Rambla, La (1931-1935). Núm. 224 (2 abr. 1934)

              6
meniciri de
fa telmaio
—Com ha anat aixó?
—Hem eliminat el Celta.
—Faja, us felicitb... pero em sem
bla que no esteu gaire content. Ningú
110 dina que passeu als quarts de final.
Quan us he vise venir, francament, cm
creia que havieu perciut.
—De poc ha anat. Tant com per
dre, no, peró ha anat d'un través de
dit que dentá no hem de jugar un par
tí/ de desempat
—Així heu patit?
—Hem patit i ens hem avorrit que
encara és pitjor. Passem als quarts
de finals, pero creieu que n'hi ha per
tirar el barret al foc!
—Home, I70 será tant. Els "istes"
sempre exagereu. Ls enfadeu si es
guanya i us enfadeu si es perd.
—Potser teniu raó, per?) si hagués
siu pist el partit comprendrieu el meu
estat d'anim. Hem guanyat per tres
gols a un, pero de la mateixa manera
podíem guanyar per dos a un amb
totes les conseqübncies d'un desempat
a Sant Sebastiá o podiem quedar dos
a dos i, per tan!, eliminats. El Celta
ens ha fet batir de debo.
—Cree qué és un bon equip...
—Tenen un parell de defenses que es porten l'oli. Pregun
teu-ho, si no ho voleu creure, a Prat, als germans Edelmiro, a
—Diuen que el Barc-elona festeja un d'aquests defenses...
—No m'estranyaria, perqué com que ara el club blau-grana
vol fer un equip internacional i vol declarar l'esperanto idioma
oficial...
—També diuen que l'Espanyol festeja l'altre...
—Si—, raja, com sempre. Com us deja, aquest parell de de
fenses, el mig centre, el poner i l'extrem dreta, van destacar
magnificament i van fer-nos passar molta engúnia. Sort d'en
Bosch, d'en Martí i dien Florença que si aquests tres arriben a
estar a !'altura deis altres companys, a hores d'ara no es parlaría
de fer un tercer partit.
—Tampoc no se'n parla ara...
—Pesó és que aleshores no se'n parlaria perque el Celta
se n'hauria entornat classificat...
—Bé, home, no us ho prengueu a la valenta i penseu que
sois quarts ,finalistes. Qui va endavant, va endavant i qui dia
passa, any empeny...
—Sí, sí, pero és all(i de la satisfacció moral, sabeu?
—Deixeu-vos de romansos. Mireu: el Barcelona ha per
dut a Sevilla i ara acabo de trobar una colla de barcelonistes mcs
contents que unes pasqües...
—Deu ésser per fer honor a la diada.
—No, no és pas aixel. El Parcelona ha perdut, per:i s'ha
classifi:at i els bon.s barcelorisPs que ja s'han acostumat a tot,
écnen per ben satisfets. De pegados d'empenta am!' em
tenta .
—No us feu il-lu¦ions que on no n'hi ha no él pot rajar...
—Exagereu.
—Dic una veritat.
—Confesseu, pero, que tal com van les coses d'uns cinvs
atila és un veritable motiu de satisfacció que dos dels nostr-e.s
equips arribin als quarts de final...
—Aixo sí, no us ho nego..Sernpre fa bonic i sempre val més
anar enclavant quc no pas caure a la primera embranzida
Pero...
—Deixeu-vos de "peros"... i penseu que no tothom veu el
futbol amb aquest escepticisme. Si en dubteu arribeu-vos a
Gracia a la Plaça de Rius i Taulet i veureu com allí tot vessa d'alegria...
—Potser ha tret la rifa algú?
—No, fa us he dit que no tothom Vell el futbol amb el syostre
escepticisme. Recordeu aquell club que es ?ligué Europa?
—Sí, pobre!, va ter la fi d'en...
—Pero ara ressuscita. Es, naturalment, un club tnodestet,
pero tot li va vent en popa...
—Ja diuen que val més menjar poc i pair bé...
—Exacte. L'Europa d'avui és un club amateur de barriada
que compta els partits" per pidones. Ahir, després de guanyar
partits i més partits, aconsecuí el campionat de Catalunya de la
sepa calegoria en el partit final celebrat al canip del Sans. No
cal din que a l'Europa ara tot és euforia, si cm permeteu que
emprí aquest mot tan can a don Alejandro.
—Es veu, tantmateix, que els diners no fan la felicitat...
—Evident. I menys encara els deutes i el perdre partits.
No sé perqué, perO ja em sento més anima!, ja cm sento més
optimista. De moment, Barcelona i Espanyol jugaran els quarts
de final. Qui sap! .4 la final de vegades s'hi arriba que un no
se n'adona.
—I el día decíssiu, amb una mica de sort...
—.4ixí m'agrada, home. I penseu encara una altra cosa. Que si ni el Barcelona ni l'Espanyol no ens porten el campio
nat, encara ens el pódria dur l'Europa...
—Teniu fati. Potser encara haurem de refiar-nos d'aquell
equip que donávem per mort i enterrat per refer els nostres en
tusiasmes...
—Qui sap! No es pot dir mai d'aquesta aigua no beuré, ni
és convenient de ,fer escarafalls de res. Convingueu amb mí que
si el campionat deis professionals se'ns escapa, un canipionat
d'amateurs tara de bon. arreplegar...
—Exacte. Suposant, és clar, que no ens queden' sense l'un
sense l'altre...
—Sou pessimista per temperarnent. Em sembla qwr no
n'In ha per tant. El Barcelona s'ka d'eliminar ara amb el Betis...
—"En Sevilla está el amor"...
—I l'Espanyol amb l'Oviedo i l'Athlétic aMb el Madrid...
—Grácies a Déu!•
—Per qué?
—Perqué si no som campions.ens quedará el con-sol de veure,
clmenys, un finalista diferent deis anys anteriors. Si arriba
l'Athlétic a la finat, o Iii arribará el Madrid i viceversa.
—Consolern-nos doncs amb aixe), de moment. I espere?n.
—Sí, esperemi Que resperança ajuda a viure...
L. AYMAMI I BAUDINA
CAMIONS
Productes GENERAL moToRs
Concessionans JOAN FLOTATS
Tamarit. 95 1 97 - Teléfon 31506
11110••¦•
la rambla
Els esports
El Campionat Copa Espanya
Barcelona i Espanyol s'han
clffilsificat per as quarts
de final
També (1s classifiquen: Va!éncia, Betis, Hércules,
Madrid, Jaléfic de Bilbao i Oviedo :: Diumenge
vinent, Barcelona Belis, Oviedo Espanyol
Hércul es-Va:éncia i Madrid-Athlac de Bilbao
ESPANYOL - CELTP L — Una centrada deaj'exterier del Celta no és aprontada pela seas companys, I
Cristi& aclarirá la situada..
(Foto. Berd-Buyosa) / A SEVILLA
El Barcelona perd per 3 a 2
per4?5 es classifica
Sevilla, 2. — Ahir a la*, tarda, al
terreny del Sevilla es re; le-ti el par
tit Sevilla - Barcelona c' i1 campio
nat d'Espanya. Triomfar en els an
daiusos per tres gols a t dos, pero
donada la rotunda victár la (.121s ca
talans en l'anterior partit,'; el Sevilla
queda elíminat.
El Sevilla, per bé que e lominá. no
doná el rendiment que , Wn podía
esperar, i gairebé cap del ; seus ele
menta no estigué encertat* Els mit
jos fabricaren poc joe; la davante
ra estigué premiosa en la combina
do, i Campana! es mostra ,,amb una
apatia incomprensible que, disgusta
els aficionats. El Sevilla po rae afian
car forres la seva victória la pri
mera part en qué ting,ué ‘1(^, la seva
banda gairebé tetes les clr eumstán
cies, pero per les causes e laressades,
no les sabe aprontar. Al se Itn temps,
quan ultrapassá en gols el :"Sell rival,
intenta, reaccionar, pero jr era tard.
El Barcelona porta, bé „el partit;
es mantingué gairebé t,ot lancontre
a la defensiva, i Goibur estigué
molt treballador: un terc er defensa
i un quart mig. Salvada a pr a la se
va porta la primera miltj n hora de
joc en qué estigué quelr om apura
da, per la bona tasca dI seu trio
defensiu i per la poca *profunditat
de la tripleta d'atac ce etraria, ja
l'onza blau-grana veié d tscalxiellar
la lluita amb perfecta ti pnquillitat.
La primera mitja hora de joc, pe
ro sobretote'-'el prinier quart, foren
de veritable,' aclanarainent per Noa
guéS. En deu minuts veté aclarir
davant la áeva Porta cinc córners.
Després es produí un gol al seu
mara i continua la pressió deis se
villans, paró com sigui que de se
guida ele catalana tembé marcaven
i a partir de llatiors minvava l'ofen
siva sevilla, en acabar el primer
temps es pocha endevinar el que la
lluita anava a doimi• de si.
El primer gol del Sevilla fou fet
per Campaaal d'un cap de cap, quan
feia dísset VriinutS que havia comen
çat la .particla. Al cap de vint-i-cinc
Minuta empatava Ventolra, i dos
minuts més tard, Alcázar, d'un xut
de Iluny, en combinació amb Cam
panal, s'apuntava el segon del Se
villa.
Al can de poc d'iniciar-se el se
gon temps s'antilla un gol al Barce
lona per offaside-de Ramon. Després
torna, la pressió sevillana, i quan
aquesta era en la Saya més gran in
tensitat el Sevilla aconseguí apun
tar-se el tercer gol, obra d'un cop
de cap de Campan' Llavors ola
andalusos jugaren amb entusiasme,
paró en una escapada ola catalans.
per majá de Ramon. s'apuntaven el
seu segon gol.
A les acaballes torna a dominar
el Sevilla, ineficaçment.
CAMPIONAT COPA ESPANYA
VUITENS DE FINAL
Resultats d'ahlr
Valencia-Múrcia, 6-2
Sporting-Betle, 1-0
Hércules-Coruna, 2-0
Madrid-Osasuna, 5-1
Saragossa-Athletic, 2-5
Sevilla-Barcelona, 3-2
Donóstia-Oviedo. 2-0
Espanyol-Celta, 3-1
Resten eliminats Múrcia,
Sporting, Coruna, Osasuna, Sa
ragossa, Donóstia, Sevilla i
Celta.
Ccrrrespon jugar els quarts
de final, en virtut del sorteig
efectuat ahir:
Barcelona-Betis
Hércules-Valéncia
Madrid-Athletic
Oviedo-Espanyol
Els millors del Barcelona foren el
trío defensiu, sobretot Zabalo, Ven
tolrá, i Goiburu.
El camp de joc eslava enfangat.
Arbitra. regular, Escartín, que
arrenglerá els equips així:
Barcelona: Nogués, Zabalo, Aleo
riza, Santos, Pont, Pedrol, Ventea
rá, Goiburu, Morera, Ramon i Ga
banes.
Sevilla: Guillamón, Euskalduna,
Deva, Alcázar, Segura, Pede, Teja
da, Torrontegui, Campanal, Cortón
i Caneiro.
Ahir, al camp del Sans
L'Europa, !vencedor del Banyoles per cinc gols
a un, carnpl,c5 de Catalunya de futbol "amateur"
en unt partit
que 1 knora
Ahir la tarda al camp e fe la Ilnib
Esportiva de Sana davant 'nombrosa
concurréricia, s'enfrontaren . els fina
listas del camnionat de catalunya
de futbol organítzat per I la Lliga
Amateur Club Esportiu Europa i
Futbol Club Banyoles, car I1pions de Barcelona i Girona, raspe( lvament.
El partat, molt ben art trat per
cert pel senyor Gibal. d 1 Collegi
Amateur, tingué molts mor 'eras for
ça. iretéressants. En el prirr1.r temps.
sobretot, el joc bu que- can més
niveliat cale' no pas despréz, del des
cans, la qu'al cosa dona a rla parti
da una emoció molt viva, rnuix que
rnantenia ' incert el rasad' frat -final,
que, fina aleshores, si --bé Omb -ten
dencia "europeista", no-f5 lela mas
sa ciar, oimés si teman e te compte
que la tasca de-la línia, mi liana del
Banyoles, ,especialment del Imig can,
tre, s'impoaa en el darrer cl part d'ho
ra de la primera part, a le ptrem de
fer que la seva davantera, a lnse dtib
te el punt Inés, fluir; de 1" pip, arr-i
bés a combinar-se 8.mb cei eta trapa
i fina a xutar amb una citx%sió que
malauradainent per _a ells, ja . no
els veiérem en la resta del ! artita
Acaba aquest primer ten las amb
el resultat de das gols a un ,-; a favor
de l'Europa, marcats els dos !tprirnIrs
—els de l'Europa per Ca ziades
Barrera, i el tercer—el del Banyoles
—pez Pujol, el davanter ce. iktrel
model de correcció i
vencuts i vencedors
Represa la partida. s'imposá des
del primer moment l'Europa. I a me
abra que avançava anava desaparei
xent aquella incógnita del resultat
final per a debrar pas a un triomt
esclatant de l'equip "europeista", els
components del 4tial descabdellaren
un joc força ericaç i enseries no man
cat .cie "preciosisme", particularment
a la davantera, de la qua]: s.obresorti
rep. notablementf aixó no vol pas
dir que els alias ho fes.sin gens ma
lament, ans al contrari. paleáaren un
esperit dequip rernarcable—Coromi
nes i'Canyadea algunas jugadas deis
quals, prodigi i d'intuida
feren tambalejar -la fina aleshores
solida .línia mitjana del Banyoles,
aitte, insuficient per a deturar aquell
seguit de passades precises descon
certants, no trobaren en la parella
de defensas i en el portar en darrer
terma ,e1 recolzament necessari par
qué el dornini ."auropeista" no es
traduís en. un seguit de gola que no
sola. els treia .tota possibilitat de
triomf, sinó tarnbé de sortir del camp
amb un resultat segurament més d'a
corde ainb la valla que creiem té l'e
quip .que ha arribat a la final.
Coromines, aprofitant una passada
de Canyades, s'interna i afusella el
tercer gol. El mateix extrem dreta,
duna oportuna capcinada a un cór
ner tret per Juárez, marca el quart,
1 ClfrO, /In un xut !i' 1 creuat que
esportívítat
per igual
Canyades hábilment deixit passar
per entremig de les carnes, arrodoní
el triomf de l'Europa, merescut, par
qué en el transcurs de la partida pa
lee& ultra millor conjunt, una quali
tat de joc superior a la del seu digne
contrincant, del <mal hem de remar
car l'esportivitat amb qué es pro
duí sempre, la correcció de que dona
exemple, no sola en aquella moments
en que lógicament podien seguir ab
mentant les millors esperances, sino
també quan el resultat no els per
metía fer-se illusions de cap mena.
D'aquesta correcció i d'aquesta es
portivitat que joiosament remar quem—perqué la transcendencia de
la partida podia haver fet endurir í
fins embrutir el joc—, no hem d'ex
cloure l'equip campió, puix que tots
ola seus components es comportaren,
eambé, de manera que gairebé no
seis castiga un sol fould en tot el
partit.
A les ordres del ja anomenat senyor
Gibal, el Banyoles arrenglera Pau.
Planells, Estela, Cun, Pla II, No
guer II, Pagés, Ramon, Pujol, No
guer I i Pla I.
I l'Ealropa Llavorer. Ventura, Do
menech, Deprius, Cifré, Almiriana,
Coromines, Barrera, Canyades, Sarró
Juárez.
