Rambla, La (1931-1935). Núm. 088 (21 set. 1931)

              -
Itcuticfn 1 repele
Reportatges de LA RAMBLA
Tontas Bestit, el non "madridista"
ellas la unes deelararions forya ín
teressants
Vlala tempórada e 'caça". "Con oro, nada -nay que falle'. -- Un
naletí internacional. Zamora, l'ídol máxim. Quincoces i la crítica
alemanya. -- Una volada a temps
La temporada de "cana" ha estat
enguany més mansoi... Com que
gairebé—i sense gairebé...—no hi ha
cap club que l'abilli el suficient per
anar-se'n per aquests mercats futbo
lístics més coneguts amb el nom de
.clubs i es pugui permetre el luxe de
dir aquest jugador vull i aquest no,
"da rnercaderia s'ha abaratit i no ha
estat rnassa difícil trobar jugadors
bolis i barats.
Adhue s'ha donat el cas—del tot in
acostumat entre nosaltres—d'un mer
cat lliure de valors futbolístics. Res
d'intermediaris. Tracia directa del
productor al consumidor. Aixo ha es
tat possible, és ciar, gracias a qué una
potencia futbolística va estar a punt
de fer l'anea i no va tenir més remei,
comptant amb el savi consell deis en
tesos, de deixar anar tot el que li feia
Semblava que els jugadors hi sor
tirien guanyant en poder tractar amb
qui els convingués sense que el club
de procedencia hi tingués res a veure. ,Es farien cotitzar més alt. Portaven
la baixa a la butxaca, i el qui els
volgués s'estalviaria els tránsits fas
tigosos del traspás convingut entre tres
i els regateigs inevitables. Semblava
que fóra abd, pero ha estat totalment
al revés. Amb la sola i única excep
ció que parlarem en aquest repor
tatge, car ella és la que el motiva.
Jugador deixat lliure—sigui pel mo
tiu que sigui—perd més del cinquan
ta per cent del seu valor als ulls de
la gent, i per consegüent en el mer
tat de cotització. Equival, el fet de
lassejar-se amb la baixa a la butxaca,
una llama per palesa ineficacia en
joc. A més, els clubs recelen d'un
lugador declarat lliure, sigui pel mo liu que sigui. De seguida pensen en
;lelas rovellades, ossos fora de lloc,
Iaixa forma cremica, etc. En canvi,
In jugador declarat en rebellia té una
yalor extraordinaria, i si es planteja
In "cas", millor. Retrats, intervius,
declaracions, internando federativa,
.Reglaments, capítols, articles, apartats,
circulars aclaratorias, consulta a la
Nacional, emoció, en fi. Parqué heu
de saber que en la "caea." de juga
kors hi fa molt l'emoció. Com més
difícil la signatura, millor jugador.
Arribar i moldre, ni té cap gracia, ni
cap rnerit: está a l'abast de tothorn.
Pero el procurar tenir les entrevistes
acuse ésser vistos d'algun element sig
pificat del club rival, el convencer
amb raons de pes l'interessat, el ven
cer la dura oposició d'un familiar o
d'un amic que sempre dona 1.a casua
rlitat que és fanatic del club on juga
él desitjat, el fer mil viatges i can
viar altres tantes vegades les condi
cions, i quan ja finalment s'ha conven
eut el jugador i el familiar o l'anua
llavors comenaar de cap i de nou amb
el club, que també dona la casualitat
que aquel' jugador, precisarnent aquell
és el que no es vendran mai, parque
l'han vist "néixer" al club, i és el
que més volen els socis, i el que mai
no els perdonarien que se'l vengues
sin... si no fos a bou preu, com final
ment aconsegueixen. Aixo sí que té
emoció, aixe, sí que té rnerit, per aixd
sí que val la pena d'anar de "cala"!
Es precisament per aixa parqué
aquest any, de manera inacostumada
entre nosaltres, han sortit molts juga
dors amb la baixa a la má dient a
tothom: "només heu de tractar amb
mi", pel que els jugadors han perdut
valor, han baixat el preu i els "tras
passos" que s'han fet han estat d'allá
més mansoi i rnancats en absolut d'e
modo.
JE ha hagut, perea un que ha con
tirmat una vegada més allo de que
na hi ha regla sense excepció. I l'ex
cepció ha estat Tomás Bestit, aquest
minyó alt i sevardí que per Gracia
és conegut amb el sobrenom de " Ca
nyeta", parque el seu germa. Caries
fou en els seus comeneaments batejat
"Canya" per aquell mig centre tan se
rios i tan bo que es deia Estere Pelaó.
Dones sí: Bestit, amb tot i anar amb
Ja baixa a la butxaca, s'ha fet cotit
zar de valent,, ha estat en aquesta
darrera temporada de "caea" el que
ha tret més profit del cami de club
ádhuc del canvi d'aires...
Parque Bestit ha aixecat el vol i
ala plantat a Madrid, en el Madrid
F. C. precisament, que pel que es veu,
amb tot i haver perdut el "Real"—i
val a dir que ja era hora—, disposa
del suficient per seguir essent deis
clubs espanyols el que rendeix més
culta a aquell adagi castellá que diu:
"con oro nada hay que falle", i és
ciar, amb or, plata o bitllets del Banc
"d'Espanya estampillats, el Madrid
aconsegueix les llicencies deis juga
dors que vol--enguany Hilario, Ci
yiaco, Quincoces, Olivares, Lluís Re
"pairo, Bestit...—, pero encara és
OlivaresA Bestit, ehI dos mius
l'hora que faci "un equipa, i menys
encara que renovi un títol "nacional
que s'está lovellant i que éa el somni
de tots els "madridistas" de ll:leazaar
tina.
Donas sí: el "Canytta" juaa al
Madrid, i forrnant part de TegUip que
pels nonas deis jugadora que el com
ponen i mirant les sayas procedencias,
més sernbia una selecció nacional que
no pas un equip de club, ha donat un
petit tomb per Europa... Canee Bes
tit de fa anys—jo sóc un "pardal"
gracienc...—, i en saber que tornava
de d'excursió, procedent de Génova i
passatger en un transatlientic, vvaig
correr a l'Estado Marítima a donar
li el bon din. Em va costar una misa
de veure'l, perqua durara un bou
tros va tapar-m.1'1 sin tanasaa de sor
da... A la fi vaig veurel; alt i print
com sempre, amb boina i un ploma
i ensenyant la doble filera de dents
en un somriure calle que és inuat a
la familia_
Una forta eacaixada, i 'Hola, "Ca
nya1" "Com et va, "Parda1"1" La
gent, tafanera sempre, pero més cu
riosa que mai, no treu la vista del
maletí de má que porta Bestia Aquest
sornriu rnés, encara, feliç con aligú
al mona.
—Algun trasor, potser ?—pregunto.
—Res d'aixo, horae: les etiquetes
deis hotels on he dormit. Criden ra
tene.'io arrem Em prenen per un nallio
nari nord-americá. 1 els costa de creu
re que no sóc res més ni res menys
.,a.te un futbolista que he tingut la sort
de coneixer gairebé tot Europa...
--On has estat?
—Entre l'excursió d'ara i la de l'any
passat amb l'Europa---club que jo no
podré oblidar mai—he estat a totes
aquestes ciutats—. I Basta em va
assenyalant etiquetes blanques, verdes,
grogues, vermelles, de tots els colors,
en fi: París, Copenhaguen, Estocoltn,
Goteborg, Halstam, Gavie Helsing
fors, Tallin, Riga, Kaunas, Koenis
berg, Varsóvia, Praga, Budapest, Vie
na, Berlín, Leipzic, Zagreb, Venecia,
Milá, Génova... i la del "Guiulio Ce
sare";
—Quina d'aquestes ciutats és la
que més tla agradat?
—Berlín. La sera grandiositat i la
seva netedat varen entusiasmar-me.
Ara, que ciutats encisadores, Esto
colm i Venecia, veritables meravelles...
—No et fa estrany jugar fora de
nostres terrenys i del riostra amblent?
—No, no. Gens ni mica. Per terres
europeas he trobat terrenys de joc cara
no us podeu imaginar. Els de Cope
nhaguen i Milá, senzillament tantas
tics. De Inés a més, un troba públies
molt intelligents, res apassionats, me:t
cordials amb el foraster. I el que és
rima d'agrair: arbitres enteros, que és
com dir imparcials.
--I aixo sense excepció?
—Sense excepció, no. El "referée"
que va arbitrar-nos el partit de Leip
zic, una desgracia. Va fer-nos perdre
una prima, ai!, un partit que teníein
guanyat! I excepció, també, el pú
blic de Milá. VaI'a dir, pera, en des
cárrec seu, que estava influit per la
premsa, que feia qüestió d'honor el
que l'Ambrosiana guanyés els aspa
nyols. I, com és natural, el públic va
animar els seus fins que es va con
vencer que era en va. I és que eis nos
tres també havien fet qüestió d'honor
de guanyar els italians?
—Quin equip contrari—dels d'a
questa excursió, s'entén—t'ha sem
blat millor?
—Pel meu gust, el de Budapest, que
era la Selecció nacional i va batre'ns
per 2 a O. Cal tenir present, pena, que
nosaltres várem jugar sense gairebé
haver-nos entrenat i després de fer
aquest viatget: Madrid, Sant-Sebastia-
.
París-Viena-Budapest... Abad va aju-yI
dar tia hougaresos a fer meravellas amb la pilota...
—Heu tingut rnolta gent als partits?
i —Extraordinaria. 1.Zoniés et diré que 111 a Zagreb, a l'hora de cama:mar el . parta hi havia -lora del cama) pre
1 tanent entrar mes de clac trill parso 1 raen. 1 ni va retardar el comeneament
del eavrtlt mes de arallS,a hora parque
la gera aaés entrara i collocant-se ; com honament podía.
' --Zamora...?
:—L'idol másailaa arreta Un varita
ble deliri..jo no sé pas els inils de re
trats, postal!, álburns que ha signat.
Al catan, acabat el partit, a l'hotel,
al pasteig, on se'l trebaven Tarara
elements del Madrid
Per
Que Bertran a la davantera del
Sabadell ho xafa millor que els
"ases" recentment ingressats.
Que a Tena II li manca fons nea
a aguantar un partit sencer.
Que Oro és avui un deis millors
elements del Sabadell.
Que el mateix passa arnb Bur
buete al Catalunya.
Que els técnics de Les Corts no
se'n saben avenir.
Que al quiosc de Canaletes es
preccupen molt per servid com cal
a la rirróquia.
Que fins han organitzat un ser
vel-guia de Barcelona per a ''foras
teros".
Que rencarregat d'aquest servei
és el simpátic garçon conegut per
"la vella".
Que els de Can Rabia no hi veuen
de contents amb els vuit golets et
zivats al Palafrugell i els set el
Martinenc.
Que els de la Junta treuen faves
d'olla, i qt- malgrat que Soler re
neg-i parqué no juga al seu lloc,
alaben Caicedo parqué tingué un
ull... de perdiu.
Que En Prats i En Jover seran
la rambla
ven, 1 mil d'estilográfica i signatura
al canto... I no pensis que aquest de
liri el sentien els petits o les noies,
no. Homes de tota condició social
cercaven a Zamora i, amabilíssixna;
ment, Ii demanaven un autógraf que
dl, cerimoniosament, estenia sempre.-
—Harca jugat sis partits, no?
—SL I n'hem guanyat dos, n'hern
empatat un i perdut tres. La veritat,
per?), és que els guanyats haurien
d'ésser quatre i el perdut, un només:
el de Budapest.
—S'ha dit que entre Zamora i Que
sada hi han hagut qüestions...
—Res d'aixo. Amics corn sempre,
per no dir més amics que mai. Pre
cisament una de les satisfaccions més
grans que he experimentat en aquest
viatge ha estat la de veure la bona
amistat que hi ha entre tots els juga
dora i el respecte que aquests tenen
als directius.
—Sinceramezt, Bestit: ?creus que
el Madrid, aquest any, fará forrolla
en els campionats nacionals?
—Sincerament, "Pardal"; crac que
pot fer-ne. I molta. Pensa que els dar
rers partits han estat jygats mestri
volament. Feia bonic de veure. En
trenat l'equip i degudainent acoblat,
penso que no será difícil guanyar el
campionat regional, i en els de Lliga
i Espanya, convenlut que podem arri
bar molt erina.
—?Quin jugador ha acbresortit per
damunt de tots en aguesta excursió?
—Quincoces per damunt de tots.
Quesada torna a estar an gran forma.
Penó Quincoces, está fantastic. No
record° si a Berlín o a Praga, un deis
millors crítics esportius, en fer el sea
elogi va escriure que Quincoces era
sena dubte el millor defensa que ha
via trepitjat aquells camps.
La familia del "Canya"—i ádhue
anntst coraane.en a donar proves d'ira
paciencia per com s'está allargant
la conversa, cara es mis i l'altre ig
noren que jo Taprofitaré per aquest
reportatge, i cora que—cosa estranya
alarmara'. —ha desaparegut aqull
sornriure ample que els fa ensenyar
la doble filera de dents, de totes les
canes que em volten, m'acomiado de
pressa i carrents, no fos cas que cai
•ué_s sobre mea aquell tualet1 inter
nacional que es dina d'un milionari
nordamericá i que pertany a un fut
bolista afortunat:
• ..weuevwcwrr.,a,e.a..~.",..u,taara-aut.watmlur
Canaletes diuen,..
nornenats extrems "in articulo vi.
vis" parque saben on tenen la cama
dreta esquerra, respectivament.
Que a Horta, si no canvien els
jugadora, setmana per altra faran
boa paper en el vinent campionat
Que Vidal, del Júpiter, rebrá avui,
de set nou, felicitacions a la Fe
derado, pels triomfs del "seu"
equip.
Que ahir a la tarda ja les adme
tia, somrient, e la Crea Alta.
Que
Que no hi hagué, perd, cap di
rectiu enbadellenc que el volgués
veure.
Aparicio, del Júpiter, sla
guanyat un lloc al primer equip.
