Rambla, La (1931-1935). Núm. 182 (3 jul. 1933)

              ti la rambla
Dues figures
ten cronista pinteresc penjá un dia
a Paulino Ureudun el qualificatiu de
"toro de los Pirineos". La frase ha
fet fortuna 1 ha donat la volea al
món. Mes d'un comentariste l'ha
emprada sovint en les seres entine
que_s, 1 han estat aquests pomposos
mata e kplialtan Lnsprrat la quast
totalitat de gasetille.s pregades que
les empreses han enviat als dlaris
en vigilas-deis combate del pes Ion
de Baseanta, .
No ens havia aemblat auu prou
justa aquesta, denornMació. pene el
combat de dissabte ens ha fet can
Vil!' de manera de pensar. Ara Ja
no trobarem exagerada la pintoresca
frase, perqué hem tingut ocasió de
veure Paulino plenament • l'obra
1 hem hagut de reconeixer que l'In
ventor d'aquests mota pintorescos es
legué particulannent inspirat quan
se U acudí per primera regada
aquesta frase felle
Perqué davant Mac Corktnclale
base es bate corte un lleó. I feu una
demostració de ooratae 1 de reas
t'ende capaços de delxar convençuts
ele más exigente.
Con:tenle el comiera que comentena
arab un round anivellaL Tots dos
sense reserves de cap mena
es Ultimaren a un treball Intens, que
ele capta tot segun les simpaties dele
espectadora. que gairebé omplien
Segul a aguaita represa una
altra de cexacteristiques semblante.
1 a continuadó vengué el round mea
desfavorable per a Paulino. lema
que, al nostre enzendre, saptinta
Corkindale a favor seu. Pou aquesta
tercera represa la que ens feu temer
una atormenta per la sort del campió
Europa. Una di-eta de Corkindale.
precisa 1 potent. que per la seva re
pidesa no pegue evitar Paulina U
obri una Iraportant (ende damunt
Fuli dret, /elida que despres del cona
bat poguereen apreciar que amldava
mea de muere centimetres al Ilarg
de l'aleada supercillan Vaqueara a
nda coMenga a rajar un doll de sang
que iMaressiotia vivament el públic.
'Pincho" Gutiérrez el popular me
iaager cuba que actuava al recó de
Paulino. deturit de rnornent aquest
don de sano. peró el seu treball de
cada -mima de desean; tingue cura
darnitilitaardo el sud-a:Mal amb les
iseves impeealliongults dretea. I d'a
questaeataIllas tramearregueren ala
sis „ restante., Cicatritzada
en la falda, Mac Cor
kinelale tenia -cura d'obrirda de bell
nou al començarnent de cada repre
sa, 1 Paulino perdé d'aquesta ma
nera teta auaraltat molt consIdera
ble da 'sana que es reparte pels ros
bOS d'ambdós adversaria 1 els esgua
zo., de la qual arribaren ala espec
tadora 'de lees primeres filee
Tota aquesta sang perducta debi
lita foreotainent Paulino. pene tot
aquest. handicap el base va saber
areure enerfees de la seta rota Mes
gotable, lisia a *conseguir ter-se amb
el suficient nombre de punta per
tal que el combar. tos fallare en ais
lada. á favor seu. La quarta represa.
la de deePrea de l'accident esmentat,
tOtr la de mes emoció. 1 per una
alatenexita creguerem que Paulino
deddiria la Iluita per fora de com
bate Despees. pena Corkindale es
refina amb faciUtat.. I iguala la re
intre. Peab a par
ta' la serena sempasá novament
el bbc. c* s'Apunta aquesta i les
al fina al final. especialrnent la
nos, . erreeketranscurs de la qual
Pau fu una veritable dernoetra
ció coretge i‘de resistencia
Pa nd`'s'apillitie segons els nos
tres mplas, alric represes. reigualá
quatreeteenengede. una. La vicaria
que 11 acordaren ele tutees fou.
dones,' ten 'neta.
t 1-
• • •
A despit. dels seta trentaa tare
anys. Paulina posa de manifese ina
vegada-enes. que es un home ten
aun un roure. 1 tal una demosaa
ató cocivincen4 le/ lleves extraer
timarles f le flaquea Peró
lallá el p
A la (Orna represa. la reta erno
cionant, jeins al pura que els espec
tadora liP sesruireh' a peu dice en
cella urea ~ene a la cara que
posa Corkeaeleke en dificultat. Per
sistí Pauliapeare el seu atac. 1 lzó
priva el ~ticivereari de referee.
Dom l'Yac Corkindale, vlsiblement
mereja per ,eapejar el temporal. en
una g die completament tancada.
es rnathgue' -en actitud completa
~ni. »salva. fins a l'extrem de lo
a!~ laimpressió que anava a caure
- •un inkoment a raltre. Aleshores
Paulina tengue el moment ideal per
acabar-VI combat per a O. Sense
haver-se de preocupar masas de late
venir tin improbable atac, pegue
rilartellejar amb tota la seva força
els flamee i la cara del aeu rivaL
1 aquí bu on 11 falla el puncre No
entena a donar a cap deis seus cups
la poteMela sttficient per a decidir
la =La d'una manera espectacular.
DesPrés tengue airees ocasions bo
nes par a intentar el desenllaç ro
tund. pene el cop sec. defina-1u, no
sorti gral. Unicarnent a la darrera
represa &conseguí que Corkindale
flectís el genoll. pera el director del
cornbat no tintaré temps re d'arri
bar a comptar el tercer segon.
alástirna de punch! Perqué Pau
lino, el valent, el coratjós. l'encaixa
dor formidable. hauria pogut apun
tar-se una victoria sensacional
* * •
Perque — i ja és hora que ho di
guem — Paulino tingué per adver
sari un home d'indiscutible válua.
Rápid, molt realce precís en apre
ciar les distancies i sempre amatent
per aprofitar elseenoments oportuna
de col-tocar elá punys, Dom Mac Cor
kindale és urf pes fort dels millors
que hi ha aclualatent a Europa i el
qual no 11 seria difícil de fer-se un
prestigi envejable en els rings
d'América. ~a dit atutns del
combat que Corkindale era l'advere
sari mée pe e que >avis trobat
Paulino a E .1 *lente. afirma
ció cniedá plenainent confinfrada en
el cornbat que ens ocupa. El sud
africá llançá uns cops terribles. ee
una pottaclait" In! lee 'duas mans no
table de deba precisa unes esquer
res a datárbeln ene -fan anolt mal, 1
del moment: Camera
Di ssabte, a la Monumental
3 juliol de 1933
Uzcudun
Paulino Umudun triomfá per punts
del sud-africá Dom Mac Corkindale
•
Matchens i Varia, segons el parer deis jutges, ter-en matx nul
Godoy pos& k. o. en dues represes l'argenti Bianchi. — Solit vencé Bruno per desqualificació, en cinc rounds,
i Hevia aconseguí un resultat semblant damunt Zubiaga, en quatre represes
sap collocar une uppercuts de (treta
que eón una rneravella 1 que tron
tollen el mes reastene Considerem
Corkindale capaç de batre qualsevol
pes fort, sempre 1 quant aquest no
sigui el riostra Paulino, l'home que
sha guanyat un prestigi com a en
caixador macan.
Dom Mac Corkindale encertá mcl
tea vegades la cara de Paulino. Els
seria coas l'ergs a distáncia. dificils
d'evitar per la seva rapidesa, s'ea
carregaren de reobrir a cada comen
eernere de represa la (ceda del base.
La seva dreta en uppercut canegue
moltes vegades el contacte amb la
barba de Paulino Pera tots aquesta
copa, precisos. potentlasime que es
velen arribar clarament on el sud
&frica els dirigía, (oren encalxats
perfectament pel campe) d'Eurnpa.
que nl un moment al Uarg deis cieu
rounds done la impreseió d'estar en
di!lcultat..
I aquests copa ciernes es capee
d'encaixar-los Paulino. Ah. el el base
llagues pogut colpir amb la contun
dencia del seu adversarn Per aleó
diem que Corkindale pot batee qual
sevol altre pes fort, perqué d'encía
xadors com Paulino no se'n coneix
cap mes. I aquest és, ens sernbla. el
mlUor elogi que es pot ter de rhorne
que cassalote fou batut arab ten ala
honora.
• • •
Ele deu rounds del combat foren
portats a tren impressionant.
