Rambla, La (1931-1935). Núm. 178 (5 juny 1933)

              5 de juny de 1933
Barcelona
(esport í duladanía)
Any IV. — Número 178 Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
•
E1sregidors de la Lliga i del
Partit 'Radical ni treballen
ni deixen trebaliar.
Que la ciutat ho recordi.
Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu : 20 céntima
Cap a la d_issol-u_ció?
Crisi a l'ajmitament .de Barcelona
LA CRISI MUNICIPAL
Un gest de dignítat
Evidentment, la crisi plantejada des de la matinada
del dissabte al Municipi de Barcelona significa l'ober
tura d'un paróntesi delicat i important en la vida política
i administrativa de l'organisme rector de la ciutat. Cal
dra que, per part de tots i amb la necesaria urgIncia, es
trobi una sortida a la situació creada i es talli la interini
tat en quó acaba d'entrar la vida municipal. En aquest
aspecte, estem segurs que el Govern de la Generalitat i el
Parlament de Catalunya, per una banda, i els Partits
representas al Consistori per una altra, hauran de posar
tot el seu interls per bé de la ciutat, a trobar rápidament
una fórmula de solució.
Al marge de la qüestió de fons que el Govern de Cata
lunya haura comengat a enfocar avui mateix, convé des
tacar especialment d'aquesta crisi municipal. el gest de
dignitat política que representa la dimissió deis seus ar
rees presentada pels homes de l'Esquerra, per boca del
cap de la minoria consistorial senyor Vilalta. La gasta
díssima frase «Que governin els que no deixen governar»
— que en el cas present són els regidors de la Lliga i del
Partit Radical — és exactament aplicable al Consistori
actual de Barcelona, on les oposicions no s'han situat en
cap moment en el terreny de lleialtat i de collaboració ne
cessari per a governar normalment la ciutat. I aixb no
pot fer-se, per cap mena d'interes, quan no es vol assumir
immediatament la responsabilitat del govern i de la di
recció.
Són prou sabudes de tothom perqufi ar.a haguem de
detallar-les, les circumstáncies en que es desenrotllava fins
ara la vida municipal, que portaren als regidors de la Es
guerra a haver de mantenir-se en els llocs de responsabi
litat — comengant per l'Alcaldia sense disposar ni de
la majoria de vots necessaria, ni d'una lleial collaboració
de les oposicions, condicionada sempre per aquestes a la
convenióncia partidista. Evidentment, a despit d'haver
actuat en tan deplorables condicions, l'Esquerra en
aquests dos anys, ha fet a l'Ajuntament de Barcelona una
obra interessant i honesta, que culmina en el magnífic es
forg pro-Escoles, que posa en vies de solució completa
l'enorme problema cultural de la capital de Catalunya.
Peró cada dia es feia més difícil de continuar en aquestes
condicions, i més perillós de seguir ostentant una respon
sabilitat per a la qual no es comptava amb la forga numb
rica equivalent. Per aixb, la dimissió presentada dissabte
pels regidors de l'Esquerra tenia una perfecta lógica de
mocrática i una expressió de clara dignitat política. La
lógica de dimitir quan falta la majoria necessaria, i la
dignitat de no carregar amb la responsabilitat d'uns ar
reos sense possibilitat de portar-la endavant.
Feta aquesta constatació, no ens resta més que repetir
el que diem al comengament d'aquesta crónica : que cal
trobar, amb la necessaria urgóncia la fórmula de sortida
de la situació creada en el Municipi de Barcelona. Estem
segurs que el Govern i el Parlament de Catalunya, cons
cients de la importancia del moment, afrontaran imme
diatament el problema.
Cada setmana
LA RAMBLA
és un ample reflex de l'ac
tualitat política i esportiva
de Catalunya.
La democracia catalana
troba cada dilluns en el nw
tre periódic l'expressió i el
resum de la seva activitat.
Quan no es deixa gover
nar, cal acceptar la respon
sabilitat del que pugui pas
sar. Ni els regidors lerrou
xistes ni els de la Lliga han
acceptat aquesta responsa
bilitat. 1 La ciutat ha de recordar
se'n.
Joek x.X.sfryt. va.po
Un apunt de la fa,lana de la Casa de la Ciutat
La matinada del dissabte, a dos
quarts de tres en punt, el cap de
la minoria consistorial de l'Esquerra
presenta, després d'un debat llarg i
violent, la ciimissió deis carneas de
govern que en i els seus companys
ostentaven. La crisi al Govern de la
ciutat queda plantejada. Al saló de
sessions—ambient carregat de fum i
de malhumor—hi hagué un movi
ment d'expectació. La xerrameca que
havia acompanyat fina aguan mo
ment les deliberacions del Consisto
ri, va interrompre's. Va fer-se el zi
lenci impressionant deis moments
transcendentals. Els ulls endormis
cats de mant espectador van eixori
vir-se. El Govern de la ciutat, en
mans duna minoria de fet, encara
que majoria de dret, monja asfixiat
per les altres minories. En aquell
moment va caure com un castell de
cantes tot el prestigi teóric del sis
tema de representado proporcional.
En aquell moment va demostrar-se
que si el sistema proporcional és
equitatiu i és just com proclamen els
seus defensors, aquestes qualitats no
passen duna teoria més. Amb tres
minorías equivalents pel seu nombre.
no és possible legislar, ni adminis
trar, ni regir un estat o una ciutat.
La matinada de dissabte va demos
trar-se, practicament, una vegada
Inés. La minoria governamental no
pogué ja resistir ja més el canela
que l'asfixiava. No podia carregar,
ni un minut més, amb la responsa
bilitat que li haurien exigit el dia
de dema els mateixos que ara im
possibilitaven el lliure desenvolupa
ment de la seva obra de govern, deis
seus principis ideológics, del seu pla
administratiu. I la minoria governa
mental, per boca del seu cap, posant
per damunt de tot els interessos de
la ciutat, digué a aquells que no
governen ni deixen governar:
Ací teniu els caneas. Governeu
ovsaltres, ja que no podem fer-ho
nosaltres. No interrompeu la vida de
la ciutat. No perjudiqueu els sexis in
teressos...
Penó, ah!, aixó no podia ésser.
La vida de la ciutat, els seus inte
ressos, els seus batecs, qué impor
ten! Ells són allí per fer la traveta
sempre que en tinguin ganes. Ella
no han anat a governar, sinó a no
deixar governar. Ells no van a cons
truir. sino a negar. I després que
una veu cavernosa i monótona re
111111C/4 a l'oferiment, tot omplint
d'encens a honor del "caudillo" i d'in
júries els homes de la Catalunya au
tónoma, una altra veu tremoladissa,
amb deix exótic i farum de frare,
renuncia igualment, després de qua
lificar la gesta digna deis homes
d'Esquerra, de covardia...
Aixó era dissabte a la matinada.
A des quanta de tres en punt. Mitja
JAUME AIGUADER,
alcalde dimissionari de Barcelona
hora més tard, les deliberacions con
sistorials hagueren de suspendre's
sobtadament. El Govern de la ciutat
estava en crisi. Els homes de l'Es
guerra Republicana plantejaven al
poble de Barcelona, amb totes les
sayas consediéncies, la veritable si
tuació de l'Ajuntament de Barcelona.
* *
Qué passará? ?Com es resoldrá
aquesta situació anormal? ?Qué cal
fer quan no volen governar els que
no deixen governar?
El poble prou sap qué ha de fer.
Per la nostra part hem de reme
tre'ns als fets. El cap de la minoria
consistorial de l'Esquerra ha parlat
prou olar:
per L. AYMAMI í BAUDINA
(per Santsalvador)
—Deixem els -carneas parque no
hem volgut augmentar el deute de
la ciutat de Barcelona en tretze mi
lions de pessetes. La minoria radical
patrocinava aquest augment del deu
te en el Pressupost de liquidació, i en
veure que no podia tirar-lo endavant,
no solament amenaça amb la inhi
bició. sinó que hi hagué un comen
çament d'agressió que collocava l'Es
guerra en una situació delicada que
podia arribar fins a l'asfixia. I com
que nosaltres som responsables de
la ciutat i aquesta actitud amena
pava la Comissió d'Hisenda, que és
la central, veient que la minada
radical no volia rectificar l'error.
hem presentat les dimissions."
En afecte, no altra cosa significa
l'acta aixecada pel senyor Santama
ria — digne representnt de la políti
ca municina! del partit lerrouxista
després dhaver votat el seu partit
els pressupostos.
I reieria.`"se al qualificatiu de "ce
vardia" que per boca del senyor Pe
llicena, la Lliga ha atribuit a l'acti
tud deis regidors esquerrans, ha dit
el senyor Vilalta:
"Si la nostra actitud és una aovar
dia, ara és l'hora que ella demostrin
llar gallardia. La covardia fóra re
presentar davantde la ciutat una fic
ció de poder i no arrostrar les conse
qüéncies duna solució, volent per
llongar un mandat que no podríem
exercir amb la deguda efectivitat".
La dimissió plantejada en ple Con
sistori el dissabte passat no va, ésser
un cop de teatre injustificat, sobtat.
No. Va ésser, evidentment, una con
seqüencia lógica, un desennap com
plement normal, després de l'actitud
negativa de les minories d'oposició
davant de la majoria d'Esquerra es
devinguda, per cases de tothom prou
conegudes, en una minoria més.
Per aixó, parqué és una actitud ló
gica, els radicals. per boca del se
nyor Giralt, i els regionalistas, per
boca del senyor Pellicena, han cui
tat a esgarrifar-se. L'un, afirmant
que ella no estan disposats a acceptar
que els homes als quals no deixen
governar renunciin al Govern. L'al
tre, afirmant que larenúncia és una
covardia, mentre s'esmuny amb ex
cuses de mal pagador quan U diuen
que s'hi posi ehl
• * *
—Nosaltres — ha dit el senyor Gi
ralt 1 han repetit els seus cOmpanys
PATOLOGIA
Com neíx í prospera el
cáncer anarquista
per CARLES SOLDEWLA
Que somniadors escabellats
o infeliços sobreexcitats opinin
que per adobar les calamitats
i miseries d'aquest món no hi
ha millor sistema que procla
mar l'anarquisme, és sens dub
te una cosa lamentable. ? Per
endreçar una casa que va de
gairell se us acudiria d'abolir-hi
tata autoritat i de donar llicén
cia als seus estadants per que
facin alió que el doni la gana ?
? Creuríeu bo de calar-hi foc o
de dinamitar-la ? No ; probable
rnent opinaríeu que una casa
que no funciona, l'única ma
nera de fer-la anar a bé és d'es
tudiar les causes del seu de
soni i d'aplicar-hi amb autori
tat els remeis indicats.
Peró, en fi, que en les angú
nies de la vida hi hagi uns
centenars de beneits que no ve
gin altra sortida que la demoli
ció total ni altra disciplina eficac
que el llibertinatge, és un mal,
peró encara no és un desastre.
Al capdavall, per damunt d'a
quests centenars de beneits, lii
ha uns quants milers de ciuta
dans que no tenen una visió
tan simplista i catastrófica de
de partit — no abandonarem el nos
tre lloc, parqué els interessos de Bar
celona reclamen la nostra preséncia.
Parqué volem complir el nostre deu
re d'administradors de la ciutat.
I bé. senyor Giralt, ja sabem fina
on arriba aquest sacrifici. Ja sabem
qué significa, en boca d'un home del
partit radical, aixó deis interessos
de la ciutat, aixó del deure d'admi
nistrar. Ho sabem, grades a l'expe
riencia d'uns quants anys de domini
lerrouxista a l'Ajuntament de Bar
celona; ho sabem i els fem franca
Per la seva part, el Sr. Pellicena
només demana eleccions. Una mane
ra com una altra de fugir d'estudi.
