Rambla, La (1931-1935). Núm. 182 (3 jul. 1933)

              111111J1•1111111111~~1
1
3 de juliol de i9dii
Barcelona
Un Mire pas
(esport ciutadanía)
Any IV. — Número 182 Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. --- Teléfon 14757
El Govern de la República
lmpremta: Bot, 21 — Teléfon 13000
lbs sullr
•¦•=11•It 111•01~1-
(Exclusives per a la rambla)
Un catará al ministeri de Marina :-: Problemas tonamentals
projectes de llei importantíssims :-: Política
El camí de l'autonomia
Lis organísmes de Govern de la Catalurrya autónoma
segueixen treballant intensament :per tal de donar efecti
vitat, en la mesura ed les possibilitats matérials i de la
necessitat d'estudiar els problemes que cada cas particu
lar planteja, al traspás dels serveis autonómics. No han
ma,ncat dificultats, evidentment — entré altres, la darre
ra crísi—, peró es va enda:wnt. Pas a pas, el traspás de
serveis va fent-se. Aquests dies hem vist la constitució del
Patronat Universitari, i les disposicions legals necessá
ries per a la implantació del servei autónom, en el seu as
pecte estrictament universitari i en la resta de probleraes
culturals de Catalunya, cada un deis quals és estudiat
amb l'atenció necessária per a fer-lo viable i eficaç.
Quant al servei d'Ordre Püblic, la tramitació del Re
glament ed la Junta de Seguretat ha allargat quelcom la
seva resolució definitiva. De totes maneres — sense que la
necessitat d'apressar el traspás faci catire en transigén
des que després haurien de lamentar-se — són paulatina
ment vençudes, peró en una atmosfera d'absoluta cordia
litat, les diferéncies d'interprétació produides en les deli
beracion1.1de la Comissió encarregada de dictaminar.
Unalte aspecte interessantíssim, el de la Hisena,d i va
serveis, ha estat detingudament estudiat pel mi
ram i, segons les nostres notícies, aquesta ma
na hi será donada solució d'acord a,mb la pro
Comissió Mixta de traspassos.
serveis secundaris van realitzant-se — per
de distribució de contingents de fruites
ense interrupció, i les dificultats són poc a
es. Per part de tots, espec,ialment en el Go
eneralitat de Catalunya i.en la Comissió Mix
quals pesa més directament la labor material
abilitat política deis acords, existeix la- bona
essária per a vbncer els obstacles que es pre
loració de
nistre del
teixa setrn
posta de
D'altre
exemple e
igualment
poc supera
vern de la
ta, sobre el
i la respon
voluntat n
senten.
Tanmateix,a quest moment interessantíssim de la rea
lització de la nostra autonomia té un aspeete que no
volem deixar de remarcar, per la seva importancia en ell
mateix i p,r altres fets de matís polític. Es el següent :
que les dificulta ts de l'actual moment no vénen solament
de l'exterior, on, fins a cert punt, tenen la seva lógica i
podian ésser esperades, sinó que provenen també de l'in
terior, i es produeixen, en una abundancia, lamentable i
rara, dintre de la mateixa, Catalunya. I en proporcions i
violIncia tals que no tenen explicació possible—si es pen
sa que la majoria surten del mateix ámbit catalanista, de
dreta o d'esquerra, que no importa massa en aquest punt
concret — en un país en el qual tot l'esforç polític i cinta
clá hauria de visar sobre un sol objectiu essencial : la rea
lització de l'autonomia.
Sí, és ciar : en primer terme hi ha les dretes, en les
quals és més fort l'imperatiu declasse i d'interés que l'i
deal que ha servit de banedra a llargues anyades d'activi
tat i de propaganda. Hi ha les dretes. amb el seu derro
tisme i la seva batalla implacable. Ja podia comptar-s'hi.
No ha de venir-nos de nou.
Peró és que també hi ha les esquerres, o els que se'n
diuen. Els que arriben a dir-se'n més que els que realment
en són. Aixó és més estrany i més trist. Podien esperar-se
rnoltes coses. El partit que governa Catalunya — clara
expressió de la seva democrácia — podia comptar amb la
guerra de les dretes, ádhuc de les mateixes dretes dites ca
talanistes. Amb el que no podien comptar és amb el fet
que una petita part de la mateixa democrácia catalana
que en altres hores sabé actuar dignament per les reivin
dicacions de Catalunya, fes ara el joc a les dretes a l'ex
clusiu objecte de donar la batalla al partit que ostenta,
pels vots aconseguits a les urnes, l'hegemonia política del
nostre poble i la direcció del Govern de la Generalitat i la
majoria del Parlament.
Tanmat,eix, aquest partit fará la seva via i la seva
obra. La responsabilitat del moment és massa alta perquI
puguin fer-n'hi abdicar derrotismes a ambicions deis que
semblen haver perdut el sentiment d'una Catalunya dig
na i lliure, poc a poc, amb l'aplom necessari perqué l'o
bra tingui la consistbncia i la solidesa que calen, el tras
Os de serveis anirá, fent-se i l'autonomia anirá consoli
dant-se. Fins al punt necessari per tal oue Catalunya si
gui, plenament, dianament, dintre la democrácia repu
blicana, la terra eillibertat que vol ésser, que ha
I
El senyor Llu is Companys
L'entrevista ha tingut lloc
en el domicili particular del se
nyor Companys, a Barcelona.
Arriba diumenge al matí. La
festa al costat deis familiars. El
dilluns al matí l'anar i venir
d'arnics, de correligionaris, d'e
lements oficials que vénen a sa
ludar o a consultar amb el po
lític i amb el ministre. Será tot
el dia així. Després, visites. A
la tarda, si és possible, el mi
nistre arribará fins a Lleida,
amb l'amargura d'haver de pre
sidir l'enterrament d'un arnic
estimat i veneut : Ricard Pala
cín. Demá, encara un dia de
treball intens a Barcelona, i
dimecres caldra embarcar per
assistir a les maniobres de l'es
quadra, en aigües de Mallorca.
* * •
—No tindria cap interés —
ens diu Companys — el que po
dría manifestar-vos respecte a
l'obra a realitzar en el minis
teri. Sóc contrari als anuncis
d'iniciatives projectes. La
meya feina consisteix ara espe
cialment a donar solució als
assumptes que venen presen
.tant-se i a estudiar els projectes
en curs. Vull resoldre, abans
que altra cosa, elS assumptes
corrents al dia. No és possible
que les coses s'eternitzin en els
tramits burocraties. Es una
qüestió de treball intens. El
ministeri té un abast superior
al que el públic pot pensar...
Les lleis de pesca
—Hem llegit, aquests :dies,
que s'havien donar ordres se
veres per tal de impedir la in
fracció de les Deis de pesca
Penso que es una-cosa
que em donará molts disgustos
i que em preocupa seriosament,
peró estic decida a no escoltar
recomanacions de ningú. Els
que infringeixin la llei seran
sancionats. Tal com van avui
les coses, aviat s'hauria acabat
amb la riquesa pesquera, i des
prés serien els rrateixos pesca
dors els que tocarien les conse
qüencies d'una manca absolu
ta de rigor. El problema té un
aspecte de gra ninterés, que és
el de la veda, que no és igual a
tota la República. Per R. O. de
l'any 1910 es va prohibir !'ar
rastre a les costes de la Canta
brica i Galicia en una zona de 6
milles, peró la manca d'ele
ments de vigilancia fa que la
prohibició no sigui respectada.
Per aixó els pescadors sedenta
ris, que empren procediments
primitius, s'han reunit en una
Assemblea,a Bilbao i demanen
no res menys que la supressió
absoluta del procediment de
pesca a•ludit. La demanda és
molt radical, evidentment. A
l'estranger Franea i Angla
terra, per exemple — la veda
és d'una amplada de tres milles.
Aci el que calen són mitjans de
vigilancia i si ni així s'hi poses
remei, veurtem. Jo estic resolt a
acabar-ho. Aquest procediment
de pesca fora de lloc de.strueix
la cria -i mata la riquesa deis
fons.
e! mateiN ei problema
a la Nlediterránia ? •
—Es més complicat. Aquí la
pesca de parelles es fa en em
barcacions de menor tonatge
que al nord. amb motors petits
o a la vela. Pere el seu nombre
és mol: ah i en pocs anys s'ob
serva resgotament progressin
de la rique.sa. El criteri gua s'ha
Dos
seguit és el d'establir vedes
I de cinc mesos, de niaig a setem
bre. ,Tanmateix; támpoc no
compleix maSsa, per raons i
motius diversos, que procuraré
corregir.
Projectes en curs
—Respecte de Kojeetes légis
latius en curs, podeu .dir-nos
res?
—Aviat es podrá discutir la
llei de Recrulament i la de Co
municacions transoceániques.
A la /Id. de Recrutament hi-ha
la innovació, que espero será
ben rebuda, de reduir a quinze
tnesos el servei. L'altra és una
llei de gran importancia per a
l'economía nacional. S'ha de
remeiar en el possible la crisí
de la nostra marína mercant i
I cal reorganitzar urgentment el
' pla de les nost res comunicacions
tranSoceániques. Es un proble
ma* d'extraordinari abaíst. El
projeCite está en el estudi de la
Comissió parlamentaria i penso
que '•aviat estará formalitzat.
Mentrestant, permeteu-me que
no avenci opinions.
---?-Heu vingut per anar a
les maniobres?
—Sí. Penso sortir dimecres
a la nit. Arribaré a Palma de
Mallorca dijons i em trasIladare
al "Dédalo" per presenciar
la revista.
-
I aquests dos dies de per
manencia a Barcelona ?
—Demá- al matí rebré diver
ses Comissions i representa
cions marítimes i a la tarda
realitzarel una visita als tallers
de l'Aeronáutica Naval.
-
Aquests serveis, no han
de passar a la Presidencia ?
—Exacte. La direccció de
tots eLs serveis cPaviació cor
respondrá a la Presidéncia del
Consell de 'Ministres. Se sepa
ren l'Aviació militar de l'Exer
cit i l'aviació naval de la Ma
rina, i es- fonen en una sola
organització que és l'Aeronáu
tica Nacional, que tindra un
sol cap, sota el suprem coman
dament del President.
—S'ha parlat de la creació
d'un ministeri d'Aeronáutica...
—No•hi cree. El que fa falta
és organitzar els serveis el mi
llor possible i amb la menor'
quantitat possible de burocra
cia.
Política
-
I de política. Creieu que
hi haura vacances aviat ?
—Cal reconéixer que unes
vacances són necessáries. Peró
abans cal aprovar la llei d'or
dre públic, la de vagabunds i la
llei electoral. Possiblement fins
últims d'aquest mes no queda
ran enllestides.
—S'observa molta calma. El
ministeri, sembla afermat ?
Companys, aquí, somriu.
Després, comenta :
—Realment ho está. S'han
supera moltes coses. Per?), si
no fos així, ?creieu que jo us
podria dir altra cosa ?. .
Josep Massip
Josep Irla, Director
General d'Industria
'1,11¦11.111~111
Preu : 20 céntima
ELS QUE SE'N VAN
Ricard Palacin, un home
de Lleida
A última hora ens assabentem
que ha estat nomenat Director
General d'Industria, en el mints
teni d'Indústria i Comerc ,se
nyor Josep Irla.
Estem segurs que la noticia del
seu nomenament será ben rebuda
a Catalunya i a tota la República,
prestigi politic i personal del
1 nou Director,
'
}7c.9%••''.!:
L'ha trobat la mort en
plena activitat i en plena
prometença. Va caure ahir,
en la seva estimada terra
lleidatana, vençut per la tu
berculosi, que minava la se
va vida. Ehl ho sabia, amb
aquella freda certitud amb
qué se saben aquestes coses.
Ho sabia, i acceptava el
destí amb el coratge neces
sari, no solament per anar
vivint, per anar caminant,
sinó, encara mes, per afa
nyar-se a viure i per deixar
darrera d'ell una obra d'estímul per al seu ideal polític i
per als seus afanys de justicia humana.
Ricard Palacín, aquest home de la democrácia catala
na que acaba de morir, tenia un riure ample i uns gestos
cordials, d'un optimisme emboirat potser, en alguns mo
ments, per record del pobre destí implacable. Des de la
primera joventut, es Ilança a la política republicana. En
'aquella benemérita «Joventut» de Lleida, al costat de la
figura rectora d'Humbert Torres, i del clarivident entu
siasme malaguanyat d'Alfred Perenya, Ricard Palacín
comengá a ésser una clara prometença, que cristallitzá dia
per dia en la vida política de la comarca, fins a l'hora de
la ruda lluita per la República i, més tard, ja en el nou
régim, en el conjunt de la minoria catalana a les Corts
Constituents. En aquelles hores intenses, tan necessitades
de serenitat i tan fácils al pessimisme i al desconcert, Ri
card Palacín fou alhora impuls entusiasta, optimisme in
subornable,' raó consellera. Entre els bornes de la minoria
catalana que durant la llarga 1 penosa tramitació de l'Es
tata de Catalunya a les Constituents no perderen ni per
un moment la leen el non rgim i en la nova jujstícia civil,
hi havia Ricard Palhcín. Ehl havia lluitat tota la seva vida
per arribar allá, i sabia que la República no podia fallar
en l'hora suprema. Potser per la mateixa raó que no crela
en la seva própia vida, creia en la paraula i en els ideals
deis altres. I quan a Madrid els seus companys diputats
venien de les Comissions o del Saló amb aire de vençutsy
amb gestos de pessimisme i de descoratjament, Palacín,
amb aquells gran braços seus, amb aquella gran rialla'que
partia tata la cara, elladeia, cridaner i convençut :
—Esperen, homes, espereu. Sí, ja ho veig, ja ho sé, aix6
está un xic f...., per?) l'Estatut ens el donaran. No faltaria
més. No veieu que sense l'Estatut de Catalunya la Repú
blica no és viable? Quan Inés s'espatlli tot plegat, més
aviat s'arranjará. No sigueu criatures, aixe• s'arranjará.
