002_Núm. 212 (8 gen. 1934), p. 6-10 |
Anterior | 2 de 3 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
Subconjunt |
Ala
fi
la rambla
8 gener. de 1934
31Lii 3r» T1L 1. 102.
Els homes 4 1 S republea
casitas per a la República, hem de
fer una unió sagrada de tots els re
publican ner a fer frónt a la Lliga
a Catalunya i a les dretes reaccio
manes a la resta d'Etpanya.
Una vegada consolidada la Repú
blica, aerá arribat el moment de llui
tar pel p.erfeccionament, per la pu
rificado de les seves institucions fo
namentals 1 per a arribar a aquella
gren democrácia eue nosaltres de
alnenn cunb tat el nostre entusiasme.
senyor Cambe ha tengan ratre
virnant de din- ara fa nocs dies, que
negava el dret al senyer Mana d'in
tervertIr en les nostres coses. Jo die
que nosaltres .neguent el dret al se
ayer Cembo •d'allar-se amb les dre
tes reaccionaries, clericals 1 enteca
talenes. (Anlaudinientsa
Per al senyor Arana i per ala seus
oorananys, lheitadors Ileials en pro
de les nos:zas llibertats, el Inostre
airalinent será etern. (Grana aplau
dirr.ents 1 visa:tés a Azana.)
Heas aci la.tatttació actual, i heus
aci els moments decisius com en
aquelles Ilunyanes jornades que pre
cenaren el 14 d'abril. en les auals, en
'apesta reintenta Plaga, fou enderro
cada la monareuia per un acte mate
niftc de 'clutadania, per un acte de
bella ciutadmila com el d'avui. Fem,
ciutadans, qua racte d'avui serveixi
per afermar la República 1 fer-la
triorrefar dintre les vías legas, si no
ens són closes. 1, en altre cas, fer-la
tanatebtar oartasiaui, de la manera que
aiguL acuclint a aquella mitjans que
Peles imposin...
Áquestes són les directrius que
nosaltres assenyalem al noble, per
tal que en les seaueixi:
La urda sagrada deis partits d'es
<lucera. per la_ qual nosaltres propug
riera, 1 e' 'ea rrarera terma i clara,
nim a fer a Catalunya? Venim, se
nyor Cambó, a reptiblicanitzar •la
República. (Molt bé. Grana aplauda
ments.)
Venim. senyor Cambó, a -cercar a
les terres heroiques de Catalunya,
gresol de l'esperit revolucionari es
panyol, la força sufícient i el suport
de tots per a fer un gran front d'es
querres que serveixin de baltiard da
vant l'allau de les dretes.
I crelem tenir-hi dret, nosaltres,
els que hem aportat les nostres !or
ces, poques o moltes, per a radveni
ment de la República; tenim el dret
de reclamar a Catalunaa el supon
necessari per a impedir que la Re
pública ens sigui arrabassada de les
mans.
Aquestes eleccions palsades han
donat vida a un Parlamenta el qua',
al meu luí, hauria danver pres la
precaució de dissoldie'l egacitaa d'ha
ver començat á funcionar.. Ea posea
ble que la dissolució 4tpli4s.d'actuer
pogués asser dita anticohstítucional:
és possible que la seva dissolució
abans del seu funcidnatriefit, hatula
estat un acte que fregués la Cons11-
tució cae la República. Perb per a mi,
entre fregar les normes que es dona
la República o. forjar tnalnatrunient
per a esclafar la Repabliaa, no hi ha
dubte: s'elimina l'inttr~nt.
(Aplaudhnents.)
El Parlament actual de La Repú
blica constitueix per ell '161 un pe
rill per a la pau republicana, i qui
saa sí per a la vide reateixa de la
'República. En aquest • Parlament
s'han prodult dos escándols. Es
cándels de tinas personal?. No! Es
car.dels de tapir de xoe entre dos
partas de la República? No! Ezcán
del senzniament, peacitte el Parla
reent, la seva majaría en un mo
.
•
wastagr.
Lluís Nicolau d'Olwer
Un gest suau i unes paraules
fortes i precites. Tota la fervor
d'aquest home d'aparenga fre
da 1 llunyanct;es concentra en les
seves paraules a la democracia
de Catalunya, en l'hora históri
ca de la unió per la batalla con
junta. I en el fil de l'cració, la
convierto optimista de dies mi
llors.
Si algú us diu que aquest acte mag
raje que -estem celebrant és un mi
ting electoral, o be s'equivoca o bé us
enganya. Aleló no és un míting elec
toral eh vistes a les eleccions muní
cipals del diumenge vinent. No és
un 'tintín electoral perqué és molt
més que aixb: aquest arte que ara
estem celebrant, amics, és la consn
aració de les esquerres catalanes; i
encara es més que alía): aquest acta
és també el primer de la campanya
que ha de fer-se per totes les terres
de la República, per arribar a acon
seguir la unió de les esquerres repu
blicanes contra els que han fet tot el
possible per mantenir-se per la força
i contra la voluntat del noble. Hl ha
gué en aquells moments una homes
representatius de tots els sectors del
republicanIsme que es van unia per
portar a Espanya la República 1 per
enderrocar la monarquia.
Molts d'aquells hemcs estan avui
entre nosaltres. Jo tinc•com l'honor
més gran de la ineva vida política
haver estat al costat d'aquests ho
mes 1 httver format amb ella en el
Govern de la República.
Avui ens trobem en una enerrients
semblants, peró amb l'avantatge que
són molt més favorables per a nos
altres. Avui no es tracia d'enderrca
galitat; pero si se'ns tanquen
els camina del dret..."
"Republicans de Catalunya! — en
mença. La transcendencia, l'emoció
d'aquest acte, porten a la meya me
mória 1 al meu con revocadó d'un
acta igual. Era a.quell qu.e en vigilen
de la República se celeerava per te
tes les brees republicanes a la
Pina de Breas de Madrid. En
aquell acta grandiós, imponent, den
nitiu, les forces repablicanes aspa
nyoles donaven la sensació que ia
monarquía esteva definitivament
acabada 1 que l'esperarme de l'estat
nou esteva en aquella bornes que
amb disciplina 1 coneixement de la
seva responsabilltat i amb visió
clara de la funcló que havia de corri
plir-se, se situaven davant del pata
com una saludó. En aquell acta 1e
Madrid, sobre tots nosaltres, els que
parlávem, hi havía una ombra invi
sible, la • d'un home representatlir
que en aquella moments, per la dic
tadura, era expulsat d'Espanya.
(Grans visques a Macla.) Aquell
home era 'lacia... (Nous aplaudí
menta 1 visques a Macíá.) Jo recordo
que en pronunciar el seu nom a la
Plaça de Bratis de Madrid el públic
unánirnement tributa a aquell hcene
xardorosa °vació que significan
la solidarítat amb la seva conducta
amb la seva vida, dels republicana
espanyols.
Ens reunim avui aquí amb un
acta d'igual transcendencia, d'igual
emocló, perqué si aquell acta repre
sentava que els republicans estaven
disposats a portar la República,
aquest premia que les esquerres repu
blicanas estan disposades a recon
quistar-la 1 a salvar-la. (Molt bé.
AplaUdiments.)
Si aquel' acte provava que hi ha
que ha arribat el moment de com
batre, per a anar reconquistant al
poder 1 per a continuar l'obra revo
lucionaria legalment començada.
Nosaltres som homes de hiel. Es
tem dintre de la legalitat republi
cana, respectem la Constitució,
lem servir-la, no volem anar a ac
cions extralegals, collocar-nos $ni
una situació violenta davant de la
República. Volem clentre de la Ilei,
pels camins legals, anar a la recon
quista del poder. Nosaltres som ho
mes que venim d'una educació poli
tice en la qual l'acció i la Iluita
política no ha faltat, 1 si les dretes
es porten en forma tal, nosaltres
tornarem a Ilançar-nos fora del dret,
fora de la 11e1, a reeonquistar la Re
pública. (Aplaudiments.)
No censurem ningú. Les dretes
que poden governar amb la Repúbli
ca, poden governar segons la Ile1
l'estat d'opinió que els acompanya.
Al que no estem disposats és que
vulguin governar eta que estan dt
mesas a la força. La República ha
d'ésser governada pels que estan jhs
posats a servir-la, 1 no que es doble
guiri davant d'ella amb violencia.
Sabem qué és la lluita, els homes
que l'any 17 estávem tancats en un
vaixell de guerra per a defensar la
República, els homes que l'any 21
passejávem per tatas les preson3
d'Espanya, i els homes -que els anys
29 i 30 estávem exillats per a de
fensar la República. Per ah«) sabem
també el que representa la Repu
blica, la nostra República. No pot
representar l'estatisme quiet, sinó el
moviment permanent.
I res més. El més gran de Vade
que aquí se simbolitza, el més gran
d'aquest acte, que no es pot exte
rioritzar amb paraules, és la seva
din que han vingut a
honorar-nos
amb la seva presencia. De tatas rna
nenes, com que es tracta d'un mo
ment decisiu, com que hem comen
çat ja una campanya en la qual
s'han emprat argumenteen contra
nostre, podría semblar falta de de
fensa que nosaltres no contestéssim;
jo en aquest moment vull contestar
sobretot — deixant per a un altre
contestes d'altres extrems — aquells
que fan referencia als atacs que se'as
fan primer pel que representa la
compenetració de les esquerres ca
talanes en aquest moment histerie,
i després per les nostres relacione
amb les esquerres de la resta d'Es
panya. Es per aúpe que jo en el ineu
discurs intentaré rebatre, deixant
veure la part que hi ha de falsedat,
aquests arguments que s'empren en
contra nostra.
El poble de Catalunya deu hayan
vis amb una sorpresa extraordina
ria aixó que s'ha dit, perque jo no
cree que es pugui jugar amb el bon
sentit d'un poble. Fa peques horas,
no fa molla dies, s'ha manifestat
que les dretes eren favorables a
l'autonomia catalana. Veritablement
sembla jugar, com he dit abans, arreo
el sentit del nostre noble. ?Es que
ho han estat sempre? Que no ho
eren abans és una cosa sabuda de
tothom. He de din que si les dretes
espanyoles haguessin estat abans
favorables a l'autonomia de Cata
lunya el pecat de la Lliga hauria
estat no haver aconseguit aquesta
autonomia per manca de decisió ner
a aeonseguir les llibertats de Cata
eunya.
Si no hl ha aquest pecat és que
aleshores les dretes no eren favora
bles a aquest fet.
- El mérit, dones, d'aquest esforç
decisió de defensar-la i d'aconse
guir-la.
I volem dir també que un deis
avantatges que permetria a Cata
lunya una marxa endavant és la for
mado d'un Govern totalitari. ?Corle
és possible que per a una acció de
govern, com el que representa avui
la Generalitat, que ja no és una cosa purament administrativa, oom la
MancomUnitat representava, que té
funcions d'ordre públic, funcions le
treball, funcions i aspectes de l'eco
nemia, es not arribar a un Govern
totalitari? Diuen que seria més fort
I jo he de repetir el que he kilt
abans. ?Aquell Govern totalitari,
amb un instrument adminitratiu, va
evitar la caiguda de la Mancomuni
tat? I diré més: en presentar-se da
vant de la democrácia catalana hall
rien de din auines garanties oferei
xen, auines lleialtats poden presen
tar per a formar pan d'un Govern
totalitari, perqué la democracia ca
talana té viu el record i sap que tots
els moviments de carácter totalitari
que hi ha hagut a Catalunya, el de
la Solidaritat, el de l'Assemblea de
Parlamentaris, en tots els que hi na
haut aquí de carácter totalitari, les
confusions i les traicions han vinent
sempre deis sectors de les dretes.
hi ha encera un altre temic ex
traordinari que cal desfer. Ens
diuen: Nosaltres venim a represen
tar la pau de Barcelona 1 la pau de
Catalunya. Nosaltres diem que eixe,
no és cert, que precisament la gran
tristesa, la gran preocupació de la
dernocrácia espanyola en aquest re
troces, transitori i passatger de les
esquerres, la gran preocupació, es
en qué es tanquen els cerniría d'una
evolució progressiva, duna evolució
normal, del que representen les espe
aea. •
v•¦•
e ›.. e a,
.se.
'
r---eaenee"
een.
eee'e e
e:
eat
<
). -›
seise vacillaclon.s i sense desorienta
r-ion» per acabar rexplotació de l'ho
me per rhome, 1. per acabar amb la
Ilei de bronze del salan, que lliura
Tobrer com tin trist Prometen a Un
capitalisme sense entranyes. (Aplau
dirnents.)
Santiago Casares Quiroga
En aizecar-se aquest home
Magre, secardí, afinat, angulós,
-hl ha hagut un instant d'expec
tació. Era poc conegut Casares a
Barcelona. Té un gest una mica
/eh. Una mirada penetrant, agu
•da com una esgarrapada. La veu
—en esforg de crit—ha tallat el
matí. Ha dit el que li semblava
Que calla dír en aquests mo
menta, 1 prou. Ni una paraula
més. L'oració ha estat seca i ca
tegórica, sense retórica ni di
•buix.
No voldría, republicans de Cata
lunya. emprar paraules balderes en
aquest magnific acte de fraternitat
republicana. Jo no voldria veure'm
obligat a explicar una cosa tan pa
lesa com és la reo de la nostra pre
sencia ad, perb no dile altre remei
que fer-me ressó de quelcom que ha
ocorregut no mes lluny d'ahir, quan
arribái7em al límit de Catalunya,
quan vernem a estrényer els bra
ços deis nostres germana republi
cana de Catalunya.
Una v-eu s'ha aixecat, amb aires
de burot irritat que present el frau.
a preguntar qué veníem a ter els
bornes de la República a natalunya
en aquests moments, 1 preguntar-nos
per qué, si hi havía un Estatut, te
níeín dret a Intervenir en les qües
tions republicanes de Catalunya. La
veu de. Cambó, en voler recollir se
gurament l'espera de protesta contra
les esquerres, ens ha requerit per tal
que ens mantingUem al marge de les
Ilu:tes cataltnes. Per qué? Qué ve
illal.M111111111111~~•••
ment determinat, al sol conjur de
la dictadura es redreça per aclamar
la en contra de la República. No
cal fer sino dissoldre'l. 1 fea-ho amb
urgencia.