L'interés de la Iluita no decaigué
ni un sol iastant. El públic, que
acudí a presenciar el matx en gran
quantitat, no s'ensopi ni un sol mo
ment en el transcurs de les deu re
preses. Al final, en ésser coneguda
la meterla del baSC, ovacioná Larga.-
ment el vencedor 1 no s'oblidá tam
poc del vençute al qual dedica una
afectuosos aplaudiments, en premi
a la seva classe 1 a la remarcable
actuad() que tengue davant
Quan rspeaker tragué ter pública
la viciarla del campló d'Europa. Cor
kindale estrenye la mš del seu ven
cedor, 1 el metete feren el seu ma
nager I el seu segon. El noble gest
fou aplaudit com es mereixia. Des
'eres, des d'un teléfon collocat el
costat del ring I a través del qual
un periodista inglés detallá el com
bat ala radio-olerla británica, Coa'
túndale I el seu manager dingiren
la 'maula ala seta adimradors d'An
garatura. ala quals contaren les ultra
hnpressions, les quals, pel poc que
fou possibie entendre'n. no s'avenen
pas gens amb el que nosaltres del
xem escrit. Ja és sabut que no toa
hom aprecia els (eta de semblant
manera. 1 que es del tot impossible
conservar la imparcialttat quan sha
desser jureze 1 pare en una qüestaó.
Ens semblá molt explicable que Cor
kindale 1 els seus apreciessin nota
bles indica d'injusticia en el fía
coro no ena pocha sorprendre la sig
nificativa Mallete amb qué Boadrib,
sogre 1 manager del sud-africá. es
celta com l'speaker proclamava el
legara) tramf del brau Paulino.
• • •
Matchens- Vitriá fou també un
bell combate S'esperava amb interés.
1 toa dos adversaria correspongue
ren com calla. Fins direm que Llo:
renç Vitriá done de si molt mes del
que s'esperava. Després de l'actea
ció que els aficionats barcelonins
balden presenciat del cambió belga
davant el nostre Girones, havia arre
lat pregonament la creerme que
Vitelá no aconseguala arribar al
límit deis deu rounds previstos. La
realitat, pera tengue cura de demos
trar el contrata 1 Vara no sola
ment aguanta be el combat sinó
que fina arribá a pesar en perill el
seu adversari.
Els jutges fallaren matx nul. peró
la immensa majoria reconegue que
hl havia hagut un vencedor 1 oue
aquest era Matchens. El belga su
pere en rapidesa i mobilitat el seu
adversari, portá gairebé tota la Mi
dativa del combat, 1 els cops que
rebé de Vitriii ala toril& quintu
plicata. Llorerm Vitriá n'acusá al
guna, pera, en general. els encaixá
bé, 1 al seu tOrn correspongué amb
fogoses repliques, que arribaren fins
a desbordar el seu contrari. Amb la
particularitat que els cops de Vara
feien mola més mal 1 Matchens ola
acusava bastant. Peró hi hagué tal
diferencia en la quantitat que l'un
i l'altre en collocaren, que no creiem
que ningú que presencies impar
cialment el combat debas. de sor
prendre's en conéixer la decisió.
.Matchens sorti- a Iluitar en el pla
de l'home que té confiança plena
en el seu triomf. Vierte, per contra,
doná la impressió, fina ja prop de
les darreres represes, que també eh!
esteva convençut que no podia és,ser
musa optimista. Kid Chocolate puje
al ring abans de fer-se pública la
decísió. L'speaker anunciá que el ne
gre mera a boxár amb el guatlya
dor, 1 que si el combat Matchens
Vitriá era fallat nul, l'adversari "es
collirien els organitzadors. Sup0Serp
que aquest adverSari, despide del
combat de dissabte. será Matchens.
consti que fem aquesta sUpoSidó
o
EL MATX UZLUDUN CORKINDALE. — Un ee a ces emocionant.
Corkindale a la defensive
, Foto Claree-Berd)
bense :eran de restar meras a Vitná, Abares combat Paulino - Cor
el quia com ja hem dit, féu mUl3r kindale, pitaren al ring el elle Go
paper del que esperavem. doy i ruge:el 'tala Bianchl. L'spea
ker anuncik que aqueas dos pesos
forts anaven a fer un combat con
certat a deu represes. Pera la ventat
és que la Dieta no passe, de la se
gona. Godoy surtí disposat a acabar
de pressa, t es naire. amb totes les
seves forces a l'atac. Les seves peri
lioses esquerreS tingueren sempre én
perill el seu adversarl, i ja cap a
l'acabament de la primera represa
feren que Bianchl (os comptat fina a
cinc. I quan el gong assenyalá el
començament del segon round con
tinuaren la seva obra demolí
dora. que corone una di-eta precisa
i forte que tombá Bianchi per mes
del compte.
El púlala ovacioná, per in, el ven
cedor. I és que Godoy ja des del
començament es guanyá totes !es
simpaties, parqué es lliurá franca
ment al combat obert contra un
home que l'avantatjava en allária,
envergadura i especialment en pes.
Godoy acusá a la báscula vuitanta
sis quilos, i Bianchi noranta-set.
Onze quilos de diferencia i contra
un home que té una dreta de les
més potente!
• * *
Arnb antenoritat a aquest combat,
l'ex-amateur Sola féu cinc rounds,
enmig duna criciaria infernal, amb
Bruno Velar, el qual degut a les se
ves nombroses incorreccions fou des
qualificat.
I el primer combat, entre el cubá
Tony Hevia i el nordeny Zubiaga,
acabé per desqualificació d'aquest
darrer a la quarta represa, motiva
da per un cop baix deis efectes del
qual Hevia no es reféu en el minut
de descans.
Fou una 'lástima que aquests dos
combata tinguessin aquest final.
L'exit de la vetllada, peró, no se'n
ressenti. Els altres tres combata es
pecialment el de Paulino, manan
gueren perfectament l'interés.
Dissabte, a a una del migdia, a la
Redacció, administrado 1 tallers del
nostre volgut «litem "El Mundo De portivo".
Shavia anuncia per ~leste hora
el pesatge oficial de Paulino 1 tc.
Corkindale,
nata báscula portada de a terma.
da del costat csperava el pes dele
boxadors, deixant, per breus instants,
d'aceita pesos-numatura. El terma
ceutie, abillat amb bata blanca, tam
be esperava, un sic eneuriosit
quells cliente tnacostumats...
Primer arriba Paulino. Despres, Me.
Corkinciale, ainalraent, el feeeratiu
que havia de donar carácter oficial al
pesatge. El farmacéutic, pera al ces
tat de la báscula. No la deba un mo
ment. No per res, sabeu?, peró a ve
gades unes mana profanes...
Molla gene mona. Periodistas de la
casa i de fora. Arbitres, directius, afi
cionats, ialhuc elernent remera. Tam
bé, ciar, el "promotor", el senyor Joa
quim (;a-sa, féu ala honore..
Després del pesatge se senil un ape
ritiu. tln aperitiu be. Les coses es fan
o no es fan. De preparar-lo va easer
ne encarregat el redactor de la casa i
bou amic Bertran Aumatell. Bertran
Aumatell és el "barman" de 'El Mun
do Deportivo".
—I ajad, per qué?—varern pregun
tar-1i a Subiran, que sempre ho sap
tot 1 de mes a més actua de "segon"
del "barman".
—Pues muy sencillo. Cuando se su
po que el pesaje de PauUno y Corkin
dale tendría efecto aquí, se creyó del
caso servir un cocktail a continua
ción. Tú ya sabes que para preparar
un cocktail se necesitan "manetes", y
como de la Redacción de "El Mundo"
el que tiene más "marides" és Bar
trae Aumatell a él se le encarga fa
preparación del cocktail.
—Y a ti, por ser el de mejor pala
dar, la obligación de probarlo, ?ver
dad?
• • •
Quan Paulino a,bandonava "El
Mundo Deportivo", hom tot era par
lar-11 de Mc. Corkindale. Que si és
tan alt, que si pesa tant, que si m'han
dit que té un "ganan" de dreta, que
si és peal/es a mitja distancia., fine
que Paulino va 1 II diu:
—?Cómo dice usted que se llama?
—Mc. Corkindale...
—No, no es así. Usted, que tanto
sabe, todavía no conoce su verdadero
nombre.
—?No?
—No, senor, no. Se llama Me. Coa
kinledare. No "dale", sino "lettere",
• *
La "Monumental" gairebé va °m
ellase. "Tendidos", "grades" 1 "anda
nades" °ferien un magnífic cop d'ull.