Que qui vulgui atrapar-la> ja cal
que corrí.
Que el Catalunya argucia jugant
uns magnífics partita.
Que 'aueix no sumant cap punt.
Que si segueix alai es quedará a
la cua...
Que manca veure'l, pero, al seu
camp del Guinardó.
Parqué el cert és que fins ara gai
rebé tots els punts s'han guanyat
a "caseta'>
Gran, fort, bru, amb el san gest te
llant — gest de neurOtic? i arnb
saya gorra de marinar, Blanco, al mas
davant, tenia aquella tarda el: seim
I millors moments de sinceritat.
Sobre els genolls, acaronada per
má dura i nerviosa del nauta, Evaid.
Evalú, patita, minaa, mandrosa, fina de
muscles, la incógnita de la sera 110.-
gua analesa als llavis... Tenia alguna
cosa esllanguida i bella d'animal, la rne
nuda, i uns braeos felins. En la jois
d'una nina o d'un dole, xisclava. En d
plor d'un enuig, esgarrinxava amb les
ungles. Potser hauria mossegat, amb les
seves dents perfectas. No li plaim les
converses del pare. La redacció, tancada
1 quieta, li donava peguit. Necessi
tava aire, la menuda, el gran aire lliu
re. I enyorava el vent de la mar en
el cordam.
Blanco cm digué, aquella nit, que vo
lia partir altra vegada. Labalandra era
ja a la drassana, en reparació. Calien
algunas innovacions a rormeig i al
velam — el non viatge ho exigia — i
aixt que estigués enllestit es faria a la
mar. Ell taanbé enyorava el gran aire
lliure i el %TM en el cordam. Aquesta
era la gran qualitat de Blanco: esti
mara la mar com s'estima una dona.
Com s'estima — encara més — el cos
d'una dona. I, en l'apetencia, l'aven
turer sabia posar-hl rars afanys de co
caineman
Jo admirana Blanco per aixó. Potser
per res més. EH sabia — amb la gran
aventura de la seva vida — superar
aquest engranatge que encadena els ho
rnes en la máquina de :es ciutats. Per la
mar, i per la vela a l'horitzó, i pei
blau inaudit i tebi de la nit en el tro
pie, Blanco estimava la bárbara caneó
desolada del temporal, i menyspreava la
vida i la mort deis bornes de la ciutat.
Deis bornes que no entenia, que no po
dria entendre mai...
Em va dir que volia partir, altra ve
gada. El Pacífic, amb les sayas nits
l'arabese inenarrable de les palmes de
les platges, posava, en l'evocació, una
rara claror en els ulls de Blanco. Des
prés d'uns mesos de ciutat — asfalt,
angles, volurns — el guanyava altra
vegada la neurosi de Thoritzó a la mar,
la luxúria mortal del trópic, la mística
de les estrelles en la gran solitud. La
patita, inquieta sobre els genolls del pa
re, xisclava amb la seva joia d'animaló.
—Ella tarnbé?... — caig inquirir, en
la temença de la contestació afirma
tiva.
també, sl. Evalú no pot se
parar-se de mi.
I la menuda, que pressentia la pre
Era aquesta l'hora del nauta?
gunta i l'angoixa de la pregunta, s'ar
raulia com una gateta al flanc d'ell.
—Ella també, sí — repetí lentarnent
Blanco. — I doncs?
—Poden morir, Blanco, en raventura.
Vos i ella...
Eh l somrigué amb el seu somriure
blanc i fatalista. Somrigué i els seus
ulls miraren no sé on.
—Podes morir, sí. També podeu mo
rir vos, que restareu a la ciutat. Qui
tap! Que saben nosaltres del nostre
destí, i de la nostra vida i de la nostra
rnort!...
I m'explica la seva teoria:
—Vos, i ella, i jo, i tots, no morirem
pel que poguem fer, sino quan haguem
de morir. Quan vindrá la nostra hora,
quan acabi el nostre destí. Les coses
són parque havien d'ésser, no parqué
nosaltres les e,mperiyem. jo„ ara, en fer
me'', 1Ijjjr amb la balandra, no em
penyo les coses, no crldo la mort.
no lluito coin un inaensat amb un desti
que hauria de vencer-me. Aixo que vaig
a fer no té res, en aquest aspecte, de
1 Palita ni de duel. Si ve la mort a tra 1 bar-nas, é$ que has-ja de venir, és que
aquesta era la nostra hora, lá d'ella -
cm semblá que en la vea hi baria com
un trémul i com una angoixa —
, la
d'ella i la nieva. Res mes. Pero si la
costra hora encara no és aquesta, no
morirern, no en dubteu. Ella i jo pas
sarem la mar i guanyarem, milla a mi
la costa americana. Si la nostra j hora encara no és aquesta, no morirem,
no en dubteu, per dura que sigui la
galerna, per gran que sigui el tem
I peri, per intensa que sigui la ponen
tada...
21 de setembre de 1931
L'ESTELA DE IA."IEVAILIII
En alta mar, l'Evalu—deta Blanco— és el millor vaixell del món. Ho resisteix tot, i jp.hi
$inc -!.z,sznda una confiança absoluta,.
Per aixo la prenc amb mi. Jo que
estimo la mar i l'aventura, estimo en
cara més aquest infant, i no el portarla
a una baralla inútil i mortal...
I repetí, amb el seu fatalisme *frica,
mentre acaronava amb la manassa els
=seres fins de la patita:
—Vós, i ella, i jo, i tots, no Morir=
pel que poguem fer, sino quan hagnern
de morir... Quan vingui la nostra hora,
sir.uem allá on siguen.-
* * *
L'"Evalú" sembla pardut. La seva es
tela s'ha íet fonedissa en els amples
camina de la mar. On és r"Evalú"?
On és aquel borne bru i íort que es
timava la mar com s'estima una dona,
i aquella menuda minea, fina de mus
ales, joíosa com un aniinaló?
Ah, capita., capita d'una balandra la
finitament petita, captta fatalista,
teníeu una confiarma 'Je suicída o- de
neuratic en la vida en la mort1 La La-talitat,
aquella fatalitat a la qual us Iliu-raveu
sense rebeldies, sense protestes,
sense Iluites possibles?...
"Quan vingui la nostra hora. ." ?Era
aquesta la vostra hora, i l'hura de la
vostra filia, i l'hora de les vostres vi
des perdudes en la mar ? Out pot si
ber-ho! En tot cas, si fi:5531u sol, ca
pita, si en l'aventura amb aquesta rari
amant vostra qne és la mar haguessiu
caigut vos només. jo salda pensar que
per a un home de con ha d'évser bell
morir així, sota el gran cel, en l'abra
cada blava d'una nit inclemere en l'es
pasme d'una proa que enfila Tabim, en
l'esgarip d'una vela pulveritzada per
vent... •
"Ouan vingui la nostra hora ." Pot
ser cm plauría saber que un aieic meu
va morir així... Paré) hi ha l'infant.
I per Tinfant no era enca:n, no. la
seva hora. Als vuit any-s no és l'hora de
ningú.
Ella. la menuda felina, ha d'haver
salvat l'Evalu de la traeldia. Ella esti
mava la mar tele, i les estrelles, i e?
nrodigi de les nits en e, ',copia. Pera
ella estimava la vida, parque tenia vuit
anys.
Ella haurá estat la mas:. 'a, a bord
de la balandra empesa qui saa
quina vents. bord de la balandra,
pntser, amb el capita inút.1 o enfollit.
Jo estic segur, un día o arre. de re
reune la patita minça i Soinsa. I si sa
bes rasar. So far:a ara, per ola, la pro
metenaa d'una orado i <llana t'enyeta
de ciri a alguna verga. en :ermita prop
dz la mar i de les vinyes...
~esta no axila ésser ealara la seva
TOSFP "\f M.ASY.12
Poc abans d'emprend_ re el viatge que potser haurii estat trágic, la nena Evalu va parlar
nos de les seves esperances de tornar
21 de setembre de 1931
Lis temps eanvien
Mecords del "Xato"1
(Don Cristóbal Fernández
Repúb
El "Xato"--que correctament ha de
dir-se "el Camús"—no pot pas ésser
altre que el nostre ex-jutge Cristafor
Fernández Valdés. En efecte, "Don
Cristóbal"—tal com tenia el dret de
fer-se dir aleshores—és camús de re
sultes d'un incident que fóra indelicat
de ressenyar ara que li demanen
csgmptes. I el fet és que tothom, i en
esplcial les antigues víctimes, li han
donat un renom universal de Xato"
que no es treurá mai més de sobre. Si
per un miracle tornés a tenir el dit
de nas que li falta, hauria de tor
nar a arrencar-se'l per a justificar el
motiu.
"El Xato"... Un mal record de mol
tes persones. Sense rancúnia, pera un
mal record. Abans de conlixer-lo per
sonalment, tenia. una vaga noció
d'allb que la gent en diu "cara de
iutge". Sense saber ben hé per quins
set sous, cm feia l'efecte que els jut
ges eren una llei d'homes tothora
amb posat seriós i ádhuc ferotge. Des
prés he vist que no. L'altre dia ma
teix, anant a declarar al Jutjat cor
responent contra la policia monárqui
ca a consequencia d'históries passa
des. vaig trobar un senyor jutge ama
bilissim que cm va irnpressionar d'allo
més bé. No vull pas dir que fos ni
gota remís a complir el seu deure:
tot al contrari. Pera era tan correcte
i seré qus us inspirara idees favora
bles sobre l'essencia mateixa de la
Justicia.
Pero tornem al Camus o Xato —
si tant rolen. Anava a dír que ell jus
tificara, quan el vaig coneixer, aque
lla "cara de jutge" Ilegendari i es
parentable. Els meus amics i jo—era
a primen de juny de 5925, poc des
prés del fracassat (sense adjectius)
complot de Garraf—érem a "Jefatu
ra" feia dos dies. Em van cridar a de
clarar, després d'interrogar molts ca
marades. El sots-cap policíac d'aquell
temps—Don Manuel Tejido Jimeno--
era més ase que jo, grácies a Den, i
baria fet una má de bestieses antolo
giables. Quan ji vaig indicar molt
Valdés, presoner de la
lica)
amablement que tal regada seria
cportú de fer un escorcoll a casa
meya, va donar l'ordre davant meu.
Aissó em serví: a) per saber que EN
CARA no havien fet l'escorcoll; b)
per avisar indirectament els meus que
era detingut; c) per produir un indi
ci a favor meu, puix que a casa meya
no hi haría RES que pogués interes
sar la Policia... Es una cosa que re
cordo, de ta.ntes. Quan ja feia una es
tona que declarara a mans d'aquell
bon senyor—el qual, a manca de de
talls més notables, duia uns bigotis
magnífics—va venir un home vestit
d'uniforme amb unes estrelles. Jo no
sé qué rediable volien dir aquelles es
trelles a les dues mánegues. Ni recor
do tan sois quin grau tenia en aquell
moment el meu "Don Cristóbal". La
meya poca afició als detalls militars
és tan gran, que en quinze dies d'ésser
al regiment no vaig saludar mai cap
superior per por de fer una planxa, i
no raig saber aprendre de distingír
un general d'un conserge. Pero bé:
aquell home amb estrelles—coronel,
comandant o el que sigui—era el propi
i famós "Xato". I, per començar a
demostrar palesament que ignorara
el seu ofici o bé que el sabia massa,
venia a interrogar-me a "Jefatura",
cosa que la Llei que el seu rei va sig
nar no li permetia.
Li vaig dir no sé qué. Tant se val.
Era seriós, ell; serios, serios com un
raye. Em va voler fer el "papu" dient
que els altres—eis altres eren els com
panys—havien declarat contra meu i
m'acusaven d'un grapat de coses. Des
prés va amenaçar, va amollar, va do
nar-hi voltes, amb una diplomácia
grossera de la bona escola del senyor
Quinones. En fi, quan en va estar
tip, va manar que em tornessin als
calabossos. Vaig fer un gros retad
de satisfacció quan me'l van treure del
davant.
* * *
Pera té: ara hi penso. ?Está be que
parlem així d'aquell home, que ara
estaria a punt d'ésser afusellat si la
República fos menys humana i respec
tés encara la pena suprema?
Es poc elegant. Ja ho sé. No vull
excusar-me. Pera voldria no deixar
per dir alió que pot acudir-seM. Tot
són records. Potser no acuso gaire,
pera és com si encara pogués trobar
m'hi. Les notes puerils de l'adoles
cencia sutcitades per certs energú
mens ntlan deixat un record massa
profund per poder-ne prescindir.
No está bé, prou que me dadono,
insistir amb grolleria sobre els detalls
per a rabejar-mIi. Altrament, la co
vardia cm desplau. Pera m'han dema
nat que parli d'aixo, i per més gran
esforç que pogués fer la meva ima
ginació limitada, no sabria parlar del
gran Camus sota un caire favorable.
El pítjor és que tampoc no podria
fer-ho un cronista més benevol—per
allunyat que fos de les gestes greus
d'aquell presoner d'avui.
• * *
Després. Més "Xato". A la presó,
mentre érem encara incomunicats per
ordre sera arbitrária, el vaig tornar a
veure. No em va dir res de nou. Jo
tampoc. Li vaig demanar que m'aixe
qués la incomunicació perllongada—
ara hi puc afegir: i illegal i injustifi
cada" Ern va donar paraula que ho
faria aquella mateixa tarda. I, efecti
vatnent, l'endema al matí continuava
encara incomunican No vaig sortir-ne
fins l'endema al vespre.
I fins al dia del Consell de Guerra.
* *
Teníem per companys de preso un
grapat de minyons detinguts en no
vembre de 1924, quan l'afer térbol de
Vera de Bidasoa i l'hipotItic assalt a
les Drassanes. Com recordaren, a con
seqüencia d'aquell fet espés va haver
hi un parell d'execucions a la preso
de Barcelona. Caigueren — víctimes
anonirnes, inútils, inconegudes, pre
cursors davant l'obra deis quals em
descobreixo amb respecte—Aracil i
Devesa. Els companys de preso varen
explicar-nos detalls revoltants de les
execucions. El "Xato" hi era odios,
a través de llurs veus trencades pel
record deis immolats.