Com si tothom no sabés que les elec
cions s'han de fer. El cas és des
pistar, el cas és dissimular la co
vardia que significa no fer-se car
nea d'aquell govern que fan impossi
ble amb la collaboració — no pas
nova d'ara —deis radicals. Entre tant
l'oferiment deis homes de l'Esquerra:
"Si no deixeu governar, governeu
vosaltres", no és acceptat. I no per
manca de ganes, no; sinó parqué l'ac
ceptar-ho fóra ensenyar les cantes,
fóra confirmar davant dels ulls de
tots els ciutadans de Barcelona que
l'Esquerra Republicana de Catalunya
no ha pogut desenrotllar tot el seu
programa municipal, parqué una con
xorxa radical-regionalista s'ha opo
Sat a qué la voluntat del noble es
traduis en fets a la Casa de lo Ciutat
* * *
- Presentadas les dimissions deis bo
rnes d'Esquerra Republicana de Ca
talunya, afegida a les d'aquesta la
del senyor Joven, resten smse re
nunciar els senyors Duran i Guar
dia, independent; Giralt i Ulled, na
dicals.. i Velilla, federal. Els llames
que per voluntat de la majoria del
poble de Barcelona van anar a
l'Ajuntament han deixat d'ocupar
els carnees de responsabilitat, tot
esperant que .aquest mateix pcble,
representat pel Govern de la Gene
ralitat i pel Parlament de Catalunya,
els assenyali el camí a eguir, el
camí del qual homes elegits per
l'Esquerra no han volgut ,eparar-se
é passara? ?Com es resolcsa
aquesta situació anormal plantejada
a l'Ajuntament de Barcelona?
En aquests mornents transcenden
tals, la geáta plena de dignitat deis
representants de l'Esquerra Republi
cana de Catalunyá a l'Ajuntament
de Barcelona confirma l'esperança
que el poble té posáda en el partit
que va fer la revolució, que va pro
clamar la República. que va dur l'au
tonomia a Catalunya i que té per
President el cavaller de la llibertat i
deis ideals de redempció. l'honorable
Francesa Macia, En ell. per damunt
de tot, confiera en aquestes horas
d'inquietud i d'incertesa. •
les coses i, més amunt, un nu4
cli directiu i responsable que
sap perfectament que per aten*
rar edificis serveixen una dot
zena d'energumens, peró per
erigir-los cal una ma d'obra
experta a les ordres d'un ar4
quitecte competent.
Doncs bé : el desastre fórg
que tinguéssim, fins amb una
una mica d'escreix, el centenar,
de beneits que veden modelar
una societat millor a chpia de
bombes i d'assassinats, no ens
(Acaba a la pág:
OPTIMISME
Volem recollir amb tof
l'interés que mereix la nota
de franc optimisme que re.
presenta per a la nostra ciu..
tat, especialment per als
seus sectors económics, in.
dustrials i comercials, l'éxit
aconseguit per l'Exposició
de l'Autombbil ja en pe-.
ríode de clausura— i, sobre
tot, la Sisena Fira Nacional
i Internacional de Barcelo.
na, inaugurada abans d'ahir
en els Palaus números 1 i 2
de Montjuic.
Per a nosaltres, catala.
nistes republicans, que heml
tingut sempre una fe
tada en les possibilitats vi.
tals de la'República i de l'au
tonomia catalana, aquest
éxit amb qué Barcelona hm
pogut presentar els seus ira.
portantíssims Certámens in.
dustrials j comercials és un;
motiu de satilfacció cor.
dial. Veiem confirmat el
que de sempre ha estat una;
convicció i una esperança.
en aquest cas concret de la
Fira de Barcelona — i henti
d'assenyalar amb l'aplau,
diment i l'elogi que merei.
xen els seus organitzadors
— no volem deixár de sub-*
ratllar, ultra el seu éxit es
clatant, superior ádhuc al
de les Fires celebrades fins
a l'any 1927, el seu interes.
santíssim aspecte de conti4
nuitat dintre un cicle de
creixença i d'activitat eco
nbmica de Barcelona, que
amb la primera Ex.
posició i, a despit de cir
cumstáncies de crisi i de
trasbals, ha continuat i con.
tinup sense interrupció.
Aquest és per a nosaltresl
barcelonins, motiu de since
ra joia. I ho és també, pot.
ser encara més intensa.
ment, el fet que la més da.w
ra realitat desmenteixi ca-a
da dia, dintre la Catalunyai
autónoma i la República
democrática, els auguris
derrotistes que els nostres
adversaris han vingut for
4ulant sense repbs.
2 la rambla 5 juny de 1933
El llibre de la setmana
"Figures de Catalunya",
e Doménec de Bellmunt
Els homes representatius de
Catalunya són ben poc cone
guts del nostre públic, ben es
pecialment si són artistes o es
criptors. Méf>,d'un oop m'ha
esdevingut que, en saltar, per
exemple, en un grup de perso
nes el nom d'un Joaquim Ruv
ra, que alg-ú cm preguntés
—I qui és Ruyra ?
L'interpelador sabia en can
vi perfectament qui era un Ca
ballero Audaz oqualsevol altre
bútxara retratat un parell de
cops al "Mundo Gráfico".
Genteta poc cultivada, pen
isareu. Potser sí. Per?) entre
persones que són ben al corrent
del que eS publicat fora d'ací,
de les m'ocies literáries estran
geres i Adhuc de la vida i mira
cles deis que llencen aquestes
anodes, hem deixat de tro
bar-ne que tenen una idea molt
yaga d'un Carner, per exem
ple.
Amb els polítics, la inflo
rancia no és tan gran cena
ment. En un régim democrátic
i ádhuc en una comédia de de
anocrácia com la de l'época de la
dictadura, els polítics no poden
reeixir sense que el poble cone
gui llurs idees veritables ofalses
No obstant, durant molt de
temps, la,gran massa de cata
lans ha conegut més i millor els
polítics de Madrid, que eis poli
tics autóctons. Si més no, en co
neixia millor llur carácter,
les anécdotes representatives.
Adhuc llur aspecte físic els era
més familiar. Es ciar que bona
part d'ab(?) era degut, més que
a la manca de curiositat, al pro
vincianisme — del qual no som
del tot guarits encara — deis
nostres diaris, i a la manca de
vitalitat que havien tingut fins
avui les revistes i hebdomadaris
catalans. La figura de Cambó
probablement no esdevingué
familiar a les masses catalanes
fins que fou ministre. No cal dir
d'un Ventosa, al qual només
aquest fet, tragué de la seva distingida grisor. El mateix
Prat de la Riba, a desgrat d'és
ser molt estimat, a desgrat que
durant un quant temps tot el
país en sentí la benfactora in
fluéncia, va ésser, mentre vis
qué, un enigma per a tots els
catalans. Potser alguns es -
guntaven si realmtent exista.
El seu mateix gust per manipu
lar els múltiples fils de la polí
tica des del fons del gabinet
de treball, podia fonamentar
aquesta sospita. 1 no diguem
res deis polftics d'esquerra. Ad
mirables alguns d'ells, idola
trats en llurs cenacles, la man
ca d'órgans d'opinió, el buit
que hom els va fer ofegar llurs
iniciatives i molts no van po
der ni veure fructificar en vi
da els propis pensaments.
Avui les coses han canviat
DOMENEC DE BELLMENT
una mica. La intensa propa
ganda a qué els polítics s'han
lliurat ; la grandesa deis mo
ments que hem viscut i que han
congregat cada dos per tres les
mases al carrer coi en un
gran temple civil, ha fet que,
si més no, tothom conegués deis
polítics catalans que han reei
xit, no solament el pensament,
ans el gest, la veu i el rostre.
Els nous brgans d'opinió ereats
o renovats pel nhii uztat de co
1
i
3i:
8J-IP. 4 cilindres
13 HP. 4 cilindres
17 HP. 4 cilindres
25 HP. 8 cilindres
Camions 17 HP. d' 1 112 1 2 iones
xassis curt i Ilarg
AGENCIA OFICIAL
A. CASAJUANA
Diputació, 279 / Av. 14 d'Abril, 482
..... ¦Ihnh.
e
1
Per DOMÉNEC GUANSP
ses, amb un sentit moit més
nacional del país, ha acabat de
posar-Itos en contacte amb el
poble.
No obstant, ilurs vides, llur
carácter, llurs anécdotes eren
encara ben poc conegudes. Gai
rebé tan poc com la deis lite
rats i artistes, als quals encara el
nou estat de coses no'ha afavo
rit gens. La tasca de donar-los
a conéixer en aquest aspecte,
és la que s'ha emprés Doménec
de Bellmunt. Grácies al seu ins
tint periodístic, polítics, artis
tes, literats passen, oom en un
film ben mogut, per les pa
gines de LA RAMBLA.
Al lector li ha esdevingut ben
agradable el film i probable
ment l'espera amb impaciéncia
cada setmana. I hom no pot
deixar d'admirar que l'autor no
falli mai ; que entre les seves
múltiples tasques de burbcrata,
d'advocat amb despatx obert
(és reclam), de periodista que
acticleix cada dia puntualment al
Parlament, tino-ui encara lleure
per anar a trobir cada setmana
una personalitat més o menys
illustre, famosa o pintoresca, in
terrogar-lo, estudiar la seva
obra i escrittre les vint o vint-i
cinc quartilles que -calen per a
emplenar gaireb íi página
de LA RAMBLA. ?Qué la
tasca pot ressentir-se de la
pressa ? En tot cas la seva prosa
té aixf aquest nervi, aquesta
Ileugeresa que els bons peno
distes saben infondre als seus
treballs improvisats.
Es clan que, posats a ésser
exigents, hom voldria que Do
ménec de Bellmunt, ultra tot
l'anecdotari pintoresc que re
cull deis personatges que re
trata, penetrés una mica en llur
cervell i en llur ánima. Peró
aixó afeixugaria sense dubte
les seves biografies, els faria
perdre aquest aire popular que
ell sap prestar-los ; aquesta
lleugeresa, aquest to de piasen
téria intrascerdent que fa que
milers de lectors les segueixin.
i apreng-uin il'r-stimar-hi les
nostres figures rellevants, que
ér-, la millor manera d'estitnar
Catalunya.
Peró prou que tio saben com
són d'interess-:rrs aques.ts inter
vius per.qué calgui insistir-hi.
Si en partem, només és per re
cordar-vos que l'autor n'acaba
de recollir una série, sota el
títol general de "Figures de
Catalunya". Les fulles ventis
ses del perieiclic, comencen de
prendre així categoría de his
tbria.
—
__ Es cosa vella
Panimositat que
la gent de dreta
sent contra els
ministres socia
listes, a qui ge
neralment con
sideren com les
bésties negres del país. I dels tres
ministres, evidentment, el que
compta amb més "simpaties" és
Indalecio Prieto.
Eh mateix explicava aquests
dies, pels passadissos del Parla
ment, la maledicció que, segons
informes que semblen verídics, Ji
ha Ilanlat últimament una par
tera, pel que sembla decidida
partidaria de Gil Robles i del
cardenal Segura. Segons conta el
mateix Prieto, en el moment ál
gid deis dolors del part, la inte
ressada proferí la pregária se
güent:
—!Sólo le pido a Dios..., !ay,
ui!..., que estos..., !ay!.. , dolores
que me afligen los sienta . ,
!ul...!, un día aquel her-je de
Indalecio Prieto!...
Evidentment, aixé deu ésser un
récord del voler mal a una per
sona.
Dies enrera, a
Madrid, l'ex
comte de Güell
hagué de visitar
a un seu amic
estatjat en un
hotel de la capi
tal de la Repú
blica. Naturalment en persona
tan cerimoniosa, l'ex-comte de
maná abans hora al seu amic.
Acordada la cita, que havia d'és
ser a la mateixa habitació de
l'amic, a l'hora convinguda,
"pam, pam!", dos solemnes trucs
a la porta de la cambra. L'amic,
sense gaires compliments, aná a
obrir, creient trobar-se enfront
de l'ex-comte. Per?, no fou im
mediatament aixi. A l'ex-comte
ti agrada fer les coses bé, amb la
teatralitat necessária. I de mo
ment l'amic es trobá a un so
lemne criat, a un costat de la
porta, que anuncia, tivat 1 amb
ven tonant:
—!E1 senor conde de Güell!