Tot era obra. Ombra a l'enana 1 om
bra al sol. La boxa, ala toros. esdeve
un espectacle democratic a tot esser
ho. Alee, naturalmente, de "tendidos"
en amunt. De tendidos en avall, al
"ruedo", passant pel "callejón". més
pie que mal, perqué no hl ha por que
hl salti cap tiran, al "ruedo", die, no
he encertat a vetare-11i cap "torero".
Ni tan sois els d las "nocturnes", que
aquests sí ale tsteeen indicats, per
qué a segarles, mes que torejar, el que
fan és boxee..
Aquesta un el "ruedo" esta pie de
"capitalista,' de debó. No d'aquells
que salten inai e sap d'en 1 se'n van
de cara al taro be i fugint deis "to
reros". Els "capitalistes" d'avui són
capludistee de tea a pena, que han
deixat a la taquilla un graPal de pes
setes.
si.
El primer corebat que riera vlst ha
estet el segun. Item arribae tara peró
no ho lamentem maese. Arribar tard
als "toros" quan Chi fan "toros", no
te perdó, puta que es perd, si més no,
el "paseíllo'. Arribar tard ala "toros"
quan s'Id fa boza, és disculpable, I
mes encara en casos com aquest del
primer combat que hem visa que fou
el segon, exposats a veure, en 'lec del
"paseíllo", "Farr istre". El primer com
bat, com el :cegato s'ha aeabat abans
d'hora per destjualificació d'un deis
combatents per cop baix. A la boxa,
els cops beixos no valen. Ala "toros",
les estocades balees, tampoc. Qui sap
si és per aquesa semblanea que els
"prometerse taren inclina-ció a orga
nitzar vetllades e les places de breas
• • •
QuanI respeakere anuncié: Godoy,
86'200 quilos; Blanchi, 97'200. el uú
blic acolli la noticia arnb murmuris
que no ene estarem de dir que eren
de general cornmiseració per a Go
doy. Ultra orne quilos menys de pes,
aparehda a la vista del públic cosa
d'un pas o pam I mIg més "nano".
Bianchl era, talment, al costal, de
Godoy, la bomba de Godoy. Una bom
ba, pere. que Godoy curá de desin
flar en menys de dues represes.
Bianchl va ter-nos refecte d'un bon
gegant que perqué no diguessin que
abusava, es deixa pegar. Un cop, pera
a la barbeta desinfle instantáula
ment la bomba de Godoy i aquest pe
gue rebre rhomenatge entuslastle
d'un public que vol "hule"...
• • •
Seguidament pujá al ring—que lela
una clame de color de magnesia que
de vegades Uta mal a la vista...—Mc.
Corkindale. Després hl puje Paulino. Seguidament, Casanoves, l'erbitre. I
els segons. I no sabem quanta gent
més. Molta. Pensem que els espeses no
van mal sois, sempre porten "cuaan
Preliminars. Lstretes de ma. Fór.
mula, cortara, que potser té més de cu
riositat una mica esporuguida,.. Foto
grafies. Discursos. Impaciencia d'un
públic que no está aeostumat a tants
compliments, que enyora, potser, el
"tararaearari" que posa com un ai:
al coa.
Paulino y Corkindale es peguen de
debe. Senee contempla:lona Fort.
Paulino, oberte 1 celta esquerra, sag
QUENSBERRY
na. Peró corra els "toros" breas, que
es creixen al cástig, Paulino escomet
Corkindale amb veritable fúria. L'ene
paita, no el deixa respirar un segon.
Corkindale, seré, no in'atreveixo a dir
fred, per més angles que sigui, no
s'acovardeix gens, i si Paulino esta
valent, ell, Corkindale, está ret un
brau. Es tapa, es destapa per pegar
1 es torna a tapar per no rebre. Pe
ró entre tapar-se la cara i tapar-se els
costats, deixa descobert quelcom. I
Paulino ho aprofita be.
Aixi, deu represes. A raeabament
de cada una, °vadeas eardorosete Al
final del combate un delire 1 en pro
clamar-se "Vencedor. Paulino", el "no
va más". Estig segur que si a la 'lotee
presidencial hl hagués hagut el pre
sident 1 rassessor de costum, no hau
ria mancai la petictó de "oreja"... 1
que potser no hauria estat difícil de
trobar almin espectador disposat al
secretad.
.5*
Darrera els protagonistas del mate,
~mi entrar, primer, a veure Me.
Corkindale. Seguia tan seré 1 tan poc
fred com ens havia semblat. A Me.
Corkindale el voltaven una cona d'en
glesos, jo no vull creure que amb ma
la intenció. Aquests anglesos, el me
tete que Corkindaie, creuen que el
eombat ha estat molt be, que el pi)
bite és moit intelligent, que la plata
feia molt bonic... peró que el matx
no ha estat, a judici ben fa
Ilat. Un que fa d'interpret ens din
que per a Me. Corkindale el mata era
un mate "neutro". Suposern que vol
dir un mate nul.
Deixem Corkindale i ens n'anem
a veure Paulino. Paulino está voltat
de palsans 1 de guárdies d'assalt, que
si no ho són ho semblen a jutair Pel
molt contents que estan i la satis
facció amb que el feliciten.
Paulino té Pul' esquerre de vellut.
D'un velkut negra, moral i verrnell,
tot plegat al relleu. De la cella, ober
ta, de tant en tare encara en surt un
fil de sang...
—He hecho el combate—explica
viendo sólo a medias, como quien di
ce, a mi adversario.
—Buen rival, ?no?--ens atrevim a
preguntar...
---eHombre! Bueno y de cuidado. No
había manera de tocarlo. Se tapa
ba estupendamente. -Y además que
na hacerme confiar para entrarle
descubierto..,
--Sin embargo, en el cuarto asal
to...
—;Ah! Entonces pude darle en el
hígado. Ahí le hice mucho dano.
Paulino, que parla amb nosaltres
en castellá, conversa seguiaament en
nene amb un company de la tarta de
l'Art, dóna ordres en loza" a un "se
gon" 1 no manca qui cris digui que
Paulino parla a !a perfecció fran
cés i anglés...
Sortim. En el ring, dos pesos ploma.
Machtens i Vitria Tots dos reolt bons.
El públic segueix aplaudint. Els ca
pitalistes cent per cera eme:Icen la
desfilada. Nosaltres també. No som
capitalistes, peró be és semblar-no...
Posem punt final, perque abue co
merme a semblar una crónica de
braus. Influencia de ramblent? Tot
pot ésser...
PARDAL
Primo Camera és carnpió
del món
A primer terma, ele pella de Camera;
a segon terme, ala seta Panes
(Foto Cases)
Ja tenim Primo Camera campló del món. El gegant de Sequals ha
arriba,, per fi, al lloc de maxim ho
nor de la boxa mundial: al taol
de campló de tofos les categories. La
victoria de "Baby" Camera ha pro
duIt sen.sació. Erem moles que l'es
perávem, pera un fet de tanta t,rans cendéncia, per prevest que sierui, San
pre produelx una revolució - en el
camp del pugilisme mundial.;
Camera ha arribat al atol .1 hi
ha arribat amb tots els honors. El
seu triomf és indiscutible, i ni els
mateixos partidaria de Jack Sharkey.
el campió batut, no gosen restarei
imponencia. El k. o. que a la sisena
represa sofri ramerica. és deis 'que
no admeten discussió.
"Milímetre" Camera na resultat
un púgil extraordinari. No es únick
rnent el fenómen de barraca de era
que semblava quan començá la cela
campanya en els rings de combat,
Es alguna cosa mes, és un gran cam pee
Quan Primo Cernera boxá a Bar
celona amb el nostre Uzcudun 1 do
ná la gran sorpresa de batrel, crona
tes 1 aficionats convinguérem en re
conéixer que el gegant nana no era solament l'home magnificament ben
dotat que sortia a repartir cops de
puny a la bona de Deu, sinó que en
les mitrares de Primo Cernera era
descobria, ja, un astil pierde en pe
ríode de formada 1 una concepció clara 1 serena de la jugada a realit
alr. Cernera vingué a Barcelona, i tots, absolutament tota ens pensa
vem que perdria. Després el vam
vheaugrueé eqnuiectaanveanttrden'oapmineión.tsMéi s jatarndl,
davant d'un bon adversari, ens po guérem convencer que Camera es teva predestinat a arribar al can
del cansí que s'havia emprés,
ja hi és. D'aleshores fins ara "Baby" Camera ha adquirit una ex periencia de ring grandiosa, ha pu. lit el seu estil i ha aprés de midar
les destáncies. Li faltava només efi
cácia en el cop, 1 aquesta eficácia es manifesta quan el combat amb el
dissortat Enrie Schaaf. Des del mo bmaetntSqchueaffU-Cegaírrneemra,deItasllasbédreelmcoqmue
el cop trágicament decisiu havia es tat un cola sec, de potencia, ja no
ens queda el mes petit dubte de qué
Primo Camera s'apropava a pasen
de gegant al cobejat títol.
