACTUALITÉS
Nuvolari guanya el Gran Premi
Niça.
DE COBLENZ A A COLONIA
Reportatge de l'Alt Rhin.
ECLAIR JOURNAL
Campionat deis llestos; 25.000 Soy
Scouts es reuneixen a Hongria, etc.
NAIXEMENT DE L'HEREU del
porter nacional Ricard Zamora.
Sessió continua des de les tres de
la tarda a la una de la matinada.
Preus d'estiu: 1 pesseta, localitat
única.
PUBLI-CINEMA
Avui, dilluns, tarda, a dos quarts ele quatre fins a la una de la ma
tinada. Sessió continua, 1 pesseta.
TRRIIECSP;IOACRRATI RAOFTOLGIXENSAP,CAdIoRNcLEuAAmCTe,ntDdaalE;rreNPrOeAs
informacions mundials; CODOS i
ROSSI baten el récord del món de
ddSeiusdtn.anatcaieai;ó Ca aSmitpgieosn;atAdleesCmataarlaundyeal
1.111111.1"1"1"11.1"1"."011111¦111
CINEMA PARIS
Nit, a tres quarts de deu:
Billie Dove i Chester Morris en UN AS EN LAS NUBES
Marlene Dietrich i Emil Jannings en EL ANGEL AZUL
COLISEUM
Avui, dilluns, nit, deu: a tres quarts de
REVISTA PARAMOUNT
LA modistilla de Luneville
Estrena, i represa de .
TOPAzE
segons l'obra de Marcel Pagnol.
SON DOS FILMS PARAMOUNT
SALONS CIN/ES
CAPITOL
Avui, dilluns, a tres quarts de dew QUE PAGUE EL DIABLO
DIABLOS CELESTIALES
CATALUNYA Ajell?isla tres
CQN.Q0Aire A.
21 agost de 1933
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
oo
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
•o
o
o
00000000000000 • 00000 • 0000000000 • 00000000000000000
•
AIC:1 "
-ENGRASE A PRESIÓN
ESPECIAL1TAT EN APARELLS
PER A ESTACIONS 1YEN01:2 ElX
P. CAMPA - Proveno, 245
Teiéfon 12364 Barcelona
0000000e0e40400e. <
o
o
Els a la
Madrid, 2L El noti Confité Exe
cutiu de la Confederació Espanyola
d'Atletisme ens ha trames anib
aquesta data, per a la seva distribth
ció, els acords adoptat a l'ASsent
blea Nacional celebrada per aqtiest
orgard.sme en dies anteriors,
Són els següents:
Primer. S'aprova l'acta de l'Asedia
blea anterior, aixi corn la Menearla
l'estat de ccrmptes.
Segon. Fallar a favor del Jarat la
classificació que dona en la Volts a
Vigo
Tercer. Reconéixer el &bit de mil
peesetes a la Federado Gulpuseóa
na per les despeses paga-des per ella
en el cross de Learnigton, el qual
s'anirá reduint amb llicencies 1 quo
tes anuals.
Quart. S'accepta no participar en
els Jocs Universitaris que se celebra
ran el mes Vinent a Ten, car el ni
vell del nostre atletisme univeráltari
no és de suficient categoria per a
poder defensar amb exit els Co
lon espanyols.
Cinqué. Amnistía a la Federado
Muntanyesa.
!Sisé. Arnnistia ala Clubs 1 atleteS
madrilenys que participaren a l'ors
gariltzació de la Federació Caste
llana.
Seté. Ratificar l'acera del Comité
referent a la desqualifiefte» per dea
anys a la Junta Directial,de la Fe
deració Castellana d'istlataante.
Vuite. Després de la lectura del re
cusa presentat per la Societat Atlé
tica de Vigo 1 escoltats els argumenta
del representant de la Federació Ga
111~111111~
'1'
llega, 1Aššemblea äOfdh4M M bé
l'actitaCió del Camerana I de l'Ag..
uta nó infringele ele reglamente
d'Una Manera uointiva 1 direeta,
preeeptee estatUtarie O del reglafilent
qtte es relacionen (10111 -10, Interpr&
tildó de l'anlettettriella, nonstituel
xen, no dbstarit, Un prócedir tIec
correcto eta no corlee Ole elfitti re
petit n Cap oCasió, tulOrdarit, a _neta
mie rib i1Eitfflt1i itai ala intereeetite,
arrionestarit-IM 0/11CA/teta per mollea
ta primera llegada, la quo no exila
doctrina sobré «!Wat itepecte cele
afavoris la interprettICIO dele textoil
legáis.
Nové. conceda a Cluipestea
el Cross nacional de la temporada
1933-34, qte littUra de celebrar-MI en
la data 1 mee Otie ~antelen Mb ree
glamente. nimbé es ratifica el din
Camplonat d'Eepanya de, DecathlOn
a celebrar a Ouiptlecea el vinent
de setembré.
Dese. Es coneedelx. a petició del
delegat d'Aregó, l'argenta:1de, del
Campionat d'Espanye, de Marathon,
per tal de ealebrar-ló en el teMpa que
aseertyalen Me reglarnents.
Onze. El delegat de Galicia de
nla/1a rereaniteació deis Can1p10-
tate d'Eepanytt d'Atletisme, tempo
rada 1932 -34, condicionant aquesta
notició fins a la propera Asamblea
del Cross Nacional.
Dotea ls Camplernate: ~playa
femenins, també Condieionate fine
al Cross, es concedeixen a Cata,
Itinya.
Tretzé. S'aproven diverses actes de
récords, batuta durant la temporada
que acaba. No s'admeten les actes de
récord de l'atleta Juliá, per dir el
delegat de Catalanya que no han es
tat homologats dfiCialment, al temps
que no han eatat presentats a la
Confederació, cofia aesetyalen elti fe
glaments de la Confederació r§pa
th>ola d'Aletisme,
Oetorze. Cessen reglamentttriament
els components del Comité Nacional;
els delegats de l'Assemblea demanen
la edritinuació del seu cárree, per&
a petició dels que cessen, que agraei
Iliir preteha eleeciO, ocre' que no
poden adeepter., élégit Bou Comite.
él qUal queda ferrinat draft' segueix:
Mili Comité de ke Cotliederació
gelalitybia d'Atittame
Presiderit, ViCene Vea Blanco; se-1
erétati, °t'eral Gante Obiols; tre-1
eerér, han llaptistel Red': secretani
181111Yer; ttesorer su
plent,, Carlee Madrid,
~Oree dé releed/S, a etició del
délegat dé (ardicia, teaeofda donar
en VI% de gradee al Córilite sortine
Ele rtieordie dleliattira homologats .
per l'Aseeftiblea Nacional celebrada
darrerament
Ilánçaihent de la jaVelina: Lluis
eetreewastuareesseea&&&&&& OOOOOOa
la rgmblá
Agosti, 53 m. 30 cm. — 31 - 7 - 32,
Tolosa.
10.000 metres marxa atlética: Grau
Garcia, 47 m., 42 s. 3-9. -- 2 - 10 - 32,
Barcelona.
Decathlon: 5.73698 punts: Lluís
Agosti — 8, 9 i 10 - 92. Barcelona.
1.500 meteele 4 in. 9 s. 3-5. Miguel
Cialceta. — 23 - 7 - 33. Tolosa
Llaneament de la barra: 35 me
tres 56 centímetres. Félix Érausqui.
12 8 2 38. Bardelonte
400 metres tanques: 57 m. 4-5.,
.1oaquim Roca. — 12 -8 - 33. Bar
celona.
Yenienitte
Llarieellient de la jeVellna: 27'346
hieles, Aurora Villa. — 8 - 10 92.
Bartielótitt.
150 .filettes llisdb: 20 s, 4-5, ;tela
Caetélltort. — P2 10 - 3.learceltele.
80 Mettes %Antele: 15 É., Roe(' Cáe
telltert. 9 e 10 - 82. Bateelána,
100 Mettes llials; 14 segons, Maria
Morros. — 14 - 5 - 33. Barcelona.
300 metres llisos: 47 segons, Maria
Motins. 14 - & 38. &Melena.
Lleteartlefit dél pes: 9 th.
Aritia liguera 14 - 5 - 33, Rateé
kent.
dialitánwemetaglismilirfleiM
14¦Tat?tioió
UN FESTIVAL INTERNACIONAL
Presentació del Racing Universitaite
d'Alger
Un feetival Internacional a l'estiu.
IA presentacid del Patina Universi
tate d'Altor,- folh el Mil equip ben
arrodonit, hatiria let patear l'época
per v, M pér les grades, rnitja en
trada ami) •pro.: reines, no fos la
prOVa eloquént de trotar-nos en
plena esnlegin.
14-a eStet VeritableMetit tina líes
tina que el Nneing UniVersitari d'Al
ger tiggi viiigut equest mes, que no
Corleada a veUre tuititeió en local tan
cat, sitió a fer de protagonista i com
mee horet en fintad!, MillOr.
Molt poca lient tela cae deis fran
drene, El riostra pdhlic, tan coneixe
dor de les Celes ~eh, aqUesta ve
gada ha sortit et engany. Pels que
no hl ehelatiren, náturahnent. Els de
la ciutat d'Alger • eón més bons del
que harte creta, 1 aixi els sitie feren
acta deepreallnea a la piscina del
Barcelona compensaren l'excés de
calor st eortir.-altarnent satisfets d'a
-quest festával d'eatiu.,,, que mereixia
anar catalogat entre els hivernals,
Racing Universitari d'Alger_ ja
hem dit que porta un conjuntAnpit
arrodonit. tinne nedadors, rapine. per
a lee eUrSee 1 enttielastee per al
water-polo, han constituit un con
trincant diflell de batre, cele he> ha
estat per una diferencia tan míni
ma, que feren estar amb un ail al
cor contínuament. Com en tot equip,
hi ha Una figura, Boig, la Vedette,
ha paiesat a baattenent la selew
cianea lapidieáltli 1 enérgid én el
nedar, ha fet unes curses impreftsio
nafta, sobretot la deis 200 niétres,
on el seu temps de 2 m. 23 s. és
prou eioqüent per a dir que és en
justida, Utt dele c,ortiponents de re
citen nacional de França.
Si Roig fou sens dubte el millor
home dels algerins, nosaltres tingué
rem en Angel Sabata l'exponent de
la natació catalana. La seva !arbdi
galitat fou acompanyala de l'encere
Les seves intervenciOns t'Oren tetes
afortunades. Vencedor en els 100 me
tres estil lliure, en lluita cos a cos
amb Roig, emprá el temps de l' 3",
que ja comença a ésser una- cosa
normal, acostumats com estávem a
veure marques de l' 7", l' 8", i d'aixó
no fa pas més d'una temporada.
Sabata es porte, ei, dissabte ~Set
comes porten els bons. Ultra la seva
victória en ele 100 tnetres eetil Illure,
fou eaatífex en els: reernplagamente
5 x 5a-perotter los una altra viettris.
catalana, 1 féu aixecar el ptThlJdCfl
tuiMdt, en la stev`a rivalitatelltith
Roig, en les tres curses que els dos
homes més rápida s'oposaren front a
front.
Sabata vence en. els 100 metres
amb una marca molt bona. Així rna
teix l'equip del Barcelona, després
duna lluita disputadíssima, vence en
els reemplaçaments 5 per 50 1 en Pis .
4 per 200, la eual, malgrát .haver
arribat peinier l'equip forá, bine ad
judicada la viethria al Beefeelona,•
pet háver preS él rellevamerla abans
qüe el seu collipany toques l'arriba
da. Val- a dlitero, que la ctitba que
regalaren al Barcelona era ben me
rescuda. Sense .1a "Ilaurada" dele
frarieéáás, era una Viéttda ciará 1'
neta dele, barcelonistes. El jurat no
fétt niés, dents, que reparar tfn aCe
cés dé libler 'aduar de `ilriti".
El partit de water-polo no fou
tartipoc coeae fácil. El resulat .de
cinc a un bu aconseguit després de
bregar intensameht, i durant el par
tit es poeá, de manifest que si els
bareelorilS•tes han árribet a le, elidió
d'étlat, elle, 4lš elgefiris, fi6 Ven
aire entera deis sede ineettée, els
franeesne .1;nir sting":
Per tel d'erripleriar el lettigrarlia
foren interealades unes preves so
cials que tingueren la virtut d'entu
siasmar com les de rellevarnents in
ternaeiorials, per la competenciá esta
blerta entre els heáltldorá.