Tot seguit, entra, magnífic
l'ex-comte. I el criat, cerimoniós,
féu una gran reveréncia.
Anys enrera
els cabells a "la
Parisien" cons
tituiren el dar
rer crit de la
moda capilar
masculina.
Avui en queden
pocs. Sembla que aquesta moda
s'ha refugiat a la indumentaria
d'alguns conspicus naturals del
camp de Tarragona.
El ministre d'Hisenda, senyor
Carner, i el general Batet, tarra
gonins tots dos, Ilueixen encara
aquest vell pentinat. Perú no són
els darrers. N'hi ha un altre. Ig
norem, peró, si també és de la
Imperial Tarraco. Aquest adepte
de la parisienc és el senyor Da
vid Ferrer, president del Comité
organitzador de la Fira de Mos
tres.
Pocs, pera de qualitat.
Al bar del
Parlament f a n
l'agost, 1 tot just
hem entrar al
juny. La calor
insuportable del
saló de sessions
afavoreix la sor
tida de cervesa que és un gust.
Un diputat esquerrá, molt jove, 1
exceHent ironista, ha fet una ob
servació molt justa.
--Quan parlen En Carreres
Artau o En Rovira Roure, el
bar s'omple de diputats...
I com que aixó és exacte, el
concessionari del bar parlamen
tan i sempre está desitjant que
aquests dos oradors de la Lliga
defensin vots particulars.
El divendres
passat, al Parla
ment, mentre es
discutia la llei
sobre eh confite
tes del camp, el
senyor Martínez
Domingo tela
una becaina. A l'hora de votar
una esmena de la Lliga, en vota
ció nominal, el president el cridá,
peró no es despertá. El senyor
Duran i Ventosa el tustá a les
espatlles, exclamant:
—Senyor Martínez, senyor Mar
tínez.
L'ex-alcalde de Barcelona es
despertá sobresaltat:
—Qué passa?
El senyor Companys aprofitá
aquell moment per tornar a cri
dar:
—Sertyor Martínez Domingo.
—No! — exclama aquest, d'es
ma, acostumat a l'obstrucció.
Pera justament es votava una
esmena de la Lliga 1 calla dir sí.
Els seus companys el rectifica
ren, 1 el president ho traduí par
lamentalment exclamant:
—El senyor Martínez Domin
go, sí.
En una tertu
lia deis passadis
sos parlamenta
ris eh prohoms
de la Lliga par
laven de 'temes
frívols 1 picares
cos. El senyor
Sol explicara que Clemenceau,
als vuitanta anys, tenia una
"amigueta". El senyor Ventosa
explicava que les dones tenen
quatre edats: la que diuen, la
que semblen, la que realment te
nen i la que fan correr les ami
gues. El senyor Martínez Do
mingo, aleshores, prengué part a
la conversa per explicar un cas
insólit: el d'un anglns mort als
138 anys, que als 136 fou proces
sat per abusos deshonestos.
El senyor Duran 1 Ventosa, que
és solter, i que tenint seixanta
anys es vela amb pantalons curts
al costat d'aquell anees, excia
ma:
—Devien ésser uns abusos molt
moderats...
•
ami les
llors
PASTILLA-",
1,30 -
L'escurna de ('Heno
de Previa °carona
el cutis, en rentar
se cada metí, com
una pluja de flors.
Es un sabóespecial,
neutro, d'escuma.
abundosa, d'olisfi
nissims i deperfum
Conic i inconfusible.
Sabóf
Heno
Pravia
PERFUMERÍA GAL
MADRID. - 8UEN05 AiRES
L'acte ,inaugural de lá
VI Fira de Barcelona
Eldissabte darrer tinguélloc lainau
guració oficial d'aquesta sisena Fira
de Mostres, installada als Palaus nú
meros 1 i 2 de Montjuk.
A les cinc de la tarda, la part
baixa del Palau número 2, oferia un
aspecte brillantíssim. Una nombro
sa i selecta concurrencia esperava
ansiosament el moment solemne 'de
la inauguració de la Fira.
En el grup d'autoritats i invítate
velerem l'alcalde accidental senyor
Duran i Guardia, el general de la
Quarta Divisió senyor Batet, acom
panyat del seu ajudant, comandant
Lacanal; el rector de la Universitat
i cap de la rnajoria d'Esquerra al
Parlament Catala, doctor Serra Hun
ter, el President del nostre Parla
ment senyor Lluís Companys 1 la se
va distingida filla: el comanclant de
Marina senyor Verdugo, el Conseller
de Treball senyor Casals, els cónsols
de Franea, Suissa i Romania, el sots
director del ministeri de Comere de
França, M. Mesnier; el president del
Comité Cotoner senyor Noguer Co
met, el director de l'Institut Fran
cés M. Bertrand, un representant del
delegat d'Hisenda, el president de la
Cambrá Camele senyon Armen
ter, els diputats a Corta senyors Ser
ra i Moret, Grau Jasans i Estelrich;
els regidora senyors Heredia, Pelli
cena i Bausili, i rnoltes altres perso
nalitats que sentirn no recordar,
També hi havia el Comité en ple
de la Fira de Mostres amb el seu
president senyor David Gener 1 el
director de la Pira senyor Grant i
Sala, que tant ha contribult a la
realització del certamen.
A les 17'20 arriba el primer Con
seller senyor Pi i Sunyer, acompa
nyat del cap de Cerimonial senyor
Rubí, essent rebut als acorde de "Eh
Segadors" i de l'Himne de Riego. in
terpretats ambdós per la Banda mu
nicipal.
Pocs moments después feía la seva
entrada al recinto de l'esmentat Pa
lau, el governador civil senyor Ame--
Ha, i el secretan i d'aque,st centre ofi
cial senyor Azcárraga.
/mmediatament les autoritat,s se
guídes dels invitats, es trasllada,ren
al Saló Paets, on es procedí a la ce
rimónia inaugural.
Presidiren l'acte el senyors Pi i
Sunyer, el general Batet. el governa
dor senyor Ametlla, els Consellers de
la Generalítat senyors Mies 1 Casals,
l'alcalde accidental senyor Duran i
Guardia, eh diputats senyors Serra
Hunter, Serra Moret i Estelrich,
el president de la senyor David
Ferrer.
El primer a parlar bu el senyor
David Ferrer, el qual féu ofrena de
la Fira a les autoritats i a la ciutat.
Assenyalá la importancia d'aquestes
exposicions de productes. Explica la
flnalitat de l'entitat organitzadora,
que no persegueix cap fi de lucre, 11-
mitant-se a procurar l'intercanvi de
relacione entre el fabricant i el co
merciant.
Digué que aquesta Fira era dife
rent de les anteriors perqué l'actual
no representa cap nova carl'ega eco
nómica per a la ciutat.
Finalment dona les grades a les
persones allí congregades per la sera
assisténcia a l'acte i a les autoritats
per l'ajut prestat en tot moment.
A continuació s'aixeca el senyor
Duran 1 Guardia. el qual comenea
dient que coneixia les dificultats amb
qué havien hagut de Balitar eh or
ganitzadors de la Fira, pel qual mo
tín el Comité organitzador s'ha fet
mereixedor de les rnés grane simpa
tice. Aquesta Fira—digué—diu molt
a favor de la ciutat, je que repte.
senta la incorr)oració de Barcelmel
a la vida económica mundial.
Acaba, felicitant efusivament, en
nom de la ciutat, ala organitzadors.
Seguidarnent prengué la paraula el
governador civil senyor Ametlla, el
qual desnrés d'excusar l'assistencia
del ministre d'Agricultura—la repre
sentado del (mal ostentava—adreca
una cordial felicitado als bornes que
han portat a terme la Fira, la qual és
una de les manifestacions de més
importancia degudes a la iniciativa
particular.
Posa de relleu el fet que malgrat
viure en moments difícils prodults
per l'ag-uda crisi económica que tra
vesea el món sencer, els organitza
dore han sabut céncer tetes les difi
cultats, arribant a la plasmado de
llur ideal. Finalitzá el seu parlament
fent vota per l'engrandiment de Ca
tdunya 1 d'Espanya.
Finalment parla el Conseller dele
gat de la Generalitat senyor Pi 1
Sunyer, dient que la Fira que s'inau
gurava era una viva mostra de la fe
i de l'optimisme en els nostres des
tine. Una bona demostració d'aques
ta conflanea en la nostra vitalitat
era l'Exposició de maquinaria agrí
cola de Reus per a continuar en la
de l'automóbil. Féu história del nos
tre moviment comercial, des deis
temps hellenics fins els nostres dies.
per arribar a la conclusió que Cata
lunya és un poble que ha viscut sem
pre impulsat per la seva extraordi
naria activitat i desigs de renovació.
Es amb aquest esperit de fe 1 d'op
timisme—acabé dient el senyor Pi i
Sunyer--qui en nom del President de
la Generalitat de Catalunya, decla
ro oberta la Fha.
Un cop finits el parlamente, les au
toritats 1 eh invitats visitaren de
tingudament les installacions de la
Fira que con' s'ha dit més amunt
ocupa la totalitat de les grandioses
naus deis Palaus números 1 i 2, aixt
com també la plaea formada pels dos
esmentats Palaus.
Els visitante feren unánimes elogis
de la perfecta installació deis stands
tant per la seva abundor com per la
seva innegable vistositat 1 bon gust.
En aquesta important manifesta
do comercial figuren installacions
de tetes les regions espanyoles, dig
nament representades per cert, 1 un
gran nombre de paises estrangers.
França 1 R,omania hi figuren amb
carácter oficial.
Els expositors estan molt animats
i esperen fer importante transae
cions.
Aprofitem aquesta ()meló per adre
ear la nostra cordial felicitació al
president del Comité organitzador,
senyor David Ferrer, 1 al competent
director de la F'ira, senyor Grant
Sala.
En política la
conseqüéncia és
mitja vida, per?)
hi h a vegades
que resulta una
nosa. Aixa deu
pensar l'alcalde
"casual" senyor
Duran i Guardia, que si hagués
estat conseqüent ni de "casuall
tat" n'hauria estat mal, segura
ment. L'home va ésser expulsat
de la Unió Socialista 1 es consi
derava ell mateix com lligat a la
disciplina de l'Esquerra, i ara, en
dimitir llurs cárrecs els regidors
de l'Esquerra, es veu que no s'hi
considera prou identificat i con
tinua al seu lloc i 11 toca la gros
sa d'alcalde. Coses de la política!
El bo, peró, va ésser la manera
com el regidor cooperativista va
venir en coneixement que era la
primera autoritat municipal de
Barcelona, sense altres drets que
els decoratius; Vilalta tenia pres
sa per deixar l'Alcaldia i el que
l'havia de substituir no es tro
bava per enlloc. A la fi, cansat
d'esperar. va cridar un ordenan
la amb l'encárrec de cercar-lo
allá on los. A la fi el veu en un
despatx de la casa, 1 des de fora,
com qui crida un company, 11
diu: Ed, Duran! El senyor Vilal
ta us demana! I al cap de cinc
minuts era alcalde.
A Penderna pels passadissos de
l'Ajuntament podíeu veure ele
funcionaris contant-se a cau d'o
rella i fent mitja dalla, que el
nou alcalde era el senyor Duran.
Aquesta vega
d a !'escena a
l'estació, a l'hora
de l'arribada del
tren en qué ve
nien de Madrid
el senyor Macla
1 l'alcalde dimí
senyor Aiguader.
L'alcalde "casual" senyor Du
ran 1 Guardia, a la sala d'espera.
En entrar el tren en agulles,
un urbá, de servei entra a la sala
1 tot quadrant-se militarment Ii
diu: —Senyor alcalde, el tren
arriba.
El pobre senyor Duran, confús,
després de mirar a un costat i a
l'altre per veure si va per eh o si
s'ha equivocat el sollícit urbá,
s'aixeca, i fent una profunda re
verencia al seu subordinat,
diu: Crisoles, grácies.
