Rambla, La (1931-1935). Núm. 201 (10 nov. 1933)

              1
la rambla 10 novembre de 1933
L'actualítat esportiva
Els Campionats de Lliga
Ha començat el campionat d Lliga. El Barcelona l'ha ini
ciat passant la milla de Catalunya i començant a rebre. A rebre,
hem dit, i no volem pas referir-nos d'una manera estricta a la pérdua dels dos punts del partit jugat a Oviedo, sinó a una
altra cosa. Ha començat a rebre d'aquella manera que rebia
habitualment uns anys enrera, quan l'equip era bo de debó i
arreu era rebut amb un afecte molt relatiu.
Els jugadors del Barcelona van fer el viatge a Oviedo en
autocar. En passar per Saragossa van ésser xiulats, i algú afirma
que apedregats i tot. L'autocar lluia la bandera del club i la
bandera catalana i aixó potser explica aquella actitud própia
de les cábiles marroquines. El viatge no tingué res de deliciós,
i el partit, a Oviedo, acaba de completar-lo. Tots sabem la leió
greu experimentada per Miranda i la tónica del partit, que des
prés d'ésser guanyat esdevingué una desfeta sorollosa.
Per aixó hem dit que el Barcelona ha iniciat el torneig,
rebent. Rebent com rebia en els seus temps més gloriosos de
pelerinatge per les terres cl'Espanya amb una diferencia : que aleshores, generalment, el Barcelona podia superar totes les
hostillitats i acabava, sovint, guanyant, mentre que ara es troba
amb dificultats per a guanyar, no tan solament en un ambient
advers, sinó adhuc en el propi ambient favorable de Les Corts.
Aixó ens explica, dones, la desfeta sorollosa experimentada
el diumenge passat a Oviedo. Si l'equip, avui dia, s'ho necessita
tot per triomfar, no ens ha de sorprendre que en lluita contra
tota mena d'obstacles i adversitats, el que podia ésser una vic
tória magnífica esdevingués de cop i volta una de les seves des
fetes més sorolloses.
* * *
Diumenge — denla passat — s'han de jugar els partits cor
responents a la segona jornada d'aquest torneig. A la primera
divisió, els partits a jugar, són :
ATHLtTIC BILBAO - BETIS
DONÓSTIA - ARENAS
MADRID - VALRNCIA •
RACING - OVIEDO
BARCELONA - ESPANYOL
I a la segona s'han -de jugar :
CORUNYA- IRÚN
*SEVILLA - CELTA
ALAVtS - SABADELL
SPORTING - OSASUNA
AIVRCIA - ATHIATIC MADRID
El partit Barcelona-Espanyol sempre té interés. En aquesta
ocasió potser no és un interés maxim, peró estem segurs que diumenge, a l'hora de començar la lluita, el camp de Les Corts
estará totalment pie. A part de la rivalitat tradicional hi la Pinte
res de constatar, a cada moment, la forma dels tradicionals ri
vals i, en aquest cas concret, l'interés d'uns possibles debuts
de carácter internacional en els rengles deis dos adversaris. De
moment sembla decidit el debut al Barcelona deis canaris
Tejera i Jorge i del basc Gárate, procedent del Baracaldo.
El Sabadell fará la seva primera sortida fora de Catalunya
després d'haver conquistat el campionat de Catalunya. L'Ala
- vés — que és el seu adversari de diumenge — no es troba pas
en un deis seus millors moments ; més aviat diriem el contrari.
Peró... juga al seu camp i el Sabadell no és pas deis més ha.bi
tuats a jugar a fora. .Amb tot, volem ésser optimistes i per poca
sort que hi hagi, si els lamentables fets de qué fou víctima el
Barcelona no es repeteixen, entenem que no tan solament pot
fer un paper discret sinó que pot i tot guanyar.
•
* *
No se sap, encara, quan començaran els partits de la tercera
divisió. La Federació Espanvola, segons referéncies, consulta
els clubs catalans si volien jugar directament amb els equips
de fora de Catalunya o si volien eliminar-se entre ells. El$
clubs catalans contestaren que s'estimaven més aixó darrer i
fins el moment actual no s'ha pres cap decisió. Els clubs cata
lans que hi han de prendre part.— Júpiter, Badalona, Girona
i Granollers — es troben, doncs, a l'expectativa.
* * *
Els arbitres catalans tindran feina diumenge vinent. El par
tit Barcelona-Espanyol será arbitrat per Casterlenes. El que s'ha
de jugar a Bilbao, entre Athlétic i Betis, l'arbitrará Comorera,
i Vilalta jugará el Múrcia-Athletic, de Madrid, al camp de la
Condomina.
A.
0jAiyAiPl,i1p5-..e:.,,-
.,...5.
,
erío
*
eI
PCIlY o
La Direcció General d'Aero
náutica ha donat sis beques a
l'Aero Club Popular. ?Qué
hi diu la Federació d'Aeronáu
tica Catalana ?
Els motoristes del Departa
ment de Circulació han inter
Vingut en la filmació d'una pel
lícula que actualment está ro
dant Orfea-Film... Surten per
seguint Joan de Landa quan
s'escapa del presidi... Ens ima
ginem l'ovació que els faran els
que han estat víctimes d'alguna
multa el dia que es projecti en
un local públic.
Dintre de poc l'Aeronáutica
Catalana comptará amb una
altra avioneta anglesa... que
han anat a cercar a Londres dos
coneguts pilots catalans.
"15~"
O
En Mario, no el de la
"Tosca", encara que italiá, el
de can Fernández, té un gos
que es diu Nerón i está enfadat
perqué la seva portera li ano
mena Duce, creiem que de tota
manera hi ha ben poca dife
réncia i que no n'hi ha per
"Bellaco" o "Trovatore".
A desgrat de la reserva amb
qué es porta, com és el nostre
deure, ens hem asabentat que
aviat passará el brevet de pilot
aviador el més popular deis
"paquets" catalans.
-Diou.r-- ® O
Proposem al cronista de "La
Vanguardia", en matéria de
crític en les festes automobilis
tes, per a organitzar una desfila
da d'autobusos a Montjuic amb
música i panets de Viena ; així,
a més de la classe "pudiente",
podran assistir-hi tots els ciuta
dans, fins el cotxe d'en Chal
meta, i es fará una recapta per
als hospitals. Amb nosaltres ja
hi pot comptar.
El cronista de "La Van
guardia", referint-se al passat
Concurs d'Elegancia d'Auto
móbils celebrat a Sitges, diu,
entre altres desencerts, que no
s'hi va presentar res de nou ;
es veu que hi va trobar a faltar
aquel] famós i prehistóric mo
del que en Bertrand va presen
tar al Cinqué Saló a casa nos
tra, o bé que tenia pá a l'ull,
puix modestament creiem que
hi havia alguna carrosseria que
francament ací no s'ha havia
vist mai, i si no que ho pregunti
a en Capella el carrosser, que
és qui s'emporta el millor pre
mi a la carrosseria nacional,
més bonica, i de línies mai
vistes.
Després de la catástrofe d Ovíedo
Els comentaris de la premsa asturiana
són molt falaguers per al Barcelona
Ens sembla interessant de saber el
que els altres pensen de les nostres
coses. Per aixó ens plau de repro
duir els comentaris que la premsa
asturiana ha fet del partit jugat el
ditunenge pa.ssat a Oviedo.
"EL LUNES
-Partido bueno de verdad fué el
jugado en Buenavista. Partido de
Campeonato, brioso, duro, rápido y
emocionante. Tuvo sobre todo una
primera parte en que los conten
dientes acusaron su fuerte persona
lidad futbolística en unas acometi
das magníficas. El terreno, enchar
cado. no permitió un juego ligado y
preciosista, pero el coraje de los lu
chadores suplió esa dificultat, y las
individualidades se destacaron en
hechos aislados que, lejos de perju
dicar al conjunto, dieron al juego
un singujar realce.
Desde los primeros momentos, el
Barcelona acusó una fortaleza gran
de en sus lineas defensivas, que des
arrollaron sobre todo un magnífico
juego de cabeza. En las ocasiones en
que la delantera entró en juego, pu
so de manifiesto el dominio comple
to del pase corto, que, llevado per
pendicularmente, daba al avance
gran rapidez. El Oviedo, más flojo
en sus líneas zagueras. acusó en
cambio una formidable superioridad
en su delantera, más dominadora,
más flexible y escurridiza, con una
facilidad en el remate de la que pue
de dar buena cuenta Nogués.
Tuvo el encuentro unos primeros
30 minutos verdaderamente magní
ficos, de una competición renidí.si
ma. Los ovetenses desbordaron mu
chas veces más que sus adversarios
las líneas defensivas. a pesar de ser
éstas muy superiores a las equiva
lentes del Oviedo. Nogués, en una
tarde soberbia. hizo que esta supe
rioridad no diera de sí lo que debía,
en tanto que los catalanes sacaban
de sus menos frecuentes incursiones
una ventaja a todas luces despro
porcionada.
