Rambla, La (1931-1935). Núm. 283 (14 gen. 1935)

              ti la ramb a
L'ESPORT I LA DONA
Gimnástica rítmica.
ee‘..
Les nokes del "Femeni" en un a.ssaig de la gimnástica rítmica que dirigeix
Aminda Valls
La gimnástica rítmica no és cap invent d'Aminda Valls,
encara que Aminda Valls sigui una figura prou rellevant en la
seva modéstia per meréixer que un dia u dediquem un comen
tad extens; cosa que pensem fer aviat, perqué Aminda és un
valor i nosaltres tenim el deure de donar a conéixer al públic
els veritables valors de l'esport femení.
La gimnástica rítmica que es practica al "Club Femení"
sota la mateixa que en els paissos europeus més avançats i més
refinats practiquen a totes les escoles. És l'esforc, l'exercici, esti
litzant per la grácia per l'harmonia; és la recerca del desen
volupament, de la /orca, de la salta, embellida per un matís
d'art' és... "moviment rítmic", la paraula ho diu tot. Des del
punt de l'estética femenina, aquest sistema representa l'educa
ció física justa. És un entremig entre la gimnástica i la dansa ;
ni rígida com la sueca més o menys modificada —rígida i de
moviments secs, per tant més masculina que femenina—, ni des
curada de l'higiene com és la dansa. Ningú, peró, podrá prac
ticar la gimnástica rítmica sense abans haver fet sueca, espe
cialment si no ha comencat de criatura a fer esport —com la
majoria de les nostres dones—. La sueca és com les beceroles
de tot exercici físic .
En la seva aparent suavitat, la gimnástica rítmica d'Amin
da Valls és un exercici fort, precisament pel doble esforl que
es reqttereix per realitzar l'exercici donant-li bellesa artística.
ROMANI
til'"1111.
•
VGBY
Canapionat de Catalunya
LA U. E . SANTBOIANA 1 EL r. C.
BARCELONA VENCEREN AMPLA
MFeeiT ELS SEUS DOS CONTRJN
CANTS, EL JOVENTUT I L'UNI
VERSITARI. AMBDOS WICON
TRES ESTAVEN JA DECIDITS
ABANS DE COMENÇAR
No ha estat, pes una jornada de
les que se'n poden dir brillants la
d'ahir, primera de la segona volta
del campionat de Catalunea. Natu
ralment que ja es preveía el tr1ornf,
mes o menys fácil, del Barcelona 1
de la Santboiana. Hora esperava,
perb, que els seus respectius con
trincants es presentarien al terreny
de joc disposats a lluitar abans de
deixar-se vencer, oposant la máxima
resistencia 1 fent nova demostració
del que ea capaç rentu.siasme d'un
grapat de minyons que, si del rug
by no coneeeen encara totes les tre
tes. la seva energia 1 la seva decisió
eón prou per a posar a ratlla la téc
nica mes depurada.
No fou. perb, ben bé aquest el cas
d'aliar. A Sant Bol, a l'hora de co
mençar rencontre el Joventut no
pogué presentar el suficient nombre
de jugadora que el reglament recla
ma com a mínimum, i fou declarat
forfait. Es de doldre que un equip
cona el Joventut, que tantes espe
rances havia fet contraure a tots
eta emanes del rugby, slaag1 desin
flat aquesta temporada en la forma
que ho ha fet. Repetim el que ja
hem dit moltes vegades. Al Joven
Lit 11 falta una persona que els en
carrile que els ensenyi a aprontar
en jugades encienta teta renergia
que despenen sense profit en els
seus encontres. Una persona que els
torni la moral perduda i que eta duu
actualment a desfeta darrera desfe
ta; que en infiltrar-los una mejor
conflança en les seves !orces faci
Impossibles aquests forfaits deseo
ratjadors, que mal no haurien de
produir-se sobre els nostres terrenys.
?Quin día el Joventut ens donará
la sorpresa? Cal esperar en bé del
nOtitit rugby que será aviat.
SS.
Tampoc l'Universitari, davant del
Barcelona, volgué intentar ter-se
amb algun punt, força necessari per
a ella si és que aspiren a sortir del
loe que es troten en el moment ac
tilaL
Pele) probablement també, per la
poca confiança que tenen en les se
ves própies forces, no volgueren ni
ten sois intentar provar fortuna da
vant deis blau-grana, tot i que
aquests no presentaven pas els seus
mWors elements. I així bou que, tot
í que el partit es féu, aquest esteva
ja decídit abans de començar, per la
previa cessió que deis punta feren
els estudiants al Barcelona.
Naturalment que sempre és millor
aixb que no presentar-se com feren
darrerament. Pene no és pas, nl molt
menys, l'ideal. Un quinze com ru
niversitari, que havia estat c,ontrin
cant temible per al Santboia 1 per al
Barcelona, nohl ha dret que s'aban
doni de la manera que ho ha fet en
aquests darrers temps. Cal que re
accioni prompte, i pensin que si
particularment, no senten l'en
tusiasme d'abans, és precís que, si
cal, se sacrifiquin en be del rugby
1 en espera d'un nou ressorgiment.
• e
Per alelí no cal pas dir res més.
Esperem veure quin será el compor
taruent d'aquests equips en el que
resta de campionat, i un cop finít
aquest ja jutjarem amb mes fona
viene
I ara a esperar la jornada del pro
per diumenge, en qué els rivals tra
dicionals, el Santboi i el Barcelona,
s'enirontaran novament en el ber
reo> dels primers. El probable ven
cedor sembla que ja és conegut de
tothom; peró... qui pot afirmar-ho?
MART
a
El Torneig de Classificació
LA U. C. DE JOVES, LA INTEN
DENCIA I L'A. B. JUNIORS DE
L'HOSPITALET, PASSEN A LA
PRIMERA DIVISIO
Ahir s'havia de dur a cap el dar
rer partit del torneig promocional de
classificació, el qual havia de decidir
l'entrada a la primera categoría del
Centre C. de l'Hospitalet o bé l'A. B.
Juniors.
Per no haver-se presenat a dispu
tar l'encontre l'equip militar, foren
cedas els dos punta al seu contrin
cant d'ahir, i queda classificat per
aquesta ascensió l'A. B. Juniors.
Els dos punts no interessaven a la
Intendencia, per?) els del Centre Ca
tblic els neeessitaven i la "jugada"
deis militars en no presentar-se bene
ficia de sobte el uniors, que queda
al tercer iloc de la classificació i li
poenet d'entrar a la primera cate
gorja.
Preferim no fer comentares sobre
aquesta manera de procecür, peró
potser eta fees de diumenge passat
hauran tingut resse 1 graciosament
els conciutadans deis protagonistas
del passat diumeiage n'hauran tret
profit.
INTENDENCIA, O. A. B. JUNIORS, 2
Puntuació
U. C. de Joves 7 6 1
Intendencia '7 5 1
A- B. Juniors '7 5 0
C. C. Hospitalet 7 4 1
Juventus 7 3 1
O 108 84 13
1 117 92 11
2 86 73 10
2 138 99 9
3 164 74 7
LA "SOCIETE PATRIE" INAUGU
RA UN NOU TERRENY DE JOC
El "Patríe" ínaugurá ahir un nou
camp al carrer de Pare Claret xam
frá a Sicilia, d'excellents condicions
i gran vistositat.
Un cop realitzades les obres pro
jectades per la directiva d'aquest
simpátic club, el camp del "Patrie"
será un deis millors 1 més ben erran
jata de la nostra ciutat.
A les deu del metí llultaren els se
gons dels franceses contra el titular
deis Escletxes 1 venceren aquests dar_
rers per molt poc marge.
Seguídament els primera equips del
"Pátrie" i el Laietá ens oferiren una
d'aquelles beles partides a qué ens
tenen acostumats, de la qual en sortí
vencedor el cinc del Muscat.
El "Patrie" jugá, més i millor que
els seus adversaria, peró no estigué
afortunat en el tir a l'anella.
Cruces, del Laietá, tingué un bon
dia d'encele i la defensa laietanenca
va fer un gran partit.
Deis blaus cal esmentar en primer
lloc Maunier, el qual continua essent
l'animador de l'equip, i Font, l'eix
indiscutible del cinqué. El nou juga
dor Henri, tot i actuar en un loe
que no li pertany, no ens engresca.
Borrell el suplí a la segona part i
l'equip hi guanyá un tant per cent
molt crescut.
L'arbitsatge del collegiat Gironés
va satisfer tothom.
"Societé Paule" (segons, 16; Eselete
xes, 19. — "Soeleté Patrie" (primers),
37; Laieta, 39.
Equipa Laietá: Félix, Domingo,
Muscat (13), Creus (14), Llevot (8) 1
Sucres (4).
"Patrie": Mauder (6), Henri, (se
gona part Borren) (1), Font (20), Ar
naud (1) i Mitchell (9).
KILL.
Els esports
COMENTARIS AL VOL
Tenim un amiguet, el nom del
qual no fa al cas, que té la rara
virtut de saber-se de memória
gairebé tots els equips que ju
guen a la Primera divisió de la
Lliga, sobretot, ni caldria dir-ho,
els del Barcelona i l'Espanyol.
Ahir várem portar aquest ami
guet al camp de les Corts. El xi
cot — que té una afició boja pel
futbol — havia llegit, ja de bon
matí, l'equip que arrengleraria el
Barcelona. I no hi havia manera
que li quedés a la memória. S'en
redava a cada punt. El tenia par
ticularment preocupat el fet de
posar-se Berkessy de davanter
centre.
Quan el nostre amiguet s'ana
va acostumant, si usplau per for
ça, a l'alineació que les circums
táncies havien imposat als ele
ments técnica del Barcelona i ja
me la deia sense equivocar-se,
heus ací que veiem a Berkessy
passar a interior esquerra, Ped rol
a interior dreta 1 Raich a davan
ter centre. I, per si aixó los poc,
tot d'una, Berkessy que baixa a
mig centre 1 Soler que puja a
interior esquerra. Menys mal rue
aviat va acabar el partit i menys
mal que va acabar empatant el
Barcelona, perqué sinó, al meu
amiguet, al qual el cap ja do
nava voltes, i tenia el front ca
lent i els peus gelats, estem se
gurs que li agafa un atac...
S'ha dit mil voltes i s'ha escrit
unes guantes dotzenes de vega
des, que Berkessy és un mig cen
tre d'atac. Amb aixó els que en
cara hi creien amb aquest hon
garés, que tara riure so no Íes
pena, donaven a entendre que el
xicot empenyia com ningú la da
vantera. I xutava, de més a més,
a gol com un dimoni. No té res
d'estrany, dones, després d'ha
ver-se dit tant aixó, i adhuc d'ha
verse escrit, que ahir els técnics
del Barcelona posessin Berkessy
a la davantera, i de centre, per
a millor lluiment personal de
l'extraordinari xutador.
Resultat? Que el gran mig
d'atac fou un extraordinari da
vanter de defensa. Pero de defen
sa personal. A ell, copets, no.
Qui no els dona, és just que no
els vulgui rebre. Algunes de les
vegades masses, si hem d'és
ser sincers — que l'hem vist de
mig centre, no ha mancat prop
nostre alga que ens hagi
—Veieu si es noble aquest Ber
kessy. Amb les seves facultats,
bé podria fer mal a l'adversari.
Donas, no.
I no era ben bé aixó, no. Eh l —
Berkessy — no s'hi acostava als
adversaris, pero no per no fer-los
mal, sinó perqué no n'hi fessin...
I pensar que tot airó seria una
altra cosa si Íes fred...
Historia.
Dialeg caçat al vol al passadis
tadibeciaanla:s tdreibudnoanarcocboemrtean, çmloampeanrts
—Has vist quin equiP--?
—No ine'n parlis.
-
segons sigui el resultat
del partit, ja tinc pensat el que
haig de fer.
i—bQué...?
a —S is engrescar-me
DI- pulsió de ?'en
trenador i ld*dimissió de la Di
rectiva.
—D'acord, noi, completament
d'acord.
Berkessy — perdoneu-nos que
hi tornem...— en els cinc quarts
d'hora que va jugar de clavan
ter centre va palesar-nos, ultra
un panic molt respectable, que
la Junta faria bé de tenir en
compte que, des d'aquest ?loe, les
passades poden ésser xuts i els
xuts semblar passades.
L'unica vegada que l'home va
xutar a gol, amb manifesta in
tenció de xutar a gol, la pilota va
rebotre-li al travesser. Aixó, evi
dentment, és desgracia. Pero si
hem d'ésser sincers, hem de con
fessar que aquest xut al pal ens
va plaure. Perqué nosaltres ens
créiem que Berkessy no tenia
gen!, i resulta que si, puix que es
posa les mans al cap amb un
gest de desesperació que tenim
la certesa que havia de commou
re profundament a Plattko.
Sales, després d'unes vacances
força perllongaeles, forma part
ahir del primer equip del Barce
lona, i ocupa el loe de mig dreta.
I el xicot, que no sabem si vos
altres recordareu que també ha
jugat de mig centre, devia dir
se: aquesta és la nieva, i es passa
tota la tarda en mig del camp,
al costat de Soler i deixant com
pletament llitire a Gorostlza, i
menys mal pel Barcelona que del
"Bala roja" en resta ay-1U ben
poqueta cosa més que el nom, que
sinó...
—Al, ai! — exclamava una da
misela barcelonista, a la tribu
na, veient aquest joc tan "espe
cial" de Sales —, peró on ?'ha
apresa aquesta manera de jugar,
aquest Sales...?
I el marit de la dita damisela,
en veu batra i després de tocar
la amb el colze, com recomanant
discreció, digué:
—No m'estranyaria que fora
d'ací, patser a ?'Argentina, potser
a l'Uruguai...
Diuen que qui paga, mana.
I com que qui paga els juga,dors
és la Junta, és just que sigui la
Junta qui maní. Ara, que com
que la Junta paga amb diners
dels socis, potser, si be es mira,
que siguin els socis els qui tinguin
el dret de manar. Ahlr a la tar
da, la immensa majoria de "pa
ganos" estaven d'acord en qué ni
Berkessy ni Lecuona juguen de
mig centre de bon tros com So
ler. I tingueu present que el par
tit d'ahir era de "prova" per a
Soler. Sortir al camp després de
parlar-se tant d'el, contra l'Ath
letic de Bilbao i amb un equip
del Barcelona tot ple de peda
ços, era, realment, perqué el xi
cot es veiés un esdevenidor molt
negre. I res d'aixó. El Barcelona
va atacar molt, i a estones de va
lent, i, en bona part, per obra i
gracia de Soler, que és mig cen
tre, i mig centre bo.
De l'Athletic, potser només un
lleó: Cilaurren. Els altres, una
colla de lleonets, i, com a tals,
força enjogassats, peró sense ju
gar, o jugant poc. Guanyaven per
dos gols a un, 1 ni per casualitat
varen encertar a organitzar una
bona defensa. Aquesta — la de
fensa —massa tendra. I dels mit
jos només encei ML a sostenir-se
be Cilarren. Els altres dos, esve
rata. Amb Escola i Ramon o Mo
rera, possiblement Blasco hauria
hagut de recollir de dintre la se
va porteria mig cabasset de gols...
A l'altre costat, peró, hem de
dir que si el "Goros" no estigués
el malament que esta, i "Chirri"
no los tan dropo, i "Bata" no
s'hagués trobat amb una ala dre
ta més inofensiva que una pare
lleta de caderneres en viatge de
nuvis, els gola, en lloc d'ésser dos,
potser haurien estat cinc o sis...
Resum: que l'empat estigué
força be, perqué el Barcelona, si
bé es mira, no mereixia perdre,
i l'Athletic no havia jet massa
mérits per guanyar.
La calefacció més práctica í G
económica s'assoleix amb el
14 gener de 1935
-1\:\ 111117
Igyip
.> 1 401
participació de Lluciá Mon
tero en la vinent Volta
a França
Segurament recordaran els nostres
lectora que en unes manifestacions
de María Cariardo publicades en
aquestes mateixes págines, aquest
digué que no creta convenient la
participació de L. Montero en la
propera Volta a Franca.
Aquesta actitud de Cariardo, que
és la mateixa exactament que han
adoptat Trueba 1 Ezquerra, ha pro
JIMENO,
un probable participant a la
Volta a Franca
vocat ja una protesta per pan, de
celes diaria del Nord i de Madrid,
els quals no troben bé reliminació
del corredor base.
La raó per la qual el famós ter
cet 'Prueba -Cariardo - Ezquerra és
contrari a la participació de Mon
tero és revident anticompanyonia,
de qué Lluciá Montero va donar
1•1111111111=11~1111~1111111~111111111k
Estufes de GAS, models variats
Radiadors de GAS!
tius de la calefacció central.
substítu
Calderos de Gas, per a la cale
facció central, amb regulació automática.
EXPOSICIO
d'APARELLS de GAS
del Gas"
Avinguda del Portal de l'Angel, 20
¦¦•••:.•¦r\-1¦:-.• 54~11~~411~.-
mostres en la passada edició de la
Volta francesa.
