Rambla, La (1931-1935). Núm. 192 (11 set. 1933)

              11 setembre de 1933
Barcelona
(esport i ciutadania) wif~.~..sm~~§~
no poi
Fueron 1110
1
Any IV. — Número 192 Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757 Impremta' : Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu : 20 céntima
a11. 13> 3r° OIL It•
e
99
es possible cru_e acruesta, uit - amb tot i q.-u_e les
clific-u_ltats sera:bien presentar-se cada -v-egad.a mn_és
gre-us- el senwor Derro-u_. hagi fornaat G-o-v-ern
Tarca.-bé és possible q_u_e hagi fracassat
(Informació del nostre corresponsal a Madrid)
Més consellers inesperats
La República no
necessita del seu
consell
Com en la passada crisi
'de juny, en aquesta crisi
greu de setembre, velles si
luetes inesperades han apa
regut a les portes del Palau
Nacional, per donar—a de
manda formulada — el seu
consell a la primera magis
tratura del régim.
I encara més : els fils del
telbfon han portat, de Cata
lunya, l'eco de veus, no pas
provadament amigues, que,
a la seva hora, no volgueren
pronunciar el «Sí» del seu
nom al peu de la Constitu
ció que la Cambra Consti
tuent, en clara representa
ció del país, havia confec
cionat.
La democrácia republica
na ha vist amb tristesa la
repetició, ampliada, d'a
quell mal pas del mes de
juny. Amb la crida a con
sell, es donava una pernicio
sa belligeráncia a un passat
que no hauria hagut de tor
nar. Aquells figurons d'ales •
hores i d'ara — aferrats a
una hora caducada, o mes
tres en la intriga i en l'odi
somrient, o propicis a la ge
nuflexió davant les jerar
quies de tots els colors, o'
buides de pensament i d'e
moció — no són pas massa
bon auguri per a la demo
crácia. Ni cap garantia de
fidelitat. Ni cap esperança,
ni cap valor, ni cap sacrifi
ci. Ni cap bon consell per a
l'hora greu del regim. O és
que, per ventura, la monar
quia, estintolada en les se
ves espatlles servils, no ar
riba, a totes les ignominies ?
O és que, per ventura,
el consell que avui tor
nem a demanar salva les
vides deis soldadets del
Marroc, i encarrilá el rIgim
per rutes de transformació,
de superació i de dignitat ?
O és que, per ventura,
aquestes siluetes que ara han
reaparegut a les portes del
Palau Nacional, salvaren
res — decórums o conscien
cies — d'aquell gran desas
tre civil que acabava en la
primavera de fa dos anys ?
I no han rectificat enca
ra. I no se'ls ha vist millors
amb la nova justícia. No
se'ls ha vist lleials, ni sola
ment sotmesos. Ho sap més
d'un conspirador contra el
regim. Més d'un... Dones?
?, Tan mancada d'homes está
la República que calgui, en
cara, acudir al consell de
fantasmes, al consell de ca
ducs, al consell d'enemics,
al consell de bonshomes ridí
culs i tronats ?
La democrácia republica
na ha vist amb tristesa
aquesta insistbncia. I vol
fer-ho constar així. Amb
tots els respectes. Amb tots.
Peró amb tota la convicció
que podia ésser evitada, a
les portes de Palau, la desfi
lada de comparses i d'ene
mies...
tine el Poder! Ja és meul. Auxili!
(per Castanys)
«Yo gobernaré...»
—"S. E. el senor Presidente de
la República ha tenido la bon
dad de confiarme el encargo de
formar Gobierno..." — va dir a
les nou i deu minuts de la nit,
exactament, del dissabte, dia 9 de
setembre 'de 1933, el senyor Ale
jandro Lerroux, en sortir del
Aquell vellet de barba blanca que
en els mítings radicals del Paral
lei, quan estava entre el senyor
Emiliano i don Alejandro i sentia
Que d'un recó de la sala sortia
el crit de "!Viva el hombre hon
rado!", només es donava per al-lu
di elA tot sol...
Organització 1 reo7;anitzac1ó
pus nacional d'un partit polític.
Habilitat. Generós amb els amics.
Generós amb els servidors. Ell
sabia allargar la ma als necessi
tats. Tenia el do de saber atreu
re's voluntats. Tothom en parla
va malament, peró u reconeixien
una simpatia personal extraordi
nária...
„
El president dimissionari, dUrant la tramitació d e
Palau Nacional, amb aquella veu
de violó i aquella entonació par
simoniosa i atenta que fa del cap
del partit radical una de les fi
gures més curioses de la política
espanyola.
—"!Viva Lerroux!" — va ex
clamar un jove diputat que, bar
rejat amb els periodistes, escol
tava les paraules de l'autor de
"Los cocodrilos". Aquest »ve
benemérit, exaltador i aficionat
a la daca política, no era pas
un antic "joven bárbaro", no era
un d'aquells revolucionaris de
tota la vida, un d'aquells radicals
que ha gastat dotzenes de pan
talons per les cadires barates que
davant de les taules de manilla
deis Centres radicals han cons
titu'it la columna vertebral del
republicanisme professionalment
regidorístic. No, no era un dels
antics correligionaris del senyor
Lerroux. Era, precisament, la
darrera adquisició del partit ra
dical. El senyoret Pérez Madri
gal.
El "!Viva!" expressiu i singular
no va tenir gaire éxit. A la ma
teixa hora i davant l'edifici del
P. R. R., a la Puerta del Sol, uns
quants vailets socialistes inicia
ven els primers xiulets. Els aplau
diments dels correligionaris espe
raneats no eren prou per a fer
passar en silenci els xiulets una
mica massa precipitats. El senyor
Lerroux havia estat encarregat
de formar Govern. Ja está. El
senyor Lerroux, junt amb el cor
de Jesús, son les personalitats
que més esperaneades han estat
arnb el futur. Entre el "Yo gober
naré" i el "Yo reinaré" no hi ha
més diferéncia que un ho ha es
tat dient personalment des de
l'any 1912, i els altres ho diuen
en representació i nom del már
tir del Gólgota.
Lerroux
El senyor Lerroux... Jipi-japa.
Política de barret de palla. Moret:
Catalanisme. Campanya contra
clon Nicolás Salmerón. Atemptat
d'Hostafrancs. "Levantad el velo
de las novicias..." "Hay que pe
gar fuego a Barcelona por sus
cuatr o costados..." Montjule.
Viatge a Buenos Aires. Actitud
davant de l'afusellament en el
"Numancia". Amistat amb Cana
lejas. "Yeso, cal y cemento." El
discurs del senyor Carner. La po
sició de don Gumersindo de Az
carate. El Partit Radical. L"Emi
llano% Don Ciado. Don Pildol
la crisi, a la sortida del ministeri de Guerra
(Foto S. Catalá)
del Partit Radical. "Alejandro
Lerroux. Periodista". Ah, sí? On
escrivia? Exactament no se sa
bia on. Era també banquer. Era
també negociant. Vaja. Vida ab
surda i generosa. Diuen que és
inca simpátic. Potser sí. Grans
cl:scursos. Cap mena d'idea nova.
Bon émfasi revolucionan. Cal
dir-ho tot: l'únic republicá que
1917. Viatge a França. Pérdua
d'una acta per Barcelona, que va
retrobar Marcellí Domingo junt
amb la de Largo Caballero. Mil
un saltirons per guanyar-se
la vida. Situacions difícils. "Yo
gobernaré." Es parlava de fer-lo
Alt Comissari al Marroc. La Dic
tadura. Set o vuit anys de cons
piracions directes en les quals en
server Lerroux:
--S. E. n'e ha honrado con el encargo de formar Gobierno...
(Foto S. Catalá)
vivia la política. Mentre els altres
s'entretenien a donar conferén
cies i a fer discursets, en escrivia
cartes, mantenia el foc sagrat
dels Comités Provincials, Lela
eleccions de regidors... Els par
tits republicans, autónoms o no,
s'esmorteien 1 ell mantenia, en
cara que fos artificialment, el ti
només tenia una part indirec
ta Tots els republicans en par
laven malament. Peró tothom
reconeixia que calla comptar arnb
eh, puix que les forces a Espanya
estaven per ell. En efecte, els par
tits més o menys autónoms s'en
tenien amb el senyor Lerroux.
Alguna cosa tenia aquest home.
*El
Governará Lerroux?
Lerroux volia governar. Un dia i un altre, durant anys,
repetí la. seva frase «santa» : «Gobernaré». Al seu voltant,,
ara rabiosos, ara esperangats, una gernació d'ambiciosos
en el bon sentit i en el pejoratiu. En l'afany, no s'adopt'a
mai una posició concreta. Les dretes ? Les dretes. ? Les es
querres ? Les esquerres. El que sigui. La qüestió era go
vernar.
Governar. Ni programa, ni sentit, ni estudi, ni projec
tes, ni energia. Res. Paraules. Frases. Jocs de mans. }Es
tóries. «Governaré...»
Ara li venia el Poder als dits. Es un cúmul de circums
táncies que fan possible el moment. Lerroux, apurant
molt la cosa, poomé aparbixer no com una salvació, perb
com una solucióf'Fou cridat per S. E. Sortí de Palau i co
menea les gestions. Les gestions...
Amb qui ? Cap a on ? Amb quin programa ? ? Amb quin
criteri ? Veurem. Segons. Depen. I així ha anat Lerroux,
el senyor Lerroux, durant dos dies per Madrid, a la deriva
de totes les pensades prelpies i deis Zlocstinents.
Deeret de dissolució ? No pot ésser Bé, dones, en pres
cindirem.
Govern d'esquerra parlamentária ? ? Els socialistes el
veuran amb simpaiia ? Podrá governar-se ? Sembla que sí,
Dones, no. Ho deixarem. Val més buscar «personalidades
destacadas».
Personalitats destacades. Gent cap a la dreta o molt a
la dreta. Qui ? Ah! Sánchez Román diu que no. Lamenta
ble. Aleshores, potser Ortega Gasset. Sí. Alba, Alba tam
bé. Oh, un gran republicá el senyor Alba! Sí. Perb no. Ara:
sembla que no podrá ésser...
Tornem a consultar les esquerres ? Sí. Perb ara hi ha
més dificultats. Com ha anat aixb ? Que els socialistes ja no
diuen el que dejen ahir de matí 1 Dones ? ? I els altres sem
bla que no collaborarien ?
Perb...
I així, durant quaranta-vuit hores jugant-se a cada
inconsciencia o el que sigui, a cada minut, a cada dilació i
a cada canvi de parer, la vida de la República.
Quaranta-vuit hores de Lerroux, del senyor Lerroux,:
a compte del regim que está perdent l'espera i la fe.
Respirem, que ja han passat les quaranta vuit hores. A
les cinc de la tarda sembla que Lerroux governará. Al
menys, Guerra del Río ha anunciat que el «caudillo» ja te
nia la llista redactada. Governará ? Amb qui ? La impressió
per ara, és que ha fet un govern amb radicals i personali
tats. Radicals i personalitats. Aixb en política no vol dir
gran cosa, perb en fi... El senyor Leroux sabrá segura
ment el que es fa.
Perb, i les esquerres ? Ah, les esquerres... Dones, bé cal
drá parlar-ne de les esquerres, no ? A l'hora que escrivira
el nostre comentan, sembla que les esquerres són ben lluny
d'accedir a la collaboració. Més : durant el dia hi ha hagut
algun refús ciar i categbric. A més, es mostren justament
molestes per la manera poc correcta del senyor Lerroux
de tivamitar certes consultes, prescindint del criteri deis
Partits i tenint-se només a la cosa personal.
Les esquerres... Veurem. Es parla d'una crida al pa
triotisme, que fará el lider radical aquesta tarda.
A les vuit del vespre, la lista del nou Govern. O el fra
cás de Lerroux.
Governará Lerroux ? Es compliran les profecies ? La
contesta no trigará a donar-se. Que sigui en bé de la Repú
blica. Per dubtes i per temences que ara ens neguitegin,
tot és preferible a que el senyor Lerroux, a compte del re
girn, segueixi perdent hores i fent declaracions.
Governará Lerroux ?
Quina cosa és? Quina mena
d"appel" tenia el senyor Ler
roux?
I arriba el míting de les es
querres a la piala de braus de
Madrid. El va despla.gant el se
nyor Alcalá Zamora. I arriba el
14 d'abril 1 es troba amb una car
tera com el senyor Nicolau d'01-
wer. I dones, qué? "Yo he nacido
el 14 de abril", diu. Qué vol dir?
(Acaba al Pág. 5)
s
2 la- rambla
—Els vells republicans estem
malhumorats.
—No cal que ho declareu ;
1s cosa que es veu de Iluny..
— Es que estem malhurno
rats i no -pretenem dissimular
ho. Al cornençament, sí, ens re
sultava parriOtic deter el distret
i de cercar excuses a totes les
atzagaiades i injustícies que co
cieren els noatres novíssims cor
religionaris. Ara ens hem con
vençut que val més dir les coses
per Ilur nom i caigui qui cai
gui.
—Abans de seguir endavant,
un aclariment que crec indis
pensable. Parleu de vells repu
blicans i de nous republicans...
? Quin criteri seguiu per fer
aquesta classificació ?
—Un criteri psicológic, més
que cronológ-ic. No em basta
per incloure'l entre els vells re
publicans, que un Sr. hagi con
fessat la seva fe republicana
abans del 14 d'abril de mi.
Necessito, de més a més, que la
seva fe s'hagi traduit en alguns
actes i a través d'una conducta
irreputable.
—Home, aleshores valdria
més que dividíssiu els republi
cans en bons i dolents... Per
qué, fillet, entre els republicans
anteriors al 14 d'abril 1931 i
fins anteriors a la guerra, hi ha
un repertori d'indesitjables que
Déu n'hi do ! Per persuadir
vos-en no féu sinó recordar la
história del lerrouxisme a
l'Ajuntament de Barcelona...
'Aquells bé eren republicans,
bé es barallaven per imposar
als carrers noms significatius
de Ilur ideal, bé volien la secu
larització.de cementiris...
—Ei ! No correu tant. Sóc
ja massa gran per pagar-me
de paraules. No pretenc pas
1
ITI
11 setembre de 1-939,
lloqui durant la crísi
oment per a la República
.11111~1151111111~1,
que els polítics republicans si
guin ángels, només Menats per
un ideal sublima. Peró, des
del moment que en veig una
colla que es dediquen sistema
ticament a expoliar •I'erari pú
blic i a negociar amb els em
pleus, em nego a claSsificar-los
dins el republicanisme, per
molt soroll que facin amb llurs
com panvs ... Sé de sobres que
aquest Ooroll no és sinó el ca
mouflatge de l'operació essen
cial...
—Caram ! Sí que ho fan
fort. Així, per vós, una colla
de personatges que, sota la mo
narquia, es deien republicans,
sortien elegits com a republi
cans i hissaven cada diumenge
!a bandera repubilcana, .ara no
tenen dret a pintar...
--Per a mi, no. Per a mi, eis
repub!icans que es aledicaven
a robar i a corrompre l'admi
nis'ració pública, no sois no
cren veritables republicans, si
tió que eren els puntals ma,s
terna; de la moriartwia. De
manera que quan parlo deis
malhumors dels vells repu
blicans, mentalment, elimino
tota aquesta dreta, encara que
siguin més vells que Matusa
lem i que hagin bramulat en
Cinc-cents míting-s...
—Sí, sí, vós els elimineu,
mentalment, peró fixeu-vos
com en la práctica molts d'a
quests homes d'história —
história en el bon i en el mal
sentit de la paraula — formen
el nucli principal de l'oposi
ció. Són els que criden més,
són els que censuren amb més
acritud, són els que cerquen
amb més daler l'auxili de les
classes acomodades...
—Doncs, precisament és
aquest fet un dels que contri
bueixen més al meu malhumor.
El Govern de la República i
vacilla ; pressentim que l'hora
de la substitució és imminen
tíssima i en comptes de trobar
una oposició sana, apta, amb
criteri, topeto amb un conglo
merat ocasional on predominen
els xerraires, els golafres i els
vanitosos. Dins la relativitat de
les coses humanes, és evident
que el Govern Azana, sobretot
en el seu període de plenitud,
abans de començar a captar la
protecció de les fraccions, re
presentava, Si més no, un cri
teri d'austeritat, de decéncia
personal...