Don Cristóbal Fernamlez Valdés
hacia estat el jutge de la causa. Va
assistir a les morts, va insultar els cai
guts, perqué si, després d'haver ame
Avui
tots els presoners
durant el curs del suman. El botxí
resultara benévol al seu costat, a tra
vés del record iracund deis companys
de captiveri.
"Don Eraclio", el botxí, ell—el
jutge. Una trilogia que atemoritzava
i indignara ensems aquells homes he
roles i discrets gairebé sempre.
Una mort legal era trista a la presó.
Ens tancaven tot el dia. No ens da
ven la minestra quotidiana fins que el
cadáver era fora del dos. Várem po
der coneixer una execució en 1926, un
dia núvol per més pena. Era un pobre
pastor, un infeliç que havia atropellat
una nena jovenissima i l'havia morta
després. Un ésser repugnant i lamen
table alhora, que inspirava pietat i
fástic. Pera la mort—la mort legal
suspesa en aquells dies damunt les tes
tes !ores de tots nosaltres—ens re
voltava. A la tarda, quan rana sortir,
hi havia en les fileres de presos un
greu silenci sorrut.
Pero ano no era res. Segons els
meus company-s que conegueren les
execucions d'aquell novembre, tota la
preso es va revoltar aquel! dia. Con
tra el botxi, contra l'Eraclio sense
hac i amb molta gana, contra el jutge
sobretot. Un anarquista—per cert no
catalá—cridava al costat del meu corra
pany Taxonera, des de la reixa altís
sima, tota mena d'insults al "Xato".
Al capdavall, no sabent que més dír-li,
va cridar-li ben fort, amb la furor de
la desesperació: "!Espanol!"
Injusticia? Sí. Pera en aquells ches
era una vergonya d'ésser-ne.
• * •
Quan ens van comunicar la nostra
sentencia—la sentencia deis presos de
Garraf—el Xato" va tenir un mal
dia. Hi havia uns quants advocats:
Closes, Iglésies, Roda i Ventura, no
sé quin altre encara. Jo era absolt. I
quan m'ho va dir, amanit amb refle
xions extemporánies, vaig limitar-me
a preguntar tímidament:
—?I ahora quién me indemniza del
tiempo que he pasado en la cárcel?
El -Xato" va perdre la serenitat
que valía tenir encara. I davant els
presents—secretari, advocats, caree
Ilers, detinguts—va dir-ine un grapat
d'insults que semblaven cases.
Un altracUnr-ane_r_k deciatari.?
la rambla
mis quants de nosaltres sobre el pra
cés Baltá, Ii vaig fer una altra rninsa
observado per 1 'estil d'aquella. No
cm va pas dir res. Després, pera, va
cridar el meu amic Civit. I a propa
sa de no-res li va dir una cosa que
no está bé de transcriure.
No parlem del dia del Consell de
Guerra. Prou van parlar-ne els dia
ris de !época. Erem nou, i varn en
trar a la sala amb el trate florit—cla
yen i ginesta—, formant una bandera
proscrita... El President—aquell se
nyor Martínez Penalver que ara és
no sé per qué jutge de causes—ens
va moure un escándol raonable. El
Camus va fer uns udols, uns bramuls,
uns esgarips i mis braols horríssons,
indignes duna persona. Tal com lio
dic. Apeno als testimonis nombrosis
sims que varen assistir a aquella ses
sió del Consell de Guerra
Altres arnics me dhan explicat co
ses. Sense anar més lluny, el meu
amic Pla, que podeu trobar cada dia
a l'administració d'aquest setmanari.
Es aquell soldat—recordeu?—que l'any
llunyá. de 1923 havia dut una corona
d'homenatge a Raidl Casanova... Es
tant a la presó, el "Xato" va agredir
lo. I encara va intentar-li un procés
per amenaces de mort...
* * •
I bé, aquest home, de tan compro
metedor com era—fins i tot per a
gent tan poc primmirada com els pri
mers dictadors—un dia va caure en
desgrácia. No he sabut ben bé per que
Potser perqué no rdha preocupat ex
cessivament de saber-ho. El cas és
que aquest home de confiança deis bot
xins, quan va *caure en desgrácia, va
anar a oferir-se'ns. Es va oferir a
NOSALTRES, a l'Estat Catalá de
Havors. Apeno al testimoniatge irre
cusable del senyor Francesc Macia i
de Jaume Aiguader.
Naturalment, no ens servia de res.
Ni ganes.
Es la primera regada que dic aixa
en públic.
* * *
Opisso, el dibuixant, tainbel ha ex
plicat sovint coses als seus atines que
el malcarat Camus el va fer cridar
després del nostre Consell de Guerra.
Havia vist com prenia l'apunt que
avui publiquem. La censura va impe
rsn el número re
centment arribat
de "Las Finan
zas", periadic
que tracta, com
el nom ja indica.
qüestions econa
rnica.es i qua publica a Madrid el
senyor comte de Pedroso i de Guar
ro, es queixa perqué les disposicions
del ministeri d'Economia surten a la
"Gaceta" signades Nicolau d'Olwer
i no Nicolau de Olwer, que és, se
gons l'alludida publicació, més cor
recte gramaticalment parlant.
Aconsellem al senyor comte de
Pedroso i etc., etc., que no faci sor
tir gaire sovint la sera revista del
camp de la sera especialització. Ara,
que si ho pensa fer alguna altra re
gada, i vol tornar a envair el camp
de la gramática, E desitgem (com
panys de professió al cap i a la fi!)
que tingui una intervenció més en
certada.
Ah! i de passada E recomanem
que cerqui en la colecció de la "Ga
ceta" les disposicions q venien
signades pel senyor O'Donnell. A
veure si també li sobra l'apostrof!
un poblet de
. Costa Brava
pot veure una
:esa de marbre
• dona nom a
deis carrers
aeipals , que
diu:
Calle de Fermín Galán.
I a sota, l'alcalde (home previ
sor!) hi ha fet posar entre paren
tesis:
(Antes Martínez Anido, antes
Prat de la Riba, antes Ancha.)
No es pot negar que aquesta placa
és tot un curs d'historia política
contemporánia.
prop6sit de
r,cms de carrers.
JTC jardinets que
ha al capda
runt de l'antic
Passeig de Sant
Toan, tros com
pre't3 s t. antunent a mossen
Verdaguer i la Travessera, s'anc
menen actualment "Salón de García
Hernández".
Nosaltres trobem molt bé que
s'homenatgi la memOria deis herois
de Jaca. Pero potser no estaria de
Inés que l'Ajuntament acordes que,
en lloc de dir-se'n saló, se'n digués
passeig. avinguda, jardins o qualse
;miga altra cosa, perqué, francament,
aixa de "Salón de García Hernán
dez" ?no els fa pensar en el títol
d'una barberia o d'un establiment
d cirabotes?
n unes declara
:Ions fetes als
Deriodistes, San
tiago Alba va
?ir que dl se
sacrificara molt
per la República,
a tal extrem. que si no fos per les
Corts Constituents se n'aniria a
París, que és un deis llocs on ell
hi viu més bé.
Ja ho crec! S'hi deu trobar molt
millar que D. Niceto Alcalá Zarnors
a la preso de Madrid!
pou de cien
cia que es :En
Unamuno s'ha re
velat com un re
citador merare
n& A nosaltres.
que son-. gent im
parcial, ens agrada més que En Ri
card Calvo.
Que siso apunti el senycr Ortega,
el de els "pajarillas": el mostruari
dir que aparegués a La Publicitat, lloc
on llavors havia de publicar-se, pero
Don Cristóbal no en tenia prou. Va
Ea veure el dibuix i, si li semblava
massa natural, destruir-lo i perseguir el
seu autor. Va fer cridar Opisso per
la policia, i aquest va tenir qui saa
la feina per fer "guapo" Fernández
Valdés en un non dibuix abatas de
dur-lo al jutjat militar. Si no, tal
regada Opisso hauria estat tambe
company nostre d'ergástul.
* 4:
Després vaig perdre'l de vista, fins
que un dia, anant a Balaguer a (lema
nar en públic el destronament del
Borbó, cm vaig assabentar que Don
Cristóbal era comandant d'aquella
zona. No sé quines n'ha fetes per allí,
pera sé que tothom en diu penja
ments. Els meus amics del país ja
cm daran detalls que cm plaurá de
comunicar-vos. Ara només en tinc un
de concret. Don Cristóbal, com qual
sevol frigi, va ésser dels primers a
anar a proclamar la República per
terres balaguerines el 14 d'abril famós.
A mi tant se me'n dóna, i si tant
convingués i pogués fer-ho seria ca
paç encara de defensar-lo. Pera moits
oblidats veuran amb joia el Xato o
Camús darant un tribunaL
GRAMER-BARRERA I
l•
1
s'ha enriquit amb un nou exemplar:
ultra el "jabalíes" i els "payasos"
cal comptar des d'ara amb els bona
comedianta.
'aan tcthom creia
sue el judaitzant
financier senyor
Alba, la darrera
"víctima" del co
lós de rorataria
parlamentária Al
calá. Zarno.s, retiraria a fer com
pa 'a al seu amic Alfons, ha sor
prés l'opinió amb unes declaracions
tr-ascendentals que diuen si fa o no
fa així: "No cm sento gens moles
tat pe- l'actitud de la Carnbra.
ada molt aquest ambient agi
tat i nervios del Parlament".
Dissimuli, senyor Alba, que ningú
no se'! creurá. Pobreti La processó
E dcu orar per dins!
cap del nacio
Lionalisrne hindú
Mahatma Gandhi
és un home ric
de fets i poi:tac
de paraules. Els
t.
seus actes ho &-
ra_stren. Cera que un día a la set
mana la sera rcligió u prohibeix
parlar, el va veure precisat a no po
der contestar el discurs de benvin
guda del president de la Conferen
cia de la 'l'aula Rodona. Ha decla
rat als períodistes anglesos que tro
ba excessius el nombre de discursos
que s pronuncien en l'esmentada
Conferen-ia.
Si Gandhi assistia a una sessió
de les nostres Corts, en la qual par
lessin els Royo, Unamuno, Alba, et
ces-era que diría, dones?
-_mbla que les
ll'orts, per poder
discutir amb més
rapidesa la Cons
titució , celebra
fan sessions noc
tarnes. Algú ha
fe': r sarcar que 7.1n5 fará augmen
tar considerablernent el prcssupost
de la llum de la Camb-a.
?Pcr que no se celebren les ses
sions al matí? ?Es que als represen- •
tants del poble no els agrada mati--
nar? Aquesta actitud donaría la raó
a aquelles declaracions del difunt
Stresemann sobre la burocrácia es
panyola...
9r. -
premsa d'a
quests di es ha
publicat unes
declaraciens d e
Martínez Anido
dient que mal
• grat del que es
crcia la gen. es trobara eta una
situado económica ztrafegadíssima,
ja que E mancara el "momio" de
general, únic :rajá de vida.
Nosalsres, enternitS per aquestes
espontánies (?) confidIncies, propo
sem obrir una subscripció per pa
gar-li les despeses del viatge perque
puaui tornar a la "amada patria".
Així veurem Si ha envellit gaire!
No podem fsr-hi m:z. Tenim unes
ganes terri'elsa que vinguil
!I; 1 s legitirnistes
hongaresos tenen
per ?irgan de
premsa un diari
titalat "La Pan
:ara". S e rn b 1
peró, que aquesta
"pantera" és raolt mansoia i ni tan r
sois eaga_rapa. Només udola. Si ela
nostres pobreta monárquics es deci
dcixen a' fer un diari que defcnsi els
". agracl iatereses" dels Borbons,
quin n.om deuran posar-li? Incapa.
los de crear res d'original, eterna
copistes, ?E posaran tarabe un nona
de bestia? A la fi designaría raolt bé
els proplatarise.
141.11~11191451~7~J7~1111611¦11~1111
• -• Lc(o)
)<<„)
•°
7
L'ECO DELS GRANS RAIDS
—Ei que és aquest no batrá
pas el récord en línia recta.
(De "Gringoire".)
LA RAMBLA
PREUS DE SUBSCRIPCIO:
Trimestre 3'50 ptes.
Semestre • 4'50 "
Any e e
"
8
CIYEMA
Molt d'amor, moltes grans
passions, res de matrimonio
Aquest any mil nou-cents trenta-un,
ha portat, a Hollywood, una série d'in
novacions pintoresques. La gent del ci
nema ha comer-1w a donar crédit a un
nou arribat d'Oklahoma, que ve prece
dit, segons sembla, d'una fama no su
perada en l'art de llegir l'esdevenidor
i que, actualment, ho fa d'una manera
precisa i admirable, per !rajá de la nu
merologia.
No crec que poseu en dubte que són
tnolt poques les estels i els astres que
no han visitat Míster Apieldbird, l'ho
me endevinaire que havien pogut ven
re, i que ha fet més diners en més
poc temps.
Cada visita a Míster Apfeldbird, cos
ta de cent-cinquanta fins a cinc-cents
dólars; aixó depén de la qualitat de la
persona que es permet el luxe d'inter
rogar un home tan savi com cálcula
dor.
Segons s'ha pogut comprovar, la
ciencia numerológica dóna com a re
sultat, en el present any-, molt d'amor
peró molt pocs rnatrimonis. Aix5 per si
sol ja acreditaria de viu el senyor Ap
feldbird. L'home promet amor, molt
d'amor, a totes les consultants; aixó les
deixa satisfetes. Als actors els fa com
prendre que l'amor regnará en la sera
vida durant l'any present, i els prornet
la benauranea del rnatrirnoni per a
anys vinents.
Mary Briand no sera felie, d'alió que
se'n d;u completament felie, amb un
borne, fins a l'any 5933. descobert
que Greta Garbo és una dona sincerís
sima; diu l'esmentat senyor que si es
tasa no trobará la felicitat; també po
dria ésser que l'home s'hagués enamo
rat de Greta.
