Rambla, La (1931-1935). Núm. 207 (4 des. 1933)

              rainra
(esport í ciudadanía)
Any IV. — Número 207
1~1111111~ffillilli
4 desembre de-1933
Barcelona
Redacció 1 Administració : Rambla Canaletes, 13. pral. — Teléfon 14757
Les eleccions del
17 seran la segona
volta de Barcelona
Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu : 20 céntima
-133;40, _11.4011. "47 4:101t"
• • .per• • ma
Iones la ,'•-•oaodidáttira. • socialista
Es dec ara l'estat de prevenció a tota la República
(Vegi's informació a la phg• )
UN
EL MOMENT POLIT C
ERROR
No s'ha pogut arribar, dissortadament,
a una perfecta entesa entre les esquerres ca
talanes —taicom propugnava LA RAM
BLA — per als comicis municipals. Si bé
s'han guanyat posicions en relació amb pas
sades eleccions i s'evita l'espectacle trist,
dolorós i perillós de veure una lluita entre
homes i partits d'ideals afins, no s'ha acon
seguit una collaboració positiva. En efecte,
el Partit Nacionalista Republica i «Acció.
Catalana» han fet públiques ahir les res
pectives notes en les quals neguen la colla
boració directa amb «Esquerra Republica
na», afirmen que no presentaran candida
tura própia i reeomanen d'una manera més
o menys directa la votació de la llista d'Es
guerra Republicana de Catalunya.
Es amb relativa satisfacCió que, dintre
el mal, constatem la millora. Val més aixo
que res, considerant, peró, que no és sufi
cient, ni, al nostre veure, és el que exilien
els actuals moménts deis homes de la demo
cracia catalana.
Creiem que ni el fet de considerar com
a un simple detall polític les eleccions mu
nicipals del dia 17, ni, d'altra banda, la
violéncia de la passada .campanja electoral
són arguments prou sólids per a explicar i
justificar la negativa del Partit Naciona
lista Republica i Acció Catalana.
No ens enganyem : les eleccions munici
pals del dia 17, sense negar llur sentit ad
ministratiu, seran essencialment polítiques.
Tindran el sentit de ratificar o de rectificar
les de diputats a Corts. Tindran sobretot,
a Catalunya, baluard de la República, una
significació de victbria o de dedeta de les
esquerres catalanes i de totel les esquerres
d'Espanya. La importancia d'aquest matís
és; al nostre veure, per a nosaltres mateixos
i en relació amb la resta de la República,
formidable.
I encara un altre aspecte : el de la pos
sibilitat evident que l'entesa entre les es
querres catalanes, iniciada en les próximes
eleccions Municipals, s'hagués enfortit—ai
xí ha estat insinuat i així Inbcreiem nosal
tres de necéssitats absolutafins a arribar
a un contacte estietíssim, que sUpétés'
mit municipal per arribar, amb-saisfacció
de tots els demb'crates catalans, :fins or
ganismes dé Govern de Catalunya.
ANIVERSARI
laird
Calgué que unes, bales ho
micides tallessin eii sec la
vida d,'aquell Iran' ciutad'a
que es digué Francesc Lai
ret, perqué tots els republi
cans sense diferbncies de
matís — u fessin justícia.
Com en el cas de Salvador
Seguí i tants d'altres, injju
riats i calumniats i elevats a
la categoria de símbol des
Quant al que sembla argurnent basic
de la nota d'Acció Catalana, relacionat
amb la passada campanya electoral — que
avui creiem fa difícil, i poc recomanable,
l'entesa — no és tampoc, a judici nost re,
gens convincent, A part que en política tro
baríem un sens fi d'antecedents d'una fini
ta momentania d'homes i partits afins —
basada, més que en diferIncies ideológiques
reals, en gestions de matís, en procedi
ments, en personalismes i passions de par
tit—, podria replicar-se, per -exemple, que
en la própia candidatura de la «Coalició,>,
en la jornada del 19, figuraven noms
que; poc temps abans, s'havien combatut
aferrissadament.
En canvi, els resultats electorals del
dia 19, amb la victéria de les dretes i el
triomf de la Lliga, justificaven plenament
aquesta allano d'esquerres. No solament
l'explicaven en absolut, sinó que ara, de17.
prés del qué ha passat, a la democracia ca
talana se li !ara, difícil entendre la fallida
— adhuc relativa -- de l'intent de coalició
d'avui, per a aquestes eleccions municipals,
la trascendéncia política de les quals no es
capa a ningú.
En definitiva, cal fer moltes coses i cal
fer-les amb urgéncia, potser amb amb ur
gIncia de minuts, perb per a fer-les, per
qué l'actuació sigui eficfiient, perqué l'ac
tuació deis dirigents de la democracia ca
talana trobi fora de Catalunya el ressb que
la vida de la República i l'integritat de les
llibertats catalanes exigeix, és condició ab
soluta, imprescindible, la unió plena, ínti
ma de tota la democracia catalana, i per tal
d'assolir-la bé valen la pena els sacrificis
deis homes que en un moment de triomf han
merescut la confianga del poble.
Peró, de momeut, les coses no semblen
ja tenir remei. Ho lamentlm:profundament.
Nosaltres, que conei''xem personalment els
dirigents d'Acció Catalana i del Partit Na
cionalista Republia, creieni en el seu •pa
triotisme, del qual no seria lícit dubtar.
Creiem, perb, sincerament, que han caigut
en un error més. I desitgem de cor que no
hagi de pagar-lo el nostre poble catan,.
J. S. i G.
~o
prés d'haver iet el sacrifici
de la séya vida. ' '^
La democracia republica,
na ha coinníémorat- aquests
dies ,e1 trepé aniversari de
l'assasSinat d'afinen borne
trágica dfsfer,ra física—cai
gut un capvespre de novem
bre de 11920, •damunt les
llambordes d'un carrer cén
tric de la ciutat quan anava
a intercedir per uns perse
guits, per uns companys
d'ideal.
Lairet —el republick cent
per cent—va caure a la por
ta de casa seva, quan la'de
mocracia republicana espe
raya més d'ell. Caiguél as
sassinat péls agents a_mpu
deis vetlladors de l'ordre,
d'un ordre «sui géneris» que
tenia per emblema la pis
tola.
Ara fa tretze anys. En
aquests tretze anys han pas
sat moltes coses. Caigué Lai
ret, perb darrera d'ell cai
gueren — i no pas a traido
ria, sinó per la voluntat del
poble — els inductors d'a
quell assassinat i de- tants
d'altres. Ara fa tretze anys
Pulla la vela
(Unes interessants manife‘tacions de senyoi Albert Bastardes)
L'horitzó polític. cada dia que
passa, es presenta Inés 'confos i Inés
incert. L'opinió republicana i es
guerrista, el ciutada que no milita
'en cap organització. en cap partts,
se n'adona. Viu una nuca desorien
tada. No sap qué fer. Li diuen tan'es
coses, li auguren tants esdeveni
ments, veu tants perilla darnunt
que a vegades perd el cap i 4 tan
posar fora de si.
S'acosten les eleccions municipslis
Heus ací una bona °casi óper a -es
cabalar-se del contrat.ums sofert el
dia 19.
S'ha pardal duna ntesa electoral
entre tots els panits oatalanistes i
republicans. S'ha treballat mort en
aquest sentit. Fins s'han donat al
guns noms. Ufl d'ells ha estat el de
l'ex-alcalde republica de Barcelgna
senyor Albert Bastardes.
El senyor Bastardes, -atalanista
100 per 100, republicá íntegre, polític
auster, digne company i amic de
Francesc Layret, milita avui en els
rengles d'Acció Catalana Republi
cana.
Hem anat a visitar-lo al seu do
micili. Hem cregut interessant -solli
citar del senyor Bastardes una im
pressió personal del moment politic
actual.
Li hem exposat la nostra preten
sió. Peró el senyor Bastardes, amb
molta amabilitat. ens ha dit:
—Ho sento molt. M'he fet el ferm
propósit de no accedir a cap inter
viu. Milito en un partit. No sóc més
que un soldat.
Per tant m'he imposat el deure de
no fer cap mena de declaració de
carácter polític."
Insistim novament. Li partem de
les dificultats que experimenta el
régim. Posem de manifest la impor
tancia que tenen en aquests mo
ments les declaracions politiquea
sobretot quan provenen de persones
com, el senyor Bastardes.... Tot és
inútil. Negativa absoluta.
El nostre interviu amenaça fra
cassar. Haurem de tornar-nos-en
sense portar a cap el nostre intent
informatiu? Mentrestant observem
que el senyor Bastardes s'asseu.
Ens ofereix una butaca. Respirem.
"Aixó marxa bé." Sense replicar
complim la seva invitació. No los
cas que...
Comença una conversació, una
interesant conversació, de la qual
transcriurem els fragments més in
teresants i actuals.
Comptant amb la indulgencia 1
comprensió del nostre amable "cau
seur" transcrivim el següent:
El vot de la dona
—E1 triomf obtingut per les dre
tes és degut, en gran part, al vot fe
mení. Les esquerres espanyoles han
actuat d'una manera estranya i des
igual
Per una banda han ferit el senti
ment religiós de la dona dictant
lleis contraríes a la seva manera de
pensar i per l'altra banda U han do
nat el vot, l'arma legal, amb la qual
ha pogut atacar 1 denotar els que
i aquella democracia per la
qual lluita i sucumbí Fran
d'altres. Ara fa tretze anys,
altra vegada • per la reacció.
L'ombra de Lairet—ombra
i exemple — reviu aquests
dies d'angoix,a i deperill, en
el pensament de tots els re
publicans. LA RAMBLA,
en el tretzl aniversari de la
seva mort, ret el seu home
natge a la membria del gran
desaparegut.
no feien cap cas de la seva religio
sitat.
Cal tenir en compte també el grau
de cultura que té la dona espanyola.
Les esquerres en aquest aspecto
han procedit amb eXcessiva'lleugere
No ahan aturat a pensar que les
dones d'aci són diferents a les d'al
tres paisos. Han anat massa de pres
sa. Han volgut transformar en un
mes, en un any, l'obra de trenta,
quaranta o més anys. L'han .precipi
tada.
Cal un període de transició. Re
formar les institucions d'un país és
una empresa rela.tiv~ent- fácil. Pe
rói reformar l'esperit, combatre sen
timents i voler extirpar una idea: es
cosa de molts anys.
Cal tenir present l'exemPle de
França. Malgrat els seixanta-dos
anys de República, malgrat la colla
boració de la dona durant la gran
guerra, malgrat estar el regim sufi
cientment consolidat, la dona de la
venta pública continua sense te
nir el Vot.
La llei electoral espanyola
—Una altra falla de les esquerres
ha estat la llei electoral que' ha ser
vit per a ,fer les darreres eleccions.
AqueSta'llei; que té innegables en
certs, té' en canvi un nombre majar
de desencerts.
Sense el vot femeni, i amb una
unió absoluta, ferma i segura entre
tots els partits esquerrans — sonso
fraccionaments suicides — l'esmenta
da llei hatiria donat una rendiments
inapreciables.
Segurament la devien fer c,onven
cuats que darrera d'ells tenien una
massa compacta i entusiasta que ola
donaria el triomf.
Ha estat una altra equivocació.
Les dretes se n'han aprofitat. Es
molt sensible aquesta ensopegada.
Ja en comencem a tocar els resul
tats.
La reacció s'ha envalentorfat i pro
curará per tots els mitjans possibles
treure's l'espina deis dos anys i mig
de • govern de les esquerres.
Molt lamentable; tan prompte com
sigui possible caldrá reparar aques
tes equivoc•scions 1 procedir més as
senyaladament. amb més cautela.
Grades a aquesta absurda Ilet
ahan quedat sense acta homes com
Marcelli Domingo. Ortega i Gasset,
Sánchez Roman, Ossorio y Gallar
do, etc.
Amb penes 1 treballa i mercés a
l'ajut dels socialistes, ha pogut sor
tir una personalitat com el senyor
Azaria. Nornés hauria faltat que un
horno de semblant categoria política
s'hagués quedat sonso representado!
L'anonadó de les eleccions
—Anullació de les eleccions? NO
ho crec pas gaire legal i oporto.
Per alió m'ha causat una gran
sorpresa la dimissió del senyor Bo
tella Asensi.
Les raons que adduia en la seva
neta no m'han convençut, franca
ment. M'han semblat poc clares i poc
sinceres.
Potser el disgust d'haver-se que
dat sense
Tant com havia combatut els dar
ters governs dé! senyor Azaria!