15 júny de 1933 la rambla
Film sonor d'un míting radical
4tweitia.
(Pellícula. d'aventures :: Curses d'obstacles per atrapar-lo Exhibició de nombrosos
divos radicals a l'escenari del teatre Nou
per DOMPNEC DE BELLMUNC
111
—Los socialistas votaron el Estatuto; es verdad; pero violentaron su con
ciencia antiautonomista y anticatalana. Nosotros, en cambio, si combatimos el
Estatuto no fue. púrque. dejáramos de ser, autonomistas, sino por odio a los
sociallstás,-Oue no unieren abandonar el Poder...
(Del discurs de Guerra del Río al míting radical d'ahí'', per BAS,B0FILL)
Juny de 1933. Un míting ra,
dical al Para•lel. Diumenge rúfol,
malhumorat, gris.
Un míting contra el Govern.
Contra el Govern que ha conce
dit l'autonomia a Catalunya. Que
ha consolidat la República. Que
ha donat al país una Constitució
liberal i esquerrana. Las "juven
tudes radicales" rabiosament au
tonomistes i ferotgement repu
blicanes, es llencen a la lluita
evocant la ignominiosa gesta an
ti-solidaria, recordant un altre
míting del Parallel que també
anava contra les forces polítiques
que podien portar l'autonomia
catalana, que podien destruir la
monarquia, que podien donar al
país una Constitució liberal i de
mocrática... 1906, 1907, 1908...
1909! "Jóvenes Bárbaros", "gue
rra a Solidaridad", "la batalla
contra el catalanismo".
Juny de 1933... "Juventudes ra
dicales", "guerra a la Izquierda
Republicana de Cataluna", "gue
rra al Gobierno Azana"... Pero,
aixt• si: sempre autonomistes,
rabiosament autonomistes 1 fe
rotgement republicans.
• • •
Dos quarts d'onze. El teatre,
pie. Les banderes de tots els Ca
sinos Radicals de Barcelona i de
les comarques, cobreixen les ba
ranes del primer pis i les llotges
de platea. Públic de radicals au
téntics. De radicals de tota la
vida! Venedors de mercats en cos
de camisa i gorra de gairell. Mos
sos de l'Escorxador arremangats
fins al colze 1 amb un escura
dents a l'orella. Burots i funcio
naris municipals agraits. Les
Juntes dels Casinos Radicals de
les barriades barcelonines. Radi
cals ortodoxos. Aquells mateixos
que en llur joventut seguien a
Lerroux com a folls, com a illu
minats. Aquells mateixas que
s'han passat trenta anys sentint
parlar de la "organización del
Partido Republicano Radical" i
de les glóiies magnifiques del
"Partido Republicano Radical"...
L'éxit, dones, está assegurat.
Peró si els mitings s'organitzen
amb propósits proselitistes, per
tal de convencer els heterodoxos
1 Calar nous adoptes, el resultat
será nul. A la platea, llevat un
dos per cent de tafaners i curio
sos d'aquells que veuen en el mí
ting un espectacle gratuit, tot
són radicals convençuts, lerrou
xistes cent per cent 1 federals de
tota la vida...
A l'escenari un bé de Déu de
personalitats del "Partido Repu
blicano Radical" que dóna gust.
Els bons lerrouxistes es llepen
els bigotis. Presideix "Rafaé"
Guerra del Río, en nom 1 repre
sentació del "caudillo". 1 al seu
costat seuen els nombrosos ora
dore que han de prend.re part a
l'acte. Al darrera dels parlamen
taris les figures de més relleu
de la casinada radical barcelo
nina, totes molt populars 1 co
negudes de les families respec
tives...
«Alejandro» Munoz
Guerra del Río s'aixeca 1 excu
sa dos parlamentaris que en com
pliment de la disciplina del "Par
tido Republicano Radical" llui
ten als corresponents districtes:
són l'Ulled 1 Rodríguez Pirieiro.
De moment, dones, parlará en
nom de les joventuts del "Par
tido Republicano Radical" el jo
ve Alexandre Munoz. (Gran ova
ció. Visques a Lerroux!)
El jove orador está emociona
díssim. No s'esperava pas aquell
espectacle grandiós ni l'ovaclo
nassa que li ha estat tributada.
Es porta un discurs estudiat de
memória., peró es perd massa so
vint i s'endevina que en sacrifi
ca la meitat. De totes maneres
surt un pinyolet que se li apaga
als llavis que fa exactament
aixi:
"Hemos de luchar contra este
Gobierno tirano que ha derrama
do regueros de sangre desde el
Pirineo a Gibraltar y corno el
cirujano que fende su estilete en
el cuerpo vivo del paciente, cor
tar el mal y salvar a la Repú
blica."
Salud e ídem. (Ovació. Visques
a Lerroux. Abajo Azafla.)
A l'ombra de Santamaria...
radical
Guerra del Río s'aixeca, des
prés de felicitar el jove Munoz, i
exclama:
—Mi fraternal amigo y com
panero en la rebeldía, Manuel
Santamaría, tiene la palabra.
El popular fill pródig de la ve
na familia radical avança al
prosceni en mig d'una ovado
massa a peu dret. Mossos de mer
cat, matancers, burots, amics 1
coneguts, presents i absents, l'a
clamen entusiásticament...
"Nosotros somos aquellas ju
ventudes mozas del ano nueve
que en las barricadas del Para
lelo hicimos el frente antisoli
Urjo."
()vació, visques a Lerroux.
Abajo Azana.)
"Vamos a demostrar otra vez
a los que nos han extendido
veinte veces la cédula de defun
ción, que el Partido Republicano
Radical, cuando quiere, vuelve a
ser el amo de la calle. (Gran ova
ció. Visques a Lerroux. Abajo
Azana.)
Ara vé un parágraf brillant de
gran solemnítat:
"El cetro del Emperador del
Paralelo se ha convertido en ce
tro de toda Espana, porque toda
" Espana se ha declarado a/ lacto
de don Alejandro Lerrous como
único salvador de la República."
(Ovació delirant, Visques a Ler
roux. Abajo los enchufistas.)
Diu que l'Esquerra Republica
na de Catalunya ha enganyat els
treballadors. La "digna clase pro
letaria que lucha por sus reivin
dicaciones sociales y que entregó
sus votos a los madrugadores de
la Izquierda ha encontrado la
"caseta" en el "Manuel Arnús",
el "hortet" en la Cárcel Modelo
y en los "escamots" unos revien
ta-huelgas... (Ovació delirant
que no deixa acabar l'orador. Vis
ques a Lerroux. "Abajo los Esca
mots". Guerra a los socialistas!)
Després diu :
"Quisiera hablaras del Ayun
tamiento, pero no tengo tiempo.
(Veus atronadores: sí, sí!) Diu
que "la nota de los concejales de
la "ESquerra" no esconde otra
cosa que incapacidad y cobardía".
(Gran ovació, Visques a Lerroux,
Abajo los Escamots.)
Acaba dient, en el paroxisme
de l'emoció, que ningú al món
no pot donar un exemple d'abne
gació, de sacrifici, d'honestedat
de puresa com Alexandre Ler
"Aun cuando Lerraux enmude
ce, todos lbs ojos están fijos en
su escana,'porqüe hasta las opo
siciones saben que Lerraux es el
único juez de Espana aue puede
levantarse con autoridad para
pedirles cuenta de sus actos. Por
que Lerraux es cada día más
grande, por encima del Ilimala
ya, por erticlina...
(El delirium tremens. Ovació a
peu dret,. 1.9ques al "caudillo",
Abajo íos' Escain'ats.)
Costa de ferrit rel,silenel, Les
mans estan roges. Les gorges afó
niques. Per fi "R.afaé" s'aixeca
després d'abraçar efusivament a
Manuel Santamaria (nova °va
ció) diu:
—Tiene la palabra el diputado
de la minoría radical por Cas
tellón de la Plana Alonso Pascual
Leone..,
(Veus: Viva Pascual Leone! Vi
va Castellón de la Plana. Abajo
los Escamots.)
Pascual Leone és un retórie,
un imatgista, peró un orador
lent que construeix les frases
arnb molta cura encara que abo
qul en ple Parallel els mateixos
"latiguillos" llançats a tots els
mitings de Valencia i Castelló.
"El que se sitúe en la planicie
tarraconense contemplando el
Arco de Bará, sentirá el escalo
frío del que va más allá de los
tiempos y de los siglos. A un lado
el inmenso mar latino, espejo de
las piedras rojas. A otro lado la
llanura. Pero súbitamente por
debajo el arco milenario pasa un
automóvil que devora quilóme
tres. Así en la vida, por debajo
de los pabellones eternos de
nuestros ideales y de nuestras
luchas, pasa la juventud que
marcha hacia el porvenir." (Gran
ovació, Visques a Lerroux 1 l'Arc
de Bará.)
Després d'aquest exordi roma
nic, l'orador afirma que "el úni
co partido republicano de izquier
da que existe en Espana es el
Partido Republicano Radical. Y
esto, queridos correligionarios,
no es una afirmación gratuita."
Diu la veritat. Costa 12,000 pes
setes anuals al contribuent es
panyol.
Pascual Leone afegeix que An
ta no 'es un president liberal i
demócrata sinó un tipus dictato
rial de regust Isabel!, semblant a
Narváez 1 a González Bravo.
"Este Gobierno—diu—es dicta
torial, porque no deja que las
oposiciones lleguen al Poder.
Azana no tiene presente aquellas
célebres palabras de Castelar: La
lfbertad es para los vencidos. Los
vencedores ya tienen bastante
con la victoria."
(Gran ovació, Visques a Ler
roux. Abajo Azana. Burots i ma
tancers llencen caliquenyos 1 es
curadents en mig d'un entusias
me indescriptible.)
L'orador acaba la seva inter
venció brillantíssima sense tor
nar a referir-se a l'Arc de Bará,
peró dieht, en canvi, coses tan
bones 1 tan "republicanes" com
les segrients:
"El siglo pasado fué una cons
tante lucha por la libertad. La
irrupción revolucionaria que nos
desarraiga de los tiempos preté
ritos nos hace ver con más cla
ridad que en 1931 se hizo una
Constitución de papel, vulnerada
por el Gobierno y despreciada
por e/ país."
Un mestre en gai saber,
radical, que parla en
catalá
No 11 ho agralm. Un discurs en
catalá en aquell ambient 1 per
dir les coses que havia de dir,
era más aviat un sacrilegi. El
poeta Estadella ens defrauda,
francament. Un accent catalá
entre Santamaria 1 Guerra del
Río ens tela l'efecte d'una So
nata de Chopin al Musie-Hall
Pompeia.
—En nombre del radicalismo
cata/án—anunciá "Rafaé"—va a
hablaras el companero Estarle
"Parlo en nom dels organis
mes radicals (?) de les comarques
de Lleida. I parlo en catalá. I
m'apresuro a dir-vos que aixó no
significa despreci ni desafecte
per les &ares llengries hispáni
ques. (I ara! vols callar?)
Que no es digui més que el
Partit Radical és enemic de les
llibertats de Catalunya. Que es
digui des d'ad que les volem ben
fortes 1 ben fondes. Nosaltres,
del que som enemies és deis es
perits enyoradissos, evocadors,
afemellats (gran ovació) que vo
Fed---:reriliscenélés:' aels temps pes
sats. Dels que guarden el record
d'un seguit de comtes 1 de reis
que eren uns estúpids (molt bé),
uns idiotes (molt bé), 1, amb ra
res excepcions, uns criminals!
(Ovació formidable.)
Afegeix seriosament que si
l'Estatut és un fet, és gracies al
Partit Radical (que va votar en
contra). Diu que n'hi ha prou per
provar-ho amb recordar que la
minoría radical va votar els pri
mers articles 1 que haia votat
.els altres si els socralistes se
n'haguessin anat del Poder, com
era la seva obligació.
