Rambla, La (1931-1935). Núm. 072 (15 juny 1931)

              •
6
DEU ANYS ENUMERA
Una assemblea i un rníting. -- Els campions
d'aquells dies. Solts interessants
.T>
Un znoment interessant d'un partís Barcelona-Terrassa d'aquella temps.
En primer terme, el defensa terrassenc Fernández
La temporada 192o-21 els campio
nats de Catalunya de les diverses ca
tegories, donaren els següents resul
ttats:
Grup A (Pritnres equiPs):
1 - F. C. Barcelona; 2 - C. E. Eu
ropa; 3 - R. C. D. Espanyol.
Crup A (Segons equips)
1 - F. C. Barcelona; 2 - C E. Eu
ropa ; 3•- C. E. SabadelL
Grup A (Tercers equips):
1 - R. C D. Espanyol; 2 - P. E.
Sabadell; 3 - C. E. Europa.
GruP B (Primers equips):
1 - Avenç de l'Esport; 2 - F. C.
Martinern; 3 - F. C. Badalona.
Grup B (Segons equips):
- F. C. Martinenc; 2 - F. C. Ba
lona; 3 - F. C. Terrassa.
Crup A (Quarts equips):
1 - Internacional; 2 - F. C. Barce
Iota 3 - C. E Eurcpa.
jegona categorio:
1 - Santboiá; 2 - Catalunya. de Ea
lalona; 3 - Athlétic de Sabadell.
I,1¦¦•
Un solti
. 'El domingo por la tarde se cele
bró en el Frontón Condal, el mitin or
ganizaeo por un grupo de socios en
tusiastas del F. C. Barcelona. A pe
sar del anuncie-de suspensión del re
ferido acto publicado por algíns cole
ga que vió sorprendida su buena fe,
as:stio al mismo gran concurrencia.
• Hicieron uso de la palabra los seno
res Bo, Pla, Bague, Gallard i Rossell,
y -se acordó dirigirse a la actual Jun
•ta dei idub azul-grana, protestando que
se dé carácter de extraordinaria a la
'continuación de la asamblea de socios
suspendida el pasado día 29 y pidien
do que sea permitida la entrada a to
dos los socios que presenten el reci
bo del segundo trimestre."
Un altre so.t:
"Continuá diumenge la suspesa i
accidentada rturió general de socis
del F. C. Barcelona.
;Van assistir-hi menys socis, peró
es va cridar tant en aquesta segona
part cera en la primera. Era de supo
6a.r.
Es parlá nevament deis afers fede
ratius. Van: a refluir cartes i
altres "draps brtts"; no va aprovar
se la Membria; ens assabentaren que
havia dimita la Junta i van demanar
LA U. E. SANTBOIANA
Conversa amb el seu president, senyor Aleu
La setrnana passada váretri fer un re
lat de l'activitat del F. C. Barcelona
i várem 'prometre als nostres lectors
de fer-ne dels altres clubs que practi
quen el nostre esport. La 11.-E. Sant
boiana mereix el lloc preferent entre
els altres per l'antiguitat i er la si
lua del seu equip; si váreert dirnençar
pel club barcelonista no fou pesqué li
tinguem cap predileeció, sinó pesqué
tner els millors fou el que várem amb
menys temps trobar san representant
que ens contestés ,a1gunes preguntes
relatives a la mara.« del, club. Avui,
dísposant de més temps, hem pogut
anar a la sita veina per parlar amb
el senyor Aleu, un deis esportius que
rnés ha fet per l'esport i en particular
pel rugby.
El club de Sant Boi és el primer
que va practicar el noble esport del
rugby i el que va implantar-lo aquí
Catalunya, ara fa deu anys. Veiem el
que cris din el seu president:
--sQuan i com va fundar-se la
Ti. E. Santboiana?
—Fou ara fa den anys, el 1921. Jo
tinc rom a gran honor l'haver estat
l'implantador d'aquest hell joc en ter
res catalanes. Era aquell any, quan
convençut de la necessitat de la prác
tica de l'esport en la vida ciutadana i
amb el desig de formar un club que el.
practiques, pesó que no fas cap deis
que esdeveuen professionals, ádhuc en
els pobles Inés insignifisants, vaig pen
sar amb el rugby, joc descargut aquí
i que ja has la praeticat durant la me
ya estada a Frarea: va sser amb
aquest pensamént que, jura arnb una
trentena de xicots. socis i jugadors a
váre.rn fundar la' U. F. Sant
boiana, per a practicar purament l'es
port pel millorament de la joventut i
la paraula dos o tres mil socis que
deien que estavem perdent el temps.
Un senyor candidat de la candida
tura de "Renovació" va aixecar-se a
fer propaganda electoral i va dir, amb
tota sinceritat, que volien governar i
que els votessin. Es van dir mutua
ment "embusteros" directius i ex-di
rectius, etc., etc.
Més tard, s'aprovaren els cornptes
després de Ilegir un dictamen deis re
visors; dient que no poden donar-hi
llur conformitat per manca de com
provants i altres coses. Es a dir. hom
tirá un vel, puíx que els socis estaven
ja cansats i el qué volien era acabar
d'una vegada. Un senyor va demanar
la paraula i va dir que els comptes
s'havien d'aprovar sense més examen,
per patriotisme. I per patriotisme es
van aprovar."
Un altre:
'Es alta en el R. C. D. Espanyol,
el notabilissim jugador sabaclellenc
Antoni Estruch. Sembla que diumenge
vinent debutará defensant la porta del
seu nou club."
Un altre:
"Ha marxat a Madrld, per a ser
hi el servei militar, el notable porter
de l'Espanyol Pere Ventura (Guan
tes)."
Un altre:
"Va celebrar-se a la cerveseria
Moritz, la Junta General del R. C. D.
Espanyol. Va elegir-se nova directi
va, presidida pel senyor Genar de la
Riva, i varn veure que de reglarnent
d'aquest club notnés n'hi den haver un
exemplar únic i pel que poguérem de
duir, data deis temps de Alfonso el SI:-
bit)."
Un altre:
"En el camp del Martinenc va cele
brar-se un gran partit a homenatge
del notable mig d'aquest popular
equip. Van jugar contra l'Avene de
l'Esport i la victória correspongué als
visitants per dos gols a un.
Pel Martinenc van arrenglerar-se
Bertran, Trallero, Sobirana, Gumbau
II, Besses, Mariner, Mercader, Gum
bau I, Albadalejo, Lakatos i Rodrí
guez. I pels de Sant Andreu van ju
gar: Marcet, Planas, Casanoves, Po
veda, Gularons, Sellares, Vilar, Mo
lera, .Alcover, Coca i Cabrera.
! Quins .dos equips !
de la rala. Les dificultats eren grans,
puix que ja comprendreu el difícil que
resulta ensenyar un joc completament
non sense que els ensenyats puguin
veure cap partit; encara, peró, vaig te
nir la sort mas quan ja haría comermat
les lliçons preliminars varen venir a
Barcelona el campió i el finalista de
Franea a fer una exhibició del joc es
din per nosaltres, i així els meus,
diguem-ne alurnnes, van poder veure el
que era el rugby; una altra dificultat
ra 1 camp; no saheu els esforços que
ens h costat el terreny que tenim; nos
altres maeixos, en hores de lleure, el
várem aplanar i posar en condicions pel
joc, ja que no disposávem de les pesse
tes necessaries per fer-lin fer, degut a
les que ja ens costava. Tot, per& ho
hem anat vencent amb l'entusiasme
que sis l'esport amateur en ell mateix
porta.
--s Quin lloc haveu ocupat en els
campionats?
—L'any 1922, que fou el primer que
es va jugar el Campionan várem ad
judicar-nos el primer lloc. I no és que
féssim sols, car s'havia format ja la
secció c'sr rugby dels clubs Natació At
létic, Natació Barcelona. Sant Andreu
í Centre de Dependents. L'any següent
varem perdre el Campionat. Quan es
va formar la seceló del Barcelona,
aquest va esdevenir el nostre superior
rival, per6 cada any hem aconseguit
ésscr-los més perillosos, fins que en
guany hern aconseguir sobre ells dues
victóries, i amb elles el Campionat, que
tant eseerAvem. No negaré a ning(i que
várem estar afortunats en els partits
iuizats contra e/5 barcelonins; no vull
din peró, astil) aixó que ells fossin su
periors a nosaltres; jo cree que Tes
forces 'dels dos equips estaven iguala
reitor
Acababa l'any 1903. En feia,
dones, quatre que el F. C. Barce
lona actuava intensament — anía
tota la intensitat que l'época perme
tia — ne la vida futbolística d e la
ciutat. El club comptav a — grá
cíes! — amb 253 socis. El r egien
homes com Artur Witty, Jordi Me
yen Josep Quirante, Eugeni Xam
mar, Joses Llobet, Bartomeu' Ter
rad , Bernat Lassalsta... Gamper,
el gloeiós fundador del Club s'ha
via retirat de la vida activa. Fou Ha
vors quan ingresa al Barcelona en
Roma Forras. Alt, sacardí, molt jo
ve, aviat va figurar al primer equip.
En aquest i jugaven, encara els
Witty, Steirberg, Mor-. Harris
D'Acosta, M ckenzic, Shooter, pa
res, p driern dir, del nostre futbol,
junt amb Osso, La ssaleta, Jorro,
Caarles Comamala, que al costat
dar -1Is feien del Barcelona, ja en
aquella 'poca, el club de millar
erjuip.
Roma Forns
Roma Forns ben aviat demostrá
qi e les seves qualitats havien de
portar-1 a gaudir de merescuda
fama. I a l'any 1904, primer ' la
seva entrada al primer equ:p del
Barcelon 1, era qui aconseguia mar
car m ajor nombre de gols: 13 de
6o q le .aren obtenir-se en 19 par
tits aga ts...
Seguiren els anys i Forns fou
sempre el titular del primer equip
des; a nosaltres la sort ens afavorí,
a ells la desgracia, sobret3t del mig de
melée els va perdre. Una cosa us de
manaré que feu remarcar respecte el
Campionat d'enguany, és que la nostra
vict6ria ha estas "esportiva", aixó és,
que l'hem aconseguida amb tota noble
sa, i "santboiana", perque ha estat
guanyada per jugadors fills o residents
de Sant Boi, del qual ens en podem
vanagloriar, ja que alguna cosa vol
dir el que no tinguetn ni desitgem cap
e:ement de fora d'aquí.
—?Qué penseu del viistre reserva?
—Del nostre reserva penso el que
cree tothom deu pensar, que guanyará
el Campionat de la seva categoria.
—Ha millorat rnolt des del comen
lament de la temporada — Ii hern dit.
—Sí, abre, és conseqüencia de l'en
tusiasme arnb qué s'Ir° prenen aquests
xicots i amb la fe que sempre juguen.
El títol, que és d'esperar guanyaran,
será el ben merescut premí del seu
fore.
—Teniu algun projecte?
--Honre, sí: que ja fa temps que
somniem amb la realització d'un gran
pi3jecte en bé de l'esport i de la
cultura física popular; nosaltres vol
dríem i procurarem formar va gran
club que compti amb Sota mena d'es
ports. pesqué cada ciutadá pugai prac
ticar el que més convingui al seu cos;
tenim ja mirat el terreny apropiat per
poder realitzar els nostres projectes,
peró ens manca alguna cosa més, el de
sempre, pessetes; si pedem aconseguir
de l'Ajuntament una subvenció que
augmenti els nostres ingresslis, tot se
guit ens posarem mans a l'obra i ben
aviat tindrem el que tan necessari és
a tots els pobles i viles: camps d'es
port per a la formació deis niistres
jures ; jo, particallarment, sóc molt
optimista en la realització del nostre
nrojecte, que seria un gran bé per Sant
Boi; sempre, perb, que avui, el nostre
esport será purament amateur, per és
ser l'únic que convé pels fins que per
__
• seguim.
rambla
AMEN
REPORTATGES DE "LA RAMBLA"
Vida, mirarles 1 fi d'un ;parcelo
nimia de bona té
L'any 1903, Romit Forns entra al Barcelona. -- Cinc vegades campió de
Catalunya, tres d'Espan ya i quatre deis Pireneus. --Tres anys de direc
tiu, cinc de llargs d'entrenador i empleat. Essent de plantilla, se'l treu
sense expedient. -- Una assemblea més. Triomfarit la justicia?
en el llo.: d'extrem dr na. El Bar-celona
pora.va una vida migradeta.
Els socis eren pocs, els ingressos
na's el 2utbol no apassionava nin
gú i interessava a escassos cinta
dans. Vavenir, peró, una revifalla.
Fou qua n el Barcelona aconseguia,
els campionats de Catalunya--Forns
ja ho havia estat el 1905 i els
d'E aanya (1910) i deis Pireneus,
1910 i seis. A ilitims de 1911 pas
saven de soo els sovis adietes. El
camp, els dies de partit, comen;ava
a r-r goig. Els jugadors amb barba
i bigotis, havien deixat llurs Ilocs
als q ue tot lo més pentinaven bi
gotet.
No tot havien d'ésser, peró, flors i
viol r. Elements notabilíssims del
primer escoltaren veus de sirenes i
es posaven obertament en pugna
amb la Directiva deis Gamper,
Deop, Peris, Torres Ullastres, Llo
part i Albifiana. El resultat fou que
desertaren del Barcelona a última
de 1911 els germans Comamala, els
Germans Wallace, Brú, Sola, Qui
rante, Mensa i alguna altres. Resta
ren, --sr.& fidels Amechazurra, Pe
ris i Romá Forns. Aquest fet és,
crec, d'innegable interés...
Els anys 1912 i 1913, el Barcelo
na fol, n'obstan t i la deserció d'a
quells otables elements que fun
daren el "casual" campió d'Espa
nya i d els Pireneus i de Catalunya,
Espanya i els Pireneus, respecti
vam- •t. A l'equip ja hi jugaven Patr
i{ Alcántara, "recordmand" de gols
l'ano 1913 (segon de la seva ac
tuació), Allack, Apolinario, Berdié,
A. Massana, Morales, Greenwell, et
cétera, etc. El Club comptáva amb
més de rail socia... La tasca havia
estat profitosa...
En l'Assemblea del mes de juny
de 1913, En Roma Foros era no
menat, p er aclamació i j unt amb
els senyos Matera Llopart i Mas
ferrer, soci honoran i del Club. El
jeaador ja s'acabava i apuntava l'ho
me intelligent que podia, des d'al
tres indrets seguir labora nt pel
Barcelona, 1 que s'havia entregat en
cos i ánima des de feia deu aays...
* • •
Deu anys d'espectador. De 1914 a
1924. El Club s'ha anat fent gran,
carrer de la Induústria al de Les
gran. S'Isa passat del carnp del
Corte. _seis mil socis al o nze mil.
S'han seguit guanyant títols. Noves
figures han acaparas l'atenció deis
esportius i deis no esportius. Arreu
es parla de f. tbol. La política ha
estat prohibida de reial ordre. Els
sentiments de cadascú es manifes
ten, pere, als capms de futbol, En
aquest no hi manquen partides de
la porra: trin xera, boina i "gaia
to". Passió, molta pssió... a
El '3arcelona, el primer de juny de
1924 celebra al Teatre Non l'As
semblea general ordinaria. I en
!Mg d egran entusiasme, p er acla
ma
'• fou elegit aquest Consell Di
rectiu. President, Joan Gamper, i
per als altres arrees Barguny Coll
Fort, Coma, Cusell, Farreras, Guar
ner, Jorba. Jover, Llaudet, Savé,
Roura, Soldevila, Santacana i Ro
ma Forns. Aquest sortia del seu
lloc d'espectador i tornava a posar
TIAIr[11 ESCOLA
q°Cg seayas-4Y"
:ou' -rE 1
J05'
--Aran unes guantes assernblees
a la suptessió de delegats.