Per qué no es dissolt el Parla
ment? Perque h1 ha encara qua té
Una esperança incommovible que es
produeixi un fenomen, una cosa aixi
com la conversió deis infidels. Hi
ha qui espera que en l'actual Parla
ment espanyol, la mejor part de les
dretes que han fet la seva propa
ganda electoral contra la .neablica.
que saixequen constantment a l'he
micicle contra la República, l'acá
tin, acatin la República, no que l'es
timin ni la serveixin, sino que raca
tira que la suportin.
En qualsevol deis camins que
pr:nguin les hasta feixistes per apo
derar-se del poder ens hi hauran de
trobar, 'perque no pedem de cap ma
nera deixar que la República ens si
gui arrabassada de les mana. No
podem de cap manera plegar-nos de
braeos davant la marxa de les hosts
de les dretes sobre la nostra Repú
blica. i aixi com a la guerra euro
pea en el rnoment culmínant, en el
moment de més gran perill, una co
na d'herois, entre els quals hi havia
els vostres voluntaria, els voluntaria
catalans, es posaven davant de les
hosts alemanyes per dir-los: "No
passareu!", aixl nosaltres, republi
cans catalans i de tot E,spanya, hem
de ter unió estreta, plantar-nos en
el camí d'aquesta gent que volen im
plantar el l'en( a Espanya, i dir-los:
"No passareu!" (Grana aplaude
ments.)
Republicana catalans, republicans
de tot Espanya: davantel perill, da
vant cl risc en que es troba la Repú
blica, no podem fer més que una co
sa: En peu tothom 1, com calgui,
oposar-nc-. a l'avene de les dretes i
véncer-les reconquistant la Repúbli
ca per als republicans. (Aplaudi
ments.)
Una impressionant perspectiva de la "Monumental" durant l'acte d'ahir
car un régim, sinó simplement de
consolidar el que. establírem nasal
tres. I en aquests moments de perill,
els quals han reflectit en les elec
cions legislatives, en aquests mo
ments de perill per a la República,
els homes de Catahinya. els que ens
postirem d'acord per a portar la Re
hem de fer els esforços ne
cessaris perqué aquesta qued1 consa
lidada per la nostra voluntat duna
manera .definitiva.•
En aquestes hores de perill ens
hem de donar les mans. Tenim la
sort que la riostra terra autónoma de
Catalunya pot representar el ba
luard de defensa de la República; te
nim la sort que aquests homes que
avul són els nostres bostas puguln
constatar també la força de l'entu
siasme republicá de Catalunya, per
tal que puguin portar a totes les ter
res d'Espanya remoció d'aquests mo
ments 1 el convenciment que dintre
de la República hi ha una terra au
tónoma de Catalunya, 'que está dis
posada a defensar, costi el que costi,
la República.
No puc parlar mes estona — aca
bá dient el Sr. Nicolou -e, porqué
em trabo cansat, 1; a més, tots de
citgeu escoltar els nostres hostes, pe
ró jo no podía mancar aquest acte
per tal de poder assenyalar personal
ment quina ha d'ésser l'actuació de
la República.
Els monárquica cridaren "Morí Ca
talunya!". Els catálans, en canvi, cri
dem: "Visca la República!".•
Marcel4f Domingo
Una ovació en aixecar-se a
parlar. Doraingo és Domingo en
aquesta hora de perill per la Re
Pública. L'aíre una mica pueril
de l'ex ministre es perfila i es
quadra davant les m'ases que
esperen. .Al •liarg del discurs,
l'agitador del "Canalejas" ense
nyará les ungles més d'una ve
gada. "No voten' sortir de la le
vía un nucli d'homes disposats a
acabar amb la monarquia, aqui ens
reunirn un grup d'hornes disposata a
provar que estern disposats a acabar
amb les forces que volen prostituir
la República, acabar amb la seva ca
pacitat d'acció 1 acabar amb el sen
tit creador de la República insti
tuida.
I en l'acte d'ayui, com en l'acta
d'anys enrera, una figura invisible
plana damunt de nosaltres: la del
senyor Macla, i des d'aquí nosaltres
diem que els gratis homes moren
dues vegades: quan moren com a
homes mortals 1 quan moren cona a
grans hornea i moren definitivament
quan moren com a grans homes, és
quan han deixat d'ésser un re
cord viu en el poble que els ha se
gnit. Moren com a grans homes le
dues maneres: quan no han fet una
obra permanent, o caían el poble que
els ha seguit, afeblit, prostituit, no
continua les seves obres. Els grans
homes moren pel poble quan el
noble no sap continuar l'obra d'a
quells.. (Graos aplaudiments.)
La República. fou instaurada al
nostre país en uns moments que tot
el . món vivia una hora revolucio
naria, i la República porta a Espa
nya les inquietuds d'una nova civí
lització i posa. la República en mans
de les esquerres. Dintre d'un esperit
d'harmonia i d'esperit transigent in
l'hora revolucienária, governaren les
esquerres. ?Com han reaccionat les
dretes davant d'aquesta conducta de
les esquerres? Les dretes, davant d'a
questa conducta de les esquerres, en
lloc de posar un límit en la seea acció, com feren les forces revolu
cionarles, han demostrat llur
transigéncia, quan, pel contrari, na
vien de posar-hi un límit. Les dre
tes, amb un esperit demagbgic, que
es tornará contra elles mateixes, nan
fet declaracions improcedente, pie>
pies d'un estat d'anarquia.
Davant daquesta actitud nosaltres
diem que les esquemas indiquen aquí
transcendencia histórica. Es un acte
que no ha d'ésser dos sino que stlea
de continuar per tot Espanya.
A continuació fa una histbría del
que va passar a la República fran
cesa en ala moments crítics que
aquella travessá amb Boulanger
amb Dreyfus, i acaba dient que
aquest espectacle d'un poble, d'un
poble. posat en peu per a defensar
el sentit esquerrista de la Repúbli
ca, és la demostració que en cas d'un
atac sabrá defensar la República
d'esquerres. (Gran aplaudiments.)
Caries Pi i Sunyer
Carles Pi i Sunyer, o la discre
ció. Pero l'ex ministre de Treball,
mal que li pesi, ha entrat ja en la
popularítat. "Visca l'alcalde de
Barcelona!" crida ahir un ciu
tadá, en disposar-se a parlar Pi
1 Sunyer...
I el futur alcalde de Barcelo
na—qüestió de vuit dies—, dique
el seu discurs de catalá. En. Pi i Sunyer sempre parla el catalá.
Sempre. Sota les paraules suaus,
el discurs tau una dura diatriba
contra les dretes catalanes, que
aquests dies han acusat les es
querres de provincianisme. Els
aplaudiments de la multitud se
succeiren repetidament, fins a la
clamorosa ovació final. Pi i Su
nyer ha entrat en la popularitat,
dignament, honestament, discre
tament. Amb tots els honors.
Heus aci les seves paraules:
"Ciutadans: Com que suposo que
tots vosaltres esteu desitjant escol
tar les paraules dels que encara han
de parlar, dels illustres hostes aue
avui té Barcelona, i com que al ma teix temps tindrem altres ocasiona
la setmana entrant per a posar-nos
en contacte, jo cree que és un deure
tneomstprse dre'asqeurveastr alcata maalajaqruepaerst pJeoit
de la República, que ha donat un
régim més favorable -de llibertat i
grácies a aquest esfore hem conquis
tat l'Estatut de Catalunya. Si aquest
era el seu anhel, tenien una obli
gació moral d'aconseguir aquestes
conquestes i no ha han fet. Només
els homes d'esquerra són eta que han
pogut portar aquest moment favo
rable.
I hi ha un altre -argument: Es
diu avuí, es parla avui que l'entono
mia está en pera i ells diuen que
l'única cosa que podría posar en ne
rill l'autonomia seria el descontenta
ment dels catalans en veure la ma
riera com es porta el regim aute
neenic..
Jo he de dir que aquest argument
que des de fa molt temes es ve em prant, aquest argument que hem
sentit repetides vegades als actas
blics, a les sessions del Parlament de Catalunya, i que no fa inolt es re petia al mateix saló del Parlament,
on hi ha un regust antiautonomic,
davant d'ell jo he de dir que •
en aquell temps de la bona época seva,
quan l'autonomia representava
Idneélss sueunsa bcoornsaes amdéms inreisptrreasteivntaa,timusn
arriba a sustentar el criteri que hi
havia dret a l'autonomía encara que
es governés malament.
Aquest argument jo cree que no
es pot treure a l'opinió pública sense
un impudor extraordinari en dir que uGnenerergaliimtat,auptoontómesitca, r qeune péesridllir pelal
descontentament deis catalans.
Creiem que no hi ha perill que nel descontentament deis cataláns pugui
caure l'autonomie. La Mancomu si
tat no va caure per aquest descon
tentament deis catalans. El que va poecróirllrernoés tqinugeueernen ulan dmecoimsióenti deel
cpoobraletgseapdqeuedesifeenssaprr-elsaeniteselunnoaslttrree
moment de perill, els únics que po
den salvar la regló autbnoma són
aquella que tingueren el coratge 1 la
(foto Sagarra)
rances de les entierres espanyoles.
I, per a acabar, vull dir als hornea
que han ' vingut a acompanyar-nos
en aquests moments, per qué
hem cridat a venir aquí. Es and) el
que nosaltres hem volgut dir a
aquests hornee que han vingut, par
que nosaltres els hem cridats, perqué
tenim treball conjunt; abto és el que
nosaltres diem a aquests homes. No
a intervenir en una qüestió de lluita
interior, sinó parqué tenim tots nos
altres una tasca molt més gran,
així, nosaltres, davant d'ell us (cm
l'afirmado que la Catalur ya repu
blicana i esquerrista, ádhuc amb les
seves llibertats, la seva insubordina
ble catalanitat, no per anee s'ha le
desinteressar mai, sinó que té cada
regada un interés més gran per a
tots els problemes generala de la Re
pública espanyola. (Gran ovació.)
Indalecio Prieto
El tribú. Aquesta cosa una mi
ca al desgaire de l'orador acostu
mat a les multituds, que s'enar
deix amb la gernació i amb la
polémica. La taula presidencial
el separa dos metres de la bara
na de ferro de la tribuna. Prieto,
més ágil del que aparenta la seva
córpora, brincará la taula de la
presidencia s'acostará a free de
la barana, més prop de la mul
titud. En l'ovario tancada que el
saluda, l'orador buscará, amb
aquella mirada llunyana, la pri
mera paraula del seu discurs.
Trobada la primera paraula, tot
marxa. Tot marxa be. Es una ro
da de for., brillant i magnífica,
dita amb una veun neta, clara, ro
tunda, que espetega com una
fuetacla sobre els milenars de
capa. El puny clos caurá sovint,
per subratllar les frases, damunt
el pit valent 1 formidable...
"Al agradecer yo estos aplausos
Votar la Miga, el dia 14, a votar contra la
8 gener de 1934
lb lb> 3r. fak, 31.
nos d
m b 1 a
antlamultitud de Cali
con que acogéis mi Presencia en la
tribuna, debo interpretarlo como una
generosa franquicia vuestra, a mi
pleno derecho a exnoner mi pensa
miento ante esta multitud catalana,
frente a aquella realmente, comple
tamente absurda que ha e.sablecido
el senor Cambó montando una espe
cie de aduana en los lindes del te
rritorio catalán.
Como yo interpreto vuestros aplau
sos, como una franquicia generosa a
la exPresión de mi pensamiento en
estos momentos, discurso que yo de
bería pronunciar ante vosotros lla
mado a ser una arenga, desviado
ya
por la emoción, tendrá también acen
tos de plegaria. Han llegado aqui
los oradores, huéspedes vuestros,
desde las laderas de Montjuch y
m'In en nuestro sentido vive perenne
el recuerdo multicolor de las monta
nas de rosas acumuladas en torno a
la tumba de Maciá. (Aplaudinients.)
Perenne también el recuerdo del
aroma de aquellas flores en que la
devoción y la gratitud de un pueblo
ha acumulado en torno a esta tumba.
Cuando yo veía volar sobre este
disco del cielo catalán, este vuestro
avión, Pensaba que al rozar la mon
tana de Montjuich recoge en las as
d'ah'r
~111111111111111~~
•
Lis Senyors Domingo, Pi i Sunyer, Casares i Nicolau, en diversos
moments deis discursos d'ahir
,(f0t06 Sagarra)
pas de su hélice el espíritu de Ma
ciá (aplaudiments), que deja caer
sobre esta multitud, y que ao_uí re
coge también este clamor de vues
tras voces, este tableteo de vuestro
entusiasmo que se , eleva por enci
mo de los Palcos de este teatro, pa
ra depositarlos como un pensamien
to gigantesco al pie de la tumba de
Maciá. (Aplaudiments.)
Yo sé, hermanos y amigos, que
estáis meditando sobre la forma de
alzar un monumento que perpetúe
la memoria de Maciá. Nada más tris
te cuando pasando per las plaza sde
las ciudades, discurriendo por las
avenidas, leer en las inserciones de
de los pedestales los meritos de
los finados; nada más triste
que no encontrar en el propio
recuerdo ningún vestigio de la me
moria de aquellos hombres que se
extinguieron mucho antes de que el
tiempo inclemente borrara las hue
llas que dejó en aquellas losas. En
Maciá, como en los grandes hom
bres, no Puede ocurrir esto, porque
para ocurrir tenía que, haber desa
parecido la gratitud de un pueblo.
Maciá no necesita inscripciones que
recuerden su obra. Si yo tuviese el
designio de representar artística
mente, en uno de vuestros parques,
en una de vuestras plazas, en una
de vuestras montanas, el designio de
trazar el monumento recordatorio
de Maciá, me bastaría con levantar
un gran corazón rojo, henchido de
sangre y de fervor, viéndose en el
fondo de ese corazón una llama in
extiguible, que por el día, para bus
car el contraste con vuestro cielo
mediterráneo, por no ser azul fuera
roja, y por la noche, en la negrura
del cielo catalán, fuera azul, como
una lenguarada eterna de espíritu
que representara lo que aquel hom
bre fué: el corazón de Cataluna.'
(Enorme ovació.)