Luego el dominio del Oviedo fué
tuada Modalidad del pase corto,
construía, bordaba, pulimentaba el
avance, dominaba ahora; el cuadro
local, poniendo en ejecutoria aquello
de que con alma se arrolla la sabi
duría del equipo táctico, desdibujaba
en choque duro cuanto la habilidad
creadora del adversario local le im
ponía en los primeros momentos.
La disputa con tan opuestos mé
todos de juego, salpicada de conti
nuo de combinaciones de la perfec
ción esa que viene de los que nos
derrotaron en Highbury, donde cl
que avanza es el balón y no el hom
bre, adquiría la grandeza y el mar
chamo que correspondía a tales
equipos.
Todo esto acontecía en el primer
tiempo, fase destacada del encuentro,
y en la que el público se enardecía,
como nunca lo vimos, al conjuro de
los avances realizados per los azu
les, frustrados unas veces, y otras
rematados en la red con schots im
parables.
Impuesto el Oviedo, moral y mate rialmente, su delan:era, como hicie
ra en el p7imer tiempo, fué una mag
nífica máquina en la que todas las
piezas, perfectamente lubricadas,
funcionaba a la pc-fección, desbor
dando a toda marcha el obstáculo y
llevando la pelota a la red como
mandan los cánones.
El dominio fué casi absoluto de
los ovetenses. La puerta de Nogués,
a fuerza de taladros hubo de ceder
al certero disparo del quinteto arti
llero, y, naturalmente, el muro de
fensivo catalán, algo excepcional, víc
tima de tanta sacudida, no podía
tardar en resquebrajarse y abrj
enormes boquetes por los que se in
filtraban constantemente los delan
teros caseras.
Dos equipos, dos escuelas, dos ve
locidades, dos estilos: victoria, una
vez más para el "once" menos cien
tífico, menos veterano, pero de con
cepción más rápida, de juego abier
to, fibroso y decidido en el remate.
Hacía anos que no veíamos jugar
Camping íI'Isiiioy e tIi - Primera divisiú
Diumenge, 12 de novembre, a les tres de la tarda
CONTllh ERAN
Carril) de Les Corts, entrada TRES Ptes., Inés el 10 per 104
Amb aquest partit acaba el primer abonament parcial.
absoluto. La lesión de Miranda dejó
desarmada la línea delantera catala
na y ni medios ni defensas, pese a
su energía. pese a los martingaleos
y modos antirreglamentarios tan ca
racterísticos en el azulgrana, pudie
ron evitar el aluvión que se echó
sobre el bravo guardameta, héroe de
la jornada. En tanto Oscar se pa
seaba bajo su marco para esparcir
el frío, Nogués saltaba, salía, roda
ba por el suelo sin cesar a la caza
del balón.
En los catalanes, lo mejor su la
bor defensiva. En general, se mos
tró como un potente equipo, fuerte,
enérgico, que tan pronto se contrae
en una defensa cerrada como se
abre para el ataque, perfectamente
trabados delanteros y medios. No
gués, Zabalo y Rafa, los mejores.
Bien todos los demás.
"LA VOZ DE ASTURIAS"
"Y el terreno de juego, encharca
do, muelle como alfombra de plu
mas, frenaba, rendía a los jugado
res, en el afán éstos de adentrar nor
el área de los goles la pelota prin
gada de agua y arena.
No obstante la lucha ciega de pa
sión y con el contraste de las dos
escuelas de juego hacía vibrar el cón
clave abajo y al senado arriba.
El conjunto catalán con su acen
al famoso F. C. Barcelona, y, frar
camente, nos ha gustado. Pese a las
renovaciones, el Barcelo sá siguP
siendo el interprete clásico del foot
ball catalán, Marrullero audaz, si.
se quiere, pero de una enjundia ad
mirable. Su juego es el gran juego
catalán, que aunque sucumba ante
el de los equipos nortenos por ir en
la táctica de éstos más impetuosi
dad y más alma, es de rica solera,
y maravilla cómo marea por su fili
grana y la precisión que plasman to
dos sus componentes.
El pase corto lo hacen matemáti
co, y hay que ser mucho jugador
para poder romper el engranaje que
adquiere su ataque o su defensa
cuando el balón está a merced de
ellos. Une el equipo catalán el arma
eficaz en todo duelo, como es la ve
teranía, gracias a la cual hacen y
deshacen jugadas ilícitas p,ero que no
hay árbitro que acierte a distinguir.
El héroe del team fué Nogués.
!Qué partidazo, qué estilo, qué deci
sión, qué vista!
La defensa, formidable. Tanto
monta, monta tanto Rafa como Za
balo.
Arnau fué el coloso de la línea me
dular, siguiéndole en méritos Salas.
En la delantera brilló y con luz
propia, Ventolrá. Lo mismo de ex
tremo, que en funciones de centro e
interior desde que fué retirado del
campo Miranda. Y después de él,
Miranda, cuyo apartamiento del jue
go por desgraciada lesión se debió
en su mayor parte el que teniendo
dos tantos a cero en contra, vencie
ran los azules por tan elevado tan
teo.
Fué verdaderamente fatal para to
dos la lesión del simpático equipier
asturiano, y, naturalmente, más to
davía para el Barcelona, que hubo
de luchar con cuatro delanteros más
de medio partido.
Goiburu no hizo nada. Tampoco
podía, pues bien se le vió que salió
a jugar en malas condiciones.
Ramón, el interior izquierda, muy
peligroso, lo mismo que Morera."
"EL CARBAYON"
"Razón teníamos al decir días an
tes del encuentro y dirigiéndonos a
los jugadores caseros: !cuidado mu
cho cuidado con el Barcelona! Que
el Barcelona es veterano en estas li
des, y la veteranía es un premio.
Al mismo tiempo que hablamos de
la brillante forma en que el Oviedo
consiguió batir al Barcelona, no po
demos olvidar el "handicap" terrible
que sufrió este equipo al tener que
prescindir de los servicios de uno de
sus buenos elementos: el extremo iz
quierda Miranda se retiró del te
rreno de juego a los veintitrés minu
tos del primer tiempo y no volvió a
reaparecer.
Según los doctores senores Fer
nández Vega y García Parreno, que
le asistieron, Miranda presenta la
fractura completa de la tibia por su
tercio medio y probable fractura del
:roné. Se calcula que tardará en
irrse en condiciones de jugar de
.2es a cuatro meses.
Lamentamos sinceramente el per
cance de Miranda como jugador de
futbol principalmente y después
porque es asturiano !qué caray!
Sin esta lesión el Oviedo hubiera
vencido no obstante, pero no par el
margen de siete a tres, una de las
mayores derrotas recibidas por el
Barcelona. A poco nos vengamos de
aquel partido de las Corta en que el
Baréelona derrotó al Oviedo por sie
te a dos en partido de competición
de Copa de Espana.
Y a los equipos que tendrán por
enemigo al Barcelona les tenemos
que decir también: cuidado con el
Barcelona.
La derrota sufrida ayer por los
"floja" no habla de su baja forma. Si
es caso habla, y elocuentemente, de
que el Oviedo, cuando sus elementos
....quie,ren, es un gran equipo.
No hay más' remedio que emplear
esta frase, pese a que parece un te
pico. No obstante los siete tantos
que le marcaron, la actuación del
portero catalán fué sencillamente
formidable.
Nogués hizo sufrir a los partida
rios del Oviedo. Nogués lo paraba to
do: por raso, por alto. Pasaba el
tiempo, el Oviedo dominaba. El
Oviedo chutaba y la meta catalana
seguía invulnerable. Allí n• se veía
a un Nogués. Allá estaba toda una
generación de "noguesjnos" tapando
hasta el menor hueco de la portería
forastera.
Nogués gran portero".
* * *
La defensa catalana fué la línea
que mejor tarde tuvo. Tanto Zaba
lo, el gran capitán del Barcelona, co
mo Rafa, fueron dignos companeros
de Nogués. Ellos, el trío defensivo,
libraron a su equipo de una derrota
épica.
Santos, el que fué jugador del
Athletic de Madrid, también actuó
bien de medio derecha. A Salas, el
medio centro, le encontramos si
guiendo el juego muy retrasado.
Cortó mucho, desde luego, apelando
algunas veces a viejas marrullerías.
Arnau se encontró con la pareja
Gallart-Casuco y habiendo cumplido
podemos catalogar su tarde de "muy
buena".
Er el ataque catalán destacó el
gran juego de Ventolrá unido a una limpi,.za y a una caballerosidad dig
na óe toda loa. Goiburu salió un po
co tocado y no dió el rendimiento
debido a la fama que tiene de gran
jugador. En el seguido tiempo per
•Notaito,
•
Migaban
......011411110.111
A propósit del títol de campló d'Europa del pes fort.—Lu
cien Popesco a és a Barcelona. — Ray Impellettiere és el
nou gegant de moda
Arran del combat Camera
Uzeudun, un col-lega parla del títol
de campió d'Europa que detentava
Paulino, i en parla per tal d'aclarir
qui quedaria titular del Campionat
continental cas que, tal com s'espe
raya, Primo Camera obtingués la
victoria. De moment ningú més no
s'ocupa d'aquest afer, i en tot el
que llegírem, tant en diaris d'aquí
com de França i d'Italia, no hi tro
barem cap més rutila que fes refe
rencia a aquesta qüestió. Tothom
tenia massa feina a parlar del tí
tol mundial, i del Campionat d'Eu
ropa no se'n recordava ningú.
