Rambla, La (1931-1935). Núm. 210 (23 des. 1933)

              23 desembre de 11133
8v/rae El volen,..t cc.mpany F. M. Ferie, que té cura en el no.stre estima
conega "El Mundo Deportivo" de la secció de ciclisme, ha publicut,
amb tot luxe ae detalle, una interessantissinuz peRicula de "lladres
i serenos" —1 consti que aixó de "lladres" no va per ningú —a pro
PO« de la misteriosa desaparició del "Trofeu Masferrer",
El bo del cas és que el company Peris, que gairebé sem-yre pa
lma en les seves njormacions una fantasia rica i pe/licuiera, en
aquesta ocasió linzitat a escriure historia., una historia clara,
verítable de la misteriosa desaparició del "Trofeu Masferrer",,,,
A propósit de eiclisme, de "El Mundo Deportivo" i de ~s.
Aquest ha rebtt una carta de Luciano Montero i amb la carta un
retrat fins arcoinédit. L'ex-campió d'Espanya l'envia ca "amigo Perry"
perque s'ha vist ai "Mundo"... t no s'ha conegtet!!
Deniii al vespre, un grup d'amics i admiradors de Ramon Arti
gues obsequien a aquest amb un sopar amb motiu de la sera reti
rada de nedador. Es din si també fi assistirá Jaume Cruells, tot I
que des de que en un partit de water-polo jugat a Terrassa, en el
qual Arligues i Cruells varen anar a pinyes, no s'han parlat més.
L'esportvitat d'ambdós, pero, fa creure que taran les paus...
Botella, el defensa sabadellenc, va rebre en el partit de Pant
mona, tot just comencat, un "trompazo de órdago". El xicot, que aná
tot el Partit completament de bélid, entra dos gols a la. porta de
Fournier, e,l "meta" sabaclellenc. I tot era preguntar a Morral, el
company de defensa:
—A quants estem, ara?
—Dones, mira: ells n'han fet quatre i tú dos. O sigui, que estem
quatre a dos. Un paren m-és que en facis... i empatats!!
Afortunadament, el partit acaba aviat, sino el "Sabadell" hauria
encaixat un vuit a zero ccrm una catedral, yergue a Botella no h ve
nia d'un
Escala, de PaEspanyal", a Va/éncia se'n va sentir d4 tetes:
--Ché, tú eres de la F, A. I.
—Ca, hombre, éste es "escamot".
—Oye, con este juego te harán internacional; para el Senegal...
tot airó yergue el xicot corría corn un dimoni, entrava al
portar seise manies i un yarell o tres de vegades va cantonare el
Unten Capan jugador valencianista amb la pilota...
Vea a (iir, pera, que el que varen dir-ti a Escolh eón "piropos"
versailescos cOmparat amb el que se U va dir a Ba/aguer, ?'arbitre.
Ara que el senyor Baiaguer es "impermeable". Está vacunat con
tra les padres, contra ele coixinets, contra els insults, contra
tOt. Res no /i fa res. Innegablement, per a fer d'arbitre és una sort...
L'entrenacizr del Sabadell segueix essent Joan Tea. Joan Tena
segucix essent un entrenador de cap a peu.s, que, si Sé de Sabadell,
pot molt ben posar arreu per un natural de I3irmingham, posem per
ciutat anglesa. El xicat no es treu ni de día ni de nit—quan viatja,
s'entén...—un trajo de golf que trenca el cor i l val qui cap les
conquistes.
A Pamplons, peró, ti sortí un competidor, torea 171éS jove mds
elegant, si bé so tan ben vestit: Gual. Gual s'arrotnanga els pan
talons, se'ls post sota deis mitjons, compra un bastonet... i a tren
car cors. El bo és que va fer la cOmpetencia a Tena, que tingué a
Pamplona una «tia diada...
Del Moral, elnedador del "Canaé", diuen que ha batut el récord
deis 100 metros, rapa de pit, de Salté& Peró que no val perqué Del
Moral fa la estison. I fent la estisora "talle" Paigua. A nosaltres, sem
pre ens havia selblat que l'aigua és per a beure. Peró ja veuren
com no mancará Igun "graciosio" dele "Madrités" que ens
—Es que Del Oral es tan fino, que el agua, primero la "corta"
—con ,cuchillo o 071 tijeras, ?qué mas da? —y luego se la bebe.
La Federació lspanyola, peró, Mirla riure la "gracia" i no acep
tar la "marca- fez amb "estisora"...
MORIM111111111111~
1111 Gran Carta
14 d'Abril
111E1 u DE
PENEDES (Espanya
la_rambta
L'equíp catalá de lluíta triomfa en els carnpio
nats d'Espanya de greco-romana
11
aiMJIM
'0?11:1 AMEg AQUE/1" PERFUN
DEIXARÁ
PEP ON PAffl
UN RA/TRE
DE DI/TINCIÓ
C.x7 PAC 1 E_J • LC,CIONJ • COLONIEU"' POI ',Mil.
L'equip catalá (le greco-romana que triomfa en els carnpionats d'Espanya eelebrats a Madrid per 4 vietóriesa 3
(Foto. Salvador)
El diumenge passat, al mati, van
celebrar-se a Madrid els Campionats
d'Espanya de lluita greco-romana
amateurs, organitzats per la Federa
ció Castellana de lluita, ami la par
ticipació de lluitadors catalans i cas
tellana.
En el pes gall lluitaren Latorre
contra Cuevas, que forniren el com
bat més emocionant de la vetllada.
Portaven un matx molt anivellat -me
tela preveure un matX nul o una vic
toria per • punts, qua.n Cuevas va
caure i es lesiona seriosarnent al ge
noll, i toca ale 16 m. 40 s. El novell
campió Latorre és el millar lluitador
castellá.
En el pes pierna Catalunya (Ende)
guanya el madrileny Delgado en
5 m. 21 s. Enric Catalunya palesá
una neta superioritat damunt el su
contrincant. •
En nn combat ensopit. Zamora
guanyá Estraguer, per panas, én una
decisió absurda, que la Federado Ca
talana protesta. La inepcia i parcia
orflotb
(11V44111444-1111¦-
(1719,,
CAL XTUS
SALVADOR °L'YER
CAVAANANADUMINNOYA
litat de l'arbitre i els jutges caste
llana, que fou vistent en tota la vet
liada, en aquest combat va prendre
el máxim relleu. El campió caatella
dala lleugers Zamora, pot agrair a
l'arbitre el títol que 11 regala
El campió catalÉt deis Ileugers-mit
jans, Salvador; va fer tocar quatre
vegádes 130.jar. Per fi a la quarta ./e
gada, al cap de 14 in.; el declararen
vencedor.
En el pes mitjá, el catala Gomas
es revela com un' gran lluit.ador en
guanyar López en 7 in. 8 š.
En el pes mig-fort 1. en el fort no
hl llagué combato, per no tenir con
trincant el catala Qdi i el castella
Gancedo, respectivament; per tat,
són campions. Per tal de fer un com
bat lluitaren a pes 11111re Lieli (mig
fort) i Gancedo (ton). El campió del
pes fort toca al cap de 3 m. 183.,
demostrant estar-:.per sota el nivel!
de Geli.
La propera temporada veurem els
ramplona castellana lluitarit aSárc'e
lona, 1 creiem que la otearla cata
lana será encara még4•Cnnturkiant
que la present.
•
Ilautornábil de conducció més fácil
Han arribat els nous mode s
1934
8 hp. 4 cilindres - 1.3, 15 1 16 hp. 6 cilindres
Garatge Avinguda
Av. 14 Abril, 384 Tel. 78000
.2
T. S. F.
EL SENYAL D'ENTREACTE DE
PRAGA
Dintre de poc es prendrá una de
aisló relativa al senyal d'entreacte de
Praga. Molt probablement será triat
Un motiu musical pres de les obres
del compositor nacional txec Sine
Milé.
UN DIARI DE T.S.F. COMPLET
D'una quants dies enea, la trans
nnssora d'Oporto difon un. diari par.
1a complet. Es compost per la di
receló d'un deis principals diaria por
tuguesos. Compren: un artiele prin
cipal sobre un objecte d'actualitat.
alguns articles más curts, noticies
sobre els,esdeven1ment,s contempora
n1s, una novella d'episodis que es
continua cada audició 1, en fi, anun
cls.
.14101114011
Un gran carnpió
GUIONES
la rambla
PRETJS DE SUBSCRIPCIO
Trimestre
Semestre... ...
Anual ••• ••• ..• ••• •.
2'50
4'50
9,
:i pagament pot ter-se per
Gir Postal o amb e,gells de
COrreu
TEATRE
Segona época de Teatre
talio, al Centre Autonomista
de Dependents
La companyia de la prestigiosa
actriu catalana ,Mercé Nicolau dona
rá dilluns. dia de Nadal. a les den de
la nit, al Centre de Dependents, la
segolla fundo del ciple •históric de
teatre catala, que amb tant clamorós
éxit va inaugurar amb la repreeen
tació de "La dida" i "La teta galli
naire".
Per a aquesta segona época ha es
tat escollicla la' formidable obra
d'Angel Guimerá. "La pecadora", de
la qual Mareé Nicolau fa una inte
ressantíasima creació.
Abans de començar la representa
do, el publicista Doménec de hall
munt pronunciará. una breu corita
rancia sobre el teatre d'Angel Gui
mera 1 la aova época.
Es d'elogiar l'actitud del Centre
de Dependents 1 de: la Companyia
Mt Nicolau en aquesta hora di
fícil que travessa el teatre
A TRASMEDITERRAN
VliOrl STO 9102 13 th5Uudra00 op o352al5a
eanatuip ala nuoiaoreg
éguansuomlussTiDe n1iv1.,1p•0131cVu,pnt:uflelapCM+Tala8esrarel an13ni`o5Zt4i1a3ma nWipa1s0p,1n5o'50t.r1a0o91le11p1aPnsS'aapUPe•1a0t.Pnuos
ysuaa-zout vaziap SYLV301411.711
yrrun larling31 • SIVII0 ,LAMOTIV - Ot4011913VE1 wanqa 71Y1110311 VINI7
saapaunp ala uuoTaanlí p 6alialaos sinstnuaa a ap eliod aja so 'e 8Trosa aura
initpay Inam u anntual y epaus,p stalla1n1t/N•siaalZdNoIlsl.b/ iIuamAaaqlaoSa ynaad
14/1 ovania..
ruma:noto PI Jet' attsaacl :amas
saJori 61 gol 13 •nnctessip saloaunp 610 IPOPOlOA ap sapluog
ca/oq oz sal u 'anorlp vunnip- ata tuoiaaaag ap sampos
wiaNaivit 311,1,N3 11V-130311 VUldV11 viNI'l
ilOW O P130 OP 41 1311, To 6ol:6110S •(00d oauvuusd) wrioxNvoisa
vauinoto•iyeaVI so smol,nrasi. 1 VXMVd5 g3 iveLacati vaidvai vino sisuazumb sappws — "vxNvas3.a anotl Riagod
sria 9.1.0j, viyoseap paz
'TattavuillsaCiaW In Set argoa s'IR 9.1,0,L y 52-IVOSs ialatar "IVI021511A100 van"
VSSIA13-VSIO1liallVa 1 ovin-yrsio-mauya 'VaRalarte 311
,vitiintra SItJ avunta,, ..vaitrIantIVÉT tan avariira..
YFelVd 1 INV3VIV •vianv vf409v11EvJ.1111INIII R1I1,110311 SIRAI1311
onnu-olotri sal 'COSOLI
'ya sal •nmind nuopaiug ap t(saanaunup asa aidaasa) uip vana sapilsog
VDišOTIVI ia vitiva-Egoianavu 37,31 vrn rn YaldVIT vsii
ennu-4now. elaaArra•Clira sapino;
63111VtlYa-ZIAIVIa•VIS0131)111,13 riNn't alvwq U Ytl1JV1 VINin
'131.14oCel 91/1 :VNICY13011179 — 'OP5M3S130 i P 2109913d
FELICES FESTES DESITJA ALS SELTZ
AMICS 1 CLIENTS
Agusfi Bo
•,TOTS ELS MOBLES 1 TOT EL Ml"
PER A CLASSIFICACIO 1 ARZLII3
coRTs, 596 TELEFON 10266
adal í Cap d'Any
els millors
presents
els trobareu a la casa
III H
salmerón, 50 :-: barcelona
DE S. A.
Pelayo, 8 Teltfon 14370
SUBHASTA
GRAN EXPOSICIó PERMANENT DE TOTA
MENA D'ARTICLES
Unica casa que subhasta dariament 4 llores i mitja.
no donant encara l'abast al públic comprador
OCASIONS UNIQUES
12
1933
Parlem-ne?...