?De qué li naurá servit haver col
laborat en la indigna obstrucció par
lamentaria que •feien els radicals?
Podem dir que en el pecat ha
trobat la penitencia.
Antiestatutistes
i revisionistes
—Pel que fa referencia al nostre
Estatut, jo cree que Catalunya tro
bará en les futres Corta espanyoles
una viva hostilitat. Els obstscles i
les .dificultats s'acumularan i faran
dificilíssim la discussió i la resolució
deis- problemes pendents.
No obstant, seria possible que els
representants parlamentaris que for
maran la majoria de la futura Cam
bra, un cop enfrontats amb les rea
Wats del govern tindran interés a
fer una política d'equilibri.
No cal perdre de vista que les dre
tes, els reaccionaris, han fet una
cannyanya electoral uetament deina
gógica. IIan promes el que ella ra
bien que no pedien donar. L'anulla
ció de l'Estatut i la revisió de la
Conslitució han estat els priwipals
arguments de la propaganda dre
tista
Tinc les meves raons pe ra creure
c,ue no 1.-Jr..ran portar a f:ap el pri
mer inten, car Cataltinyi n'estic
segur, ,.'aix.:.earia. amenaçadora. Des-,
prés hi ha penddlt li discussió del
de 13iscals...
Quant a la revisto de la Consti
tució, ja sabem tots que no passa
d'esser una cosa totalment irrealit
zable i inwessible.
DPiXCIYI, dones, lile em reuneixi e/
Parlament espanyo!.
?Un front Esquerra
Lliga Catalana?
La jornada electoral del 19 plan
teja un problema. ?Quina és la ve
ritable representació parlamentaria
de Catalunya? L'Esquerra o la Lliga?
Com actuaran? Tant l'una, com
Ira representen dues tendéncies
litigues ben oposades. Esquerra 1
dreta. Ideal i interessos. Democra
cia i conservadorisme. Tenen. peró,
un punt de coincidencia: N defensa
de l'Estatut. Per tant, les dues mino
ries tenen el deure. l'obligació inelu
dible, quan es tracti de consolidar
les llibertats obtingudes, de deixar de
banda interessos de partits i matisa
cions partidistes. per recordar-se que
són catalans. •
Del contrari, si els nostres adver
saris ens veuen desunits i distanciats
s'aprofitaran de la situació per com
batre'ns i fer-nos impossible la vida
autónoma. Cal esta! preparat per a
les batalles que s'acosten. La qüesti6
.n..onómica portará debat,s difícils i si.
turicions compromeses. Les dretes es
ranyoles discutiran fins al darrer
céntim. Escatimaran tot el que po
dran. Estatut sense diners seria molt
difícil de rrontenir.
(Acaba a la pág. 2)
3
BEBI. — Som els homes de la sort.
ANTONET. — Per qué ho dius,
BEB1.— Sí, home, perqué si el Royo Villanova i el Garcia Sanchis en Roe de fer politica fessin de clowns,
ja fasta temps que hauriem hagut de plegar nosaitres. Ellsón millón.
(per Ne1-1o).
r
2 1 I' a rfij b 1 a
4 desembre ele 1933 •
La segona volta electoral
Desanimació
Madrid, 3.—La nota característica
de les eleccions d'avui ha estat rabs
tenció electoral, especialment per
part de les dretes, fina el punt que
en la majoria deis collegis fins a ben
entrada la tarda no havia votat més
que el 50 per cent deis electora
També cal registrar una gran efer
vescencia, amb gran nombre de coac
ciona, intentant-se per tots eLs mit
jans impedir que determinats ele
menta política emetessin el sufragi.
S'han registrat múltiples incidents.
encara que cap afortunadament ha
tingut importancia.
Urna trencada
A la secció 70. installada al Tri
bunal de Comptes, aliaren a emetre
Bur vot alguna asilats de l'Asil del
carrer d'Almagro. núm. 3. ELs in
terventora socialistes protestaren, i
. el candidat senyor Trifon Gómez,
que es trobava present, protesta tam
be. per entendre que encara que els
asilats figuraven al cena no havien
de votar, ja que anaven coaccio
naba La protesta es féu constar pela
-.nitres membres de la Mesa, i quan
Ia votació d'aquests asilara continua
va, l'apoderat del candidat socialis
ta senyor Marial. Balbino Vega a
Cebedo. s'acost.a a la taula. i sense
que ningii ho pogues evitar, dona
un cop de nuny a la urna i la tren
ca. Rápidament Bilbano es féu es
capol. peró fou detingut per uns
guardies que hi havia a la secció i
traslladat a la Comassaria del dis
tricte. Amb aquest motiu, i d'acord
amb l'article 40 de la Ilei electoral.
resta ajorinada fins demit la vota
ció. i es colloca a la porta del colle
gi l'advertiment pertinent.
Los forces d'assalt prote
geixen els religiosos
També es produiren a darrera ho
ra altres incidents perqué en una de
les secciona de Cuatro Caminos hom
s'adoná que anava a votar una mon
•je, vestida de seglar. Algunes dones
la increparen, i ádhuc arribaren a
agredir-la. La monja es refugia a
l'entrada de la casa número 158 del
cerrer Bravo Murillo. Arribaren les
forces d'assalt, les quals després de
restablir l'ordre acompanyaren les
menges a emetre llur vot i despees
les scguiren fins a deixar-les fora
deis voltants del collegi.
Els interventors socialis
tes protesten que votin
les monges
A la secció 45, establerta a l'Esco
la Municipal del earrer de Santa
Isabel, número 6. votaren lea reli
gioses de l'Hospital General y del
Collegi de. Santa Isabel. en nombre
cie cent-setanta. Aquestes monges es
posaren a la cua a primeres hores
del mati.
Els interventora socialistes protes
taren que es permetés votar aques
tes religioses, considerant que catan
incloses en incapacitat per a emetre
el sufragi. perqué efectuen serveis
en establiments benéfica. Els inter
ventora de la dreta. ajudats pel Pre
aident de la Mesa, defensaren els
drets de les religioses. i aleshores
els socialistes reclamaren la preen
cia d'un notad perqué aixequés ac
ta del fet.
El senyor Martínez Barrio
s'absté
Els periodistes esperaren durant
tot el matí i tarda, fina que comen
caa l'escrutini, la presencia del Cap
del Govern, a la secció del carrer de
la Palma, on Ii corresponia diposí
tar el seu vot. El senyor Martínez
Barrio sha abstingut, i, per tant,
no ha acudit al collegi electoral.
Votael President
de la República
A la una de la tarda, a l'Escola
Superior del Magisteri. on estava
Installada la secció en la qual
corresponia votar al Cap -d'Estat, di
positaren llur vot el senyor Alcalá
Zamora i la seva mullen A la parta
s'aglomera gran quantitat de públic
i nombrdses militants de les joven
tuts socialistes. El President fou
aplaudit mentre els joves socialistes
cantaven La Internacional.
A la porta d'un collegi establert
al carrer Dos de Mayo, es produlren
alguna incidents en anar a votar
unes germanes de la Caritat. En
baixar aquestes del cotxe que les
concluí fina al collegi, la gent que
hi havia a la plaça comença a xiu
lar i protestar, i els gtaardies d'as
salt es veieren obligats a carregar
per dissoldre els grupa. L'incident
es repetí en presentar-se a votar dos
capellans.
El públic exterioritza la
seva protesta contra les
monges
Votaren durant el matí setenta
germanes de la Caritat de l'Hospi
tal General, i altres no han pogut
fer-ho per no portar documenta acre
ditatius de la aeva personalitaL
Aquest incident en provoca d'altres
a la porta del collegi, per haver-se
paralitzat la votació més duna ho
ra, la qual cosa suscita que 'es for
més una cua llarguíssima. En sor
tir les religioses, el públic, que ja
shavia donat compte del que passa
va, els exterioritzit el seu disguts
adreçant-los frases molestoses i ád
huc hi hagué qui volia agredir-les.
Les monges foren protegides per al
guna joves d'Aula' Popular. La for
ea pública es velé obligada a donar
algunes carregues per aclarir el
voltants del collegi, i resultaren al
guna contusos. Alguna d'aquests fo
ren assistits a la Casa de Soaors.
Amb motiu d'aquests incidents han
estat detinguts, entre altres, un sub
jecte anomenat Antoni Maldonado
i Sánchez. al qual fou ocupada
,una porra amb la segitent inscrip
ció : "Llei electoral 40 per 100. Casa
de Socors 1 Gula de Madrid".
En altres collegis ea registraren
collisions entre els repartidora de
cand ida tures.
Manifestació comunista
Madrid, 3.—A dos quarts de.. deu
de la nit comença a afluir caria la
Poeta del Sol, per carrera diferents,
nombrosos comunistes, els quals l'es
tacionaren entre els carrera de la
Montera i Arenal. Els grupa eren
formats per unes mil persones, i s'or
ganitzaren en manifestadó en di
receló al carrer d'Alcalá. En arribar
davant el Casino de Madrid, acudí
una camioneta de guardies d'asstilta•
comándala per untinent, qúe dona
ren diverses cárregues. Els manifes
tants- es dispersaren en div'etals dfa.
reccions, no sense haver apédregat,
peró, ,la força pública. Grupa de co
munistes s'acolliren als portals, d'on
eren treta pels guardies. No foren
practicades detencions ni resulta cap
ferit. Degut a l'hora que es des
enrotllaren els feas. es produí gran
alarma entre els transetints.
A la Casa del Poble
Madrid, 3.—Des de mitja tarda
allá congregant-se gran nombre de
gent als voltants de la Casa del Po
ble. El saló queda completament pie.'
Havien estat collocats altaveus a
l'exterior, peró foren retirats per
manament de la Direeció General
de Seguretat, la qual havia muntat
un rigorós servei de vigilancia a car
ece de guárdies de seguretat de peu
1 de cavall i de guantes d'assalt. Al
saló d'actes tampoc no hi havia alta
veus, la qual cosa dificultava oonsi
derablement la tranemissió. ::
•
A les vuit del vespre va aomuni
car-se que s'havien rebut dades de
cent secciona, les quals acusaven un
avantatge de nou mil vota a favor
deis socialistes. Anaren rebentese no
ticies sense interrupció, peró hl ba
gue un compás d'espera, durant el
qual hom féu funcionar un gratnó
fon per a captar l'atenció de la gent.
Al cap d'una estona va donar-se la
Les empreses de transports urbans de Barcelona, les quals,
d'aeord amb l'Excm. Sr. Govern ador general de Catalunya,
utilitzant els elements que els han estat facilitats, han procu
rat minvar, sense reparar en sacrificis, les molesties que ocasio
na al públic la persistencia de la vaga de llurs obrers, declarada
!Ilegal, es propdsen, en complim ent d'ordres rebudes de la Supe
rioritat, reorganitzar el servei per aquesta setmana, utilitzant el
personal que es reintegri al treball i els inscrits per a prestar-lo.
A més, Tramvies de Barcelona, S. A.; Companyia Genei.al
d'Autoómnibus de Barcelona, S. A. 1 Gran Metropolitá de Barce
lona, S. A., es creuen en el deure de fer públic que, davant la
persistencia de noticies atribuint a aquestes Companyies infrac
cions del conveni signat amb llurs obrers l'any 1931, han
tingut interés a tractar, donant-ne previament coneixement a
l'Excm. Sr. Governador general, amb els representants del Sin
dicat per a atendre amb esperit comprensiu les reelamacions que
els fossin formulades, amb l'objecte re en cap cas l'opinió pú
blica imparcial pogués imputar a les empreses la responsabilitat
del conflicte actual; i han fracassat en llur intent, en constatar
que el propósit deis que porten In vaga en curs no era pas el
plantejar ni resoldre queixes 1 in fraccions del regim actual de
treball.
Barcelwa, 4 de desembre de 1933
/e / Ni1114,,
- '111
CIFEJ.
Grasa assortit
&A.C.
Preekler
Universitat, 14
noticia que havien arribat tot d'una
nombrosos resultats, que impedien
de comunicar-los amb-rapidesa. Sem
bla que de seguir arribant els
resultats en aquesta forma, podrá
saber-se el total molt aviat.
Reunió de ministres
Madrid. 3.—A dos quarts de cinc
de la tarda arriba a la Presidencia
el senyor Martínez Barrio. Al cap
de poca estona 'començaren a arri
bar eh ministres 1 celebraren una
reunió, excepte el senyor Gordon
Ordax. que arriba a dos quarts de
nou del vespre.