— Vol dir?
—Sí, acabarien suprimint-se ella
anda ella.
DESPRF Di L'ASSEMBLEs.
se al servei del Club, ara, com abans,
amb lleialtat i amb tot desinterés.
Deis coneexements esportius de
Forns ningú no pot dubtar-ne i
Forns forma part de la Junta Di
rectiva del Barcelona els anys 1924,
1925 i 1926, integrant la Comissió
de Futbol. El Barcelona, aquests
anys també té bon equip. D'aix6
tampoc ningú no pot dubtar-ne.
Per?, el ce., és que governen el
Club honres que saben de que
sab trac:sr la gent, que sa
ebn dirigir. En aquests anys d e
9 , i 1926, el Barcelona guanya els
títols de campió de Catalunya
d'Espnayi.
El d ja 15 ds desernbre de 1926,
Roma. Foros és encarregat d'entre
nar els equips del Club. Ocupa el
cárrec fins el febrer de 1929, es
a dirfi per espai de dos anys, el
Barcelon aconseguí els campio
nats de Catalunya de 1927 i 1928, el
d'Espanya de 1928 i el de Lliga de
1928. Dé ni dó, veritat? Donchs hi
havia gent que no estava contenta.
Gens a 1 a que els semblava que el
Barcelona Lavia de gastar més arnb
entrenador de que costava en Forns.
Calia un entrenador que ningú no
entengués, que fumés en pipa, que
cobrés en Bistres o dólars, que fes
respecte (?), en una paraula. I es
porta. Míster Bellamy, l'éxit del
qual no crec necess ari remarcar.
A Roma Forns se li confia, ha
y s, el arree de cap de camp i
mr• l'al. En aquest cárrec hi passa
els 1929 i 1930, fins arribar a n'a
quest de 193:, que és e 1 de la saya
pass:S i que Déu no vulgui sigui ei
de 1- seva mort. A l'abril de 1930,
Forns reb, signas pel President del
Club, senyor Tomás Rosés — no
el senyor Rosés d'ara! — i secretani
J an Bat:sta Roca, un comunicat
assabentant-lo que per acord de
Junta Directiva de l'abril de 1929,
el seu empleo dintre del Barcelona
és de plantilla, no podent ésser des
-dit sinó és mitjansant expedient.
Ecs.-- té constituís una llar. Viu pels
fills i la muller. Estima com sempre
el Barcelona, ara que l'ajuda a pu
jar ola seus, com abans, quan li do
nava el bo i millor de la seva joven
tus, quan lyi era fidel ádhuc en els
moments que desertaven els millors
amb perill d'ensorrar-lo. I Forns,
d aeadent fidel, es consagra a la se
va tasca. Passa una Junta i Ii apro
va totfi en passa un altre i tarnbé.
Peró n'rriba un altre en troments
dángoix., pel Club. Estem en els
temps de les vaques flaques. Els
gossos ja no es 'liguen amb "ango
nisses. S'arrossega un sóssec esfe
rédor. No hi ha més remei que anar
per estalvis. No hi fa res que equests
e n:engin les estovalles. S'Ira d'ac
tuar. Les masses s'han des entes
del futbol. Ja poden parlar de polí
tica i sl de.nés no els preocupa gai
rebé gc s. 1 decidits a fer estalvis,
aquests directius d'ara. rebaixen
son- Pen fet. Estan en el seu dret
eepnl
i fins potser compleixen un deure.
Peró com que amb el qué han l'e-salven
,l lV.1 (lub n
de
Club ni
d'm
i
rnolt a rnyesatsdes-pedeixen
personal, personal adiete,
personal que ha posat cabells blancs
com aquesta
rriSSEMB LE A
TRA OR !
E C
8ARCEL0NA
aniden d:'_rtitivament
al servei del Club, personal de plan
tilla que no pot ésser despedit sinó
és obrint-li expedient. Aixó ja no
está bé Pot semblar que, com Gui
1111em II d'Alemanya, un trastat és
un troç de paper o un cas de ven
jança personal. I ambdós cassos,
són inadmisibles del tot.
A's 2) anys de serveis, aquesta re
compensa. Foros, perO, és un bar
celonista de bona fe. I com que ha
treballat molts més anys de franc,
que : las cobrant, i dintre del seu
cor el Barsslona hi té lloc preferent.
s'ofereix a treballar de franc. De
franc parqué reconeix que, efectiva
ment, el Barcelona travessa una si
tuació crítica i ell no vol ésser causa
de ql e el Club vagi malament. No
s'accepta, pesó, el seu oferiment.
Aqu sta Junta es ven que, no s'en
ten de raons. Ha acordat eliminar
places i no hi ha res a fer. Raó?
Cap. Explicació? Ni una. Forns és,
peró, un barcelonista de bona fe.
Podria portar el seu assumpte al
.
. jutjat, pesó preferei— portar-lo a
Assemblea. Que davant d'ella, la
Directiva expliqui el perqué del aco
miat sense exupedient. Conciéncia
15 de juny de 1931
nrss
Os S
'La nena Evalú en pie Atlantic, no ha deixat la :nasa niaa
rents i coneguts invitant-los sa seu
re a la tribuna. Aixó si no es troba
va amb algun sever revisor de coma
tes que li demanés per favor que el
deixés anar a seure junt amb la se
nyora. O amb els arbitres, ex-juga
dors, directius jugadora .de clubs
amics, federatius i ex-federatius,
abonats, propietaris, periodistes, tots
ella amb dret al pás de tribuna...
Aquesta Assemblea del Barcelo
na passará a la historia d'aquest
club com una de les més pobres
pobresa moral, vull dir—, que s'han
celebrat.
Vaésser una veritable !lástima que
per arrodonir-ho, per acabar de fer
el pes í que algun assembleista es
danés perfecte compte de les mera
viloaes dota d'administradors i so
rtbeto, d'estalviadors d'alguns mem
bres d'aquest Consell, no s'hagues
explicas aquel! fet tan graciós d'en
carregar a Font, el conserge del So
de baix el ramell de flors amb que
es volia obsequiar a Matilde Rivera
un dia que la illustre actriu argen
tina donava el Teatre Barcelona uns
funció en honor deis jugadors de.
-Gimnasio y Esgrima'', essent aja]
Monarquia =Persecució sentiments catalanistes
tranquilla, no, refuig donar la casa
enlloc. I en poes dies, é$ convoca
da Assemblea extraordinaria, dema
nada, fixeu-vos-hi, per aquests se
ny-ors, que al Barcelona representen,
potssr, una part sana i prestigiosa:
Lluís Jover, Pep Vidal i Ribas, Su
nyol, Masferrer, Deop, Raca, Guar
ner, Moragas, Coma, Miguel Soler,
Llardent, Bó, etc., etc.
Desengany ifnal. L'Assemblea,
per non vots de majoria (40 per 31),
essent així que entre delegats i so
cis de mérit són més de 150 els que
hi tenen vot...) sanciona l'acort de
la Directiva.
Figuren-vos que s'han tingut de
menester dues sessions llarguc-, que
s'han pronuncias dircursos en tots
els tons, que s'ha sospres una ses
sió en el moment en el qual tot fcia
supbsar que la presidacia li ha sem
Wat que portava les de perdre, que
a'hs obligat a continuar-la capri
closament l'endemia, perque (raques
ta - anera molt, avorrits, ja no hi
toranrien i un deis acusadors po
dria portar les paoves de ses mali
fetes de Forras que havien determi
nas a la Junta a prescindir d'ell i
que res més no demostra la poca
confiança que tenien de que fossin
suficients com el fet de negar-se a
obrir amb ells un expedient que
justifiqués l'expulsio i fer quedar a
la Directiva en bon lloc.
S'ha parlat, Déu del cel! deis preus
del pantalonets, sense mirar a la
qualitat, tal/neta com si fos el risa
teix somprar-se un trajo fet a can Penja i despenja com fer-se'n fer
un a mida a casa el millor sastre;
i de la mateixa manera s'ha parlt del
preu del iodo, de 1 vaselina, del ácid
fénic, del qué costa rentar la roba
deis equipiers del Club; de si hi ha
vien partits en qué per les portes de
socis n'hi entraven fins a set mil
cinc cents i en canvi quan ells —
la Junta — ha volgut cigilar només
n'hi han entrat sis mil, donant a en tendrer, amb aixó, que Foros feia
els ulls grossos i deixava entrar a qui volia, essent aiscí que per aix6
slauria tingut de posar, primer, d'a
cord amb els porters i després, sor
tir al carrer a reclutar als mil cinc
cents individus que ell volia que en
tressin de franc, sense comptar que,
per me- soci que un sigui, al cama
hi va quan vol; que un dia la Junta,
en funciona de policía secreta, ha
vía contat a la tribuna 733 perso
nes, essent així que de tribunes no
més se n'havien venut 611a, la qual
cosa demo^tra que n'havien entrat
519 sense pagar. Ja m'itnagmo a
Forns corrent pel gol de baix, el de
dalt i les laterals buscant arnics. pa
que al Sol de baix només bi ha fari
romani, menta i una mica de
marduig... O aquell altre d'entosso
nir-se a no pagar 21 pessetes de be
gudes deis jugadora del Madrid,
quan a Chamartin a n'els nostres eh
posen a llur disposició un caixei de
cerveses i gasoses...
Els temps, peró, canvien. Els ho
rnea, també. El que no canvia, per
qué és una i única, és la Veritat. I
aquesta fará sinó ara, més endavant,
que triomfi la justicia. I fent justi
cia als mérits de Ponis, tornará a
ésser, per dret propi, dintre del Bar
celona el de sempre, encara que els
sápiga gru ala que ara la déria dels
estalvis en el millor deis cassos els
ha pujat al cap.
PARDAL
NOTA: A les preguntes
de iversos subscriptors,
diem que l'import de la
subscripció:
Trimestre:
Semestre:
Anual:
2'50
4'50
9'—
pot ésser-nos tramés per
gir postal i en segells de
correu.
Les proposicions de la
Federació Catalana a
l'Assemblea Nacional
Han quedar ja redaelades ili-'-
finitivament les pruposicions
la Federado Catalana a l'As--
semblea d'aquest any.
Consten en ella qiiestions
benefici económie deis - Clubreducció de compehicions peo
insulars, peticin de l'autonomin
de les Federacions regicnals
altrcs assumptes de menys ilT
porláncia..
La Federació Catalana fatli
pública la dita relació de pro
posicions a discutir, aixf que le -
nitres Federacions regional
rebin tina d'elles. perqué ShP:
guen per endavant el que "-
proposa fl Catalunya al futb
esp en yo1.
Monarquía =Persecució sentiments catalanistes
15 'de juny de 1931
HUMOR
EL BUF INCENDIAR.'
Es certamen curiosa aquesta pruila
de menjar-s'ho tot, que tot just pro
clamada la República han demostrat
diversos agruPaments polítics i socials
que es van passar els set anys de Dic
tadura amagats a sota el llit respectiu,
nanas perque de la banda de jora se
sentia soroll de sabres.
Aquests cartells vermells que tot
d'uno apareixen a les cantonades —
acostumen aPareixer-hi els divendres i
dissabtes per fer tenir una mala fi de
setmana als Porucs — entren dins de
l'huntorisme pur.
La gent imPressionadissima hi lle
gelx amb el cor cada Pegada Inés en
congit, el programa més truculent i
aiís fantástic. Per de promPte en
aquest programa hi ha el desarmament
de la guardia civil al davant de fol.
Aixa com a vermut i per fer agafar
gana 'no estd• malament. De seguida
vé "l'extradició de Barbó", la "com
parescéncia davant deis 'Tribunals re
potucionaris de l'Anido i altres bút
xares de la mateixa mena. Segueix el
rePartiment de la terra, l'expulsió deis
raPellans, la confiscació de les esglé
sies, etz., etz.
Quan un hom llegeix aquest pro
grama comprén perquf !'ha Posat con:
a Primer número el desannament de
la guardia civil. Hi ha coses que són
naturaltnent prévies. Sense aquest nú
mero previ, no podrien celebrar-se els
altres. Generalment desPrés de fer pú
blic aquest programa els seres patroci
nadors convoquen a un miting. Pera
ti miting ja és sempre el de menys.
L'objectiu primordial !a está aconse
guit: es tracto d'espantar. Les Pobres
miles que van i penen de misscr, les
bones dones que tornen de la Plczea,
s'aturen' davant deis cartells i direen
"Jesús, María, Josep" tot Persignant
se horroritzades.
Tot el buf d'aquests agrupaments
que del 14 d'abril enea ha polen en
cendre tot, se'n va amb cartc.:a L.cs
prés de fixats els cartells a les can
tonades els que els han rcdactat SO'f&
van tranquillament a dinar i a prendre
café i esperen encara más tranquilla
ment que la guardia civil un bon día es
decideixi a deixar-se desarmar i els
lo
Els mitings d'aquest carácter salen
ésser la cosa més divertida d'aquest
món. Els orador: ja ha estar: de con
veneuts; és ciar; els que seuen 015
cinc pritners rengles tumbé. Pera del
cinqué rengle en aval!, la gens no es
tá pas per gaires brocs i és que s'hi
ha de treballar una mica. Si li porta
ren tots aquells programes incendia
ris realitzats, amb una safata, no di
rem que molla pan deis assistents a
aquests rnítings no digue.ssin: Vinga!
Pera en tractor-se de fer feina, tot
hom se sera una mica arroneat, i la
proposició. que troba sempre una mi
llar acollida és aquella de deixar-ho
per un altre.dia.
Si tot el buf se n'havia anal en car
tells, ?qué havia de quedar de non per
als mítingsf Aleshores, con: que no
quedara res de non, la gent se'n va
tota descoratjada, no pas perqué vol
gués .que Ii diguessin —Aquí tens una
escopeta i anem per feina— sinó per
qul no li han pronzés, diemane de me
:maría, res Je non de l'ordre truculent.
Perqué al públic de certs mítings
plan de sentir "desbarrar" con: se
sol dir, pel pur gust de poder dir des
,Prés: —Noi, i'quines coses gneixzedes
que es deicat!--- Tot pura literatura,
perqué una gran part de l'elenzent di
rectiu revolucionani no e's capal d'ai
xecar una palla de terra.
Els oradors ja lw saben que per
Inés coses gruixudes que diguin, és
con si piquessin en ferro fred, pera
de vegades s'embalen, i qui e-ls detura?
Hi ha encara un petit detall que té
la virtut d'embalar-los fins a fer-los
República = 27.0e9 Esceles
perdre el món de vista. Es el fet de
tenir un micrófon al davant. Un ora dor societari o polític extremista amb
un micrafon al davant es creu ?'orno
del neón. Nontés d'imaginar-se que si
din que !'han de fer uns quonts ca pellans amb St4C, fatal posar pell de
gallina als petits burgesos que s'esta::
tranquillament prenent la fresca amb
manegues de camisa a la galería tot
esperan! l'hora de dinar, l'orador sent
que la boca se li fa aigua. !Que vol
dir amb suc! I quin suc! Una salseta
que n'hi hauria per llepar-se el: bi gotis! I amb el micrófon al davant
!'orador incendiari no acabaria mai la
seva prédica, perqué el gaudi que ex perimenta de pensar que está espater
rant mitja humanitat fins als mateixos antípodes és una cosa que ja entra
en el terreny del sadisme.