"QUE FARIEU SI TINGUESSIU
UN MILIO?"
Heu-vos ad una pregunta que més
d'un cop s'haurá i it hauran formulat
a l'estimat lector. Un milió. L'u se
guit per sis escaients zeros és la il
lusió de nou-cents noranta-nou i es
caig — un esteig molt llarg — deis
ciutadans del globus, perqué a tot
arreu són una infinitat els despos
selts davant aquesta sospirada con
l'abundar i excepció quasi introbable
els milionarts.
El novellitta R,obert D. Andrews
va tenir l'original idea de veure que
podrien fer cert nombre de despos
seits davant aquesta suspirada con
tingencia de trcbar-se en possessió
d'un milió per art d'encantament. Do
ble contingencia que aprofita per a
EN PREPARACIó:
La pellícula més suggestiva
de la temporada
'
))iebelei
(AMORIOS)
7,1111:••..
explicar les sevess reaccions i de
mostrar-nos alhora la valor del cob
diziat metall, segons la qualitat de
les persones a les quals va a parar
tan fabulosa suma.
De moment, aquest assurapte té
tira valor formidable, i és la de re
presentar-nos la Humanitat tal com
és, amb els seus somnis i les seves
ambicionss. ben al descoberta de po
sar davant els nostres ulls alló que
pocidem anomenar "el jo integral".
Mentre les necessitats de la vida
fermen l'individu al treball de cada
dia, de les claudicacions, de les con
cessions i de la dissimulació, aquest
no apareix tal com és, sinó tal com
les necessitats i les raons de depen
dercia l'obliguen a simular.
Solament la llibertat monetária que
enclou totes les llibertats, té la vir
tut de posar rártima al descobert, de
fer-nos aparéixer tal com som en la
vida, 1 hauria estat si les considera
cions d'ordre econbmic no l'hagues
sin obligat a fingir estimació quan
sentía oda submissió quan bategava
interiorment la rebellia, continencia
quan realrnent encobria un vicios im
penitent...
Curiosa novena de Robert D. An
drews, perqué tota ella és un acaba
&asila cura de psicologia humana,
perqué a través de les seves pági
nes sorgeixen tipus representatius de
tots els estaments socials amb llurs
ambicions contingudes, llurs desigs
inexpressats 1 insatisfets fins que la
riquesa els obre totes les pos.sibilitats,
i entre elles la d'obrar sense espo
ruguiments. Perqué ens demostra que
SI desaparegués l'obstacle de les ne
cessitats materials, sorgiria una hu
manitat que no seria ni ombra de la
que coneixem; perqué les persones
que conviuen amb nosaltres no s'as
semblen, ni de bon tros, al que sí>n.
Curiosa la novena, interessantIssi
ma 1 més curiosa i interessant enca
ra per la seva adaptació cinemato
gráfica. La Paramount, que s'ha ado
nat de l'immens valor del libre, ha
volgut donar-li t,ot el relleu que me
reixia: En primer lloc, té la partieu
laritat d'haver estat animada per set
grans personatges, en la realització
dels quals es traba esaecialitzat. Peró
per a majar coneixement de l'escrit,
bo será que expliquem l'assumpte en
forma sintética.
• • •
Es tracta d'un capitá d'indústria,
propietari de mines, drassanes, garta
cels, ferrocarrils, companyies de val
xells, etc., el qual és a punt de mo
rir. El milionari, home excéntric, fa
testament a favor deis dependents,
més tard en fa a favor de la seva
familia, i més tard, encara, els tes
lamenta se succeeixen i nin•jú no sap
qué succeirá. Es presenta el terrible
interrogant: Qui será l'afortunat?
Els obrers discuteixen si el llegat se
rá per antiguitat o bé per jerarquia.
Les clotzenes de familiars que ecpe
ren davant la cambra el darrer ba
dall del pacient, es disputen tambe
per gnus de parentiu. I davant tan
ta baixesa, l'encentric pre,n la guia
de la ciutat, llanea vuit goWs de
tinta allá on caiguin, damunt uns
altres tanta fulls, 1 decideix que ca
dascú deis afavorits amb la seva gota
de tinta sigui l'hereu d'un milió de
dblars. Un dependent, un condemnat
a mort, un estafador, una velleta asi
lada. un escrivent, un soldat. una
professional de l'amor. i els amos d'u
na casa de dispeses, són els afavorits
per la sort.
L'actor principal de la trama és
Richard Bennett, el qual encarna la
figura de l'excentric milionari amb
una naturalitat que •causa admirado.
No té un gest que desentoni de la
situació; no fa cap moviment que
no sigui just, precís, sinó que realit
za alió que ha de fer un llunátic i
a la vegada un gran home com ell,
d'acció i intelligéncia privilegiada.
En uns altres papera figuren Gary
Cooper, George Raft, Wynne Gib
son, Charles Laughton, Jack Oakie,
Frances Dee, Charlie Ruggles, Alisan
Skipworth, W. C. Fields, Mary Bo
land, Roscoe Karns. May Robson, Ge
ne Raymond i Lucien Littlefield en
tre d'altres. Fins a quinze primeres
figures que broden materialment llurs
papers secundats per altres artistes
de categoria per a oferir un conjunt
digne de tan sensacionals anima
dora.
Cada capital ha estat adaptat
igualment per un argumentista es
VEGEU AL
CAPITOL
el nou triomt del cinema espanyol
rambla
M E
23 desembre de 1933
1934
•Me
Illeagaaaraaairk!al'Ilaiegal
""•••!•;::::::::::aarriairialallausaraaa
LA WARNER BROS FIRST NATIONAL
Una vegada més ens presenta un seguit de conjunts, tots belltsslms, que són, com podeu veure,
una temptació. Del film "Vampiresas 1933"
pecialitzat en l'ambient descrit. Han
participat en aquesta tasca: Claude
Binye, Whitney Bolton, Malcom
Stuart Boyland, John Bright, Sydney
Buchaman, Lester Cole, Isabel Darm,
Boyce de Gaw, A. Walter de Lean.
Oliver H. P. Garrat, Harvey Gates,
Grover Jones, Ernst Lubitsch, Law
ton Macall, Joseph L. Mankiewicz,
William Slavans Mc.Nutt 1 Seton I.
Miller.
La conjunció de tots aquests ta
lenta ha donat com a resultat una
obra mestra del cinema, un film per
fecte, técnicament i artísticament
considerat, que será recordat durant
anys i anys com una de les obres
més acabades, originals i interessants
del cinema.
ELS SET DIRECTORS DE
"SI YO TUVIERA UN MILLON"
La fama del gran director ERNST
LUBITSCH és mundial, i les seves
creacions han triomfat sobre totes
les pantalles; la seva obra conté éxits
de frívol encía com "El desfile del
Amor", "Una hora contigo", "El te
niente seductor", "Un ladrón en la
alcoba", etc., 1 d'altres de profunditat
darmática com "El patriota". "Re
mordimiento" i d'altres. En el mo
ment actual és un deis mestres in
discutibles de la técnica del cinema
parlant.
NORMAN TAUROG és un deis di
rectors veterana del cinema i ha es
tat l'animador de nombrases firmes
cinematográfiques abans de signar
amb Paramount el contracte que ens
ha valgut tan belles pellícules com
són "Skippy", "Sooky". "Huckeberry
Flinn" i "El presidente fantasma".
"Skippy", que és recordada per toas
els intelligents en el seto art, va ob
tenir, l'any 1931, el Premi de l'Aca
démia del Cinema.
STEPHEN ROBERTS va fer els
seus estudis d'enginyer. Havia estat
pilot en l'aviació militar americana.
Va comenear per colaborar en filma
d'aviació, immediatament després
deis quaLs la Paramount li va con
r-r la direcció de diverses produc
cions, en les quals va afirmar la se
va personalitat.
NORMAN MC.LEOD és, igual que
Stephen Roberts, antic pilot de guer
ra. Fou collaborador literari deis Es
tudis Paramount, abatas d'abordar la
"mise en scene" 1 de çonsagrar-se a
la composició d'escenaris.
JAMES CRUZE és el famosíssim
director de "La caravana del Oregón"
i altres cintes antigues i modernas
dotades d'iguals magnifiques quali
tats de moviment i emoció.
WILLIAM A. SEISTER és un jove
director les característiques del qual
són la mobilitat de cambra i segu
retat de narració. Ha fet moltes i
molt bones pellicules.
1-1. BRUCE HUMBERSTON, en la
mesura del seu reconegut talent, se
supera eh mateix a cada nava
producció.
• * *
Ultra aquests set directors, inter
venen quinze estrelles en aquest ex
traordinari film.
camina BARCEMA
MONA MARIS
LUIS ALONSO
ESPERIT EMPRENEDOR IN EX
CELSIS
BORD DEL YACHT PARTICU
LAR MES LUXOS DEL MON
Calla un yacht, un yacht particu
lar de tot luxe, per a la producció
de la nova pellícula de la Día "Oro",
en la qual exercebcen els pape' rs prin
cipals Hans Albers i Brigitte Helm.
Per una veritable casualitat, va
succeir que el yacht més gran, el de
més luxe i el més car del món, es
trebava en aigües alemanyes, i amb
la solidesa i l'encert tan caracterís
tics en l'estat major de la producció
de la Ufa, es va decidir que aquest
espléndid yacht, el millar yacht par
ticular que solcava les mars, seria
molt apropiat per a aquell fi — 1 fou
noliejat.
Membres prominents de 1–emsem
ble" anaren a bord — fotógrafs, rea
litzadors, etc., etc. — quan l'embar
cació era a Kiel. Realment, "era
quelcom de molt bell i d'alegria in
esborrable", i el sagae cap de propa
ganda de la U.F.A. va acordar invi
tar la premsa mundial a fer una vi
sita bord del "Savarona".
"Temps és or", diu l'adagi anglés,
i els propagandistas de la U.F.A. van
buscar la manera que els periodis
tes — eh veritables i legítims perla
distes — (els qui han de treballar!)
acceptessin llur invitació, i a tal efec
te van noliejar una flota d'aeroplans
i van confeccionar el seu programa
en forma que permetia ah seus invi
tats d'ésser tot un dia a bord del
yacht, voltats de tot confort 1, no
obstant, no estar absenta de la capi
tal més que 24 hores de treball.
El yacht "Savarona" és una mera
vella. El seu nom vol din "cigne neaa
gre". Es balancejava a la Mar Bál
tica com una traca de cató, de tant
blanc, tan delicat, tan lleuger. La
bandera deis Esteta Units d'América
hi onejava„ a popa. Filadelfia és el
seu port de matrícula. A bord hi ha
un van luxe, perb dintre els limita
del luxe "práctic". A la cambra de
máquines, tot tan net com la cuina
de la més polida mestressa de casa.
Més de 20 milles donen les seves tur
bines, sense forear la máquina. Grá,
cies a un enorme Girbscop de més
de 180 tones de pes, el balanceig que
da reduit a un mínim quasi insensi
ble, malgrat hi hagi merar. Ha estat
Saló CATALUNYA
Avui, dissabte, sensacional ESTRENA
construIt a Hamburg per la casa
Blom 1 Voss, i ha costat més de qua
tre milions de dólars. Es propietat
d'una americana millonaria, la qual
s'endurá el yacht ala Esteta Units tan
prompte com hagi expirat el terrnini
en el qual queda redimit de l'im
post de luxe a qué estan subjectes
tots els vaixells de propietat particu
lar que han estat construits a l'es
tranger.
La majar part del mobiliari del val
xell procedeix de Franea, 1 quan
passegem per l'interior de la nau
trepitjant molsudes 1 costases cati
tes, ens trobem amb salons d'indes
criptible confort, luxosíssims llocs
I apacibles nema que segurament
serviran de temptació a l'Estat Ma
jor de la producció a bord, més aviat
per a celebrar conferencies que no
pas per a filmar.
En la película "Oro". el yacht per
tany a un milionari anglés. S'ha sus
cual; una gran lluita entre dos grups
(l'un anglas i l'altre alernany) toas
dos cobejosos i decidits a explotar
un invent que consisteix en l'obtenció
d'or de l'aigua de la mar. La instal
lactó alemanya, que estroba sota l'al
gua, és volada per un acte de sabo
tatge; peró l'enginyer, que és l'únic
que coneix el secret de l'invent, se
salva de la catástrofe (Ratas Albers).