Els socialistes eren uns ene
mies ferotges de l'Estatut, peró
el votaren per seguir al Poder.
En canvi, els radicals, que se l'es
timaven amb dellri, feren obs
trucció.
Diu que tothom está descon
tent de la República, que rordre
está subvertit 1 que el país está
atult. Que mara una pandilla
"d'advenedissos" que neguen el
republieanisme dels que han dei
kot pels esbarzert de la contra
da bocins de la seva pell i del
seu cos. (Ovació, Visques a Ler
roux. Abaix els Escamots.)
Diu que els casinos radicals no
han d'ésser unes capses mecá
niques a les quals tirant-hi unes
"perres" surten regidors 1 fun
cionaris, sinó que s'han de con
vertir en laboratoris (molt bé).
Afegeix que el Partit Radical ha
de ter examen de consciencia
(aixó está bé!) per veure si en
tre tots troben la manera d'as
saltar el Poder, amb mitjans le
gals o els que sigui." (Ovació
épica.)
Acaba posant l'exemple bíblic
de les dues mares que es dispu
taven la maternitat d'un infant
davant del rei 1 a les quals el rei
digué que per evitar més discus
sions partirla la criatura per la
meitat 1 en donaria un tros a
cadascuna. La mare falsa— diu
l'orador—es fregá les mans de sa
tisfacció, peró la veritable mare,
amb els cabells encrespats 1 els
ulls desorbitats exclama: No la
partiu. Ja la hi dóno... Aixl ha
fet Lerroux davant els partits que
es disputen la República... (El
teatre s'ensorra. El públle plora
crida com un foil. Els aplaudí
ments electritzen l'ambit de la
sala...)
Fet el silenei el poeta E'Stade
lla 1 mestre en gai saber, dita en
cara:
Peró Lerroux no ha abando
nat el seu dret. Ha anibat un
moment en qué ha dit: Que vis
qui la República, sí. Peró si ha
de viure sense honor, que mori
la República. (Es repeteixen els
mateixos excessos d'abans.)
Puig d'Asprer
Diu "Rafaé" d'aquest radical
"venerable" que és "símbolo vi
viente de la constancia republi
cana radical",
L'orador dóna les grades per
l'honor que representa haver-lo
invitat a l'acte i diu que encara
que visqui a Madrid tot bon ra
dical catalá ha de ter-se el pen
sament que "roda el món i torna
al Parallelu". (El públic, per pri
mera vegada, rlu.)
El senyor Puig d'Asprer és molt
de la broma i parla com un d'a
quells veterans que sempre en
tenen una per dir. Aixó sí, diu
que da ra,dicala eón ola hereua
de les esséncies plmargallianes
que sempre seran autonomistes
com els qui més.
Acaba dient que el Govern se
n'hauria d'anar 1 que ja fóra
hora que s'adonés que ho fa molt
malament. "Nusatrus—afege ix
tenim un programa nou de trin
ca que és el de sernpre, no ha
variat, 1 aquest será el "nostru"
programa quan siguem cridats al
Poder". (Aplaudiments, visques a
Lerroux, abaix Azana.)
«Rafaé» Guerra del Río
Malgrat la fatiga evident -del
públic que no ha parat d'aplau
dir 1 ha prodigat els visques, el
cap de la minoria radical provo
cará esclats insospitats...
—Vuestra presensia aquí me ha
emosionaclo porque me recuerda
que fué precisamente en este
local que las Juventudes del Par
tido Republicano Radical deci
dieron ellas solas la lucha contra
Solidaridad Catalana.
Aixó mateix va dir-ho ja en
el míting electoral de novembre
passat 1 no va donar resultats
positius gaire brillants.
"Vuestras banderas són el re
cuerdo de epopeyas gloriosas.
Vuestra organisctsión, vuestra dis
ciplina, vuestra fe, me convensen
una ves más, de la necesidad que
en Cataluna gobierne no un par
tido cuyo programa termina en
la orilla izquierda del Ebro, sino
un gran partido nasional que
alargue sus brasas a todos los
republicanos de Espana. (Gran
ovació, Visca LeTTOUX. Viva Espa
na.)
Guerra del Río diu que el Par
tit Radical abandona el Poder en
desembre de 1931 per salvar la
República 1 que ara exigeix el
Poder per les mateixes raons.
Nosotros no podemos tolerar
que gobierne una dictadura so
cialista. (Veus del públic: duro!
duro!). No formaremos parte de
ningún gobierno con socialistas.
No nos prestaremos a este desdi
bujamiento de nuestro programa.
O gobernaremos en republicano a
secas o no gobernaremos nunca.
(Ovació menys delirant.)
Ataca els ministres socialistes
1 molt especialment el de Tre
ball 1 diu que des del govern no
s'ha de tenis preferéncies amb
les organitzacions obreres. L'en
sabonada a la Confederació fa
aixi:
—Para la República, tan digna
de protección es la Unión Gene
ral de Trabajadores como la
Confederación. (Una veu: "Viva
la Confederación Nacional del
Trabajo!" Una altra veu més
baixa: no encara, heme!)
L'orador segueix: Cuando se
dicta una medida de protecsión
a los trabajadores se hace sin mi
rar el color del carnet del tra
bajador.
(Ovado, "Abajo los socialistas!
Muera el enchufismo. Viva Le
rroux!")
Y voy a hablar ahora del
Ayuntamiento barcelonés, yo que
me considero hijo espiritual del
radicalismo catalán. (Expectació.)
He leído con verdadero asombro
la amenaza de disolver el Ayun
tamiento de Barcelona porque
los concejales de la Esquerra se
han quedado en minoría. Es que
volvemos a las tiempos de Mar
tínez Anido con barretina y cua
tro barras? (Ovació a peu dret.
Veus de "No el dissoldran!" Abaix
els Escamots! Viva Lerroux.)
representa una inmoralidad po
lítica. Disolver el Ayuntamiento
de Barcelona como se disuelve
uno de Cuenca o de Teruel, sería
una vergüenza... (Veus:• "No ho
consentirem! Fora enxufistes!
Abaix els escamots! Viva Le
rroux!)
"Rafaé" dóna una fórmula le
gal per solucionar el conflicte de
l'Ajuntament: que els regidors
incompatibles o els que sigutn
baixa, deixin les corresponents
vacants i que aquestes vacarsts
siguin cobertes per elecció.
L'orador acaba dientr: ,Estg voto
ha sido grandioso. Lo han orga
nisado las juventudes radicales,
pero quien le ha dado realce ha
sido la vieja guardia lerrauxista
que veo desde aquí honrando
esta sala. A todos os diga que
vamos a la luch,a para que el
Partirlo Republicano Radical
vuelva a tener su 1908!
(Cinc minuto d'ovació a peu
dret, de visques a Lerroux, de
guerra als enxufistes i drabaix
els Escamots I)
Les banderes deis Casinos ra
dicals saluden la presidencia,
l'entusiasme vessa pel Parallel 1
es' confon amb lé'S lotes d'un
ruixat que
cal marxa satisfet 1 compta que
amb uns quants actes com aquest
no quedará Azana per gaires dies
ni socialistes per moltes hores. El
gran tema radical ha estat
aquest: El PODER... tot el res
tant, qué importa?
?Y por qué se han quedado en
minoría /os senores de la Esque-.
rra? Pues, porque Companis,
sanovas, Ara0ai y los clentáS han
querido tener cuatro cargos a la
vez. Y eso no es republicano y
DA•N41DpeI,titi'2.9r-se, usi seillpre
e°127 Nor
vitabt
• eelb fieire tier7 ana_
Derf del
«mets ntrfunig ía
IFARERA
a rambla -S Di3ne y3
El problema del camp catalá
Tres punts de vista interessanis
El conseller d'Agricultura, senyor Mías; el diputat socialista Serra i Moret, i el destacat dirigen!
de l'I. A. C. S. 1., senyor J. Garriga i Massó davant del projecte de Llei en curs parlamentani
(Una enquesta de la rambla)
El problema de la terra, per bé
Que a Catalunya no presenta la
gravetet „que en altres llocs, ni
de bon tros, també és un deis
que mes preocupa als nostres ha
mes de govern i a tots els nos
tres politics. Ara, sobretot, amb
motiu d'haver comengat al nostre
Petilainent la discussió de la llei
que ha de servir per resoldre els
con/lides existe-nts i servir de
punt de partida per anar a la
- 114 definitiva, la qüestió de la
terra torna a ésser l'actualitat
in.`és apussionant de la nostra po
lítica, cam un. dia va ésser-ho al
Parlament de la República la Re
: forma Agraria amb l'Estatut de
Catalunya. Dretes i esquerres te
ten tots el seu criteri i tots el
defensen -amb el convenciment
que amb eh defensen i salva
guarden el bé de Catalunya. Les
solucions propugnades i les raons
adduides són completament opo
sades, peró el fet fanamental és
pér -trSts el mateix: el futur de
Catalunya.
Per aixó, seguint una tradició
tan vella en LA RAMBLA com la
seca matelxa vida, hem volgut
contrastar opinions i deixar-les
a Mí deis lectors, 1 hem fet una
esquesta.
L'enquesta consta de dues pre
guntes, les dues ben clares i ter
minants:.
—Quina és l'actual situació al
camP de Catalunya?
—Quins fonamentals deis pro
blemes del nostre camp penseu
Que poden resoldre les lleis que té
en discussió el Parlament de Ca
talunya?
PERE MIAS
A
L'actual conseller d'Agricultura
de la Generalitat, ens ha dit:
—L'actitud deis nostres page
sos, en el moment actual, cree jo
que és expectant i esperançazda
amb la=solució que als seus pro
blemes pugui donar el Parlament
de Catalunya.
Eri-generál, al nostre camp tot
hóna éttá convençut que se'ls
1
MANUEL SERRAT I MORET
fará justicia. No desentonen més
que els extremistes d'una banda
altra, els de la dieta i els de
l'esquerra; que uns i altres pro
ven de sembrar la desconfiança
1 el malestar al camp catalá.
—La llei transitoria no vindrá
a ésser més que una imposició
per aquells que no hagin sabut
trobar una coneiliació pel seu
compte i en bé de tots. Será
aquell sedant necessari per paci
ficar els esperits en espera de la
llei definitiva. Quant aquesta,
tinc la seguretat que será una
llei amb la ductilitat suficient
per resoldre totes les diferencies
i conflictes que perocupen Cata
lunya. Tinc la més absoluta con
fianea que amb l'una primer i
l'altra després obtindrem la pau
i la tranqui•litat que tan neces
sita el nostre camp. I, a través
d'ella el camí que ens permeti
continuar d'una manera inin
terrompuda el progrés de la nos
tra agricultura.
MANUEL SERRA
I MORET
Diputat socialista al Parlament
de Catalunya 1 a les Corts Cons
tituents de la República:
—La situació en el camp de
Catalunya s'está agreujant per
moments pesqué a la desvalorit
zació deis productes de les terres
de seca s'hl suma ara la desfeta
deis nostres mercats d'exporta
ció. Els conflictes que tenlem en
les comarques vinateres, cerea
listes 1 de conreu extensiu en ge
neral, s'estendrá aviat a les ter
res d'horta 1 fruiterars, on els ar
renclaments són molt elevats
els arrendataris i menadors no
podran pagar-los. El reajusta
ment de les rendes de la terra
haurá de ter-se, forlosament,
abans de gaire, a tot Catalunya.
—Per molt casuístiques que si
guin les lleis que dicti el Parla
ment de Catalunya no podran
preveure ni evitar tots els con
flictes pesqué Catalunya és el
país de major varietat de terres,
de modalitats topográfiques i
climatériques, de producció i de
conreus 1, per c,onseguent, de
contractes d'explotació de la ter
ra. El que ha de fer el Parla
ment és dictar lleis que no con
sentin contractes abusius i que,
respectant la riquesa creada, fa
cin possible la retribució i el pre
mi a aquella que la crea. Perqué
aixó sigui possiblé' cal arri
mar a la limitado de la renda,
tal com va proposar la minoría
de la Unió Socialista de Catalu
nya en el primer projecte de llei
que s'ha presentat a aquest Par
lament sobre la materia.