Ara, en aquest combat amb ,Jock Slaarkey, el punch ha fet una nova apandó, i el campló destronat tia hagut d'experimentar un k. o. are
ratos del que ha tardat una minuts a rfeafletra-vsea. aPrCeacmisaemraenpterela péusnscehr qimue
lbaatisbeltem. aLnaa speataseavdiactódreias—dh'oaqudeesietems :emtqrleuaasantensiqtaxuleepssi'aacpuualnmg'hiuonslreeaasgv—uednieetlradceeondm'cebisraepctleurmghaearsgvtaiápennentr de pesar de manera decisiva.
PríMo Camera probablement no tsíefricá mcOalnSutinMagt,rancoMestiSlihstaar,keuyn, ccieonrn
Stribling, com Schmeling, com Baer.
ConvingueM, peró, que no li fa cap
falta. I,Tn home de les seves excep
cionals condicions físiques, de la se
va formidable potencia, rnentre s.e
piga produjese damunt el ring anib
cera'. facilitat, ja en té prou. I aixó
ja hm-ti dit que no li manca.
"Baby" Cernera ha declarat des
prés del seu triomf eme no pausa
romandre inactiu, i que boxara amb
tots els adversaris que hom li pro
pose En aquests momento, l'home
més indicat per a ésser el seu cha
Ilenger sembla Max Baer, el vence
dor per k. o. técnic de l'ex-campió
Schmeling. Creiem, pera que Baer
molt poques probabilitats de sor
tir victoriós d'un combat amb Ma
lla tan poques com qualsevol altre
pes fort deis que actualment són tra
gues com a figures de la categoriae
Perqué Camera és veritablement un
atleta excepcional. i per pee interés
que post en conservar la seva for
ma, será empresa notablement difí
cil, per no dir impossible, l'errabas
seali legalment el títol máximum
que Sharkey. i els jutges americana
prengueren a Max Schmeling i que
ara el gegant feixista ha reivindicat
per a la vella Europa.
Interessants declara
cions del ganster ma
nager del campió del
m
Nova York, 3. — L'italiá Primo
Camera anuncia la seva próxima
tornada a Europa. El manager de le
tal:ea el conegut ganster Billi Duffi,
ha fet, ala oeriodistes americanS alee
ressants declaracions. Diu oue la
mes grar. cura d'un manager ha d'és
ser acerar els seus poulains amb ene
mas que •aleixin el menor pelen.
Assegura que el seu patrocinat erie i
rá molt de temes a celebrar combate
que ofereixin algun perill per a al,
i enana que no s'acerará am.b Max
Beer fina d'ad a un any.
ATACIO
Campionat de Catalunya de
'Water Polo de tercera
categoria
Resultats
Atleta A, 7 - Catalunya A, O.
Sabadell, 3 - Mediterrani. O.
F. A. E. T., 3 - Atletic B. 2.
Barcelona C, 2 -Catalunya B. 1.
Barcelona A. fi- Barceloneta, 2.
Aquests són els resultats de la
primera jornada corresponent a la
segona volta. Uns resultats. que si
bé són nonnals i marquen la dife
rencia que existeix entre els equips
contendents, no són pas masas con
tundents per a quedar reflexada una
superioritat. L'encontre més ben ju
gat fou evidentment el Barcelona A
Barceloneta. No és que efectuessin
un partit memorable. Allí s'enfron
taren dues escoles completament
oposades. El Barceloneta amb el sed
water polo históric, a base d'entu
siasme i nervi, aguante i féu posar
en situació difícil els vencedors.
Filas molt entrada la segona part,
les coses no rutllaren corn volien i
desitjaven els barcelonistes. Llur
joc rápid i concepció del que ha d'es
ser un partit ben jugat fou tallat
en series per un continu xiulet, oca
sionat per les irregularitats de llurs
contrincants que. superats en veloci
tat i joc, imprimien tota una ardo
rositat per a compensar una qua
litat mes baixa de joc. El Barcelo
na féu un bon parta, i millor s'hau
ria desenvolupat a no ésser la pru
eéricia de molla jugadors sus.,
ra iniciats en lluites interclubs, on
la seva salta fou superior al nervi
que imprimiren en les jugades.
Un altre partit interessant fou el
Atletic B - Fact, on la igualtat fou
la nota dominant. L'Atletic, un equip
guairebé infantil, féu una bona ex hibida pera nosaltres els aconse Ilarlem que no es prodiguessin en
grau excessiu, tata vegada que la
seva complexió en formació podria
esdevenir de consecelenciee deplora
bles. El seu joc viu, segun, i a esto
nes intelligent, de la Faet, el vampilllaour reelelamrgean.t Pfeolus Salvo, un xicot que sap jugar i pen
sagavarud.lorqseunatprlreiitnalctaipbigaernnatns.dqifuícainltitdaet dtreobjuar
ficSaceigóu, eidxeesnpraéls ddeaivsapnatrtidtes dlea lcalapsrsii mera jornada corresponent cgeolnoana,volctaa,daeslqsuntreesn eqiluuirps gdrauepllaBreasrse pectiu.
Ir ESTIU
Majestic Hotel
1 RESTAURANT
Coberts a 1050 ptes. i a la carta.
dAesbodneam1e5ntcsobeerstpsecaia8ls50enpessséertieess,
gratificació compresa, utilitza
bles per a familiars i invitats.
PLATS REGIONALS
Excellent cuina i servel perfecte.
FSeaslotenss. OperqrueastBraa.nPqureeutss, mBoocdheersats1
NOTA IMPORTANT
Habitacions a preus especials en estados mínimes de 15 elles 4
t
ele,-1933 la rambla 7
L'actualitat futbolística...
A LES CORTS
El tancament de la temporada
El partits amb el «Pilan» i el «Milano» no afegeixen cap
llorer al club blau-grana
Enguany el F. C. Barcelona per
tal de clausurar la seva temporada
esportiva ens ha ofert un programa
doble a base de dos equips estran
gers; el Mila F. C. i l'E. C. Pilzen,
dos equips ben diferents l'un de l'al
tre, el mateix en técnica que en va
ina.
El Mile F. C. ha jugat dos par
tits: l'un el va perdre dijous passat,
per tres a un; el segon, disputat ahir
a la tarda, el van guanyar per un
gol a cap. Per la seva banda el Pul
zen disputa un sol encontre, ahir,
que empata a un gol.
De l'actuació de l'equ1p txec del
Pilzen a la nostra ciutat no en con
servarem cap record agradable. Lci
veritat sigui dita, no ens créiem nas
trobar-nos amb un equip que no s'as
sernbla en res als de l'Sparta i SU.
via, malgrat d'haver-nos estat dit que
aquests dos Clubs han estat vençuts
per aquell aquesta temporada. Si
abtó fos cert---no ens atrevim a club
tar-ho—gairebé haurfern de deduir o
que el Pilzen no ha desplaçat el sala
equip complet o que el futbol XPC,
es troba actualment en plena deca
dencia.
El F. C. Barcelona arrenglerará
enfront del Pilzen un bon equip.
malgrat que sobre el terreny no do
na el rendiment que hom esperava.
I no fou pas per culpa del porter
Cruz, que forní una actuació super
ba, ni de la defensa, ni dels mitjos.
que el Barcelona defrauda devane
del Pilzen. La culpa l'hem de cercar
en la táctica equivocada de la línia
davantera blau-grana que realitza
gairebé ti:As els seus ataca pel cen
tre del terreny, deixant poc menys
que abandonat,s els exteriors, facili
tant la tasca de la defensiva adver
seria. Si el Pilzen hagués estat un
equip com ens créiem, la victoria els
hauria somrigut per un marge con
siderable de gols. Pero el joc desen
rotllat pela jugadora d'aquest rnub,
fou, encara, molt más inferior que
el deis barcelonistes. Un joc lent,
desgavellat, i, a voltea, molt inno
cent, que culnalbaaen una manca ab
soluta de xut !ser part de tots cinc
davanters. Áfegim, encara, que els
txecs emprant un joc bastant dur, a
voltes -brut i perillós. El públic no en
resta pas gaire satisfet de l'actuació
de l'equip del Pilz,en.
