Rambla, La (1931-1935). Núm. 200 (6 nov. 1933)

              finovembre de 1933
1
1
1
-9-1t-9-9.3.-Lfttl~itít
la rambla 11
11.-2A-111.-~t-Ltt.-1,MILII-t-t-t-1"ttlitt-114-1,1kilt-t tít.
ENSA411
L'augment de producció a
qué hem pogut arribar, grá
cies al favor que el públíc ens
ha díspensat, ens permet d'o
ferir als nostres consumidors
UNA NOVA BAIXA DE
per demostrar la insupera
ble qualitat i rencliment de les
farnoses cambres roges refor
çades FIRESTONE HISPANIA. S. A.
en els preus de tarifa deis
PNEUMATICS FIRESTONE
FIRESTONE HISPANIA
TOT COMPRADOR DETNA COBERTA
FIRESTONE-HISPANIA
de fabricació nacional
LI MAMAREN ATIS
només durant aquest mes de novernbre
LA CORRESPONENT CAMBRA
roja FIRESTONE-HISPANIA, tarnbé de fabricació nacional
DRiD
o rus Q10401
FÁBRICA Y OFICINAS: BASAURI (BILBAO)
s Li C F? S A I: ¦W 5 E Ni
BARCELONA VALENCIA SEVILLA
'TM4.11~1~41111-11r4111~11111"1~111111'irTill1M111111111 iiiIréi~11111~,wrairirrramm~7s innrirmmirrinrimin~y~f~wordnnirt-dr.diréad 404441fill~r~~p~n
rambla
1933 C
11=1•M¦
6 novembre de 1933
E N/1 A. 1934
Crítka de pellículas
TIVOLI presunta: La dama de
Chez Illaxim's.
Exclusiva: Art Film.
Protagonistes: Florelle An
dré Lefaur, entre. altres.
Direcció: Alexar idre Korda.
Argument: Basa .t en l'obra de
Georges Feydean.
Modalita.t: Parl at 1 cantat en
francés.
Comentan: Si A lexandre Kor
da no hagués estat ja un director
de mérits reconeguts per tot
hom, aquest film hauria pogut
servir-11 per a acreditar fulmi
nantment el seu nom. I és que
per portar al llenç una pelícu
la de l'envergadura de "La dama
de Chez Maxim's" 1, sobretot, per
portar-la-hl amb una perfecció
tan exacta com ho l'a Alexandre
Korda, no és pas apte qualsevol;
es necessita, abans que res, una
gran visió cinematográfica, puix
que el mérit principal d'aquesta
cinta podriem dir, sense por d'e
quivocar-nos, que es troba preci
sament en el partit cinemato
gráfic que l'esmentat director ha
sabut treure d'una obra feta per
al teatre; amb tot 1 haver res
pectat, en el possible, l'argumen
tació d'aquesta comedia. d'embo
lic en el que fa referencia a la
seva modalitat teatral, Korda,
amb una habilitat admirable, no
cau, com hem vist i, per tant,
criticat en altres obres que de
l'escena han estat traslladades
al llenç, amb els ja gairebé ca
racterístics defectes que han pa
tit altres directors. I aconseguír
aixó en una obra tan teatral com
és aquesta, més que un mérit,
pot considerar-se un esforç que,
com a tal, serien pocs tots els
elogis que nosaltres podrlem de
dicar-li.
Una altra cosa verament re
marcable, que es fa igualment
mereixedora de tots els elogis,
és, com ja hem indicat abans, 14
visió exacta, el detall perfectLs
sim de l'época en qué es desen
volupa aquest film. Les primeres
escenes són ja un recull admira
ble 1 fidedigne de belles i nostál
giques estampes d'aquells temps
finals de segle passat. ?Qui ho
diria, en veure aquestes encisa
dores vistes retrospectives, que
d'ençá d'aleshores han transcor
regut tan sols uns trenta anys?
!Que lluny 1, ensems, que prop
ens trobem d'aquells típus vuit
centistes, d'aquells personatges
saturats de romanticisme, d'a
quella deliciosa Mome Crevette,
en la qual la insuperable artista
francesa, Florelle, personifica,
meravellosament, tota la frivoli
tat d'aquell enyorat temps! No
és, és ciar, una frivolitat com
1
corma
WAVAVOÁV"WO
parable a la d'avui, ja que el més
atrevit excés que hom podria tro
bar en el famós restaurant
"Chez Maxim's" no supera, de
bon tros, la més insignifícant es
cena de qualsevol de les més re
catades revistes que actualment
veiem en els nostres escenaris.
Per aixó no significava pas un
contratemps perqué la gent ale
gre del 1899 — en aquest any es
desenvolupa l'argument de "La
dame de Chez Maxim's" — es di
vertís menys. Tot al contrari. La
Muslo, aleshores, era més com
pleta, més intensa, més durado
ra, de major emoció; aquells ves
tits complicats, que tot ho tapa
ven, amb els seus pantalons de
puntes fins arran de genoll, eren
un a•licient més; avui, que veiem
les modernes Mome Crevettes
amb uns breus culots i uns res
tringits sostens per tota indu
mentaria, no podem sentir les
emocions dels homes d'aquella
época; avui els ulls veuen sense
cap entrebanc tot alió que els ga
lans vuitcentistes solament po
dien imaginar-se.
Tot aixó — no ens dol repetir
ho — Alexandre Korda, grades
al seu talent, ens ho presenta
amb verisme sorprenent, i cns
dóna una sensació molt més
exacta que el mateix Georges
Feydeau, autor de la mateixa
obra en el teatre. Korda no tan
sols no ha caigut en els defectes
que solen trobar-se en les peill
cules extretes d'obres teatrals,
sinó que pot dir-se que adhuc ha
sabut adaptar-se amb més since
ritat a l'ambient d'aquella época.
El film, malgrat respectar cu
rosament el seu argument tea
tral, és d'una agilitat prodigiosa,
cosa que en aquestes circums
táncies és encara molt més dig
ne d'admirar. El seu interés no
decau un sol Instant i l'especta
dor, que segueix amb veritable
interés tota la película, ultra
posar tota la seva atenció en els
detalls retrospectius, procura no
perdre mal contacte amb la se
rie d'actuacions noves 1 cada ve gada més complicades — ja hem
dit que es tracta d'una comedia
d'embolic — que a cada punt
van creant-se.
No podriem paz acabar aqtleá'
comentani sense dedicar, taáibé,
els nostres més grans elogis als
artistes que interpreten aquest
film, ja que tots ells, particular
ment Florelle en el seu paper de
Mome Crevette, i André Lefaur
en el de general, queden mag
nificament identificats amb els
tipus que Georges Feydeau crea
per al teatre i Alexandre Korda
al Femina \
la pellicula esperada
BARCENA
UilJIIlllhIfihjij
If
romh III 11 iLo .111
" lail o, I (I ¦I oh *N ;.;
Una actriu perfecta
Un assumote magnif'c
Í una direcció impecable
Ima v"."1111314"•" *********
Wynne Gibson
ha fet moure, encara amb gran
desimboltura, en el llene.
* * *
FEMINA presenta "Una viuda
romántica".
Exclusiva: Fox Film.
Protagonistes: Catalina Barce
na, Lluis 'Alonso i Joan Torena,
entre altres.
Modalitat: Parlada en espa
nyol.
Comentad: En aquesta pro
ducció Catalina Barcena asso
leix, indiscutiblement, el seu més
gran i compl€ t éxit dintre la ci
nematografia. El seu privilegiat
temperament artístic, consagrat
a les taules i endevinat en el
puix que en' les 'anteriors
produccions no havia fet altra
cosa que donar una idea tle les
seves possibilitats 'én el cinema,
en aqüest film encaixa admira
blement en el paper que inter
preta, que no és altre, com ja
haurá endevinat el lector, que el
de la vídua romántica.
Catalina Barcena, amb la seva
dicció fácil i clara, amb els seus
000000000000 00
o
o
o
oo
o
o
oo
o
o
o
o
o
o
¦>'>
•,>
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
oo
o
o
oo
o
o
o
o
o
o
o
0000
•,<•
gestos adequats i amb la seva
expressió justa, junt amb el seu
talent artistic i el seu tempera
ment d'éxquisida femenitat, fa
una veritable creació del tipus
de la protagonista de la pelí
cula., ,e.M1
Encalk hi ha un altre detall a,
remarcar en l'actuació de Cata
lina Bái-cena, en aquest film, i s
que en el es mostra més artista
de cinema que en les anteriors
pellícules que ha realitzat, sal
vant gairebé totalment aquells
defectes que són fácils de trobar
en tots els artistes cinematográ
fics que provenen del teatre.
El principal paper masculí és
a carrec del conegut artista
Alonso, ,e1 qual, malgrat el seu
.accent un xic americanitzat, rea
litza una, interpretació acusada i
fell, degut, en part, a la figura
altament simpática que repre
senta.
Els tres germans de la vídua
romántica, entre els quals figu
ra Torena, són també interpre
tats amb força encert.
L'argument resulta forea dis
tret i manté viu l'interés de l'es
pectador durant tota la seva pro
jecció. Es tracta d'una trama
pletórica d e situacions equivo
ques i d'escenes ben trobades,
totes elles resoltes adnoirable
ment. No manquen,' Itampoc,
detalls interessaritissims en els
quals és fácil de trobar-hi l'espe
rit psicológic de l'autor de l'obra,
així com algunes ensenyances fe
tes a temps, que no resulten, com
en tantes altres produccions 1_,m
vist, com pegats inoportuns i es
temporanis.
En resum, un éxit de Catali
na Barcena i de la casa Fox, que
no creiem exposat assegurar que
constItuirá també un exit de pú
blic.
*
CATALUNYA presenta:
•
"Estre
na de Valencia",
Exclusiva: UFA.
Director: Serge de Poligny.
Protagbnistes: Brigitte Helm i
Jean Gabin.
Comentan: Aquesta película,
que tan podria titular-se "Estre
< 4'44- 00000 00000000000000000.0
ITUF0110S 25527-24.U.,
111111°11141 • 1.000 vides de presos en una
000 0000000
4 II II 1
Spencer Tracy—Befte Davis
o
en
WARNER
BROS.-
FIRST
NATIONAL.
o
EKS
.0..000.44» CINI*SING
..~.4>454)A4><I>.
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
oo
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
oo
o
o
oo
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
oo
o
o
o
o
o
o
oo
o
o
o
o
o
o
o
ha de Valencia", com d'una al
tra manera qualsevol, puix que
aquest és el nom d'un vaixell que
hom utilitza per a un negoci
gens net — tráfic de carn hu
mana —, és sorprenent per la
seva realització perfecta, ensems
que enclou un assumptc lógic i
pie de realitat.
El més perfecte, pero, és sens
dubte la cura que ha tingut el
director en escollir els tipus que
calien per a un film com aquest.
Tots són espléndids, i es mouen
amb una naturalitat que dóna la
sensació de la mateixa veritat.
Brigitte Helm i Jean Gabin fan
una veritable creació de llur pa
per. En aquest sentit, dones, és
una película bona de debó.
El que no comprenem és per
qué ha estat rodada aquesta pel
licula a Mallorca; tractant-se
d'un argument internacional, no
hi ha res que justifiqui l'haver
se elegit aquesta illa; almenys
nosaltres no hem sabut trobar el
per qué. En una paraula: tant
per la publicitat com pel títol,
ens fa creure en quelcom espa
nyol, quan en realitat no en té
res. Aixó a part, és un bon film,
del qual,s'ha fet menys cas del
que mereix; una campanya de
publicitat' ben orientada li hau
ría donat a aquest i em
presa un éxit ben merescut.
* * *
URQUINAONA presenta 20.000
anys en Sing-Sing.
Exclusiva: Warner Bros Firts
National.
Protagonistes: Spencer Tracy,
Bette Davis, entre altres.
Modalitat: Parlada en anglés.
Direcció: Michael; Cürtiz.
Argument: Basatlen una obra
de Lewis E. Lawes. „
Comentar': Un deis mérits
príncipals que enciou aquest
film és, al nostre entendre, que,
ultra haver reeixit, s'ha sabut
treure partit d'un assumpte tan
expremut com ho ha estat el pre
sidi. -•
I aquets ;n&teWfa més osten
sible encara per haver estat trae
tat en forma tan humana ,i de
manera tan senzilla, ensems que
emocional.
El film, técnicament, Cs del mí
llor que hem vist; la cambra hi
juga el principal paper, recollint,
tpt destacant de manera vigoro
sa els moments emocionals amb
tot detall, el que precisa per tal
d'arribar al cor de l'especta.dbr,
fent-ho de manera m.és
punyent que el diáleg mateix.
Argumentalment es concentra
en fer un acabat estudi psicoló
gic d'un individu que amb tot 1
viure al marge de la lid, es creu
que, grades a les seves amistats
i escudat amb elles, és un ésser
privilegiat i, per tant, que podrá
seguir acumulant delictes, apun
tant-se malifetes sen s e que
aquestes sofreixin sanció. Es per
creure-ho així que quan és tras
lladat a la presó hi va tan llam
pant i fins amb certa alegria, ja
que ell pensa que "alló" li pro-.
porcionará que el seu nom i la
seva figura, reproduits als diaris,
esdevinguin a primer pla din
tre els esdeveniments del mo
ment i amb aixó es fará una
gran reclam.
No hi manca tampoc en agües
ta producció el polític de vida
térbola, el qual, emparat amb el
seu cárrec, pretén, en favor del
detingut, subornar el director de
la presó.