Nó podia inafiear la eutert feine
rilfiS La -peiffiefá, 100 mettes braea
de pit, va servir per a demestSor
que teniM dos gratis valore:la Cám
piona Etriqueta Soriano i Pilar Ses
tearena, en la qual a cada actuació
hórn aprecia uns avencos evidente.
El seu éátil liare Mida de Itiés -
diltent Él fos Itórófitat per la foreá.
Fou la cursa de les dues nedadores
molt competida í es resoigué en els
darrers metres.
L'altra cursa femenina, 100 metres
astil iliure. Carme Soriano altra ve
ga& vencedora i sense contrincant,
de mornent. ()arme ahir sí que no
féu el tertlná que d'ella s'esperava.
Després -de la Éeva gesta de Sitges,
era esperada la, Seva actuació per si
él récord dele 100 metres •
anava
Millór vida. NO succeí així. El' l' 16"
no és, evidentment, el valor actual
de la nostra campiona.
En canvi, Montserrat Ros fou tota
una revelació. Dedpres de- sitget, /ni
exit i nitre éxit. La Marca de 1' 20"
és molt interessant per a la joyo
campioná. De •moment, sembla que
hagi d'e.sser ella la rival Mes directa
de Carme Soriano.
Les libres 13roves socials fosen
disputades entre jUniors 1 debutants.
Un partit de water-polo com so
mençament de fasta, arnb el qual el
públip quedá oeu preparat després,
de l'entrenament.
Un bon festival. El Racing Univer
sitari d'Alger ha resultat un equip
excellent.- 1 fóti una llástima que la
piscina ni estiguée curulla, eorn sem
pre hern vist. ~esta. Calor
LLORENC GIBERNAU
ELS RESIJLTATS
Waterpolo, tercera- eategoria
BEquip Migre: Torrents, ,p,an, París
onacasa, Feliu, Garcia Ombra
vena.
Equip blanc: Rtva, Montesinos,
MOia, Costa, Lupino, Campo í Per
acr.-
Arbitre senyor Serinyit.
Despresed'un partit force distret,
TAI
EL DE DFUM
DELIC101
QUE MAI NO
ACADA
D'nvADc5Q,AQ-JE
EXIIAtTÉ1.1ACItiNf. cbtótkiiE1,Opt,Vellis;
' mimas.
acabe, eqUeet athb 1 reaultat dé 4
. R2 favorable a 1eU1Î fiegté, 1 emb
la. priniera sórpftrea dé la filt. Vál
dir, peró, que fin/ ttrla vietbria
reseuda.
100- metres braga de pit, femeni
Enriqueta Soriano, 1 m. 38 s. 9-10.
Pilar Gasterena, 1 m. 41. s.
loo inettet elotil llulire
iiiterterseariel
Angel Sabata, C. N. 13., 1 i1. 3 s.
H. V. A., 1 lit 3 a. 110.
100 rnetres dr5, social
Mata, l' 25".
Sampere Lupino, l' 21".
ombravella, l' 27" 4-10,
leo metres estil lliure, fetnení
Cante Soriarte, 1' id" 1-10.
Montserrat ROS,. le 20" 5-10.
Ivonne Lepage, 23".
loeina Torrents, l' 24" 1-10.
Rosá Nadal, 1' 25".
.Mer.cé Masanella, 1' 22".
RelleVanieete 3 x 100, Mil, sécale
tMil!) A Mata, Cilibravélla i
Cáete, 4' 27".
Equaa 13: Bonacasa, Fellu i Mate
silla, 4' 23" 4-10.
EqUip O: Lupine, Pleindenreich 1
Prieto, 4' 23" 7-10.
L'equip d'Algér fou desqualificat
per haver pres el segon rellevament
abans del linlit firnéstiaitalt .foEu: lC. N. lareelóna,
fórmet, per Benita, 1311111, Oftbrejaa II
1 Bráti.
Racing Univerreitari d'Alger: Hoy,
Aspar, leohler i Sairst Martyn.
11,el1evaments 5 per 30, erotil More,
Internacional
Equip del C. N. B.: Cabrejab II,
Cabrejas I, Paletee Brull i Sabata;
2 m. 3 s. 4-5.
Ft. U. A.: Chenehon, Saint Mar
tyn, Xohler, Reig 1 Alper; 2 m. 32 s.
Water-polo
C. N. Barcelona: CrUells, lampere,
Puig, Palatxl, Cabrelae, &ull 1 'a
bata.
Universiteri: Jammes, Chandon,
Forins, Saint Martyn, Kohler, Roig
1 Aspar.
Arbitre, senyor Serinyit.
Un revés des de la 1nateixa ratlla
de fora joc, impulaat amb forga per
Sanea, toctt el pal 1 de rebot•el Pore
tete firOdUint uh gol maquiavélic.
El pattit es de net doralti del
Barcelona, Una bona passada de
Brull 1 &abata, de bolea, aconsegul
admirablement el segon gol.
Un xut de Sabata se~ góL
L'arbitra conatilt?t i el linesMan féu
eéguir el joc. 1)3ithcb s'apronta Bolg
lier eiwinpar i Marcar el gol, des
Ores de duce relnatades seguidos 1
paredes per Cruelle.
La primera part acaba amb el robe
sultat de dos a un favorable al Bar
celona. Tot jtist comengat el segon
tehilis, una áéfie dé passades entre
Cabrejas, Brull i Sabata, acaba atrio
fOrrilidable de Sabata que
valgo el leteer gol. Poca Inedients
deepres, Palatiti Marca quart.
El partit acaba arrib él resultat de
cinc gólÉ a un favorable al Club Na
tació Barcelona.
J'allane Servera venç per ter
°era yegada én la Trayessia
del port de Palma
Palma de Mallorca, 21.—Ahir es
celebró atina batianta d'animació la
clássica prova anual de natació:
Travessia del Port de Palma.
La dietancia a recórrer pele neda
dora era de 1,200 metres.
Prengueren part a l'interessant
prova més d'un centenar d'atletas:
La classificació s'establí adxí:
1. Jamete Cervera, del Club de Re
gatea de Pelma, qual empre en
él recorrégut 17 minuts 50 segona.
Aecmeeguí un avantatge de 50 ría
tres al seu immediat seguidor.
2. Ruiz Vilar.
3. Pteynes.
4. Manrique.
De les e,ényetretes participants ea
elassitteá en primer lloe Catalina
Bestard, la qual emprá en la tra
Vessia 1 h. 5".
El vencedor aboallit compta divttit
anys, i amb aquesta és la tercera lle
gada que triamfa en la Travesele,
del Port de Palma.
Tots els nedadors van ésser objec
té de grans aplaudiMents.
Les majors
gangues de l'any
TRES UNICS PREUS
2 '505 pts. 9
•
PLAFONIER metal' (lau
ree erietall novetat
L7-11•11L.- 1
1-4.J /4-
Pessetes 2'—
OLLA, alluminl pur
18 eentímetres
Pessetes 3'50
BULLIDORLLET
SIS PASTILLES grans
raleó tocador perfumat
Pessetes 2'—
CINTA METRICA
acer, de 2 metre
_
Pessetes 2'—
aUuinul pur, 2 1-2 lita«
Pessetes 3'50
GiBRELLA allumlni pur,
38 centímetres
Pessetes 3'50
LOT 3 coberts (6 peces)
alpaca legítima
Pessetes 3'50
LOT SIS PLATS
pisa pedra
Peseeter1 810
MOLINET CAFE
eaixa fusta forta, vernis
seda Ptes. 3'50
THERMO
ce"--ete
1-2 litre i 2 plate allareird
Pessetes W50
QUATRE DRAPS Tuecos
per a cuina, tanate, gran
.17
Pessetes 3'50
MITJONS, quatre pareas
sendifil, rentada
Peseet•e- 3'50
IN11.110110111~1~0~
MAITTEGII.TERA
Meta& colora
rrew
r r
ti
•
Pessetes 2'—
Leer fi COBEILTORES
altunint pur, 8, 10, 12, 14,
16 1 111 em. PUM, rae
MOTXILA lona,
amb corretges cuiro
Pessetes 2'50
ri=
,UN ?LASCO 1-2 litre si
gua edema superior, arel,
perfum gessamí Pta. 3'50
1
%ny lee ta
LICORIER peu cristal'
Manara níquel, ab 6 va
los cristal' eoier rt.. g'50
ISLIZALL biselat, maro
metall
rentad V$41
MITJALLUNA
acer superior
1'4111
Pessetes 2'—
LOT 10 PENJAROBES
fusta polida
Pebsetes 2'
MAQUINA tallar cabell
n.o 0000 per a senyoretes
Pessetes 5'—
DUTXA lIaut, antb goma
emtufable a les afectes
Pessetes 5'—
BANOVES
colors corrents
Peesetes 5'—
1308SA pell legítima, do
• ble fons, per a senyora
Pessetes 5'—
LOT DIJES CASSOLES
alluminl pur 18 1 22 Cm.
_ e.-e-eireer '
11
Pessetes 5'—
BRAGUES tricot llis o la
brat, colors diversos, por a
senyora lates. 2'—
ItASPALL ROBA
superior
mí/
Pessetes 2'—
LOT DUES OLLES
allumini pur, 14 i 16 cm.
Pessetes 5'—
L()T 6 POTS allumini pur
8, 9. 10, 11, 12 i 14 cm
e
Pessetes te
PLATA OVALADA
per al forn,
pur, 40 cm. Ptes. 5'—
CUBELL refrescador,
lumini par, amb anches,
per a dues ampolles
Pessetes 5'—
TAMBURET CUINA
fusta Flandes
llar!!
Pessetes
3 TOVALLONS
crep, per a taula
Pessctes 2'—
PORTA-ROTLLES
fusta esmaltada, 1 rutile
Pessetes
GELADORA SURO
la més práctica i econó
•
1••••0
•1•1111
1111111.130
nenffinar
weer loso
1:111t
mica Ptas. 5'-e
GIBRELL
de zenc, fert
Pessetes
GUARDAVIANDES
ovalat, molt fort
Pessetes 5'—
VINAGRERES
critsall, 4 places, supera
rdquleats Par. 5'
LA CASA 'atiE VEN A
MES BON PREU DE
BARCELONA .•-•-•."-•
.11~011.11~1~111~0
LOT 3 POTS
allumini pur; 7,9iilcm.
Pessetes 2'—
CASSOLA
allumini pu?, 18 orn.
_
VAI»_
Pessetes 2'—
ESTOIG sis oulleretes
alpaca
Pessetes 5'—
LOT 2 GERROS
grans, cristall, colors, 33
centímetres alçania
,/
dll 9s G
Pessetes 5'—
LAMPARA de sobretaula,
completa, amb instalació
Pessetes 5'—
JOC POSTRES
, -*%41w-,d
eristríll color, premsa, 6
servels (7 peces)
Pessetes 5'—
fleeeseer
CULLERO, ESCUMADO
RA 1 ESPATULA d'alu
mini PUL 2'—
2 PENJAROBES
amb 4 penjadons
Pessetes 2'—
RENTAFRUITES cristal'
premsa, en dar 1 colors
Pessetes 3'50
CIERRO allumini
cabuda 3 litres 1 1-2
Pessetes 3'50
VESTIDETS POPELIN
per a nens
Pessetes 3'50
TAPET
seda, per a taula centre
Pessetes 3'50
Fotografia
Bobby
La, máquina, de fotografiar més petita del món
Treure fotografies a,mb aquesta, máquina és molt
ad' 1 ele n_ens poden mangint-ia Senee cap
dificultat.
Aparen Ptes. 10'—
Capa amb 3 Bornee& per a 24 fo
tograties . . . . . . . . Pies. 3'25
LAITORATORI FOTOGRAFIC
PER A AFICIONATS
Lliurem sis encirrecs a, les 5 HORES
PLOMER PAYÓ
gran
Pessetes 2'—
UNA DOTZENA mocadors
blanes, classe superior
Pessetes 3'50
ESTOIG amb 2 argolles
alpaca platejada
Pessetes 3'60
APARELL D' AFAITAR
en celluloide, color miran
Pessetes 3'50
ANIMALS
de drap, a
Pessetes 3'50
ESTENALLES FUSTER
7 polzades
Pessetes 2'—
PERNET FUSTA
PosSetes'2'—
NECESSER anab miran
1 pinta, per a la basta
Pesados 3'50
JOC PARCHESI amb cris
4 oubilets, 4 daus cel
lulottle i fíats galialít
"--7,-,,,-,::::::74...t.Jr
,-Ir.-7,11Cr
<4 ..1, 1..-
Pessetes 3'50
LAMPARA de sobretaula,
canaleta, amb installació
Pessetes 3'50
LLETERES
aliumini pur, 2 Uta»
Peinetas 310
a rambla
1 9 Q CINE
21 agost de 1933
19 O'
Cal produir per als infants
La pellicula parlant no és, des
del punt de... vista d'entreten1-
ment. un.passateraps que convin
gui massa als infants.