. Si alguna cosa preocupaw. els
tomes de Catalunya, més que no
pu cap altra, eren prectsament
les qüestIons de Treball. Elles,
junt amb l'ordre púbUc, són l'ex
ponent mejor de l'autonomla 1 el
punt neureagic de la vida moder
na. Per Mate en discutir-se a Ma
drid l'Estatut, de Catalunya es
tant tothom vela amb recança
reemotxament que s'hi anava
/ente En resum, per a Catalunya
no queda altra cosa que l'exe
cució d'unes lleis socials ja es
tablertes 1 encara sota un con
trol més o menys efectiu de
rEstat.
—Aquest és el trtarc en que
alaaura, de moure el Govern de
Catalunya, 1 aixó tot just des
d'aauest moment en qué ha fet
el traspás. Fins ara el conseller
r.o podea fer gaire cosa més que
preparar feina. I alxó és el que
hem fet, en la mesura de les nos
tres possibilitats, tant el senyor
Serra 1 Moret, en el temps que va
ocupar la Conselleria, com jo —
ens dlu Factual conseller, senyor
Casals.
•
Realrnent la situació no és pas
massa adequada al Iluiment per
sonal, hem de reconéixer-ho.
—Jo — ens diu el senyor Ca
sals — vaig prendre possessió del
cárrec de Conseller el día 5 d'oc
tubre de l'any passat. Com podeu
suposar, poques coses he pogut
fcr, com no sigui, d'una manera
oficiosa. procurar algar espere
ses entre patrons 1 obrers, quan
hem pogut posar-nos en contacte
amb ells. Macó en el que es refe
reix a conflictes de treball. Tam
bé hem fet una gran tasca d'o
rientació. indicant especialment
als treballadors on havien d'anar
a resoldre llurs qüestions 1 llurs
plets. Les coses de la burocracia
són molt perdedores per a aquells
que les desconeixen. Són tan em
bolicadesi
Del que hem anat fent, el més
interessant és l'Institut Contra
l'Atur Forçós.
—?Creieu que realment será
eficaç per a combatre l'atur?
—I per qué no? De moment ja
tem tret a concurs la construc
cío de la'Casa Bloc, que ha d'es
see una obra de veritable Interés
sccial. La construcció començará
aviat. La Casa Bloc tindrá capa
citat per a dues-centes set fama
lies. La construcció no és feta a
—De totes maneres, recor
deu-vos de l'enchufisme
—No l'oblido pas. Peró ja
haureu vist corn aquesta acusa
ció que era l'única que afecta
va l'honorabilitat deis ministres
i deis diputats, va quedar bon
xic esvaida quan es va dur a la
Cambra la Ilei d'incompatibili
tats... D'altra banda, ? quina
garantia d'esmena voleu atri
buir al clam d'unes oposicions
on abunden els enchufistes nats,
els bornes que havien realitzat
l'inflació buroerática de l'Ajun
tament de Barcelona, després
esdevinguda elefantiasi incu
rable ? Desgraciadament, exis
teix el perill d'un régim de com
binacions de tot ordre que dei
xin al niVell d'un joc d'infants,
els famosos enchufes que hem
vist sota el Govern Az.aria.
—Qui sap ! Tal vegada, el
canvi de Govern no es fará
a favor d'aquests falsos repta.,
blicans que flagellen amb tan
ta indignació. Es possible que
malgrat llur frenesí de poder,
hagi molts que es quedin
amb un pam de nas.
—Tant-de-bo. Peró lis ton
fesso que no cm faig gaires
illusions sobre aquest punt.
per CA.RLES SOLDEVKA
El mostrari de partits que
s'ofereix al President de la
República és molt limitat.
Sense admetre un bon lot d'a
quests republicans tarats no
veig la possibilitat de formar
una altra majoria. I si es cons
titueix un Govern amb el sol
objecte d'anar a les eleccions
legislatives — solució proba
ble — aleshores ens trobarem
sotmesos a una prova ben
crítica...
—? Us fan por les eleccions
legvislatives ?
—En el conjunt d'Espanya,
sí. No tinc cap motiu per
amagar-ho. Com més dies pas
sen, pitjor em sembla la posi
ció de les esquerres governa
mentals. Al meu entendre, to
tes elles han comés l'error de
creure que en aquesta prime
ra embranzida podien donar
a la República una tintura in
tegrament a llur gust. S'han
refiat d'unes masses que ape
nes existeixen i que allá on
tenen alguna consistIncia, com
a Catalunya, es lliuren a un ex
tremisme estúpid, és a dir, a
un extremisme contraproduent.
De manera que ara es troben,
sense l'agraiment que si tin
1 guessin dos dits de seny els
demostrarien els partits obrers
i sense la confiança dels pe
tits-burgesos que havien de
constituir llur veritable base
política.
—L'error potser no és tot im
putable a les esquerres gover
namental. Tal vegada se us pot
carregar una part a aquests ex
tremistes tan dispostos a callar
sota un régim de força car a
entrebancar sota un régim libe
ral. I una altra part als petits
burgesos que tan bon punt s'es
veren, fugen de l'esquerra i no
s'aturen fins a la dreta. Es a
dir, que desconeixen la possi
bilitat d'un centre.
—Conforme, conforme. L'er
ror és difús i tal vegada, més
que qualificar-lo d'error, cal
dria batejar-lo amb el nom
d'incapacitat política collectiva.
Espanya, en general (sense ex
cloure Catalunya que en aquest
punt, ai !, no demostra pas cap
superioritat), pateix d'una man
ca de sentit comú i de serenitat
que esparvera. Una impressio
nabilitat femenina fa que la
gent vagi d'un costat a l'altre
sense deixar temps a la sedi
mentació de cap partit ni a la
concreció de cap ideal... Els
Governs per llur banda, no s'a
venen a reconéixer aquesta rea
litat i actuen talment com si es
trobessin davant d'una opinió
pública equánime, culta, capaa
de no prendre les lleis al peu de
la lletra, prou intelligent i prou
generosa per tolerar que els
mateixos que ella ha elegit per
judiquin Ilurs interessos i, cona
si arxó no fos prou, hi afegei
xen alguna atzagaida sorollosa
com l'elecció del senyor Albor
noz per a President del Tribu
nal de Garanties o l'aprovació
d'unes lleis laiques, severes en
la forma, peró — aixel tothom
que no badi ho veu venir —
que en el fons seran aplicades
amb certa benevolença.
—Qué voleu que fes Azaria ?
La composició de la majoria
l'obligava a seguir direotives
que segurament ehl creia equi
vocades. Es evident que ell,
amb les mans lliures, hauria
fet una altra cosa.
Dones, aixO és el que més
irrita. Veure com els líders,
empesos per la mecánica d'unes
fraccions parlamentáries que
perden el país de vista, yan de
dret al ,stficidi...
—Ui, ui !
—Ja he començat per dir-vos
que estava de malhumor.
Si he carregat el quadro de
negres, vós, que teniu una pa
leta més clara, ja em fareu el
favor d'aclarir-ho. De tota ma
nera, no cree que sigui inopur
tú d'acarar els nostres correli
gionaris amb una visió d'a
questa mena, projectada per
algú que no és ni agrari, ni
maurista, ni lerrouxista.
8 serembre 1933.
Conversa amb e senyor Casals
Un dlly de a la o 1
base de pisos d'una sola planta,
ainó de dues plantes superposa
des que formen com una caseta
per a cada familia, en el conjunt
de la construcció. -
El conjunt de la construccia
tincieet, a més, jardina aanips de
joc per a les criatures, biblioteca,
guardería per a infants, piscines
1 altres serveis, 1 tots els pisos
tindran dutxa.
—?I el cens d'obrers parats que
fet l'Institut, penseu vós que
és realment el de la majoria deis
obrers sense feina de Catalunya?
—Jo cree que sí. Penseu que
durant els primers dies els obrers
van acudir a l'oficina o corrua
feta. Després, a causa duna pro
paganda que es va fer, dient que
servirla per a fer un fltxer de la
policia, es va estroncar, peró en
publicar una nota nosaltres dient
que no era cert, van tornar a ve
nir, fins que va anar minvant 1
acaba del tot.
Cal tenir en compte la tasca de
desprestigi que les dretes han
vingut fent en contra tot el que
significa avanç social 1 en. contra
de la República. Ells més que
ningú més són els que han inflat
les proporcions de l'atur, per aixl
alarmar contínuament el poble,
com són ells els que han fet una
gran propaganda perqué els ho
mes de diners s'esveressin 1 aixl
posar en mala situació els homes
que governen la República per la
manca de confíenla 1 per la por
deis homes que han de mobilitzar
el capital.
—La Casa Bloc que construiu
dóna feina a obrers de Barcelona
1 als de la construcció. Peró ?i
el:, de fora i els deis altres oficis?
—A fora fem acords• amb els
municipis perqué portan a terme
les obres municipals que tinguin
acordades, 1 si no tenen la con
signada, necessária els ajudem
•¦••••••••
daleres Chiquilín
Molt ben_torrades
rSOP
N~4
yWIACO•
Nutrició
intensa
Pa quet
200 grs.,
UNA
PESSETÁ
nosaltres. Quant als obrers deis
altres oficis, penseu que una
construcció aixi dóna reina a tota
mena de professions. De totes
»latieres ja proeurarem nosaltres
elle ele que prenguin les contrae
tes donin reina als obrers inscrits
al cens. Els contractistes que fa
cin la construcció tenen l'obliga
El sena« Casals
cié de treballar amb un vultanta
per cent dels inscrits, 1 tot segun
camençarem a fer noves obres
per donar feina al peonatge, que
és el que més abunda. Esperem
quc en poc temps haurem pogut
reduir d'una manera extraordi
naria el nombre d'obrers parats.
—I en altres coses, ?qué és el
que teniu preparat?
—Pensem fer tots els possibles
per a millorar el retir obrer, cosa
que, com ja sabeu, vam iniciar
abans 1 tot de fer el traspe.s. De
moment hem aconseguit minorar
les condicions del traspás. Sabeu
que a Catalunya l'Institut de
Previsió está representat per la
Caixa de Pensions. Nosaltres no
tenlem més que un delegat
hem aconseguit millorar aquesta
representada
—?Pea) voleu dir que reser
vant-se l'Estat la legislació en
aquest aspecte, Catalunya podrá
reformar les condicions del retir?
—Naturalment que si. En les
meterles en qué l'E,stat no té le
gislació, és natural que Catalu
nya, si vol, legisli, i quan l'Estat
ho faci, si ens sobrepassa, no ens
queda més que posar-nos al seu
nivela 1 si estem més avançats
nosaltres, tot aixó hi sortim gua
nyant.
—I en materia de Jurats Mix
tos ?qué penseu fer? —
—En aquesta materia, com en
las altres de Treball, l'Estat es té
reservada la legislació; per tant,
no eres queda cap més remei que
compile* arab les neis que hi ha
1
fetes, per?), amb tot, podem por
tar a terme una gran tasca. De
moment farern que els assump
tes no s'eternitzin en la darrera
Instancia,. goin passa ara, degut
a qué tot va a parar a Madrid,
1 el ininietre del Treball, per més
que vulgui, no pot donar l'abast.
Els patrons, que saben que els re
cursos triguen, molt sovint, més
de vult mesos a resoldre's, apro
fIten aixó, 1 encara que pensin
que ha d'ésser resolt en contra
d'ells, molt sovint, per fastigue
jar l'obrer que els ha denunciat,
presenten recurs. Alai, de pasas
da, saben que molts obrers, es
verats per aquesta espera, s'ave
nen a solucions perjudicials per a
ells. Alx() és una de les coses que
s'han d'acabar 1 s'acabaran. Els
recursos procurarem que siguin
resolts al més aviat possible. Els
obrers no tenen cap motiu per
esperar la solució deis seus plets
de treball.
Salan dit moltes coses contra
els Jurats Mixtos. Moltes d'elles
són veritat, altres no. Aquesta del
retard n'es una. Quant a les al
tres coses, he de dir-vos que dels
Jurats Mixtos alguns funcionen
bé 1 altres malament. Contra
aquests penso ésser inexorable, i
faré tots els possibles perqué
compleixin la missió que tenen
encarregada sense cap mena de
partidisme.
—?Penseu fer cap més obra
d'alguna 1mportáncia?
—De moment tenim en estudi
el projecte de reunir en un sol
edifici els serveis de treball que
ara paguen lloguers, 1 cars, a tot
arreu de Barcelona. Com que
per a aixó no trobariem cap edi
fiel adequat, el nostre projecte és
el de construir-ne un de nou a
cárrec de l'Institut contra l'Atur
Falaces, 1 aquest edifici, amb els
lloguers que ara paguen els or
ganismes esmentats, al cap de
pocs anys podria ésser totalment
propietat de la Generalitat. Com
podreu veure, el benefici seria
alai doble. Peina per als obrers 1
un nou edifici per al Govern de
Catalunya.
—?La situació social és bona
en general?
—No és paz el moment en qué
ha estat pitjor. Teniem, per
exemple, en perspectiva el con
filete de Sabadell 1 per fi hem
pogut aconseguir que patrons 1
obrers es posessin en relació 1 que
ultimessin negociacions. Penso
que no trigaran gaires dies a re
dactar unes bases que acceptin
les dues parts, 1 atad s'haurá evi
tat un conflicte que podía és.ser
deis palia En anees rams la si
tuació és estacionária, 1 espero
que amb l'ajut de l'opinió 1 amb
la bona voluntat de tots anirem
aconseguint pacificar els esperits
del tot. Jo per la meva part pen
so posar tota la meya autoritat
a fer que les Ileis socials es com
pleixin sense excusa a tot arreu
de Catalunya í amb tota la seva
intensitat. Per aconseguir-ho fa
rem que les inspeccions a1s llocs
de treball es facin d'una manera
Intensa 1 amb tot el rigor.
La tasca a Obres públiques
També la tasca feta a Obres
Públiques per la Generalitat és
d'alguna importancia. En els dos
anys que portem de República, a
Ca,talunya salan portat a terme
les obres següents:
Cami ve-mal de la carretera de
Medinyá a Banyoles, a Cornellá
de Terri, a la de Ventalló a Ba
417.num•mi
)1/7-
1 1-1
¦11111111/4111~/
Seeeló de les vivendes de la
Casa-Bloc
nyoles, a Pujals deis Cavallers.
Cerní veinal de Flassá a Sant
Liorenç de les Arenes.
Cerní velnal de la Parraquia Ce
Palaudáries a la carretera de Mo
llet a Moiá, en terme de Palau
solitar 1 amb enllaç a la Parro
quia de Plegamans.
Cerní vernal de Garrigás a l'es
tació de Vilamalla, per Tonyá.
Carne natal de Sant Vicenç de
Camós a la carretera de Girona
a Olot.
Cami velnal de Pallaresos a
Peraf ort.
Cami velnal de Casal de la
Selva a Caldes de Malavella, amb
brenca a Sant Andreu Salou.
Cerní vernal de Savallá del
Comt,at de la carretera de Gui
rnerá a Santa Coloma de Queralt.
Camí velnal de Vallespinosa a
la carretera de Montblanc a San
ta Coloma de Queralt.
Supressió del gual del quiló
metre 1 1 rectificació de la rana
fati les seves compres a
Grité Escoda Yirabet. S.L. IAR
N Éraihri iffellie s
~unce esE
reuca E
pa del quilómetre 0'960 al quiló
metre 1,160 de la carretera de
Santa Maria de Palautordera a
la de Caldes de Montbui a Sant
Cana velnal de Serra d'Almos
a la carretera d'Alcolea del Pi
llar a Tarragona, per Darmós.
Cami veinal de Terradelles a
la carretera de Madrid a França.
Camí venial de Saumella a la
carretera de Valls a Igualada.
Cerní vainal de Foixa a la car
retera de l'Estat de Parlabá a la
de Girona a Palamós.
Cerní venial de la carretera de
Santa Coloma a Lloret al Bal
neari Termes Orion, amb pont
sobre la Riera Mejor.
Variant (travessara del poble
d'Anona) de la carretera de Ma
drid a França a Serós.
Acabament de la travessia per
Sant Llore/11 Savall de la carre
tera de Sant Llorenç Savall a
Llinás.
Cana velnal de Serós a Granja
d'Escarp, amb pont sobre el Se
gre.
Cami veinal d'Albesa a Menár
guens.
Enllaç 1 travessia per Parets
del cana de Pareas a la carretera
de Sabadell a Granollers 1 de Pa
rets a la carretera de Sant Llo
rene Savall a Unas.
Caral veinal de Molins de Rei
a Vallvidrera, tros seaon.
Cami veinal d'Artesa de Mont
blanc a Santa Marea de Mont
magastrell.
Cerní veIna/ d'Esterri d'Aneu
a L'Alas.