* * *
En canvi les dues exhibicions del
Mil ja foren una áltra..caos,a.
El primer dia els jugadors italiana,
tal volta per desconéixer les condi
ciona del t,erreny de Les Corta o raer
considerar l'estat del Barcelona més
inferior del que en realitat sembla
va, van iniciar la lluita amb tanta
empenta, que as va esgotar les for
ces pocs moments després de comen
lada la segona part. Aixb motiva
que el Barcelona, que fina llavors
havia anat de bólit, reacciones tot
seguit i aconseguís una clara i me
rescuda vict45ria, després d'haver-nos
ofert una muja hora d'un futbol
dalia classe i engrescador de debo.
Val a dir, peró, que en aquest pri
mer encontre els italians van erren
glerar un equip en el qual tigu
rayen alguna elements de preve que,
semble, no van donar el resultat es
perat, pubt que en el partit d'ahir
la tarda ibren exclosos, presentant
els onze titulars.
Aquest segon encontre fou jugat
per part del Mila, amb molta més
refiexió i serenitat i, llevat dels den
minuta darrers de la partida, van
sostenir amb seguretat les escomeses
deis bleu-grana, la línia davantera
deis quals no va donar aquell rendí
ment que tenim dret a esperar-ne
una volta ekisteixi entre ells la ne
cessária intelligéncia.
En aquest encontre el Barcelona
podia haver sofert una forte desfe
ta de no haver estat per la merave
llosa, en tots sentits, actuació de No
gués, per l'encertada i coratjosa de
fensa de Zabalo i per la intelligent
intervenció d'Arnau, un deis millors
homes sobre el terreny i el que ens
va donar una clara sensació de les
condicions que han de reunir els
mitjos. •
Alguna jugadora del Barcelona
Padron i Goiburu—continuen abu
sant de la retenció de la pilota, sis
tema completament desconegut deis
italiana del Milá, el joc practic deis
quals els permeté arribar molt més
sovint als dominis barcelonistes que
no pas aquests.
El Milá amb les seves actua,cions
a la nostra ciutat ens ha donat a
conéixer l'estat fioreixent del futbol
italia, d'importació hongaresa. Es
tracta d'un joc rapidíssim. cense re
tenció de pilota i ras. La constitua
ció atlética de la majoria deis com
ponents de l'equip els permet emprar
un joc, diguem-ne dur, intervenint
ben sovint anab ola colz,es que els
dóna una modalitat una mica lletja.
De l'actuado de l'equip barcelonis
ta no n'hem pogut treure cap con
seqüencia. Amb poc menys de quin
ze dies l'equip blau-grana ha estat
modificat de tal manera, que ja.no
s'assembla amb el que ha vingut
jugant durant la temporada oficial.
S'ha notat, aixo si, en els sella
equipiers una altra modalitat de joc,
més rápid, més variat, més viu, ne
na encara no ben definit ni, neta
menys, perfecte. Será qüestió d'espe
rar la próxima temporada, puix que
no volem creure que l'equip definitiu
que.-.tia eStat,4)resentat,..gn •
aquests dos darrers paatits: e->a
Si la temporada actual ha estat
ben desfavorable per al Club blau
grana, fem vots porqué en la próxi
ma pugui recuperar els lloren per
duts.
ORISATLS
N. de la R.—En acabar el segon
partit Barcelona-Milá, els juga
dora italiana van acomiadar-se del
públic barceloni fent la salut,ació
feixista. Es van guanyar una gran
xiulada. Que consti.
BARCELONA MILI. — Una inter venció afortunada del porter Italia,
en el partit d'ahir
(Foto Claret-Berd)
Obrers o esclaus?
Senyor Largo Caballero:
els futbolístes?
Per L, AYMAPIl I BAUD1NA
No saixan si el senyor Largo Ca
ballero, ministre del Treball de la
República. n'está assabentat. Hem de
creure que no. perque,d'altra manera
no podríem comprendre com, entre
tanta legislació social, ha negligit un
aspecte que avui dia té, a Espanya,
una gran importancia.
Ens referim al jugador de futbol
'professional. La gent — i potser el
mateix ministre del Treball' -aa creía,-
que un _jugador professional éS tin
home que posseeix la gallina dels.ous
d'or. Hom son que els jugadera de
futbol s'atipen de víatjar de frene,
que cobren uns sous respectables, que
cobren, de mes a més, prímes impor
tanta quan guanyen campionats o
partits especials. Hom sap aixó, hom
hi ajunta la popularitat, els aplaudi
ments dels dies de partit. les foto
grafíes diaria. i hom arriba a la
conclusió que un jugador de futbol
és l'home de la sort, l'home al qual
toles li'ponen.
bé, aixó és més aparent" que real.
El futbolista professional guanya per
terme mitja cent duros al mes. I a
canvi d'aquests cent duros, de la po
pularitat, del viatjar de frene i de te
tes aquelles ganguetes que volgueu
posar-hl. l'obrer futbolista és l'únic
obrer que no és amo d'ell mateix. Al
contrari de l'obrer paleta. de l'obrer
mecOnic. de l'obrer intellectual, de
l'obrer en "general, l'obrer futboliste
l'home "cine Cobra uri sou per 'a jugar
a futbol no es un heme, sino una
cosa. L'obrer futbolista, a canVi del
sou que Cebra — si el cobra cada
fi de mes. Passa a ésser un ópjebte
de propietat del club que el pega o
que fa veure que el paga. El futbo
lista professienal és un objécte nego
ciable la voluntat del qual no compta.
Un jugador professional pot ésser ve
nut cc:m un gos, com un barret, com
una pilota. Un paleta, un mecánic, un
dependent de comerc., un artista de
cinema, un artista de circ, etc., etc.,
poden anar a treballar on ola facin
minora conJicions; on els plagui més.
Si tenen un contracto, eh basta
complir-10 per quedar lliures un
cop caducat. Peró un futbolista, no.
Tant si li ofereixen més diners, com
si vol canviar per gust, no pot aban
donar, per la seva própia voluntat,
el club en el qual ha figurat inscrit.
Si aetest no l'autoritze per canviar,
no pot canviar. Si es nega a jugar,
no pot inscriure's a cap altra erítitat
fina a! 'cap cle.dos. anys. I durant
aquest, temps, no pot ni entrenar-se.
Concretament: un jugador no pot
deixar mai, ner la seva propia yo
luntat, un club. En canvi, els clubs
poden prescindir en tot moment del
ji c,or que ,els sembli..I poden im
pedir-li durant dos anys d'actuar en
cap altre club, sempre 1 quan equest
altre club no "pagui la quantitat que
se h demani.
La legislado futbolística actual res- ,
pon segurament a altes convenién
cies. No ens importa. Sabem, pero:
que és una legislació opressora, indig
na deLs temps que vivim, compara
ble ala ccstums no legislats deis tra
ficants de dones, i ja ens basta.
Ara mateix, sabem un cas concret.
Un club contracta un jugador. Li
estipula un son. Aquest jugador actua
sempre amb la més bona voluntat.
Uns dies; amb éxit formidable; d'al
tres, amb poc encera Passaren unes
guantes temporades. Els dirigents del
club contracteren un altre jugador, el
qual passá a ocupar el lloc habitual
d'aquell. El jugador vell, .are podríem
dir-ne, resta arreconat. L'arrengleSa
ven en partits de poca importancia o
no el feien actuar. Es cansa de la
seva inactivitat. I digué 1. club:
—Si ja no us interesso, si el meu
lloc está ocupat per un l'Are juga
dor, no ean deixen.a 5csAbilitat de
seguir jugant. Doriega baixa,
seguramena trobaré ale club en
Jugar. . 4
En 1f~ sorti u1)':-.4aue volia
quedar'-seemb aq j,gacior. El
club que el té arreconat stué:
—Si vols aquest jugade.- que a mi
ja no cm serveix, dona'm 50.000 pes
setes.
—Entesos. Amb una ce dició: que
de les cinquanta mil ates, n'hi
hagi quinze mil per al jua dor.