Es invitat per l'agent del grup an
glas al seu yacht — on se'l té com a
presoner—
, mentre que Vagent trac
te de guanyar-se'l per al consorci an
glas. Albers accepta, aparentment,
aquests plana, amb l'unic objecte de
poder arribar fins a les installacions
subterr'anies angleses i volar-les. Des
prés de mohos aventures, assoleix el
seu propósit, 1 el món queda així sal
vat de les terribles conseqüencies que
haurien sobrevingut si s'hagués rea
lltzat la idea del poc escrupolós con
sorci.
Daquesta película se'n voltará
també una versió francesa, en la qual
els panera principals van a cárrec de
Brigitte Helm i Pierre Blanchar. Es
una part de la producció Zeisler,
la direcció está en les hábils matas de
}Jara.
"FUGITIVOS", LLEST PER A La
LA SEVA PROJECCIO
La nova gran película sonora de
la Ufa "Fugitivos", que ha estat po
sada en escena dintre el grup de pro
ducció de Günther Stapenhorst, ha
quedat enllestida i a punt d'ésser
projectada. L'estrena d'aquest film
tindrá lloc a primera desembre al
Ufa-Palast am Zoo.
Per a aquesta película s'han aixe
cat a Neubabelsberg i prop de Sed
din, com ja és conegut, construccions
duna proporció com fins ara no s'hae
vien presentat mai en cap film. La
presa de vistes ha anat a cárrec de
Frita Amo Wagner 1 la de sons a
Hermann Fritzsching.
Gerhard Menzel, posseidor del pro
ml Kleist, va escriure el inanuscrit,
i tracta amb parz...ules de la més viva
1 acolcrrida significació un tema que
descriu els destina humana dels nos
tres dies. Es un film de l'época mo
derna amb una historia internacio
nal interessant.
"Fugitivos" s'ha prodult en una
vensió alemanya i en una de fran
cesa. Kathe de Nagy, la genial estel
de la Ufa, interpreta el papen de la
protagonista 'en totes dues versions.
Els altres in rprets en la versió ale
manya són: Hans Albers, Eugen
Klopfer, Ida Wüst, Franzisga Kinz,
Frita GenChcv, Veit Harlan, H. A.
von Schlettow Friedrich Gnas, H. H.
Schauffuss, i ia altre més. El repar
timent en la v sió francesa és el se
guent: Pierre lanchar, Charles Va
nel, René Ber ron, Pierre Piérade,
Ftaymond Cord , Mady Benar, Vera
Bananowskaja, 3ine Noro i Aimos.
En la versió ncesa, que també
ha estat posada n escena per Gus
tav Ucicky, la peícula es titula •'Al
fin del mundo".
*
ESTRENA DE A PEL.LICULA
"ABEL CON LA ARMONICA"
A l'Ufa-Palast aia Zoo tingué lloc
l'estrena de la nov pellícula sonora
de la Ufa "Abel ca la armónica",
que era esperada an gran expecte,
ció. (Grup de produ ió: Max Pfeif
fer. Realitzador: Erigh Waschneck.)
La Ufa, en la producen d'aqUest film
broma!
Cantor
Mas
LA MILLOR OPERETA COMICA
DE GRAN ESPECTACLE
ha entrat amb plena convicció en un
terreny nou, i el gran éxit de la pel
lícula, tant de públic com de premsa,
ji ha donat ara completa raó. La
película ha estat rodada d'acord amb
la novela del poeta Manfred Haus
mann, que ha estat també qui ita
escrit el manuscrit amb la callaba
ració de Walter Müller. L'acció del
film es desenrotlla entre alguns jo
ves i una noia, els quals la casua
litat reuneix durant una quants diez.
Es un film de la joventut, de lluites
de cors joves i d'aventures, i per alma
no és solament el romanticisme el
que juga un impoatant papen, airó
que hi ha en eh. serie de mo
ments extraordinaiament sensacio
nals i de forta tensi •
Karin Hardt, conuda en un bon
nombre de pellículesalemanyes, que
també foren projectades amb axil a
l'estranger, és la que interpreta el
paper de protagonista. Zls altres in
terpreta del film són: tkarl Balhaus,
Hans Bransewetter, Kall Screiber,
Gotz Wittgenstein i Heitz von eleve.
s
ALEXANDER HORDA ES PRE
311AT PER "LA VID1 PRIVADA
DE ENRIQUE VIII"
El Cansen de l'Instilut de la Cine
matografia Amateur In. decidit crear
una medalla d'or del zlérit, que será
AVUI i cada dia
SOLEMNE PRESENTACIO
de
AINIMMELLA
4JEAPI MUR
excpu
la pa
en
y. meravellosa creació de
174eX
RY
4,1
/LA
DA
Direcció :
F. ELIES
IRUSTA
FUGAZOT
DEM ARE
Vegeu-los í escolteu-los en
b011(///*
o CRETA ORDNE&PILto.
Un triomt indiscutible de la producció nacional
Distribució. CRPHEA FiLM, S. A
Un fin Fox en espanyol
EL
PADRI110 ID L
110SETTE fil ES/OSA
Es el preludi de la vos a
alegria per a aquestes fest
Es una pellícula de jov
tut, de si optimisme a
ble i captivadora.
•
Nota : Es despatxen loe
litats sense rearree per.
les sessions numerades d'
vui, dissabte, nit, i dem
diumenge, dilluns i dimarts
tarda i nit.
- 23 deseffibre de 1933
rl• 1
•••¦¦••
/0 I
AV1AT,presentacíó
en
SESSIO DE GALR
de
LA SENSACIÓ DE L'ANY
la rambla
LONDOld FILMS
! CHARI.ES
,taVídor (triliadaje
14 R I LiEVIII
LAUGHTON
Direce ortde
ALEXANDÉR
KOR.DA
Les aventures matrimonials del Barba Blau,
d'Anglaterra, el rei que tingué sis mullers
-Film distribuit pels ARTISTES ASSOCIATS
~Ielt~e$
DILLUNS 25, NIT en
essióMirado
icIci;nuna sola
‘e(4%
tç:( coc.'1001%
Of^r-0 01YVȇ0t01,0 3N 1,01 09 0
014c"ot1,,0,a40 1¦9
0501441.-s. 04401
coloZ010s10-1.,09
070111.„‘"3"i0
OICtoI:O1 V°1509
051,050etW
esun fi/ni
guramount
Es despatxan localitats al Coliseum,
MIRADOR i Centre de Localitats
1.1.410MINMIlawminG
Darrers dies del meravellós poema
AME
Obra mestra de SYLYIA SIDNEY
Es un film Paramount
ilomorramowaogor Ansemeoell~~~100.10~11111111111"1111
Critica de pellícules
FANTASIO presenta: EL PADRI
NO IDEAL.
Exclusiva: Huat.
Protagonístes: Annabella 1 Jean
Murat, entre altres.
Argennent: Basat de l'obra "Ma
demoíselle Josette ma femme".
Modalitat: Parlada en francés.
Comentan: El director, amb una
visió perfecta del cinema, ha sabut
presentar-nos mi argument ja cone
gut, de manera Que ,hom dina que
és la primera Negada que el veu.
On, pero, assoleix el máximum de
relleu, és en aquelles escenes que,
tot estudient , el temperament dele
protagonistes, que intervenen en
aquesta comedia, són aprofitades per
a fer una crítica fina, sensems que
irónica, de la manera de veure les
coses cada persona. Cal- recordar-ne
algunes escznes, per exemple: La cri
si vista per dos comerciants de tem
peraments obosats, la se,rietat amb
qué rep renta familia la lectura d'un
testament do resultes del qual neix
• l'argument d'apuesta deliciosa come
dia, la pre.senteció en públic duna
"vedette" i una serie més de coses
oue colloquen cada una per elles el
director entre ola de més relleu. do
nats els --certs de direcció que
conté.
Després, quan l'argument es re
dueix a mostrar-nos un seguit de si
tuations equivoques com a resultant
'd'unes naces per conveniencia per
una part i de sacrifici per l'altra, la
pellícula perd un xic cinematografi
cáment, si bé se salva,''grácies al di
narnisme deis sena protagonistes,
que cádascun en el seu respectiu "rol"
assolebt.en un éxit indiscutible.
• En resum: Una deliciosa comedia,
la grial conté valore tela com: técni
ca, ritme i música suau i deliciosa
qué us faran passar una bella i agra
dable estona.
4. 4.
URQUINAONA presenta: "VAM
PIRESAS DE 193V.
Producció: "Warner Bros-First
National".
Intérprets: Wa.nem William, Joan
Blonda' 1 un bé de Déu de
"girls" que són una temptació.
Modalitat: Parlada en anglés.
COMENTARI: Es tracta n'un
non film d'ambient teatral, d'a
quests films que aquesta tempo
rada sembla que sigain moda.
Afanyem-nos a dir, peié. que ta,
vegada és el millor d'aquests
films.
L'argument gira entorn d'un
Joyo aristócrata de Boston nue
sent vocació per la musca mo
derna i que sense descobr: la
soya personalitat ajuda finan
cerament un empresari que vol
n'untar una gran revista, peró
que no té diners. El jove aristó
crata Ií delxa quinze mil dólars,
eseriu la música de l'obra, diri
geix els assaigs i acaba havent .de
ter el paper principal perqué el
galan jove—un galan jove que fa
divuit anys que fa de galan jove...
S'está morint de vell, i una hora
atans de l'estrena té un atac de
lumbago i no pot treballar. Les
trena és un éxit 1 l'endemá tots
els diaris en van plens. Aixó fa
que la familia d'ell se n'assa
tenti 1 que el seu germá 1 l'ad
vocat compareguin a Nova York
a fer-li el sermó del ca s. Amb
tot, el jove aristócrata acaba ca
sant-se amb la protagonista, I
gzrina es casa amb una tiple i
1 advocat amb la primera cómica
de la companyia. Tot aixó está
cuinat amb molta gracia, desta
cant en aQuest aspecte la figura
de l'advocat, un vell verd que fa
les delicies del públic.
Aquesta ens recorda
molt "El carrer 42". presentat al
comeneament de temporada al
mateix Urquinaona.
El tema de l'obra és semblant,
els intérprets són gairebé tots
els mateixos. Els dos protagonis
tes són els mateixos que feien
"El Carrer 42", el vell verd feia
de capitalista en aquella pelli
cula, l'empresari hi tenia un pa
per idéntic, 1 dé la colla de girls
ya en coneixiem moltes de vista.
La marxa de Vra és milIor.
en "Vampiresas de 1933" que en
"El Carrer 42". Aquest film d'ara
no es fa mal pesat, contr.-..7ia
rnent al que succeia axial "El Car
rer 42", 1 té sobretot les escenes
cómiques que l'animen molt 1 va
len molt la pena. Els quadros de
revista són poc menys que per
fectes, en especial el deis violins
lluminosos amb els quals s'a
consegueixen efectes mágics.
La música és-taMb1 molt agra
dable, en especial el blues "Re
cordeti els pobreS tesvalguts",
que quan el toca l'orquestra so
la, acompanyant el recitat d'una
xicota del carrer, no té res a en
vejar als blues més reeixits. Tam
bé destaca un vals d'una melodía
molt suau.
D'interpretació és perfecte 1 de
fotografia excellent.
Warner Bross i First National
s'apuntaran un nou
• éxit amb
aquest film. Nosalttes no vacil
lem a rcomanar-lo als nostres
llegidors amb la seguretat que
els plaurá molt i que propable
ment, com ens ha succelt a nos
altres, en general el trobaran
rnillor que "El Carrer 42". encara
que en algun aspects — no gai
res—aquell film superi "Vampi
resas de 1933".
atorgada anualment al director .ae,
la millor pellícula que es faci a An
glaterra. Entre els inotius que hau
contribuit a aquesta resolució hi ha
el fet que el Consell está al corrent
del gran interes que senten els com
ponents de la 1. C. A. per la cinema
tografia professional, i del gran deute
que aquests tenen amb els directors
professionaLs que treballen pel pro
gres de l'art cinematográfic. El Con
sell ha decidit, també per unanimi
tat, concedír la medalla d'or del
mérit per a 1933 a Alexander Koreia,
director de "La vida privada de En-,
rique VIII", feta per la London Fil
Preductions, Colnpanyia que presi
deix Mr. George Grossmith. Per pri
mera vegada„un film angles ha estat
acceptát a capital de gust tan variat
com Nova York, París, CopenhagUen,
Roma, Praga; Berlín i Estocolm, com
el millar film de l'any, i grades a
aixer, Londres, després duna relativa
foscor, ha adquirit ampli prestigi
mundial corrí a centre de producció
cinematográfica.