Ja des de bell antuvi rorgull de
Montero el priva de comportar-ex
amistosament amb els seus com
panys. Coneixedor expert de París
dominant perfectament "idioma
francés, hauria pogut ésser un 'mine
llorable intérpret prop d'Ezquerra
Trueba, sobretot del primer, que te
nien prou feina per ter-se entendre.
Aquesta separació d'avant-Volta
s'accentuit de seguida que s'inicia la.
prova. La seva táctica en les pri..
meres etapas fou el d'acoblar-se a
requip francés més que no pas al
seu hispano-aula. Aviat, pub, i soja_
ment grácies a la benvolença deis
comissaris de la Volta, pogué con
tinuar la preve., de la qual havia de
quedar eliminat per la saya defec
tuosa classificació.
A despit d'aixe), humlliat 1 sorprés
segurament pels grans éxits d'Ez
guerra en ala alterosee chns deis
Alps, seguits dels de Trueba i Ca
riardo, Liuda Montero, malgrat que
halda manifestat als periodistas
que seguien la cursa que eh l eslava
disposat a ajudar els seria companys,
en una etapa que Ezquerra i Trucha
estaven indisposats, sobretot el dar
rer, que sofria del ventral, aprofi
tá l'ocasió per a atacar des dels pri
mera quilbmetres de l'etapa.
111,AggAlfl BoB
Aquest fet, censurable en alt grau,
fou remarcat per tots els corredors,
fins al punt que el mateix Speicher
ho féu notar a Cariardo, el qual for
tament enutjat es dirigí a Montero,
que portava el cap de l'escamot, i
el censura el que esteva fent.
Aleshores, una mica avergonyit,
s'aparta d'aquest loe i es perdé en
tre el nombrós grup.
A més, Montero no presta als seus
companys cap mena d'ajut material,
factor tan important a la Volta a
França„ on és ben evident que
que aquest ajut: deixar-se rodes,
neumátics, esperar-se, etc., té un
preu inestimable. Recordeu, sinó, el
sacrifici de Vietto a favor de Magne
en un moment crític d'aquest, fet
que tothom reconegué i lloa.
'ACUMULADOR/
4î9teát041e.
POTENTi i IEGUIV
•cumutaboeftes etteTeleos. S. A
ceoLLLLL
Solament a les acabales de la
Volta Montero varia un xic d'acti
tud, com a conseqüéncia segurament
de les fortes censures de premsa i
públic que de tot arreu rebia, tant
d'Espanya coas de l'estranger.
En resum: el comportament de
leuda Montero motiva que Trueba,
Ezquerra i Cariardo diguessin da
vant perioclistes, en un final d'etapa,
que ella no PRENDRIEN PART A
tA VOLTA A FRANÇA SI MON
TERO TORNAVA A FORMAR
PART DE L'EQUIP ESPANYOL.
Segurament que M. Gervais, se
leccionador de requip espanyol, ha
ti: gut en compte bon nombre deis
fets ocorreguts l'any passat, per no
FIGUERES,
un possible participant a la
a França
precipitar-se en l'elecció de Lluciá.
Montero, com ho prova que ja sexi
cinc els seleccionats: Ezquerra, Time
ba, Cariardo, Escuriet i Cardona.
Lluciá Montero tindria un lloc
adequat i just entre els quatre cor
redora espanyols, que figuraran com
individuals.
I alitee encara, si la seva tasca en
les futuras curses a celebrar dona
proves d'estar en bona forma.
PERE ABELLA-MASDEU
Trobareu
la rambl
a Madrid
als quioscos del carrer
d'Alcalá i de la Porta
del Sol
•
14 gener de 11135
Cap a una fusió?
Es elements aeronáutics de la rios
tra ciutat parlen i comenten les pos
sibilitats duna fusió d'entitats aero
nautiques. De fet solarnent hi ha
dUes entítats interessades en la fu
sió: l'Aeri Club de Catalunya 1 l'Aero
Popular. També n'ha parlat la prem
d'aquesta futsió, 1 en general, cal
dir-ho, és considerada com una cosa
que fatalment havia de succ,eir.
Ja en una altra ocasió es fusiona
ren dues entitats, i l'experiencia de
mostra que la fusió en aquests casos
es fa efecti va entre els socis mesar,
tius i de mes bona voluntat que din
tre cadascuna hi ha.
La fusile de les dua3 entitats es
mentados tindrá ravantatge d'unirels
elements sana en un esforç comú 1 de
recluir les despeses generals a un mi
nen, ço que equival a destinar un má,
xim a l'actuació aeronáutica pura.
Toe no anirá sol, peró, cerque
aquesta vegada també hi herirá res
perit tristoi que buscará inconve
nients amb els quals pugui justificar
un vot en contra. Tant U fa! Com
que hi ha molta lema a ter, no cre
iem que els elements aeronáutics que
comprende la importancia del mo
ment es deturin per tan poca cosa 1
deixin de portar llurs moltes inicia
tives a una realització. Fet,a la fusió,
els problemes que tindrá per a re
soldre la nova entitat seran en pri
mer pla:
E,ntrenamene de pilota; curs de na
vegaeió; cura de meteorología; prác
tiques de vol acuse motor, i vols gra
tuita d'iniciació.
Quan tot aixt) estigui ben ene,ar
rilat es podrá, pensar en moles altres
problemes i portar a cap moltes al
tres iniciativos, com són: Conferen
cies de propaganda a beneflici de les
obres socials de rentitat (caixa de
socars als pijota per al cas d'acci
dent). Revisió de les tarifes aranze
beles que es refereixen a material
aeronáutic. Concursos de projectee
d'avions; Proves purament esporti
ves. Concursos i exposicions, etc. Pe
le) el primer és el primer.
Aquesta nit, tant l'Aeri Club de
Catalunya com l'Aero Popular es re
unebten en Junta general ordinária, i
probablement aquests temes hi se
ran discutits. Será interessant de sa
ber qué se'n pensa.
A. A.
LLIBRES D'AVIACIO
Antoni Armagué-Elementos
de Aviación Ptes. 7
Foyé-Resum d'Aviació » 3
?Quiere Vd. ber aviador » 2
Toussaintla Aviación actual » 10
Lliblena..iancesa
Rambla del Centre, 8 i 10
Sucursal: Passeig de Gracia, 87
TERRASSA
Terrassa, 4 - Europa, O
Ahir al camp d'esports del
Terrassa F. C., congrega
ren tots aquells factors que en
volten una jornada arrodo
nida. Des del punt de mira es
portiu, que és el que ens inte
ressa particularment, fórem es
pectadors d'un deis partits més
bellament disputats, i encara
podem afegir-hi que com d'ha
bitud el terreny registra una
entrada de públic magnífica,
acompanyat d'un temps propici
en extrem per els espectacles a
l'aire lliure. Constatem amb
satisfacció el suport de l'afició
local.
El matí ha presentat invaria
blement les mateixes caracterís
tiques durant els noranta mi
nuts dejoc ; una tarda d'encerts
de la davantera del Terrassa,
que ha fet decantar la iniciati
va de la lluita i el domini en el
joc ben reflectit pel resultat
final. Les clemés línies del cer
de local s'han mostrat treballa
dores, peró mancades decompe
netració, exceptuant Ibarra, que
ha defensat d'una forma impe
cable el seu marc.
Quant a l'Europa, ha vist
estroncat un nou triomf en ter
reny advers. Evidentment l'Eu
ropa, malgrat el fervorós entu
siasme no exernpt de técnica en
algunes individualitats, no ha
pogut contrarrestar la pressió
de la davantera vermella. Per
la gran dosi de voluntat pale
sada, que ha fet possible un
matx arrodonit en tot moment
l'Europa mereixia amplament
l'honor de marcar. Consti,
doncs, el nostre aplaudiment
sincer per aquest conjunt i prin
cipalment p e r l'inesgotable
Maurici, ánima de l'equip.
A les ordres de Santullano
que malgrat les poques dificul
tats de la contesa ha fet un ar bitratge pessim, els equips
s'han format així :
Europa : Prat, Deprius, Ven
tura, Albinyana, Xifré, Gar
cía, C,oromines, López, Canya
des, Sibeques, Marzo, Sastre,
Burillo, Cambra i Bruno.
Han marcat els gols, Cam
bra als quatre minuts d'iniciat
el joc d'un bon tret a l'angle.
Als deu minuts, Sastre ha rema
tat a gratcient un servei de Bu
rillo, i també el mateix Sastre,
en vena d'encerts, ha marcat
el tercer punt amb el qual ha
finit el primer temps.
Al segon temps Sastre, ha
marcat el darrer punt en una
jugada mestrívola amb colla
boració de Burillo.
Han destacat, per l'Europa,
els mitjos i del davanter López,
Maurici i Canyades. Pel
sa, Sastre, Burillo, Loiola i
Ibarra.
DE SANT SADURNI D'ANOIA
--
C. D. Anoia, 5
F. C. Sant Cugat, 2
Magnífic ha estas el sesurrat ob
tingut per l'equip local, damunt el
notable conjunt santcugatenc. La
lechería, peró, no ha estat el fácil que
el resultat sembla demostrar.
Al primer temps, que acaba amb
un empat a dos gola, fou jugat a un
tren fortissine Marcaren Romeu i
Massana en una jugada desgraciada
per als locals; Castellví i Bover, per
ala forans.
Al segon temps decaigué una mica
el tren inicial. Una inexplicable falla
da de la superba defensa forana, fou
aprofitat per Romeu per a marcar el
tercer gol. Miró, en rematar molt
oportú un free-quic llançat per Oli
ver, marca novament, 1 a les acaba
Iles Esteve, rematant un excellent
servei de Romeu, marca el gol de mi
llor factura de la tarda.
Tofo els jugadors jugaren amb en
tusiasme; a destacar, peró, per la
seva gran tasca, Calatayud i Querol.
L'arbitratge de Rovira, molt bé.
Equips:
C. D. ANOIA: Pena, Marrugat
Víctor; Oliver, Ferer i Calatayud;
Romeu, Oliver, Miró, Esteve i Pollane.
F. C. SANT CUGAT: Calv Pérez
i Massana, Capel, Querol 1 Juberg;
Bover, Castellví, Flaquee Esteve i Mo
retó.
J. VERNET
CAMPIONAT DE LLIGA
Primera divisió
Barcelona - Athletic Bilbao, 2-2.
Menas - Esreanyol, 0-4.
Betis - Oviedo, 2-1.
Madrid - Sevilla, 3-1.
Valencia - Racing, 2-0.
Donóstia, - Ata. Madrid, 4-0.
Classificació
Betis 7 6 0 114 612
Madrid 7 5 0 219 910
Barcelona 7 4 1 2 20 11 9
At. de Bilbao 7 4 1 2 17 11 9
Espanyol 7 4 0 3 19 19 8
Sevilla 7 3 0 4 19 10 6
Oviedo 7 3 0 4 14 18 6
Valencia 7 3 0 4 812 6
Donóstia 7 3 0 4 12 12 6
R. Santander 7 2 0 5 12 15 4
Ath. Madrid 7 2 0 5 9 19 4
Arenas 7 2 0 5 820 4
Partits per al diumenge vinent
Espanyol - Betas.
Racing - Madrid.
Oviedo - Donbstia.
Sevilla - Barcelona.
Ata. Bilbao - Arenas.
Ath. Madrid - Valencia.
CAMPIONAT DE LLIGA
SEGONA DIVISIO
I GRUP
Valladolid - Celta, 1-2.
Baracaldo - Ferro!. 4-3.
Avilés - Coruna, 2-1.
Nacional - Sporting, 2-1.
Classificació
Valladolid 7 5 0 2 25
Celta 7 5 0 227
Sport. Gijon 7 4 1 2 12
N. de Madrid 7 3 2 214
Avilés 7 3 1 314
Baraealdo 7 3 0 4 9
Coruna 7 1 2 4 6
R. del Ferrol 7 0 2 5 7
II GRUP
Sabadell - Saragossa, 2-1.
Girona - Júpiter, 2-0.
Irún - Badalona, 3-3.
Osasuna
Sabadell
Girona,
Irún
Saragossa
Júpiter
Badalona
Claetrisieseeó
6 6 0 0
6 3 2 1
6 2 1 3
6 1 3 2
6 2 0 4
6 1 2 3
6 1 2 3
16
12
5
12
15
'7
7
8 10
8 10
13 9
14 8
21 '7
11 6
17 4
22 2
5 12
11 8
'7 5
16 5
15 4
10 4
11 4
III GRUP
Hércules - Granada, 3-0.
Ex - G. Valéncia„ 1-0.
Llevane - Múrcia 3-1.
Mala,citá-La Plana, 5-2.
Classificació
Hércules '7 7 0 O 17 4 14
Llevant '7 3 3 1 14 7 9
Múrcia 7 4 1 3 18 13 8
Elx 7 3 2 213 9 8
Gimnástic 7 3 1 3 8 7 7
Malacitá 7 2 1 4 11 14 5
R. Granada 7 1 1 5 6 17 3
S. La Plana 7 1 0 4 20 2
TORNEIG PRE-PROMOCIONAL
Tárrega - Iluro, 3-2.
Sant Andreu - Harta, 1-1.
Terra.ssa - Europa, 4-0.
Mertinenc - Sants, 1-4.
Granollers - Calella, 5-3.
Classificació
Sant Andreu 5 3 2
Martinenc 5 3 1
Calella 5 2 2
Terrassa 5 3 0
Granollers 5 2 1
Horta 5 2 1
Europa 5 2 0
Iluso 5 2 0
Santa 5 1 1
Tárrega 5 1 0
PARTITS
O 12 6 8
1 9 9 7
1 10 9 6
2 10 7 6
2 11 11 5
2 11 8 5
3 5 9 4
3 8 10 4
3 7 8 3
4 8 17 2
PER AL DIUMENGE
VINENT
Santa - Calella.
Harta - Gra,nollers.
Iluro - Sant Andreu.
Europa - Tairega.
Terrassa, - Martinene.
TORNEIG CLUBS NO
CLASSIFICATS
Manresa - Santboiá, 2-1.
Anda - Sant Cugat, 5-2.
Mollet - Reus, 4-1.
Poble Nou - Palafrugell (sus
pés).
Classificació
Reus 4 2 1 110 5 5
Sant Cugat, 4 2 1 1 20 10 5
Manresa 4 2 1 1 15 14 5
Santboiá 4 1 2 1 7 7 4
Mollet 4 2 0 2 912 4
Anoia 3 2 0 1 8 8 4
Poble Nou 2 0 1 1 4 8 1
Palafrugell 3 0 0 3 4 13 0
a tambla
7
Els esports
N atació
La jornada atlética d'ahír
En la II del bid
Ricard Brull rebaixá el récord de Catalunya í Espanya deis 100 dors
Les excelléncies del Trofeu Antoni
Sabata destaquen més pel conjunt ar
donit deis nedadors de les diferents
categories, oferint-nos bones curses i
marques apreciables, que pel relleu
Individual de cadascú dels par Lid
pants. Es a dir, que volem ignorar
de bell antuvi qui guanyará. Mirem
tan sois la representació nodrida que
en cada sessió actua amb el delit i
entusiasme de sempre. Aixl, situat
en aquest mirador, l'objectiu és molt
més interessant, car es pot apuntar
amb relativa facilitat el que esde
vindrá. la natació catalana en fer
participar a tots els nedadors en di
ferents especialitats, que qui sap si
en el transcurs del Trofeu poden es
ser una troballa 1 revelació.
I ens trobem que aquest sistema
d'entrenament no és gens equivot.
Aquella teoria absurda i poca-solta de
qué ter eanviar d'estil a un nada
dor és enfondrar-lo, sha d'esvair per
sempre més. Si la máquina central es
bona, tant h será fer uns movimente
continus, com fer-los-hi variar per a
un examen a prova d'éxit no gano
llunyá. Podríem retreure infinitat Ch`
casos que ens donarien la raó, i no
més per esmentar-ne un—ben con
vincent, per cert—, tenim el de la
senyoreta Carme Soriano, que, mes
tressa i senyora en respeeialitat de
la braça de pie canviava un dia d'o
rientació per a dedicar-se al cralw.
BRULL
sim i decidit, de Brullfeia albirar
que no corria per obtenir un primer
lloc, que ningú no li podía disputar.
Anava per quelcom de mes. Al final
rspeaker anunciava que s'havia ba
tut el récord de Catalunya i d'Espa
1
nya que cletentava Brull en 1.17, que
' dant rebaixat a 1.16 7-10. L'autor—ne
turalment—era el que ja el tenia,
que en pie període d'entrena
ment ha volgut palesar que no en
debades rassidultat servia per te
nir aquest orgull esportiu de copsar
7, Quirn Cardona, 2:04,2; 8, Cortes,
2:04,3; 9, Sells, 2:11,8; 10, legre, 2:39.
100 metres dors (femení):
1, C. Soriano, 1:35; 2, E. Soriano,
1:44; 3, Gastearena, 1:56; 4, Fernán
dez, 2:07,3; 5, Granicher, 2:14; 6, Ar
tal, 2:53.