Jean Harlow té en el seu destí infi
nitat d'amors breus, i a més, un altre
matrimoni, el desenlIal del qual será
satisfactori per a ella. (Ja cal que el
futur marit de Jean es prepari, perqué
el matrimoni i el divorci Ii sortirá
car).
kv-eta Page continuará triomfant,
per5 ha d'anar amb compte amb el seu
cor i cal que es conservi soltera, en
cara un parell d'anys.
Diu de Clareta Bow que l'últim que
Jara en la seva vida, será casar-se, i
si ho fa amb Rex Bell, que l'obli
dará. (L'home encara insisteix a ca
sar-se amb Clareta).
Tallullah Bankhead, l'artista nova
que triomfant a les taules ha guanyat
una gran lloc al cinema, porta en e I
seu destí arribar al més alt de la gló
ria, pero a condició de fugir sempre
de tot amor que ti entrebanqui el camí.
Tallull tan sois pot tenir amors Ileu
gers, efimers; les passions violentes in
fluirien perniciosament en la história
gloriosa de l'artista.
Tot plet, mentre el senyor Apfeld
bird continuava fent les seves demos
tracions numerológiques, s'ha comeneat
a murmurar si aquest bon borne no es
tará ,nagat per les cases cinematográ
fiques que volen conservar encara al
gunes de les seves artistes i deis seus
actors en estat de soltería.
Cal considerar la infinitat de matri
monis portats a terme durant els dar
rers anys, puix que, malgrat ers molts
divorcis, la majoria s'han tornat a ca
sar i estan ben contents de la vida tots
plegats.
Als actors del cinema no els man
cava més que aquest bon home d'Okla
home per tal de perdre el poc senderi
i la poca voluntat própia amb qué
comptaven.
Ara diuen tots que l'any 1935 porta
en el seu si molt d'amor per5 cap ma
trimoni.
El darrer any, a la ciutat de Nova
York, segons estadístiques, es van efec
tuar un matrimoni cada vuit minuts du
rant tot l'any i un naixement cada qua
tre. Ad, dones, tenirn la compensació.
i no ens estranyaria que tot plegat no
fos una combinació de Mr. Hoover, fa
digat de pensar on encabiria tanta gert
si la cosa continuava gaires anys pel
mateix carní.
ARICIA BRUY
grEEEREEEEEEEDINEWEEREIREEMIIIIEEEEINIEESIEWI
•
••
AVVIL
• Angeles del infierno
•
• La guerra a l'aire! •
Un espeetaele digne de leure's
• Angeles del l'uf erno ••
•
••
9L" Thr Va ir
Angeles del illf er
•
ELS ARTISTES ASSOCíATS
le
III?
IIIIIMEEEE•IIIMEEIEWEEEEINEEEMENIEEIEEEEEE
Filiii sonor de Ihra ard
distribuit per
,.de qué Jeannette AlacDonald és ac
tualment a París, on ha debutat bri
. llantment en l'escenari del Teatre Em
pire. Segons sembla, el viatge de Jean
nette té per finalitat desmentir els ru
mors d'assassinat i ensems potser pe'r
conéixer l'home per culpa del qua: la
gent creia que l'havien ferit.
s • •
...que Rex Ingram, veient que per
dia el seu famós procés, ha retirat la
demanda novament contra un altre se
nyor: M. Corniglion Molinier. Sem
bla que amb aquest assumpte Rex pen
sa reemborsar-se uns den milions.
•
...que Chevalier i Rosita Moreno
són a Joincille, i filmen la versió es
panyola del "Teniente Sonriente", fe
ta pel famós actor, en anglés, a Holly
wood, amb Lubitsch de director.
•
...que Pola Negri, que en arribar a
Hollvwood va posar-se greument ma
E-,,,,...,,,...,„„t,, r.•
....-:40,1,.....:1,-,4,,,
Itiiglies
, Ialta, ja s'ha restablert del tot i pen
sa comenear a treballar molt aviat.
•• •
...que Jacques Feyder comer-11,1ra a
realitzar, aviat, per la casa Pathe Na
tan, "1940", pellícula l'argument de la
qual estará basat en el feminisme i
les seves conseqüencies. Aquesta se
rá :a primera producció que Feyder
ernprendrá des de la seva arribada a
Hollywood.
SS.
...que Marylyn Mller és actualment
la noia de més "ello" d'Hollywood.
Miren per on una rossa ha desbancat
a la roja Clareta.
...que diuen que Clara está ja gua
rida i a punt de tornar a Hollywood
per tal de reconquerir el 'loe famós
que un any enrera ocupava. Segons
referéncies rnécliques, Clareta encara
hauria de reposar uns mesos més. A:-
x15 és una mala referéncia.
• * •
...que conten d'Hollywood, que de
resultes d'un accident automobilístic,
Rita le Roy no podrá tornar a treba
llar a la pantalla, puix que la seva
gentil bellesa ha quedat completament
perduda, malgrát i els tres mesos de
tractament.
ElEIMEIEEE~ AITUI EINIEEE~11
CASI
per
Víctor McLaglen - Fay Wray - Lew Cody
Or de hiel VOX de la Pantalla
JOit
Espera ami) optimisme Fi nova temporada
...que al comeneament que Henry la
Coudray la Falaise, l'actual ex-marit
de Gléria Swanson, anava pels estu
dis americans, recent casat amb l'ac
triu famosa, un dia un senyor va in
terrogar-lo, i li pregunta qui era ell.
"Sóc Míster Gloria'', va respondre
el marqués. I tots van quedar encisats
de l'aire "bon enfant" amb qué va
dir-ho. Si les coses no canvien. ara el
marqués será aviat Míster Connie, i
més endavant. ja veurem...
Maiestic Hotel
I RESTAURANT
Coberts a preu fix i a la carta
Orquestra = Salons especials
Bodas, baflquets i feste-7
Coberts des de 20 ptas.
tct compres
CEI:MX=CIELIK
•
•
•
AL
La primera pellicula d'a
viació totalment parlada
en, esnaiwol
-
(Tots dos amb aparell sonor
Western Electric)
r ambla
1331-32
COMENÇAMENT
DE TEMPORADA
La temporada de cinema ja ha
comeneat. El primer local que
de dies va trencar la barrera de
calor, podríem dir-ne, que dificulta
la permanacia de públic en els
luxosos locals va ésser l'elegant
"Fantasio", presentant com a es
trena la producció Fox "La danza
roja", amb la xamosa Dolors dei
Rio i el simpátic Charles Farrell.
D'aleshores ençá en aquest lozal
s'han anat succeint les estrenes,
fins que dissabte passat el públic
comenea a coneixer la gran produc
e:o "Angeles del infierno". la pellí
cula d'aviació que, segons referen
cies de la crítica estrangera, triom
fará aquesta temporada de totes les
altres d'aquest ambient..
El Teatre Cinema Tívoli és el
DIMECRES, 23
diauguració de la temporada
L-3
* • •
••••••••-• ••••• •••***••••-• *.••••••
1.•¦¦
•111~•¦•••••••••
En
cada
puerto
un amor
eran local que ha fet la presentació
d'aquest film. Durant la present
setmana aniran obrint al públic les
seves sales els nostres primers lo
cals. El que ens tenen anunciat
com a programa d'obertura és:
Fémina, "En cada puerto un amor".
Kursaal, "En cuerpo y alma".
També sembla que el Collseum no
trigará molts dies a mostrar al
públic les innovacions elegants que
slii han portat a cap i que augmen
taran el seu tradicional esplendor.
Tot plegat sembla que es prepa
ra per una lluita sense treva. L'art
cinematográfic h a estat durant
aquests mesos en temporada de re
pós i actualment ve amb uns ím
r•••••••¦•¦••••••¦¦•.•¦•••¦••¦•¦¦.•••
grywrx,,•••••r-Krt,,,,M*111~~.•:.
SIMBOLS
Són detallets si voleu...
Detalls insignificantsf
No pos del tot.
A través deis símbols' hom cerca
també l'anima deis pobles.
Cal Unir-ho Present.
Per aixó amb el canvi de r?gim
h'hauria de patentitzar agitest afany
de renovellació que s'enzpara de tot
.4**..*******•• *********• ••••*4••• •• .:**,•••
per JORGE LEWIS
ANA MARIA CUSTODIO
la nova artista espanyola
que fa el seu felic: debut
en aquesta extraordinaria
producció
Or de hiel VOX de la Pantalla
.xxxxxmxi.,
•••••¦••••••••••¦.......•••¦••~0••¦•
1
0.1¦0¦10...kwe•i• • •=1><,•••0•••,”••¦• •••••¦¦,..•••••.•~/~1
•
Producció en ESPANYOL de
METRO GOLDWIN 3114YER
Dimarts, dia 22, al
FEMINA Y CATALUNYA
0”001•••••1•11, U•••.¦••~1¦••••••13 ••••.•••••••••¦•• 1.4.1,11~IP ,1•••,•••••¦0••••
NOTA
L'espai en blanc és inneces
sari. Que els elogis els escrigui
el públic
1
1 GENERES DE PUNT
1 D. H.
FABRICA DE MITGES
Casa fundada l'any 1886
Abans de fer les vostres compres, visiteu els
nostres aparaclors 1 us convencereu que és la
casa millor assortida en tota mena d'articles
de punt
PREUS 1 QUALITATS SENSE COMPETENCIA
ESPECIALITATS EN ARTICLES
PER A COLLEGIALS
31.~.•¦¦•••¦ .41M¦P•Mi••¦••¦•••¦••¦.•¦•¦••••••••••¦¦.•••••••¦¦•••
J. de Landa
J. Crespo
R. Tirado
G. Montene
gro
petus bell;cs que ens deixarien‘ sa
tisfets si d'ells en sortís beneficia
da la bellesa i el bon gust.
Renovació hauria de dir supera
ció. Ara els programes se'ns pre
sentaran renovats, amb artistes
desconegudes, amb obres reedita
des, amb valors sólids i prestigis en
plena decadéncia. Cal que el públic
estigui alerta i que els programis
tes vigilin una miqueta, la tempo
rada darrera no va ésser de les més
felices per a desitjar-ne una de sem
blant.
Benvinguda per a tots sigui la
temporada 1931-32 i més que per a
ningú per a l'art cinematográfic
mateix. Benvinguda.
hom, donant SO111 CiOn5 simples i ade
quades a l'emblema:in:te patriota i po
iitic i leal-ne una cosa digna i respee
table incorporada a l'época que vi
Dic aixó, pesqué he tingut ocasiú de
contemplar darrerament en llocs on
els símbols patriótics acostumen a ex
hibir-se certes Reptíbliques que si bé
podien engrescar els nostres pares
quan eren !ores, no poden fer altra co
sa arui que despertar la rialla
me que compta menys de quaranta
anys.
La imatg e antropomórfica de la Re
pública tal com aPareix avui, és una
cosa lamentable.
Sempre és una senyora revinguda,
grassona, sonirosada, molszideta, que
té la manía de mostrar el pi: esquer
re ami:, una constancia que enamora.
L'artista, pei que hom ven, és afi
cionat a la simetria, i !'obliga a una
nova concessió .en forma dc vista
panorámica gairebé total de la cuixa
dreta.
D'aquesta manera lcs coses ben e
partides són a gust de tothom —
ha de pensar...
El let és que si bé sempre una d'a
questes, característiques fa bonic en
una caixa de cigars havans o bé en
una etiqueta de "jalca" de fruita tro
pical, no s'avé de cap manera amb el
que entencm que ha d'ésser una alc
gria moderna.
L'embletnatisme d'atad, está rcnyit
amb qualsevol vel-leitat antropombrf
Ca.
Cal cercar quelcom de nou.
011~1.0¦•¦0•¦•,••••"•¦•¦0.1•E•01••¦•••
ES UN FILM PARAMOUNT
21 de setembre de 1931
La Residéncia d'Estu
diants de la Universitat
Industrial
ALS ESTUDIANS _
--
— DE CATALUNYA
La Residencia d'Estudiants
de la Universitat Industrial,
creada durant la Dictadura, ha
estat un deis darrers reductes
de l'esperit d'aquesta. Fa un
any que un Patronat format per
personalitats destacades perla
nyentp al nostre món cultural
va emprendre la tasca d'incor
porar-la a aquest linón, al qual
havia restat estranya des' del
dia de la seva fundació. Per a ; aconseguir-ho .ha hagut de
Iluitar amb grans dificultats.
L'element escolar que impera
va i donava celor a la Residen
1 cia, provinent rnéS aviat des
coles técniques i mancat de tota
. 1 formació 1 afició humanística, era en la seva ma,joria no ca
talá, i—calvant excepcions hon
roses — indiferent o hostil a
qualsevol manifestació intel
lectual de la nostra terra, a
qualsevol intent d'elevado de
nivel] espiritual.
L'ánsia de cultura i l'esperit
catalá conjuntament han fet,
paró, irrupció dins la casa amb
l'Escota d'Estiu, que ha allot
jat a la Residencia més d'un
centenar de mestres, aportant
hi una vida nova i encenent-hi
el foc que ja no s'hi ha de dei
mar apagar.
El Consell de Cultura 'de
la Creneralitat es disposa a fer
de la Residencia definitivament
el que ha d'ésser: una institu
ció catalana oberta de bat a bat
a estudiants i a estudiosos de
tot arreu. igualment hospitalá
rla per als estrangers 1 per ale
espanyols que vulguin acollir
s'hi amb esperit fratern í de
simpatia a la nostra terra, pert,
presidida i infermada per l'es
perit d'aquesta.