Cana veinal de Corbins a Ba leguen
Cami veYnal de La Riba a Fa
rena, per Pinetell.
Camí veYnal de Martorell a Vi
latranca del Penedés, acabament
fins a estroncar amb la carrete
ra de Tarragona a Barcelona.
Cana velnal d'Igualada a Es
pelt.
Cana velnal de Fonollosa a Sant Pere Salavinera, per Aguilar
de Segarra, tros primer, amb ra
mal a l'estació d'Aguilar de Se
garra.
Acabament del tros segon del
cana de Navarcles a la carrete
ra de Basella a Manresa.
* * *
I té en preparació de subhasta
les que seaueixen:
Carni veínal d'Esplugues a L'Hospitalet.
Cana vainal del Prat de Llo
bregat a Viladecans.
Cerní velnal de La Nou a la
carretera de Montesquiu a Berga.
Gemí velnal de Sardanyola a
la carretera de Cornellá a Fogás
de Tordera, en terme d'Horta,
per Valldaura, tros segon.
Camí velnal de Puigreig a San
ta Maria de Marlés amb ramal
a La Guárdia.
Canal velnal d'Espunyola a
Pulgreig per Casserres, ramal a
Gironella.
Cana veinal de Tordera a ro
gás de Tordera.
Camí veinal de Pobla de Clara
munt al barri deis Vivencs.
Cenit velnal d'Olvan a la car
retera de Vic a Gironella.
, Cana vain.al de Castell d'Aro a
la Platja de Sant Pol.
Camí veinal de Malgrat a Ma
nes (reformat, travessia per Mal
grat).
Cana velnal de Noves de Segre
a l'Hostal de Bahent, Secció pri
mera (reformat i addicional).
Camí veinal de Noves de Segre
a Gerri.
Carril velnal de Martinet a
Montellá.
Trossos segon 1 tercer del tram
de Sort a la Collada de Cantó en
la Secció de Sort a La Seu d'Ur
gen de la carretera de Sort a
Berga, per La Seu d'Urgen;
Adrall a la Collada de Cantó de
la dita carretera i trossos primer
segon de la carretera de Lleicla
a Pont de Suert 1 Pobla de Segur,
Secció d'Alfarrás a Tragó de No
guera.
Travessía de Serós a la carre
tera de Fraga (Madrid a França
a la de Lleida a Flix, a Mala-le,
Secció de Fraga a Serós, tros
emic..
Cana veinal de les Borges
Blanques a Cervia, tros segon.
Tros cacique de la Secció d'Es
terri a Viella, corresponent a la
carretera de tercer ordre de Ba
laguer a la frontera francesa,
amb pont sobre el Noguera Pa
Ilaresa.
• * *
Respecte a la conservació de
carreteres 1 camins, la Generan
tat ha intensificat la implanta
ció de ferms especials, i s'ha am pliat la xarxa en uns 100 quiló
metres; respecte ala camina de
ferm ordinari s'han realitzat
sense interrupció treballs d'ar
ranjament i consolidació, 1 s'ha
posat el máximum d'interés per
tal que en efectuar-se el traspás
de les carreteres de l'Estat la
Generalitat pugui dedicar tota
ratenció que les dites carreteres
traspassades faci necessari.
—Com podeu veure — ens diu
l'amic Casals malerat que h—em, lhaagfeuitnade ffeetra,
ho tot, tant jo com els meus an
tecessors amb el Pressupost de rana trenta, no és pas poca. Els
enemics de Catalunya 1 de la Re
pública no podran destruir la fei
na feta perqué és aquí i és evi
dent, i el poble no es deixará en
ganyar per quí amb mires inte
ressades vulgui negar el que és
tan tangible.
_A.rrós «SO »
Unica marca de qualitat El més nutritiu
HIGIENICAMENT ENSACAT EN SAQUETS DE 1 QUILO
PER ADICROENCTSEARMVEANRTLDAELSAMLOULTI, AELXICGOIUN-SLUOMIADORTOTES
LES TENDES DE QUEVIURES
Delegació de vendes i canvi de cupons — B. PASTOR
Ronda Sant Antoni 78, pral, 1.a Teléfon 12071
BARCELONA
11 seternbre de 1933 la rambla
3
3W 1 t%
" wiL.
111111111~1¦11
Amb Rafael Campalans
se'n va un valor positiu de la
millor Catalunya. No era so
lament tot el que havia fet.
Tot el que quedava ja, en la
perspectiva deis nobles qua
ranta vuit anys de Campa
lans, darrera d'ell. Tota la
seva obra de polític, de téc
nic, d'escriptor, d'organit
zador, de mestre, d'intellec
tual, d'europeu. No era so
lament aixb — que ja era
rnolt, molt— sinó, encara
més, tot el que Campalans
hauria pogut fer. Que era
tota una altra vida oberta al
davant, com un camí a re
córrer al pas ambiciós d'un
régim i d'una llibertat que
ara prenien, després del
gran esforç preparatori, car
viva de realitat ; eficacia po
sitiva i certa.
Tots sabem la feina d'a
hir, la feina feta per Rafael
Campalans. Ilo saben els
estudiants de l'Escola del
Treball, els obrers de l'Ate
neu Politechnicum, els mi
litants de la seva cara «U.
S. C.», els conspiradors de
la revolució, els auditors de
les conferbncies, els lectors
de «Política vol dir Pedago
gia», els regidors del Muni
cipi de Barcelona, els tbc
nics d'Europa, els polítics
de les Constituents del re
gim; ,els ministres
vern, els redactors de l'Es
tatut de Catalunya, els pe
riodistes de «El Poble Cata
1» i de «Justicia Social»,
els amics de la seva amistat.
Tots sabem aquesta feina
que Campalans deixa, com
una herbncia exemplar i
preclara, en anar-se'n amb
la pobra vida truncada per
la fatalitat.
Tots sabem la feina feta.
Allá queda, com el millor
monument a la membria
d'ell. I com un auguri, que
1., no será mai realitat, de
la feina que podia fer. La
feina que, ara més que mai,
necessitávem, e sp erávem,
exigiem d'ell.
Moltes dissorts han ferit
Catalunya, amb paradoxa
trágica, en aquests anys glo
riosos. Ara ens vé aquesta
—potser la més greu—de la
mort de Rafael Campalans.
Amb en se'n va una mica de
la millor Catalunya, de la
més fina i noble. Es ambpro
funda pena de lagrimes al
cor i als ulls que veurem, en
aquesta tarda d'avui, bai
xar a la terra el pobre cos
sense vida...
Passant pel carrer de la Por
taferrissa, anant cap a la Plaga
de la República, ens sorprén
moment que hissen, a un estatge
Que té en aquell carrer la Unió
Socialista, la bandera vermella a
mig pal. Aquella flama en repós
del drap vermell és un malave
rany que sobta; sembla un xiscle
estrident, punyent, suspés en
l'aire, damunt els caps encara
indiferents de la gent que passa.
Quin company haurá mort?
Després de Bertran, de Llagos
tera, de Gómez Cuevas — els uns
vençuts per la vida, els altres
assassinats per energúmens
?quin altre company ens haurá
deixat ara? Aquells antics cama
rades perduts són inoblidables. La
corrua animosa dels- nous com
panys no ens en pot fer perdre
el record. ?Quina nova dolor
s'afegirá avui a aquelles dolors
antigues?
Pujo i pregunto, 1 quasi defa
lleixo quan em responen. Ha
mort En Campalans — un deis
millors. el millor de tots nosal
tres!
* * *
Mal eora ara la mort no ha
estat tan estúpida. En Campa
lans! No ha estat malalt, no ha
tingut res, paró és mort. Un ac
cident banal i terrible alhora
l'ha fet caure, en una lluita ab
surda, davant els ulls aterrits
dels seus.
Divendres a la nit 11 vaig par
lar encara. Li vaig telefonar a
l'Escola del Treball, quan hi ha
via amb en En Viladomat i no
sé si algú altre. Li vaig dir que
faríem — llavors pensávem fer
ho — una especie d'enquesta o
com volgués dir-ne a propósit de
l'onze de setembre, l'aniversari
de l'Estatut, etcétera, i que volia
que em digués algunes coses que
reflectissin de manera aproxi
mada el criteri de la U. S. C. so
bre la situació política general.
Com una mena de balanç crític
del primer any d'autonomia, amb
una orientació i una perspectiva
per al futur. "Voldria — li vaig
dir encara — una cosa extensa
i amplia. Digeu el que us sembli,
que ens interessa el vostre en
ten."
I ara recordo dolorosament la
réplica tímida que anava fent
me. "No sé si us ho faré... Estic
molt fatigat... Me'n vaig a re
posar un parell de dies... Ja sa
beu que sóc pare, Granier, i vol
dria jugar amb els meus fills..."
Poc sabia aleshores que el dar
rer joc tindria una fi tan trá
gica!
* * *
Encara em sembla que el veig.
Bondadós, afable, amb aquell
rictus d'ironia inofensiva que li
era peculiar — un gest caracte
rístic del llavi inferior, una
mica tirat enfora —; els ulls
cansats, movedissos, darrera les
ulleres; la veu quieta; i aquella
seva, conversa un xic voluble, im
pacient, intuitiva i lúcida que
també era inconfusible...
Ningú no s'acostava a aquell
gran germa sense rebre'n alguna
cosa. Una ensenyança, un bon
consell, una ajuda material, un
servei. Era obert a tothom, re
finat i plebeu alhora, format en
un ambient menestral que el
feia orgullos davant els podero
sos 1 amic entre nosaltres, els
desposseits.
Parlar de la seva obra de pro
fessor, de patriota, de militant
obrer, jo no sabría fer-ho ara.
Altrament no cal. Us en poden
parlar tots els companys seus,
de tot arreu, des dels nostres ca
marades de partit fins als dei
xebles de la "seva" escola— pas
tada amb pensament i amb amor
immensos d'ell; obra personal
(1 universal avui) d'un ciutada
gloriós de Catalunya. Us en po
den parlar els seus companys
diputats de la subponéncia que
se'n van anar a Núria a redac
tar l'avantprojecte d'Estatut, que
també van trobar en Campalans
el camarada aciençat 1 modest i
l'home de treball útil. Us en po
den parlar les multituds que ha
via alliçonat i abrandat amb la
seva paraula meravellosa. Us en
poden parlar aquells pescadors,
aquells mariners, aquells pagesos
i aquells treballadors de Torre
dembarra que quan varen saber
que havia mort varen deixar tots
la feina, en una vaga espontánia
i tristissima...
Quan arriba a l'Escola del Tre
ball, on ha estat exposat en l'am
pli vestibul, embolcallat en ban
deres vermelles i catalanes i vol
tat de flors ofrenades, el porta
ven en braços homes del poble.
Algun d'ells plorava talment un
infant. I fa molta impressió veu
re un home madur, cepat, amb
la desesperació de les 'lagrimes
incontenibles... El duien a pes de
braços, i l'aixecaven com una
bandera, sense adonar-se'n. El
portaven en braços que defa
llien!
Després vindra la gent, en si
lenci. Totes les musiques tindran
un so trist. Tots els colors feri
ran la retina. I aquell company,
germa, amic, pare de tots nosal
tres, forjador d'una patria més
digna i d'un rnón més pur, será
allí ert i fred, amb el rostre botit
i tumefacte ple de morats 1 de
bonys! Ehl — aquell que ens es
timava i ens ensenyava — ja no
hi és més! Una veu interior diu
que no pot ésser, paró el buit no
es pot omplir.
* * •
Ningú no la sabría expressar
bé, aquesta dolor sincera. Escriu
re ara unes paraules justes és
impossible. Reproduir paraules
antigues resultaria detonant.
Potser és per aixó que, a la nit,
després del sopar trist de casa
meya, on també l'estimaven tots,
recordo un article de Campalans
que ara té un sentit terrible. Un
deis millors articles que 'A conec:
bell, brillant, idealista 1 sensible,
i al mateix temps seré i ple de
doctrina, amb aquella singular
ponderació que va distingir-lo
sempre en les seveS caMpanyes
equánlmes. (Ell que havia tingut
tan sovint la mort a la vora, no
havia perdut mai la serenitat,
la bondat i la claredat mental.)
Aquest article que ara, en la
lectura solitaria d'una nit carre
gada d'ombres, sembla talment
una tortura física, va ésser escrit
fa uns dos anys, quan l'enyorat
Campalans va anar a Rússia
amb Carles Pi i Sunyer, Emili
Mira, Joaquim Xirau i altres per
sonalitats delegades pel Govern
de Catalunya. En aturar-se a
Austria, va escaure's a presen
ciar l'enterrament de dos com
panys assassinats pels feixistes,
en ocasió de Palçament d'Estíria,
i el seu escrit — "Cartes obertes
a un company llunyá — A Viena,
l'endemá del 13 de setembre";
Justicia Social, 17 d'octubre de
1931 — era en gran part una
descripció emocionada d'aquella
impressionant cerimónia fúne
bre. Rellegint-lo se'm refa plás
ticament el gran seguici d'honor,
i m'apar que és el propi Campa
lans que havia pressentit alló
que mereixia quan se n'anés...
"La topada de Kapfenberg
—escrivia el caigut inoblidable
havia costat la vida a dos joyas
Camarades (Genossen) del par
tit socialista, companys Konrad
Kainz i Franz Geisler. La social
democracia, colpida per .l'absurda
tragedia, volia honorar digna
ment el traspas deis, Genossen
amb la total mobilització de les
seves forcés. La manifestació del
dol co•lectiu servirla així, també,
per a palesar una vegada més la
força abassegadora de 'la volun
tat liberal i democrática del po
ble austriac, i per a mostrar als
estols del nacionalisme reaccio
nan, aplegats en la Heimwehr,
l'absurda temeritat de llurs cri
minals propósits.
El dimecres, dia 16, tingué lloc
a Kapfenberg la primera mani
festació de dol, en l'acte d'aco
miadar els cadavers de les vícti
mes, abans de llur trasnat a
Viena_ El company Seitzv
de Viena, 1 el company'
Renner, President del ParlaMent
austriac (Nationalrat), trobaren
en llurs discursos les paraules
estrictes per a traduir tota la
continguda emoció del poble.
Els automóbils funeraris arri
baren a Viena pel costat de In
zersdorf, cap allá a dos quarts
d'onze, i foren rebuts per les sec
cio-ns de ciclistes i motociclistes
de la Guardia Cívica Republicana
(Republikanische Schutzbund) ,
que és avui a Austria clic formi
dable contra tota possible dicta
dura, integrada per més de 30 mil
obrers sindicats, gairebé tots afi
liats al partit socialista. En el
curs de la comitiva fins al Casal
deis Sindicats (Verbandsheim)
de la Koenigseggasse, els autos
mortuoris reberen els honors de
sengles divisions de la Guardia
Cívica, estacionadas amb bande
ra i música a la plaça Spinnerin
am Kreuz i davant del Casal del
Partit (Parteihaus).
Els' cadávers, tancats en ar
gentades caixes, quedaren dipo
sitats, costat - per costat, al mig
de la gran .sala, totaendolada,
del Casal deis Sindicats, damunt
d'un cadafal cobert de flors i
flanquejat pe' canelobres
de nou braços. Davant deis sar
cófags hi havia tres enormes co
rones: del Partit, de la Guardia
Cívica Republicana i de l'Orga
nització de Viena. A les vuit del
mati del dijous fou permés l'ac
cés al públic. Circumdaven el ca
dafal, en formació d'honor, di
vuit companys de la Guardia
Cívica, sis davant, quatre darrera
quatre a cada costat, amb llurs
simples uniformes: botes altas
de cuino, guerrera de color verd
agrisat i gorra amb visera de
xarol i escarapella esmaltada
amb el segell del sindicat. Fins a
dos quarts de cinc desfila, in
comptable, davant deis féretres
una corrua silenciosa. Molts ana
ven acompanyats de llurs in
fants. Alguns, en passar, llança
ven un clavell roig. A l'hora de
la pausa del migdia la rivada
humana era un compacte tumult
d'homes i dones, freturosos de
tributar un darrer comiat als
companys monstruosament sacri
ficats. De dos quarts de cinc fins
a les cinc l'accés queda reservat
als qui anaven proveits d'invita
ció, invitació que fou igualment
indispensable per a la cerimónia
del Crematori. (Al matí, una vi
sita al Secretariat del partit, ins
tallat a la Rechte Wienzeile, al
mateix edifici del Arbeiten Zei
tung (Diari deis Treballadors),
órgan central de la Social-demo
cracia austríaca, 1 la simple pre
sentació del meu carnet de la
U. S. C., m'havia posat en pos
sessió d'arnbdues targes.)