100 metres dora (debutants)
1, Hombravela. 1:29,3; 2, Martí II,
1:31; 3, Fort, 1:32.1; 4, Parés, 1:23,4;
5, Manyik I, 1:37,1; 6, Manyik II,
1:37,6; 7, Torrents, 1:40.8; Nubiola II,
1:41; 9, Vilaldach, 1:42,8; 10, Russi
nyol, 1:43; 11, J. M. Torres, 1:44,5;
12, Tey, 1:46,8; 13, Cases, 1:47,2; 14,
Muriedas, 1:47,6; 15, C. Torres, 15:49,
2; 16, Burcet, 1:49; 17, guilar, 1:50,2;
18, Roig, 1:52,5; 19, Foz, 1:52,6; 20,
Laca, 1:53,6; 21, Villanueva., 1:54,4;
22, Perrier, 2:00,1; 23, Martín, 2:02;
24, Roberts, 2:02; 25, B. Costa, 2:031;
26, Peyrón, 2:03,8; 27, Bruguera, 2:05,
6; 28 Pardo, 2:8; 29, Segalá, 2:09; 30,
Castells 2:09,5; 31, Duran, 2:09,6; 32,
Manso, 2:12.9; 33,ex-equo Fauroux i
Fernández, 2:14; 35, Manguillot, 2:21,
2; 36, elollevi, 2:22; 37, Mola, 2:29,1;
38, inó, 2:43.
100 metres dors (juniors)
1, Dorca I, 1:26; 2, Calero, 1:28,4;
3, 011er II, 1:30,9; 4. Sabater, 1:33;
5, L. A. García, 1:37,1; 6, R. Jimé
nez, 1:33,9; 7, Herbolzheimer, 1:389;
8, Nubiola I, 1:41'4; 9, Abraham, 1:
LLET
CONDENSADA
MARCA
"EL NINO"
Lo !Jet Condensada marca "El Nino" per lo
constancia de la seva alta cala& segueix me
reixent la més absoluta confianço deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui mateix
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A E.
Vía Laietona, 46 • A, iinteressant folleiós
"Utilitats culinaries de lo
Llet Condensada marca
"El Nino" que II sera
tramés gratuitornent"-
Compri 1.Iet Condensado "El Niricia1 atIrl el dorrero de tel
etiquetes, !a que moltes porten premis en metallIc.
Una eampionaes de Catalunya cele
brats a Tarragona refrendaven la
táctica. Era campiona de Catalunya
de braça de pit en 100 i 400 estil
lliure, i ara actualment posseeix el
récord dels 100 metres dora. Resultat,
que la força motriu era bona i en
tetes les activitats destacava en un
primer pla.
El sistema, dones, de disputar el
Trofeu Sabata no és ni gota despla
çat. No judiquem pel valor intrinsec
de les actuacions espléndides d'al
guns. Mirem més carera, on manes
nedadors sense molt ni poc entrena
ment efectuen estils que els vénen de
nou. Heus aci on es pot cercar la
llavor per portar un bon contingut
de nedadors selectius.
* * •
La reunió d'ahir comportava la ce
lebració deis 100 metres dora. Toles
les categories efectuaren les tres reo
les de la piscina amb la proverbial
tónica d'entusiasme. Dura fou la cur
sa. I on mes en juniors, pel que fou
de constant la lluita, ja que en defi
nitiva venia a ésser com una batalla
durament disputada. Dorca I, Cale
ro, 011er II i Sabater es lliuraren a
pel primer lloc, que es decidí en la
darrera recta. Hombravella, Martí,
Fort i Pares, foren els que en debu
tants ossoliren els primera llocs des
prés duna incertitud fina els dar
rara metres.
On la nota destacada es destapá
fou en els seniors. Des de la sortida
hom apreciá que entre el lot parti
cipant hi havia Ricard Brull, que es
lliurava amb tetes les seves energies
a alarmar i guanyar avantatge. L'im
crearse:eme Cata tto zwdar. rapta>,
,
marques noves i que donen te a res
port de Catalunya.
El Brull d'ahir és el de sempre.
Pletóric de facultats. Un bon entre
nament, plasmat en una obra cons
tant i diaria, U ha portat aleó: en
derrocar una vegada, més la marca
deis dora per així anar-se afinant a
les millors d'Europa. Nadador sortit
d'aquella promoció tan fecunda, ve
donant proves de la seea alta quali
tat i constancia, constancia que hau
ria d'ésser imitada per l'onada de
nedaclors inédita que hi han, pels
que destaquen una mica i pels que
tenen robligació moral de ajudar-lo.
La secció femenina també disputa
la seva cursa de dom. Hl havia la
incógnita del que faria Enriqueta So
riano, que en cada cuna és un inter
rogant. La cursa d'ahir 11 fou bene
ficiosa. No havia de guanyar havent
hi la germana gran, que és primera
figura. Peró hi hagué una primera
recta disputadíssima entre la fami
lia. Un viratge II féu Peedre un temes
preciós. Carme, rient, s'escapava,
mentre Enriqueta feia sortir aquell
nervi que tantas vietóries li ha do
nat i li donará.
Finalment, el grup de veterans Tri
go (M.), Canut i Ponsati clogueren
la matinal, on darnunt l'aigua i ne
dant plácidament deurien recordar
aquella temps histeries—ai las!—que
no tornaran.
LLORENQ GIBERNAU
Els resultats foren els següents:
100 metres dors (infantil)
1, Rovira, 1:36,4; 2, Rosseell, 1:45:
3, Castillo, 1:47; 4. Juandó, 1:58; 5,
<Ubre») III, 3:01; s. Cardona. 3:03,e,
1111.0.
48; 10, Fedi, 1:53,4; 11, Montesinos,
1:55; 12, Hendenreich, 2:17.
100 naetres dors (seniors)
1, Ricard Brull, 1:16,7 (batent ex
traoficialment el récord de Catalunyi
i Espanya detentat per ell matee
1:17); 2, Bonae,asa, 1:24,2; 3, Can_
lla, 1:24,7; 4, Lepage, 128,5; 5, ex
equo Sabata 1 Cairol, 1:30; 7, Garr,
per, 1:33,9; 8, Sánchez, 1:34,9; 9, Ca
nela II, 1:36; 10, Zwiller, 1:37,6; 11
Lecha, 1:39.4; 12, Cabrejas, 1:42; 12,
Borlas, 1:46; 14, Schulz, 1:54,8; 15,
Jiménez I, 1:57,8.
100 metres dors (veterana)
1, Malea Trigo, 2:02; 2, Canut, 2:
36,8; 3, Ponsati, 2:40,5.
A SANT ANDREU
El ,Sant Andreu 1 l'Horta
empaten a un gol
Ahir, al camp de Sant Andreu es
jugá el partit corresponent al tor
neig pre-promocional entre els pro
pietaris del camp i rentuseestic en
?e de l'Horta. Ambdós onzas posa
ren en la lluita molt d'entusiasme,
ht qual cosa fou causa que el públic
que presenciava l'encontre sortis
satisfet de la bona actuació deis
equips.
A les ordres de l'árbitre collegiat
senyor Sola els dos onzas s'alinea
ren de la forma següent:
Sant Andreu: Cruz, López, Santa,
Sancho, David, López, Esteve, Pifie
ro, Blai, Morales i Ubeda.
Horta: Bantes, Sancho, Falguera,
Solance Camilo, Cerrió. unió, Can
Angel, cdmpil ?e 1755S
Fou millorat el récord del llencament de la barra
í establerts els de 50 metres
í rellevaments de 10 x 100 metres
Els nostres • estudíants treballen.
Aixó és un fet innegable. No n'hern
dubt,at mai del seu entusiasme i de
l'encert de les seves iniciatives. A
voltes, pere, no s'han pres prou se
riosament les coses, alguns d'eles.
Altres han fet més del que els cor
responia. L'esdevenidor de ratletisme
estala depén molt de ractivitat deis
nostres universitaria, especialment
pel que es referix a ratletisme pus,
el de pista.
El Barcelona Universitari Club,
amb Cugueró al front, ens oferí ahir
al matí a l'Estadi una agradable i
interessant jornada atlética amb la
eelebració del primer campionat de
Catalunya de Cross, i diversos in
tenis per a millorar i establir ré
cords.
La primera part del programa aná
a cárrec de Triquell, Juanola i Es
puny, que intentaren amb éxit nota
ble enderrocar l'actual récord penin
sular, universitari del llançament de
la barra, que esteva establert en
20'78 metres. Tots tres atletas abans
indicats, aconseguiren superar aque
lla marca. Daniel Triquell tire, la
barra a 23525 metros; Juanola a
22043 metres, i Espuny, a 2215 me
tres. Encara, de no haver-se trencat
les dues barres disponibles, a ben se
gur que tots tres atieses haurien mi
llorat aquelles marques.
Després d'aquesua prova es disputa
el primer cainpionat de Catalunya
universitari de Cross. Per a prendre
part en aquesta cursa s'havien iris
crit un bon nombre de eorredors, deis
quals prengueren l sortida 21. Aques
ta prova no fou un veritable Cross,
cal confessar-ho. Per començar es
tava be, si voleu, peró en successives
organitzacions d'aquesta classe, cal I
triar recorreguts a través deis camps,
acosttunant-hi els corredora.
De sentida els corredors efectua
ren prop de tres voltes a l'Estadi, da- I
munt de l'herba, 1 després uns 1.100
metros pels voltants d'aquell loe,
amb una forte pujada que acaba 1
amb les energies de la majoria deis
concursants.
Jaume Angel, que agafá la inicia
tiva de bell antuvi, efectue, en pri
+ oler terme les voltes a l'Estacli, i en
cara que en aquella jujada a qué
ens hem referit perdé el primer loe,
grácies a la pendent deis darrers
metres i a la recta final de l'Estadi,
pegué recuperar el terreny momen
tániament perdut i classificar-se en
primer lloc amb molts pees metres
d'avantatge damunt Flandes, arribat
en segon lloc.
S'establí la següent classificació:
1. Jaume Angel, Agricultura, 3
quilómetres en 9 minuts 48 segons i
2-5.
2. Ot Flandes, Normal, 9' 50" 4-5.
3. Lluis Miró, Escola del Treball.
4. Jasep Mir, Normal.
5. Joan Posa, Escola del Treball.
6. Josep Gabernet, ídem.
7. Joan Santa, Batxillerat.
8. Joaquim Munyás, Escola del
Treball.
9. Pero Castellá, Técnics.
10. Salvador Nin, Normal.
11. Francesc Verdejo, Escola del
Treball.
12. Jaume Sesot, ídem.
13. Guerau Horlemann, ídem.
14. Daniel Triquell, ídem.
15. Alfons Arche, ídem.
16. Joaquim Querol, ídem.
17. Emili Estivill, ídem.
18. Joan Puig, Dret.
Per equipa triomfá, el de l'Escola
del Treball.
Després d'aquesta cursa, Lluís Se
reix, el millor corredor de velocitat
pura que ha tingut Catalunya, enca
ra que per raons físiques 1 possible
ment d'altra classe, no ha pogut do
nar el fruit que pocha, establí el ré
cord absolut de Catalunya i d'Espa
nya Universitari, deixant-lo en 6 se
gons i 1-5. En aquesta prova parti
cipe, també Guardia amb 3 metres
handicap, que conserva fins el dar
rer moment.
• La marca d'a,quest nou récord,
acuse ésser dolenta, no creiem, que
romangui molt de temps en l'histo
rial si per pan, de Sereix o bé d'un
altre atleta de classe té interés en
millorar-la. Certament que el récord
actual d'Espanya deis 50 metres per
tany al que fou formidable sprinter
Didac Ordónez en 5 segons i 9-10.
1 que Sereix s'hi ha apropat bastanc.
Peró també cal tenir en compte que
el récord del guipuscoá Ordónez da
ta del 22 de juliol del 1928. és a dir,
que fa sis anys i mig que fou esta
blert. Volem dir que ja és vell. I les
coses yenes 1 millorables, com ho es
aquella marca, han de renovellar.
Afegim que Lluis Sarda és, de tots
els que es dediquen a la velocitat
pura, el que causa una mejor senas
ció, i fina emoció en el públic aficio
nat. La fibra de Serene la seva for
midable energia — primera qualitat
de l'sprinter —, el fan destacar den
tre ala altres c,orredors que es dedi
quen a aquesta especialitat. Es se
gurament menys estilista que Aréva,
lo, peró el sistema nervies de Sereix
és superior. Quan menys fins eis 100
metres. Després, Arévalo eres plau
més.
Finalment un equip de cirdures
táncia, entre dolent, mediocre i bó
— hi prenia part Arévalo i algun
que alise element d'excellents pers
pectives establi el récord absolut
de Catalunya i Espanya deis relieve
manta 10 liornas per 100 metros, que
debtaren en 2 minuta i 3-10, a un
promig de 12 segons, aproximada
ment, per 100 metres. Forrnaven re
quip Perellada, Marca, Seises, Fran
cia, Tey, González, Luque, Renyé,
Guardia 1 Arevalo.
Abtó bu tot. Que ja és molt.
Rossend CALVET
A LA BORDETA
C. E. Bordeta-C. G. Barcelonés
A, E. Sempre Avant
Ahir ting,ue lloc, al camp de la
Bordeta, la celebració d'aquest festi
val atlétic, que dona els següents re
sultats:
80 metres llisos: 1. Camps (C. G.
B.), 9" 3 cinquens; 2. Escavilla (C. E.
B.), 9" 9 décirnes; 3. Munner (S. A.),
10"; Carreres, Viladevall, Ribera.
10.000 metres mareta (11mre parte
cipació): Josep Arquer, 55' 51"; Cla
vero, 56' 36" 3 cinquens (Escultista);
Jovanni (S. A.), 60' 9" 1. cinqué; Gi
meno, Pijoae i Batista.
Llançament de pes: Font, 1042
(C. G. B.); Gaseen (C. G. B.), 10 m.
40; Novell (C. E. B.), 9' 10; Mun
ner (S. A), 9' 07; Flores, García, Dal
mate
Salt d'aleeria: Ex-equo: Flores
(C. E. B.); Font (C. G. B.), 1'64;
García (S. A.), 155; Dalmau, Soler
i Gascón.
1.000 metres: Pérez (S. A.), 2' 59"
4 einquens; Mur (S. A.), 3' 1" 1 che
que; Andreu (C. G. B.), 3' 1" 3 dé
cimas; Ortega, Ibars, Huguet.
3.000 metres (lime participació):
Pérez (S. A.), 10' 17" 3 cinottens;
Herrando (G. G. B.), 10' 55" 2 cm
quena; Riera (S. A.), Cuesta, Martí,
lelaciá i fina a 10 classificats
Salt de llargária: Campos (C. G.
B.), 5'94 m.; Font (C. G. B), 5'77;
Eseanilla (C. G. B.), 5'34; Dalmau,
Gener, García, Pinyo hi Bonafont.
Rellevaments 4 per 100: Primer
(C. E. Borcieta), Viladevall, Comes,
Pinyol, E,scanilla, 49' 3 décimes; se
gon, C. G. Barcelonés; tercer, Sera
pee Avant.
Dise: Gascón (C. G. B.), 31'16 m.:
Font (C. G. B.), 28 m.; Novell (C.
E. B.), 24 m.; Escanilla, García 1
Plaza.
Rellevaments olímpics: Primer:
C. E. B. (Pinyol, Comes, Fseanilla
Vilaclevall), 4' 6"; segon: Sempre
Avant, 4' 7" 1 cinqué; tercer, C. G. B.
PUNTUACIO TOTAL:
Primer: C. G. Barcelonés, 69 punta.
Segon: C. E. Bordeta: 57.
Tercer: Sempre Avant: 45.
talles, Ballester, Capdevila i Bar
net.
.S. la primera part, després d'un
llarg piloteig, començá, el Sant An
dreu atacant amb gran encert, peró
la defensiva de l'Horta estigué molt
encertava i clificultava tot intent de
la davantera andreuenca. En aques
ta primera pare en qué el domini
fou molt més favorable al Sant An
dreu, solament pogueren aquests
marcar un gol. Aquest fou obtingut
per majá, de López en executar con
ra lóllorta un cop frene. Aquest gol
mima requip propietari del terreny,
ue atacá amb entusiasme, peró
nnpre els sortia la parella Sancho
alguera, que amb mota segure at
llunyaven les bales del davant de
3, seva porta,. El domini continua
.avorablement al Sant Andreu; no
obstant, la davantera de l'Horta
efectuava de tant en tant alguna es
capada fina la porta que defensava
Cruz, i en alguna d'aquests ataca
l'Harta, obtingué l'empat per mitjá
de Ballester, d'un bon tret. Aquest
empat deturá l'empenta del Sant
Andreu--encara que continua domi
nant—, per la qual cosa l'Horta po
gué atacar la porta de Cruz amb
més continuitat.
Al segon temps la fase del joc
resulta una mica més anivellada
que l'anterior. L'Horta efectua una
segona part molt més excellent i po
saren tots els seus jugadora más en
tusiasme, 1 degut a elle:, aconsegui
ren que la partida s'anivellés, i així
veiérem actuar toles les linies d'amb
dár sexes. Cap deis dos equipa, en
aquest segon temps aconseguí
variar el marcador, per la qual cosa
s'arribá al final de la partida amb
l'empat a un gol.