Naturalment que en tot hi ha
excepclons. Les pellícules ins
tructives,, els documentaris, les
informacions i els ninots ani
rnats, deliCíosas per a grans 1 pe
tits, rúnica veritable troballa de
la película sonora, poden entrar
en aquesta ca.tegoria; pero, en
general, tan t argumentalment
com artisticament, la pellicula
parlada «no és per a infants.
Veurem'com sempre en els oí
nemes hi - ha gran nombre de
criatures. Alguns també sabem
que tenen permís els diumenges
per anar al cinema, no acom
panyats cle Ilurs pares, com seria
natural. sin() solets 1 amb un
rnunt de locals a Barcelona per a
triar.
Nosaltres hem vist com a les
sis de la tarda una mare, en una
visita, pregunta al seu vailet
d'uns onza anys: —I, dones, a
quin cinema has anat?—Vinc del
Capitol--va respondre el nol.
I la mare afegí: —111 va ell sol
perqué a -nosaltres no ens agrada
anar al cinema en diumenge; hi
«va massa gept.
No cal dirgue nois i noies han
de tenis fins a una cesta edat
algú al seu costat per a controlar
les seves emoclons, les impres
sions 1 idees. Es sota aquesta vi
gilancia que eLs pares poden in
fluir poderosament en la perso
nalltat 1 en la formació moral 1
espiritual del seu 1111.
Es cosa revoltant per als que
arribem a gratis haver de cons
tatar que durant tota la nostra
Infantesa hem estat incompre
sos 1 misierlosos per als nostres
pares. 1 d'homes que han pensat
aixó n'hi ha a centenars, pulx
que abans menys que ara es pre
ocupaven de cultivar la ment 1
l'esperít deis infants.
Comeneant per América, el
país on més films s'han produit,
I heM de dir que ne es treballa
prou per als Infanta. Les pellícu
les cómiques no tenen en llur
major part aquella sensibilitat
que fa passar els nens del som
riure a l'entendríment. Són pa
totxades, astracanades, com una
embriaguesa de ríalles 1 res més.
Per aquests motius veureu com
les pellícules de dibuixos agraden
a grans 1 petits, perqué tenen
espiritualitat, tenen harmonía,
tenen encís i una ingenuitat que
només han superat les gratis pel
lícules de Chaplin. Caldria que
els amerícans es preocupessín
una miqueta més d'aquest sentit
ingenu de les peHícules. En tots
els locals hl trobareu amor, peró
no amors ideals ni amors plató
tríes, sinó amors carnals, pas
sions que no poden ésser mantes
vegades assimilades pels grans
i que ja podeu comptar com han
d'influir en la moral deis petits.
Aventures 1 amor. Historia 1
amor. Frivolitat í amor. Amblents
equIvocs 1 amors purissims. Es
curiós de poder constatar que en
aquestes menes de pellicules sem
pre veureu que us ensenyen com
en els llocs menys recomanables
és on els homes troben les pas
sions més pures 1 les dones els
amors més espirltuals. La veri
tat és que és massa amor per a
una época saturada de pro
saisme.
Cal que l'amor no es comenci
a ensenyar als Infanta en les
persones, sinó en les coses. Es la
natura el que s'ha d'ensenyar a
respectar 1 estimar, és la vida.
les ilusions i totes Ic- coses be
les. Si l'home porta en ell els ins
tints carnals, prou que es mani
festen, nrou ocasions tindran.
No cal pas que ensenyeu als in
fants aquelles escenes d° vodevil
on tots els grana esclaten en ma
licloses rlalles, aquelles situacions
equivoques. aquelles falses idees
del que és la vida 1 la societat.
No ensenyeu ata infants res de
tot aixó, dina jo als productors dL.
tot el món 1 a tots els pares. Tre
balleu una miqueta per a ells.
Feu-los nets de cor 1 ment. I no
els ensenyeu, sense preparació de
la vida, aquelles maneres fantás
tiques d'enriquir-se, aquella decía
de matar, de luxe, 1 aquells de
vessalls de passions de tota me
na, que mantes vegades fan es
tremir els grans I que han d'es
poruguir Inevitablement el con
dels nostres petíts.
Siguem bons per l'ún1ca cosa
bona que té la vida: la infan
tesa.
No cal que els doneu coses ab
surdes, ni histories irreals: cen
tenars d'arguments es trobarien
que poden cultivar la ment deis
nens 1 ter-los sentir Interés per
coses saludables i belles, 1nstruc
tives 1 en consonancia- amb la
seva espiritualitat.
Si, cal que la nostra societat
s'ennobleixi, que la ment deis
homes es purífiqui, que el sentit
comú 1 la noblesa d'ideals siguin
patrímoni de la generació que
puja, deis rebrots tendríssims
d'una vela 1 coscada soca; cal
que curem d'una manera espe
cial l'educado deis fila, dels in
fanta.
La cultura ha d'estar en tot, en
els pares, en els mestres i en els
divertiments, 1 sí dívertínt-se
aprenen coses que els han de ten
estimar la vida 1 la bellesa, nos
altres haurem portat a cap una
tasca de la qual ens sentirem or
gullosos, amb aquella vanítat
pueril, peró deliciosa, que ens
dóna el deure acomplert.
cames
chiquilín
Moit ben torrades
.0"
NP ~
ARTIACR
Nutrició
intensa
Pa quet
200 grs.,
UNA
PESSETA
L'artista que ha guanyat i ~puna cío patee a pase d'encarnar papan d'hOme desenganyat de la vela per ha
ver-la viscut massa; capaç de ter faje qualsevulla dona, per posseir el secret de comDrensió com cap aitra;
l'home correcte, elegant, tant en el gest com en el vestir, acaba de demostrar-nos, per si n'erem uns incréduls, que
en Os estudia teL és fictIci, tot és mentida. Liegeixi's, sL no, el que d'ell han publicat els diaris aquests aarrers
dies: Kathryn Carver, muLler de l actor einematográfic Adolphe Menjou, ha obtingut al seu favor la demanda de
divorci pels maltractes de paraula 1 obra per part del marit.
T. S. F.
LA TEORIA ONDULATORIA
Els efectes
mecánics de
les ones
La facultat que posseeixen les vibra
cions de produit trabali és d'un ús
corrent. encara que amb aixó no hi
hem posat atenció. Alai, per exem
ple. si es recolza una barra d'acer
contra un clau, una ona de compren
rio es propaga a tota la seva
es transmet el treball.
Ha serjvit aquest experiment tan
vulgar per a mesurar l'energia de
detonació aaplosiu. utilizant-se
una petita darrega per a produir el
xoc 1 fent Projectar a la vibració una
petita muta metan/ea situada a l'al
tra punta.
En el cas del martell 1 del burí,
no es traiismet el cop instantania
rnent des de el cap on s'aplica fina
a la seva boca que s'endinsa en el
ferro o be en la fusta: tarda lona de
comprensitr- a - propagar-se cosa de
1/20000 deysegon a través de tota la
llargária de reina.
Una ona sonora exerceix una pres
sió sobre la superficie que es troba
al seu pas, ,essent la meitat. en el cas
que sigui absorbida, de quan és re
flectida.
En general. pot afirmar-se que
aquesta propietat es comuna a tot ge
nere d'onea, si be, com és natural,
aquests efectes mecánics són inapre
ciables quan:Venergia ondulatória, po
sada en joe, és molt• débil.
Ala aparadors de les botigues d'óp
tica hi han uns aparells anomenats
radiómetrea. eonoistents en un petit
sistema d'aletes tancat en una am
polla de vidre, muntat sobre pivots
que giren quan sobre els actua la llum.
Encara que tal efecte sigui mecánic,
és conseqüencia d'un fenbmen una
mica comolicat, d'orde termic, pro
duit en el seu interior amb les for
mes de gasos aill existents, la sola
pressió de la llum pot originar aquel]
movíment. i bé per alió es necessita
un muntatge: excessivament acurat
deis punta de suspensió. així com
practicar un bult molt elevat.
Coixeilx
EARAMTEli LA :EVA FELICITAT.
SALLT I TRAMIUIL WAT
RECOMANATPER EMINENCIES
MEDIQUES DE TOT EL MON
hven e tes Por
mácies al preu
de 6.50 ptas.
amb cánula per
o la seva apli
coció
f••41
PRODUCTE
PER A LA
HIGIENE
INTIMA
LABORATORIOS
RROFILAC, S A
APARTAT810
BARCELONA
S'ENVIARA GRATUITSNIENTA QUI NO
SOL•LICITI UN FOIAETÓ EXPLICATIU
La pressió ocasionada pel so pot
alai mateix ésser posada de manifest
amb l'ajuda d'un disc degudament
sospes; sha de tenir present que per
a obtenir efectes apreciables és neces
sari que el só sigui ben intens.
Emprant els mitjants acústics ordi
naris—diapasons, xiulets o cordes
no poden obtenir-se notes molt ele
vades, encara que la seva intensitat
sigui molt gran. Per metodes clec
trics és pos.sible fer vibrar materials
rígida tals com cristalls de airara a
regims molt alts a causa de les for
ces potents que tendeixen a fer tor
nar a la seva posició,d'equilibri les
parts que van ésser estrafetes. D'a
questa manera el professor R. W.
Wood ha aconseguit frediencies de
300.000 vibracions per segon 1 mes
encara en altres ocasions.
Una tal "nota" no és audible, na
EL MES
MODERN
EN
RADIO
APARELL
~k~
"COMPANION"
SENSACIONAL NOVETAT
L'IMBRIE
que PARLA
i CANTA
TANCAT
dos
LLI8RES
08EBT
RADIO
MODEL EXCLUSSIU
szfkuianb711,
Preu : 375 pessetes
Distribuidors exclusius eer a
Espanya
VIVO, V DAL i BALASCH
ENGINYERS
Corta Catalanes, 589 . P. Recoletos, 14
Barcelona Madrid
turalment, puix que la generalltat
de la gent no pot percebre més dalla
de les 17,000 o sigui sis octaves da
munt del "do" majá.
A aquestes freqüencies les ones so
nores produeixen efeetes extraordi
narta, encara que el desplaeament
de les partícules deis cossos que les
transineten no és més que de l'orde
de la cent-milesima de centímetre,
l'energia que posseeixen és molt gran,
per efecte de la rapidesa del movi
ment, podent-se obtenir demostra
dons d'aparenea exagerada. Per aixó
la pressió sonora, que necessita d'ins
truments molt delicats per a posar-se
de manifest, no obstant fer interve
nir sons insuportablement forts, pot
revelar-se de diverses maneres sor
prenents quan es tracta de les ones
ultrasóniques, nom que han rebut
aquestes darreres de que parlem.
SI la placa de quars oscillant pro
ductora de les vibracions está colo
cada horitzontalment sobre el fons
d'un receptacle d'oh, de manera que
es propaguin fina dalt pel líquid,
la superficie de l'oli s'engrosseix fina
a vuit centímetres d'aleada, sobres
sortint encara per damunt multitut
de gotes degut a la pressió ondulatb
ria; pot encara suportar una placa
ca.rregada amb 200 grama.
Si es submergeix una barra de vi
dre fi en l'oli, rnantenint-se l'altre
extrem entre els dits, es produírá una
marca a la pell, a conseqüencia del
contacte amb les rápides oscillacions
de la vareta.
Una pega cónica colocada amb la
base en el líquid i recolzant la punta
sobre un tras de fusta, pot ter un
forat.
•
Aquesta classe dones que s'ami
den per centesimes de centíme
tre i no per metres, com les sonores
ordináries, produerxen efectes fisio
lbgics tan sorprenents com el que pe
tit peixos i granotes moren si els
llencen del líquid on catan.
Hem vist, dones, com les ones po
den ésser portadores de grana quanti
tats d'energia.
Estem encara lluny de poder der
ribar muralles amb l'ajuda de trom
petas com en Jericó; peró ja s'han
donat passos en aquesta vía.
DOCTOR Z
DA BALL
El Primer Campionat
Peninsular
Com ja férem sabedors ala nostres
lectors, fa unes guantes setmanes
existeixen cena divergents punta de
vista entre la Confederació Espanyo
la creada a Madrid i la Federació
Espanyola de Basquet-Bol.