A tres quarts de vuit sortí el se
nyor Martínez Barrio i se n'aná al
domicili particular del President de
la República. Digué que anava a
posar a la signatura de S. E. un de
cret i que tornarla de seguida. Efec
tivament, al cap de muja hora tor
na, i manifestá que el President :ha
via signat un decret declarant l'es
tat de prevenció a tot Espanya.
Heus ací el text del decret:
Acabades les votacions per a re
lecció de diputats -a Corta a totes
les cireinnscripcicns, 'de conformitat
i d'acord amb el Consell de minis
tres, i a proposta del seu President,
Decreto:
Article únic. — Es declarat a tot
el territori nacional l'estat de pre
venció a que fa referencia l'article
20 de la llei del 18 de. juliol del
1933. A la "provincia" de Barcelona,
d'acord amb el que fou disposat en
el decret del 2 del ,mes que som, 1
a les de Girona, Lleida i Tarragona,
són exceptuats de restat de preven
ció aquells actea electorals que siguin
airganitzats en relació amb les elec
cions de regidora fixades per al dia
17 d'aquest mes en aquella regió.
Hom donará compte d'aquest de
creí a les Corta, en el termini que
l'esmentacia disposició legal deter
mina.
Madrid, 3 de desembre del 1933."
A dos guatas de nou del vespre
arriba, a la Presidencia del Consell
el director general de Seguretat. Els
ministres encara catan reunits.
Declaració de l'estat de
prevenció
BAN
Joan Selves i Carnea advocat, go
vernador general de Catalunya,
Faig avinent: Que havent estat
declarat a Barcelona i "provincia",
per decret del Govern de la Repú
blica, l'estat de prevenció, que re
gula el capitel segon de la Ilei del
28 de juny del 1933, es posen en vi
gor les facultats extraordináries que
l'alludit estat de prevenció concedeix
de les quals faré ús en tot el seu
–lagar,, per tal de corregir immedíata
ment tots els actes o omissions que
es puguin realitzar amb el propósit
de pertorbar l'ordre públic. o de qual
tevol interrupcio en ele serveis d'a
questa índole. En aquest cas s'apli
caran les sanciona que l'esmentada
Ilei assenyala i s'imposaran les pe
nyores que estableix l'article 33.
En compliment del que es prevé en
rarticle 29 de l'esmentada llei, faig
constar que, sens perjudici de les
nitres mesures que estableix el capí
tol tercer, es posará en vigor l'arti
cle 28 que a continuació del present
ban textualment es transcriu.
Espero contladament que no cal
dea ler ús d'aquelles facultats ex
traordinaries, les quals s'aplicarien
sense cap mena de vacillació. si les
,
•
circumstáncies obliguessin a linpo
sar-les.
Queden exceptuats de les preven
cions ele actea que hagin d'efectuar
se amb motiu de relecció de regi
dora, fixada per al dia 17, i, per
tant, aquesta podrá verificar-se sen
se cap mena de dificultats, a l'igual
aue tot,s els actea relacionats amb
resmentada elecció.
Barcelona, 2 de desembre de 1933.
—El governador general, Joan Sol
ves i Carnee.
*
Art.. 28. L'autoritat governativa
podrá adoptar, mentre resti en vigor
l'estat de prevenció. les següents me
, sures:
1.. Exigir amb dos dies d'antici
-pació la notificació de qualsevol can
vi de clornicilis.o residencia.
Les autoritats podran requerir en
qualsevol moment a aquella que viat
gin per territeri nacional, perqué
manifestin ritinerari que es propo
sen seguir.
2., Decretar la intervenció d'in
dústries i comerços que puguin mo
tivar l'alteració de l'ordre públic o
contrihuir-hi, i en casos greus ádhuc
s'acordará llur suspensió temporal.
3.. Donar ordre que de tots els im
, presos (exceptuant-ne els 'libres) que
defensin idees o bé opinions politi
quea o socials, es portin a segellar
dues hores abans d'ésser publicats,
el exemplars que assenyala la llei de
policia d'impremta; temps que es
podrá reduir a una hora per a les
publicacions diáries.
4.. Prendre tetes les precauciona
necssáries per tal d'assegurar que a
les reunions públiques que hagin es
tat degudament autoritzades, no es
pertorbi l'ordre i s'eximeixin de les
sanciona de l'autoritat aquella que
intentin pertorbar-lo.
Les reunions a l'aire Mitre i les
rnanifestacions podran ésser suspe
ses o ajornades per l'autoritat go
vernativa, sempre que aquesta consi
dera que la celebració d'aquests ac
tes contitueix una amenaça per a
ralteració de rordre públic; també
podran ésser, deneg,ats els permisos
per a celebrar-les o ésser prohibides
definitivament
5.a Dictar disposicions regulado
res de la circálació i restringir-la o
prohibir-la en hores i llocs determi
nats.
6.a Dictar normes per al provea
ment i serveis necessaris de les po
blacions.
7.. Prohibir o impedir els cessa
menta d'indústries i comerços, arri
bant, si fos precia. a una apropiació
temporal.
8.. Comprovar si les Associacions
i Sindicats cornpleixen exactament
amb Ilurs abligacions legals.
49.a Dispósar que les vagues o
atina siguirr anunciats amb cinc dies
d'anticipació, si no afecten l'interés
general; arria-del, si afecten aquest,
i amb quinze si' es traeta d'obres i
serveis pública concedits o contrae
tats. „. • ,
10.. Prohibir o impedir en hát
moment les vagues o conflictos que
es produeixin o intentin produir-se
en els serveis pública directos o au
tónoma Laquells que no segueixin la
tramitació prevista per les
Les darreres dados
Madrid, 4.—El ministre de la Go
vernació en rebre els periodistas ola
digué que les nótícies acusaven per
fecta tranquillitat a tota Espanya.
Seguidament ele facilita un avanç
dels resultats de les eleccions cele
brades ahir a iverses eircurascrip.
cions, encara que les dades aón in
completes.
El ministre va fer constar reite
radament que aquestes dades no són
oficials:
Castelló de la Plana: Manquen en
cara algunos dades que puguin in
fluir en els resultats. Fins ara resul
ten elegías 4 de les dretes 1 2 radí
cale.
Alacant: Les dados eón quasi com
pletes; triomfen 3 socialistes, 3 ra
dicals. 1 republicá-conservador i 1 re
publica independent.
Baleara: Triomfen 2 radicals.
Burgos: Trioretfen un agrari, que
és el senyor Gámez Ftoghí i un na
cionalista espanyol, que és el doc
tor Albiriana.
Ceuta: Triomfa un radical.
Melilla : Triomfa també un radi
cal.
Guadalajara: Es elegit el candi
dat radical.
Zamora: Triomfa un republica
conservador.
lauelva: Les dades eón incomple
tes, peró fine ara acusen el triomf
de 3 republicans-conservadors, 2 ra
dicals i 2 socialistes.
Provincia de Madrid: Dades in
completes. Triomfen 6 socialistes i
2 de les dretes.
Málaga (capital): Triomfen un co
munista un radical, un socialista i
un radical-socialista independent.
Málaga (provincia): Triomfen 4
radicals, 2 de les dretes i 2 sociable
tos.
Les dades de Múrcia, capital, són
incompletos. peró sembla que triom
fen un radical y un socialista..
Múrcia (provincia); Triomfen per
majories 3 de les dretes i 2 radicals,
i les minories catan dubtoses entre
2 socialistes y 1 socialista 1 1 radi
cal-socialista.
Aquestes eón les dades de 52 llocs
dels 95 que corresponia elegir en el
día d'ahir.
Els resultats de Madrid
Madrid. — Resultats electorals de
Madrid-Ciutat:
Triomfen per majories els candi
dats socialistes:
Besteiro
Jiménez de Asúa
Araquistain
Alvarez del yayo
Anastasio de Gracia
Lucio Mar ttínez
Lamoneda
Marial .•.
Largo Caballero ...
Zancajo ...
Trifón Gómez ...
177.365 vota
176.645
175.914
175.810
175.799
175.479
175.763
175.665
175.391
175.126
175.112
174.985
174.678
Resulten elegits per minories eh
candidato de dreta:
Matesanz 172.107 vote
Pujol 171.745 "
Rodríguez Jurado 171.696 "
Moreno ... 171.604
De matinada, al ministeri de Go
vernació només es tenien de provin
cies els resultats definitius de 35 ele
gits, que es reparteixen de la següent
manera:
10 radicals, 1 republica conserva
dor, 1 radical socialista independent,
1 independent, 8 socialistes, 1 Acció
Popular, 5 • agraris, 2 tradicionalis
tes i 1 comunista.
El Dr. Albiriana ha resultat elegit
per Burgos.
L'estat de prevenció
a Catalunya
Ahir al matí fou fixat a diversos
llocs de la ciutat el ban declarant
l'estat de prevenció a tota la "pro
víaeia".
El. senyor Selves manifestá ahir
al-migdia als periodisteS que. davant
el. I« que havien estat trencades les
negociacions entre les persones neu
trals i els representante de lea com
panyies, s'havia vist obligat a decla
rar l'estat de prevenció i a dictar
altres disposicions que seran conegu
des a mesura que transcorri el temps.
Durant tot el matí desfilaren pel
Govern general els capa de la Guár
dia dan per tal de rebre ordres di
rectes del governador.
També hi va ésser el general
Marzo. el qual conversa llarga esto
na arnb el governador.
S'ha constituit el Tribunal
d'urgencia que actuará per
manentment durant l'estat
de prevenció
Ahir el governador rebé la visita
del president de l'Audiencia, senyor
Anguera de Sojo.
Referint-se a aquesta visita, digué
el senyor Selves que „el senyor Ara
güera 11 havia donat compte d'ha
ver-se constittül el Tribunal d'Ur
gencia que funcionará permanente
meta, per jutjar amb rapidesa bate
ala delictes que es cornean contra
jr.sí 1111
t ,
e,, a., • `N
;e...7 •
LLET
CONDENSADA
MARCA
'EL NINO"
Lo !Jet Condensado marca "El Ni" per le
constancia de la seva alta calitat segueix me•
reixent la més absoluta confiança deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui mateix
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
Vi° Laietana, 46 - A, linteressant
"Utilitats culinaries de la
Llet Condensado marco
"El Nino" que fi sera
tramas gratuitament "-
Compri Llet Condensada "El No" miri al (Jarrero de les
etiquetes, ja que moltes porten premis en metallIc.
i!e=~
Ivenint les disposicions a qué es re
fereix el ban declarant l'estat de
prevenció.
Trasllat de presos
a un vaixell
Anit foren traslladats al vaixell
"Uruguay", ancorat al port, ele pre
sos subjectes a la Llei de desvagats
gent de mal viure, per tal de dei
xar lloc a: la presó als detinguts que
es preveuen per a aquests dies.
Clausura deis Ateneus
llibertaris i detencions
L'Autoritat adopta pre
caucions ,extraordináries
En compliment d'ordres 'supe::
riors, i amb motiu d'hacer estat de
cretat l'estat de prevenció, anit !a
policía procedí a la clausura . d'al
guns Ateneus llibertaris i practica
diverses detencions.
Bastardes...
(Vé de la pág. 1.a)
Eleccions municipals
Austeritat
—Sí, sí. S'ha rumorejat que un de
terminat partit polític em presen
tara en les properes eleccions muna
cipals. No pasea d'ésser un infundi.
M'he fet el decidit propósit de no
acceptar cap canee públic.
Aprofito aquesta ocasió per pre
gar-vos que desmentiu des de LA
RAMBLA resmentat rumor. Es com
pletament inexacte.
Possibilitats de triomf per a les
esquerres? Moltes. Tot depen de les
persones que presentin. Em sembla '
que el poble, i concretant-nos a l'A
juntament de la nostra ciutat, ha
quedat molt descontent de l'actuada
deis hornea que vota el 12 d'abril de
1931. Encara que jo no pertanyo a
l'Esquerra, cree que no cal imputar
aquest partit tot el mal govern que
ha patit Barcelona. Tots hi tenen una
bona pant de culpa. En conjunt, pot,-
ser s'han deixat influenciar pela mé
todos edilicia dele lerrouxistes.Tot,s
sabem quina tasca han fet els ra
dicals al nostre Ajuntament.. Coin
l'han portat i quin exernple de bona
edininisiració han donat.
Ele Lames que vagin al ,Consis
tori han d'ésser bons catalanistes,
excellents republicana i, sobretat, qua.
litat básica, han d'ésser - honestos i
austers. Aquesta darrera qualitat'
l'han de portar fine al máximum.