Vingué, pero, que uns quants
dies després del combat, el belga
Pierre Charles, que fou qui propor
ciona. a Paulino l'oportunitat de re
cuperar el títol europeu, reclama, a
la I. B. U. la challenge del base, per
creure que estava en situació de ba
tre'l i de fer-se novament amb el
títol. I aleshores vingué la sorpresa.
La I. B. U. declara que Pierre Char
les, si volia lluitar per al títol de campió d'Europa, havia de llançar
el repte a Primo Camera, ja que el triomf de Pitan damunt Paulino
li havia valgut l'adjudicació del títol europeu. Com també era de
preveure, l'Uzcudun protesta, i l'únic argument que se li va ocórrer
per a fonamentar la seva protesta fou el que si hagués constat en
el contracte que s'exposava a perdre el Campionat d'Europa, hauria
exigit una remunerado més crescuda, i que com que el contracte no
deia res a propósit del títol de campió d'Europa, ehl sempre va creure
que no el posava en joc.
Naturalment, aquestes manifestacions del base no han conven
lut a ningú, i la I. B. U. no tornará pas enrera del seu acord. Com a
bon esportiu, Paulino ja havia de saber que en bona lógica no podia
considerar-se campió d'Europa des del moment que un púgil euro pmeuundli'ahla,viiaPbriamtuot Cleagmalemraenpt.rovEalvabadse'acionntesengtauvira elcodnequcaismtaprióeld'tEítuol tríotpoals.. Era d'esperar que qui guanyaria es quedaria amb els dos
gDloosssPtaírrtio-mslseo,qjuCaeamtqeuenereanpeécrsa,madporióenpepsta,errceaPsmrtiopmnióoa, Cideaqlmuemerdóainfípcieilrmcaaemlnpttiíóptoolddre'Eaunurorodpepesau.
cCahlafrelers-,hol'htoammbeéqupeer dael dmeocmaemnptiósedmebl lma ómn.ésI iénstedreescsraeturpeelquCeaPmipeirore pneart adl'Eguergoapnat, intaolisáe.rá, tingut en compte a l'hora d'escollir adversari
„.
PRIMO CARNERA
-^4teddae7learndrissdiineembiLpuueasnuGaftdicianileírelb.eonlasenpntséPeessropr.rpadreedEeenslaplycma-osclreo,aeaum:nrseltebmxaya-aaaatch.n,a,iPam,Arpgampreareiírb,óbs,a,a.tr"oidaPtn'c,Eqaoiuupóeserstáro"pavvpeieaPnrucodidnaruqeieltuaiasseccto,aosmr,.'ndBhohbaisaaa,qrpvIrcuioeeeadpalseoelannniadastiaidancutecolni2sima2jpteagaanarqmeçleullalsbselr,
drsa''ahmcaovPesenotrustamvptiuanajrgaáBruátam.rdécaesellofPraniacnari,gílsmLedeunoncstiemdaniilloPloscorapsanebvscaiconondsde.piocrideogrnáismpoqdus'aearl-inmsoeenmhtoaéschieóan,uirfiosaermgfuea,t
ccPapooollgonmpumfebíAnsneacsqsto.uqdePupehsieroatsoadbersmcaneeiubmarslcnmeuimeeafmsenretxsstanrttabteáarlnntiGarcdqriierunauoeennBénesvtassepr,dcrneoerionln,ocoódnréls'etastaiuqcadrjuneeaeaimsqmlstaueaabertmá,m-ec-anaoectsnraneameeipxripx4aeaie,'róemmosappeedielntn'arrEtiaaó,urv.—draioegsp,síaliciisaatduiqredsuaieeasl. * * *
itss1aqpdndamoee0quoey'larntuétsepvdase1nqaoei'eA9lanu.nlrnk3rgreotqtm2i.eSeaoeruloC-uéensshhels.sgptitsaieigoietedmsenrahnnsaednispeaeidtetnmarif1,meodarel9cb'tseuper3Eaáolg2iepsavtsd.u.rrsede'eeoahésareqPmpclalaucorrpmjCá,eioeamtessfpisasntrideeoakciséfesrlitlse1psosle.aa9e,rrinqqt3sDitxtRduum3acdd',ee,naoqepee'mynucIenrpneçoesmaqorldanIoumeoqimevtcevelrdudséseaseaptea'sgradisbeagqaesueelochpuidulllnnlteaiaveaeeapctrltert]oalsldiddigvaa.treeriizadrnetrssnDdagspeippcae,dgeiaeouoóversudstinluaetaaa'odUovngstlteeetemezlesJhfangciuiosáatgcumansasiednadémelbórpuoet.onssainaS-Pox.Fx.naralaaaeEeamAsn,utnrrnecetle-ccroarmissrienEa,me,asiséorcuvasbae.ám,rlceelataArndetpqapm,lmn'gmeuéataaraésacásebasr,llts
QUENSBERRY
mutóse el puesto con Ventólrá. Ra
món y Morera, trabajadores."
"LA LEGIÓN"
El dominio del Oviedo se convir
tió en embotellamiento, y Nogués
demostró que debe tenérsele en cuen
ta cuando se hable de un sustituto
de Zamora. ?Hemos dicho algo? No
Nos hemos quedado cortos.
Heu provat el
pneumátic gegant
GOLIGNAN
"laDs estdreeslufeignoa,lenso" es el Barcelona de en el Sardinero. pero mientras contó con sus once thioemnebrbesaseen pBaruaenraevciustpae,rdaerjósuvefrorqmuae
de antano. Cuenta con dos extremos
velocísimos y grandes jugadores. Un liinbtreeriodre, sGuoaibnutirguu, aquleeseiónn,cuvaonltvoereástaé
ser el jugador que fué _n otros tiem
pos. Un delantero centro ágil, bien
colocado y codicioso. En terreno se
co. debe hacer diabluras. En fin, tiene una delantera el Barcelona que
bien compenetrada, dará mucho que hablar. Lástima de lesión de mi
randa.
BAscules PIBERNAT - Parlament, 9
Donde está flojo el Barcelona es
en los medios; Arnau ya ro es ni su
sombra, y Salas no es ,un centro me
dio de talla, que necesitan en el
Barcelona. En cambio, en la dere cha, un elemento formidable: San
tos. El domingo dió un -curso de lo
que es la labor de un medio. Exce
lente colocación, bloque perfecto, Un
blando cuando cree necesario atraer
se al contrario para dejar libre a su
companero y luego sirviendo que ni
en bandeja. El sabía que el interior
es quien inicia el juego, y a su lado
estuvo toda la tarda, para cortar tos
avances en flor. Por esto Emilio re
cibió pocas pelotas en toda la tarde,
y Flerrerita había de caminar hacia
el entro, donde estaba la parte dé
bil. Así jugó Santos el domingo en
Buenavista y así es la labor de un
verdadero medio. Del Barcelona, un
medio: Santos; le faltan dos.
Nogales se conquistó la simpatía
del público. que le aplaudió a rabiar
toda la tarde. Reali7ó paradas inve
rosímiles, destacando una hecha a
Herrerita en megolífico nlongeón.
dando la sensación de haber durado
media ho,zr su estirada.
10 novembre de 1933
A SHE
I Cross-Country femení
El diumenge vinent, al metí, se
celebrará pels voltants de la Torre
Baró, de Montcada, el primer Cross
cotmury femení, sobre un recorregut
d'una dos quilómetres.
Les inscripcions rebudes fins a la
data són les següents: Joaquima An
dreu, Sarria Esportiu; Roser Raben
tós, o. a Júpiter; Pilar Valiente,
ídem; Enriqueta Boada, ídem; Tere
sa Enfedaque, independent.
Han promés llur inscripció en els
dies que manquen per a la celebra
do de la prova, els Clubs següents:
A. A. Vida, A. E. Tagamanent, Fo
ment Excursionista de Barcelona i
Diniunie Club.
Temporada
de Cross-Country
La Federado Catalana d'Atletis
rete, en la seva darera reunió, aocrdá,
que la temporada de Cross comenci
tot seguit a Catalunya, i a tal fi
prega a tots els Clubs de Catalunya
que comuniquin, com mes aviat mi
llor, a la Federació, les dades que
penseaa destinar per a la celebració
de llurs Campionats socials o locals
de Cross.
Per tal d'incrementar en tot el pos
sible i amb vistes ala CaMPlorlats de
Cross que se celebraran a Giupúscoa
en el mes de febrer, se celebraran
enguany per primera, vegada els
Campionats Comarcals de Cross de
l'Alt, Llobregat i Comarca c Bages,
Bala Llobregat, Maresme, Valles
Oriental 1 Valles Occidental, de Tar
ragona, de la Conca de l'Ebre, de la
Plana de Vic, Conca del Ter, i Co
marques Gironines. Els Clubs poden
sollicitar d'aquestes comarques que
els sigui concedida l'organització.