* * *
Tot just a,cabat el partít que do
naya el tltol de campló de .Ca,talu
2 ábril de 1934
A SARRIA
L'Espanyol &unto& el Celta •
després d'estar a punt
d'empatar
El partit celebrat ahir a Can Rabia
tenia el natural interés que es deri
vaya del resultat del diumenge an
terior a Vigo. Batut l'Espanyol per
un gol el diumenge aeans, calla que
ahir tricmfés per dos almenys per
classificar-se. La realitat, pera no
respongué a l'expectació. El partit
fou la cosa rnés anodina del món
i el resultat no va decidir-se fina als
darrers minuts.
EL PARTIT
A l'hora anunciada es presenten
els equips al camp. El primer de sor
tir és l'Espanyol, després ho fa el
Celta, i, finalment, surt l'arbitre se
nyor Iglesias — en lloc del senyor
Ostalé—. Tots són ovacionats.
Després de les salutacions entre
els dos capitans i l'arbitre, toca sor
tir el Celta, per?) aviat l'Espanyol,
per mediació de Prat, porta el joc al
tenerle, céltic, Contraataca el Celta,
i Pérez es veu obligat a intervenir,
allunyant el perill. A continuada
Bosch es fa amb la pilota i avança,
centra sobre gol i Edelmiro I, molt
opertunament, d'una capcinada, bat
Libo per primera vegada quan feia
una cinc minuta que havia començat
el joc.
Espanyol, 1 - Celta, O.
Aquest gol anima ambdós equipa,
i en un atac de l'E,snanyol Ignacio
es veu obligat a tirar la pilota a
córner. El domini és favorable ala
espanyolistes i Ignacio torna a in
córner en córner. Tira el castig
Bosch, i després de molas intents,
Cristia, xuta a fora. El Celta reacio
na i el seu davanter-centre avança
i des de Iluny llanca un xut fortís
sim, que passa per damunt del tra
vesser. El Celta dóna la sensació
d'ésser un equip perillós. Libo ínter
vé en dues o tres ocasions. En un
atac del Celta hi ha un moment de
perill per a la porta espanyolista,
amb motiu duna centrada de Vega
que reinata Marcial i que per poc no
marca l'empat. La Iluita va igualant
se i la partida es va presentant di
fícil per a l'Espanyol. El Celta con
tinua atacant i Marcial torna a su
ba- a gol, amb poca fortuna. L'Espa
nyol, de tant en tant, replica ala
atacs del Celta, i Libo es distingeix
en treure amb els punys diversas pi
lotes. Ara el domini és mes favorable
a •"Espenyol.
Eta espanyolistes eón castigats
amb un córner elle no porta conse
qüencies. Ara és el Celta qui Os cas
tigat amb un córner, que Libo salva
magistralment. A continuació ataca
l'Espanyol, i Iriondo perd una bo
nica ocasió de marcar. En un atac
del Celta, davant la porta de Flo
rença es forma un batibull 1 per poc
no obtenen gol. El partit va fent-se
interessant 1 el Celta domina. Polo
centra sobre gol i Nolete remata amb
el, cap,,Peraela,pllota, passa alta. Se
gueix atacant el Celta 1 en el rito
tnent que els gallees són davant la
porta espanyolista, l'arbitre asse
nyala el final de la primera part.
MIDO
En ésser represa la partida, el
Celta ataca, paró el tercet defensiu
espanyolista es mostra molt segur 1
desfá tot intent de marcar. Ea un
atac espanyolista Iriondo avança sol
i passa a Prat, el qual rápidament
torna la pilota a Irlanda i aquest
xuta fortíssim, paró Libo detura la
bala. A desgrat d'algun atac isolat
de la davantera espanyolista, el do
mini és encara favorable als céltics.
Maigrat aixó, l'Espa,nyol obté el seu
segon gol al cap de set minuta. Mar
tí, en aclarir un atac del Celta, passa,
a Iriondo, aquest al/81na deeldit
sortejant la defensa. d'un tret ras i
1collocat, va variar el marcador a
Espanyol, 2 - Celta, 0.
Aquest gol anima els jugadora es
panyolistes, que continuen atacant,
paró la defensa céltica está molt se
gura i fa oue la Huila vagi igualant
se. A continuado, Florença intervé
per detenir un xut de Gonzalo. Con
traataca l'Espanyol, i Bosch centra
sobre gcl. Edelmiro II falla el remat
i Edelmiro I també, per xutar alt.
El Celta replica, per mediació de
Polo, que rapidament centra, i Ma
chicha remata amb el cap, amb poca
fortuna. El Celta demostra desigs de
marcar, car ataca aferrissadament
la porta de Florença, i al cap de
trenta minuts, en un atac portat pel
seu davanter-centre Nolete, que cor
re la pilota cap a l'extrem esquerra,
centra a gol, i Machicha, oportuna
ment, remata la pilota i aconsegueix
marcar gol, fent variar el marcador
amb
Espanyol, 2 - Celta, 1.
Aquest gol del Celta equival a un
empat, després del partit jugat a
Vigo, i la Mata esdevé molt alteres
sant. L'Espanyol ataca i el Celta és
castigat amb un córner, que no dóna
resultat. El Celta ataca i porta la
pilota fins a la porta de Florença,
que contínuament es veu amb serio
sos perilla. En aquests momento, el
domini és favorable al Celta, Edel
miro II i Bosch canvien de 'loc.
Bosch avança, i al cap de 40 minuts,
d'un xut formidable aquest jugador
aconsegueix el gol que serveix per a
eliminar el Celta de la Copa d'Es
panya.
Espanyol, 3 - Celta, 1.
No obstant el Celta segueix mos
trant-se
Per fi, quan no ens podiem treure
l'ai! del damunt, el senyor Iglesias
assenyala el final de la partida.
Els equips eran:
ESPANYOL: Florença, Mas, Pérez,
Martí, Soler, Cristiá, Prat, Edelmi
ro I, Iriondo, Edelmiro II i Bosch.
CELTA: Lilo, Ignacio, Valcárcel,
Armando, Vega, Pirieiro, Machicha,
Gonzalo, Nolete, Pirelo i Polo.
Els millors: per l'Espanyol, Bosch,
Martí i Florenca, i pel Celta, -Lilo,
Vega, Ignacio, Valcárcel i els dos in
teriors.
L'arbitre, senyor Iglesias, bé.
OCELL
nya al Club Esportiu Europa, ens
atanaarem al senyor Francesa Guer
ner, digne President de la Lliga Ama
teur de Futbol, amb prec que ens
donés la seva impressió del matx.
El senyor Guerner, amablement, ens
digné:
—Em satisfa moltíssim la correc
ció amb que s'han prodult ambdó,s
equips, l'un digne de l'altre. Em sa
tiara, també, el comportament del
públic, no solament el que, com es
natural, ha vingut a veure guanyar
els seus, i d'ad que els hagi enco
ratjat tot el possible, sino el que
podriem dir-ne "neutral", el qual
haurá pogut veure la injusticia que
es comet en no donar al futbol
"amateur" tata la importancia que
realment té.
—?Heu trobat facilitat per a l'or
ganització d'aquest partit final?...
—Facilitats de tot ordre, en tota
hom. No solament per a aquest partit
final, sinó per als anteriors i tot.
Digueu que trobo una bona disposi
ció, un esperit diguem-ne conciliato
ri en tots els assurrnetes de la Lliga
Amateur, que em tenen encisat.Fins
ara almenys, a la Lliga Amateur
no he topat sinó amb veritables es
portius.
—El campló de Catalunya pren
drá part al campionat d'Espanya?
—Naturalment! Feía tres anys que
el campió de Catalunya no pocha
concórrer a la competido peninsu
lar, parqué quan ací donavemel cam
pió... el campionat havia acabat!
Enguany, no. Catalunya ja té el seu
campió—no cal que us digui el que
m'agrada que sigui l'Europa, pel que
ha estat, pel que és i pel que pot és
ser...—, i c,om que tot just ara han
començat les eliminatóries, Catalu
nya hi prendrá part tot seguit.
SS *
Hem deixat el senyor Guarner
hem entrat a veure el senyor Gíbal,
a qui hem felicitat pel seu arbitral,.
ge. El senyor Gibal s'ha manifestat
molt satisfat del comportament
d'ambdós equipa que li han facili
tat la tasca, i del públic. També ens
ha dit que creu l'Europa merentedor
del triomf, si bé el Banyoles no me
reixia, potser, un resultat tan dur.
• • •
En els vestidors del Banyoles hem
tingut ocasió de parlar breus mo
ments amb el senyor Jaume Cristina,
president i "víctima", alhora, segons
en mateix ens ha dit, del club fina
lista.
—Cree merescut el triomf de l'Eu
ropa, parqué és sonsa dubte més
equip que el nostre. El resultat, pera
el considero excessiu. Una diferencia
d'un panoli de gola, com máxim,
diría més exactament quina és la
que separa ambdós equips. Crea, tam
be, que ha influit en aquest dur re
sultat que hem "encaixat", la lesió
soferta, tot just comenlat el partit,
pel nostre defensa dreta.
—Rea més a dir...?
—Si. Que, com haureu vise, sabem
perdre. Sabem ésser esportíus al
cemp i fora del camp. I ara, ja fora
del camp, on hem estat batuta la
nostra simpatia per l'equip vencedor
1 el nostre reconelxement a tot el
públic, que ens ha tractat com ja
esperavem dels aficionats barcelo
nins.
* * *
Prop 'del senyor Cristina, Pla /,
extrem esquerra i capita de l'equip
del Banyoles.
—?I vós, que, teniu quelc,om a dir
per ala lectors de LA RAMBLA?
—Jo com l'amic Cristina, cree un
xic exagerat el resultat. Peró ern
conformo pensant que hem arribat
allá on volíem: a la final. Ara tots
els nostres entusiasmes—i el nostre
joe, parque avui hem tingut molt
mal dia, ho podeu creure,..—per al
torneig de classificació a la segona
categoria preferent.
* * *
'En es vestidors de l'Europa—l'a
legria regnant en els quals renun
ciara a descriure, parqué ens ocupa
ria un espai considerable—hem po
gut treure unes poquíssimes parau
les al senyor Francesc Sugot, Presi
dent del Club; Canyades, capita de
l'equip, i Mauricio, entrenador.
Aquestes:
—Fa anys—ens ha dit Mauricio
que a Catalunya, per les causes que
siguin, els equipa professionals no
han portat un títol peninsular. L'Eu
ropa fará toas els possibles parqué
vingui a casa nostra el de campions
d'Espanya "amateur".
—Amb paciencia, amb sacrificis,
amb l'esforç de cada dia—ha dit
Sugot—anem posant els fonaments de
l'Europa de demá, que será, si més
no, l'Europa d'ahir. Aquest Europa
d'avui ens omple de joia. Peró els
que hem estat, mm 1 serem "euro
peistes", a les madures i a les ver
des, tenim una missió a complir. I
la complirem!
--Som campions de Catalunya,
amb aixó está dit tot. No recordo
exactament quants partits de cam
pionat hem jugat. Sé que són malta
que no n'hem perdut un de sol. ?Que
altos dios hem jugat millar? Potser
sí. Pero les ganes i l'esforc han es
tal els mateixos. Tot l'equip—ha aca
bat Canyades--está contentíssim: pel
Club, per la Junta, per nosaltres ma
tebros, i, sobretot, per Mauricio, que
tant fa per tots i el qual tots esti
mem com un segon pare.
* *
Ha acabat Canyades, i amb les sa
yas paraules, transcritos al peu de
la lletra, acabem aquesta informació.
PARDAL
Majestic Hotel
1 RESTAURAN'_.
Coberts a 10'50 ptes. i a la cart
Plata regionals. ExceHent cuina
Servei perfecta - Salons per a
Boles festes
()muestra Preus ii
1
¦
2 abril de ,totil4
Les nostres campanyes
Un comunicat deis pilots
civils catalans
Hem rebut a aqueata Redacció el
comunicat que publiquein a conti
nuado:
Sr. En Francesc Serinya.
Ciutat.
deVguodlgauatteanmciicó: i Haemmb lIalemgiát xiammab sala tisfaccío, el vostre intereasant es,crit
vas!", pu"bAlivciaatdoarsLAcivRiAl,MrBnoLbAilietzl eu19
de marl.
fSineUtreisnreyasásg,ardaliaam sb'oesntrasinccoeroapmereanctió, amdeics '/ are article haalaconioncsitdrait caaumsba, eell vcoos mançament d'una actuació enérgica
a continuada per intentar acabar
'amb aquest estat de coses tan yergo
anyós. La "Unió de Pilota Aviadora
Civils de Catalunya" i la "Liga Es
a panola de Pilotos de Aeroplano",
.completament d'acord i plenas d'en
tusiasme, estan decidides a actuar
en tots el campa i en tots els aspec
tes.
Pel otee fa referencia a Catalunya,
no tenim cap recança, els primero
pasos han estat falaguers i ben sig
nifieatius: el Govern de la Generali
tat de Catalunya ha reconegut ofi
cialment la nostra "Unió de Pilota"
li ha concedit el seu alt patronat
ge; aied mateix ha nomenat dos pi
lota civils catalana per a ocupar els
dos primera canees técnica de ra
viació autónoma.
Repetim el ncstre més profund
ag,raiment i us preguem que conti
nueu ajudant aquesta campanya tan
justa, l'únic fi de la qual és la digni
ficació de la nostra classe i el pro
gres de l'aviado a Catalunya i Es
panya.
Vostres bona amics:
Jaume Camaresa, Alfred Dome
nech, Joan Balcells, Lluis Aguilera,
Josep M. Carreres, Merla Foyé, An
toni Armengué, Francesc Cabree*,
Manuel Trilla, Eduard Balet, Josep
Canudes, Albert L'ea, Antcni de Gaz
tallando, Joan Escola, Alfred Davins,
Josep M. Maurain, Josep Andreu,
Enric Cera, Joaquim Sangenís, Agua
tí Barangé, Adolf Sobirana, Joan
Bertrand, Mari-Pepa Colomer, Josep
iM Careaga, Pere Andrada, Marta
Bigorra, Guillem Xuclá i Lluis Foyé.
* * *
Es amb veritable satisfacció que
reproduim aquest comunicat, no pea
que pugui representar d'elogiós per a
LA RAMBLA, sino perque realment
sembla alee els pilota civils estan dis
posats a actuar, i a desfer-se de la
tutela que han estat sotmesos fins
ara.
Ignorem eLs procediments que pen
sen emprar per a sortir-se're amb
exit. El mal té arrels molt fondes i
solament una acció de conjunt, con
tinuada, els pot portar al triomf de
finitiu.
Arreu de la Península hi ha Aeri
Clubs alíe deuen comptar amb socia
pilota aue es troben en iguaLs cir
cuenstancies que els pilota catalans.
Cal rernoure l'ambient massa endor
miscat d'aquests centres aeronáutica
i fer-los vibrar amb energia. La cau
sa és justa i el telet, fácil de defensar.
Procuren, amics. remoure les cona
ciencies de tots els pilota civil. al
mateix temas aue heu de gestionar
prop dels representants del país a les
Corta, aue us ajudin en la vostra
obra de dignificació de l'ofici.
Pel que respecta a la Generalitat,
i tota vegada que és aludida en el
comunicat, hem de reconéixer el bon
desig demostrat des d'un bon comen
çament. El que cal és que la labor
que es porti a terme des d'aquest
erganisrne oficial, no pateixi del de
fect.e que és comú a la majoria d'ins
titucions publiques: el favoritismo.
A Catalunya hi ha gent preparada
per envestir els problemas més com
plexos de l'aviació; aquests individua
en el seu ternos han d'ésser cridats
a collaborar sense tenir en compte
simpaties personals.
Estem en uns moments d'organit
zació, i per tant, en els moments
mes difícils. Del aue es realitzi ara,
en poden esdevenir encerts o errors
irreparables, per aixo ens permeten
recernanar seny i .sentit cornú; amb
aixó sol nodrem anar molt endavant.
La propera setmana, ens ocuparem
de l'Escola d'Aviació Barcelona.