Les barbaritats que hem arribat a
escoltar per radio d'enea que !'ha pro
clamat la República. Creiem que el
governador ho ha tel premeditadament
de deixar-los esbravar. Hi haría mas
so gas amagatzemat i calia deixar-ne
anar una mica. Arnés a més, un cap
esbravats, aquests oradors -que han
parlat davant el tnicráfon queden tots
pansits i la majoria d'ells no hi lar
mai más. Merare parlaren !'han
azdosuggestionat creguts que les- se
ves Paraules tenien una mena de vir
tut taunzatúrgica que ha havien d'en
cendre tot, i així que han deixat la
sala on. predicaran i surten al correr
i veteen que els tramvies van com
abans, i que les cases encara no es
tan enceses, tenea un desertgany ter
rible que ja mai mis no rolen campa
réixer davant d'un micrefon ni a lle
gir-hi versos. D'algun d'aquests ora
dors que s'havia ernbatat al davant un
micrafon, saben: que en arribar a ca
sa la dona !'ha esperat amb una es
combra al peu dc! repld de ?'escala i
- passa cap a' dini! Ja
el donaré jo cncendre-ho tot, i al dar
rera de les idees no ets capaes de gua
nyar-te anafre pessetes que en t:rgueni
ni Per encendre el -ice.
Són casos clínics, simplement. El
pable no encendra res, perqué no hi
ven eu compte. A mis a nzés, amb
ameesta calor, nomás faltaria que en
cara féssint més focs. I d'esPerit re
volucionari gratuit n'hi ha tan poc!
Aiza d'encendre per encendre, sense
cap altra finalitat ulterior, té tan poca
salta.
I és que d'esperit revolucionan i per
ara está denzostrat que gairebé no n'hi
ha ni per a feines concretes. D'esperit
rzuolucionari se'n traba guara poc o
molt ja es ven que la revolució ha
d'ésser incruenta, com en el cas del
14 d'abril. Pera airl que hi ha possi
bilitat que la pell erilIi, tothom es
record° que té familia i que l'enderna
•és, diumenge i que seguranzent fatal
un sol e..,-cellent per a anar a fer una
fontader a Les Planes.
L'altre dio ens varen: assabentar
que en els temps de la Dictadura una
pegada es va organitzar un atemPtat
.per tambar el Barbó a la sortida de
l'HiPadrom. Tot estava preparat: el
dia, l'hora, la persona que havia de fer
la feina, els cotxes a punt per fer-lo
dcsaparéixer i protegir-li la retirada,
tot, en una paraula. I es va deixar cór
rer perqué la pistola amb qué s'havia
de fer el fe! "era numerada!" Era una
pistola de reglament, i és dar, si l'ha
guessin pres a !'autor de l'atemptat,
"com que era numerada"...! I perqué
una pistola era numerada es va dei
xar córrer un projecte que podía cap
girar el país i que no hauria deixat
d'ésser un acte vSndicatiu contra toles
les injr:stícies i les bretolades comeses
per un sanyo; que feia el pinxo.
Es un gran país aquest!
J. VENTALLO
?
•
,v14.
LA BARALLA PIUS XI-MUSSOLINI
--/To sigtjeu beneits! Que no veieu que tothom se'n riu?...
,(Shum.)
Les dones de Catalunya davant l'Estatut
Una suggestió d'interés
Hem rebut, i el publique,» gustosa
ment, el següeza article que, per la seta
signatura femenina i per ?'especial sug
gestió que conté, ens sembla d'un fort
interés. Ez,identment — si no en forma
directa, impossible legalment, en forma
indirecta — caldria, i faria bonic, que
la dona catalana digués també el seu
"sí" a el seu "no" en el referendum
Popular a qué ha d'ésser sohnés, des
prés d'aprovat pels Ajuntaments, l'Es
tatut de Catalunya:
Qüestions i més qüestions són
debatudes suara per fixar en totes
elles les reivindicacions que neces
sita el poble, sotmés anys i anys a
una tirania ja per tothom recon.
guda funesta, i per sort huy de
noseltres. Ara bé: són molts els
punts a tractar i molts d'ells d't sa
difícil solució immediata. Cal teuir
calma i no votes precipitar-nos; mai
com ara les determinacions han
d'ésser estables, ben equilibrades
que respongnin sernpre al sector d'o
pinió a qué van destinades.
He sentit aquests dies conferen
cies j parlarnents .lversos i de di
versos sectors, molts d'ells extre
mistes i, al meu entssdre, molt po
oportuns. Costa poc encarar-se amb
un plic determinat i presentar-li
temes i renovacions sensacionals,
Fa alguns mesos, cap a les aca
balles de març, publicárem una serie
d'articles pastara, precisament, de la
situació de l'Ajuntament de Barce
lona en selacio a la seva Hisenda
i deis Ajuntaments en general, un
cop acabada la dictadura. Parlávern
llavors, i era tema general de cam
panyes polítiques i ho va ésser de
la campanya electoral del mes d'abril
darrer, de la necessitat d'exigir res
ponsabilitats als homes malbarata
dors de la Hisenda pública i que
era indispensable que, de cara al
poble, s'exposés amb tota sinceritat
quina era la situació del Municipi
de Barcelona, a fi í efecte que els
ciutadans, sasabentats 4e la realitat
viva, sabéssim accepter com a
un mal irreparable les cárregues in
dispensables per a salvar la situa
ció de la hisenda de l'Ajuntament.
Afirmávem també, Ilavors, que,
malgrat les protestes i els optimis:,
mes ds certa gent, els arbitris ex
traordinaris per a cobrir el déficit o
part d'ell, de l'Exposició, era cosa
tan indispensable la seva aplicació,
que dcixant al marge tot compromís
polític l'Ajuntament es veuria obli
gat a aplicar-los perque no li que
dava altre remei si no volia deseen
dir a l'escándol de la suspensió de
pagaments. Les afirmacions d'ales
hores, el temps ha cuidat de demos
trar que no cren exageradas; si no
tots de moment, pesó paulatinarnent,
poc a poc, essent aprovades les or
denances, s'aniran aplicant tots els
arbitris i recárrecs, perqué, diguin
el que vulguin els teorítzadors de
café de barriada, els Ajuntaments
no poden pas administrar-se si no
hi ha els ingressos indispensables
per a cobrir les atencions peremp
tories i compromeses del pressu
post, com són, essencialment, el pa
gament del sou deis funcionaria i el
servei d'interessos i amortització
deis emprestits, bárbarament quan
tiosos, en circulació.
Sobre aquest punt, doncs, hom no
creu pas que hi hagi discussió. Ni
pot haver-n'hi, pesqué la realitat
del moment ens imposaria silenci
per retoqué/ida irrefutable deis fets.
Consti, demés, que hom considera
com a bona operació financiera la
que exposá, en la darrera sessió de
l'Ajuntament el sensor Lluhí i Va
llescá. Creiem sincerament que tata
República = 27.000 Escoles
altra forma d'escapar de la situació
anguniosa hauria estat mes onerosa
i més difícil de reciXir amb la ra
pidesa que el cas exigia. No com
partim pas el criteri del senyor Gi
ralt, cap de la minoria radical, la
qual, sigui dit amb tota sinceritat,
encara no havem arribat a compren
dre ni tan sois a vesllumar.
Peró hom considera que donada
la rambla
1 sense altre contingut, molt sovint,
que la més o menys bella paraula
del conferenciant. Forçosament ha
d'éssser, i és abrí, ja que avui fan
falta realitats, presents i palpables i
l'oratória ha d'ésser encaminada a
aquest fi. Llavors és quan, deixant
de banda el talent eratori, en resta
sc's la substáncia.
Per a nosaltres, catalans, en
aquest moment históric, ha d'haver
hi, avui per avui, superant tots els
altres, un nom, una opinió i una
realitat: Catelunya. Tota la nostra
fe, la nostra convicció i la nostra
desinteressada devoció i collaboració
per al solemne moment que s'acosta.
Lluny les rancúnies, les baixes pas
sions, les reindivicacions d'altre cat
re, els pánics bursátils, fantasmee
de crisi Tot s'arranjará; tot aixo
forma part de l'engranatge social
del món. Peró aixó nostre, tan es
perat, no té espera; estem enfront
d'un moment álgid de la nostra his
toria i tenim l'obligació de no per
dre la serenitat i opsar l'avinentesa
.per íer prevaler la nostra perso
nalitst del _ssat, del present i de
l'esdevenidor—encarnada avui en una
de les mes altes figures de la his
toda dels nostrcs dies: Maciá, sírn
bol de Ce:3.1nm, a, gloria i orgull de
c Italans.
la situació política actual i que fins
i tot havem de considerar-nos en
cara en pie període revolucionan,
puix que fins que la nova Consti
tució no sigui una realitat difícil
ment estarem dintre de la per a
molts enyorada norrnalitat; ente
nem, repeteixo, que els regidors de
Barcelona i molt principalment el
5011 cap d'Hisenda, senyor Lluhí i
Vollescá, havia dlaver-se dirigit al
po'ole per tal d'explicar amb tota
sinceritat i amb el máximum de
clades psss:t les, 14 realitat viva de
l'Ajuntament de la ciutat; havia d'in
dicar quines eren les causis d'aquest
desastre, i seguint per aquest camí
s'havia d'anar a parar com una con
seqüencia fatal: a exigir les respon
sabilitats que fins a l'hora present
el poble no ven pas que per enlloc
sigu'n exigides als subjectes que
portarcn a la ruina la hisenda de la
cintas de Barcelona. Fetes les coses
d'aquesta manera, el poble tindria
consciencia del seu deure, i fins
aquesta mena de genteta que quan
la Dictadura pagaven i callas en i
encara contribuien a les subscrip
cions a favor deis subjectes malba
ratadors de la cosa pública, pesó
qué avui, malgrat din, per ccnve
niéncia, republicans molts d'ells,
protesten de seguida que horn pretén
atacar la seva particular riquesa,
que quan convé qualifiquen de ri
quesa de Catalunya; aleshores no hi
hauria ningó que protestes, tothom
se sentina propens al sacrifici, sem
pre i quan els homes causants de
tant de mal fossin duts a la barra.
Se n'ha parlat massa de respon
slabiitats perqué després no es tin
gui la valentia d'exigir-les. I aquest
fet ha de portar per força un males
tar, perqué després d'haver atiat el
poble a la Iluita en nom duna acció
r scionária de reinvidicació dels
drets del Doble i de cástig als seus
conculcadors, no es faci res en
aquest sentit i en canvi sigui úni
cament el poble el que hagi de pa
gsr les conseqüencies, covardament
tolerades, aixó sí!, de les disbauxes
deis altres. Dir la veritat cap per
judici no havia de portar al crédit
municipal, l'operació financiera acor
ri- la darrerament és prou elee,üent
pesqué tothom es faci cárrec de
quina és la situació de l'erari comu
nal; per tant, valia més haver co
mençat per adreçar-se al poble per
dir-li la veritat, fixar-li i tot per a
l'esdevenidor un pla a seguir i aca
bar dient l'indispensable: la neces
sitat de sacrifici, co:npensada, mo
ralment, amb l'exigir les responsa
bilitats corresponents.
Déiem aleshores que si no es va
a una transformado total de la Hi
senda comunal de Barcelona vin
De Cri.sol:
"Don Pedro Corominas ha dado una conferencia en París. En
el extracto que de ella ha facilitado Fabra hay el siguiente párrafo:.
"Terminó haciendo constar can cifras estadísticas que, contra
riamente a lo que se afirma, el mejor negocio de Cataluna sería
separarse radicalmente; pero que no lo hace porque ama intensa
mente a Espana y siente que su amor es correspondido por el verda
dero pueblo espanol."
Heraldo de Madrid, sin rehuir importancia a la conferencia
la publica en dos columnas, si bien en página interior —, destaca en
el título la afirmación esencial en la siguiente forma:
"Don Pedro Corominas niega. la separación de Cataluna porque
ésta ama intensamente a Espana y siente que su amor es correspon
dido por el verdadero pueblo espanol."
El Sol, al cantrario, fiel a sus actuales orientaciones, franca
mente alarmistas o simplemente insensatas, lleva la noticia a primera
página para intitulada a dos columnas en la siguiente forma:
"Don Pedro Corominas afirma que el mejor negocio para Cata
luna sería separarse radicalmente de Espana."
Así son has aportaciones que hacen los "frigios" para el mejor
encauzamiento de los más graves problemas que la República ha
~entrado planteados."
Falta poc per al plebiscit dels cata
lans. Moments solemnes, sapiguen
respondre-hi com a tals i fern-noe
dignes del llegat deis nostres pa
res, cp demá se-.1t el deis nos s
fillsl
* * *
Pel meu sexe estic allunyada de
la lluita electoral, i si bé crec que
per unes Corts Constituents la do
na, en la seva major part, particu
larment la que viu allunyada dele
grans moviments de les urbs, no
está capacitada per ésser, una bona
electora, cree que fa falta en les
del plebiscít de Catalunya i Ii pesto
ca un lloc a la lluita, de la qual, ni
per un moment, ha d'ésser-ne es
anya i sentir-se'n allunyada.
Si fos possible jo demanaria al
nostre President de la Generalitat
el vot excepcional per a la dona zn
el plet de Catalunya. De no ésser
possible una campanya electoral es
aquest sentit. de pronaganda cal
dria no descurar la seva indirecta
intervenció. Jo estic segura que e,.
aquests mornents solemnes la dona
catalana sabria —sabrá— correspon
dre, per orgull de la nostra raça
per les nostres futures reivindica
cions femenines.
NURIA ISIONT D'OR
EI Alwataments, la Revolució
1 les responsabilitats
dran moments dificilíssims que fa
ran impossíble el funcionament nor
mal de l'Ajuntament. Operacions
financieres com la darrerament
acordada són solucions transitóries
que no sempre reixen tan bé com
aquesta vegada. Sisa d'anar a enfo
car el problema amb tota sinceritat,
amb tota valentia, i resoldre'l de
cara, sempre a favor deis deshere
tats de la fortuna.
* * *
El problema de les responsabi
littas pel que es veis és una de les
coses més difícils i que exigeix més
valentia. Ho he pogut comprovar
prácticament. En l'exercici de la
meya professió, con/ a llicenciat de
l'Escola d'Administració de la Man
comunitat de Catalunya, he com
provat els comptes de durant la
Dictadura duna colla de Municipis.
En molts d'ells, la majoria, he po
gut descobrir fets curiosos que en
un poble de sensibílitat política i
moral haurien produit una revolta.
I enlloc ha passat res. Citaré casos.
Al poble d'A... els senyors que
formaven l'Ajuntament, ells rnatei
xos, particularment, es consti.eiren
en Societat anenima per explotar
la portada i subministrament d'ai
gües a la població. I després aquella
Societat Anónima, formada exclusi
vament pels /siembres que consti
tuien l'Ajuntament, pactaven amb el Ilunicipi, que eren ells mateixos,
firmaven un contracte, i no cal dir
que les cláusules eren totes favora
bles a l'empresa els membres de la
qual, com quedat dit, eren el ma
teix Ajuntament.
Al poble de l'alcalde, sense
encomanar-se a Déu ni al diable,
es quedava amb tota la fusta d'una
tallada d'arbres d'una finca propietat
del Municipi, i que si bé ingressa
ven com a beneficencia unes poques
pessetes, els técnics consideren que
el valor de la fusta era deu vegades
superior.
Al poble de C..., l'Ajuntament de
la Dictadura pagaya indegudarnent
amb arree al pressupost i la majo
ria deis pagaments sense acord de
cap mena i tots ells sense consig
nació, prop de setanta mil pessetes,
que haurien de reintegrar-se a la
caixa comunal.
Al poble de D..., l'Ajuntament
arrendava a un dependent de la casa
comercial de l'alcalde, per sities mil
pessetes anuals, un servei munici
palitzat d'aigües que donava un be
nefici al Municipi de mes de sis mil
pessetes anuals.