Tothom sap en quin estat es troben
les finances municipals. L'herencia
que deixa la dictadura és respectar , ble; fa esgarrifar. Cal emprende una.'
rentable obra de sanejament, fer la
revolució, que no s'hi ha fet, per evi
tar conseqüencies desastroses. .Cal
aAcdambainr isatmrabdaleasusctleieranteilersepcotal.ítiques.
Arnb aquest programa, portant-lo a la práctica, naturalment, les esquer
res tenen el trioinf assegurat.
•.•
aa a) •
TEATRES
TEATRE NOVETATS
COMPANYIA L. CALVO
Avui, nit, a les deu, i cada nit,
l'EXITAS.
EL HERMANO LOBO
Estupendíssim repartiment
Gran presentació.
CINFMES
COLISEUM
Aquesta nit, a les deu:
REVISTA PARAMOUNT
DIBUIXOS
i l'ESTRENA del divertit i alegre vo
devil de la Paramount:
CON PASION
Interpretat per FERNAND GRA
VEY i FLORELLE.
PUBLI CINEMA
Nit, de 8'30 a 1 matinada
Sessió continua, 1 pesseta
CURIOSITATS MUNDIALS
TRESORS DEL VATICA
ELS GRANS BOMBERS
NOTICIAIRI FOX SONOR
Noticies d'Espanya i internacionals.
LA PATRULLADEL DESIERTO
— i —
EMMA
Avui, dilluns, entrada única, UNA
pesseta. Sessió continua des de les
tres de la tarda a la una de la ma
tinada. ESTRENA:
Pathe Journal número 8
Volant damunt una mar de nia
vols. Collisió marítima. Aniversari.
Una revolució en l'art de volar. Visita
al soldá del Marroc. Maniobres na
vals a Italia.
Revista Femenina núm. 60
Hores elegants de París. El pintor
Bertran Mases triomfa a la Ciutat de
laellam, La locomoció moderna in
flueix en la forma dele capells, etc.
LES GRANS TRAGEDIES MUNDIALS
L'epopeia deis cavallers ele la cam
bra i el trípode. - Una recopilació de
tete i tragédies histórica
Eclair Journal número 48
FANTASIO
Avui, nit, a les deu:
Actualitats mundials
DIBUIXOS
i la deliciosa opereta "Fox":
Mis labios enganan
per la gentil LILIAN HARVEY.
CINEMA PARIS
Aquesta nit, a les 945:
REVISTA
Huérfanos en Budapest
per LORETTA YOUNG i GENE
RAYMOND. - Triomf de CAROLE
LOMBARD i CLARK GABLE en
CASADA POR AZAR
SALONS CINES
TIVOLI
Avui, dilluns. a les 10 de la nit:
Yo y la emperatriz
per Lilian Harvey i Charles Boyer.
FEMINA
Avui, dilluns, deu nit:
NADANDO EN SECO
per Joe E. Brown.
VIAJE DE IDA
per Williarn Powell.
CATALUNYA
Avui, dílluns, 10 nit:
VIDA AZAROSA
No dejes la puerta abierta
(Fox), en espanyol, per Raoul Rou
lien i Rosita Moreno,
CAPITOL
Avui, dilluns, 10 nit:
ROMA ESPRESS
per Esther Ralston,
KRSAAL
Avui. dilluns, 935 niz:
EL NEÓFITO
Susana tiene un secreto
en espanyol.
GENERES DE PUNT
Mitges "O R O"
GONZALO COMELLA
g CASA FUNDADA L'ANY 1870
10, Cardenal Cassanyes, -10 , Telefon 18772
4 desembre de 1933
La culpa és una cosa ingrata.
Ningú no la vol. De vegades, pero,
la culpa es de tots plegats, deis que
no la voten i d'aquells que, resig
nats, acaben per acceptar-la, una
mica convençuts que algú la té i que
algú ha de fer el sacrifici de voler-la.
Airar és el Que ha passat aquests
darrers dies. Aixo éš el que s'ha dis
cutit tant i tant, sense arribar a
tina conclusió determinada i categó
rica, perqué potser no hi ha hagut
ningú prou disposat al sacrifici
d'emparar una culpa que qui sap de
qui és...
Nosaltres, escéptica amb la culpa
com en manes d'altres coses, no
anem a posar un punt final i defi
nitiu en aquesta discussió, ni anem
a proclamar el culpable amb lle
tres de motllo, ens limitem només a
transcriure unes opinions, valuoses i
respectables ensems, que vénen a
engrossir l'interrogant o que vénen
a aclarir-lo, segons la imaginació i
la sensibilitat del lector ho interpre
ti. Del lector, que segurament al
final opinará, com nosaltres, que la
culpa és una cosa ingrata...
UN PERILL ANTIFEMINISTA
Si de l'embull de l'estat de coses
actual sorgís alió Que per als repu
blicans de debo no fóra cap sor
presa, i que caldria que no es Íes
esperar, el feminisme correrla un pe
1-111 i un risc. La incógnita de la
culpa en uns moments d'energia una
mica absolutista, com caldria que
fossin aquests moments, deixaria
d'ésser incógnita, i les llibertats
femenines, aconseguides tan treba
llosament, podrien perillar seriosa
ment a les Corta d'Espanya, on no
serien pas els socialistes que les de
fenserien...
El drets de ciutadania femenina
correrien un risc, i per a l'esdeveni
dor potser representarla una mena
de prova o experiencia, i en la his
toria política foren per a les dones
un amable record de la gentilesa
deis primera homes de la Repúbli
ca, que, amb l'alegria del triomf, es
van sentir generosos.
LLUIS COMPANYS
diu:
Cree, sincerament, que ha estat
una dificultat per a l'Esquerra el
vot femení. Una dificultat molt do
lorosa per cert, pero com que a la
fi es tracta duna dificultat que re
presenta una justicia, no tenim més
remei que acceptar aquesta dificul
tat, amics com som de la justicia.
No cree que a les Corta espanyoles
ningú pugui propasar de treure el
vot femení: Na ho cree per un sena
fi de motius i de raons.
I a la fi, també, el més dolent
ja ho hem passat.
SERRA I MORET
diu:
"L'actuació de la dona en les
passades eleccions ha .estat la ma
teixa que la de l'home quan comen
lava a exercir el dret del sufragi:
Manca de visió del panorama polí
tic, supeditació a influencies inti
mes alienes als interessos generals i
expressió de temença davant de pos
sibles subversions de valors i inte
ressos que contitueixen la seva vi
da. El reultat era. de preveure, i a
mi no m'ha sorprés.
El vot no és cap perill en mans de
ningú, perqué en termes d'estricta
democracia és l'exponent de la men
talitat del poble. Adhuc els objec
tes compten en la vida conectiva,
val més coneixer llur volum i llur
potencia duna manera clara que no
mantenir-los en l'esfera deis impon
derables. El vot és un bon termo
metre, i ara, examinant els resul
tats, podem convenir en qué la si
eloon=r7=
la rambla
Enquestes de la rambla
De qul és la culp
IC,7E. zwil. 1. c.
Lluis Companys, Serra i Moret, Núria °romí, Maria
Dolors Bargalló, Lluhi i Vallescá, Duran i Ventosa, la
senyora Verdaguer, i una senyoreta del "Bloque
Nacional de Derechas", diuen:
tuació deis partits d'atraillada no
és tan feble ni precaria com les
dretes pensaven. Les dones aniran
adquirint sensibilitat política, i
sembla raonable de creure que han
donat tot el mal resultat que po
dien donar, i que d'ad endavant la
tendencia progressiva haurá d'ésser
a favor de la llibertat i de la justí
cia social.
No cree. que, si som fidels a les
constitucions, puguem treure a la
dona el 'dret de sufragi ni cap altre
dret. Penso que no ho intentará nin
gú: les esquerres per condició de
mocrática, les dretes per convenien
cia propia. Cree que les dones estan
definitivament incorporadas a la
vida pública del nastre país.
Jo sóc partidari de mantenir el
vot fement, encara que ens fos sem
pre advers, cosa que no será per raó
de la natural evolució de tot ésser
social, car, com us deja, també ens
era advers abans el vot dels homes.
Tot vol el seu ternos, i la riostra vic
toria és, a la llarga, completament
segura.
NURfA OROMI
Un nom a destriar d'entre els de
les militants femenines d'E. R. de
C., perque ofereix una garantia de
capacitat en aquests moments en
qué la capacitat política de la dona
és posada en dubte, parla:
—Opinió que la dona va respon
dre a la crida que Ii fou feta, amb
veritable sorpresa de molta gent.
Moltes es van comportar com a ciu
tadanes consciente, i entenc que el
mot "conscient" ha d'interpretar
se i aplicar-se, en aquest cas, en el
que fa referencia a les passades elec
cions, a aquella dona que sabia que,»
el seu deure era donar el seu vot
als homes de la República: ja que a•
ells el devia. Es de doldre que no
tetes les dones es comoortessin cons
cientaent, i les que no volien votar
per la República no restessin a ca
sa ja que cap mereixement no ha
vien fet mai per assolir aixo que
ara tenien a la ma d'una manera
generosa, i és de doldre que sortis
sin precisament de casa per anar a
trair un rIgirn ea h fet d'ella una
ciutadana, que l'ha enlairada del
nivel' baix i verlonyant en qué fina
ara ha estat.
Jo, que vaig iorrar pan de la Co
missió de daits d'Lsquerra que vam
visitar 'els. no.stres pclítics quan a
les Constiliaents es discutia l'arti
culat referent al vot temeni perqué
aquest foá concedit, *no el DUC consi
derar nociu per a -la República, pe
ro creo que tenim molta tasca a
fer, car els elements térbols pesen
encara, nialauradament, molt en
l'anima de les dones d'avui, punyi
des, encara, per rutinaria incons
ciencia a tanta convencionalismes
que arriben fina a ofegar-los el més
preuat de --kit§ eLs dons de la natu
ra: l'agratment, i el més desitjal de
tots els béns: jralliberació de l'indi
vidu.
Cree possiblele _Pero no probable.
que a les Corts espanyoles es pugui
intentar de treure el vot femení.
Possible.berepi6-1'home'de drets vol
la dona- -com. .ara" l'ha tinguda,
i tetes les lleis alliberadores per a
la dona — divorci, fills, reconeixe
ment de la seva personalitat etc.—,
l'aparten, en emancipar-la, del seu
tutelatge, i, en beneficiar-la, l'home
hi surt perdent en aquells drets que
sobre la duna fins ara havia ere
. gut que tenia •i que volia intangi
bles, i com que no ,són pas• ele ho
nes de dreta eLs més altruistes ni
els més generosos, en aquesa cas, és
per aixó que jo cree que l'intent vin
dria per part d'ell, si vingués. No
ho crec probable, pero, i ho clic par
lant més de cara Espanya que de
casa nostra, mentre vegin que la
dona 'pot ésser, a les seves mans, un
instrument dócil. Ara que si, real
ment, la intervenció de la dona en
polít tea pogués -ésser una -esperan
ça per a aquests bornes,' de•,dretes
que -egtan dernanant una revisió de
la Constittra»,(.(43Peó !que' afédtaria
totes les lleLe que. ene eón favorables,
fóra de deSitjár"que no hi tingues-'
sin cap participació, i que esperés
sim noves generacions més altas i
més consciente que la nostra. Quan
menys sempre és un consol per a les
que spm protestatáries poder din que
les Ileis eón injustes per a la dona,
perque son tetes per a l'horne.
«El més dolent ja ho hern
passat», diu Companys. El
senyor Duran i Ventosa ha
defensat el vot femení sem
pre. La senyora Verdaguer
no entén de política. El se
nyor Lluhí no volia el vot fe
mení. Tenim prohibit parlar
de monarquia, diu una se
nyoreta monárquica
MARIA DOLORS BARGALLO
La infatigable propagandista d'Es
guerra Republicana de Catalunya
diu:
"A Catalunya les passades elec
cions han mogut tot un exercit fe
mení a les urnas, puix que, si bé
cert que les elertes de theta s'han
valgut de tots ele mitjans per acon
seguir el trionif de la reaÇció, lio
és menys cert que també ha actuat
fermament un gran contingent ete,
dones esquerranes en defensa de la
Republicana i de la libertat de les
noves idees.
Sí, a les dretes no els ha interes
sat mai el vot femeni, més que per
fer-ne una arma per ale propis fins
reaccionaria, apro.it_iet la ignoran
cia a qué les dones han estat con
demnades durant el seu llarg prado
mini monárquic. Així, dones, pery
rnença que aquest amateixa igno
rancia no es •giri un dia en contra
d'ells, procuraran, per tole els mil
_treure el vot femeni, puix que,
com sigui que de liberal& no en tenen
res, els convé més tenir una ramada
de bones ovelles, sense control d'i
&al, que vagin allá on els mani el
seu pastor (llegeixi's capellá).