També en la próxima reunió del
dilluns dia 13 es proposará el nome
nament de preparador de l'equip ca
tea, amb la finalitat que Catalunya
toral a renovar la seva supremacia
en el Cross-Country.
La III Volta a Matará
El diumenge valen: se celebrará
/II Volta a Mataró, que organitza el
C. E. Laietánia, i el recorregut de la
qual será, com els anys anteriors, de
vuit quilómetres.
L'entitat organitzadora compta
a.mb més de 15 premis i una magní
fica copa per a equipa de cinc cor
redors.
La inscripció restará oberta fina al
dia 11, a les vuit del vespre, al C. E.
Laietánia, carrer d'Enríe Granados,
número 10, i a la Federació Catalana
d'Atletisme.
Fina a la data ja hi La més de
25 inscrita.
1 a I-) a
RE"
Les regates deis dies 12 i 19
Inscripció d'equips
Per a les regates d'entrenament
que tindran lloc al nostre port els
dies 12 i 19 del present mes, orga
nitzades pel Club de Rem Barcelona,
ultra els equipa femenins que es van
indicar fa alguna dies, s'han rebut
les inscrincions deis següents equipa:
Regata en iols a quatre remers i
timoner, categoría debutants. Equip
format pels senyors L. Bray, E. Prat
i Comerca, T. Manuel Pérez i F. Pa
lacios; timoner, LL Serra.
Equip integrat pela senyors F. Pa
nyella, J. Bofill, R. Costa, P. Bo
fill; timoner, P. Mollera.
Regata en iols a quatre remers i
timoner, categoria lliure. Equip cons
titult pels senyors A. Margineda,
A. Castells, F. Cardús i M. Castillo:
timoner, J. Lozano.
Equip integrat pela senyors B. Dril
guerra, C. Soler, B. de la Hidalga;
timoner, P. Mollera.
Regata en skiff: Senyors E. Vi
dal, Ll. Vidal i E. Prat.
Regata en outriggers a ouatre re
mera i timoner, categoria lliure.
Equip format pels senyors M. Coro
mines, E. Pret. J. M. de Feria, Ga
llofré; timoner, J. Losano. Equip in
tegrat pela senyors J. Ríos, J. Mi
rangels, E. Santamaria. A. Boada;
timoner, S. Carbonell.
Les-esmentades provea tindran lloc
en ola susdits elles, a les deu del me
tí, al canal deis vívers. Es podrá se
guir tot el curs de les regates des
del pilaseis' de l'Escullera, i ha estet
escollit aquest lloc pels organitza
dors per a més cernoditat visual deis
espectadors.
NAUTICA
Copa «Hivern» per a yachts
Hispánia
El Club Nautic de Barcelona anun
cia per ala cites 12 i 26 de novembre
i 3 de deserabre. l'organitzacid d'u
nes interessants regates a vela. re
servados a yachts de la serie lila
pánia per a disputar-se la Copa
Aquestes regates se celebraran a
l'interior del port, en un triangle
format per tres boles fondejades da
vant l'edifici flotant del Club oree.
nitzador. La classificació final s'es
tablirá per puntuació de les tres re
gates. El recorregut de cada regata
será de tres voltes al triangle, i es
donará la sortida a les quatre de la
tarda.
Els premia que es concediran en
aquestes regates, són els següents:
Primer premi: Copa "Hivern", do
natiu de don Ignasi Coll Castell.
Segon premi: Objecte d'art, dona
tiu de don Manuel Bertrand Mata.
`•••¦•••••••••¦•••••••.'•••......I...¦••••••! 43:9114142014141101411~~~1442:41441141444:44144444401441444-
CROS LEY
P_ADI
oLa marca de radio
más popular
momp'
Qualitat
Seleeció
Puresa
Tots els corrents
models des de235 p.
RADIO LUTETIA
ARAGÓ, 279 (entre Passeig de Grácia i Claris) - Teléfon 81308 - BARCELONA
••¦¦•¦•••¦¦•¦¦••••¦•••¦••••¦•••¦,,W..........¦,.......
Tercer premi: Objecte d'art, dona
tiu de don Robert Ramos Dalme.
Premi especial al tripulant del
yacht millor classificat, donatiu de
don Joan B. Simon.
Les inscripcions per a prendre part
a aquestes regates hauran de diri
gir-se a la secretaria del Club Nau
tic de Barcelona.
drA\
E
La prova de les 24 hores
de Mans
LA. C. O. HA REBUT LA PRIME
RA INSCRIPCIO PER A LA SEVA
CURSA
Les inscripcions per a la cursa de
les 24 hores del Mana, va quedar
oberta el dia 16 d'octubre. havent
eStat rebuda pels organitzadors la
primera inscripció per a la dita
Es tracia de la inscripció de Ray
triond Sommer, guanyador de la cur
sa deis anys 1932 i 1933. que pilotará
un cotice de 2 laxes, la marca del
qual encara no s'ha assenyalat en
cara.
El Gran Premi Motociclista
d'Europa
LA CURSA DE 1935 SERA ORGA
NITZADA' PRODABLEMENT
A IRLANDA
El Gran Premi Motociclista d'Eu
ropa és organitzat cada any per una
Federació nacional diferent. Fins
avui els Grans Premis s'han corre
gut al Continent, per quant a Angla
tera no es permet la celebració de
curses sobre circula
Peró sembla probable que prompte
es correrá el dit Gran Premi en un
circuit de fora del Continent. En efec
te, la Federació irlandesa ha solliel
tat que li sigui concedida l'organitza
ció del Gran Premi d'Europa per a
lany 1935, soilicitud que no ha estat
rebutjada per la F. I. C. M.
Alemanya té la seva candidatura
per a 1936.
Una nota de la Cambra de
l'Automóbil
Sobre el preu deis lubrifi
cants
La Junta directiva. de la Cambra
de l'Automóbll de Catalunya, alai
com les seves seecions autónomes de
majoristes i detallistes d'olis lubrifi
canta davant de les disposicions dic
tarles pel ministre de Finances que
eleven considerablement els preus
de venda de llurs productes 1 ter
cera la venda a més del doble de les
quantitats factibles de consumir-se
normalment, ha dirigit llur protesta
per majá de telegrames al Prelident
del Consell de ministres 1 al minis
tre de Finances.
Notes diverses
Després de l'espléndida victoria
obtinguda fa anime dies en la cursa
en costa de Gometz-Le-Chatel, on
va ter el millor teMps del día, su
perant veritables camnions. Ruesch
es trasiladá a la pista cie Montlery
per efectuar untas.
Les temptatiVes red/tiren del
t,ot, puix que bate el record mundial
de quilómetre amb sortida parada.
de tetes les categories al volant dura
Maserati tres litres, en el temps ré
cord de 25 segons 325, a la velocitat
antjana de 142 quilómetres 152 per
hora, millorant el de Thomas sobre
cotxe Thomas especial establert el
26 de maig 'de 1926 a Brooklands en
25 segons 74/000, a 139 quilóme
tres 860.
— projecta la construcció
duna autostrada de 110 quiltemetres
que unirá el llac Majen a Aosta.
Passará pels colla de Tano, Glera i
Rauzone, i rara possible ala automo
bilistes l'accés a aquelles magniii
ques regions.
— Sobre el canal de Furstenwal
de, proo de Berlín, ha estat batut
el récord de velocitat per out-boards
de 350 c. c. per Clement Beata, que
va aconseguir els 75 quilómetres per
hora.
etla
La seleeció catalana a
Madrid
Aquesta matinada han sortit cap a
Madrid, en autocar, ele jugadora que
en represen:tacha de Catalunya han
de jugar el "Torneig de les regions"
a la capital de la República.
Formen l'expeclició ele jugadors
Carroggio. maqueta, Bagunya, Pena,
Argemí. Agustí J.. Francíno, Tar
ruella, Roig, Massana i Queralt, con
a titulare, i Agustí N. Ferrer 1 La
cour, com a suplents. En total, ca
tome jugadors, deis quals correspo
nen set al Barcelona. tres al Ternas
se. tres al Polo i un al Junior.
Es traben ja a Madrid el senyor
Abella; delegat de la Federació, i el
senyor Maasip.
Demb, l'equip de Catalunya ha de
jugar contra la selecció del Nord, i
diumenge — segons el resultat de
dema — contra Valencia o Castelló.
CELLERS DE VALDEPENAS
Fundats en 1900 : Teléfon 54617
Una crida per teléfon i us servirem
el delicias vi de Valdepefias, a
5 pessetes garrafa de 8 litres
11""• .
• q4;71.t
'11 s
GRY
ELS QUE EMIGREN
Un jugador catalá de rugby
1Saelbrtaás,e ement. de
Madridd
l'Universitari, ha traslladat la seva •
residencia a Madrid, obligat !seis
seus estudis. Per aquest motiu, Sa
brás ha deixat vacant el seu 110e a
reqUip de l'Universitari 1 a l'equip
representatiu de Catalunya. En can
vi, és de creure que Sabrás no vol
drá deixax de practicar l'espata i cale,
per ant, el rugby madrileny haurá
trobat en ell un bon reforg.