Resposta immediata:
—I ara! qué us heu- cre it! ?I (pi
és ell per cobrar quinzen pessetes?
No hi ha res a ter. O "cineuenta mil
o éap.
I aquell jugador continua de pro
pietat del club que no el fa jugar, en
espera que algú afluixi la mosca. En
tre tant, el jugador es desentrena,
perd l'habitud de l'ofici, 1 si un día
queda 'hure, ja no servirá per com
plir amb dignitat. Futboiísticament,
será mort.
* * *
Aquest cae, rigorpsament historie,
freac de. poca dios., Els Trotagonis
tes -- chiba i jugador --tesón cono
guatíssims. Peró no importa abre,. La
legislado futbolística — legaslació ti
zánica, medieval — és igual per a
tots. Es la llei. I sota el pes d'aques
ta Ilei inicua, aquest jugador — po
pulartssim, envejat por molta gent —
es troba que ell no és agro ma
teix, i ha d'esperar — vol canviar
de club -- que el que ara el té, trobi
qui el pagui bé.
Aquest és un cas, cena hem dit,
fresc. Que hem viscut no fa gaires
dies. Si calgués, pena, p•odriem con
tar-ne una serie inacabable, d'aspec
tes ben diversos. Cal 1-ornes recor
dar el cas de Samitier. Despres d'ha
ver estat un element gloriós del club
blau-grana, un bon dia Samitier de
maná al Barcelona que el deixessin
lliure. Un altre club li oferia més di
ners; la vida és curta i cal aprofitar
la, i demaná que, un cop acabat el
campionat, és a dir, un cop acabat el
contracto, li donessin la baixa. No
•bogué ésser. La baixa Ii fou negada.
Aquella serie de possibilitats econo
migues que s'oferien a un homo que
havia de començar a prnsar en el
denla, s'esfumaren. Comença el cam
pionat següent, i quan ja no podia
inscriure's d'una manera formal a
cap altre club, Samitier va ésser aco
miadat. El cas ja ha estat fallat en
el seu dia. Oportunament, diguérem
el nostre parer. No volem insistir. El
retraiem, pero, com a exemple, dom
a demostració vivent de la injusticia,
de la brutalitat d'aquesta legislado
futbolística que permet els clubs de
prescindir d'un jugador en el mo
ment cale ho consideren oporto, i no
permet, en canvi, que un jugador
canvil de club sonso la conformitat
d'aquest, encara que el contracto pré
viament establert hagi caducat.
Aixo aualifica teta una legislació.
AixO és prou porqué un dia s'aixe
qui alguna veu al Parlament, i faci
avinent al ministre del Treball que
aquest estat de coses és totalment in
adrhissibles futbolistes — ens em
ble sofí. tan treballadors com l'e
qullibriata, Cona el cómic, cona el fus
ter o el dependent de comere. Que en
altres paises aixia es toleri — que cal
dria veure'ho exactament — no és
cap raó peroné alzó es toleri a Espa
nya, Repailalicaarie Treballadors de
tetes classes.
. Nosaltres espontánianient, sonso
que les injusticies d'aqueata legislado
ens toquin de lluny ni de prop --a sot
metem el cas deis jugadors de futbol
pro•essionale al ministre de Treball i
Prevísió Social, senyor Largo Caba
llero, ja que és a eh a QUi correspon
la legislació social.Li ho sotmetem,
convençuts que fem una obra huma
nitaria, una obra de justicia, una
obra urgent i obligada en ola temps
actuals. Sota les coloraines de les
.samarretes deis jugadora professio
nals, sovint s'amaga una tragedia ín
tima.,No bat son aplaudimanta.i,viat._
ges i retrats ala diaria. L'home que
es guanya la vida felit de futbalista
és tan digne de consideráció com el
que se la guanya donant cops de
puny, matant braus, guiant tramvies
o portant un carretó. No hi ha cap
reo que justifiqui que el futbolista si
gui un home diferent deis altres.
L'esclavetge, encara que sigui lega
litzat, encara que sigui reservat ala
futbolistes, ha passat de moda.
A SANT ANDREU
Malgrat guanyar Sant
boia fins el darrer moment,
el Sant Andreu guanya, per
quatre a. tres
El Sant Andreu, va guanyar ahir
un partit que poc ho esperava pot
ser, perqué fins al darrer minut de
joc era guanyat pel Santboiá per
tres gola a dos. Peró una afortunada
reacció va donar-los un empat i una
victoria que si bé no hem de discu
tir-la perqué fou ben guanyacia, no
pedem amagar, pero, que el Santboie
jugava bastant millor i que un er
ror molt gros de L'arbitre els resta
un gol indubtablement. Durant el
segon temps una pilota que anava
directament al gol i que ensopegava
descollocat el portes, el defensa Ló
pez va aturar-la amb les dues mana
altos i l'arbitre senyor Bayo no va
donar-se pas per entes. Adhuc un
offside que Va marcar contra el Sant
bola només va veure'l en la seva
imaginació. El Sant Andreu, dones,
no podia pas dir, si arriba a perdre,
que l'hagués perjudicat l'arbitre. Po
den celebrar llur victoria, que no po
dien pas somniar-la després de com
s'havia desenrotllat el joc.
El Santboiá marcá els seus dos
primen gols durent el transcurs del
primer temps per mitjá. de Pagés,
l'interior excellent. De sortida a la
segona part el Sant Andreu va re
accionar de tal forma que va empa
tar per mitje de Vila- i el Santboiá
no va donar-se pas per vénçut i con
tinua jugant bastant millor que
els contraria i s'apunta un altre gol
per mitja de Pagés. Així semblava
que anava a acabar-se el partit quan
un nou empat del Sant Andreu por
ta l'emoció ala seus rengles i va mar
car novament Oms en un obrir 1
tancar d'ulls.
Els equipa arrenglerats foren:
F. C. Santboiag Ros, Lacal. Mir,
Asean. Serracant, Ribes, Prim. Ra
moneda, Pastor, Pagés i Llovera.
•
socia
Després del torneig
Consideracions a l'ascens
a la primera categoria
S'ha acabat el Torneig de Pronto
ció per a l'aseens a la Primera, Ca
tegoría 1-atalana, i en el moment en
qué ja són classificats els tres cap
davanters, Girona, Granollers i Ba
dalona, sorgeixen un munt de difi
cultats al seu ingrés, portats tots per
la posició en qué s'han collocat Bar
celona í Espanyol, que no volen ju
gar el campionat catala si la primera
categoria la formen més de sis clubs,
Els motius que donen aquests, que
sempre han gallejat d'ésser defen
sors de Catalunya 1 de protegir eh
altres clubs catalana, no tenen res
d'esportius, sino tots basats en l'as
pecte material o económic.
Diuen Barcelona 1 Espanyol, mes
ben .dit, he fan dir ala eliges clubs,
que el torneig regional, ultra ésser
rnassa llarg, per ella no té cap inte
rés (económic, s'entén), 1 menys ara
que hi han de prendre part clubs
forans, com Girona i Granollers, que
quan jugaran ala camps de Les Corts
i de Can Rabia no portaran sufi
cient contingent de públic, i en can
vi quan ells es desplaçaran a Girona
i Granollers eh titulan s'oinpliran
de diners.
Aquesta excusa que donen eh dos
principals clubs catalana la trobem
pobre i mancada de sentit perqué
si bé és cert que equests clubs en
jugar al seu terreny contra un Bar
celona i Espanyol és probable qua
guanyin diners, cal tenir en compte
que fa molts anys que lluiten per
obtenir el lloc que ara tan merescu
dament han guanyat i durant aques
ta serie d'anys han hagut de fer sa
crificis immensos. que és just es ve
gin ara recompensats.
A més, cal tenir en compte que
tant el Barcelona i l'Espanyol cona
altres clubs de primera categoria
d'erren d'Espanya estan nodríts de
jugadors procedents deis clubs que
ara ella menyspreen i d'altres d'infe
-rior categoria, i és per aixo que els
preguntem en quina situació ells es
. trobariert si no haguessin desmem
brat una i altra temporada els di
ferents clubs catalana.
?Com, yolen Barcelona i Espanyol
,que sorgeixin primeres figures a Ca
talunya si ella barren el pas dels
clubs que poden produir-ne?