Pel Sant Andreu es destacaren
Cruz, David i López, i per rHorta,
ultra la defensa, Ballester i Barnet.
El senyor Sola féu un arbitratge
molt discret.
OCELL I
Iii TROFEU MOLOCK'S
Seguint el costum establert cada
any, el dia 3 de març tindrá lloc, a
l'Estacli de Montjule, la c,elebració
del ja clássic Trofeu Molock's, sota
rorganització d'Acció Atlética, la
qual ha començat els treballa pre
paratoris d'aquest interessant con
cura atlétic reservat ala debutants.
I TROFEU CARIVIE AGULLO
I DECATHLON MASCULI
Acció Atlética, seguint la seva tas
ca de divulgació entre la joventut es
portiva, ha acordat celebrar un in
teressant concurs reservat a les se
nyoretes debutante
El Trofeu ofert per la donant se
rá coneedit a l'atleta que obtingui
una anillor puntuació en el total de
les preves obligatóries següents: 60
metres llisos, llançament del pes i
salt de Ilargária.
Aquest Trofeu es disputará el dia
17 de marg, i a més ala die,s 16 i 17
se celebrará una competició de De
cathlon maseuli a les mateixes pía
tos de l'Estadi.
PROVES DE CURSA I MARXA
PER A VETERANS
Ha estat concedida, per la F. C.
d'Atletisme, la data del 31 de raarç
per a la celebració de les interes
sants preves de cursa i marica re
servades per a veterana.
La distancia fixada per a aques
tes proves són, per a la cursa, tres
voltes al Parc, o siguin 4400 km., i
la marxa, sis voltes, aproximadament
9 quilómetres,
Acció Atlética, iniciadora d'aques
ta modalitat de proves al nostre país,
per a veterans, espera que tots els
cercles esportius en general 1 tots
els ex-atletas contribuiran ami la
seva participació a réxit de la jor
nada.
8
Una gran cursa a peu en perspectiva
El propvinent diumenge es correrá
el XVI Premi Jean Bouin
El propvinent diuraenge al mata
tindrá lloc a la nostra ciutat la XVI
repetició de la gran cursa a peu Jean
Bouin, .campionat de Catalunya de
fons, organitzada pel Centre d'Es
port Aire Laura, sota el patronatge
del periódic "L'Instant". Es tracta de
la cursa més important i popular del
calendari atlétic catala, l'única en
la seva classe que sitia fet classica a
través deis anys, superant tocas les
alternativas, obstacles i vicissituds
que ha sofert ratletisme catalá.
La Jean Bouin ha estat, és i con
tinuará essent, per una série de cir
cumstáncies que li són favorables, la
cursa a peu preferida de tots els que
es dediquen al cultiu d'aquesta ma
nifestació esportiva i de llurs sim
patitzants. La incorporació d'aguas
ta prova al programa atlétic fou un
gran encert i una oportuna pensa
da de llurs creadora. Per a populae
ritzar l'atletisme, per a crear adep
tas 1 admiradora, no existeix cap al
tra manifestació mes eficaç dina un
mara tant magnífic on aquesta es
disputa. Els nosuas companys Tor
rens, Trabal, Bernabé, Rolara i al
tres, tingueren una gran inspirada,
instituine aquesta cursa. Per abete i
per réxit que acompanya la seva
empresa, marearen un homenatge.
La Jean Botan és, també, la prova
ANDREU,
vencedor de la "Jean Botan" 1933
més dificil de tetes. Es la més difícil
parqué és la més fácil de córrer en
la imaginació de molts. L'afavoreix
un circuit variat i magnific — de la
muntanya al mar —, terrenys plans
arras tendéncia a la baixada i deu
quilómetres aproximadament de re
corregut: una distancia ideal.
Aquesta cursa sha fet a mida per
als corredora de pista: homes
rápida 1 de mona capacitat pulmo
nar. Gairebé sempre els mlllors pis
luda han estat ela grana vencedces
de la Jean BOU1TL Aquesta prova no
admet revelacions sensacionaLs. Els
corredora mediocres no poden gua
ment poques vegades superat. Si l'or
ganitzacio resulta bona, la part es
portiva, no volem dubtar-ne, consti
tuirá la nota més destacada. Iii ha
Indas aspirants al triomf: Andreu,
Moreno, Jeroni Joan, Navarro, Be
dia. Miguel, Borras, Carril_
Per la nostra part creiem que el
vencedor no será cap corredor que
no figuri ja en el palmaras.
??Jeroni Joan... Andreu... More
no...?
R. C.
Boxa at NouMón
Dama passat, dimecres, /lit 1015
OLYMPIA-RING
presenta una vetllatla popular arnb
la revenja
I'esperat !at
ENTRADA GENERAL: 2 PTES.
MIQUEL PALAU,
vencedor de les "Jean Bouln" 1923
1926
nyar-la. En el palmaras de la Jean
Botan trobareu els minora corredora
de cada época. Llegiu. sí no: 1920,
Rossend Calvet; 1921, Diodor Ponl;
1922, Angel Vidal; 1923, Miguel Pa
lau: 1924, Joaquim Miguel; 1925, Joa
quim Miguel; 1926, Miguel Palau;
1927, Joaquim Miguel; 1928. Salva
dor Tapies: 1929, Miguel Moreno;
1930. Josep Reliegos; 1931, Marcelli
Castelló; 1932, Jaume Roca; 1933,
Manuel Andreu, í 1934. Jeroni Joan.
Cada un d'aquests corredors, amb
comptades excepcions, constitueix
una época de ratletisme catalá: una
época bríllantíssima.
Els que creuen que aquesta cursa
perjudica els corredors de Cross, en
tenen prou repassant aquell quadre
de vencedors. La gairebé totalitat
d'ella han estat eis nunors corredora
de pista 1 de curses a través deis
campa. Per la nostra part conside
ren més convenient que la Jean
Bouin precedeiai la temporada de
Cross que no pas que la segueixi,
parqué es tracas., com hem dit abans,
duna cuma rápida per les caracte
rístiques del circuit, la qual cosa afa
voreix els corredora que després han
de dedicar-se al Cross que endureix
i perjudica la musculatura més ac
centuadament per raó de les inca
déncies del recorregut.
Pela preparatius que es porten a
cap — i no voldríem enganyar-los —
ens fa l'afecte que enguany la Jean
Bouin constituirá un gran esdevena
BOXA
Demit passat, al Nou Món,
Lozano contra el francés
Barrits i l'esperada revenja
Battalino-Martínez
de Alagón
Dama passat, al Nou Món, Lo
zano, ingressat darrerament a la
categoría dels Baila, rara el seu
debut en el camp internacional
dintre aquest pes. La figura de
l'ex-campió amateur dels mos
quea no necessita réclame, par
qué els nostres aficionats saben
de sobres que és un dels xicots de
més bon esdevenídor amb qué
compta actualment la boxa ca
talana. El seu oponent será el
francés Barras, comingman des
tacat, que compta amb resultats
Molt lloables, entre els quals un
matx nul amb el marsellés Kid
Francis. Per les referéncies que
tenim d'ell, Barras, amb la seva
magnífica dreta, pot donar-nos
la mida exacta de les possibill
tata de Lozano en el moment ac
tual.
El combat de mig fons el dis
putaran Battallno 1 Martínez
d'AlagOn. Tots dos pagas Diana
ren fa poc un combat a l'Iris,
que va haver d'ésser deturat en
el fort de la lluita per lesió de
Battalino, circumstancia q u e
motiva un deis aseándola més
imponents que recordem. Els
partidaria d'un 1 altre és de creu
re que aniran al Nou Món a veu
re com es liquida aquesta qües
tió de supremacía.
CRÓNICA DE MADRID
Ve de la darrera página)
tit amb un tres a un, quan po
día acabar amb la mínima dife
réncia.
El Barcelona, afortunadament,
esborrá pel complet, en el seu
matx amb els atlética, la pobra
impressió que havia causat an
teriorment contra el Madrid en
partit amistós. La seva victoria
no pogué ésser Inés diáfana: per
la justa superiorítat de joc que
manlfestá en la major part de
l'encontre. El contrast d'aquests
dos partits dala campions de Ca
talunya fa que sigui esperat amb
gran interés el seu partit contra
el Madrid.
L'Espanyol Va presentar-se a
Chamartin en un moment que
forçosament havlem de creure
que, de prolongar-se, seria per a
ehl de fatals conseqüéncies. Els
seus jugadora acusaren un can
sament o fredor que no poden és
ser mal bones armes, no tan sois
per a jugar al futbol, sinó per a
ter practica a qualsevol esport.
El més gran elogi que hom els
pogué ter foil la resignad() amb
qué encaixaren la derrota, sense
recórrer a cap mena de violén
cíes. La recent noticia de la dar
rera victória seva, davant el seu
més gran rival de sempre, el
Barcelona, causa una gran sor
presa a Madrid. Ha de tenir-se
en compte que tota la crítica ma
drilenya, en totes les cabales I
comentaras que féu, no podían
ésser altres sinó a base de les ac
tuacions de l'un I raltre equip,
1 recentment, a la capital de la Re pública.
/ En els campions d'Espanya,
' malgrat ésser a dos punta del
j millor classificat, l'optimisme no
, és aquell que la gent suposa. La
1 derrota de diumnege passat els deMostra fins a quin punt pot
confiar amb la parella defensi
va Quesada-Bonet, 1, per altra
part, les lesiona de la defensa
internacional semblen Seguir un
calni massa lent per a veUre'l
amb tranquillitat. A més, al seu
mig Centre Valle se lí ha repro
duit una lesló que a la tempo
rada passa el tingué ja Molt de
teMpa apartat per a prendre part
en cap partit de compromls. .Amb
tOt l'eamentat es comprén aMb
facilitat que els simpatitzanta 1
Els esports
A VALENCIA
El Va!éncia bat el Racing per 2 a O
Valencia, 14. — A pesar de la tar
da poc agradable que feia, el terreny
de Mestalla reuní diumenge una
magnífica entrada.
El partit Valéncia-Racing de San
tander es decidí a favor deis propie
taris del camp per dos gola a zero.
El Racing va ter un excelient par
tit 1 causa una formidable impres
sha. Llástima que la seva labor es
va veure enterbolida per les violén
des a qué els seus jugadors es lliu
raren 1 que produiren nombrosos
ksionats en l'equip llevantí, que ori
ginaren les protestes del públic.
El Racing pressiona durant tot el
parta. Al primer temps, afavorit pel
vent, i en la continuació aprofitant
se del cansament que s'observa en
alguns jugadora locals.
En el Valéncia destaca, sobretot,
Rubio. El genial jugador es troba
va diumenge en vena de joc i adhuc
féu devessall de valor. En la resta
de l'equip els flag ales Cano i Me
lenchon.
Els millors jugadora del Rácing
!oren Pedrosa, Caballos, German 1.
Cisco. En el joc violent destacaren,
sobretot, García 1 Ilardia.
Al cap de pocs moments de joc es
lesiona Torredeflot. Poca moments
després Passarin rebé un cop de
peu al cap que l'obliga a abando
nar el camp.
Les bones jugades del Valencia
eren degudes en gran part a la in
tervenció de Rublo.
El primer gol tarda en arribar
vint minuta. Quan es valenciana
avançaven Rubio fou agafat entre
els dos mtuatanyesas que el carrega
ren dintre de rarea en forma ille
gal. L'arbitre concedí penalty, que
llança Costa 1 fou el primer deis
gola
Deu minuta rnés tard el Valéncia
afiança la seva victória amb un se
gon gol, obra de Rubio en una ju
gada personal, acabada amb un
tret creuat des de vint metres de
dista ncia.
Al segon teraps el Valéncia esti
gué afavorit pel vent, peró no sabe
treurein profit, degua especialment
a qué Iturraspe, molt cansat, no
podia sostenír la hulla.
La nota mes destacada del segon
temas fou que el defensa racinguis
ta Caballos hagué d'abandonar tam
be el terreny en resultar commocio
nat en una de tantas jugadas vio
lentes com hi hagué en el parta.
Arbitra Cruella, regularment.
Els equipa eran:
Rácing: Pedrosa, aeballo,s, Illar
dia, Pérez, German, García, Pombo,
Fuente, Arteche, Larrinaga 1 Cisco.
Valéncia: Cano, Melenchon, Pa
sarin, Santos, Iturraspe, ..aonde, Tor
redeflot, Goiburu, Rubio, Costa 1
Ochoa.
A BILBAO
Una ressonant victór'a de l'Espa
nyo per 4 a 0
El mal temps va impedir que a
l'hora de començar a Ibaiondo el
match de primera divisió Arenas
Espanyol no hi hagués irles que maja
entrada. Fria un freí dalló més i
plovisque java.
El partit va defraudar ala incondi
cionals del club de Güecho, tara pel
que fa referencia al s,eu resultat corn
pel desenrotllament Els espanyolis
tes foren faena venceciors. De Lotes
maneras, la sont no acompaya ala
biscains, que es van veure constant
maní: rebabrats de potencia a causa
de lesions. Larrondo resulta tocat de
seguida; va sofrir una serie continua
de fallidas fina que es va retirar de
flnitivament cap al segon Campa. Per
aquesta causa l'equip güechotarra ha
gué d'actuar en diverses oea.sions amb
deu jugadors. I la seva classe, ja de
si inferior a la deis catalans, queda
va sensiblement disminuida.
De ben poca cosa va servir la tos
suderia característica deis arenencs.
Durant maja hora del primer ternps
que el seu coratge els serví per a ata
car amb fúria, la lilaila va estar igua
lada. Mes poc després vingué el seu
esgotament i hagueren de replegar-se
a la defensiva; les seves línies, en
cara que no perderen cohesió, es van
veure arrabassades per les línies es
panyolistes.
L'Espanyol ahir, davant de l'Are
nes, va demostrar la seva classe. En
va tenir prou per a derrotar a lamo
d'Ibalondo amb una palana perillosa
d'extrema 1 una bona linia mitjana.
Soler, a l'eix de l'equip blanc-blau,
es va bastar per a ter-lo avançar so
bre Eguzquiza. Encertats estigueren
també els mig ales espanyolistes, pa
ró Soler els va superar.
Com queda apuntat, l'Espanyol Un
gué en la seva davantera dos homes
veritablement perillosos: Bosch i
Prat, autors de tots cls gols; actua
ren per tota la davantera. Eis altres
ejements de la davantsra actuaren
discretament. Edelmiro i Iriondo es
rnogueren bé, peró estigueren lenta en
el xut„ i Maman també es mostea
treballador, essent un bon ajudant
uels majos.
La defensa espanyolista complí so
brerament. Pérez tingué el datada
de la seva exeessiva dureza.
En l'equip arenar hl hagué en l'a
tac un home de positiu mérit. Fou
Lelé. Els mitjos sucumbiren davant
l'empenta rival. També la defensa es
tigué flu1xa.
Gairebé altern fou el joc en els
començos. Mitjançat el temps, Bosch,
de cap, marcava per a l'Espanyol per
primera vegada. Al segon temps l'A 1 ranas, per reapareixer Larrondo, tor
na a actuar amo onza jugadora. Pena
de seguida aguan es retira definiti
vament. Traascorregut un quart
d'hora d'aguest temps, Bosch, en ciar
off-sida que l'arbitre no aprecia, mar
cava el segon gol per a l'Espanyol,
d'un tret atan I el matear jugador
marcava el tercer gol. dos minuta
despres, d'un xut formidable.
El quart gol espanyolista fou fet
per Prat a les acaballes de l'encontre,
després duna escapada molt vistosa.
L'arbitratge de Balaguer no estigué
companyat de la fortuna.
Equips: ...
Espanyol: Fournier Hereter. Pérez,
Martí, Soler, Cifuentes, Prat, Edelmi
ro, Iriondo, Manolín i Bosch.
Arenas: Eguzquiza, Aguirre, Arria
ta, Angel, Patranas, Basagoiti, Lar
rondo, Gonzalo, Irureta, Loló i Pas
cual.
A SABADELL
El Saba-'ell bat amb dificultats el
Saragossa per 2 a 1
La darrera gesta portada a terma
pel Saragossa en vencer duna mane
ra ressonant l'Irún, va ter Que hi ha
gués una veritable expectació per la
partida que els aragonesos jugaveu
ahir a la Creu Alta. La concurrencia
rou ben notable, desitjosa de presea
:lar un bon encontre, o almenys una
iluita emotiva, i més aviat aixó és el
lue es produl.
El Saragossa es desplaçaa a Sabadell
no paz com un onza vençut, sinó com
un equip disposat a batre's coratjo
sament per a seguir endavant en la
classificació amb rintent d'assolir un
deis dos primera llocs. Abró vol dir
que l'onza aragonés no estalvla cap
esforç per a assegurar-se els punta en
litigi.