114,0.7ir
L'ESTADA DEL NIATRIMONI
LINDBERGH A GINERA
Ginebra, 9. — L'aviador Lind
oergh la sev espesa han visitat
ele edificis de la Societat de Naciens
i de l'Oficina Internacional del Tre
ball. Fabra.
Ginebra, 9. — Lindbargh i la se
va esposa han e,stat rebuts pel Con
selled'Estat de la República i les au
toritats del Cantó de Ginebra. a
l'Ajuntament. — Fabra.
AAgA74E BOB
VESQUADRETA AERIA A
LOS ALCAZARES
Los Alcazares, 9. A les set del
metí s'ha observat gran animad()
a l'aerealrom.
-Els ofíciala francesas, a mesura
que anaven arribante eren saludats
obsequiats pels oficials espanyols.
Bis aparells franceses forera pro
veute d'essencia oli.
A les orase del mata han volee al
gime ofieills espanyols, i han; rea
litzats exercicis en l'aire.
En aterrar han estat felicitats pel
general 1 Oficials franceses.
A les nsu i vint minuts ha comen
eat el cordial corniat.
A dos quanta de deu Sha iniciat
raixecament deis aparells. El darrer
s'ha alcat a les deu i cinc minuts.
A les gis de la matinada htivieri
sortit des aviens amb companys del
que ahir aterra a San Xavier, per a
preparar a Rabat l'arribada de la.
resta de l'asquadreta.
M(7
44, • 'Air
att
4
9,119
BOL
ELS QUE EMIGREN
Sastre i Perera II, a París
Són a Paris, segons sembla per a
cloure tractes amb el Club Prancais
d'aquella capital, els jugadors Sas
tre i Perera II.
Sastre compta ja a.mb la baba i la
correspOnent autorització per a pas
sar als rengles de recluir) parisenc. No
h pasas, pena, el mateix a Perera II
— adscrit al Júpiter — el qual aa
marxat amb el seu arrue sense els
documenta necessarís.
Tenim noticies, peró, que eras per
meten assegurar que el Júpiter no
negará l'autorització corresponent...
si li abonen el t'etapas que demanará.
FUTBOL
INTERNACIONAL
Suissa-Alemanya
El din 19 del corrent a Zuricb se
celebrará al terreny del Grashopper
el paxtit Suissa-Alernanya.
Molt interessant per a constatar
la verita.ble cla.sse 1 forma de l'equip
teutó, que esclafá Bélgica, i en can
vi jugant tainbé a casa. seva sola
rnent acon.segui empatar amb No
ruega.
Anglaterra-País de Gales
Els seleccionadors de la F. A. hale
designat ja ala jugadora que han, de
representar Anglaterra contra el
Pata de Gales en el matx que se
celebrará el dia 17 a Newcast1e. HSóibnbsels Bir ivau), Goodhau
(Hudderstield) , capita.; Hapgood (Ar
senal), Strangea (Sheffield). Allen
(Portsinouth), Co pp ing (Loada),
Crocks (Derby), Grosvenor (Bir
iningham), l3owers (Derby), Bastin
(Arsenal), Brock (Manchestin).
he
Anglaterra-França
Per al mata Anglaterra-Vrança
que s'ha de jugar el 7 de deserabre
a Londres (camp del Tottenham). la
F. Francesa ha pre-seleccionat els
següents jugadors:
Portera: Desfosses Guillard. Bas
seDefenses: Vandooren, Rolhion,
Mattler, Mairesse.
Mig centres: Banide, Verlest, Kaue
Mig-ales: Gougain, Sehaswarth,
Delfoun, Delmar.
Mig-centres: Banide, Verlest,Kauc
sar.
Davanters-ales: Liberad, Courtdis,
Veinante.
Davanters interiors: Cheuva. Río,
Clerard, Cros.
Davanter-centre: Nicolás.
o
t.,
7:1 3II
.
tikph
iti.v.
%/e,
"Pa21 !Al bENz MERtE
Áw
¦issa "3 ir
$ '
¦
k
/
e
E
.11r,
Cirivasió de la /erra — Tarismes CamioNs d olis pesais senipre e: maleix
AVTOMOBILS TERNANDEZ • AVRt 14 D'ABRIL XAMFRA RAMBLA
8 la rambla
10 novembre .de 1933,
1933 C 1 1%.1 E 1\/1 A 1934
CRITICA
TIVOLI PRESENTA "D. QUIJOTE"
Producció: Vandor-Nelson-Film.
Exclusiva: Febrer i Blai.
Protagonistes: Feodor Chaliapine.
Dorville, Renée Valliers, Arete Mar
chal entre altres.
Direcció de: Pabst.
Modalitat: Parlada en francés.
Dialogada per: Paul Morand i
Alexandre Arnoux.
Comentan—El que el gran realit
zador G. W. Pabst ha portat al llene
amb el títol de "Don Quijote de la
Mancha". no pot dir-se que sigui
bra immortal de la més legítima glo
ria de les lletres espanyoles, Miguel
de Cervantes Saavedra. L'autor del
guió d'aquest "film", ha procurat
cercar, mes aviat, l'esperit del llibre
i deis personatges deis quals el glo
riós manxol de Lepanto ens parla
en el seu admirable, únic i famosís
sim Don Quixot.
Es per cinco que l'espectador no
ha d'anar a cercar, en aquesta pelí
cula, una transposició exacta i fide
digne del text de l'obra cervantina,
ni ádhuc atenir-se masas a eh. car
corre d'aquesta manera el perfil
' un perill gairebe inevitable—de ex
perimentar una forta decepció, puix
que en el "film" de Pabst trobará
• ‘IVOLI I
avui i cada dia
l'esdeven ment
cinematográfic
%tata
02 fi e
con JE
L1AP111
o n libo
de
G.W.
"ABST
›>2
peques coses que li recordin els pas
satges de Pincommensurable novela.
En comenea,r la projecció, per tal
que la decepció deis que acudenten
a veure la pellicula amb la Idea de
veure respectada escupolosament
l'obra de Cervantes sigui menys for
ra, es fa ja acuesta observació, ex
plicant que el "film" per no haver
estat possible fer-ne d'ell una adap
tació sincera de l'argument del Ili
bre, tan sois ha recollit d'aquest el
més noble i cinematográfic.
Per al realltzador d'aquesta pelí
cula no deixa d'ésser un gros incon
venient el fet d'estar inspirada en
una obra de tant prestigi 1 accep
tació com el Quixot, pubc que amb
la quasi impossibilitat de superar
o d'igualar amb imatges el valor li
terari del libre, i. per altra part, de
poder realitzar una adaptado exac
ta i sincera, el Regidor foreosament
ha de sentir-se defraudat com a es
pectador si en anar a presenciar la
película ho fa amb la illusió de
poder veure animats aquella perso
natges que el gran geni literari crea
en la seva inmortal obra.
A més a mes, tenint en compte
l'extensió del libre i el gran nom
bre d'aventures que en ell se succeei
xen, el "film" resulta excessivament
curt i decepcionantment mutilat.
Per tots acuesta motius que aca
bem d'exposar, "Don Quijote de la
Mancha" potser no aconseguirá dei
xar en l'espectador la bona impres
sió que probablement h hagués dei
xat de no haver estat inspirada en
l'obra mestre de Cervantes. n pú
blic hi va predisposat a, trobar-hi
una diversitat d'episodis que no hi
figuren, i és natural que en no veu
rels els trobi a mancar. Com és tam
bé facilment comprensible que no es
resigni a veure canvis que eh l no ha
via previst, i que, per consegüent,
creia trobar-los projectats d'acord
amb el que havia llegit.
Una altra cosa que no _passa des
apercebuda per a l'espeetador es la fi
gura del Quixot. La gent té una idea
tan exacta, tan matemática d'aquest,
que mai el reconeixerá de grat si
no observa les caracteristiques amb
etlé Cervantes l'ha descrit 1 els ar
tistes l'han dibuixat. El Quixot ha
d'ésser el cavaller de la "Triste Fi
gura", amb el seu físic gairebé es
quelétic. les seves faccions eixutes,
les seves arrugues... I cal reconéixer
que el físic de Fedor Chaliapine no
respon a tot abro, malgrat l'impe
cable caracteritz,ació amb qué se'ns
presenta el formidable cantant rus.
A niés hi ha alguna moments que
Chaliapine no pot oblidar la seva
condició de "vedette" d'opera, i els
seus gestos responen més aviat a la
del cantant que no a la del "desfa
cedor de entuertos".
Així, doncs—diran alguna després
d'haver llegit aquestes observacions
—Pabst ha fracassat. No; en abso
lut. La carecerá d'aquesta película
no és pas una cosa vulgar, sinó tot
el contrari. L'imic que pot din-se és
que el prestigios director ha topat
amb tots els desavantatges i els in
convenientes d'haver de portar al
llene un assumpte tan conegut pel
nostre públic i haver de concretar-se
a filmar una part tan minúscula i
adulterada de l'obra. Pero a part
d'aixo pot dir-se que la direcció, la
fotografia, el paisatge i el moviment
de la cambra, són una cosa perfecta,
que posa una vegada mes. de relleu
les magnifiques qualitats de Pabst,
que, en aquest sentit, se'ns mostra
com un digne seguidor deis éxits que
ha assolit durant la seva curta pero
brillantássima carrera cinematográ
fica. Creiem de toles maneres que
Pabst ha sofert una gran equivoca
ció en acceptar l'encárrec de dirigir
aquesta película.