Aquell ens és presentat de ma
nera corre-cuita; ho ha estat,
pero, en uns moments tan defi
nitius, que queda perfectament
Utttryztkl'''
TIVOLI
Avui i tots
els dies
LA DAME DE
ClIEZ IVAX111'3
definit i suficientment estudiat.
Quant al director de la presó,
que junt amb el delinqüent són
les dues figures entorn de les
quals gira tota l'obra, és, ultra
un psicóleg formidable, un home
de gran tremp, incommovible a
tota temptació i inflexible, amb
una dolcesa de tracte que arriba
a suggestionar els seus presos.
Amb el fruí d'auosts bells
,dotg 11 és possible d'ensenyar-nos
que molts d'aquells •
homes re
closos, d'haver este t possible
conéixer-los abans C3 delinquir,
hauria estat fácil canviar-los la
seva trajectória que fatalment
havia de portar-los on es troben,
puix que molts d'ells, en el fons,
són uns sentimentals; tal és la figura que de manera admirable
encarna Spencer Tracy, el qual
arriba a asseure a la cadira eléc
UN EP1SODI FORMIDABLE DE
LA REVOLUCIO FRANCESA
DI JOUS, ESTRENA
1111~~111~11 AL
CAPITOL
.1.
• '4>,, 4•33/,-$ 5,/
„
Un film víbrant
Tragédia! Heroisme! Es,ectacularitat!
6 novembre de 1933 la rambla
trica per tal de salvar la seva
amant.
El film tot tendeix, en la se
va tesi, a ensenyar-nos de la ma
nera humana que són tractats
els presos a la part est deis Es
tats Units, talment dirieu, i mea
per ésser presentat per la ma
teixa casa Warner-Bros, sembla
de cara a esborrar el record
cruent que, seas dubte, deixá ta
producció que la precedí, "Soy
un fugitvo", que, com hom re
cordará, era una denuncia del
tracte sense entranyes que es
dóna a les penitenciáries en al
guns 'loes dels Estats Units.
En resum: Un bon film, pie tot
ehl de realitat, d'humanitat 1 sen
se violéncies; no obstant — cal
que ho diguem comprenem
que si bé será seguit amb inte
rés el desenvolupament pel pú
blic, no arribará a entusiasmar
lo, llevat d'alguns, naturalment,
els menys.
El per qué? Senzillament, per
qué aquest film ha estat es
purgat de tot sensacionalisme
1 convencionalisme 1, per tant,
de tota concessió en favor del
públic.
* * *
CAPITOL presenta "El malva
do Zaroff".
Exclusiva: S. I. C. E.
Prota.gonistes: Joel Mc. Crea,
Fay Wray 1 Robert Armstrong.
Director: Irving Pichel.
Modalitat: Parlada en anglés.
Comentan: Cree que el millor
•
-
que podriem fer fóra no parlar
ne d'aquest film; segurament,
peró, la casa distribuidora, si la
passávem per alt no ens ho per
donaría; aixl, dones, permeteu
me que, encara que d'una mane
ra superficial 1 per tal de com
plir amb la nostra obligació in
formativa, us digui que jo cree
que si aquesta pellicula hom se
la pren seriosament, ha de sortir
del local forçosament indignat;
ara bé: si aneu a veure-la i za
beu rebre-la humorísticament,
us asseguro que passareu una bo
na estona. Amb aquest curt co
mentan queda ben reflectit el
nostre criteri respecte aquesta;
cal, peró, que diguem, a fi de
donar força a les nostres parau
les, que l'argument gira entorn
d'un comte rus — el qual viu en
un castell enclavat en una illa—,
que cansat de caçar feres, es de
dica a la cacera de persones, i el
curiós del cas és que ho fa a ter
mini fix; aixó, com és mole na
tural, dona lloc a ocasions molt
divertides, tals com que abans de
disparar té l'acudit de preguntar
a les futures víctimes quina hora
és; cas de passar de l'hora con
vinguda, aquells queden lliures,
ell torna al castell en espera de
l'endemá. I aquí no ha passat
res.
Tot aixó, a fi de fer agafar
por a l'espectador, és represen
tat per una serie de rostres fe
rotges.
Oblidávem dir que hi ha un co
,
Dimecres nit al
TIVOLI
presentará
STUDIO CINAES
en Sessió de Gala
zoll
0i 13/ay
p,esratin
• •
con ,NE
de
un fiint
G.W.
ABST
Nota.-Jlquest film no es
proiectará en cap altra
sala de Barce!ona du
rant l'an y actual
Es ciespatxen localitats
per a aquesta sessió i
dies consecutius
s5
›,11,41•1.S I s11N1 '^44N4p sl¦‘ st•I> %¦
T. S.
4
111:11 1111ZI 1311MEEJEINE151111< 1ESERIELAR
ME ME
La més sensacional
creacíó de les
protagonistes de
DE
•
EXCLUSIVA
HUET
•
L'OBRA QUE
PERDURARÁ
A TRAVÉS •
DEL TErIPS
THIELE
dorol-ea
WIECK
21111E311E11111111711
mi rt0
IMEEallIIID111 DlidWin Ladi
codril que marxa en direcció úni
ca, que fa una por d'alió més;
prou n'hi ha de gent davant seu;
eh, peró, que deu ésser el primer
film que fa, els desprecia olím
picament i segueix la seva
xa sense ni tan sois fer bellugar
un ull.
Al començ del film recordem
també un naufragi d'un vaixell
al bell mig d'un rentamans,
d'un realisme sorprenent.
I1311= 1°Cr
Id
Avui
cada dia
éxit de
MUERFA
EN
BUDAPEST
LOPE1TAYOUNG
GENE RAYMOND
Una pellícula magnífica
sobre un fons entera
ment nou
ww, 1":•¦••
•
DialiElliannlillanD311111E1D111
tendre'm en detalls; amb el que
En fi, ja he dit que no volia es- p
deixo dit cree que ja n'hi ha proi.
Es de doldre, peró, que el cinema
hagi de servir per a presentar
aquestes coses.
FANTASIO presenta "Huérfa
nos en Budapest".
Producció: Fox.
Protagonistes: Loretta Young i
Gene Raymond.
Direcció: Rowland N. Lee.
Comentan: Vetaci un film que
cinematográficament és perfecte.
Conté una fotografia que és una
veritable filigrana, una mobilitat
de cambra poques vegades supe
rada; la concepció de l'assump
te, d'una gran delicadesa; no hl
manquen escenes de gran espec
tacularitat i emocionals, així com
uns artistes que formen una no
va parella ideal, i tot plegat por
tat a un ritme perfectament el
nematográfic; no es pot, per
tant, demanar res més en una
producció. No obstant tot -1 que
deixem dit, no arriba. a convén
. cer-nos per falta de continuitat.
D'aquest film podrien sortir-ne
dues grans produccions: l'una,
emocionant per la seva finor, de
licadesa, romanticisme, poesia
reflectida durant el transcurs de
la seva primera meitat; l'altra,
en canvl, vigorosa fins a la trucu
lencia, sensacionalista.
En veure el canvi brusc que
ofereix el film, no podeu oer
menys que sentir-vos molestals;
talment diríeu que el director no
s'ha cansat de fer poesia, sinó
que s'ha vist obligat a desfer-se
de la seva fantasia per mancar
confiança en el que ell feia i
es cregué necessari, a fi de sal
var la producció comercialment,
cercar la manera d'emocionar el
públic en la truculencia, i cal
convenir que amb aixo s'equivo
varen de mig a mig.
Creieu, és una veritable Ilástí
ma; amb tot, és digna d'ésser
vista, val1la p1ena.1
•
SON - PERILLOSES LES ONES HERTZIANES?
Hi ha avanços que es pressenten.
Un d'ells és el del mecanisme carral
de Hangar una ondulació electromag
nética diri:;ia amb suficient energía
per a produir determinats efectes
destructius. El llamp de la mort deis
habitants de Man, en "La guerra
de los mundos", de Wells, haurá de
tenir una realitat propera, com ja
quasi la té actualment el projectil
interplanetari de Verne.
Les ones hertzianes duen una ener
gía que des deis començaments de la
T. S. F. es vejé que era suficient per
a produir la maniobra de vaixells,
l'explosió de torpedes, l'incendi de
llums i un sens fi més de treballs.
Es ciar que, en tots aquests casos,
calen installacions adequades, en les
quals les ones actuen d'una manera
indirecta.
Ara bé, augmentant sense cessar
les potencies de les emissores, ?no hi
ha motiu _per a preguntar si l'ener
gia que dlansporten les ondulacions
tindrá el Laficient valor per a oca
sionar efectes ja de consideració?
En un altre article he esmentat el
cas deis nombrosos accidents d'avía
ció inexplicables, referint-me a la
probabilitat que fossin deguts a fe
nómens de ressonáncia acústica, ca
pagos de produir la ruptura deis ma
terials, quan el període vibratori pro
pi d'ells coincidía amb el del mo
tor.
Peró també poden ésser atribuits
a causes d'ordre eléctric externes, per
a l'explicació de les quals hom té no
solament rartifici de la hipbtesi, sine
quelcom de més real, com és la for
ça d'alguns fets.
En efecto, s'ha pogut observar per
les proximitats d'algunes potents
emissores, que grans masses metal
ligues deis edificis propers adquirien
cárregues eléctriques de tanta consi
derado, que fina i tot permetien l'in
cendi de lampares eléctriques, i fou
Lambe dut a tenue l'experiment en
un cuirassat, amb la gran massa
d'acer dels seus canons, fet que es
produeix preferentment auan entre
I'ona de l'emissora i el neriode de vi
bració propi existeix sintónia.
Segons aixó, un' avió O dirigible,
amb les seves grans armadures me
tálliques en les quals es guarden
enormes quantitats de substancia tan
1SUPER HETERODINO
5 LAMPARES
per a tota mena de corrents.
Garanteixo sentir l'estran
ger, sense antena ni terra.
Preu 500 PESSETES, amb el
40 per 100 de descompte per
al públic. Net, 300 PESSETES
CASA PEIX
BOQUERIA, 47
inflamable com la gasolina, en pas
sar prop duna poderosa emissora, o
per altres zones de l'espai, en qué
per llurs condicions favorables se
sumin els efectes d'altres estacions
més o mens llunyanes, o per la ma
teixa acció de remissora da bord,
es pot admetre la possibilitat de la
creació -d'estats de carrega, capaços
d'originar una petita guspira sufi
cient per a produir una catástrofe.
I és ciar que si prenem en consi
deració els efectes produits per les
antenes transmissores, amb major
motiu caldra fiar-se en els estats
electrics habituals en l'atmosfera i
particularment en els ocasionats per
les tempestats, ja que en aquests dar
rers, sense necessitat de la interven
ció del l'arrua, es poden produir efec
tes inductius més 'que suficients per
a donar lloc al desastre.
Considero oportú esmentar aquí
altres orígens d'accidents, si bé de
carácter eléctric igualment, al marge
ja deis fenómens hertzians.
Es tracta de l'electrizació qué so
freixen els dIpbsits de gasolina com
a resultat del free- d'aquesta amb les
parets.
repetides ocasions s'han pogut
observar explosions en les quals no
hi havia possibilitat d'atribuir-ho al
contacte m'ab coSsos d'igníció exte
riers.
Sabut és que els cossos en fregar
carreguen crelectricitats contra
ríes. El nom d-Electrieitat" prevé
preeisament del fet que l'ambre fro
tat, materia en la qual primerament
arlemiwne?
NACIONALISME 1
CINEMATOGRAFIA
?Quina orientació ha de donar-se
un cinematógraf nacional per a
aconseguir expansió mes enllá de les
frontgres? La pregunta feta, aquí en
tre nosaltres sembla una mica des
pinada, peraue, la veritat, hauria
d'ésser redactada en termes bastant
diferents. Per exemple: l'orientació
que hauria de seguir la nostra pro
SUMEUnCOZ;Pirn75141
,9 111Wil
5.000 persones
veuen cada dia
—
-
í tots coincídeixen que és
l'espectable més gran de
tots els temps
DIRECTOR:
CECIL 13. DE MILLE
No és projectará en cap
més local de Barcelona
fins a l'any vínent
ES UN FILM PARAMOUNT
EAlian
ducció per a aconseguir el beneplá
cit del nostre públic. Peró, pesi al
seu desplaçament, no és disbaratat
fer-la. A França preocupa la qüestió,
i sobre ella s'escriu llargament.
Yvonne Fauran respon en un judi
ciós article, que inseritn; és una
114 profitosa.
* * *
"Per a seduir l'estranger guardern
en tot el que ens sigui possible la.
nostra nersonalitat — deja M. An
dré de Fronquieres, ultimament, a
Bordeus De..pi és prosseguit el seu
parlament enaltint els nostres vins--
els vins de Frenes, naturalment.
Senyors productors de films: ?us
!me demanar un xic de meditació
per a les paraules de M. André de
Fronquiéres?
Pellícules escollides per gent de
cultura francesa, dotades d'aquest
gust que cazacteritza l'artesa fran
cés; alxb cal per a envair el mer
cat estranger: films que reflecteixin
exactament la nostra personalitat.
Es cert que comença a existir un
cinema que s'apropa bastant a l'ex
pressió del nostre temperament, de
la nostra personalitat. Perqué aquest
film s'afirmi i nrogressi acaba de
formar-se una agrupació: el Sindi
cat de directors de pellícules fran
ceses. Si per desventura aquesta
agrupació no aconseguís els propó
sits que es propasa veurlem frustra
des un seas fi d'esperances morals
i materials, difícilment calculables.