Es creará la biblioteca. S'a
cabaran els camps d'esport, la
piscina restará oberta tet l'hi
vern. Es fundaran beques per a l estudiants de mérit, i s'oferirá
; a tots, per una quota mensual .if recluida (240 pessetes i 225)
I els avantatges d'una p-ensió
: magnifica, amb calefacció cen
1 tral. banys. dutxes. excellent ! cuina. El régim de la Residén 1 cia és de llibertat, i l'únic que
1tl1 fgeausmstedneptmeladsneaesgteuanldtilsermeisaiudnne. nctomépsorel Estudiants de, Catalunya! Ara
sou vosaltres els que heu d'a
1 portar a aquesta obra de dig--
1 nificació de la vida estudiantina
la vostra cooperació: yosaltres,
que heu d'emplir la Residencia,
que hi heu de plantar definiti
vament la nostra senyera i in
tegrar-la dins l'órbila de les
institucions culturals d'ánima
catalana.
POTINS
1
Un intclicctual castelld fullejant un
!libre de poemes de J. 31. Segarra tro
baya la poesia catalana actual
mancada d'aquelf puntet o gra de pe
bre sur-realista indispensable, segons
ell, a la Poesía
Algú Ii mostra un poema de Salvat
Papasseit escrit en ondes hertzianes...
Llavors, tot rumiant la riostra avant
guardista que tenia al davant una es
tona, exclamó al capdavall:
"Hombre, ni tanto..."
I assenyalant a Segarra representat
el seu llibre:
"...ni tan calvo."
___"tin gran poeta ;Sebastiti Sán
chez-Juan!
—"Evidentment, Sebastiá és tot
poeta de cap a peus.
—"Un intrin tia, suposo oit
—Ho dius perque l'anomeno seis
patranímics?
--•••
—El canee si fa o no fa com tu,
pera enemic decidí' deis noms aliar
gassats, en voler-ío reduir a unes pro
porcions raoturcles cm trabo que el
"Sánchez" (sense un "Quo vadis" al
clavan° marxa.
Si l'anomeno Sánchez-Juan no gua
nyo res. I si cm decideixo Pel darrer
cognom "Juan" tant-se-val que li di
gui "..Yebastici" fet i fet.
CARLES SINDREU i PONÇ
5931.
MAURICE
CHEVIILIER
El gran! L'únic! L'in
imitable!, amb la seva
esposa
IVONNE VALLEE
PETIT CAPE
La més parisenca i la m és alegre de les seves comédies
CENIA PASSAT AL
COILISEUM
INACGLIRACIC
UN
21 de setembre de 1931 •
Llibres escolars
El decret sobre el bilingüisme ens
ha atrapat gairebé sense material
escolar, en llengua catalana. A des
grat deis esforeos de la "Protecto
ra-, a desgrat d'alguns manuals de
gramática de la Col-lecció Popular
Barcino i d'alguna altra obreta
d'iniciativa particular, som encara
pobres en aquesta matéria. Es ciar
que, profá com hi sóc, potser des
conec alguna publicació interes
sant. Tot plegat no será, pero, prou
perque ens hi pog,uem considerar
tics.
Sens dubte, del que tenim encara
Inés abundancia és de literatura pró
piament. Caries Riba en primer Iloc,
Soldevila, Carner, Jordana han es
mereat en la literatura par a infanta
bona part de llur talent. Altres es
criptors de segon ordre, com Lola
Anglada, hi han contribuit també
abundosament amb llur sensibilitat
i llur imaginado. Editorials com la
Políglota, com la Proa, hi han po
sat el col!. En realitat, els llibres
purament literaris eren els única que
podien tenir un mercat que fes su
ficientment remuneradores les edi
cions. Amb aquests Ilibres la inicia
tiva particular de les famílies volia
suplir l'orfenesa en qué l'Estat dei
xava l'infant, amb la bárbara prohi
bició d'ensenyar l'idioma matern a
les escoles.
Pero vet ací que ara, l'esmentat
decret del bilingiiiStne converteix en
un possible negoci l'edició de 'libres
escolars catalans. ?Qui fara, peró,
aquest negoci? ?En quines mans
caura? Cal témer els editors impro
visats, els editora desaprensius que
fins avui no s'han recordat que el
catalá existia, i que. sense personal
degudament preparat, es llancin a
editar llibres catalans d'aquesta me
na. Hi ha ací un perill pedagógic,
un perill més greu, un perill que
ens afecta directament, als escrip
tors en particular i a tots els que
estirnin l'idioma en general, i del
qual hem de defensar aferrissada
ment els nostres minyons. Es el pe
rill que en aquests 'libres hi sigui
ernprat un idioma barbar, un idioma
argotitzat i corrupte.
Tot l'esdevenidor del nostre idio
ma dependrá en gran part de com
siguin redactats aquests llibres. Els
mota, els girs grarnaticals que els
infants ri llegeixin, restaran gravats
per sempre més en Ilurs cervells.
Seran per a elrs el mots, els girs
mes vivents, els que tindran més a
la punta de la Ilengua i deis que
se serviran amb més espontaneitat.
Si aquests llibres no són degudia
ment escrita, l'obra depuradora deis
nostres poetes, deis nostres filólegs
batirá estat estéril, no batirá donat
tots els fruits que cal que doni. La
terbolesa idiomática, el mal gust en
l'expressió, la desconeixenea de l'i
dionia seran perpetuats. En sortir
de l'escola, el minyó que hagi es
tudiat en tals llibres, sera encara
inepte per a llegir els poetes i escrip
tors catalans d'envergadura. No ar
ribará a escriure en rnateix, en un
bell catalanesc, sinó després d'un
esfore depurador.
Pero, encara, idiomáticament, hi
ha un altre perill. Que els llibres
de text siguin escrits en un llen
guatge pur, pero inert, completa
ment apartat del catalá vivent, del
catalá que es parla; que siguin es
crits en un catalá farcit d'arcaismes
inútils. d'expressions dialectals o re
buscades. .Aquest idioma artificial,
dificultaria la comprensió de l'infant,
Ii faria trobar encara estranger li
dioma del collegi: és a dir. massa
diferent de la parla de la llar. Pe
dagogicament, un catalá així. con
vertiria en ineficae i fina an perni
ciós el decret que obre la porta de
l'escola a la llengua materna. I no
és aixó el pitjor encara, sinó que
,ensenyaríem als minvons un catalá
carquinyoli, un catala sense vitali
tat, un catalá que més aviat fre
nara que impulsaria el 'hure des
envolupament del geni de l'idioma i
les facultats expressives de la mea.
Prou que aquest perill existeix e
la ignorancia que del catala tenen
molts mestres. I no clic aixó per pur
caprici, no ho dic pel desig de mo
lestar. En algunes cartes recents, de
protesta, que he rebut a proposit
d'un article publicat en un altre lloc
Les eleccions complementaries
de diputats a Corts, convocades per
al dia 4 d'octubre vinent, han des
pertat un interés vivíssirn a Cata
lunya. Els partits polítics, que fina
ara havíen demostrat una Degligén
cía incomprensible, davant aquesta
covocatória comecen a fer les ges
ions necessáries per a la designació
de candidats.
Per tal d'informarnos deis pro
pósits de la Unió Socialista de Ca
talunya, hem parlat amb un deis
elements més destacats de l'esmen
tada agrupació—Isidor Musoles—,
el qual ha respost a les nostres
preguntes amb una atendió que
agraim.
—?Presentará candidatura la Unió
Socialista de Catalunya?
—Es ciar que l'Assemblea de di
mecres será la que decidirá si hem
d'anar o no a les eleccions del día 4,
pero es pot donar com a segur, crec
jo. que la U. S. C. presentará el
seu candidat.
—?Quines relacions hi ha entre
la U. S. C. i la C. N. T.?
—La Unió no es desentén de la
C. N. T. Gairebé tots cla obrers
sobre una qüestió del magisteri, he
pogut comprovar aquesta lgnoran
cia de qué parlo. Ja sé que la sen
sibilitat patriótica és avui suficient
perqué molts mestres s'hagin posat
a aprendre o a perfeccionar llur ca
talá. Pero aquesta no és pas una
disciplina de dos dies. Si no podem
fer, dones, de cop, que el catalá que
parlea i escriuen els mestres sigui
realment modélic, és a dir, exempt
de corrupcions i alhora d'una es
pontaneitat i vivacitat adorables, cal
fer que els Ilibres que Ilegeixin els
infants tinguin, per damunt de tot,
aquestes qualitats.
I aixó no és pas difícil. Si temem
els editors barroers, sabem que te
nim també pedagogs excellents, pe
dagogs que temps ha que lluiten
per la causa de l'idioma matern a
les escoles; pedagogs que conei
xen totes les possibilitats i totes les
grácies. Altramept, creiem que a la
Generalitat es deuen haver pres ja
tota mena de mesures perqué no es
pugui fer servir de text escolar
cap Ilibre catalá que no hagi passat
per l'Oficina filológica de l'Institut
d'Estudis Catalana. Cal suposar que
hom hi tindrá en aixó la máxima
exigéncia. El fet que el Conseller
d'Instrucció Pública sigui un poeta,
és certament una bona garantia. Pe
o potser no seria de més, que els
nostres poetes, els nostres crítics,
fullegessin aquests textos, per de
nunciar-nos la barroeria, si calgués;
per assenyalar també aquells en qué
hi hagi estat comer-llar una mica
de gust, una mica de gracia.
Aquesta nota, precisament, ens .a
suggereixen uns quants llibres es
colars que arriben a la nostra re
dacció, editats per Dalmau Caries,
Pla, S. A., de Girona: !libres de
lectures i de llieons de coses. No
som pas competents per a judicar
llur valor pedagOgic. Peró quant al
seu llenguatge, podem dir que són
escrita amb una lloable norma de
claredat, amb un sentit sovint fami
liar de l'idioma: és a dir, aprofitant,
sobretot, aquella mots que, essent
purs, castissos, l'infant hi está ja
familiaritzat per sentir-los a la llar;
peró així mateix sacrificant-hi es
mots que, per familiars que siguin,
són corromputs, i cercant-ne en l'i
dioma depurat deis bons escriptors
actuals l'equivaléncia.
Altrament, d'entre els llibres que
hem tingut ocasió de fullejar, ens
sernbla essencialment rernarcable el
titulat "La terra catalana". Es un
llibre fi:1Na complet de lectura, sín
tesi de la historia, fesomia, produc
ció i activitats del nostre país. Sense
rnassa xovinisme, pot fer pensar a
l'infant catalá en la gloria del nostre
passai i en una futura grandesa, i
enseny-ar-li com tenim herois, savis
i mestres propis perqué no ens cal
gui cercar massa exernplaritats en
la historia deis altres. El llibre és
escrit amb cura, amb la norma
amunt dita, de claredat, de familia
ritat i de puresa.
Pero ja que parlem de l'idioma,
cal que ens planyem d'un buit in
sospitat al capítol dedicat als nos
tres escriptors. Aquest buit corres
pon al nom de Josep Carner. Per
incompleta que sigui una llista d'es
criptors catalans, Carner no hi pot
mancar. Es. possiblement. el nos
tre poeta máxim. Pero, sobretot, el
nostre idioma mal no ha assolit més
gracia. ni entre els antics ni entre
els moderns, que en la seva ploma.
DOMENEC GUANSE
P. S. — A promisit llibres
d'ensenyament en catala, podern
afegir que, redactada la nota prece
dent, hem rebut la Gramática i el
Vocabulari per al curs angles de
conversa del métode Linguaphone.
Aquestes publicacions vénen a sa
tisfer una veritable necessitat per a
l'estudiant catala. que no necessita
així recórrer a l'entrebanc duna
tercera llengua auxiliar per apren
dre l'anglés. Delii Dalmau. repre
sentant del Linguaphone Institute
a Catalunya, ha realitzat aquesta
tasca amb la claredat i concisió que
aquest métode essencialment prac
tic reclama, i amb una netedat idio
mática, pel que fa al aatala, exem
plar.—D. G.
Davant les próxImes eleeeions
.Presentark candidatura la
Unió Socialista de Catalunya
pertanyents a la U. S. C. estan afi
liats a la C. N. T.
En el darrer manifest que hem
Ilaneat a la vindicta pública denla
navem i dema:nem encara "que tot
obrer ocupi el seu lloc en el res
pectiu sindicat d'ofici, ami) el ferm
propósit d'intervenir en totes les
questions que l'afectin com a pro
ductor i com a consumidor.
A Barcelona a Catalunya hi ha
prous obrera antes i intelligents per
a regir els destina de l'organitzacio
per camina Inés segurs i dreturers.
Solament manca la decisió. I quan
els treballadors vulguem, deixará
d'ésser possible la supremacía d'una
minoria que ja fa massa temps que
posa la C. N. T. al servei de la seva
política sectaria i catastrófica.•
La C. N. T. actualment és l'or
ganisme sindical que més ha lluitat
a favor de la classe productora,
unes vegades amb encert i altres
amb notori desencert, degut preci
sament a aquesta rninoria a la qual
alludeix el nostre manifest i que
posa la C. N. T. al servei de la
seva polít:ca sectaria.
—?Quina posició adopta la
PARIS VICflY
París - Vichy... La ruta. Cicatriu
blanca sobre els camps verds del
cor de França. Arbres pomposos i
gallards com cavalls cerdans, va
ques de color d'ivori, i al cel, lliscant
sota l'atzur, un avió que us recorda
les cobertes deis fascicles de pro
paganda de les agencies de turisme.
El rellotge ha avaneat set llores
d'enea que heu deixat París, al cap
al-tard, quan passeu les portes de
Vichy-.
Vichy i el fetge són com marit
i muller. L'un no podria viure sen
se l'altre, i el mal, que no distin
geix de nacionalitats ni d'estarnents
socials, fa que tant pateixi del fetge
l'opulent banquer de "Wall-Street"
com el "Sheik" algerí, com l'espi
rituosa "midinnette" parisenca; així
és que a Vichy hl trobeu de tot,
menyš francesos, llevat — es com
prén — dels "croupiers" que fan
rutilar les boles de les sales de joc.
Tot el "gran-món" que pate:x del
fetge el trobeu a Vichy, anant i ve
nint de les fonts on eis donen el
got d'aigua miraculós, que ha de
portar la pan i la tranqulnitat al
seu pobre fetge.