Malgrat tots els inconveniente ex
posats, "Don Quijote de lá Mancha"
no pot'dir-se que sigui un fracas ci
nematográfic, ans al contrari, és una
producció digna de veure's, amb la
seguretat que tot aquell espectador
que no vagi a veure'l predisposat a
presenciar una reproducció exacta
del llibre del Príncep de l'Enginy, en
sortirá satisfet.
Técnicament ja hem dit que es
tracia d'un bon "film". La fotogra
fia és admirable en tots aspectos,
tant en les vistes de conjunt com
en els prirners termes. Cal no obli
dar que Pabst ha comptat, en la
reálització d'aquest "film", amb un
del operadora rnillors d'Europa.
Pes Cinemes
TIVOLI
Atrets pel títol de l'obra imrnortal
de Miguel de Cervantes Saavedra,
"Don Quijote de la Mancha", es veu
concorregudíssini aquest elegant tea
tre-cinema.
Del valor d'aquesta película en
parlern en un altre lloc d'acuesta
secció.
* • *,
FANTASIO
L'estrena celebrada anit passada
de l'esperat film "Milagro?", consti
tuí un veritable éxit de públic, que
emplená aquest distingit local.
El tema. l'objecte de l'obra, és l'ex
posició d'un problema no resolt fins
ara, d'un problema que provoca les
més aferrissades controvérsies, el
problema del guariment per mitja de
l'esperit, aixo és, un tema actual
ment de viva i descarnada actua
litat.
El realitzador de l'obra és Frank
Wysbar, que va colaborar en la rea
lització de "Muchachas de unifor
me", sota les ordres de Leontine Sa
gan, i ha sabut portar aquesta obra
sensacional per un camí sembrat
"-9 41N
.bP‘4,14,
El film del moment, pie de vibració patriótica i heroica
CATALINA BARCENA
La eminent artista teatral que assoleix un éxit
indiscutible en el film "La viuda romántica"
d'exquisideses, de delicadeses, sense
ferir sentiments de cap índole, a des
pit de la dificultat del tema escollit.
L'obra enfoca resoltament el pro
blema, el descobreix en els seus més
amagats aspectos. obre els seus més
oculta sécs per tal de mostrar-lo
ciar, diáfan, valentament, pero ja no
s'atreveix, en canvi, a una solucio
que podria ésser considerada extem
poránia. El problema, al final de la
película, després de grana mornents
d'emoció, d'indefinibles estranyes sen
sacions, continua essent problema.
Perqué, en realitat, la solució no ha
I AVUI I CADA DIA
la mes genial i sublim creació
de
las grandes rirotagomistascle
MUCHACHA! UMIFORME
fy
Eri
?MILAGRO?
Ry
(ANNA dc ELISA BETH)
Un prodigi de concepció i d'art del cinema
europeu, í un veritable miracle d'interpretació
NOT TULA. — Es despatxen localitats sense recárrec per als tres primers dios.
1
ddiháttilMilláa1Mel1tád~~^~~1
aparegut en la vida de la humanitat.
Hertha Thiele, la immensa Ma
nuela de "Muchachas de uniforme",
i Dorotea Wieck, l'exCuisida insti'm
triu, interpreten els principals rols.
Totes dues obtenen un triomf defini
tiu amb la seva difícil interpretad&
Deixem per al -dilluns vinent el
nostre comentad.
* * *
FEMINA
Continuen els plena diáriament en
aquest aristocrátic saló, per tal d'ad
mirar Catalina Barcena en la pro
ducció Fox "Una viuda romántica",
en la qual obté amb la seva acurada
i encertada interpretad() la consa
vació definitiva d'estel del llene.
Com recordaran els nostres lec
tora parlárem'i comentárern_com es
mereiXen, tots els elenients que la
integren. Avui ens plau de poder
fer cónstar que no ens equivocarem
respecte a qué "Una viuda román
tica" resultaria agradosa per al pü
blic.
* *
CAPITOL
Anit s'estrena en aquest concor
regut i popular cinema el film "Dan
ton", el qual, segons hom assegura,
recull i reflecteix amb gran dignitat,
espectacularitat i emoció, els fet,s
principals de la Revolució francesa
i de la vida amorosa i política de la
destacada figura de Danton.
Donarem el nostre comentad en
el vinent número.
IICWW
5.000 persones
veuen cada dia
i totes diuen que és el més mera
vellos que s'ha vist fins avui
ES UN FILM PARAMOUNT
URQUINAONA
Si hem de guiar-nos pels noma,
tant pel que respecta a la casa pro
ductora com pel deis seus intér
prete, podem considerar d'antuvi que
"Rasputin" assolirá l'éxit d'un veri
table esdeveniment.
Fixeu-vos sino: Casa productora,
Metro Goldwyn. Protagonistes: la
familia que amb més orgull detenta
URQUU\TAONA
Avui, tarda, ESTRENA
JOHN ETHEL LIONEL
BARRYMORE
r,
La farmlia
imperial
clel teatro
americano
Es despatxen localítats per avui,
denla i passat-demá, des de les
11 del matí
•4-1141111-4-m-allillwalzot
el cim de la cinematografia a
Hollywood: John, Ethel i Lionel
Barrymore.
?Pot esperar-se altra cosa que el
que deixem dit? Sincerament, cre
iem que no; no obstant, la veurem,
i prometem comentar-la com es me
relxi en el número vinent.
* * *
CATALUNYA
Segueix projectant-se en aquest
cinema la producció espanyola "So
nadores de gloria", película dedica
da, segons es fa constar en el seu
comerle, a tetes les mares que per
deren llurs fila al Marroc espanyol.
JUNTA GENERAL DE LA M. DE
D. C. E.
La Mútua de Defensa Cinemato
gráfica Espanyola celebra, el dilluns
passat una Junta general extraordi
nária per a tractar, segons fixava
l'ordre del dia, "Assumpte publicitat
Premsa".
El president, senyor Josep Vidal i
Gomis, després de donar compte als
reunits (la quasi totalitat deis re
sidents en aquesta ciutat) deis in
cidents ocorreguts recentment per
motiu deis acords adoptats en la
darrera Junta general, presenta a
aquesta la dimissió total de la Jun
ta de govern.
L'Assemblea, amb reiterada unani
mitat, acordá aprovar l'actuado de
la Junta de Govern, i es negá a ad
metre la seva dimissió.
També es va prendre l'acord de
convocar aviat una Junta general
extraordinaria per tal de nomenar
la Comissió que ha d'estudiar la mo
dificació deis Estatuts de la Mútua.
AVUI al
Fémina
,„„„,„,,„„w domarlo
Una actriu perfecta i una perlícula
magnífica
ITI~TTITTITPTIMIPPIPT~FT
10 novembre de 1933
—
la rambla
BL 1
"Nk
BALE
EL CALENDARI
DEL CAMPIONAT
El calendari del campionat de
Catalunya de basquet comença diu
rnange. L'ordre deis partit,s és el
següent:
PRIMERA DIVISIO
PRIMER GRUP
12 novembre:
Esportiva-E,spanyol.
P. Coratge-Juventus.
Manresa-Patrie.
26 novembre:
Patrie-Esportiva.
Manresa-Coratge.
Espanyol-Juventus.
3 desembre:
Espanyol-Manresa.
Juventus-Esportiva.
Coratge-Patne.
10 desernbre:
Juventus-Manresa.
Esportiva-Coratge.
Espanyol-Pa,trie.
17 desembre:
Manresa-Esportiva.
Coratge-Espanyol.
Patrie-JUventUs.
SEGON GRUP
12 novembre:
U. G. Badalona-Barcelona,
Iluro-Laieta.
C. C. Hospitalet-U. C. Jóvenes.
26 novernbre:
U. C. Jóvenes-U. G. Badalona.
C. C. Hospitalet-Iluro.
Barcelona-Laietá,.
5 desembre:
Barcelona-C. C. Hospitalet.
Laieta-U. G. Badalona.
Iluro-U. C. Jóvenes.
10 desembre:
Laietá-C. C. Hospitalet.
U. G. Badalona-lluro.
Barcelona-U. C. Jóvenes.
17 desembre:
C. C. Hospitalet-U. G. Badalona.
Iluro-Barcelona.
U. C. Jóvenes-Laieta.
SEGONA DIVISIO
PRIMER GRUP
12 novembre:
Juniors-Bages.
Aeronáutica-Cornella„
Atlas-Iris.
26 novembre:
Iris-Juniors.
Atlas-Aeronáutica.
Bages-Cornellá.
3 desembre:
Bages-Atlas.
Corne111-Juniors.
Aeronáutica-Iris.
10 desembre:
•
Cornella-Atlaa.
Juniors-Aeronautici.
Bages-Iris.
17 desembre:
Atlas-Juniors.
Aeronautica-Bages.
Iris-Cornellá.
SEGON GRUP
12 novembre:
Ripollet-Za _Copa•
C. N. SItiadell-Escletxes.
Cadci-Atletic.