La medalla ha estat lliurada pel
duc de Sutherland, president de
l'Institut de, CinematograLa Ama
*
teur, a Alexander gorda, al Leiceser
Square Theatre el dijous dia 7 de
desembre. En aquest teatre fa ja dos
mesas que es projecta "La vida pri
vada de Enrique VIII" batent tots
els récords de l'exit. Assistiren a la
cerimónia, entre altres destacades
personalítats, el comte de DudleY,
vescomte Dunedin, Lord Scone, Sir
Percy Greentway, Sir Malcolm Camp
bell, Lady Newnes, Sir Josiah Stamp,
Lady Juliet Williams, Douglas Fair
banks (fill), Víctor Saville i Pata!
Lukas.
FRANK BORZAGE VA DEBUTAR
EN LA CINEMATOGRAFIA AMB
CINC DOLARS DE SOU
Frank Borzage director de Mary
Picford en "Secretos" va ésser mi
naire, "ranchero", "propery Boy"
primer actor teatral, actor del llenç
i estel de films de l'Oest, abans
canviar el seu estOig de maquillatg,
pel megáfon.
Nascut i eddcdt. a Utah (Estats
Units), Borzage va traslladar-se
Aqu5:sía bella
artista de la
Paramaunt us
desitja Bones Festes
111111~111••••1111112•111111•1~11111•111-11111~
Hollywood quan tenia dinou anys,
després d'haver treballar algun tetnps
en el teatre. El seu primer treball
a la capital de Cinelándia li va re
portar cinc dólars diaria i les de.soe
ses de tramvia. Al cap de poca anys
es va convertir en un deis directors
més ben pagats.
Primer actor en les produccions
del malaguanyat Thomas lace, Bor
zage va interpretar mas tard les se
ves própies pellícules de l'Oest.
Cam a director, Barzage es va ter
famós amb "Humoresque", que 11 a
valer la medalla del "Photoplay", pue
va guanyar novament amb "El sép
timo cielo", ultra la recompensa de
l'Acadetnia de Ciencies i A-ts Cine
matográfiques.
Més recentment obtingué una aura
recompensa de l'Academia per "Bad
Girl".
Ultra aquests films, ha realitzar.
entre altres, "They Nad. te See Paris",
"La canción de mi corazón", "Li
liom", "Young as You Feel", "Pasado
manana" 1 "Adiós a las armas".
PER FI...
Avui, al Saló Catalunya, tindrá
lloc l'esperada estrena de la pellicula
BOLICHE. La direcció ha anat a car
rec de F. Elías i A. Graciani. La in
tervenció de- la gentil artista ,Empar
Aliaga; la Presentado per Primera
vegada deis incomparables - Irusta,
Fugazot i Demare i la realització Or
phea Film constitueixen la més se
riosa garantía de l'exit que assolirá
aquesta pellicula, veritable present de
Pasqües per al públic del Saló Ca
talunya.
Sempre és aventurat avençar juttl
cis; peró quan es tracta duna obra
com BOLICHE, en la qua' 'han con
centrat llurs máxims esforços els in
terpreta aixi com els seus directors
i els Estudis. Així, doncs es pot afir
mar que aquesta pellícula — autén
tica producció nacional — aconsegui
rá un éxit roeund.
Es tracia d'una opereta d'alegre i
interessant argument, que als tocs có
mics uneLx l'aspecte sentimental que.
ha de eaptivar el públic que amb
crelxen interés seguirá el elescabdellae
ment de leessumpte.
La interpretació és exquisida i la
eirecci6 ha ates amb especial e ten
ció els més pedes detalls de l'obre,,
en foerrei, tal que cal esperar que la
seva projecció perdurará als cartells
i ene, molt aviat. es faran poptis
els ternes nnesieals que illustren la
projecció.
Cal felicitar Distribució Orphea
Film S. A. pel fet .de llançar ál pu
blic acenesta prodtweló que eindubta
blement, vindrá a ,augmentar el pres
tigi que acaba cl,'obtenir amb la re
cent producció "Susana tiene un se
creto". •
GC)Y
Avui,iili, 1 demá, tarda i nit
darreres projeccions de la gran
EL
Diumenge, sessió matinal a les 11
Tarda, sessió continua de 3'30 a 9
Nit, a les 9'30
DILLUNS, ESTRENA
grandiós drama, d'un realisme
sorprenent,
13
1.01.1~111111111111111IMIIMMINNigiiiiim~
AVUI
cada dia
k
In
*
4L sorollós éxit de la
temporada, presentat per
:e. e e .e*
POR.
• WARRCN WILLIAM
JOAN BLONDElL
ALINC Mac.MAtiON
RUBY KEeLCR
Director j)I C K POWCLL t1trvynLPoy 4 GUY KIBBCE
GINGER ROGERS
eY
LAS "GIRLS-MAS I1ERMOJAS DEL MUNDO
AVIAT al
1
ina
oresentació de
II
ICCADO
amb KAY FRANCLS
í Phyhís Ba-ry
Un film emothz i humit
reali zat per
KlAG VIDOR
Famosa producció de Samuel GOLDWYN
Dels A RTISTES ASSOCIATS
4
~~~R1111~10
is
.1 4.
al •
:VI
"1 •
El seu representant, en JOAN FONOLLEDA SERRA, lreencotamavneanddere noamabceeanlttarre conmoma lqeugeítimnototsiegluqi ueels'inde
'Aromas de Moa serrar'
14
CELO
EL
FUTBOL VLUB JOEOSA
a tots els clubs catalans un bou
_L\I 4.. ID A. 1_§
i un felil 4 ma_ 7- N ou
loes
Que el Manes, tot 1 els resultats,
obtindrá el segon iloc de la classifi
cacha
•
Que de tot aleó en tindrá la culpa
el Maigrat. que després de tantes vic
tcries es deixa apallissar pel cuista...
Que els de Lloret estan més
contents per haver guanyat els mal
gratenes en la seva própia "salsa".
Ara, que del que no estan contente
es del tractament que els feren.
Que a Blanes s'está formant una
"pcnya" que fara sensacio.
Que aquesta estará formada per
jugadors del reserva i primer del
Blenes.
Que, segons sembla, es titulará
"Atleta. Club Blanenc" 1 estará adhe
rida a l'equip local.
Que fóra de desitjar que es portés
a cap perque alxi es podria prescin
dir deis "asos".
DE PALAFRUGELL
U. E. (tirona, 1
Palafrugell F. C., 5 I Equip 11)
El fred. continuant la seva creua
da anti-esportiva, contribuí una ve
gada més a qué el camp palafruge
llene es veles gairebe en absolut des
provell, de públic.
Tot i la manca d'escalf en qué
deuen desenrotllar llur actuació els
reservistes del cercle blanc-negre,
vénen palesant evidents progressos,
que permeten d'esperar, si les coses
segueixen el seu canal favorable, un
mes que acceptable esdevenidor per
al Club que representen.
Certament, la U. E. Girona pre
senta un equip torea fluix. que no
féu pas, precisament, una impressió
falaguera. Peró llurs vencedors de
mcstraren posseir una excellent
fir-ia davantera, rápida, cohesiona
da i decidida a l'hora de rematar.
Un mig ala infatigable i sempre
oportú: Colomer I. a la defensa; un
jugador: Massot, que a cada partit
apunta millors condiciona Quant al
porter, no es vejé pas gaire inquie
tat, perqué la davantera contraria
no demostra pas ésser de perill en
cep moment.
Dels forasters, el defensa theta,
mig centre i extrerns 'oren els únics
que destacaren un xic.
A la primera part ja es dibuixa
clarament el vencedor. ja que acabá
amb el resultat de tres a cap.
Artiaa marcá el primer. i Joanals,
aprofitant boniques jugades de Cos
me, eis dos restants.
A la segona, Joanals marcá nova
mena obtenint l'extrem theta giro
ni el punt de rhonor per ala seus
colors.
Finalment, Artisa arrodoni la vic
ebria palafrugellenca amb un nou
gol. aprofitant un bon servei del da
vanter centre.
Arbitra facilinent i encertadament,
Ganiguer.
Corresponsal
DE SANT PF-RE PESCADOR
DEMA SERA HOMENATJAT
PAULI VILA
Hi ta extraordinária expectació
per al partit que derna, jugaran els
equipe Racing Club Fig,ueres i Fut.
bol Club Sant Pare. en homenatge
a Paulí Vilá, el qual jugador ha de
fensat sempre el colora del Club lo
cal.
Vilá seas mereix. aquest benefici i
homenatge, ja que amb els anys que
porta jugats en el Club santperenc
sempre ha demostrat el seu amor
pel Club.
Avui podera informar degudament
referent a les composicions dels
equips, els quals es presentaran com
segueix:
Racing Club Figueres: Canyelles,
Rost. Oliveres, Balansá II, Ortiz,
Montfort, Bonsoms, Masada, Bartri
na, Pone i Cabot.
Futbol Club St. Pere: Puig, Quin
tana II, Bosc. Carreres, Roure, Ca
sag,ran, Fulla, Roig, Vilá, Costa i
Llorene.
El pelan comengará a dos quarts
de tres de la tarda, i será arbitrat,
probablement, per l'aficionat local se
nyor Casagran.
Corresponsal
DE BLANES
LA U. E. DE BLANES DERROTA
COPIOSAMENT EL TORDERA F. C.
PER 7 GOLS A O
Aquest partit, que corresponia al
Campionat Amateur, va haver-se de
transformar en partit amistas, de
gut a no presentar-se el collegiat de
signat, per causes que es desconci
xen.
El partit va transcórrer en com
plet domini de requip local, el qual
des de bon començament va saber-se
imposar a l'equip torderenc, que si
gui dit de passada, va decepcionar per
complet la afició local. ja que espe
rávem una altra actuació dalas des
prés de la victória que obtingueren
els terderencs damunt l'equip local
en el partit corresponent a la pri
mera volta. Solament el porter 1 els
davanters Bou. Fors i Recio, merei
xen ésser en el capitol dels salvats
del naufragi. Els altea& inofensius.
Els gols els marcaren, Feliu (1),
Quinquilla (3). Torrent (3). Més en
cara se'n podien haver marcat. si els
jugadors local en marcar el quint
gol, no s'ho haguessin pres a la
fresca...
Arbitrá Giol, que ho féu molt bé.
Públic, escas, i fred, tnolt.
Corresponsal
DES DE SANT SADURNI D'ANOIA
C. E. Anoia, 6 - C. E. Marterela 2
El diumenge, dia 17, tingué lloe al
camp local un interessant partit de
campionat de Catalunya, segona ca
tegoria ordinária. entre els esmen
tata equipa. En virtut d'aquest escla
tant resultat, l'Anoia conserva una
excellent classificació en puntuar.
La Iluita de diumenge tingué dues
fases, més que diferentes, per la qua
litat de joc emprat durant l'encon
tre. El primer temps. en el qual l'en
tusiasme i bons enceres en els ren
gles del Martorell, contrarestaren
amb eficacia la millor técnica de
l'Anoia, arribant al descans amb el
resultat de 2 a 1. favorable a l'equip
local.
Perol) al segon temps. coincidint
amb el joc massa aspre de Manent,
féu que la lluita prengués una caires
que el públic sensat recrimina, fent
que els jugadors, apoderats del ner
viosisme. tánguessin cura ells arrea
elle de fer-se passar el fred. A re
marcar que durant aquest temps la
davantera local es llançá, a l'atac
amb avidesa. aconseguint 4 gola més,
per un el Martorell. Hl hagué un
petit incident entre un espectador i
un jugador visitant que originá sola
ment la pérdua duna minuta.
El Martorell als últims moments,
ja no féu res per obstaculitzar la
desfeta que els venia al damunt.
Els equips foren els següents:
C. E. Anota: Llop, Marrugat, Pé
rez. Albert, Ferrer, Tena, Romeu,
Juncá, Oliver. Esteve i Pollench.
C. E. Martorell: Jorba, Serrano,
la rambla •=••".
23 desembre de 1933 -
suLGFaA•kT„,0,y, 0+.
..--
....-- .00'145 4r
..-
...- G•Q4 61
49
.9
Manent II, Gómez, Rodríguez, Es
cayol, Fosalba, Bosch, Font, Conesa
Padilla.
Corresponsal
DE CERVERA
Sallent, 1 - Catalá, 4
Aquest partit jugat el diumenge
fou la final del campionat de sego
na categoría ordinaria (Comarca
lleidatana ) .
A les ordres de l'árbitre Bertran,
que féu un arbitratge digne de
lloar, els equips foren: C. E. Sa
llent: Fuster, Franco, Muntanyola,
Nonell, Viladier, Ubach, Ratera, Co
dina, Corunya, Guixer i Lloret.