A les portes de tots e!s gratis
hotels trobeu intérprets que os
parlen en tretze idiomes diferents;
n'hi ha que, fins i tot, parlen ca
tala; aquest any, pero, — cm deia
un d'aquests mecánics del llenguat
ge que parlant tants idiornes, ha
fins oblidat el seu —. l'idioma en
yoga a Vichy, és el castellá.
El nombre d'espanyols és extra
ordinari; ells sois fan més de la
meitat de la colonia.
Tothom se n'estranya. Un doctor
nord-americá, corresponsal d'un
gran periódic deis Estats Units, cm
demanava l'altre dia amb molta cu
riositat com es feia, a qué es de
via aquesta proporció fantástica, so
bretot aquest any de gracia, que
fina sembla que els malalts deis al
tres paísos són més rars.
Ah! car doctor, nosaltres sí que
la sabem la raó. Aquesta "Malei
da" República—com diuen "ells"—
els ha arruinat el fetge, no una pe
dra, sinó tota una. pedregada els ha
taigut al fetge; tots estan grocs,
pállids, amb els ulls que semblen sor
tits d'una llauna de conserves. ;Quina
tristesa llur esguard, tan trist com
el seu monarquismel Nosaltres, que
grácies a ésser bona republicana te
nim el fetge guarit radicalment,
estem molt xirois, i en lloc de beure
aigua assaborim un pastos "Per
non" tot weient-los passar, xano, xa
no, pansits, sospirant i bevent aigua.
Fin, malgrat aquella cara a la
"Greta Garbo" que posen les noies
"bien" de Barcelona, no podem
guardar-los ni un xic de compas
sió. Penseu, quins catalans! Es pas
sen el dia renegant de l'aigua de
Vallfogona i de Caldes de Mala
vena i parlant castellá amb un ac
cent tan dolent que als mateixos
ttadrilenys els• fa fástic.
Com és compren, ni fins és lógic.
A Vichy la gent hi va per tot rnenys
per guarir e: fetge. La moda
el gran hotel —, el dancing luxós i
•obretot e: "riel: ne va plus" són
els atractius principais d'aquesta
deliciosa 1 romántica vila, que us
recorda les operetes vieneses, aque
Iles deis amors del príncep de capsa
de llumins.
El casino, mirat per lira, és Ileig,
moit Ileig; sembla jet pel mateix que
va empescar-se en una mala nit
l'Eixampia de Barcelona.
L'interior, el confort us el fa més
acceptable, fins que trobeu les sales
amb taules entapissades de verd, on el
diner té el mínimum de Ilur valor:
allo us imposa 1Hiosava tot.
-creatmiers", amb els seus qua
tre bigotis 1 amb mitja dotzena de
perilles com la que portava armen gran
poca solta de general Espartero, són
suficients pr ra fer una "mise en scé
ne" que és la que la salva de la teatra
litat que ha de tenir un gran casino de
balneari a la moda.
U. S. C. davant el problema de
Cataluny-a?
—La U. S. C. lluita per l'apro
vació de l'Estatut i condenina la
campanya del Partit Socia:ista Es
panyol, menyspreant els principis i
la táctica de la Internacional Obre
ra Socialista. "El socialisrne no és
unitarisme. El socialisme o és ini
perialisme" — diem en l'editorial
de l'órgan del partit, "Justicia So
cial".
—?Qué opinen de l'actitud deis
socialistes espanyols?
—Cree que la posició deis socia
listes espanyols, no acceptant els
principis i la táctica de la I. 0. S.,
els posa en la situació d'una incoa
de socialistes que podriern anome
nar "colonials i colonnzadors".
Sernpre, pero, hi ha honroses ex
cepcions, corn en el cas de Fernando
de los Ríos i algun altre.
—?Ern podeu dir quelcom de la
vostra oganització actual?
La U. S. C. és un partit organit
Zat i disciplinan que té ja el seu
organ en la Premsa — "Justicia
Social — i que avui té, a Barce
lona, una secció a cada districte.
Per altra part, cada diurnenge sur
ten equips de l'organització a donar
conferéncies i mítings per tots els
indrets de Cataluny-a, cosa que vol
dir la creació de noves seccions.
Actualment fem vía pel camí de la
plenitud.
(Un reportatge estival i diplomátie)
la rambla
se>
Al costat d'aquestes sales on la gran
majestat de l'atzar té per missió dei
xar fletes les ingenues butxaques deis
jugadors, !ti la, d'un costat el teatre
d'Opera i de l'altre la sala de concerts
on tenen 1a gentilesa de no tocar mai
música massa :ar no voten co
ALFONS DANVILA
operar a augmentar la tristesa deis
que perden.
Una gran professora de le s
ciéncies ocultes, d'aquelles que te
nen un llangardaix dissecat penjat al
sostre, una óliba a l'espatlla 1 un
gat llistat a la falda, ens va profe
.A11LES ESPLA
titzar un jorn que el gran estel de
la fortuna havia de caurens en una
sala de joc. Paraules tan boniques
com falses; i per posar-les a
una simple prová, vam llanear una
rodona peea al damunt d'agrien ma
Iefic tapís, tan verd, com les fulles
deis plátans de la Rambla.
Ohy
1.•
vo.,3,11
N.
ISIDOR MUSSOLES
—?El partit és emínentment
obrer?
—Sí. Alló d'aquell grup d'intel
lectuals i aquells quatre obrers arre
gladets ja ha passat a la historia.
Avnieel partit está en mans deis
obrers i ells sérn els que formen el
Comité executita Els intellectuals i
bornes de ciéncia del partit són tots
ells obrers intellectuals i, per tant,
Ah! l'atzar..., la bola que roda...
que roda i que quan ella vol us fa
ric en pocs minuta i quan no vol
se us emporta fins l'anima.
Aquella moneda llaneada com un
rosegó de pa a un gos afamat, es
multiplicava per minuts, com els
microbis de la verola. Ulls d'enveja
i d'odi ens esguardaven, i al fons,
com un horítzó, uns ulls blaus duna
pobra'" dona ens feien pensar en
la mentida, en la vilesa del diner.
Patapam!!!... De sobte, a la sala
del costat es posen a tocar la marxa
reial de: Borbó.
Corn si tots els mala esperits ha
guessin lianeat e: seu vení i !es se
ves malediecions contra la nostra
sort, la paleta del "croupier" va cm
portar-se d'un sol cap la petita
muntanyeta de moneda que s'apila
va davant nostre. Vaig deixar la
taula de joc com aquel' que deixa la
núvia quan arriba la sogra. Aquells
"brétols" que amb el seu diner, que
amb aquell diner que han passat de
contraban , havien comprat e 1 s
músics del casino, aplaudien com si
fossin en una pina de braus. Quina
gent! Cada dia estem nr-Ss conven
euts que el gran mal de la Repú
blica ha estat el no recordar-se un
seic del "93" francés.
Com diu aquella dita castellana
"Dios los cría y ellos se juntar,
tots aquests antipática "pupins" es
reuneixen en un "bar" que hi ha dar
rera el casino i allí consoiren, i les
noies han brodat una bandea reial,
que el "barman" posa més o
menys brillant segons la quantitat
de la propina. Jo, des de les planes
de LA RAMBLA, narre° la idea
d'organitzar una gran excursió per
Europa, feta per noies catalanes que
portin una petita bandera brodada a
tots els "bars" i que en treguin
aquella que és illicita i repugnant.
Allí, en aquest "bar", s'hi ha or
ganitzat el passar de contraban un
milió de pessetes, que era dipositat
dietre un caixó que conduia un
brau destinat a les corregudes de
Baiona. Allí es recapten diners que
són destinats a l'organització de la
revolució reaccionaria, que té per
centre Baional allí s'organitzen els
actes de propaganda anticatalana;
allí, etc., etc., i el seny-or Danvila,
qué fa?... Potser es creu que el seu
cárrec d'ambaixador en aquests
moments ha de tenir la niateixa
passivitat que tenia a Buenos Ai
res, quan es combatia la monarquía?
Senyor ministre d'Estat: aixo no
pot anar! De la mateixa manera que
el senyor Quinones tenia cura de
íer posar una mordassa de ferro al
nostre gran patrici liada, de la
mateixa manera que quan arribava
En "Carnes" a París, la policia
francesa escorcollava les cases deis
pobres exiliats, cal demanar ara el
mateix régim per als quatre mo
nárquics que catan ridiculitzant la
República amb el seu infecte com
portament.
Si el senyor Dánvila no en sap,
que el treguin. Un seny-or Espla,
posem per cas, ens convindr:a d'am
baixador a París; dl, que sap el que
són els sofriments dels exiliats; ell,
que coneix els plana emprats per
Quinones: ell, que és un gran de
mócrata. Un honre com cli podria
posar les coses al seu lloc, i no
permetria la publicitat que es fa
el propi Borbó.. que fina s'Ira fet
fotografiar a "Photomaton", per
qué n posin el retrat a la vitrina.
En Joan Comorera, el nostre sim
pátic cornpany socialista, en sap
:!uelcorn del que feia el senyor
Dativila a Buenos Aires ami) els ca
talans.
LA RAMBLA vetlla, pero, per
qué les coses no passin més
Com déiern en el nostre primer
article, posarem a la Ilurn del dia
les fetes que poden contribuir a
minvar l'estabilització total .1 defi
nitiva que cal a la Repúbhica Es
panyola.
MIQUEL CALVET-NIARTI
Vichy, setembre, 1931.
veuen amb goig que actuarment si
guin els obrera els que assumeixen
la seva direcció.
—?Poden donarme el nom del
possible candidat?
—Aixó, ja us ha he dit, ha de
determinar-ho l'Assemblea. Insis
teixo en creure, pero, que la
U. S. C. no pot desentendre's d'anar
a la lluita electoral. A un partit de
classe con: el nostre no ha de fer-li
por la lluita, puix que amb victoria
o sense, haura aprofitat els den o
quinze dies de propaganda electoral
en benefici de les seves idees, i aixo
ja és una victoria.
M. V. J.
PI
F11,410(4711,1
CORTS, 615 - TEL. 12674
Rebudes grans quantitats
en objectes per a presents
ANUNCIANT:
El teu periCalic és
LA RAMBLA
010, jg/-
1111111111 & 50111)11k
Fa dos estius, no sé a quina co
iónia d'estiuejants seis va ocórrer,
per divertir-se, representar una re
vista. Una revista, perqué volent re
presentar un espectacle sembla que
era aquest el més fácil i més alegre,
ja que total era qüestió de triar uns
quants números de música neugera
coneguda i de posar-hi 'letra. Una
!letra que cantaria les excelléncies
de l'estiueig i del poble on passava
l'estiu la colonia. Cosa fácil. Les
nenes marcarien quatre o cinc com
passos i entonarien unes caneone
tes amb uns vestidets graciosos i
discretíssims que elles mateixes es
farien. I així fou, en efecte, la pri
mera revista representada pele es
tinejants de no sé quia poble. Amb
franquesa, bastant dolenta.
Pero la idea tingué imitadors i
la competencia dugué totes les se
ves consequéncies. Aquell mateix
anys es representaren revistes a al
tres pobles, i l'any passat se'n van
representar gairebé a tots, i aquest
any no cal dir. Ara que, amb l'ins
tint de superació i d'estética i l'es
tímul de les competéncies, aquestes
revistes han canviat totalment i han
passat a tenir una categoria com
per comparar-les amb les del senyor
Velasco, salvant l'edat de les ar
tistes. Ja no es fa la revista per la
colonia. Es fa per totes les amistats
de Barcelona, pel públic desconegut
i fin pel crític i tot. I ja no és qües
tió d'anar triant numerets de mú
sica popular i canviar-hi la lletra
amb cinc minuts, i que les nenes
marquin tres compassos ami) uns
vestidets cosita per elles, sino que
és qüestió—primeríssima— de pre
sentar una revista millor que la que
presenten les altres colonies. Ja está
dit tot.
La música batirá d'ésser inédita,
quan menys figurará inédita. La Ile
tra 11am-a de quadar "europea". Cal
drá barrejar-hi forea mots anglesos,
els vestits els harma de confeccio
nar •,na sastreria de teatre. Ja no
es fa -la revista per divertir-s'hi.
Es fa una revista per quedar bel.
Perqué amb el prestigi de la revista
hi va el del senyor Fulano i el del
senyor Sutano, que s'han passat
l'hie.rn ideant qvadros i que cada
vespre des de: mes de junv han anat
al Casino a assajar i a tenir cura
deis detallets més insignificants.
L'éxit de la revista, suposa, ac
tualment, el prestigi d'aquesta muja
dotzena de senyors casats que fan
de "producers" i el de la colonia.
La revista, dones. passa a ésser una
cosa importantíssima. Una cosa im
portantissima que '3 una niciesa
tantes coses impc.tantíssimes.
Ara, que aquesta és una niciesa
simpática perque representa un pe
tit doble triomf. Petit, pero triomf,
indubtablen-ent, sobre els prejudicis
gratuíts i la carrincloneria absurda
deis estiuejants papás de les "gírls"
1 :a "vedette". Mai, sirtó perqué es
tractava del prestigi de la colonia,
hauria accedit el senyor A., que té
una fábrica de tal cosa, i el se
nyor B., que en té una altra de tal
altra, que la seva nena sortís a l'es
cena únicarnent i exclusivament n,:-
ensenyar les carnes.
Doble triomi perqué, a més d'en
retirar una mica a l'estiu, dcixant
los per a l'hivern, els prejudicis
d'uns quanta senyors Tanorbs, els
estimula el bon gust artístic. Fa
l'efecte duna mena de curset d'estia.
Ara que el que és verarnent la
mentable i de doldre és aquest "nis'
entés". Aquest desagradable "mal
entes" que hi ha quant a l'art i la
moral. Perqué aquell senyor que té
aquella fábrica de tal cosa, mal que
la seva filla hagi reve:at unes ex
cepcional, i admirables conclizions
per al ball, mal que pogués arribar
a ésser una Paulowa. consentiria
mal que trepitgés l'escenari encara
que estés guarnit amb llorera.