Al poble dE.,., l'Ajuntarnent de
la Dictadura adquiria, sempre sense
subhasta, materials i atuells guau
tiosos, excusant-se sempre, és clan!,
en nec-ssitats peremptories i impre
vistes...
I podria citar dotzenes de casos.
?I qué ha passat en tots aquests po
bles? Res. ?Qué ha passat en aquell
altre poble on per dues vegades s'ha
fet un empréstit per a portar
els aigües a la viia, i on s'han des
pés les pessetes de tots dos cm
prestas i les aigües encara són allí
on eren? ?I en aquell altre poble
on es féu un empréstit quantiós,
tambe per a portar les aigües, i
sense subhasta, quasi s'ha despés la
major part de l'emprestit i les aigties
no han arribat a la vila, i la mina
mig feta, que havia de costar unes
22.000 pessetes, se n'han despeses
més només en dinamita per tal de fer
les perforacions necessáries!!!
Senyors, on som? ?Estem en ple
període revolucionari o bé estern re
presentant una comedia de l'enyorat
Emili Vilanova, o una sarsuela de
"costumbres populares"? Perqué
enlloc, enlloc no ha passat res.
?Quina força moral tenen, don
Itomanía
Hi ha dues coses que els bornes
no perdonen a les dones: que els
enganyin i que els despreciin.
Amb la primera, i cercant-hi ate
nuants, encara hi transigeixen. Amb
la segona no hi volen transigir de
cap manera.
El rei Cárol, que és l'home que
ha posat més i Inés eomplicades
banyes a la seva senyora, no tran
sigeix amb el seu despreci, que
sembla just. Passava per damunt de
certes coses i de cert coronel... pesó
el despreci de la reina Helena no
!'ha pogut pair i s'ha venjat expul
sant-la de Romania i fent-li aban
donar per força el seu fillet quan
aquest estava malalt de difteria.
A mi el rei Cárol, com a home,
m'era simpátic, amb aquella sim
patia que m'inspiren les persones
que deixen els prejudicis i les con
venilncies a un costat, pero, fran
cament, la seva manera de compor
tar-se amb la mare del seu fill, i en
el fons amb el seu fill mateix, ha
fet que li perdés una quantitat bas
tant important de simpatía, pesqué
si és veritat que admiro les perso
nes que saben prescindir deis pre
judicis, també és veritat que sóc
una gran admiradora del sentiment
paternal.
Amb tot aixo, i veient com les
coses s'anaven embolicant a Roma
nia, i ces/ les dones s'indignaven, la
reina Maria, que figura que té una
gran bona fe i que a estones per
dudes escriu novelles romántiques,
coxis qualsevol mare que té un fill
tronera li aconsellá que es cases.
Que es cases altra vegada.
Cárol obeí. De totes les princeses
que podia triar, escollí la més jove.
La fila petita deis reis d'Itália. Una
noieta de setze anys.
Pero mentre la reina Maria feia
les gestions oportunes prop d'Itália,
els ulls de Madame Lupescu—aquells
boirosos i magnífics que tenen
les dones romaneses—el feien desis
tir del casament. I així, quan la
mate tornava amb el beneplácit de
la Cort italiana, trobava installada
al Palau, i amb tsts els honors, la
darrera i més duradora aventura del
seu fill.
Tot aixó faria bonic i tot si aca
bes així. Peró hi ha instrigues, vel
leltats de la senyora Lupescu, xim
pleries del reí i el poble que vol
llibertat.
El ministre Maniu, a qui el rei
deu tants de favors, ha estat aco
miadat harroerament i per culpa de
la Lupescu. I el poble vol Maniu
i Manís/ els promet la llibertat.
Tot fa esperar que el regnat de
Romania es convertirá aviat en Re
pública de Romania, i potser el rei
Cárol, que voluntáriament ha aban
donat el tron diles vegades, Ii dol
drá que a la tercera l'hi obliguin.
De totes maneres la seva lleuge
resa, en tots els ordres de la seva
vida, fa creure que el sentiment, si
de cas, u durará poc, i interessant
li, com ha demostrat que li interes
sen, les dones, es distreurá aviat.
El trist és haver d'abandonar un
tron amb la dona i tota la quitxalla,
i amb una dona empipadora, com
li ha passat al nostre conegut el
senyor Borbó.
Va començar així: El feixisme fe
mení duna pantalons. El Papa va
trobar que era indecorós que les
dones portessin pantalons (sense re
parar que n'hi ha tantes que els por
ten). I la cosa s'aná embolicant. El
feixisme es gira, contra el catolicis
me, i els católics, per sota má, feren
tot el qué pogueren contra el fei
xisme.
Toscanini es negá a interpretar
l'himne feixista a Bolonia. Es gua
nyá, naturalment, l'antipatia del
Feix, peró els estudiants hi inter
vingueren, i el Feix, hipócritament,
va cedir una mica i va fer veure
República = 27.000 Escoles
que no guardava greuge a Toscanini,
perqué una cosa és lluitar amb sis
comunistes i fer afusellar un des
graciat Schirru, i una altra cosa és
haver-se-les amb la joventut i amb
el poble, que és el que representen
els regidors, per a exigir després al
poble sacrificis per tal d'anivellar la
Hisenda comunal si no es fa jus
ticia amb els que l'han desbaratada?
Em sembla que val la pena de
pensar-hi. Cree que cal fer les coses
degudament. Per ull de garbell ha
vien de passar totes les accions de
la gent de la monarquía. Que no
se'm digui impacient: en Ajunta
ments que examinat, he indicat des
prés el catni a seguir, legalment, per
tal de fer surar la justicia; perú
ningú s'ha sentit valent, tothom ha
tingut més interés a deixar-ho eón
ten. Per aixe, a la majoria deis po
bles els que abans eren de la Dic
tadura han constituit de seguida
centres republicans de la branca
sempre contrária del bándol que go
verna.
Aquest panorama arribo a creure
que no és pas gaire agradable.
F. ROSSELL I MONTANER
•
191
A33 7
...1••••"..............,..., .........„.
111111 &50110111.
sempre els estudiants de tot arreu
del món.
El Feix, pero, es va posar en guár
dia. Calia prendre mesures, pesqué
?quants anys fa que hi ha el feixis
me a Itália?, i un altre país de rala
llatina — Espanya — va aguantar
una Dictadura també molts anys
—set—pero després els esdeveni
ments se succelren tan de pressa!
Es alló d'aquell adagi: "Quan les
barbes del veí vegis cremar, posa les
teves a remullar."
I no és qüestió de perdre temps
deturant-se a pensar l'abast de la
influencia católica, quan amb el
temps aquest influencia podria aug
mentar i adhuc prendre proporcions
perilloses. El Bfsbat de Piverno fou
assaltat i devastas per les turbes
—diuen els diaris — i, naturalment,
"les turbes" volen din feixisme".
Mentrestant aci a casa, que prou
feina teninn si la volem fer, per a
ocupar-nos deis altres, deixem cele
brar mítings de protesta contra el
feixisme, que en realítat no tenen
cap mena de valor, pero que pel
mateix motiu que no tenen cap salta
no hi ha raó pesqué se celebrin. I el
més graciós o mes estúpid, csm
vulgueu, és que aquests mítings con
tra el feixisme, i per tant, a favor de
l'església católica en aquests mo
ments, els celebren els crema-con
vents.
Caldria que penséssim més en
nosaltres i que una República no vol
din que cadascú faci alió que li dorá
la gana, i deixéssim els paisos es
trangers que si tenen feina se la
facin, que a nosaltres ningú no ens
ha nrestat mai cap mena d'ajut.
I caldria també que penséssim
— i perque nosaltres n'hem palesat
les proves — que una revolució, per
que tingui un valor, l'han de co
me--car els estudiants i l'ha de se
guir el poble. I que per tant el Va
tica i el Feixisme juguen al gat i
la rata i que únicament els estu
diants italians tenen la paraula.
ROSA MARIA ARQUIMBAU
Catalunya — ha dit el
comandant Franco — és el
puntal més ferm de la Re
pública espanyola.
El catorzé aniversari del
Dr. Martí i Juliá
Els del grup "L'Intransigent" pre
guem una vegada més que diumenge
vinent, dia 21, a les onze del matí, no
manquin al Fossar Vell tots els qui
Café- Brasserie
Restaurant
CARTA D'ESTIU
4t
eobert especial
a 7 pessetes
De 1a3ide 9a 11
Una curiosa fotografia de Mart.'
Julia, als 20 anys
simpatitzaren a l'obra patriótica del
Dr. Martí i Juliá.
En 'esmentat acte hi assistiran amb
seny-era les Joventuts La Corone- la, La Falç, Renaixença, Pátria Nova
i "L'Intransigent".
L'acte consistirá en dipositar unes flors a la fossa 577, lloc 5. reposen
les despulles del Dr. Martí i Julia.
MAISONI
DORE El
••
t. Almemosmaa...~.,
LA PROVADE TUR1SME I REGULARITAT
DE L'AUTOMOBIL CLUB DE CATALUNYA
Dislabte passat, a dos quarts de
quatre de la tarda, a l'enareuament
de l'Avinguda del 14 d'Abril i Bal
'mes, es va començar a donar de
minut en minut, la sortida als par
ticipants inscrits per a aquesta
prova.
No es van presentar els cotxes
seeyslats amb eiS números 3, 7, II,
12. I i 25.
La primera etapa coraarenia el re
corragut Barcelona, Granollers, Sant
Celoni, Blanes i Sant Feliu de Gaí
La carrera fou malt ioteressant,
ja que continua:4in havien de con
aunar-se els "papera de ruta", de
ilt a qué eh controle secrete s'ha
vien aituat en lloes tenolt estraté
gics.
Un incident — sense conseqüén
cíes greus, afortunadament — va
ocórrer a la senyora S. Zucarana, la
qaal en el pas a nivell de Gualba
es va despistar, tirznt-se damunt de
la valla protectora. produint-se Ileu
geres lesiona les dues senyorea ocu
pante del cotxe j una nena.
1111
p; El "Preinometre" regulara els 5:
t:Ivostres frena automaticarnent.-
Diagonal, 394 a 398. • Estaci6
•. Oficial Tecalemit
N
Martí també va perdre molt de
temps, degut a una :N-aria en el
motor.
L'arrib,cla a Sant Feliti va és
scr presenciada per m'a gentada ím
poirent. Van entrar en el control
final d'etapa els següents cotxes: a,
2. 4, 5, 6, 8, 9. so, 14, I, 16, 17,
19, 20, 21, 22, 23 i 24.
Ahir a la tarda, a Sant Feliu de
Guixols, es va donar la sortida als
concursants arribats en el dia an
terior, que havien de continuar la
ruta envers Banyoles, final de la
segona etapa, amb un recorregut de
159 quilómetres a plena eampinya
empordanesa. El matí calorós en ex
trem, va fer un xic penós el recor
regut; no obstant, els concurrents
van marxar molt ajustats al prome
di, ja que per altra part, no hi va
haver nombroses inspeccions secre
tes. Solament passaren per un con
trol secret prop de Perelada, que va
establir Antonietti II. Ara bé, hem
lit que només n'hi hagué un, per&
cal reconehter que fou estrategic en
extrem, puix que se sita prop de la
confluencia del riu Muga amb el
Fluviá, lloc on se separa la carre
tera, i per aixó, pesca desprevinguts
alguns concursants.
L'única incidencia notable fou un
errar de ruta de Bianchi abans d'ar
ribar a Banyoles, retard que el pri
va de classificar-se a Banyoles din
etaoi shrdl etaoin shrdlu etaoin taoin
tre el termini reglamentan, motiu
pci qual optá per no prendre la sor
Sida per a la tercera etapa.
La Federació Motoci
clista Espanyola i el
Dirt-Track
La Federació Motociclista Esea
nyola, vencent el natural escrúpol
que a una entitat esportiva Ii ofe
reix l'haver (l'intervenir en orga
nitzacions d'empresa, va acceptar el
control del Dirt-track, eu iniciar-se
aquest espectacie a Espanya, per no
restar -possibilitats a la propaganda
i al desenrotllament de la tnotoci
t'eta.
I Petit Michelin
JOSEP, M. CALOBART
Reparacló I venda de neo
mitin 1 cambres
Accessorls per a autombbils
Aragó, 247 - Telf. 73452
Lee circuMátancies són en l'actua
litat totalment diferents i els inte
resaos materials ji edominen de tal
manera, que la part esportiva que al
Dirt-track s'hagi d'adjudicar a Es-panya,
en aquésts moments no jus-tifica,
a judici de la F. M. E. el nula-teniment
del seu control.
Reunida l'assemblea extraordina
ria convocada a aquest exclusiu ob
jecte a Alhama de Aragón, el 6 de
juny de l'any 1931, assistint dele
gacions de totes les jurisdiccions que
la constitueixen, va acordar per una
nimitat desentendre's del control dei
Dirt-track, encomanarit a la seva
directiva l'adopció de las disposi
cimas que corresponguin per donar
slectivitat a l'esmentat acota.
A Banyoles es van fruir les tres
llores de neutralització per revitua
llar persones i cotxes, danant-se a
partir de les 4'43 les sortides per
continuar per Girona i Tordera, fins
sortir a la ruta de Llevant,
L'etapa de la tarda fou més labo
riosa, i potser més agradable que les
dues anteriors, puix que la teatpe..-a
tura suavitzant a mesura que
el temps transcorria.
Ili van haver tres controla secrets.
Un a les proximitats de Tordera, a
carrecd'Antoaiet:, que fi:u:- passat, se
gons sembla, areb poca alteracio
l'horari. Un altre a Ja. sortida de Sant
Pol, a carne d'Eu Forcada, que tam
poc no sembil Laves- arreplegat des
previneuts els corcursants, i un altre
a la recta de l'i•tniá, que reuntaica
tota diss.m-.1aci6 i bon humor,
Pinyol, ]lugues i Sir/líes, pel qual hi
va haver e nent.tant que pa ,a anu
d.fereacia.
No hi van !lavar incidencies ja fins
a l'arribada a Barcelona, establint-se
la meta al quilometre. 629'700 de la
carretera de Mataró. Els senyors
Creus i Antonietti van tenir cura de
jutjar les arribades, i tots els cotxes
sortits de Banyoles, van compareixer,
arn:3 la puntualitat necessaria tots,
per aquest ordre:
t. Josep Romagosa, Erskins
2. Artur Pomar, Chrysier.
4. Francesc Castelló, Austin.
5. Francesc Domenec, Fiat
6. Angel Truny6, Austin.
8, Manuel Guillén, Cierano.
9. Flalegti Esteve, Lancia.
14. Marcelle Chevallereau, Renault
13. " Siseu ", Landa.
16. Oscar Stahel, Austin.
17. Josep Cebrecos, Ford.
20. Guillem Nucla, Rosengart.
2. Josep Boris, Nash.
22. Manuel Massó, Buick.
24. Juan J. Oliver, •Pord.
23. Lloren de Pablos, Nash.
* * *
Eta concursants van passar clesprés
al local de l'Autombbil Club de Ca
talunya, on signaren la llista d'ar
ribada, regnant animad() a l'esmentat
lloc fins a darrera hora de la tarda,
com és de supesar, comentant-se sota
tots els aspectes el desenrcallament de
la prova, la classificació de la qual
probablernent podrá &ser feta públi
ca dema, ja que a part de la necea.
sitat 4e comprovar minuciosament les
dades deis controls secrets, han d'es
ser nbjecte d'estudi i resoludó per
part deis comissaris algunes reclarna
cions i observac:ons que sobre la si
tuacIó de determinats controls secrets
han estat presentades per 'diversos con
cursanta
5: • •
IM
- -1111
Visiteu l'estaci6 Oficial Tecale- • •
Nmit de "Peninsular-Auto",. i us
111
•.• convencereu de l'eficacia de l'a- •,
parell "Freinonaltreq/Diagonal,
,r,
394-398 • •
Auto - American S. A.
inaugura un nou, saló
d'exposició
Abrins d'abir va tenir 'loe inau
guració ofciial de la sucursal que
la casa Auto American S. A. ha es-tablert
al carrer de les Corts Ca-talanes,
tocant Viladornat, per tal
d'exposar — i vendre -.els cotxes
de la seva representada "General
Motors" marca "Chevrolet".