Si es procurés treure el dret del
sufragi a les dones no podna ésser
sense la forma protesta de totes,
quan menys les de Catalunya, que
sabem perfectament que és solament
pel camí del sufragi que les dones
podrem obtenir totalment la lliber
tat, la cultura i la dignificació que,
com a ciutadanes, ene mereixem."
LLUHI I VALLESCA
diu:
"Cree que les clanes; mogudes
principalment per un sentiment d'or
d.re religiós que ha estat explotat
hábilment amb fine polítics, han
perjudicat greument la major part
de les solucions donades per les
Corte Constituents als problemes de
la familia i de la dignitat humana.
Tant considerava un perill per a
la República el vol femení, que en
la sessió que va celebrar la minarla
d'Esquerra Republicana al Parla
ment de la República per resoldre
la seva actitud respecte a aquesta
qüestió, vaig oposar-me tant com
vaig poder a que es votes a favor
de la concessió del sufragi femení,
vaig fer constar, amb els companys
senyors Bellí, Palacín i Antoni Xi
rau, que les conseqüencies del vot
femení serien greus per a la Repúbli
ca. I abd está succeint.
Quant a calé a les Corta espanyoles
es pogués intentar acabar amb el '
vot femení si les circumstancies va- ,
riessin, no hi cree. Segons com les
cireumstáncies variessin, el que s'a
cabaria serien les Corts espanyoles."
LLUIS DURAN I VENTOSA
diu:
"De l'actuació <le la dona en les
passades eleccions he de dir que
estic molt conten 1.
N'estic molt content, peró no per
les raons que a'gú interpretará, si
nó perqué jo, amb el vot de la dona,
hi he cregut sempre, i l'he defensat
i l'he propugnat Vota la meya vida.
Fa molts anys, quan jo en tenia
vint-i-tres o vint-i-quatre, vaig tra
duir in 'libre .americá:, "La dona
davant el sentit comú", que em va
convencer per sempre més.
Jo no cree que un cop s'ha estés
el sufragi es pugui treure mai més.
Per tant. no cree que pugui existir
cap perill per al vot femení. Les
dretes, que deuen tant al vot de les
dones. no el poden pas intentar treu
re. Potser foren unes Corta molt
d'esquerres que ho intentarien, i
tampoc no ho crec, parqué si vin
guessin unes Corts molt deeluerres
voldria dir que les dones ele hau
rien estat favorables.
El perfil. que hl .r és el
que ene treg-uin el vot a tots plegats,
homes i dones, el dia que vingui una
dictadura de proletariat o d'altra
mena." •
FRANCISCA BONNEMAISON,
VIDUA VERDAGUER I CALLIS
A l'Institut.de Cultura i Bibliote
ca Popular de la dona ens diuen:
Una secretaria gentil 1 un tee.es
jar 'e maquines escriure enb *as
tretenen l'espera • al seu
Queden a ton.er l'endemá.
I l'endemá. L'endemá, quan en1
disposem a tornar a Laietana, 28,
cinqué pis, rebem una lletra de la
senyora Verdaguer que diu. textual
ment, i que, com que dóna una res
posta a les nostres preguntes, si bé
n'esperávem una altra, la reproduim,
porqué, a la Li, es una resposta:
"Us prego que m'excuseu si no
contesto el vostre interrogatori. No
escric de política, perqué no em
tinc per afecta en aquesta materia,
i aixo us explicará la meya deters
minació."
No cal dir com lamentem haver
de donar aquesta resposta, i corn
lamentem que la presidenta de la
Secció Femenina de la Lliga no en
tengui de política, quan precisament
es dedica a fer-ne. Naturalment, ho
lamentem per la Lliga.
B. N. D. D.
Aquesta senyoreta, del "Bloque
Nacional de Derechas", ene diu:
"tic contesto per una raó que pot
ser no caldrá que esmenteu des del
peribdic, pero el meu nora em fareu
el favor de callar-vos-el.
Ha estat bona l'actuació de les
dones en les passades aleccione. En
el nostre triomf — no en els 23.000
vote de Datalunya, sinó en els mag
nífics resultats de tot Espanya, ht
han contribuIt, amb la seva collabos
recio, les dones.
La fe no es perdrá mal, 1 la re.
ligió, com más perseguida siguid
més torea tindrá.
Nosaltres fem la nostra campanya
a base d'aquesta fe i d'aquesta relis
gió, i ja ho heu vial...
El nostre programa es basa en
una defensa dele interessos católica
exclusivament. Tenim prohibit par
lar de monarquia. Només podem pars
lar de religió en les nostres propas
gandes.
Ara que airar que a les Corte algú
pogués intentar prendre el vot a
les dones és una quimera. Ningu no
s'atrevirá a prendre aquesta arma
RBU
r"
AME? AQUE/T PERFUM
DEIXARÁ
PER ON PAffl
UN RA./TRE
DE DI/TINCIÓ
'E)0'.1¦Ke a-r • COC1019./.:-•COLONIEf— P O LVOR../.
. —La senyora Verdaguer aten lote
ele assumptes polítics a Laietant,
- número 28, cinqüe pis.
Al .cinaue pis de a Via Laietana,
numen. 28, hi ha un retol a la porra
que it.. "Lliga Cgtalana. Secci,.5 Fe.
menio '
Ene hi Minad .ini. • Una am-t,le
caleta ene C.Iidar del rslet
ge uns quants n úuts. mentre
rem eue la orsislenta de la Ser
Femenina de la Lliga ene reb,.
de mans femenines..., d'unes mana
que tant peden ajudar-los.
A més, ?qui velen que a les Corta
sostingui que cha de treure el vot
femení? ?Ja penseu qui anirá a
les Corta? ?Ja heu pensat en el fu
tur Govern que es formará?"
I dient aixo, la senyoreta del "Blo
que Nacional de Derechas" somriu
amb un somriure mig irónic, mig
sarcástic
ROSA MARIA ARQUIMBAU
Vagues, vagues... Al capda
vall, perduda l'esperança, el
terror. De bona fe? Sí, per part
d'alguns, mig convençuts o es
poruguits pels energúmens. En
el poble, en la multitud grisa i
diversa del carrer, una reacció
primer cl'indiferéncia, després
d'enuig i, finalment, de protes
ta irada.
Tot aixó es feia — es fa —
en nom deis interessos de la
classe obrera. Com, en nom deis
interessos de la classe obrera,
s'obliga a cotitzar sense donar
comptes i s'amenaça els treba
Iladors integres. Com, en nom
deis interessosdela classe obre
ra, són assassinats obrers i esfo
menta Ilur discórdia, en aques
tes hores que hem d'anar ben
junt per a evitar perills consi
derables, i es fereixen i maten
obrers — companys, germans
Aziarq_u_isme i reacció
sarvei detestable a la classe obrera
obrers, que eren la majoria —
amb absurditats tan "revolu
cionarles" com la bomba de la
Plaça del Pedró.
Encara més : en nom deis in
teressos de la classe obrera —
que no ha d'ésser política se
gons diuen els salvadors irres
I
PER LA CORIZA COMENÇA
i si us descuideu aviat estará
atectat tot el vostre organisme.
Com més aviat preneu ASFIRINA,
mIllor per a vós. Ja sabreu que
no hi ha ASPIRINA si no porta
la Creu Bayer.
AspirinA ER
ponsables—, es comença una
vaga de serveis públics "preci
sament" el dia abans d'una elec
ció g,uanyada amb trampa per
les dretes. ! Curioses reivindi
cacions proletáries que han po.:
gut esperar dies i mesos i han
hagut d'irrompre en tumult al
carrer precisament aquel! dis
sabte !
Tot aixó combinat," tal vega
da, amb una mica de feblesa
i d'indecisió deis que regeixen
la metrópoli. Amb una corta
desorientació de tots plegats.
Amb la nerviositat inherent a
les proves rudes que el régim
popular sofreix aquests dies, en
embats astuciosos isdics.
Aquesta bomba-Cle:la Plaça
del Pedró, culminació 'per ara
del gest estéril, contraprocluent,
palia ésser pagada ami:ti es
creix pels enetrics deis ob:ers:
veritables. Tal vecrada ho haes
tat per a algá . '"Percpté, l'en
dema i avui encara, la gent
i grisa del carrer demana
una má ferrenya que deturi els
excessos del crim inútil, estú
pid, foll.
Per a evitar el feixisme, no•
més hi ha un factor que pugui
comptar : la classe treballadora
organitzada, conscient, ágil, va
lorosa. La resta haurá de se
guir-nos o acabar de sucumbir
com a entitat, talment com ja
comença de passar-li. Peró si
els ob;rers podem barrar el pas
al feixisme en germen ha d'és
ser a condició de no prodigar
nos-9in aventures pa.rsials i en.
lluites fratricides. Tota pertor
bació que no compti per enda
vant amb una garantia de vic
tória—o almenys amb una pro
babilitat raonable de victória—
és un ,pas cap al sulcidi de la
República i de tot moviment
deis treballadors. Només pot
servir per a fer avortar la re
sisténcia que potser necessita
rem després, o per a provocar
per contracop una repressió des
ferma,da que precipiti la tirania
reaccionaria. I no s'hi val a do
nar un pretext als reaccionaris
en nom deis interessos obrers,
a malmetre o ni tan sols debi
litar l'únic instrument revolu
cionari que queda en peu al
país.
No par:lem debona fe ni mala
ELS QUE SE'N VAN
Maria Ferrer, vídua Izábal
La matinada de diumenge,
després de breu malaltia, morí a
l'edat de 80 anys, la virtuosa se
nyora Maria Ferrer, vídua d'Izá
bal, ávia materna del nostre es
timat company Josep M. Massip.
En l'acte de l'enterrament,
efectuat ahir a la tarda, a Sit
geS, es palesa l'estimació 1 sim
patia que gaudia la finada, les
despulles de la qual foren acom
panyades per una gran gernació
fins a la seva darrera estada.
Expressem al company Mas
sip i els seus familiars la sincera
expressió del nostre condol per
tan sens'ble pérdua.
R. E. P.
VIII=1~11~1,111~211~111~11~IIIIIIIIMO
per GRAN1ER-BARRERA
fe. Parlem d'eficacia. Voldria
admetre encara per un moment
que els dirigents anarquistes
són sincers. I bé : ni així po
drem establir diferéncia entre
l'estupidesa sincera i la que no
ho és. El resultat será idéntic :
donar un pretext i un mot d'or
dre contra nosaltres, el conjunt
deis treballadors i dels demó
crates ; facilitar l'ob'ra de la
reacció ;- malbaratar un movi
ment general possible-amb esca
ramusses isolades i prematures ;
servir la reacció, eh una parau
la. Servir la reacció, pesi a qui
pesi. De grat o per força, a
consciéncia o a contracor, amb
sacrifici oamb paga.
Ara mateix es parla d'en mo
viment anarco-sindicalista
aquesta cosa híbrida, vaga, sois
accidentalment revolucionaria
dedebó, que en fan dir anarco
sindicalisme. No en sabem gran
cosa, peró ja ens pensem qué
podrá ésser. Unes bombes per
ací, uns trets per allí, potser
detinguts i morts, qui sap si
alguna vaga de protesta que
acabará per consumpció, i Pen
den-1a la pau deis cementiris.
En el cas millor per als supo
sats revolucionaris, un vuit de
gener més trágic i també més
útil per a l'enemic. En el cas
més benigne, una alarma exces
siva o immotivada del bon se
nyor Rico Abello.
Tot plegat pueril perb, en
conseqüéncies, gravíssim. I
gravíssirn precisament per als
abrers. Ert resum_ser4.-quant
a efecte moral, una nova edicio
corregida i augmentada de la
barbaritat de la Plaça del Pedro.
Sobretot és curiós que aquests
moviments siguin sempre co
neguts abans.-d'hora. Són tan
podrits els medis anarquistes
per la manca de control que els
imposa el seu idean, adhuc
quan és efeCtiu d'elements
infidels a ilur causa aparent,
que tot el que pensin fer és
sabut abans d'hora. Com el vuit
de gener, també, i com sempre.
No endebades.el graciós senyor
Rico Abello ha pogut retirar
de les armeries les armes i pren
dre altres mesures poc o molt
idónies amhgran nombred'ho
res d'anticipació.