?Qué succeiria si un exércit de
gent estrangera s'apoderés de la nos
tra producció? Veurtem com, d'aquí
a poc temps, serien projectades un
sens fi de pellícules que ostentarien
13
títols d'obres franceses universal
ment conegudes, l'esc,enari de les
quals hauria estat extret de la no,
Ira riquíssima literatura per un e
tranger, i que, en realitat, no r
flectiria en el llene ni en poc ni ,
molt aquesta personalitat nostr,..
Per fer una bena pellicula francesa
cal pensar en francés, i parlar en
franc2s_ No ens cansarem de repe
tir aixó mentre que el perill que cor
re el cinema francés de caure en
mans estrangeres no hagi desapare
gut.
Paraules d'enllumena.s del cinema.
— es dirá —, perqué el cinema és,
abans aue tot, una indústria. Da
cord, Pero també existeix una in
dustria del llibre i una indústria del
teatre, aue tenen exigéncies mate
rials, neró que no viuen més que per
a la idea 1 que per la idea, malgrat
aquelles exigéncies.
I el aue és cert per al ubre i per
al teatre ?per oué no ha d'ésser-ho
per al cinema? Molt més si es té en
compte que el cinema és un art que
els tanca tots, i per al qual la colla
beració estrangera és tant més pe
rillosa, si no ha estat d'avantmá it
peraué el atine del llenç aug
m-nta cada dia. Tingui's present que
s'ha arribat a un moment en qué
les multituds prescindeixen del tea
tre, peró no del cinema.
Cl no oblidar aquest fenomen,
cal no oblidar la influéncia que exer
ceix el cinema sobre aquesta mul
titud. A ella es deu, i és la persona
litat. 1,1 força expressiva del poble,
la qual s'ha de traslladar al lene si
vo fer-se un cinema naciona que
trobi franaues les fronteres de tots
els paísos."
er=======
AV111
*
Alfred T. Mannon
rej.e.nía
11SONADORII
GL RIA
epopeya de Espana en Marruecos
PRODUCCION MIGUEL
CONTPSAS TORRES
er iguel C Torres, Lia
Torá, Paul Ellis (M. Gra
nada), Alfredo del Dies
tro, edea de 1ovarry,
J. Pena i A. Cumellas
Una visió de la pas
sada guerra del
Alarroe
Fiim en espanyol pels Artistes Associats
"qs-41‘111.-lay'llty•Ab
es deseobrí apuesta propietat, s'a
nomenva -eleetron" entre els grecs.
D'igual facaltat gaudien altres subs
tancies, tals com el lacre, el vidre, i
en general tetes; sí bé solament re
sulta fáciliaent perceptible en els ces
sos ailladors, car en els altres es perd
llur electrizació a mesura que es va
formant. Un doll de vapor sortint
d'una caldera produeix així mateix
electricitat. Degut a aquest fenomen,
els obrera han sentit en ocasions di
verses violentes sotragades.
Dones bé, el refrec de la ga
solina en circular pela dipósits i tu
beries, ha demostrat Brininghaus
que produeix una cárrega negativa
en l'esséncia i una altra de positiva
GiLA gA41 BOB
en els recipients. Aquestes carregues
poden arribar a adquirir un valor su
ficient per a produir petites guspires
capaces d'originar explosions, iguala a
les que s'obtenen dintre deis cilin
dres en els motora d'explosió, peró
en les quals, intervenint grans quan
titats de combustible, són causa de
sinistres que cal prevenir sempre que
s'hagi d'acumular aquest perillós 11
quid.
Com sigui que hom ha observat
que aquesta mena de carregues apa
reixen quan la gasolina és afiladora
i no pas quan és conductora, cal
procurar aixb darrer, 1 aixb s'acon
segueix filtrant-la a iravés de llima
Iles metálliques, variant el resultat
obtingut amb la naturalesa del me
tau l emprat, car mentre el coure,
bronze o Ilautó té un intens efecte,
el ferro resulta inactiu.
Tampoc es pot fer de qualsevol
manera aquesta, operad& puix que
augmentant els fenómens d'electriza
ció amb les superficies actuant,s. pot
ocórrer que les llimalles collocades
amb excés produeixin l'electrització
en major grau que revítin.
Com a complement s'haurá, de fer
comunicar amb terra els recipients.
Caixes cabals PIBERNAT-Parlament, 9
Tíngueu present també que les cár
regues estátiques, de l'ordre que sa
caba de referir, no solament tenen
lloc amb el refrec, sino amb la
compressió, la tracció, i, en general,
amb totes les accions mecániques.
Recentment he tingut ocasió d'ob
servar en uns petits globus deis que
regalen en el comem com tenien
tencléneia a adherir-se al cap de la
persona que a ells s'apropava, 1 si
quedaven subjectats a petita distan
ci, com els cabells es dreçaven Ileu
ment, i es dirigien cap al globus, i
com una vegada lliures, es dirigien
als objectes mes proners, en els quals
eren retinguts, per predominar la
força atractiva sobre rascensional de
rhidrógen del seu.interion i es com
portava, com ho fa l'esfera de saüc
del péndol electric.
CELLERS DE VALDEPENAS
Fundats en 1900 : Teléfon 54617
Una crida per telefon i us servirem
el deliciós vi de ValdeDefias, a
5 pessetes garrafa de 8 litres
La causa d'aixb? Pot ésser qualse
vol de les dues forces que en el glo
bus actuen principalment: la pressió
del gas, o la tensió de la goma.
La censeqüencia és immediata. Si
la ,petita quantitat de gas en ell con
tingut i a tan insignificant pressió,
o el lleu esforc, que manté el cautxu
en distensió, són suficients per a po
sar de manifest efectes eléctrics tan
apreciables com els exposats, ?guilles
energies d'aquesta mena no es po
dran manifestar en els grans aeros
tats, que, encara, han de travessar
sones atmosferiques electritzades, que
poden afavorir encara aquells fe
nómens?
?Es absurd suposar que 1"'Akron".
el "R-101". el "City of Liverpool", el
'Cyclops" i tants d'altres, degueren
a qualsevulla de les causes expres
sedes llurs catástrofes, encara en el
misten?
Val la pena meditar-hi.
DOCTOR Z.
•
• la • irma de "Stradiva
rius" era deguda al to espe
cial deis seus violins. Aixi
tnateix. FADA ha acense
-. en radio
degut a l'extraordinaria nu
resa de te deis seus receptors
~Ir
PURESA
DE TO
FRItt1121›.
DISTRIBUIDORS GENERALS:
ANGLO-ESPANOLA DE ELECTRICIDAD, S. A. cpoeritasy,05.272 BARCELONA
14 6 novembre de 1933
_
• _ _ _ r a m_h_l a_
PPr mirque
iuen....
Que els de Palafrugell s'han recor
dit de guanyar partits quan ja no hi
eren a temps.
Que hi ha qui relaciona l'haver
guanyat els dos partas darrers amb
la substitució del porten
Cele en Tresener no cap a la pell
sle content.
Que ell está completament conven
eut que l'hacer jugat ehl aquests dos
encontres ha estat el que ha produit
el miracle.
Que, segons diuen, a més de fer
tronar i ploure en el terreny de joc,
está fent estralls entre les damiselles
guixolenques.
Que hi ha jugadora al Tárrega als
quals els manca un lic d'esportivitat.
Que no está ni mica bé mofar-se
del públic que paga per veure apro
titar jugades, no pas desaprofitar-les.
Que amb jugadors de sobres, no es
comprin que el l'anega toleri que
alguns es facin pregar per jugar...
Que els manresans no saben ave
nir-se d'haver perded, dos punts a Tár
reg,a.
Que pitjor ts. pero, no saber por
tar-se com cal al campe.
Que el Manes, "el favorito'. del
grup, ha fet la mort d'un pollet al
ea Inp de l'equip més dolent 1segons
ellsn
Que els "istes" torderencs veurien
amb alesna una victoria sobre el Mal
grat.
Que per les penyes esportives de
Tcrdera es fan cementaris sobre si
bala part de les vietéries es deuen
ah; bigotis de Cruz, que ho detu
ren tot. i a les fermes (SI de Privat,
que fas "fascinen" la pilota".
Que el Martorell quedará a la cua
,• la classificació del seu grup...
Que es timen perqué de quatre par
tits jugats en el seu camp no D'ha
guanyat cap...
Que els que han vist els partits I
saben el que és futhol, estan segurs
que més de quatre al seu camp els
passará el que menys es pensen...
Que el temps queda per testimonie.
Que en Font, l'excellent davanter
< entre, ja ha arribat de la "mili"...
Que amb el "Santboiá" sembla que
no hi tornará a jugar.
Que amb el Martorell sera molt di
fícil 1 no perqué l'afició no ho de
sitgi...
Que es parla bastant a Martorell
obre el determini que pugui prendre.
DEL VENDRELL
Ciclisme
Al nos:re Velódrom tingué lloc el
proppassat diumenge la presentació
del famós corredor muntanyenc Vi
cene Trueba, i degut al prestigi de
qué venia precedit tingué la virtut
d'emplenar el Velódrom de gom
gom per a veure actuar l'ídol de la
passada Volta a França, el qual ens
c.`".-rauclá, per complet. Realment, oca;
.z.1- un excellent corredor per car
' era, pero per pista cal que adqui
_ enci molta més practica de la que
ciemostrá. posseir. Feren un matx
bmnium eh i Cariardo, que fou gua
aiyat per aquest en totes dues mas
migues. Es feren després algunes cur
ses a l'australiana, a pista partida
1 a l'americana. Finalment se'n ce
lebra una de velocitat, duna hora
de durada, que fou guanyada tamhe
per Cariardo, el qual s'adjudica tots
els punts en forma magnífica. A con
tinuado es classificaren Rovira,
Trueba. Figueres (a una volta) i Ji
3:ríen° (a dues voltes). Per diverses
causes abandonaren Monreal, Benai
ges i Rafeques.
Futbol
F C. Tarragona, 1 - F. C. Vendrell, 4
Referint-nos al partit, hem de dir
que ha estas excellentíssim, car a la
forta duresa emprada pels minyons
del Tarragona ha estat oposada
l'excellent técnica que d'algun temps
enea palesen els nostres jugadars.
eutusiasmant el núblic amb les seves
zneravelloses passades, distingint-se
en aquest sentit Güell. que és un ve
ritable artista de la bala.
Degut al fet de no haver-se mar
Cat cap gol. la primera part fou un
xic monótona. pero així que comen
ea la segona es veieren a l'equip lo
cal moltes ganes de jugar, i aisí ob
tirgueren ouatre gols, tots ells de
magnífica factura i aconseguits en
tre beles combinacions, de les quals.
Com de costum, abusaren massa.
Quan mancava escassament mig mi
nut per a acabar l'encontre i en un
moment que un jugador tarragoní
havia caigut lesionat (que fou segun
dament auxiliat per dos jugadora
nestres. sense que hi acudís cap com
pany seu). un jugador del Tarrago
Lit
4
araaaaaei..'
r
•ea.,
t g 1.1
t
,on COHAP4
1:1)-7P01 "ZtHATIEI) •
f• •,•„, .
zz,
?l ea,
/rae
• e y ,
1
aer.a.AnD
na topa amb un defensa nostre, i
l'arbitre assenyalá penalty, al nostre
entendre inexistent (com així mateix
ho confessá ell després cid
i d'aquesta manera aconseguiren el
gol de l'honor.
Dels jugadors forans destaca Ileu
gerament el mig esquerre, que sub
jecta fortament Guinovart. De la
resta, tots posaren gran entusiasme
per tal d'ob.enir una victoria que no
pogueren aconseguir.
JOHNNY
DE PUIGREIG
Penya Amiba, 3
Penya Ron-Humor. 4
El conegun farmacéutic d'aquesta
localitat senyor Josen M. Abadal. do
nador duna valuosa copa, tira el
kiek-off..
Comença la partida enmig de gran
entusiasme i al cap de poca minuts
la Penya Arocha marea el seu pri
mer gol. La Penya Ban-Humor em
pata de penalty, executat per Mangó.
Pecs moments després Panp marea
novarreat i acaba le primera part
amb el reeuleat de 4-1,es a
' a un n
favor de la penya Arocha. En (-:ser
represa la partida, Prat aconsegai
el saaan rol de la Penya Ban-Humar,
i Feliu el tercer per a la Perya Aro
cha. Dolla, d'un :cut fantastic. acon
seguí l'empat, i finalmena Sagarra
marca el gol de la victória en una
borica escapada.
P.a ares.
tots, sobresortint Comelles, Canal,
Roca i Segarra.
La Penya Mocha causa malt aoría
impressió i és d'elogiar l'entusiasme
que pesaren en la Huata.
CORRESPONSAL
DE TARREGA
Günnástic Tarragona, 4; Tárrega, 1
Aquest partit celebrat el dia de
Tots Sanas amb carácter amistós. no
tirgué pas cap lluiment pel poc loe
emprat per ambdós equips.
Tira el kik-of el director de l'Es
cola d'Arts i Oficis senyor Angel Oh
veres en mig de graos aplaudiments.