Si poguéssim dictar les lleis "en
socialista", probablement no hi
hauria mai més conflictes en
el camp. Perca el nostre Estatut
interior no conté aquella princi
pis que nosaltres vam propasar
respecte a la propietat en gene
ral, en vistes, principalment, a
la propietat de la terra. Així i
tot, jo cree que pot fer-se una
llei prou liberal, dintre de la nos
tra Constitució, que aminori
considerablement els conflictes
pendents 1 eviti, gairebé per com
plet, l'apandó de conflictes
nous.
JOAN GARRIGA
I MASSÓ
Ex senador 1 president acciden
tal de l'Institut Agrícola Catalá
de Sant Isidre:
—Es un error el creure que els
conflictes del camp són a Cata
lunya de carácter social; es trae
ta sois duna qüestió jurídica
agreujada per contingéncies eco
nómiques i politiques, que han
acabat per convertir-lo en una
citiestió moral.
Si es retornava al camperol el
bon seny que en ehl era tradicio
nal, que li han fet perdre amb
una embriaguesa de prometen
ces irrealitzables 1 exaltant-li
una serie de cobejances llieglti
mes, que ell en la seva lamen
table incultura no pot discernir
fins a quin punt son o no possi
bilitats assolibles, veuriem redui
des les qüestions a termes d'una
facilissima solució per quant no
hi ha entremig cap problema de
miseria ni d'explotació de classe.
Hi una quarta o cinquena part
de la pagesia catalana revoltada
contra tota mena de lleis de tot
ordre jundic, moral i polític i
esperant que se'ls legitimi el que
ella en consciencia saben que han
fet malament; els restants estan
a l'expectativa, esperant -veure'
qué passará per imitar o no -él«
altres, segons com,.vegin que OS
resulta el joc.
Cap de les reivindicacions deis
parcers, rabassaires o arrenda
taris no té el menor fonament, ni
teóric ni práctic, en el terreny
social ni en el de la convenien
cia colectiva; és per alma que el
mateix Largo Caballero ha fallat
sense escrúpols en contra deis
parcers i rabassaires catalans
quan totes les apellacions que
aquests elevaren al ministeri del
Treball contra les sentencies dic
tades en els judicis de revisió
promogut,s en la carnpanya ini
cial de la revolta camperola.
Amb tota la raó deia, segons
sembla, l'indicat ministre; "Este
es un pleito entre burgueses que
no interesa al concepto social de
la economía".
Els parcers i rabassaires són
tan burgesos com els propietaria
i la prova está en qué actual
ment, en el si deis Comités pa
ritaris sobre el treball del camp,
els conflietes es presenten entre
els jornalera contra els arrenda
taris, parcers 1 rabassaires, al
punt que són aqUests els que
tenen allá el carácter de patró i
en tal concepte s'oposen a les rei
vindicacions del proletariat agra
ri, que moltes vegades es veu
protegit 1 escoltat pels propieta
lis amb millors disposicions que
no pas pels parcers i arrenda
taris.
Es traeta d'un plet entre dos
socis, similar al que en una com
panyia mercantil podrien tenir
el soci industrial i el capitalista:
és un assumpte que pot donar
lloc a un plet, pesó no a un pro
blema social.
El qué passa és que la contin
gencia económica i les circums
táncies polítiques l'han agreujat
embolicat.
Les primeres amb la crisi de
preus i baixa de rendiment, con
junt de l'economia agrícola, ha
fet que avui la terra no produei
.,xi el auficient perqué visquin bé
'els que n'han de viure: ni el pa
gés veu remunerat el seu treball,
hni el propietari cobra el sufi
Went per les seves necessitats;
tots dos estan rnalament...
"donde no hay harina, todo es
mohina".
Per altra banda la política ha
volgut aprofitar aquest malestar
i ha convertit en lluita, per ex
cloure un deis dos interessats, el
que hauria d'ésser col•laborado
per fer la producció suficient a
maritenir-los!Wats dos. •
S'oblida que la propietat a Ca
talunya no és d'origen feudal,
sinó fruit de l'inversió dels es
talvis fets en el seu treball per
una burgesia modesta que en
moltes ocasions no es distingeix
El Conseller d'Agricultura de la Ge
neralitat, senyor Pere Mies
del nivell social deis mateixos
camperols; els seus drets són
tan legítims, socialment parlant,
coila els de la secció de petita
burgesia que formen els parcers
arrendataris i rabassaires.
Per altra banda, no existeix
tampoe problema d'una millor
distribució de les ten-es: aques
tes, a Catalunya, estan prou di
vidides perqué pugui complir-se
la missió social de la propietat
rústica amb la deguda eficacia
social.
No hi ha, dones, motiu ni cau
sa de reivindicacions per trans
formar-la ni per fer-la canviar
de mans.
Existenxen actualment al Par
lament catalá dues lleis: la una
és la que está en discussió; d'ella
cal dir que no podrá resoldre cap
deis dos problemes abans indi
cats, més aviat els agreujará,
pesqué d'una banda •és un premi
atorgat alS que han faltat a to
tes les lleis 1 estan encara en
franca rebellia contra tota le
galitat 1 de l'altra un cástig als
que han romas fidels als pactes
1 lleis.
Com que aixal no hi ha Ma
nera que pugui defensar-se,
no será res pactat i és evident
que els que fins ara no s'han
revoltat es revoltaran quan la
Reí s'aprovi, vist l'éxit que han
tingut els altres.
La segona Uei, és a dir, la que
vol resoldre el problema de fons
o sigui, la que s'anomena "Llei
reguladora deis contractes d'ar
rendaments i altres per a l'ús de
la tersa", encara no está, en dis
cussió i no podem saber con
será. Si, com és de temer, passa
amb ella el mateix que ha pas
sat amb la primera, o sigui, que
la Comissió parlamentaria faci
una llei nova tan arbitraria com
la que ara es discutelx, llavors...,
no vull ésser profeta, peró temo
que enlloc d'arreglar els conflie
tes pendents promourá una guer
ra civil.
Básenles PIBERNAT - Parlament, 9
L'arranjarnent deis conflictes
actuals sol es pot assolir esta
blint normes jurídiques gustes;
cosa que vol dir que no afavo
reixin a ningú i donin a cadascú
el que 11 correspon. Si no es fa
així i a pretext d'u,n snobisme
pseudo-georgista, estantís i pas
sat de moda, es vol prendre a la
burgesia agraria més del que cal,
és evident que aquesta pot per
dre el seny en veure que -se li
vol prendre el que és seu 1 en
tot eas procurará salvar-se, sal
vant de la ruina l'economia de
Catalunya, amenaçada pels co
munistes de café-concert, que han
usurpat el lloc de directors de les
reivindicacions camperoles a la
nostra terra.
El Gavern i el Parlament
de Catalunya sabran trobar
una rápida i eficient solució
a la crisi política planteja
da a l'Ajuntament de Bar
celona.
El moment político,.
(Ve de la pág. 12)
Els ha preguntat per la familia, si
pensaven estiuejar, com estaven els
nens I el s ha donat records per als
familial4 -co. ha contat una anécdota.
No ha •passat res més que aixb. Pero
les oposicions, que saben que la ma
. 3or part del país no té una idea cla
ra de les relaciona de S. E. amb els
hauran pogut pensar que
aquestes visites no es fan perque si
i que, per tant, ha d'haver-hi quel
com de secret i misterios. La idea deis
pac-tea -no una cosa nova. sempre
és una cosa corrent. Ja han pactat,
Jo)he trobat un DO
bre tome capaç d'emnassar-se tots
els "bulos" que puguin correr, que
Usegurat seriosament "que el
sehYdii,''AMÉa ,havia decidit davant
del senyor Besteiro (enemic de la
participado deis socialistes en el Po
den, amb el senyor Martínez Bar
nos,. que un cop aprovada la llei de
Tribunal de Garanties Constitucio
nals, advertirla ala seus collaboradors
que caldria fer una reforma del Go
vern i que llavors entranen els ra
dicals a governar amb les mateixes
representacions que actualment exis
teixen en el banc blau, es a dir, amb
els socialistes també si és que aquests
volien (que sembla que no voldrien...)
La gent havia compost uns quanta
Ministeris al seu gust. Heus ací unes
guantes mostres:
Presidencia 1 Guerra: Azafia.
F,stat: Marcellí Domingo.
Marina: Martínez Barrios.
Justícia: Casares Quiroga.
Governació: Companys.
Hisenda: Lerroux.
Instrucció públic: Girald.
Treball: Largo Caballero.
Agricultura: Gordon Ordax.
Industria i Comen: Usabiaga (ra
dical).
Obres publiques: Prieto.
N'hi havia d'altres que, no creient
possible aquest Govern, donáven ja
HE S. I.
PELAYO, 8 -Tel. 14370
Subhastes generals lois els dies,
de 5 a 2 quarts de 8 de la tarda
Subhastes especiafitzades d'art,
Ibis els «pus, de 12 a 2/4 de 2
Subhasles per a comerciants
lob els dies, de 12 a 1 del mati
Tot al millor postor!!
PELAYO, 8
el que havia d'ésser presidit pel se
nyor Lerroux:
Presidencia: Lerroux.
Estat: Domingo.
Guerra: Azana.
Marina: Maura.
Justícia: Sánchez Roman.
Governació: Casares Quiroga.
Hisenda: Martínez Barrios.
Instrucció pública: Ortega y Gas
set (J.).
Treball: Girald.
Agricultura: Gordon Ordax.
Industria 1 Comen: Franchy Roca.
Obres públiques: Guerra del Río.
Es a dir, que la olució radical eren
tres carteres els radicals, dues els
radicals socialistes, dues eh d'Acoló
Republicana, una els de 1-Orga",
una altre els federals, una els con
servadora maurins 1 dues per a les
eminencies intellectuals de la Cam
bra.
Ara bé: pels Que deien que el se
nyor Azana no participarla en un
Govern Lerroux sense els socialistes,
encara donaven dues soluciona més, i
era que a Guerra hi anava un altre
diputat del grup ex-"Al Servicio de
la República" i un radical mes, Com
s'hauria vist, en els dos casos no hi
havia cap diputat de l'Esquerra, si
és que a daxrera hora no haguessin
rectifica,t. La notícia del Govern Sán
chez Roman, com a Govern de pas,
ha estat una frivolítat posada en
circulació pels política de "couloirs".
No és de creure que un home com el
senyor Sánchez Roman, que creu,
seriosament, que ell tot sol té la so
lució de tots els problemes del país
i que és tant ímportant que eh tot
sol ha de salvar la República, accep
tés el paper tebi i ridícul de fer de
president d'un Govern-pont. Perb el
fet és que se'n va parlar i que es
van donar noms. Aquesta tercera so
lució era:
Presidencia: Sánchez Rornan.
Estat: Domingo.
Guerra: Azana.
Marina: Maura.
Justicia: Casares Quiroga.
Govemació: Martínez Barrios.
Hisenda: Lerroux.
Instrucció pública: Ortega i Gas
Agricultura: Gordon Ordax.
Treball: Franchy Roca.
set (J.).
Industria i Comere: Iranzo.
Obres publiques: Usabiaga.
Aquest Govern haurla comptat
amb els vots de radícala (85), radi
cals socialistes (55), conservadora
(10), Acció Republicana (32), fede
mls (15) i "Orga" (20),i hauria po
gut comptar amb els vots deis qua
tre diputats que té el senyor Castri
lo, amb els quals feria una majoria
de 201 diputats, amb els quals no
en tindria ni per al "quórum"...
Tot ab(?) és el que s'ha comentat
1 s'ha dit. La gent ha barrejat noms,
ha fet pronóstics, perb les coses no
van pas per aquest costat. Es evi
dent que s'acosta una crisi, per?, la
crisi que s'acosta és uzia. crisi par
cial 1 el senyor Azana succeirá el se
nyor Azana.