Pot estar tranquil el senyor
Rico Abello: Si hi hagués una
insurrecció veritable o una se
dició de dretes no faria pas res
que tanquessin les armeries.
Tot aixó és infantil. Poca cosa
faria el revolucionani que s'en
tretingués a anar assaltant boti.
gues mitja hora abans de la
"revolució", com el que es di.
vertís a cremar convents o mu
tilar creus de terme. No és per
ací que aniran les coses serio
ses. Amb armes osense armes—.
que de vegades es compta amb
la feblesa deis servidors oficials
de l'ordre — sortiran amb con
signes precises d'apoderar-se
Básenles PIBERNAT - Parlament, 9
del Poder. Després ja els va.
gana, si cal, d'expropiar les ar.
meries per decret, o repartir a
la gent de confiança armes deis
pares militars, o convertir es
glésies i convents en estatge
de clubS revolUCionariS. El 931
el 17 Va anar així, senyor Rico
Abello i senyors anarquistes,
no pas convencent d'un a un
tots els guardies civils de tornv
ni aterrant pals de tramvia.
No sabem qué será aquest
moviment, i desitjo per ells
per nosaltres que la sang no ar.
ribi al riu. Podem, peró, afir
mar des d'avui mateix que
representa un servei detestable
a la classe obrera que pretenen
defensar, i que només será un
movimerit digne d'ella aquell
que correspongui a les directi.
ves deis seus sectors respon.
sables.
MOBLES MODERNS
GUST
CONFORT
ECONOMÍA weimmege
venda: Balines, 2-Barcelona
InstaHacions completes
FABRICACIO de llits
Material clínic
Articles per a jardl i
tota mena de Mobles
metállics
11.
1.1
4 la rambla
cs 1. ea. sil e 1 It ak, mt• ir• e
4 desembre de 1933
No veurein más teatro catalá?...
-
Un teatre catea, ha tan
eat les seves portes. Era el
teatre més importent de Ca
talunya, peré no pas l'únic
teatre de Catalunya. Men
tre avui, diumenge, escrivim
aquestes notes, el teatre Ro
mea no hi haurá funció, cer
tament ; per?) en més de cent
i de doscents locals de Ca
talunya--per aficionats, per
companyies que fan un «bo
lo» — hi haurá representa
cions d'obres catalanes. Ai
xe¦ vol dir, dones, que el
teatre catalá, no ha mort,
que la seva flama és encara
vivent al cor del nostre po
ble.
Perb aixé tampoc no vol
dir que la situació no sigui
greu. ! I quan no ha estat
c,reu la situació del nostre
teatre ? Hom parla avui de
crisi. Peres la paraula crisi
expressa que una empresa
que marxava preisperament
o normalment, si més no,
comença de sobte a davallar.
! I és que el nostre teatre ha
estat mai présper 1 ! Es que
hauria assolit tan sois la
normalitat ? ! Quina ha es
tat, per?), sobretot, aquesta
e-dat d'or del nostre teatre
en el qual hom ens vol fer
creure ?
! Ho era, per ventura, el
temps en qué Pitarra l'ins
taurava amb les seves gata
des ? Tothom convindrá que
aquella era l'época primh
ria i difícil de l'infantament.
I no obstant, al cap d'un
parell d'anys de la mort de
Pitarra, «L'Esquella de la
Torratxa» publicava ja un
dibuix allegéric de la crisi
del teatre catea. I si fulle
geu «El arte dramático en
el resurgir de Cataluna», de
Curet— l'únic defecte de la
qual obra és el d'un optimis
me tan desorbitat que en al
guns moments voreja el gro
tesc—, trobareu que ja par
la també d'una «prematura
decadencia del teatro cata
lán», anys abans que Gui
merá íes la seva apari
ció. Aparegut, perói Angel
Guimerá, no tot van .,sser
llorers i glbries com sembla
que avui molts es complauen
a imaginar. Moltes de les
seves estrenes s'efectuáven
amb un teatre a mig omphr.
Algunes, com la mateixa
«Terra baixa», van passar
sense esclat. Els aplaudi
ments i les apoteosis no van
venir sinó després, quan
hom va fer Guimerá l'home
símbol.
Altrament, durant els
moments més álgids de la
Solidaritat Catalana, és a
dir, quan Catalunya comen -
ça a guanyar políticaraent
prestigi, el teatre catalá de
clina. Hom homenatjava
Guimerá al carrer, per?) la
sala del teatre catalá era
deserta. Ja veieu, dones, si
el fenómen actual, té prece
dents. Per?) és més. Hom
prova de crear un «Sindicat
d'autors dramátics cata
lans» per posar fi a les ha
janades — ho diuen els do
cuments de l'época—, que
els empresaris s'entossudien
a representar. El resultat
fou nul. El teatre seguí ago
nitzant. L'Ajuntament i la
Diputació crearen i subven -
cionaren l'(,Escola Catalana
d'Art dramátic» — l'escola
de l'amanerament—, i el re
sultat fou més nul i, encara,
contraproduent a la llar
ga... Després, durant uns
anys, la riostra escena em
mudeix. Finalment, un cm
presari mecenes, la revita
altre cop. Són uns catorze
anys de normalitat per al
nostre teatre.
Normalitat ? Fa uns sis
anys que n'exerceixo la crí
tica i que no en ,sento a dir
sinó penjaments. El critic
ádhue es veu en situacions
contradictbries. Qui li acon
sella de rebentar-ho fot, per
tal que vinguin coses noves
Qui que vagi amb cura per
qué tracta una matéria de
licada i fins uns interessos
sagrats. No manquen illusos
extraviats que li diuen que
la culpa de la manca en vi
gor del teatre la tenen els
crítics. Així i tot, el teatre
passa un momen d'euféria.
Es el moment de l'oli can
forat del patriotisme que,
en injeetar-se en la nostra
art, en la nostra literatura,
ho fa semblar tot més pu
xant del que és. Tothom vol
posar aleshores botiga de
teatre catalá. En posen la
gent que menys hi entén.
Els analkbets són els encar
regats de triar les obres. No
triguen, naturalment, a
venir els desenganys.
darrera l'altre, pleguen. La
primera decepció ens la pro
dueix Canals, l'empresari
potser de més empenta i de
més tacte que ha tingut el
noster teatre. La segona,
ara, Fernández Vargas, del
qual cal lloar-ne el coratge
de saber lluitar amb els
temps difícils, per?) el fracás
del qual ja tot ho anuncia
va. Adhuc ehl mateix.
Es pot parlar, dones,
própiament d'una crisi ?
Sembla que més aviat som
davant d'una de les
" depre
sions normals del nostre tea
tre. I en tot cas, ! de qué
seria la crisi ? D'actors ?
Llevat de l'Aymerich, hi ha
els mateixos que uns tres
anys enrera. Si en vaguen,
no tots és pas per gust. En
les companyies castellanes
n'hi ha molts i bons d'es -
campats. I cert que no n
sortit cap de l'Escola d'Art
dramátic. Perb és possible
de trobar-ne algun en les
companyies d'aficionats. Si
no es llencen a fer de profes
sionals segurament és per
qué l'esdevenidor no els
sembla pas brillant.
Será, dones, una crisi
d'autors ? Podem repetir
que hi ha també els matei
. "s.
xos que tres anys enrera.
Alguns han vist, encara,
afermada llur personalitat.
N'han sortit ádhuc alguns
de nous i estem segurs que
si haguessin estat més esti
mulats — ara el premi Ig
nasi Iglésies no deixa d'és
ser un esperó — estem se
gurs que n'haurien sortit
més. No tenim, certament,
un autor de l'alenada d'An
gel Guimerá, pero estem se
gurs que entre els autor s,
avui encara en actiu, hi ha
els més intelligents que ha
tingut el nostre teatre.
! La crisi fóra, dones, en
tot cas, de públic ? Potser la
minva de catalanisme en les
classes conservadores ha in
filia una mica a aclarir en
cara el nostre públic. Per:O,
en realitat, com és prou sa
but, el públic benestant no
s'ha sentit mai inclinat a
visitar les sales de teatre ea -
tala. L'han trobat sempre
ordinari i plebeu i han donat
la preferbncia al teatre io
raster.
Cal dir que aquest no és
un fenomen exclusiu de r2a
talunya. En teatres que han
nascut gairebé parallela
No esperem demá
ment al nostre esdevin
°lit el mateix. A Rússia, on
el teatre no és gaire més de
mig segle més vell que a Ca
talunya, l'aristocracia pre
feria el teatre franela. A
l'Argentina durant molt de
temps, la gent acomodada
preferia anar a veure les
companyies italianes, fran
ceses i espanyoles, que hi ob
tenien gran éxit. No era pas
difícil de sentir-hi a dir, si fa
no fa com ací :
((—El teatro nacional,
!qué porquería! Prefiero las
gallegadas de la Guerrero.»
A l'Argentina, a canviar
aquest estat de coses hi in
fluí mol la Guerra gran. La
mar era perillosa de traves
sar i les gran «vedettes» de
l'escena van deixar de visi
tar-los. Aleshores el teatre
nacional prengué increment.
Cal creure, dones, que tal
com hem vengut les altres
«crisis», vencerem aquesta,.
i que tal com els altres po
bles han superat dificultats
semblants a les nostres, Ca
talunya sabrá també su
erar -les. Estalviem-nos,
dones, les alegries.
DOMENEC GUANS.5.:
LA DE LA VAGA DE TRA
Jo sóc, simplement, el ciutadá
desconegut que pertany a la
vastíssima i important classe so
cial deis que van a peu. Sóc, en
conseqüéncia, el que en llenguat
ge técnic de circulació urbana
s'anomena un "peató". I bé. Su
poso els meus estimats lectors 1
les meves no menys estimades
lectores perfectament assaben
tats uns i altres del drama que
estic passant des de fa disset dies
amb motiu de la vaga deis trans
ports públícs. M'he de llevar una
hora abans, arribo al despatx
amb un mal humor terrible, faig
tard a l'hora de dinar, he exhau
rit íntegrament les meves econo
mies en taxis, tinc els peus fets
una desgracia, em veig privat
d'anar als espectacles quan ame
naça ploure, a casa manquen co
ses essencials, la familia está
amb l'ai al cor i no gosa sortir,
els clients s'excusen de venir-me
a veure, les finances domestiques
se'n ressenten i les bombes co
meneen d'augmentar amb fets.
.Ahir mateix, diumenge, els bar
celonins foren obsequiats amb
l'habitual xafec, de set a nou del
vespre, i milers i milers de pea
tons, germans meus de classe so
cial, es trobaren sense tramvies,
sense autoómnibus, sense metro
1, el que és pitjor, ,sense taxis a
l'abast del que en volia. Hague
ren de suportar, forçosament,
les molésties de la pluja torren
cial o refugiant-se als cafés, ar
reconant-se als portc's o plan
tant cara al diluvi amb més o
menys heroIcitat... Aquest mal
estar fa disset dies que dura 1
ningú no sap el temps que dura
rá.. Tothom opina sobre el con
flicte. S'escriuen agres comen
taris sobre la vaga. S'acusa les
autoritats. Es fan gestions que
fracassen. S'inicien negociacions
que també fracassen. Els planys
i les critiques augmenten per tot
arreu. Esclaten bombes; hi ha
sang i cauen morts i ferits. Víc
times innocents que no van ni
vénen en el conflicte. Víctimes
innocents de la nostra classe so- I
cial deis peatons, dels que anem I
a peu, deis 'Mies que sofrim.
rectament de la vaga, sense que
ningú ens defensi.
He formulat la pregunta: ?que
ha de durar molt, aixó? L'r e for
mulada en nom dels milers i mi
lers d'elements de la gran famí
lm deis que anem a pru. No l'he
formulada ni en nom de les au
toritats, que tenen cotxe
ni en nom deis capitalistes i
burgesos de diferents quanti( .,
que tenen cotxe particular. Cree
que no senten ni poden senta. la
vaga com nosaltres. Repeteixo,
dones, la pregunta, en nom ex
clusivament nostrei ?Que ha de
durar molt, aixó? La resposta és
senzilla: "Durará fins que nosal
tres vulguem." Sí, sí, fins que
nosaltres vulguem. Jo ndevino
la cara de sorpresa o l'expressló
de dubte de molts deis meus lec
tors i de no poques de les meves
lentores malpensades i escripti
oues. Peró és així, tal com he he
dit abans. La vaga deis trans
ports públics durará fins que
nosaltres, els peatons, els que
amen-1 a peu, decidim que s'aeabi.