Comença la lluita, i a poc es veuen
en perill les dos porteries. No triga
Argentino en marear el primer gol
pela forans sense fer res Barceló per
evitar-ho. Poc desnres hi ha unes
jugades a la porta de Rueda *que
salsa ell y els pala, les úniques iu
gades vistosas de tot el partit, porta
des pel diminut Hortet, heroi del
partit per la seva tasca de treballa
don El Tarragona torna a marcar,
acabant-se el primer temps.
El segon ha tingut moments d'a
burriment i d'emoció, encara que
que poca, per la tasca de Barceló,
que fa una serie de partits que está
desconegut per la seva baixa forma,
la qual cosa és causa de qué li mar
quin un altre gol.
El Tarrega també marca un gol.
Tot seguit el Gimnástic marca el
quart. El joc és de baixa guantea
Hertet tira un penalty als núvols.
Acabat el partit, al vencedor li fou
lliurada una Copa, ofrena d'uns en
tusiastes.
Els equips eren:
Gininástic: Rueda, Wenceselao,
Recasens, Martorell, Sama, Guilla
mont, Barbera, Argentino, Alegren
Mataix i Tumbase
l'anega: Barceló, Ponsarnau, So
ler. Torquella. Pont, Maimó. Farran.
Rius, Hortet i Moreu.
L'arbitre senyor Lloses, complí en
el seu comes.
Corresponsal
DE MALGRAT
F. C. Popular Arenys, 1
F. C. Tontera, 1
Dimecres passat, diada de Tots
Santa. tingue Ilec un encontre orga
nitzat per la .F. C. F. A. en el camp
d'esports malgratenc per tal de fi
nalitzar e partit que no s'havia po
gut acabar el dia que el Popular es
desplaça a Tordera, per haver sus
pes l'arbitre l'encontre en intentar
agredir-lo un del públic.
El partit començaa a gran tren i
amb joc rapid, ja que solament era
válida, per al Campionat, la prime
ra part.
Presionen uns moments els tarde
renca. Els del Popular s'animen i
comencen a fer incursions perillo
ses als dominis de Gual. Un xut del
davanter centre, mal dirigit, en in
tenar blocar-lo, fiantese del bot de
la pilota, se l'hi escapa de les mans
1 S'escola a les malles.
Els arenyencs s'animen i el públic
que seu junt amb els malgratencs,
esclaten en fortes manifestacions
d'alegria.
Dura uns moments que dominen
els d'Arenys. pero contraataca el
Tordera i posa constantment en pe
rill la porta contraria.
Un free-kik contra el Popular el tira
Bou i la pilota es fica per l'angle
de la porta del Popular, sense que el
seu porter pugui fer res per detu
rar-la .
Ara dominen éls torderencs. El
temps. reglamentara s'acaba. Anotem
una internada de Bou que xuta for
tíssim a rangle, parant amb dificul
tat el porte/. arenyenc.
Passen una minuts de piloteig al
mig del camp i l'arbitre xiula el fi
nal. Un empat no desfa res del que
aaa
1 'S‘119".~
1 e
N n13:11154
1,
Va .s CADA 100 QUILOS DE
p,IV"),,,,,, : A RCA DIA N
0, S O 1( p,
v 1., hy) 1
4' contenen un
?NITRAT PE SOSA
e), g°. i.y de II alie 9
11''Cl5.peeT ‘3S'YI.11.5 1 16 %de
tx...,,s „,,,-,t, Taf„,,e,t e,. ,-,,e {
e'e
16'41 '
e° unss hs
e el -1W NITROGEN
a t ae Torayk.r.$ ctlINDI.P•14" 1 N l TR
te, 0,00.1c 0 ..9.t, e1.5 : co,„ ,, , IC
et..4r3ta rle,e,Wat91; GARA"..,'"-r7Tv"
etop, .0.101 .5).stra
sIWIle‘levare'l..10,0,escataór?Ip,-9.11_,
-- ' -
-:: ' .aa''' 'e"; g, gl'a. TeX•5
•/'
-O 0.
•4
Collcias14 vz _,rye n
staaenst
ao, nesnonee t 1.51,
sn. Iss.t-nsaefsli '
Z:«
ja hi havia fet. Un punt cada un i
tant tranquils.
Els equipa s'arrengleraren auxí:
Popular: Gil, Marleti &gusta Ci
mero,' Molina, Ortaze Campasal, R3-
sales, Gascón, Ravell i Bas.
Tendera: Gual, Jordi. Frigole, Lu
ca, Cruz, Vila, Toses, Esquirol, Lu
cea, Barceló 1 Bou.
Corresponsal
DES DE CAMPDEVANOL
FEDERACIO COMARCAL DEL TER
I FRESSER,
Santquirzenc, 2; Campdevánol, a
El Campdevánol es veu mancat de
Fabre, per trobas-se malalt, i de Va
liente, a qui la dissort féu que per
dés la seva mare. Per aquest mentí
els jugadora locals finen braçal ne
gre. A causa d'aquestes abstencions
fortuites, en començar el partit es
veu el Campcievánol mancat de lí
nia mitjana. No obstant, Arboix i
Guitart, que ocupen les vacants, van
pe.sant-se una mica a te, i es veu, en
trada la primera part, un free-kik
dbntra el Santquirzenc: ben tret per
Arboix, és rematat de cap per Ce
sanova i s'apunten els locals el pri
mer gol.
Un altre free-kik: aquesta vegada
el tira Cunha directa, i val el segon
gol local.
La davantera no s'entén i la de
fensa forana juga a ple, i par cert
de faisó magnifica. Ataca el Sant
quirzenc i en una escapada de rala
dreta obtenen el primer gol.
'Alai acaba el primer ternps.
En reprendre el joc s'observa una
desmoralització a les files locals que
aprofita el Santquirzenc per a mar
car l'empat de faisó magnífica.
L'Arboix passa de mig centre a in
terior dreta, i Blanc ocupa el llee
del primer. Amb aquest canvi el
Campdevánol guanya en efectivitat
1 el succeeix un intermitent atac a
la porta forana que, el partcr arrulla
en una tarda magnífica i afortuna
da. Hi ha un penalty contra el Sant
quirzenc, i Curull el tira a les mana
del porten Xuts al pal; rebata al ces
deis jugadora forastera, sort, i algu
nes falles de l'arbitre, fan que la vic
tória aquesta vegada s'escapi de les
mana del Campdevánol. Els deu mi
nuta finals són d'emoció intensa que
l'afició recordara molt de ternps.
Els equipa s'han arrenglerat com
segueix:
Santquirzenc: Noguera, Fortea,
Roca, Sayas. Vicente, Camps, Casa
demunt, Serra, Tenes, Climent i Ro
sanes.
Campdevanol: Espelt. Cunill, Reig,
Guitart, Arboix, Dordes, Morguí,
Blanc, Casanova, Torres i Selles.
Aloust
DE SANT SADURNI D'ANOIA
C. E. Anoia, 5
Catalmaya de ¦Viladeeans, 1
El partit, tébuidamerit, stleixa .molt
a desitjar, puix que el vent. que du
rant tota la tarda no deixa de fus
tigar els jugadora, pilota i amainar
restas públic, que aguanta, estoica
ment la inclemencia deis primera
freds, no poguérem veure el que
se'n podria dir futbol de classe; el
que sí es pegué constatar és que,
degut a qué l'Anoia, amb el magní
fic conjunt que posseeix, i no obs
tant i jugar contra el vent, al pri
mer temps marqués tres gola, per
un del Viladecans. A la segona part.
sense emprar-se a fons. aconseguí
dos gola més.
*
A poc a poc també el novell equip
del Sant Sadurní F. C. sobre pas
entre eta equips modestos de la co
marca: el diumenge día 29 aconse
guí batre el reserva del F. C. Vila
franca, al seu propi camp. pel re
sultat de tres gola a dos.
CORRESPONSAL
DE BERGA
Per fi, la reorganització de futbol a
Berga será un fet
Al local de la U. E. Bergadana
tingué lloc relecció de la nova Jun
ta, • la qual ha quedat constituida
pes següents senyors:
President, Jaume Costa; vice-pre
side,nt, Ramon Pérez; secretara Ma
nuel Salvador; tresorer. Joan Vile
11a; comptador, Ántoni Soler; vo
cal primer, Jacint Sabata; vocal se
gon. Antoni Coma:
Desitgem una bona tasca als dita
senyors.
* *
Divendres, diada de Tots Sants,
l'equip de la Unoó Esoortiva Berga
dana es desplaca a Sant Llorenç de
Morunys, i guanyá els propietaria
del terreny per quatre gola a un.
Des del principi de l'encontre co
mençaren a dominar els de Berga,
i pogueren assolir durant el trans
curs de la primera part dos gola,
marcats per Sangüesa i Casals.
La segona part transcorregué amb
les mateixes característiques que la
primera, i els del Berga pogueren
afiançar la victoria amb dos gols
més. que foren obtinguts per Saba
ta i Boixaden i un en contra mar
cat per un jugador del mateix equip
en una mala intelligéncia entre els
defenses.
Els equips estaven integrats per
Coma, Perpinya I, Boixader, Case
Iles, Clotet, Perpinya IV, Casals, So
ler, Sabata, Cortina i Sangüesa, el
de la Unió.
I Soy. Roure. Ribera I. Simón,
Cola. Ferrer I, Ferrer II. Ribera II.
Ferran, Vila i Rovira, el de Sant
Llorenç.
L'arbitre, bastant encertat.
CORRESPONSAL
D'OLOT
Olot F. C., 4
F. C. FigUeres (equip B), 1
El resultat éš reflex del que ha
estat aquest partit de campionat.
L'Olot ha mers,,scut el resultat
apuntat per la superioritat qué ha
demostrat en tot el parit, , reabili
tantese davant del seu piano, ,del
partit dolent que va fer ama, l'An
glés.
El millor elogi per al Figueres és
resportivitat que van demostrar tots
els seus components, encara que el ;
resultat e fos advera. fent que el ,
partit fos competiclíssim, sense cm
Els gola van marcar-se dos al pri
mer temps, obra de Puigmitja i Pla
. na, per l'Olot.
A. la segona part els locals apun
ten nrinier el' seu tercer, _raer mitjá
de 'Cercó, i seguelx després el del
lingueres, obtinaut per Padilla, i
cuan mancava poc per finir l'encon
tre Sáez marca el quart per a l'O
. lot.
Ha arbitrat, a gust de tots, En
Nanas Casse.,• del Collegi Amateur
Gironí.
equips eren:
Olot F. C.: Arboç, Pau, Roure,
Foradada, Picala, Coromina, Plana,
Sáez, Pulamitala Cercó i Pujol
Figucres F. C.: Dcm:r3;rez II,
Joeneln, Gülfaea, Padilla. Novoa,
Martí. Domíratiez I. Badea Medina,
Vila i Planes.
CORRESPONSAL
nn. •
".‘„„......
.....,
//1
Queraltó, el qual s'enduu la bala a
la /carca local, no obstant i efectuar
una superba jugada Ferrer.
La partida s'ha desenrotllat nor
malean-A. i han guanyat els que mi
llor han jugat, i el resultat també
éŠ normal, can ni uns es mereixien
més, ni els altres menys.
L'árbitre, força bé.
El camp, pie de públic, tant de
Sant Feliu com de Molina de Rei.
El Santfeliuenc F. C., amb el re
sultat d'avui, queda classificat en
primer lloc en aquest campionat, car
el Foment solament tenia un punt
menys, i II manca jugar un partit;
així la classificació és:
Santfeliuenc, primer; Foment, se
gen; Rubí, Santfeliuenc. i segueixen
els altres equips en menys puntua
ció. .
ARBOIX
Sensació
de salut
Havent usat la Pasta Dens
el matí us resta a la boca
una sensació molt agro
dosa de salut, de dalla
frescor, de mucoses fletes i
de genives fermes. Queda
a Palé un delitós perfum
de menta, i a les dents,
tata la blancor natural de
l'esmalt, sense ombres
ni impureses. Dens és
un dentifric suavissim i
cornplet. No ratito. No
ataca. Neteja, desinfecta,
protegeix i perfuma.
PAST
TUB, 2 PTES
PETIT 1,25
DEmIS El netull
DEV
PERFUMERÍA GA1 MADRID BUENOS AIRES
DE SANT JOAN DESPI
C. E. Santjoanenc, 2
E. C. Hóshitalet, 1
A les 3'15 saltaren al camp els
equipa, els auala a les ordres del se
nyor Rivera, collegiat de la Fede
ració, s'arrengleraren del següent
modo:
C. E. Santjoanene: Bonsoms, Ba
bot, Carbonen I, Gallofre. Saller,
Guardia, B. Caldes, Pey, Carbonell
II, Tarrida .1 Beftran.
E. C. Hospitalet: Ventura, Agulle
ro, Mateo, Canut, Garcia, Igual, Ca
sado, Manage, Pérez, Rovira I y Ro
vira II.
La primera part el Santjoanenc
juga a favor del vent, tanino algu
nes arrencades boniques que foren
desbaratades per la defensa de l'Hos
pitalet, la qual juga una primera
part fantástica, superant Agullero,
per les seves entrades fortes, peró
encertades, el sala- company. Amb la
seguretat que tenia per la defensa
i la porta, l'Hospitalet es llançá, a
tot tren per aguantar l'atac de re
quip local. El primer temps acaba
amb empat a zero gols, havent-se
estaballat al pal un fort xut de Tar
rida en un free-kik.