C. E. Catalá: Vilanova, Pérez,
Tarruella, Calafell R., Lafuente,
Gómez, Massafred, Calafell J., Pau,
Valles i Rayes.
La primera part acaba amb el re
~99 9.-9 9-99-9.4t1~~39-9-9~-94~~9~~111-9.1-9 999, 9te 9~9
•
ier
•
•
Aw:
a:
le*
•
idi
174011~~111r<4"fr 41' -.01"~SI, --`49~151"4
*Pt.ollbeeibal619^ .9: 'haría-41-411harbaesealle"ceP
afiles económiques
Catites de qualitat
Catites d'Orient
Catites modernes i clássiques
IMMENS ASSORT1MENT
Rodríguez Hermanos, 5. A.
RAMBLA DE CATALU YA, 12 / BARCELONA
11111111-11-111-lió~Iré 111-11 11 4411~1~~~InwirmInn;:
sultat d'un a zero a favor de requip
local. De no haver-se lesionat Mas
safred un altre hauria estat el re
sultat.
Al cap de deu minuta de comen
çada la segona part l'equip local ja
havia marcat dos gols més, per mita
ja, de Volbes, que fou el millor dels
vint-i-dos, seguit per Lafuente, local,
i per Viladiu, del Sallent.
Poc abans d'acabar, l'equip local
marcá el quart gol per mitjá de Pau.
Amb aquesta victória i amb la de
l'offside a Siria queda campió el
Lleida 1 sota-campió el Cervera.
Felicitem els jugadors local& i la
Junta del Catada, per aquest triomf.
Corresponsal
111lA9,11AVIH B B
D'ESPARREGUERA
El passat diumenge se suspengué
el darrer encontre de campionat cor
responent al grup I entre l'equip lo
cal i el C. E. Balsareny; la suspensió
fou deguda a la incompareixença de
l'equip visitant. No obstant, el cam
pió ha estat en aquest grup l'Espar
reguera F. C., que ensems és la pri
mera vegada que la nostra vila, es
portivament, obté un campionat.
Cal remarcar que requip local ha
estat imbatut en tots els encontres
solament ha tingut dos empats,
amb un marge de gola a favor 29
i en contra 10, quedant amb quatre
punta destacat damunt el segon
classificat.
En tots els encontres i alternant
a algun jugador han figurat en els
rengles locals els següents: Ibánez.
Graells, Galceran, Miguel, Vidal,
Joanpere, Buj, Mas I, Romero, Bar
berá, Carreres, Musa i Guillemat;
amb el mateix quadre de jugadors,
excepte d'alguna nova adquisició,
esperem que en les limites d'elimi
natóries sabran fer un bon lloc ho
norable.
Demá, diumenge, com a heme
natge ala campions i per donar in
terés a les festes, degut a qué fa
temps no hem vist encontres amis
tosos i bons equips de categoria su
perior, ens visitará el primer onze
complet del F. C. Vilafranca, que
ternera amb l'Esparreguera F. C.
Sota les ordres de l'arbitre Xerta
els equips s'alinearan així:
Vilafranca: Marçal, Ramon, Vila,
Vergés, Carbó, Via I, Via II, Pérez,
Rovira, Suriol i Morros.
Esparreguera: Ibánez, Graells, Gal
ceran, Miguel. Vidal, Joanpere, Bar
berá, Mas. Gasulla, Carreres i Gua
llemat. Suplent, Buf 1 Mur.—C.
DE TARREGA
Tcrrassa, 1 :: Tárrega, 1
Aquest partit, que se suspengué el
diumenge passat per la pluja, tenia
el máximum d'interés, i fou causa
que el camp presentes un bon as
peche.
Sota les ordres de l'árbitre Blat,
els equips foren: Llopis, Brio, Barto
meus, Castro, R,ecasens, Rubio, Mar
zo, Sánchez, Burillo, Legas I. Marzo
pel Terrassa, i Linares, Poni R., Sol
Sena, Marsa, Pont, Maimó, Galobard,
Prats, Amor, Hortet i Manonelles pel
Tárrega.
Comerías, el parta; els locals ata
quen, i no poden aconseguir marcar,
perqué el Terrassa contraataca, 1
Burillo marca el primer gol, d'una
fallada de la defensa local. Tot se
guit els locals posen constantment
Slutsku, es
dlstribueli tan
theareent p0e
se
de V
Azote a
le.
seve.
fabrica de
aele e
América
batee
fa-n per vaa
aer1e„ perb
serapre d'un
eacellent
C110013 11 1.1
eáttrY1
cet
telló
C
EDAD n
11'111' _ eaelusin.
laaare
'l'atrae° ee
en perill la porta que defensa Llo
pis, que juga magistralment, i salva
el seu equip de gols segurs. La sort,
peaó, ajuda el Tárrega El públic se
gueix el partit amb t'orla interés.
El joc és de gran classe, puix que
ambdós equipe juguen amb braó. El
Terrassa per minorar el resultat, i
els locals per obtenir, almenys, lam
pee. Acaba el primer temps amb
aquest resultat.
La segona part té un altre caire,
puix que els nervis s'apoderen deis
jugadora. Cal esmentar Burilo, pel
seu joc agressiu, que l'arbitre tolera,
i el públic en protesta. Els locals
ataquen. i aconseg-ueixen un free
kick que tira Pont A., i marca l'em
pat, rebut amb entusiasme. El joc es
fa mé,s dur, encara, per la tolerán
cia de l'árbitre, i s'arriba a un in
tent d'agressió a l'árbitre per part de
Burillo en anullar-li un gol per off
side.
L'arbitre, per la seva banda, ha
interromput el joc per breus mo
ment. Després els locals ataquen
de ferm, peró no hi ha sort. Pont A.
tira un free-kick que para Llopis.
Hi ha moments que el gol és immi
nent, i sacaba el partit amb un
empat.
El públic, apassionat per ambdós
equips; surt, pena satisfet del re
sultat.
C.
DE VILANOVA I LA GELTRU
F. C. Catalunya, 3 :: F. C. Vendrell,1
Tal com esteva anunciat. se cele
brá el dmmenge passat, a la tarda,
l'interessant partit entre els equips
del F. C. Catalunya i del C. ,E. Ven
drell (leader del grup), corresponent
al campionat catalá de Lliga ama
teur, grup A, de la provincia de Tar
ragona, i va ésser, ensems, en honor
i homenatge a les modistas de Vi
lanova.
Al primer temps el Catalunya 'es
presenta com un equip "desconjun
tat", sense cap combinació de joc, és
a dir, com un equip de baixa quali
tat, tal vegada pel mal estat del ter
reny, que era molt argilós de la
"glassada". I el Vendrell semblava
talment un equip de "classe", re
unint més conjunt en les seves ren
gleres. Peró no obstant, al can de dos
minuts de joc d'aquest temps, en
un avanç que efectua el Vendrell,
marca gol el seu davanter centre
Salvó. I uns deu minuta després, de
resultes d'un penalty en qué va in
córrer el Vendrell, el jugador Callao
va tirar l'esféric dintre la xarxa,
acuse que el portar Vidal tingués
t,emps de deturar el tret. Hem de
remarcar aue el Catalunya va per
dre dues ocasions per a marcar.
En canvi, a la segona part. els dos
equipe es posaren en un mateix ni
vell de joc, pene sobresortint alguna
vegada el cercle local I també, al
cap de poc de reprendre's el joc, un
centre de Torres toca al marc, i el
jugador Espinazo, molt oportú, mar
--
ca el gol número dos favorable al
Catalunya. I al cap de vint minuta
de joc, un bonic xut bombejat de
l'extrem esquerre Torres entra al
marc davant la sorpresa de Vidal.
La resta de rencontre va tenir el
mateix "to" de disputat. Direm que
va ésser un partit del gust de ran
ció local. El portar de Catalunya,
Messeguer, va ésser molt ovacionat,
puix que féu parades de mestre. La
simpática senyoreta Trini Pasqual,
guanyadora del "Dot de la Modista"
?HMNI Q A EPICER E
U. fi. FRANÇAISE
Hospita , 32. Telf. 12307 - Sueur
sals: Sairnerón, •133. Telf. 74293.
Reus: Fortuny, 17. Telf. 272
Xampany Ruinart: Sille
ry, La Maréchale, Vin Brut
i altres marques estrange
res. Mont-Ferrant de les nos
tres caves de Blanes (ga
rantit natural). Licors de La
Grande Chartreuse. Conyac
Courvoisier, Napoleón ( 8 0
anys), Petit Caporal. Whisky
"Black & White".
Mantega fresca. Formagets
Gervais i Petit Suisses, Tor
rons elaborats e Xixona:
Gemma, Alacant, Massapá i
Juirlatche.
Patés de Foie-gras "Marie"
Fischer de Estrasburg. Vo
lailles de Tolosa, Faisans de
Fontainebleau.
(Es reben encárrecs)
rrarhesa de paquets postals
franc domiclli
Cistelles per a present
(festa celebrada recentment a Vila
nova, amb --eiu de la V fiada de
la Modista), va tirar el kick-off,
abans comenear la segona pant de
l'encontre, i la Junta del F. C. Cata
lunya va Murar a la senyoreta Pes
qual un magnific ram de flora. Se
sente molts aplaudiments.
La comnosició deis ece Ds fou alai:
C. E. Vendrell: Vidal, Mallafré,
Girad, Manyer, Domingo, Febrer,
Guinovard, Nin, Salvó Güell i Hi
vern.
Bascules PIBERIUT — Parlament, 9
F. C. CatP1-- va, Messeguer, Mas
grau, Jiménez, Fernández, Domingo,
Bernardino, Marlés, Espinazo, Ca
aeo, Cartonell i Torres
L'árbitre coliegiat amateur, En
Joan Segarra, .nolt imparcial.
S MORERA
Caixa d'Estalvi de la
Generalitat de
OPERACIONS QUE REALITZA•
ESTALVI A LA VISTA -- ESTALVI A TERMINI
COMPTES D'ESTALVI— COMPTES
DE CONTRIBUENT
OFICINES CENTR AL S :
BARCELONA
Palau de la Generalitat de Catalunya
SUCUR SALS:
GIRONA: Placa de 1
TARRAGONA: Apodaca, 3
LLEIDA: Carme, 28
BADALONA. Carrer Francese Layret, 149
IGUALADA: Carrer del Boro, 2
VILANOVA I LA GELTRU: Rambla de Fran
cese Macla, 1
MASNOU: Carrer de Prat de la Riba
(Casa de la Vilal
SANT FELIU DE GUIXOLS: Rambla Antoni
Vidal, 35
,~11111101
23 desembre de 1933
'farra
./samvxmo
la rambla
• •
ena
15
Tarragona a través del temps
Molts han estat els que s'han
dedicat a cantar les belleses de
Tarragona i les seves pedres mil
lenáries; per aixó nosaltres, mo
destissims aficionats en el perio
disme, no volloin pas entrar de
p'e en un afer tan interessantís
sim per a la Historia de Tarra
gona sense tenir la por natural
que aixó que ens atrevíssim a fer
no fóra la nota deis volgudís
sima lectors que avui passin els
ulls per aquestes planes dedicades
a la nostra immartal ciutat.
Tarragona, formosa ciutat de
la Mediterránia, compta actual
ment amb unes 35.000 persones,
amb modernes factories, amb un
port que cada dia va augmen
tant en importancia, donat el
gran nombre de mercaderies que
s'ni importen i exporten per a
arreu de l'Univers.
Té magnífica passeigs, una de
les més formoses rambles que a
la nostra• terna existeixen, per la
seva harmonia i simetria, com és
la Rambla del 14 d'Abril; té uns
bells panorames sobre la mar 1 el
1 ea:11p, aquest carnp tarragoní que,
tant han cantat els Ventura'Gas
sol, Puig i Ferreter, etc. La in- •
dústria més important tarrago
fina és la falaricació 1 exportado
de vins licors; compta ja Tar
ragona amb fabriques de teixits,
seda, tabacs, impermeables, etc.
Tarragona com a ciutat histó
rica és les de mes. importan
cia d'Iberia, puix que segons
historiadors data deis temps pre
histórica. Segons uns testimonia
de monedes que s'han trobat
a Tarragona, Tarragona prové,
d'una vetusta població ibérica.
amb la famosa tribu cossetana,
de la qual era cap i casal la'nos
tra ciutat, coneguda en aquella
temps amb el nom de Cosse.