Estem perdent un temps prociós;
No s'ha dut a terme la formalit
zació d'aquella gran Societat
Anónima deis que anem a peu i
ara en paguem, com tantes i
tantes vegades, les conseqüen
cies. No hem meditat que som
nosaltres, 1 no les autoritats, que
vetllem per l'ordre públic o pe]
feliç arranjament de les qües
tions socials, els que tenim la
clau per solucionar el conflícte.
No ens n'havem donat compte a
temps i hem perdut disset ches
d'una manera lamentable i, el
que és pitjor, hem permés que
caiguessin damunt l'empedrat
del carrer germans nostres de
VIES
penes i fatigues que no tenien
res a veure ni amb les empreses
ni amb els vaguistes.
?Com voleu que les autoritats
puguin resoldre l'actual conflic
te? ?Creieu possible que la situa
ció present, tot i agraint la bona
voluntat del personal que aquests
clics condueix, pot prolongar-se
gaire més? ?Creieu possible que
representaria cap solució seriosa
que es mobilitzessin tots els sol
dats d'enginyers o d'infanteria o
de cavalleria i tota la guardia
civil per fer sortir al carrer el
material sencer de les cotxeres?
No, veritat? ?Creieu possible que
cap autoritat governativa pot po
sar una pistola al pit de tots els
vaguistes per obligar-los a re
prendre el treball? Tampoc.
?Creieu, per últim, que les llistes
de possibles desesperats en atur
forçós poden representar una so
lució seriosa i definitiva? Es ciar
que tampoc. Aleshores, haureu de
convenir amb mi que l'única so
lució de la vaga de transports ur
bans ha d'ésser la inevitable, la
lógica, la de sentit comú: que
l'empresa pacti amb els obrers
ei concedeixi el repós setmanal
que sol-liciten i l'augment que re
clamen. O aixó o reduir-los per la
fam en espera que al cap d'un
mes es reprodueixi el conflícte.
La vaga era inoportuna; per és
ser plantejada en vigílies d'elec
cions, semblava un chantage po
lític; ?peró les petícions deis va
guistes són justes o no són jus
tes? ?Són o no són posades en
raó? Sembla que sí. Aleshores,
rnotiu de més perque la solució
del conflicte es produeixi, com
sempre s'ha fet, negociant l'ar
ranjament i acceptant les peti
cions. I ara ve el bo. La gran sor
presa. La noticia bomba. ?Qué
fará l'empresa, un cop la vaga
s'hagi resolt, acceptant en part
o integrament les peticions dels
vaguistes? El que ha fet sempre:
per DOMÉNEC DE BELLMUIVT
augmentar les tarifes. ?I qué fa
rem nosaltres? El que hem fet
sempre: pagar. Aleshores, em
pregunto jo, ?per qué tanta co
media? ?Per qué tantes angúnies
i tantes molésties i tantes vícti
mes? ?Es que empreses i vaguis
t, s encara no en tenen prou amb
qué nosaltres siguem els que pa
guem les conseqüencies de la va
ga, suportant molésties, aug
mentant impertinencies, pagant
de la nostra butxaca els éxits
deis uns i la capitulació de les al
tres, perque encara vinguin a
immolar la vida deis nostres per
crear el terror i augmentar el pa
nic?
Potser ja n'hi ha prou. Si
l'anim de vaguistes i empreses hi
ha un cert pudor i una certa de
lieadesa i representen la come
dia d'aquesta vaga perqué els fa
rubor d'ensenyar les cartes de
seguida o els fa pena la nostra
attuació, que estiguin tranquiLs.
pagarem. Els ho comuniquem
de seguida, públicament, sense
eutemismes ni reticéncies. Paga
rem, com sempre hem pagat.
Peró que acabi la comedia, que
acabi la vaga, que s'acabin les
bombes i que no ens apurin més
la paciencia.
Les empreses de transports pú
blics i els vaguístes, que ens fan
servir a nosaltres de conillets
d'Indies, podrien tenir un cert
temor si alguna vegada a la vida
s'hagués donat el cas sorprenent
d'una vaga de passatgers, únic
mitjá practic i efectiu de tenir a
rotllo a uns i altres. Peró aquest
cas no s'ha prodult mal, no sola
ment a Barcelona, ni a Madrid,
ni a París, ni a Berlín, ni a
Nova York. Els peatons, conver
tits en passatgers quan van els
tramvies, som la gent més pací
fica, més bondadosa i més resig
nada de l'Univers. Veiem ben
ciar que si contestéssim als abu
sos d'empreses proletaris amb
una vaga amb tots els ets i uts,
les coses anirien d'altra manera.
Estem segurs que si fóssim capa
cos d'aguantar quinze dies sense
pujar a un tramvia i els veiéssim
passejar buits per la ciutat, del
mati fins al vespre, empreses i
treballadors començarien d'amai
nar veles i de meditar sobre els
perills de comptar massa amb el
conformisme deis passatgers. Pe
ro no tenim ni abnegació, ni vo
luntat, ni disciplina per fer-ho.
No ho hem fet mai, ni cree que
ho arribem a fer mal. I si aixó
és d'aquesta manera, si poden
comptar amb la nostra pacient
passivitat, si saben que no ens hi
hem de tornar, ?per qué porten
seva crueltat fins a l'extrem
de torturar-nos amb una vaga
que nosaltres i ningú més que
nosaltres haurem de pagar en
definitva?
Jo sóc el passatger desconegut.
El ciutada que va a peu. El que
ha exhaurit les seves economies
en taxis. El que nodreix 1 el que
sosté amb la seva pesseta diaria
la gran máquina deis transports
urbans. He parlat en nom de tots
m'he dirigit a tot,s: Al governa
dor, perqué no s'hi amoini més.
Als policies, perqué deixin mani
veles i volants i vagin a llur
cárrec. A le sempreses als va
guistes, perqué acabin la come
dia i tornin la normalitat a la
urbs. He parlat amb la plena au
terltat del que té raó, del que veu
tPS coses ciares i del que no té
péls a la llengua.
Ho he fet segur d'interpretar
els desigs i els sentiments gene
rals, convençut que tots, sense
excepció, estern disposats una
vegada més a pagar els plats
trencats d'aquesta vaga de trans
ports públics, i amb la sola espe
ranga d'estalviar-nos molésties,
de suprimir impertinencies i
d'evitar més desgracies irrespon
sables.
MANTEQUILLA
P.F.ESIENSEN
Ja ha arribat la mantega
P. F. ESBENSEN
de la nova campanya
Tasteu-la. Exquisida i més barata!
TRAMVIES...
QUATRE CILINDRES S IS CILINDRES
UN AUTO UTILITARI UN AUTO COMPLET, PROTOTIPUS
DELS COTXES ECONOMICS DELS COTXES ECONOMICS
TOTAL 7.550 pessetes ROMAGO a en A Ci, S C. - ci9 - B 10.950 pessetes
4 desembre de 1933 la rambla
313~1Lant-(5s1.c11~ItIt•we.cI1 11."11
AZANA...
Carrer de Serrano. La casa
blanca i neta del president Aza
ria. Uns sofás vuitcentistes. Uns
mobles suaus i delicats. Unes pa
rets clares. Uns quadres dignes.
Bon gust. Refinament. Educació
artística. Sensibilitat musical...
Tot seguit el president Azaria.
Vestit obscur. Ma amiga. El pre
sident Azaria no ha canviat. (Per
a nosaltres Azaria seguirá essent
sempre el president Azaria.) Té
el mateix to sorrut i humil que li
coneixem de sempre. Allarga la
me, i seu rápid. D'una butxaca de
l'americana treu unes cigarretes
egípcies. Fuma i diu en sec:
—?Qué hi ha?
Ell mateix inicia la conversa,
que en Azaria és rápida. Feta de
frases rápides, curtes, incisives.
—Us felicito.
--A mi?
-
més no, pel triomf per
sonal.
—Ah, ja!
—Davant d'aquesta debacle, el
Que vós hagueu sortit és ja un
triomf.
—Per qué?
—Perqué allá on es presenta
veu fatalment les forces reaccio
naries d'abocar-hi tot el
que fos necessari per a derro
tar-vos.
—Sí, potser...
—Ha estat una lamentable
derrota. Ara vine de veure Prieto,
que ha fixat el punt de vista que
una bona part de la derrota es
deu al no haver anat a intenses
coalicions...
—La culpa en aquest cas no
será pas nieva.
—Ni jo us ho dic.
—Ah, ja!
—També pot haver influit el
vot de la dona...
—Jo no vaig, votar-lo... Aixó els...9314).c1- van votar:-J'o, """;,
-
ha • hagut molts eraors.
—Massa.
—Clan i ara també clec te
nir jo la culpa de la derrota. Jo
Une la culpa de tot, pel que es
veu. Tinc la culpa de la procla
mació de la República, de la seva
continuitat, que s'hagin obert les
Corta que s'hagin tancat i que
hagin guanyat les dretes... Es
absurd, i no clic pintoresc perqué
cm faig canee que la cosa és
massa dramática.
—No és pas aixó...
—El problema és molt més as
pre del que sembla. La República
tenia una raó d'existir quan era
liberal i democrática i quan
traetava de donar al país un aire
de civilització. Hem estat hu
mans i sensibles...
—Una bona part de l'opinió re
publicana es queixa precisament
d'aquesta humanitat. Hom creu
que d'haver afusellat a San
junjo...
—Ja. La continuació de la his
toria d'Espanya, de la part ver
gonyosa que la historia d'Espa
nya té en els passats segles. Per
sona que pertorba o destorba,
afusellada... I qué? Prou afuse
Ilaments. Ja n'hi ha hagut mas
sa en el segle XIX i encara en
aquest. Molt més respecte a la
personalitat humana. Cent ve
gades que fos ministre de la
Guerra faria el mateix que he eot
amb un general que se subleves.
Aniria a la presó, pero no ata
caria la seva vida. ?Quin seria
ara l'estat del país si s'hagués
afusellat a Sanjurjo? Sempre el
mateix. No saber governar no
més que amb la sang davant dels
ulls. Jo aixó no ho faré mal. Amb
mi que no hi comptin. Les victo
ries tacades de sang no són vic
tóries.
—De totes maneres, potser es
diu que la República ha estat en
excés generosa...
—Més val caure per excés de
generositat que no pas per incle
mencia. Jo he dit i torno a re
petir que sóc home d'un país ci
vilitzat, pero que no sóc home de
tribu. Tinc el sentit just del prin
-cipi 'cl'autaritat.- El que no creé
és que per rnantenif- el principi
d'autoritat s'hagi de fer amb.se
vicia i crueltat. Jo no sóc pas una
bestia. Sóc un governant.
—?I vós veieu acabada la cosa
republicana?
Jo per ara cree que sí. Al par
ti; republicá de centre, de dre
ta o d'esquerra 11 está destinat
dintre la mecánica política el
Per a guarir la vostra gola
no es precís que feu gárgares
Antigament, per guarir unes ngines o una faringitis, per
fer desapareixer la coissor o picor que el refredat produeix a
la gola, o simplement per a desinfectar la boca i la gola en
époques de grip, feia falta soportar la moléstia d'uns garga
rismes ingrats i no sempre encinos, sobretot per els infants.
Avui és més racional, més segur, més cómode i més
práctic deixar dissoldre lentament a la boca
una pastilla de
que destrueix els gérmens infecciosos que penetren a les vies
respiratóries amb l'aire inspirdt, miljancant l'acció deis vapors
de formaldehide que desprén el Formitrol.
Amb les pastilles de Formitrol Wander tindreu l'avantatge
d'una gárgara sense líquid.
Desinfecten la boca i la gola.
Esvenen a totes les farmácies del Inda.
u. creu que potser al pm-lit republicá u está destinat a Espanya
el mateix paper que té el parid' liberal a Ang1 aterra...
per LLU1S VALLFOGONA
mateix joc que pot tenir el partit
liberal anglés en la mecánica del
Parlament de Wensminster. La
gent ha tret la moda de les coses
extremes i s'estima més decan
tar-se per una extrema dreta o
per una extrema esquerra. Pot
ser un dia o altre se'n penediran.
Ara sembla que está de moda.
—De totes maneres, senyor
Azaria, encara que vós no vul
gueu adonar-vos-en, sou avui
l'home de la situació...
—Jo?
—Sí, vós.
—I com?
—Els partits republicans d'es
querra han fallat perqué han es
tat desunits 1 els ha mancat
l'home i les bases fonamentals.