• A la serena pan, l'equip local
pales.a unes ganes immenses de gua
nyar, i una internada de Bertran,
seguida d'un precia centre, permet a
Carbonen marear el primer gol d'u
na bolea imparable. Una passada de
Pey a Beltran, aquest dribla i cen
tra a Carbonell, que, oportuníssim,
marca el segon gol.
L'Hospitalet ataca i es producís
una melée davant la porta de Bon
soms. Babot aclareix amb tan mala
fortuna, oue la bala entre dintre el
seu propi mara, essent així el gol
de l'Hospitalet.
Cal remarcar en aquest partit l'ar
bitratge del senyor Rovira, que fou
excellent.
Josep Oliver B.
DE SANT FELIU DE LLOBREGAT
Santfelluene F. C., 2
Foment F. C. Molins de Rei, 1
A les ordres de l'arbitre amateur
senyor Segarra s'han format els
equipa de la manera- següent:
Santfeliuenc: Ferrer, Cáncer, Que
raltó, Vigons, Segura, Landa, Boro
nat, Mas, Blasco, Domenech i Bor
nes.
Foment: Escocia, Esmot, Curt, Al
manzara, Garcia, Fierran, Colom,
Garcia, Garcia, Roca i Poch
Surt el Santfeliuenc, i són els fo
rasters els qui comencen un fort
atac que. ama) tot i ésser portat amb
braó i intelligéncia, no troba la se
va comparació, i tot seguit és l'e
quip local qui replica, i al cap de
quinze minuta Blasco, d'un cop de
cap. aprofitant una passada de Bo
ronat, marca el primer gol per ala
blanc-blaus. Són tirata dos córners:
un en cada porta, i a les acaballes
del primer temps torna -a marcar
Blasco d'un cop de cap magnífic,
també aprofitant una no menys paz
seda de Boronat.
El segon temps dóna unes carac
teristiques força igualades al pri
mer; no obstant, són els vermell,
els quals es mostren més perillosos,
que poden tirar tres carner seguits
que no donen fruit, i quan mana
ven dotze minuts per acabar la par
tida aconsegueixen un gol d'un xut
1 brutar-se gens. de Garcia que rebota ala peus de
DE CERVERA
F. C. Súria, O - C. E. Catalá, 4
Es juga aquest partit, de segona
categoria ordinaria, i fou una com
pleta victoria local, ja que tots els
jugadora carburaren magníficament,
deis latíais es destacaren Massafreds
i Pau, que foren els millors sobre el
camp.
Poc després de començar, una
arrencada de Massafreds posa la pi
lota als peus de Mercader, el qua].
després de driblar auatre jugadora,
llanca un fort xut i marca el primer
gol. No ha transcorregut gaire quan
un altre centre del mateix Massa
freds el remata estupendament Pau
i marca el segon gol.
Un penalty injust contra el Súria
i Lafuente marca el tercer gol.
La segona part fou d'intens do
mini local, en la qual es marcaren
tres gola mes, peró l'arbitre n'anullá
dos, i amb el resultat de 4 a O a fa
vor deis locals acaba acmest partit,
que entusiasma el nombrós públic
que acudí a presenciar-lo.
A les ordres del senyor Morat,ó els
equips s'arrengleraren així:
F. C. Súria: Guillén, Vilanova,
Iglésies, Ibars, Freixenet, Puig, Cla
ret. Gamisans, Balazuer. Seuba i
Sala. C. E. Catalá: Vilanova, Pérez,
Gómez. Lafuente, Calafell, Riera,
Massafreds, Mercader, Pau, Valles i
Serra.
DE VILANOVA I LA GELTRU
F. C. Balompié, 3
Agrupació de Dependents i Similars
F. C., O
Seguint el curs del torneig Copa
Sitges, en la tarda del diumenge
passat va correspondre enfrontar-se
els dos equipa locals que encapçalen
aquestes radies, el qual encontre se
celebra, en el terreny del Catalunya.
Hi assistí nombrosa concurrencia.
El joc en el primer temps quasi
podriem dir que fou igualat per
ala dos bandola, encara que l'equip
de l'Agrupació de Denendents ju
gués contra vent; es defensaren for
pa, per aixó hi donem actuest quali
ficatiu d'igualat. No obstant, el
Balompié s'apunta un gol per mit
já de Vivancos en un avanç.
I a mitjans d'aouest temps, una
sortida impprovisada del guardameta
Vivancos, en un avanç que efectua
el Balompié, Vivancos rep una to
pada involuntaria d'un jugador con
tran i es ven obligat a retirar-se del
terreny de joc. Es substituit en el
marc pel jugador Garcia, i queda,
per tant, el cercle de l'Agrupació de
Dependents reduit a deu jugadors.
El segon temps direm que va és
ser un complet domini del Balom
pié que augmenta la seva puntua
ció en marcar dos gola més el da
vanter centre Alfons, i quedant
classificat el dit &uno, en haver gua
nyat aquest partit, en segon lloc de
la classificació general.
Es distingiren per l'Agrupació de
Dependents. Sancho i Torbisco, i pel
Balompié, Cuenca i Carbonell I.
L'arbitre, senyor Franco, molt im
parcial.
Els equips s'arrengleraren de la
manera següent:
Agrupació de Dependents i Simi
lars: Vivancos (després Garcia):
Daniel. Torbisco; Rafols. Sancho.
Vagace; 011er, Ríos, Alfons, Garcia
Gener.
F. C. Balompié: Contreres I;
Cuenca, Boj; Garcia, Carbonell I,
Sebastia; Contreres II, Huguet, Cle
mente, Carbonell II i Mateu.
DE MARTORELL
Güell, 2 - Martorell, 3
L'encontre jugat al camp local
pels equips deis clubs esmentats
acaba amb una merescuda victória
de l'equip local, grades a la reacció
que féu renéixer en Manén II, que
aconsegui els dos darrers gola per al
seu equipa quan el Güell tenia el
resultat decantat al seu favor.
La primera part i part de la se
gona fou jugada amb un vent fasti
guejador, que féu el joc ensopit; pa
ró quan mancava miaja hora per
acabar-se el partit, aquell minva i
el públic pegué fruir d'una estona
de joc excellent.
El Güell es mostrá un equip amb
excellents individualitats i amb po
ca cohesió a la davantera. Els mi
llora, els defenses i el mig centre.
El Martorell, a la primera part,
amb tot i jugar a favor del vent,
només marca, un gol, car h fallaren
els interiors en el desenvolupament
de les jug,ades. A la segona, Padilla
passá a l'extrem, que és el seu lloc
habitual; Conesa al seu costat, com
en partits anteriors, i Manén II,
que reapareixia, a interior dreta. El
canvi de lloc dona eficacia a rayan
çada i el Martorell pegué assolir dos
punta Que portaven camí de per
dre's.
Els equipa foren formats pchs ju
gadors: Miguelín, Amin, Vicenç,
Castanera, Bernades, Coroleu, Co
mes, Sospedra, Tornen, Cases i Co
lomer, pel Güell, i Bosch, Mas, Mo
ragues, Gómez, Manén I, Escayol,
Coseolin, Conesa, Serrano, Padilla
i Manén II, pels locals.
L'arbitratge del collegiat Gallar
dó, seré i imparcialíssim.
UN ACLAR/MENT
El company corresponsal de Sant
Sadurní d'Anoia, la setmana passa
da. en donar corrpte d'un encontre
jugat a un dels campa d'aquella lo
calitat, entre un equip local i un del
Martorell, diu Que aquest era el se
gon reforçat amb tres jugadors del
primer equip. La nota esmentada
ha causat rnolt mal efecte entre els
aficionaes locals, i sobretot als vo
luntariosos minyons eme a Sant Sa
durní deixaren una exce•lent im
pressió.
Sense que aquestes ratlles vulguin
significar un greuge, amb la creen
pa que el cempeny dilecta esmen
tat será el primer d'agrair-m'ho,
tota vegada que, pel que es veu, fou
mal informat, cm permeto aclarir
que l'equip desplaçat pel Martorell
era el seu segon amb elements de
l'infantil. L'equip reserva amb els
altres ccanponenta« del segon jugaran
al camai local Contra el Cervello
renc, tal com vaig informar la set
mana passada.
I el primer equip estava de des
cana tot integre, com es pot molt
be comprendre estant en pie Cam
pionat, i aprofitant la data que li
tocaya de vacances, per evitar pos
sibles lesions.
I l'equip desplapat a Sant Sadur
ní, ala quinze minuts guanyava per
des a cap: es lesiona el portar Jor
ba, que no pogué seguir jugant, i
hagué de posar-se un defensa al seu
lloc; mes tard, el mig ala 1VIontser
rat també es ressentí duna entiga
lesió.—CANALS.
liISflN A
i els seus DISCOS VIVENTS
— i —
Carmelita Allberl
(LA NINA DE LA CANÇO)
en els
TES DANSANTS, CONCERTS
I SORTIDES DE TEATRES
DANCING
NOTA. — Els diumenges 1
festius, en els concert,s ac
tuará CARMELITA AUBERT
.11."..11¦41s0Waatroullaball,
D'ESPARREGUERA
Breu cmentari
Amb els partits jugats ahir ha
acabat la primera volta del grup J.
I l'equip local segueix imbatut,
puix que ahir mateix va vencer per
quatre gols a dos el C. E. Balsereny
al camp d'aquest.
Els altres resultats d'aquest grup
foren: Puigreig, 3-Monistrol, 1. i
Sant Vicenç de Castellet, 1-Navas, 1.
En acabar la primera volta la
classificació deis equipa és aquesta:
Esparreguera, 10 punts.
Navas, 7.
Puigreig, 6.
Sant Vicenç, 3.
Balsareny, 1.
Monistrol, 1.
R. Térnaens
CIUTADANIA
DE SANT ADRIA DE BESOS
Les escotes
Ens és plaent notificar ala aostreS
lectora Que, si encara no ha estat
així, está a punt de sortir a la "Ga
ceta" el decret nomenant els mestres
que han de regir les noves escotes
creades per aauest Municipi.
No cal cale ens cansem dient que,
malgrat el retard, la noticia ha
de causar satisf ació. puix que
és innegable que s'havia fet neces
sari obrir les dites escotes, can el
nombre d'infants rue es traben al
carrer per la manca d'elles és molt
crescut.
Un sol punt que entristeix hi ha
en tot aixo que ens ocupa. Creiem
innecessari din que el lector l'huirá,
copsat en tota la seva extensió.
Volem referir-nos a qué s'ha anat
a cercar els mestres a Madrid, els
quals tenen tots els nostres respec
tes. Potser ha estat contra el ''oler
de la Comissió de Cultura de l'A
juntament, peró aixó no (lean, per-.
qué nosaltres mostrem la nostra
pena davant d'aquest fet.
De tatas maneres repetim que de
sitgem que siguin obertes aviat les
escoles.—Corresponsal.
Al camp de l'Europa
L'Europa obté una brillant
victória en batre per 6 gols
a cap el Fortpienc
La partida que ahir jugaren els
europeus al seu terreny els era poc
menys que decisiva per a la classi
ficació, ja que d'haver estat batuta
el Fortpienc, que és el segon classi
ficat, s'hauria apropat en la puntua
ció general del campionat a un sol
punt de diferencia de l'Europa, la
qual cosa no hauria plagut segura
ment gaire ala nombrases simpatit
zants de l'Europa.
Amb aquest reaultat, que fa que
l'Europa continui imbatut en la si
sena data del torneig, hom pot ja
donar com a probable que l'Europa
jugará els partits que poden fer-lo
ascendir a la categoria de prefe
rent.
Aquest encontre és el millor que
els vencedora han jugat en aquesta
temporada, i diem aixó perqué el
Fortpienc estigué tant en entusias
me com en moral, la qual cosa no
perderen ni un sol moment, al ma
teix nivell que l'Europa.
Inicia el joc el Fortpienc, i segur
dament visita, els dofninis europeus,
motivant un .petit aldarull davant
porta que és aclarit per la defensa,
la qual trasIlada el joc al marc dels
visitants, i seguidament funciona el
marcador per mitjá d'Oliveres, que
obté el primer gol. Centrada la ba
la, novament els europeus tornen a
inquietar els visitants, i el jugador
esmentat, burlant la defensa del
Fortpienc, s'apunta el segon punt
per al seu equip. Cal fer esment que
aquestes jugades foren produides
en els cinc primera minuts de joc.
Des d'aquest moment la partida es
devingué del tot interessant, ja que
el Fortpienc posa a prova les se
ves habituds i coratge, po que féu
que l'Europa h.agués de superar-se
per mantenir l'avantatge que asse
nyalava el marcador, la qual cosa
motiva que el públic presencies uns
moments de joc d'alta qualitat. La
lluita entre visitants i visitats es de
canta favorable als visitants, en
carregant-se de resoldre el plet Oli
veres, el davanter centre, que de
continuar com ahir promet ésser un
deis més ferms puntals de l'Euro
pa; aquest jugador marca el tercer
i últim gol de la primera part.
Després del descans, hom creia
que l'encontre, degut a l'esgotament
d'energíes al primer temps, faria
que la partida es desenvoluparia
apática i poc interessant; peró suc
ceí tot el centran; uns i altres
bregaren amb el mateix entusiasme
de la primera part; hi havia dos
equipa: un Europa, segur i confiat
de la victória, i un Fortpienc, con
fiant recluir-la, igualar-la i superar
la; peró aquest desig no pasta d'és
ser un propósit, ja que al cap de
quinze minuts de represa la partida
novament Oliveres abtingué el'
quart gol. Aquest contratemps no
minvá gens ni mica l'actitud i de
siga deis visitants, obligant a aquests
en diverses ocasiona a qué la defen
sa i porta contraria intervingues
sin per allunyar el perill. En un
deis molts avanpos i combinacions
de l'Europa, Barrera, amb malta
oportunita , marca el cinqué gol, i
poc després Juarez el sisé, resultat
amb el qual acaba l'interessant par
tit Europa-Fortpienc.