No faltava més. Estarlem frescos!
anava rient, amb el seu coratge i la seva fe.
A Pescó, al costat d'Humbert Torres, seguia arnb la
seva rialla. En algun moment, quan parlaven els Royos i
els Maures, el temperarnent apassionat de Palacín saltava
violentament en una interrupció. Certs cornentaris, certs
judicis, certes paraules eren incompatibles amb la passió
de Palacín. I no eren pas paraules diplomátiques les que
sortien aleshores dels seus Ilavis:
S. no sabe lo que se dice, senor Royo!
—1Senor Maura, documéntese S. S. antes de hablar
de cosas que no sabe!
* * *
rAconseguida l'autonomia, Palacín es dedicá inten
sament a la realització d'una política de fons a les seves
comarques lleidatanes. Calla consoliadar tot alió, i eh, pri
mera figura política de Lleida, sota l'ombra preclara de
Torres i el record esperonant de Perenya, s'hi llançava de
ple, sense estalvi d'esforços i de treball. Potser tot plegat
contribuia a trencar la seva salut, treballada per la ma
laltia implacable. Un dia,' ja vençut, calgué pensar en el
repós tranquil de l'alta inuntanya. Per?) ja era tard. Era
tard i ell devia saber-ino, 1 devia acceptar el destí sense
massa escarafalls. S'havia realitzat una obra i un ideal.
Potser l'esdevenidor ja no Inportava massa. Qui sap si,
a soles amb ell mateix, Palacín encara no perdia la seva
rialla quan es convencia d'alió que havia esperat sempre i
que ara ja no tenia remei..:
* *
Ha mort Ricard Palacín, el pobre, el cordial, el mag
ulle, l'optimista Ricard Palaeín. L'amie, el ciutadá, l'ho
norable, l'exernplar Ricard Palaeín. Malaguanyat. Dei
xa una obra feta, una joventut i la prometença de moltes
coses a fer. Els demócrates de Lleida sabran aprofitar el
seu alt exemple ervic i continuar l'obra que deixa comen
çada. No estan de sort els dembcrates de Lleida, que ahir
perdien Perenyki avui se'ls en va Palacín. Peras) els queda
la seva executória. I la figura preclara de Torres. Són su
ficients per a no defallir i per a seguir endavant.
Malaguanyat Ricard Palacín. La democrácia catala
na — que ara posa, sobre el llarg féretre del cadáver, una
corona de comiat i de dolor — sabrá honorar la seva me
mbria amb tots els afectes i amb tots els respectes.
J. M. M.
••¦••¦¦•641/../.1.¦
El procés del 10 d'agost
(Ve de la pág. 12)
—Si, sí; alguna han estat amics
meus quan jo era company d'ar
mes d'ells, peró aixó no vol dir
que jo hag1 de dir una cosa per
altra...
—13é, ?pero per qué creu que
ells van prendre pant en el mo
viment?
—Ah! ?no han dit que es trae
tava d'un moviment de cavallers
d'honor 1 bornes valents? Es de
suposar que aquests senyors as
segut,s ací ho són...
—Bé, ?peró no creu que ana
ven a una manifestació pacifica?
—En aquelles hores? ?I amb ar
mes? ?I pretenent assaltar el mi
nisteri de la Guerra? ?I tenint
acotats els centres oficials? ?I
sabent a quinas hores se re
unten 1 els senyals que havien
de donar? ?I els braeals amb la
creu verda? ?I l'assalt al Palau
de Comunicacions?...
Prou, prou... No es podía pas
fer broma. Ara ja nn podrien pas
dir que anaven a larandraa,aua—ge.—
lat o a posar un telegrama pre
guntant per una cosina malalta
o a passejar l'uniforme perqué no
s'arnés... ?I d'aix0 u feía por al
poble en els vuit anys yergo
nyants de dictadura? Vaja, ens
han enganyat els gegants. Ens
han fet por els papus de l'infan
tesa... Quina pobra i ridícula
gent...!
Arturo Menendez fela una de
claració superba per a la Repú
blica. I el públic entusiasmat re
trobava a l'home del moviment.
I la justicia tornava a ti !. ir se
rietat 1 ordre republicá. ?Per qué
no feien broma ara els advocats?
Per qué? Apa, una mica de fa
cecia. No? Tant que els hi agra
dava! Al públic no hi havia per
fums suaus, ni rastre de Virgi
nia, pero hl havía una cesa im
portantissima: conciencia d'un
deure. El públic havia imposat
a la justicia el 1.s-..slicete que se
11 devia 1 el president podía dir:
—?No queríais al pueblo? Pues
ahí lo tenéis.
1 l'ovació va ésser unánime.
Qué passará?
Mentre la justicia republicana
segueix el procés, el senyor Algo
ra, mobllitzat 1 adulat pels mo
narquics, demana una amnistía
general. Els de la "Son" fan el
mateix. No té res d'estrany. El
nombre d'inconscients és infinit.
Horn recorda l'any 1923. Hom re
corda el cop d'Estat fracassat de
Hitler. Hom recorda el seu pro
cés. El seu empresonament. Si, en
efecte. Ja era a presidi. Escrivia
les seves memóries Pela un Ili
bre sobre l'art gree que ell creu
que és el més important del món
i que fa justificar per a no rebre
a la gent quan no en té ganes.
—Oh, diu ara el secretri, no
s'estranyin. No els pot reb e per
qué es(a fent un llibre sobre l'art
grec...
Ja será alxó. Sí, Hitierl era a
presidi per deu o dotze anys...
Peró els republicans tous d'Ale
manya, els anarquistes, el , comu
nistes—ja ho han pagat r—de
manaven una amnistia. i4ia am
nistia general. En efecte, ls cinc
mesos Hitler era al carrer, pres
tigiat com un heroi. Als nou anys
Hitler és al Poder i no cleixa pas
parlar d'amnistíes... Sí, ara ens
parlen d'amnistíes. La República
ha d'ésser generosa. I no diuen
els que no van ni regraciar el
Govern per l'indult e Sanjurjo.
La República no és que hagi d'és
ser generosa, és que per aquests
indocumentats i per aquests in
conscients, la República ha d'es
ser ximplc.
—La República és prou torta
per a poder ésser eeeerosa...
Aixó és mentida. La Repúblicr
no és torta, com no ho és l'Es
tatut de CatalunYa. com no ho
és la Reforma Agraria. La Repú
blica és feble perqué estat ex
cessivament gederosa es del pri
mer dia cal enrobust« -la. I l'en
robustiment no es 1 pas amb
amnistíes d'aquesta naturalesa.
Les dretes vinga dir que la Re
pública es torta p rqué doni
una amnistia. Man a esquerra
és tan ximple que y nen a dír:
—Home, si fins les retes reco
neixen que tenim un égim fort...
Clar, parqué doni una arn
nistia. I després a ornhatre la
República. Després aprofitar
se de la llibertat de Premsa 1 de
la democracia per a combatre-la.
Qua n hom llegeix a la "Soli" que
ara estem pitjor que quan la Dic
tadura, caldria preguntar-li si
quan hi havia la Dictadura po
dia sortir al carrer. 1 si podía dir
iotas les inexactituds que diu.
Amnistia? Per qué? Per qui? Si
el Govern és fan feble que dóna
una amnistia, la República s'ha
acabat. No, senyor Azaria, no.
Aquest no és el tracte. Estamos
en pie de guerra. La República se
hará respetar. Si ellos derriban
la silla, nosotros derribaremos la
mesa...
Aixó és el que vol la gent del
14 d'abril de 1931, la gent aquesta
que fent un sacrifici s'ha llevat a
les cinc o a les sis del matí per a
arribar al Palau de Justicia de
Madrid i presenciar la vista deis
fets del 10 d'agost per a evitar
que la reacció, l'aristocrácia i la
prostitució perfumada entrés a
la Sala del Superm a befar i es
carnir la justicia republicana...
Amnistia? ?Per a perdre la Re
pública? De cap de les mane
res...! Recordeu els set anys de
Dictadura 1 aquells empresona
ments sinistres 1 sense data...
TRBU '
TPBU
EL DEWUM
DELICIOJ
QUE MAI NO -
AC,ADA.
D' EVAPORAR-JE
E XTrUIC TE/ • LO CIO N/ • COLON IEf • PCILVORI
JI
2
? Qui va inaugurar la terrible
moda de fer vaga d'alimenta
ció ? Qui va ésser el primer per
sonatge que, en temps reculats,
ya dir amb aires de protesta o
de ranceltria : '4Em deixaré mo
rir
Eselbable que ens cáldria
anaaulbaklftiamuht/ per trobar el
primer home queekl'una manera
reflexiva i deliberada, va prac
ticar.,11aJmewa de la fam. La
nieva memória només arriba a
albirar la figura d'aquella dama
catalana, de nom Margarida,
rnuller del comte de Casta-.
Rosselló, i estimada del troba
dor Guillem de Cabestany. ? No
en recordeu la história? El lilart va assabentar-se deis amors
de la seva muller, terriblement i
indignat va fer assassinar l'a
irnant i entre els menjars d'un
dinar va fpr servir a la ,seva
h-nuller el cor de l'infortunat tro
bador. Quan ella, sense saber
ho, va haver tastat la trágica
menja, el marit, amb punyent
sarcasrne Ii ho va descobrir,
tot demanant-li si Ii havia
agradat aquell bocí. Aleshores
ella -va respondre : Tant m'ha
plagia aquest, que us ben juro
que no en tastaré cap més".
Heus ací una solemne decla
ració de vaga de la fam.
El comte enganyat, perb, no
¦IiMmmg.1•0
la rambla 3 Pinol de 1923
Corriemitarei
Tothom fa la vaga de la farn
va tenir prou paciencia i, en
sentir les-paraules de l'adúltera,
va prendre l'espasa i va avan
çar contra ella, que va pzeferír
Ilanear-se daltabaix del baleó
ans que no esperar-lo.
De tota manera, el propOsit
de dejunar és ben explícit en
aquest exemple. Els especialis
tes asseguren, no obstant, cede,
la mateixa história és atribuida
en altres paisos a d'altres per
sonatges, fent sospitar, tot pie
gat, que es tracta d'un seguit
de faules derivades d'una con
talla oriental.
Si abandonen' la história an
tiga i venim a la história mo
derna, topem tot seguit amb
l'exemple impressionant de l'al
calde de Cork, l'heroi irlan
des que es va deixar morir de
fam, mentre els seus correligio
rtaris pregaven en veu alta al
voltant-de la preso. D'aleshores
ença, els dejunis de protesta,
les abstinencies de rebellió,
s'han multiplicat qui sap-lo. I,
com ocorre amb totes les Coses,
en multiplicar-se han perdut
(Trandesa i sie-nificació. ?D
? L'han perduda nomésperqué
Ilur nombre ha distret la nostra
atenció?
No. Potser al costa( d'aquest
fenomen purament numeric,
simplement mecánic, hi ha d'al
tres circumstáncies que ens
obliguen a mirar amb menys
interés i fins amb menys respec
te a les freqüents declaracions
de vaga de la fam que ocorren
a les presons. En primer 'loe, .
els motius d'aquestes declara- •
cions no volen tenir la claredat
la grandesa que tenia la de
claracióde l'alcalde de Cork. El
fanatisme que indubtablement
sostenia l'heroica decisió d'a
quest personatge, excldia la
idea de maniobra ode truc que,
en canvi, esdevé present en
elscasos conternporanis. Mac
Sweeney — ? no es deja així
el celebre alcalde ? — realitzava
un sacrifici, una oblació que
no cercava cap efecte immediat
de carácter personal. En canvi,
els dejunants que apareixen dia
per altre a les presons de la
República, revelen de seguida
els objectius concrets, imme
diatíssims, que persegueixen
No pretenen rubricar amb sang
una fe infrangible ; pretenen
donar pretext a una agressió
contra la policia. a una mani
festació tumultuosa, a una vaga
revolucionaria. La prova és que
per CARLES SOLDEV1LA
si Ilur dejuni no cuita a pro
duir aquests efectes, els deju
nants soleo plegar i tornen a
atipar-se en la mesura que els
permeten llurs recursos.