Hi ha hagut massa capelletes,
massa directoris, massa bandere
tes. No es compren com era pos
sible que el radical-socialisme es
mantingué en tres branques di
ferents (I. R. S., P. R. R. S.,
P. R. R. S. I.), que els federals e--
tiguessin dividits en dues parts
(Franchy Roca-Barriobero) i que
encara hi hagués el partit d'"Ac
ción Republicana", el de la
O. R. G. A., els republicans d'es
querra independents, etc., etc.
Es precí recollir tot aixó, les mas
ses, els homes de segon rengle i
constituir un gran partit polític
de republicans d'esquerra qué
doni una batalla, que faci la tas
ca que han fet els agraris fins
ara, que es creí l'órgan d'opinió
necessari...
—Potser que tingueu raó, peró
el que és per ara no penso fer
res.
—Us retireu a la vida privada?
—Aixó mai. Aniré al Parla
ment. No he d'anar-hi? No sabeu
alíe jo sóc fonamentalment par
lamentan? Aniré al Parlament a
1,--passi el que pa,ssi,,enr
trobaran a casa meya. No sóc deis
que intt moment de dissort po
lítica pensen a arranjar-se el
passaport i marxar.• Aixó queda
per a una altra gent. Jo, no. Jo
estic a casa meya, al direeteei
del meu partit i al Parlament. Es
una hora de responsabilitat com
bativa, i de la mateixa manera
que se'm va trobar quan la Dic
tadura se'm trobará ara...
—Dones, si vós esteu disposat a
aíxó, la gent us seguirá. No us
cápiga el més Petit dubte. L'opi
n ó d'esquerra republicana ne
cessita aquest "leader".
—Qui sap. No cree pas, pero,
que jo sigui aquest home que vós
dieu. Tinc de la política una
idea molt més elevada, menys de
casinet i de petit comité. Hi ha
gent que creu que per a fer un
partit el primer que cal és llogar
un pis, comprar un parell de
taules, fer un fitxer i cridar els
amics perqué concorrin a les re
unions. Així es poden fer carica
tures de partits, peró no es po
den fer partits. Els partits es fan
d'una altra manera, al carrer i en
la lluita. Pero en aquests ins
tants la lluita social pot despla
çar la lluita política.
—?Penseu fer algun acte pú
blic?
—Per ara, no. Mentre no s'o
brin les Corts, no. Cal esperar.
De totes maneres, qui sap?
Hom li parla que si vol parlar
a Barcelona té una tribuna ober
ta per a evidenciar-li que existeix
un poble disposat a compren
dre'l. Azaria escolta, refrega la
burilla daurada sobre un petit
cendrer i torna a encendre una
nova cigarreta.
—Tinc 1 a consciencia neta
d'haver actuat com ha d'actuar
un polític republicá, demócrata i
parlamentan. D'haver actuat
d'una altra manera podria haver
estat una altra cosa, peró no pas
AZANA
un demócrata i un parlamentan.
Si el país ha cregut que aquesta
no era una manera de governar,
la veurem el que dira ara quan
sigui governat d'una altra mane
ra. Jo he volgut crean en la ma
joria d'edat del país, si no ha es
tat així no és culpa meya. La pe
na més profunda era dir la lliçó
de) resultat electoral; no és pas
l'amargura que pot produir una
derrota, sempre sensible, sinó
que el país no té el sentit de la
continuitat que cal tenir per a
fer coses. Sembla que una cosa
que dura sis mesos seguits fati
ga l'espectador polític: —Uix!
Que pesats! Encara són al po
der!— I bé, que es canvii cada
tres mesos el Goverh, que hi hagi
eleccions cada dos Per tres, i ja
veuran on anirá a parar el país.
Qui se'n ressentirá d'aixó será el
poble espanyol.
—?Creieu que duraran gaire
aquestes Corts?
—No cree pas que durin el que
han durat les Constituents.
—Voleu dir?
—D'ací a poc será de moda ju
gar a revolucionaris un altre cop.
—?Creieu en el perill d'una
re.stauració?
—Momentániament, no.
interessa molt més liquidar el
fee esquerrista de la República
que no pas plantejar qüestions
transcendentals. Problemes d'al
t•:e ordre que poden perjudicar la
finalitat establerta en les con
verses preelectorals.
—?Qué opineu que pot venir
ara?
—Possible que vingui un Go
vern Lerroux.
—Amb agraris?
—Amb agraris o sense és igual.
L'esperit será el mateix.
—Com ha quedat recluida la
minoria d'"Acción Republicana".
—No ho sé. Cree que a cinc o
sis diputats. Manca encara un
parell de resultats de la segona
volta. Peró a mi ja sabeu que
mal m'ha preocupat la quanti
tat, sinO la qualitat moral i in
tellectual de les persones. En
aquest cas estic satisfet de la
gent que tindré al costat meu.
—Ahireu al Parlament?
—Des del primer dia.
--?Creieu en la possibilitat
d'una escissió dintre del partit
radical?
—La cree com vós i com molta
gent. Dintre del partlt radical hi
ha uns elements d'esquerra que
podran ajuntar-se mai amb
les dretes, diguem-ne agrades,
d'"Acción Popular" o com es di
guin. Potser qui sap si el grup de
republicans que anirá al Parla
ment sortiré més augmentat
més cohesionat quan es tanquin
Corf
així?
—Jo així ho espero.
—?Creieu vós que l'Estatut
basco-navarrés trobará facilitats
en aquestes Corts, donat que l'es
pent d'aquell Estatut és una cosa
de dretcs i la major part de lá
Cambra és dretista?
—No. Cree que l'Estatut base
trobará totes les dificultats ne
necessáries, perqué la major part
dels diputats agraris tenen una
idea monárquica i, pér tant, uni
taria i centralista. L'home re
presentatiu del triomf és Royo
Villanova, i no cree pas que Royo
Villanova sigui partidari de cap
mena d'Estatut regional, ni que
doni cap mena de facilitat per a
l'aprovació d'un reconeixement
historie semblant. L'única Cam
bra que podia fer-ho era la
Constituent que ha estat dissolta.
—Ha estat una Ilástima...
—Molts deis que demanaven la
seva dissolució i que creien que
en unes Corts ordináries troba
rien més camp per a les seves
activitats ja s'hauran adonat
que no ha estat la cosa tal com
es pensaven tenir-la plantejada.
—?Així vós creieu que ha que
dat en fallida la política estatu
taria?
—Cree que sí.
—?I veieu en perill l'Estatut
de Catalunya?
CROSLEY
IR, A. ID I O
RAVO
I
'TV
I
La marca de rádio
més popular
Qualitat
Selecció
Puresa
Tots els corrents
modelsdes de235 p.
RADIO LUTETIA
ARAGó, 279 (entre Passeig de Grácia i Claris) - Teléfon 81308 - BARCELONA
—Potser que ho arrangi el se
nyor Cambó...
(La manera de dir-ho del se
nyor Azaria m'ha fet esclafir en
una riallada imponent. E' senyor
Azaria traspuava ironía que dei
xava entendre que que no ha
arranjat mal res pogués ara, en
una Cambra francament dretis
ta, ésser útil a una política de
terminada.)
* *
Altres punts de conversa hi
hagué en l'entrevista que no puc
reas precisar en aquel- moment
El fet és que vaig trobar en
senyor Azaria l'home que ende
vinava tot el que pot succeir n
aquest país. L'error deis republi
cans ha estat creure's que el país
estava en perfecte estat de de
mocracia. Els exemples que s'han
donat de brutícia electoral han
estat lamentables per al fona
ment del régim. El caciquisme h
tornat a ésser dominador de
l'ambient. El caciquisme ha de
manat neutralitat a l'Estat da
vant de la lluita electoral, pero
ha demanat aquesta neutralitat
per poder imposar millor la seva
coacció. Es a dir, que davant les
'mes caciquils l'Estat ha man
tingut el mateix creuament de
braços que els pistolers exigeixen
de la força pública, del Poder
públic. Suprimida la pena de
mort per part de l'Estat, peró no
suprimida per part deis pisto
lers; suprimida la coacció de
l'Estat en materia electoral, peró
en canvi mantinguda la coacció
del caciquisme en el régim elec
toral. Novament el governador
civil (el d'Alacant, el de Jaén, el
de Córdova, el de Granada, el de
Badajoz...) ha estat posat al ser
val de les forces caciquils; nova
ment el governador civil ha in
tervingut en la vida _municipal
per tal de coaccionar els homes
hi poden perdre. El cace
quisme de Josep Maria Cid, a
Zamora; el d'Abill Calderón a
Palencia, el de Morenilla i Ma
tes a Córdova; el dels rics terrati
nents a Cádiz, a Badajoz, a Jaén,
ha fet el seu efecte. Han dut al
Parlament els diputats que han
volgut.
* * *
—Fins ara — ha dit Manuel
Azaria—la República havia posat
en práctica la decencia com a
norma electoral. Havia prohibit
terminantment a les seves auto
ritats superiors i inferiors la in
tervenció de cap mena en mate
ria electoral. L'elector era lliure
d'escollir el que millor li sem
blés. Ara l'elector ha tornat a
trobar davant d'ell la coacció de
l'amo que l'amenaçava amb ne
gar-li el pa; de l'autoritat que
l'amenaçava cohibir-lo. Les ac
tes no arriben amb aquella pul
critud que han d'arribar per a
poder-se dir representant del
pas. Si jo hagués estat president
del Consell de ministres i sota el
meu govern haguessin passat les
coses que ara es veuran a les
primeres sessions del Congrés en
discutir-se la validesa de les ac
tes, m'avergonyiria de mi ma
teix. Jo no vull pas creure, evi
dentment, que els ministres en
saben res. Molts d'ells no han
sortit, la qual cosa vol dir que
no han emprat recursos que po
dien per a guanyar, peró vull dir
que s'ha tolerat la coacció da
vant de certa gent i aixó no éS
republicá.
—Aixó sí que no és republicá.
—Republica, en aquest cas,
hauria estat actuar ben digna
ment prohibint que els vells res
sorts caciquils tornessin a em
prar-se amb l'afició i intensitat
com ara s'ha fet.
* * *
—?Creieu que la lluita social
pot desplaçar la lluita política?
—Ah, no ho sé. Jo no sóc socia
lista. Ja he dit sempre que no
sóc socialista. Si ho fós no m'en
tretindria pas a mantenir una
organització, un partit. Jo sóc
demócrata, liberal, parlamenta
ri, etc. I he tingut els socialistes
al meu costat perqué he consi
derat, ho he dit i ho torno a re
petir que era molt més interes
sant per a la República, o sigui
el conjunts de societats que els
socialistes fossin dintre de la go
vernació de l'Estat que no pas
fora. I per aixó considerava go
vern nacional el meu perque hl
eren representades totes les clas
ses socials. Es més, grades a la
intervenció directa en la gover
nació de l'Estat, per part dels so
cialistes, molts conflictes socials
s'han pogut evitar...
—Molts creuen que la lluita de
classes comença ara...
—Ha començat en dividir als
pobles en cantelluts sectors poli.
tics. Es a dir, en replegar-se les
forces polítiques en obrers i pro
pietaris. D'haver-se mantingut
la coalició electoral de 1931 o una
part d'aquella, la lluita a
les circumscripcions no hauria
estat feta a base de lluitar obrers
contra burgesos, que ha estat el
gran error La democracia burge
sa encara tenia molt per fer en
aquest país. No haver-ho vist ai
xi és perillós; tant perillós com
ho ha estat a Alemanya.
* * *
Es fa tard. Manuel Azaria ha
anat encenent i cremant cigar
rets al llarg de la nostra con
versa. L'hem vist ferm, rápid en
les respostes, combatiu, ciar. Pocs
dies manquen per a l'apertura
de les Corts. Hom només vol
sentir l'emoció que pot haver-hl
a la Cambra en el moment en
que Manuel Azaria vagi a seure
en un deis bancs de l'oposició. I
que l'allau de diputats de dieta
entrin a la Cambra de diputats
amb la convicció que van a des
fer tot el que havia apuntalat la
República en les seves Corts
Constituents i que foren assas
sinades pel senyor Lerroux amb
la complicitat d'algú que a
aquestes hores no deu pas estar
gaire tranquil...
Caixes cabals PIBERNAT-Parlament, 9
Després
del
Bany
• FLASCÓ, 2,50
LITRE, 15 PTES.
,t.its tINIRF
Aig u a
de Colónia
"Anejo"
En friccions, amb el guant rus,
i després els finissims Polvos
de talc Gal. Tindreu el cos ágil
i plé de ropas, els nirvis forma
J la pell suau.
Polvos deTaic GAL POI DE METALL, AMB TAP
EN1OSCAT FORADAT,1,21 boratats 1 perfumats