Mentre's uns persisteixen a or
ganitzar un campionat peninsular
dissolvent. la Federació Espanyola,
fusionant-la amb la seva flamant
Confederació, els d'ací intenten in
dicar la conveniencia que corres
pongui a la Federació Espanyola
aquesta organització.
Peró entre la resistencia madrile
nya respecte a aquesta solució, i a
la desorientado de l'actual president
de la F. E. de B. B. en materia de
basquet, fa que s'hagi entaulat un
confusionisme i un desordre que ela
•••••,'
41;s1 ••• • •
.4° 't • s• •
Ve a ( Sant•
---•••¦¦¦••¦•¦••-
LLE T
CONDENSADA
MARCA
NIN
La Llet Condensada marca "El NiPio" per lo
constancia de la seva alta calitot segueix me
reixent la més absoluta confiança deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui mateix
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
Laietana, 46 • A, l'interessant folletót
"Utilitats culinaries de lo
Llet Condensado marco
"El Nino" que Ji sera
Iramés gratuitoment"-
Compri llet Concfensada "El WiFío" i miri al dorrero de les
etiquetes, jo que moltes porten premis en metal'Ilc.
II
amants d'aquest esport encara no
hem pogut desxifrar.
Hem parlat recentment 1 amb ca
rácter particular amb el secretara de
la Federació d'aquí, senyor Caste
jón, i aquest es mostra bastant re
servat respecte a les resolucions que
hagi pogut pendre el trío federatiu,
peró hem endevinat una cena intel
ligencia sobre l'afer a Talludit se
nyor, el qual no sabem si pensa dur
a la práctica, si be la proposició pre
sidencial hi estigui oposada. •
Repetim-1 al seu dia ho indica
vem—l'encertada elecció del presi
dent de la F. E. de B. B., peró no
esperávem que usant del dret que se
li conferí vulgui donar una orienta
ció al nostre esport--dins l'ordre in
inter-regional — ben distant al que
fina ara tenia traeat l'afició de bas
quet-bol de Catalunya.
Som els primera de demanar un
campionat peninsular, perb sense
precipitacions que situin en avan-.
tatge ala nostrea antagonistes. De
manem un camplonat d'Espanya—o
una Copa Espanya per aquest any
si no hi ha manera de posar-se d'a
cord en un campionat—, peró dina
el terreny lícit i ben meditat, no en
formes més o menys caótiques que
ens puguin situar en un nivell d'in
ferioritat moral.
El temps és escasissim, i per les
dues bandes sembla que no existeix
cap presas ni angúnia. Esa hem
queixat sempre d'un mal en l'ordre
administratiu del basquet: la negli
gencia dels propis interessats.
Caixes cabals PIBERNAT-Parlament, 9
!Clubs de basquet-bol de Catalu
nya: intereseu-vos més per les vos
tres coses! Defensant els vostres
drets i interessos. defenseu l'esport
catala i ara és un dels moments que
us necessita i solicita la vostra aten
ció.
F. MATAROSC1L
RUGBY
Els Joes Internacionals
Universitaris, de Torí
ii,nNquoiveatmseenmtprle'eleenmteontts eulsnivaesprseicttaersi,, no cal dir-ho, en grau superlatiu
qpuoasnat es tracia de coses d'esport, s'ha bellugaern elms osveiumsenotrgaalntrisemceosp infteenrt
nacionals, i organitza per una data
propera una nova olimpíada d'estu
diants que ha batejat amb el nom de Jocs Internacionals Uinversitaris, iitatliinadnraá. lloc a Torí, la bella .ciutat
Com en els jocs °limpies oficials, taoqtusesetlss eqsupeorteslsseritaanliarenpareosergnatantistzeenn abéTeolrí.ruIgbpyerhisahtiasfaecsctaiót cnoomstrpat,att,acmo
sepaaesteiqdnuoteonrgoanpiotzdaiadamaeqnuyesstaqugerasnucccoemir ha estatendeupnlarpaatísnaocnioanqaule.Est enspaoturt
ral, dones, que interessats com esteni
en lotes les coses que facin referen
cia al rugby, volguem dedicar unes
ratIles a comentar aquest fet. Més
ben dit: el que volem comentar no
és precisament el que el rugby es
jugui a Torí en aquesta "avinentesa,
-Sayó el que una representació d'e la
nostra terra prengui pant en aquest
torneig en nom del rugby catalá.
No és pas la primera vegada que
els nostres estudiants rugbistes em
prenen aital croada. Ja en els Jqcs
Internacionals Universitaris d e
Darmstad vam ésser representats en
aquest esport. Peró precisa.ment
aquest fet ens demostra com cal
anar amb peus de plom abans de
decidir-se a una empresa semblant.
No és pas que siguem rebentistes ni
que intentem posar trabes ala nostres
ruggers estudiants. Peró sí que vol
dríem cridar l'atenció al qui pugui
fer-hi quelcom, perque en cas que s'a
ribi a portar a cap l'excursió, es faci
amb les máximes garanties, si no d'e
xit, que ja sabem que aquest no és
pas possible per ara, quan menys que
els que portinels nostres colors tinguia
noció de la responsabilitat que con
treuen, i de l'obligació que t,enen de
posar tot el sea saber i tot el seu es
forç i coratge a fer possible que la
nostra pátria quedi el més digna
ment possible.
Potser algú en llegír-nos cregui exa
gerat el nostre temor en aquest punt.
No cal din com també voldríem nos
altres que fos així. Peró no és pas
tan llunyana Variada a Darmstad
perque deixem de recordar quina fou
la principal flaca de l'excursió. Es
per aixó que la nostra máxima as
piració no és pas guanyar, que ja,
per endavant sabem fora de l'abast
deis nostres representants, peró sí de
fer un paper digne, com correspon
a un poble que vol considerar-se es
portiu. I perque aixó sigui possible,
només cal que els que siguin desig
nats per anar a Torí oblidin per un
moment els atractius d'un viatge de
turisme per a pensar només que el
nostre credit esportiu está a les se
ves mans.
Ja sabem que aixó és demanar
molt, sobretot tractant-se d'estu
diants; els que no es vegin en con
de fer aquest esfore, peró, més val
drá que no es moguin de casa.
Es aquesta la tasca de selecció
més difícil 'per ala nostres dirigents,
peró també la més necessária. Els
homes que vagin a Torí cal que per
sobre de tot siguin aixó: homes. Po
dran tornar derrotats, amb resultats
més o menys copiosos. No hi fa res. Cap blasme no sortirá de nosaltres si
la seva actuació ha estat digna de ca
talans. L'única cosa que lamenta
ríem seria que no fos aixf...
MART
SiliT
Exit formidable de
Don Parker
i els
10 CRAZY BOYS
que actuen en els
Tes, Conoerts
i Sortida de Teatres
Restaurant 1 café-bar a les
terrasses tocant a mar
TEMPERATURA IDEAL
.,2,1,,agoit de -1933
DE MARTORELL
Clame: La cursa Grau Premi
n'ere Puig»
Tal COm fou anunciada. se celebrá
al matá del dia 15, primer de la tes
to, mejor, la cursa en qué sota Vor
ganització del "C. C. Martorell" po
caen particeper-In segona, tercera i
nedfits. -
La sortida fou donada a les 9 h.
1 ni. per la gentil senyoreta Mont
aerrat Ros, padrina del banderí del
chip organitzadon i eß partIcipants.
*u compacte grup, arribaren tes a
de primen contraforts de l'Ordal,
coraençá, algun intent d'escapada,
peee que no resulta altra cosa sinti
apranar el grup. Al cim de FOrdal
pa.ssaren primera Cruz, Rafecas y Pa
yš, seguits en l'interval d'un minut
per una vintena de corredors. Bai
x.ant cap a Vilafranca es forrná de
nou un bon grup capdavanter, que
passa per la població a les 1'23 hores
de curda. i per Sant Sadurní a les
11'55. En ainbdues poblacions hl ha
via gran nombre de públic asperant
el leal dele corredors, ala quals aplau
dir«).
Sortint de Sant Sadurnl. es force la
~rica •Der Marearen ele corredora
primen mesaren ja quelcom distan
data. enfilant la costa de Terrassa
den o dote corredora: arribaren a
l'encreuament de la carretera d'U
llastrell deu d'ells netament desta
cata.
Els quatre quilbmetres de baixada
que segueixen foren aprofitats per
Civit, Fises, Payá i Mora per a es
capar-se a un tren boig, sense que
poguessin ja aconseguir-los els res
tants. En sortir d'Olesa, Mora quedá
enrera, no poden prendre contacte '
arab el grup capdavanter.
poca quilemetres de la meta, el
Martorellenc Pises, que havia sostin
gut formidablement el tren fantastic
en qué s'havia fet l'escapada, inicie,
una impressionant escapada, inten
tan separar-se deis alises dos.
Quan el magnífic esfore del corre
dor local havia fet que aconseguis un
parell de cents metres d'avantatge,
en intentar fer un canvi de marxa
salta la cadena, llagué de desmontar
1 fou aconseguit de nou.
I a l'esprint, Paje, de segona cate
goría, a'adjudieá la cursa, seguit de
Oivit, de segona també,,i de Pises, ele
tercera, erunig d'uns aplaudimenta
entusiástics. Crivillé iota el primer
neófit classificat 1 reses, el , primer
local.
Els partits de festa major.
El partit entre els primera equipa
del "C. E. (D'esa" i "C. E. Anola" no
s'acabe,. Quan el resultat era d'em
pat a dos, l'Arbitre collegiat que diri
gia Vencontre assenyalá un penalty
ben just que fou protestat 1 que mo
__:neeeetaelez. 9
!Doír "Amaya)
.4, 4,
PI
'TnIs;eir
s
• '1.01».4
o
,7"
ea
•¦¦
El camp pre,sentava bon- aspecte.
molt públic, mollea dainiselles 1 mol
tes--casi totes—cares aealleres 1 sa
tisfetes. En una paraula cares fes
ta-majonines.
Després del complimenta ele rigor 1
de tirar el kick-off la xemesae nena;
Joana Garcia, fi1a del,floreint de Ja.
Copa, el conegut industrial molleta
senyor García., va comenear el par
tit. Els local surten molt briosos.
perb aviat ea desinflen—epoteer In
fluit per la diada?—, i els matero
fina tarnpoc no fan res. Tot plegat
bastara ensopit
Els .dos Portera, perb, fan bones
paredes. En un rnoment d'acauests
que el de,stí posa al món perqué hi
hagi de tot, I'lluro marca im gol, 1
abrí arribern al deecans.
A, l'altra -part, el Mollet, que vol
quedar-se amb la Copa—cosa molt
natural si- l'hule, regalat un soci
seu—, apreta t domina fina que prop
del final de Tencontre empata.
Cal dir que el porter mataron{ va
treballar de valent per salves regule,.
ho va assolir.
Un a un va acabar l'encontre, i
la Cepa, va eervirperqué el mallé
tans poguessin saborejar-hi un de
heléis xampany.
E/s equips eren:
E. C. Mollet: Taboada, Sarao, VI
lalta, Peiró, Salanguera, Inglan,
mez, Trevino, Mota, Sánchez 1 Sima
Duro F. C.: Banús, Gordi, Julio
:Terna, Villar. Segura, Orts, Quinqui
na, Pi, Mas U i Peroria.
L'arbitre senyor Tudurt va saber
emnotIlax-se a la citada, 1 també
tela conjunt arnb al partit.
En resum, un partit de testa ma
Jer
Quan surtin aquestes LA
RAMBLA les recull a redició d'avul
—al camp del Mollet s'estará cele
brant la seva diada.
Hl ha sardanes 1 un partidiet
el primer equip complot de lae U. E.
de Sans. Tot un esdevenirnent!
Desitgem al Mollet molta sort, per
guanyar el Trofeu de la Generalitat
i molta entrada per fer un bon be.
nedci.
Freclerie Rosi Chaeón
Mollea festa mejor. 1933.
veríahe enana%
,,eteaossee ‘..
09.1+141Dite:/idat
•/1 erelliVe'4
wr‘Cei. Vi-42,0W a toely,, -gte.
„ de e castre e no tweerae
saetee „ar ea, sereno cota e
seaselelkeeeeeice, *-
Que a vetó
saetee -e--0,eo Det ntit.
«ate y.ele.11101 /ala
eyeleep. -IN-OSper la•555pba5r343,11
E,001— yo.911ra• t
eeeese, eitc .
tesete
era•- eceeree-aselet aa
ebee eseDte 91".-
. leerle). _et
e -- el eereete .