Des de primera hora de la tar
da, a tots els carrers per en ha
de passar l'el-Lerramem, es co
'. Mença a estacionar la gent a les
RAFAEL CAMPALANS,
retratat al earrer
voreres. No pas amb l'aire de
bullanguera tafaneria que ens és
tan conegut, sinó amb el de gent
que fa acte de presencia en com
pliment 'd'un deure ciutada,' sen
-se -un crit; sense gests-knItil;
-indita hornea amb?tit ‘1.11011/114+oig
:tran,. //iones 'Mica 4gmb'un
clavell roig al pít. Humus flors
de drap, com petites banderes
d'un ideal immem. A les quatre,
pels volts del Casal deis Sindi
cats el trafec és practicament
impossible; el tram de carrer veí
de l'edifici és ara un dios reser
vat als representants oficials i
als delegats forans. En la vibra
ció de tota la ciutat es trasllueix
el dol co•lectiu i la viril protesta
de la civilitat ferida. A les cinc
en punt, hora 'assenyalada, es co
mença a organitzar la comitiva.
Tota la plana major del socia
lisme, companys i companyes, és
allí reunit. El moment d'aparéi
xer els féretres al carmen i quan
mans amigues els posen en els
cotxes mortuoris és d'una emo
ció colpidora. El cor del Sindicat
de Tramviaires, dirigit pel com
pany Human, trenca l'imposant
silenci de la multitud descoberta
amb el cant de "Víctimes Im
mortals". La banda del Sindicat
d'Obrers del Gas toca un himne
funeral. El Dr. Rebiczek m'agafa
pel braç i em fa posar entre el
cap del dol.
I la comitiva, greument, es
posa en marxa. Van al davant,
en doble filera, nombroses ban
deres roges deis sindicats obrers.
Segueix la banda tocant adesia
ra l'himne dels socialistes aus
tríacs (La Can«, del Treball).
Els dos cotxes mortuoris, fastuo
sament exornats, cedits per la
municipalitat vienesa. Darrera
van els familiars de les víctimas,
germanes 1 fillets, amb el dipu
tat Wallisch i una delegació deis
infants de la vila de Bruck. Ve
després el dol oficial, presidit per
l'alcalde de Viena, el Dr. Otto
Bauer, el company Julius Deutsch
i la presidencia de l'Organitza
ció femenina i, finalment, se
gueixen els diputats, consellers
municipals, comités 1 delega
cions.
Tot al llarg del trajecte, con
tenint la gentada, a banda i ban
da deis carrers, hi ha una estreta
filera, correctament formada, de
milers d'individus de la Guardia
Cívica, a les ordres de l'instruc
tor técnic, Major Eifler. Alió que
més imposa a un pobre meridio
nal com jo és la serena i seriosa
actitud del poble: ningú no diu
cap paraula; no es veu ningú
fumant. Al pas solemne deis fé
retres es veuen ulls espurnejant
i punys que es clouen amb con
tínguda ira. En passar per la
Kasernesgasse, una floja del pú
lalie té un atac nervios; el fibló
dels gemecs fa passar damunt la
gentada un calfred esborronador.
Després del carrer de Mariahilfe,
arteria central del lacirri deis ne
quam la comitiva desem
boca en' el Ring, fastuosa Ronda
vienesa, comença a llustrejar. Fa
més d'una hora que caminem.
El del s'acomiada a l'espaiosa
plaça de Schwarzenberg, a l'hOra
per GRA.NIER-BARRERA
precisa que la ciutat encén els
seus fanals. S'aturen les banderes
roges de l'avantguarda i, al pas
dels féretres, s'inclinen fins • a
terra.
Les familias de les víctimes 1
els acompanyants del dol seguim
els autos funeraris en dos auto
busos que hem trobat reservats.
Encara en tot el trajecte del llarg
passeig que ens porta fins al
Crematori de Simmering hi hau
rá gent parada esperant el pas
de l'enterrament. Arribem al
Crematori que és fosca nit. A la
plaça closa, davant l'edifíci, una
divisió de la Guardia Cívica for
ma una ampla rodona de blan
dons, alternativament encesos.
El Crematori té l'aire auster 1 les
línies sóbries que calen a un
mausoleu. A banda i banda de la
graonada monumental, espeter
relleja el flam llengotejant de
deu teieres. Les caixes mortuó
ries són dipositades en un cada
fal fronter. El cor obren de Sim
mering canta un cant funeral. La
veu enérgica 1 vibrant del com
pany Deutsch diu ara una ora
ció emocionada: —"Kainz i Geis
ler, heu estat dos braus treba
lladors..." Quan s'esvaeix el ressó
de les darreres paraules l'emoció
queda clavada al con, Les trom
petes esquincen l'aire de la nit
amb les notes duna retreta i la
banda, encara, per a darrer co
miat a dos treballadors traspas
sats, toca l'Himne del Treball.
Pocs moments després ens tro
bem aplegats sota l'afuada cú
pula de l'alta nau del Crema
tori. Lentament, lentament, el
primer sarcófag s'enfonsa en la
trapa del forn, com en una in
sondable gola de misten. Els pro
funds acords de l'orgue omplen
la nau mortuoria, peró no poden
ofegar els plors esgarrifosos
d'unes noies i d'uns infants endo
lats. Ara desapareix sota terna la
segona caixa argentada. Dones
i homes plomen en silenci..."
I Campalans acabava—ell que
mereixia haver mort cornbatent!:
"!Honor als qui saben donar
la vida fugissera per un noble
ideal etern!
Sortats els pobles que saben
honorar dignament llurs herois
obscurs!"
* *- *
En Viladomat, amb 'lagrimes
als ulls — Viladomat és també un
vell company, ex-diputat per la
Unió Socialista a la Diputació
Provisional de la Generalita,t,
professor a l'Escola del Treball,
militant sindical antic, home ple
de sentit comú i de maneres sim
ples, obren manual (excellent
obrer, no cal dir-ho) d'ofici —
amb 'lagrimes als ulls m'ha dit
una cosa que m'ha acabat de
trasbalsar. Jo esperava que re
bria tal vegada — m'havia pro
més que ho faria a primera hora
si tenia •
un moment —, en el
correu de diumenge, les quarti
lles que Campalans m'havia d'es
criure per a sortir avui a LA
RAMBLA. No em podía fer de
claracions verbals perqué se
n'anava 1, altrament, no li plaia
fer en general sinó declaracions
escritas. Donava unes notes més
o menys extenses que exigia que
fossin reproduides literahnent, ja
que les hi demanaven, amb dret
només a • intercalar preguntes i
posar-hi al capdamunt o al cap
davall qualsevol introducció o
comentani del qual pogués res
pondre el periodic. Aquesta ve
gada les notes no havien arribat,
i ja em Lela l'efecte que no ha
vien estat escrites. Pero En Vila
domat em va dir que sí, que les
havia fetes. Havien quedat, com
pletament lestes, damunt la seva
taula de treball, i eren la seva
darrera obra...
He buscat, amb daler, amb
desesperança, amb furia diría,
aquestes estimades notes póstu
mas — jo que no sospitava, in
feliç de mi, que en anava a morir
trágicament deixant-me destinat
aquesta especie de testament po
lític. He estat ingrat, inoportú,
molestos, 1 en demano pardo a
tothom. Pero hauria volgut pu
blicar avui, en comiat, aquell
text "extens 1 ampli" que li ha
via encarregat expressament, 1
escriure jo ben poca cosa. M'hau
ría semblat millor aquest home
natge que les paraules balderes
d'ara. No hauria estat pas un
éxit periodístic — ?qué importa
aixo? — sinó una oportuníssima
lliçó, encara, als patriotes 1 als
polítics catalans, en aquest mo
ment confús 1 difícil per a coses
oue Campalans estimava molt.
No han aparegut les notes.
Barrejades amb els papers in
nombrables que han estat reco
llits, confiades a Intims atrafe
gats 1 més aclaparats que nosal
tres, el text no ha estat trobat
a temps.
No hi fa res Mirarem aue apa
re guin, 1 encaa'a resulZai a opon
tunissim de publicar-les — n'es
tic segur sense saber qué diuen
un altre día. Després, si ningú
amb més dret no les reclama, em
quedaré aquesta lliçó darrera de
Campalans, amb la seva 'letra
menuda i nerviosa, com a quasi
filial record.
Si la grafologia arriba a asso
lir mai una precisió de ciencia
experimental, segurament aquell
escrit reflectirá les virtuts altís
simes del gran company.
* * *
Ara que el partit — el "seu"
partit, una altra obra quasi per
sonal que començava a agafar
ressó collectiu — comença de te
nir aquella plenitud que ell
prepara amb tants d'esforços,
just en aquest punt madur i pro
metedor, ha estat arrabassat es
túpidament d'entre nosaltres. Ehl
que ens faria falta encara uns
quants anys, no haura estat a
temps de recollir els fruits ubér
rims d'un alt treball.
No hi fa res, malgrat que és
ímpossible de substituir-lo entre
tots plegats. El seu record 1 el
seu ensenyament ens illuminaran
el cami, com l'illuminaran encara
una mica a la democracia nai
xent.
* * *
No voldria acabar sense dir un
detall que era furga per dintre 1
cm preocupa. Campalans amb
tanis carrees, amb tantes mis
sions, amb tant de treball fe
cund — ha mort pobre. Aquests
socialistas que som acusats de
codiciosos sempre solem fer-ho
així. Només que encara ens comp
ten els céntims.
Quan va morir Pablo Iglesias,
al cap d'un grapat d'anys d'ésser
diputat i portar una vida cristal
lina, perqué va deixar una mica
de no-res El Debate va donar
xifres 1 tota la clerigalla pesti
lent i la burgesia estulta es van
horroritzar amb xiu-xius. Al cap
davall van acordar ells mateixos
que no, que era honrat. Peró
abans havien ben remogut el seu
record intangible fins a provocar
repugnancia.
Quan van assassinar el pobre
Seguí — i el nostre Campalans,
que l'estimava tant, va plorar
lo—, li van trobar CENT PES
SETES a sobre. Cent pessetes,
senyors reaccionaria! Un obrer
no pot tenir-les. Era un escOndol.
Jo era només un nen, penó re
cordo el detall que em va revol
tar la sensibilitat primicera. ?Es
que algú comptara els diners que
deixa, el dia que es mori, qualse
vol Borbó o Figueroa? ?Es que el
diari dels savis jesuites comp
tara els diners que deixará
March?
Dones sí: seria inexacto de dir
que els pares vells, i l'esposa
desemparada, 1 els fills deliciosos
de Campalans quedaran a la mi
seria. Pero podem afirmar rodo
nament — és tota la gloria que
tenim els pobres , la nostra pro
pia pobresa, senyal evident de
l'honestedat — que Campalans
no ha deixat cap fortuna gran ni
petita.
SS.
Ara que aviat se l'emportarark
al darrer repos, i que pertot arreu
ens donen el condol com si es
tractés realment d'un germá
carnal per a tots nosaltres, ja no
sé dir res més.
No oblidaré mal més aquest
onze d setembre. La pluja fina
que ens envolta 1 ens cobreix ens
el fa més trist encara. N'haviem
conegut d'odiosos, de revoltants,
de silenciosos, pero cap de tan
colpidor.
Ni la crisi ni res no m'afecten
gaire, ara. Mirant per darrer cop
el drap vermell que embolcalla
les despulles—una bandera d'una
secció antiga de Barcelona, que
uns companys han descosit i col
locat amb mans tremoloses —
els ulls se m'han entelat.
GRANIER-BARRERA
El cadáver de Rafael
Campalans a l'Escola
del Treball
Ahir a les vuit del matí sortí de
Barcelona cap a Torredembarra, lloc
del trágic accident que ha costat la
mort al diputat socialista a les Con s
Constituents senyor Rafel Campa
lans, una nombrosa comitiva d'auto
móbils amb representacions del Co
mité Executiu de la Unió Socialista
de Catalunya, de la Unió General de
Treballadors, del Claustre de Profes
sors de l'Escola del Treball, de ia
qual era director, personal d'aquella
i la Federació d'Alumnes i ex-Alum
nes de l'Escola del Treball, etc.
Seguidament d'arribada la comiti
va a Torredembarra s'iniciaren les
gestions formularias per tal de pro
cedir al trasllat del cadáver a Bar
celona. Els components de la comiti
va tingueren ocasió de parlar amb
els mariners Rimbau, pare 1 fill, de
la localitat, que foren els que amb
greu perill per a la seva vida extra
gueren de la mar el cadáver del se.
nyor Campalans. Per aquests man
ners es pogué comprovar que la mort
del diputat socialista fou motivada
per un corrent d'aigua que s'em
porta el seu cos fins a una punta de
roca, en el senyor Campalans esti
gué Iluitant durant més de muja hora
contra el corrent que l'empenyia con
tra les roques fins a perdre les for
ces i negar-se.
A dos quarts de tres a l'Hospital
de la Caritat de Torredembarra es
procedí a l'autópsia del caráver da
vant deis components de la comiti
va, nombroses representacions simn
cals i socialistas de Tarragona i Reus
que havien assistit i el governador
civil de Tarragona, senyor Freixes.
Per l'autópsia es comprová que la
mort havia estat provocada per as
fíxia per immersió. El cos presenta
va diversas lesions produídes en to
par el cos ja exánime contra les ro
ques.
Acabada lautópsia, l'escultor Jau
me Duran, ajudat pel senyor Josep
Recasens, traté una mascareta de la
faç de Rafel Campalans, i seguida
ment es traslladá el cadáver al fur
gó que l'esperava per conduir-lo a
Barcelona. En aquell moment el go
vernador de Tarragona, senyor Frei
xes, davant del poble en pes de -
redembarra, que s'ha associat duna
manera emocionant al dol que sent
amb aquesta mort tota la classe
obrera catalana, pronuncia breus
emocionants paraules en elogi de Ra
fel Campalans, subratllant d'una
manera particular la gran obra que
en vida havia realitzat en pro de
Feducació de la joventut obrera ca
talana. Immediatament es posá la
comitiva en marxa en direcció a
Barcelona, i en arribar al Vendrell,
límit de la demarcació del senyor
Freixes, aquest s'acomiadá amb gran
sentiment de la comitiva i se'n tor
ná a Tarragona.
A dos quarts de vuit del vespre la
comitiva féu entrada al recinte de
la Universitat Industrial. on ja l'es
perava un gran nombre de perso
nes que havien acudit a la crida que
les dues Emissores de Rádio havien
fet, en nom del Comité de la Unió
Socialista i de l'Escola del Treball.
Entre els que esperaven l'arribada
de la comitiva figuraven el profes
sor secretan de l'Escola, senyor Ca
sanoves Degollada i altres professors;
el Comité Executiu de la Unió Socia
lista de Catalunya i de la Federació
Comarcal d s Barcelona; el diputat
senyor Ruiz Ponsetí; representants
de l'Ateneu Polytechnicum, de la Jo
ventut Socialista de Catalunya. de
la Federació d'Alumnes i ex-Alum
nes de l'Escola del Treball, del que
fou Institut d'Alumnas i ex-Alumnes
de l'Escola del Treball, fundat pel se
nyor Campalans.
Seguidament d'arribada la comiti
va el taüt fou tret del furgó a pes
de braços per diversos ex-alumnes
de l'Escola del Treball, i dipositat al
lloc que li havia estat reservat al
mig del vestibul de l'Escola, i s'ini
ciá la desfilada del nombrós públic
que hi havia acudit, desfilada que
continua fins a darreres horca de la
nit.
Torns de militants de la Unió So
cialista de Catalunya i del que fou
Institut d'Alumnes i ex-Alumnes de
l'Escola del Treball, Claustre de Pro
fessors i alumnes de l'Escola han vet
llat el cadáver del malaguanyat poli
tic, embolcallat amb la bandera ver
mella de la U. S. C.
A les nou del vespre arriba, a l'Es
cola del Treball el President de la
Generalitat, senyor Francesc Macia,
acompanyat del seu secretan, senyor
Alavedra, i moments després arriba
ba l'alcalde, doctor Aiguader, amb 'el
regidorsenyor, Ermengol de Llano
el cap de Cerimonial, senyor Riber.
Les dites autoritats romanguereu
breus moments davantel cadáver del
malaguanyat polític catalá.
La primera corona que arribá fou
la de l'Escola de Treball i damunt
del taüt també hi fou collocada l'en
senya de l'Institut d'Alumnes 1 ex
Alumnes de l'Escola del Treball, en
titat que fou dissolta per la Dicta
dura l'any 24.