SPRINT
Torneig Copa
"la rambla"
RESULTATS D'AHIR
U. E. Gracia, 6 - Martinenc, 1.
C. E. Grecia, 1 - Gaya, O.
F. C. Olesa, 1 - Viladecans. 1.
CLASSIFICACIO
U. E. Gracia 4 2 2 0 15 9
F. C. Olesa 4 1 3 O 10 5
F. C. Viladecans 4 1 3 0 8 6
F. C. Gaya, 4 1 2 1 6 5
C. E. Gracia 4 1 1 2 6 14
P. C. Martinenc 4 0 1 3 5 14
4.5
•
ENTORN D'UNS RUMORS
Un cas a la Federació
Catalana de Futbol
La setmana passada donávem, a
títol de rumor, la noticia que a la
Federació Catalana de Futbol pas
saya quelcom de greu que no tenia
6 res a veure arnb l'esport. El rumor,
5 deiem, era duna certa gravetat, i
5 per aquest motiu no volguérem és
4 ser mes concreta en espera de con
3firmar i completar o desmentir les
1 nostres referéncies.
"'stVut"Vidclefel"-áfilatia?—que el ru
mor que arriba fina a nosaltres era
del tot fonamentat. Dissortadament,
el fet greu que insinuávem és cert.
Tenim, peró, noticies que la situació
plantejada per °Jaleen fet en el si
de la Federació Catalana de Futbol
quedará arranjacla aguaste setma
na. No cal dir com ens pleura que
es trobi una solució 1 és per con
tribuir a la realitat d'aquest desig
que avui no voleen ésser més explí
cita.
D'OLESA DE MONTSERRAT
Olesa, 1 - Viladocans, 1
Partit presenciat per nombrosa
concurrincia, és de planyer que hagi
tingut un descabdellament que no
ha pogut plaure a ningú, puix que
la seva característica més accentua
da ha estt la violencia.
Bona part de culpa correspon a
l'arbitre senyor Romano, que no ha
encertat a imposar-se.
L'encontre ha finalitzat amb em
pat a un gol, marcat ner Bonfill el
del Viladecans i per Montsec el de
l'equip local.
El Viladecans arrenglerá Bellver,
Den, Alavedra, Brull, Bernades, Gar
cia, Busquets, Sospedra, Bonfill. Co
nesa i Miarnau.
I l'Olesa: Jansana, Mas. Sánchez,
Ribes, Sancho. Canela, Berenguer,
Colomer, Vinyals, Simon i Montsee.
AL GUINARDO
U. E. de Gracia, 6-F. C. Martinenc, 1
Al camp del Guinardó, ahir a la
tarda se celebra un fort encotre en
tre el Martinenc i el Gracia.
Al cap de 20 minuta de començat
el joc, Torró marca el primer gol
per als graciencs; acto seguit, Mon
taner fa el segon i Castro el tercer.
A la segona part, el Martinenc juga amb nerviosisme. I és ara quan
el Gracia s'imnosa i fa tres gola
eennlosers"..dePElolcMreasaubrtaliltneaaet-nécds,'afdcaoannbcaesrl, e6dl-e1. p1a—rthiot,
Els equipa:
U. E. de Gracia. nReuzb,ioF,ierMa,unPtuajnoe!,r, NT—aovrarMórr,aeytBoel,a,lMaJdiimareés,1
Castro.
Martinenc. — Sales, Andreu, TaSraímn,peIVdrIoor,gaBdoa.rcHonesr, nandez, Elizegui, Pone. Marcos i
Abat.
C. E. de Grada, 1 - F.. Gaya., O
Partit de futbol que tingué 'loa
ahir al camp del club esmentat en primer lIcc, corresnonent al torneig
de la Copa LA RAMBLA, partit ju
gat amb duresa i domini altern per
ambdues parta. El Grácia marca el
HOQUE' FEMENI
El Club de Campo guanya
l'Atlántida de Vigo en par
tit de Campionat d'Espanya
Madrid, 2. — Per cinc gols a se
ro l'equip femení de hoquei del Club
de Campo de Madrid vence l'.Atlan
tida, de Vigo, en partit de campio
nat, d'Espanya.
La Huila es disputa, al terreny del
Club de Campo.
Fina al descares les madrilenyes
havien aconseguit tres gola, obra de
Josefa Chavarri. En la continuació
n'obtingueren tres mes, per mitjá de
la mateixa jugadora dos d'ells, i Val
desaurin.
El Club de Campo juga, tot ron
centre al terreny de les jugadores
de Vigo, que no les molestaren un
sol moment.
Arbitraren ola senyors Barrio 1
Alvarez.
Destaca sobre totes Josefa Cha
yerra
BOXA
Paulino Uzcudun molestat
per la suspensió del seu
matx amb Schmeling
Sant Sebastiá, 2. — El campió es
panyol Paulino Uzcudun es mostra
profundarnent disgustat per l'ajor
nament del seu matx contra l'ale
many Max Schrneling, disgust que
augmentá ahir en rebre noticies que
el citat encontre no podrá celebrar
se fins al vinent mes de maig.
Hl ha la possibilitat que la gran
reunió pugilística de Montjuic se
celebri diumenge vinent amb el ma
teix programa, substituint el púgil
alemany amb un excellent boxador
contractat a Anglaterra. 1 J5SIP TOBREITE Sith
I °mor - n a e Fí - 1 qu -lit ot qu
Despatx per a veins: De 3 a 9
Sardenya, núm. 287, 4.rt, 2.8
I Teléfon 53993
3 BARCELONA
-..~.-.~.......~.......~.....-...........
o
o
gol per obra de Batista, d'Im xut
creuat a l'angle.
A la segona part, l'arbitre anullá
un gol al Gracia, injustament. Els
del Gaya juguen brut, i l'arbitre
n'expulsa un.
Els fanática del Gaya, envairen el
camp aleshores i agrediren l'erbitre,
i el partit fou donat per acabat quan
encara mancaven 10 minuts.
la rambla
Els esports
BOXA
La lesió de Max Schmeling
ha obligat a ajornar el gran
combat de diumenge...
„. peró és possibe que es taci la gran
reunió, substítuint l'ex - campió mun
dial per un altre púgil de primer rengle
La reunió de dímecres passat a VOlympia: Martínez d'Aliara perdé
el seu títol davant Marcel Thil; Gircriés ja no és campió d' -Europa?
Quan ja els treballs d'orga.
nització de la magna reunió del
próxim diumenge tocaven a la
seva fi i tot feia preveure que
l'éxit més esclatant coronaria els
esforços de l'organització, Max
Schrneling en un entrenament
tingué la dissort de lesionar-se
i el combat Uzeudtin-Schmeling
va haver d'ésser ajornat ja que
. la qesió de l'ex-campió mundial
Ii exigeix unes setmanes de re
pós absolut.
En principi es digué que la
magna reunió del próxim din
menge havia estat ajornada, i
així ho comunica, oficialment
l'empresa "Olympic - Ring",
peró posteriorment hom va fer
veure als organitiadors la con
veniencia de no suspendre la
reunió de l'Estadi a fi de no
restar brillantor a les fe5tes del
tercer aniversari de la Repúbli
ca, i a l'hora que escribim
aquestes radies es fan gestions
per a portar un adversari per a
Paulino Uzeudun que sigui
digne del púgil base.
Ni caldria dir que trobem
que és un erran encert el d'in
tentar donar la reunió, tot i que
no es pot comptar amb Max
Schmeling per a aquesta data.
La reunió de boxa anunciada
per a diumenge ha d'ésser la
iniciació de les festeS i el que
ha de portar major afluencia de
forasters a la nostra ciutat. Per
tant, la suspensió d'aquest acte
esportiu perjudicarla notable
ment la brillantor de les festes
de primavera.
A part d'aixó, cal considerar
les raons d'ordre esportiu que
aconsellen la no suspensió de
la reunió. D'eneá, que es comen
ça a parlar del combat Uzcu
dun - Schmeling, s'ha parlat
molt de Max Schmeling quan
en realitat la celebració d'aquest
combat a qualsevol ciutat de la
Península intere,ssa més per la figura de Paulino que no pas
per la del campió alernany. ? Per
qué, dones, no es pot buscar
un substitut a Max Schmeling
i donar igualment la reunió ?
? I encara, és que la reunió
només interessa pel combat
principal ?
Si a Paulino se li porta un
bon adversari — que no hi ha
dubte que se li pot portar — la
reunió és pot celebrar igual
ment i si bé no tindrá la impor
táncia que Ii donava el combat
Uzcudun - Schmeling, no per
aixó deixará d'interessar als
aficionats.
* * *
El millor combat de la vet
liada de l'Olympia fou el que
disputaren Barranco i Martín.
Guanyá l'aragonés per la seva major experiencia i perque és
un xicot molt sencer. Aguantá
el punch de Barranco amb ?Mi
ta moral i quan estigué tocat
va saber capejar molt bé el tem
poral. Al seu tom capejá a Bar
ranco amb molta duresa i com
que aquest no está encara prou fet, no li fou possible aguantar
se en el mateix to del seu ad
versari. Tot amb tot, Josep
Barranco no s'ha pas de des
animar per aquest resultat ad
vers. Del que més s'ha, de
preocupar és de minorar les se
ves facultats assimilatives, avui
tan nnigrades. El dia que pugui
aguantar bé les escomeses deis
punchens del seu pes, Barranco
será el que tots esperem : un bon exponent de la boxa cata
lana. Cal, per?), que els que el
guien no vulguin anar massa
de pressa.
Xavier Torres vence al ne gre frances Henry Sóya. Gua nyá només per punts, ja que
aquest negre és poe menys que
impossible batre'l abans del
límit. Amb tot, Torres ens do
la grata sorpresa de presen
tar-se tan millorat, tan pulit,
tan diferent d'aquell Torres que
coneixlem, que ara sí que po
dem .air que ja tenim un substi
tut digne pel cha que Josep
Gironés. el carnpionissim, inicii
la davallada.
Antoni Horas després del
Seu triomf damunt Irastorza
s'apuntá un altre exit en posar
k. o. en una sola represa a Mo
rales. Les protestes de bona
part del públic que creia que
Morales podia seguir les 'lluites
eres sembla injustificades. Qual
sevol que conegui bé a Morales
convindrá amb nosaltres que el
púgil d'Almeria és prou espor
tiu per no caure en falles com
aquesta. Estiguin segurs els
que protestaren que si Morales
no hagués estat k. o. no s'hau
ria deixat comptár l'out fatídic.
Quant a Horas, tic) sembla aven
Iturat de pronosticar:ti un rápid
encimbellament -fins els lloes
més destacats de la seva cate
b _
Lozano debuta com a pes
gall clavant Legras, el francés
que a Madrid féu tan bon corn
bat arnb el campió Sangchili.
El francés abájdoná davant
Lozano a la ciniluena represa,
i resultá poe adaselaeri per al seu
vencedor. Lozanc, sense els
inco_nvenients qu'eti represen
tava l'hat-er-se de mantenir dins
el pes mosca, va poder huir el
seu agradable estil arnb la ma
teixa agilitat i seguretatde quan
era el rival més destacat del
campió Ortega, amb el canse
güent augment de punch. De
eididamInt, en el. pes gall els I
eatalansItindrem tombé un boa
represenitant.
* * *
Martínez d'Alfara perdé da
vant Mareel Thil el seu títol de
eampió d'Europa deis semi
pesats, peró contra el que
creiem, el perdé d'una manera
ben irregular. El director de
combat, un tal Sermonetta, el
desqualifica per boxa irregular.
El públic acollí la deeisió amb
una protesta formidable, i tots
els diaris s'han pronunciat con
tra la injusticia del fall. Es de
creure que fins el propi Jeff
Dicksson den haver reconegut
la improcedencia de la decisió
d'aquest refli italiá, per quant
ha estat signat un cornbat re venja del que comenten).
Esperen) que Martínez fará
els impossibles, quan Ii donin
l'oportunitat per a recuperar
agust el títol de eampió d'Eu
ropa deis semi-pesats.
* * *
Un collega deja ahir que és
probable que Gironés leagi per
dut el seu títol de campió
d'Europa per quant l'havia
d'haver posat en joc abates del
passat dia 28, davant el belga
Machtens.
Cas que aquesta notícia es
confirmi, és de suposar que el
nostre campioníssim tornará L
a ésser designat per la I. B.
u.... i que sabrá ferse una ve- 1
gada més amb el títol.
QUENSBERRY
DARRERA HORA
CONTRA EL QUE S'HAVIA DIT, EL DIUMENGE
VINENT NO Hl HAURA REUNIÓ DE BOXA
Max Schmeling surf
aquesta farda cap a
Alemanya
A primera hora d'aquesta tarda, ens comuniquen que,
contra els rumors circulats durant el dia d'ahir, no s'ha organitzat cap reunió pugilística per al dimnenge vinent
en substitució del combat Uzeudun-Schmeling.
Per altra banda, els orgamtzadors d'aquest combat
ens anuncien que l'ex-campió del món Max Schmeling surt
aquesta tarda cap a Alemanya, ço que equival a dir que la
gran reunió anunciada queda ajornada indefinidament.
No cal dir com ho sentim.
1
Fábrica de Medal les i Copes
per a concursos d'esports
Vda. E. Segura.-Ciaris, 19
Equip de la Univereatat de Barcena que alelr ra batre el "record"'
d'Espanya de 4 x 400 relieves
PER PRIMERA YEGADA...
Universa& de Bolonya
niversiiat dz Barcelona
•Resultats esportius csplendids en la primera aventura
i que pot ésse,r l'inici d'una, nova etapa
D'aquestes festes de Pesque els
estudiants n'han tret un proíit mea
xim. La idea, esdevinguda realitat,
de celebrar competicions esportives
entre universitaria ha tingut un
éxit remarcable dina •
l'ambient, en
qué es mouen les grana rnanifesta
cions' esportivés. Manifestadores es
portives plenes d'entusiasme i arab
un remarcable encert d'organització.
Tenis, atletiame ,1 aaatació. -Tres
branques de l'espera A nosaltres eres
toca de comentar la darrera que
heni seguit amb gran interés.
Piscina del Club Natació Barce
lona. Teatre de les grana gestes
aquatiques, de revelaciens i de mos
trar-se una potencia davant els al
tkes que marquen el ritme.
Dissaate els estudiants encetaven
la seva historia acuática dina el
mara ore la natació havia triornfat.
Aquest Bolonya -Barcelona semblava
per a tothom una çosa estranya i
• ádhuc extraordinaria. ?Marcaran els
nostres -uniVersitaris les petjacles dele
seus cornpanys internacionals, fent
que l'espart entri de pie a la Uni
versitat? sPodran lligar-se en com
panyonia per tal de desplegar les
activitats esportives, tan unides a la
cultura intellectual? El primer in
tent s'ha guanyat sense deixar lloc
a dubtes. Només s'havia de veure
l'ambient caldejat de la piscina per
constatar que la joventut universita
ria sent i viu l'esport. Les ovaciona
espontanies a vencedora i vençuts,
l'aire emir, que dominava, la since
ritat i la senzillesa de lacte era
per ell sol capee, de posar esperan
ces en una elements que fina ara no
s'havien organitzat
L'espectacle era ja de si enlluer
nador. L'organització dels estudiants
podia sentir-se satisfeta. L'éxit anava
a cor que-vols. I damunt d'aixó, en
cara, unes nuites esportives magni
fiques, nobles, traduides en marques
interesaants, arrodonint així l'éxit
absolut d'aquest Bolonya - Barcelo
na, inici duna nova expansió.