Em temo que l'abús d'aquests
dejunis político-socials els lle
vará aviat tota l'eficacia. Han
degenerat en una mena de pe
tit "chantage" que ja no im
pressiona ningú. "A la presó
de Saragossa hi ha cinc anar
quistes que han declarat la
vaga de la fam"... La gent ja
sap que la broma no durará
gaire i murmura : "Que els
provi". "A la preso de Madrid,
quatre reclosos s'han negat a
menjar el ranxo per protestar
contra llur procesament". El
públic confia amb raó que llur
vocació per l'abstinencia no
durará gaire i es prepara per a
llegir un parell de dies des
prés la nova que ja tornen a
alimentar-se amb normalitat,
D'altra banda, sempre és
xocant que personatges poc
sentimentals que posen bombes
a les botigues, als magatzems
o a les obres, sense preocupar
se gens de les víctimes inno
cents que poden produir, des
prés es refiin tan feixugarnent
de la bondat del públie en ge
neral.
Anatole France, en un mo
ment d'escepticisme agut o qui
sap si en reacció a algun excés
del fanatisme blanc, negre o
roig, va escriure una frase que
ha escandalitzat molts comen
taristes. Deja, si fa no fa : "Hi
ha tina certa impertinencia a
sacrificar-se per una idea".
Naturalment, aquesta frase
implica una terrible censura
envers tota mena de mártirs
per tant, sembla predicar un
vmil,ena,
un
optimisme descarat.
No : Anatole France no fou
just, ni humá, quan ea emetre
el seu estirabot. Qualsevol que
sigui el judici que ens mereixi
un home, des del moment que
el veiem dotat de la- força su
ficient per a immolar-se en ares
idea,
respecte per
erpeaixrt alguna
nostra.
idea
quese p
tanta
que la
vehemencia, no s'ho val, que
és una idea estúpida o una
utopia ridícula, pero no po
drem negar-li l'homenatge de_
gut a les voluntats heroiques.
Ara bé : aquesta turba de ga
lifardeus que barregen els de
signis del bretol amb la pan
tomima de l'heroi autentic i
sense mácula, no poden pre
tendre que els tractem de la
mateixa manera. Llurs dejunis
no tenen res a veure amb els
de Gandhi, ni amb els de l'al
calde de Cork, ni amb els de
Jesucrist, ni amb els de Buda.
Més aviat fan pensar en els
falsos dejunis d'aquests Fa..
quirs d'exportació que explo
ten la credulitat del públic.
Panorama internacional
La querella socialista
La Secció Francesa de la Interna
cional Obrera (partit S. F. I. 0.)
sofreiX, ja fa.uns quants any& una
crisi interior que e/ gran talent deis
seus directora no ha aconseguit ate
nuar:. .és dé temer que no la t'ara
desaparéixd Ftampoc el Congrés Na
cional que.obrirá les seves portes el
14 de »Uní, ivinent.
La querella té »tic entre 'partid
pacionistes" -aantiparticipacionis
tes". Els uns, acabdillats per Pierre
Renaudel, es proclamen els defen
sors i mantenedors del "jauresisme"
perfecte 1 afirmen com un deure del
socialisme collaborar amb el partita
burgeSoS: que térierl mía filiació d'es
querra,, corn L partit radical-socia
lista. Per tal ee.-barrar el pas al fel
xisme i líales reaccions deis grups rie
conservaçió social. la fracció partl••
cipacionista declara que és' un deure
deis militants acceptar la participa
ció al govern 1 assumir • issi la res
ponsabilitat del Poder. La fracció
Renaudel-Marquet ---• aquest darre,r
alcalde socialispa de Bordeus
compta amb una -±fiajorla parlamen
taria, 1 per prinitera:vegada, després
de la famosa °seise» de Tours en
1920, quan el grup bolxevista es féu
independent, la •dlAciplina ha fallat;
a desgrat de le& abjuracions del
"leader", de tothom respectat, Léon
Blum, la majoria del grup ha votat
amb el~91211111notiu de la d1s
cussi4 del preappost de 1933. Aixb
ja fou zninençament de partid
pació; pktik sdcialistes no yo
taven metsalamessupost, considerant
se exclosos de tota tasca financera
d'indole bu-ríase I oposant-s'hi en
nom 'de - la doctrina marxista. Tal
manca de disciplina motiva la dimis
sió del president del grup parlamen
tan. Léon Blum, i del secretan, Vin
cent D'aleshores enea., 1 a
desgritt .d'haver trobat una fórmula
que va. permatre ala dos caps del
partW de retirar llurs dimisslons, el
coi-darte no ha fet més que empit jorani
Léon Bluin—Vineent Auriol 1 Paul
Faure representen eta "antiparticio
nistes",- 1; ca} tenen majoria
en eltiMmiró catan en minoria
en el 4 up parlamentan. Per aquesta
raó, J d'enea del Congrés d'Avinyó.
els campions d'aquesta tendencia es
consi4eren prou torta per a ame
nacarstls representants de la fracció
Renaudel amb severes sancions, que
arribaran, segurament, fins a l'ex
clusió del partit.
Per& el confliete, que ara apareix
duna faisó evident; venia ineubant
se des de 1920, l'any del Congrés de
Tour& .En aquella epoca el partit va
rebre 'una forte sotragada amb la
separació deis elements d'extrema
esquerra, que constittüren el partit
comunista. Els de la Segona Inter
nacional es quedaren sense peribdic
—"L'Hurnanite" — i una gran part
deis militants obrers els abandon4
per tal d'engrossir les rengleres deis
de la • Tercera Internacional. Calla
refer els quadres del partit, activar
la propaganda 1 arxecar l'esperít deis
fidels a la doctrina de Jaurés, ut1-
litzat pels uns i els altres, pels so
cialistes 1 els comunistes. com a
apóstol indiscutible i índiscutit.
Aquest miracle fou realitzat per un
home d'una habilitat admirable
-Léon Blum—, el qual, durant al
guns anys, ha aconseguit dotar el
partit de la forea de que disposava
antanty, mentre que la fracció comu
nista ha anat perdent a poc a poc
impertáncia i influencia damunt les
massee. Léon Blum 11 ha restituit
també un periódic, "Le Populaíre",
i ha aconseguit que el grup parla
mentar.' compti amb 102 represen
tants. Tot aixó, repetim-ho, a foro
d'enginy i d'habintat política.
?Quina ha estat la táctica de
Léon Blum, director de la política
socia114Ita a Franca des de 1920?
Aque&ta táctica pot resumir-se de la
manea següent: "aliança electoral
1 sosMiiment a eclipsis". D'ericé de
l'oposieló al Bloc Nacional, abans de
les eleFcions de 1924, i del famós
Cártel d'esquerres. els socialistes
anaren a la nula electoral units sis
radictilkesbétkiiilláLiNea obstant, una,
vegada al Parlament, aquesta unió
no s'ha manifestat amb la mateixa
(Del nostre corresponsal a París)
força que davEmt del pais. De tal
manera. que Léon Blum ha arribat
a ésser una especie creminencla
grisa", canal de sostenir 1 d'ensorrar
Governs. L'opinió ha demanat en
molts moments la participació deis
sociallstes a les responsabilitats 80-
vernatnentals, considerant que aquest
joc de crítica exterior' al Perder eje
purament negatiu 1 esterilitzava teta
la tasca parlamentaria. Aquesta opi
nió ha anat obrint-se cansí dintre
el partit mateix i s'ha manifestat
pel conflicte actual.
No obstant, als medis parlainen
taris francesos s'assenyala com a l'ar
tífex d'aquest manifest desacord
l'actual president del Consell de mi
nistres, senyor Daladier. Amb -una
gran habilitat, el senyor Daladler
oferl als socialistes un cert• nombre
de carteres. en ocasió de la formació
del seu .ministeri. acceptant i
aquesta bu la seva ha,bilitat les
mínimes quéel grup so
sialista havia exigit. En el darrer
moment fou el grup socialista aui
no acceptá la collaboració ministe
rial, i d'aleshores enea el desaeord
entre participacionistes1 autipartlei
:pacionistes es féu violent.
Es evident que revolucíó de la po
lítica internacional ha tingut una
repercussió en l'agudització d'aquest
conflicte, que amenaça amb una di
visió en el si del partir. La crisi de
la S. de N., el fracás de la Social
Democracia alemanya, la presa del
Poder per Hitler, són :ares tants
arguments que invoquen els adeptas
de la participado per tal de donar
un carácter nacional «a la seva doc
trli.la'»Oretot, pe a votar els ere
ente igitifa,rs . n,e9e4satla per a ja de
fftealatauttionaL:Le •finaició. 'contraria
ha estat defensada per Léon Blurn,
la famosa tesi del qual — desarma
ment integral — ha estat oposada a
la ben coneguda de l'ex-president
Herriot, 1 adoptada per tots els re
presentants de Franea, tant a la
S. de N., com. a la Conferencia del
Desarmament: arbitratge, seguretat,
desarmament.
Pierre Renarldel 11a sostingut la
seva tesi en el peribdic que dirigeix
des de fa molts anys, "La Vie So
cialiste", puix que la direcció de "Le
Populaire" ha cre•dit que una expo
sició de la tend-ncia participacio
nista, feta en el per.ódic del partit
i abans del Congrés del 14 de juliol,
era inadmissible. Heus ad, dones,
l'escissió realitzad-( de fet, si no de
forma.
L'activitat és, oncs, considerable
a les Federacion: que han de pre
parar-se per tal ch. presentar al Con
gres -una •serie de resolucions que
serveixin com base de discussió.
I la dificultat eamenca aquí. La Co
missió de resoli cions de la Federa
wizn
3 1N/EPARABLE
Coiónia
La gracluació
alcohólica d
A1G U A
COLONIA
"VAR ON
DANDY" les
essencies purís
simes i nafurals
que conté, junf
am6 el seu per
fum varonívol,
la fan impres
"tiricia:Je en e
hany, per fric
cions i massaf
ges cle home
modem,
o
•
;Pta.
„assal
*I
ij•• apeiIo. Una de les grácies d'un home és
anar sempre 'Den penfinaf am6
FIJAPELO "VARON DANDY". Fixa i abrillanta
el ca6e11 sense engrassar-lo.
oció
Un home que
es perfumi com
una dona és
sempre mal vis'
i critica,. Si es
perfuma ami,
el seu perfum
caracferísfic, el
de la LOCIÓ
,'VARON
DANDY", es
campa arreu la
simpafiai afrac
fiu d'un home
inferessanf.
ELS 3 AMICS INSEPARABLES DE L'HOME
PERFUMERÍA"PARE RA" BADALONA
I ció del Sena es reuni el cija 27 amo
l'objecte de votar una moció dema
nant la destitució de Compare Morel
(de la fracció participacionista) com
a director-administrador de "Le Po
pulaire". El senyor Renaudel ha risa
nifestat que aquest acta constitueix
una violencia contra la minoría del
partit, i ha afirmat una vegada Inés
que "tota voluntat de sanció és una
voluntat d'escissió".
Per altra banda, després de la pre
sentació d'un cert nombre de mo
cions redactades per Paul Paure,
Sévérac i Vincent Auriol, el senyor
Renaudel n'ha publicat una altra, a
"La Vie Socialiste", resultat duna
votació del seu grup, moció que ha
estat designada amb el qualificatiu
de "salvaguarda". Aquesta moció tin
dria per objecte, l'aplicació d'un rné
tode práctle per a arribar a la re
dacció d'un text que resumís les tres
tendéncies del partit. No obstant,
sembla impossible que pugui esta
blir-se un acord respecte a punta tan
importants corn la unitat obrera, la
presa del poder í la defensa na
cional.
S'anuncien, dones, greus esdeveni
menta que donaran segurament un
calre nou a la marxa de la política
francesa. Els radicalts-socialistes aliar
guen els braços als membres de la
fracció Renaudel — 86 parlamenta
ris, entre diputata 1 senadors — qua
lificant-los de "radicals que s'igno
ren". Per aura part, el grup Leen
Blum-Paul Faure es veurá, almenys
al Parlament, minvat d'un gran
nombre de representants, i haura
d'acudir al país per tal de refer els
seus efectíus parlamentaris.
?Significa aixó una desfeta del
aocialisme? Fins ara França és
lainic país d'Europa on els socialis
tas no han participat al Poder.
L'exemple del que ha esdevingut a
Alemanya 1 a Anglaterra havia clic
tat, sena chibte, a Léon Blum la unía
de conducta seguida fins aquí per
la S. F. I. 0.
De tetes maneres, si l'escissió es
produeix al Congrés de París, no es
podrá dir que el partit socialista
penal col-laborar amb la burges1a,
ja que aquesta escissió és la manl
festació del criteri contrari. No és,
doncs, solament el part1t comunista
el que, segons l'expressió consagra
da, tramet, "carreta darrera carreta",
a la "guillotina" els que no són con
siderats com a "purs" mantenedors
de la doctrina marxista. El senyor
Blum, gran inquisidor general de la
S. F. I. 0., es proposa, ajudat pels
seus fidels, excomunicar els "jaure
sistes", els quals, si participen a les
responsabilltats governamentals, no
portaran la representació del partit.