L'actuada) de l'Europa no necea
sita cap comentari; els resultats ob
tinguts, tots favorables, parlen per noaltrrbeis.
bé; el públíc, correcte.
Lsá tr
A l'Hotel de Vendes
Pelayo, 8
Hí ha una important partida de
IlE» Lit
confeccíonades i per confeccionar, que seran
venudes en suhhasta Ihure,
exhibides per maniquins vivenis
els propers d jous, dia 9, í dissabte día 11,
a les cinc de la tarda, i molts altres articies
va t ia díssims.
6 novembre de 1933 la rambla
Catalunya: Reus, dutat
15
La cíutat del camp
Reus! Heus ací la ciutat de la
'provincia" de Tarragona que comp
ta amb més mérits per disputar a la
capital l'hegemonia de les comar
ques tarragonines.
L'antiga Reddis deis romana és
avui una de les viles més prosperes,
més actives i més importants de la
nostra Catalunya.
El vi, les ametlles, les avellanes,
principals productes que l'han feta
connixer arreu del món, consti
tueixen la seva principal font de ri
quesa.
Compta també amb importants
fabriques de seda i notables i moda
ligues granges avicoles, que ocupen
el primer lloc entre les més moder
nes i avançades de la Península.
Aquests darrers anys la construc
ció de maquinaria per a fina agrí
coles com bombea premses hidráuli
ques per a vis, olis i altres especia
litats, ha augmentat considerable
ment.
En els altres ordres industrial
també hem de fer remarcar la im
portancia que assoleix la fabricació
reusenca de mitges, mitjons, manu
factures de filats 1 teixits de coto.
Tenen també molta anomenada els
sabons, fabriques d'alcohols, acids
tartárics, cerámica per a l'edifica
ció, licors, etc., etc.
Aixó pel que respecta a les pro
duccions del camp i industrials.
'
Quant a la part artística mereix
especial atenció la Prioral de Sant
Pere Apostol—el campanar de la
qual és la principal característica
de les poblacions del camp—, el
Santuari de Nostra Dona de la Mi
sericordia, la capella deis marque
sos de Tamarit, els ex-palaus deis
senyors de Miró, de Bofarull i al
tres.
Culturalment, Reus ocupa un lloc
principalissim. Una visita al Centre
de Lectura--edifici modern i es
paiós, construit expressament per a
fins culturals—és suficient per co
neixer l'altíssim grau de cultura a
qué ha arribat la ciutat de Reus.
Reus és un excellent centre d'ex
cursions. Des dadí es poden orga
nitzar visites ala famosíssims i an
tics monestir de Poblet i Santes
Creus, a les belles í delicioses plat
ges de Salen, a les muntanyes de
Prades, al pantá de Riudecanyes i a
l'antic castell de Ciurana.
Reus a vist néixer bornes que
han esdevingut célebres en tots els
aspectes: científic, artistic, cultu
ral, etc.
Recordem el Dr. Mata, el poeta
Bartrina, el gran pintor Fortuny,
l'arquitecte Gaudí i el general Prim.
En resum, Reus és una ciutat dig
na de tot elogi i que fa altament
agradable la visita del turista i del
que la visita. -
Tintoreria "La Rái3ida"
Ramon Fonfgibell
L'única casa que té maquinária de rentar en sec.
Tenyits al vapor, planxats mecánics.
ENCARRECS AL DIA
C. jesús, 19 1 Plaça Basses, 3 - Teléfon 486-X
REUS
OlrgatIZItinT • 001141 • •
No tossiu, LAM preneu pastilles
TRES RALS CAPSA
M. CAROL ORTIGA
GRANS I CEREALS
Gran assortit d'articles per l'agricultura i darrameria
Raval Santa Anna, 12 Teléfon 96-X
REUS
L'HORTICOLA CAIT/NLANA *81
o ESTABLIMENT D'ARBORICULTURA I FLORICULTURA
Pere. Casas Salvani8
Carrer Pi i Margall, 95 REUS
1:8
18
28
4X1'A 4,4/4. VA, ann.4...1004,4. 1W 4. ,s755:521w,~3.2v5-5wE.swzzy
CASA CAILÁ
Autombbils "AUSTIN" : Carnions "REO"
Taller electric i mecánic
Recanvis : Bateries : Accessoris
Lubrificants : Atlantic i Wacuum
Pneumatics DUNLOP
CARRER SANT JOAN, 15
TELEFON 271—X REUS
JI Armengol de Llano
MEDICINA INTERNA
C. Cros, n.° 1 / BARCELONA (Sans) i Teléfon 31145
flflflfl
28 /8
18 18
28 S O R -1 A 2: 28
28 18
S:
18
SE
Es tramiten tota mena d'assumptes a Hisenda, Generalitat, Jutjats, 0: 28Y8
09 Ajuntaments, Ministeris, Obres Publiques, etc. 28
5: Casp, 26 • Telefon 15560 Su°
gr,
ilt BARCELONA n
1 •
AGENCIA
5
–"•
te•
131 o
"5r1
;#1
7"411",
DEL VELL REUS
Arc de tri omf que commemora el bombard eig de Zurbano
gran Intensitat. El C. N. Reus
"Ploms" també compta amb un
terreny on es practica l'atletisme 1
el basquetbol.
En natació compta Reus amb dues
piscinas reglamentarles , propietat
d'entitats esportives, cas únic entre
totes les clutats de Catalunya. Es
tant tafany amb qué es practica la
natació, que en cosa d'un any ha
pas.sat a ésser un valor dintre la na
tació catalana, tant pels seus neda
dors com per les seves organitza
cions.
En ciclisme, Reus compta amb un
Velódrom, on s'han celebrat curses
nacionals 1 internacionals, entre les 1quals unes vuit hores a l'americana
i dues memorables curses de 24
hores.
En tenis, tenlm tres pistes en
construcció, que &eran les hereves
del caliu tenístic que tenia l'entitat
Els esports a Reus
REUS ESPORTIU
Fou constihtit amb
• aquest nona
l'any 1917, per unió d'elements que
integraven el Club Deportiu, anterior
ment el Club Catalunya, amb ele
ments del Club velocipethsta.
Guanyá el Campionat provincial
de futbol de 1917-20-22 1 23, 1 aconse
gui, abd mateix, aquest darrer any,
el de Catalunya de la seva categoría.
Pou en aquesta época que arriba al
báxim de la seva poptilarltat. Degut,
pero, a algunas contrarietats, va so
frir una depressió que Semblava de
finitiva, quan els seus dirigents, per
I, V '1 dd
catalans, per mitjá del seu organis
me 'renresentathe le, P'ederació Ca
talana d'Atletisme, l'han reconegut
de manera solemne en ter-los lliu
rarnent de la placa do mérit Atlétie.
La ferina voluntat deis elerners
deis Plorns havia de trabar el premi
deis seus desvetllaments, i per be
que raons d'ordre económic s'oposa
ven encara a l'adquisició d'un ter
reny i a l'hab,litació d'una piscina,
els joves directius d'aquest Cercle
a la fi van trobar certes facilitats
que cls van Perinetre, 'líense l'ajut
oficial, que gis fea negat, dur la seva
„,
10> 111La
1'
obra endavant fin arribar a la aeva
inauguraci6 el 12 de juny de l'any
passat: en qué ileus tenla la seva
piscina i el C. N. Reus "Ploma" veia
complert el seu somni tant de temps
acaronat.
Des d'aquella data s'han celebrat
gran nombre de festIvals, tots amb
molt d'éxit, i els seus nedadors, igual
que els atletes, han aconseguit gua
nyar tots els torneigs i Campionats
locals que salan eelebrat fina avtd,
fent magnifiques exhibicions arreu
on s'han desplaçat. i encara és a la
memória de tots l'exit de la seva
recent actuació a França. contra
regulo "Les Enfants de Neptune",
de Perpinyá.
r,r1i4r
LUDGVICIJS
...dadisloweaosaarirés~raeseratar
Trancesc Vallvertei
d .1.. ¦.,11,11, 0~%edelleldtg,~~~n,"~"
salvar l'entitat, van Ilanear la idea de
construir un pare d'esports, el pro
jecte del qual fou aprovat en 1925,
i amb l'ajut material d'alguns reu
senos, junt amb el Sane de Reus,
pogué adquirir uns terrenys que
part d'ells avui encara ocupa.
En març de 1927, l'Ajuntament hi
celebra. la P'esta de l'Arbre, que re
petí l'any següent, 1 al mes de maig
s'inaugurava la pista ciclista (avui
desapareguda). A primera de l'any
1928 s'hi celebraven partits inaugu
rals de futbol i en maig del mateix
•any es realitzava la inauguració de
la pista de cendra, la primera de
Catalunya 1 segona d'Espanya en
aquell tenips, ço que va permetre
celebrar-hi els eampiOnats d'Espa
nya, 1 valgué al Reus Deportiu
la ti-taxi/na cliiitincló de la Federació
d'Atletisme. Darrerament, el 29 de
juny de l'any passat, Va éaser inau
gurada la seva magnifica piscina,
els festival d'Inaugurado de la qual
es va veure curull de públic.
CLUB NATACIO REUS "PLOMS"
Aquest Cercle, que aplega un nu
cli d'esportius de la més ferma vo
luntat, fou fundat en l'any 1918,
lntegrat per Uns quanta amants de
la natachi—oh, paradoxa!—que no
sabien nedar.
Dones b é : aquest s'emprenia
d'una manera seriosa l'organització
deis aficionats a la natació de Reus,
i una quanta anys més tard, al 1921,
començava a donar fe de vida fe
derant-se 1 participant en ele CaM
pionats de Catalunya de Natació.
El seu anhel era aconseguir el fo
ment de la natació entre el jovent
de Reus per tal d'un cop posseir un
nombre considerable d'adeptes, Ilan
gar-se a convertir en realitat el seu
somni que acaronaven: dotar Reus
d'Una piscina.
Primer ens troben el C. N. Reus
"Ploms" installat en una caseta de
la platja de Salou, caseta que avui
encara tenen, que és una facilitat
per prendre banys de sol i de mar i
enainistrar-se a la natació.
La temporada de natació és cur
ta, car dura tan sois tot l'estiu, i
els Ploms no volen deixar refredar
l'entusiasme que per la causa espor
tiva senten eh seus adscrita. Dadí
que la seva Secció d'Atletisme tin
gui cura de mantenir l'escalf en l'é
poca poc propícia per a la natació.
No hem pas de descobrir la magna
tasca realitzada pels elements deis
Ploms en aquest aspecte: els atletes
OFICIAL
Automnils 1 camions Estació de servei - Recanvis legítims
Pa Pelegri Liadó
12 E U S ;-; Tenton 7 ;-: Plaça Catalunya, 2
hers~ssei-s-~--re.,~s>rvio-ik.~-WstaiIersá-er'1,1~iii1~^
4
1:1. -Cr S j
SASTRERIA
Sotana
PI 11111111111¦11111
1
SEMPRE NOVETATS
e
Carrer Majar, 14
Teléfon 65 R
R E tJ S
HOTEL
GOMIS
e
Llovera, 56 -REUS
======r
Fabrica de coleas per a miles
BOBINES DE COTO
Magatzem de paqueteria
Merceria - Generes de Punt
Perfumeria
lidn de losep Dorrell
Carrer Santa Anua, '7, 1 Piala
Farinera REUS
=10~~eleglom,.
Fonda
LLUIS
Davant de l'estació de M. S. A.
Fundada a l'any 1860
APIBELL8 hNîAllI
I MATRIALS ll ONSTRICCIO
by
Contractista
Llovera, 36. - Teléf. 213
REUS
lene.:14741.vouserwcp~44----e.
ANA OZ
EL TENIS A REUS
Desaparegudes les pistes del tea
tte Circ, aquest esport ha quedat
forçosament paralitzat durant al
guns mesos, verb aquesta 1nactivi
tat, lluny de decaure els ánima ha fet
que després duna série de gestions
portat a felk terme ha cona
titució d'una secció de Tenis al club
gaita Deportiu, i actualment, amb
gran intensitat, s'estan acabant de
construir diles de les tres pistes pro
jectades, les quals dintre poca dies
podran ja utilitzar-se pela nombro
sos s'ocis arnb que compta ha nova
agrtipació.
Per tant, dones, els tenistas de
Reus estan d'enhorabona i esperen
anexos per al públic, que torni a
permeti disputar bella encontres
amb jugadors de categoria.
SECO° ESPORTIVA DE LA
CASA DEL POBLE
Aquesta entitat, que ha estat sem
pre (pil ha portat l'orientació del
ciellsrrie réttlencs, Inaugura el seu
velódrom al ales de maig de l'any
1925, en el moment de la máxima
decadéncia del ciclisme catalis, puix
que en aquella data a Catalunya no
hl gtiedava una sola pista.
Grácies a l'esperit arganitzador
dels dirigents de la Casa del Poble,
ens ha estat possible veure desfilar
destacats elements del ciclisme es
tranger, com són Lout Mouton, Rou
di, Foucaux, De Way, Foucaux i
d'altres.