Yo he de decir que esta oración
llamada a ser arenga tendría acen
tos de plegaria. Recordemos todos
ahora con intensidad Maciá, des
cubrámonos con una mano puesta
en el corazón honrando a Francis
co Maciá. (El públic així ho fa, en
reig d'un emocionant silenci, al final
del qual esclata una gran ovació a
honor del senyor Prieto.)
Hay quien quería privamos de es
te derecho que nos otorga vuestra
acogeda-fraterna. Tenía sin duda el
propósito torpe, la guía mezquina,
de romper la solidaridad del pueblo
republicano catalán con el resto de
la democracia espanola.
Nosotros sabíamos bien que al
otorgar a Cataluna sus libertades au
tónomas que hoy disfruta, no rom
píamos ni rompíais vosotros los
vínculos de una solidaridad que
tiene por sus más fuertes lazos el
pleno deseo de libertad, y cuando en
estos momentos, azarosamente peli
grosos, quieee deprimentes, vemos
nosotros el espectáculo de la Cortes
espanolas, y apreciamos hasta qué
grado ha sido sustituido el espíritu
de las Cortes Constituyentes,- y nos
otros sabemos de una manera cierta
que aquellas Cortes fueron odiadas,
fueron desprestigiadas, zaheridas,
fueron deshonradas, simplemente
por estas dos circunstancias: Prime
ra, por su espíritu laico y después
por haber otorgado el Estatuto de
Cataluna. Esos son los motivos del
odio. (Molt bé. Grans aplaudiments.)
Estas Cortes de ahora se apoyan
en la deslealtad, en la traición al es
píritu republicano que representa la
conducta del senor 11,11TOUX.
El ano 17, cuando la asamblea de
parlamentarios, celebrada en esta
ciudad, suponía una vibracien del
alma republicana espanola, el senor
Cambó traicionó la asamblea de par
lamentarios. Estalló la huelga gene
ral de agosto del 17 creyendo tener
el asentimiento de quienes aquí pre
ponderaban en política, y el líder re
gionalista, cuando aquel movimiento
fué vencido, no actuó con la gallar
día que obliga la solidaridad El se
fiar Gambó, con una execración co
barde, con una cobardía de quien
había participado en el movimiento,
al verlo vencido, en vez de arrostrar
la responsabilidad del momento, lo
condenaba. La Lliga Regionalista
traicionó aquel formidable, movi
miento que representaba la asamblea
parlamentaria y la huelga general.
?Por un alto precio en provecho de
las libertades catalanas? No. Vendió
el movimientos en pro de las liber
tades catalanas, el movimiento de
solidaridad con el resto de Espana, lo
vendió por dos carteras ministeria
les. (Aplaudiments.)
?Se puso entonces la Lliga a vir
tud de ese oportunismo político al
servicio de Cataluna? No. Se puso
al servicio del rey. En 1930, cuando
el régimen monárquico, carcomido
por su propia podredumbre, se
deshaucía y se derrumbaba, la Lli
ga Regionalista, en vez de asociar
se al movimiento popular espanol y
dentro de este movimiento acendra
demente catalán, la Lliga Regiona
lista dio también un ministro, el se
nor Ventosa, a quien yo tuve el ho
nor de sustituir en la cartera de Ha
cienda.
La Lliga Regionalista volvió nue
vamente a traicionar a Cataluna sir
viendo al rey, al rey a quien nunca
pudo ningún catalán ni espanol po
ner la menor esperanza de reivindi
ciones liberales, porque era la sín
tesis, la esencia, el compendio de un
despotismo degenerado... (Gran ova
ció.)
En ese ecleticismo político que dis
tingue al (senor Cambó, basta sena
lar su fórmula, que demuestra pro
fundamente su esencia. Cambó de .
cía: República, Monarquía, y contes
taba: Cataluna, como mostrándose
indiferente a las formas de Gobier
no, pero a la hora de la verdad,
cuando se trataba de Cataluna, y
cuando Cataluna estaba vinculada a
la República, entonces de hecho el
senor Gambó borraba los interro
gantes de sus preguntas y se ads
cribía a la monarquía, poniendo to
da su fuerza al servicio del monar
ca. (Grans aplaudiments )
Para las conciencias de los hom
bres directivos de las grandes zonas
de la democracia espano'!a el presen
te de hoy y el porvenir inmediato,
se contiene y dibuja con aquellos
trazos en que se ven dibujarse lo,
cuadros dramáticos y las acciones
trágicas. Hay .in peligro tremendo,
evidentísimo, inmenso. Es posible
que en el descaro de su insolencia.
aún siéndoles posible aduenarse del
poder, a través de un Parlamento,
cuya desfiguración repte:llama se
pone una resnonsabiliead enorme
para don Alejandro Lerroux. por sus
impaciencias, acudan a otros proce
dimientos. No tendríamos derecho,
título alguno a enfrentarnos en las
multitudes, los hombres representati
vos de las iz,auierdas espanolas, si
aceptando de una manera absoluta
nuestra responsabilidad, no dijéra
mos que frente al intento sedicioso
de aduenarse del noder por cualquier
medio, estamos dispuestes a afron
tar la dirección de un rrtovi,:ai-mto
revolucionario. (Grans aplandi
menta)
Este discurso mío debía ser !me
arenga. La arenga es esta que
plasmada en estas cortas palabras:
A luchar, a pelear, a verioer por ee,a
taluna, Dor ni libertare ay por la li
bertad de Esnana... (Gran ovació.)
Manuel Azaria
Tot el circ és un "Visca!" guau
l'ex president del Consell de mi
nistres s'aixea a parlar. Es inau
dita la popularitat d'Azana a Ca
talunya. Durant cinc minuts bu
un vo/eiar de mocaclors i una
descárrega d'aplaudiments. A
Castella és impopular, Azatla. A
Aragó és impopular. Fa tres dies
totjust que tingué un zncident en
/a boda d'una neboda seva, a Sa
ragossa, a l'església del Pilar. I
a Catalunya les ovacions del po
ble són simplement clamorosas.
Només Maciá, segurament, havia
sentit ovacions més llargues 1
més densas. En aquests moments,
veureu en el rostre d'Azaita una
lleu transformació, de lora a
fins. Vol somriure, sense aconse
guir-ho. En aquest home hi ha
una vanitat de serena "redor.
pero no és tal. Davant les mul
tituds catalanes se sent emocio
nat i reconfortat. Pagat de mal
tea amargures. Compres de mol
tes illusions.
El seu discurs éS el discurs més
considerable que s'ha pronunciat
a la República en aquests dar
rers mesas. Es el discurs de l'es
tadista, del politic, del patriota,
del clutadá. Es el discurs d'a
questa hora espanyola, dit en ter
res de Catalunya amb el pensa
ment i el cor posats en aquells
seus camins de Castella, "margi
nats de runes i de silenci"...
No són llunyanes les conse
qüencies de l'oració de Manuel
Azana. Al contrari. Cal esperar
les molt próximes. La seva lectu
ra n'és el millar elogi.
Heus-el aci, pres taquigráfica
ment:
La tercera vegada
"Es la tercera vez que en el es
pacio de tres arios me dirijo a la
democracia catalana, y es verdad
que es reducido el número de veces
que yo he comparecido ante vos
otros si vamos a compararlo con los
lazos políticos que representáis vos
otros conmigo y con la obra política
que la República ha realizado, a la
cual yo he prestado mi modesta co
laboración.
La vez primera fué en 1930, cuan
do la República, la revolución, no
era sino un sentimiento nuestro y
una decisión de nuestra voluntad, y
una esperanza del pueblo espanol.
La segunda, fué en septiembre de
1932, cuando yo vine en ilustre com
panía a Barcelona, a congratularme
con vosotros del primero y más razo
nado fruto obtenido por la revolu
ción con respecto a Cataluna. Y és
ta es la tercera vez.
Y pensad, ciudadanos, en los dis
tintos estados de espíritu en que vos
otros y yo nos hemos afrontado en
cada una de estas tres ocasiones.
En aquella primera, siendo yo hom
bre desconocido para casi todos vos
otros, y tuve ocasión en una asam
blea, casi clandestina, que se celebra
ba en Barcelona los republicanos, de
decir allí en público cuáles eran mis
puntos de vista respecto del proble
ma político y nacional catalán en
relación con toda la política espa
nola. Y lo que allí dije, bien ajeno,
el que hablaba y bien ajenos los que
me escuchaban, de que pocos meses
después no sé si la suerte o la ad
versidad, me puso en el trance de
hacer buenas mis palabras. Lo que
allí yo dije, ha sido rígida norme
de mi conducta en el Gobierno y en
el Parlamente, y he cumplido al pie
de la letra, dentro de los medios que
presta el organismo parlamentario,
todo lo que yo allí expuse corno pen
~lento fundamental, con respecto
del problema de Cataluna.
Y el ario pasado, cuando en virtud
de la decisión de las Cortes Consti
tuyentes pude venir a Cataluna a
decirles palabras de victoria., yo des
de el balcón de la Generalidad, dije
unas palabras que resumían para mí
un espíritu de triunfo de Cataluna y
para vosotros unas declaraciones de
un político que había sido leal con
Cataluna, y con algo más, con su
propia conciencia. Yo dije desde el
balcón de la Generalidad: Catalanes,
ya no hay en Espana reyes que os
puedan declarar la guerra. Esta es
la verdad magnífica que debéis a la
República y a vuestro esfuerzo, y de
no haber en Espana reyes que pue
dan declarar la guerra a Cataluna,
nacen estas dos cosas: La libertad
de Espana entera y el concuerdo
profundo, espiritual, inquebrantable
entre Cataluna y el resto de Espana
y la victoria cumbre de la Repú
blica con respecto a los pueblas pen
insulares, la victoria magnifica de
derecho de los catalanes por prime
ra vez reconocido en la Espana con
temporánea.
No adia de congratular-se,
avui...
Y de aquel día de triunfo y de
victoria, de aquel día en que yo co
municara con vosotros, apenas ha
pasado un ario. !Y qué lejos parece
de nuestro espíritu! Hoy no es día
de congratularse, hoy es día de pre
ocupación, hoy es día de recordar los
juramentos, hoy es día de compulsar
nuestras fuerzas. ?Para qué? Para
volver a empezar, ciudadanos. Hay
que volver a empezar, y si yo os
descubriera cuál es mi verdadero es
tado de espíritu, yo os diría que fren
te a la situación actual de la Re
pública espanola, yo tengo el mis
mo sentimiento de un lado de in
dignación, por otro de tristeza, por
otro de asco, y por oteo de impulso
combativo que tenía antes del 14 de
abril de 1931.
Tornar a conmençar
Y yo dije en las Cortes, en la úl
tima sesión del Parlamento consti
tuyente, cuando todavía podíamos
nosotros hablar en republicano en
el Parlamento, yo dije en la,s Cortes:
Senores diputados: Se ha acabado
la política republicana, hay que vol
ver a empezar la pelea en la calle y
en el país. En las Cortes no tiene
nada que hacer la República. (Aplau
sos.)
Hay que volver a empezar, y yo
estoy dispuesto a empezar otra vez,
aleccionado por la experiencia. ?Lo
estáis también vosotros? (Veus de:
Sí, si.) Pero yo he venido aquí a opi
nar sobre política catalana y a opi
nar de la política catalana' que es
parte principal de la política de mi
país, y Que tiene y debe tener cada
día mayor paso en los destinos y
rumbos de la República y de Espa
na, si yo he venido aquí a hablar
de política catalana, como pudiera
estar hablando en Torrejón de Ar
doz, o eri Sevilla, exactamente (ri
sas) y dirigiéndome a los mismos
compatriotas y a los mismos conciu
dadanos y a los mismos hermanos
en ciudadanía y en republicanismo,
y si yo he venido aquí ha sido para
que veáis que soy el mismo hombre
que el ario pasado. ?Lo sois vos
otros? (Voces: Sí, sí. Aplausos.)
Els aspectes principals
de la situació
He venido a considerar los aspec
tos principales de la situación ac
tual. Yo bien siento que tampoco se
rá cuando yo haga ante la democra
cia republicana catalana el discurso
que yo quisiera hacer. El discurso
que yo quisiera hacer delante de vos
otros para explicares cómo en mi
pensamiento y en mi corazón, Cata
luna regenerada políticamente por la
República y por la Autonomía, cuen
ta para mí como la piedra angular
del futuro Estado espanol, a cuyo
servicio, a cuya creación, a cuyo
rumbo, hemos venido consagrando
algunos hombres lo mejor de nnes
tra vida, lo más sano de nuestros
esfuerzos, lo más caro y efusivo de
nuestros ensuenos. Pero esto queda
para otro día. Una atención más
urgente nos reclama. Tenemos que
considerar la situación presente y
la que inmediatamente se nos ofre
ce, pero yo en este caso particular,
más que nada, llamo a la serenidad
del pueblo a la reflexión.
Després de les eleccions
de novembre
Siempre han reprochado a mi po
lítica que hago demasiado margen a
la razón, a la serenidad de juicio.
No, y no estoy dispuesto a rectifi
car. Han pasado las elecciones de
noviembre. Ha ocurrido la catástri
fe electoral que todos estamos vien
do, y ha transcurrido tiempo bastan
te para que lo ardiente de la lucha
haya cedido, y para que los fantas
mas que sobrecogieron nuestro espí
ritu en los días inmediatos a la con
tienda electoral, se haya desvanece
de. El fantasma del rencor, el fan
tasma del amor propio huído, el fan
tasma de la cólera, el fantasma del
miedo, sobre todo, el fantasma del
miedo. Yo no temo a nada tanto
como al miedo, no por el propio mie
do, sino porque el miedo es el peor
consejero deelle política. Por miedo
se han cometido a través de la his
toria de la políteca. atrocidades in
cornprensiblelnue no tienen otra ex
plicación que,elpánico, el pavor de
sus autores. No itacurramoe nosotros
en Pavor ni en -panizo.
?Qué ha ocurrido el día 19 de no
viembre? Nada que no supieran de
antemano muchos republicanos, mn- ,
chas republicanos de nuestra propia
calidad y confesión, y nada que no
tuvieran preparado y articulado
aquellos hombres en cuyo favor se
venía haciendo la política en Espa
na desde el verano pasado.