Com a comentani afegirem que les
dues tendéncies són prova d'una
gran habilltat, des del punt de vista
de la política general francesa 1 in
dependentment de tota consideració
doctrinal. Cal que les masses seguei
xin fidels al partit socialista, que té
una organització 1 que serveix de
crítica eficaç a l'obra governamental,
1 per aura part ala esdevenimenta
exteriors palesen fina a quin punt
és impossible actualment a París de
renunciar a la defensa nacional,
greument amenacada. Cal només
assenyalar el canvi d'opinló que du
rant aquests darrers temps s'ha rea
litzat en certs medis anglesos 1 so
bretot entre els partidaris del senyor
Churchill, en els quals es considera
que després del fracas de la Confe
rencia del Desarmament 1 de la crisi
que travessa la S. de N., el millor
defensor de la pau és l'esteren fran
cés, unit a l'exércit polonés. ~esta,
afirmació es descoratjadora per a
tota aquella que han posat nur fe en
els métodes de concórdia 1 de c,olla
boració entre els nobles.
Davant aquest estat de coses es
•impossible no sentir una gran espe
rança quan es considera imparcial
ment la marxa de la política espa
nyola, que augura per al nostre país
una era de tranquillitat de la qual
?lomea eh l podrá gaudir, potser d'ad
a pees anys, junt a una Europa agi
tada per la furia de la follia collec
tiva.
JOAQUIM DE LUNA
Paria, 30 Jurtsy.
e,
it
1
juliol de 1933 la rambla
El greu problema de la immigració
Cata1a.i en .Jí¦
e,,,* Ab'
terra estranya
4•11~~1~~11IIIIII~il
La crisi de treball Factors que l'agreuge
públic i la qüestió social :-: Arriba gent nova
inajornable Les cases barates deis
La crisi de treball existent a
Catalunya, tot i ésser proporcio
nalnlent rnolt inferior a la de
qu,alsevol altre país, representa el
problema més greu que tenen
plantejat els poders públics de
casa nostra. S'ha llençat una xi
fra. Hom assegura, potser sense
altres dades que les informacions
de la Borsa del Treball de la Ge
neralitat, que només a Barcelona
hi han píes de 30,000 obrers sense
feina. Un 90 per cent d'aquests
sense feina no són catalans. El 10
per cent de catalans que puguin
haver-hi sense feina són victi
mes de la irrupció de má d'obra
forastera. La qual cosa vol dir que
solucionat el problema de la im
migrado, no fi hauria a Cata
lunya ni ombra de problema d'a
tur forçós.
Peró aquests no catalans que
han vingut a amargar-nos la vi
da ,atrets per aquell mirallet de
moda a Múrcia i a Almeria, se
gong el qual és millor no tenir
lema a Barcelona que treballar al
seu país, no en tenen prou de
constituir el primer factor de tots
els problemes que té plantejats
Catalunya. No en tenen prou per
qué van engroixint llurs efectius
d'im-migratt d'una manera alar
mant. La Sisínpré visita del senyor
Prieto a Barcelona per canviar
impressions respecte deis enlla
ços ferroviaris, s'ha convertit en
un nou article de propaganda per
omplir més cotxades de famílies
d'Almería i de Múrcia cap a casa
nostra.
No cal pas que els serveis de
turisme de la Generalitat o l'A
tracció de Forasters s'escarrassin
gaire Venen sois, o en autómni
bus directes, en trens mixtos i
en vaixells. Ningú no els posa cap
trava, ni els sotmet a cap control.
En arribar a Barcelona se'n van
a Hospitalet, a can Tunis, a Hor
ta o a.Pekin; on tots troben tanta
parentela com volen. El día que
la G_eneralitat faci trincar un pa
rell de duros autonómics, se'ns
menjaran de viu en viu...
Es evident, donas, que d'aques
ta manera no hi haurá mai so
lució possible per al problema de
l'atur forçós i, com a conseqüen
cia lógica."restaran sense resol
dre la major part de qüestions
socials i d'ordre públic que capfi
quen seriosament les autoritats
catalanes. D'aquesta manera els
trenta mil sense lema es con
vertiran en seixanta o cent mil i
aviat no hi hauran enllaços fer
roviaris, ni F'ort Franc ni obres
publiques que hi valguin. Cata
lunya anirá recollint els sense
lema de tota Espanya i pagará
el.s plats trencats de les males
collités a Andalusia i a Murcia.
Tindret sempre una massa exci
table a merce deis extremismes.
que no' U permetran ni una es
tona de pau social 1 de tranquil•í
tat pública.
El nacionalisme catalet, la flo
ració del qual es manifestet d'una
manera lírica i sentimental, pas
sa una temporada d'apagament i
de crisi. Peró pel camí que anem
tot fa preveure que qualsevol cija
es deixondiret violentament en de
fensa del pa. L'instint de conser
vació l'obligaret a dreçar-se amb
energia. El fet económic conver
tirá el nacionalisme lirio en una
torea temible i perillosa. Els ca
talans reaccionaran contra la in
vasió, no per protestar románti
cament en nom d'un pairalisme
de Jocs Florals, sinó per no mo
rir-se de gana.
A cap regio d'Espanya no hi
han colónies de catalans, cases
barates envaides pels catalans,
barraques deis catalans, conflic
tes suscitats pels catalans. La
gent de casa nostra no sol anar
a crear conflictes a ningú. Es
aventurera i marxa sempre mar
ella o Pireneus enllá, sobre segur.
I molts deis que marxen ho fan
encara pel malestar que els han
creat els de fora, arribant a fer
los impossible la subsistencia a
la casa llur.
No som xovinistes, ni orgullo
sos, ni tirans, ni menja-forasters,
n•ivmaaqiiuesnllo ecnrist hdae vgiunegrurta adlse lllaes
loventutssidralistes contra la po
bra Espanya quan no es tracta
va de _res yes que d'atacar la mo
narquia çls seus suports unita
rista i centralista. Peró hem co
mençat a:reflexionar que de poc
ens seMrTa l'autonomia, si amb
la petita.lfibertat que representa
casa nostira. Dones bé. Un noran
ta vuit per cent d'habitants d'a
questes ces no són Catalans.
Ailó, és ciar, no constitueix cap
novetat. PerO tanmateix és sen
sible que aques,tes famílies immi
grades que ;roben casa práctica
ment franca, car no paguen llo
guer, que han. vingut a Catalunya
sense que npsaltres els cridéssim,
que gaudeixen deis serveis muni
cipals mantinguts amb els im
,
Sorprenem el carrer número 4 en plena -eufória comercial...
se'ns lliura cruelment a mercé de
totes les ,-,onades immigratories.
Hem arribukg constatar que si no,
es tanqueullo quan menys no es
regulen, les• comportes de la fo
rasterapla,.-morirem ofegats per
l'allau. Una, autonomia sense fa
cultats absolutas en materia so- t
cial, d'ordre públic i explícita
ment en: qüestions d'immigració
interior i exterior, és l'anécdota
vivent d'aquella familia pagesa
que baixaa passar vuit dies a ,
Barcelona bnatrimoni, cinc filial
i dos nebots) i que, per tot pre- •
sent i tot auxili a la familia bar
celonina que carregará amb el
mort, els porten una gallina _coi
xa. L'autonomia és la gallina
coixa que no arribará ni. a. les
dents deis propis forasters que
vindran a devorar-la.
S'ha dit quaranta mil vegades'
en articles, en conferencies, en
campanyes -cliverses. Se n'ha par
lat al Parlament de Catalunya.
Pero no s'iza fet res. No es fa res.
Tenim quaranta diputats a les
Corts espanyoles i vuitanta re
presentants al Parlament catalet_
Tenim un govern autónom en
perfeeta harmonia amb la Re
pública. Governem a casa nostra
i governe1n a Espanya, ?No seria
hora de no parlar-ne més i de
fer-ho de seguida? ?De no deixar,
passar denla sense resoldre aquest
problema urgent, apremiant, in
ajornable Més « que els enllaços
ferroviaris, abans que el traspas
d'ordre públic, abans que el tras
pea de la justicia, abans que tots
els traspassos haguts i per haver,
Catalunya, si vol salvar-se i vol
constituir-se en veritable fort de
la República, ha de resoldre
aquest problema de la immigra
ció.
Aquest incident, peró, ens ha
cohibit. Els homes ens miraven
de reüll. Semblávem mas intrusos,
uns malfactors. Ens anaven se
guint 1 ens espiaven tots els pas
sos i totes les mirades.
Aleshores, al bell mig del car
rer, s'ha prodult un esdeveni
ment sensacional. Rifaven un
quadro "de la revolución social".
Era una mena de litografia Ilam
pant del "comunismo libertario".
Aquest fet ens ha fet adonar mi
Hor de l'ambient d'ordre que es
respira a la població i deis nom
brosos pasquins de la F. A. I. in
vitant els "obreros a no votar".
El carrer central de la barria
da acaba amb una placeta a cada
extrem. A l'extrem superior hi ha
un grup escolar nou de trinca on
reben instrucció cinccentes cria
tures de Murcia i d'Almeria. Es
un edifici amb. deu alasses es
paioses i assolellades, amb mate
' rral—inodern, laVaiabs, -clutxes
grans patis d'esbarjo.
—?No están satisfechos de este
grupo escolar?—hem preguntat a
un home que vigilava la nostra
inspeccia.
IfocO'—en,s liaça Sobran
masdie Mil criatureque, no pue
rIF den
un que escoltava h conversa
ha alegít:•-,
—Y más- de trescien,os chicos
que hace tres meses z an por la
calle por lo de las graiulaciones
de los ojos. Dicen que los van a
curar en un Dispensario, pero en
toavía esperamos que empiecen.
Tothom parla arnb fá -tic i amb
malhumor.
elmleguéssir quartos.
El !grina, escolar, sí, está .bé; pot
paél,:.T'Quan a Barcelona
hi ha vint-P-cinc mil infants ca
talans elite esperen torn per en•-•
trar-hi.
pos 11,5,11
4:941,1;tarzle
ia cartékh~- ViaosPitalittwtasq4P3
aquestrt ala 'ha ,.prtsta,11.100matii«,
pzroblesna pravercitala
conflictes a -Cada instantlr
La manca de control 1 la in
' existanc4a d'ordre públic ben or
ganitzatá fan que es barregin en
tre els treballadors forasters els
pitjará ferments anarquitzants de
tot arrett, els quals troben en
staquests- nuclis de cases barates
un rriéeli excellent i una segure
tat berSohal absoluta. Hem dit
fernients 'anarquitzants i hem ti
rat eurt, perqué el cert és que
tariabé es refugien en aquests
forts de .1a periferia barcelonina
indesitjables que es dis-•
fressen d'anarqUistes per gaudir
de/s imiliensos beneficis del pa
racaigudes de carácter social, pe
Clln en realitat sOn purament
i simplement uns vulgars malfac
tors. .
' Aquest matí hem anat, en pla
de oaSeig, al Grup de Cases Ba
ratel atle' Can Timis, anomenat
Ferrer Guardia. L'hern sorprés
'en- plena euforia dominical. El
carrer numero 4, que fa de car
rer Major, estava convertit en
una fira, animadíssima. Tots els
aienedors, ambulants de Barcelo
: - natenien llurs mercaderies a ter
siatá una manta o un parell
de diaris, i invitaven les dones
-a la coMpra. Es el mercat de les
rifes. Els venedors rifen, les do
nes rifen, la quitxalla rifa.
compra unas tiras? —
m'ha preguntat una murciana
bruna i plena allargant-me una
ma ámb un plec de números.
-.1-?Qué rifa usted?—li he de
manat,
—Cinco duros. Ande, que le
van a salir.
No m'he decidit. Quatre passes
més amunt rifaven un pollastre.
Dos metres més avall cinc duros
més. Un venedor de roba rifava
tres Metres de seda. Mentre el
fotógrai i un servidor badávem
admirata sorpresos davant
follia de rifes a la busca
1 captura d'un clisé periodístic,
se'ns han atansat un parell de
ciutadans ferrenys i malcarats
i ens preguntat amb cara
de .p- ámics:
•-•?,(214é vienen ustedes a hacer
con ese; chisme de retratar?
En 'Cases, sense perdre la se
renitat, els ha contestat:
—Venimos a rifarlo.
Aixó els ha tallat en sec.
* * *
A Barcelona existeixen uns
grups de Cases Barates que féu
la Dictadura per als obrers de
taci les seves compres o
Grité Escoda Yirabet. S.L. A
ÉroLrlf Posulle
NS
0-e R
istufferia;obieirles
l'el- a reovw
El tracoma!' Ah, cafissim' Sen
tis. Com fruirieu n aquest
barri! Com és urgent, realment,
que s'envii un Lequip ?.é metges 1
practicants que guareixi aquella
ge t 1 sobretot aquella quitxalla
b els ullets menuts i llagrimo
sp . Una altra joia inapreciable de
ría iimmigració wise control. Un
• alttre present dItAllau forastera
tju ens cornlJJI
—Esto estet nzuy ma de comu
nicaciones. Sólo hay un autobús
que va a la Plaza Espance ylque
lleva 20 céntimos.
Ens ho diu una cartagenera re
vinguda i verrhella de galtesque
també rifa a ett,c1nes perdudes.
Després afegeix:'- •
'
—Y sólo hasta las 9 de la no
che. Si se viene después hay que
venir a pie o en tasi. Eso cuan
do quieren venir, porque hay mu
chos tasis que no quieren vemr.
Nosaltres fem el pa.gés 1 pre
guntem sorpresos:
—?Y por qué? Esta sí que es
buena.