' • *
Cada dia smbla mé.s improbable
que els sociallstes se'n vagin del Po--
der. En canvi, no seria difícil que els
radicals tornessin al Poder i colla
boressin amb els socialistes; si no en
la forma qUe queda especifIcatda en el
primer govern de probables que els
sauna del sa.iôr de conferencies han
llançat,= en altres termes.
La situació, dones, per a la setma
na que comença, és aquesta: s'aprova
M, la llei del Tribunal de Garantles
Constitucionals, i es posará a discus
sió una nova llei, tot esperant els re
sultats del Congrés Nacional Radical
Socialista. Segons el que aquest si
gui, el senyor Azana decidirá realit
zar més aviat o mes tard la reforma
de Govern en wejecte i que podem
dir, sense por dequivocar-nos gaire,
que no passará pas d'aquest mes que
no quedi plantejaua,
Madrid, juny 1933.
Ell Sab
aran
El rbvareu per ror
marcal clua
33 1[1
CSli top 0 ,- ¦ .
.-ft•>-- " yory
' * .
e
Amo barra
amb blocs marca
a 0111
to
•¦?
¦•
Filma de Barcelona
del 3 al 18 de Ju ny 1933
Palaus 1 í 2 de Montjuk
5 juny de 1933 larambla
Patologia
Com neix i prospera el cáncer anarquista
(Vé de la pág. 1.a)
Inanqués tampoc el centenar
de milers deciutadans amb sen
tit oomú que no acaben de creu
re que Samsó, arrapat a la co
qumna i fent caure les voltes
del temple sobre els filisteus i
Sobre ehl mateix, sigui el desi
derátum per a un poble que vol
'recobrar la leva personalitat,
...I, en canvi, no acabéssim de
trobar el nucli directiu que tot
,imantenint a t'atila els beneits,
denla coratge i homogeneitat
gls ciutadans amb sentit comú.
Oh', no creieu que vaig a
eaure en el vici de plányer-me
de veure el panorama polític
a través ;d'un vidre fumat ! No.
Gercareu inútilment cap allu
'sió directa als recentíssims es
deveniments del municipi, ni
als 'del G-overn. No faig sinó
Invitar-vos a una reflexió sobre
hipótesis que igual poden in
Serir-se en la nostra realitat que
"en "qualsevol altra. Ja sé que als
.11ctors en general els agrada
,,,áUrés que totes les reflexions
totes les critiques, totels les apo
gir al diari els judicis fets que
poden ésser justos, que poden
ésser fonamentadíssims, pea)
que per a aquell que els accepta
com a articles de fe, tenen un
valor moral petitíssim. L'essen
cial per al ciutada digne d'a
quest nom és de ,tenir criteri.
Preneu, dones, aquestes re flexions, com gairebé totes les
que publico, com a modestes
contribucions rneves a la tasca
de formar el criteri polític deis
ciutadans.
I tancat aquest llarg parin
tesi, tornem al tema. Déiem
que el desastre per als pobles
no és tant de tenir uns cente
nars d'anarquistes a la base de
la pirámide com de tenir-ne
mitja dotzena a la cúspide. A
primera vista, la hipótesi sem
bla ben improbable, oi ? ? Com
voleu — em dirá augú — que
els homes de govern tirin bom
bes o fomentin la irresponsabi
litat, o prediquin ' el lliberti
natge ?
A primera vista la hipbtesi
és improbable, per6 basta con
sil,,EL PER FUM
E)LiCIO.1
QUE MA1 NO
AÇAIDA
PI EVADOPAPiE
logies î totes les comparances,
s'arrapin a la carn viva. Els
Interessa mediocrement que es digui "tots els polític,s que
fan aixó i allo són nefastos".
En canvi, els entusiasma de
trol5ar un nom propi davant o
darrera de cada adjectiu.
•Pede si els bons lectors s'a
turessin uns minuts a reflexio
nar, comprendrien que llur in
terés está no tant a saber que
els senyors Tal'i,Tal són uns
znalR'poilítics,iPel'senyor Dai
xonses, un illustre i magnífic
líder, i el senyor Dallonses una
calamitat, com a aprendre de
conéixer els motius d'aquestes
qualificacions. Al capdavall el
senyor Tal i els senyors Dai
xonses i Dallonses, són homes
mortals que desapareixeran més
O menys depressa de l'escenari
jx>lític, són episodis pasatgers.
L'essencial per al chita& és
'de posseir uns sentits afinats
'que Ii permetin de jutjar els ho
mes i les coses -d'una manera
directa, sense necessitat de lle
--
templar-la una estona a la cla
ror de la história política per
comprendre que no ho és tant
com sembla. Hi ha hagut go
vernants que, sense ells ado
nar-se'n, han fet aquestes co
ses tan característicament anti
governamentals. N'hi ha hagut
i dissortadament n'hi haurá,
perqué en l'ordre moral no hi
ha progrés, com no n'hi ha en
l'ordre estétic.
Peró, en fi, aquests casos són
extrems, excepcionalíssims.
és corrent que un home que té
la responsabilitat del Govern
tiri bombes o estimuli la vio
léncia, com va fer el general
Martínez Anido des del Govern
civil, de Barcelona. Tampoc és
gens habitual que des del Po
der és pronunciin paraules in
vitant a la sedició o elogiant
la illegalitat perqué elsinstints
suicides poques vegades, rela
tivament, adquireixen aquesta
forea. En canvi, és ben fre
qüent en la nostra época que
des de les altures del Poder,
es oometin accions i sobretot
omissions que, malgrat llur as
pecte inofensiu, en definitiva
no fan sinó sembrar llavors
anarquistes.
Fóra laboriós de fer una Ilis-'
ta d'aquests actes i omissions ;
n'hi ha tants i de tantes-menes !
Europa n'es un mostrari ! Pe
ro és inexcusable que n'esmen
ti algun per posar el lector so
bre la pista de les meves in
tencions.
Tolerar que els ca.rtellets que
prohibeixen als tramvies de
fumar i d'escupir, restin lletra
morta... heus ací una negligén
cia anarquista. Consentir que
els fixadors de cartells, en cla
vin per tot, sense altra regla
que llur conveniéncia i ni tant
sois respectin els edificis pú
blics... tina altra negligencia
anarquista. La urbanització de:
Barcelona o. mtés ben dit la in
urbanització de Barcelona,.amb .
les seves promiscuacions, les
seyes irregularitats, la sevap.b
séricia de pla... anarqüisme,
anarquisme lovernamental. La
' iriVasió 'dé ,I1a.cesi e1s , car
rers per una edificació parasi
tária de barraques, parades,
tendes de cariwanya i altres
noses destinades a industries
ambulants que, no responen á
cap necessitat pública i són
simples rebrots de la cobejanca
privada... anarquisrhe 'des de
dalt! La inflació burocrática
amb els.seus..actes de favor i
d'injusticia:1' anarquiSme ! El
catedrátic que febritra 'llei i raó
imposa un text tan dolent com
car... anarquismes! Els 'Tribu
nals que convoquen tres o qua
tre judicis per a la mateixa
hora, obligant els advocats i
procuradors a una espera inter
minable_ anarquisrne !
En realitat, el ciutadá viu en
una atmosfera anarquitzant. Hi
viu des de fa molts anys, qui
sap si des de. ségles- Té la sen
sació que l'interés co•lectiu és
befat constantment. S'adona
que una mala fi de prescrip
cions legals són incomplertes
per que les autoritats mateixes
que les han dictarles no tenen
cap delit a fer-les complir. I
tots aquests fenómens, per pe
tits i episbdics que semblin, fe
reixen cada dia la seva imagi
nació fins a deixar-hi obert el
cáncer anarquista que després
estén a dreta i esquerra les se
ves rels innombrables.
CARLES SOLDEVILA
"Intermezzo" geográfic
o
a".
4
1
•
CNIK
Nkoáa:11, rá
sc et,x
z et,
t te)
-srr y•=• ^
Un 1:111IP*1 de Catalunya "chipéa62.
Melles vegades hein peiisat si
fóra Interessant de fer una estadís
tica de la delinqüéncia "social",
classificant els delinqüents per "pro
víncies" i relacionant aquests amo
els anys que porten de residencia a
Barcelona. Tindriem una geografia
tan instructiva que podria servir,
qui ho dubta, per a estudis de la
més alta importancia i qui sap si
esdevindría de molta utilltat perro,...s!
serveis .11k,contgol ofiel,j,utura,o4dgsN. Públili"<rVY ,t ,,, l,.. • t, ,..,, i•1np ! .
.•,
e` treánt: liét,-COnvé ' M st no hez'-'
dre de itista, pel que pugui ésser, les
successives etapes de la invasió. R°s
no ens ho indicará tant com la pau
latina transformació que s'opera en
els noms de les viles i ciutats :,•ata
lanes i que és curiós de conéixer.
Alió que el célebre Urquia, governa
dor civil de Girona en temps de la
dictadura de Primo, va intentar de
traduir al castella molts norns., de
viles de les comarques gironinea, ara
ho tornera a tenir al damunt. Si i aleshores, per ésser una. mesura Aro:
tificiosa, resta sense continuitat 01
senyor Urquia amb un pan.' de nas,
ara, l'assumpte ja presenta un fat111
caire. Ningú no es va prendre serio
sament, per exemple, que de La
-
•••••
X.‘ 1-1. •
•1/4
1(
LLET
CONDENSADA
MARCA
"EL
La Llet Condensada marca "El Nifio" per lo
constancia de la seva alta calitat segueix me
reixent la més absoluta confianço deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui mateix
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
Vio 1ale-tarro, 46 A, l'interessont
"Utilitats culinaries de la
'Jet Condensado marca
"El Nino" que fl sera
tramés gratuitament",
Compri Llet Condensada "El No» o) dorrero de les'
etiquetes, ja que moltes porten premis en metat'lle
II
Creneta,, pilblqt,Ipsoper a,:Girona, se
n'hagués de dir "La, Crucecita"; de
Quart, "Cuarto"; de Bonmatí "Bue
namariana"; de GaStellflorit, "Ca.sti
llo florecido'', i aíXí per l'estil, Pn
canvi actualment és la t'orla de
l'exuberancia demográfica de les :n.o
víncies del Sud irritcliant sobre el
nostre territori segueix com
ara — -que fa,ra, aquesta transforma
ció més eficient petA•ssi, ells,-,Iinés pe tposa, per, a rinsaltw. ~11., _mea sí,
çóin,Seinbia. pyací an:V.s
Cataluiiya , arriba a résl,abllització
en materia de defnricions i naixe
ments a jutjar per lea dalles, del
senYor Vandélló,s, director de l'Inz,th
•
TRAMVIES DE BARCELONA
S. A.
.
- •
Per acord del Consell d.,Admi
nistració i de conformitat amb
el que clisposa l'article 22 deis
Estatuts socials, els senyors
c1.4ffikesta Yoociettat són
qonvocats.sta?apjwita,,genersil or
dinaria que se celebrará a l'es
•-tatge socia=Prxdarlde S'a= Pau,
núm. 43, el dia 14 de juny. vi
nent, a les onze del matí, per
a complir la finalitat que l'arti
ele 25 deis Estatutt esmentats
determina.
Els dipótsits d'Aceions de qué fa
esment l'article 23,: a poder
concórrer a la junta, cal fer-los
firis sis dies abans de l'anunciat
per a la celebració d'aquella, a
les entitats bancáries següents:
A Barcelona: S. A. ARNUS
GARI i BANCA MARSANS,
S. A.
A Madrid: BANC INTERNA
CIONAL D'INDUSTRIA 1 CO
MERQ i BANC DE BISCAIA.
A Bilbao: BANCDE BISCAIA.
A Valencia: BANC DE BIS
CAIA.
Barcelona 29 de maig de 1933.
—P. A. del C. d'A., el secretan,
Alfred Gazabán.
tul; d'Investigacicns Económiques
la Generalitat.