Dos fets essencials
La razón inmediata de lo ocurri
do — más exacto será decir la oca
sión—ha sido determinada por dos
hechos: Por una disposición prema
etae~~~1.
tura del Parlamento constituyente,
y digámoslo, republicanos, por erro
res incomprensibles e injustificables
en la táctica electoral. Es precisoha
bituarse en la política de libre dis
cusión que representa la democra
cia a hacer examen de conciencia
públicamente también, y cuando se
comete un error y se pagan las con
secuencias, no sirve de nada echar
la culpa de todo el desastre al adver
sario Es menester también que di
gamos con toda claridad si estamos
o no satisfechos de nuestra condnc
ta. (Aplausos.)
Y yo he de decir, guste o no guste,
bah
uhir
MIEMEM1111~1~1
1911~1~1161•111191"
•
)4.1
...
,
Lis senyors Xirau, Barjau, Prieto Azaria, en diversos moments
deis discursos d'ahir
(fotos Sagarra)
8 gener de 1934
la rambla
El discurs del senyor Azana
parezca bien o parezca mal, que así
como anuncié en un discurso políti
co del mes de septiembre cuál era a
mi corto y factible entender, la ive
cesidad de aliarse para librar la ba
talla electoral próxima y peligrosa
Para nosotros. he de decir también
y tengo el derecho hoy de decirla.
que no hay motivos para estar sa
tisfec.hos de los aciertos que en la
táctica electoral han desplegado !os
republicanos de toda Espana. No hay
motivo para estar satisfechos y una
gran parte de la derrota y del ca
candalo político que hoy se están
dando en el Parlamento. tenemot en
él nosotros parte principal y gravísi
ma, y es preciso decirlo así y con
forme a esto enmendar la conducta.
(Muy bien. Aplausos.)
La dissolució de
les Constituents
Una disolución de Cortes prematu
ra, errores de táctica electoral.
Nos decian cuando estábamos en
el Gobierno: La opinión pública es
tá divorciada del Parlamento. Es po
sible, respondía yo, es posible; pero
no basta que un partido, ni dos, ni
tres, aleguen la supuesta separación
de la opinion pública de un Parla
mento, sin más ni más, sea político,
sea prudente, sea respetuoso con el
Interés público de la República, di
solverlo, porque entonces estaríamos
en el trance demagógico, absoluta
mente demoledor de las instituciones
del régimen y del régimen mismo.
absolutamente irreparable si cada
partido cuando no le conviniera la
convivencia en el Parlamento o no
le gustase este Parlamento, pidiera
e hiciera lo mismo.
Ahora que estamos en minoría en
el Parlamento de la República, tam
poco sostengo esta doctrina. Si hu
biese una reacción de derechas, na
turalmente. estaba por decir que
afortunadamente, porque la reacción
de derechas en les motivos que nace
y por los móviles a que se dirige,
son la prueba palpitante. halagado
ra para nosotros, cíe que la Repú
blica existe y gobierna; triste Repta
blica, menguado gobierno, desprecia
ble política de la República si al ra
bo de dos anos y medio todo este
inundo derechista que se ha alzado
contra nosotros, hubiese venido a
nosotros con coronas de laurel a de
positarlas a nuestros pies. ;Qué hu
biera sido de nosotros y qué hubiera
sido de la República si hubiéramos
hecho la unanimidad de todos losf.s.-
pendes a costa de la institución re
publican.% misma! A mí no me im
porta la reacción de derechas. Me
Parece un fenómeno normal de la
politica, un fenómeno normal, no sólo
legítimo, sino hasta cierta medida
provechosa para nosotros. A mí me
parece también justo, legítimo y con
veniente para la estabilidad del '-
gimen, si cuando hubiera llegado 1
momento oportuno de cilsolv.sr iss
Cortes, loa que se hubieran presen
tado ante el sufrafPo universal on
deando una bandera republicana en
La cual estuvieran inscritos proeedi
intentes nobles, actitudes y propósi
tos contrarios al nuestro. pero repe
blicanos. republicanos de antes de
presentarse ante el sufragio univer
sal. estas gentes con estas banderas
con esta conciencia política, con
quistaran la voluntad del sufragio.
Tenten perfecto derscho a goissrnar
la ~anca El nosotros no sabiarnos
vencerlos en las tu-nas, en la contler
da electoral. (Molt aplaudi
ments.)
Diverses polftiques
Y en la constitución de la Repú
blica caben diversas politices, di
versos sentidos de la política. la
que nosotros representamos, la que
pueden representar otras gentes más
o menos a le izquierda que nosotros,
una política Más moderada, de
conservación, la que fuera; pero lo
que no está previsto en la Constitu
ción, lo que no está permitido per
el régimen, lo que repugna a una
conciencia política honrada, es la
miserable corrupción de la espanto
sa inmoralidad de presentarse ante
el cuerpo electoral con banderas Mo
nárquicas, con principios destructo
res de la esencia del régimen, y
luego, cuando se ha conquistado la
voluntad de las mujeres, dominada
por la fe religiosa o por el cura, y
la de los electores sobornados por
el dinero. Con estas banderas, osten
tando estos principios, tener la pre
tensión y la audacia de querer go
vernar la República, cuando no han
ostentado esta bandera ante el
cuerpo electoral. Esto, ciudadanos.
es la más enorme inmoralidad que
se ha conocido nunca en nuestro
país.
Cuando se dice que las Cortes se
han divorciado de la opinión públi
ca, yo hacía esta salvedad, preveyen
do una desviación normal de una
parte del sufragio hacia términos
que pudieran parecer más modera
dos dentro de la República. Como
depia antes, podria haver conquista
do la opinión pública elementos re
publicanos de color distinto al nues
tro. Esto me parece justo y legítimo
y bien dirigido por hombres de esta
do. eso !)odría ser conveniente, pero es
que este divorcio de la opinión pú
blica i de las Cortes. no caía dentro
del campo republicano. Caía fuera
de la República, y a la vista en el
Parlamento: caía fuera de la Repú
blica. Es que en Espana se ha opera
do voltereta del sentimiento re-.
publicano? No. También esto esta
ba previsto.
La campanya
contra el régim
A favor de la Constitución liberal •
de la República y de las leyes libe
ralísimas de la República comienzan
aquellos elementos a emplear en
contra de la República las propias
armas juridicas y legales que el ré
gimen se ha dado y todos aquellos'
elementos apartados por -• el movi
miento popular del ao 31 que ni si- •
quiera aparecieron en aquellas elec
ciones para cumplir un derecho elec
toral, ahora se creen duenos de la
situación y se lanzan en muchedum
bre acompanados por el ~feme
nino a- la reconquista del pattet"tititrs'
perdieron el ano 31.
?Aumento de la opinión monár
quica espanola? No lo creo. Lo que
pasa es que los que estaban escon
didos y asustados durante dos arios
ahora han levantado la cabeza y
han visto en la disolución del Par
lamento constituyente la ocasión de
tomarse su desquite.
Per qué?...
Y ?por qué se ha disuelto el Par
lamento? Pues la verdad, ciudada
nos, no lo sé. Lo he preguntado mti
chas veces y na• e ine ha sabido dar
una respuesta. e* qué se ha di
suelto el Parlamen/o constituyen
te? En el Parlailaalto constituyente
cuando nosotros déjamos el poder,
había una mayoría • de Gobierno.
Contábamos con lar. resoluciónu de
los socialistas 'de no hostilizar y
hacer imposible la vida de los Go
aiernos republicanos y contábamos
con _atina mayoría de republicanas
para sostener aquel' gobierno. El
Parlamento se Sa disuelto. ignoro
por qué, pero no ignoro las conse
cuencias. No ignoro los motivos le
janos de la disolución del Parla
mento.
L'article 26
Apuntaba Prieto una especinca
ción de los motivos generales que yo
anunciaba antes: El gobernarse en
republicano y el haber sido fieles a
los principios de la República y a
nuestros compromisos con la opinión
pública. Pero yo no creo que tengan
la misma importancia todos los mo
tivos alegados en contra del Parla
mento constituyente. Para mí hay
uno principal. Uno decisivo. El ar
ticulo 26 de la Constitución. El
artículo 26 de la Constitución y la
Ley de Congregaciones. El día que
yo declaré en el Parlamento que ni
con obstrucción ni sin obstrucción,
ni con algarades en la calle ni sin
algaradas en la calle yo estaba dis
puesto a que la Ley de Congregacio
nes y cultos se aprobase por ser la
expresión auténtica del artículo 26
de la Constitución, este- da compren
dí que nuestro Gobierno y que nues
tro Parlamento iban a correr la
más desenfrenada borrasca que nin
gún Parlamento ni ningún Gobier
no había corrido jamás. Era el ar
tículo 26, era la Ley de Congregacio
nes. La campana electoral la han
hecho nuestros adversarios sobre es
te tema. Lo demás les importaba
poco.
El ario pasado tomaron la plata
forma del Estatuto de Cataluna.
Llevaron la calnpana a términos de
intemperancia, llegando incluso a
las conciencias inocentes que por su
poca instrucción política llegaron a
creer com artículo de fe las infa
mias que se decían contra nosotros
y contra las aspiraciones de Catalu
na. Hubo gentes para decir en ple
no Parlamento que el Gobierno que
.yo presidía y personalmente su pre
sidente. sostenían la campana del
Estatuto para no perder los 40 vo
tos de los diputados catalanes. Cuan
do el espíritu de la política llega a
esta mezquindad y vaciedad de idea
les, hay que compadecerlo. Yo no
respondí nada a esto, pero se hizo
esta campana tremenda que culmi
nó, no lo olvidemos, en un levanta
miento armado contra la República.
areeeeneege,apeelaa,,ea ,E,etatutp, y aneo,
Estalwit9bsr"4
hasta he visto con sorpresa agrada
ble que algunos de los más feroces
enemigos del Estatuto cuando era
dictamen de la Comilón parlamen
taria, están ahora dispuestos a reci
bir con los brazos abiertos el Esta
tuto vasco. Por qué será? ?Qué com
petencias hay catre un texto y el
otro? Conozco el uno y el otro, pero
lo ignoro también. Pero conviene ha
cer constar que todo lo del Estatuto
no era más que la plataforma pues
ta contra el Gobierno de las Cor
tes Constituyentes. Se libró la bata
'11a,, se ha vencido y nadie se acuer
tIVESI.Lerp.41 'EL SI
Milers de testimonis médics
signats pels més eminents
pediatres espanyols, demos
tren que ,
-
F.A.RINA. LACTEADA
NESTLÉ
és l'aliment ideal per a el
deslletament progressiu deis
lactonts, perqué conté tots
els elements nutritius, vitami
nes i sois minerals, que els
petits necessiten per a el
desenrotIlament deis seus
ossos, músculs i demés órgans
del seu tendre cos, criant-se
així compIetament sans i
robusts.
De-mani ovui mateix uno
mostra de Farino lactea
do Nestlé i un ~amolar
del folletó "Para forta
lecer o Ir: Infancia" a:
Socied " -stlé A. E. P. A.
(Seccis B2,9 Via laieta
no, 41 - vurcelona.
leer-idrob, y11
4str-41,0
Api
mor.4.2.519
Irth" ifrc. -<'t ›.74/In"Me MI."4 1hr"tt "14
da de ello, como no sea para hacer
nuevamente armas contra la Repú
blica. contra aquel Gobierno y con
tra aquellas Cortes
La collaboració. socialista
Después ha aparecido otra plata
forma, que era la de la colaboración
socialista. Aquella de que he entre
gado la República a los socialisSas;
quizás me la puedan devolver algún
día. <Aplaudimentsa Era absurdo,
sumamente grotesco aquello de la
entrega de la República a los socia
listas. No se había hecho más, no
habían tomado más que la parte de
Gobierno que correspondía a sus
fuerzas parlamentarias. Es la nega
ción del sentido político. la anula
ción de la vista del porvenir que de
be corresponder a un hombre de
Estado; la negación del desinterés
patriótico y cívico. el desconocimien
to del verdadero interés nacional.
creer que todos los problemas de la
contienda de clases, cuando se tie
ne el acierto de convertirlo en un
problema político y parlamentario,
se reduce al estrecho. transitorio y
pobre problema de saber si una mi
noría parlamentaria es o no partí
cipe en el Gobierno.
Quien no tenga de los problemas
de Espana una visión más amplia
que ésta, ni sea capaz de discernir
otro criterio mejor, más le valiera
ahorcarse en la cuerda de sus pro
pios errores... (Aplaudiments.)
Pero, en fin, también la platafor
ma socialista se derribó, se fueron
los socialistas del Poder; se fueron.
y sin embargo los ataques eran cada
vez más fieros. Era el artículo 26,
era la políticas laica, era la manio
bra oculta. que tiene a su vez por re
chazo en sus manos, que tiene ade
más en su mano resortes económi
cos, que le permiten marchar sobre
ambas vías, la vía relieiosa, haciendo
la campana política a través de la fe
y de los instrumentos de organiza
ción de la Iglesia. y la vía econó
mica, acogotando al pueblo que 'no
ha hecho hasta ahora sino esperar
de la República, esperar sin haberse
cansado todaVia en sus esperanzas.
Es la verdad, o. al menos la causa
predominante. én la campana contra
la República; contra las Cortes Cons
tituyentes y contra el Gobierno que
las Cortes Constituyentes habían de
fendido.
L'éxit...
Resalta. ciudadano, oue por dar
vado a estas aspiraciones antirepu
blicanas se disolvió el Parlamento.
Yo ahora diría,. atmendancio las ga
cetillas de;las contadurías de los tea
tros. cale 0, éxito lis 'sorprendido a
la misma presa.
Pero yo, o cyco que en la propia
legión del radsiTITY y de sus alia
•
.. .
dos pudiesen s
'Wirr'"
,4tlet .1,411)*
»tarcreorl. 'acfe . que os pala s'aelf
laicos y las personalidades políticas
que antes de disolverse el Parlamento
por una errónea visión del estado
de la política en Espana, se les lle
naron los ojos de candidaturas y
de votos, y que el que más y el que
menos creyó que por su sola cuenta
Iba a traer casi la mayoría al Par
lamento. Yo no creo que ahora, ante
loa hechos ocurridos tengan motivo
para estar contentos.: Hablo de los
republicanos.