—Por lo de los atracos a los
chóferes. Sólo por esto.
Resulta que la carretera del
Port, per les immediacions de Can
Tunis, no és un lloc gaire grat
als taxistes. Es possible que tin
guin raó. "Por lo de los atra
cos". Per res més que per aixó.
Quina gent aquests taxistes. Quin
poc humanitarisme. Com si els
atracadors no tinguessin dret a
la vida. Com si els atracadors de
la carretera del Port no fossin de
carn i ossos com els que•liquiden
estancs, rellotgeries i tendes de
mobles a les onze del matí 1 en
pie Barcelona...
Nosaltres trobem que realment
tots els grups de Cases Barates
estan massa isolats, pero també
trobem que llurs propis habitants
són els que menys treballen per
aconseguir que la ciutat s'interes
si per ells. Els elements dignes 1
honorables d'aquests grups, que
existeixen, afortunadament, hau
rien de plantejar el problema de
la incompatibilitat amb els ele
ments que els deshonoren. La de
puració ha de començar així. A
instancia d'ells mateixos. Quan
aquests nuclis no siguin cataus de
gent indesitjable, refugi d'anar
quistes i focus d'elements dissol
vents, s'haurá aconseguit el más
important perqué les Corpora
cions publiques acullin totes les
demandes favorablement. Men
trestant cal protegir, aixo sí, la
seguretat dels bons, amb més zel
del que es fa fins ara. Manca un
servei permanent nombrós i efi
cient, d'ordre públic. Dues pare
lles de la guardia civii no són res,
P r
no poden ter res. Un dia que
anessin mal dades se les cruspi
rien com un "entremés". No en
tindrien ni per començar.
* * *
—Hay mucha crisis, ?sabe us
ted? No se trabaja, ?sabe us
ted? En toda la barriada no hay
más que diez o doce hombres que
trabajen, ?sabe usted? Por eso las
n L'ordre
Depuració
altres
DONPNEC DE BELLMUNT
bres peons í paletes i que man
tenen els pobres peons i paletes,
resulta que els pobres peons i pa
letes no treballen ni guanyen jor
nal. EI más trist de tot aixo, tan
mateix, és que la gran majoria
de peons i paletes són vaguistes
per força!
•
Es un altre obsequl de la im
migració. Els catalans, abans que
l'organització social de Catalu
nya estigués en mans de Murcia
Uns infants preciosos juguen a la font, davant mateix del Grup Escolar...
mujeres ayudamos trabajando en
fábricas o haciendo faenas y ri
fando, ?sabe usted?
Es una dona, _vena prematura,
carregada de tuis. D'Almeria. Li
he comprat uns números que pot
ser hauran sortit. Si han sortit,
els cinc duros quedaran per a la
banca almeriense.
—?Qué clase de,trabajOs hacen
los hombres de 'la barriada?—li
preguntem en' perfecte castellá.
—Pues peones, "paletas", mo
zos, adoquineros, Y con eso de la
huelga de la construcción...
Es ciar. Aixó de la vaga de la
cernstrucció deis pobres peons i
paletes, que han plantejat els po
i d'Almeria, quan, en ús del seu
perfecte dret, plantejaven una
vaga, sabien escollir el moment
oportú per ter-ho. Comptaven
amb reserves per aguantar i te
nien la seguretat de guanyar,
sense recorrer a bombos, atemp
tats i sabotatges. Ara, una força
invisible i misteriosa que parla
en castellá ordena una vaga en
moments de crisi general, quan
e: capital trontolla. els patrons
han de fer logaritmes Der -agar
setmanades i quan poden treba
llar és una mena de favor ce
Caixes cabaIs PIBERNAT-Parlament, 9
lestial... L'autonomía de Catalu
nya, sense l'autonomia social de
l'obrer catala, será una autono
Mia buida de contingut. I sino,
al temps.
—Y COMO si no lo pasáramos
bastante mal, cada semana llega
gente nueva...
—?Familia de ustedes? —pre
guntem.
—Sí. Todos tienen un pariente
u otro. Las cosas están tan mal
por allá...
Es el que délem abans. Com
que les coses estan tan malament
a Cartagena í a Albacete 1 a
Murcia i a Almeria, la gent ve
a Barcelona, on hi ha teína per
a tothom. Feina per viure, s'en
tén, 1 teína per trobar treball.
"Cada semana llega gente
nueva".
Barcelona és la terra promesa.
-La gran elida de totes les terres
miserioses d'Espanya. Catalunya
.paga els plats-trencats-de tetes
les pedregades andaluses 1 de to
tes les males collites de les hor
tes murcianes.
Quan hem sortit ens ha seguit
una guardia de quitxalla a la
qual hem obseouiat amb cara
-mels. El mercat començava a ple
gar. Pels portals s'escapaven
olors de sofregits i de guisats.
Una bandera catalana a,' baleó
d'un café-taverna on hi ha el
Centre d'Esquerra de la barria
da. Es a l'entrada del Grup. Una
bandera catalana Sólitaria, enyo
rada, incompresa.
Els pocs catalans de la barria
da, una agulla en un paller, sem
blen una missió patriótica en
:ngrates terres llunyanes... Som
a casa — ens diuen — i semblem
catalans en terra estranya.
tot tornr:nt a Barcelona jo
anexa pensant que aviat 'ha sem
blarem tots.
la rambla
PREUS DE SUBSCRIPCIO
Trimestre ... 2'50
Semestre... ... ... 4'50
Anual . 9'—
El pagament pot ter-se per
Gir Postal o amb egells de
Correu
4
ellar
la rambla
Ido de
Lerroux-Sanjurjo
Per haver establert un paral4e1
entre l'acció sediciosa de Sanjur
- Jai% carnpanyes de Lerroux.
-vaneessep processat temps enrera
a el ,.diputat socialista catalá Joan
Comorera. Lerroux és president,
sabem per qué, de l'Associa
ansikó. de la Premsa de Madrid:
maigrat aixó, no es va donar ver
; gonya de perseguir davant els
e." tribunals un periodista que expo
• Saya el seu parer, molt més mo
•
derat molt naés raonat que certa
Parapeta del propi Lerroux.
Pocs 1 magres devien ésser els
a•
rguments. del periodista Ler
':. toux quan*no trobava réplica mi
llor davant rallegació formidable
'
d•
e Coinorera, publicada de pri
1.` mer a rórgan central de la Unió
Socialista de Catalunya. "Justi
cia Social", 1 després en full yo ', lant per subscripció popular. No • volear pas, peró remoure el fons
`IN de la disputa. Ara preelsament es
veu la causa del 10 d'agost, 1 l'o 13inió catalana ja ha triat fa dies
entre Lerroux 1 la nostra auto
nona Volern. honres, recor
dar que !'origen d'incidents re
eents deis quais havem d'ocupar
; nos és aquesta cosa tan lletja 1
•
lmmoral: la querella d'un pedo ' dista acusat en el terreny politic
contrael seu contradictor. Aquest
procedirnent de polémica repug
- na, no tan sois als periodistes de
dele& sin6 també ale politics
. conselants. -
El record de «don Eraolio»
Ara, en el moment d'anar en
clavan: la causa, el director de
eslus ia Social" 1 autor del pa
ran impresaionant, el nostre
company Comorera, s'es
eitialiltsser d I putat catala — un
irnes'Votats. La fiel d'autono
d. disposiciems comple
to/anea- acordadas- pel nostre
teerit autbnom geranteixen,
•
era irrdispensable, la imani.
nostres ~lamentarla.
1$çNO ?ODIA desconeixee_
ptanc gire el seu denre és de sa
ber-lo---que Comorera era dipu
tan 1 que necessitava per a pro
cassar-le que Intervingués el
Barlament. Pero va menYsprear
_ano tan sals la sobirania del Go
, vern autónorn 1 de la Cambra ca
•talana, sine) que va inferir una
cdeassagrollera al nostre idioma
OFICIAL negant-se a admetre en
.catalá la declaració que el dipu
tat•va dignar-se prestar davant
Mata' •
iiAquesta incidente són ben co
naguas, 1, Inalgrat les justifica
. cipas embrolladas del jutge amic
- de Lerroux. la dentinela que féu
al Parlament Catala el díputat
Comorera ésser acollina amb
tkorprase, per tots els altres dipu
:ntata leer l'Opinió pública, noble
' hiel* ihteressada t rnantenir el
liecenelta del Govera autnnenre,
efilráctava, en etecte.. d'una
allestiea lie personea ni de partlts, 4nó de quelcom més alt, 1 tots
corrnerengueren aixt La de
l'enea inflexible 1 digna de les
rroathi$ institucions intereasava
a.ls socialisteas, que són l'eX
te' t sdie
ra esquerra catalana. corn a
,..E1 , sostingut a la Carn
. lera•an terines diacrets 1 d'eleva
• ció escalent tingué la conse
cjillanda de fer obrir expedient a
Jaziana, Pernandea Pena — que
-atial »han nom rimprudent jutge.
Itaylen passat clics. pera, 1 no en
sablean gran cosa, 1 — sempre
Per l'interés elevat :me és per
dan:1114e de persones 1 partidis
neasnra: creguérem oportú de top.
nar-né a parlar en LA RAMBLA
d'avui.
Erem dissabte, dones, que vam
Inquirir palera 1 infOrmacions
del propi oreen del Conseller de
Justicia 1 Dret, del President de
la Cambra, 1 quan ens disnose
vern ahir a escriure el ( van
din-nos *sin -tenir una sorpresa
encara mies'grem que la deis par
lamentaris en assabentar-se del
.
. yala,pena de situar ei lector.
a _ordete que en el temps de la
mdeffircritia hl havia a Barcelona
unéesiator -de la presó—Eraclio
(stiVIesett,- nom eh s'ho posava)
Iglesias,que maltractava els de
tingutO polítics? Tambo recorda
ren, dones, que després d'una una
nIttie eampanya de tota la prem
sa barcelonina 11 varen fer expe
dient 1 el van traslladar (peró
sense llar.) al Penal d'Ocanya.
Doled' be: poc després "don Era
dlo" era ascendit, ignorem si
per motius reglamentaris o per
aquells acreditaba i 1neeruta
bles "designis de la Providencia",
1 tal vegada encara ocupa un bOn
lloel 41l dds de Presons. Com
també sembla que ocupa un bon
lloc anittepolicia l'agent Andrade,
(n'e l'ajudava a maltractar-nos...
AnJarapoerernández 11 ha pas
sat igual, aixei que ni tan sois
a fet conéixer durant la
mo rilltfra*tietqde /a República 1
l'auteneonvia li paguessfer els -
ceaie Magias, -si-so, da nota que va
as1941~ lp,dlguar-nos alho
ra, copiada literalment de "La
Publicitat" d'ahir, 1 no sabem si
la de
també publicada per altres dia
ria:
"El jutge que processá el dipu
tat Sr. Comorera canvia de cár
ree.—Ahir cessa en el cárrec de
jutge del districte re 14 el senyor
Jovino Fernández Pena 1 es pos
sessiona seguldament del cárrec
de magistrat de la Territorial.
per al qual fou nomenat.
L'expedient que se segueix con
tra eh l per l'incident amb ef di
putat senyor Comorera seguirá
el seu curse per bé que des del
moment del seu trasllat ha per
dut ja tot lantere: "
Un ascens per cistig?
Tenlm, dones — la darrera part
de la nota és ben explícita — que
l'expedient ha perdut "tot l'in
terés", i que el jutge ha estat
"traslladat". Peró si la informa
d?) és exacta — per ara no ha
estat desmentida —, no ha estat
simplement traslladat el senyor
Jovino, sinó ascendit per torna.
En efecte: be deu éser mes im
portant el canee de magistrat de
la Territorial que el de simple
J utge.
La conciliar() és ben clara 1 ben
triste. si no hi posem remei com
hem de posar-n'hl. S'h1 tira ter
ra a sobre, es premia el jutge ex
pedientat 1 el nostre Parlament 1
la nostra Ilengua són benita per
segon cop.
?Mi ha Repúblioa a
Tot sovint ho heni dit nosal
tres 1 d'adtrea: malgrat els bons
ministres, malgrat els bons Go
eerns, la Justicia encara no ha
eadevingut un Instrument de la
República. A Barcelona ha estat
President de l'Audiencia, per molt
de temps, un republicá poc sus
pede com el senyor Anguera de
Sojo. Per& o bé per excés de le
eallsme 1 de democraCia' abrisiva,
o bé per un cert enterniment de
solidaritat curial o be per man
ca d'energla o d'IniclatiYa, tat ha
quedat galrebé com era. com
aquells secretaris d'Ajuntament
1mposats per la Dictadura i des
titults el 14 d'abril que la l'el
una llei procedent igualment de
la monarquia — ha tornat a po
sar als seus llocs contra la vo
1untat 1 l'interés deLs ponles...
I el dilema és aquest: o be
l'Audiencia, 1 la Universltat, 1 la
caserna, i tots els argans vitale
del país. són de la República, i
Catalunya de l'autonomia, o bé
la Revolució esta obstruida i
aquest bon poble que espera al
earrer fará neteja de tot el dia
que acabaran d'exasperar-lo.