?Es que ells són prou per crear
jugadora? •
En la Ilerga vida d'aquests clubs
no-ha trobem pas així deinestrat; 1
veiern com en luna 1 l'altra tempo
rada van a la recerca d'elements dels
altres clubs catalans i, no cal din
he, principalment d'aquests clubs
bregats. en les dures imites de cam
pionat..
?Per qué, alones, aquesta oposició
a les ansíes d'ascens d'aquests clubs? .
El Reglament de la Federació Ca
talana estatueix que els cinc millors
classificats de la Segona Categoria
Preferent jugaran la Promoció amb
els tres cuistes de la Primera. i que
els tres que es classifiquin millor
passaran automáticament a la supe
rior categoria.
?Per qué es vol privar ara el dret
del Girona, Granollers i Badalona?
Entenem que si una modificació
s'ha de fer ha d'esser en la tempora
da 1933-34, porqué si no és alai, ?de
qué serveixen els reglaments apro
vats amb la conformítat del Barce
lona i Espanyol?
Ara a darrera hora ja no es trac
ta d'ésser sis clubs els que formin
la Primera Categoria sino d'una mo
dificfació total. i aixó és encara més
greu, perqué aleshores ?per qué s'han
jugat els catorze partits duríssans de
la Promoció?
Barcelona 1 Espanyol juguen amb
foc, i potser ignoren o sembla que
vulguin ignorar-ho, que poden cre
mar-se.
Barcelona, Espanyol i Sabadell, i
ara hi afeglm aquest darrer club
perqué sembla que fa causa comu
na amb els primera, diuen que els
interessa més el Torneig de Lliga que
el Campionat regional.
?Han pensat prou en les cense
qüencies qué podría reportar-los una
separació de la Federació Catalana
de tots els clubs de la Segona Cate
goria Preferent 1 Ordinaria?
?Tenen en compte que són m'atesta,
eh humils, els que nodreixen la cal
xa federativa i sostenen el Colleg1
d'Arbitres Professionals?
Tan sols demanem que posin-quel
com d'atenció en equest assumpte 1
que vegin si anem equivocats nos
altres o ella, i ja veuran a la fi que
ens sobra la raó.
Hl hagué un temps que el famós
Pacte de Sans estigué a _punt de pro-.
duir l'escissió.
Que no siguin aura vegada ella,
els que han de vetllar pel -futbol- ca
taba els que la promoguin..
Perque no ens negaran aquests
tres clubs que la burocracia federa
tiva se n'aniria al col 1 el pompós
Collegi d'Arbitres trabaría la font que
el sosté, enlatada.
Tot Catalunya té els ulls posats
en acuesta qiiestió, i en el seu temps
sabrá jutjar l'actitud d'aquests tres
clubs catalans.
En tornarem a parlar.
JOFRA
Fábrica de Meda1les 1 Copes
~km per a concursos d'esports moue"
Vda. E. Segura.-Claris, 19
U. E. de Sant Andreu: Noves,
López, Sane, Sancho. Crispó, López,
Oms, Pifieiro, Vila, Robert i Targe
rona.
L'arbitratge de Bayo hauria estat
més que regular, peró davent deis
dos errors que hem consignat sola
ment pedem considerar-lo passador,
per no dir deficient.
La salut per les plantes
ADR/A
1E5 20 CURES nr.:-
DE CABAT HAMON
són el medicament natural, sa 1 motensiu que ve demostrant des de fa
25 anys que es crearen, Ilur extraordinari poder euratiu. Exerceixen una
poderosa depuració 1 renovació orgánica restablint l'equilibri de la salut.
No exigeixen un régim especial d'alimentació.
Encara que insté hagi assaijat tots els mitjans existents per a recia.
perar la salut sense aconseguir-ho, no desesperi de veure's lliure de la
seva dolenca. Demani avui mateix el Ilibre "La medicina Vegetal" 1 el
BUTLLETI MENSUAL «Lo que dicen los curados»
en el qual es reprodueixen les cartas que rebem cada mes demostrant iu
eficacia d'aquesta meravellosa forma de curació PER MITJA DE PLAN
TES descobertes per l'Abat Hamon.
Comprovará vosté mateix que encara hl ha un métode senzill 1" na
tural, 'm'O segur, que podrá tornar-11 la salut 1 la íntima satisfaccló de
la vida.
GRATIS
s'envia. Demann
personalment o
enviant aquest
anunci en sobre
obert 1 Segell de
2 céntima.
41111111~11111~
Senyor Dtor. de Laboratorios Botánicos y Marinos,
Ronda de la Universitat, núm. 8, Barcelona.
Serve1xi's enviar-me GRATIS I SENSE CONIPROMIS
el butlletf mensual "Lo que dicen los curados" el
ilibre "La Medicina Vegetal".
Nom
Carrer
Ciutat
Provincia -
del
•
Ift
50 a rtys d'éxit popular. Llur venda anual permet preparar 100 milions de 'tires d'aigua de réglm:
8 la rambla
Itellot4Pría
ruhnivrs
Anit‘e¦
11101,EXn • lai.1111
Itellokter
4. Cien«j'y
Jelftliers37
Iminne, I
eI minio
ATLETISME
La primera jornada deis campio
nats de Catalunya
L'atletesme atala está paessant una
erisi rr.olt pernio:se. da fa temps que
les case.í no rutilen corn caldria. La
convivencia ei tre la Federació Cata
lana d'Atleaeme 1 alguns clubs sha
transfórmat en una tivantor que fa
fredat. La irda, iteina i el deson.tre
,carnpea entre els- de baix duna na
nera erslprrifosa. Alguns atletes ac
tuen com a independents. perqué els
seus clubs han estat suspesos federe
tivan.eat. Els herncr. que comandan
la Federad& perduda la confianca •
atigutjats, s•han vist en el cas d'h I
' ver de ronvecer fina Assemblea í e
tiarai que, si ne a'aicrna. tindrá liec
cierne a la nit.
T. cama; de tanta disbauxa i de tan
ta enaroula, van ten ençar ahir
camptanats de Catelanya a l'Estade
jcsnada del matí transcorregué
aanb Pennalltat, 1 tot tela preveure
que a 4t tarda succeina igual. Pera>
no fou Eixi. Aquesta segona jornada
acaba amb invasió del camp 1 a cops
de puny. Efectivament: bu suficient
que la Federació alteres rordre de les
darreres proves perqué una part del
públIc elements afedas a un club
envals el terreny d'arreó amb ac
titud gens recomanable ni tolerable.
La dezerminació d'aqueas elements
no bu compartida pels d'alises clubs,
1 _entre els una i els altres es van re
partir un espatec de bufetades que
aah plOduir el seu efecte en les cares
1 un& cralguns contendenta Tot ple
gat, un acte vergonyós i indigne d'es
porthra que desdiu de les persones
que vlIti teerevoear-lo.
Aquest fou el fet mes destacat de
la jornada d'ahir dels canapionats de
Catahmya, fet que demestra el grau
.4§41 Varefoskátaeue existeix entre els
de dalt 1 els de babe 1 que per a rat
aefisme catala representa un cop de
Itten rir gra veta t.
Davant d'aquests (eta repugnants.
1 a poques hores de l'Assemblea, no
podem menys que recornanar seny a
-fans, 1 que 'el bon sentlt s'imposi per
dlI4141t.,cle Unta leSilletites diferen
cies que pueuin existe!' entre els uns
I els filtres.
Altrament latledsme catalá perdrá
pooprestigi que 11 queda.
,6 •
gitana a reaultats técnica aquesta
jornada ens ofereix poe material per
cenerentareLlevat del naagrafic temps
emprat per Angel en la cursa dels
1.50(1 'Inertes 1 les marques d'Etter
largues en ele Ilaneaments de la ja
velina 1 del martell. respectivament.
tota Mitra cosa no ens' va donar cap
;selaseciótcale 'es! tractava c uns cam
.aannata_nacionals de Catalunya.
D'entre aquelles tres marques la
crieriliWeris sembla la MéS bona, 1 si
,Piferrer. adversari d'aquel', hagués
palpaaostenir la llulta en els cier
ren metres, amb tota seguretat que
el récord de Catalunya d'aquesta dis
tanda hauria estat enderrocat
I res mes. Esperem la segona 1
darrera jornada, que tindrá lloc diu
enenge vinent. - CALVET
400 metres tanques:
Primera eliminatoria
1. Roca (Barcelona). la" 4-5.
2. Aries (Iris).
. I. Amat (Gironie
4. Laclaustra (Buc).
5. M. Olker (U. G. E. Badalona).
- :Segona elatena
a-amauta- (13ada1ona), 1' 3'' 1-5.