Entre els telegramas i lletres de
condol per la mort de Rafel Campa
lans anotarem els següents:
President de les Corta Constituents,
senyor Besteiro; Patronat de Forma
ció Profes.sional: Josep Canadell,
Santaló; Pere Mias; Ateneu Pilytech
nicum; Francesc Planell i Riera;
Lisini Andreu i Lamarca; F. Segarra
Benet; Rotary Club; Joan Fernán
dez de Celaya; tinent Sanfeliz; Bat
Ile; Casamitjana; Riber: Garcia de
Artamendi; Sans-Vallverdú; Frei
xes, governador civil; Mata, de l'Es
cola del Treball; Palmada; Gabriel
'Aixela: Fustí Ballvé; Francisca Ma
driguera de Puig; Antoni Font i La
porta; Joan Pardo; Gerard; Prat
Gaballí: M. R,abent6s; Carner F11-
nell; Angel Ossorio i Gallardo; Fran
cesc Bastos: familia Gasea; Aureliá
Nicolás, Joan Aleu 1 Romit Sol.
4 la rambla
Amb penes 1 treballs, ainb ensurts
1 alegries, hem arribat a .stquest-11
de setembre de 1933.
La Catalunya renablent, malgrat
els obstacles que intencionadaments
se ji posen en el seu camí, va fent
la seva via. Unes veladas amb un
ritmo accelerat. altres amb certa
parsimónia, pesó sempre segura d'e
lla rnateisca, la nostra tersa va seco
brant la personalitat que un jorn 11
prengueren els servidors d'un se
gun d'opressió i de despotisme.
Pesqué estiguessun contenta. per
que no protestéssirn del tracte injust
de qun se'ns lela objecte, ens dejen
"laboriosos y honrados". Quan parla
ven del nostre país, dejen "nuestra
amada Cataluna", i s'expressaven
així pesqué sabien que Catalunya
era la víctima propiciatoria, la que
proveía abundantment les caixes de
la monarquia per pagar els xefiis
palatins, els vicis d'un monarca de
generat i les. aventures guerreras
d'una quanta ganarais de saló.
A Espanya perdudes les colónies no
Ji quedava altre remei que procurar
le novas fonts d'ingressos que per
metessin continuar als centralistes
patrioters la vida indolent, regalada
tranquila que havien gaudit fins
aleshores. i naturalrnent, el Poder
central, la monarquia parasitaria,
veient-se perduda, incapaces de fer
cap obra d'envergadura, no s'hi van
pensar gaire. Van mirar el mapa de
la Península i van trabar que cap
a l'Est hi halda unes tersas que pro
dulen molt; unes "provincias", que
totes quatre juntes pagaven igual
que quaranta de les altre& Així va
camenlar l'explotació de Catalunya.
La metrópoli de Madrid burocrá
tic 1 eixorc va trobar l'or que 11 ha
yien negat el paises d'ultramar.
Per aixó cada vegada que els ca
talana cansats de tanta opressió ens
rebellávern per exteriaritzar violenta
ment la nostra protesta, els orga
nismes governamentals agafaven pa
lde 1 decretaven la repressió a ul
trança.
La qfiestid era evitar que Catalu
nya emprengués la mateixa direcció
de Cuba. Filipinas. etc. Els métodes
eran ben convIncents: presó,
tractes, persecució. amenaces, etc.
Qué farien sense Catalunya? Tre
bailar...? Aixó mal...! El comerç i
la industria aquestes dues branques
de l'activitat humana, no s'han creat
per a "hidalgos" 1 "caballeros"!...
Nosaltres guanyarlem els diners;
ells allá balas sala gastarlen.
Pesó abcó sha acabat. Catalunya,
amb la República, ha recobrat una
gran part de les llibertats arrabassa
des pels satélits del primer Borbó.
Malgrat, pesó, el canvi operat en la
vida política d'Espanya, encara que
da molta gent que esperen el mo
rnent propici, una patita falla nos
tra. qualsevol circumstáncia per a
obstacuitzar, per anuIllar la marxa
ascendent de la Catalunya autóno
• .1 •
Tothom sap que abans. en temps
de la rnonarquia, el fet d'assisttr a
Phomenatge anyal als mártirs de
1714. constituía unes excellénts opo
sicions per a ingressar a la "Model"
o bé veure's apallissat i bufetejat
Els que aleshores tenien quinze anys,
quan després <Mayar saludat dten
tosament la figura gloriosa del -ecin
Sanea*, " Rafael Casanova, retorna.-
vem cap a casa nostra, ens sentlem
més valents 1 Inés "homes" que els
<pie havien fet la guerra europea.
Ja ha sortit el «CLARIS»
Pares, esposes, avis. tots feien les
nasteixes recornanacions. No és que
no sentissin el patriotisme. Ella tam
bé se sentien dominats. vexats per
la gent importada per l'Estat assi
milista.
Ja ho diu la cançó:
Endarrera aquesta gent
tan ufana i tan superba.
L'instint de conservacíó els -feia
veure els perilla que corrien anant
a celebrar 1'11 de setembre, per
aixb ens renyaven. Pesó nosaltres
félem el sord i a la primera ocasió
o a l'aniversarl següent, crldaven
rnés fort cale mal "morí l'Espanya
centralista 1 visca Catahmya lliure!"
Ara. els pares poden estar tran
quiLs 1 les esposes no han de patir
d'esperit. D'enea de l'adveniment de
la República, la diada.de l'II de se
tembre constitueix unmodel de fastas
patribtiques. Cap policía, cap "esbir
ro" de la "secreta", cap sabre enlai
re ni cap revólver deaenfundat
Pau 1 tranquillitat. Les botigues
1 les escales de la Ronda de Sant
Pese no es veuen precisadas a tenir
les portes mig tancades ni els pas
natgers deis tramvies i autoómnibus
es veuen perseguits- 1 'amenaçats.
"Alló" que només era per a ho
mes i noies joves, avul és per a gratis
i petits, joves i vells. Tots els cata
lana, sense limitacions d'edats 1 se
xes, poden coniplir asnb- el-seu den
re despettiotes fent •adte de Presén
cia en aquell lloc on hl hi l'estatua
d'aquell Conseller lleial que sabé
complir ben dignament amb el man
dat que li havia confiat la valenta,
eoratjosa i heroica Barcelona del
1714.
* * *
A les dotze i un minut d'aquesta
nit ha comenlat la gran diada de
111 de setembre de 1933.
A aquesta hora la comissió -orga
nitzadora de l'homenatge que hom
tributa a les víctimas dels exércits
de França 1 Espanya, ja era el peu
del monument per rebre les coro
nes i xaras que hora porta al monu
ment de Casanova.
Aquest any en el servei d'organit
zació bi ha hagut una innovadó.
Exploradors de Catahniya — no
aquella que véiem e les fastas de
la flor i en totes les que tenlert un
carácter marcadament monarquía,
sino els Exploradors auténticament
eatalanistes—han tingut cura del
servei d'ordenar 1 facilitar la rápida
arribada deis portadors de flora al
recinte del monument.
Durant acuestes hores de la ma
tinada l'animació ha estat extraor
dinaria. Una espléndida iluminado
1.•••
11 setembre de 1933
L'Onze de Setembre d'enguany
Ha assatun altre aniversarim
facilitava extraordinauSament la
tasca del encarreguats de collocar
les ofrenes al monurriefit donant
ensems una gran vistOsitat i ex
cel/ent cap de vista al monument
A dos quarts de dues de la mati
nada horn portava : rebudes més de
cent-cinquanta corones.
La primera -que s'ha• rebut ha' es
tat la de "La Reixa", , la veterana
entítat nacionalista, iniciadora de
l'homenatge que es ve celebrant
anyalment •
-
En els grupa, l'interés del moment
Lerroux. .
—Sembla mentida que aquest ho
me pugui arribar a ocupar un lloc
semblant. Pobreta de nosaltres; ja
cal que ens Iliguern bé les esparde
nyes... Com ens fará pagar la derrota
del 21 de novembre pasaat...
—Ca, borne. Jo no ha crea aix1.
Em fa l'afecte que afluixara una
mica... Mireu jo...
—Deixeu En Lerroux tranquil! —
c,ridava un altre impasant silenci —;
val mes que aplaudiu les corones que
van arribant! I així ho fajen els que
discutien. Callaven i aplaudien entu
siásticament els noma deis que porta
ven les ofrenes florals. •
*
En aquestes horas eran molts
molts els balcons que 'luían l'ense
nya barrada. La majos part deis cen
tres política d'esquerra havien ja col
locat la corresponent bandera.
N'hi havia alguna que devien te
r.ir por de la pluja, car els balcons
continuaven deserts. A la casa deis
acaparadora del catalanisme, els
eterns lacais de la monarquia, els de
la Catalunya pairal 1 nostrada no hi
havia encara cap bandera: Al baleó
hi havia un groom cale mirava dis
pliscent el Passeigstet tarallejant un
"tango".
En canvi a l'entrada del "Servei
Station" del carrer •d'Aragó hotn ha
collocat ja una bandera catalana de
proporciona extraordinarias.
L'll de setembre de 1933 havia co
mençat sota els millors auspicias. pa
triótica, pesqué quant al temps...
-Ah! el temps!... Aquest any els ele
menta no &han volgtit associar a la
fasta. Paró han volgut "afavorir els
lerrouxistes. Qui .sap si Tencarregat
celestial de la secció meteorológica
s'ha venut a l'or deis radicals. O bé
aquests, per a fer-nos la guitza, li han
promés un cárrec qualsevol. Pesqué
no hi ha dret a obsequiar-nos amb
una pluja persistentl fortan aquest,,
Matí *de 1'11 de seiblé,d'enguayiy.”
De mes a més, pex'4'no ii'hi hagu
prou atila l'aigutt; titriibé bah des
carregat la cabra deis 'trions. Potser
ens volien espantar!...
Malgrat del tempo, l'afluencia de
corones i ramo no .ha .minvat ni mi
ca. En taxi o en tramvia, a peu o a
cavan, protegits per, un paraigua o
per. un impermeable, el.s portadors de
les ofrenes les anaven dipositant al
peu del incamment, .sense por • de la
pluja, en alguna monaants ben Inten
sa per cert, i dels úsala.
Els que han sortit mas perjudicats
de l'aigua han estat els membres de
la Comissió organitzadora encarre
gats d'anotar els noms de -les corones
rebudes. En una ma un paraigua,
en l'altra un llapis, anaven sortejant
de la millor manera possible l'abun
dosa aig,ua que queia. Els esquitxos,
pesó, mullaven les Ilistessi feien im
possible llegir en alguns llocs d'aguas
tes es noma anotats.
Malgrat d'aquestes dificultats, "hu
mides", anaven realitzant la seva
tasca.
Finalment, amb cadires 1 un pro
videncial encerat, elts bombera 1
"boys" han pogut arranjar-los una
patita teulada.
A les den del matí s'havien rebut
més de tres-centes coronel
* * *
A mig matí l'enutjosa pluja ha
cessat. La hnrnintncia de la sórrlda
del sol ha fet sortir molta gent al
carrer. A les dotze.lascireulació per
la Ronda de Sarít Pata era ja molt
dificultosa. Una gran multitud entu
siasta 1 vibrant ocupava totalm,ent
els Voltants del monument - al
comalias Casanova. Els noms que
pronunciava 1-speaker" de l'emissora
de Radio Assoclació eren acolgts amb
grana aplaudiments.
A les 12'30 aribaren les autoritats,
presididas per l'Honorable Prealdent
de la Generalitat senyor Francesc
Maeiá.'• •
El-nostre digne President ha estat
rebut amb una °vació tancada, unS
níme, inenarrable. La multitud &ple
gada en aquella lloes ha demostrat
d'una manera ben rotunda i defird
tiva la seva fervorosa adhesió a l'ho
me clm deClatalunya.
Poc després el senyor Macla '1 els
seus acompanyants han abandonat
aquella llocssi han estat acomiadats
amb novas 1-sorolloses ovaciona.
Aquast any' hem tingut una gran
satisfacció en remarcar que I'll de
setembre d'aquest ha ultrapassat,
tant en entnahnsme com en gernacíó,
els anteriorment celebrats.
—?Qué us sembla de tot aixó, 10-
ve... Ilo trobeu bé? Mea entusias
me, no? Eh!...
Assentim amb un movimént de cap.
L'home, pesó, no es dóna per com
plagut, 1 diu:
—Veureu,-us. diré. Jo també la tro
bo molt bé aquesta diada de 1'11 de
Setembl e. Mol( oportuna i molt pa
triótica...
Es ven qué té ganes de parlar; que
té ganes d'esbravar-se, i sense espe
rar la m'otra respoeta, afegeix ani
madawent
—Si, si; ho trobo molt bé, paró jo
crac que molts d'aquests ciutadans
que es creuen que desfilant per da
vant d'aquest monument han com
plert ja amb els ineludibles deures de
catala i de patriota, haurien de re
flexionar i comprendre que el pa
triotisme, que el sentiment paria,
és quelcom més, bastant més, que
portar unes flora 1 venir ací.
Trabo molt natural que hom as
sisteixi a aquestes manifestacions pa
triótiques. Pesó seria de desitjar, és
una obligació, que els catalans no es
linfitessin a manifestar abd Ilur pa
triotisme.
?Quanta aón ele que es diuen cata
lanistes i llegeixen premsa no catala
na?
?Quanta són els que es diuen cata
lanistes i només assisteixen als tea
tres on solament s'hi representen
dares castellanes?
?Quants oári els que es diuen ca
talanistes i protegeixen inconscient
ment els que ens denigren i ens ridi
culitzen?
He preguntat quanta són. Deuen
ésser molts 1 molla els que així pro
cedeixen. La quasi desaparició del
teatre estalá n'és una prova ben con
vincent. Dos anys enrera a Barcelona
funcionave quatre companyies que
solament feiem catalá. Aquest any
una, i prou. Abcó a la capital. I lora
de Barcelona pasa tres auarses del
mateix. Jo no recordo haver vist mai
una invasió tan gran de companyies
de sarsuela i revista (?) com la que
hem patit en les l'estas majors den
?Es que aixó vol dir que no hi ha
catalanistes? ?Es que s'ha perdut el
sentiment de catalanitat? no; evi
dentment, no. Una prova que hi ha
catalanisme, que hom sent el senti
ment de patria, és aquesta afluencia
Per IOSEP MARGAR17
de ciutadans, d'ajuntaments de tot
Catalunya, de centres polítics i cultu
rals aue vénen ací a portar corones
i llcrers. Per tant, hi ha Catalanisme.
La causa d'aquesta desgana, d'aguas
ta manca d'interés? Falta d'esperit de
sacrifici i falta també d'ues sólida
preparació patriótica. Hl ha molla
catalanistes d'alluvió. I aixó és el
que cal evitar.
Ho aconseguirem? Jo, francament,
ha veig difícil... O sinó, fixeu
vos en aquell home que. aplaudeix
fina a trencar-se les mans... Vegeu,
de la butsaca li hurt un "Día Grá
fico" com una casa!
Pessimisme? Evidentment aquest
anónim ciutadá tot ho veu del mateix
color. Confesas que no tenim remei.
Cal convenir que té malta, força raó.
Les publicacions catalanes porten
una vida migrada; el teatre desapa
reix lentament. La gent es limite a
aplaudir i a cantar "Els Segadora".
Hl ha remei? Quin dubte hi ha. Al
nostre criteri, només és qüestió d'e
ducació i de reeducació. Tasca len
ta peró segura.
Tinguem confiar-lea en les joves
promocions que pugen preparadas
per a portar endavant la Catalunya
rena ixent.
MAISON DOREE
RESTAURANT
Carte d'estiu
Observacions i suggeréncies
dia 1 de
No és certament inútil la fes
ta de l'onze de setembre ; no
és inútil que hagi estat declara
da festa nacional. A molta gent
distreta aixó els recorda que
Catalunya és una unitat, que
Catalunya és una pátria. I ja
está bé que el sentiment patrio
tic tingui el seti altar, la seva
liturgia. Altrament Catalunya
sense banderes, sense orfeons,
sense discursos abrandats no
seria Catalunya, la nostra Ca
talunya. Gent mediterránia com
som, ens calen aquestes ex
pansions sentimentals, aquests
cants, aquests colors tan vius
,de.,les banderes.