Deolaracions del diputat
Comorera
Dissabte, hem dit, o sigui abans
de la nota insólita que acaben
de transcriure — 1 que desitja
ríen, en bé del maLelx jutge, que
no correspongués a cap reall
tat vam parlar entre altres
persones amb el diputat Comore
ra. (El jutge expedientat ni vol
guére'm veure'l: no ens interessa
"don Jovinon a part del respecte
personal.) Joan Comorera ens va
dir, entre altres coses, que el que
es proposava ara processar el jut
ge (o magistrat, o el que sigui)
per prevaricadó 1 per ofensa a
l'idioma oficial era ell. Per pre
varicad& perqué sembla un fet
que el senyor Jovino pertany al
partit radical. 1 per tant es tro
ba supeditat a les ordres del "pe
riodista" Lerroux. A més, sembla
que són 1 tot ardes personals.
Per ofensa a ]'idioma eatala en
1ncomplir. tot 1 ésser requerit a
ter-ho per un diputat, la Cons
titució 1 l'Estatut de Catalunya
en alió que empezaren 1 defensen
aquest idioma nostre.
També ens digué el senyor Co
morera que no és cert que els
jutges haguessln opinat respecte
a la immunitat deis diputats al
Parlament Catalá. No és cert —
va. dir —, entre altres raons per
que Ilur m'asió no és pas d'opinar
sobre les lleis, sinó aplicar-les.
Les opinions deis jutges sobre les
ATAR,
diputat socialista eatala joma Co--
morera. que, processat a instancia de
Lerroux, hi vist atropellada per un
jutge la ses a immunitat pariamen
tárla 1 el seu dret de cataba Després
de l'escindo' 1 de l'exaedlent. el jutge
_ocien aovilla lernandez Pena" —
encara ha estat aueentut.
Ideis no tenen cap transcenden
cia, eón purament privades i no
influeixen, no poden influir, en
Ilur actuactió profeasional. Tarn
poc es cert que el jutge pugui
excusar-se de respectar la immu
nitat parlarnentária per no ha
ver-li estat comunicada. Tambe
aqui és d'ell l'obligació d'assa
bentar-se de les lleis que ha de
conéixer ;3er a aplicar-les. Un
simple dictada( ha de complir la
nel encara( que no la conegui;
en tot ceaja la hi faran conéixer
si hl faltas.. Si és, dones, un axio
ma de drot aplicat a tots els ciu
tadans sense excepció que "el
desconeixement de les lleis no
excusa elnieu compliment", ?pot
allegar deseonencement de la llei
per no haver-li estat comunicada
pet
3 juliol de 1933
GRANIER-BARRERA
un jutge que cobra per aplicar
la? ?Per ventura hi ha el costum
o l'obligació de comunicar a tots
1 cadascun deis jutges totesles
Ilels que es promulguen, o bé són
ells qtr curen d'assabentar-se'n
regularment? Per a aixo eis pa
guem!
Alguns d'aquests punts — in
formacions prematures, propala
des de segur pel mateix jutge
seva "camarilla" — ja han es
tat desmentits. Després ha vin
gut la circular del Presicient de
l'Audilncia, que, sota una cap
ciosa altura de to. repeteix la
doctrina periliosa de l'accidenta
litat de les formes de Govern, tan
cara a cedes torees conservado
res quan la forma de Govern és
democrática.
Sé que es forma expedient.
Han declarat els funcionaris ju
dicials 1 a mi m'ha estat sollici
tada declaració per escrit. He
contestat a la demanda de de
clareció enviant una copia de la
meya denüncia al Parlament,
amb certlficació oficial de le. se
cretaria de la Cambra.
Ara cm tracten
com si fos un Bisbe; és una cosa
que m'ha fet molta gracia, so
bretot després que "don Jovino"
Un volia detenir "per se" 1 fins
cree que va estar a punt de fer
ho 1 van haver de dissuadir-lo.
Us confesso que aquesta atza
galada m'hauria acabat de dls
treure. No per mi, és ciar, sinó
perqué aleshores el Parlament 1
tots plegats haurien hagut de
prendre determinacions expediti
ves, 1 la sancto hauria estat més
rápida 1 mes alliçonadora.
Aixó — continua el senyor Co
morera — és una cosa al marge
de les persones. Jo no tinc cap
interés, com comprendreu, a per
seguir "don Jovino", encara que
ell sembla que en tenla a perse
guir-me a mi. Peró es tracta
duna qüestió fonamental per a
l'autonomía 1 per a tot plegat.
Sense immunitat plena per als
diputats no hl ha Parlarnent pos
sible. El jutge podía ésser una
excellent persona 1 anar equivo
cat — no ho cree pas aixi, peró
podía ésser — 1 jo procedirla de
la mateixa manera. Penso, dones,
buscar la fórmula jurídica per a
presentar la denuncia i tirar en
davant, sense perjudici de por
tar al Parlament i allá on sigui
aquest afer.
El nostre Partit té cinc dipu
tats ad, tres a les Constituents
i una força efectiva i creixent,
una influéncia decisiva 1 recone
guda. Podem i devem 1 volem
menar, si cal, una campanya po
pular vivissima contra tota ex
tralimitació que signifiqui mm
va de l'autonomía o detriment
de les 11Ibertats democrátiques
Si tolerem ara aquests atacs en
silenci l'autonomía se'ns fondrá a
les mans 1 els drets individuals
seran conculcats sempre. Estem
disposats, dones, a no deixar
ofegar la questió.
La situació del jutge — ha aca
bat dient-nos el diputat senyor
Comorera — és molt delicada.
Es de témer que gent interessa
da a ofegar l'afer fará tots els
esforcos possibles per desvirtuar
l'expedlent. L'expedient, peró, a
dreta llei, també ha de conclou
re amb el processament del
j utge.
El Conseller de Justicia i
Dret i el President del
Parlament Catan*.
Várem parlar — també abans
de conéixer l'ascens del jutge que
esperem veure processat amb
el Conseller de Justicia 1 Dret,
senyor Pere Coromines. No ens
volgué facilitar gaire detalls de
l'estat de l'afer penaré pensava
—segons va declarar-nos — por
tar-lo al Parlament en Una de
les sessions próximes, 1 donar
ampli compte ala diputats de la
tramitació del cas. El Conseller
ens va autoritzar a anunciar oil
cialment aquest propnsit.
Tampoc volgué mostrar-se ex
plicit el digne President de la
Cambra, l'honorable senyor Joan
Casanoves. Creia també, amb
igual fonament, que el seu deure
era de reservar-se per a chr allb
que cregui que cal din al mateix
Parlament que presideix. Es mos
trá, aixó sí, disposat a defensar
com u escau la plena i íntegra
so'oirania del Parlament Catada.
té
é lla aalit Cattal
El Parlaraent Cata:a té la pa
raula, dones. El Conseller haurá
de donar compte, con ha pro
més, de la tramitació de raer.
El President també hatea). de
vetllar per la dignitat de la Carn
bra. Igual deure tenen tots elS
diputats. El diputat ofes, en fi,
és de creure que dirá alguna cosa.
Encara, de més a Inés, ealdrá
prendre un acord en assabentar
se oficialment de l'aseens del
jutge, ofensor de la nostra llen
gua 1 desdenyós del nostre Dret...
Ens sentirem pagats amb es
creix de la noble i adequada dis
creció del Conseller 1 el Presi
dent, obligats a reservar les pri
mieles de llurs declaracions per
al recinte autoritzat de la Cam
bra, sí del debat apassionant que
ens ofereix aquesta setrnana surt
un acord unánime i exemplar que
afirmi 1 consolidi de ball nou
rautonomia menystinguda pela
"don Jovinos".
El Parlament ha de sentir a la
cara, com una vergasada, Fas
cena — si és veritat — de "don
Jovino".
A l'opinió nacional
catalana!
L'opinió catalana no permetrá
cap maniobra impunista. L'idio
ma nacional de Cataltinya és el
Catalá, i el Parlamentes la viva
expressió de la noatra Sobirania.
Les prerrogatives de l'autonomia
Ión intangibles.
ConfieM en ella i en elS seus
Organs legítims.
Homes de Catalunya,
Francesc Layret tindra aviaf
el seu monumeni
El que, de més
per perpetuar
El dia 30 de povembre ea una data
luctuosa en la historia de CatalUrlYa,
Fou el dia que els "gangsters" del
Sindieat Llture a aou de Martfnez
Anido 1 d'Arlegui van assassinar
aquell gran heme que es digué M'en
cese Layret. a la mateixa hora que
sortien cap a La Mola un esto] de
ciutadans que no a'ajupien a lee
amenaces 1 coaccions d'aquélla tris
tament famosos generals en funcions
de govern civil 1 cap de polícia a les
ordres de la reacció.
La figura de Layret ha eatat aovint
retreta en aquests darrers anya de la,
nostra Mítica 1 tota la gloriosa ac
tivitat despertada per aquell gran
home públic és recordada amb ve
nerado. sobretot pela qui van seguir
de prop la seva obra, amerada d'un
catalanisme liberal i juaticier. En
guany, en complir-se aquest aniversa
ri dit. el diumentre següent.
3 de desembre. per donar-hl mejor
solemnitat) tincan* lloc l'homenatge
més delicat que es pot retre e la
memória del plorat nacienalista -re
publica: Pacte inaugural del monU
ment que ti I aixecat en plena Bar
celona. per subscripció entre les nos
tres Corporacions bareelonliaes i
també dele Ajuntamente de Catalu
nya.
La Comissió dei monument .Pran
ceae Layret ve treballantrhi de ferie(
des de fa mes d'un any, 1 despees de
la mort d'Ernest Ventba aquesta; C,o
miesió ha quedat integrada per Víc
tor Colomer, de l'A. E. P., Prancesc
X. Cases Briz, pel C. A. D. C. I.,
Francesc Roca, per l'Atenau Poly
technicum, J. Duran 1 Pujado, per,
"La Falç", 1 Arnadeu Aragai, per la
Unió de Rabassaires; de més a mes,
hi figuren Ambrosi Carrion, Vicene
Bernades, Vds }3ransuela, Lluis Ay
manir i Anicet Salvans. Per tal de
saber com es troben els trallails re
ferents als monument de Layret així
com els altres propbsits de la Comis
sió ens hem adreçat a un d'ella. Ve.
gis el que ens ha dit:
—Podeu din que el monument ja
está en vies d'execució 1 que ha estat
confiat a rescgltor Frederic Marés,
un catale de soca-arrel que coneix
ben a fona l'obra que perseguí en
vida Layret. Crelern que el inonu
ment sota el punt de vista •.artistic
plaurá, perqué l'autor sap agermanar
perfectarnent l'Ideal, que és ex figu
ra superior del grup. Al seu voltemt
a més, es proposa la Comissió
el record del gran republicá,
hi ha el camperol catea que desper
ta al raig de sol que h arriba; in
ha la de l'obrer fabril, més reposat
més seré davant la lluita; hi ha
finalment una tercera figura que
representa la Maternitat Al peu del
frontis un medalló amb l'efigie de
Prancesc Layret. El non 1 els anys
del seu naixement 1 el de la mera
Tot plegat un agrupament senzill,
sense enfarfecs, que creiem causará
exceltent impressió.
—On penseu erigir aquest rnonu
ment?
—Horn té decidit que sigui a la Pla
ceta de Sepúlveda, en el tríanale que
forma entremíg del verd i sota les
palmeres. El grup escultbric no té
cap carácter de monumentalitat
Aproximadament, una cinc metres
d'altura compresa la base. ?No tro
beu que fart. goig en aquel' indret?
—?Que us ha tet decidir per la
plaga de Sepúlveda?
—Escollir el lloc no ha pas estat
una cosa planera, m mée quan en l'e
nim de tots els de la Oomissló 1 de
les persones consultades existí de
seguida unanlmitat perqué tos un
emplaçament tan barcelonl com -íos
posaible 1 sobretot enclavat en un
deis barrio on Layret feia les seves
catnpanyes obreristas. Per alicó hern
escollit, després de sospesar tots els
perbs 1 toas els contres, la placeta de
Sepúlveda. 1 avul estem satisfets de
la troballa.
—?Inaugurareu el monument en la
data que tus heu promés voisaltres ma
teixos?
—Si, el 3 de desembre, si no sor
geix cap dificultat d'ordre material,
nn Mares hl treballa de ferm, i cree
que només espera que li sigui lliurat
el bloc de pecira (pecina barcelonina,
pedra de Montjuic) que ha de tenir
unes dimensions poc comunes, per
posar-se ja a esculpir-la. Es ciar que
també podrien haver-hi nitres difl
culta.ts d'ordre econbmic, pero no ho
creiem pas. Seria una tralció que ens
ferien els catalana a nosaltres nia
teixos si aquestes dificultats no que
dessin resoltes. De rnoment comp
tern amb 25.000 pessetes del Parla
ment de Catalunya, 1 25.000 més de
l'Ajuntament, xifra aquesta última
insignificant, tenint en compte ele
precedents que hi ha a Barcelona 1
el carácter de rhomenatge. Peró les
gestiona iniciadea ene permeten «cu
re que aquesta darrera subscripció
será augmentada per la Corporació
Municipal.