Van acudir a l'acte inaugural un
gran nombre d'arnics deis senyors
Ferrer, Sasueta i Mcrnteys, represen
tac:t; de la premisa quaiiiicades fi
gures del nostre món automobilista.
Al saló-exposició — senzill d'cr
iiannntació, peró elegant per la seva
sciat — hi vam vente un deis
nous modele que tot juaz arr:bat a
Bticelona ja ha estat adqu ::t, el
qual si be técnicament nn es dife
rencia gaire del seo antecessor, es
téticament és molt superior. Les se
ves línies finíssimes, .el fan un cobre
comparable ala de categoria máxi
ma. El mundialment famós Fisher
li ha ernmarcat una carrosseria que
fará que moits s'equivoquin en ta
xar el seu preu, puix que li dóna
una sensació d'un vehicle d'aquells
que solament poden posseir els.mi
lionaris, malgrat i estar pel seu va
lor a l'abast 'de "gairebe" totes les
fortunes.
Al davant de la nova suenal hi
haurá bornes que per si solal-s6n
una garantia de l'exit que po dub
tem assblirá. Cod a caps de venda
figuren En Mestre i En Gaícia Na
varro, els dos prou,conegtrts -per la
gent que "rentena" les .étaals de
l'automóbil, per la majoria de "com
pradors. Será un bou ajudant deis
seus capa, Armet, l'home que sap
vendre tan be un cotxe com va sa
ber fer entrar les pilotes a la xarxa
en aquell temps en que el futbol
era el seu esport predilecte.
Davant, doncs, de tanta d'avan
tatges com tindrá la nova sucursal,
qui pot dubtar de l'exit?
Moltes felicitacions van rebre els
amics Ferrer, Sasueta i lIonteys, a
les quals unim la nostra, ben sir.
cera i cordia;
A. F.
-y
.ffittekt0.1.. till~11111~4114 _ ~aro
CAMIONS
AUTONINIBUS
Coneessumart per a les provincias
de Barcelona 1 de Otrona
JOAN FLOTATS
Tamarit, 95 1 97 - TI. 31506
BARCELONA
Projecció de la mteres
sant pellícula "La his
tória d'una bugia"
Els represa:a:u-As de les conegu
des bujics "Champion" a la rcs
tra ciutat, va convidar el passat dis
subte els seus principal, dieras, els
representants de la prernsa i un boa
nombre de caracteriezats homes del
nostre Tusón automobilista, a tila pro
jecció fora interessant. Es tractava
de donar a conéiXer a Barcelona la
pellícula de carácter tecnic, titulada
"História duna bugia".
La projecció s'ciectua en el saló de
fcstes de can Llibrc, i fou malt ce
lebrada, ja que preeenta el detallat
ploces de la fabricació duna bu
gia, des de l'obtenció de la "silima- I
nita", el material de qualítats inapre
ciables que la Champion Spark Plug
Co. extreu deis jacirnents.de la Mun
tanya Blanca dc la Serra Inyo, de
Califórnia, per a la part ailladora,
fins • I'mpaquetat amb máquines d'e
norme rendimena passant per la fa
bricació de l'atador i 'parts me
tálliques i del leu inuntatge j ajus
tament.
La pellícula,dóna idea de la gran
cura que s'a9orta en' la fabilcació
d'un element essencial per al degut
funcionament de Iota :nena de (no
tors d'explolió com bezt dit, re
sulta interessantissima.
Acabada aquesta projecció, bu
servit als concurrents un esplendid
lonx a la terrassa del mateix esta
bliment. El representant de "Cham
pión" a la riostra capita!, oferí en
un breo parlament, el refrigeri.
1
11.; mi
.IPee la vostra seguretat persas
nal, us interessa coneixer l'estat
deis frens del vostre cotxe a'tra
vés del "Freinometre" de Pen-
! insular - Auto ..*
Penya Rhin
Per als Campionats
d'Europa de la
Muntanya
A la Secretaria de Penya Rhin
s'han rebut els reglaments de *les
próximes carreres en pujada que
compten per als Campionats d'Euro
pa de la 'aluntanya de l'A. I. A. C.
R. i de la F. I. C. M. Els corre
clors n-cionals ala quals interessi cI
participar-hi, podran obtenir les da,
des que els eonvinguin a la referida
secretaria (Passeig de Grácia, 30,
la. rambla _
;.-
^ Irtell P>
‘11 ;11Mjéb ..11•K ~1.
-^
«te
(ve *
I!
55*
Fina el dia passat ha
viem vist anunciats uns caminas
ami) el nom de "Republic". Ara seis
ha canviat de se.xe afegint-hi una
"a" i per tant es diuen "República".
Ja veieu, dones, al costa poç quedar
bé i en situació. Tot a qüesti6
na lletra.
L'altre dia a l'Avinguda del 1;
d'abril, entre Balmes i Enric
nados, amb mulu d'un accident
d'automóbil es va reunir un grup
de persones comentant el succeit.
Aixó va servir perque Monteys do
nes a coneixer les seves dots orató
ries, puix que en menys de rnitja
hora va fer uns vint-i-cinc o trenta
discursos parlant deis reglamente de
la circulació de diverses capitals
d'eurapa visitades per ell: París,
Toulouse, Perpinyá, Cerbere, etcé
tera, etc.
A la inauguraci6 de la sucursal
"Chevrolet", del carrer de Corta, 1)1
várem veure una nodrida represen
tada de l'estament "agentes vende
dores". N. cal dir que es va zafar
dejar de valent. Que si Moreno ja
no va tan elegant, que si Pecan ja
fo estrenava un trajo cada setmana,
o bé si Márquez feia dos dies que
no •s'h la tanviat la corbata.
Segons cálculs de Sasueta, dissab
te es varen "despatxar", a la inau
guració de la qual parlera inés
amunt, uns set-cents "empareda
dos". A remarcar que els assistents
varen ésser una cinquantena.
lit
Ens han dit que l'Abadal, despré,
d'haver tingut la representació del
millor cotxe america i el millar eu
ropeu, ara busca ésser representant
de la millor marca asiática, puix que
ni a Africa ni a Oceania es cons
trueix- seriosament.
Ha causat veritable sen
sació el nou
PE) 6
el petit cotxe americá
construit a Europa
Encara que no sigueu
comprador, no deixeu
de provar aquesta me
ravella I ROMAGOSA 1 Cia.
Valéncia, núm. 295
principal), de dotze a una del mig
dia i de dos elarts de vuit a les
nou del vespre.
Les carrercs més immediates deis
Campionats d'Europa de la limita
nya sé, les de Kesselberg (Alerna
nya) per a (obres, per a diumenge
vinent; la de Waissenstein (Suissa).
de motos, per al 12 de juliol; la
de Susa-Moncenisio (Italia), de cot
xes, per al 5 de julio], i la de Shels
ley Walsh Hill (Anglaterra), també
de cobres, per a l'u de juljc¦
Estad complel
de peces legitimes
i=7".
/CliEVROtET
T '
Joan Fotats
Tamarít, núrns. 95 i 97
Teléfon 31506
BARCELONA 1
?
areassza
?
maza m tezzaigil
ofereix als automobilistes barcelonins les primí
cies dels seus nous models turisme, l'éxit més
extraordinari que registra la hist6ria de l'auto
segons es desprIn pel nombre de vendes
assolides a Nova York, la ciutat que dóna la
pauta
PERFECCIO MECANICA
ALS PR.EUS MES BAIXOS que s'ofereixen a la plaga .durant
aquests dies
ß.Es D'AVG1SIE1%1S11
0.•¦••••¦•¦••¦•¦¦¦
TRANSPORTISTES
CHEVROLET ofereix vehicles
apropiats percada servei a preus
igualment s en s e competéncia
per ésser els mes baixos que
existeixen actualment en el
•
szaggilizas
1 11111 Piel 9.495
(4 metres entre ohms, 365 esp al carrossable)
1 TILI
(3'33 entre eixos)
•
rnercat
Completament millorats, amb l'eix davanter 50 per 100 reforçat
i amb el pont del darrera i els frens 100 per 100 reforgats
AUTO-AMERICAN, S. A.
Sucursal número 1
Corts Catalanes, número 484
JOAN FLOTATS
Carrer de Tamarit, número 88
1111111111111111
El repartiment de pre
mis de la Rabassada
Havent de torm.r a prirners de
la vinent set-nana eta components
de l'expedido "Nacional Pescara",
que el diumenge que ve participen
a la carrera de KesSelberg, organit
zeda pel Payerische Automóbil Club
de Munic, P,nya RI.in ha fixat per
al divendres vinent. dia .19, lacte
de repartiment de premis de la Can
rera de In Ralx,ssada, el qual será
precedit per un sopar en homenat
ge a Ferran Aranda i Estevc Tort,
11111100"
OBOIr
INSUPERABLES CARROSSERIES
a.
Concessionaris:
5 fl
Avinguda 14_ d'abril, 4134
1111111111111111
.4.00~11"00«
b•r
NEUM AT I CS
A MES BON PREU QUE NINGU
SERVICE STAT/ON, S. A.
Aragó, 270 i 272 -- Tellfon 11550 y
que amb tanta brillantesa véner,
rnantenint el prestigi deis nostres
pilote al Campionats d'EUropa de
In MuntanyaYdels ils mantenn ci
primer lloc en le tespectives clas
sificacions.
El sopar se celeUrará a un quart
Avinguda 14 d'abril, 427
15 de juny de 1931
PENINSULAR AUTO
Avinguda 14 d'Abril, 394-398
S. NAHON
Passeig de Grácia, número 29
de deu del ' ves, re i després el re-i.
partinie
.,::
Grácia,
3o,..':pr' ¦•••••••
nt -de '1- -emis a
, tot a l'estataa' .
nacía] de Penya Rhin (Passeig
secreetaria.
'
per al sopar han de formular-se S.
al.). Les
inscripcioes.
,..
:.: Si els vostres frene funcionen
III! amb exactitud, us podo l'anear
.'.... a grans velocitats, sense cap -
111 perill. Acudiu al
"Freinometre"
:II.!: de "Peninsular-Auto"
I
,:-. oz.------•_.- :-: -1-1-----7,-- :-: ''''.---___---==--- :-: -=----_:.-----7--.-. 5: -•''7-5:---------''
-Ciutadá::' .
n- el
-
ciació Protectora de l'E
senyanga Catalana?.
15 de juny de 1931
MOL
Fernin-isme 1 cinema
Tothom diu que la nostra cine
matografia és cosa morta, o almenys
esmorteida. Certament que tenen raó.
Actualment a la Península no tenitn
res cinematográfic, si no és el gust
Per les coses del cinema i les be
lleses amb que la natura, pródiga,
ens ha dotat.
Aix6 del cinema a Espanya és
una cosa que s'ha pogut comprovar
que és gairebé impossible. Es pro
dueix poquíssim i malament. Són
escassíssimes les pellícules que ar
ribe na ésser no tan sois presen
tades,
-
sinó presentables. Quan va
començar el cinema sonor tots a la
una várem dita "Heus ací l'esdes
venidor magnífic de la producció
peninsular." Peda els dies passen,
i la producció peninsular continua
en el més gran mistela.
Per instint, o per egoisme, jo cree
que hi ha tasques a propasa per a
les dones i d'altres fetes que ni a
mida per als bornes. La intromissió
de la dona en el camp d'acció mas
culí la trobo en mantes ocasions ab
surda, per la senzilla raó que actual
raent no estem totes en possessió
de la cultura i l'intelecte suficients
per a conservar dintre de tota me
na de tasques i treballs la feminitat.
Perqué la dona, per ésser la com
panya ideal de l'home, ha d'ésser
"essencialment femenina", i actual
ment es creu que ésser femení con
sisteix a vestir bé i maquillar-se amb
gracia. La feminitat és quelcom més
que tot ala&
Fer una tasca pesada amb gracia,
amb gentilesa; donar constantment
la impressió d'una comprensió i una
admiració envers el sexe oposat, és
cosa que per més que diguin com
plau els bornes. Cree, pena, mecessa
ri que aquesta comprensió sigui
veritable, encara que també cree que
l'admiració pot ésser aparent.
Ésser femení no vol dir imposar
se a ahorne, sinó deixar-se dominar
sáviament, intelligentment, per &d.
Dones bé: de la mateixa manera
que cree que la dona no 'ha d'inter
venir més que directament en els
treballs masculins, cree que quan
aquest company de penes i tragedies
fracassa, és ella la que ha d'intentar
fer quelcom.
Si la cinematcgrafia espanyola en
mans de directors no ha resultat res
que valgués la pena, ?per que no es
poden trobar dones prou cultes i
intelligents per fer el que ells no
han pogut fer?
Hom sap que la producció parlada
en espanyol editada a América no
és cap triomf per a la cinematografia
americana, encara que comparativa
ment al iracas de les editades ací,
l'edició de films espanyols a Ho
llyNood tingui aparences d'Ivit. Hom
sap també el fracás que han resta
tat aquestes produccions espanyoles
editades a Joinville, dirigides per
directors que desconeixen el valor
espiritual, moral i material d'Es
panya.
França té bons directors que han
triomfat en produccions franceses,
pera han fracassat en pellícules es
panyoles, i França té també bones
directores.
En mans d'una dona un arg ument
pot adquirir quelcom que no poden
donarai els bornes. L'estilització és
una cosa que els déus donen nIs artistes, peró as una qualitat essen
cialment femenina, que ells posseci
acen i encobreixen amb la seva sena
sibilitat artística,
Els grans directors tenen idees
d'estabilització que us colpeixen, de
talls que indiquen una comprensió
de l'emoció i els sentiments feme
nins. Els nostres directors no ens
han donat la satisfacció de "sentir
res" davant d'un deis seus films,
com no sigui el sentiment d'haver
anat al cinema.
?No trobadem entre tantes dones
de cultura com actualment posseeix
Espanya, alguna les qualitats i as
piracions artístiques de la qual la po
sessin vers l'escenificada) cinemato
gráfica? Aquesta tasca, per més que
diguin, és una cosa a propósit per a
una dona. Manar i ésser obeida. Te
fi capricis i veureas satisfets. Tot
aixó pot aconseguir-se en la diree
ció deis films.
França té des de fa poc temps
una nova directora de pellícules jo
ve, encara no té vint-i-cine anys, sap
el que vol i exigebc deis que la vol
ten el compliment deis seus desigs.
Solange Bussi va debutar en la tas
ca cinematográfica com ajudanta de
Gaston Ravel en la produrció "El
collar de la Reina", parlant en la
qual va debutar Marcele Chantal.
Vamarxar a Alemanya, on va ésser
la collaboradora del gran Pabst en
la realització francesa de "L'Opera
des quat'sous", i tot seguit va em
prendre a França pel seu compte
la realització de "La Vagabonde",
amb la cooperació interpretativa de
Marcele Chantal.
.Amb aquesta són quatre les dones
realitzadores que corren pels estu
dis francesos; tres 'j'elles són famo
ses avui pels seus films: Germaine
Dulac, Marie Epstein, Marie-Louise
Iribe, tindran aviat una rival amb
Solange Bussi, que ara arriba i se
gons referencies ha fet quelcont
damportant amb "La Vagabonde",
l'escenari del qual está extret de la
novella de Colette del mateix títol.