Tarragona té un recint arnu
rallat, el qual té la forma d'un
polígon irregular. L'aparell arqui
tectónic de l'obra revela el brea
constructor de les races ibérica,
romana, la medieval i la moder
na, el qual fa que cada dia si
gui major el nombre de turis
tes que vinguin a visitar les nos
MOBLES, DECORACIONS I TAPISSOS
Joaii G-eiabert
Especialitat en Mobles d'Encárrec. Pressupostos per a tota mena
de Mobles Estila Despatx: Unió, 23 Tallers: Apodaca, 5
TARRAGONA
MAGATZEMS
LA-BOCACALLE i LA SUCURSAL
TARRAGONA
CONFECCIONS DE GENERES DE PUNT - CAMISES
CORBATES - ELASTICS
LA CASA DELS SUETERS
•trseis i TOTES LES NOVETATS DE PUNT Preu fix
TELEFUNKEN RADIO I
AGENT EXCLUSIU
Joan Donada
Unió, 26 TARRAGONA
r‘VIMI-1~1-11-1~11-1l'all1~111-1•1~~~. 1 METGE DIRECTOR DE L'HOSPITAL
MEDICINA INTERNA : RAIGS X
Rambla Pau Iglésies, 14
TARRAGONA
Dr. Rafe! Battestini
Teléfon 706
MOBLES DE TOTES CLASSES I ESTILS
Casa
RAMBLA 14 1YABRIL, 48
TARRAGONA
IMPREMTA — LLIBRERIA F'APERERIA
OBJECTES D'ESCRIPTORI — SEGELLS DE
CAUTXU
ANTONI VENTURA
Baixada de Misericordia, 7 Teléfon 393
TARRAGONA
SASTRERIA
F. GASULLA
Juliá Nougués, 19, entresol Teléfon 588
TARRAGONA
e
•
••••••••• ••••¦¦=znommea.......4¦•••¦
PLATJA DEL MIRACLE
, •
Ni Es._ A ..":„.4 N YA c• 4
r
------- --porialvictorlosament l'afició a
les comarques tarragonines.
Una altraprdva que des del
punt de vista esportiu i amateur
no exlsteix ' en'
l'esport tarragoní la tenim en el
Concurs de Basquetbol organit
zat per la--benemérita penya
"L'Interrogant", que ha aplegat
onze equips de basquetbolistes.
La Secció de Basquet del Club
Gimnástic e om p' t a amb el
"c,nc" campió-comarcal.
En atletisme, en prescindir el
Gininástic de la collaboració d'e
lements forans, -s'h: ha volgut
veure una crisi cate no és tal. El
Qimnastic e nels darrers campio
nats cemareals" mante
nir el títbl, 1compta en'els seus
rengles amb figures -tan desta
cades eorn Brúa Lloreng, ,Oliv,er,
Veciana, Hugliet, Cases, Puig,
Barceló, ete:, etc. '
Es en l'hockei on més es veu
una crisi' per manca de primores
figures1 rieró ln ha un bon estol
dE, practicants., La seva crisi ,no
és de mort,--sino biológica per a
néixer a una, nova.,vida. -
En terila Ita/Alae hi manq,uen
primeres runietea, pero el nom
bie de tenistes i de 'tenniswo
men és tan eapilndid que no
clubtem cfne-un'elia o altre-dona
ran els' séits`_ oPortuns fruits.
L'optimisirie créix en parlar
del nostre rem, puix que són prou
I.IMMR4M44•~44,44~4..
splatv riALEFAtTl•) ITRA4
el 41:3C 1E1_4—, NAr. '4EF*N•oz- oNs t,I
o A_ 1_1 Z1 A o o
Installacions de..calefacció 'central per apisosindepenclents
isse silla os ustras Cll
Oalefacció a v.ito
Cremador d'olla pesats completarnent aw/a-natic aplicab'a2 a calderes de calefaccíó.enals
martmamill1~~~1
¦••¦•••7•••••TSIMI•••••••=1••••••••••¦••¦•••¦••
tres muralles, maxim en l'actua2
litat, que mercés a l'actu41 Ajun
tament republica i aIsalta4balls
fets per l'illustre fill Ia
i ex-ministre de la República'aez
nyor Marcellí Domingo, dotaren
aquestes d'un magnífic i vistos
passeig, el qual s'anomena Pas
seig Arqueológic.
Actualment Tarragona está
completament modernitzada i
compta tant en la part baixa corn
en l'alta de la població amb mag
.,;. / nifics< establiments 1 cAh er 4 exerilple el rnodernís~ts liaal
nient de-pisa sanitaria címr79, id',
.i,bariortsman senyor Pere,tbeat,oi
- tidarté en plena, Rarnblaallel 111'
d'Abril, i d'altres que no anome
nem perqué no 'eš croguln que
aquesta breu exposició qüe fem
de la nostra ciutat sigui un mo
tiu comercial.
L'actnal Ajuntament ha dotat
en quaasi tots els carrers de Tan
ragona de magnífica asfaltats,
•
alai com,0:1511cOMpl rde
claveguéres,W haaar
problemes urbári
l'aigua, 1,400,LUCI* 1
peiaona més- augritwla qué el
que sulascriu ama,' coltpte en
aquest mateix número.
Per acabar, la, nova prompció
del jovent tarrakoní fuá, que
aquesta continui 'figurant en el
lloc que li correspon per la seva
historia i importancia.
Tarragona republicana
Tarragona té un historial ne
tament republicá; Tarragona i la
seva comarca eaa una de les que
tejen triomfar des de temps im
memorial una serie de diputats
republicana, els quals ana,ven a
la l'una sota la denominaeió de
republicans- federals. Tarragona
Lou rúnica ciutat espanyola du
rant una serie de legislatures que,
portava representado republica
na al desaparegut Senat.
A Tarragona existeix, sense
cap mena de dubtes, el primer
Centre Republica que es consti
tuí a Espanya, quin honor té,
que és l'actual Centre Republica
Democratic Federal, fogar d'ho
mes illustres dins la política ca
talana 1 espanyola, ja que del
Centre Federal han sortit els
Marcellí Domingo, Claudi Amet
Ila, Coll, Rovira 1 Virgili, etc.
Sembla que ad, amb aquesta'
breu exposiciá, fem una propa
ganda extremada a l'actual Cen
tre Federal; res d'aixó; nosal
tres, que aquí hem vingutcom
pletament despulIats de parti
disme, no podern ter res més,
arr, b aquesta breu exposició de la
história republicana tarragonina,
a l'únic Centre Republicá que fa
més de seixanta anys que ve ac
tuaht consiantment en la políti
ca republiearia, essent, com ja
hem dit anteriorment, el dega
dels Centres republicana, fer-li
j ustícia,
El Celatre-Sepublica Demoera
tic' FederM, de Tarragona es constittií al 'mes- de .setembré de
de ciuml 1 Hilad por a la
URALIT A 3. A.
TARRAGONA
CARRER DE BARCELONA, 4
Telefon 713
• O FERROS, ACERS i BIGUES
CARBONS MINERAE S
DOGUES DE ROURE 1 CASTANYER
Vidua í Fills de losep Bond, S.
28
Si
TARRAGONA is
18
:8 SUCURSALS: Reus-Valls-Tortosa-Vinaros-Castelló-Valencia -
•is
.• .
• •
•.
--p9cfariata.„ fet;° Iptpl'ittfuestes / quatré entitaf.s, del- 14a, d'abril
enea.
l'any 1868, i llurs assOei,ats
llavors s'uniren a les tresriaus
capitanejades per lalmirall'=.1b
pete a Cádiz, que iniciaren el
moviment revolucionara al crit
d'abaix els Borbons
Un dels que treballaren més
per a _la constitució d'aquest fo
gar del republicanismo tarragoní
fou Ernest Florença, destácat
propagandista deis ideas esquer
rana, el qual amb una gran dosi
de voluntat aconseguí, al bcap
d'uns tres mesos d'estar consti
tuit oficiahnent el Centre Fede
ral, arribar a un nombre supe
rior a mil tres-cents socis.
Com a prova ben palesa del
que diem que el Centre Republi
ca Democratic Federal de Tarra
gona fou _el primer Centre repu-.
blica constitult a Espanya, la te
nim que a l'any 1869, 1. en el mes
de rnaig, tots els centres federals
que s'havien constituit a Espanya
en un breu termini de temps or
ganitzaren un homenatge seu
honor, el qiial fou organitzat, pel
Pacte Federal de Tortosa, on,eOn:
corregueren representacionsa de
la majoria de provincies espa
nyoles.
El Centre Federal de Tarrago
na ha guardat sempre dins de la
seva• ánima el sagrat caliu d'au
tonomia i federalisme que alguns
anys després havien de plasmar
se sota el guiatge d'aquel' gran
republica 'cine es digué Francese
Pi i Margall en la ConstItució
Federal del 1873.
Més cap a la vida moderna, i
durant tot lagnommios teMps de
la Dictadura, el Centre Federal
continua lluitant, encara que
clandestinament, en tots els Ino
víments que hi hagueren per en
derrocar la monarquía, havent
se constituit el Comité Revolu
cionar' al seu estatge. Una vega
da proclamada la República, hem
de Ter constar per a gloria d'a
quest Centre, que les quatre ban
deres republicanos que serviren
a Tarragona per a la proclama
ció foren les seves.
També, 1 en un caire catalanís
ta, a Tarragona des de fa uns
quanta anys existia i continua
existint, peró amb diferent nom,
la Unió Nacionalista Republica
na, constituida pels temps de la
Solidaritat Catalana, avui Acció
Catalana Republicana.
Actuainient a Tarragona hi
exisleixen altres entitats repu
blicanes, moltes d'elles fetes per
elements sortits del , Centre Re
publica Democratic Federal, com
sán els de la Joventut Federal
d'Esquerra Republicana de Ca
talunYa, després hi ha el Centre
Republicá d'Acció Republicana.
el "Círculo Republicano Radical"
.i el Centre Republicá Radical
Tot aixó que diem ací en breus
parágrafs és en sintest la historia
republicana tarragonina.
P. VALLS I BAS
L'esport a
Tarragona
Hi ha innegable una crisi dina
del camp que en nodriem dir de
l'esport professional o pseudo
professional i del seu públic, . o
més coneretament en el calnp
del futbol, on es mou el Gimnás
tic (la segona preferent). Tot
amb tot, aquesta,crisi general no
ha arribat als extrems d'altres
lloes On per manca de mitjans i
d'entusiasme fins- han renunciat
als drets conquerits a la catego
ría assolída, com ha passat • a
un Vilafranca o a un Vilanova.
No, el Gimnástic, que en els seus
136ns"temps assoll el ,títol de éárn
pió de Catalualya en la Segona
Categoría i en la .primera Grup •
B., encara conse1'ira--01 seu entw- '
siasme.
A més, si en el futbol profes
abona' hi -ha una minva, en l'es
port amateur no hi ha tal min
va. Dina' el fUtbol.. ipaeur ,e1-
Tarragona F. C. ve assolint, any
darrera any el tito de campió.co,
rnarcal, ultra existir-bon noinbie
d'altres clubs amateurs, com el
Rapid Vianés, el Venus, etc., que
eonegudes les ressonants victa
ries del Club Nautic, i l'optimi
me és més encoratjador en per
sar que no viu ja deis valsu,;
consatket; • sino d'un estól
nous i joves remera.
En natació els noms de Ricoma
i Dole són una afirmació. Mar-.
ca la desitjada piina perqué la
natació tárrag9nIna amo
tot esplendor,'
DéleM en comenear que exis
tia- una crisi de públic alá capee
tacles professionals, pero no é;
•
pas en una Travessia del • Port,
a una cursa ciclista de terceres
categories organitzada per la
1?enya William.Tarin per a cotn
prendre com al públic 11 interes
sa el veritable esport.
També l'excursionisme compta
amb bons 1 entusiastes conrea
que per a la práctica del
és, les espléndidos
hockei, basquetbol, tenis,
atletisme amb cap "ad-hoc" amb
que compta el Club Gimnastic,
amb tetes les installacions ane
xes, així com les instaRacions del
Club Nautic, faciliten a l'anejo
nat la practica de l'esport que
pratereixi. Manca només la pis
dila; la rápida construcció de la
qual creiem una qüestió d'ho
citolai nor deis esportsmen tarragonins.
C.
TA Coakeiv.
`"51.1211,12 CX.1 SAL MFRÓN 15
:* e
7764 CASA 1;1°5°i'll'
PELS REGALS DE CONFIANÇA, «LA COL- g
MENA», PER ÉSSER TOT DE GARANTIA
-•••¦¦••,••••••••••,a,........1••••••••••1~
ORTOPLDIIA, CIRURGIA
ÓPTICA
- .13 U er) ES O -A.