""deree,e'yeaastellis QP•q
INIS)^41
tanc t
aoliellteeaaenee pele
eteley.ae-raoeeta'eee--
Uva la invasió del terreny per part
deis entusiaetes de l'"Olesae, equip al
qual s'assenyale la falta.
Consultats •els capitana 1 delegats,
1 vista la insistencia natural de 'ar
bitre, aqUeat intente. reprendre el joc
fent tirar le falta; peró el públic ro
Mangué dirare el camp de joe. Amb
tot 1 abcó, Várbitre féu executar el
cestic, amb la porta abandonada, i
tot seguit doná el partit per aeabat
en la, creença que 1-01esa" no valla
continuar jugant.
Els entusíastes olesans s'indigna
ren 1 amb prou feines les dues pare
as de la guárdia civil pogueren im
pedir que fas atropellat pels irats es
pectadora l'arbitre.
El dia lb, la directiva martorellen
ea, amb un en.cert que és de remar
car, ja que el resultat veritable amb
qué senterrompe el joc fou de 2 a 2,
iota vegada que el penalty fou tirat
Mentre jugadera .1 públic discutiren
al mig del camp, signá compromis per
a jugar el partet final amb l'"Olesa",
que tenia al senfavor un mejor nom
bre de córners.
El partit jugat entre olesane 1 mar
torellencs, en presencia d'un públic
nombrosíssim 1 correcte, bu un dels
millors que s'han vist al camp local.
L'equip martorellenc forní una ac
tuació impressionant davant d'un pri
mer equip de ,eategoria superior re
forçat edhuc per Mas, del "Júpiter".
Les dues portes perillaren i Escoda
t. Diego anullaren magníficament te
tes les pilotes enviades, llevat duna
denaossible de deturar a la porta ole
sana de resultes d'un xut fantástic
de l'extrem esquema martorellenc,
que féu que el "Martorell" assolts la
!victoria 1 el trofeu deis senyors Sar
da C.a
Dia 16.—Esgotats, mancats d'alguns
titulars, el "Martorell" bu ámplia
ment batut per la "Penya Prats
!Aznar", que esteva reforeada, en un
partit incongruent. Els locals es vele
ren impotents, al cap d'una estona
de brega, per a deturar rempenta
deis amerares, que assoliren sis.gola
per un en contra. El resultat no fou
dust. No mereixia el "Martorell" per
dre per tanta gols 1 cal remarcar que
dos d'ells !oren aconseguits per orsai
a penalty.
El públic, que es va delectar en el
De,rtit anterior, sortí decebut d'a
IqUest per l'actuació de l'equip
Josep Canals
DE MOLLET DEL VALLES
PARTIT DE FESTA MAJOR
Duro, de Mataró, 1; E. C. Mollet, 1
(Primera equips)
Ja hem començat la testa mejor
rnolletana.
El E. C. Mollet, igual que les al
tres entitats d'esbarjo, ha volgut ter
un esforc--més material que moral
—Per celebrar dintre el seu terreny
de ioc interessants encontres, 1 ahir,
Primer dia de les festee, .va jugar
centre, Aura, de Mataró.
lee
••¦•¦••••••¦•7¦¦¦
DE VILANOVA 1 LA GELTRU
F. C. Catalunya, 3; U. S. de Grácia, 1
Aquet encontre, jugat el proppas
sat diumenge, valgue una altra .vicee
ebria a recluir) local en guanyar
rescudament la U. S. do Grácia pel
resultat de tres a un.
LalIndit encontre va ésser de do
renal favorable al Catalunya, 1 el eete
adversari, degut a l'excellent actua
ció de la seva parella defensiva, no
va sofrí una forta "debacle". C#0113 ei.
els primers rnoments del partít se su
pasava; aixti no obstant, l'encontre
va ésser presenciat anab interés.
gols es marcaren de la segtlent
manera:
A la primera part en un leatibul da
vant del mere local, el jugador Ale
maiay marca gol en escapar-se-ti l'es
ferie a Masgrau de les mana A la
segona part un free-klck tirat per
Valcarcel val el primer gol a l'equip
locat Un altre gol d'Espinazo, resul
tat d'una jugada individual. I el ter
cer gol per al eatalunya el va mar
car Rovira, d'un xut creuat
S'arrengleraren Masgrau I, Mas
grau II, Jiménez. Ruiz, Espinazo,
Bernardino, Marlés, Saneo, Carbo
nen (en el segon temps, Huguet),
Valcárcel 1 Rovira, pel Catalunya;
Domenech, Bellinunt, Baiges, Estre
mera, Camilo, Gallego, Arellanos,
Blay, Alarcón, Alemany i Viu per la
U. S. de Grecia.
El Catalunya, dones, va guanyar
la Copa de la Generalitat de Cata
lunya, que es disputava.
L'actuació de l'arbltre senyor Ro
vira, force aceepta,ble.
Corre~al
DE PERELLO
Selecoló Matamoros Rapitenea, O
C. d'E. Perdió, 2
Aquest partit que ,per figurar a
recluir, forá el jugador Matamoros,
un dels més anomenats de la comar
ca del Baix Ebre, havia -despertat
molt d'interés, es juga el diumenge
Passat, guanyant els locals pee dos
gola a zero.
El parta es desenvolupa tot a un
tren fortíssim. jugat, pere, amb cor
receló per arreedós bándols. A pec de
començar es fa amb la bala Mata
moros i engega un tret fortíssim que
amb seguretat detura Ros. L'equip
casolá no es deixa dominar, ja .que
amb boniques combinacions de Ilurs
davanters, arriben a la porta de Be
net, disparant-1i aIgtins atas que de
tura.
Portem una vint minuta de joc
quan des de Várea de defenses xuta,
Omedes 1 a gol. dotada la pilota
lleugerament Cabrera amb el cap, 1
en intentar blocar Ballet, se li esca
pa la bala, entrara a rematar Orne
des II 1 Sisquet, intaaduint la pilota
a la xarxa i acabant poc després
aquesta primera part.
El segon temps tot 1 resultant mo
gua no ho fou tent corn el primer,
sonso dubte pel cansarnent dels juga
dora Matamoros pa..ssa a mig centre
1 Peque) forá preasiona lllugerament
,uns rnoments. S'encoratginen els
-nostres, arribant a inquietar 13eneL,,
sense poder-lo batre; peró en inten
tar allunyar la pilota, una de les ve
gades Matamoros incorre en penal
ty, que, tirat maglstralment per Cín
_te, convertát en el segon gol 1, l'al
tim de la tarda.
Tornen a dominar els rapitencs, 1
Cerdee° dispara. un tret fort i collo
cat que. en, una estirada mestrívola,
acon.segueix des-triar a córner, resul
tant aquest lleugerament commocio
nat. Es tira el córner i la pilota va
fora, acabant poc després el partit.
Hom pegué constatar la millor téc
nica emprada pels perellonencs, que
palesaren un loe vistes i encele, pre
rniat amb force aplaudiments pel
nombrós públic que a,cudi a la pales
tra. (Camp de les Eres).
Els equipa sentegraven de la se
güera manera;
Seleoció Matamoros Rapitenea:
Benet, Cabrera. Simó, López, Cans
era, chateas, Trine Juanito, Mata
Moros, Cerdee() i Juan.
C. d'E. Perdió: ROS, Magi, Cinto,
Sep, Aubalat, Brunet, Omedes
Patriocio, Ornedes 1, Sesquet.1 Anto
nio.
Boya
DE TORDERA
F. C. Tontera, 3
Ir. C. Les Corta, de Barcelona, O
El diumenge passat en el nostre
camp d'eaperts va celebrar-se un en
contra arnistés.entre el primer equip
del P. C. Les Corta, de Barcelona,
reforçat arreo clemente d'un equip
amateur del P. C. Barcelona, 1 el
nostre primer equip. El parta, fou un
dels malora que hern preeenciaa du
rant aguasta ternporada, ja que te
tos les Unías feren globahnent un
magnific parta, tant les deis forans
com lea deis locals.
L'equip del P. O. Lee Corta es un
bon equip amb un conjunt enveja
ble, destacant-se el porten 1 el defen
sa dreta. Podien i havien de marcar
algem gol, a no éseer l'actuació en
, cortada de la defensa i porter local&
Els tres gola foren mareats per Bar
celó, d'excellent factura tots,
Sota rarbitratge d'Esteban, els
equipa s'arrengleraren &bel: Coca,
Estrada, X. Mendi I, Mencli II. An
gel°, Garata, Alejo, X, Jimeno i Pa
dilla, per el P. C. Les Corta; i Gua),
Jorda Pasqual, Palomea Cruz, Pora,
Private Lucea, Barceló, Nonell 1 Bou,
pe)s locals.
* 41
Per ala dios de la Posta Mejor de
la nostra vila, que tindra lloc els dice
24, 25, 26 i 27, hi ha eoncertats par
tina entre el O. S. Calcita, primer
equip cornplet, 1 el P. C. Joncosa, de
Barcelona. El primer die es dispu
taran una artística copa donatiu de
l'Ajuntaarient. Hom preveu lluites in
teressants, tota vegada que el Ca
lella actualment és requip que osten
ta la supremacía del futbol amateur
al Maresma.
• • •
Els aficionats esperen amb vives
ansies el, comencament del Campio
nat Amateur provincial, en el qual
prendrá part el nostre equip. Se
gions rumora de bona font, el F. C.
Tordera haurá, de formar grup amb
equipe com el Malgyat, Cabila, Ar
gentona, Arenes 1 Mataroninte—Gar
reeponsal,
DE CERVERA
C. D. Ripollet, 3; C. D. Catea, 3
La primera part acaba dos gola a
un a favor de l'equip local i un d'a
nullat injustament al Ripollet Mar
caren Massafreds (2) i Cases.
A la segona part canvien lea coses
1 velem com el Ripollet surt amb
ganes de marcar i he aeonsegueix al
cap de 23 minuto per obra de Cases;
poc després,- en una combinació del
Ripollet, »arana d'un centre de Co
mes. marca el temer gol; ola juga
dora local& pene, en una escapada de
la. davantera per majá de Massafreds
obtenen el gol do rempat. El Ri
pollet, one veure rempat, féu un gran
esforç per tal de ynarcar mes, peró
una vegada la. sort, altres el port.«
1 la defensa, rarbare assenyala el
final del partit sanb el resultat d'em
pat a 3 gols.
Es distingiren pela locals Gómez
els gente= I.afuente, 1 pel Ri
pollet Domenech. que fol el millor
deis 22, secundat per Puente 1 Comes.
A les ordres de l'erbitre senyor
Ermengol, el qual arbitre molt ma
lament, els equipe foren: C. D. 121-
pollet: Puente, Campanyá, Cosidor,
Sirnore Sana, Domenech, Comes, Boza
res, Cases. Raimond i Morant
C. D. Catalá: Vilanova, Castells,
Tarruella, Gómez, Lafuente I Orante.
Serra, Calafell,Ma-esafred, Lafuente II
Gener.
DE MALGRAT
Centre d'Esporas Melera*, 2
Girona Futbol Club (primer) 3
Centre d'Esports Malgrat. O
U. E. Manes, 1
Centre Esports Malgrat, 5
Selecció Catalana, 4
Degut a eser la Fasta Mejor de
Malgrat se celebraren aquesta en
centres, ola quals !oren mola dtspu
tate degut a les igualades torees
d'ambdós contendents; el primer par
tit contra el Gixona fou bastant
vellat, com lao demostra que quan tal
Laven dotze minuta per acabar el
partit el resultat era d'un a un;
el Malgrat va malmetree un penalty
amb el qual fou castigat el Girona 1
Vallverdú el tirá fora per exces de
malicia; Clará, del Girona, obtin
gué el segon gol 1 Vallmanya va
marear el tercer; el segon gol del
Malgrat el va marcar Perera. El
nona va arrenglerar el segilent
equip: Boix, tussot, Torredeflot,
Flavie, Ribes, Dispés, Pagés, Sanuy,
Ciará, Balmanya 1 Torrelles.
El partit jugat contra el Blanes
fou un parta jugat amb molta vo
luntat 1 durase, en la qual sobre
sortiren ala visitants en aquest ex
trem: el Malgrat li va fallar la da
ventera, la qua], ya tenle una actea
CIUTADANIA
ESPARREGUERA
La manca d'a-conteixements, l'ex
ces de calor, la tranquillitat paradi
siaca que gaudina ha estat el motiu
pel qual ha emmudit aguaste dula
danta esparreguerina. I si avui tren
ca aquest deliciós silenci, ho fa re
querit per una munió d'Imies que.
desitgen veure plásmale els seus pen
&amenes en el periedic de- les aevee
preferencies 1 que no és•altre que LA
RAMBLA.