(Aplaudimelita)
Demasiado suceso-. demasiado
triunfo; peav examinapdo las cosas
con serenidad, ?responde exactamen
te la situaó)ón de fuerzas par
famentarias aela ,situación de la opi
nión pública en Espana? Es preciso
tener en cuenta que eLresultado del
sufragio, que no se puede amoldar
sinceramente a la ondulación de to
da una opinión nacional, siempre o
casi siempre suelen dar resultados en
cierta desproporción en su contenido.
Victória aparent
Ahora hay que tener en cuenta la
desorganización de los partidos re
publicanos, la desunión de los parti
dos de izquierda, el juego de una ley
electoral que discurrimos en el Go
bierno y se aprobó en el Parlamento
con la declaración expresa de que
era una ley electoral, con primas
enormes a la mayoría, fabricada pa
ra solicitar y obtener la coalición de
fuerzas de izquierda Y con ella gran
mayoría en el Parlamento. Pues esta
ley electoral, a los dos meses de apro
bada con este propósito expreso y
manifiesto. los partidos la usan al
revés y dejan las ventajas de la ley
electoral a los que han acertado a
coaligar-se y aliarse en los términos
que estamos viendo en las Cortes de
la República. Ha de anadirse la in
fluencia del voto de la mujer y ten
dremos todos los elementos del éxi
to y de la. aparente arrolladora vic
toria de las derechas espanolas.
Yo tengo la seguridad de que si '
se hiciera una nueva prueba en tér
mino breve, y si en vez de estar dis
cutiendo ahora, como ya decía en el
mes de septiembre, se rectificase la
posición y la conducta, el resultado
sería enteramente diverso.
Un Govern sense majoria
Yo ' estimo que en el Parlamento
actual, como describía anteá Indale
cio Prieto, aparece el caso peregrino
de un Gobierno compuesto por re
publicanos que no tienen una mayo
ría republicana para gobernar. Yo re
cuerdo con qué interés se hablaba
cuando nosotros estábamos en el
Gobierno. con una mayoría, al ver
que nos faltaban uno o dos, o trein
ta hilitos, y cuando faltaba uno de
cían: "Este Gobierno detenta el Po
der; no tiene mayoría". y-yo digo que
este Gobierno no tiene mayoría ni
la puede tener. (Aplaudiments.)
Asusta el espectáculo extraordina
rio de la República sin Gobierno,
porque no basta estar en el Poder ni
aceptar la responsabilidad de despa
char los asuntos ele cada día, mante
ner el orden público, para poder de
cir que se gobierna. Está la Repúbli
ca sin gobierno, como un barco aban
donado en medio del mar, sin remos,
ni arboladura ni timón. Así está el
J0O1:aallaS a- Merced de los embates
de tes grupos de la derecha que les
;san ofrecido su prestación a cambio
de estas u otras ventajas más es
canaelosas las unas que las otras.
L'amnistia
En tal situación de desamparo, por
falta de concepto de la vida pública,
por falta de orientaciones y propó
sitos. y así hemos visto ayer que el
sencir Presidente del Consejo ha di
cho a los periodistas que él llevará a
lis Cortes un proyecto de amnistía y
que en cuanto a su extensión, aten
derá a lo sue diga 13 mayoría de la
Cámara, lo mismo si es de la derecha
pe si es de la izquierda. Yo no he
vieei nunca un presidente del Con
sejo oue en una cuestión capital para
!a República, cama lo ea hoy por
no:e la cuestior de la amnistía, diga
que hará lo que digan las derechas
e lo que digo!: las izquierdas, según
disponga el mayor o el menor nit
mei o de votos.
La rnpreerión de farsa, de comedia,
uor falta de sinceridad de la propia
convicción y por falta de claridad de
la propat pieeción que da el Parla
mente, es vereadeeramente vergon
zona. Nadie cree allí en el papel que
aparenta representar. Todo el mundo
está temienao algo que puede suce
der y afortunecos de nosotros si un
eaceso sentimertal como el que hace
pocas tardes se produjo en la Cá
mara. puede demostrar al régimen
que aún queda en la Cámara una ex
eresión de afinidad y de sentimiento.
Estem a mercé d'un
moviment sentimental
Estamos a merced de un movi
miento sentimental de una Cámara
cale en su mayoría no es republica
na; esta es la situación trágica a
que ha llegado nuestro país: ?Y a
cambio de qué todo esto? Pues a
cambio de destruir algunas dé las
ebras capitales de la República; en
tre otras el artículo 26. Para qtre na
die se llame a engano las derechas
han expresado su propósito de que
estas Cortes pasen el plazo legal des
pués del cual la Constitución per
mite ser reformada por acuerdo del
Parlamento: es decir dos anos, y
entonces refbrinar el artículo 26.
Una obra transacional .
Me parece soiler, Pero coaviefie.re
cordar a todo e.i país que d'ai-tículb
26 de la Constitucional -es una, obra
transaccional, y de la que ,ye tengo
motivo para acordarme; una obra
transaccional porque en la Cámara
constituyente halaí& quizás ullWfna
icu
mu
que
Cá
voría intransigente sobre el p
lar que hubiera votado. un tex
cho más riguroso, y una fracci
•era también quizá la Mitad de
mara. cele tenía un sentitnieaattpál
moderado sobre este particular. Y
•aaaese Ilegaesasaísistseuesdoteli~e119•1
aaaemeralate•awe~ame~ildahl~Paa
solución. que es el actual articula 26.
Se aceptó por todos a título transac
cional deponiendo unos y otros sus
especiales y particulares compromi
s^s de partido.
!Ah! Era una transacción y yo no
estoy arrepentido de haberle 'encon
trado. Yo no. estoy arrepentido, pero
pueden arrepentirse otros, y, eip ne
cesidad de que nadie se arrepienta
pusclea t cela raros que sin tropezar
te con. el _aerenentimiento,en.el ce
' miio. tainpoco • estén coriforntes con
el artículo:26ey vayan a laaaevisión
de la Constitución para modificar
este artículo. Ya veremos ciielite aen
aiclo .seernoatillaca _el artículo 26, pes
que es bien posible que aquellos que
intervinieron un acuerdo transaccio
nal tengan que reconocer que nues
tro esfuerzo de limitación y Concor
dia' no :ha sido comprendido ni ala
sido agradecido, ni ha sido estima
•o, y tengan:que soltar las riendas
de la moderación' para que cada cual
haga con el artículo 26 aquello que
,sus apetitos políticos... (Aplauda
menta.)
Este va a ser el caballo de batalla
de las Cortes, y yo espero que dentro
de quince o veinte días que el pro
grama del Gobierno esté agotado
pOrque con la enorme mayoría con
dicional que le prestan las huestes
de Acción Popular y agrarios, hues
tes que se ofenden si se les pregun
ta • si son republicanos, que toman
como una desconsideración personal
si se les pregunta por su fe política,
y se la callan. con el apoyo condi
cional que estas huestes le prestan,
mientras el partido radical no se re
cobre y abandone la vía errónea
donde un mal sentido de disciplina
de la política le ha metido, para da
no de todos, mientras no recobre su
texto republicano y rompa esta que
yo espero transitoria alianza con
quienes no son ni serán jamás repu
blicanos, sin fuerza en la Cámara,
senores, se agotará • el programa de
negación y destrucción de la obra de
la República.
«No digueu ni feu coses
irreparables...»
Y yo les digo a• los republicanos
del Parlamento donde quieran que
estén que en la época en que nos
otros 'preponderábamos en las Cor
tes, yo había dicho muchas veces, en
las horas de más viva lucha, a los
.republicanos: No digáis ni hagáis
cosas irreparables, no perdáis de
vista el porvenir. No se me ha hecho
demasiado caso; pero yo sigo man
teniendo que hay que llegar a la soli
daridad republicana, con los socia
listas.
Yo no comprendo como puede ha
ber republicanos que por satisfacer
un deseo ele partido, después de
todo natural, y que otros comparten,
por tener la galanura de ostentar
la representación del país y de la
República. pueden poner en compro
miso a aquellos hombres a que de
ben su nombre, a aquellos hombre
a que deben sus títulos para g,o
eernar.
Que prenguin el Govern
Si hay en la Cámara o hay en el
país alguno que sienta la arrogancia
de creer" que puede enc-argarse del
se puede
afanGde olabRiepeúbrlinca,ooye
pu
zea republicano, que tome
no
se
ee
la hipocresía ni la farsa; lo
e$
admitir es que un
un Gobierno de republicano'
movido entre bastidores por allanes
con sus mayores enemigos, con.- e
ión Popular. los agrarios, los4Mci
nárquicos. ?Tienen mayoría en
Cámara? Pues que ocupen erba-aco
aeul. (Aplaudiments.) Que °sitien ftel
banco azul y ya veremos lo que pasa
en el país. Lo que no se puede ha
cer es seguir enganándole más
tiempo.
Lo que nosotros queremos aquí,
yo el más modesto, es renovar ante
vcsotros, parte principal de la demo
cracia republicana de Espana, la
promesa y el ofrecimiento que tan
tas veces hemos hecho y que creo va
hemos empezado a cumplir en actas
de gobierno y en leyes de la Re,n(i
blica.
República
Lo que yo tomo como base de una
acción política se reduce a pocas
palabras: República. Repetalica. per
que es la expresión auténtica de la
conciencia nacional; República. por
que no se trata de un reiaticisrno
político, como algún diletante me ha
echado a mí en cara; no es un mis
ticismo republicano que sustituya a
otro misticismo político. „La Repú
blica en Espana, hoy ario 1934, es el
más realismo que se puede forjar
porque es no sólo la liberación id
ciudadano de la tiranía a .que esta
ba sometido el pueblo eápanol, du
rante decenios enteros, s5 la po
sibilidad única de nuestra' incorpo
ración a la civilización y de eleva
ción del nivel moral del Pueblo es
panol. Esto es para nosotros la Re
pública: República, Libertad y De
,meeracia.
Liberalisme
Sobre esto me inteeeea, llamar
vuestea, atención. Yo no, dejaré de
ser liberal nunca, ni he ,dsjada de
shr demócrata. Conozca todas !q.s
taras que tiene el régi.ri democrá
tico, todas sus insuficiencias, todos
sus estorbos, pero no estey:-dispuesta
a; rendirme mientra noaSe encuen1
•
uh sistema que garantice la abra
elección de las,personaaila.libre eis
casión de las ideas, lar-libertad de
conciencia, y la responsabilidad de
los encargados del poder público.
Cuando se haya encontrado un sis
tema de gobierno que enlace estos
capítulos, podremos dejar de ser de
mócratas y seremos otra c..3a.
Mientras tanto, yo no dejaré ele
serlo jamás, y no dejaré de serlo ja
más a pesar de las sirenas que con
tinuamente cantan en el oído de
cualquier hombre político que está en
el Poder o cerca de él. A veces nvon
aa&nialleit~liila~a
sa emos de que monstruos ultrama
rinos. No, y yo comprendo la Re
pública como expresión de la liber
tad y de la democracia, y contra los
atentados a la democracia y a la li
bertad, que es atentar a la Repú
blica, yo no opongo otra violencia
que la democracia. Cuando se me
amenaza a mí con la dictadura, yo
-no opongo la dictadura sino la de
mocracia misma. La manera de coas
batir una dictadura nu es ponerle
-enfrente de otra, sino ponerle frente
el nueblo libre y organizado para de
fenderse con su democracia. Nosotros
no hemos soportado la- dictadura, y
tampoco que haya de soportarse con
nosotros ninguna dictadura, y no
estamos dispuestos a ninguna dicta 'dura, pase lo que pase. 'De esto no
puede apartarse nadie..
Llibertat i Democritcia
Cuando yo digo pues República,
quiero decir Libertad y -Democracia,
pero también diré dos palabras que
se me han reprochado como un de
fecto personal; diré también Ley y
Autoridad; pero la Autoridad no son
los agentes de la autoridad, la Auto
ridad es el Gobierno, y- dentro del
Gobierno la República, y la concien
cia. La Autoridad es el orden es
piritual.
Autoritat
Vosotros, que sois unos demócratas
avezados y expertos, no necesitáis
que yo defina en qué consiste la au
toridad de un Gobierno. Vosotros lo
sabéis. Sabéis qué Gobiernos en Es
pana han tenido la autoridad y cuá
les no la tienen y por qué. Y esto
puedo decirlo delante de 40.000 es
pectadores. Y yo pregunto - nadie
me contestará - yo pregunto si al
guno de los motivos que ahora están
en vista para esta o la otra resolu
ción del Gobierno o de las Cortes,
si alguno de estos motivos se podría
proclamar aquí, en esta plaza, a la
faz de todos, ante el sol brillante de
Barcelona.
(Veus: "No- No!").
Porque falta la autoridad en los
directores de la política republicana.
Una autoridad en el Poder sin au
toridad moral, con la conducta Mta
chable en tiempos anteriores al ré
gimen... y yo sé, y yo afirmo que
deben haber habido luchas tempes
tuosas en algunos espíritus cuando en días críticos para la República, han
quedado flotando y pisando el suelo
espanol, testigos que pudieran alzar
su voz acusatoria, y que no la al
zarán jamás, no sé si por un mal
entendido respeto y considéraCión,
que no tiene• valor en la vida pú blica. En esta falta de autoridad no
se puede incurrir impunemente, y
en esto nosotros, y yo, no incurrire
mos jamás.
L'exemple de Catalunyna
•
Para esta obra sí os invito, y que
el ejemplo vuestro en Cataluna, de
esta primera coalición electoral, cun
da por toda Espana.
Algunos dirán: pero este hombre
se pasa la vida formulando coali
ciones electorales. No. Cada día tie
ne su afán; vosotros tenéis el do
mingo próximo unas elecciones, y
lo del día es que actuéis para ga
narlas. ya veremos lo que pasa el
otro domingo; pero ahora, como se
1
trata de la contienda electoral, la
verdadera República es la coalición
vuestra. Y habéis tenido el acierto
de conseguirla, y esta debe presen
rse mino un ejemplo a todos los
republicanos de Espana. Yo siempre
he confiado mucho en vosotros, cata
lanes. Siempre! Hablo con vosotros,
eatalenes republicanos, los que ha
béis sabido mantener una bandera
sagrada para vosotros. A vosotros ha
blo, a los catalanees republicanos y
demócratas que habéis ayudado al
Gobierno y a la República a realizar
una de sus obras más estimables y
más imborrables. Con vosotros ha
blo. catalanes, que por tener más
acendrada y experimentada la sen
sibilidad política y la disciplina po
lítica estáis obligados a no retirarnos
en vuestras fronteras catalanas, sino
a extender vuestra política y vues
tro ejemplo sobre todos los ámbitos
do la tierra espanola, que bien nece
sitada está. de saber lo que el desin
terés. el ennuje y la disciplina valen'
en la Historia y en la propia con
ciencia política de un pueblo.