Nova vida a la Universitat. Els
elements disseminats en clubs poden
fer un dios admirable. Toca a ells
donar-los la vivacitat i el dinamisme
en qué es veuen empesos per a tor
nar a reincidir. La seva trajectória
és marcada és un Ilunya, brillant i
fructífer alhora. Cal no desaprofitar
el camí començat, fent que els cor
renta d'aire renovadora es vegin
em'colcallats per l'entusiasme i l'en
cert que han voltat l'intent i realit
zacio de la nova tombant
* * *
Si l'exit d'organització i les ganes
de fer-ho bé han sortit a la perfec
ció, en l'ordre esportiu ha estat su
perior. Els universitaria catalana te
nen un bon equip de conjunt. Figu
res destacados de la natació, juniors
i debutants que són prometenea
d'un denla enlluernador, han fet la
seva presentació com a universitaria
amb tots els honors i geles que l'acte
primer els comportava. Individual
ment causaren una gran impressió,
palesant en tot moment que la dife
EquiP atkétie de la Vaiy_ereitat de Beleaya, que ahir Ueút contra
.Montjuic
l'equip de la 'lastra
(Foto,
Univel si tat, a
Berd-Buyorn) 1
rencia entre ells i eta seus companys
d'estudia era de fácil compareció.
Les provea de 50 metres, 100 lliure,
400 lliure i dors eren victóries cata
lanes després d'unes lluites magnifi
ques. Braça de pit i ola dos relieve
menta, de la banda de Bolonya, per
acabar en el partit de water-polo,
sense historia per cert, ore la poten
cia deis de Barcelona era traduida
per un daten a can aciaparador, dife
rencia duna classe de joc manifes
tada en tots els aspectos del partit,
desenvolupat en continu domini, car
fou ben rara la vegada que la bala
. s'escapava de mig camp. Una idea
1 d'aixó és que Sunyol, portee- catalá,
1I retinaué la pileta a les seves mares una sola vegada, i encara grácies a
un servei del seu propi defensa.-
Resultats esportius dignes de com
pareció. Lepage, Sabater, dos valora
que enguany iniciaran el caaní de la.
internaeicnalitet foren els acapara
dora deis primera llocs, amb temps
que són un preludi del que són ca
papos de fer, i encara darrera seu
Bonacasa, Canela, Manes, els quals,
representant la Universitat de Bar
celona, feren una sortida de cavall
siciliá per a mostrar-se en tot,s els
seus aspectes de grana nedadors.
En water-polo no existí la lluita.
El plat fort catalá desbordava la
bona voluntat dels visitants, fent que
el conat de Iluita resultes duna se
veritat pot,ser excessiva per als Visi
tanta, i que de passada servís per a
Ilançar als quatre venta alió que llena
dit sempre, Que la válua del water
polo catalá és un fet consumat, i que
ara, en els Campionats d'Europa,
será qüestió de revalidar-lo d'una
manera clara per tal de sentar un
prestigi adquirit en uns quanta anys
d'experiencia sana e alliponadora.
Fila universitaria italiana, pel que
a simple vista i a través d'un fes
tival hem vist, el seu fort són les
curses de velocitat i d'especialitat. La
dura lluita que presentaren en els
50 metros i 100 lliure, la victoria en braga de pit, no els fa caure en cap
desprestigi. Bons elements desplaça
ren. Pepe, Roberti i Dragagna foren
els que millor impressió causaren,
fent que l'atenció es condenses en
ells. Foren Pepe i Roberti els que
actuaren en vencedora en els relle
vaments, rellevament en Lepage i
Sabater. per cansament, o bé per
reservar-se el primer, per al water polo, trobaren manera de triomfar
davant un conjunt que malgrat la
voluntat dels participants, no era la
genuina deis catalana. La marca só
lida és, pero, bona, i palesa que
abans de venir a lluitar la prepara
ció ha estat eficient i amb mires a
deixar una bona reputació.
* * *
Llastima que només s'hagi celebrat
un festival. L'anunci de l'encontre
era per a omplir i vessar dues re
cuunriot,nsp.erUo,n dperovgirsaumalaitatbei ndecofmonbsineats, portiu interessant, era temptador a
no poder més. Hem hagut d'acon
dteens,tarp-enroo,s daemtboteusnma anveetrlelsa.daa.la Gunrai
lvlearnsçitaatria, la natació catalana s'ha a la recerca duna brenca qAuqeuelsat fpeosttivaajludar formidablement. cal remuntar i mmaanrcteanuirna fita. que en tots els
seu graus, per aixi aplegar en la gran familia aquatica, la nova fa
ceta avui oberta, després del matx
Bolonya-Barcelona.
LLORENÇ GIBERNAU
FULLA
d14z.14 CA NIGÓ
/a millar, la mes iat
o, suau i la mes ben ki.0.41/ feta
Fa bricada
a Catalnya
Es ven a tetes les
pones Perfume
ries, ganiveteries i
Estanca
10 Fulles «Canigh • UNA pesseta
e jkip 64, 4111t,
%40
BOL
A SABADELL
El Sabadell bat el Sans
per 3 gols a 1
Ahir jugaren a la Creu-Alta un
encontre amistes els primers equips
del Sans i del Sabadell. El descabde
Ilament de la partida acusá un mar
cas domini del Sabadell a la pri
mera part durant la qual demostrá
una galesa superioritat damunt el
seu adversari. El segon temps, en
cansi, fou més aviat favorable al
Sans. els components del qual juga
ren amb un entusiasme superior ala
sabadellencs.
A desgrat de guanyar el Sabadell,
el públic local no sortí gaire com
plagut de l'actuació del seu equp, car
després del mig temps no s'esforçá
gens ni mica per a obtenr el triomf:
rnés aviat semblava que jugués úne
cament per compromís. Al cercle lo
cal lugava per primera vegada el
davanter centre Sants, el qual no
.demostrá altra cosa que una cena
faceitat en xutar a porta, perb fa
llá com a distribuidor de joc. Este
ve actua d'exterior dreta, per veure
si resolia el problema que de temps
ve preocupant la Junta del Sabadell;
per un sol partit no es pot dir gran
cosa, encara que deixa entreveure
que acostumat en aquell lloc pot do
_ nar bon rendment. L'altre exterior.
Perera, tingué una primera part
: ben reeixida, peleo a la segona els
seus companys el deLearen llargues
estones sense donar-li joc, i no po
• gué fluir-se com de primer. Calvet
-
.
• a Barcele. amb el tecnicisme de sem
i' :ere, pene amb poc oportunisme.
Mota i Grácia excelliren palesament
a la linia mitjana, en la qual Deme
- ere evidencie, molt desentrenament.
Molt bé Lledó i Forniés, i complidor
el reserva Garcia.
El Sans estigué discret al primer
temps, durant el qual no tingué al
Lre recurs que batre's a la defensi
va; després semblá tot un altre
' equip, fins al punt que en molts mo
caents portá francament la inician
, va del joc. El gol que aconseguí en
aquest temps el tena ben merescut,
. a no ésser la bona tasca de For
- Mes, d'altres n'hauria marcar,. El
San.; mes aviat es destacá pel joc de
conjunt, a que individualment no
poden fer-se gaires excepcions; Folc,
Aparici, Escolá i Busquets foren els
Mariner no trobá cap mena de de
ticultat en l'arbitratge.
Composició deis equipa:
Sabadell: Forniés. Morral (després
Grácia), Lledó. Grácia (després
García), Demetri, Mota, Esteve, Cal
ver.. Santa. Barceló 1 Perera.
Sans: Escoda. Aparici. Reineis,
Leen. Burguete (després Magí), Bus
quets, Folch, Amposta, EscoLe, Ros
snyol (després Figueres) i Valls.
El primer gol l'obtingue el Saba
dell al cap de e-uit minuts de joc, en
una rápida rematada de Santa; tot
seguit es lla.nearen dues pilotes de
rece contra els visitants, que no
donaren resultat.
El joc es desenvolupá favorable al
Sabadell. perb amb una evdent man
ca d'encert deis davanters; mancava
poc pel mig temps quan es produí la
jugada que valgué el segon gol, el
qual fou degut a Sana.
Es reprengué la %eta amb una
ofensiva deis vsitants que durá llar
ga estona, 1 posá constantment en
perfil la porta local, la qual cosa
don á lloc a qué es luís el porter sa
badellenc. Era ben entrada la segona
part, 1 encara el marcador assenya
lava dos gola a cap a favor del Sa
badell, i llavors Figueres marcá ln
nc gol del Sans. Dos minuts després,
Mota entreva el tercer del Sabadell,
en una avançada tan rápida com des
concertant
Els última moments foren favora
bles al cercle local, pene la defensa
forastera es basta per a no permetre
que el seu mere fos novament tras
passat.
P. F.
A MATAR°
Iluro, 3 ; Badalona, 1
Ahir tingeaé lloc al canee de VI
luro de Mataró aquest partit. Era
organitzat a benefici de la Mutual
de Jugadora de Catalunya. Fou de
doldre que a aquest acte el públic
no hagués respost com altres vega
des que s'han celebrat actes sem
blante.
Anant al que fou el partit hem
de manifestar, malgrat no estar cap
deis dos equips en les condicions
de les passades lluites en les
quals uns i altres es disputaven afer
rissadament la suprernacia futbolís
tica costenya, que ens feren pasear
una bona tarda.
El joc no es mogué per res del
caire amistós. El domini bou alter
nat. La victória es decantes a l'e
quip que tingué més encert a apro
litar les oportunitats. Com deixem
entreveure, el coneint de cada onze
fou defectuós, perb cal fer constar
el sobresortiment d'alg,una indivi
dualitat.
El Badalona va ésser el primer de
Ser funcionar el marcador, al cap
de quinze minues de joc del pri
mer temps, en una cornbinació de
la davantera blava. Josa l'obté d'un
bon xut.
L'Iluro aconsegueix eempat poc
abans d'arribar al descaas; n'es
l'autor Garcia en desviar un centre
a gol de Montalban.
El alerce dos gola que donaren
la victória ala locals foren marcats
el primer duna maja volta de Gar
cía, i el segon per Judici.
Els equipe, sota les ordres del se
nyor Mallorquí, s'arrengleraren de
la manera següent:
Iluro E. C.: Blasco, Borrás, Man
rubio, Vela. Mariages, Amat, Mas,
Gregori, Garcia, Judici i Montal
ban.
Badalona F. C.: Naves, Güell,
Camacho, Calderón, Gil, Betan
court, Pujol, Zabalo, Josa, i Juliá.
L'arbitratge bu encertat i bo.
El públic sortí força complagut de
lacte,
BIJAVISTA
A SANT MARTI
El Torneig de la Mutual Es
portiva el guanya el Júpiter
C. E. JUPITER, 2
F. C. MARTINENC, O
La sort va fer que juguezsin el
primer partit el Martinenc i el Jú
piter. El Martinenc, pel que es veu,
no va voler prendre's la Rilke maese
seriosament, perqué, a pesar que la
composició de l'equip era molt me
diocre, els seus components tampoc
no van esforçar-se gaire per guanyar
el pende Per altra part, el Júpiter,
després dels mala venta que u han
passat pel damunt durant aquests
darrers temps, sembla que va refer
mant-se; sense fer cap gran partir,
va jugar amb una mica més de ga
nes per guanyar i va aconseguir-ho.
Van marcar els del Júpiter duna
centrada de Diego que va rematar
Perpinyá el primer gol, i el segon
fou marcat per Va, després duna
bona paseada de Diego.
Els jugadora arrenglerats eren:
C. E. Júpiter: Casanoves Claudio,
Botella, Bayo, Rosalencn, Peiró,
Diego. Martínez, Serra, Va i Mora
les. Durant la segona mitja hora
(els partits foren duna hora de du
rada) Pla va substituir Bayo i Per,
pinye, Martínez, amb molt d'encert.
F. C. Martinenc: Petrus, Catafau,
Vinyes, Rochina, Gómez, Moreno,
Juanín, Alejo, Cesar, Vilaseca 1 Ar
tigues.
Tingué cura de l'arbitratge Boada,
molt acceptablement.
C. E. JUPITER, 2
U. E. DE SANT ANDREU, 1
A conseqüéncia del resultat del
partit anterior va quedar eliminat el
Martinenc del torneig i, per tant, el
Júpiter va haver de jugar amb els
de Sant Andreu, que saltaren ben
fresquets al camp de joc. Peró, mal
grat aquest evident avantatge. la
qualitat deis andreuencs va consta
tar-se inferior a la dels anteriors
equips que trepitjaren el terreny
martinenc.
De bon començament, el Júpiter
va imposar-se ala seus entusiástics
(només entusiástics) adversaria, i va
obtenir un gol. Llavors va semblar
que el Júpiter es considerava vence
dor definitiu del torneig i seguía el
mateix procediment del Martinenc.
Fou en aquella moments que els de
Sant Andreu van empatar i posaren
en un compromís els del Júpiter,
que en un moment anaven a perdre
tot alió que havien aconseguit du
rant la tarda i ádhuc es corria el
perill que l'equip que menys quali
tat havia demostrat esteva a punt
d'emportar-se'n el torneig. No va
ésser així, pene, perqué els verd
blanca van adonar-se'n a temps, i la
reacció adequada va proporcionar-los
el gol definitiu que els feia vence
dora del torneig.
Aquests gola foren marcats per
Serra en rematar amb el cap una
centrada de Morales; l'empat va
aconseguir-lo l'ex-jupiterista Mas ;
després, el gol de la victbria va
marcar-lo Morales.
L'equip de Sant Andreu esteva in
tegrat per Félix, Gomis, Sana, Ber
trand, Martínez, López, Esteve, re
fiero, Blai, Morales 1 Mas.
L'arbitratge va anar a cárrec de
Santollano, i no fou tan afortunat
com l'anterior de Boada.
ADRIA
DE BADALONA
Preparant un aniversari
La Unió Gimnástica i Esportiva de
Badalona está. organitzant l'aniver
sari de la seva Unió, per al dia 22
d'abril del present any.
Es desig de la Junta Directiva que
els participants a la !esta de l'ene
versan d'enguany siguin solament
socia de l'equip cost,eny.
El programa del festival constará
de totes les activitats que desplega
la Unió Gimnástica 1. Esportiva. Així
doncs, es preveu que será una verita
ble festa, esportiva.
DE GRANOLLERS
A profit de la Mutual
4, Gra,nollers - Ripollet, 1
Amb tot i el caire benéfic d'aquest
partit, el terreny de joc granollerí
avui no s'ha pas vist massa concor
regut. Sha trobat a mancar una
bona part dels aficionare de la co
marca, que amb seguretat s'han re
tret, a conseqüencia d'ésser el Ri
pollet un equip ja prou conegut.
Perb. i cal consignar-ho, els afi
cionats locals i alguns del Ripollet
han correspost a la crida feta i aixb
ha fet que l'éxit econbmic si no ha
estat el que tots voldriern, tampoc
ha deixat de reportar un ingrés for
ce respectable a la calza de la Mu
tual Esportiva de Catalunya.
El públic que ha assistit a aquest
encontre, si bé no ha vist actuar els
dos equips completa anunciats, ha
sortit satisfet del terreny, perqué l'un
i l'altre conjunte han posat teta la
seva ánima en la Meta i han assolit
que el joc fos seguit amb interés.
Ha correspost el domini al Gra
nollers, que en tots moments ha do
nat la impressió que la victbria no
podia escapar-se-li, amb tot i que eI
porter contrari ha salvat una infi
nitat de moments perillosos, alguna
d'ells quan el gol semblava ja in
evitable.
Ha marcat primerament el Gra
nollers. per majá, de Ribes. i des
prés duna jugada en qué hi han
intervingut Garí, Ribe,s, Valls i fi
nalment una altra vegada Ribes, que
ha incrustat la pilota a la xarxa.
Ja avançat aquest temps, ha em
patat el Ripollet per mitjá d'Escur
c'un tret fort que Mateu, dis
tret. no ha pogut deturar, a pesar de
la seva estirada, per cert retardada.