5'.Pero. caí no deixar-se engaz
nyar maSsa. Tot aixo a desgrat
de Pemoció fácil que ens des
vetlla, no és, del catalanisme,
sino l'aspecte pintoresc, anee
dótic. No ens creguéssim que,
per cridar un dia a l'any fins
a esdevenir roncs "visca Ca
talunya lliure", s orn ja
uns catalanistes de debó, ni
que perqué avui ens fan guarda
d'honor aquells que ahir ens
apallisaven el catalanisme ja
ha triomfat.
catalanista no se'.n pot
ésser un dia a l'any. Se n'ha
d'ésser cada dia. I el catalanis
me de cada dia no és una festa,
no és una expansió. El catala
nisme de cada dia demana un
esfore constant. Aquel! que no
en sigui capae, que no se'n
digui. Així no és catalanista
aquell que avui porta una co
rona a Casanova, i no té en ca
tala els rétols de la seva botiga
o del seu despatx ; que no hi
redacta tan sois les factures i
les comunicacions als seus
clients de Catalunya. No és
catalanista, aquell que avui
canta o aplaudeix els segadors
i s'emociona tot sentint alió
de "som i serem gent catalana"
peró després s'oblida tant d'a
questa catalanitat, que escriu
en castellá als seus parents i
amics, per no prendre's la
moléstia d'aprendre una mica
el propi idioma, o que el parla
de tan pitarresca manera que
delata no llegir a la vida cap
llibre catalá. No n'és aquell
que avui sent un gran delit pa
triótic, i dema s'encongeix da
vant de qualsevol tramviaire o
de qualsevol oficial de l'Es
tat central, que simula no en
liendre la parla catalana. No
n'és aquell que avui escolta
atentament els discursos patri?).
tics i' que s'enardeix aplaudint
los, peró que després no vigila
que Peducació deis seus fills
sigui rigorosament catalana.
No n'és aqueli que no fa dis
tinció entre les botigues que Ji
ofereixen en catalá llurs pro
ductes, d'aquelles que, ni per
guardar les formes, no tenen
ni un mal rétol catalá. No n'es
DDTTIS 13A-1211-25-, successor de
Ballá Riba
ARTICLES FOTOGRAFICS
GRAN ASSORTIT D'APARELLS DE LES MILLORS MARQUES LABORA
TORIS OTOGRAFCS : : TREBALLS PEPECTES I RAPIDS
AVINGIMAPORTAL DE L'ANGEL, 42 BARCELONA
per DOMÉNEC GUANSÉ
aquell que en haver de llogar
un dependent no el tria que
sápiga. escriure ei nostre idio
ma,: ni aquell que no fa res per
estimular la seva, slependéncia
en general a que Taprengui.
No n',és áquell que, per encobr
giment, per no haverse sabut
encara espolsar leS marques
de l'esclau, redacta en castelik
els telefonemt:s i els telegra
mes q que es dirigeix en caste
Ila a les autoritats de Cata
lunya.
No, no és catálanista aquel]
que per sentir-se'n necessita
el so cb la tenora. El verita
ble catálietnista,-aquest so,doley
'& Sea; stgtfitre' en Slerlci, i a • '917 51) ' di nire la sçnrfa imirim. EII &di '
li basta per. encoratjar-lo en
aquesta tasca d'obstinada cata
lanitat de cada dia i no ti ca
len, per enardir-se, ni grans
discursos ni el voleiar de les
banderes.
No, no és catalanista aquell
que avui escolta embadalit les
glosses més ardents a l'he
roisme patriótic, que se sent
potser una mica heroi ell ma
teix i quti somnia amb grans
gestes, peró que a Pendema
falla davant del més petit es
forç, que recula davant de' la
més insignificant• incomoditat,
d'alió que ti costária un petit
-sacrifici de 'diners o una hora
de treball per Catalunya.
Esser catalanista,.és., dones,
vetllar per tots aqUeSts détalls
ésser capaç d'aquests sacrifi
cis ; és adonar-se que la gran
deSa, de Catalunya és una
.ffiniea en mens. de tots,. ,que
és sobretot peti.' la.' suma dels
péltS esforços qtrotidians que
ha de realitzar-se. Per aixó
consisteix, sobretot, a fer la
propia feina, el propi ofici,
exercir la própia professió amb
un desig de tal superació que
els estranys arribin a conéi
xer per la perfecció amb que
Iuna cosa és feta, que és sor
tida de mans de catalans. Es
deixar en totes les nostres
produccions la nostra emprem
ta, fer que les nostres caracte
ristiques hi siguin ben vistents.
Que hom pugui dir, per exem
ple : "Aixó és fort i és gra
ciós : deu ésser, doncs, segura
ment d'origen catalá", Es ,_ n
cara procurar que aquelles
virtuts com la laboriositat i
l'honradesa, avui una mica :ie
gligides, que ens han fet pro
verbials, tornin a prendre ufa
na.. Es superar els nostres e
fectes. Es, en fi, posar en tot
un tal delit de perfecció que
arribi a fer-nos sentir realtnent
orgullosos d'ésser catalans.
.Aixó és catalanisme i és pa
triotisme. Aixó és l'únic que
ha fet verament gratis i admi
rables molts paisos.
Altrament si el patriotism2
no fos aixó, ni tan sois no vol
dria saber qué és patriotisme.
Seria segurament alguna cosa
execrable, ,corn ,bo és avui el
de -14A-lemanya d"-Hit-ler; o“pit-4 >
jor, una cosa tragi-cómica de
xaranga, com el de d'aquelles
macabres cspanyolades de Cu
ba o del Marroc, o de Primo
de Rivera, que illustraren la
goiesca monarquia borbónica.
DOMP2NEC GUANS n
La carlinada, encara!
13alaguer, els carlins maten un mi
nyó als crits de mori la República, vis
ques a Crist rey, aAlfons Ii a Lerroux
(Del
Balaguer to.—Avui el mati,
els carlins de les comarques de
Lleida i de Tarragona, s'han
reunit a Camarasa per cele
brar un aplec. Ultra les al
tres rnoixigangues acostuma
des entre aquesta mena de gent,
el matí celebraren una missa
a la capella del Crist de Bala
guer, i, a la tarda, una festa
religiosa. a Pesglésia de Santa
Maria, on els oradors "sa
grats" s'esbravaren despotri
cant contra la República.
Acabat aquest acte, a dos
quarts de sis de la tarda, han
entrat a Balaguer amb la boi
na vermella posada i crits de
mori la República, visca Crist
Rei, ,visca Alfons, yisca Hitler
i visca Lerroux. Com és de su
posar l'actitud provocativa
dels carlins ha causat una
gran indignació als balague
rins, i un gran nombre d'ells
que es trobaven prenent café
a la terrassa d'un establiment
de l'entrada de la població,
ts'adreearen als avalotadors
exhortant-los a deposar la se
va actitud. Els carlins, en
comptes de fer cas de l'adver
tencia, s'han tornat més pro
vocatius i han agredit els que
els amonestaven, que s'hi han
tornat promovent-se una gran
baralla a cops de bastó i de
*cadira.
A causa de la lluita han re
sultat ferits i contusionats bo
na colla deis contendents. Els
carlins, alguns anaven armats
deis quals amb bastons d'es
toc, han agredit el minyó de
divuit anys Mara Pujol Pa.-
Daos, gue 114 resu4tat
nostre corresponsal)
d'una estocada al ventre. Deis
altres resulta un ferit de con
sideració de .cops.
Un cop feta la valentia, els
carlins han procurat escapar
a les conseqüencies, pero els
veins de Balaguer ho han
evitat ajudant la guardia ci
vil a practicar algunes deten
cions.
Els joves del Bloc i de l'Es
querra, que han sosp/tat que
alguns d'ells s'havien amaga
per leÉ. cases de la gtent de
dreta del .poble, cooperaren
practicar escorcolls.
Els fets han provocat una
gran indignado entre els
veins i la reacció en contra
deis assassins ha estat imme
diata i extraordinária.
Després del succeit s'ha re
unit el Comité Local del Bloc
i ha acordat deClarar la vaga
general en protesta per vint-i
quatre hores. El Centre de Paquerra s'ha adherit a la
Proposició.
Les autoritats locals s'han
reunit immediatarnent per a
prendre acords i per significar
el dol per la mort del jove Pujol i per a posar de manifest
la seva indignació.
El Corresponsal
LES DRLIES A LA BRETXA
Els advocats, per
Calvo Sotelo
Ahir se celebraren a tota la Re
pública les votacions deis Collegis
d'Advocats, per a elegir el seu vocal
i suplent al Tribunal de Garantías
Constitucionals.
Heus aquí els resultats coneguts
fins ara, que donen una victoria ro
tunda a Calvo Sotelo i altres indivi
dus de l'extrema dreta 1 enemics
aferrissats del régim:
Renovadó Espanyola: Propietaria,
Calvo Sotelo, 1.520 vota i César Si
lió 1.291.
Dreta regional: Suplent, Ramon
ver, 688 vota .
Ministerials: Propietari, Zozaya,
683 vote.
Renovacó Espanyola: Suplente,
Del Moral, 1.391 vote, 1 Sabater, 847.
Dreta Regional: Suplent, Raimon
Graso, 250 vote.
Ministerial,: Suplente, Gil Maris
cal, 641 vote, 1 Echegaray, 446.
Nacionalista: Suplent, Albifiarta, 249 vote.
Manquen dadas d'onza collegis.
Els sufragis emesos pels antimi
nisterials, 3.797; Ministerials, 683,
per a propietaria. Per a suplanta, An
tiministerials, 2.366, 1 ministerials,
641.
En aquesta hora greu, en la qual
hi ha una crisi ministerial plantaja
da que pot tenis insospitades 1 in
quietants derivacions, ve a subrat
llar el perill, amb una alerta! es
trident per a la democracia, aquesta
elecció de l'home de la dictadura,
Calvo Sotelo, per a vocal represen
tant deis Collegis d'Advocats.
Dies tristes per a la República,
TEATRES
TEATRE TIVOLI
FESTA NACIONAL
DE CATALUNYA
Gran Companyia Lírica del Mestre
GUERRERO
Nit, a les 10. BUTAQUES des de
4 Ptes. - L'é-it cómic:
VIVA LA COTORRA
i l'exitás líric de l'any
EL AMA
triomf del poeta Ardavín i Mestre
GUERRERO, pels divos BADIA, CA
DENES, GARCIA MARTI, els asos
de la rialla LLEDO. ALARES, etc.
Denla, tarda popular, 4 ACTES, 4:
VIVA LA COTORRA i reposició de
la célebre obra
La fama del tartanero
Nit, i cada nit, no deixeu de veUre
EL AMA
TEATRE NOVETATS
Companyia Lírica LLUIS CALVO
Nit, a les 10, Butaques des de 3 Pta.
El Tambor de Granaderos
per Rossy, Garcia, Palacios, Tejada,
Barajas, etc.
El Conde de Luxemburgo
pel divo EMILI VENDRELL. - Demás
tarda, 4'30. Butaques, 2 ptes.:
EL HUSAR DE LA GUARDIA
EL TAMBOR DE GRANADEROS
LA VERBENA DE LA PALOMA
Nit, a les 10:
LOS PARIENTES DE LA NATI i
El Conde de Luxemburgo
per EMILI VENDRELL, CECILIA
GUBERT, AVELLI, PALACIOS,
RUIZ PARIS.
CINE-MES
AVUI, DILLUNS, SESSIO CONTI
NUA DES DE LES 3 TARDA A 1
MATINADA. - TEMPORADA D'ES
TIU. - TOTS ELS DIES, ENTRADA
UNICA: 1 PESSETA
1.—"France Actuadités núm. 54"
Regates a Brixham; Gran premi
motociclista de l'Ulter; Festes a
la ciutat de Gruyere; Campionat
d'esquí nautic; Jocs de mar;
Gran setmana a Cannes; Un
bosc en flames; La carretera de
Pie du Midi és la més alta d'Eu
ropa; Argeles, festes populars.
2.—"Manxúria".
Sensacional documental: una vi
sió plástica d'aquest país.
3.--"Eclair Jolumal número 35".
Acabament de la vaga dels re
mers del Sena; Instantánies es
tiuenques; Concurs de balcons
florits a Estocolm; Flecció de
Miss Bélgica; Arribada de Lind
bergh acompanyat de la seva mu
lles, a Copenhaguen; Campionat
de Franca de natació; Des de
Bron fins a les muntanyes Ruges,
en avió.
PROGRAMA DE RIGOROSA EX
CLUSIVA D'AQUEST SALO
PUBLI-CINEMA
Avuit, dilluns, nit, de 7'30 a la 1
de la matinada, continua; UNA Pta.
–Repantatges.Cineae-de París
SUECIA AVUI DM
(Documental) '
Noticiani Fox- sonor
(Darreres inforrnacions mundials)
PAGODES DE PEIPING
HÓRIZONTS NUEVOS
FANTASIO
Gran éxit de la delicioSa comedia
DEJAME PASAR
LA NOCHE CONTIGO
per JENNY JUGO.
CINEMA PARIS
Avui, dilluns, a les. 945 nit:
LA NOVIA DE ESCOCIA
per Marta E:Terth.
Una tragédia humana
SALONS CIN/ES
CAPITOL
Avui, dilluns, a les 10, nit:
Un plato a la americana
per Janet Gaynor.
CATALUNYA
Avui dilluns, 945 nit:
Nada más que un gigoio
Bajo el cielo de Cuba
_
que no hein de tractar de dissimular
sota el samriure de cap oficios opti
rhisme. Potser én- sorn tots una mica
culpables, amb les nostres transi
géncies, amb el nostre afany de con
ciliar-ho tot, amb la nostra má suau.
L'adversari ha interpretat la bone
sa per debilitat, la transigencia per
por, la conciliació per impotencia.
I aquí el tenim, a la bretxa, dis
posat a donar-nos la batalla. Es Cal
vo Sotelo, és March, és Alba, és la
carlinada, és el nacional agrarisme,
és el feixisrne, és la dreta fanática
'de la caverna. Miren el régim per
entrar-hi a sang i a foc. Per a apo
derar-se'n 1 destruir-ne les esséncies
populars 1- vives. Per retornar a la
indignitat d'ahir, a la persecució i a
l'odi. Per destruir les nostres lleis li
berals i les nostres llibertats de ciu
tadans.
LLEGIU EL «CLARIS»
Són aquí. Denunciem la seva pre sencia, les seves banderes odioses, el
seu rancor. Es l'hora de formar el
quadre contra l'ofensiva dels que
s'han cregut forte en el miratge de
la passiva força nostra. Peró nos
altres som més, i millors, i més Ya
lents.
I no passaran! La Higo ha estat
prou dura per a t,ots, perqué seguim
no donant importancia al que denla
podria ésser mortal per al régim. Cal
que la democracia republicana de
Catalunya -.que és tot el nostre
poble catala — s'aixequi contra les
ombres que volen tornar per robar
nos el que és nostre. Que aixó no sigui. Som pron fort per a evitar-ho
N
4
111.0WWWWWWWWW101004040"1, AMWWWWW+
IWTOWURPONYWRIYAIMMOM %YO"
411,0101104
ES MONA
WSZSZ2SSZ-ZnSinzs?sr.sssseszy
CONSTRUCCIONS DE FUSTA
Calábria, 135
Teléfon 35269 - BARCELONA
no"?
Asowsomodwoomosár loolosoumows.
11 setemI5re de 1933
(Ve de la pág. La)
Que comença per a ell una nova
vida política. ?Es una nova apel
lacio a les consegudes "aguas del
Jordán", a les quals está tan
acostumat a referir-se? Hom no
lo entenia. Bé, vaja, si vol dir
alló, sabeu? Que s'ha acabat tot
ario— Que arriba la República
que eh és un altre home... Millor.
Sempre havia estat tan simpa:tic
personalment, el senyor Lerroux...
Com? Qué? Hl ha cua davant de
tots els Casinos radicals. Si, sí,
tothom té posades les esperances
en el senyor Lerroux. Vegeu,
vegeu-ho vós mateix. Ací té
aquell cacle, aquell de la U. P.,
aquell de la U. M. N., aquell se
cretari d'Ajuntament que havia
estat de La Cierva i de Romano
nes, de Primo de Rivera i de Be
renguer, d'Aznar i ara es feia de
Lerroux. Lerroux.
Lerroux. Lerroux. LERROUX...
El nom anava pujant, anava es
tenent-se. De sobte els vells qua
dres radicals es desborden. Deu,
cent, mil, un milió de veus que
criden i creuen en la figura del
senyor Lerroux. Quan el senyor
Alcalá Zamora deixi d'ésser Pre
sident del Govern Provisional or
a ésser President de la República,
el senyor Lerroux és el cap del
Govern immediat. Cua, més cua,
tethom és camí del partit radical.