Termino. ciudadanos. levantando
con vosotros el corazón por nuestra
República, que ese la expresión ideal
de la patria, de nuestros sentimien
tos intanos de espanoles y de cata
lanes. y para la victoria de la civi
lización y del porvenir de nuestra,
amada Espana.
SOCIETAT TRAMVIA DE BAR
CELONA, EIXAMPLE I GRACIA
En el sorteig d'Obligacions d'a
questa Societat celebrat el din 30
del passat mes de desembre; re
sultaren amortitzades les dels nú
meros següents:
24 46 54 55 78 111 172
188 190 193 203 211 269 279
290 341 343 389 400 430 438
469 481 493 494 526 616 633
649 667 670 684 687 689 698
703 704 721 723 728 732 779
780 838 856
Els senyors posseldors de les
esmentades Obligacions podran
presentar-les al cobrament a les
oficines de TRAMVIES DE BAR
CELONA. S. A., Ronda de Sant
Pau, 43. qualsevol dia feiner, de
deu a dotze.
Del valor nominal de cada una
es descomptaran pessetes 4'20 pelS
impostos legals.
Barcelona 4 de gener de 1934.
El Secretani
TRAMVIES DE BARCELONA
S. A.
En el sorteig verificat el dia 29
de desembre passat per a l'amor
tització de 1.500 Obligacions 6 per
100, emissió 1925, d'aquesta So- _
cietat, resultaren amortitzades les
següents:
SORTEIG NUM. 4
600 Obligacions de l'emissió de
15 d'octubre .11O ,192W
' 421.a' 430 1.131 a 1,1,10,.„,.
1,261 a 1.270 1.561 a t,570 -
1,861 a 1,870 • 2,1a1 a 2.170
2,211 a 2.220 2,581 a 2.590
3,441 a 3.450 4.631 a 4.140 '
5,841 a 5.850 6.841 a 6.850
6.891 a 6.900 6.941 a 6,950
7,691 a 7,700 8.361 a 8,370
9.061 a 9,070 9.391 a 9,400
9.451 a 9,460 9,861 a 9,870
10,101 a 10,110 10,951 a 10,960
12,641 a 12,650 13,411 a 13,420
13,801 a 13,810 14.011 a 14,020
14,651 a 14,660 14.691 a 14.700
14,881 a 14.890 j5,231 a 15,240
15,351 a 15.360 15571 a 15,580
16,791 a 16,800 17,971 a 17,980
20,131 a 20,140 21,091 a 21,100
21,861 a 21,870 23,021 a 23,030
23,591 a 23,600 24,311 a 24.320
25,981 a 25,990 26,121 a 26,130
26,661 a 26,670 26,921 a 26,930
27,201 a 27,210 28,341 a 28,350
28,391 a 28,400 30,441 a 30.450
31,231 a 31.240 31,251 a 31.260
33,501 a 33,510 33,871 a 33,880
34,481 a 34,490 35.551 a 35.560
36,721 a 36,730 38,181 a 38,190
38,561 a 38,570 39,111 a 39,120
39,301 a 39,310 39,501 a 39,516
900 Obligacions de l'emissió de
30 de desembre de 1925
40.061 a 40,070 40,371 a 40,380
40,741 a 40,750 42.271 a 42,280
42,581 a 42,590 42,771 a 42,780
42,911 a 42,920 43.521 a 43,530
44,021 a 44,030 44,051 a 44,060
44,291 a 44,300 44,391 a 44,400
44,661 a 44,670 46,771 a 46,780
47,451 a 47,460 47,951 a 47,960
48,131 a 48.140 49,381 a 49,390
50,941 a 50,950 51,851 a 51,860
53,601 a 53,610 56,441 a 56,450
56,801 a 56.810 57,161 a 57,170
57,491 a 57,500 59.141 a 59,150
60,131 a 60,140 60.421 a 60,430
61,341 a 61,350 62.151 a 62.160
62.181 a 62,190 62,241 a 62,250
62,571 a 62,580 62,821 a 62,830
63,371 a 63,380 63,591 a 63,600
64,151 a 64,160 64,481 a 64,490
65,761 a 65,770 65,931 a 65,1)40
65,951 a 65,960 66,051 a 66,060
6667,,780511 a 66,860 67,621 a 67,630 a 67,710 68,321 a 68,330
70,291 a 70,300 71,021 a 71,030
71,821 a 71,830 72,461 72,621 a 72,470 a 72.630 73,971 a 73,980
74.161 a 74,170 74.291 a 74,300
74,301 a 74,310 75.501 a 75,510
75.701 a 75,710 76.021 a 76,030
78,021 78,901 a 78,030 78,341 a 78,350 a 78,910 79,071 a 79,080
79,271 a 79,280 79,671 a 79,680
80,631 a 80,640 81,601 a 81,610 . 8823,,364411 a 82.650 83,041 a 113,050 a 83,350 85,801 a 86,401 85,810 a 86,410 87,301 a 87.310
87,441 a 87,450 88,371 a 88,380 -
89,071 91,981 a 89,080 90,651 a 00,660 a 91,990 92.001 a 91010 -.-
92,671 a, 92.680 92.951 a 92,960
93,551 a 93,560 93,711 a 93.720
94,421 96.401 a 94,430 95,491 a 9.500, a 96,410 96,751 a 9.760
97,031 a 97,040 97.161 a 97,170-
97,461 a 97,470 98,191 a 98,200
A partir del vinent dia ler- de.
febrer es procedirá al pagament
del capital de les expressadeS.
Obligacions, a raó de 500 pesse
tes cada una, deduint pessetes.
11'95 pels impostos del Tresor. El
pagament l'efectuaran les se
güents cases de Banca;
A Barcelona:
Societat Anónima Arnús-Garí.
Banca Marsans, S..A.
A Madrid:
Banc Internacional d'Industria
i Comerc.
Banc de Biscaia.
A Bilbao:
Banc de Biscaia.
A Valencia:
Banc de Biscaia.
Barcelona 4 de gener de 19341
La Direcció
8 gener de 1934
la rambla
En parlar de Macla, apartem
nos de la zona ditirámbica; dei
xern-la de bon grat els veritables
amics als seus adversas d'ahir.
Macla dins del nostre pensament
1 el nostre cor no s'ave pas amb
el tópic de munició que ha fet
forrolla aquests odies. Es record
viu, punyent, dolorós, 1 ens sem
blaría trair-lo sí l'esbravéssim
amb el mateix llenguatge que els
seus vells enemics. La Historia i
!a Ilegenda perfilaran la perso
nalitat del nastre capitost; la
Historia el relligará amb l'época,
I en donar-11 la llegenda virtuts
mitigues encarnará l'anima col
lectiva amb l'home escollit com
el més noble 1 fidel als seus sen
tíments. Els amics per ara, men
tre no tinguem prou serenita.t
per a especular sobre la doctrina
I la persona, no tenlm altra mis
sió, potser, que amb els nostres
recorcls abrivar a ambdues.
El President morí el dia de
Nadal. Escollí la sort una diada
assenyalada en el costum del
nostre poble; jornada dedicada a
la llar i als gaudis intims sor
presa aquest any amb la mort de!
ca,bd111 que la féu dolorosa. Ens
reviu la data un altre Nadal
també trist i unes vígílies més
alegres.
Era l'any 1925. Macla havia
marxat a Rússia en cerca d'auxi
li per a l'alliberació de Catalu
nya. El Govern sovietic l'entre
tingué més d'una mesada amb
enraonaments i informacions. No
9
• ..1814‘,
foren moltes les esperances que
porté,.
De tornada a França, volgué
donar-nos compte personalment
des resultats, era exposat rela
tar-ho per carta. Devia ésser el
.cna. 20 de desembre que marxá
rem a París. La capital francesa
es preparava per a les diades de
Nadal. El temps hi ajudava;
després d'uns dies brúfols 1 for
tes nevades i molt de fred, nula
un sol espléndid que excltava a
la gent la joia de \dure. La mul
titud s'atapeIa pels carrers de
més tránsit, on les botigues ji
disputaven l'espal en vessar a les
voreres l'abundor que no cabía
dins. Sempre recordarem aque
lles hores que visquérem la jola
parisenca.
Ens veiérem amb En Macla al
xalet de Bois Colombes, on vivia
aleshores. Com a mesura de pru
dencia mal no ens venia a espe
rar a l'estado; -unes voltes hl
trobávem la seva filia Maria, al
tres un amic, aquell día hí havia
el meu cunyat doctor Cristiá, Cor
tés.
La presencia de Macla sempre
m'havia sorprés. Em feia un res
pecte que mai la intimitat i la
convivencia vence. Pero alesho
res, potser més que cap altra
volta, la impressió bu més pro
funda. Els dies d'inquietud pas
sats a terres de Rússia, la sensa
ci(t perisimista que portava del
viátge i el dolor que abro 11 pro
duí ens augrnentaven l'afecte 1
l'admirado.
Ens detall& les seves gestions
1 el re.sultat que podrien tenir per
a Catalunya. El Govern boIxevic
no havia donat grans esperan
ces; les informacions que havia
rebut d'Espanya eren molt con
traclictories. Sobretot en el que
podía afavorir la Internacional
Roja, que era lalnic que els In
teressava. Havia dedult que Es
panya no atreia l'atencló deis
comunistes russos perqué calcu
laven que una revolució proleta
ria podría sostenir-se poc temps
per manca de d1rigents 1 sobre
tot per l'aedo deis Estats capi
talistes que la intervindrIen í
ofegarlen de pressa. No obstant,
havia aconseguit que nomenessin
un delegat per posar-se d'acord
amb els separatístes 1 els revolu
cionarís espanyols. (El delegat
fou l'Andreu Nin, expulsat de
París pel Govern francés al cap
de pocs dies d'haver-hi arribat.)
Acabada la seva informació 1
en espera del resultat que podría
donar aqUest representant, que
En Macla ja creía que serle En
Nin, estudiaren les qüestions
cl-Estat Catalá". Coincidien del
tot les nostres quelxes: manca
de rnitjans. Comptávem amb una
joventut bona de qualltat, arbo
rada, decidida 1 enérgica, pero
sense elements económics per a
preparar-la per a la lluita. Les
fonts d'ingressos de Pares eren
les cotitzacions deis catalans
d'América; les nostres a Catalu
nya, migrades recaptacions entre
els mintans, gent obrera la ma
jor part, algun que altre patriota
ric que de tant en tant s'enter
nia 1 donava una quantitat més
crescuda, no molt, pero. A més, a
Catalunya la Dictadura era im
pletosa 1 contínuament hl havia
gent nostra a la preso 1 a la qual
havlem d'ajudar.
Després Macla, com a bon ob
servador 1 amb aquella finor
d'esperit que el caracteritzava,
at'aná descrivint la vida 1 pa.1-
satges de la Rússla soviética 1
impressions sobre els homes diri
gents que llovía conegut (més
que cap altre, Bukarin 1 Zino
viev). No portava d'allá un en
tusiasme molt gros pels resultats
immediats del régim--cal pensar
que d'aixó fa vuít anys—, pero si
de la fe amb la qual els homes
treballaven pel seu exit: "Els
capítostos moren joves perque
s'esgoten amb l'esforç que fan",
ens digué. Una altra de les coses
que més l'havía entusiasmat era
1a febre per la cultura. "Un rus
devora els llibres, ara", dela. Aixo
per a ell vindicava del tot els pe
cats 1 defectes de la Revolució
russa que retrelen els seus ene
mies.
Hores delicioses les que passá
rem aquell dia 1 mig que estigué
rem junt amb en. El dia 23 de
desembre ens acomiadárem 1,
com sempre, velérem que els ulls
de Macla s'entelaven amb una
llágrima: el destí era tan íncert,
aleshores...
L'altre Nadal és mes tríst. Fou
l'any següent, el 1926. Fracassat
l'intent de Prats de Molió, vaig
ésser llançat com un vençut a la
cena 485 de la cinquena galería
de la Preso Cellular. Macla era a
la Santé. L'esperit de Catalunya
només 11 aguantava la fe en el
seu esdevenídor. Els d'allá, de la
presó francesa, 1 els d'ad, de la
preso espanyola no dequéiem en
anlm al pes de la dissort. Com
una oració, gairebé tots els ma
tins els presos separatistes ens
saludávem des de la solítud de la
nostra cena amb el cant deis
Segadors.
• La fe ens aguantava perqué el
rigor de la disciplina de la presó
era per a nosaltres més que se
vera, dura i cruel. Vint hores
tancats a la cena amb completa
solitud era la regla que se'ns ha
via subjectat. Malgrat ésser pre
sos polítics, se'ns aplicava el ré
gim comú, com uns delinqüents
vulgars i amb menys consIdei.--
cions que a aquests. No ens quei
xávem, pero. Es més, no voliem
per orgull deure als carcellers
cap favor: ni un sol deis nado
nalistes havia demanat al direc
tor un tracte que li permetés més
llibertat 1 millorés la seva situa
d& No voliem ni un benefici deis
nostres opressors, i ells es venia
veit separant-nos tot el que po
dien. Jo no tenia en les hores de
passeig altre company que l'amic
Baltá.
El dia de Nadal es relaxava la
disciplina. Fins 1 tot permeteren
per JAUME AIGUADER
que pugéssim els uns a la cella
deis altres. Vaig celebrar la din
da amb En Baltá i a la seva cella.
El nostre Comité pro-presos ha
via enviat galls farcits 1 torrons
a tots els separatistes i sindica
listes agafats amb nosaltres pel
fet de Prats de Molió. Un oficial
bona persona ens entra una
polla de xampany. Invitárem, En
Baltá i ji, dos companys presos
que per delictes comuns sofrien
penes lleus: un italia rodamon
simpátic i alegre i que sense un
excés de malicia negligia els eo
dis 1 un xicot que jo coneixia de
petit i que havía tingut un petit
entrebanc en la vida 1 no l'havia
superat amb honestedat.