Es aquest "mal entés" tradicio
Pro-monalment Maca a
Bo•;es Manques
¦.¦
„...4127.721,
Mal cutis
8,iimin que algunes
nats i rccaptar cabals
que Borges Blanques,
localitat, podrd tenir
Francesc Atada.
nal que os obliga al pessimisme,
quan volieu fer-vos illusions que ei
temps és el millor tractat de filoso
fia. Es aquest "mal entes" que us
fa pensar que la intelligencia és una
cosa rma. Es aque.n "mal entés"
que ha dut la crisi al Teatre Catalá.
Al T.atre Catalá, que potser sí que
li manquen. autora maderos, que fa
din comedies rnodernes, basades en
temes moderns, pero que més que
re Ii mar actrius i actora.
De l'histeris
inc
Quan es vol vexar una dona se Ii
din despectivament: "Es una Iris,
térica!"
PC qué?
No entenc per qué. Si l'histeris
me pot atacar igualment els bornes
i les done:, ?aleshores per qué, en
voler vexar un home, no se li diu
"Es un histéric!"?
Qualsevol disbarat, qualsevol des
encere en la dona serveix per atri
buir-li el vexament de l'histerisme.
Una intellectual, una artista, sim
plement una dona que faci el que
Ii vingui de gusti i tingui la valen
tia de no amagar-se'n, ja és una
histeeica.
A més que l'histerisme científica
ment está admés cona una malaltia
com una altra.
Clara Campoamor, al Congrés,
defensant els drets de la dona, va
manifestar la seva estranyesa per
aquesta mafia d'atribuir l'histeris
me sois a les dones.
Basilio Alvarez, perqué segura
ment no sabia qué contestar, per
qué de vegades no es va preparat
per segons quina temes (descon
fieu de les improvisacions i de mol
tes altres coses), va eludir la con
testa dient: "D'aixo que en pard
el doctor Maranón". I el que és
una !lástima és que el doctor Ma
ranón no n'hagi parlat. Llástima, en
primer coc, perqué comptant amb
una majoria esclatant de simpaties
femenines, Ii corresponia correspon
dre-les deixant ben aclarit aquest
punt, i en segon !loe, perqué és de
justícia aclarir-lo a honor nostre.
deixant ben patentat que l'histeris
me pot produir estralls igualment
en un sexe que en l'altre. I que és
una malaltia, si bé no exclusiva de
la dona. Perque imagineu-vos que
no ho fos i que únicament servís
—pel que la fan servir ells— de
justificatiu als disbarats i desencerts,
pobreta! ells sí que es podrien ta
par les orelles aleshores, perqué da
vant de certs espectacles, que els ha
donat per motejar de política, vegeu
si els podríem acusar d'histérica!
ROSA MARTA ARQUIMBAU
LA CASADA DE NOU.—
Sóc molt desgraciada. El meu
marit ha estat fora tota la nit,
i no sé pas on ha anat.
L'AMIGA.-- Consolal. Pro
bablement series dues vegades
més desgraciada si ho sabes
sis.
Un.s catalans amics nostres de
Borges Blanques han Ungid la
bona idea d'aixeca ita monument
a Francesa
LA RAMBLA té com un gran honor
oferir les seves planes per a publi
car les llistes de subscripció que
amb aquest objecte queda oberta.
A tal fi, des de la setmana vinent
publicarem els doriatius que hom
ens vagi enviant.
Tan aviat coni aquesta idea ha
estat coneguda —encara que no
[eta pública— ens consta que ha
`ingut un tan magnífic acolliment
Pie fa confiar en l'exit sorollós de
la iniciativa.
soctc.luts pensen organitzar festivals desti
amb la finalitat indicada, i tot fa preveure
tal com Es proposen els andes d'aquella
molt aviat el monantent al gran patriota
10
Una ven gallega al
Parlament
LA RAMBLA vol honorar
avui les seres planes reproduint
el discurs que el diputat galle
guista i excellent dibuisant Ro
dríguez Castelao tu pronunciar
divendres passat al Parlament
espanyol.
Es un cant bellissim a Gali
cia i a la !lengua gallega, i va
ésser pronunciat amb una gran
cinoció de tota la Cambra, es
pecialtnent d'aquells diputats
que, con; els nostres, són els
onés preParats per a sentir
aquesta mena d'enlodó.
ésser un debat parlamen
tar excellent el del !ove Rodrí
guez Castelao. Un discurs bellís
sint en la forma — una verija
ble Poe.ria — i una perfecta
afirmació d'amor a la (erro ga
llega, en el fons.
A remarcar que la Cambra,
gairebé buida en començar el
discurs el senyor Castelao, va
omplir-se tot seguit. Pels passa
dissos del Congrés va córrer de
seguida la veis que s'eslava
pronunciant un deis- parlaments
Inés bells que s'han sentit a les
actuals Constituents.
Galicia ha de tenir una gran
Confiança en l'esdevenidor vien
tre puguin ésser defensades les
seves aspiracions Per homes
com Rodríguez Castelao, al qual
els homes de LA RAMBLA sa
ltan avui amlb una cordialís
sima abraçada de gernianor.
"Senores diputados, hablo en nom
bre del partido galleguista, que sólo
cuenta en esta Asamblea con cuatro
afiliados, y la enmienda que presen
:tamos viene avalada por diputados
de la Federación Republicana Galle
ga. Espero, además, merecer el asen
timiento de todos los representantes
de Galicia.
Al intervenir por primera vez en
los debates de este Parlamento, per
mitidme que os haga mi presenta
ción. Yo no soy más que un artista,
que ha puesto su arte al servicio de
una bella causa: la de despertar el
alma de Galicia, creyendo que es
, preciso anadir a nuestra vieja tra
dición, interrumpida y olvidada, una
. .nueva tradición, no entendiendo, cla
ro está, por tradición, la serie de
actualidades superpuestas, sino lo
eterno, ese eterno que vive en el
instinto popular. •
Galicia no cuenta con una gran
ciudad, pero tiene el mar y posee un
fuerte anhelo de ciudadanía. De mí
puedo deciros que prefiero ayudar
a la creación de una ciudad que vivir en'tina gran ciudad ya hecha, defini
tivamente terminada, que, a lo me jor, resulta centro de una civiliza
ción muerta. Creo que los hombres
de espíritu libre, libre incluso de los
prejuicios de una gran cultura, de
ben ser, en cierto modo, como los
pájaros: los gorriones viven bien en
las ciudades, pero los pájaros que
saben cantar huyen de los centros
popluosos. Yo bien sé que hay go
rriones de ciudad que ya no sabrían
Vivir en provincias.
Yo soy, pues, un aldeano; no trai
go la voz de la calle, ni del café,
ni del Ateneo; traigo el mandato de
un grupo de hombres, de mucha
chos estudiosos que pretenden rea
lizar allá, en mi tierra, un ensayo de Paraíso; demasiado optimistas qui
zás, pero siempre buenos y gene
rosos.
Voy a defender nada más que la
intención con que hemos presen
tado esa enmienda. Si nosotros fué
'sernos catalanes, nada tendríamos
que objetar a la redacción del ar
tículo cuarto del proyecto que se discute, porque el hecho lingüístico
de Cataluna está ya reconocido y
amparado por decretos, muy lauda 'dables por cierto, emanados del Go
bierno provisional de la República;
pero, senores diputados, la lengua
gallega no ha merecido aún el reco
nocimiento de su existencia, y per
mitidme que os diga que esta in
ajustica y desigualdad bien pudiera
perdurar.
Denle que Tos llamados Reyes
ZCuatróitlaicolslamvóerifliacadroonmaely hceacshtoracqióune
del reino de Galicia, la lengua ga
llega ha quedado prohibida en la .'Administración, en los Tribunales,
en la ensenanza, y la Iglesia misma evitó que nosotros, los gallegos, re zásemos Esta poelníticnauedsetraasipmriolapciaiónlenygudae.
hostilidad sólo ha conseguido en
tanto tiempo este pobre triunfo: que los ninos de las escuelas gallegas
crean que hablar castellano es ha
blar bien, y que hablar gallego es hablar mal. Por esto y por lo otro,
el gallegisgo es simplemente un caso de dignidad colectiva que ha reso nado en el pecho de los intelectuales
que tienen corazón, en el de los que
pretenden suprimir la miseria coti
diaia del vivir labriegc y marinero,
y en el de los que suenan con llevar
ideas y sentimientos nuevos a la
la cotriente universal.
Nuestro idioma gallego debe me
recer tc.da vuestra simpatía. porque
eš la lengua del trabajador, del obre
ro, del artesano, del labriego, del
marinero; fué la lengua de vasallos
y de magnates, y sólo es desprecia
da por esos senoritos .cursis y des
ocupados de las capitales de pro
vincia.
La resurrección de nuestra len
ama en el siglo XIX, fué un revivir
kle la democracia, y en los poetas
RODR1GUEZ CASTELAL
gallegos fueron los creadores del
aliento civil de mi tierra. El gallego
es hablado por la inmensa mayoría
de los habitantes de Galicia y es
comprendido por todos. Los maes
tros lo emplean como inevitable
recurso pedagógico, al margen de
toda legalidad, en las escuelas de
primera ensenanza; y lo emplean los
jueces del país cuando quieren escla
recer :a verdad, y lo emplean los
notarios y los empleados de la Ad
ministración, en sus relaciones con
la gente del pueblo. En estos últimos
anos, con el evidente renacer de
nuestros estudios y de nuestra lite
ratura, el gallego consiguió, logró,
categoría de lengua culta.
Pero aun hay más: con la dig
nificación de nuestra lengua logra
mos quizá o nos acercamos a rea
lizar el gran hecho histórico: la
compenetración ibérica que todos
anhelamos; porque tengo que recor
datos, senores diputados, que e:
galaico portugués es hablado por
unos 40 millones de personas.
Al presentar esta enmienda, los
gallegos no hemos querido más que
una cosa: que quedase en la Consti
tución el respeto para nuestro idio
ma, y para merecerlo, yo no he de
recurir al pasado glorioso de la len
gua; nada de esto: he de recurrir
simplemente a razones de sentimien
to, confiando en vuestra cordialidad
de hermanos. El galleguismo es
algo más que un partido político,
y por ese algo más que tiene, es por
lo que yo fui siempre galleguista,
y de todos los problemas que inte
resan a nuestro partido, ninguno
para mí tan importante como el que
se refiere a la dignificación del idio
ma. Porque, senores diputados, si
los gallegos aun somos gallegos, es
por obra y gracia del lenguaje, por
que un cultivo estético y científico
de nuestra lengua viene a ser la re
conquista de todo cuanto tuvimos, y
porque, perdiéndose nuestro lengua
je, ya no nos quedaría ninguna es
peranza de revivir.
Pero hay muchos que nos comba
ten por razones de patriotismo, y es
preciso decirles que los galleguis
tas no queremos más que una cosa:
que el gallego, si no en lo oficial,
sea, por lo menos, tan espanol como
e! castellano. Y con esto ya queda
dicho que no somos separatistas,
porque si separatismo viene de sepa
rar, separatista será el que no quie
ra que el gallego sea también un
idioma espanol. Y hay otros que dzs
precian nuestros anhelos por creer
que un idioma no es más que un
medio de expresión. Si así fuese,
tendríamos que matar el gallego evi
dentemente; pero permitidme que
os diga que después quizás tuviése
mos que matar el castellano, hasta
llegar al idiosa que tuviese más al
to crédito científico y más grande
valio biográfico. si no queríamos
acogernos a un idioma artificial. Pe
ro el idioma, más que un medio de
expresión, es una fuente de arte, es
el vehículo del alma original de un
pueblo y, sobre todo, es en sí una
gran obra de arte que nadie debe
destruir. Y hay otros que se ríen
de nostros, porque suenan todavía
en el triunfo del idioma único. Esa
es una bella ilusión que no se llega
rá a realizar nunca. Hace algunos
anos me encontraba yo una tarde
allá en el Finisterre bretón pensan
do en mi tierra, y cantó el cuco
y noté que aquel cuco cantaba como
los nuestros, y ladró un perro y noté
que el perro ladraba como nuestros
perros, y enton:es surgió en mi ima
ginación esta gran verdad: los pobres
animales aun están en el idioma uni
versal. Y hay quien piensa que es
preciso que matemos el gallego para
que podamos entendernos mejor en
la emigración. ;Qué pobre y qué mi
miserable idea! Nosotros aspiramos
a que todos los gallegos sepan ha
blar perfectamente el castellano y
sepan hablar perfectamente el ga
llego. Pero ya que se habla de emi
gración, es preciso decir que :os ga
lleguistas aspiramos a una cosa: a
suprimir la necesidad de emigrar;
porque, amigos y hermanos, Galicia
debe ser algo más que un criadero
de carne humana para la exporta
ción. porque. después de todo, la
riqueza de unos cuantos indianos
más o menos filántropos, no puede
compensarnos de la tuberculosis que
le debemos a la emigración.
Tenemos en nuestra tierra galle
ga muchos propagandistas de mag
nífica buena fe, que hablan siempre
en castellano en sus propagandas,
en un castellano muy malo por
cierto, porque quizá ignoran que la
dignificación de la Lengua materna
corresponde al grado superior de la
Victbría Kent, L'ere Segura, Gibria
Alcaraz, E-mili Vendrell I Cainita
Quirolls„ia, opinen sobre el divorci
altres coses...
Que simpática és aquesta llibertat
concedida a la dona per demanar el
divorci. La dona tindrá, en la Cons
titució, una garantia de la seva inde
pendéncia. ?Que li plan un tipus
bru, cinematográfic?.... dones ex
pressa la seva voluntat davant el
jutge i el vincle matrimonial queda
rá desfet.
Tindrás, simpática lectora, els ma
teixos drets que l'home. Aixó ho
deus a la República. Serás electora
i elegible. Donarás el vot a qui vul
guis, igual en les eleccions adminis
tratives que en les legislatives. Si
opines com el marit, no hi haurá
confliete possible; si opines contra
ell, no tardará a presentar-se, a no
ésser que rectifiquls el seu criteri.