A la segona part s'ha mantingut
el domini granolIerí, que en alguns
moments s'ha convertit en embo
tellament Valls, Cases i Ribes han
fet tres gols més, i sense que el
Ripollet pogués augmentar el seu re
sultat
El triornf obtingut pel Granollers
ha estat merescudíssim. - Els equipe:
Granollers. - Mateu . Carpinell,
Colomer, Vila, R,ovira, Torres, Garí,
Cases, Ribes, Carmona i ValLs.
Ripollet. - Puente, Campanyá, Cal
pena, Simon, Cosidor, Romana, Jo
sep. Comes, Escursell, Cases i Mo
rató.
Ha arbitrat el colleigal Espelta,
amb energia 1 imparcialitat.
JOFRA
rambl_a
2 abril de 1934
Els esports
RUGBY
Un encontre memorable, en commemoració duna data gloriosa
Catalullya contra Itália
(Trofeu la rambla)
Per primera vegada en la história de 1 esport, Catalunya
lluitará, en nom propi, com a Estat autónom, contra
l'equíp representatiu d'una altra nació
La preparació deis representants de Catalunya: Selecció Catalana, 5 l-Joventut, 3
Una data memorable va ésser per
a Catalunya la del 14 d'abril de 1931.
Una data la commemoració de la
qual sna revestit aquest any d'un es
plendor formidable, ben digne d'ella.
En tots els aspectes, la ciutat es ves
tirá en aquests dies amb les seves mi
llora geles. Natural és, dones, que l'es
port no vulgui quedar rerassagat i
prengui també part activa en ele fes
teigs anuncias.
Perb si diverses i força importante
són les provee esportives, amateurs
i professionals anunciades per a
aquests dies, per ala catalana no hi
ha dubte que una d'aquestes provee
sobrepaesa en importancia lotes les
a ltres reunidea.
Potser si hom ressegueix el progra
ma de festes ja establert no sabrá
trobar quina será aquesta, prova es
portiva d'excepcional importancia per
ala catalana. Malauradament, no sa
bem per quin motiu aquest acre no
apareix en el calendari commemo
ratiu. Perb si dificultare de darrera
hora no ho impedeixen, lacte a que
alludim es portará a cap en la data
assenyalada o elgui el dia 14 d'abril.
Que quin és aquest acte? Dones no
res menys que la primera sortida ofi
cial d'un equip esportiu representant
de Catalunya en el terreny interna
cional, en lluita contra el represen
tant oficial duna altra nació , en
aquest cas l'equip de rugby d'Italia,
els quals es disputaran un trofeu que
agradosament cedirá LA RAMBLA.
Ningú, ni molt menys cap catalá,
no losará, negar l'extraordinária im
portáncia que revesteix aquest encon
tre de rugby que han de disputar Ca
talunya i Italia. Fine avui, mai els
representante catalana de cap branca
esportiva no s'han pogut acerar amb
els duna altra nació com a repre
sentante de Catalunya estrictament.
ELs equipa catalans s'han acarat
moltes vegades ale representants d'al
tres regions, departaments o el que
ros, peró mai ale de cap equip nacio
nal. També en algunes ocasione cha
donat el cas que l'equip represen
tant d'Espanya los integrat exclusi
vament per catalana; peró la repre
sentació que ostentaven en aquelles
ocasions, quan menys oficialment, no
era pas la catalana.
Peró un equip catalá, integrat per
homes formats esportivament a Ca
talunya i representant oficialment
tambo Catalunya, enfront d'un equip
que representa un altre país, será
aquesta la primera vegada que sor
tirá a la palestra en defensa d'une
colore proles no manllevats a ningú.
Vegi's, dones, si exagerávem en dir
que l'encontre de rugby que han de
disputar Catalunya 1 Italia el dia 14
d'abril a Les Corta és l'acte més im
portant del programa esportiu con
feccionat per a commemorar aquella
data.
Un detall, perb, ha vingut a enter
bolir quelcom la nostra alegria pel
magne esdevenünent que s'atansa.
I el motiu que ha posat fre al nostre
entusiasma no és altre que la poca
atenció que en les esferes oficials
s'ha posat a aquest esdeveniment,
poca atenció que en molts casos és
indiferencia i fina en alguna, potser,
hostilitat
Hem de confessar que hem. queclat
decebuts d'aquest fred acolliment
que e'ha donat a la nastra organit
zació per part deis que mes creiem
que s'havien de mostrar entusias
mara per la gesta.
La riostra primera decepció fou en
veure'ns exclosos del programa oficial
de festes. Volguérem nosaltres ma
teixos trobar excuses a tan lamenta
ble omissió; peró hem de confess.ar
que no reencirem. De cap manera no
podíem comprende com podia cabre
en un programa fet a Cataluny-a, en
catala i per catalana. unes curses de
braus, ezpectacle salvatge i repug
nant que hauria d'ésser bandejat de
la nostra terna, i, per contra, no hi
era Melosa una preve esportiva que,
part de la seva innegable impor
táncia com a tal, tenia l'enorrne tras
cendencia que ja mes amunt hem fet
remarcar.
Després les noves descoratjadores
que fins a nosaltres han arribat 1 que
també ja hem retret han augmen
tat el nostre pessimisme. Només ens
queda el consol, com a catalana, que
aquest desinterés de les altes esferes
sigui motivat per la poca importan
cia, pel poc ressó que tenen les coses
del nostre esport rugbístic. Pero si
com a catalana aquesta excusa pot
arribar a satisfe,anos, no és pas així
com a esportius. Si els ruggers han
acomplert una gesta exemplar, digna
d'éseer imitada, és just que així es
reconegui 1 eigui tinguda en comide.
Exactament didem si en lloc del rug
by fos qualsevol altre esport deis
que alguna consideren com a infe
Mora. I també pensaríem igual si l'ac
te l'haguesein portal a cap els que es
creuen superiors. El que és inadmis
sible és que es pretengui establir di
ferencies o treure importancia a un
fee només perque els que iban por
tat a tenne no són conreadons d'un
esport dele que atreuen a milers els
espectadora ala estada
Un consol només ens queda en
aquest cae. I és que el nostre poble,
donant-se compte de l'excepcional
transcendencia de l'encontre anunciat,
tant en respecte esportiu cene en l'ex
traesportiu, bel cap en gran nom
bre, el dia 14 d'abril, al terrera. de
Les Corta. Seria el millor retret que
es elaria fer als que avui es meetren
indiferente i el millor prerei ala que
nan tet poss:ble un acta semblant.
* * *
Tenint en compte la transcenden
cia de l'acte del día 14. els dirigents
catalana no han descurat cap ex
trem perqué revestebri el máximum
de solemnítat. Una de les coses que
requeria més especial atenció era la
selecció i preparació del quince que
ha de representar Catalunya en
aquesta primera actuació internacio
nal. Es importantís.sima la celebració
cl'aquest encontre pel que dl repre
senta; pero també ho és que la vic
tbria ens somrigui, ja. que aquesta
vindria a ésser com el rebló final de
teta la tasca portada a termo.
D'altra banda, seran molts segura
ment que recordaran el matx amb
qué s'inaugura l'Estadi de Montjuk.
En aquella ocasió els nostres juga
dora. amb el nom de selecció espa
nyola, venceren els representants d'I
talia per 9 punta a O. L'any següent,
a Milá, els nostres mateixos homes,
ostentant la mateixa representació,
foren veneuts per l'equip d'Italia per
3 punta a O. Es. dones, natural, que
en aquesta ocasió que els nostres ju
gadors sortiran al terreny de joc pn
defensa exclusiva dele colora cate
lans el desig máxim de tots nasal
tres eigui que la victoria vagi a ella
clara i neta.
Ahir, l'equip probable representara
de Catalunya 'irrita, a Les Corta con
tra el quince del Joventut. En el pri
mer temps aquest darrer equip
aguanta magníficament l'empenta de
la selecció; pero en la segona meitat,
les forces acabadas, es veié impotent
per resistir l'allau dele que han
déeser probablement ele nostres re
presentante. I per aquest motiu el
marcador, que en els primera qua
renta minuta s'havia sostingut a nou
punta, augmentá després fina 51
per tres innign marcats pel Joventut.
A remarcar també la tasca de l'ar
bitre, senyor Baltasar, que port'á l'en
centre amb encert i tal com requeria
un partit daquesta naturaleza.
MART
N. de la R. - Rebut ja aouest ar
dele, ens hein azaabentat oue el
President de la. Federació ele Rugby
nacional, secundat pel nostre ben
velgut cornpany Emili Granier-Bar
reza, acaba de gestionar un ajut
deis nostres organismes de govern
a l'organització del partit amb Ita
lia. El con.seller de Cultura. .tenyor
Gae.sol, ha premes una aportado
efectiva i ha ofert una collaboració
afectuosa a les tasques de l'esmen
tada Federació.
Gi rn n á.s tica
Un curset d'operadors
antropómetres
La Federació Catalana de Gim
nástica, d'acord amb la Federació
Catalana d'Atletieme, ha organitzat
un curset d'operadors antropame
tres, perqué puguin fer les fitxee
editades per la F. C. de G.. i que la
cl'Atletisme ha declarat obligateria
per als seus atletas.
Aquest curset anirá a cárrec del
doctor Soler i Damians; se celebra
rá al local de la Federació d'Atle
tirene• és d'inscripció lliure, i cons
tará de vuit lliçons com a mínimum.
En finalitzar el curset es fará un
examen d'aptitud i s'expediran cer
tifieats ala qui resultan aprovats.
Començará el dia 5 d'abril, a les
deu de la nit, per ala residente a
Barcelona-ciutat, i el dia 8 d'abril
per ala forans, a una llieó leer set
mana (cada dijous i cada diumen
ge). Els drets d'inscripció son: tres
pessetes per ale socia dele clubs de
la F. C. de G.; ouatre pessetes per
ale socia deis clubs de la F. C. d'A.,
i cinc pestes per ala no socia.
S'admeten un máximum de vint
alumnas per curset, i la inscripció
es temerá cuan cobert les
place o el dia 4 d'abril. Totes les
inscripcions s'han de fer forçosa
ment per escrit a qualsevol de les
dues Federacions esmentades.
TE' •
Hl SINGER
amb canvi de marxes
preselectiu
sense embragatge
El cotxe ideal per a l'es
portiu, per la seva elas
ticitat-pot marxar fins
a 10 quilómetres per
hora en directa-, re
presa fulminant, mera
vellosa suspensió i como
díssimes i confortables
carrosseries, les quals
són d'una elegáncia
inimitable
13 e,avalls fiscals i con
sum reduidíssim, mal
.grat l'alt rendiment del
seu motor
Moda 1934
13c. v. de 1 Eire i mig
-bullida 14 11111, 334 - Telioll 78005
iShE
Davant la gran cursa a peu
«XV Jean Bouin», organit
zada per «L'Opinió», amb
la collaboració del Centre
d'Esports «Aire Lliure»
"AIRE LLIURE" INAUGURA LA
LLISTA D'INSCRITS, I L'AJUNTA
MENT DE BARCELONA I "LA
RAMBLA", LA DE PREMIS
Tot seguit d'haver anunciat que
quedava oberta la inscripció per a
la gran cursa a peu XV Jean Bouin
(campionat de Cat•alunya de fons),
que organitza "L'Opinió", el C. E.
"Aire Lliure", ela entusiastas ele
mente del qual collaboren en l'orga
nització, ha trames la llista deis seus
inscrita, que per ara tus de vint-i-qua
tre. Entre els inscrita per "Aire Lliu
re" figuren hemos de primera serie
com Borras, Camí, Clemente i Badia.
Demés, "Aire Lliure" ha anunciat
que segurament completará aquesta
primera i extensa nieta amb dos
noma que corresponde ala minora,
homes de l'atletisme catalá, i els
quals en aquenta cursa debutarien ala
rengles de la simpática entitat at
lética.
Heus ací els noms d'aquesta pri
mera llista:
1, Just, Borras, senior; 2, Francesc
Carrií, íd.; 3, Francesc Clemente,
ídem; 4, Antoni Badia, íd.; 5, Joa
quim López, id.; 6, Eduard López,
ídem; 7, Antoni Pedra, íd.; 8, Pere
Soler, junior; 9, Manuel Martínez,
neófit; 10, Joan Ponç, íd.; 11, Vi
cenç Manyá, id.; 12, Josep Coloma,
idem; 13, Josep Martí, íd.; 14, Agua
d Pellejero, íd.; 15, Anicet Rieres,
ídem; 16, Salvador Gual, íd.; 17, Joan
Soler, íd.; 18, Ribén Garcia, íd.; 19,
Artur Pone, íd.; 20, Miguel Ruiz, íd.;
21, Agusti Oliver, id.; 22, Jaume No
vell, id.; 23, Vicenç Cortes, id.; 24,
Josep Bachs, ea.íbutant.
ELS PREMIS.-També han comen
çat d'arribar els primera premis del
gran nombre que amb tota segare
tat comptaran els organitzadors per
a premiar l'esforç deis entusiaste.s
atletes que disputaran la XV Jean
Bouin (Campionat de Catalunya de
fons).
No parlem de récords pel que fa
referencia al possible nombre d'ins
crits ni al que es refereix a la quan
titat de premis, encara que en par
lar d'atletieme és el més adequat.
Estem segurs, pero, que aquesta
XV Jean Bouin será, per una cosa
i altra, una de les més brillants.
Els primera premis rebuts són:
Una valuosa copa i medalles de
l'Excm. Auntament de Barcelona;
una formosa copa de "La Rambla";
una copa del competent crític d'at
letisme, ex-campioníssim de marxa
atlética, Lilas Meléndez,
Tot aixó, a part del Gran Premi
Generalitat, que segurament será
concedit al vencedor, i del premi
"L'Opinió".
LES CONFERENCIES D'ACCIO
ATLETICA
Acció Atlética ha organitzat per al
divendres vinent, dia 6, un important
acta de darulgació en el qual un fe
deratiu, un técnic, un crític i un ar
tista sostindran una mütua contro
versia sobre l'apreciació de la situa
ció actual de l'Atletisme i les orien
tacions que al respectiu criteri de
cada un d'elle calguin seguir per as
solir en un futur immediat una si
tuadó esplendorosa.
Seran ponent,s els senyors Joan
Serrahima (federatiu), Esteve Mo
reno (técnic), R,ossend Calvet (cri
tic) i Pere Ricard (atleta).
Aquest acte, que se celebrará a l'es
tatge de l'Associació General d'Em
pleats d'Assegurances (Portaferrissa,
núm. 30, pral.), entitat que galant
ment i voleo contribuir ala propó
sita deis organitzadors ha cedit la
seva sala de conferencies, será públic
1 començará a les deu de la vetlla.
Dijous, dia 5, a les nou del ves
pre, organitzat per la Societat Natu
rista de Barcelona, al seu estatge so
cial (Tallers, 22), els propagandistes
d'Acció Atlética senyors Gumersind
Brunet i Esteve Moreno parlaran de
"L'Atletisme, culminació", i dissab
te, dia 7, a l'A. E. de Granollers el
senyor G. Brunet dissertará, sobre el
tema "Com hem d'interpretar la
cultura física".
EL II TROFEU ROSSEND CALVET
PER A NEOFITS I DEBUTANTS
Acció Atlética, que organitza el
II Trofeu Rossend Calvet per a neó
fita i debutante, que se celebrará, a
l'Estadi de Montjuic el dia 14 del
corrent, a les nou del matí, fa avi
nent que ha quedat obert el termini
denscripció a l'estatge de la F. C.
d'Atletisme (Dr Dau, núm. 10, en
tresol) tots els dies feiners, de vuit
a nou del vespre.