Quant a la calor, -no cal >pea
remarcar-la„ prou que la sentim tots
un xic masas. I pel que fa referen
cia a la manca d'aconteixements 1
a la tranquillitat que es gaudeix, es
La a la vista nomás llegint els día
ris. Varn ésser ractualitat periodís
tica 1 deis Parlamenta espanyol 1 ca
tala per una eedeveniments que en
cap deis dos Parlarnents no van en
ser tractats a.mb veritable coneixe
met de causa.
Políticament i soclalment hl ha
una gran tranqui•litat al menys apa
rentment Sembla talment que els
contendents shagin donat una tre
va per referese deis decalabraments
setenta o per prendre posicions en
vistes a la batalla electoral que s'a
propa. Por tant, la riostra vida po
litice si no está del tot paralitzada,
és perque vivirn de rurnors. Rumors
que una 1 altres fan voleiar per...
len-se passar laaealor.
eeeMeixem-los, donas, rumorejar 1
artera nosaltres'll cara a les reall
..eate. I la realitat en aquests mo
ente—potser talhbe per culpa de la
° I& Que es *4« eentir—es la pis
cena No és pes diera que la nostra,
jeventut sent l'anhel de posseir una
piscina. Recorclerre aquelles vuitecen
tes signatures que es recolliren 1 fo.
, ren presentades a l'Ajuntament de
manantela 1 entre les quals no raen
caven les de la majoria deis nostres
regidora, Si laTajarla deis que com
ponen la corporaele municipal n'e
res, no ja partidaela sinó edhue Mi
e1i4a,l1l1o1w.,eeeeper qué,eno„ lha. let la pis _
,
con ,_
e /cris el pen
jutjant
Iba nornés que pea' í tasca que han
porten a cap. nosaltres estem molt
Iltuay de compartir .el parer d'aquella
que els fez responsables que la pis
cina -no 'sigui un fet. Els Otee aixb
-creuen o diuen—que -
no és el 'me.-
teix—no yeuen—o no valen veure
qua lesrealitats d'Esparreguera eren
-
moles d'altres que estaven por so
11e de la Construcció d'una piscina,
leed mear el de Ménys ,eren ola diners
de,liavia. alvaler. '-. eIerecisaine -;., la construceló de la
ePesaina pla ja aci una; qüestió de
Ni ceial hanitteneala, parlar amb tota
,y,,euesa en • ealeaezeiyes corresponden
'teles. Aqueatareetteestde és la del pro
Meter/ que dientese molt patriota
obstaoíditz.a l'engxandiment de la
vila Ineb , les eeves exigencies. que
més que ' abusivos, són repugnante,
perqué porten en al encara el segell
ominós "duna mena de "dret de
.cuixa". a
e i •
lealtre factor que tampoc podem
oblidar 1 que és indispensable per la
la construcció de la piscina, és l'ai
gua. I recordeuevos que l'Ajuneaneent
no pot regar .ela carrera PerOne, le.
Societat de TAigtia prefereix Dance:is
la abans dkiferliela en benefIcl de la
higiene de la- Poblad& •
No é,s, dones, l'Ajuntament el res
ponsable que no tinguem piscina.
Els (mies responsables som noga)
tres ma.teixos Era entretenim masas
comloatent coses que en si no seo
un destorb, i deixem, per altra bale
da, que mis senyorassos que no ser
veixen de res, com no ala ter erren
can pasquins d'actea de propaganda
catalanista o republicana o per ti
rar xavalla a la mamada. entorpea
xia, el progrés de la nostra vila senae
protesta de -ningú.
No és l'Ajunte.ment el que ha de
ter la piscina. Eh ha d'ésser l'execu
tor material de l'obra. Paró el que
ha de ter-la possible és el poble, l'o
pintó pública, la gent del carrer, aca
bant amb els senyorios, obligant-los
a donar facintate no ja crordre ma
terial, sine, també de caracter mo
ral. Ele hem de fer entendre que
per anar al oel no n'hi ha prou amb
estar bé amb el rector. sine, que cal
estar-ho també amb la consciencia
1 amb ola rema aemblants.
CorreePonsal
cid molt discreta, puix si la daven
tera del Malgrat arriba a rutllar. el
Blanes hauria perdut, elraenys, per
uns tres gola de diferencia; el gol del
Bienes fou marcat al cap de deu mi
nuta d'haver comenlat el partit 1 el
marca Collel d'un fort tret a l'en
gle; a aquest parta hi assistiren al
menys dos milers d'aficionats, ola
quals no sortiren pas defraudats de
l'actuació d'ambdós equipa.
El Partit iugat contra la Selecció
Catalana, integrada per ele:mente de
reconeguda velua, també fou presen
dat per una nornbrosa concurrencia;
en aquest partit ea varen veure mol
tissimes jugadas boniques, destacant
la tasca de Gual 1 Cale«, els euels
feren un gran par*, la. mitja part
del qual acabá amb el resultat de
4 a 2 a favor dels forans, maneta
per Gua) (3) 1 Cros (1), 1 els nostres
els marcaren Calatayud 1 Vallverdú;
a la segona part es varen linposar
els malgratencs 1 marcaren tres gola
més per majá de Pérez, el qual va
fer un gran partlt; el Malgret as
va
- adjudicar la copa regalada pel
gran entusiasta senyor Boix. La Se
lecció Catalana esteva integrada pele
següents elements: lefbntserrat; Ju
lio, Saura; Dolg, Requesens López,
Bover, Calvet, Gual. Cros i Martí
nez; el Centre d'Esports de Malgrat•
vía arrenglerar en ele. tres encontres
els segeients jugadora: Garcia, Bar
cona, Robert, Perera, Aguilar, Merco
der. Pérez, Suárez..Vallverdta Cala
tayud 1 Satué.
D'erbitres varen actual ele cene
guts jugadora Arocha 1 Perera, el
quals ho varen ferbastant bé.
DE CAMPRODON
Societat Renalienea
Camprodonlna.
Girona, F. Ce (equip B), 2
D'excellent futbol va gaudir l'afició
eeportlea local en ocasió de rencon
tre que el proppassat dia 13 i a pro
flt de l'Hospital de la tela celebraren
'elsesmentats equipa 1 en el que es
disMitaven una magnifica Copa, do
nada. per l'alcalde de la vila senyor
Prancesc Surinyach.
L'equip local Pela un deis minora
partits de la temPorada, portant du
rant la lluita sernPre la iniciativa del
joc. El públic Menee 'largues ova
cione. a des moltes¶1 bonos jugados
Cgle ola dos bándols prodigaren.
Sobressortí en gran manera la tas
ca del defensa Aulí, al que secun
daren raolt be tole el,seus companys
dequip.
Marcaren els gola Casaponsá 1 Pu
ja pels locala, 1 Tries i Serrano, pel
Girona F. C.
,I.earbltratge, a ctuaec. del senyor
Joeep M. Rocavert, molt be.
Els equips foren;
Stirinyach, Toralles, Aun, Melcion,
Duran, Gumá, Casaponsa, Sáez,'
Traiter, Pujol 1 1 Manolo, -per la S.
R. Camprodonina.
Vilagrau, Ayats, García, Daban,
Pla, Carreras, Torres, Comes, Torre
lles, Triea 1 Terradelles, pel 01-
rona.
J. P.
• PESA.NTPERE PESCADOR
Hetavos cie1š resultats obtingutt:
pel F. C. -Sant ,Pere en la tempo
rada paseada:
A. C. C. E. de Perpinye, 2; Fut
bol Club Sant Pero, 2. - F. C. Sant
Pere,,O; Racing C. Figueres, O. -,F. C.
Sant Pere, 2; C. E. Figueres, 1. - Sant
Pero, 2; Figueres, O - Sant Pere, 2;
Figueroa, O; Sant Pero, 2; Roses, O.-
Sant Pere, 2; Racing-C. Figueres, O.-
Daanius F. C., I; Sant Pera O. - Sant
Pene, 4 - Llers F. C., 1; Sant Pere, 5;
Port Bou, 2. - Sant Pera 5; Port
Bou, 2. - Sant Pera 5; F. C. Sant
Jordi Destallei-Tie-;,•Part Bol:11:1Zeart4e
Pere, 1; Bant, Tertee I; L'Ele"
Sant Pere,--'12; Febgliiieritnitit~
núm. 3, 2. - Sant Pene, 1; Bienes (re
forçat), 4. - Bienes, 5; Sant Pene, 1.
Boulou Sportif, 2; Sant Pere. 1.
En total: 5 desfetes (una en camp
local), 3 empate 1 8 victbries. Gola
a favor: 33. Gols en contra,. 30. gls
partits han estat jugats en el ter
reny del Club cltat en primer terme.
CORRESPONSAL
Simules PIBERNAT - Parlament. 9
DE ROSES.
Ola i d'agost
Palafragell FC. (selecelk). t
C. E. Reses, 3
Aquest partlt, jugat el primer dia
de la Fe.sta Mejor. fou sena chilena el
mes interessant.
Els primen, a Marcar foren ala vi
Itants, per "maja- del seu devalúa:
centre, Costa. Al cap de cinc mi
nula d'aquest- gol, 1 novament per
majá de Cota, 'marca el Palafru
gell el seu segon,1 darrer gol. Aquest
moviment en el -Marcador va fea re
aacionar els locids; «s'etnia emPrant
tots ola coneixements i entusiasme
necessaris, aconeegui en poca minuta
empatar. Amb aqueet resultat Uní el
primer temps. Represa la partida., i
amb el rnateix entusiasme de la pri
mera part, vam presenciar una 45
minuta de joe qtie' d1fícilment ob11-
darem. '
El gol que. Savia. de donar la vlo
teria, amb ella el 'magnific trofett
de l'Ajuntarnent, a un deis dos
equipa tan aviat es veis en una
porta com a l'altea. Per fi, 1 al cap
de 25 minuta d'aquest tulipa una
falta contra el Palafrugell, llançada
per Jordá prop de la lima de de
fensa, fou rematada estupendament
per Berta, amb la collaboració de Ca
sanoves. El nombrós públic que pre
senclava al parta, aplaudí arnb en
tusiasme la jugada del tercet da
vanter.
Arnb aquest resultat, fini mi dela
millors partits que hem presenciat
en el canela de "La Cortina".
A les ordres de rárbitre Sr. Ba
llesta, ola equipe foren:
C. E. Rosas. — Ferrer, Rigau, Bus.
carona, Donate Madern, Sinyo), Jora.
da, Romana, Berta, Caeanoves 1
Jordá.
Palafrugell P. O. Bru, Mas. Co
lom. Sánchez, Caeimar, Tlbau„ Joa
nals, Oras& Costa,- BLebe 1 Ron>.
blans,
Die e.
Armemirra S. C. 1 • -C1šReses, e
La lnferiorltat ineelfesta de e.
quip vlsitant desllui aquest enconree,
car els bocata, ce tre vts de la seve
superioritat, no de, sien el rendi
mentneceesari per a assoll runa clara
victoria.
Fa C. Girona, - C. 12. Rosca, C
Un aesultat que sorprendrá a rnolts
1 que, -no obstant, marca fldelment el
que fou el darrer par* 'de Pesto
majo*.
Per al Girona P. O. la noatra fe
licitació, per ésser egtdp que
ha obtingut una viebetria damunt
del O. E. Roses en el (meya de tem
porada.
Per al C. E. Reses, un consell: tres
parte* de Fasta Majar en tres dios,
aón molts partits, Recordeu-ho per a
l'any ylnent,
DE RUBI
U. E. de Rubí, 5
Casal deis Esperes, 1
Parta de poca transcendencia, 1 el
qual no val ra la pena de ressenyas,
puec que el tel de presentar-se re
gule visiteni incomplet fou la causa
d'aquesta desteta. puix que regule lo
cal no hagué d'emprar-se a Zona, 1
el resultat 110 fou mes contunclent
grades a l'encartada actuació del
porter de requip del Casal, únic ju
gador que va demostrar saber un xic
de que anava...
Es de lamentar que equipe com el
Cata' deis Esports, que amb tanta
deferencia- fou rebut pels entuslastes
rubinencs, de-splacin seleccions de
primer 1 segon «gap. 1 es vegin obli
gats torçosammt a haves de fer el
ridicuL
Per al dla, 27, d'agost, segona testa
nialOr d'aquesta vila, la U. E. de Ru
bí ha oornbinat un exoellent progra
ma de partits,- en el cruel, ultra és
ser disputada Une copa entre el pri
mer equipelocal 1 el primer del Cen
tre d'Esporte de Grecia, en será pro
bablement disputada una altra entre
ele primera equipa d'hokey del Ter
rassa A. C. 1 Barcelona A. C.