I el que és millor: Colette Jouve
nel, la fila de la novellista, ha ac
tuat d'ajudanta de Solange Bussi en
la realització cinematográfica de
l'obra de la seva mare. Té tan so1s
divuitaanys i té aspiracions directi
ves. o trobarem en l'esdevenidor
cinematográfic peninsular l'impuls
d'intelligéncia i energia de cap dona
riostra...?
ARICIA BRUN
Aparells americans fonorádio
llevad-kmr
de gran potencia, abast i se-lectivitat,'
propis per a cafés,
casinos i societats recreatives.
VIVó, VIDAL I BALASCH
Corts Catalanes, 602
(davant de la Universitat)
"CrrarnIZECC ••
•
••
••
•
•
••••
••
•
AVUI, ESTRENA
AL
ir I V-O 1.1 I
MIIINIME111111111111
COLISEUM
I
... que el trdball de John Mac
Brown en la pallícula "The Torch
Song" al costat t'e Joan Crawford no
ha agradat ni poe ni molt als diri
fents de la Metro Goldwyn n: a Ir
ving Thalberg. antnb aixó la produc
ció es tornará a fer amb un altre
"leading man" al costat de Joan,
i aquest és ara (alark Gable, a qui
no coneixem...
* *
... que Dorothy afackaill no ha de
cida encara amb quin deis seus
tres actuals pretendents es casará.
Ells són Walter Baron, Neil Albert
i John Mc. Cormick. Quan ella va
embarcar cap a Hanolulú va donar
un pea') de comiat a ,Byron. Quan va
tornar va dir i deaprés desmentir
que es casava amb alfiler i ara dio
que Mc. Cormick pelada ésser, pera
també podria no éseer. El cas és
que tots tres l'obsequien amb una.
competencia molt agradable.
e
... que John Considine és un teno
ri. Primer es va dir que Joan Ben
net es casaría amb ella La noia está
enamoradíssima. Després Carman
LA
PRINCESA
SE
ENAMORA
Una de les més belles pellícules de
Charles Farrell Maureen O'Sullivan
(Una nova Janet Gaynor) i
SIEMPRE ALERTA
.....~¦•¦•¦¦¦¦• amb
EDMUND LOWE
Car=2.
la rambla
AVUI, ESTRENA DE
46.
XXIX=
daza •
'II. VAL-191 IVILAI E LA,
rl
emocionant Clama de mar creació del genial actor
GEORGE BANCISOFT
i presentat al nostre públic amb "dobles en espanyo
ES UN FILM PARAMOUNT
CONSTANTEMENTE REFRIGERADO
ONICO EN BARCELONA
AVUI
=1"EarrECCE
Pantages, la novellista, va acaparar
lo, amb desesperació de Joan, i ara
resulta que l'han vist fent bracet,
molt entusiasmat, amb Maureen
O'Sullivan. Del que n'ha resultat que
les dues rivals s'han unit contra
Maureen, i que l'home no sap per
on determinar-se.
* •
... que Neil Hamilton i la seva
muller, casats ja fa deu anys i sense
fills, han adoptat una nena que sois
té unes setmanes de naixença.
* e *
... que Helen Lee Worthyng ha
tornat del sanatori on va ésser re
closa per tal de refer-se de la boge
ria nerviosa que va produir-li els
últims mesos de matrimoni amb el
doctor Eugene C. Nelson, metge
negre, del qual s'ha divorciat.
• • •
que Ester Ralston, l'actriti de
les silents que va deixar el cinema
i que ara amb les sonares és altra
vegada un deis valors més enveja
bles, ha anunciat que aviat obrirá
al públic un Institut de Bellesa que
portará el nom de "Esther's Beauty
Salon". El negoci aquest es veu que
dóna.
• *
... que els de Hollywood comen
ten l'afició de Paul Whiteman al
matrimoni. Casat tres vegades, ha
tingut prou valor per divorciar-se
novament i tornar-se a casar. La
quarta afortunada és Margaret Li
vingstone.
... que Helen Twelvetrees i Franck
Woody es van casar en secret. No
volien que ningú ho sabes, peda ella
Iluia un magnífic anell de núvia.
Alguns íntima sospitaren i vigila
ren; els varen atrapar infraganti,
i no van tenir més remei que din
que s'havien casat a Reno. Ja veurem
si durará.
SSS
... que Polly Moran está en un hos
pital. on es guareix d'una caiguda
que tot filmant va tenir i de la qual
va sortir-ne amb el nas trencat. Fa
poc, duna trompada tot treballant
a l'estudi es va trencar tres dents.
Ara amb les dents noves i el nas
refet, din Polly que resultará una
bellesa enlluernadora quan deixará
l'hospital.
Meravellós viatge d'exploració per les re gions més curioses de l'Africa Equatorial,
que podreu efectuar des de l'agradable
i fresc ambient d'aquest saló
Film relatat en espanyal
~111~~111.11~11
•••••4
*•••••••
•••
••••
••
*
••
•••••••
F E m
111
•
i respon a l'ona de calor amb • 2 grans eatrenes. Avui, dilluns
• 41¦11.~.~~~
• Les GERMANES
• •
:DUNCAN "a'c,elebres a tot el món,
Mil/4a en
NORMA III a• Tia
,,,• udai
SHEARER i
LEWIS STONE a•
• en 111
AMANECE ::
E AMOR.
•Produccions
•
• "Metro-Goldwyn-Mayer"
•
uncaaaaaaaaaaaaaaili
... %le Sue Caroll Nick Stuart van
anar a Chicago. Si van anar-hi en
busca d'ernocions, van sortir amb 'a
seva, puix que els van robar una
maleta amb joies valorades en 32.000
dólars, i causaren desperfectes a
l'autam6bil per obtenir-les. La ma
leta estava dins del cotxe...
'SS
...que John Mac Cormick un per
bor. a Dorothy Mackaill i a les altres
protendents. Després d'haver anat
d3rrera de Mae Clarke i de Dorothy
1Vtackaill ara surt amb qué no vol
qasar-se perqué está convençut que
la dona més deliciosa del món era
bt seva petita Colleen. (Mac Cormick
és l'ex-marit de Colleen Moore.)
I, Colleen, després de sentir-se dis
gustada per la separació, ha deter
rninat casar-se amb el milionari Al
Scott.
*0*
... que la que fa anys era actriu
de cinema Mae Marsch i que en la
414 9
KURSAAL 1 CAPITOI,
Ii
AVUI, DARRERES PROJECCIONS DE •••
il
LAS GRADAS DE UN TRONO
per LIL DAGOVER ! DIMITRI SMORNOV
DEII1A, DURANTE, ESTRENA d'una gran pellícula, basada
sobre el famós llibre
EL SARGENTO GRISCHA
Producció RADIO PICTURES
LIRIOS Y SILVESTRES
per BETTY COMPSON i CHESTER NIORRIS
seva vida privada és Mrs. Monis Lee
Arms i triare de tres criatures, torna
a la pantalla ne una producció par
lant en la qual interpretará el paper
de mare.
é
L'obra de Victoria Kent i d'Azalla
són exemples reeixits del que pot
fer i cal que faci la República.
La directora de Presons i el mi
nistre de la Guerra no salan limitat
a corregir que en certa manera
vol dir continuar —l'obra existent,
sinó que convençuts que tant els
governs anomenats dictatorials com
els altres sofríen un matebc vid
d'origen, que ha donat una tendencia
inacceptable als seus actes, ho han
sotmés tot a revisió, disposats a co
znençar de cap i de nou.
Aquest és el camí. Revisar-ho tot,
sense la fallera iconoclasta de des
truir, peró amb tendencia a malfiar
se d'alió que mantenia la monarquia
de característiques feudals.
A molts esperits simplistes els pot
semblar que aja& és molt fácil. Peda
en realitat té el merit remarcable de
superar la inercia del procediment
vell, la rutina, í la por a la própia
audacia, que sovint amenacen de fer
quedar a mig cerní mesures necessá
ries.
No és que sentí impaciencies. Pe
ró estic convençut que aplacar o
llimar certes mesures necessáries
fa córner el risc d'augmentar les
resisténcies i de desinflar la revolu
c:ó a mig camí.
Les dificultats Enancieres han fet
pujar el paper d'aquells que dema
nen extremada moderació per a tot
el que no siguin superficialitats.
Res no és més desencertat que
Precisament el que posen de
relleu aquestes diçicrItats és la ne
cessitat d'abreujar el període cons
tituent — que ha d'ésser inquiet—
per tal d'entrar quan Inés aviat mi
llor al període d'evolució normal.
L'única solució que mereix aquest
nom— dintre la relativitat que en
política es pot parlar de solucions—
és revisar-ho tot, sense truculencies,
per?) amb veritable esperit renova
dor. La legítima satisfacció que sen
tim pel carácter jurídic de la revo
lució republicana és un títol més que
tenen els governants per continuar
l'obra començada, ja que la cívica
continencia del poble justifica l'enér
gica intervenció del Govern. A la
!larga, les mesures que sota un exa
men superficial set-tibien més auda
cioses, pel fet d'ésser justes, són
les úniques que poden contenir des
bordaments i mantenir l'ordre. És, peró, indispensable no confon
dre el veritable esperit renovador,
que es dirigeix al contingut, amb
la xerrameca demagógica, que sovint
serveix per omplir buits procluits per
déficit de pensament.
Adhuc es dóna el cas dolorós de
trobar resisténcies per a l'exposició
d'idees ponderades, en llocs on els
excessos de paraula troben acolli
ment fácil. I aixó és precisament
el revés del que ha d'ésser.
Aquestes reflexions modestes,
pena que és convenient no obli
dar—no signifiquen gens ni mi
ca d'oposició al Govern provisio
nal. Aras al contrari, neixen d'un de
sig de collaboració. Únicament que
el meu coneepte de collaboració no
consisteix a fer que sí a tot, com
fan molts republicans de darrera ho
ra, tan nous com uniformats i entu
siastes.
Per aixó denuncio les veus que
sota pretextos patriótics — molts pa
triotes la Patria la fan servir per
a tot— intenten desviar la Repúbli
ca per camins equivocats. I els opo
delicioa comédia d'intriga i d'amor, de la qua.I eón pro
tegoAiltes CORINNE GRIFFITH 1 RALPH FORBES
Producoló FIRST NATIONAL
SON DIJES SELECCIONS SONORES "OINAES"
Aquests Salons són dotats de moderns aparells
refrigeradors
%/1.0.0.1.0100.0,01./s,0,0,4
Suggestionsindependents
La noble missió de la
República
a:
MI
t.. o
... que després de sis anys de ma
trimoni i de passar cona la parella
més enamorada de Hollywood, Jack
Dempsey i Estelle Taylor es divor
cien. Actualment parlen deis arman
jaments deis tramas amb amargor.
so l'exemple de l'obra de Victória
Kent i d'Azaila, que a desgrat d'és
ser coratjosament renovadores i im
mediates, Iluny de fer trontollar e,
régim i la seva moneda, han contri
buit a consolidar-los ara) un me
rescut prestigi.
El régim penitenciani actual no es
proposa la correcció deis delinqüents,
sitió la venjança i la salvaguarda
egoista de la coHectivitat.
El reclós no compta per a res.
Talment sembla que hora desitgi
embrutir-lo. Se'l volta d'una depres
siva brutalitat. Prácticament, no se
I: dóna altra garantia que el capric:
o el bon humor del director o d'un
guarda qualsevol. Les influencies
millors, que són les deis parents
i amics, ji són restringides o impos
sibilitades. L'emoció de la dona o de
l'estimada —o de l'home si es trae
ta duna dona — li és interdita...
Acabar amb aquesta vergonya,
fruit de l'egoisme huma, és una tas
ca que ennoblirá la República. En
aquesta materia i en la de Dret pe
nal, cal renovar profundament pen
sant en el que cal que sigui i no ruti
náriament en el que ha estat. Cal
confiar també que les dones recloses
+robaran una comprensió adaptada,
equivalent a la que trobin els homes.
De la reforma de l'Exercit, es
pot dir que ajunta el coratge a la
-
intelligencia, i que ha de cloure un
segle Ilarg de pronunciaments. És
de desitjar, peró, que sigui comple
:nentada amb la substitució o al
menvs la reerganització d'altres ins
titttions arniades, que cein la guar
dia tivil, després d'haver estat em
rreellades e. les necassitats de la ma
narquia, fa:a enganyar-se perillosa
mear de supesar-les :nstrurnents útilts
a 'a República.
La reforma 'del Dret catalá amb
la igualtat evil de la dona són neces
sarts urgeras. Els seus arets poli
tics, en 14 práctica, ayai potser en
cara no seren oportuns almenys
en la seva irtegritat. Tanmatabc, tea,-
ricament són mata :ables. Més ben
da, només els poden atacar aquel's
çue sota un envernissat 'Merar ex-in
brIxen ur, eloisme desfermat, o aque
lla altra mena de 'bnr seaaors qué
volen conservar molt 'pm es les
casa tot picant l'unza a 4es aale foca.
El probanta religa:as, aeui immee
sament desbordat pe.- stbre ael pro
dos punts partieulaanent interes
sants: L a beneficencia —práctica
inent controlada pels religiosos —
que fent honroses excepcions, té molt
de regim penitenciad. I l'ensenya
ment, que ha d'ésser funció civil.
Aquestes qüestions, junt amb les
socials, de la terra i tantes d'altres,
han d'ésser l'orgull de la República,
que ha d'encarrilar-les amb elevat
sentit de responsabilitat, peró sen3e
eufernismes, i amb la generosa am
bició d'assenyalar una orientació...
Catalunya, que té un entrenament
en materies polítiques i socials, cal
dria que intervingués afanyosarnent
en tots aquests problemes tan sug
gestius. La millor manera de defen
sar el nostre Estatut és fer de guia
als pobles hispánics en aquests nobles
carnins d'interes comú. Si ho fent
així, dignificarem i defensarem més
Catalunya i la seva llibertat que
amb tots els esplais verbals, que tant
agraden als patriotes tradicionals.
JOSEP IMBERT
10
DAVANT DE LES CONSTI
TUENTS
El problema electoral a Barcelona
El que opina Don Franeese
El que opina el Sr. Manuel Folguera 1 Duran
Hem dentanat al senyor
Folguera i Duran — suposat
ton: a un deis noms que havien
d'encapcalar la ja famosa can
didatura d'Unió Catalana — la
isosPressitS sobre rafer.
I ens ha dit, te-xtualment:
El meu criteri básic sobre la uni
tat en la defensa de la 'libertas de
Catalunya és el matebc que informá
la creació de la "Unió Catalanista"
l'any 1894 en un aplec d'entitats i
persones, de/ negre al roig, dispo
sades a una acció comuna sempre
sine ho exigís el bé de Catalunya.
L'espert periodista T. Garcés, amb
una oportunitat que jo mateix no
haurá sabut tenir, ha tret a Ilum, a
LA PUBLICITAT del dia si un
text meu de l'any Ino6 (referent a
1.-olidaritat Catalana).
Escrivia jo el 3t de desennbre de
1546 en la revista esquerrana "Jo
ventut":
"Jo creé que tota els treballs en
caminats a dividir els catalans en
grups segons llur criteri religiós, po
litio o social seran pertorbadors si
"a/menys" Ito parteixen de la base
de Ilur fraternal concentració dintre
un organisme a bladar de tots
ella..." —"I afirmo una altra cosa:
que si els capit,-.atos de les distintes
fraccions aixi no ho voten enten.:.--e
i els soldats rasos de totes elles
que sé que opinen com jo mateix
no saben imposar-ho a ll-rs capi
tostas, l'anarquia més lamentable
aobrevindrá al nostre movitnent, i
Catalunya será un cop més víctima
de les seves dissensions internes, per
les quals es vejé un dia lliurada a
reis forasters i Jucumhí sempre en
les l'unes per la seva IllSertat."