*
No fa gaire que 'ani parlar .'mo
un amic regidor en una propera
cintat industrial on la immigració
ha fet forat. Aquest regidor, per rgó
del seu cárrec en sap un niu d'a
quest assumpte. Es d'aquells, neró,
que creuen que els immigrats, des . prés d'uns quants anys de contacte
amb nosaltres s'assimilen fácilment.
El déu Baccus va perdent a poc a
poc la seva influencia, manita i mu
llers no s'esbatussen amb tanta fre
qüencia, la indumentaria es trans
forma, i els fills que freqüenten
aquests — diu el regidor — es
devenen catalans de Ilengua i álguns
fina 1 tot de sentiments. No fóra
tan optimista si no els hagués List
bailar i cantar "La Santa Espina".
—Sí, "La Santa Espina". Jo us
diré com va aliar.
Era un dia de festa, cap al tard.
i pasejávem amb una amics pels afo
res de la ciutat. En un revolt del
camí i "a sus anchas" hi havia una
nodrida representació de la gent del
Sud. La reunió campestre estava
molt animada i les exuberants liba
cions eren acompanyades d'uns "fan
danguillos" dita amb no gaire
,De sobte, potser ens Itavien
vist, es -fa una rodona i desgranen
una sardana tot cantant, en un ea
tala perfecte, "La Santa Espina",
peró sempre hi ha un pero —
canviárst la lletra aix1:
4
Derná arribará a
Barcelona Kid
Chocolate
El seu "manager" ha
sígnat avui un con
tracte d'exclussiva a
favor de l'empresa
"Olympia/Ring"
Aquest matí ha arribat a Barcelo
na el manager de Kid Chocolate, Pin
cho Gutiérrez. Ha signat un contrae
te amb el senyor Gasa concedint-li
l'exclussiva per a Europa de tots els
combats que pugui celebrar el cam
pió Chocolate. Aquest arribará denla
a la nit a Barcelona.
L'aniversarí de
"L'Opinió"
El nostre estimat collega
nió" ha celebrat aquests dies el se
gon aniversari de la seva vida com
a periódic diari. Amb aquest motiu
publica, en la seva edició de diumen
ge, un important número extraordi
nari, de gran interés.
Celebrem cordialment amb el col
lega aquest segon aniversari de la
seva vida. En el curs d'aquests dos
anys darrers, com en el seu periode
heroic de setmanari de combat, "L'O
pinió" ha sabut convertir-se en un
deis órgans essencials d'expressió í
de defensa del pensament de la de
mocracia catalana.
Enhorabona a "L'Opinió"!
II
e4,1 I'
I 9. I
VALLFOGONA DE RIUCORB
HOTEL REGINA
Gran confort, calefacció, al
gua freda i calenta, teléfon a
les habitacions. Cambra de
bany, Ascensor, Tenis, Cinema,
. t 7-91kir: , f Manantial aigua potable. amb
_y
1"--•I,, .
•
: lo,
4., •
.. „„ ‘,..- dictamen Laboratori de Barce
. s
y, '
lona. Cuina de primer ordre i
Pk-C-' .--
•,-. Miltr,1! 5..":, r,..:••r de régim. Informes: Munta
-
i .4;e•S'-'`•:., ;`;'-'" ner, 21, cantonada a Corta Ca
...v, --1+109 ,,,,, .» ye .
talanes. Teléf. 35822. Viatge
per Tárrega, Igualada, Cervera. Pensió completa des de 16 pessetes. Durant
l'actual juny regiran els preus económics d'hivern.
Som i serem gent "murciana"
Tant si es vol com si no es vol.
, Em va semblar que l'optimisme de
l'amic regidor, quant a l'assimilació,
ettiedaVaiuria rMea inalmés. Prosseguí,
tót flént.uh esfore per superar aques
ta primera prova.
—No. Si no són aquests els pitjors.
Són e•Is altres, els superposats, els
nou-vinguts, terres d'alluvió que dei
xen el pósit de les grarts nades.
Aquests i els qui resten allá baix, és
clar.,Particularment,•els noms de vi
les i ciutáts catalanes ens els capgi
ren tots, 'sense miráments. Evident
ment, ha d'ésser inelt difícil per a un
RESTAURANT
MIRAMAR
Parella, de ball
JUDIHT AD BOROVIA
- THE HAPPY - JAZZ
i la renomenada
,k( WIENNER - ORCHESTRE
valsos vienesos
Sorprenents atraccions a la pista.
Obert fins a les 2 de la matinada
Servei d'autocars fins a. la
Placa d'Espanya
andalús o un semi-andalús, assimi
lar-se la pronunciació de Sant Vi
cenç deis Horts. La fonética del nom
ha de decidir del seu pervindre des
de bon començament. Sant Vicenç
dels Horts esdevé "San Bicente der
Zol" o bé "San Vicente del Sol" per
ala quí saben ortografia. Els més
agosarats escriuran sense embuts
"San Vicentede los Guertos". Seguint
en la conca del Llobregat, passarem
per "Ozpitalé der Río Vrega. (L'Hos
pitalet), o bé, encara més difícil:
"Ozpitalé de Zeleregá", per a entrar
a la plaga d'Espanya per "Orzafran"
(Hostafrancs). Agafem el tren de Pi
camoixons per arribar-nos a la blan
ca Subur, que perd tot el seu encís
per convertir-se en "Sigez" o bé "Sin
ger". recordant, sens dubt,e, les má
quines de cosir, no sense que abans
haguem deixat de passar per "Casté
de fech" (Castelldefels).
Seguim. Seguim l'excursió i aga
fem el tren eléctric de Les Planes.
Aturem-nos, si us plan, al rialler Sant
Cugat del Valles. No gens menys que
sis interpretacions fonetiques n'han
fet la gent del sud. Anoten:
Sancruga Valle.
Sancrurgar der Baile.
San Jugar del Baile.
San Cargalt del Bailes.
San Cugate der Bailes.
San Cucufate del Valle.
Traslladem-nos al Maresme i pas
sarem per "Margrá" (Malgrat), per
anar a "Mataron". Posats que hi som
no ens aturem fina a Arenys de Munt,
la qual, talment com si ens trobés
sim en alguna provincia xinesa, que
dará convertida en "Haren de Mu"!!
—Esteu fatigat? — em pregunta
l'amic, com si realment estiguéssim
fent una excursió pedrestre pels po
bles que va anomenant.
—Endavant!
—Dones, seguim cap a Manteada.
Gran centre immigratori. Segons la
nova geografia, Monteado, esdevé
"Moscada". Passem per "Aguafria",
en els contraforts del Montseny i uns
quants quilómetres cap al nord, pas
sem per la collado. de Tosses i albi
rem la plana riallera de la Cerda
nya, i una important ciutat: Puig
cerda. Puigcercia és difícil de pro
nunciar per "ells" i esdevé "Puchan
da". Pels contraforts de la sena. del
Cadí arribarem sense gaires entre
bancs als dominis del diputat senyor
Canturri. La Seu d'Urgell és massa
intrincat i esdevé "Sau dur Chel"!
—Qué us sembla? — ens pregunta
el nostre informador, amb aire triom
fal. Dones encara no he acabat; peró
potser ja n'hem fet prou per avui.
Si voleu. podem anar a descansar a
Montserrat, passant per "Purreg",
"Balsareni", i. naturalment, per "Mo
nistros de Monsarra"...
Evidentment interessant 1 alliço
nador; alliçonador, perque per poc
que badem, í ens sembla que ba
dem, així .que aquesta mentalitat im
rnigratbria s'hi pogués agafar fort,
avui ens canviaria la lletra i demá
la música. Que mitin, que cuitin els
nostres geografs oficials a fer una
edició popular i copiosa del nomen
clátor geográfic de les viles i ciutats
de Catalunya. 1 que no es distreguin
de trametre'n uns quants cents d'e
xemplars a les "provincias" del sud.
per si de cas. Aixf potser encara po
drem salvar el nostre patrimoní geo
grafic 1 ens evitarem una guerra: la
guerra deis noms.
P ivrrsl\I FABREGAT
TEATRES
APOLO
Tots eis dies a les cinc 1 a un
quart d'onze de la nit
VHERMEL
QUE ACTUARA EIEU DIES
UNICS
Gelecte espcetacle norltimerica, có
mico - frívolo - parodista,- arrevistat
d'enorme éxit mundial. i Últimament
en la "Scala de Berlín", Coliseum de
Londres i Humberto de Roma. Su
perconjunt d'extraordinaris artistes.
TRIO GLOVES, faz~prodistes,
de l'Alhambra de Londres: WER
NER ET GEORGETTE, notables
dansarines del Casino de Paris:
ERIC VILYE, extraordinari cantant
humorista, ex-solista del JAZZ
JACK HILTON; CHARLEE HIND,
el més famós i elegant bailaní nord
americá.
Valentine Jeaner
Vedette excéntrica de l'Excelsior de
Milano.
Troupe Vhermel Girls
notables artistas .esculturáls t'elle
ses i el rítmic
D'ANSELMI
Vedette internacional i el rítmic
JAZZ-STAR BOYS
del Savoy de Londres
TEATRE NOVETATS
Nit, a tres quarts de den, BUTA
QUES, des de 450 pessetes. CO
MIAT DE LA COMPANYIA D'ES
PECTACLE,S LIRIÇS Lluís CALVO.
amb l'exitas del mestre PENELLA
JAZZ-BAND
per la simpática vedette CARME
NAVARRO i la notable tiple MA
RIA T. MORENO; MIQUEL TE
JADA; ROBERT UGHETTI; CON
SOL ESPLUGUES. FERNANDEZ.
6 VEDETTES, 6. 40 VICETIPLY-S, 40
No deixeu de veure l'espectacle de
l'alegria. ADEU A BARCELONA de
LA GRAN "STARD" MUNDIAL
RAQUEL MELLER
Grans ovacions a leminent artista
amb el seu selecta repertori.
TEATRE TIVOLI
Nit, a les deu. BUTAQUES. des de
8 ptes. LOCALITATS NUMERA
DES, des de TRES ptes. COMIAT
DE LA COMPANYIA Lluís CALVO,
amb l'esdeveniment firic
DONA FRANCISQUITA
pels eminents divos
Maria Espinalt — Hipólit Lázaro
amb les seves creadores
Cora Raga i Antoni Palacios
Començara l'espectacle amb l'en.
tremés MENUDA PLANCHA.—Di
jous. 8. a la nit UNICA represen
tació de
RIGOLETTO
per MARIA ESPINALT - HIPOLIT
LAZARO - CARLES MORELLI.
CTNFMES
COLISEUM
Avui, nit, a les 10'10. Estrena de
la producció ParamoUnt
UNA MUJER CAPRICHOSA
per Claudette i Edmund Lowe
CINEMA PARIS
Nit, 9'45
Suzy Vernon i Jean Angelo en
EL SARGENTO X
Gran éxit de Fernand Gravey
i Marie Glory en
El marido de mi novia
suggestiva comedia
FANTASIO
Nit , a les 10
Solemne presentació de la
película
DIMELO CON MUSICA
per JACK FAYNE i la seva
orquestra
PUBLI-CINEMA
Passeig de Gracia, 57. Tel. 79681
Avul, dilluns, nit, de 8'30 a 1
matinada. Seient 1 pesseta.
MAVERA EN OTONO. per Cate--
rina Barcena; REPORTATGES
CINEAC, DE PARIS; BOSCO
NAUFRAGO, dibuiX anlmat so
nor; NOTICIAR! FOX SONOR,
vint actualitats mundials, i el
film documental LA VOZ DEL
VATICANO.
SALONS CINES
CAPITOL
Avui, dilluns, 10 nit: Ciclón te
jano i Cruel desengano, per Bár
bara Stanwyck.
CATALUNYA
Avui, dilluns, 10 nit: La melo
día de la vida, per Ricard Cortez.
KURSAAL
Avui, dilluns: Astucia de mu
jer; Dos segundos i Africa indo
mable.