El II Trofeu Rossend Calvet, se
guint les característiques de tots els
nitres trofeus organitzats per Acció
Atlética, es disputará en les quatre
proves següents: 80 metres llisos,
llançament del pes, salt d'alearía
300 metres Hieres, per aquest matelx
ordre. El trofeu es 'hurera a l'atleta
debutant o neófit que en el total de
les quatre provee, que són de partid
pació obligatória, hagi acurnulat més
nombre de punta, segons taules de
puntuació previament establertes.
L'Assemblea
de la Federació Catalana
El diesabte passat secelebrá lAs
semblea general extraordinaria de
la Federació Catalana d'Atletisme
al seu estatge social. fi assistiren
diversos clubs.
Davant les explicaclons donades
pele delegats que assistiren a, l'As
semblea de la Federado Espanyola
celebrada recentment a Sant Se
bestia Leyere del "Cross" peninsu
lar, ,els reunits dissabtees acordaren
un vot de grácies ala c,onsellers de
la Catalana i un vot de censura per
al president de la Nacional, senyor
Vicenç Vea.
De.sprés fou elegit president de la
Catalana el senyor Coll i Macia, el
qual ja ho havia, estat en époques
anteriors.
Suspensió
deis entrenaments a l'Estadi
Degut a qué l'Ajuntament de la
nostra ciutat ha anullat el permis
que l'anterior Ajuntament havia fet
a la Federació Catalana d'Atletis
me sobre el pagament de les despe
ses de jornals d'entrenaments i fes
tivals de l'Estadi de Montjurc, els
gimas pujaven 54 pessetes cada set
mana. la Federació Catalana d'At
letieme es veu obligada a fer pú
blic que amb tot el sentiment han
quedat sus.pesos els entrenamente
que els dimarts, dimecres, dijous, di
vendres, així com els festivals dele
diumenges. se celebraven a l'Esta
di, can la seva situació económica,
que és actualment completament
desesperada, no li permet de pagar
aquestes desposes pel seu compte.
Demés, tractant-se d'una quanti
tat cue en realitat per a l'Ajunta
me,nt, que l'ha vingut pagant du
rant un any, és ben poca cosa, ear
únicament és una despeas deis me
ses d'estila és d'esperar que les ges
tione oue el Consell Federal está
realitzant i que continuará arnb te
ta activitat prco dele consellers mu
nicleels, aixi com del senyor alcal
de. secan coronades arnb tot d'éxit
amb la finalitat que els atletas pu
guin. a més trigar, la setmana en
trant tornar-se a entrenar a l'Es
tadi.
\
4.
e liba
EL NOU MODEL
«SINGER» 1934
La casa "Singer" aquesta tempo
rada, ultra el seu 9 HP., ha presen
tat ala nostres automobilistes un al
tre tipue que segurament causará
agradable sensació. El tipus 1 112 li
tres. Aeuest model agradará, sobre
tot, a l'heme de volant experimen
tat, a aquel' que troba en l'automo
bilisme un agradable piad., que vol
treure el máxim rendiment d'un mo
tor i amb la seguretat que super
tara, teta els esforços. En resum, a
aquella que dominen la conducció i
surten de la vulgaritat.
Es un cotxe que pot desenvolu
par-se en la població, suportant una
velocitat fina a 10 quilómetres per
hora en directa. Té una suspensió
immillerable; consum proporcional
ment a la seva potencia ele 13 HP.;
la patent d'aquest cotxe importa so
lament 144 pessetes i té un interior
ample i cómode. No es tracta d'un
cotxe molt "decoratiu" pero senec
comoditat, sino que les eeves caree
terístiques eón: elegancia, confort
velocitat. "Singer" té dos tipus de
carrosseries: en "Tourer Sport" i
"Coupé Diana", tots dos de quatre
mienta
Una de les seves característiques
més acusades és el canvi preselectiu
de marxes cense necessitat d'embra
gar, la qual cosa fa que la conducció
tingui el máximum de comoditat, a
la vegada que simplifica el control
del cotxe. Cal solament el pedal
d'embragament per a posar en mo
viment el cotxe. DesPrés és comple
tament innecessari. No cal remarcar
els graos avantatges- d'aquest canvi
de marxes; assenyalarem només que
en les paredes del transit, a les cor
lees, pujades, etc., pot canviar la ve
locitat rápidament, afluixant el pe
dal de l'accelerador - naturalment,
si no cal parar el cotxe - i aquest
corre suaument i cense perdua de
temps.
No cal dir que és aquest "Singer"
1934 el cotxe ideal i essencial per ala
qui cerquen la simplicitat en la con
ducció i particularment per al bell
sexe, que amb el canvi preselectiu
cense embaagament, no han d'em
prar-se en cap treball que no sigui
adient a la seva feminitat.
Per donar una idea de la simpli
citat d'aquest cotxe n'hi haurá prou
amb esmentar que, estant el cotxe en
moviment, sha fet funcionar la pa
lanca endavant i endarrera, de qual
sevol manera, no solament de segona
a tercera i de tercera a directa, sinó
tambo a l'interés, i l'única cosa acu
sada ha estat una petita diferencia
en el motor.
I per acabar, direm que queden
completament eliminats - amb el
canvi preselectiu - els inconvenients
de les errades en els carnes de mar
xes, ja que no és possible de fer-les
encara que hom s'ho proposi, i les
sotragades que per diferents motius
poguessin ocasionar.
TE
El matx Interuniversitari
Barcelona - Bolónia acabii
amb la victória del primerx
per 4 a 1
A la pista central del Barcelona
Tenis Club es va celebrar el segon
matx internacional entre els equips
de les Universitats de Barcelona i
Bolbnia. Els resultats d'ahir foren:
Sola guanyá Cuccioli per 6-3, 6-2 i
6-1.
Mayer guanyá Campele per 6-3,
6-3 i 6-0-
Amb aquest resultat i els jugats
ahir Barcelona aconsegueix 4 vic
tories per 1 Bolonia.
"1,1".1,01","~".""•<*"...1
11
o
COMPANY1A ANONA DE TUBS
IIDUSTRIALS «R. P. G.»
Tuba aillats cuirassats
sistema "Bergmann" i
"Conduit"
Tubs per a bicicletes, hita
i mobles
Almogávers, 167 - Tellfon 51156
BARCELONA
áUril N 11384
C ISIIIIE
Jaca-Ma sí or rer
L'anunci de la celebració de la
cursa Jaca-Barcelona (367 quilóme
tras duna tirada), ha desvetllat en
el nostres medis calistes i als de
la resta de la Península, una viva
curiositat i una certa emoció. Els
uns perqué a-questa cursa de lana
ria inusitada a Espanya venia tot
just amb el míniin temas de vinta
quatre lores abans duna altra gran
cursa, el III Trofeu Masferrer.
Competencia? ?Ganes de perjudicar
o d'afavorir aquesta ja ea-asaz cur
sa catalana? Hl ha qui creu que el
fet de celebrar la Jaca-Barcelona el
dia abanadel Trofeu Masferrer, afa
voreix l'interés d'aquest darrer. Nos
altres seguim creient el contrari, o
sigui que el Trofeu Masferrer, cursa
arreo honora de seleccionadora per al
campionat d'Espanya, ha quedat de
fet en segona línia, i s'alimentará
de les deixalles de la Jaca-Barcelo
na. Per tant, el que procedia i pro
cedeix, era donar, en conc,edir rau
torització de la celebrada ,d'aques
ta cursa, tots el títols i honora que
de fet foren conc,edits al minso i es
canyolit III Traía' Masferrer. LaJa
ca-Barcelona, amb prop de quatre
cents quilómetres de llargária, traves
sant les belles terres de la provincia
d'Osca, 1 bona part de Catalunya,
es pot mirar compassivament (téc
nicament) el III Trofeu Masferrer
recias, aquest any, al circuit de l'Ex
pasició de Montjuic.
* * *
Un altre aspecte ben interessant
plantejat per la cursa Jaca-Barcelo
na és el que es refereix a les possi
bilitats que un quilometratge tan
crescut pot tenir en beneficiar o per
judicar .1a forma deis corredora que
hi prenguin part.
Aixb dependra, en rnolt, de la maa
riera com es desenvolupi el film de
la cursa. Si corn es diu aquesta que
da limitada a un diguem-ne "pas
seig" durant els primers 300 quia
metres, aleshores será evident que
els beneficia, técnica proporcionats
per la Jaca-Barcelona, seran nula
nompletament.
També hi ha un altre aspecte que
pot influir en l'aciquisició de mérits
per als participants en aquesta cur
sa, i és el que depén de la seriosi
tat vigilancia 1 estricta compliment
del que assenyalin els reglaxnents.
Perqué una "toleráncia" exeessiva o
bé acluesta manca de vigilancia da
munt el recorregut, podria fer que
es repetís el succeit en la darrera
Volta a Catalunya, en la qual les
camionetas "funcionaven" impune
menea eadesprestigi del que ha d'es
ser Pesperitale llueca de tcaespertia.
Si no hi 'ha aquesta, sana severitat,
els Mérita i beneficia olitingUts pels
participants seran també molt re
part, aquesta, cursa de
prop de quatre-cents quilómetres,
únicament pot interessax, des del
punt de vista práctic, ala partid
pa,nts de les properes Voltea a Italia
Franea. I encara hem de convenir
que sense esperar d'ella grana coses
per no aconsellar-ho la més elemen
tal Prudencia. Es molt possible,
doncl,•que es destaquin altres hornes
per damunt deis ja seleccionats, i en
aixb nosaltres no hi sabram veure
cap Tainva deis .mérits i presaga ja
adquirits per aquests. En primer lloc
per ésser la primera cursa de la
temporada, la. qual cosa influirá no
tablement en molts deis participants,
principalment en els de gran fons.•
* * *
L'organització de la cursa Jaca
Barcelona empresa pel nostre con
frare "El Diluvio", la trobem encer
tada, encara que discrepem en l'e
lecció de la data dintre el calenda
ri ciclista de l'any.
Comprenem, pera el fet del 14
d'abril que obliga els organitzadors
a la irla d'aquesta data. Perb no dei
xem de creure que és una llástima
cae no s'hagi ajornat per mes en
davant la celebarció del III Trofeu
Masferrer, anab la qual cosa s'hauria
guanyat positivament en el desen
volupament normal d'ambdues cur
DeS.
D'aquesta competencia d'organit
zacions d'ara se'n plany "Excelsior"
en un artale ben interessant que
volem reproduir:
"Cualquiera creería que se trata
de una fiera competencia al coinci
dir en fechas idénticas cuatro ca
rreras y las cuatro de indiscutible
importancia.
Pero no; esa competencia no pue
de existir. Y no puede porque el as
pecto comercial ni de negocio noexis
te por parte alguna. Todos los orga
nizadores han de poner en dichas
pruebas su entusiasmo, su trabajo y
quizá tengan que arrimar el hombro
para nutrir las listas de premios o
cancelar el déficit que pudiera re
Copes i trofeus
per a esport
sultax, como ha ocurrido en no po
cas ocasiones.
Será, Si se quiere, una competen
cia de entusiasmos, pero no creemos
que de ese estímulo, que indudable
mente debe ser agradecido, resulte
nada práctico o por lo menos no
puede resultar de práctico gran cosa.
No sale beneficiado el corredor que
tiene que optar por desplazarse a un
determinado lugar, dejando, sin du
da, con sentimiento, de poder tomar
parte en otras carreras que apetece
ría asinúsmo correr.
No sale tampoco ganando el orga
nizador, que, naturalmente, desea pa
ra su prueba el máximo contingente
y la mejor representación del ci
clismo.
Pierde el corredor una oportuni
dad, ya que el III Gran Premio de
la República, que se celebra en El
bar el 14 de abril, tiene el carácter
de seleccionador para el campeo
nato de Espana, si opta por las ca
rreras catalanas, que, indudablemen
te, tienen su aliciente, y no peque
no, y la carrera de los Puentes, for
midablemente dotada de premios, no
podrá contar con los corredores ca
talanes, porque éstos tienen en su
casa el III Trofeo Masferrer.
No hemos sido partidarios de la
prohibición en términos absolutasde
alguna coincidencia de fechas, e in
cluso lo hemos defendido en circuns
tancias especiales.
Por ejemplo, no vemos margen de
competencia entre una prueba anun
ciada en Valencia y otra en Asturias,
pero en el caso actual las cosas va
rían esencialmente.
Guipúzcoa tenía anunciadas con
la necesaria antelación dos pruebas
en los días 14 y 15 de abril, ambas
magníficamente remuneradoras y
con un desplazamiento corto, y me
recía la pena realizar un desplaza
miento aún largo del punto de ori
gan, habida cuenta la oportunidad
de participar en ambas, pues daban
indudablemente margen para ello.
Sin embargo, esta oportunidad de
ja de ser tal para muchos corredo
res, ya que idénticas circunstancias
se les presentan en Cataluna y, na
turalmente, no necesitan moverse de
allí para alcanzar su objetivo.
Días de mucho, vísperas de nada.
Programa recargadísimo en dos
días determinados, para luego pasar
un lapso de tiempo inactivos.
No nos parece ciertamente ese un
camino acertado."
* * *
Es de lamentar que no hi hagi a
Espanya una orientació ben definida
que reguli la vida ciclista activa. ?Es
que tal vegada la U. V. E. no té in
cumbencia en la marxa general de
les CLITSCS espanyoles? ?Per que no
s'interessa en casos com els citats?
RAMPA
LA CURSA DE LA CASA
PANTALEONI
Ah•, al recinte del Pare Munid.
pal de Montjuic se celebra la cursa
infantil de bicicletas organitzada per
l'A. C. Montjuic i amb la collabora
ció de la Sa,streria Pantaleoni Ger
mana, la qual casa ofrenava el tro
feu per al guanyador.
La prova va constituir un éxit, tan
_pe], gran nombre de participants can
per la multitud que assistí a la re
unió deis petits.
Totes les curses foren molt dispu
tades. No cal remarcar-ne cap, car
tetes ho foren prou.
La prova va tenir lloc entre el
Departament de Circulació i el car
rer de Méxic, i cal destacar l'actua
ci6 del Departament suara, esmen
tat, que féu els possibles perqué no
succeLs cap íncident en els grana pe
tits futurs "asos" de la bicicleta.
Tots els que presenciaren la cursa
feren grana elogis de l'organització
i ala donants dels premis, la Sastre
ria Casa Pantaleoni Germana, que
han fet possible la celebració de la
cursa 1, demés, li ha donat rnés res
sonancia.
BASQUETBOL
El Campionat de Catalunya
Resultat deis partits de la tercera
divisió corresponents a aquesta data:
Tercera divisió
Primer grup:
Intrépida O.-Arenys,
Segon grup:
Calcietes, O - A. C. Mollet, 2.,
E. C. Mollea 2 - E. Comtal, O.
EL MANRESA-ESPANYOL, RE
SOLT PEL COMITE D'APEL.LA
cm DE LA E. C.
Corresponent a la protesta presen
tada pel Manresa referent al fall
emes pel C. de C., l'esmentat Comi
té d'Apenad() ha dictarninat com se
gueix:
Acceptar aeliminació del Manresa
en el campionat de Catalunya, dos
tig imposat pel C. de C.
Donar el partit per acabat amb el
resultat assenyalat de 19 a 8 favora
bles a l'Espanyol.
Aixecar la multa impasada de 25
pessetes al club manresa.
Suspendre per espai d'un any el
president del Manresa, senyor Mar
cela Pla, per a representar clubs de
basquetbol.
Desqualificar l'anotador del partit
per espai d'un any.
Aixecar la desqualificació del ca
pita, manresa per no poder compro
var que es nega a signar l'acta.."
K.
s. A.