Fou de doldre que els primera mo
menta de l'encontre prenguessin un
catre tan dur, puix que després les
coses quedaren al seu iloç degut, i les
illegalitats sovintejaven poc. I és que
el Saragossa, en el seu afaity de vio
tarja, no reparava al principi en els
mitjans que emprava, i lea Lamer
pel bon final de l'encontre, peró sor
tosament rectificaven a terma ja si
gui parqué comprenien que aquella
táctica acabaria per perjudicar-los, o
bé parqué el contrari comenaava a re
plicar duna manera semblant.
El Saragossa demostrá palesament
que no té cap necessitat de valdre's
del joc violent per a posar en un
compromís el contrari. El Saragossa
juga una segona p,art sense extrali
seguidora dels merengues no ve
gin un hOritzó Massa clan
L'Athletic, per altra part, tam
poc ha pogut convéncer els seus
partida/1s Inés optimistas. Les
seves actuacions en cap moment
han respost a la classe deis seUs
components. El seu darrer partit
contra el Batís no és suficient
per a llançar les campanea al
vol, podent servir únicament de
prometença per a les futures con
teSes.
JOSEP SAMITIER
Madrid, 13.
mitar-se quant a joc perillós, i en
canvi aconseguí imposar-se técnica
ment i moralment. Estigué ben a
prop de donar un disgust al Saba
dell, 1 abrí hauria estat si l'onza local
no hagués disposat de rescalf que
representa actuar davant del seu pea
bife
Del conjunt aragonés sobresortiren
Gómez, Lerín, Bilbao í Pelayo, força
ben secundata peró, per la resta de
regia!).
Quant al Sabadell, no ens conven
ce, millor dit, si no millorés l'actuació
que ens oferí ahir, II veuriem força
difícil que &asolas un deis llocs cap
davanters d'aquest torneig, amb dret
a figurar en la competició definitiva.
L'actuació del Sabadell no tingué
punt de continuitat, ja que al costat
duna primera part bona i jugada
amb entusiasme, ens en oferí una se
gona plena de desencerts, que culmi
naren amb l'actuació gairebé nul
la d'algun jugador. Com és ja cor
rent en aquests casos, el Sabadell es
traba poc a peo passeit d'un nervio
sisme extraordinari, factor que con
tribuí evidentment a la mala par
tida que juga durant al segon temps.
Individualment ens agradaven M.a
cip, Argemir, Blanc i Font. Morral
tingué estone,s de tot. Mota estigué
molt fluix. A davant Gual estigué
força irregular, particularment al se
gon temps; eIs interiors no jugaren
cap gran encontre, 1 els exteriors
cumpliren.
Hom ja endevina que l'encontre se
ria difícil, a la poca estona de co
mençat, ja que tots dos equips ea Ilançaven enérgicament vers la por
ta contraria. Els visitants tractaven
d'evitar que la seva porta fos tras
passada, per tota mena de mitjans,
lícita I no lícita, la qual cosa origina
que el públic perdés el fre i es mos
trés més cridaner que de costum.
Amb algunas interrupcions, el joc
continua fins ala 18 minuta sense va
nació, i llavors es produi el primer
gol del Sabadell entrat per 13arceló
duna passada de Sangüesa.
Els sabadallens començaren a res
pirar amb més tranquillitat, i amb
major motiu a la poca estona, quan
Calvet march, el sea= gol.
Avuit, peró, tingueren un aura
1 fou en assenyalar l'arbitre un pe
nalty contra el Sabadell. Amb tota
sinceritat hem de dir que no veiérem
cap falta que pogués donar lloc a
una sanció tan extrema. Bilbao llan
ca el castic 1 la bala sortí bou ala
colocada, paró Macip féu una gran erdaunig
duna
i acocuse
de pa
Idarull davant re-reri
El : n unbli
Saragossa, la pilota arriba a les ma
lles, peró l'arbitre vejé quelcom puni
ble, un entrada violenta al portar, 1
d
anuulinsa
'indecisió del Saba
.
dell valgueren al Saragossa el seu
únIc gol, quan el jutge anava a as
senyalar la mitja para
Al segon temps el joc baixa molt
de classe, fina arribar a fer-se enso
pa; el Saragossa cregué arribat el
momento., de fer un vaitot, 1 poc s'hi
petisa i ja tinguérem el Sabadell de
bólit. Eta visitants començaren a
pressionar, i amb més Insistencia a
mesura que avançava l'encontre, 1
els sabadallencs poques n'encartaren.
La lluita arriba a esdevenir anivelada
paró tot seguit es decantava nova
ment pel Saragossa, els components
del qual lluitaven amb un entusias
me superior al del Sabadell.
El resultat, peró, no varia, mal
grat tenir dos equipa bones oportu
nitats per a bat-e les porteries con
traries.
La composició deis equips fou:
Sabadell: Macip, Morral, Blanc, Ar
gemir, Font, Mota, Sangüesa, Calvet,
Gual, Barceló i Perera.
Saragossa: Lerín, Gómez, Alonso,
Pelayo, Munidra, Ortuzar, Ruiz Bil
bao, Sarmentón, Tomás i
Iglésies dirigí la huila duna ma
nera discreta.
A MADRID
El Madrid vencé el Sevi!la per 3 a 1
Madrid, 14. — El camp de Cha
martín registra una bona entrada
ahir a la tarda. El Madrid tenia com
a rival el Sevilla, i sempre és grat
ata aficionats de la capital presenciar
el joc deis andalusos. Consignem que
en aquasta ocasió no donaren satis
facció en la seva comesa, parqué es
toparen amb un Madrid debilitat en
la defensa per la reincorporació pre
matura de Quincoces, i la qual deba
litat s'havia d'augmentar quan Laz
cano, al cap don quart d'hora de joc.
es vela obliga, a abandonar el ter
reny per haver sofert la luxació del
braç esquerre. El Sevilla, seas dubte,
pogué treure més profit de les cir
cumatancies peró la seva Unja da
vantera, poe decidida encartada en
el tret, no sabé ratear e1 joc naces
san per a desberaar els defensas ma
dridistas.
El Madrid, que camella poc afor
tuna:. sadona de la tranacendéncia
que tindria perdre oos punta més al
seu camp, i quan es retiró. Lazca
no es lança amb graa entusiasme a
asscgurar-se la paraca. Els quatre
Manes que quedaven a la davantera
del Madrid arribaren amb insisténcia
ala almunia deis seua contraria, i po
guercn, grades al gran xin d'Hilaza°,
afavorit per la lea -,:uc cle la defensa
columna, aconsegair do. gola que els
posaven en el seg;.ur cama del triomf.
Els majos, encelaras en conjunt i
sempre regulars, denu aren l'atac del
alada«, i serviren ié el propi. Al seu
dantra tenien el Jalará Quesada, que
realitza una gran tasco, no solament
cobrint el seu Iloc, sinó prestant ajuda
a Quincoces, que, com queda apuntat,
no s'assemblá, per no permetre-l'hi
les sayas facultats, al Quincoces de
les grans tardes.
Els tres gola que marcaren els
madrilenys a Eizaguirre no són im
putables al gran guardameta, en el
qual veiem el millor substitut de Za
mora en la tasca internacional. Les
pilotes arribaren fina a en en forma
imparable, parqué la feixugor d'Eus
kalduna i Deva — que recorregueren
amb freqúencia al joc. jarca — no
evitava els dispara.
La Unja mitjana abusa del dribling
De sortida el Sevilla féu alguns
atacs a la meta del Madrid. Durant
alguna minuta, poca, el joc fou bo i
bonic. Eizaguirre traba de seguida
motiu de lluiment en deturax sengles
xuts de Reguero i Hilario, el primer
deis quals renvlit a córner. Després
el Madrid es deixa dominar, i Cam
panal fa dues rematadas innocents,
que detura Zamora.
Al cap de quinas minuta, Lazcano
rep una pasada de Regueiro, i tracta
d'internar-se. Sofreix una topada amb
Deva, i cau lesionat, per a retirar
se i no tornar. El Madrid jugá amb
més entusiasme per tal de centrares
tan aquest handicap, a al cap de vint
i-cinc minutas, una combinació delirio
interior és acabada per Sanudo, ce
dint a Hilario, el qual avança, i en
via un fort tret, que no pot deturar
Eizaguirre. Set minuta després Re
gueiro dóna ocasió al jugador canari
parque des de fora de l'ares envii un
xut formidable que entra per l'angla
superior. Acaba el temps: Madrid, 2;
Sevilla, 0.
En reprendre's el joc, després del
descans, el joc decau. El Madrid dia
na senyals de cansament, i la defen
sa sevillana s'impasa en no peques
ocasiona per la violéncia, que és la
característica de les sayas interven
cions, Diz, en una bona internada, ce
cedeix al centre, i Eizaguirre arrabassa
la pilota a Sanudo, quan aquest es
disposava a marcar. El joc esta ani
vellat, paró els ataca del Madrid te
nen sempre Inés perill que els del
Regueiro i León acusen els
cops que reben de llurs contraris, i
per aixó els avanços madridistas
s'han de supeditar a Sanudo i a Hi
larlo.
Al cap de 31 minuta Regueiro
marca el tercer gol del seu equip.
Manquen quatre minuta per aca
bar quan, en una avançada sevillista,
Quincoces, molt prop de la porta, in
tenta aclarir la pilota, i l'envia a la
xarxa. Es rúnic gol dala andausos.
Madrid: Zamora, Quesada, Quinco
ces, Regueiro, Bonet, León. Lazcano,
Regueiro, Sanudo, Hilario i Diz.
Sevilla: Eizaguirre, Euskakluna,
Deva, Alcázar, Epelde, Tache, Teja
da, Torrontegui, Campanal, Caro i
Sánchez.
A SEVILLA
El Betis bat l'Oviedo per 2 go s a 1
Sevilla, 14. — Ahir, al camp del
Patronato, tingué lloc l'entrada més
important de la temporada. Després
de la desfeta del Betjs a Madrid,
hom esperava amb el máxim interés
la lluita amb l'Oviedo, si mas no, si
hom té en compte les condiciona mag
nifiques de xutadors deis davanters
blaus.
L'equip sevilla ha aconseguit de
mantenir el seu primer lloc, en ven
cer el conjunt ovetenc per dos gols
a un.
La victoria bética, aconseguida als
darrers minuta de lancontre, no hau
ria oferit dificultats ala blanc-verds
si durant la primera part en la qual
el domini eta correspongué, hagues
sin tingut a la davantera homes de
cidas. La ineficacia deis atacants bé
tics motiva, que a la segona part l'en
trenador ordenés un canvi de llocs
entre Lecue i Caballero, per tal de
veure si abrí s'aconseguia una major
capacitat perforadora.
Estigué encertat en la seva decisió,
car als poca moments Lecue marca
va el gol de la victória.
La millor tasca deis vencedora re
sidí en la seva parella de defensas.
Tant Arezo com Aedo estigueren sen
zillament formidables. Saberen amb
llurs intervencions enérgiques armilar
considerables la perillositat de la da
'antera enemiga, especialment a l'in
ternacional Lángara. També Larrinoa
coopera, de manera excellent a la
gran tasca des seus dos esmentats
companys.
Per l'Oviedo, la figura més sobre
sortint fou Jesusín. A la primera part,
en la qual el domini andalús fou re
marcable, fou brillantíssima la seva
tasca. Cal remarcar també ractua
ció de Casuco i Lángara.
Arbitra el madrikny Escartín, qui
no tingué una de les sayas millors
tardes, ni molt menys.
Equipa:
BETIS: Urquiaga, Arezo i Aedo;
Peral, Gómez i Larrinoa; Saro, Rom
ea Unamuno, Caballero 1. Lecue.
OVIEDO: Florença, Sirio i Jesusín;
Castro, Soladrero i Chust; Casuco.
Gallart, Lángara, Alonso i Ernilín.
El primer temps finalitza amb un
gol a seno favorable ala loétics, mar
cat per Unamuno en rematar un cen
tre de Sano.
L'empat bu obra de Lángara, i ob
tingut durant el primer quart d'hora
de la primera part, en llançar de ma
nera fantástica un cop franc contra
la porta d'Urqueaga.
La victoria bou aconseguida per
Lecue en rematar amb encert una
passada de Rancel, quan faltava un
quart per acabar rencontre.
A SANT SEBASTIA
Donóstia, 4 - Athletic de Madrid, O
El Donóstia bate, al seu terreny
d'Atocha, l'Athletic de Madrid, per 4
gola a cap.
Amb tot i que s'havia parlat, du
rant l'última setmana' de la recu
peració de l'Athletic de Madrid, en
tot ahir no demostra sinó desinte
rés i abandonament. Abrí és expli
cable el 4 a zero que li infligí re
quip local, degut a la voluntat deis
guipuscoans més que a altra cosa.
En l'Athletic dos homes tingueren
sobretot, la culpa de l'esfoncirament
de l'equip. Aquests foren Martí Mar
culata, al mig centre, í Chacho, a
l'interior esquerra. El primer no po
gué o no volgué treballar davant del
seu antic equip. El segon tingué una
actuació tan dissortada que varita
blement és incomprensible que l'Ath
letic rhagi portat com a reforç. Mar
culata destroça la bona tasca de Ga
vilondo 1 de Penita, que força fe
ren amb esmenar els errors d'aquel.
Chacho ni dona joc a Elicegui ni a
Sornichero, í en aquestes condicions
era impossible que la davantera fun
cionés. I Lafuente, quelcom més vo
luntariós que la resta de remira poc
podía fer en aquell desert d'apatia
en el quel es movía.
En canvi, a l'Athletic hi hagué
un jugador que brilla molt. Aquest
fou el defensa canarl Mesa, el qual.
a pesar de moure's en un terreny
enfangat, estigué feliç en les sayas
intervencions. A Guillermo hom no
el pot culpar deis gola que li mar
caren.
Al Donástia, Olivares torna pela
seus antics furs i juga un excellent
partía Tarabé destaca Chelín.
Es també elogiable l'actuació de
l'arbitre, senyor Casterlenas.
El Donóstia decidí el partit en un
minut 1 mig. Als vintai-un minuta,
un servei d'Olivares a Ortega fou se
guit duna centrada rematada duna
manera fulmina.nt per Insausti. Ala
vint-ados minuts, Insausti afusella
el segon gol i mig minut més tard,
en una jugada personal, Olivares
marca el tercer.
El quart gol fou aconseguit en el
segon temps d'un formidable xut de
Chelín.
El triomf del Donóstia, absoluta
ment merescut.
Els equips foren:
Athletic: Guillermo, Mesa, Corral;
Gavilondo, Marculeta, Pena, La
fuente, Marín, Elicegui, Chacho i
Sornichero.
Donóstia: Beristain, Goyeneche,
Arana; Amadeo, 'pina, Irastorza,
Insausta Olivares, Cholin i Or
tega.
TEATRES
TEATRE CÓMIC
GRAN COMPANVIA DE REVISTES
Primer actor i director, MIGUEL
LIGERO. Primeríssima supervedet
te, CELIA MONTALVAN. Pranerís
sima tiple cómica, BLANQUITA PO
ZAS. Avui, dilluns, a les 1015: LA
REVISTA DE MAJOR EXIT en la
present temporada
Los maridos
de Lidia
Triomf de LIGERO, MONTAL
VAN, POZAS, Guasch, García, Mar
cué, Logan, Fernández, Gómez Ro
sell, Tomás i les 30 bellíssimes vice
tiples, 30. Decorat espléndid de Mo
rales i Asensi. yestuari riquíssim de
López i Capistros. Dama, tarda, po
pular, LAS PEPONAS. Nit, LOS MA
RJDOS DE LIDIA.
CINEMES
Plumo Uneremene, 3 teNtees 21966
FANTASIA JAPONESA
(dibujaos)
LOS ESPOSOS CRAWEORD
(sketch musical)
LEES hE1 MINAN
Director: Frank Borzage.
CINEMA PARIS
Avda. Pta. Angel, 11-13. Tel. 14544
EL PROGRAMA MES ATRAC
TIU DE BARCELONA
Nit, a les 945: Revista Pathé i
Femenina. Elisa Gandi en
LA MUJER DE MI MARIDO
(dibuixos)
EL FILM MES ESPECTACU
LAR DE L'ANY
WONDER BAR
Tnomf de KAY FRANCIS,
DOLORES DEL RIO, DIK PO
WEL, AL JOLSON i RICARD
CORTEZ.
Diumenge matinal, 10'30
Es desnatara a taquilla per a la
sessió numerada de DIUMENGE,
TARDA, A LES 6.
Avui, nit, a les 10: Gran éxit
d'Adolphe Menjou en la grado
sissima comédia
FACIL DE AMAR
Demá, nit, a les 10. Estrena
RAPTO
presentada per l'Associa
ció de Periodistes Cine
matográfics:
COLISEUM
Avui, nit, a les 10:
Estrena de la gran pro
ducció espanyola
La traviesa molinera
Dirigida per : ABBADIE
D'ARRAST.
PUBLI-CINEMA
Sesió continua, des de les 3 de
la tarda a la 1 de la matinada.
Seient, 1 pta. Avui, a les quatre,
canvi de programa. CUARIOSI
TATS MUNDIALS, DOCUMEN
TAL PARAMOUNT,L'ILLA DELS
CIGNES SILVESTRES, NOTI
CIARIS D'ACTUALITAT MUN
DIAL, i WUPP FILMAN A AFRI
CA, Marioneta.