26 novernbre:
Atlétic-Ripollet.
Cadci-C. N. Sabadell.
2.3 Com. Intendencia-Escletxes.
5 desernbre:
2.a Com. • Intendéncia-Cadci.
Escletxes-Ripollet.
C. N. Sabadell-Atlétic.
10 desembre:
Escletxes-Cadci.
Ripollet-Cbadeli.
2.a Cot..
17 desembre: -
Cadci-Rdpollet.
C. N. ISabadell-2.3 Com. Intendén.
Atlétic-Escletxes.
Els elles 24 i 31 de desembre no
se celebraran partits.
Les &Idea de la segona volta se
ran: 7. 14, 21 i• 28 de gener i 4 de
febrer.
tikeó
Sastre
GIMA
.,,,,,,,g,lioenumit11111111111111111111111111111IIIIIIIII1111111111111
Exites del formidable director,
erooner i pianista
F'aulCarlyle
"
que presenta els
10 Crazy Boys
en els TES DE MODA
i SORTIDA DE TEATRES
De 10 a 12 nit:
SEXTET TOLDRA
Programa selecte
9
~¦¦¦•¦•¦••••••••¦•••••¦•¦¦
UN HOMENATGE MERESCUT.—E1 dimarts vinent, el Sabadell, com a eptleg deis homenatges fer
vorosos de qué ha estat objecte aquests dies, será obsequiat amb un vi d'honor que tindrit loe al
oatl del teatre Euterpe. Aquest homenatge als nous campions de Catalunya ha desvetllat gran
entusiasme entre els seus partidaris i admiradors, i tot fa preveure un éxit formidable. Ens hi
adherim sincerament.
Tres ombres insignes
Tres ombres augustes shan incor
porat, aquests ales, al món dels morts
que no moriran mai: Paul Painlevé,
Calmette i Roux. En el tragí in
cessant de la lluita política actual,
la desaparició d'aquests tres homes
passara, tal vegada, inadvertida per a
la massa immensa dels electors. Quin
exemple, no obstant, el d'aquests ho
mes, posseits d'ideal huma i de força
creadora!
La figura de Paul Painlevé és d'un
carácter ben representatiu del geni
francés. Duna ascendencia humil,
camperola — la riqueza de França —
Paul Painlevé és el tipus de rintel
lectual francés que, de mica en mica,
s obre camí, modestament, al Oon
servatori d'Arts .1 Oficis, a l'Escola
Politécnica i a lel'ISorbona.
Maternátic d'una profunda 1 só
lida cultura, Prial Painlevé fou un
Ceis "pionniers" de l'aviació. No cal
dir que fou un deis qui primer van
volar al món. Es curios, oue entre
els primera que van arriscar-la vida,
en els cándida aparells de l'epoca ne
roica de la navegació ae'rla, es comp
tin dos hornea — Charlees Richet i
Paul Painlevé—igualment plena d'un
ideal superior, que els enlaira per
damunt la turba immensa 1 medio
cre deis "tecnics" de la ciencia.
D'aleshores ença, el seu interés per
raviacip,wittnilastar, en la seva„
,aetlyitat alatiflea exercint_a _Spr
bona la cátedra dé Mecánica de
fivids,1 que 8S cree>,, Universitat
de París, per a reemplagar la d'Hen
rt Poincare.
No cal que parlem amb gran ex
tensió de la seva activitat política i
social. Collocat entre els partidaria
de Dreyius, el seu discurs en defensa
d'Anatole France ha quedat clássic
com a mostra del que un intellec
tual pot fer en defensa de la justi
cia. Després, dusapt la guerra, en els
monients difícilZ én aquella moments
que es plantejá' el problema del
comandament únic, Paul Painlevé va
tenir Vencen deidonar la seva con
fianga a hornes 'eom Foch i Pétain.
Les altres dues figures, les de Cal
mette 1 Foux, són inseparables. Per
tanyents totes dues a aquella mística
que es va crearen torn a la figura
del profeta de la' rue Dutot, Roux i
Calmette han viscut tata l'epopeia
que els descobriments de Pasteur van
tragar amb datea glorioses. Formats
en l'ambient propici que el contacte
del savi crea al voltant seu, els dos
bacteriblegs que acaben de morir van
aprofitar aquesta época de "madu
resa" que tenen totes les ciéncies, i
durant la aual la intelligéncia aguda
i la tasca tenac, són amplament re
compensades.
La bacteriología acabava de néi
xer, gracies a la intuido genial d'un
,
borne mod.eat, que va saber utilitzar
unes guantes tecniques incipients i
crear-ne moltes de noves. El doctor
Roux va col-laborar en la mejor part
deis descobriments .de Pasteur, unes
vegades anónimarnent, i moltes no
minativament, Peró el moment ge
nial, el que assegurara al seu nom
aquesta immortalitat modesta, que es
la deis savia, será el del descobriment
de 1-antitoxina dif térrea", que ser
virá de base a la terapéutica d'aques
ta terrible malaltia. Després dels des
cobriments de Loeffler i de Behring,
relatius al bacillus de la difteria i la
seva toxina, els estudis de Roux van
tenir com a conseqüencia práctica,
replicado' del • sérum antidifteric..1
així tancaren .la primera etapa de la
lluita eontra la difteria.• El deseo
briment de Ramon de l'"anatoxina
diftérica", marcará el comengament
de la segona i realitzará quelcom mes
important encara que la terapéutica
d'una malaltia: la seva profiláxia.
La figura de Roux ha animat l'ad
mirable comunió laica deis ,monjos
de la rue Dutot, durant més de
quaranta anys. Lector infatigable,
crític sever, esperit agudíssim i duna
cultura humanista, el professor 114):
guiava els joves investigadors que
anaven al temple de la bacteriologia
en cerca d'idees noves.
El doctor Roux ha viseut, com un
per j. de LID<A
sant laic, una vida de renunciament
i de pobresa. La seva familia era.com
posta dels seus deixebles i deis seus
'libres.
El professor Calmette, sots-director
del mateix célebre Institut, ha com
batut també, fina a la fi de la seva
vida, en la bretxa contra la malaltia
el dolor humans. En l'época a qué
ailudim mes amunt, i qq.ill la con
sagrado oficial es proposa fer .
dar a Pasteur les injustícies i els es
carnis de l'Academia de Medicina i
dels pontífexs del moment, Calmette.
metge militar, treballa amb el "pa
tró" en certes infeccions com el có
lera i la pesta, La lluita contra les
malalties infeccioses comenga d'en
trar al domini de la política social i.
internacional, i desorés de la crea
ció de l'Institut Pasteur de París, es
planteja el problema- de la creado
deis instituts colonials. Calmette,
inaugura el primer, a Saigon, i con-.
tribueix a l'organització deis altres..
La seva vida científica s'encarrila
aleshores en dues direccions, que
moltes vegades s'entrecreuaran: l'es
tudi deis verins .vegetais i animals.
com el de les serps i el de la toxina
tuberculosa. Aquesta darrera tendera-,
cia és la que l'ha conduít, al deseo
briment de la célebre vacuna B.B.G.,
gracies a la qual una esperança irn
mensa es deixa entreveure en la iluita
social contra II ,tubeeculosi.
' yorganitladó-.',aattial
de tubercniósi, 'FInsti'.ut PaaterIg.
son robra de_Calrnette. Jn noMbre,
ja molt importarit, d'infanta veda-.
nata, figura ala fibrers del servei d'es
tadística. La vacuna B.C.G. sortit
del, període heraie il'aquesta.,~ de
descobrimerits,..pldx. que' s'hirprovat.'
duna manera terminant;la seva.."ab-.
soluta ,innoctritat'Z. Ni' calúmniea ni
enveges no han pogut minar la,veri-'
tat..El segon període comerma ja;. els
infanta qne van ésser vacunats, per
primera zegada, segons"les prescrip,,
• cions de "Y;almette deis seus' cl
laborador, tindran avt deu anys.
dintre" de deu més, quan a les
grans eiutats >coro París. Marsella.
Lió, Barcelona (és just fer esment
de la infatigable tasca del doctor
Linfa Sayé, a favor ,de les idees de
Calmette) les estadistiques de mor
bilitet 1 de mortalitat per tuberculosi
acuain una disminució, el nom de
Calmette rebrá l'homenatge d'honra
dese científica que mereix.
Tres hombres que combregaren en
el mateix ideal: el de l'esperit!
Joaquim DE LUNA
Hale!
I RESTAURANT
Coberts a 10'50 ptes. i a la carta
Plats regionals. Excelient cuina
1 Servei perfecte Salons per a
lodos i Fules
Orquestra Preus moderats
muno AMg AQUE/T PERFUM
DEIXARÁ
PEP ON PA/71
UN PATTRE
DE D1fTINCIÓ
EXTRAC"TEJ • LO CION./ C O LONIEJ- • PO LVOR./
¦¦¦
L'agonia del port de
Barcelona
Un arbítrí que fa perdre 100 000 iornals
als obrers
No fa Das gaires dies que en aques
tes mateixes columnes de LA R.AM
BLA posávem de relleu la precaria
situación que travessa el port de Bar
celona. No é,s una qüestió de classe
—escriviem—perque tant els patrons
com els obrera estan igualment in
teressats evitar l'agonia que viu
el pon t de Barcelóna.