CORRESPONSAL
DE CERVIA
Cervera F. C., 13 a P. C. Albages, 2
Farde jugat-entre els segons equipe
dele esmentats clubs. En comenear
l'encontre, Vequip local es féu l'amo
del camp, fent tot el que va valer,
puix que ele forans no &meren cap
senyal de vida en tot l'eneontre.
F. C. Cervia, 4 :: F. C. Montblane, 1
El dia 15 tinguérem la visita del
potent equip de la Conca, que s'aca
r5. amb
Comengá el partit amb domini a!
toril, que poc a poc es converteix en
un complet domini local; ,no obstant,
els forans fan alguna que altra avan
çada que és tallada per la hule mit
jana, que es multiplica' donara, pilo
tes a la davantera, que avui també
té un bon dia; peró la porta forana,
defensada per Roca II, no pot ésser
foradada más de quatre vegades.
. La porta local, defeneada per Pas
tor, que, cene ja ens acostumats,
está feble; la parella de defenses,
també innuillorablo, allunyá les pilo
tes de perl11; en fe un,equip per ten
"trontollar" qualvol eltre de la co
marca.
Ela. gola marcats he foren tres per
Perramon, de forma admirable, i l'al
tre, obra de Rubió. d'un cop de cap.
Deis !arana maree. Civit en un bae
tibull davant la porta.
L'exbitre, senyor Mora, imparcial,
arrenglerá els equipe aixi:
Cervie. F. C.: Pastor, Gassol, Man
ressej,,, Teme Pelat; -Bover, Perramon,
PomenecheRegalóaletaaresa n 1 Chel
Montblareleell efe) Roca /I, Batel,
Marta, Roca 11/, Roca I, Sanahuja,
Foich, Manolo,- Olvit, Bover 1 Gayá.
MIQUEL erstIRER
MOMIO,
AL OAMP DE L'HORTA
«.-•••••1
L'Europa, én batre^14
ven per tres gols yero,
elassifica finalista del Com
pionat Copa Amateur
Ea torneig orgarilteatt_ Per lee-lells91--- -
Amateur té ja un digne finalista que
sena dubte en la propera finar donar"
ra un gran die al futbol catilál-E1 1
. Club que sha d'enfrontar amb FEu-, •
ropa no está encara classificat, peró
seguí el que sigui Nitre ',finalista
hom pot estarplenament aatisfet
(tuesta oompeticló que ha mantingut
viu l'entusiasme 1 l'interés durant
una llarga temporada entre tate -ele
Clubs amateurs.
De la partida pot dir-se que el
"Santiveri" em.prá una mitjens gens
adequats en partas decissiuse rnit
jans que l'Europa se n'aparta des del
començament, donant aixl prevés
duna gran esportivitat a remeras
que de serenitat 1 conleanea en sí
rnateix.
El primer gol el maree. Conmi
nes ale pees minuta de començada
la partida al recollir una passada
del davanter centre; el segon fou
obra de Gil, que amb molta oportu
nitat apronta un garbuix davant la
porta, que ola defenses del Santives
ri no salieren aclarir.
En ola començaments del segan
ternos el Santiveri porte, el perill
la porta de l'Europa, peral la defen
sa i el porter curaren d'allunyar-los,
impossibilitant-los aixi de marcar el
gol anomenat de l'honor; no obstant
l'Europa gairebé ja a les acaballes
maree el tercer gol, essent Barrera
rencarregat de refermar el resultat
de la primera pan..
L'arbitratge ame, a carrec del col
legiat senyor Martínez.
1111/1g gAT'ill BOB
A GRACIA
C. d'E. de Gracia, 5; Júpiter, 3
L'encontre disputat per aquests
dos onzes en el camp del carrer de
la Providencia, fou altament emo
tiu, degut a l'interés que els dos
equipe posaren a la palestra.
La primera part es desenvo
lupa arree gran rapidesa, 1 en ella
demostrá la seva superioritat el C.
d'E. de Grecia, el qual obtingué del
seu constant domini tres gola, mar.
cate bellament per Judici, Mayol 1
Principal, respectivament El Júpiter
n'assolí un, per miaja del seu inte
rior dreta, Gracia.
A la segona part el domini tau.
equiparat, ensems que fou fructífe
ra en gols, puix que el Grácia retar
me. la victeria de la primera parte
amb dos gola més, aconseguits per
Judici 1 Principal. El Jemiter en
aquesta part ha millorat el seu joc,
fruit d'a,quest millorament han es
tat els dos gola fets per Mas 1 Gra
cia.
En fi, un interessant partit, en el
qual els aficionats al futbol han gau
dit enormement, malgrat la ca
lor que s'ha deixat sentir.
Abans d'aquest enc,ontre rebata
disputat un el primer Infantil de/
Club propietari del camp contra el
Margarit, campió de Catalunya, d'a
questa categoría, guanyant elc pri
mera per tres a seno.
BE S. t
PELAYO, 8-Te1. 14370
L'exposició més assortida en tota Glasee
d'OCASIONS
Subhastes tate elles, de 12 a 1 % del matí
i d$ a? %, tarda
EXPQSICI5 PERMANENT'
DE PALMA DE MALLORCA
Festival de natació
Organitzats Del "C. N. Palma" ea
van celebrar, en sigiles del bolsean
"S'Aigua Dolea", interessanta feati
vals en ola euels intervingua el "p. N.
Barcelona", denaostraut en "les aoves
actuacions. la gran. vahea de gairebé
tots els sena clemente que ad' 11111-
taren.
Si -en la mejor part de les preves
de natació els inéallorquires triomfa
res, no foit -, sial en els partas de
waterepolo; oti) ß catalana, In tres
encontres s'elitietaren tres sorallossei
victbries que els valgueren inereseu
des ovaciona. Encaro que lacónica
ment derem continuadó una, pe
tito ressenya del que foren aqueata
festivals que per espal duna set
mana-han mantingut a l'allció local
amb exPeotació oonstant 1 entusiás
tica. -
Dos encontres jugata entre el "C. N.
Palma» 1 combínate del »Barcelona"
es resolgueren a- eavor deis visitants
per notable avantatge que no cal re
marcar. El tercer partit. o ala el que
mes expectació havia desvetllate es
jugá entre una seleoció balear corte
titulda «si;
Ballester, Aus5, Servera, Oliver,
Rubíes, Mana.
I pel "Barcelona": Oruells. Jedl.
&macan. Santpere, Sabata 1 Icart
El partit as - dasenrotllá eempre
arnb avantatge per a l'equip catalá,
si bé en corta momento la davantera
mallorquina creá perilla a la porta
que defensave admirablemente rolíra
pic Cruells. La primera part e.cabá
en. 3 a 1 a favor deis visitante, 1 a
la segona part «tueste tornaren a
marcar tres punta mes.
Abans del partit se celebraren les
segliente curase:
3 per 50 estila interclubs: Vence
el "Palma" per 2 m 5 s. Seguimos el
"Regates" por 3 m. 14 s. 2-5 1 el
"Barbará" per 12 m. 24 s. 4-5.
5 per 50, estil lliure. Vence el "Pal
ma" per 3 m. 3 &34 emprime el
"Recatas" 41,4 a.
3 per 50 estila entre el "Barcelo
na." 1 l'equiP de aeleetió regiOnal, que
presenta Mann i Prado - pel -"C. N.
Palma", 1 Ribot, Pel "C. Regates".
L'equip catalá. el formaven Brull.
Jedi i Sabata.
Guanyá el "Barcelona" en 1 ni.
55 a. 1 la selecció emprá 1 m. 57 s. 1-5.
-5 per 50, rellevaments, entre cata
lana 1 mallorquina. Venceren aquests,
emprant el tempe de 2 m. 49 & 4-5. 1
els catalana 2 ni. 55 s. 2-5. La &destiló
presenta Rubió, Ribot. Mann,
Jeep Suis, Riera, I el "Barcelona".
&impere Icart, Bonacasa, Brull 1 ea
bata.
• El campló regional de salte. 'Roía
selló, l'internacional Pitarch 1 Jaume
Cervera feren una exhibició de salta.
escoltant aplaudiments merescuts.
Les terrasses del balneari, emplee
nades de públic, el qual quede, sa
tisfet del festival, que era a profit de
I'llomenatge a la Vellosa del Mari.--
Mora m • te
Hotel
1RESTAURANT
Coberts a 1050 ates. 1 a la carta.
Plata reglonals. Excellent cuino.
1 Servei perfecto - Salons per a;
Bales i Fules
Orquestra Preus moderats
A L'HORA DEL CORREU
3, P., de Camprodon:
J. B., de Perdió
Sattsfets de publicar les 1ntere.s
santa informadora trameees. ola
agrairem, pene, que en el successiu no
s'oblidin d'escrlure les quartillea per
una sola cara. per tal de facilitar la
nostra tasca
TALLERS GRAFICS
Arnau
Verdagtier 1 Callls, 5 1
Telion 14856 Barcelona
1 VESTITS DE BANY A MEITAT DE PREU
SUETERS, MITGES I MITJONS 10 PER 100
DESCOMPTE
REBA1XES GENERALS
F. Vehils Vida'
32, Avinguda del Portal de l'Angel, 34
7, Piala de la Universitat, 7
(ciutada nia)
nroc~ltá,iicI, oca-ax.o&
VEST1REU ELS MILLORS I
MES ELEGANTS UNIERES
DE PUNT ADQUIRINT-LOS
A LA CASA
301,g.
50 — SALMERóN —50
•~11.5i111! ,11111.11
CONTRA LA EITRIVIA
Ab la seca detonació d'uns
dispars, a la llum crua del mig
dia, el ahitada ha contemplat
aquests dies la xurma llancada a
l'atraeament 1 a l'assassinat. La
sorpresa no ha estat pel fet, mas
sa repetit dissortadament a Bar
celona. La sorpresa ha estat pela
protagonistas del fet. A la mira
da astorada de l'home de la ciu
tat apareixia. amb una pistola
als dits, disposat a robar 1 a ma
tar, l'home aparentment en bona
posicló social.
No era l'apatxe. No era el pis
toler. No era el criminal d'oficL
Era el noi de bona familia, el se
nyoret. Com es possible?...
• • •
La xurma. Sbn rnolts. Té mol
tes cares. Abraaa una zona so
molt extensa. Pot arribar des
le la terrassa elegant de la pla
;a de Catalunya al dormitori a
925 del carrer del Cid. Pot con
dulr el seu "roadster" per l'as
faitat de la Diagonal o pot arros
segar la seva miséria sota la llum
vermella 1 morada de "Cal Sa
gri.sta". Passeig de Gracia o San
ta Mónica. La xurma — vici, der
rota, vagancia, miséria — no co
mazna ni acaba enlloc. Viu. Res
mas. Possiblement viurá sempre.
L'únie que pot fer-se és reduir-la
a una zona estricta, precisa — la
zona de la Llei — de la qual no
pugui sortir per llangar-se sobre
la chitan
• • •
La xurma. Es aquest individu
que viu amb vuit dones en un pis
del carrer de l'Est. Eh l no fa al
tra cosa que donar instruccions.
Les dones són revellides 1 mise
rables. Alguna porta una criatu
ra arrapada al pit. Totes elles
surten de casa de bon matl. Ehl
es queda, a dormir fins a migdia.
Elles mancan, al seu lloc de tre
ball. A veure: dues al carrer de
Casp, des del Tívoli als Jesuitas.
Dues més a Pelayo, des de la pia
la de Catalunya a la Universitat.
Dues més fan les terrasses de les
Ramblas. Lf'S altres, Passeig de
Graela, Gran Vla... Gana, gana
auténtica. Parracs. Miséria. El
menut, amb uns ulls lluents
tristos. I la pállida má llarga de
la captaire, que surt al pas de
cada vianant:
—,Senyoret, una gracia de cari
tat. Pel patita.
Coalpte amb moure's del lloc assaYalat: Ell vindrá. No a subs
tituir ningú, ni a portar manjar.
:Sandra. passará, vigilará. Res
més. La mirada encanallada 1
estranya, veura si cada dona
compleix la seva missió. Si naces
sita diners, és possible que s'a
costa a alguna a "recollir la li
quidació". Si no en necessita, al
vespre esperará les dones al pis
del carrer de l'Est 1 allá passará
comptes amb elles. Hl ha dies que
es fan cent pessetes. Altres, cent
cinquanta, cent vuitanta. Hl ha
dles ddlents, també, que plou, la
fred. La gent va de pressa pel
carrer...