Sempre recordaré aquel' dinar
de Nadal dins de la preso, fent
servir de taula el llit d'En Baltá
1 per tovalles, un llençol. No
ens manca alegria a desgrat de la
situaáció apurada deis quatre.
Pensávem tots, sense dir-nos-ho,
en les nostres famílies, entau
lades en aquell moment i que, de
segur, ens dedicaven també un
record 1 potser una llágrima. En
Baltá 1 jo esllavissávem ben so
vint la conversa a parlar deis
germans que allá a París i es
campats pels presidis espanyols
l'amor a la patria havia encauat
com a nosaltres en una mala
presó. Ni un sol deis quatre en
tenebrí l'apat amb la queixa deis
seus afectes familiars. Era el do
lor Intim que cadascú suportava
amb dignitat i el cloia ben en
dins per respecte als nitres 1 evi
tar solliloquis. Pero deis catalans
presos a França 1 per als espa
nyols si que era permés parlar-ne
perqué era el dolor collectlu. Ens
revíscolava la dignitat de la ter
ra catalana més endogalada que
nosaltres encara í que no tenia
altra vindicad() que la que li ole
ría aquell alt cavaller, En Fran
cese Macla, que arreplegava i
canalitzava tota la protesta deis
catalans en activitat patriótica.
Solemnialment En Etaltá, i jo, 1
els altres dos companys ens hi
unírem, aixecarem els gots plens
de xampany 1 dringarem per toas
aquells absents, pero sobretot per
Francesc Maciá, ánima 1 braç de
les nostres reivindicacions, que,
decepcionat pel fracás o amargat
adolorit per l'exili i la presó, es
redreçava sempre grácies a la fe
que tenla en Catalunya.
• • •
El tercer Nadal que la meya
vida lliga amb Maciá, és aquest
darrer, quan ell finia i per un
moment semblava que morien to
tes les nostres esperances. La
mort d'un cabd111 heroic té, pero,
la virtut de vencer la Mort. Dar
rera seu els pobles revluen 1 mar
xen més segurs pel carni de la in
mortalitat petjant la seva estela
lluminosa.
J. AIGUADER I MIRO
De molts i forga diversos
tremps havia vist jo la Ram
bla en tants anys com fa que
perseguim els fets polítics i
esperant en plena monar
quia o en plena«dietadura
l'aurora d'un 14 1 Abril
Me'n recordó d'aquell cha
de l'any 17. Marcellí Do
mingo, Pa,u Iglésias... Els
parlarnentaris de l'Assem
blea — que se celebrá, enea-.
ra que fou dissolta, com en
la rendició de Breda : «amb
la má a l'espatlla» Tam
bé hi havia anat En Ler
roux. També hi havia anat
— matinant— el Sr. Fran
cese Cambó. Marcellí parla
va, com a bon tribú, des del
baleó; i el poble, davant seu,
omplia la Rambla, de vora
via a voravia. En una pausa
es deixa sentir el crit d'alar
ma, per les cantonades pro
peres. Un mori... Un vis
ca... Avalot de gent que
corre... Tricornis... Nois,
quasi infants, que desafien.
Un punt d'atenció. Els nois
cauen mprts, de boca terro
sa i la Rambla queda escom
brada, deserta... Aquesta
soledat trágica i momentá
nia pot tenir-la i l'ha tingir
da imites vegades la Ram
bla de Barcelona, peré en
espai reduit, en les quatre
passes que hi ha des d'on se
sembra el terror fins allí on
la reacció ciutadana es pro
dueix. En aquells terribles
anys del crim de sang, a son!
En les nits de consternació,
quan tota la ciutat sent la
vergonya de la dictadura i
espera ningú sap qué : un al
tre crim encara més odiós ;
o, potser, la revenjal... So -
litud a la Rambla... mal
presagi!
Havia vist també els
CIÁ í EL POBLE
grans dies de joia popular.
Barcelona en peu. La Repú
blica. L'Estatut. Peró cm
mancava aquest quadre de
la Rambla convertida en
calgada, neta i deserta com
si acabés d'aclarir-la un re
Huir de sabres, segons ocor
re en dies de tumulte, una
cárrega de la guárdia civil.
A una banda i a l'altra, els
soldats. Barrera, la genta
da. Expectació sobre els mi
lers de caps que formen una
gel-nació, sobre la doble fi
lera d'oms, fins el cel núvol
i amenagador del rnatí d'hi
vern. A poc a poc, davant
nostre, avanga ja el seguici
fúnebre i arriba, Rambla
amunt, el féretre que enclou
el cadáver. de Maca.
; Per qué associem idees
de forga i violbncia,
tació popular i excessos del
poder, a aquesta manifesta
ció de do!, retuda per ea
talunya al fill més estimat,
entre tots ? No és fácil ex
plicar-ho. Per?) així és. Era
un cabdill victoriós, Maca,
i la seva victória l'havia as
solida sobre el poder, contra
el poder. Un home del po
ble, traient el cap per entre
la renglera de soldats, co
mentava :
—Ve en un furgó d'arti
lleria. Millor l'hauríem dut
nosaltres a pes de bragos.
Si per damunt del proto
col i del cerimonial s'hagués
LUMINOTÉCNIA
Fábrica de lárnpares
ASSENS
E
Tel,éfon 18732
Art modern
Carrer Claris, 56
•e••ame5•••••••••••••~1~~1
confiat al poble el cos del seu
heroi, haurfem presenciat
una d'aquestes grans, peri
lloses escenes que solament
la multitud ens pot donar en
espectacle, com una forga
més de la natura. Tot sem
blava propici. Haviem vist
la impressionant desfilada
=",
del poble pel saló de la Ge
neralitat, aquel] dia cam
bra mortuéria. Llágrimes
d'homes colrats, camperols,
obrers. Dones contenint els
plors. I aquella actitud,
més commovedora encara,
de la consternació, merave
llosa i sorprenent quan es
oer LL111S BELLO
tracta d'un home de més de
setanta anys que al terme
de la seva vida pot donar ja
per acomplert el seu destí i
per realitzades totes les es
perances. L'emoció del po
ble catalá, tal com jo la vaig
veure, tenia quelcom d'an
goixós. No era solament re
.ér‘ 1r-4 S
01 .71 '1Ir '
•
"
•¦„.
L NI
LLET
CONDENSADA
MARCA
La Llet Condensado marca "El Nino" per lo
constancia de la seva alta calitat segueix me
reixent la més absoluta confianço deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui mateix
o SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A E.
Vio Laietana, 46 - A. l'interessant follet6t
"Utilitats culinaries de la
Llet Condensada marca
"El Nino" que li sera
t ramés gratuitament"
Compri Llet Condensada "El Nino" i miri al dorrero les
etiquetes, ja que moltes porten premis en metal•kc
coneixement, gratitud, com
ocorre amb els grans homes
que han realitzat una obra i
en morir deixen servit i °Oh
gat el poble d'on sortiren.
Angoixa. Sensació d 'angú
iba. I aquesta impressió
potser no la rebés el qui hagi
parlat, solament, amb els
bornes més cultes de la po
lítica barcelonina, perqué
cadascam_d_ells ja va orien
tat en un sentit o un altre,
illuminat per tal o tal idea
bastant intensa per a illumi
nar-los el camí. Podria veu
re-la més clara el qui obser
vés amb preferéncia el po
blé. El seu guia era Maciá.
Aquestes gents senzilles i
fídels podien alguna ve
gada n9 com eh, no
inclinar-se del tot envers on
ell voIgités--, perb l'havien
tingut des de fa temps i so
hretot des de la dictadura,
có-m- a guió de combat i, al
menys, com a punt de refe
réncia. Algun cop es podien
apartar el pensament i la
voluntat de Maciá del desig
i l'opini6 del poble. Mai no
se n'apartaren els sexis
•sentiments. Bastava ferlos
vibrar perqué se li unis
sin els seus amics lleials, que
en les hores difícils sáberen
ésser la part activa i actuant
de Catalunya. I ara, !, cep a
ori gira els ulls el poble, que
no entén de política sinó de
manera passional, veient so
lament les grans línies direc
trius o movent-se si ningú
no sap conduir-lo, per inte
rés o per instints ?
Maciá era tot del poble.
Tan alt destí no l'aconse
gueix qui ho cerca, ni de
vegades — la histbria no
fereix exemples — qui ho
mereix. Fa falta la gracia,
el do. Per a nomenar-li arre
cessor caldrá, en primer
terme, esborrar la idea de
successió. El que ara comen
ga és un període nou. Jo de
sitjo a qui l'inicii o als qui
l'iniciin— valor i encert.
Una carta obei la
Sr. Director de LA RAMBLA
Ciutat
- Molt senyor meu: Ha estat pu
blicada en 'diversos diaris de
i3árce1ona, Madrid i comarqta.s
talanes una noticia referent a
venda de carnets de la Genera
' litat de Catalunya i de rarrecs,
en la qual es barreja el meu nom
amb presumptes activita.ts delic
tuose,s d'un senyor Franeesc Vi
dal 1 Roig.
Inútílment fins avui he cercat
l'origen oficial de la noticia per
.tal d'exigir en la font mateixa
la deguda rectificació. També
fins avui inútilment he estat es
perant la citació d'algun Jutjat.
Es absolutament fals el que de
ml es diu, encara que vagi pre
cedit del mot "sembla", en la In
formado esmentada.
He de pregar a vós. senyor di
, rector, que vulgueu acollir aques
tes ratlles, collaborant a desfer
un tort que no sé si atribuir a
inicial mala fe en les primeras
fonts d'informado (que seguiré
ceicant) o a la precipitació lleu
gera amb qué a voltes es confec
cionen les dades deis "affaires".
JOSEP M. XAMMAR."
DE EMES" S. A.
Pelayo, 8 Teléton 14370
Subhasta diária 12 matí a dos quarts de 4 tarda
GRAN VARIACIO D'ARTICLES
Dijous i dissabtes, subbasta especial de pells
Exhibició per maniquins vivents
Unica casa que subhasta diáriament 4 llores i mitja
Hotel de Vendes no té cap sucursal
PELAYO, 8
1933 C-Crítica
de pellícules
FEMINA presenta: "LIEBELEI"
(Amoríos).
Exclusiva: Cinaes.
Intérprets: Magda Schneider,
Luise Ullrick Willi Eichberger,
Wolfgany Lietenciner entre al
tres.
Director: Max Ophüls.
Argument Basat en l'obra d'Ar
thur Schnitzler.
Comentad. — El director d'a
quest film ha sabut recollir i am
bientar d'una manera amable i
atractiva tot l'encis 1 tot el re
manticisme de la Viena díavant
guerra i l'ha fet servir de marc
Per portar al llene amb finissi
ma sensibilitat una novena ama
as-nss•nu::::nsisstsmstsrsrsts:sts:ms:
fi
E SALO CATAIIIMIA
•
E
IIAquest cartel! continua col
locant-se a la tercera setma a.
na de la seva projecció
Estan esgotades
totes les
localitats 1
1301 1C
.11
N
rosa, aplicable per la seva trama
a Lotes les époques, si bé cal con
venir que pel seu desenllaç s'a
parta un bon tros de la manera
de sentir j pensar del moment
present.
L'argument gira entorn d'un
Oficial, quasi adolescent, el qual
s'enamora d'una formosa dama
aristocratice — i com a eplleg, la
rilort del protagonista en des
allament, i el suIcidi d'ella com
a coneeqüencla — precisament
guau cuquen havia acabat els
seus amors, per haver trobat el
veritable ideal i la seva justa
correspondencia en l'amor pur
de la joveneta candorosa 1 ro
mántica.
E'. mes rem.arca.ble d'aquesta
prociuccio és la manera suau
afectuosa com s'esdevenen els
Teta, els quals, si bé no són en
;70
4gibb,
cap moment profunditzats, la
pinzeLlada és, pero, tan vigorosa
que l'espectador se sent perfec
tament identificat amb els sen
timents d'alegria o tristor pels
quals passen 1 senten els prota
gonistes. No ob,stant, tot el final
deixa sorprés l'espectador per no
haver estat convenientment pre
parat; el director en aquest punt
ha oblidat, millor dit, ha dencat
diluida, per manca d'exposició 1,
per tant, d'identificado amb el
públic, de la manera com sent
aquella floja l'amor pel seu és
ser estiman A part, peró, d'a
questa petita llacuna, el film,
com deixem dit, és del millor que
hem vist en aquesta modalitat
argumental.
Cal també que remarquem el
treball deis artistes que hi pre
nen part, especialment de Loui
se Ullrich, que juga un paper di
ficilissim entre pervers seduc
tor, que resulta d'una ingenuitat
corprenedora; aixi mateix cal
consignar a Magda Scheneider,
que interpreta d'una manera mes
tra el principal paper femenl, que
juntament amb els dos amics ofi
dais Fritz i Theo, representats
por Liebeneiner 1 Eichberger,
formen un quadre d'exceilents
artistes.
En resum: Un gran film, dig
ne d'ésser vist per tot amant del
s.eté art.
TIVOLI presenta: "LA VIDA
PRIVADA D'ENRIC VIII".
Exclusiva: Artistes Associats.
Interprets: Charles Langhton.
Modalitat: Parlada en Inglés.
Direcció: Alexandre Korda.
Comentad. — Servint de marc
una rica presentació plena de
fastuositat 1 grandesa. tant en el
que respecta a decorats com a
vestuari, ric de detalls 1 d'inten
ció, 1 saturat tot d'ambient propi
de l'época, Alexandre Korda ens
otereix una de les pagines histó
riques més en consonancia amb
el nostre temperament, 1 ens
presenta d'una manera magistral
i intelligent la vida privada:
d'Ende VIII a través d'una pris
Ma tot Ironía.
Els problemes que al l'erg del
film us són presentats són diver
sos, 1 tots ells de cabdal interés,
en mig de com se les arranjava
o l'hi.ozranjaven al ter.per a ca
sar-se4 descasar-se, veureu tal
tdesteixir-se un sens fi de
casos`troses amb els seus diver
sos aspectes de relig16. Estat, etc.,
tai com eren plantejats, jutjats i
fallats, que si bé resulten una
lliço profitosa per a tots, més
ho hauria d'ésser per a aquells
que encara somnien en la tor
nada del seu rei, els quals segu
t.**-•••*111111111V11.9-'
Quan ve...