Els Campionats Infantils
ELS GERMANS JOAN I MIQUE.
GOMEZ, ANGELINA I JOSEP MA
ETA URGELL, JERONI I ISABEL
ZIROTTI I JOAN CASINO I MEE
CE ASENSIO, CAMPIONS
Les pistes del circule del Parc mu
nicipal de Montjuk entre el carral'
de Méxic i Denartament de Circula
ció, ahir fou rescenari de la sisena
i darrera jornada deis Campionate
infantas de ciclisme, organitzats per
l'Agrupació Ciclista MontjuIc. Amb
la puntuació d'ahir, juntament ami.
les de les cinc anteriors, resten pro
clamats campions els patita Joan Gó
mez, Miguel Gómez, Angelina Urgell,
Josep Urgell, Jeroni Zirotti, Isabelete.
Zirotti, Joan Casino i Mareé Menaje.
El sol, aquest sol tan peculiar ca
Barcelona, lluia amb tota la saya es
plendor, la qual cosa afavorí el festi
val infantil, i fott motiu que aconsc
guía un éxit sorollós. Les avingude
del Parc on se celebraren les prove
es veieren concorreguclissimes, aspe
cialment per menuts que es dentaren
amb les gestes des grana petits asá-,
del pedal. També hi assistiren els
nena de la Casa de Caritat i de Sant
Joan de Déu.
Resultat de la sisena prova
Nena de tres a cinc anys. Agusl
Joan Manerris, Miguel Asensii..
i Manuel Martínez.
Nena de cinc a set anys. — Miguel
Gómez, Fidel Asensio, Viceng Roma
14 gener de 1935
44144,44"44
SASTRERIA
G
Actualment, per fi de temporada
10 per 100 le
sobre els pretis marcats en les Con
feceions de Sastreria i Camiseria, etc.
Veritables oporfunitats
13, POTAFERRISSA, 13
-41444-¦-4,4,4, -44.14,14., b4~4414,4¦ 44144 44,11444.41. .4144,1. 4144444‘ 144 -1~44414,41,...^.1
A IRUN
-El Badalona empata a tres gols
Partit tclet poc heteras el jugat al-ir
l'Ilatachi Gal per l'Irún i el Bada
lona. Ea decidí amb lempat eres
ools. •
assisti pee pSiblie, retret pel tem.
Poral de pluges, que feu que el ter.
reay de joc estigués en péssimes con.
clipions.
L'empat a tres gols fou fidel re
. _
!lee de la lluita. •
Ele equips a formaren aten
Badalona: Mares, Borial, Martí,
Camniecho, Serrancan, Scilt, Betan
eour,Mena, Ciorgue, Serra i Torres.
Irún: Zugasti, Lerchundi, Artes,
Bruguara, Linazasoro, Querejeta, Oye.
naber,, G1P1a, Urtizberea, Estomba,
Sánchez i Arana.
elr•
qq
ro, Francesc Ochoa, Jordi Simó, Joa.
nuim Nomen 1 Antoni Campos.
Nens de set a nou anys. — Joaquim
Rosselló, Josep Maria Urgen, Joan
aspa Joan leisbe, Joan Martínez,
Miguel ()Mea, Mannel Borea,s, Caries
Sala, Joan Coll, Liorene Cabrol, Jau
Roig 1Franceec Fenallos.
Nena de nou a enze anya. — AUre
li Bisbe, Josep Llopard, Jeroni Zirot
ti, Mariá Martínez, Emili Garriga,
dre Marero, Fraric,ese Mario; Galán i
Josep -Rodríguez.- -
• Nena d'anee-a tretze- Josep
Vicente, Joan Casino Lluís
Baptista Nomen; Rafel Valleolín,
Post Valder i Antoni Creixell.
Nenes de quatre a sis anys. Joana
Roig, Isabel Zirotti j Maria Rolara.
Nenes de sis a nou anys. — Mercó
Asensio, Josefa Ravetalat, Núria Si
gmeórirFárlalnycezsoersti M. Galán. a drotzeloys. .1".n.
eseaie Oiciatt leía
Nena de tres a _cinc anys. —
Góniez, 17 punta; Agustí Oltra, 15;
Joaquim Fortuny, 11; MiquerAsensio,
10; Joan Monerris, 9; Manuel Mar
tínez, 7; Juli Gonfaus, 4, i Joaquim
Becerril, 3.
Nens de cinc a set anye. Miguel
-Gómez, 60 punts; Fidel Asensio, 45;
Jordi Minó, S.17; Benjamí Becerril, 34;
Joan 'Domenech, 22; Josep Garris,
20; Viceng Romero, 8; Joaquim Se
gura, 7; Francese Ochoe, 7; Joaqiiril
Nomen, 5; Aptoni Campos, 4; Anto.
Parle, 1, i Joan Torres, 1.
Nena de eet nou anys. josep
María Urgell, 57 punta; Joaquim Ros
selló, 54; Manuel Borras, 46; Joan
Distes, 38; Lb-arene Cabrol, 23; Carlea
Soli, 21: Jaurne Roig, 17; jOan Mar
tínez, 13; Joan Con, 13; Ricard Can,
rarac, 12; Josep Maria Canamera, 6;
Miguel ()cha, 6; Josep Nin, 5; Vic.
toba, Fontanet, 5; Francese Fonelle&
4; -Joaquim Siza, 4; Enric Domenech,
3; Elaell Dalinau, 2; Jordi Sanmela
1, I Enric Saverniu, 1
Nens de nou a onza anys. — Jeroni
Zirotti, 54 punta; Mariá Martínez,
-40; Miren Bisbe, 43; Josep Llopard,
41; Emili Garriga, 40; Josep Rodrí
guez, 12; Prancesc Galán, 10; 'sidra
Monero, 10; Ramon Rilealts„ 7; Ela.
di Puigmatell, 6; Artur Rieard, 6; likireng Otero, 5; Frederic Rafel, 5, I
Josep Sizo, 4.
Nens d'onze a tretze anys. Joen
Casino, 54 punta; Josep Vicente, 49;
Lluía Valder, 43; Ernest Valde.r, 41;
JoseP P11101, 14; Josep Comes, 11;
Robert Pérez, 11; FellU Guerri, 8;
Manuel Llovet, 7; Baptiata Nomen,
'7; ,Caries Lazante, 6; Rafel.Cuca.ra.
lla, 6; Rafel Vallespir, 6; Ramon
Aflert, 5; Isidre Velo, 5; Joarr Raetet,
3; Miguel París, 3, 1 Ricard Llafio, 2.
Nenes de <metro a sis anYs
hel Zirotti, 58 punta; Marta Rovira,
45; Monteerrat Albert, 44; Joana
Roig, 43, i Maria Canardo, 7.
Nenes de sis a nou anyá. — Merco
Asensio, 50 punts; Josefa Ravetllat,
46; María Simó, 44; Francesca Ma
Galán, 23; Espinosa, 6, i Teresa
Camacho, 7.
Nenes de nou a dotze anya. An
gelina Urrell 1 Mercé Biaba, 36.
A GRANOLLERS
Granollers, 5 - Calella 3
sel Granollers jugá, un bon partlt 1
el seu triomf no es pot discutir. Con
juntament superior el Granollers en
latac 1 ratlla mitja, labé Imposanae,
tot i que els defensas i porter foras
tera actuaren efIcaement, pero unes,
poder impedir que els locals assegu
ressin la victoria en el primer temps,
que havia d'ésser molt més crescuda,
per poc que l'arbitre no hagués vol
gut afavorir, no sabem per qué, el
Calella.
No havíem vist el Calella des del
partit de campionat que jugá a la
nostra clutat, i avui, com aleshores,
remarquem que posseeix una davan
tera fluixa, que si troba una bona
defensa és difícil que aconsegueixi
resulta falaguers.
Aleo no vol dir que els forastera
inguessin un partit dolent, pel cen
trad, bregaren de deleó, Pero toparen
amb una superba, actuado de la da
ventera local i també amb una ex
traordinaria labor del inig centre Sa
Al cap de nou minuta tina. Nutra
da d'Oyeneber és omatacla per a7r,
tazberea amb el cap, 1 aeonsegueix el
primer gol. Al eem de catorze mi
nuta empata, Betancoar en una can.
tracia de Tope.. immediatanient es
marca el segon gol per ala locais, per.
nhitja d'Urt.zberea. .
.En el darrer minut es llanca un
córner contra l'Irún, 1 en la melée
que es produí, la pilota arribá a la
xarica, &eme que es pogués precisar
(jai bu l'autor del gol.
rambla
Els esports
Un moment de periU davant la perla del Barcelona que Arana
otorisme
Els illotors Iipils diesel et el por tarrelera
?líen sentit a dir que les compa ,
el Atelrcseergognolt,peemrpsal BBeatdaanlcoonuar, 1maarleeaa nyies de ferrocarrils passen monel nts
acaballe del partit empata Gipla. Ess ciar que ho lieu sentit
L , El partit foil de Mula qualitat. ,fteede.rh.,apnesnceee?npeeereequimnea,snem,ontealel"e,s Aeoc
eion;$ qn coinpanyia de
is
ferrnear
eee, -enea que us paella
m
la, que al seu lloc juga és millor resdevenidor duna manerafofarlague queDetseptraeselsdealltqeuae vhienmt-i-duint dpeeald'aorbrsi-. asir ?Pero a que en aquest
hernies de- erial 111 ha yea de prou
tre volem remarcar que el Cabila, aegnr? ?Quina és la, persona que no
te les leves preocupacions? Are, jo
us diré que la minva en els negocis
de les companyies de ferrocarrils no
és deguda exclusivament a laecrisi
general. El progra mecerle hi es
en una part ten gran. El trans
ports per carretera s'han perfeeceo
nat_ a tal punt que fan una coin
peeéricia ferotge, competencia de la
que' la companyies s'haurien 'co
gen, defensar sense enterpir el pro
grese és a din sense posar barre
yes ninlestaeles dissimulats a l'avene
del transport per carretera. Potaer
hatiria estat suficient que aquesbes
companyies, per comptes d'ésser 'de
ferrocárrils únicament snaguessin
constrOnt en "Companyies de trans
Psdasesesnegeelerare i shaguessm nen
salrge.- neaVeOtea teamort e r
estigue afortunat 1 també que el seu
portar ;lamiera (tot els let, gols en
caixats (cinc de valids), salve, l'equip
duna derrota aciaparadora, 1e feu
mereixedor de redmiració ami) qué
l'oren acOfllçje le .evca anteeven ,
ciona. .
En el primer temps el joc l estat •
favorable al Granollers, que -ha ar
ribat, a desorienter éls seus lontra
res.
iiluch ha estat l'autor dels tres pri
mers gola granollerencs.
Es en aquest térnps que l'arbitre
antilla dos gols al Granellers, income
prensiblemenG.
• Ea canvi a la segona part, con
veneuts 'eLs looals de la, seva victo-,
erialneurtenemawa confiats i aixoi fae
aqUe eiseneilea/ ettenvini unte tnóments
ho apronten per a aconeeguir ols dos- combinant lhaliciasament
gola mareete en dais fora scle joe;' -elseseits•servel de etail i de- canijo--
que l'anaitre no assenyala fent cas natge. Babut es que un deis prin
orina deis senyals que ami) el ban- cipals avantatges del tranaport Per
den U fa un del Seus companys carretera es que ets vehicles vana
niers, 1 que, com a natural, reviu cercar la mercaderia al seu lloe d'o
protesta iniciada pel públic en anul
lar els dos gola outinguts pel Grano
Ilers en el primer temps.
Poc despres de marcar Vernis els Ele petits empresaris de transports dos gola per al Calella, Garreta entra, -isón els que més be han organitzat leal qvuicatrotria fainmablmeel netinRquueb. is cia rieles serveis. "El ojo del aino
El mere. en aquesSa part detura, -
dos_ xuta fulminánts de Gaje i Gar
rcgpeoreUatrmannaoeqrlmucl.elaoernitmnuraUea,nr-teplloodsrse,taelprvearnfoBileplpoeddríeaslavfieaprnotrrteaas.. etpEenaaitxn'eynnioeaaatrapehbailtl,aeslhias'petaen?rrnaolQenlsteuaeaonagrleiaenentnc,atanuéc-nsviaoissndCmisf4i1ace1si1sl-1
encara l'arbitre antilla un altre, feaVneledcitfrfifeiiclmaceionnt.s, dH'eamutomseontrtiittis,padrelnar
pe
S'ora de joc de Lltich. t Ilaeos, d'ampláries de vies i en molt
gol, aquesta vegada. justament, r
Els equips es formaren aixi: Bel,
Manuel, Valls, Vila, Sala, Torres,
lauch, Gari, Garrete, Rubíes 1 Guix,
del Granollers.
Zamora, Miró, Colomer, Cusó, Ar
quer, Inglán, Coll, Busquets, Goiri,
Pratsi. Vernús, del Calella.
JOFRA.
rigen 1 la porten ens a destinad&
estalviant, almenys, dues operaeions:
la cárrega i la descarrega.
engorda el caballo". Qui voleu que
tingués més interés a fer prodeur
bons rédits a un capital, si no el ma
temps nomes hem inst, tot
aixó,- telectrificació de les linies del
Nord. Com más unirá més difícil es
fará portar nous perfeccionaments
als transporta per rail. Potser amb
un conseient estudi del moviment de
passatgers, grades al "Block System"
ea Patriota fer mes mimbrosos els
canvie de poques unitats i que tin
guesain més llocs de parada.
Aixó podria produir la tornada d'u
na clientela perduda. Pecó seria ne
cessari prescindir d'una vehicles an
tiguan; 1 incomodes. Autemotrius
amb motor Diesel, conatruieles amb
I dmeatseerteianl lleugers, i cobea .proveits
modern I que llancats a grane
ta confortables 1 de eerveis
a ve
per ANION1 ARPIANGbÉ
locitats unissin les nostres eapitals
amb els centres turística L d'estiueig,
es ileneficiarien, sense cap durete,
del favor públic.
Pero mentre les carreteres woin
plen de calnions 1- d'autobuses *ano.
gula per molara Diesei de consuin
surnament ecol.brnics eis ferrocarrils,
amb la ferralla el'anacroniquei- locos
matrius, arroaseguen llarguiSsims
combois de vagons feixues i bulas.
En altre temps. cI motora 'Diesel
eren dun pes especine formidable,
pero el prealra. da la siderOrgia has
fet possible la creado de motors Die
el no solamentper a rautomoeilis
me, sino també per a l'aviado. Pero
per arribar a aguaita possibilitats
d'utilització han este t neceesaris
MOAS alises perfentionatnents: Sis
temes de construccao; lnjectors d'era
cácia i rendiment; pulventzadors, es
ealfadors, pte.ra gairebé es pot,
dir- que els Nnotors Diesel per al ca
mionatge atan al punt. Hi ha, pe
ne encara alguna dilicultat en la
utilitzacio, peró qué no ve precisa
ment del mecanisrn&- sino del car
burant. EntenemoosleDentarburant
que amb el ream submi
nistra la companyie. eeonopolitzalloe.
ra; MonopolLs! Jo ti se etie mal Cap 1 monopoli hagi forentat el progrese
El gas-oil ce.ntrifugateaeria duna uti
Inat molt superior; -hl ha "estacions
de servei" que centrIftigarien el gas
oil per a subministrar-lo ala consu
midora dels- Diesel, pero. és prohibit
centrifugar-lo. "Voilá!",
Com que cree interessants unes
dades que tiene sobre el cost del
tranport a base de eamions amb
motor Diesel, les eXpiesare a conti
nuado. Me les ha proporcionadas
una casa del rana que per la seva
-serietat mereix la confianea de tot
hom.
Cálcul de cost de eent quilóme
tres d'un catira de transpon de 8
tones (Diesel) entre Barcelona i
Servei bisetananal. Quilómetres
a reçórrer en un ay: 1.200 quilo
metres entre anule 1 tornada, dos
caps per setmana. efeetuantase el
eervei 52 seemaiies, representen
125.000 quilómetres. D'aquests en de
duü•em un deu pes cent per causes
imprevistos, de menera que podrem
considerar que el cainió fará 112.500
quilómetres per any. e
El xassis del cernió costa 132.000
pessetes, mes 4.000 de la earrosseria
que fan en total 86.000 pessetes que
s'hauran d'amortitzar en 350.000 gin
eametres (vida teórica del camión
Es a dir que la despean d'amortit
sació als cent quilóitietres sera de 24
pessetes 55 céntima.
El mismas de gasoil per cent qui
lometres será, a 29 litros, posem 30
en. slfres melones, que a peesetes 0'32
el litre són 9 pesseta ..a() céntima.
El lubrificant val 350 pessetes el
quilógram, i ser consumira 0'800
quilograino leer -11.10 quilóinetres, que
valieran 2 Pessetes 80 centans.