Estem avui contents de .veure que
aquests desitjos genninament inspi
-rata en l'amor i i grandesa de Bar
celona, han plasmat en una primera
reunió pública celebrada ahir al tea
tre Goya, i a la qual assistiren mes
de 2.000 persones, en llur mejoría
de la classe obrera, que és la que
mes directament toca les conqüén
cies d'aquesta situació de crisi del
nostre port. Hi eren representades
tant les entitats patronals com te
tes les d'obrers que es guayen el pa
en el nostre centre d'activitats més
important, i en tots ells es palesá
duna manera clara la necessitat de
ter el front únic (permeteu el mot)
per .salvaguardar la vida del port de
Barcelona que es' troba en perfil.
La primera dificultat que cal re
soldre, o millor dit- que cal remun
tar, és aquest impost de 11 per 100
que excepcionalment és cobrat als
generes que són importats pel port
de Barcelona 1 la qual recaptació
serveix per a nodrir els fons de la
Junta Mixta d'Urbanització i Aguar
terament. Aquest absurd impost po
. sat per la Dictadura de Primo de
Rivera ha agreujat considerable
ment l'anómala situado del nostre
port en aquest període de crisi. Men
tre aarcelona fa, l anys pel aeu mo.ra
vimentlera considerrat l tercer .port.
. de la Medlterránia .1 el. primer
panya, atrtul velera arrtb el natural
dolor que ja no sois dista molt de
poder constituir-se com un pres
sumpte rival amb ola de, Marsella i
Génova, sino que ha vist la seva
hegemonia peninsular pasear. pels
porta de Malencia i Bilbao. Avui, per
moviment, - el port de Barcelona ja
no és el primer: Es el tercer d'Es
panya!
La raó és _fácil . comprendre;
mentre el port de Valencia, per exem
ple, era un pon. 'esserrcialmen
portaciá de productes agrícoles, Bar
celona, en canvi, era el niés impor
-tant grácies a la gran cuanthat de
les seves entrades de productes es
trangers destinats no solament al pro
veiment de les primeres meterles que
en gran quantitat requereixen les fa
briques catalanes per a llur transfor
meció. sino que també per la major
facilitat i barator dels nólits i per
la millor manipulació deis nostres
obrers del port, disposava d'un "hin
terland" que s'estenia a tot el centre
de la Península. En gravar En Primo
de Rivera tetes les importacions que
es ,feien pel pont de Barcelona amb
l'arbitri d'un 1 per 100 sobre els drets
de duana, aconseguí amb un refina
ment que ningú no hauria cregut
capaç en cap deis Gaveras centraba
tes que abans havíem patit desballes
tar tot acarea portentos comerç de
transit que es feia Der Barcelona.
Des d'aleshores, els receptora de Ma
drid, Saragossa i altres places impor
tanta cregueren més oportú avitua
llar-se sigui per Valencia, sigui per
Alacant o pels ports del Cantabric. La
punyalada que s'ha donat al port de
Barcelona ha estat gairebé de mort
1 sembla mentida que l'opinió hagi
tingut tanta paciencia en no suble
var-se abans d'aquest arbitri simple
ment estúpid que constitueix un
atemptat directe al més essencial de
la nostra economia.
Hora calcula que només en obrera
del port, la minva de les importa
cions pel port de Barcelona a causa
d'aquest 1 per 100, representa no
menys que cent mil jornals a l'any.
Son mes de 300 obrera del port que
es queden acuse feina cada día, sense
comptar els milers de jornals que
'*Presenta el transport, l'ernmagat
setuatge o facturacions de les grans
qtrantitets que s'han desviat per al
tres porta d'Espanya.
Com pot veure's per aquesta sim
ple xifra, l'afer és transcendental i
en aauests moments de crisi, que les
nostres industries també estan a mit
ja producció i, per tant,- l'entrada de
primeres matéries també sofreix un
collapse, amb la cual cosa la crisi s'a
guditza, la continuado de l'actual es
tat de coses és de vida o mort per
a milera de famílies, car l'atur va
intensilicant-se cada dia.
No és d'estranyar, dones, que en
Pacte d'ahir fossin representades les
entitats deis obrera Que tenen llur
11
CHRYSLER
PLYMOUTH
DE SOTO
Vegeu els DARRERS MODELS acabats d'arribar de fábrica
en els seus Salons d'Exposició
Avineuda 14 d'Abril, 435
CONSULTEU ELS NOSTRES PREUS
¦111•1111111111111~1,
S. E. 1. D. A., S. A. — Vendes: Avinguda 14 d'Abril, 435
Tallers, Servei, Recanvis. / Rosselló, 132 al 138
...#11,7 2. Imr, w. ,...row
41,
vida i llur pa en les activitats del
port de Barcelona.
Es un problema en el qual s'hi ju
ga l'esdevenidor del nostre port i la
tranquillitat massa amenagada de
molts milers de famaies necessita
des. Per aireó és de clare que la Ge
nelitat de Catalunya, a la qual han
acordat adreçar-se els interessats en
l'Assemblea d'ahir, estudiará amb te
tu cura aquesta qüestió vital i que
els nostres representants a les Corta
de Madrid sabran defensar el puxtt
de vista que es planteja cruament al
port de Barcelona: el dret a la vida.
VICENQ BERNADES
RADIO
SUPER IIETERODINO
5 LAMPARES
per a tota mena de corrents.
Garanteixo sentir l'estran
ger, sense antena ni terra..
Preu 500 PESSETES, amb el
40 per 100 de descompte per
al públic. Net, 300 PESSETES
CASA PEIX
BOQUERIA, 47
@jure
_ ,y9
per d'
En Bigas ara es despenja
ens fa saber que el cotxe de
preu que representa, va sense
palanca de canvi, com si aixó
fos una novetat, fa més de
quinze anys que l'"Owen
Magnetic" ja ho va presentar
per cert amb ben poc d'éxit,
aquesta marca ja no existeix
ara... amic Bigas t'has llevat
tard.
ÚNIY,45)
Ara l'Esex i l'Hudson, que
per l'Abada] sempre havien
cstat cotxes de despreciable
categoria, seran els millors,
puix que es rumoreja que ell
n'agafará la representació. Sem
pre s'ha vist aixó : sols és bo
lo que eh l té : també ho deja del
"Buick".
Tio Saco, ets un pavero...,
IMPERMEABLES
solament
IMPERMEABLES
Gran aSsortiment per a collegialS
Fábrica : BALMES, 18
(xamfrá Corts ngtalanes)
Pacareu 1 Serifiá
S. en C.
MITING
DE PROPAGANDA
) d'Esperri
de Wat!'
al
DISTRICTE IV
Centre Catalanista
d'Esquerra
(Rambla Catalunya, 6),
RUBIÓ TUDUR/
JOSEP SERRA
REIS BERTRAL
SOLER I BRU
la rambla
musam•
PREUS DE SUBSCRIPCIO
Trimestre ... 2'50
Semestre... ... ... 4'50
Anual ... 9'—
El paganaent pot ter-se per
Gir Postal o amb egells de
Correu
1
.11•1¦
ce la
VISTA
de 9 a 1 i 3 /, -
Avda. Portal de A
l'Angel, núm.
(esport i ciutadania)
11 Casa R o d61
Fontanella, 14
El millor assortiment
i preus en abrics i vestits
confeccionats per a nois
isig~1~~~111•11-.
Diumenee vinent, día 12, a les onze del mal
a la piala "Monumental"
els homes de la democrácita republicana
socialista parlaran al poble de Catalunya
DE DE
ORADORS: Humbert Torres
Lluis Bello
M. Serra i Moret
Caries Pi i Sunyer
Ventura Gassol
Lluis Companys
Francesc Maciá
Ciutadans: no deixeu d'acudir-hill
hollo de
Unió Socialista de Catalunya
CANDIDATURA DE DIPUTATS A CORTS
Barcelona-Ciutat
FRANCESC MAGIA
LLU1S COMPANYS
J. SUNYOL I GARRIGA
J. MESTRE PUIG
AURORA BERTRANA
M. RUBIÓ TUDUR1
J. RIERA I PUNT1
OUERALT CLAPÉS 1 HILARI SALVADOR
NARC1S GUERRA
1 ANTONI VENTÓS
1 R. FOLCH I CAPDEVILA
11 JOSEP VILADOMAT ABEL VELILLA
(Segons ha declarat el President Maca als pe
riodistes, el nom que falta será, conegut molt ayipt.
Segurament serh un deis actuals carididats per la 6ir
cumscripció de Barcelona, el qual serh substituit per
Jaume Aiguader, qui, pel seu chrrec d'alcalde de la
no pot figurar en la candidatura de Bar
celona).
1
.\
1422 ,•¦••• •
-
• do,'
gi;;Ilií;
•••*------
-
lo B1'111111,
•
st10-4,skytyport.:
-
Yotar per les dretes és votar contra Catalunya 1 contra la República
per SANSALVADOZ