Ara matix ens adrecem a tots els
Ajuntaments de Catalunya perqué
contribuebrin amb un donatiu volun
tata a la quantitat necessaria, i a
mes anern a emprendre una gran
cempanya de propaganda per les
mes grans comarques sobre la ne
cessitat que cap d'elles s'estigui da
portar-hl llur ajut. Per començar, el
Congrés de l'Esquerra ja nomene una
Cornissió per activar aqueat aspeete,
i per tant es con dir que l'exit este
assegurat, Cree, a més, que tots els
altres perales republicana liberals fa
t'en exactament igual, de manera
que el seu carácter popular sera to
tal.
....apees no whavia parlat amb
aquest rnotiu de la Fundado Layret?
—En efecte, el monument que s'l
naugurará el dia 3 de clesembre no és
més que una part de l'hornenatge
póstam que el noble ret a aquell que
ho sacrifica ton adhuc la vida, Per
abcb intentern que quedi aquesta
"Fundado", que tindrá per missid
premiar cada any arrib cinc mil pes
setes la millor obra que es publiqu1
a Catalunya de caráCter social. Aixf
entenem perpetuar la memoria del
qul Catalunya guardará etern record,
per mi*, de la cultura, a la qual ell,
en vida, tant confiá Pel rellaixeMent
del poble catalá. Tumbé penseni de
manar que el proxim Grup Escolar
que es construeixi partí el seu nom,
oblit que cal reparar de seguida per
Part de l'Aitintarnent de Barcelona,
envera l'autor d'aquell Pressupost de
Cultura que tant revoluciona els
nostres ceStUms políticS qUan ell va
presentar-lo a elleceseió.
La conversa reallarga encara més,
parlant de l'obra de 14ayret, Encara
ens serabla veure la seva figura a la
tribuna del Circe]. Republica de la
pina del Teatre o al roment de
Sans o a tanta altres centres de
Barriada, ala quals anava dissertant
sobre el catalanisme republicá amb
aquella energht que ningú no hauria
pogut sospitar que s'amagava en el
cos tolit. Era la fe Cale l'inflamava
1 11 feia veure amb optimisme
devenicior de la terna; dissortada
ment, ell no ho ha pogut veure, perb
Catalunya mantindrá viu el seu re
cord a les generacions futuros, a tra
vés del grup escultbric que perpetua
rá un nom glories 1 una obra fecun. d a ...
JORDI BARCELO
eflecior
Els diputats de la
Lliga estan disposats
a demanar la im
mediata reobertura
mona de beneata
del Parlament per
m
r
personaa El seeret
d'aquesta posieló
dels bornes de la
Lliga el té el senyor Romeva. La
cosa es plantejá abrí. El barmatin
del Parlament ha batejat una begu
da a base de xarop de poneem, sue
cia llimona, gel 1 sifon arnb el nom
suggestiu "d'Unió Democrática de Ca
taiunya". Els cuputats lligefils s'hi
han engrebeat de tal manera que fan
cua permanent davant del bar eme
rja demanant "Unions Dentecrati
ques". I En Romeva, esverat, tem que
els seus amics de la dreta acabin de
vorant-li el partitla .
En una tertúlia, a
Bataguer, el corres
poníal d'un diari bar
e, eeloní, eatalamsta 1 74,7 d'esquerra, encara que .
no de l'Esquerra, era
víctima de les bro
meas dele ~les per
qué el seu nom no
-
sortia mal al diari al qual dele ell
que eollaborava.
Un dia—no en fa gaires—rhome,
cansat de tantas uuLtrectes, va jugar
se cinc pessetes que Pendema el seu
nom sortlria al atad. En efecte, l'en
denla, a la, eorrespondencia de Cata
teesntayta.atersopPeulblalitcpavear ulan aeoamvaiód'uhnaveela vdiiastaresaunlotamt efnearitt Ngorevuamu,enetl. qual ha
1tcaolmaNr,roeennspectavoilanmsddaaielgrienbqaaautrleraioagp.euelelrltiaaml deN'anqotuv, ae~ullP(elsiieaedr
risEtelss nqaume bvriossitoesn dtíuas
LraiaGmeennetraellitaPt,alau de en ar
ribar al Saló de Sant
Jordi, dernanen en
curiorsits qué repre
senta la barraca geo gráfica mentada al
t deque lesa b
miniatura d'envelat oficial dciocrioanlsqudee eloratsesvisleitsenb.andes p1emr aamaeus
L'inefable senyer Balbontin, en la ses aló de Corte de di
marts passat, va ata 1 nosaltres qutdRceaeeatífsreennsiendslda'Oinvrtpiddr"rouelejaeslcs"tIpe.lúibbeldirec pensávern era comunista: que
s'ho pensa....
El pltior és que potser ell tembe
3 juiriol de 1933
La sinistra injusticia
"Em tenien estretament 111-
gat amb una corda que anava
del davant • a un altre als bra
cos, per l'esquena. Als punys
,portava unes tires de llautó que
feien de les manilles. Al més
petit moviment em rosegaven la
carn, deixant-hi una profunda
ferida. El contacte del llautó amb
els ossos deis punys cm produIa
una electricitat que em feia so
frir horriblement.
Amb aquestes condicions se
m'obligava a anar constantment,
sense parar ni un sol minut, de
la porta a la reixa. Aquest curt
trajecte l'havia de fer a un pas
gimnástic. Les dimensions redui
des del calabós on m'aplicaven
,semblants turments feia que el
meu calvari es multipliques fins
a l'infinit. Cada vegada que la
fam, la set 1 la son m'obligaven
a aturar-me, els meus botxins,
per mitjá del fuet, em feien re
emprendre l'horrible marxa.
La set, sobretot, constitula per
•
ml el pitjor'turment. Quan de
la rambla
Passat siiiistro
ebastiá Sunyer, el martiritzat de Montjui
llís, etc., etc., innocents tot,s ells,
és la condemnació categórica, ro
tunda, definitiva d'un regim que
només es podía aguantar forjant,
inventant processos, provocant
dies de dol, per a poder després
intervenir com a pacificador i
zelós guardador de l'ordre 1 de la
pau social. La confidencia, la in
triga i la covardia eren els ser
vidors disciplinats 1 segurs de les
institucions que toleraven 1 per
meten semblants excessos, dig
nes deis temes medievals, dignes
Sunyer, el martirltzat de Montjulo, amb la seva muller
manase aigua, em responien ofe
rint-me bacalla Un dia era tan
ta la set que tenia, que aprofi
tant un moment de descuit del
guardia, vaig llançar-me d'un
salt damunt d'un got que em
semblava era pie d'aigua, i vaig
beure'm el contingut...
A les nits no podia dormir. Les
privacions que sofria no em dei
lleven descansar. El deliri s'apo
derava de mi i només vela fonts
d'aigua cristallina que no podia
abastar i torrents abundosos del
preciós líquid que desapareixien
al moment que intentava apa
gar-hi la meya set.
Un dia, després d'haver-me
insultat de paraula i d'obra, des
'eres d'haver-me castigat amb
una tanda de fuetades, els guar
dians em parlaren d'un solar del
carrer de la Diputació, on jo —
segons ells — sabia que hom hi
havia enterrat unes bombes em
bolicades amb papers. Era tanta
la meya depresel6 efleica," 'tren
tants els turments que havia so
fert durant aquells dies, que ern
semblava veure el solar del qual
em parlaven i les bombes que
asseguraven haver-hi amagat.
No obstant, amb el cap, ja que
no podia gairebé parlar, negava,
negava... Aleshores els botxins,
indignats pesque no declarava
que ells volien, descarregaven so
bre el meu cos una nova tanda
de fuetades; el martini no aca
bava aquí: amb un aparell fabri
cat especialment em retorcien
els testicles, lentament, a poc a
poc, fins que perdia el coneixe
ment i queia com un fardell da
rnunt les lloses humides, brutes
de sang i de suor, d'aquell tétric
calabós del castell de Montjuic..."
El que acabem de reportar és
la declarad() veritable, curta,
precisa, esquemática podríem dir,
sense entrar en menuts detalls,
deis turments que sofrí als cala
bossos d'aquell castell Sebastiá,
Bunyer — el "tossut", que per a
gloria seva Ii dejen els botxins
un deis encartats de l'ignominiós
procés de Montjuic. Un gran
nombre de processats sofriren
també. com Sunyer, martini i
vexacions iníqües. Les declara
cions de Sunyer i 011er, Nogués,
Ripolls, Cases, Mas, Moles, Ca
de salvatges 1 impropis d'una so
cietat que es deja cristiana.
Mas, Nogués, Moles i Alzina.
Quatre noms, quatre innocents,
afusellats per acallar les deman
des, les exigéncies de justicia des
que emparaven aquesta sagnant
"INJUSTICIA".
"Agobiado por el número, cierro
los ojos a la razón, declaro que
son cómplices i no coautores —
23 penes de mort — por coopera
ción todo el que asistía a las re
uniones públicas del Centro de
Carreteros." Aixi comencava el
fiscal el seu informe...
Una proposta i un discurs
Darrerament el Parlament de
Catalunya vota, a proposta del
conseller de Justicia, senyor Co
romines, una pensió vitalicia a
favor de Sebastia Sunyer, vícti
ma, com hem dit més amunt, deis
procediments inhumans de la
Justicia monárquica.
El discurs pronunciat en aques
ta ocasió pel senyor Coromines
constituí una brillant defensa de
la innocéncia deis processats de
MontjuIc i una patética descrip
ció deis turments que sofriren en
aquell trágic castell.
El parlament del senyor con
seller de Justicia deixa entreveu
re que hom procediria a la revi
sió de l'esmentat procés. La idea
mereix el sincer aplaudiment i la
fervent adhesió dels bornes pro-,
fundament liberals i demócrates.
Es de creure que un cop salvats
els obstacles legals (?) que s'o
posaven a la dita revisió hom
procedírá a reivindicar els noms
de les'1víctimes innocents immo
lades al furor d'un regen caduc
i retrógrad.
En una modesta botiga del car
rer de Córsega hi viu un marti
ritzat de Montjuk: Sebastiá Su
nyer. Barri senzill, eminentment
obrer. Abans u deien el "Camp
d'En Grassot".
Unes senzilles vidrieres pinta
des de verd tanquen l'entrada de
la botiga. En un deis vidres, en
ganxat, hi veiem un petit rétol
que diu: "Pedagogia Social"; al
dessota uns horaris. En una altra
?
1
Com les
nors
o .946.1
1S:41
L'escuma del'Heno
de Previa acarana
el cutis, en rentar
se cada tnati, com
una pluja de flors.
Es un sabóespecial,
neutre, d'escuma
abundosa,d'olis fi
nissims i deperfum
únic i inconfusible.
Silbó
Heno
prauret
PERFUMERÍA GAL
MADRID,...)SUENOS AIRE1
banda de la porta, un altre petit
rétol: "Retiro obrero".
Empenyem la porta 1 entrem.
De dins la rebotiga una veu
masculina feble, peró segura,
respon al nostre "Déu vos guard"
amb un "Ja... val..." El local on
ens trobem, de dimensions molt
reduides, demostra que eis que hi
habiten tenen un gran concepte
de la net,edat. Al fons una petita
taula, plena de papers al costat,
un prestatge igualment curull
de llibres i publicacions, 1 més
erellá, una llibreria. Al voltant de
la taula unes cadires de boga,
aquelles cadires de barrots torne
jets que decoraven les modestas
habitacions el segle passat. Mobi
liare escas 1 molt usat.
—Vós direu...
Ens tombem rapidament i ens
trobem cara a cara amb el mar
tiritzat de Montjuic, amb Sebas
tiá Sunyer. No sense emoció es
trenyem la me, franca i cordial
d'aquell vell, actor destacat — 1
a quin preu! — de la tragedia re
presentada darrera els murs d'a
quella fortalesa militar.
Alt, encara que un xic corbat,
complexió robusta, cabell blan
quinós i abundant, front ample,
celles poblades que tapen uns ulls
blau-fosc; mirada enérgica, se
rena, peró insegura; ulls que s'es
forcen per abastar les coses amb
tota la seva amplitud, peró que
no poden resistir la continuitat
de la llum; nas ample; boca
mitjana que quan s'obre deixa
veure una curta renglera de
dents petites i juntes que en al
gun dia deeien ésser blanquíssi
mes, pesó que avui tenen aquell
color groguenc propi de la velle
sa. Porta barbeta.
* * *
Le exposem la finalitat de la
nostra visita: Ens agrairia que
ens diguéssiu com vau rebre la
nova d'haver-vos concedit, per
part del nostre Govern, la pensió
proposada pel senyor Coromines;
com visquéreu després del vostre
alliberament, quin tracte vau re
bre de les autoritats de la mo
narquia, qué pensáveu de l'adve
niment de la República, etc., etc.
El senyor Sunyer ens parla de
1á1nsftnifilcia cle la eevaelier
sona, que la seva opinió no pot
pesar gaire. Insistim novament, i
a la fi podem vencer seva re
sistencia a deixar-se intervivar.
Hem dit intervivar, millor seria
dir conversar, ja que ens hem
passat dues hores ilargues escol
tant les manifestacions interes
sanies que ens ha fet Sebastia
Pero Coroutinet;
Sunyer. Procurarer. ésser breus,
ja que del contrari hauríem d'o
cupar planes i me-; planes del
nostre setmanari.