Entre els dolents també n'hi ha
de bons. No val a dir, mentidera
ment, que els cacics provincials
o comarcals s'han fet solament
radicals. No, aixó no. També es
fan radical-socialistes, d'Acció
Republicana, pero vaja, tots tiren
cap al senyor Lerroux perqué el
cognom té solera i tradició repu
blicana.
El senyor Lerroux, emoció, im
pressió, seguretat...
Azaria...
Una tarda es discuteix l'arti
ele 26 de la Constitució. Un home
sense cap mena de tradició polí
tica, sense cap mena de tradició
republicana, i que és ministre de
la Guerra, és intellectual, el se
nyor Manuel Azana, demana la
paraula i fa un discurs. Un dis
curs sobre el problema religiós...
El seu discurs puja de to, diu,
aixo, o aixó altre... De tota la
Cambra s'inicia un moviment de
curiositat, d'expectació, d'inte
rés... Com? Qui és aquest home?
Qué diu? Com ha anat aixó?
Aquest home és un formidable
orador. Es Azana, el de les refor
mes militars. Es Azana, el del
crlt de "!Abajo los tiranos!" de
la plaça de braus. Es Azana...
I els radicals, perqué encara
formen part de 1"'Alianza Repu
blicana" — radicals i "Acción
Republicana".: raunides, a--" el-cona
sicleren com una cosa seva i els
radical-socialistes es deixen dur
per l'oració bellament republica
na del senyor Azana, i l'ovacio
nen i el victoregen. Els ministres
van venint de llurs ministeris per
sentir el discurs: —"Senor mi
nistro — els diuen per telfon
Está hablando el senor Azana, un
discurso formidable, extraordina
rio Se está haciendo un acto re
volucionario..."
I quan ha acabat el discurs el
senyor Azana, la Cambra l'ova
ciona entusiásticament. Els dia
ris tots — donen el seu nom
com a descobert. Fins els diaris
del senyor March, encara no per
seguit per la justicia republi
cana.
I el nom del senyor Azana co
mença a repetir-se més que el del
senyor Lerroux. Azana, Azana.
AZANA - A-ZA-NA, A-Z-A-N-A!!
El senyor Lerroux es troba des
plaçat. Res. Ni una paraula. L'es
trella comenga a tenir un color
pallid. I dones! Al cap de pocs
dies el President del Govern Pro
visional és el senyor Azana. Al
cap de pocs mesos és novament
Govern. I el senyor Lerroux torna
a l'escó que coneix de tant de
temps. D'ençá, que era diputat
la rambla
Governará Lerroux?
n1~1"
11111111~1~
per un districte andalús... Es fa
la Constitució. Es fa l'obra laica.
, Es fa l'Estatut. Es fa la Reforma
Agráría. Es fa el Tribunal de Ga
ianties. Es fa la llei d'Ordre Pú
blic. I el senyor Azana comença
de tenir amics 1 enemics. La pas
sió porta el seu nom a totes les
discusaions. Qui és Azana? Qui
és Azana? ?Quina cosa era i qué
pot ésser el senyor Azaria? El se
nyor Lerreux ha tornat a repren
dre la pe ió deis vells temps
monarquics .
"Y o gobernaré."
Passa el gener de 1932, passa el
gener de 1933. Passen els cops
revolucionaris. La figura d'Aza
na té, com tot governant, els alts
i els baixos de la situació políti
ca. El senyor Lerroux segueix es
crivint cartes, segueix esperant el
Poder, segueix dient que arribará
un dia o altre a les seves mans
Le-.; colles s'impacienten unes ve
gades, confien unes altres. Tot
hom es creu governador civil. di
rector general, sots-secretari, mi
nistre. Es natural. Fa tants anys
que són republicans! N'hi ha
rnolts quo ho mereixen. Seria
pueril considerar que en el radi
calisme s'han amagat tots els do
lents. I que a l'altra banda s
eis bons. No, aixó no és cert.
Aixó seria indigne d'un periodis
me formal. No. En el radicalis
me com en els altres partits hi
ba de tot. Pero hi ha un per?).
L'Emiliano, el senyor March, el
senyor Rodríguez infiero, el se
nyar Villanueva, el senyor... No
parlem més? Dones no parlem
mes.
El Govern o Governs Azaria es
gasten. El senyor Azana no és pas
etern, ni invulnerable. Cau com
tot cau en aquest món.
Lerroux
1 de cop i volta el nom del se
nyor Lerroux torna a sonar. L'en
tusiasme deis seus, cosa natural,
creix. Ja ha arribat l'hora radi
cal. Ja ha arribat el manná. Ja
ha arribat el dia del judici final.
'Yo gobernaré." "Yo reinaré."
Tant li fa. Les trompetes de Je
ricó sonen magníficament. El se
nyor Lerroux, a setanta anys,
d'ací a poc els fa, arriba al Go
vern com aquell ex-alcalde de
Montmartre que es deia Georges
Clemenceau i que un dia, trist i
gris de 1917, va agafar el Poder,
per dur França a la victória des
prés d'haver fracassat els senyors
Briand, Painlevé, Des
' ''''Sehyor'' Lerroux,
aouell vell anarquista de finals
del segle XIX, el director de "El
País", l'espanyolista de barret de
palla, el demagog de 1909, el
de l'Exposició, l'intervencionista
aliadófil, el senyor Lerroux, el dia
9 de setembre de 1933, a les nou
i deu minuts de la nit, en sortir
dei Palau Nacional, va dir als
periodistes amb aquella veu de
violó i de parsimonia caracterís
tica, unes paraules discretes
somniades:
—"S. E. el senor Presidente de
la República ha tenido la bon
dad de confiarme el encargo de
formar Gobierno..."
Peró arribará a formar-ne? En
pot formar? Potser a hores d'ara
ja n'ha fet o ja n'ha descartat.
Escrivim la primera part d'a
questa crónica a l'hora en qué e
discuteix si ho pot ter o no...
La crisi
I bé! El senyor Lerroux. Per
0.1.1é la crisi? Perqué en aquest
país, encara no democratitzat
parlamentan, no s'entén la polí
tica d'altra manera que fent cri
sis cada tres mesos i Parlaments
cada any. Quan un home es man
té al Govern més d'un any, la
gent comença a prendre-li fila.
I ara, qué és aixó? Ja fa més d'un
any que es manté al Govern. No ,
és just. Ja cal que reposi. Res de
seguretat. Els que no són diputats
es queixen que no en puguin és
ser. La questp és dissoldre_Par
lamenta far 'eleccions, jugar 'a
fer política.,En els tempa de Pri
'mo de Rivela la 'gent volia" Par
laments liaras quan hi fossin. Al
cap de dos anys 1 mig ja s'han
1¦•¦•••
cansat. "Estas Cortes., estánadia._
vorciadaS..." Sí, sí... A veure qué'
ssará,quan siguin elegides per ,
'cinc anys. La qüestió 'és' fef taa-•'
bala, escandol, anécdota,saltirons
Trist país! Quina pena! La .crisi
Informadó de
Desorientació
MADRID, 11. —Comenca el dia
amb extraordinaria expectació i des
orientació absoluta. Ahir a la tarda,
la possibilitat d'un Govern Lerroux,
que anareixia clara al mati i fins a
primera hora de la tarda, es com
plica de tal manera que hom dub
tava ja que el líder pogués arribar a
portar a bon terme la seva gestió.
Entrevista de Lerroux
,amb el senyor Alba
MADRID, 11.—A dos quarts de deu
d'aquest matí el senyor Lerroux ha
sortit d casa seva per traslladar
se al domicili de don Santiago Alba,
que acabava de tornar del seu viatge
a l'estranger.
Preguntat el senyor Lerroux si ha
via anat a oferir-li una cartera, i,
més concretament, si anuesta carte
ra era la de Finances, ha contastat:
—No he fet cap oferiment sinó el
compliment d'un deure espiritual.
Anunci d'una nota
Després el senyor Lerroux s'ha
traslladat al domicili particular del
cap de l'Estat, senyor Alcalá Zamora,
amb el qual ha estat confer-enciant
breuS rnoments. A la sortida ha dit:
—Estic redactant una nota per a
vcsaltres. Més tard hale d'anar a Pa
lau, neró si hagués d'alT:,erar-se
ja us avisaré.
El senyor Lerroux
amb cara agra
El senyor Lerroux, sense afegir res
més. es trasllada novament a cara
seva, on es troba a aouesta hora
(onze del matí) i des d'oía ha can
tinuat celebránt algunes consultes i
converses telef?migues.
S'ha observat que el rostre del se
nyor Lerroux acusava una fatiga i
que rnostrava poca satisfacció.
Abo5 ha estat prou pesarle s'inter
pretés que el senyor LerrouX tcpa
amb greus dificultats, que cada ve
da van en augment, per a constituir
Govern.
Una frase atribuida al
senyer Largo Caballero
MADRID, 11.—En un grup de dipu
tats 1 periodistes al Parlament, par
lava aquest rnatí el senyor Largo Ca
ballero comentant les incidéncies‘ de
la jornada.
Segons referencie,s molt„concre,tes
de bon origen, la possibilitat de for
mació d'un -Govern radical ha me
rescut al senyor Largo Caballero la
frase que es tractaria d'un Govern
format per "once gitanos de las Pe
nuelas".
S'atribueix, de més a més, al minis
tre dimissionari de Treball un altre
comentani segons el qual en no do
nana possessió del ministeri a segons
quines persones. - -
Aquestes naraules del senyor Largo
Caballero són comentadíssirnes i bona
les hi atribueix, en el moment-lc
tual, extremada importancia política.
Més conferéncies
MADRID 11.—El senyor Lerroux
conferencia telefónicament amb di
verses personalitats, entre les quals
segurament figuren algunes que no es
troben a Madrid. També telf2foná
amb el Palau Nacional.
Després es tingué noticia quç.- el se
nyor Azana s'havia dirigit a Palau i
que així que el senyor Azana hagués
acabat la seva entrevista amb el Pre
sident de la República, aleshores ani
ria a Palau el senyor Lerroux.
La llista, ja?
MADRID 11.—El senyor Lerroux
ha rebut el senyor Guerra del Río.
Aquest, en sortir, ha dit:
—Don Alexandre espera que el cri
din des de Palau. Així que el cridin
anirá al Palau amb la llista minis
terial.
la crísí
El s.enyor Lernux cialment les d'aquest .matí. Com si
gui que ha arriOat fins á mí la notí
a Palau cia rae en algans grups s'estima que
MADRID 11.—Poc abans de les: no les estat inolt insistent el reque
dues ha sortir el sanyor Lerroux riment que se m'havia fet, abans de
casa seva cap al Pelau Nactoadi lliurar la insta he aregat al President
Els grupa que esayen estacionats que am concedeixi álguries hores per,
davant el seu domicili 1'han afflaudit. fer úna definitiva i patriótica crida
S'han sentit alguno visques. a diversos partits. A les vuit de la
it trnaré al ála. «Fa un temps espléndid» n o
•
En retirarsePel ucap dels. radicals
Madrid 11.e-A les onze del matí s'han sentit aplaudiments : també
He yingut ae saludar el senyor Lar- alguns niulets.
roux l'ambaixador a Lisboa senyor
Rocha.
A les 1130 arriba el senyor. Feced,
radical socialista, tdesprés el senyor.
Martínez Barrios.
Diversos diputats radicáis que es
trobaven al demicili del can radical
preguntaren al senyor Martínez Bar
rios si podria donar-los noticies. ministres eue- arribaren ,clrn, figu
-Jo no clic r'esontésta—. Sola- 'ra.- el seneor 'Conananys. Arribaren
irent puc dir que. fa un dia malt :d.esprés els sen:mrs Prieto i Largo
•suau i agradable. 1;e1b1"e-o
—Hi haurá tempesta? I) Els ministres es dirlgiren al saló
—Res de ternpesta.
La policia aelari el grun
PI Parlament
?«}Iem tornat a. la dicta
d7,ra...»?
MADRID, 11.—Aquest mata Cop
gres. s'ha viat mol( animal Entre els
1 de conferencies. Els seeturen diVer--
Després el ,senyoa „Martínez Bar- ii sos cliputets, d'entre .ells -molts socia
nos digué als: perio01.tes que el as- r I listes. . .
, .
.
-
.
.
nyor . Lerroux ,,:perlarke. ami') el 1,:.leu I
''parlant de la crisi, él senyór" Largo 4 •
. Nacional a les 111:3Q,klíeró ia els d.:). Cabellera lia
el- se-ayor Lerrauet,que in hazi. ' ,—Acaben de dir-me-qire el- s'anyor
—Teniu notílies duna reunió del Lerroux va a fearnar un Gabiriet ek
Cabinet Azana? c: Isivair ent r:r;leal. . .
.
—On ha estat? —Dones' jo no ho. Crec—respongué
—Al ministeri de la Guerra. .
- el senyor Prieto. •
—Hauran estat diverszs les re- i —Derli jci .sí—feti el senyor Largo
unions que haurá ca'.ebrat el Co- i.1 Cebell-re—. 'In les ciren,r9bncies ac
vern, puix aue ja qué te..-iir en com.- E , tuals es pot creure tot el -aue 'sigui un
te que el Govern -)(111--aesir.eri deul! .alesnaci.
de vetllar per l'orre;.pab-lc. T., Si fos una cosa legiça—efegi—, _jo
•
- no ho creaeia;. per-5 ara ha cric tat.
El E 31-tyoil' F.tr. , Si es cons,,i'x un Govern rádien.l.
A las clotze meltys dzu minuts 1 'es
' podrá cr,r rue hern tornat .a- la -
sortí del dcmicili 'del servor ' L21.- : dictadura. Tant perlar de 'dictadi:rs 1 roax •el &rayar ,Feeed. Inter :'„ sortir i 1 mes dicorial rife aquest Govern
1)21 .garatge a fi d'evitar Imbar-se uno cree .aue n'hi hagi d'altre, Si és I
amlá el pericctistes, pera aquesS laixi, jo, per- - la meya pert, puc dir
l'aczairen quan pujava a l'au- !que no donaré possessio del mini:t.ri
tcrnóbil. Li preguntaran Si li havia del Trebáll al aue en.' substittisixi.
Que se la pre,ngui en, .pulx. que •jo.no
la hi donaré. , .
-----lepeteixo que no. no crec—digué
' el senyor Prieto.
.
.
, .
—El que Clic és-erespongué 'el se
-e-? Creieu que el . senyor Lar- nyor Largo—nue im Govern. forinat
roux formará Govern? solament de radicals només"compta
-Crm calé sí. Oró lo no sé res. rá amb la crinfianca del President de
Lerroux dirá. .
-
' la- República i será un ,Govern. com
--,.?Henseu convocar la . vostra pletament dictatorial. per aixó él pre , i
mino±ia aquesta tarda per donar- i, si,dent.cle .1a República, podría ..deS1*-'-- '
. Ii Ofi-!árjae l'aj orna:: n ent.,: Ajorna
est.at oferta alguna cartera.
—No he vingut per aine—digue—.
vingut a saludar al senyor Ler
rcux. Me'n vaig a casa perqué em
trobo indisposat.
,Úa vingut per' diverses causes.
Una d'elles, la veritat, l'exacta,
perque• al Govern no ha volgut.
iriterVenif én la riuita electoral.
Honestament 1 decentment, quan
UD país és una democracia, el
Govern no pot, ni ha d'interve
nir en la lluita electoral. Exacta.
El que no pot fer un Govern és
inhibir-se quan les forces caci
quils no s'inhibeixen. Aixo és del
pintoresc més pujat 1 més sinis
tre. El cacle de la provincia diu:
—"El Gobierno no debe inter
venir, no debe coaccionar..."
Pero el cacle agafa els regidors
diu:
"—Si no em voteu aque.st nom
s'ha acabat el pa, el treball, el
cretina." .
El Govern suprimeix la pena
de mort. Els pistolera, de tota
manera, no la suprimeixen. Alzó
ja és massa neutralitat. Aixó ja
és massa inhibido. El cacle vol
teriir dret a contractar:
—"Us donaré deu rata i un plat
de "gazpacho". El Ministeri del
Treball s'oposa a aquest jornal de
miseria i depauperador i Ilavors
el' cacle diu:
—"Aixó és una Re,áúbli: á9
Aixó és un régim liberal? I rra?
Carn ha anat aixó? ?Jo no ',Irle
dret a fer el que ern doni la ga
na? M'o) és una dictadura!"