Unió, 34 TARRAGONA
BOTELLERIA TARRAGONINA
Venceslau Vidal
Xarops, Licors i Xampanys — Carrer de la Unió., 40
TARRAGONA
FORN CENTRAL
DE JOSEP ROQUE'
TARRAGONA
Catrer Caruelles. 7
Teiétonw205
0••¦¦•••
FARMACIA DE
A. Martínez ESE'ECIFICS, ORTOPEDIA, ANALISI Canyelles, 6 TARRAGONA Telefon 717
,
Conce V-4414,1-22:. ' TParraguirre, 141,
VALLNCIA BILBAO
f
¦¦•¦•41111511,
adiadores "ZAS"
AUTOMÓBILS - AVIACIó
Provença, 133 Telefon 76459
BARCELONA
SII,C.URSALS:
.LLOSENQ NLCASENS ,..PASAS
MANUFACTURA DE
TEIXITS DE CANEM
LLI I COTO
ESPECIALITA.T
LONES 0-7.N.'E'T E' -
INI1111•119111h
VELES PER AZ4'ERROCARRILS
El\fCERATS
PER A TOTS ELS USOS
LbNE IIVIPRIGNADES I IMPERMEABILITZADES
POBLA 1VIONTORNÉS ( Tarragona )
.a....1.%•••¦••¦^,b,‘,....,‘11..‘¦•¦¦••¦¦••••¦¦•
•¦••¦,‘"41,11.".
SUBMILNLOITSJATDRE PAEIMX ENT S IV AVALS r ESCAR, PUBLIC
per a varar embarcacions fins a 300 tones Estació de servei marítim. Subministrament de combustibles líquids jala 311. 3E1t-a. G-arcía _¦ dor de Vaixells Pesquers
TARRAGONA
Callao, 9
Teléfon 239
e
JOIE
•
TALLER
DE
JOIERIA
ARGENTERIA
Rambla de Catalunya, 6
Teléfon 21261
Barcelona (esport i ciutadania)
,-awareammi
Casa Rodó
Fontanella, 14
--.--
El millor assortiment
i preus en abrics i vestits
confeccionats per a nois
gc» xv"» ea. rink ico 1 la. 1i c
Ara som al resultal.
De les
El Parlament de la República
ha tingut dues fases. En la seva
passada cristallització — 1 e s
Constituents — el Parlament
era, en realitat, una reunió de
gent treballadora 1 classe mitja
na. Dorninava la gent pobra 1 ho
nesta. Es tractava d'un Parla
ment que responia exactament a
la gent que havia estat sotmesa
en els set anys de Dictadura.
El segon Parlament que té la
República és una reunió de gent
adinerada, de "senoritos", de
nob'es, tronats o no, que tornen
a les posicions d'abans. ?Com ha
estat possible que després de dos
anys d'esquerrísme hagi guanyat
la dreta de manera tan conside
rable? ?Tan malament ho ha fet,
l'esquerra? ?Tanta incapacitat,
tanta indignitat, tanta manca
d'autoritat s'ha posat al desco
bert que el país en un estat de
reaccló natural ha volgut tornar
al passat? Siguem frenes. El país
el 14 d'abril va demanar un Go
vcrn revolucionara una revolu
ció democrática. Les revolucions
s'inicien amb violencia, es reso
len amb intensitat. Un període
revolucionad vol dir, exactament,
un període en qué les coses que
es realitzen tenen un aire, són del
tipus que pot tenir una cura
d'urgencia. El país veu que el
Govern revolucionad fa el que
prometía amb rapidesa de proce
diments polítics... V oleu un
exemple? Les reformes militars
de Manuel Azana dutes a tots els
ordres. El país volia una revolu
ció i una actuació rápida. L'éxit
dei ccp d'Estat del general Primo
de Rivera va ésser que en el fa
mós manifest del 13 de setem
bre el dictador prometía resoldre
"en tres meses" tots els conflic
te 1 problemes que el país tenia
plantejats. En un país de nissa
ga católica, d'educació 1 de cos
tunas supersticiosos en qué es
creu en l'home providencial
e- el miracle immediat, les co
ses no poden prendré el r-aire
d'uns fets a 'larga distancia. Si
la Reforma Agraria, base capita
lissima de la revolució democrá
tica, s'hagués dut a terme, per
decret, esperant que mér tard les
Corta ratífiquessin l'obra del Go
vern provisional en aquest' as
pecte, a hores d'ara el panorama
seria tot un altre. Feró es va
creure que la revolució ja esteva
resolta 1 la Republica assegura
da. Es va anar al Parlament, es
va fer un reglament tan demo
crátic que les minories podien
ter el que els semblés en contra
d- 'a majoria 1 es va obrir una
obstrucció virulenta, implacable,
contra totes les reformes fona
mentals que la República havia
d'implantar. Les dretes fe-en un
brillant paper només que entor
pint la realització deis objectius
revolucionaris. En tenien prou
en endarrerir l'obra de la revela
cio, en tenien prou en fer que no
arribes a terme una sola de les
promeses revolucionarles. Aixó
feia que els dirigents revolucio
narla passessin davant del públic
com uns farsants que noehavien
realitzat en el Poder res del que
a raeosició. Aixó
feir també que es manifestés al
país un estat d'intranquillitat
d'angúnia que es traduIa en l'a
narquia difusa a les ciutats i als
camps. Només que entorpint,
amb una obstrucció criminal 1
cínica, l'aprovació de la Reforma
Agraria 1 la Ilei d'arrendaments
rústics, les dretes feien una
gran obra. Elles seguien essent
les mestresses del país; elles te
men teta la base económica In
tacta. La República sajavja, limi
tat a fer una revolució superfi
cial. No havia atacat -a fons cap
deis fonaments de l'antiga socie
tat. Hagué d'arribar el 10 d'agost
perqué la República votes la fa
mosa incautació de béns de la
noblesa que havia intervingut en
el moviment antirepublica per
qué la Reforma Agraria tingués
unpállid contingut revoluciona
d. La base eaciquil segula essent
mateíxa. Ja ens ho hem trobat
tot seguit. Els cacics, la propietat
privada, el gran terratinentatge,
el crédit, etc., han fet novament
les elecclons d'Espanya. 111 ha
Corts Constituents al Parlament deis senortfos
per LLUIS VALLFOGONA
hagut un Govern al qua' sé 11 ha
demanat neutralitat, no davant
de la Iluita electoral, sinó neu
tralitat davant de les interven
cions morals deis cacics. S'han
redreçat els cacics, els interessos
que anaven a ésser ferits per la
República (perqué de fet no ho
foren) i tot segun han tornat a
guanyar. O voteu amb nosaltres
o a l'hivern no hi haurá. pa. En
moltes bandes el proletariat, els
camperols, s'han rebellat, peró
en moltes altres han cedit. I han
cedit perqué han vist que tot aixó
cíe la Reforma Agraria, deis ar
rendaments rústics, etc., etc.
anava per l'erg. Han vist que de
fet els amos seguien essent les
en tes. No hem pas de culpar, en
un instant de sinceritat, les
dretes del seu papen -Han fet el
que havlen de fer per defensar
els interessos que els són enco
manats. Potser haudem de pro
testar del que han fet les esquer
res per massa feble i humá. Aixó
és el que ha perdut sempre el li
beralisme espanyol en tot el se
gle XIX i en el que va del XX.
Es pot ben dir que en l'espai d'un
segle s'han intentat dues grans
revolucions morals. La. primera
va ésser l'any 1820. L'altra l'any
1931. En els dos moments histó
rica s'ha intentat un rnoviment
republicá de decencia. En la pri
mera vegada no va durar més
enllá del 1823. Aquesta vegada
ha durat dos anys 1 escaig. El
país sembla que no tingui resis
tencia per a més temps de polí
tica decent 1 honesta. Dos anys
tornar de nou als clans 1 a les
tribus de bandolers que fan del
pais una auténtica coya de Ila
dres i de brétols. Les esquerres en
aquests dos anys han passat per
dictatorials, terribles, persegui
dores, sinistres, inquisitorials
I, en efecte, han estat tan fe
tles, tan suaus, tan humanes,
que els exemples no poden om
plir aquestes planes davant deis
dictadorets i dictadorassos, oblit;
davant de l'ex-rei, deirar-lo fu
gue davant dels que afusellaren
Galan i rcia Hernández, l'o
blit; davant de la Reforma Agra
ria, Illure discussió, dret fins a
l'absurd que la gran propietat
irresponsable, havent deixat de
realltzar e 1 seu pa per en
el seu estament social, pogués
obstruccionar un projecte de rai
qur era la base d'una nova chas
se social que podia ésser la raó
d'existencia de la República; da
vant dels que s'ai.xecaven contra
la República, el 10 d'agost, unes
frases gruixudes i espantadisses
i tot seguía :d'unes deportacions
benévoles i d'una condemna a
presidí d'un deis organitzadors,
el dret a bescantar el régim qué
ha.vien atacat. (Només volem que
el lector imagini el que faria el
feixisme a Italia amb els que es
rebellessin amb la fúria que el 10
d'agost tingué per a cornprendre
que el castig de la justicia espa
nyola no ha estat res més que
una penyora de Jutjat munici
pal); davant dels que obstruien
la legislació revolucionarla en el
Parlament, no amb raons, ni amb
dignitat, sinó amb el desig d'en
torpir una obra constructiva i
amb el de desacreditar el Parla
ment, la major benevolenea, el
mejor respecte, la mejor con
sideració — "Estamos siempre
entre caballeros..." —; davant
deis grans negocis realitzats per
la Dictadura, una Gomissió de
Responsabilitats que havia d'ac
tuar rápidament, Cltle havia de
resoldre aquesta csiiestió en un
curt període d'actuació i que per
aparéixer farcida de "juridici
dad" ha admés dilació darrera
dilació realitzada pels antirevo
lucionarls 1, naturalment, els
dos anys 1 escaig, les mateixes
forces que han anat allargassant
el procediment processal acusen
les esquerres de no haver fet
efectives les responsabilitats;
davant de la lenitat d'una buro
cracia sotmesa als antics interes
sos, respecte a l'eacalafó i al tin
glado... La República, peró, ha
día que faria o deixaria de fer.
ha fet una llei de Defensa de la
República que semblava terrible
1 que en aplicar-se hora vela que
no tenía cap valor perqué aquells
que l'havien d'aplicar no tenien
aquel' entusiasme, aquella con
vicció que calla per a una obra
d'aquesta naturalesa... El que
s'ha realitzat amb empentes,
amb tomballons. El signe de l'é
poca precisament és arreu el
món, l'energia i la rapidesa de
l'Estat. Els régims de tipus di
re cte teneneexit entre les masses
perqué suposen que sense Parla
ment les cesas poden anar més
de presea. La joventut mira
Rússia, Italia, Alemanya, a U.
S. A., on uns homes, amb bona
o mala fe, es disposen a realitzar
una obra governamental anti
parlamentaria, negant virtut a
la democrácia. Acl es volgué
construir un Estat amb períodes
eloqüents de tipus castelarins.
I el Govern provisional, en lloc
d'actuar els sis meses que havia
dit en el seu manifest revolucio
nad, va actuar-ne tres, 1 dona
obertura a unes Corts que han
estat dignes, honestes, actives,
eloqüents, que seran classificades
per la historia del parlamenta
risme, com a modéaques, pera)
que donaren tantes facilitats per
a e---r -.r la Rerráblin cut" en
general en cap: el senyoret Gil
Robles. Tant és que facin la de
clareció de republicanísme com
que no la facin. El que importa
es preguntar si actuarien en allá
que nosaltres entenem que és re
pvblicanisme. Com que no hi ac
tuarien, com que només tracten
de refer el passat, el seu republi
canisme és controlat pel desig de
restaurar tot el que ha de restau
rar-se. ?Que no ferien cap esforç
per a radveniment d'un régim
moriárquic? Tot és que trobin el
camí fácil per a aixó. A més, sota
régim republicá les dictadu
res de classe poden realitzar-se
arnb la mateixa intensitat que
sota un regne. Per tant, la qües
mental de régim no té
ure amb el desig deis ho
rno )es dretes. El que sí es •
é.a7tr Axist.encia categórica d'un
ifisme decidit. Tots els
-.que són darrera de les
mon
hora
dretes Ihan estat agents de la
Dictadura. No és un Parlament,
és una nova edlció de l'Assemblea
Nacional. Hi són tots els de l'As
semblea i els que no hi van po
der arribar. Hl són tots amb les
mateixes tares i amb les =tel
e:es:mi...free I amb l'esperit pri
ningú. Han estat unes eleccions
on han intervingut pressions
governamentals, diners llargs,
imposicions autoritáries, domi
nis estrangers, etc., etc. Dad la
majoria que ha arribat al Par
lament. No és que vulguem dir
que són sinceres quan guanyen
les esquerres i que no ho són
quan guanyen las dretes. Aixó
seria massa simple i per simple
pueril. Volem dir que l'Estat s'ha
mantingut insensible a les pres
sions de tota mena i ha deixat
fer al caciquisme orgánic i el ca
clquisme organic del país ha do
nat aquestes Corta L'Estat ha
de mantenir-se neutral en les
Iluites polítiques, peró no fins a
l'extrem de tolerar davant d'ell
les coaccions deis altres. Les
eleccions no han estat sinceres,
ni dignes, ni honestes i per no
haver-ho estat l'actual Parla
ment no mereix cap mena de
respecte. Es un perill per la Re
pública i cal dissoldre'l tot se
guit. Cada dia que passa és una
nova tralció que es fa al país.