El. raartiritzat r,e Montjuic,
malgrat els setaeta-dos anys
d'edat que compta ,actualment,
gaudeix d'una me ebria excel
lent.. Dades, eetse aécdotes, tot
ho recorda ho expeca arab vera
precisió.
L 'agraiment vell
lluitador
pensió que evotat el
Parlament de Catal a em re
sol una situació v ablement
angoixosa. Fa un an mig que,
z degrut a 1,a'crisi qi.i travessa el
Per IOSEP CONTEL
ram de la construcció, m'és im
possible trobar treball. Els meus
recursos económics són tan es
cassos, tan migrats, tan reduits,
que la vida se'm fa dificilíssima.
He passat un període de temps
veritablement dramátic. Hl havia
dia que se'm feia impossible po
der portar un mos a la boca. La
meya dona, malgrat les xacres
própies de la vellesa 1 els resul
tats deis sofriments i disgustos
passats en la nostra joventut,
lela esforeos sobrehumans per
atendre a la nostra subsistencia.
Jo ajudava en el que podia...
Pesó la vida és tan difícil!...
Costa tant viure decentment!..,
Agraeixo molt l'atenció que ha
tingut l'amic Coromines, així com
també l'actitud dels parlamenta
ris catalans votant la pensió. Es
l'agraiment d'un vell que s'ha
sacrificat per l'ideal, que ha so
fert enormement i que mai no ha
demanat res ni ha sollicitat cap
protecció.
Per les presons d'Espanya
—La llibertat la vaig aconse
guir, juntament amb altres com
panys, després de sofrir durant
quatre anys el régim penitencia
ri de les principals presons d'Es
panya: Barcelona, Madrid, Va
lencia, Málaga, Chafarines, San
, tander, etc., etc. Erem, pel que
es veu, la pesombra deis minis
tres de la Governació. Se'ns di
gué que el Govern ens concediria
la llibertat a canvi de sollicitar
ho previament per escrit. Nega
tiva nostra. Llavors les esteres
governamentals decidiren enviar
nos destinats. a Anglaterra. Pesó
en passar per davant de Santan
der, el capita rebé ordres de des
embarcar-nes' a aquella pobla
ció i fórem portats, naturalment,
a la preso. Al cap de poc temps,
el catedrátic senyor Linares in
tercedí prop del governador
d'aquella capital muntanyenca.
Finalment se'ns comunicá l'ordre
de llibertat, amb l'exclusió de re
sidir a Barcelona, prohibic16 que
quede. incomplerta.
Dos anys de propaganda —
—Tan prompte com arribárem
a la nostra ciutat, iniciárem els
treballs Pee elortee: terint una
El nosfre temps
imperi de la
Azkló que piesta yf s
nostte temps, Inés 4440 es 1,1 -e
tes socials, que ja comencen a
ésser un comú denominadoT de'
generacions diverses, és l'impe
ri que hi exerceix la dona. Mai
en cap época ni en cap país
!a dona hay-ja tingut una in
fluencia i un prestigi social tan
forts com avui cija.
I no cal pas fer un analisi
molt profund del nostre meca
nisme social per adonar-se'n.
No cal pas ésser un psicóleg
gaire agut. Un cop d'ull a la
ciutat basta. Mireu els interiors
deis tramvies, mireu els intc
riors deis automóbils ; al tram
via, vehicle plebeu, encara, so
bretot en certes llores de tráfec
i en direcció a certes barriades
humils, és l'element masculí
que hi predomina. Peró a l'au
tomóbil — i més com més lu
xós — veureu com hi predomi
nen les dones. De vegades, molt
esportives, el guien. General
ment, peró, van a dintre, ben
rapapades, immóbils, cobertes
de pchs oembolcalladesde glas
ses, guspirejants de joies pos
seides de llur paper d'ídoles.
Mireu les botigues. Les més
luxoses són destinades a la ven
da de perles i d'objectes d'ús
femení. Tot contemplant-ne els
aparadors, comprendreu que és
per a elles que els homes pene
tren i treballen en el fons asfi
xiant de les mines-;' que per a
elles els homes, en paisos 1111-
nyans, entre boscos ombrius i
xaragalls pútris, percacen adi
málies perilIoses ; que per a
elles, ádhue els salvatges que
les ignoren, s'enfonen en els
abismes de la mar per apode
rar-se deis tressors.
Pegueu un cop d'ull als in
teriors : als cinemes, als teatres,
als salons de te. ,Hi veureu un
predomini absolut, aclaparádor,
de dones. A la tarda la seva su
perioritat numérica és tal, que,
en algunes sales, els homes
resten gairetié cohibits. Hi sem
blen criatures ocioses i blanes
com elles, una mica femenívo
lep._ tambl. E1s _bornes Een-,
don
per DOMENEC GUANSÉ
, s veitJle bornes, els
psatuett.tt Qzprest luxe,
tota aquesta ociositat florida, en
aquese momérit ftetldren suen
a les oficines i a les fábriques.
Les dones per tot nod'una
edat, no d'una gencració, ans
de les edats més cliverses. Hi
veieu igual l'adolescent blinca
dissa, que la dama' de més opu
léncies tardorals. veieu
ádbuc alguna vella momificada,
diríeu que-sobreviu la seva épo
ca i que s'aprofitado tots els
encisos de la nostra, respirant
ne- l'aire de llibertat xuclant
goludament algun gelat decom
plica-da 'alquimia.
1 no són solanient els llocs
de plaer fácil que -envaeixen.
Es també els olaustres i les aules
universitáries, els carnps d'es
port: Es a dir, ele lloes on Ilur
competido sembla més difícil i
on la beutat la coqueteria són
unes armes que sernbla que
haurien d'esmussar-se.
I el bo és que no havien es--
tat 'mai tan belles, tan graCio
ses, tan seductores com • ara.
Els esports modcrats haninfós
a llurs rnoviments una desim
boltura, i a llurs actituds una
gracia que hom no pot retrobar
sinó -en les escultures gregues.
Els vestits -que, en llurs sump
tuositats i-esplendors antics, les
havien convertides durant se
-gles sovint en maniqttins precio
sos, ara s'acontcnten anib
sellar, esmenar, donar un, savi
i torbador relleu a les grácies -
naturals. Adhuc pot alirmar-se
que .l'esclat de la bellesa feme
nina no 'ha éstat mai tan dura
dor. Mai les adolescents havien
comeneat tan precoement- a és
ser torbadores. L'instint d'a
gradar, és esperonat, incitat
pels exemples que, en plena
infantesa, els proposen les he
roines deis film. Mai tampoc
els esplendors tardorals havien
tingut una posta tan llarga i
tan espléndida. No solament
contribueix a fer durable la be
Ilesa, la complicada alquimia
del tocador més ple de recursos
gge en-çalterp2s, aris les prác-,
, „
1 . :
tiques hig-itlynquel, els régim
alirrilntarisvéls secrets deis in
tituts de beutat, que perllon
guen éls entisos i les joies d'e'
la jovenesa.
Peróno tol,aixó sol que re
la láidona. Mireu
l'art ; l'art de la pantalla, el
:Mes popular,.. en. *primer lloc
•..Iota la idolatila.és-per als estels
femenins. Els bornes, amb ex
cepcions molt clares, hi fan un
paper ben • seeundari. Id- ma
teix esdevé-al teatre fixen-vos
..noniés com ei totes les compa
nyies que passen per. Barcelo
na, la-vedette és gairebé sernpre
una dona. Així els principals
protagonistes deis filrns, deis
drames i comIdies-són gairebé
sempre femenins. aix6-s'esele
vé ací i fora d'ací, aixó. s'eSde
vé en un- teatre com
que, en la seva gran época,, ha
via creat essencialment. carácI
ters d'home.
I una cosa semblant passa
at-nb la novella. Es-la psicologia
femenina carácters
nins, els . sentiments femeninS
alló que hom:més.estudia i ana
'laza. I el mateix en la pin
tura fins fa •ben poc, les
obres cabdals deis pintors
ho eren els retrats masculins:
Ara són els–pintors, de-retrats
femenins aquells que treballen!
més i que guanyen,més diners.
? Un triomf,, un triomf escla
ta"nt del feminisme, tot 'ple
gat ?.:.'En'realitat etfeminisme
no es barreja en: tot aixó- sino
duna- manera molt tímida
Molt terbola:- El triomf és de l
feminitat, és, 'n-tés. concreta
ment,' de la- senstnalitat.>
com el i'83o representa el triomf
individualitzat- del -cor femení,
el 1930 — per dir una data que'
faci -pendant — sexe
femení.en.genéric. com
mai, es deixa dominar Iter
tracció sexual.Ni en pie orient
ni-en ple-serrall s'hi liavia dei
xat dominar més. Car alesbores
per sensualitat feia esclava fa
dona. Ara han estat trencades
les cadenes l'esclava. I la gran
paradoxa és que les cadenes lés
arrossegIn els sultans.
intensa campanya erren de Ca
talunya explicant la gestació i el
descabdellament de l'infamant
procés de Montjuic. Durant dos
‘anys, malgrat les amenaces i
coaccions de qué se'm feia objecte
per part de les autoritats, vaig
treballa/ intensament divulgant
local, sense tenis en compte gue
rescola representava per a rae
l'única font d'ingressos, degprea
de fer falsiftar documettti judl
cials, aemesegul guansOlasu plet:
—una altea injustíciabeei bps'oce
dint el • Jutjat al deweiament;
Aixel representava !set a mí lal
ruina i la miseria.
Helinventatam modelt de- taula.
escolar 'que vaig patentar en el
seu temps a Espanya, França.
Bélgica i Suissa. Com que no he
pogut comptar arab el suficient
capital, no he pogut tirar ende
vant aquesta, curiosa tauleta.
Una opinió sobre
I-, República
—Es molt interessant el eanV1
operat a Espanya. No obstant,
no cree gaire en la República,
e-se-45"
aS
ev-Ze
elfethr
Montjuic
per tot el nostre país les ignomí
nies comeses contra nosaltres
preparant l'opinió per a una pos
sible revisió del procés. Una mal
laltia m'impedí continuar lee
nieves activitats propagandistas.
Vaig deixar-ho.
1.1inyét:inventor,i-pedagog
-allivedep establert,:vaig inten
tar portar a eterme un gran mo
`vienérit 'clltúral."En aquells- té rhps
l'ensenyament vivia influenciat
dominat pel clericalisme. Les es
..laiques eren escasses.
?trç. renovar l'ambient i posar
a.,,laepractica nous métodes come
pletament diferents deis q u e
.alesitores dominaven. A tal 11
vaig obrir una escola que rápida-;
ment aplega grades als sistemee
.emprltse un bell eSeol de segui4
cap de pocs anys vaig
veure establertes per les "provín
gee,.,se, 4e Barcelona i•Girona més
qei4ranta, escbles. ,
Els ádversaris de la llum, del
progre; sotjaven constantment
aprofitaven el meu passat per
fer-me passar als ulls de la gent
com un home díscol, revoltós. 1
incivil.Atiaven contra mi la per-.
seeució de les autoritats.
No hi havia dia que la policía
no visites la meya escola. Mai no'
van die-me res. Al contrari. Molts
deis 'preicies que em vigilaven, •
-„ després d'haver assistit a una ,o
Més classes, per comprovar que,
no tela campanyes dissolvents,
acabaven enviant-hi llurs fills.
L'escola aria progressant. L'any,
1924, després de vint anys de sa
crificis i lluites, vaig tenir un ex
cellent ampli local, amb el séu
torresponent gimnás i una peti
ta impremta per a tirar-hl una
part dee material escolar.
Aqui aeabá la meya relativa in
tranquillitat. El propietari del
eee
perque, malgrat les bonos baten
cions deis que la porten, es veuen
obligats a acatar les directives
d'un poder superior al polític, un
poder que actua darrera la cor
tina, peró que és l'únie amo i se
nyor.
Les Repúbliques, per avenga
des que siguin, no poden procurar
la felicitat de les masses. Mentre
hi hagi capital, mentre el diner
abassegui, domini les voluntats
deis homes, aquests no podran
viure Illures i contents.
situació social
—L'actual eittláció social em
causa una profunda pena. No
vull parlar-ne, perque eeeda ve
gada que penso que els. que diri
geixen les organitzacioes obre
res només saben fer-ho 1m
posant-se per la violencia i va
lent-se dels procediments més
reprobables, sento una gran de
cepció i un geán fástic. Jo sem
pre he estat enemic declarat de
la violencia; cree i he cregut que
les idees no s'han d'imposar, han
d'entrar en l'individu per l'exern
ple i per la persuasió. Atemptats
i atráeaments, mai!...
Aquí donem per acabada . la
riostra conversa amb Sebastlá
Sunyer. Ens ha parlat de moltes
coses, duna futura guerra, de la
manca d'idealisme, etc., etc. Su
enyer en s ha parlat d'un llibre
que posara al descobert coses que
semblaven irnpossibles 1 per tot
• hora lgnoraclee
t
irsr—~marr
A
Una Maria diferent
Paquet
200grs.,
UNA
PESSETA
Aliment
poderós,
torrat
perfecte
L.41 RON* G4LET444