Després, sopar.
I encara més:
La Llei de desvagats pot netejar els baixos fons
de Barcelona, d'ésser aplicada rigorosament
—Tu, aquesta nit espera'm al
meu
• • •
La xurma. Es aquest captaire
professional, que retorgará els
membres en fingiments terribles.
Questió d'acostumar-s'hi. Quan
s'hi está acostumat poden aguan
tar-se moltes horas aixl. Com més
impressionant, millor. Unes ca
més inütils, una paga terrible,
un tors destrocat.
Clar, s'ha de vigilar. Compte
La xurma. Són molts. Té moltes ca
res. Abrala una zona molt extensa de
la ciutat...
amb la ronda. La ronda sap de
qué va. Coneix la gent. Qüestió
de no badal., de desplagar-se con
tínuament per llocs diferents de
la ciutat. Es tan pessetes, gene
ralment. S'és un professional. Es
coneixen els truca els tons de
veu, els gestos, els llocs. Teatre.
La misaria auténtica no té temps
ni lloc per assajar trémuls im
pressionants. Hi són o no hi són.
Si no hi són, pitjor per al mise
rable.
Es fan diners. Per pocs que se'n
facin, si vénen mal dades, sem
pre queda per menjar i dormir.
També es fuina 1 es beu. Si les
coses van bé, es pot pensar en
una dona. No falta el cas de l'es
guerrat professional que pagava
un pis al carrer de Barbara a una
xicota de dinou anys...
• • •
La xurma. Es aquest home que
passará les tardes als bars de la
Rambla del Centre o al Parallel.
I les nits també. I que té la seva
tertúlia, 1 que ningú no sap de
qué viu. Paró viu, no ha de viure!
Vesteix millor, pitjor, segons com
vagin les coses. Quines coses?
Ah, depén! Pot ésser la dona
Icquudeelflaerlsa. carrera pel arrer d'Es Pot ésser la tanguista
de "La Buena Sombra". Pot és
ser l'estrella del "Moulin". Pot
ésser la "mestressa", la Nati...
Pot ésser. Poden ésser moltes al
tres coses, a més a més. Una
mica de contraban. Roba. Tabac.
Cocaina. Cal no desaprofitar l'o
casió de la mandanga, si es pre
senta. Bon afer. Pot pagar-se a
cinc, a sis, a set pessetes; pot
vendre's al revenedor al detall
fins a quinze. Ciar que després
eh, o ella, la vendrá a trenta,
peró també s'exposa més parqué
ha de tractar directament amb
el client. I aixó sempre és peri
llós. Un no sap mal ben bé arnb
qui tracta...
Dramas sentimentals? Oh, res
de drames sentimentals! Ciar que
és sensible que una mossa s'en
caterini amb un altre, o marxi,
o vagi a parar a l'hospital. o...
Paró res d'escándol. Un es recor
da que no es tenen diners, que
es Viu al marge de la Llei. Des
prés, !si el que sobren són dones
que el vulguin a un!...
• • •
La zuna. Es aquest altre que
viu "a comissió". A comissió? Si,
a comissió d'aquest amo de bar
que está en relació amb la se
nyora tal 1 ella amb aquells de
Marsella. Aquells de Marsella.
Compte. Discreció. Pena de mort
al "xibato". Aquells de Marsella...
Els "paquets" arriben tal dia.
Són tres mosses. Una ve de Pa
rís, una altra de Bordeus, una
altra de Tolosa. Alerta! Caldrá
comboiar-les. Els papers són en
regla, naturalment. No es pot ba
dar. A la frontera vigilen qui
sap-lo. L'amo del bar donará ins
truccions. La senyora tal ja está
al cas. Les tindrá a casa seva. El
comissionista les rebrá, les acom
panyará, les vigilará les hi cer
cará "novio" mentre siguin a
Barce'oaa. Al cap d'un parell de
mesas podrá pens:, r-re en lué
cal fer-ne. Han donat un renal
ment. Correspondéncia amb Mar
sella, amb París. Detalls. Pas
satges. En deixarem una a Bar
celona. Aquesta ens convé aquí,
per ara. Va molt bé. Les altres
dues... Una embarcará a Bilbao,
el dia quatre. L'altra pot embar
car aquí mateix. A més, no surt
tan car de viatges. Endavant. El
camí de Buenos Aires encara no
és tancat. Cada día posen més
trabes per la "casita", cert, peró
;ad emba,VCIla a 131111» 1 gla 4, L'alata Rol .alabaraar acial ~taja. 1 940 119_,IPaaWs *allas aneara no és tancat...
La miséria auténtica no té temps ni lloc per ~ajar trémuls
impressionants...
queda La Boca 1 molts altres
procediments.
El comissionista...
• • •
La xurma. Es aquest bailara de
l'Académia de Ball. Es aquest mi
nyó ondulat de la terrassa 1 del
cabaret, amb automóbil a la por
ta, que ja s'ha acostumat a la
cocaina, i kviure a l'esquena d'a
quella floja rossa que está ena
morada d'ell amb una passió
molt sentimental, de tango. Es
aquest "punt" que organitza par
tidas clandetsines de "baccarat"
en un pis magnífic que ha ins
tallat al carrer de Vilamarí, amb
una ingenua- placa de "Comisio
nes y Representaciones" a la por
ta. Es aquest capita d'indústria,
manager i mestre d'una excel
lent quadra de carteristas 1 des
cuiders, amb • uns dits que va
len un capital; ciar, els seus es
fonos li ha costat arribar a tenir
un equip tan • notable, enveja
comentad de tot el "negoci" de
Barcelona. Es aquesta senyora
"respectable" 1 seriosa que pro
porciona immillorables "
o c a
sions" a les noies de compromís
que volen Huir un bon renard
"argenté' 1 els sabría molt greu
que hi hagués indiscrecions i co
ses. Es aquest prestamista hon
radissim i discret que coneix a la
perfecció el grafía de totes les
fortunes 1 els bala/nos de Barce
lona i sap a quina porta será re
but amb els bracos oberts per tal
de "formalitzar" un prés'ec o una
hipoteca a un interés insignifi
cant; el senyor apurat, o la se
nyora que necessita readquirir el
seu collar de perlas, no s'aturen
davant de petits detalls com el
d'un avene al 25, al 30, al 40 per
cent. Es aquest senyor — forma
litat 1 garantia absoluta — que
organitza contractas matrimo
nials a base d'un anunci perma
nent als diaris. Es aquest aven
turar que fou expulsat d'Angla
terra per una patita. "qüestió"
amb un banquer de la City, que
ha tornat a Barcelona — ja la
coneixia, de 1916, com a Agent
H-17 adscrit a l'Oficina secreta
de Viena — atret per les noticies
de les lluites socials, a veure qué
pot pescar-se en les aigties revol
tes de l'acció "directa"; ?no era
aquest el camí de Koenig o, s]
van mal dadas, dels "apaches" de
Gracia? Es aquest invertit que
viu de la venedora de décims; és
aquest "marit" que viu de les
"generositats" de l'amant de la
seva bella muller; és aquest, és
aqUe8t, ea aquest...
Es aquest...
«
La xurma. Si van mal dadas, la
desesparació, la cocaina o la pin
xeria poden posar. una arma als
dits. Un cop. No passará res. .I si
passa, veurem... I 'nasa, de vega
des. Com ara. Passa que l'amena
eat fa resisténcia. Planta cara.
Ah! No s'hi comptava. Un crit.
Alarma. Ve gent. Potser la poli
cia... I es dispara. I es fereix.
I es mata.
* * *
La xurma. Aquest noi de bona
familia que ha matat per robar,
n'as un trágic resum. Sacaba
alai, a la xurma. També s'acaba
a l'hospital o al Manicomi. Tam
bé s'acaba al dispensara amb
una ganivetada a les costelles.
També s'acaba ric, en una vida
plácida de bon burgas. També
s'acaba sense pena ni glória, vivo
1M.7a"
.......
o
—Senyoret, una gracia de caritat,
pel petit...
tejant a salt de mata, fins que es
pot, que no es pot sempre.
SS.
Tot plegat potser no té remei
definitiu. Peró té el remei relatiu
d'acorralar la xurma dintre una
zona ben precisa de la ciutat,
fins a un punt que no pugui con
taminar-la ni filtrar-se excessi
aament la seva vida. Aquesta
INSISTIM–a
Hem d'insistir sobre la denúncia que formulávem
en la nostra edició anterior, relativa a una allocució
publicaaddaa en el «Full Dominical» de la diócesi pel
bisbe de Barcelona senyor Manuel Irurita.
El nostre article ha estat recollit i destacat per
altres collegues de la Premisa. Un telegrama proce
dent de Madrid — «La Humanitat» el publicava el
dimecres passat—informava que el senyor Company
conferenciá amb el ministrede la Governació, senyor
Casares, sobre les denúneies formulades per LA
RAMBLA.
Tot feia esperar que la: intolerable actitud adop
tada pel bisbe de Barcelonia enfront del regim repu
blicá trobaria una rápida i enérgica sanció per part
de les autoritats. Així ha passat en tots els casos
que, per exemple, un periodista d'extrema esquerra
ha escrit una diatriba contra el regim que, pel seu to
i pels seus conceptes, sortia del límits de la Llei.
Sempre, quan aquest cas s'ha produit, ens ha sem
blat justa l'actitud del fiscal de la República en cur
sar l'oportuna denúncia als efectes consegüents. Din
tre el nou régim hi ha una Llei per a tots, prou ampla
i liberal perqué en els seus límits sigui possible la con
vivéncia i l'expressió normal de totes les opinions.
Quan algú se surt d'aquesta Llei, és just i lógic que
sofreixi la sanció que hi correspon segons la seva
culpa.
I bé : fins ara aixó no ha estat així pel que fa refe
rIncia al bisbe de Barcelona, que, en la seva allocució
de referbncia (el text ilegal de la qual publichrem
textualment la setmana passada) es posava clarament
fora de la Llei de la República. O és que no és posar
se fora de la Llei afirmar que una Llei aprovada pel
Parlament de la República és un «lladrocini» ? Dir
que la República actua per la forga bruta, com si es
tractés d'un régim feudal i no d'un régim de llibertat
civil per voluntat de la immensa majoria del país?
No. Es impossible, pel prestigi de la justicia re publicana, que les afirmacions de la primera auto
ritat eclesiástica de Barcelona quedin sense la neces
sária i exemplar sanció.
No és mania persecutbria, ni fóbia anticlerical el
que ens impulsa a escriure. Som liberals, per forma
ció i per convicció. Exposi tothom en bonhora, dintre
la legalitat, la seva opinió de les coses i el seu judici
sobre els afers públics. El que no tolerarem és que
s'utilitzi un arree eclesiástic per a campanyes políti ques contra el regim ; que, per imprudencia o per odi,
es declari la guerra a un régim de llibertat i de tole
ráncia mútua. Contra la llibertat, no. Ni el senyor
Irurita ni ningú.
I si els jutges de la República no comparteixen el
nostre criteri i per damunt d'ells hi ha la Constitu
ció i les lleis — i cometen la injusticia de castigar se
verament els uns mentre deixen passár sense sanció
les culpes d'uns altres, farem constar, i l'avancem en caaqnuse;stdees lriabdeireaslsdi'adveudi,emlaócnroasttersa. protesta de republi
Altrament — i ho diem amb pena — no és ja la primera vegada que el bisbe de Barcelona actua pú blicament al marge de la Llei...
Tenim la certesa que, per la seva banda, el nostre particular amic senyor Ametlla, governador de Barcelona, donará l'adequada resposta a la nostra,
demanda. En aquest sentit, per a la próxima edició
un deis nostres companys tindrá molt de gust de
passar a saludar-lo per conlixer el seu criteri so
bre l'afer de referbncia.
zona és la de la Lleí, aplicada aavmubi, taomtbrilgaoRr.epIúbaliqcuae, sétas laLldeie,
desvagats 1 trinxeraires. Una llei
agdurnetçaa. dUanaa pforergmuunltaar teurnriablep.re
Es aquesta: "Ves, de qué vi
La xurma no pot contestar
aquesta pregunta.
No podrá, contestar-la mai.
Aleshores—la Llei ho preveu
hi ha el camp de concentració,
els refornlatoris, l'expulsió...
JOSEP M. MASSIP