46 - Passeig de Grácia -46
11~~11inzzz~=~~~1_
rambla
Els esports
ATLETISME
El matx entre les Universitats de
Bolonya i Barcelona es resolgué
a favor deis primers
Foren millorats diversos récords de Catalunya i EsPanya
Oberwerger, Gonelli, Boronzini, Arévalo i Mongrell foren
els millors homes sobre el terreny
Es arnb satisfacció que donem
compte del primer matx d'atletisme
disputat a la nostra ciutat entre les
representacions de les Universitats
de Bolonya i Barcelona. Aquest en
contre es porta a cap ahir al rnatí
a l'Estadi Municipal de Montjuic en
unes circumstáncies atmosfériques
bastant desfavorables.
La pluja ca,iguda poca moments
abans de començar la reunió, resta
no poca concurrencia. Amb tot, más
de 1.500 persones van desplaçar-se a
aquell lloc, i seguiren amb molt d'in
terés totes les incidéncies de la llui
ta, entusiasmant-se molt sovint da
vant les gestes realitza,des per alguna
concursants, inversemblants per a
moltes d'aquelles persones que no
canearen deis esports atletas més
que el peo que s'ha realitzat a la
nostra ciutat en l'ordre internacio
nal.
Aquest primer mata entre els uni
versitaria italiana i de la nostra ciu
tat, ultra contribuir al desvetlla
ment de les activitats i iniciatives
dels catalana amants d'aquestes ma
nifestacions, haura servit de Ilieó
per a aquella atletes que de la téc
nica atlética en tenen un concepto
molt equivocat i rudimentari, i que
solament es refien de les seves for
ces 1 entusiasme per a reearir en la
seva práctica.
* * *
L'actuació deis atletes Gonelli,•
Oberwerger i Boronzini, entre altres
dels visitants, ha estat una especie
de lliçó práctica que esperena será
ben agraida i aprofitada pels nos
tres atletes. Aquests tres que han
anomenat són els minora elements
de la representació italiana que ens
ha visitat. Especialment Oberwerger
era demostra ésser un. estilista eent
per cent, tant en el llançament del
disc, que executa amb gran refina
ment i perfecció, com en el pes de
les tanques, que realitza amb regu
laritat i correcció.
Oberwerger és un atleta que sola
ment té 20 anys i en els 110 metres
tanques i en el Ilançament del disc,
especialment, pot arribar a realizar
marques molt més extraordinaries,
encara, de veritable c,aire internacio
nal. Es tracta d'un xicat alt i de
Tina 1 polida rauscuIattira- Pera
aquest, mateix atieta-en cánvi, no
ens va plaure tant en el llançarnent
del pes i en el 400 metres tanques.
En aquesta darrera prova es. defen
sa grades al seu depurat estil en
franquejar l'obstacle, pera li manca
fons per a resistir l'escomesa, de
Mongrell, más desordenat en elsmo
viments i mes irregular, tarnbé en
la distribució de les seves forces,
perb més resistent i amb molt més
nervi que l'Italia. Es pot clir, respec
te a aquesta prova, que Mongrell
triomfa, peró Oberwerger ens dona
una nova lliçó (la primera en la
cursa de 110 metres tanques) ,de
Vart de "passa,r" les tanques. Com
hem dit anteriorment, Oberwerger
no ens agrada en el pes, després da
ver-1i vist Ranear el disc en forma
mestrívola. Ens féu l'efecte que acos
tumat a llançar el 'disc (2 quilos), el
pes "li pesava massa".
En canvi el seu c,ompaYri Boron
zini, domina m.olt más el Pes que no
pas el dise. Boronzini es mes baix
que Oberwerger, menys fi i elegant
que aquest i molt más musculat:
sembla un "exemplax" basa A Bo
ronzini "li sobra força" en el llanea
ment del disc, e,specialitat que recia
ma una coordinació de moviments
i una implacable uniformitat d'ac
ció.
Deis altres italians en ordre de
mérits ens agrada Gonelli, vencedor
d'Arévalo en els 100 i 400 metres.
Ens atrevim a dir que quan a clas
se i a característiques físiques, cap
diferencia no separa Gonelli d'Aré
valo. Potser aitalia és un home que
millor sap adaptar-se a la táctica, se
gons sigui la prova que ha de par
ticipar. Perb concretament el que
volem dir és que, al nostre enten
dre, les possibilitats de Ganan es
tan, com les d'Arévalo, en els 400
metres i no en els 100. Segons ens
van manifestar els representants ita
liana, Gonelli era la segóna vegada
que sortia en una cursa de 400 me-.
tres, i si aixó és cera, referma en
cara més el nostre punt de vista.
La resta dels italiana són inferiors
als seus companys que hem esmen
tat. Mattioni, qua,rt classificat en
els 100 metres, efectuá la distancia
en prop de 12 segons; l3ragalini, en
els 1.500 metres, es va veure negre
per a vencer Castella que no és cap
figura destacada, prop de la meta, i
després d'un esforç final, desespe
rat; Cardella és un elernent ben
aprofitable en els salta de alargarla,
peró li caldrá polir a 'fans el seu
estil defectuós, encara; Setti i De
Simoni ens produiren urzá, excellent
impressió en els salts d'algara, sem
blant-nes més estilista i amb más
condiciona per a millorar el primer;
Baracchi i De Simoni no ens van
satisfer en la javelina; executen la
cursa previa i el movinleat d'exten
sió final amb poca energia i excessi
va parsimónia.-
, Del nostres, Arévalba'brr primer
tenue. No va guanyar cap prova, és
cert, pero en els 400 metrel féu ai
xecar el públic das seients i es féu
aplaudir. La preparació a que s'ha
hag•t de sotmetre Arévalo per adap
tar-se als 400 metres li ha restat ve
locitat, millor dit, sprint pur, i aixb
h priva d'igualar Gonelli. En ca,nvi
ens féu l'electa que en els 400 me
tres un petit dubte en iniciar els
100 metros primera li féu perdre la
prova. Efectivament, Arévalo dubta
'en aquella primera mornents 1 no es
llança a un atas mes a fans, segu
rament per manca de confiança en
ell matear aquesta eircumstancia fou
aprofitada pel seu adversari Gonelli,
qui reahtza la cursa a base d'una
táctica inversa. Mentre Arévalo es
reserva en els primer moments,
tala, ataca i fina el remunta en pie
viratge. La recta final fou d'una
ernoció formidable. Arévalo ataca
llavors a fons, merare Gonelli de
fensa l'avantatge fina que li fou pos
sible. L'esforç d'Aravalo no fou su
ficient per a trionaar 1 arriba a
un pit d'aquell. Amb tot, el nostre
representant en aquesta prova malo
ra el record de Catalunya i Es
panya.
En els 1.500 metres, Angel ens de
frauda Ho diem tal com ho saltan.
I no és que nosaltres esperéssim
d'Angel cap cosa de l'altre món, no.
Peró no ens creiem que es desinfles
tan de pressa davant Nanetti. De ta
ta manera a favor d'Angel podem
dir que durant aquest passat hivern
s'ha dedicat a adquirir fons (fons
que li ha fet perdre rapidesa en el
tren) i que segurament hauria efec
tuat amb mes gust una 5.000 metres
que no pas els 1.500. Encara, Angel
no ha assolit la seva millor forma
ni en una ni en l'altra prova.
En els llançaments del dise 1 el
pes, Ricard no ens oledí cap novetat.
Ens consta que les seves marques
en els entrenaments són superiora a
les registracles oficialment. Peró...
Tenim la seguretat que les actua
cions de Boronzini 1 Oberwerger
hauran servit de molt al nostre en
tusiasta i intelligent Ricard. I si és
així, volem esperar un nou récord
del disc i fina el millorament del ja
masas vell del pes...
En llargária, en perxa i en alea
ria, Consegal ens defrauda comple
tament. Actua desconcertat i exces
sivament nerviós en tetes aquestes
provea i des del primer moment
Segurament que en una excessiva
propaganda de prernsa atribuintai
unes manifestacions, trobaríem una
de les causes de les seves mediocres
actuacions d'ahir. Per aquesta cir
cu-mstancia, també, Consegal hagué
de contemplar com el públic, algun
sector del públic, rebé amb indife
rencia i amb contrarietat el seu pas
per l'Estadi. Consegal, peró (cris
consta a tata, val molt más del que
demostra ahir, i confiem que ben
prompte es refarit, fent cas omís de
certes actituds.
Mongrellaple d'energia, fou aúna
deis nostres que triomfa en una pro
va individual, i ja hem exposat més
amunt les causes de la seva victo
ria. De más a més Mongrell millora
el récord del 400 metres tanques.
Una prova renyidíssima i emotiva
fou la de rellevaments 4 per 100 me
tres que ultra convertir-se en un
gran triomf per ala nostres universi
taria, serví per a enderrocar el récord
de l'especialitat amb una marca molt
excellent
En fi, una reunió agradable que
amura de reportar conseqüencies pro
fa:oses a Tatletisme catalia un triornf
deis italiana per 71 punta contra 51
i un éxit del Barcelona Universitari
Club per la seva iniciativa i per les
seves activitats.
Rossend CALVET
* * *
RESULTATS TECNICS
100 metres Illsos:
1. Gonelli, Bolonya, 11" 1-10.
2. Arévalo, Barcelona, 11" 3-10
(récord d'Espanya Universitaria
3. Montoto, Id.
4. Mattioni, Bolonya,
1,500 metrés:
1. Nanetti, Bolonya, 4' 13".
2. Angel, Barcelona, 4, 21" 1-5.
11¦11111.
Quan el treball abateix..,
arribant a fer melé Io salut, no &hl ha prou amb
estimulants d'efecte passatger contraproduent.
Precisen aliments compensadors de les forces per.
dudes que suministren a l'organisme el coratge
tenergia que ti manquen. Si vosté passa per un
d'aquests períodes crítics d'abatiment PRENGUI
ESCAO, aliment sa, apetitós, positivament nutri
tiu i fácil d'assimilar i amb les garanties de
pureso.,1 calitat de tots els productes NESTLE..
ogscák
_ PRODUCTENESTLE
Demani Ilibret i mostra a
SOCIEDAD NESTLÉ, A. E. P. A. (Sección. 29 'I"
Vía laietanca 41
Barcelona
virar
Bufen aires de renovació. Al Barcelona es p_arla de fex
l'equip nou de. cap a peus. la Federació Catalana de Futboli
per no,ésser menys també, volen renovar una mica el aire i es
parla, com a cosa inurn,ediata, d'una dimissid i d'una
temporal.
la veurem que passa.
* * *
Rivalitat Sans-Europa, altre vegada...'?
Sí, peró no ben bé aquella rivalitat d'anys enrera, que no
direm que no torni, perqué l'Europa hi va en camí...
Ahir, al camp del carrer de Galileo, alguns socis del cercle
sai,senc no s'amagaven d'exterioritzar simpatia per requip
del Banyoles, qué, en realitat, no era sinó una vella antipatia
per un nom i per uns colors...
* * *
Els dos millors elements de la magnífica davantera de l'Eu
ropa fosen Canyades i Coromines.
Un i altre es cansaren de Hangar pinyols. Donaren el que
se'n diu el do de pit. Als "europeístes" no els extranyá gens
perque saben que Coromines i Canyades tenen molt bona veu...
I d'aixó, qui millor referéncies pot donar-ne, és el cor, en
el qual ambdós sortiren la nit de Pasqua a cantar les carame
lles...
* * *
A l'Europa no tot és joia... S'ha conquerit el preuat tito!
de campió de Catalunya, i aixó vol dir, que hi ha equip. Aquest
equip l'han vist, peró alguns "patrons de féria".; algun ha
iniciat ja certs treballs d'atracció...
Ara que no es distreguin. Perquk a Pere Juan, voler treure
una "tranyina" que l'Europa té a l'equip, amb un, xic més Li
costa un disgust...
* * *
Aquest matí hem llegit el "Full Oficial" ; hem quedat veient
visions -en, llegir en uns grossos titulan que ahir és classificaren
"vuit semifinalistes", perque si aixo és cert-, nosaltres sempre
-hem donat crédit a la veritat "oficial"-, d'ací quinze dies tin
dreu "quatre finalistes", i, que sapiguem, la famosa ponencia
estructuradora no ha arribat a tant, encara...
* * *
Ahir, a la tarda, a la: tribuna del camp de l'Espanyol hi
havia un ciutadá que en tot el primer temps no deixá d'esbroncar
els jugadors "espanyolistes". Es veia clarament que els volia
veure perdre.
La gent es preguntaval
-Qui den ésser?
-Qué deu sser?
Un directiu espanyolista parlava.de que se'l treiés del campi,
tortiant-li l'impon de l'entrada i de la localitat...
La sorpresa fou gran, peró, quan a la mitja pan, tornant
de cumplir una missió personalíssima, el cridaire ensenyava al
portes del pas de -tribunes un carnet... d'arbitre "amateur",! L
Es el que deia un company nostre:
-Mira que si arriba a professional, aquest fati:1 tronar I
ploure!
* * *
Hem vist i gairebé no l'hem conegut el popular "Mariano"
del Barcelona. No l'hem conegut perque eh, sempre tant net,,
i tant polit, i tan ben afaitat, portava una barba de quinze dies,
almenys..-.
A Inés a Inés, "Mariano" está trist, capficat, ha crescut
pam més s'ha'apritnat den o dotze quilos.
Ma,ssa Pina?
Algun disgust amb la xicota?
El seu-Club - el F. C. Les Corts - en perill?
Diumenge vinent ho preguntávem al popular Torres, gran
amic del popular "Mariano" i potser en ens en dirá quelcom,
perque nosaltres estem larca intranquils...
3. Bragalini, Bolonya.
4. Castella Barcelona.
110 metros tanques:
1. Oberwerger, Bolonya, 16" 3-5.
2. Setta. íd.
3. Mongrell, Barcelona.
4. Seebold, id.
Dise:
1. Oberwerger, Bolonya, 44565.
2. Boronzini, íd.
2. Boronzini, íd., 4143.
3. Ricard, Barcelona, 3514.
4. Bravo, íd., 28'485.
Perxa:
1. Ricomin, Bolonya, 3'20.
2. De Luigi, íd., 310.
3. Consegal, Barcelona, 310.
4. Sa,ve íd., 310 (récord de Cata
unya, univers.).
400 metres liaos
1. Gonelli, Bolonya, 51" 3-5.
2. Arévalo, Barcelona, 51" 4-5.
2. Arévalo, -Barcelona. 51' 4-5 (ré
cord d'Espanya Universitari).
3. Martin, íd.
4. Nanetti, Bolonya.
Llargaria:
1. Cardella, Bolonya, 660.
2. Tornani, íd., 6'43.
3. Consegal, Barcelona, 5'92.
4. Freixes, íd., 5'78.
Pes:
•
1. Boronzini, Bolonya, 1339.
2. Ricard, Barcelona, 1166.
3. Oberwerger, Bolonya, 1139.
4. M. Serrahima, Barcelona, 10'00,
Alearia:
1. Setti, Bolonya, 170.
2. De Simoni, íd., 168.
3. Pujol, Barcelona, 160.
4. Seabold, íd., 160.
400 metros tanques:
1. Mongrell, Barcelona, 59" 3-5
(récord d'Espanya Universitari).
2. Oberwerger, Bolonya, l' 4" 3-4
3. Setti, íd.
4. Roig, Barcelona.
Javelina:
1. Barachi, Bolonya, 4675.
2. De Luna, Barcelona, 4393 (na
cord de Catalunya universitaria
3. Detrell, íd., 3725.
4. De Simoni, Bolonya, 3531.
Rellevaments 4 per 100:
1. Universitat Autónoma de Bar:
c,elona (Montoto, Ricard, R. Serrao
hima, Arévalo), 44" 1-5 (récord d'F,s
panya absolut).
2. Universitat de Bolonya, 44" 4-5:
PUNTUACIO TOTAL
1. Universitat de Bolonya, 71
punta.