Heus ací, donas, el perqué del meu
criteri d'ahir i d'avui, i no clic de
demá, perqué ign -9 en-ira si tin
dri st..:cessives, després
de la projectada organització de la
nova Espanya.
• 4, •
Respecte al punt concret de la
campanya actual en pro del front
únic davant l'Estatut de Catalunya,
he de fer constar que ja en diversos
escrita l'havia defensas sense que
ho preng tessin en compte els qui
podien fer-ho.
Paró a pramers del mes que som
vingueren a veure'm els senyors
Joan A. Maragall i August M. Ar
gimon, a demanar-me, en nom de
sasolts altres companys seus, que jo
convoqués als director; de les for
ces polítiques catalanes per intentar
d'unir-les en una sola actuació da
vant les próximas eleccions legisla
tivas. Vaig negar-m'hi en rodó, in
dicant-los que no cm sentia amb cap
a
Vida i aneedotari de Caries Esplá
1920. Valéncia. Calor. La compa
nyia de revistes internacional de Fer
ran Bayés debuta per primera vegada
al Teatre Apolló. Dones de tot Eu
ropa. Un negra fantástic que treballa
va en el quadro de "La conquerante".
Moltes girls de rosses melenas. Sedes,
Colors, focus blanquissims, etc... La
gens va emplenar !a sala i Ferran Ba
yas, que va ésser portas a Valéncia
per la má de Brauli Solsana, va reunir
en una taula uns quants periodistas
valencians. En aquella taula es reuni
ren molts pocs amics, uns íntims
—Manuel Fontdevila, Joan Tomás,
Brauli Solsona, Francesa Madrid, Ra
fael Salanova j des periodistas va
lencians Car:es Esplá i Enric Mal
boysson. Aquel! vespre queda segella
da entre tots aquells una fonda amis
tas cordialíssima de fraternització que
no s'ha trencas mai.
En aquell sopar s'aplegaren els en
ginys de tots els reunits que feren
gala tant de la seva joventut brillant
com de la seva gracia mediterránia.
Poc després es desfeu la reunió.
Uns vingueren a Barcelona, altres res
taren a Valéncia fins una =tinada
que Cartas Esplá es trobá en un res
taurant de nit a Barcelona amb Solso
na i d'altres diem que era la darrera
nit que passava a Espany-a sota la
Monarquía. Se n'anava a l'estranger
per no tornar fins que s'implantés la
República.
—;Hasta que no tengamos la Repú
blica, no vuelvol—va dir. com volent
donar a entendre potser que trigaria
a tornar molt temps. Les paraules Ilan
lades al vent han estat ben bé una
nuasi profecia...
La história de Caries Esplá és una
história ben senzilla i neta. Neix al
barri de Benalua d'Alacant. Sent afi
cions periodístiques. Funda un pedo
die arnb uns quants amics, entre ella,
Alvar Botella. Fa aquella fulla repu
blicana í liberalíssima que és conegu
da arreu d'Espanya atril) el norn de "El
Luchador". Entaula lluita franca con
tra el caciquisnie alacantí i obre forat
en l'opina') pública. Té passió, vitalitat.
La ironia és la seva arma poderosa.
Lianla la befa vibrant que queda pen
antoritat per a fer-ho ni tenia sisque
ra l'esperar,a d'aconseguir-ho. El
que jo faré— v-ig dir-los— será fer
una crida de carácter general al po
ble catalá -a apenado directa al
President de Catalunya, cridant l'a
tenció sobre el problema. En aisco
precisament consisteix l'asara que
tinc preparas per al solemne Aplec
N: 'onal de Manresa que ha de pre
sidir el senyor Maciá.
Malhauradament, jo no vaig po
der anar personalment a Manresa,
per agreujament s btat de la nieva
rnalalta. i el meu discurs d'allí no
fou sentit pel senyor Maciá, que
arriba un cop finida 1 s2va lectura,
i el públic, distret per l'arribada del
President, gairebé ni es dona exacta
compte de la meya apellació. saques
ta, donas, caigué en el bit, almenys
en aparenga.
Malgrat aixó, dos dies després
rebia novament la visita del senyor
Maragall i un altre company seu
demanant-me la cooperació per ini
ciar una carnpanya activa, dernanada
per tnolta gens, a l'objecte d'atényer
la finalitat per mi propugnada. Tro
bant-me jo totalment inútil pe a la
dita actuació, els vaig facilitar tar.
sols la nieva signatura, amb la layé
via condició que per cap concepte
figurés el tneu nom en candidaturas
electorals.
I la campanya s'ha fet. 1 el pú
blic hi ha correspost, en qaantitat i
qualitat per mi inasperades. Els
únics que s'han rnantingut reservats
són els partits política catalans, sen
se el beneplácit deis qual tota labor
resulta deficient.
Dav-nt d'aquesta actitud de les
esquerres que manen i de les dretea
que esperen manar aviat. jo vaig ex
pressar oportunarnent el meu parer
d'abandonar-los el camp: peral la
totalitat deis altres elements cridats
a consul:. fou de tirar endavant, un
cop obingut el beneplácit del senyor
liada per figurar .n la candidatura,
a fi de no desilusionar els milers de
ciutadans que respongueren a la
arada.
Es per aquesta raó que aleshores
varem donar per finida la nostra in
tervenció en aquest afer les per
sones signants en la crida al poble,
deixant-la a matas de la florida jo
ventut que se'n féu arrea. I ella
és la que ha confeccionat la candi
datura per a Barceloaa que va sor
tir diumenge passat al públic com
a fruit indirecta de la nostra asida.
I, coro que en ella figura el meu
nom, amb tot i haver-ho des d'un
principí, senosament prohiba, cm
veig obligas ara a protestar-ns amb
la máxima energia, per tant com
EL NOU GOBERNADOR CIVIL DE BARCELONA
jada a l'aire contra els cacics i contra
els rnonárquics. El processen per in
júria i calúmnia i ha d'anar desterrat
a Valéncia. Llavors Carles Esplá ja
comenlava a ésser conegut per les
sayas campanyes republicanas. Encara
no tenia disset anys quan Melquíades
Alvarez es va passar al reformisme
grisenc i anemia i féu aquella tournée
de mítings arreu d'Espanya, justi
ficant la seva actitud. El teatre d'Ala
cant está pie de gom a gom. Melquía
des, davant de la democracia alacan
tina, diu: "La república en Espana no
la pueden traer los republicanos..." I
un noiet escardalenc diu des del pri
mer rengle de seients:
—pilientras haya traidores como tú,
no!
Escándol. Aquest "noiet" és Espla.
A la delegació. Melquíades Alvarez
110 pot acabar l'acta. En sortir del lo
cal va a demanar la Ilibertat de qui
amb la seva insoléncia jovenívola i au
dal aconsegueix acabar de cop-i-volta
el míting reformista. Esplá diu que no
vol ésser alliberat sí ho ha de deure
a la "generositat" del republica tras
passat...
* • •
A Valéncia arriba Esplá en plena
guerra europea. Obté una patita col
locació d'escrivent en una casa de co
mern Escriu a "El Pueblo". Aviat
la seva figura es mostra més aguda
que les altres a la redacció del diari
de Blasco Ibánez i a la "Casa de la
Democracia. Té popularitat. Es sim
pátic a la gens. Diu les coses tal com
són. No li teca la veritats Aviat Vi
cente Blasco Ibánez, que segueix les
coses de "El Pueblo" des de l'estran
ger, demana a Félix Azzati antece
dents d'aquest nou escriptor del diari
que té enginy, és agut i té un fort sen
tit polític. Caries Esplá crea a "El
Pueblo" una secció de "Ecos". "M'ho
suggeri—confessa rnés tard—la ploma
admirable de .Márius Aguilar, al qual
de bo de bo estimo." Peró Caries Es
plá no s'hi troba gaire bé a la redac
ció de "El Puebla". Petites coses, en
vegetes... Ell está allunyat de tot abcó.
I en lloc de procurar escind;r el par
tit, la qual cosa mai no faria per
evitar un drama a la democratia va
resulta compromesa la meya inter
venció inicial, completament desin
teressada, així a part que no est's.
en condicions de salut per com
plir la deguda tasca, ni tan sois pot
ser d'assistir a les Constituents. Es
pero, donas, que el meu non será
fácilment substituís, amb avantatja
per a Catalunya.
*5*
I ara, per acabar, sia'm permés de
clarar que no resulten satisfet-s, ni
de cent hores, les nieves iHusions
amb la candidatura per Barsslona
amb tot i considerar-la espléndid
(una vegada substituís el meu nom)•
Si jo hagués tingut un poble de
vot a la mena autoritat, hauria cridat
els caps deis partits polítics catalans
i els hauria dit el següent:
"Cal enviar aquesta vegada a Ma
drid la Catalunya tota: repartir-nos
entre els SUIS districtes els seus po
lisias, en primer lloc, els més des
tacats de cada colla, i una selecció
deis seus intcalectuals, dels seus pin
tors, deis setas obrers, dels seus ho
nres de cieamía, de les sayas clames
i fins deis seus clergues, represen
tatius en conjunt d'una nació plena
que treballa tde miaus i de cervell
cobeja la sayo llibertat naixent i les
llibertats indliduals que tenen per
base el mutuaa respecte.
Escollini-ne',alguns nosaltres ma
panys, Basarás, Hurtado, Carnee,
teixos, per ealmple: Maca, Com
Maspons i Anillasen, 'Abadal, Mar
cellí Dorningo;;Nicolau d'Olwer, Bo
fill i Mates, Rkavira i Virgili, loan
Moles, Serraclaea, Pese Rahola, Roig
i Bergadá, Maliquer i Viladot, Vi
ceats A. Ballesler i Martínez Do
mingo, entre els spolítics; Corcminea.
Vandellós i TaIlleda, entre els finan
ciers; I.1. Joveralaidal, entre els in
dustrials; Joaquisit Cabot. entre els
conserciants; A. Pi i Sunyer, Fabra,
Serra Hunter, Campalans i M. A.
Balsa, entre da ciaratífics; F. de Se
garra, Estelrich, Valla i Taverner
i Girona Llagostern, entre els intel
lectuals; Duran Wentosa. Gaziel i
C. Capdevila, Catles Rahola, els
Soldevila (C. i F.) F. Madrid, en
tre els periodistesa Sunyol. Planta
da i Batista Roca, entre els depor
tius; López-Picó. Platea:, C. Riba,
Gassol i Puig i Ferreter, entre els
literats; Minen Nicolau, Morera,
Manén i Pau Casals; entre els mú
sica; canonges Collell, Llobera i
Cardó i doctor Cantares, entre els
alargues; marqués de. Camps i baró
d'Esponella, entre cas agricultors;
A. Cases, Sed. Lliostona í Ciará,
entre els artistas: se.samrs Caterins
Albert (V. Catala.), Boinnemaison de
Verdaguer, Sala Angla,cfa i Rírard de
lenciana, en lloc de fer un diari i for
mar bando] a part, s'estatal més pre
paaar el s'atge a París. Allí anirá a
cstar-hi temps i temps. A oblidar i a
fer-se perdonar e: Senir talara i apa
réixer per damunt deis altnes.
SS.
Caries Espla arriba a París un matí
de 1922. Pocs francs. alasIts pocs
francs. EH, que a Valencia latvia estat
un borne sense gaire ordre económic,
una home sense gaires preocupacions
de denla, un home sense molí interés
de saber com podria pagar et café de
cada dia, en arribar a Paris es con
verteix en un home d'ordre i de labre
ta de comptabilitat. Es el que deja un
ansia seu en saber aqueas canal:
—Diuen que París és el contra de
la perversió, del pecat, del desordre í
del desgavell. Ací la gens es pena, mal
gasta les fortunas i es mata par una
dona. Veieu, per a rebatre tca aixó
el cas de Caries Esplá. A Valancia
l'home anava a bufetades ara ha; pes
setas. Ací porta amb tant de rimar els
francs que hi ha altra gent que gua
nya més que ell, Francesc Madrid, per
exemple, i en arribar al dia vint li ha
de demanar a l'altre company de pen
sió uns francs per acabar el mes,
Aixó era ben cert. Esplá se fsituá
tant en el seu centre que acaba cunei
xent tota la mecanica de l'economia
doméstica i pública. Quan Poincaré
defensava el franc, ell, molt abans que
l'ex-president de la República, l'havia
defensat, allargant-lo i convertint-lo
en franc-or en quant a capacitat
quisitiva. Amb una modesta collaboaa
ció a "Las Provincias", de Valéncla,
i nos desigs vers de saber i d'amaga.
dre el que era la política francesa,
Caries Esplá es passa els primers tempa
en una modesta fonda de la rue Gua,.
negaud, d'un color d'estofas de brasil.
molt encartas. En aquell carrer hi vi-.
via el malcarat de Paul Souday i s'hi
mantenien les parets fermes de la Ca-.
sa de la Moneda... Els primers arti
eles de Caries Esplá foren asaras en
aquella petita habitació, no gaire neta,
on Caries Esplá obria els ulls cada ben
entrada l'hora d'anar a dinar.
• s. *
La vida a París de Carlea Esplá és
la rambla
Güell, entre les dones. I, encara re
preaentants autésztio de deptndents
i obrera en exerrici.
Una candidatu:ga per aquest esti!.
amb les correccicuis que imposin els
llocs disponibles i l'additament im
posat per oblits sin cesta categaria, él
la que jo havia styruniat, acomodant
la, en el poasible, als diversos dis
trictes catalana, per a concloure'n
una genuina rertreaentació global
honor i glória de la meya Pátria...
I.a transeendencia del cas s'ho val
dria, encara que %'os per una sola
segada en el curs cle la história.
Davant d'una taandidaturs aem
blant, tota Espanya i fins tot el món
se'n sentirien impasats, veierv-hi el
DIU DON FRANCESC MACIA...
Consultada ropinió de rillus
tre President de la Generalitat
de Catalunya, no ens ha cantes
lat d'una ~Hura concreta, peró
eriS refereix a les Paraules que,
en definitiva, t: sobre la palpitant
qiieslió, aronufacid ahir en el mí
ting de Matare!, al Teatre Clavé.
Heuvos-les ací, preses taquigráfica
ment
...Jo els dic a aquests, ja que ve
l'ocasió, que parlen que el President
de la Generalitat está per damunt de
tots els partits i que aquest President
de la Generalitat no ha de formar part
únicatnent de la candidatura d'un par
tís, jo els die: "Densa que el Govern
de Catalunya hagi fet la seva Cons
titució, sigui quin sigui el President,
haurá d'acatar els drets que 1i doni
únicament la constitoció que hagi fet
el poble; peró jo avpi no sóc el Pre
sident d'aquest GoVern ni d'aquesta
República, perqué no hi ha la consti
tució estructurada. Jo avui sóc ací
President de la Generalitat perque hi
AHIR, A MATAR°
Un citlid homenatge a
Don Francesc Maca i
una afirmació rotunda
d'esquerrisme en la im
minent Iluita electoral
Ahir a Mataró se celebraren entu
siástiques fastas a honor del President
de la Generalitat de Catalanya, el qual
fou nomenat solemnement fill adoptiu
de la ciutat. Tota la població i re
presentacions oficials i privadas deis
pobles de la comarca, va acudir a
ovacionar el pas del president i deis
seus acompanyants, entre ells
l'alcalde de Barcelona, Jaume Aigua
der, els consellers de la Generalitat
Ventura Gassol i M. Sorra i Mo
ret, els senyors Lluís Companys, Vi
ladomat i d'altres.