I en canvi no trobava que era
dictadura quan manava el gene
ral Primo de Rivera I pocha treu
le els tre,balladars quan 11 dona
. la e.-11aa, quan els podia ro.-ear
carn volia peraue la gana ima e
s- va a la voluntat de les n_.., s.
L.1 ilibertat és, mantes
ry4tricció. El Govern en lea
cipris no restrina,la. No V:Ua fer
rasa En ernvi ho feien les Paraos
A tot ainb, un día es el ro
S'amper futur rriniAre -a
prne.ble mitari Lerreux — qui
clela eer telYeral:
'—fejorneu air>6 del Sr. Maroh
que no pile venir fina al mes que
ve"
Que és estrany que essent ad
vocat de March el radical Peire.
i . defensor també •del senyor
March el radical Rodriauez Pifie
ro, sigui un radical qui demani
l'ajornament de la vista del pro
cés de March! I al cap d'un mes,
quan ha de tornar-se a veure la
vrta del proces de Match, per
que' ja está teta ' acta d'acusa
cio, és el radical' Villanueva qui
ccmpté de la vostra conversamó nar onze gitanos de les Penuelas 1
' tot .1c.taria) arráríját.
En general, els dinutats mostravén
llur estranyesa per la noticia de la
constitució d'un Govern radicaleAfir
maven molts deis contertulis que aixó
no era possible. Allavors el senyor
Largo Caballero ha afegit:
—No sé si será o no será; de la ma
nera que a mí m'ho han dit, ho dic
jo. El Govern que es formi ha de
venir al Congrés per afrontar la més
dura 01:10SiCiÓ, de la mateixa forma
que l'hem natida nosaltres, puix que
amb la dissolució de Corts tothom
pot governar.
amb 'el senipor Lerroukr?
--No peno° ter res.
—Dones, l'enhorabona, senyor Fe
ced.
—No cregueu res. No és cert el
que suposeu.
El senyor Azaria al Palau
MADRID 11.—A dos quarts donze
arriba el senyor Alcalá Zamora al
Palau Nacional. 'Romangué una hora
al seu despatx i sortí cap al seu do
milili.
A dos quarts duna el senyor Al
calá Zamora tornava al Palau. Poc
després rebia el senyor Azana.
El cap del Govern dimissionari, en
sortir de Paipai, ha dit ala periodistas:
—El presiderrt de la República ha
tingut la bondat dé donar-me compte
de l'estat de les negociacions per a
solucionar la crisi plantejada. Jo li
he donat compte deis assumptes cor
rents.
Al cap de cinc minuta d'haver sor
tit el • senyor Azana ha arribat el se
nyor.. Lerroux.
Els periodistes el rodejaren i el se
nyor Lerroux els digué:
—Vaig a veure el President de la
República; després parlarem.
A un quart tocat de tres ha sortit
el senyor Lerroux del Palau i ha
manifestat els periodistes:
—He vingut a donar compte al Pre
.sident de la República de les ges
tions que ahir vaig realitzar i espe
Una llista fantasia?
Probablement
Madrid, 11.—A les dues de la tar
da molts afirmaven que el Govern
quedaria constituit en la segiient
forma:
Estat: Rocha.
Justícia: Botella.
Governació: Martínez
Agricultura: Feced.
Instrucció: Barnés.
Industria: Companys.
Hisenda: Marraco.
Obres Publiques: Guerra del
Treball: Lara.
Guerra: Azana.
Sembla que no hi ha candidat
per al ministeri de Marina.
Es creu que el senyor Lerroux es
proposa crear el ministeri de Comu
nicacions.
Barrios.
Río.
'
ment? Per qué? A qui afavoroix?
,Pero alhora diu el senyor Ler
roux que vol aissoldre les Corts.
Ah, ja! Vol dis,zcldre les Corts.
I dissoltes eonvocar-ne 1:nes al
ti es. I convocad-'a unes anees. la
Comissió de Responsabilitats que
vingui ja no ser), el que és, aques
ta... Cal tenir cansciencia i res
ponsabilitat. Aixo no vol pas dir,
naturalment, lile el .senyor Ler
roux tingui un interés excepcio
nal, en aquest afer. No, el senyor
Lerroux té una majar a mbició i
tothom li fa l'honor de creure en
alló que creu ell amb una bona
fe absoluta, que si ell mana no
passará res i que tothom estará
content 1 satisfet. N'está més que
convençut. Com estan tots els
liberals i demócrates d"ancian
regime". Ja ho cree. El senyor
Lerroux, que si ell mana la "Con
federación Nacional del Traba
jo" acatará les lleis perqué no
veurá en el nou ministre del Tre
ball — el senyor Guerra del Río?,
el senyor Lara? — un home dis
posat a afavorir els interessos de
la U. G. T. El senyor Lerroux está
convençut que totes les dretes
aniran a parar a eh, amb la qual
cosa fará el gran servei a la Re
pública fent matar el régim pels
5
elements dretistes antiregimen
tals...
Sí, de tot aixó n'está. conven
cut. Són tantes les adhesions, són
tants els telegrames, són tantes
1.:s kermesses que es preparen!...
I tot ho té preparat. Tot. Absolu
tament tot A la mateixa hora
que el senyor Lerroux deia rue 11
havien encarregat de formar Go
‘iern, els futurs governadors ra
dicals sortien cap a llurs des
tins. El senyor Elorza, director de
la presó de Madrid, al qual van
haver de treure-li el pres March
i traslladar-lo a Alcalá de Hena
res, per si de cas, se'n va anar a
Burgos per poder prendre pos
sessió immediatament; el redac
te: de "La Libertad" — diari de
March senyor Hernández
Mir, antic brenguerista, íntim de
Primo de Rivera, amic de San
jurjo, sortia cap a Córdova; el
futur governador de Huelva ja
so n'anava cap a Sevilla... L'al
calde de Sevilla. senyor Laban
dera, era telefonat tot dient-li
que es preparés per a ésser sota
secretan i de Governació...
Els radicals, tan honrats, tan
raolestosos per la campanya deis
"enchufes", ja deien que és ab
surda aquesta Ilei d'incompatibi
litats que fa impossible la con
junció del canee parlamentani i
el cárrec polític. Es trobaven que
no podien ésser sots-secretaris,
lrectors generala, representants
de l'Estat a tal o tal banda...
Ah, no, no era possible! Cal re
formar la llei. "Fernandito Rey
T'ora no podria ésser sots-seore
t- ri de la Presidencia... Rcdri
aez Finero, director general del
Timbro... Vaja, vaja, una mica
cnordre. Cal retornar la llei, cal
reiormar-la...
El senyor Lerroux volia fer un
Govern d'altura. Sánchez Ro
man, Ortega i Gasset, Maranón...
ragnific. Peró el seireor Sánchez
Reman refusa... Es Ilástima.
Vuina pena! Els radical-socialis
tas demanen que vegi de colla
borar amb els socialistes. Hl ha
tal cisma en el partit — parlít
da Domingo 1 Gordon Ordax...
No hi ha decret de dissolució
reraut constitucionalment no
pat haver-n'hi fins que s'hagin
reunít les Corts el día primer
d'ocaubre i hagin presentat els
Preesupostos el dia 15 del mateix
roes. Els socialistes no governen.
Hl ha una gran energia socialis
ta al país. Largo Caballero ha
estat victorejat a la sortida del
emigres. Si, és evident, és exac
te. Es la reacció dretista natural
en tot període revolucionan. Ah,
peró hi ha hagut període revo
lucionari?...
Tot són projectes. Tots els que
han estat consultats pel senyor
Lerroux. Tots, tots, li han plan
tejat que volien saber amb quin
eeuip ministerial comptava. Tots
Yolien. saber quina era la gent
amb la qual s'embarcaven a l'a
ventura de formar un Govern
d'amplia concentració republica
na d'esquerra. Decret de dissolu
ció? Per qué? Per a qui? De qui
na manera? Ah, hom ven en
aquesta tarda de diumenge les
cabales, les converses, les discus
sions. El fará o no el fará? Tot
hom creia que la crisi podia
resoldre's fácilment. Ara ja no
es veu tan prop la solució... Pot
ser no será President el senyor
Lerroux. Pot ésser-ho el senyor
Roman. jove, ambiciós, que as
pira a entrar en la política des
de dalt...
Trobareu
la rambla
a Madrid
als quioscos del carrer
d'Alcalá i de la Porta
del Sol
Davant d'un greu conflicie
Les reivindicacions que ha presentat
la dependéncia barceionina
del Comerç a l'Engrós
Prendr.a derivacions l'afer?
Fa tres setmanes que reunits en el
C. D. C. I. — no endebades con
siderat el temple de les reivindica
cions i minores morals i materials
deis nostres dependen ts de comerq
foren aprovades les bases que la de
pendencia al Major presenta a l'e
lement patronal de Barcelona.
Aquestes bases, fruit del reposat
treball d'una ponencia que hi ha
treballat durant força temps i en
la_qual hi han tingut ven i partici
pació tots o gairebé tots els esta
ments del Comerl a l'Engrbs vtat
jants, corredors, comissionistes,
agents i representants, agencies de
duana, consignataris, armadors,
transports, etc.), han estat motiu de
discussions i — per que no dir-ho? --
d'alarmes i tot, entre els sectors na
tronals interessats. Diguem que tam
bé entre la mateixa classe obrera la
qüeStió és fortament deba tuda ner
estimar uns que les bases no han
estat suficientment meditades en els
actuals moments, per creure d'altres
que han d'ésser objete de retoc ge
neral si no es vol anar a cercar un
conflicte que creuen millor que lo
es plantegi.
Sbnplement, amb carácter infor
matiu i sense voler decantar-nos Per
cap de les dues parts (encara que en
alguns moments hágim fet pregun
tes intencionades prop deis nostres
informadors per a millor illustrar
nos), tractarem de reflectir en les
columnes de LA RAMBLA les im
pressions recollides en relació a la
qüestió ara plantejada i que és evi
dent que interessa un gran sector
de Barcelona.
Les principals demandes
obreres
Per bé que fragmentáriament la
premsa ja les ha publicades, recor
dem en qué consisteixen les deman
des obreres de la dependencia del
Comer/ a l'Engrós:
Hm-es. — 44 hores setmanals, en
lloc de les 48 com fins ara, per tal
que es generalitzi la setmana angle
sa que ja tenen en els filats i tei
xits. Apuesta , primera base no sem
bla pas cridada a trobar grans difi
cultats.
Salaría. — S'estableix una escala
de sous mínima que comença per .rils
dependents d'ambdós sexes a 15 anys
amb 125 pessetes mensuals; als 18
anys, 225 pessetes, i als 21, 430 pes
setes. Des dels 21 anys, augment de
deu pessetes mensuals, fins arribar
a les 500 pessetes.
En l'actualitat els sous que regei
xen segons les bases del Jurat Mixt
són de 300 pessetes mensuals, amb
augment de cinc pessetes mensuals
per cada any, fina arribar al máxi
mum de 450 pessetes.
Com es veu, l'augment demanat
resulta considerable, prop d'un 45
per 100, pels dependents que ja te
nen 21 anys.
Els salaría que es fixen per a mos
sos, guardians, cobradors, grooms i
ordenances, representen també un
augment.
Als comptables que van a preu
fet, seis assenyala la tarifa de 120
pessetes mensuals per una hora dia
ria; 180, per dues hores; 300, per
tres hores 1 350, per quatre hores.
Una cláusula que interessa als fun
cionaris deis organismes oficials: No
es podrá donar teína a ningú qie
cobri d'un centre oficial o a jubilat
oficial ni de cases particulars.
comiat d'aquests será immediat
sense dret a cap indemnització.
Viatjants i corredors. — Ultra el
sou mínim de 450 pessetes mensuals,
es determinen les despeses de loco
moció i dietes per cada una de les
rutes de Catalunya i Balears; la de
províncies, Nord d'Africa i Canarias.
Ala corredors de plaga, seis assigna
dues pessetes diáries per despeses de
locomoció.
Els acomiadaments. — Aquest és
el punt que podríem dir neurálgic de
la qüestió i on, segons les impres
sions que hem anat rebent, es lliu
rara la veritable batalla entre re
presentants obrers i patronals.
Els acomiadamént — segons les
bases — es faran per rigorós ordre
deis que hagin entrat posteriorment,
i s'establirá un torn per quan cor
respongui tornar a cobrir les va
canta. No es podrá acomiadar el de
tingut per qüestions polítiques o so
cials. No es podrá acomiadar tam
poc una empleada pel fet de con
traure matrimoni.
En tots eh casos, l'empleat aco
miadat rebrá un mes de sou per ca
da any de servei que porti a la casa.
Si no ha complert els dos anys, re
brá la indemnització d'un mes.
Si es tracia d'un comissionista re
presentants, se l'indemnitzara amb
l'import de les comissions que hagi
percebut els dos darrers anys. La
casa no podrá posar viatjant o cor
redor fix, sense una renúncia
ta del comissionista representant en
funcions.
Indemnització per familia nombro
sa. — El que no cobri un sou supe
rior a 500 pessetes i que tingui tres
o més fills menors de 14 anys, Per
cebra una prima complementaria
del 6 per 100 del sou que pei.-cebi.
Pero aquestes primes serán pagad2s
per :tota la collectivitat patronal,
irit1^-^ent un fons de compensar:10
Aquí tenim molt resumides les no
ves bases que sotmet la dependen
cia del Comerç l'Engrbs de Bar
celona. I diem resumides, perqué
consten de' 40 bases, en les quals pot
dir-se que gairebé tots els casos hi
són previstos.
Alguns antecedents
Es evident que aquesta demanda
de millores que presenta la depen
dencia mercantil de Barcelona, des
prés de l'ocorregut a Sevilla i a Ma
drid, on una qüestió similar ha estat
motiu de conflictes amb sensibles de
rivacions que han afectat tant a l'or
dre públie com a la mateixa situació
política, li han donat una major ac
tualitat, car hom es pregunta si aquí
són possibles aquestes mateixes de
rivacions que han ocorregut allí, a
Sevilla, amb fets sagnants, i a Ma
drid amb un .conflicto polític creat
al Govern Azafia que enverina extra
ordináriament l'ambient polític i que
es diu que ha estat un dels cops que
més l'han malferit.
Es d'esperar, perb, que a la nostra
terna, on tots ja som majors d'edat
en aquestes qüestions, ni patrons
ni obrers treuran les coses de polle
guera i que en el terreny de l'arbi
tratge es trobará una solució.
Cal tenir en compte que les bases
i condicions de treball que regeixen
actualment per a la dependencia da
ten del 1921 i no han sofert cap va- ,
riació des d'aleshores (millor dit, els
obrers ens diuen que ni tan sols es
compleixen. perb aixb ja hd anirem
veient), ço que ha fet, que en distin
tes ocasions s'ha sentit. la delisktat
d'anar a una modificació i, pee.tant,
millord de les esmentades bases épze
no havien seguit el compás del temps.
Darrerament en el Jurat Mixt del
Comen a l'Engrós s'havien entaulai
unes negoclacions que preçticament
no donaren eip resultat pérliué en
waahar-se precisament a la qnestió
das acomiadarntInts no hi hagüé'rrta
110151PIIITUti DIGR
.J.P A LAROLI CON 041‹
PASSPG D GI1ACIA 44.
nera de lligar les dues posiciens ir
reductibles en qué s'havien collocat
uns i altres.
Ara, el projecte elaborat pata esta
ments obrers representants per totes
les Associacions Mercantils de Bar
celona ha merescut una ratificado
utiánime en Assemblea, i a aques fi
,és poncedi duna manera incondicio
nal un vot de confianea a la Junta
d'Orgatützació i Treball del C. A. D
C. I., que és l'encarregada de portar
per la via correspcinent al si del Ju
rat Mixt aquestes demandes.
Pel que es desprén, les noves ba
les són mole mes fortes (per als pa
trona, naturalment) que les que fa
poe havien permés en prieeini a an
acord en el si del Jurat Mixt. ?Qui
na cara posaran, dones', els estaments
patronals quan rebin la notificado
oficial deis representants obrers?
Aixó és el que no trigarem a veu
re, perqué d'ací a pocs dies la cales
tió prendrá estat oficial en el Jurat
Mixt (ja que en la darrera reunió
hom no féu més que anunciar la
presentació de les noves bases).
?Qué hi diuen indistintament els
obrers afectats. que són milers en la
nostra ciutat u que representen en
xifra un deis gremis més important,s
de la nostra terra?
Aquests dós interrogants són els
que tractarem de contestar la set
mana vinent eles d'aquestes mateixes
colurrnes cle LA RAMBLA, en la
nostra enpuesta d» dep.ndents i pa
trons.
JORDI BARCELO