Es per aboa que la posició de
Miguel Maura és la bona. Ens
plau fer justicia a la gent i pre
el moment propici per a dir-ho,
millor dit, per a fer-ho, des de
la própia governació de l'Estat,
ens permet de tributar-li un acte
d'homenatge. Tant adversari com
es vulgsú peró fonamentalment
republicá. I d'un republicanismo
honest 1 categóric. Miguel Maura
mereix bé de la República.
Esquarterament
del partit Radical
Confessem la nostra entapada
pel senyor Diego Martínez Ba
rrios. Es un home que no sabem
exactament per qué peró ens és
antipátic. Diuen que és molt
simpatic, que té un tracte afa
ble, que és d'alió més inte•ligent
que té el partit radical, peró jo
confesso la meya antipatia pel
senyor Martínez Barrio. Ara bé,
el senyor Martínez Barrio sem
bla que és l'home que ha de li
quidar el bloc radical. La mino
da radical está dividida, força
dividida. Conserva aquesta uni
tat que tenen els partits polítics
quan han arribat al Poder. Tot
hom n'espera alguna cosa, tot
hom n'espera servir-se'n d'algu
na manera... L'a,glutinant del
La primera reunió del nou Conse II, sota la presiaJneia de S. L.
elles mateixes dugueren el fona
ment del mal. Les dretes se ser
viren del liberalisme del país per
a fer la seva obra. I la seva obra
és avui la liquidació d'un passat
de manera rápida i fulminant.
Les esquerres han estat d'un
parlamentarisme, d'una bona fe
tan excessiuss que han perdut la
República. Es una veritat dolo
rosa, peró és una veritat autén
tica.
El Parlament
deis «senoritos»
El primer Parlament, ordinari
de la República presenta aquest
aspecte. Hi ha tres-cents cm
quanta nens de casa bona. Esti
guin'adscrits a la C. E. D. A. o al
partit radical, són nols de casa
bona que vénen a la política amb
el desig de 'figurar, de fer-se un
nom, de mantenir els estaments
básics de l'antiga societat. Són
els "senoritos" deis bars ameri
cans. Tenen tot l'aire "jaquetón"
que abans de la República tenien
pels carrers de Madrid, quan sa
bien que els guárdies els empa
rayen en les seves brutalitats
perqué duien cognoms i•lustres.
• Es un Parlament tot el centrar'
del que era el d'abans. Hl ha
tres-cents diputats monarquics,
encara que no se'n diguin. La
táctica de la C. E. D. A. és no
declarar-se ni monárquica, ni
republicana. Es una posició sem
,blant a la que tenien els refor
mistes o els regionalistes en el
passat régim 1 que els permet
governar en qualsevol régim. La
gent sembla preocupada per una
'declaració de republicanisme dels
homes de la dreta que formen 1:s
cunegudes minories agráries, dre
tes regionals, C. E. D. A., que te
ner tres caps de minarla 1 un sol
moderiverenc que va deixar al
país el dictador. Només calla
presenciar l'ovació dempeus que
li va ésser tributada al noi Pri
mo de Rivera per a saber el que
seran aquestes Corts.
—Jo — cm deia un diputat ca
tala — ja ho tinc decidit: dona
re la meya adreça, diré que cm
trametin les mil pessetes, i no
tornaré pel Parlament. Alxó no
és un ParIament, aixó és un sa
fareig aristocratic.
Aquestes Corts no han pas
d'enganyar ningú. Aquestes Corts
vénen a liquidar la República.
Els homes que es decideixen pels
régims triomfals no tenen res
més a fer sinó subscriure's als
partits de dreta, que són els ho
mes d'avui i de densa. La Repú
blica está en liquidad& Felici
tem el senyor Lerroux per seguir
creient, de bona fe, en la lleial
tat de les dretes, d'unes dretes
que el comminen a realitzar
programa que, si no el fa, será
rearat de la via pública.
El manteniment d'aquestes
Colas, raasisténcia passiva a
aquestes 'vol dir fer-se coliabora
dor de la liquidació de la revo
lució democrática. La petita bur
gesia s'estima més, pel que es
veu, el régim anterior, que no pas
el que havia d'alliberar-lo de l'es
clavatge de la gran propietat. Es
per alxó que cal fer justicia a
Miguel Maura.'
Lis eleccions darreres
Quan el senyor Lerroux dele
que aquestes eleccions darreres
"habían sido modelo de auteri
dad, de dignidad y de decencia
'por ningunas otras superadas",
la mejor part de la gent que
l'escoltava va esclafir en una
rialla invonent. No se'l va oreure
cisament quan es trata d'un
adversari. Ens plau fer justicia
a Miguel Maura, tant adversari
de les qüestions de Catalunya,
peró tan fonamentalment repu
blica. La seva política dintre de
la Repúbiaa era organitzar un
partit conservador. Era ter que
les forces conservadores ingres
sessin dintre de la República, no
per a demanar ree sisee per a fer
que la Repablica, en el seu dia,
consolides el que s'havia gua-'
nyat, el que afirmés una classe,
la que havia sortit de la Repú
blica. Aquest paper que Miguel
Mama hauria complert iamb teta
lleialtat h ha estat pres per la
C. E. D. A., que no s'ha declarat
republicana, que ha mantingut
aliances amb els monárquics i
que ha encobert tota la seva po
lítica contra la República tit
llant-la de sectaria i d'opressora.
(Si ho hagués estat no ho hau
ria pas pogut dir, perqué ho po
díem dir nosaltres, en temps de
la Dictadura que el régim era
oprobiós i repressiu?).
Miguel Maura s'ha vist despla
lat de les forces de dreta i per
haver-se vist desplaçat coneix
ben bé com s'ha fet aquest des
plaçament. Miguel Maura, en
velare el resultat, va- din tot se
guit: —"Si no es dissolen aques
tes Corts, la República ja es pot
acomiadar".
Cada'dia que passa la frase de
Miguel Maura és una realitat vi
va. La. seva posició honesta • no
volent votar a Santiago Alba per
a president de les Corte, la seva
posició honesta no volent parti
cipar en el Govern Lerroux, la
seva posició decent mantenint
se allunyat de les dretes lile no
són republicanes 1 que esperen
Poder és una cosa molt forta pe
la) aviat s'acabará. La minoría
radical está dividida i força di
vidida. Hi ha una banda que po
driem dir capitanejada per l'E
miliano Iglesias i una altra pel
senyor Martínez Barrio. Aquest
és un home que diuen que és
d'esquerra i que no vol deixar-ho
d'ésscr 1 els altres són gent que
tenen una altra idea del que és
la política. Cert,s diputats va
lencians, certs diputats andalu
sos, certs diputats radicals i al
tra gent que no són diputats no
veuen amb bons ulls aquesta de
rivació excessivarnent dretista
del senyor Lerroux. Els fa por
que sense adonar-se'n lliuri les
claus de la República als que
no les poden ni les han d'haver
mai. I és per aixó que entre al
tres modus el senyor Martínez
Barrio ha pašsatal ministeri de
la Guerra en comptes d'anar al
de la Governació. S'ha adonat
que a l'Exércit convé un home
que tingui una clara noció re
publicana que no pas que vagi
al ministeri de la Guerra un
sotssecretari qualsevol que en un
moment precís pugui blincar la
disciplina com ja va fer el ge
neral Sanjurjo des de la Direc
ció general de Carrabiners.
Hl ha corrents subterranis
d'aproximació entre els senyors
Azana i Martínez Barrio, com
n'hi ha entre els socialistes i els
republicans d'esquerra. I aques
tes aproximacions es tradueixen
en una extremada cordialitat i
un considerable respecte mutu.
El senyor Madinez Barrio veu
que el senyor Lerroux ja no és
el que era 1 mentres pugui el re
sistirá, peró hom veu que rex
President del Comen de Minis
tres vol anar pel seu cOmpte o
amb collaboració aanb aquella
que encara creuen que la Repú
blica no pot pas deixar d'ésser
d'esquerres. D'ací vinclrá l'es
quarterament del partit radical.
I en aquest Parlament, si dures,
haurlem de veure, entre alares
coses: la divisió i suladivisió de
la rnajoria dretista que ja ha
començat a barallar-se violen
tament ("El Debate" contra
"A B C"; "La Nación" contra
"El Debate"; "El Siglo Futuro"
contra "La Nación", etc., etc.) en
les primeres indirectos entre els
senyors Goicoechea i Gil Robles;
aquest i l'Albinana; el Domín
guez Arévalo 1 Martínez de Ve
lasco, etc., etc. i la formació d'un
nucli d'esquerres que podria fer
se a base deis senyors Azana,
Martínez Barrio, Casares Quiro
ga,, Domingo, etc., 1 format amb
bona part deis republicans ra.-
dicals que no volen estar empa
rats per unes dretes antirepubli
canes.
El fet és que el senyor Martí
nez Barrio avui en día gaudeix
de la simpatia de tots els socia
listes i de tots els republicans.
Sembla que és l'heme que ha de
liquidar aquest vell plet. La seva
decisio en dir-li al senyor Ler
roux que si no tenia la cartera
de Guerra no en volia cap 1 la
decisió en demanar el ministerí
de Governació per al seu home
de confiança senyor Torres Cam
panya (encara que d'aquest
ja cal fiar-se'n- menys, molt
menys!) el conoce en una posi
ció de rebellió categórica. Potser
el senyor Lerroux cedirá davant
de l'empenta del senyor Martí
nez Barrio, potser guanyaran les
brees misteriosos que dominen
i dirigeixen el partit radical, pea
rió el cert és que la lluita ja esíti
plantejada i que no trigará pes
gaire a evidenciar la seva pu
blicitat. De fet, el senyor Martí
nez Barrio és un polític avui en
día que es troba a primer pla.
I com que tothom coneix la seva
decisió gallarda, tothom el mira
com presagiant en eh l un deis
actors principals del nou drama.
Entre valents
Les dretes tenen una quanta
valents. Cal assenyalar el senyor
Fuentes Pila, antic collaborador
de la Dictadura, que fa de Pérez
Madrigal de la minoria monár
quica; el senyor Albinana, el se
nyor Honorio Maura, el senyor
Gil Robles... Aquest Fuentes Pi
la s'ha caracteritzat tot seguit
per la seva cridória. Té una veu
bronca i espessa i brama
com un veritable energumen.
S'ha cregut que com més
cridi més cas en Lazan i no pas
sa dia sense que doni un do
de pit. El senyor Albinana ja
está liquidat; després d'haver
dit un munt de grolleries al se
nyor Azana enmig de la rialla
general de la Cambra, ja ha pas
sat a la história. Se l'han pres a
broma, adhuc els seus propis
amics, i ja no té res a fer
al Parlament. Es a din, té a fer
el paper de Pompoff y Teddy.
Va fer dure molt. Com més s'en
fadava més feia riure. Aixó és
un bon símptoma. Ja tenim el
cap deis primers feixistes espa
nyois liquidat. No fará res de bo.
Es més, com a valent també s'ha
suprimit de la circulació davant
de les paraules del doctor Bolí
var, que el va tractar de "vulgar
pistolero". No va saber qué con
testar. Es va tornar més groc
del que és i ja no compta. El
senyor Maura (Honorio) també és
deis que aniden. Tothom conside--
raya a Miguel Maura com un es
candalós, com un nerviós, com
un precipitat. A hores d'ara Mi
quel Maura está evidenciant un
seny, una, tranquillitats una se
renitat que va demostrant que
evoluciona, i aquesta serenitat
augmenta en veure les excentri
chata del seu germa, que fa de
senorito del conjunto. L'altre va
lent és el senyor Gil Robles.
Aquest es troba triomfaa i bri
(Acaba a la pág. 2)