De5ee-1,de cambrea I prietlinatics:
Posene sitie en la Vide, del comió se.
n'usin vuit jocs completa que valen
6,000 peasetesoadai .jqc, as a rilr, que
fan tan 10111 -de, 48 rail pesselea. Amb
aquestaloa el earllió raya el sba,000
quilómetres de la seya vida tebrica,
de Manera, ene .correspon a 13 pesse
tes 75 centims per 100 quilómetres.
el colt .de pneunsátles i cambres.
L'intréá-etel capital al 3 per 100
correspenea dues peseetes ende' cinc'
centinis per cent quilórnetres.
Repáraclons, aseg,urances 1 1.m
erevietos: qqatre pessetes trenta
cene céntinis per cent quilómetres.
l'irofer: 4,25 pessetee.
Ara suinern: 24,15 x 9.60 + 2,80
-I- 13,75.x 2,04 x 4,35+4,25=61,35.
SeiXanta-una pessetes emb trenta
cinc centime el cost del transport ele
veit tones:per cent quilómetres. Es a
OIL': ruit pessetes 66 céntima per tona
els cent quilórhetres, o sigui a 0,86
1eesentime per tona quiloniétrica. El que equivalent a O pessebes 61 centims
el trártenore• de vuit"toties per .qui- '
leimetre. -Ara -suposem.. aqueas .camia
1:psaetigrtearnst.eurrnilae--eCh/e4r,r4e.ssstaer:isaeiepnetrs ,aftiopdaesn
esser seients confortables, parqué
-estrets en podria portar més, el cost
del passatger per quilómetre no arri
bará a dos cántims 1 mig.
I Amb atea 1 la comoditat d'anar amb l'autocar fina allá en convé, no'
és gens estrany que el tráfic de ca
ii rnions i d'autocars aug,menti de día en cha. Es el progrés, perque és un
veritable progrés el facilitat per un
aleara4i1_1101e del transport lanterean
vi de' teeércacieries 1 la facilitat de :
viatjar; i tot el cate fos destorbar el
trance:la le$ carreteres per a defen- '
sar altres mitraree de trensport que .
es tornen anacróniel, fora una re
gressie.
A SANT IARTI
El Sants guanya merescuda.
ment eL IVIartinenc, per qua.-
tre gofo a un
L'einpeiorrant clássien topada
entre Sanfs I Sant Martn va quedar abir un xic pállida per.
que el Martinenc va presentar
se molt mes fluix que els seus
contraris i, no va donar tant
frena resisténcia als santsencs
com altres vegades. Val a dir
que el Martinenc si no va j.ugar
amb l'eneert braó d'altres ve
PU B LICITAS
el
pocient
necessito uno 110
puro, rico en
vitornines,
nutr‘tivo i Ave no
pugul
perjudicor o
l'estórnoc rnés
disloll I
dellcot,
concli?sons que es
troben
sernpre
reunides i
gorontides en lo k1et
condensodo
Aro
tornbl es
troben en 01
cornerl
"boles
morco "1.P.
"1i.
imolt o
propbsit
per a
uno
esplendido dosi, que
tOcilmenk
es
poden obrir ornb un
talkoplornes.
dDVeielommLaanagsineaítfavinucaif.mol4lae1tt.eóixBilaa.lrucSseotlcroainetad,aRdueNnceesettaxléaer(LnSeaelcoLcrieócghLraaCrteu9"4tt
•¦¦••••¦•¦¦••111•¦•••¦•••¦¦¦
L'escuma cremosa
de l'HENO
d P AVIA
4.1A24010 dona vida
al cutis;
protegeix,
suovitza i
perfuma.
PASTILLA, 1,30
'14.0~IiMmOINNNNNN
PERFUMERÍA GAI...MADRIP.-alJENOS AIRES
ga:des va ésser per la falta del
seu poder titular, del seu inig
centre Andreu, i del conductor
de la Unía davantera Vilaseca,
que certament ahir, precisa
rnent, hayia perdut a la seva
ma.re i,. per aleó, els seus com
panys anaven endolats al brac.
El ,Sants, dones, malgrat faltar
li Lambe .el poner i el més no
table jugador del seu equip com
és Polen,- ya fer una- millor par
tida i encara que durant eis pri
mers tienta minuts de joc va
dominar l'entusiasme Martí
nene, molt ben dirtgit per Iran
pe
prow, terreny. de joc, després traudiva:atir,mar-se definitiva
Ment .com minor 1 meS ajustat
equip.-- El partit va ésser ben ju gat, malgrat que el Sants acusés
willor qualitat perque el Madi
nene seínpre va proeurar defen
,5ar-se tant bé com sabé, i val
a dir que aCOSlUmats a n'aques
la mena de lluites, és una, la 1 d'abir, de les més notablement jugades que haviem vist per
uke lwi
, altra equip, rnalwrat els crits i
,qat Os jugadora. d'un com
.l'apassionament del públic en
'diversos ócasions, varen portar
se molt bé i mai varen impri
Amiirxí,capenmMalaallíonrteqnuiió qeune eln'jeorca. l'arbitre, va poder acabar arnb
éxit tina partida que és de les
mes emotives jug-ades en
etS riOStres camps de futbol.
Els equips que els dos clubs
varen: arrenglerar foren : Per
efr. "Ç, Martinenc, Navas, Ca tafair; Viorenea, López, Jranzo,
i-ara, -
• i\1 oreo, Alejo, Sala,
Navarro i Casals.
E. de Sants : Puente,
Amposta, Sala, Borras i Iglé
Campanyá, Marang,es, León,
Burp,,,uete, Busques, I3orrell,
El primer en marcar va ésser
el Martinenc a poc de comen
çar el partit per majá. de Casals
al rebre una excellent passada
de Moreno, quin jugador darrer
va ésser l'únic de bo que va
'qfeuranenelteStaantlsa etsarvdaa. trDeuerseprdées
sobre el domini de l'adversari
i va poder consolidar el seu jqouce, laivli'aavt ívean adl'taasrsrengaurrcaarntlag-doels
Imitiva i valiosa victória d'ahir
en camp contrari. L'empat va ésser d'una passada mortal d'Amporta a Borras que va sa ber ben aprofitár-la. Després cl'aix?i ja vingué la desglaeada
absoluta martinenca i Sala arnb
un encertat i col•ocat xut Ilarg, ya collocar el primer gol victo
triitóse.l Acabpands'Adm'apcoasbtaar-esseveal lpicaarr
entre varis jugadors amb extra
ordinária valentia i va lograr el
tercer gol. A la segona part un apurat centre de Borras va re matar-lo IgléSies a dins de la
xarxa i ja no va ésser possible
marcar a.ltres gols perque el
Marti nene, ma lgrat la seva reacció no pogué lograr-ho i els
santsencs varen dedicar-se Ila
vors a la defensa de les esg-ar
rqiuaedse,sdeemlebsesqtiudaolss elmvaertritnaedner
animador en fou sempre ja haviem dit més amunt, iconno]
no ens dol pas repetir-ho, el
mig-centre Iranzo.
De gent n'hi havia molta tant dg'ruant lcalunbatcuormal dpeasl'sailótrevai pmoarl- I tarse amb correcció.
El partit en conjunt va ésser 1 bo, rnalgrat que no més ho cre guin els vencedors perque els
que perden ja sabem que sem- , pre diuen que el parta ha sig-ut
c101ent...
ADRIA 1
I Les coses que pa.ssen
I mig mtiló de pessetes
Llegim:
"Valencia, 11—Ampliando la notici&
de la captura de un falucho contra
bandista de la matrícula de Mallor
ca, el capitán que mandaba el barco
de la Arrendataria "1.2", que realiza
el servicio, ha dicho:
Sobre las cuatro de la madruga
da, realizaba el guardacostas un ser
vicio de inspección cerca de las aguas
jurisdiccionales, y a causa de la Mes.
bla utilizaba un potente reflector. En
una de las bordadas, fue descubierto
el alucho, que permanecía inmóvil
con las luces apagadas. Nos dirigí
IIamlos a él, encontrándolo abandonado, parecer, por la contrabandistas.
Trasbordamos el falucho y realiza
1 mos una clebenida inspeccion, que dió por resultado el hallazgo en la
Idceala de la embarcación de seis bultos tabaco habano y cigarrillos ame
ricanos por valor de cerca de medio
millón de pesetas. Se encontró tam
bién escondido un hombre que resul
to ser Fernando Soler Torillo, de 50 anos, domiciliado en Valencia.
El guardacostas rernole,ó el falucho
hasta el puerto y el contrabando fue
trasladado en camiones a la Taba
calera. El falucho se denomina "San
Manuel", ignorándose a quien iba
consignado el cargamento. Se cree
que el cargamento tué trasbordado en
alta mar al falucho desde un buque
que realiza la navegación de altura,
pues les bultos llevaban todos eti
queta de Nueva York. Los barcos de
la Arrendataria y los carabineros
realizan averiguaciones para saber en qué punto de la costa han dezem
barcado los contrabandista& El de
tenido, que se encerró en un absolu
to mutismo, ha ingresado en la ear
cel".
Joan March
Contra «El último pirata
del Mediterrineo»
March, aenyor Enriele Mainée 1 Gas
Signaia per l'advncat de Joan
par, de la Lliga Regionalista, ha es
ta 'i presentada una querella, per
júria 1 calumnia contra Manuel de
Benavides iiirib Motiu del sets. 'libre
huera publicat, titulat "El último pi.
rata del Mediterráneo".
«El Carretero Audaz»,
absolt
"Madrid. — La Sala tercera de la
Provincial de Madrid, constituida en
Tribunal d'Urgencia, ha absolt l'au tor del llibre "Juan de Espana", Jo
1.11 Novillo (a)
.
egxinEiseltsiefnis9c1aclei rean9st5enpdtaeeráqglu'ereasfmsenentIrtneattelgersUainpbtárse
dv'iunen dlaelifcotermdae pdreovroécgaicmió ipeIrI adecmana
nava dos mesa i un dia d'a:Test.
plaPuel anqousetsrtea csoemntpetnecida,lrem que ens encara ele apnaruqeusét soemscríppatrotridasriigauide rnl'oanbásroqluuitea,
Ilibertat de crítica
duEesl qmueesnuoresendsisptilnautesa, 1quqeuehlenheaagl
ra la mesura benévola sigui per ala
easiscrirpetpourbslismenosn.árquics 1 la dura per
Aval ta un any
Sobre 323.521 votants de la
ciutat de Barcelona, els ler
rouxistes tingueren 21.109
vots
I visca el respecte a la volun
tat popular
01111110¦01~1~~1
1934 C
a rambla
Jai gan.a.). 1./ 1.)
14¦1 E MI A1/4 1935
Biografíes
Ginger Rogers
La graciosiasima estrella de la Ra
dio Filma, Virginia Rogers, o Ginger,
que aquest es el diminutiu del seu
nom, va néixer a Independence (Mis
souri). el dia 16 de juliol del 1911.
Els primera anys de la seva vida els
va passar a Forth North, (Texas).
on la saya mara tenia una casa Edi
torial
Ginger Rogara aná creixent i quan
arriba ala primera anys de la seva
joventut era mestressa d'un cabell
rós que la convertia en la Inés ori
ginal de les noies de la seva terna.
Per altra banda, quelcom hi havia
que donava més encís a Ginger. El
seu desmesurat entusiasme per a de
butar a les taules, i els seus incom
parables dots de bailarina.
Els primera anys de la seva vida
els passá estudiant la carrera del
professorat.
Un cop aconseguít el títol, no s'a
venia amb raanbient trist de la ciu
tat provinciana.
Els seus deixebles restimaven molt
SAa1151.cA tual'57idTE LaEF 1d1701e
Dama, dilluns,
CANVI COMPLET DE
PROGRAMA
Primera votaCió al Sarre i
una completa inforMaciÓ al
NOTICIARI FOX MUNDIAL
"El mundo en que vivimos"
POMPAS DE JABON
documental
LA RUTA DE DON QUIJOTE
Un extraordmari documen
tal de realltzació nacional
i es divertien amb ella jugant, ba
llant i rient, perb no aprenien gens
ni mica. Els seus estudia es limitaven
a conéixer perfectament Lotes les pas
ses deis xarleston, que per aquella
data era la dama més moderna.
Aquest ball decidí resdevenidor de
la seva carrera artística. Esddie Foy
Jr., el famós bailad america, que pas
s& en viatge de "tournée" artística
per la ciutat, va convéncer la mara
de Ginger que els perrnetés ambdós
de realitzar una excursió coreográfica
per l'interior. Vençuda a la fi ropo
aleló de la seva mare, Ginger Rogers
va començar a bailar amb Foy sense
interrupció fina a ractualitat.
Interromputs els elevats estudia que
la sera mara desitjava, Ginger Ro
gers, per tal de complaUre la volun
tat materna. seguí amb un professor
particular fina ala divuit anys. Aixó
FOX
fa que aquesta estrella sigui avui una
de les actrius de la pantalla que pos
seeix un nivell cultural més elevat.
A Dallas, 1 durant la seva "tour
néee", aconsegiú un éxit sorollós. A
Texas. raxit bu també franc. Tots
pis pública on actuava, quedaven as
torata de la seva joventut i formo
sor. No abandonant ni un sol dia el
treball, va començar d'estudiar el
cant i la declamació.
La seva veu fresca. ben modullada
í agradable, produia una sensació ex
traordinaria entre els espectadora. Poc
temps després entra a formar pant
duna companyia de revistes. A Sant
Lomas, va treballar trenta-dues set
manes en una revista del conegut
productor Eddie Lowry.
Paul Ash, que rhavia vist treballar
a les tatúes, la va contractar per a
actuar a Nova York, la qual casa faa
que l'actriu satisfés la suprema aspi
ració de la seva vida: cantar i ba
llar al Broadway neoiorquí. Tambe
va actuar durant divuit setmanes al
Teatre Oriental de Chicago, sampre
asnb el productor Ash. Més tard apa
regué al Teatre Parainount, inter
IBERICA FILM presentara
demá, diMarts, al
Saló
La producCió espanyola
pretant un rol musical a l'obra "Top
apead".
El seu debut al llenç fou amb el
papen de sirena moderna en la pro
ducció "Young man of Manhattan".
Seguí amb les películas "The sap
from Syracuse", "Queen Hight" y
"Honor Among Lovers", i torna al
teatre amb l'obra "Girl Grazy".
Quan Grazy" queda Basta,
Ginger agafá el primer tren que 11
fou possible, 1 debuta a la pantalla
amb la película "The Kik Off". Se
guí aquest film "Suicide Fleet". Perb
altra vegada els compromisos teatrals
interromperen la carrera de resquisa
da actriu, i aqusta torna a l'Est, a
complir els seus contractas.
En tornar, Ginger Rogers ha in
terpretat els papera que millor s'adap
ten a la seva personalitat. Horn pot
jutjar la riallera, i picaresca estrella,
com a la més completa de les artistas
americanas que actuen davant la
cambra amb fibra de modernitat ve
ritable. Ha interpretat importants
papers en les produccions següents:
"Calle 42", "Vampiresas 1933", y per
cornpte de Radio Filma, "Professio
nal Sweetheart", "Rafter romance" i
"Volando hacia Río Janeiro".
El día 30 de novembre contrague
matrimoni amb Lew Ayres, després
d'un curt interval amorós, del qual
a Hollywood ranga no se n'havia ado
nat.
Ginger Ftogers amida 1,55 in.; pe
sa 49 quilos, té ulls luminosos d'un
color verd profund, i el caben rós,
amb reflexs daurats. Bailar és la se
va passió. Mai no ha dejunat per a
mantenir esbelta la seva figura. La
formosor del seu cos bellíssim, és na
turaL
Li agrada jugar al tennis, al golf,
1 la natació l'entusiasma. Llegeix
molt i somnia amb interpretar al
llenç la reina Ellisabeth i Joana d'Ara
L'encisa la música i el cantar davant
del micrófon. Viu feliç a Hollywood,
perb prefereix l'ambient de la ciutat
neoiorquina. El seu plat predilecta
són els ous amb pernil, i com a pos
tres, maduixes. Actualment está con
tractat per l'Empresa Radio Filma.
Argument
"SEAMOS OPTIMISTAS"
El dia que Lawrence Cromwell
arriba a Washington traza la ciutat
commocionada pela esdevenimenas.
No n'hi ha per menys. El President
ha creat un nou ministeri, el de les
Diversions, 1 aquest ha estat anear
regat a Cromwell, un deis més fa
mosos productora del Broadway. La
seva tasca ha d'ésser restaurar la
prosperitat, donant injeccions d'op
túnisme a ránim popular, 1 valent-se
de tota els mitjans.
El nou ministre emprén tot seguit
un immens programa de diversions
que hauran d'estendre's per tot el
país. Tot,s els mitjans són emprats:
la radio, el teatre, el llenç. Fina
arriba a l'exCrem de crear un depar
tament infantil, al davant del qual
posa una simpática senyoreta, Mary
Aclama.
Paró la immensitat del treball és
excessiva per a un home sol. El con
tinu traban a ritme forçat fatiga
cor.siderablement CromwelL Un de
falliment que está a punt de sofrir
provoca la simpatía de Mary pel seu
superior i aixo5 porta també aquest
darrer a pensar que Mary és quel
ccan mes que una hábil collabo
radora.