Reus, que sempre ha tingut gran
afició a totes les coses del pedal, es
pera que en el popular Velódrom,
avui tot eh reformat, així com els
anexes per al públic, que torni a
agafar aquella empenta d'activitat
a fi de gaudir d'aquellas formida
bles Iluites deis asos del ciclisme.
REUS, CENTRE DE VITALITAT
ESPORTIVA
Reus, la ciutat del Camp, 1 capi
tal nata de tota els pobles de la ro
dalia , industrialment , comercial
ment 1 agrícolament, és també el
veritable centre de vitalitat espor
tiva, on hi ha tota mena d'installa
cions esportives i totes elles perfec
tament muntades.
Compta Reus amb un Inagnífic
Estadi, propietat del Reus Espor
tiu, on hi ha un camp de futbol,
vorejat per la primera pista de cen
dra que tingué Catalunya, i en la
qual es practica l'atletisme amb
El Circ, i que per causes contrastes a
la seva voluntat van desaparéixer.
Les installacions anexes se'ns asse
gura que seran l'espill d'aquesta
classe.
Entre les individualltats esporti
ves trobem hornea de reconeguda
valla dintre la nostra Catalunya,
com són: en tenis, Doménech, Bor
rells i els germans Martí; en nata
ció, els infantils Tella, Felip, Bar
rull i Morell, actuals campions de
Catalunya; en atletisme, Muntaner,
Mas, Sever, Salvat, Arriols i Serrat,
tots ells seleccionats diferents ve
gades per a representar Cataluriya:
en ciclisme, trobem el campiontaRint
Josep M. Satis i els germanys Albi
nyana. En resum, un gran nombro
d'esportius que formen un nucli in
superable per a altra ciutat catalana
que no sigui Barcelona.
111.it .111111111Z.
INIP'"rrt".
Piscina del Club Na tació Reus
E. Martí
CARROSSERIES
TRAVESSIA SANT PAU, 2. - Teléfon 19 X
Construcció, reparació, cotxes gran luxe, ómnibus Pullman
camió, camionetes
REUS
TraMitació 1 gestió d'assump
tes AdministratiUs
E. BERGADA I PORTA
Agent Administratiu
Matriculat
12123
Projeetes de Propaganda. Co
brament de creclits
Assesoria Técnica 1 competent
Corresponsals a les capitals
d'Espanya
Raval Sta. Anna, 2
Telefon 416
-
¦•¦
Josep Cabré Borren
AGENCIA DE NEGOCIS
...~~~(Matriculat a Tarragona) 1 f).
"f¦r1.
11
'1
o
Registre de marques.—Expedients del Cadastre.—Títol de xbfer. ,
Contribucions, Cedules, Utilitats, 1 tota Mena d'assumptes rela
cionats amb les Oficines de rEstat 1 de la Generalitat
Raval de Santa Anna, 37.- Teléfon 131
REUS
_
Je Feliu Mestres
LLAVORS PER SEMBRAR
Placa Sang Teléfon 639-R
FIEUS 1
• ¦-• .,¦¦•
M. PI I SUNYER
ADVOCAT
Rambla Catalunya, 67 Teléfon 70623
BARCELONA
,~1Itt-tttt-LIWA.,-~1~4~1~t.*-~-1S
EL MOTOR MES ECONOMIC
és el meu model 1932, per a oil pesat, des de 5 a 50 HP,
a gasolina des de 3 a 30 HP. ?mb radiador o sense, per a tota mena de
serveis industrials i agricoles, per a elevació d'aigua. En tenim d'acoblats
a bombes centrifugues 1 de pistó. Existéncies per a lliurament immediat
BURUNATConstructor
Yolanda, 40, entrada per Vallespir; agafeu l'autoómnibus E
Teléfon 32264 BARCELONA (SANS)
ltt.4/1~,~eAttg.tttteAtjtt.e_m~t-f-ttltt—lt-~ tlAWIALttttl-11~-Itt-tt-~4
Sastreria 1 Vestits i E
Especialitat ()Ajo; Ro Gavanys
9,r11.1.1"11-11.1-11.1
?
"I'
Secció especial per a uniformes
de Carrabiners í Guárdia Civil,
la mes antiga de la provincia
Fortuny, 14 REUS
rAW4-41WW14~11ü4Wil'il,~44E“iliTwo.----,,,vU~111114~411~44111M!
de la
VISTA
de 9 a I i 312 a 7
Avda. Portal de A
l'Angel, núm.
(e sport)
a FSonataneRlla,odó
El millor assortiment
i preus en abricsi vestits
confeccionats per a nois
4c) •tI ir T. ir
Com era de preveure, s'ha
escaíit 'loan N'ardí
L'ambient era propici
--I sí, s'ha escapas en March.4
—.la era hora!
—Ja ens ho pensávem...
—Un d'aquests dies s'escapará
Sanjurjo, i després Cavalcanti, i Fer
nández Heredia...
—... I després el noi d'En Silves
tre i tothom qui vulgui.
—Les portes de les presons d'Es
panya estan a la disposició deis que
culguin fugir, sempre que siguin
monárquics i nillionaris.
* * *
Joan March ha fugit. Era de pre
veure. Joan March estava a la pre
so, penó era com si no hi fos. Tot
aquest truc gastat de fer veure que
está malalt perqué la gent
compadeixi, és fals; fals de dalt a
baix. El senyor March está bé de sa
lut. I está tan bé de salut, que or
ganitza els actos més delictuosos des
de la seva cambra de la preso d'Al
calá de Henares.
Encara no fa una setmana que es
presentaren dos típus a casa del se
nyor A. B., que ha d'anar a decla
rar contra Joan March, ja que co
neix perfectament certs secreta de
l'heme de Mallorca. El senyor A. B.
es trobava sol en el seu despatx. El
senyor A. B. en veure entrar a dos
senyors, va dir:
—Qué desitgeu?
—Volem parlar dos minuts amb
vós.
—Passeu.
I entraren. Un cop dintre, els ma
teixos individus van Sanear la por
ta del pis. I el senyor A. B. ende
vina que els individus duien unes
pistoles a la butxaca dreta de l'a
mericana que l'apuntaven. La ma
dintre de la butxaca mantenia el re
vólver acanonant-lo per sota de la
roba. La pinta era la de dos pisto
lera coneguts i professionals. No es
trastava pas de dos aficionats.
—Home, venim a dir-vos que ens
sou molt simpátic. I que sentirlem
molt donar un disgust a la vostra
familia... Vos ?per qué heu de com
plicar la vida anant a declarar con
tra Joan March? Deixeu-ho correr...
A vós tant us va com us ve. i a nos
altres ens interesas molt que el se
nyor March torni al carrer. No és
just que hi estigui tant de temps.
No s'havia vist mai que un home
amb tanta diners estigués tant de
temps a la presó. I, naturalment,
veient que vós no sou home per a
cenvéncer-vos amb diners, venim
veure si us convencem amb aquests
raonaments. Es una solució bona per
a vós i millor per a nosaltres... ?No
us sembla?
I després se'n van anar ben tranquils
creguts que havien realitza t una bona
obra de caritat perqué pretenien sal
var la vida d'un individu que esteva
condemnat a mort des del Reforma
tori d'Alcalá de Henares..
Ja va dir-ho Jaume Carner, l'ho
norable, l'honorabilíssim Jaume Cer
ner, que també havia estat amena
çat de mort essent ministre de Fi
nances. El discurs de Jaume Carner
al Parlament, cal repetir-lo sempre.
S'está lluitant amb els milions de
Joan March, davant deis quals els
polítics venals i els "intellectuals" del
tipus d"`Az,orín" i del funcionad de
presons, el senyor Arráiz, sucturibei
xen. Joan March diu que el caree
iler era molt bona persona, que va
parlar amb ell i que el va convencer
de la injusticia que feien amb ell,
i llavors el senyor Arraiz "que es un
Intelectual, me puso en libertad".
f'Heraldo de Madrid". edició del dis
sabte, ciia 4 "Una conversación tele
fónica con March"). Un intellectual!
Aquest senyor Arraiz. fixint-s'hi, és
un home honrat, tan honrat, que
s'ha jugat el pa i la carrera. la lli
bertat i la tranquillitat de la fami
lia per alliberar un home com Joan
March. Cal canonitzar-lo, ja que es
tracta d'un sant baró. Es un home
que ha de passar al santoral. El se
nyor March reconeix que es tracta
d'un cavaller. Ara que si és cert
que no li ha costat cap diner la fu
gida. com ell mateix diu, el que no
és un cavaller, ni un home digne,
és el propi senyor Manen, perqué un
horne honorable no aconsegueix mai
la seva llibertat pel preu del empre.-
sonament d'altri. Si el senyor March
ha pogut fugir i per fugir ell va a
la preso Un altre home i a més ti
altre funcionani — un tal Vargas --
se'n va amb ell (és de suposar que
amb les despeses pagades, perqué
una altra cosa fóra masas romarist
Cisme, 1. francament, per moIt que
Jira, fugirá l'ex~general Sanjurjo?
(Del nostre corresponsal especial a Madrid)
JOAN MARCH
puguem creure coses estranyes no
arribeni a creure en el romanticis
me del senyor Vargas, ni del altre
tampoc), y perd la carrera així com
aixi, el senyor March no és un ho
me honorable, ni digne. I no ho és
perqué cap cavaller, cap home digne,
cap home honrat, deixa que altres
siguin processats ni que es perdin a
canvi de la proppia salvació. Ara és
de suposar que el senyor March cor
rerá amb les despeses que ocasioni
la defensa i la llibertat deis senyors
Arraiz i Vargas. Perqué ells podran
dir el que vulguin, penó en la cons
ciencia popular, que no s'alimenta
pas de fantasies, sinó que va direc
ta a la suposició evident de les co
ses, hi ha unes xifres que són les
quantitats que li pot haver costat la
llibertat a Joan March. Aixó vol dir
moltes coses i una d'elles que potser
les dretes no veuen-tarr clara la, vic
toria electoral que es pensaven. La
fugida de Joan March és el primer
simptcma d'un procés polític que pot
arribar hom no sap on a hores d'a
ra. Perqué, ?qui sap si es pot produir
després de les elecdons del 19 un fet
semblant al de 1'11 de maig de 1924
a Franca? Cal tenir-ho tot present.
* * *
La dissolució de les Corta Cons
tituents, acte que és duna gran res
ponsabilitat histórica, va ésser feta
amb l'excusa de convocar unes noves
elecclons per a polsar un estat do
pinió que semblava que no estava
pas gaire conforme amb la política
duta a termo pel primer Parlament
de la República. Als dos anys d'exis
tencia es parlava de divorci entre
el Parlament i el país. En parlaven
"El Debate" 1 1"A B e", que no fe
ren res pur a dur al régim, i ho con
firmaven el diaris de Joan March,
que esteva empresonat per la Re
pública. Del Parlament més digne
més honorable que ha tingut mai
Espanya—un, l'Emiliano, l'altre, el
propi Joan Manen—. En el document
que va Hangar-se al país per a jus
tificar la dissolució de les Corta
Constituents es deja:
"Por otra parte,
transcurrido se han
bios cíe opinión que
pectos al problema.
"... la existencia de otras razones
que afectan a la vida interna de -las
Cortes, que con el tiempo y en algu
nos aspectos no responden a la ma
sa de opinión pública. cuya opinión
reflejaban en los primeros tiempos...
"... Las Cortes Constituyentes, que
han dado pruebas de la mayor sen
sibilidad, de una gran emoción y de
una rectitud en sus propósitos y en
sus obras, merecen que se les haga
por el tiempo
producido cam
dan nuevos as
la justicia de reconocer que han lle
gviasdlaotiavacaqbuoe cloens cfrueéceesnclaomlaebnodradlae,
y por este mismo esfuerzo y por la
trascendencia de la obra realizada
se ha producido en ellas el quebran
tamiento inevitable y la situación un
tanto delicada en que se encuentran
tanto en su aspecto interior como
en su aspecto externo.
"... Por efecto del tiempo trans
currido y de los sucesos que en la vi
da pública fueron acaeciendo. han
aparecido estados de opinión no
coincidentes en los predominantes
en las Cortes..."
En Ilanear-se a la Palita pre
electoral es dona la sensació d'un
possible triomf de les dretes. Es
comptava ámb els diners deis mo
nárquics i deis católics, amb els di
ners de Joan March i amb la no
bresa. i la divisió i subdivisió deis
partas republicans desquerra i amb
la campanya ferotge que anaven a
emprendre contra ers socialistas i
que ja havien fet en els dos anys
República i amb plena impunitat,
perqué la Llei d'Impremta no serveix
de res i perqué no hi' ha res que
aturi la injúria i la calumnia. Pero
després, davant l'empenta deis socia
listes d'anar sola a la • Iluita i des
prés de la por de les dretes de' no
arribar a Madrid amb el coeficient,
per a guanyar les minories, el senyor
March va pensar que el millor tenia
fugir. Feia temps que' ho tenia tot
ben preparat i ben meditat. Ell ha
vía anat guanyant partides a la Re
pública. ?Que la Comissió de Res
ponsabilitáts 'havía entretingut
seu procés? Pero ?qui l'havia entre
tingut? Els vocals del partit radical.