Aun 011DRA
link se
divierte
tot Barcelona...
es disposa a alegrar-se i a gaudir
estupendament
(Exclusiva Cinnamond Films)
11,,n1.111,¦•¦ •11
:4_,,,M11~1_,I+188**118W9q-1
fre)
r¦1
a rambla
8 gerter de 1934
E N4 A 1934
0".••
".."0
,09111111›,.
j
r
"o›
CAROLE LOMBARD
Molt aviat, ESTRENA al
Sa ó Cataiunya
JOAN RICARDO
BLOUDE/L**Ck ORTEZ
"Ir
ASI ES
BRO¦ °WAT
rament ignoren, per nJ voler-se
molestar assabentant-se'n de la
vida déspota 1 de depravació que
enclouen les seves vides.
Val a dir, peró, que si bé Ale
xandre Korda obté amb la seva
posada en escena un éxit rotund,
puix que és excellent sobre tots
eir punts de vista, fotografia
excellent, la part mecánica, tant
amb la impressió del so com en el
joc de llums, projecció, etc., és
del més reeixit que hem vist; no
l'obté menys Charles Laughton,
que interpreta d'una magistral i
natural a l'hora la figura bar
roera, depravada i sense escrú
pols d'Ende VIII.
E s indiscutiblement aquest
film un triomf del cinema al
servel directriu 1 d'un intérpret
intelligent. No creiem pecar
d'exagerats si diem que aquest
film és el millor i més acabat
que se'ns ha presentat aquesta
temporada.
hale 6011
DIMARTS, DIA 9,
ESTRENA
de la Parbdia Musical
AllVdeXinCi0105 ccono
amb
RAQUEL
TORRES
/1"/ t4.1210
)20deir • • , •
AKODUCC ION • COIUM IA •
..4...~¦~011.411011101b
FANTASIO presenta: "YO, TU I
ELLA".
Exclusiva: Fox Films.
Intérprets : Catalina Barcena,
Lluís Alonso, Mona Maris, Ro
sita Moreno, Valentí Perera,
entilt nitres.
Parlada en castellá.
ArgtintInt: Ba.sat en una obra de
Mardikez Sierra.
Comentad. — Una obra de
Martínez Sierra i una interpre
tació de Catalina Barcena posa
da al servei de la cinematografia
donar com a resultat una pro
ductora Fox, forçosament ha d(
donar co ma restaat una pro -
ducció que, ultra posseir un bor
diáleg, tot exposant uns proble
mes extrets de la mateixa vida
els quals per la seva exposicic
natural deis fets i donada la for
ma en qué es desenvolupen, el
públic el segueix amb veritable
atenció, trobareu una excellen'
interpretació particularment,
en alxó la Barcena n'és mestra,
en aquells moments en qué la
protagonista, per exigir-ho així
la trama argumental, es veu pre
cisada a dominar-se i que sosté
una veritable Iluita interna a fi
de conservar la serenitat sufi
clent d'expressió al rostre, Per
c OILIII'E» 1414
EXIT CLAMORÓS DE
L'OBRA MESTRA DEL
MAGIC DE L'HUMOR
ri,r° LUBITSCH IptuV1171,1
oca° De1
)111404 oion
IILC4
TROUBIE IN PARADIE
M111111•1
ISOMONS
UfRAROS
HERIERT MARSHALL
Charles Ruggles
E. Everett Horton
Es un film Paramount
al1111111111111~
Molt avat,
ESTPENA
al
Parlempone?...
EL DEPARTAMENT QUE TOT
HO SAP
?Imagineu que és fácil contestar
rápidament a totes les preguntes
que des de distinta ese,enaris deis es
tudis es fan. contínuament al "de
partament que tot ho sap"? Aquest
departament té l'obligado de con
testar en lacte, detalladainent 1 amb
justesa, tetes les consultes que se
li dirigeixen par orientar-se sobre
qumilais nts ddusmetanllt elatganriodbeLse
d'un film, i que no han pogut ésser
previstos amb anterioritat. Les pre
guntes salen égser, moltes vegacles,
dwee
les
amel
el sentit favorable a l'obra.
?lis sentiu capaeos de contestar.
en l'acte preguntes celan aquestes?:
?Quina mena de "pesseters" s'usen a
L'Havana? ?Com eren els vestits de
nit d'una dama de 1750? ?A quina
raga pertanyen els naclius de l'In
dia aleznanya de l'Est? ?Com ana
ven vestides les gitanas gregues l'any
1890? ?En quina jocs es divertien
els nens franceses en els anys que
prect.diren el terror? ?Han tingut
sempre, els ambaixadors americans,
el títol d'Excelléncia, o en quina
forma s'lli _ dirigien els que havien
d'elevar-los alguna comunicado?
No cregueu que aquestes pregun
tes són el preludi d'un magnífic
premi si aconseguiu contestar-les en
certadament, no; tampoc és una
prova de l'institut d'orientació pro
fessional per a descobrir a quin
grau de conreu está la vostra, intel
ligéncia; no, res d'aixó. Aquestes
preguntes són una patita mostra de
les que cada dia, a tetes hoces, di
a un mateix temps, es formu
len
ment d'investigado en un sentit ci
dvant els técnics del departa
neniatográfic modern. Totes elles es
formularen en un mateix matí da
vant del departament deis estudis
Warner Bros First National, que és
sota la direcció intelligent de Maude
B. Bowman. La Ilista de preguntes
que nosaltres acabem d'inserir es
multiplica centenar& de vegades, i
els assumptes són sempre tan dis
tinta, tan difícils en algunes oca
sions, que ádhue els que estan acos
tumats a escoltar les més estranyes
consultes, es queden per un moment Ien suspens fins a ac,onseguir el sen
' tit absolut de la pregunta 1 poder do
nar la corresponent informado. El
teléfon no cesan de sonar la seva
campaneta, que arriba a produir un
malestar nervios. Cada cop de tim
bre és una nova consulta quu ve del
Ilunya "set" on es roda el film. La
senyora 13ownian, dona enérgica i
de p-iin temperament, he até tot, i
té sempre a l'abast de la saya ma
ola més diversos llibres per consul
tar en qualsevol moment el que la
zeva imaglnació no pot retenir, en
cara que dediqui llargues hores a
estudi en tetes les ramas del saber,
a fi de poder donar més rápides les
respostes.
De vegacles és un escriptor que pre
dvpgeeaugrntaltaedamseseeplnéestrfsuuodnnneceisdopinoprealeicmcrtdioaeurndtaemsdeeernilc'Oáu.nficdiDneea que necessita
informar-se concretament sobre l'in
tgearriéosr, od'usnobrceasutnellindte'urniorndoebleSUhéoCnia
ednescealn,ssegalelasectzaesa. od'usonbrpelaenltasdaolór edne els grasa camps cotoners del Sud
deis Estats.
El "departament que tot ho sap", amb els sena centenars de voltuns, amb la seva gent especialitzada en
el treball, amb la seva directora in-.
telligent i activa, té sempre una con
testado per a cada pregunta; moltes
vegacles, més que una contestado és
una informado completa. Es dar que també s'han trobat amb no poder
contestar al moment la pregunta que
spealrstamdieringteixé;s apenroe beal dvaar,loar declerdcear
amb rapidesa, a
• indagar en qualse
vnoirl, llaolc,mséigsuai veilaqtume islilgouri,, laa friedss'oebntyea
sol-licitada, i transmetre-la triomfal
lilBulbrilMINO~~01111
PODER
GLORIA
fn
Sessió "Mirador"
ment al que l'espera per tal de po
der seguir el seu treball.
En aquest se- el departament
d'iniormació d id" de Warner
Bre; First Na s tan infalli k
cem pot ésser, di obra huma
na. La senyora Bcwman, l'eficiéncia
de la qual és ben coneguda, manid,
a més, relacions cordials i diplomáti
ques amb la Biblioteca Nacional de
Los Angeles i arnb les millón biblio
teques de les escoles del Sud. de Ca
lifórnia, on acut a cercar cooperodó
quan el seu talent o els mitjans de
qué disposa en la seva oficina no
basten per a poder complaure el aol
licitant.
UN FILM DE PAU
"CREPUSCULO ROJO"
La U. F. A., amb aquest film ens
ofereix amb una valentia extraordi
naria, amb un verisme únicament
igualat per la realitat, la página de
dolor que escriuen en desaparéixer
les victimes d'aquestes Iluites fratri
cides a qué la humanitat es lliure
de tant en tant. Esgotades les pos
sibilitats d'oferir al llene, una no
vetat en materia de gestes guerra
res, la UFA ha concentra:. el nervi
d'aquest argument en fets fortament
emocionants que són indubtablement
una 1110 i representen un constant
OW4
alloW
no deixar entreveure, tot procu
rant ofegar-la, tota l'amargura
i decepció que la seva dignitat
ofesa es condensa dintre el seu pit. Recordem l'escena de Vene
cia., on en un luxós restaurant li
és present,at el seu marit per l'a
mant d'aquest; recordem també
les darreres escenes del film, en
les quals el marit torna vençut a
casa seva; recordem a Catalina
Barcena corn juga d'una mane
ra admirable aquests papers de
doble fons, i convindreu amb
nosaltres que si bé la seva dicció
té sempre un regust— cosa com
prensible — teatral, amb aquesta L mena de papers difícilment tro
al
a
es formen cada dia per veure
un film que és cinema, peró
cinema auténtic
propietat, sense escatimar res,
I tot aixó presentat amb tata 1 sebeleibariern al llene qui la iguales. ..
tFaolxc. omReesnusltatét, aqcuoestueml aptúsblliac,catsoat 1 agraint-ho, acut ávid de sabo rejar les delicies que forçosament 11 proporcionaran aquests tres bnoonmsg, uqstu.e són una garantia de
114111~~~
40.000 persones
han desfilat aquests ches pel
Ult 01141
muela 25627.24:M
40.000 persones que poden
dir-vos com han rigut amb
014CCA---.¦ ES Z....".¦N
Isitr."9"'
H Y
otross es.
FRA
(-HUMANO DIABLO)
r>.
• •
TITTIPTITITTY111141
AMORÍOS
Escolteu les vostres amistats
!Llegiu les encomiástiques
crides de la PremsaI i con
vindreu amb tothom que
!ES EL FILM DELS ELO
GIS UNÁNIMES!
us diran que el Cinema
.a~iimah ressuseita en LIEBELE1 111~111~111111.
Descripció
| Puntuació | |
| Títol | Rambla, La (1931-1935). Núm. 212 (8 gen. 1934) |
| Descripció | Error tipogràfic i seqüencial del número de la revista, comença al número 234 fins al final. ; Informació addicional del títol: Esport i ciutadania |
| Matèria | Esports -- Revistes |
| Títol addicional | Rambla de Catalunya (1935) ; La Rambla de Catalunya ; Esport i ciutadania |
| Editor | Biblioteca de Catalunya |
| Data de publicació | 2009 |
| Contribuïdors | Massip, J.M, dir. ; Aymamí, L, col. ; Granier-Barrera, J, col. ; Miravitlles, col. ; Castanys, il. Quelus, il. |
| Data del document original | 1934 |
| Tipus de recurs | Text |
| Format | |
| Font | Publicació original: : Barcelona : [s.n.], 1931-[1935 (Barcelona : s.n.]), Any 2, núm. 64 (20 abr. 1931)-any 6, núm. 315 (29 jul. 1935) |
| Llengua | cat |
| Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1235323~S10*cat |
| Gestió de drets | Còpia permesa amb finalitat d´estudi o recerca, citant la font "Biblioteca de Catalunya". Per a quaselvol altre ús cal demanar autorització |
| Productor | Docout, S.L. |
| Dispositiu de captura | Bookeye BE3-SCL-R1 |
| Resolució | 150 ppp |
| Compressió | JPEG, compressió mitja |
| Definició | 8 bits |
| Característiques físiques | Original ; 57 cm |
| Història de canvis | Imatge original TIFF, sense compressió, a 300 ppp |
Descripció de la pàgina
| Títol | 002_Núm. 212 (8 gen. 1934), p. 6-10 |
| Transcript |
Ala fi la rambla 8 gener. de 1934 31Lii 3r» T1L 1. 102. Els homes 4 1 S republea casitas per a la República, hem de fer una unió sagrada de tots els re publican ner a fer frónt a la Lliga a Catalunya i a les dretes reaccio manes a la resta d'Etpanya. Una vegada consolidada la Repú blica, aerá arribat el moment de llui tar pel p.erfeccionament, per la pu rificado de les seves institucions fo namentals 1 per a arribar a aquella gren democrácia eue nosaltres de alnenn cunb tat el nostre entusiasme. senyor Cambe ha tengan ratre virnant de din- ara fa nocs dies, que negava el dret al senyer Mana d'in tervertIr en les nostres coses. Jo die que nosaltres .neguent el dret al se ayer Cembo •d'allar-se amb les dre tes reaccionaries, clericals 1 enteca talenes. (Anlaudinientsa Per al senyor Arana i per ala seus oorananys, lheitadors Ileials en pro de les nos:zas llibertats, el Inostre airalinent será etern. (Grana aplau dirr.ents 1 visa:tés a Azana.) Heas aci la.tatttació actual, i heus aci els moments decisius com en aquelles Ilunyanes jornades que pre cenaren el 14 d'abril. en les auals, en 'apesta reintenta Plaga, fou enderro cada la monareuia per un acte mate niftc de 'clutadania, per un acte de bella ciutadmila com el d'avui. Fem, ciutadans, qua racte d'avui serveixi per afermar la República 1 fer-la triorrefar dintre les vías legas, si no ens són closes. 1, en altre cas, fer-la tanatebtar oartasiaui, de la manera que aiguL acuclint a aquella mitjans que Peles imposin... Áquestes són les directrius que nosaltres assenyalem al noble, per tal que en les seaueixi: La urda sagrada deis partits d'es |
Etiquetes
Afegir etiquetes per 002_Núm. 212 (8 gen. 1934), p. 6-10
Comentaris
Afegir un comentari per 002_Núm. 212 (8 gen. 1934), p. 6-10