Paró els interesaos creatal han
procurat a Cromwell molla enemies.
Muesca ho són tamiza del país, 1 l'éxit
del pla de Cramwell significarla la
se-va ruina. Per aquesta raó empre
nen una extensa campanya de con
trapropaganda. Cromwell és atacat
sota tots els aspadas, especialment
pel que es refereix al departament
infantil, que és qualificat de desmo
ralítzador.
Fas afectes del contraatac rapar
cuteixen al Senat, on és nomenada
una comísaló investigadora deis
pres-supostos del nou rl.
Aquest té sempre grans demandes
de treball per part de tots els ar
tistas en atur forçós, entre els guata
hi ha Jimmy Dugan, que no cessa
d'importunar fina que aconsegueix
introduir-se en els espectacles pre
sentant ui extraordinari número
musical amb la seva filleta Shirley.
Paró els esforpos dala anemias de
Cromwell han arribat al punt
Es reben caries de protesta contra
DEMA, DIMARTS
a les deu de la nit,
al
Presentada per
l'Agrupació de Periodistas
Cinematográfics
14011.11~0111~1~~
RAQUEL RODRIGO I TONY D'ALGY
en una escena de la producció nacional «Una semana de
felicidad», que demá será presentada al Saló Catalunya
per Ibérica Films
la seva campanya, i la comissió dal
Senat en sembla contraria. Aixó fa
que el productor es declari vençut
decideixi tornar al Broadway, on
únicament ha de complaure el seu
públic. Mentre Mary li prega que
continui, els seus contraria anuncien
ja per radio que el fracassat minis
tre abandona Washington. Aixó
enardebc Cromwell i el decideix a
Iluitar fina al final.
» Empra.n taia política creconornies
1 per aixó diu a Mary que ha de
cidit suprimr el departament infan
til. Quan Mary está a punt daban
donar la seva empresa, comencen a
arribar les noticies favorables. Al Se
nat algú ha declarat Cromwell heroi
nacional i ha fet ressaltar la bené
fica influéncia que sobre els infanta
ha tingut el deparaament infantil.
Coincidint amb aquestes noticies hi
ha una crida telefónica del Cap de
l'Estat el qual felicita el Departa
ment de Diversions, tot fent exten
siva la felicitació al Departament
Infantil. Jimmy Dugan entra i anun
cia que el públic els aclama entre la
general alegria.
i artística en consonancia amb la im
portancia de l'idioma castellá i amb
els amplia horitzons de la nostra ex
pansió comercial.
Amb "Doce hombres y una mujer"
comença una a aapanya, per a con
tinuar-la la temporada que ve, amb
una série d'interessantíssirnes pro
duceions la realització de les quals
esta en períoda embrionari i la trans
cendéncia daemaiográfa:a será ofer
ta al paga n cop estiguin an
llestfts els aa que clintre de .poc
han d'ésser p ts a la realització
practica.
"LA HERMANA SAN SULPICIO"
"La Hermana San Sulpicio" és la
poesia feta dona i la dona trans
formada en pc>esia. — Un con abran
dat d'amor. que plora mentre riu i
que riu mento: plora. — I que quan
prega a les austeras galeries del con
vent ho fa repassant el rosari de
la seva própia, passió humana. —
Una toca blanca sobre un cap petitó
pie d'illussions; un habit religiós
amagant un tras de l'Andalusia fe
Kursaal
Demá estrena d'un
programa
formidable
Directa en espanol
1•11~~~1.
COCKTAIL
DE BESOS
per Suzy Vernon
RUMBO
AL CANADA
I L'Agrupació de Periodístes Onematolráfics
_
fará, demá, dimarts, a la nit, al Fantasio, la
presentació del rneravellós film de Dimítrí
Kírsanov, El Rapto
Parlem-ne...?
CARACTERISTIQUES DE LA
PRDUCCIO NACIONAL
La producció nacional eslava man
cada fina ara d'originalitat i carac
terístiques própies. Alguna la realit
zaven i seguien el costum alemany,
d'altres l'americá, i tots barrejaven
estila l'expressió deis guata no s'ajus
tava gens a les peculiaritats artista
ques ibériques.
Ha calgut que Fernando Delgado
tornas a Ilançar-se a la realització ci
nematográfica parqué la producció
nacional adquirís un to propi, unes
caracteristiques peculiaríssimes d'a
cord amb la mentalitat i el tempera
ment de la raça llatina.
Irene López Heredia, aquesta gran
actriu, i una de les artistas de més
sensibilitat d'Europa, ha encarnat el
principal paper d'aquesta película,
titulada "Doce hombres i una mu
jer" editada per Star Film i distribui
da a Catalunya per Mundial Film,
que torna a la palestra cinematográ
fica disposada a conquistar el mercat
amb la solvéncia d'una producció na
cional orientada envera plana técnica
liç, amb les sayas agudeses i les sayas
voluptuositats.
Només Imperio Argentina és ca
paç de reviure al llenç l'excelsa poe
sia d'aquest personatge.
"La Hermana San Sulpicio" és
una novela arreu coneguda, i la casa
productora ha respost a aquesta fa
ma invertint en la pellícula una ve
ritable fortuna, que és rúnic mitja
per a elevar el rang artístic de la
cinematografía nacional.
Cifesa. en presentar próximament
a Barcelona tan formidable pellícula
espanyola, demostrara una vegada
més com es preocupa pel progrés i la
perfecció del seta art.
Cinema Amateur
LA CONFERENCIA DE VALENTI
CASTANYS AL CENTRE EXCUR
SIONISTA DE CATALUNYA
Carallargs i decebuts, a partir de
dos quarts de tres, foren molts els
que el dijous pasSat sortien del car
rer de Paradís a la plac,a de la Re
pública en busca de distracció. Eren
els qui no havien pogut entrar a la
El film de Borzage que
tots heu de veure al
LXIT INDESCRIPTIBLE!! Producció Columbia
Ama> el fi de poder donar una idea
de la válua d'aquest film als nostres
lectora, ens plau de ressenyar el que
respecte a resmentat film n'ha dit
"Le Courier Belga". Diu així:
"ELS TRIOMFS DE LA PANTA
LLA: "RAPTO". — Vet ad un film
d'una qualitat particular i que tra
dueba una de les preocupacions més
intensas de l'hora actual: la de la
puresa de les races.
Película as.pra. potent, presenta
da per la U. F. I. Producció Suissaa
L'argument ha estat extret de la
famosa novella de Ramuz, "La se
paració de races".
Aquest film abunda en docurnents
interessants, en peripécies palpa.
tanta, en episodis anguniosos. Se'l
pot comparar, quant a técnica i ob
jectius estética, a l'inquiet "Camí ele
la vida", que tan profunda impres
sió marca en el públic i del qual la
"mise en scéne" de Nicolai Ekk, d'un
realisme brutal, que no exciou mal
la idea filosófica, ni la composició
dramática en quadres hábilment do
sificats, fou umanimement admirada.
Jo cree que "Rapto" no sera cer
tament menys sensacional. L'acció
se situa a Saissa, i el conflicte psi
colbgic esclata entre ola habitants
de les dues vessants duna munta
nya, un d'ella que empra, l'idioma
alemany i els alzas la parla fran
cesa. Per a crear ratmosfera, aquest
film está rodat del tot en exteriors,
i les fotografies són d'una nitidesa,
duna força expressiva, d'un vigor
1 d'un accent difícilment igualable.
Per a corroborar a,questa viril pre
sentació, eta actora desenrotlien una
acció patena tota en museles 1 duna
força veritablement exaltant. N'hi
ha prou amb citar com a prova, els
personatges, admirablement realit
zats, de l'idiota i d'Elsi. Dita Parlo
i G. Vital asseguren aquests papera,
que realcen en un sorprenent relleu,
sobre un conjunt perfeetament es
tablert 1 on Joana Maria Laurent,
August Bomerio, Nadia Sibirskaia 1
Lluc Gridoux fan gala d'un talent
penetrant i duna força suggestiva
remarcable.
Afegún que el film és originaría
ment parlat en francés, la qual co
sa no deixará d'ésser un atractau més
per al nostre púlale, en aquest pata
on la qüestió de races 1 de llengties
és igualment discutida amb febrosi
tat
Allí ola homes habiten damunt les
dues vessants de la muntanya, i és
la muntanya la que els separa. En
paisos plana són els rius els que se
paren els hornea, com si la familia
humana trobés un plaer a escindir
se en fracciona enemigues, quan no
més la unió pot presidir la força.
I heus ací el combate, sempre la
tent 1 amagat sota les cendres: NeiX
una cabra bernesiana que es perd
pel costal, balesia i que el gas del
pastor Fermí persegueix fina a la zo
na oposada, on Hans, el promés d'El.
si, el mata en sec d'un cop de pedra.
Es un motiu de sobres parqué re
nebri l'odi, immortalitzat per Sha
kespeare, dels Montaigu i eta Capu
letos.
I Fermí, ressuscitant el rapte an
tic, s'emparta, per venjança, la pro
mesa del rival.
La neu Ilavors separara per tata
la durada de l'hivern els antagonis
tas.
Diversas peripécies, més dramati
ques unes que altres, parten el dra
ma—on l'amor 1 l'odi es barregen
en un remolí abassegador--ca,p al
seu Anal patétic, que en un íncendi
formidable, filmat de manera real
ment impressionant, ola herois mo
ren, mentre que a la fira del lloga
rret val, el toc de sometent sembra
el pánic 1 crea una confusió que
el cinema ens ofereix en visió d'Apo
caaipsi.
Un film veritablement superior,
que comrnourá."
Aviat
Extraordinari programa
doble
"El incomprendido"
Jackie Cooper
"Receta para la felicidad"
Will Rogers
FOX
sala del Centre Excursionista de Ca
talunya. Sentien rialles i aplaudi
menta, des de fora estant, pera> era
ja inútil d'intentar entaforar-se a
la sala, atapeida com una magrana.
Si tenim en compte que la majo
ria. deis assistents duiem encara al
paladar el regust de les conferéncies
anteriors, sobreaat de les hurnorísti
ques, comprendrem rexpectació d'a
quell "a veure com. enguixará Cas
tanys!" que el maleta conferen
ciant retra•ué. Valentí Castanys
s'adoná prou bé, i ho denuncia, que
per a molla el dele de conferéncies
que havia organitzat la Secció de Ci
nema del C. E. de C. s'havia trans
format en un torneig d'humorisir.e.
En tot cas no ens en podriern pla
nyer, havent donat motiu, com ha
donat, a aquestes magnifiques ses
sl ... en les quals l'humor sha aca
rat malla el cinema i l'ha judicat
en els sena diversos aspectes.
Valentí Castanys broda, damunt
el canemás del tema "La moral en
el cinema profeasional i en el ci
nema amateur", un seguit d'obser
vacions i anécdotas que feren la de
licia de tots. "La moral deis filma
americans queda ben servida".
Un deis truca que més rajudá a
mantenir la varietat i rimprevist
fou la paródia de retransrnetre la
conferéncia per radio, i nasaltres
carena que si el micrófon no hagués
estat trucat els rádio-oients haurien
pasaat una de les hores més agrada
bles i distretes, com la passaren cas
que amb una ovació entuslassOica
Premiaren la seva dissertació.
Abans de la eonferéncia es pro
ject arar dos "primera" filma de Del
mir de Caralt. Es curiosa la cona
tatació que, igual com ala precur
sors del cinema america anta aura
filma de cow-boys, molla deis nos
tres amateurs també "començaren" 1 filmara. india. Igual que en el se
gon film, una paródia d'un noticia
ni, el millor per la ingenuitat dala
actora Per acabar, es projecta, el
, film "Memmortigo?" guanyador en
el passat C,oncurs del premi extra
ordinari com el millor film del con
cura. "Memrnortigo?" no és tan sois,
per a nosaltres, el millor film d'En
Caralt, sinó el millor que s'ha pro
duit fina a la data. Es projectá
també una part del seu film "Alpi
na", duna bellesa que no
•
cansa, i
amb fragmenta duna gran intenció
atinyent. Una retalls, sense mutatge,
fets durant un descans ce la filma
d() del "Repórter mecánico" clogue
ren la sessió quan tots els que hi as
sisaren trobaven que havia passat el
temps molt de pressa.
Es el millor símptoma i el millor
elogi de la sessió.
La próxima tindaa lloc el din 24
craquest mes.
AVUI,
de la gran
producció
[ 1:::::7
?fi.:
In film de
J.DUV1V,IER
•
L'estrena de"Hombres del manana"
Dissabte passat, a la ida en sessió
de gala, s'estrena, al cinema Mary
land, la superproducció de la marca
"Columbia", dirigida pel famós ani
mador Frank Borzage, "Hombres del
manana",
Frank }3orzage, el feliç realitzador
dE I Séptimo Cielo", que aquesta
temporada ja ens atavía fet recor
dar-lo amb els destacats filma "Fue
ros humanos" i "?Y anona qué?", en
"Hombres del manana" porta a cap
un treball veritablement meravellós,
superior, de molt, al de les sayas més
reeixides produccions anteriors. En
aquest film tot i haver-hi una di
versitat de coses -notabillsstmes,-per
a elogiar degudament les guata cal
dria emprar els adjectius més enco
miástica, el treball de Frank Borzage
és el més remarcable de tots, pula
que a cap altre casa es deu l'actuació
superba d'aquella munió d'adoles
canta que actuen de protagonistas,
sense que aixó vulgui significar cap
manca de mérit per als mateixos, ja
que tots ella, en intarpretar duna
manera tan perfecta i acurada les
obres de Frank Borzage, palesen a
bastament la seva alta capacitat ar
tística. Paró en "Hombres del mana
na" hi ha molas altres coses que
confirmen, una vegada més i amb
més rotunditat que mal, el talent 1
1 mestria de l'eminent realitzador. El
ritme segur, el moviment de cam
bra, la continuitat perfecta, els afee
tes profundament sentimentals, en
tot, en fi, ahí veu la m'a, hábil i ex
perta de Frank Borzage.
El film és un cant antibéllic, expo
sat allegóricament per uns nota ha
mes del dama. Es un cant sublim
contra la guerra, que sense necessi
tau de recórrer a les trágiques, cruen
tas descarnadas visions deis campa
de oataila, tan explotadas per la ea
runatografia, ens ve a demostrar res.
terilitat inconscient d'aquestes con
flagracions horrorosas i estúpides
amb qué les nacions, degut a mal
dissimulats egoismes i ambicions in
cofessables i mesquines, fuetegen pe
riódicament la Humanitat
"Hombres del manana" és una vt
sió metafórica, en la qual es fa ac
tuar els nois com a bornes, com a
militara disciplínats. Dala rostres d'a
quests infanta ha desaparegut l'ex
pressió alegre i enjogassada, própia
dala sena anys, per a donar-hl cabuda
a la gravetat transcendental del sol
dat. L'argument d'aquesta película
és sumament huma, ensems que de
licat i 1revit, que solament podia re
soldre'l amb tacto tan exquisit i
duna manera tan admirable el geni
111100~:~0~2-3.
TIVOLI
Fratuisin Gaal
Un éxit que
Barcelona
mai no oblidará
II•111f.
creador d'aquest gran director: Frank
Borzage.
Com ja hem dit abans, la interpre
tació és francament reeixida i mal
grat destacar tots els protagonistes
en els seus respectius papera, no vo
lem acabar aquest comentad sense
fer especial esment del petit actor
que actua en el rol de Nemechck,
petit artista de gran envergadura, la
sensibilitat enormement expressiva
del qual captiva i emociona l'espec
tador en tot moment.
Q.
UNA OBRA DE FAMA
UNIVERSAL
a PORTER
dt fa FA3RIC
conittu DERtIONA01115 GROLIAT. motiA GoyA
Segun /e noveie XAViIi4MONTEPIN
Parlada en espanyol
«El pequeno Rey»
Aquest film, que es projecta
actualment a l'Urquinaona, ha
constituit un esdeveniment 1, pei
tant, l'espectacle més cinemato
gráfic del moment. Filmófono, la
marca deis encerts, obté,
amb aquesta presentació un nou
triomf, el qual el públic no pot
fer menys que celebrar.
En mig d'un marc esplendorós
en tots sentits, el director, amb
gran visió cinematográfica, ha
sabut combinar 1 recollir amb la
lent, 1 de manera colpidora, tot
el seguit de passions que embol
calla l'argument, el qual dóna
acasió a presentar-nos el nou no
artista Robert Lynen, el qual ob
té un éxit personal pel seu tre
ball en tot moment ajustat d
moviment 1 d'acció, que el SME:
a primer pla dintre l'elenc estel
lar.
En resum: un film que es veu
amb gust 1 interés.
LA
TRAVIESA
MOLINERA
Una bellísima produc
clon espanola.
[SADE D'ARRAST
Director ESTREPIC
"La traviesa" es un orgullo
para Espana."—Informaciones.
"Es la primera cinta espanola
Internacional,"—La Epoca.
"La traviesa molinera" es la
película espanola más hábilmen
te conseguida."—El Heraldo.
s