Fou una manifestació imponent,
d'entusiasme i d'emoció, la que ova
ciona el President de Catalunya i co
brí de flors i de domassos el seu pas
cap a l'Ajuntament mataroní, on
fou llittrat — en un artístic i delicat
pergamí — el nomenament de fill
adoptiu de Mataró. La día& culmina
en el míting del teatre Claven en el
qual van prendre la paraula, davant
prou coneguda per haver-la explicat
llargament el nostre company Fran
cesc Madrid en el seu volum "Els exi
liats de la Dictadura", puix convis
qué quatre o cinc anys amb ell a Pa
rís. Esplá anava fent la seva vida de
periodista quan arriba Biasco Ilsáfiez,
i més que en el seu secretan, el con
vertí en el seu collaboradon Fou Car
les Esplá el que junt amb Blasco Ibá
nez cornend amb eficacia l'obra con
tra la dictadura 'de Primo de Rivera.
Blasco Ibánez no tan sois Ii dictava
l'original de aAlphonse XIII, damas
quée", sinó que li consultava detalls,
frases, conceptes, i si més no, fins Ii
admetia el retoc de l'astil quan es
tractava de qüestions que coneixia mi
llor Esplá que el mateix Blasco Ibá
nez. Llavors Esplá és quan comenaa
a ésser l'ambaixador veritable d'Es
panya a París. Mentre el senyor Qui
fiones de León serveix els interessos
de Franga i els del seo reí, Esplá ser
veix els d'Espanya. Caries Espla se'n
va a viure al harri Ilatí i en una charn
brette de l'Hotel de Flandes constitueix
l'Arnhaixada espiritual. Allí s'hi re
uneixen Indalecio Prieto i Marcellí Do
mingo; Toser> Pla i Carbó; Leon Ro
Hin i Henri Barde; Ventura Gassol
i Ortega i Gasset; Alvarez del Vay-o
i Fontbernat; Miravalles i el darrer
conspirador que acaba dfarribar en
l'exprés del mata.. Traca i freqüenta,
enllagant-los per a l'eficacia de la
conspiració a Masco a Madi; a
Unamuno i a Domingo; a Prieto i a
tots els que duen amb to i discreció
la propaganda contra la Dictadura.
Un vol= es podria asadura, si ell
volgués escriure, sobre Sotas les coses
que ha viscut a París. I potser un
leader catalá que més tard s'ha po
sat a defensar amb una extraordinaria
vivacitat el darrer Borbó. no en sortiria
gaire ben parat. Perca pot estar tran
quil el senyor Cambó, que és a qui
ens referim. Cartas Esplá és un home
molt discret i no parlará de les acti
vitats politiqueas deis seus secretaris
fetes en nom d'ell...
Caries Esplá, en tot aquest temps,
s'ha fet un gran periodista. Escriu als
primers diaris d'Espatrya i no hi ha
coz i l'eaperit de Catalunya. I els
nostres polltica 1 técnica preeminents,
amb un pare!! Estat /sfajor al seu
vol farien miradas per arrencar del
Parlament espanyol el recaneixe
ment definitiu del dret de Catalunya
a governar-se la seva llibertat."
Peró... qui no pot segar eapigola.
I el Comité de les nostres joventuts
ena presenta per ara una candidatura
solament per a Barcelona, ciutat, la
qual probablement banal de Iluitar
atnb diversos dels partas política
ambiciosos de predomini. M'entres
tant pels altres districtes es basa
liaran potaer a treta. Qué hl farem?
Per alguna raó Catalunya ha anat
sempre a sota.
hagué el fet revolucionad i les esquer
res de Catalunya cm varen portar a
aquest lloc. De consegüent, jo, que sóc
un home que tothom us dirá que atenc
tothom i procuro nornés que fer jus
ticia, jo avui mate de posar al costat
d'aquesta Esquerra Catalana, que és
la que va portar la victória a les clec
cions, i amb !a victória a les eleccions,
amb un acta d'audacia, va portar las
República catalana ací a Catalunyn,
(Aplaudirnents).
Jo us dic, amics metas, que jo con
tinuaré fins que, aprovat l'Estatua les
Corts catalanes estructurin la leva
Constitució. Aleshores, sigui qui es
vulgui el President que vingui, torno
a repetir, haurá de subjectar-se a, les
facultats que Ii doni aquella Consti
tució; mentrestant, jo sóc el President
d'un estat revolucionad, d'un estat
d'esquerra i, per consegüent, aatic al
costat deis meus companys filss que
tot aix6 hagi acabas i vingui la defi
nitiva constitució del Govern ocie Ca
talunya...
d'una gernació formidable, que des
afiá la calor de la sala i la hico
moditat, els senyors Rosset5 — del
grup organitzador de Matarla, — Ai
guader, C,ompanys, Serra i Moret,
Gassol, i, finalment, Don 'Francesa
Maca.
Tots els oradors — amlb paraula
vibrant — afirmaren l'hora, revolucio
naria i la necessitat del rag;m esquer
rá en la imita i en el generan essent
constantment ovacionats ir la gen
tada.
Ventura Gassol, en el seu, després
de saludar la membria de Santiago
Rossinyol, alludí eloqüenament la cap
ciosa interpretació dona,ta a alguns
parágrafs del seu disciass de Manre
sa, i va rebatre defitativament les
versions donadas.
Finalment, entre unz ovació xar
dorosa, s'aixecá a paitir Don Fran
cesa Maciá, el qual, en sóbries pa
raules, després de reatair-se a l'obra
del Govern de la Catalunya de demás
desautoritzá rotundranent qualsevol
maniobra electoral, i afirma que dl
és president pel fet; revolucionad i
pel triomf de l'Esqaerra, a la (mal
es deu...
A la tarda es va celebrar un apat,
presidit per Don Faancesc, a la So
cietat Iris i, finalment, els convidats
van assistir al parta de futbol entre
1"'lluro" i l'"Ataatic de Sabadell".
•¦•¦
setmanari reptitind que surtí que no
compti o vulgua cornptar amb la col
laboració de Caries Esplá. La seva
actitud, decidida. i enérgica, quan con
vé, no cal oblialar que bufetejá "El
Caballero Audaz" i que aquest home
fugí davant la fúria d'Esplá i aban
donant una senyora que l'acompanya
va en pie boul,pard, és una demostra
da que de mas a més d'un heme de
talent as un burile de carácter. La si
lueta de Carlea Esplá és significativa.
Es un heme lastra No és u nescéptic
paró tampoc ras és un sentimental. Té
el punt just de.sentit cornil per a com
prendre que 1$ grans coses no es fan
en fred, pesó tampoc no es fan seguint
el boig correas de la gent adalerada.
Es un irania. T per tant un home molt
hurná. Té una visió curiosa de totes
les coses i facilment s'adapta a l'am
bient en qué yiu.
*5*
roa Conxia la situació política
d'Espanya. Cregué que era necessari
venir-hi i actuar-hl. Era a Madrid
quan esclatá la revolució. Inmediata
rnent pensá .11 Alacant i que calia apo
derar-se del comandament de la ciutat.
Sortí de Madrid i prengué el Govern
Civil de manera semblant a la que he
féu ací Lltas Companys. S'hi mantin
gué onze daes. L'ordre guanyá el car
rer i la RIsública fou immediatament
consolidada. Deixa el Govern, torna a
Madrid i ell, que era considerat
com el veuitable i més eficag ambai
xador d'Eapanya a París, no demana
res. Veu passar la revolució i creu
que ja ha complert amb el seu deure.
Lerroux e crida. Li °farda el drrec
de cap da premsa del Ministeri de
Negocis Estrangers. Esplá es veu obli
gat a accgptar davant que Lerroux ha
d'atlas a Ginebra a representar Es
panya i cal que qui l'acompanyi co
negm bé el majá en qué ha de des
envolupacase. Fa el viatge amar Ler
roux. Li prepara el terreny. El triomf
diplomátic de Lerroux es deu en bona
part a Netivitat i a la intelligancia
de Carlea Esplá, a aquella ductilitat i
simpatia que el dugué a la vice-pre
sidéncia de l'Association des acuna
listes aqcredités auprés de la Societé
des Nations".
AL CABREE! DE BOTER8
La 1.4liga da
vant les
eleeelons
Anit hi, hagué míting a la Lliga
Regionallbta. Com ala bons temps.
Es a dia: com als bons temps, no;
la gana i l'entusiasme. en aquella
casa, Isan minvat d'una manera con
siderajale. Els adictas, els gairebé
siderable. Els addictes, els gairebé
addittes, els afina i els curiosos em
amtaategats, la sala d'actas i donave
una anica d'anirnació al terrat, cu hi
havaa altaveus.
'aaarlaren primer tres senyors en
representació, respectivament, de Ics
"provincias" de Tarragona, Lleida i
Carona. Darrera d'ells, En Pare
liaahola pronuncia unes paraules en
tc major, abrandades de fe regiona
lista.
Rairnon d'Abadal clogué els dis
cursos. Es referí concretament—
era aixó el que tothorn esperava —
a les vinents eleccions i, sobretot, a
la concentració electoral, dita d'uni
tat catalana, que tants comentaris
ha promogut aquests dies.
El senyor d'Abadal no és parti
dad d'aquesta concentració. Ho di
epé tot seguit. —"No bavia de tirar
se endavant—declara— sense de
terminar primer els punts de coinci
déncia ci tre els bornes que havien
d'integrar-la, sense fixar els casos
concrets i definits que els unirien.
Se m'observará potser que els nema
d'aquests homes són ja una bandera,
peró jo haig de replicar que quan
es va a una lluita la bandera l'han
de constituir, per damunt de tot, els
principis, el programa.
Reposadarnent, amb paraula fácil
i senzilla, el senyor d'Abada] conti
nua la seva dissertació pel camí que
les precedents paraules feien endevi
nar. Manifesta, entre altres coses,
que una candidatura d'unitat cata
lana hauria estat possible davant un
anemia de fora, com en 1903, pera
no ara, quan l'anemia no existeix.
—Francesa Maciá...
El venerable Raimon d'Abadal co
mend a parlar del nostre gloriós
"Avi", del nostre President, i el si
lenci a la sala esdevingué absolut.
—Francesa Maciá, l'honorable pa
trici, mereix tot el meo respecte i
Sotas les nieves consideracions. La
Lliga Regionalista, com jo mateix,
li gua. la Samba aquest respecte i
aquestes consideracions. Pena avui,
Francesa Macla, és un heme de
partit, representa un partit d'idsolo
gia contrapesada a la ideologia de
la Lliga. Per aiscó, no podem anar
tampoc melosos la gens de la Lliga
en una candidatura en figura el nom
del senyor Maca. Per altra part, la
Encara, abans d'abandonar Mataró,
van passar una bona estona al casal
del Centre Republica. Federal, en van
canviar impressions politiques.
La premsa diaria — nosaltres no
podem fer-ho, contra la nostra yo
luntat — reportará segurament amb la
necessaria extensió, els actas d'ahir a
Mataró, duna evident transcendéncia
política.
• ,17,7
Torna a Madrid. Comend a reor
ganitzar la secció de premsa que es
tava duta, com totes les qüestions in
ternacionals, amb els peus pe7s **se
noritos" de la Piala de la Cruz. I un
dia el criden els ministres. Li diuen:
—Voste és arnic de Francesa Ma
ciá, d'Amadeu Hurtado, de Marcelf
Domingo, de Lluís Nicolau d'Olwer.
Vosté té tota la confianaa del Govean.
Vosta ha d'anar a Darcelona a repre
sentar el Govern Central.
—Jo?
—Sí.
—No puc acceptar...
—Dones ha d'acceptar.
Caries Esplá es nega. No vol'ésser
governador civil de cap manera, Pera
els ministres coneixen que la f tea de
Caries Esplá és comp7ir amb el seu
deure i Ii recorden "els alts tateresos
de la República i de la concórdia en
15 de juny de 1931
nostra acceptacia semblaria una con
mtdiemasrveeaenttlaplaleitsr,maie claaqguaLerligvaaoqtusensoatmhbhaomedleeserhnea collir vots sino escudant-se principis que sempre ha sostienngutels asfensat. Desautoritzo, dones, t:es d'ara —afegí — el que els nostres
nDms vagin en aquesta pNroospailat,reislaprceasnednitdaarteurrna cdcaeanndldaiiddLaatltuiugrraa..
eqnue ahqauedseta reopcraessióen, tarer.presentará el
Res Inés no digné, allegan trobar
se fatigat, Raimon d'Abada]. Les pa
raules finals foren no massa explí cciatansd,idpaeturóra lad'udneistaatutocraittzaalacnióa di el'ala
firmació que la ideología de la Lliga
és contraposada a la de Francesa Madi, havíen fet profitosa per al praripnacnitpeasl ld'heolracairremr itjaBotde'ress,ta4d.a—Tal.
Eh Ajuntaments t'ascos
aprovaren ahir el pro
jecte d'Estatut
Bilbao, 15 (Per conferancia).—
Ahir va celebrar-se a Estalla, las-setublea
d'Ajuntatnerta basaos per a
e Es-discuti
las Base.
Pralecte d'Esta-tu
confeccionat aer
la Soacciteetitat1(111' a bal
atrescTos. L
tellés i fou presidit per l'alcalde de
Na
, Gui-
AsSiatiren
,i—rlsal:
lys
ja
é
ut deis
nostres lectors per haver-lo publicat
la premsa diaria ("La Publicitat"
va donar-lo integre) i fou aprovat
amb gran entusiasme, després d'in-troduir-
hi algunas modificacions, les
més essencials de les quals són:
—Als fórasters al país base, no
els seran reconeguts els drets de
ciutadania fins que portin cleu anys
de residéncia, en lloc de dos anys
el País Base
. __L,E
a concertar directament un cotices- da_t reclama
per al País
Basa, la facultat de notnenar tota
l'aplicada) de
decret sobre el bilingüisme a les es- coles i a l'Audiéncia, i ha estat tra-méis
a/1lb aquest objecte, un tele
grama al presídent del Govern Pro
,aa
Govern base residirá un
d_os
e
— no s'ha fixat — per
aquest ordre: Navarra, Biscaia, Ala
vai Guipúscoa.
A la tarda a la Piala de bratva
s'ha celebrat ung randiós míting. '
s'ha aprovat per aclamada, un
tracte de l'Estatua
Estalla, amb motiu d'aquests a
tes, s'ha vist concorregudíssin
L'afluancia d'automóbils de les :
verses pravíncies basques, ha e,t
enorme. Fins han vingut atitocn
del Paí basa francas.
E. P.
Ia
MIR ALLS, MARCS
X MOTLLURES
J. NI. Terrés Camaló, SiC
Ausias March, 3 - Tel. 13155
EL SEWYOR A1L SPLA
aaaa
tre Catalunya i Espanya". Esplá ac
capta.
—No sé el que passará. No sa cota
en sortiré peró hi vaig. No és un can
rec de vanitat. Es un arrea de respon
sabilitat.
Hora i mitja de dit aixó pujava al
breack d'Obres Públiques en qua viat
java Marcellí Domingo, i venia Car
a Baraelona.
*5*
Heus ací la história de) qui ara
governador civil de Barcelona. Hall;
auter. integre, senzill, i dret, i enargia.
i decidit, que ha comenlat per refala.
tot banquet, homenatge, convit í
val eessppeeccttaaccuullaarr parque no ve a 'luir.
sinó a treballar. Talent té per sor
tir-né en bé.
LA RAMBLA se'n felicitarla de ba
de be.
LLUCIA REILA