2. Universitat Autbnoma de Bar:
celona, 51 punta
iviodernament, no S-ins
tala e ap qudto de lad-rug
Termosifón
PRECKLER
LA ÚLTIMA fARAVLA
seirizts fi!
AlauA CALETA
Dernoneu funets
presuposlos a
Preekler
S.A. CONSTRUCCIONES PRECKLER (
Ronda UniversitaL,16 - BARCELONA
UN BON CONSELL
111(5 En la llistade les
provisions i deis vostres
vostres
obsequis no oblideu,: se
1r f acinóyora, el que ha de pro : un bon vi, alegria
Icomplement d'una bona
b porcionar més satisfac
taula
VINS PERELADA
Creacions : Moscatel],
Ambrosia, Dolç número
16, Vins de taula blanc
i negre
Agent : P. Quintana : Llúria, núm. 121.-Barcelona
1
lo
1933
rambla
Crítica de pellicules
FANTASIO presenta "FELIPE
DERBLAY".
Exclusiva: Febrer 1 Blai.
Intérprets: Gaby Morlay i Henil
Rollan entre altres.
Modalitat: Parlada en francés.
Argument: Basat en la novela de
Jordi Ohnet "Le maitre des
forges".
Comentad: SI no de tot, de la
Immensa majoria del nostre pú
blic és coneguda l'obra que ens
ocupa. Res d'estranyar, doncs, que
el públic concentres la seva curio
sitat en veure com havia estat in
terpretada aquesta novela, tant
sota el punt de mira directiu com
Interpretatiu. Procurarem, dones,
no apartar-nos d'aquests aspectes
que, com el públic, nosaltres tam
bé creiem com els factors més in
teressants. Diguem tot seguit que
bé el film no segueix de mane
ra fidedigna el fil de l'obra, el
director ha sabut recollir-ne tot
el suc de manera intelligent del
xant de banda totes aquelles si
L'espectacle més gran i divertit
de Barcelona es dóna al
COLISEUM,
opn Bin,!
CROSBY
A!!1..%....f.
ING*
11.1DITH ALLEN
HARRY CREEN
!ATAN TASHMAN
deliciosa comedia que no es pro
jectara a cap més saló de Bar
celona fins a la temporada
vinent, i
Auno},
SKIPWORTH
GCAR,F4
RICHARO
BENNETT
fARFMLL
Mc. MALA
formidable sátira de la vida
contemporánia
tuacions secundarles, emmarcant
tota la lluita d'amor; sentiments
1 temperaments que hi prenen
part dintre un seguit de paisatge
plens de llum, poesía 1 romanti
cisme, que resulten d'un encís
que fuig del corrent en contrast
amb el feixuc treball dels forns,
que si bé us són presentats amb
breus pinzellades, és el sufi
cient per a donar-nos a conéixer
el temperament del protagonista.
Amb el que deixem anotat el
públic.no haurá pogut quedar de
fraudat, tot al contrari, puix que
amb el sonor s'ha obtingut fer pu
jar de to l'ambient en consoná.n
cía a les pagines de la novela.
Quant a la interpretació, cal fer
destacar Gaby Morlay, ajustada
en tot moment a les exigéncies
del seu dificil "rol"; el mateix po
dem dir d'Henri Rollan, el qual
amb el seu sobri treball identifica
l'heroi imaginad de la novela.
No recordem el nom del que in
terpreta el paper de nou ric (se
nyor Moulinet); mereix pel seu
treball — al nostre entendre el
millor — l'elogi mes sincer; llás
tima que el director hagi exagerat
— segurament per cercar la co
micitat — el paper. Els altres in
terprets, discrets.
Caldria, al nostre entendre, fer
córrer un xic les tisores; si es té
cura en esporgar-lo, el film hi
guanyará molt. No ho assenyalem
com a defecte, sino que creiem
Innecessáries moltes repeticions.
• • *
FEMINA presenta "LAS CINCO
MUCHACHAS".
Exclusiva: Ibérica Films.
Modalitat: Parlada en danés.
Director: A. W. Sandberg.
Intérprets: Karine Bell, Margue
rite Viby i Frederik Lensen,
entre altres.
Comentad: Aquesta producció,
la primera que ens ha estat pre
sentada d'aquest país, pot quali
ficar-se dintre el génere de les
églogues; una égloga d'avui, sen
se pastors, una exposició molt
bella de la vida al camp, on es
desenvolupa tota l'acció; llásti
ma que pel desig de donar-li més
vol l'acció sigui transportada a
ciutat, la qual cosa resulta, a
més d'innecessária, que allargas
sa el film 1 li resta valor; aquest
és, al nostre entendre, un deis
detectes capitals del film, puix
que esllangueix la valor de les
innombrables belleses i particu
lars encerts que indiscutiblement
conté la realització.
El film, per tant, ultra pecar
de detallista, lo que fa que
l'acció sigui lenta, técnicament
podem apreciar que el seu realit
zador cau en les falles naturals
per manca d'experiencia. No
obstant tot, cal que diguem que
d'haver tingut més cura amb el
muntatge, aixó és, d'haver pres
cindit d'algunes escenes — tot
cercant la continuItat, cosa fac
Irteibele—, s'hauria dissimulat el rit excessivament lent del film,
el qual, si bé conté fotografia
excellent 1 la visió cinematográ 1 fica és un encert en molts mo
ments en els quals es fa jugar
d'una manera original la música
suplint la parla, no passa d'ésser
un assaig, el qual resulta força
reeixit.
Quant a la interpretado, és
excellent, particularment Kari
no Bell posseeix una flexibilitat
1 desimboltura en el seu paper
pie de contrast força remarca
ble. Cal també fer destacar els
conjunts plens de dinamismo, re
solts molts d'ells en veritable en
cert de direcció.
En resum, una película de
fragments magnífics, pero des
valoritzats per la lentitud 1 la
llarga durada del conjunt.
• * *
COLISEUM presenta: "ALIAS
LA CONDESA".
Producció: Paramount.
Intérprets: Alison Skipworth,
George Raft, Richard Bennet I
Farrell MacDonald.
ME
2 abril de 1034
MI A, 1934
Artístes del llenç
•
Una explicació de la
supremacia del cinema
.1.
Modalitat: Parlada en anglés.
Comentad: El film es manté
entre la ironia, dramatisme i co
micitat. L'argument gira entorn
d'una estafadora, que surt de la
presó i es presenta al poble on
hi ha el seu marit i les seves fi-.
lles ; un segunt d'enganyifes,
unes vegades pel costum i d'al
tres per aconseguir la felicitat
de les seves filles, fins arribar al
sacrifici i tornar a la preso.
El millor del film és, sens dub
te, la interpretació, particular
ment Alison Skipworth, sobre la
qual recau el pes de l'obra i obté
un assenyalat i indiscutible
triomf personal. La comedia,
tant pel seu humorisme i situa
cions originals com pel seu rit
me encertai, obté Vaprovació
del públic, el qual passa una
agTadosa estona.
• • *
COLISEUM presenta, "COCK
TAIL MUSICAL".
Intérprets: Judith Allen, Skeets
Gallagher, Jack Oakie, Harry
Green i Bing Crosby.
Modalitat: Parlada i cantada en
anglés.
Comentad: Entorn d'un argu
ment lleuger no mancat de sen
timentalisme, és aprofitat per a
fer la presentació de la "vedet
te" Bing Crosby, de la Radio
americana, juntament amb un
seguit d'artistes de music-hall,
els quals en el transcurs del film
ens donen a conéixer un estol
de noves cançons, algunes d'elles
força agradables.
El film pateix pels seus alts i
baixos, quant a ritme. Al costat
d'escenes plenes de dinamisme
n'hi trobeu d'altres l'acció de les
quals queda frenada pels seus
allargassats diálegs, la qual cosa
resta valor al conjunt de la pro
ducció.
El millor del film, ultra la in
terpretació, particularment en
Vegeu al
Saló Catalunya
un excer'cional programa doble de dos films de base
ALTO!
El hombre
estará avui, dilluns, da
vant de la porta del
Kursaal assegut en una
cadira, i contestará a
qui 11 pregunti.
ATENCIO!
Tarda i hit d'avui, estrena al
Kursaal layeió parlada en
espIvol de "EL HOMBRE
INVISIBLE"
1Experimentareu noves
impressions veient les
escenes sense títols!
el que respecta a Jack Oakie, que
está graciosissim, i Bing Crosby,
la qual canta amb gust, desta
quen els números de revista, en
tre els quals cal esmentar el ti
tulat "Luna negra", i el final,
plena d'originalitat i vistositat.
* * •
URQUINAONA presenta: "EL
BOXEADOR Y LA DAMA". , Producció: Metro Goldwyn.
Intérprets: Max Baer, Myrna
Loy, Otto Kruger i Walter
Huston; també hi veiérem a
Primo Camera i Jack Demp
sey.
Director: W. S. Van Dyke.
Modalitat: Parlada en anglés.
1~1P_RAP.._•.~tuatt
1-11-1311-• é .1/11-3-111-4114~ 11•
Capítol
AVUI
éxit sorollós
Comentad: En aquest film hl
ha tot alió que constitueix la
base de l'americanisme cinema
tográfic: boxa, gangsters, qua
drets de revista amb dones be
Ilissimes 1 un conflicte sentimen
tal.
Tot está ben dosificat i fa
passar una estona ben agradosa.
El repartiment és encertadis
sim i fa que cadascun deis per
sonatges tingui, dins del conjunt,
vida propia. El combat de boxa
del protagonista amb Primo Car
nera és molt ben reebdt, i arri
ba en alguns moments a un rea
lisme emocionant.
Els quadrets de revista són
força notables per la seva nove
tat 1 per la seva realització per
fecta.
Max Baer, atleta complet, en
aquesta primera película mos
tra les enormes possibilitaf,s que
té com a artista del llene; man
té constantment un equili i
entre l'home i el boxador, que és
renca d'una inteligencia i tem
perament que si no s'espathen
poden fer d'aquest actor novell
tn veritable "estel" en aquest ge
nere.
Myrna Loy fa una dona deli
ciosa, enamorada de l'home i no
de l'atleta; quan a aquest l'éxit
el fa inconscient i pedant, ella
troba l'actitud i el gest que mos
tren tot el dolor i tota la triste
sa, i en la seva decisió plena de
dignitat s'hi endevina l'esforg
formidable que 11 cal per vencer
l'amor que sent per Steve. Final
ment, pero, l'amor triomfa.
Cal agrair al director d'aquest
film, W. S. Van Dike, de no ha
ver abusat deis elements que
l'argument va posar al seu abast.
Aquesta honestedat artística i el
ritme que ha sabut imprimir en
aquesta producció fan d'ella un
bon film.
CINEMA AMATEUR
AMATEURISME
No és de sorprendre quan es
devé un fet important veure
disseminats pel lloc de l'acció
uns quants individus que, amb la
petita cambra a la má, es fiquen
per entremig del públic si hi ha
una escena interessant a filmar.
Mantes vegadeL, el trobar-se
en aquest lloc és resultat d'un
esforç personalíssim, ja que l'a
mateur ha hagut de vencer difi
cultats per arribar-hl. Aquest es
forg, de vegades defraudat, és la
vida del cinema amateur de la
nostra terra; aquest cineista que
amb la seva petita cambra i el
seu esfore personal arriba a cap
tar l'escena que es descabdella,
forma en aquells moments la ci
nemateca amateur catalana.
L'amateur, en general, cerca
els seus escenaris en la realitat
existent, ja sigui en pie camp, ja
sigui a la ciutat, en plena via
pública; no té importancia el lloc
per ell, amb tal que respongui a
alió que demana el seu "scéna
rio".
Per arribar en aquests moments
no pot un hom figurar-se el co
ratge que l'amateur necessita.
Si el cineista amateur portes un
gran embalum d'aparells , de com
parses, d'ajudants que impressio
nessin el públic, aquest coratge
no fóra de ressaltar; acarar-se
amb el públic amb una petita
cambra de 9'5 mm., per exemple,
i sense gran preparació escéni
ca, el posa en un "handicap" i
arribar-hl representa emplenar
se d'un gran valor i decidir-se a
afrontar les conseqüencies.
Es curiosa la reacció del chita
da respecte a aquests amateurs.
Jo he vist al Parallel, quan un
deis nostres amateurs, Joan Roig,
rodava el film "Emmy-Escenes
del Parallel", rodejar-lo el públic
en nombre respectable i tots es
mantingueren en una forma cor
recta, facilitant així la tasca del
cineista, sobretot en el manteni
ment de l'ordre, ja que calgué
tan sois unes indicacions de l'a
mateur perqué el públic mateix
tingués cura que ningú passés pel
camp d'acció, i si algú, per igno
rancia del que s'esdevenia, ana
va a malmetre l'escena, els crits
deis espectadors curaven d'ad
vertir-lo.
Aquestes reaccions del gros pú
blic, per general favorables a
l'amateur, tenen un contrasentit
en les organitzacions d'actes ofi
cials o d'entitats particulars, on
l'amateur ha de donar moltes
vegades un sens fi d'explicacions
per poder aconseguir un permís
per a la lliure circulació, difi
cultats que demostren palesa ig
norancia del que és el cinema
amateur; que passés amb el pú
blic en general, on hi ha igno
rancia del que és en realitat l'a
mateur, pot passar, peró que
ocorri amb gent cultivada, que
poc més o menys ha de saber que
és el nostre cinema, no és gens
favorable.
El "set" amateur realitzat a la
via pública está pie de difi
cultats, no tan sois per alló que
hem parlat respecte al mateix
amateur, sobretot en la part deis
intérprets, ja que enfrontar-se
amb el públic, moltes vegades
sense l'entrenament que els cor
respendria, els posa en una si
tuació que fa difícil la tasca del
director, ja que no es fa amb la
calma que necessitaria l'escena
que s'está filmant, 1 mantes ve
gades es veu malmesa, degut a
aquesta nerviositat que es res
pira.
Per altra part, l'amateur que
fa reportatge també corre el pe
rill de la nerviositat, unes vega
des per la poca suficiencia de
metratge de les cambres, i d'al
tres perqué és costos fer com
prendre que alló que fa en
aquells moments té tanta impor
tancia com ho pugui ésser la in
formació gráfica d'un fotógraf o
d'un "cameram" professional, i
en demanar, prenem per exem
ple, a una personalitat o un grup
important en la vida esportiva o
política que posi davant l'ob
jectiu de la petita cambra, hom
Metropol
Gran éxrf
ROM
EL
L'opereta de música
més delicíosa, més
belles cancons i luxo
sa presentació
per
LIANE HA ID
IVAN PETROWICH
•
té por que no s'ho prenguin se
riosament i esclafin amb una so
rollosa riallada. Aixó no ha d'a
fectar l'amateur, al contrari, és
un estímul que porta l'aventUra,
i en Len-ho obre camí per ala
amateurs de demá, a la vegada
que desperta la curiositat i pot
aconseguir d'aquesta manera el
fer adeptes.
Aquesta nerviositat de qué hem
parlat, de la vida del cinema a
la via pública, es troba també en
les realitzacions a porta tancada;
en no poder disposar del lloc per
preparar-hl el seu "ser. que li fa
F.,0~ u olereix, com sempre!
l'especiacle més selecte de Barcelona
Uninm 222aravilloso
_DEL
TAU
spence,.
A
Y
ION
0"Sullivan
JUSTICIA
DIVINA•
90 milluis do terror
itIOLA
NERMANITÁV
.11¦¦¦••¦,,,,, • .11.1,111,1111/.11~11,,
1.-~t41~-e-t-x_txt.st_tx.
-4-4-13-4-4-4~rév‘Inwirdmir
una obra
L2071,1dd...67e
UNA EXCLUSIVA FEBRER i BLAY
i EL FORMIDABLE
Dibuix en colors de Wat' Disney
CANTO DE CUNA