Un dia era el senyor Guerra del Río,
fins que va dimitir; un altre, el ra
dical Rodríguez Pinero, fina que va
dimitir, amb escanda etc.; un ..ltre,
el radical Samper, que deia des de
Valencia que no podia assistir a les
reunions; un altre, el radical Villa
nueva, que deia des d'Crense que
fos ajornat un altre mes. I sempre
hi havia el vot en contra c.el presi
dent de la Comissió de Responsabi
litats, senyor Manuel Cordero, que
volia liquidar de pressa el ;troces.
Pero a qui no convenia que ét liqui
des el procés era al preoi March,
sobretot que es liquides per la Co
missió de Responsabilitats i pel pri
mer Parlament. Es dir que 1-exit"
de la dissolució de les Corts a qui
deu és al senyor March, perqué ell
amb els seus diaris i ai-b els .eus
polítics amics coneguts, o advocats
— el senyor Alvarez, el senyor Alba,
i tanta i tants d'altres — van iniciar
"alló" del divorci del Parlament amb
l'opinió pública i que exactament ng
era amb l'opinió pública sinó amb el
senyor March. I quan la Comissió de
Responsabilitats dictaminá els delic
tes de Joan March — dos de suborn
i un d'alta traído (amb els dos pri
mers fins hi está conforme el radical
Alvarez Buylla), excepció fea, del ra
dical Zampen a qui féu ministre del
Treball la influencia política de Sig
frid Blasco, ex-conseller de la "Unión
de Levante" (entitat controlada per
March), íntim amic de 1"Emiliano",
amb el qual gairebé dina i sopa
cada dia..., excepció del radical
Samper, que deu tot l'éxit de la seva
carrera a Sigfrid Blasco i del radical
Justo Villanueva, la carrera política
del qual és prou coneguda de tothom,
així com de la seva honorable con
ducta, de la anal poden dir alguna
cosa els advocats de rEstat, tothom
ha vist en el senyor March un delin
qüent a qui s'havia de condemnar a
35 anys lde presidi i a pagar a l'Ea
tát 42 inilions de pessetes d'indem
nització.
"Azorín" podrá dir el que vulgui
(ell, que no va voler defer.sar Artur
Menéndez, de la inculpació pchs fets
de Casas Viejas, perqué deja que no
volia fer campanyes d'ordre públic,
perqué no n'estava assabentat, i, no
obstant, s'ha jugat el prestigi fent
una campanya fantástica a favor de
l'home de Mallorca, que dura des de
fa quatre mesas amb veritable con
tinuitat 1 conseqüéncia, l'única con
seqüencia que hom coneix d-Azo
rín"), peró el fet és que la Comissió
de Responsabilitats ha establert dos
delictes de suborn i un dalia traí
do. I dir que la Comissió de Res
ponsabilitats no ha d'intervenir en
aquest delide perqué fou comes en
1922 i la Comissió de Responsabili
tats només ha d'intervenir en els
fets que s'hagin comes des de l'any
1923 — any de la implantado de la
Dictadura—, és un argument duna
puerilitat lamentable o duna mala
fe ben pagada.
Es tracia d'acabar amb les poten
cies económiques que volen fer de la
República una mena d'agencia de
negocis. Es ciar que tots els que de
nen de la República un sentit im
moral, tot,s els que prenen una po
sició venal: tots els que saben que
per a viure bé cal vendre's o dei
xar-se comprar, es posen al costat
de qui pot cotitzar-los. La dissolució
de les Corts Constituents per a al
guns ha estat un negoci.
El senyor March té molts partida
ris. moltes simpaties. No té res d'es
trany. Entra dintre de la tradició
histórica del país l'admiració al lla
dre, al bandoler, a l'aventuren.
Admiracions pels
delinqüents
Sí, en efecte, des del Cid al senyor
March. el país ha admirat +ots
aquells que.;roben, atraquen, assalten
les cases d'altri i s'apoderen del que
no és seu. El Cid, amb tot i ésser el
Cid, no era .res més que un vulgar
aventuren arrnat amb tipcs d'heroi.
Només cal llegir el poema i hom nota
amb quina delectació es conten els
seus atracaments disfressats en for
ma de combats. I són admirats ele
capitans d'aventura que volten el
món i que arriben carregats de di
ners i després d'haver despés fortu
nes en vi, en dones i en el joc, for
tunes que den manllevades als tre
balladors i 'ale artesana. La figura
central del país no és pas Don Qui
xot, és Don Joan. I Don Joan era
un aventuren vulgaríssim. I tothom
se sent més pro') de Don Joan que
no pas de Don Quixot. Potser la
veritable 1. l'unica ironia de Cervan
tes va ésser crear Don Quixot com a
antítesi del suposat esperit espanyol,
en lloc de fer-ne una síntesi com al
guns comentaristes- de bona fe volen
ter creure. Don Joan és el tipus na
cional. I el mes admirat. Les done
radmiraven, com ara moltes d'elles
les de l'aristocrácia i de les dretes
especialmeht, creuen que ha fet bé
Joan March de fugir de la preso.
I són els aventurera d'América i els
bandolers andalusos del segle XIX
els admirats del país. Magnífic.
"Los siete ninos de Ecija" i els noms
de tots els que assaltaven diligén
cies tenen un aire romántic que fins
arriba a plaure a les dones de tot el
món que encara vénen a Espanya a
veure si troben algun baridoler de
segona ma amb qui poder enfilar
una aventura que després seria la
delicia de la conversa al fons d'un
Club femení de Londres o 1,-1 confes
sió banal d'un bar de París. I eón
ara els atracadora que amb l'excusa
d'una teoría anarquista fan de ban
dolers del segle XX. Juan Behnonte,
en unes declaracions publicades a
"Estampa" l'any passat, deja que el
que més l'estranyava era que no ha
gués sorgit abans el pisiolerisme a
Sevilla, perqué era un país apropiat
per a aixó. Tant és així que les noies
que abans s'enorgullien de tenir un
promés "novillero", ara estaven en
cisades de tenir un promés valent de
la F. A. I. I la gent del barri en
veure pasear el "pistolero", amb la
gorra de gairell, la burilla als llavis
i l'aire decidit i tremyst, deien:
"Es pistolero", amb el mateix aire
d'admirad() que abans deien: "Será
un gran torero..." Tothom sent una
admiració pel que roba, pel que atra
ca, pel que té la "combine" per a
viure sense treballar o per a robar
l'Estat i fer diners. "Es un viu"!
"Que n'ha fet de diners"! Recent
ment, ha entrat a la presó un em
presari de teatres que ha robat a
l'Estat prop de dos milions de pes
setes. Ja s'está fent una campanya
a la premsa de Madrid a favor d'a
quest home perqué ha donat men
jar a molta gent del teatre. L'Estat
n'és el perjudicat. Peró en un país
anarquitzant com aquest, on les clas
ses d'ordre eón molt més anarquistes
que no pas els mateixos anarquistes,
els que perjudiquen l'Estat, no pa
gant la contribució o no declarant
la riquesa íntegra que t,enen, no se'ls
considera deliqüents, sinó uns vine.
Per a la societat espanyola, l'Estat
no és una entitat moral sinó que
sembla que sigui l'enemic de la so
cietat. La F. A. I. no té gaire feina
a imposar les seves doctrines de co
munisme llibertari perqué ele propia
rics en eón partidaris. Hom sap d'un
polític catalanista que ha estat molt
més admirat quan ha estat multi
milionari que no pas abans d'ésser-ho
i és que sembla que un home que ha
sabut crear-se una meravellosa for
tuna amb una rapidesa incompren
sible, quan governi ha de procurar
que en tingui una cada ciutadá. Es
per aixó que el senyor March té
tants partidaria. Perqué el senyor
March és un personatge típicament
espanyol. Sempre hem de recordar la
figura que va fer-ne el senyor Carner
en dir en pie Parlament:
Un borne de l'Edat Mitjana
amb l'utillatge del segle XX
";Ah!; es que March es un caso
raro. Perdonen los senores diputa
dos que les diga que esto no es para
reir. !Quizá la República un día ten
drá que llorar! Maula es un caso
1 extraordinario; March no es ene
migo de la República ni amigo de
Inlai República; March no fué amigo enemigo de la dictadura; March
no fué amigo ni enmigo de la mo
narquía; March no es amigo ni ene
migo de nadie; March es March;
March es un hombre excepcional, y
para juzgar de su inteligencia y de
su comprensión quizá es necesario,
senores, que nos remontemos a c'2r
tos espíritus y a ciertas personali
dades de la Edad Media; es una
alma de la Edad Media, con los me
dios e instrumentos modernos;
March es uno de aquellos hombres
que hace siglos cruzaban el Medite
rráneo en busca de su destino, en
busca de la realización de su volun
tad, y que no tenían enfrente, no
consideraban como enemigo más que
al que entorpecía o trataba de de
tener el curso de esa voluntad.
March no tiene odios, no tiene amo
res; March siempre va por su ca
mino, a lograr lo suyo, su poderío,
su voluntad. ?Quienes eran los ene
migos de March un día? Pues se
llamaban Companía Arrendataria
de Tabacos, Cambó, Bergamín, Bas
tos: eran los representantes del Es
tado en aquel momento, eran los
ministros y los organismos públicos
que impedían o dificultaban que su
voluntad pudiera realizarse. Hoy se
llaman Galarza, Prieto, yo; mana
na, cualquiera de vosotros. March lo
que quiere es que ante su voluntad
todo sucumba. March ni nos quiere
ni nos odia; el que quiera ir contra
su voluntad, ése es su enemigo. Este
es el hombre. (Aprobación.)
Yo el otro día oía hablar en se
sión privada, que más fué pública,
de un delito de contrabando, c" que
está prescrito, de que la amnistía
lo ha borrado. ;Si no es esto, seno
res diputados! Ese es pequeno pro
blema. Todos los que tengáis más
de cuarenta arios recordaréis el es
pectáculo de que fueron testigos, no
cientos, sino millones de espanoles;
el espectáculo que yo he presencia
do, como tantos de los que me es
cuchan, sobre todo los que habiten
en las vertientes del Mediterráneo.
?Qué pasaba hace catorce o quince
arios? Había, senores diputados, la
ciudad invisible y misteriosa; esta
ciudad misteriosa e invisible estaba
concretada y definida por varios
núcleos en pueblos del litoral, desde
el cabo de Creus hasta Gibraltar;
allí ex:stían núcleos de hombres que
el pueblo llamaba los contrabandis
tas; era la gente que de noche,
cuando venían las pequenas flotas
de vapores que se acercaban a las
costas, llevaban los fardos de taba
co hacia el interior; había estos
grupos de contrabandistas, había
estos vapores que se diseminaban y
había en las capitales núcleos de
escribas, de letrados y de agentes;
incluso se decía ,e en las altas es
feras de Madrid había hombres que
patrocinaban todas las actuaciones
ide aquella ciudad invisible, y la gen
Ialtemcar,eía. la gente pensaba que el el propietario, el hombre, el
todo de aquella ciudad invisible era
un mallorquín misterioso, al que lla
maban March.
Pero !ah!, esto era una leyenda.
?No lo visteis, senores diputados?
Este hombre vino a hablar en dos
sesiones secretas; recitó admirable
mente una relación; la última, la
del otro día, senores diputados, era
relativa al caso concreto que se de
bate; pero, ?recordáis la primera
relación del senor March ante la
Camara? El era un modesto hijo del
pueblo; él un día comenzó a enri
quecerse comprando y vendiendo te
rrenos y fué acrecentando de esta
manera su fortuna; él era un hom
bre honesto, que no Labia cometido
ningún pecado; tenía unas fábricas
en el norte de Africa; a aquellas fá
bricas acudían a comprar tabaco to
dos los soldados del ejército invisi
ble que no tenían nada que ver con él, y prueba de ello que en ninguno
de los expedientes de contrabando
aparecía su nombre ni le alcanzaba
ninguna responsabilidad. (Rumo
res.) De suerte, senores diputados,
que este hombre, que en la concien
cia de millones de espanoles es el
dueno, el motor, el gestor y el bene
ficiario de esta enorme empresa de
contrabando, que se ha batido con
el Estado y con la Tabacalera du
rante arios y arios, viene un día
ante el Parlamento de su país, ante
los representantes de su país, y les
dice: "Todo esto que vosotros creéis
y :sabéis y decís, es un error, es una
falsedad, es una leyenda; todo eso
no es verdad". ?Creéis que al tener
el valor de decir esto realizó sólo
un acto de cinismo o de audacia?
No; es que este hombre es un po
seído; cree que él es dueno de la
verdad; cuando ocurre un hecho de
la vida real que no le conviene, él
lo borra y lo da por no existente;
amontona papeles, aporta actas no
tariales y cambia y disfraza aquel he
cho real. (Muy bien.) Y este poseído
es un hombre formidable; este po
seído es el primer propietario terri
torial de 'Espana; este hombre tie
ne un Banco; este hombre tiene,
como decía el senor Prieto, sub
arrendado el Monopolio de tabacos
en la zona espanola de Africa; este
hombre tiene una porción de cosas
que no dispondría de tiempo sufi
• ciente en estos instantes para enu
merarlas. ?Creéis -ue el senor
March tien2 con el Estado solamen
te este asunto? Yo os anuncio que,
próximamente, tendréis que tratar
de otros asuntos relacionados con
el senor March y habrá de tratar
los este Gobierno o el Gobierno que
sea, estas Cortes o las Cortes que
sean. El caso March es muy serio,
tan serio, que debo deciros, senores
diputados—y perdóneme el senor
(Passa a la página 2);
EL POBLE.—No tinguis por, nena; jo et defensaré contra aquesta mala béstia.
.(per NelIo):