Un home canvia fácilment d'opi
nió, perqué raona més que sent. La
dona sent més que raona.
El divorci, ?no salvará el perill
d'una caiguda moral que tot ho
compromet?
Ara veurem el que opinen, sobre
el divorci, els nostres, artistes i al
guns bornes de relleu.
VICTORIA KENT
La senyoreta Kent, arriba a la
Direcció General de Presons dispo
sada a continuar l'obra altruista i
social de Concepció Arenal.
Trobern aquesta gran figura ele la
República en un despatx del Palau
de Justicia.
EMILI VENDRELL
—Seny-oreta Kent: ?considera ne
cessária la implantació del divorci a
Espanya?
La Directora de Presons contesta
rápidament a la nostra pregunta:
—La implantació del divorci, a
Espanya, correspon a una necessi
tat evolutiva deis paísos que van a
l'avanguarda.
I després d'una pausa continúa:
—Fins ara el matrimoni era una
presó per a la dona que no havia
tingut la sort de trobar l'home
ideal. En els nostres medis burge
sos i elements carrinclons, potser es
prendrá aja?) com una ofensa als
bons costums. Tot és qüestió d'a
costumar-s'hi, cregui'm.
Jo desitjo fer una altra pregunta
a la senyoreta Kent. En aquest si
lenci meu observo que continúa exa
minant uns documents. Per fi...
—El seu tipus ideal per a marit,
senyoreta Kent?
Em mira seriosarnent. Temo ha
ver comes una indiscreció i estic
disposat a exposar les meves excu
ses. Quan intento parlar, ella m'in
terromp i amb un sornris que cm
torna la tranquillitat m'acomiada
dolçament:
—Deixern aquesta pregunta per a
millor ocasió, ?no li sernbia?
PERE SEGURA
Teatre Nou. Barcelona. Compa
nyia Saus de Cavaller. Un grado
síssim primer actor cómic, Pere Se
gura. Segura és un "xulo" de mar
ca, que quan está en escena fa riure
a l'apuntador i a les segone, tiples.
Es un tipus grados que posa cert
deix madrileny en e:s pariaments
castissos de les obres.
conciencia política y social y provie
ne de una capacitación para gober
nar. El desprecio de la Lengua ma
terna significa un renunciamiento
de derechos y proviene de una anes
tesia de la dignidad colectiva.
Cuando yo fuí a la escuela no
sabía aún hablar en castellano; por
que yo tengo que deciros que soy
hijo de una familia humildísima.
Fuí a la escuela muchas veces res
calzo, con un pedazo de pan de malz
en el bolsillo. Por eso tiene para mi
el gallego esa nostalgia deliciosa que
me recuerda el tiempo feliz de 'a
infancia, ese tiempo que es el más
feliz de todos !os hombres; pero
que yo creo que en mí lo es aún
más, porque soy aldeano, y por serlo
y por haber probado la miel de otros
idiomas. es por lo que quiero dign:-
ficar el habla de mi pueblo, la lea
gua del único rey espanol que
llamó Sabio, el viejo idioma que su
pieron guardar como oro nuestros
trabajadores del mar y de la tierra,
de estos trabajadores gallegos que
son de mi sangre y son de mi carne.
Senores diputados, si aprobáis
nuestra enmienda, u otra cualquiera
que signifique respeto para nuestra
lengua, Galicia entero os lo agra
decerá."
La
REPORTATGES DEL CABRER
Pesó Segura és tan madrileny
com Casanova. Pese és de la Bar
celoneta, on es floreja el catalá
amb tragos de "morápio" i manafies
de Toledo.
Trobem aquest actor cómic en un
camerí mentre es maquilla:
partidas: de', cl:v.):-cr'
"
•:.:
rambla
KENT
pregunto sense preparar-lo, gairabé
de repent.
—Xist! — m'ordena que abaixi la
veu a un "fa".
Després afegeix:
—Hi ha la meya muller acf —
senyala l'habitació del costat — amb
Glória Alcaraz. Aquestes parets
convencionals cm venen.
I jo pregunto de nou amb ven ve
lada:
—?Vol divorciar-se?
—El que jo dic és que no ha de
casar-se ningú. Encara que s'enfa
di la meya muller.
—Seriosament?...
—D'aquestes coses només se'n
parla seriosament.
—Aleshores, l'amor lliure?...
—L'amor salvatge, que preconit
zava Boroski. A la que et plagui
dóna-li un bes.
—I el vostre tipus ideal?...
—Com a dona?...
—Naturalment.
—El meu tipos?
—Sí; la dona que més os agradi.
Rosa, morena, castanya...
—Per qué hern d'anar amb ca
mándules? No passant deis quaran
ta anys, totes en general: grasses,
morenes, ros.ses. Sóc un bárbar, ho
reconee.
GLORIA ALCARAZ
Ea joventut de Glória Alcaraz i
el seu talent artístic són suficients
per a omplir diáriarnent el sim
ss.
GLORIA _ALCARAZ
pátic teatre de! Parallel. Aquesta
bellíssima tiple cantant es disposa a
huir les seves facultats a l'escena:
—Es casada? Té promés? Com ho
fa per tenir aquests ulls tan negres?
?Per qué riu d'una manera tan en
cisadora? Tot alzó u he preguntat
en un minut esas. Després:
—Es partidária del divorci?
—Sí; el cree necessaria
—Quina edat té?
—Aquesta pregunta?...
—Una pregunta de 'rigor.
—Divuit anys. Peró l'edaf no ve
al cas, els problemes de la vida s'es
..,1:
QUIROGA
Trobo l'exquisit tenor, felil in
-?La seva inclinació és pel tipos
cinematográfic d'home bru?
—Ros. •
—Seriosament?
—Sí; seriosament. Per a mi prefe
reixo que el meu marit sigui ros.
EMILI VENDRELL
Emili Vendrell, el tenor de la veo
bonica. Acaba de tornar d'una
"tourné" per terres d'América. Ac
tuará en els nostres eseenaris del
Nou i del Novetats, on estrenad
diverses obres de consagrat: i d'au
tors novells que prometen.
térpret de "Dona Francisquita", a
la terrassa d'un café de la plaça de
Catalunya, tot prenent café.
Una abraçada i sense asseure'm
Ii faig les preguntes de rigor.
—La meya opinió sobre el di
vorci? —repeteix una mica atordit
per la intempestivitat de la pre
gunta. —Dones que sóc partidari
entusiasta de la seva implantado...
—Perú, no sou casat?...
—Perdona un monlent. Sóc par
tidari de la seva implantació, regla
mentant, cal dir-ho, tots aquells de
talls d'aplicació. Cree fermament
que és la manera de procurar una
mica de tranquillitat a la humani
tat. Quan un matrimoni sigui feliç
no sollicitará l'empar d'aquesta llei.
Si dues persones s'han equivocat
no arriben a entendre's, ?perqué
obligar-los a viure junts i en eterna
discórdia?
—?Per a tu quin és el tipus ideal
de dona?
Vendrell fa una pausa, puix creía
acabat l'interrogatori. Finalment
afegei.x:
—Apuesta pregunta és difícil,
PERE SEGURA
puix a més de qué sobre gustos no
hi ha res escrit, la perfecció no exis
teix en aquest món.
—No existeix?...
—La meya carrera artística m'ha
posat en contacte amb moltes i
sense voler ofendre a ningú, ni ferir
susceptibilitats he de confessar arasb
la franquesa que em caracteritza,
que entre totes, en la que he trobat
més perfeccions és en la meya. Pot
ser és que l'amor cm cega.
CAMILA QUIROGA
Teatre Barcelona. Una primerís
sima actriu; un home inconscient
del qué passa al voltant seu: el por
ter del coliseu.
Es poc després de la una de la
matinada del diumenge; deu estar
acabant -Amanda y Eduardo". Una
filera de cotxes enxarolats espEren.
Mai havia estat a l'escenari d'a
quest teatre i pregunto ál porter:
—?Per on puc dirigir-me
cenari?
Aquest honre, que damunt seu la
pesadesa d'un somni millenari, res
pon amb incoheréncia:
—Jo no sé res de ningú. ?Teatre,
sarsuela?, no m'interessa ni vull sa
ber res.
Insisteixo:
—Necessito veure irnmediatament
la senyora Quiroga. Per mi el temps
té un valor.
L'home, sense aixecar-se, rnig
respon:
—A la plaça de Catalunya hi ha
una porta al costat de la guixeta.
Vagi per aquella porta i si el deixen
passar, passi. Jo no sé res de ningú.
Está acabant el tercer acte d'"A
manda y Eduardo". Camila Quiro
ga, aquesta actriu tan estimada del
nostre públic és a l'escena. Diu tan
bé, s'expressa amb un sentit tan
just i tan precisa.
Li parlo de dues companyes amb
les quals vaig treballar en uns estu
dis cinematografics de París. Ar
genttnes ambdues?...
Sofia Bozan, sí; Gloria Gurtnan,
espanyola, pero es féu en aquell país
germá; allí fou on es consagra.
Exposo el motiu de la meya visita
i l'acull amb simpatia. I en el ca
metí, znentre prepara el vestit de
carrer, cm contesta amb un somrís
acollidor i uns ademans lents i pau
sats de senyora, de gran sen.yora
que és...
—Qué opino del divoici? Opino
que essent una válvula per a la in
felic:tat, no té cap objecte quan el
matrimoni es funda en la reciproci
tat d'un amor veritable.
—?L'horne que ha somniat vosté
per a marit ideal?
Camila Quiroga calla un moment,
inoment en qué el seu semblant
s'illumina de goig.
—Aquest home ideal, és el meu
marit.
Quan surto, el carrer ha quedat
en penombra. !Qué merayellós és
el teatre que ens fa somniar en un
altre món més venturós i feliç.
LLUIS SANIZ DE MORALES
-
DESCOBRIMENT
A L'HOSPITALET
A L'HOSPITALET
Ahir tingué lloc. a la barriada de
Santa a:liba, de la velna ciutat de
l'Hospitalet, un acte d'homenatge
als Mártirs de la República.
Amb motiu del canvi de retola
ció dels carrers, acordat per aquel'
Ajuntament, fosen destapades les
plagues dels carrers que d'ara coda
vant portaran els noms de García
Hernández, Fermi Galán i Alexan
dre Sancho.
Hi veiérem l'alcalde, sznyor Mun
taner, els diputats a Cortes Josep
Sunyol i Garriga i Sediles; els ti
nents d'alcalde Frontera, doctor
Caries Martí Feced, S. Gil i Gil,
Jonola; regidors Oliveres, Murá,
Farrés, Llopard, Segarra, Escudero
i ciutadans Abril, Mitjavila, Maten,
Domingo, Gili j Ferran, í molts
d'altres que ara no atinem a re
cordar.
Fet el destapament de les lapi
des. dirigiren la paraula al poble,
que era nombrosíssim, els ciutadans
Gil i Gil, Frontera, Bernard Ponç,
comandant Farras, que portava la
representació del President de la
Generalitat, doctor Vilanova i Bruc,
en nom de l'Esquerra Republicana
de Catalunya; Enric Sancho, germá
del malaguanyat Alexandre; López
Ochoa i Sediles.
Tots els oradors foren calorosa
ment ovacionats al final de llurs
brillants parlaments.
El diputat senyor Sunyol, que ha
via destapat la lápida del capita
Sancho, es veié obligat a anar-se'n
abans d'acabar l'acte; per aixó es
veié privat de dirigir la paraula al
públic, perqué era esperat a Esplu
gues, per presidir un altre acte.
A ESPLUGUES
En aquesta simpática vila, per
1~III”AR ,71~11131~~~~111~1~11111.1~11~~1~1161111~1~•~P/11~1
aaa
5,
PRIMER VOLUM
zi cte setembre ne ivoi
D'UNES LAPIDES
I A ESPLUGUES
acord del sen Ajuntament, ha estat
donat el norn d'Avinguda de Fran
cese Maciá a la que abans era car
retera de Sarria.
Acompanyats de nombras palle
sortiren de l'Ajuntament l'alcalde
junt amb el nostre arnie el diputat
En Josep Sunyol i Garriga, envers
al lloc on fou destapada la placa
que assenyala la nova retolació.
En Sunyol destapá la lápida en
mig de graos aplaudiments.
En Martí Figueres parlá tot se
guit. Féu constar l'orgull del po
ble que ell representa, en poder des
tapar la lápida glorificant l'home
que avui presideix els destins de
Catalunya.
En Sunyol i Garriga pronuncia
al seu toril un brillantíssim parla
ment. exalçant la personalitat d'En
liada, que ha sabut en aquests
moments histories encarnar l'anima
de Catalun3-a.
En Sunyol en sentides paraules
féu avinent l'obligado que tenim
tots els catalans de solidaritzar-nos
en aquests moments de lluita per la
llibertat de Catalunya.
En Sunyol bu molt aplaudit.
Acabat lacte, i a la Casa Con.is
torial, foren obsequiats En Sunyol,
En Vidal i Rossell i altres invitats
amb un exquisit lonx, .servit unes
simpatiques senyoretes espluguen
ques.
El conseller de la Generalitat se
nyor Vidal i Rossell, que per obli
gacions ineludibles no davia pogut
assistir al destapament de la lápida,
en representació de la Generalitat
remercia el gest del poble d'Esplu
gues en honorar En Francesc Ma
ca, que per a tots els catalans és
sírnbol del deure collectiu.
a
7:7¦.;
.4>f
.S
BOSTON-BHREELONE
( Un campament a l'Atlántic )
Segona edieió ainb la ruta a seguir ex
plicada per ENR1C BLANCO capita de
l'EV.A
DE VENDA A TOTES LES LLI BRERIES 1 Edieions "LA RAMBLA"
TO
•
¦
UNA:vi/ — Ah, caram: Aíxí vosté és deis meus? ?Jo
ehmavicaredíiat qquuee jean cloamdparrerneiraa el problqeumeavcaaftearláa7 Barcelona el,;
cadAaLvBegAa.d-a-I qcuae! hViolvaciga.llar! Es una broma que els gaste
1