.2. 'llaantgrell (B[U. C.).
3. Miralles (Barcelona).
4. Giral (A. Units).
5 Canosa (B. U. C.).
6. Carnpmany (Badalona).
Barra:
1. Pott .(Barcelona). 25'98_
2. Salvado (Giron1), 2152.
3. Cruells (Pensament). 2068.
4. Nanckoff (Barcelona). 17'76.
6. Canosa (B. U. C.), 1470.
6. Salvat (Ploms), 13'46.
300 metres !lisos:
Primera semifinal
1. Anselmi (Barcelona), 11" 4-5.
2. Bravo (B. U. C.).
3. Colomer (Gironí).
Segona semifinal
1. Arévalo (B. U. C.), 11" 3-5.
2. Aracil (id.), 11" 9-10.
3. Garriga (U. G. E.), Badalona.
110 metres tanques:
Primera semifinal
1. Cardus (Terrassa), 18" 1-5.
2. Tugues (Badalona), 18' 3-5.
3. Dalmau (Badalona).
4. Fort (Gimnástic).
5. M. Oliver (U. G. E. Badalona).
Segona semifinal
1. Consegal (id.), 18'' 1-5.
2. Ballesteros (Girola), 18'' 1-5.
3. Manzanares (Barcelona).
Tercera semifinal
1. Montgrell (B. U. C.), 18'' 1-5.
2. Etter (Barcelona), 18" 2-5.
3. Tatger (Pensament).
4. Ventura (independent).
Javelina final:
1. Etter (Barcelona), 5184.
2. Bru (Gimnástic), 47'41.
3. Nauckoff (Barcelona), 4505.
4. Oliver (Gimnástic), 4353,
5. Serat (Ploms), 41'04.
6. Roca (Barcelona), 4026.
400 lisos (elinalnatóries):
Primera elirninatória
1. Segarra (Gironía 58" 2-5.
2. Ferrer (Barcelonaa 58" 3-5,
3. Klera (Lleida), 59 3-5.
Segona eliminatória
,9anelle (Peaearnent), 54 4-5.
2. Ariee , (Iris), 59" 3-5.
3. J. M. le:412111A .(juniór).
4. Gumard (Badalona).
5. Camprnany (1(1.).
Tercera eliminatória
1. Roca (Barcelona). 54" 2-5.
2. Colomer (Girona, 54" 3-5.
3. Oliver J. (U. G. E. Badalona).
4. Girald (Barcelona).
Quarta eliminatória
1. Tugues J. (Badalona). 56'' 3-5.
2. Mas (Ploms), 57" 4-5.
3. Rosés (U. G. E. Badalona).
10.000 metres marica:
1. Roma Casteltort (Ardite), 5110"
1-5.
2. Peine (Barcelona). 5155" 4-5.
3.Villiam (id.). 5211" 2-5.
4. Ibern (Iris). 52'19" 3-5.
5. Font (Barcelona), 5248" 1-5.
6. Arquer (Escultista), 53'12' 4-5.
100 metres Ilisos (final):
1. F. Tugues (Badalona), 3901.
2. Martínez (Barcelona). 35'67.
3. J. Tugues (Badalona). 3464.
4. Salvador (Gironi>, 32'88.
5. Seriol (Badalona), 2835.
6. Roquet (Gironi), 2609.
Primera eliminatórla
1. Colomer (Gironi). 12".
2. Ricard (Junior).
3. Llera (Lleida).
4. Alom (Pensament).
5. Jerez (Ardits).
6. Vives (U. G. T. Badalona).
Segona eliminatória
Biscules PIBERNAT - Parlament, 9
1. Anselml (Barcelona), 12".
2. Colomer (Pensament).
3. Bravo (B. U. C.).
4. Arriols (Ploma).
5. Perich (A. Units).
6. Mera (Proletaria).
Tercera eliminatórta
1. Arévalo (B. U. C.), 11 ' 3-5.
2. Aracil (Barcelona).
3. Serrahima (Junior).
4. Oliver (U. G. E. Badalona).
5. Segú (Badalona).
6. Amat (Girona.
Quarta eliminatena
1. B. Garriga (U. G. T. Badalona),
11" 4-5.
2. J. Serrahima (junior).
3. Vall (independent)."
4. Manzanares (Barcelona>.
5. Flequer (Pensament).
6. Roger (Llelda).
1.500 metres:
Primera eliminatrória
1. Bernabeu (Badalona), 4'
1-5.
2. Amsesa (Unas).
3. Vives (Barcelona).
4. Simón (Giron1).
5. Carrasco (Pensament).
6. J. Argel (independent).
Segona eliminatbria
1. Garcia (Barcelona). 4' 52" 3-5.
2. Piferrer.
3. -Monfort (independent).
4. Soler (Pensament).
5. Sajar (Badalona).
6. Giró (Ploms).
4 x 400 rendís:
1. Barcelona, 4'40" 2-5.
2. Gironí 3'48" 4-5.
3. U. G. E. Badalona,
4. B. U. C.
5. Ploms.
6. Badalona.
Disc:
1. Banaué (Lleida), 3452.
2. Cugueró, (B. U. C.), 3323.
3. Cruells (Pensament). 33'16.
4. Salvat (Ploma), 32'96.
5. Ricard (junior), 3210.
6. Tugues (Badalona). 31'37.
1.000 metres steeple-chase:
1. Smandia (independent), 10' 6"
3-5.
2. Clemente (independent), 10' 33"
3-5.
3. Mur (Barcelona), 10' 42".
4. Bulbena (independent), 10' 55"
1-5.
5. Rosselló (Badalona), 11' 13" 4-5.
500 metres:
1. Navarro (independent), 16' 14"
4-5.
2. López (id.), 16' 21" 3-5.
3. Borras.
4. Bris (Júpiter).
5. Grácia (Barcelona).
6. Segura (independent).)
1.500 metres Ilisos:
1. Angel (id.), 4' 14" 2-5.
2. Piferrer (Barcelona).
3. Monfort (independent).
4. Vives (Barcelona).
5. Bernabeu (Badalona).
6. Garcia (Barcelona).
100 metres !lisos:
34"
CASIO S1NT SEDEN
EXIT FORMIDABLE
de
Don Parker
i els
10 CRAZY BOYS
que actuen en els
TES CONCERTS
i SORTIDA DE TEATRES
Exhibició de Mis interna
cionals per
MARY-MENECA
U41ISIIF
Falten...
corredors!
No es tracta. certament, d'un anun
ci d'aguas que hom veu sovint a
la premsa diaria, perqué precisament
del que es tracta no és dels corre
dors comercials que !l'hl han més
que no en llogarieu, sinó d'atletes
que practiquin l'esport ciclista... i
que sobresurtin. Hi ha qui s'ha ado
nat. ara que tot ha anat a passeig.
que no tenim corredora 1 que real
ment estem en decadencia.
"Nunca es tarde...". etc. Peró diem
nosaltres: Decadencia de directius,
d'organitzacions reglamentárles. d'or.
ganitzacions sinceres? Si! Decaden
cia de corredors? No!
D'aquesta desgraciada Volta a Ca
talunya, que s'ha fet célebre inte
riorment 1 exteriorment perqué ha
posat de manifest l'estat evident de
descomposició en qué estaven els ele
ments que la tenen a llar cárree, els
quals han palesat una incompetencia.
una ineptitud insospltada. que per
tractar-se de gent que no s'está de
dir que hl entenen 1 que volen donar
a entendre que són el "non plus ul
tra" en materia d'organitzacions, han
fet que l'opinió afectada al ciclis
me. I que l'estima per damunt de
tots els interessos materials, els acu
si com a únics responsables de la
desteta soferta pel ciclIsme penin
sular 1 pel ciclisme en catala en pri
mer 'loes.
De la matelxa manera que accep
ten tant a gust que hom els dalla
alló tan conegut i formulani de:
"Lorganitració superior, insupera
ble, etc.. etc.. 1 que ells no dubten
a prendre-ho al peu de la lletra 1
que encara sembli que hom s'ha
quedat curt. de la mateixa manera,
diem. els ateny absolutarnent tota
la responsabilltat del que ha ocor
regut en la XV Volta a Catalunya,
per mal nom ja coneguda per le del
"timo de les misses".
Naturalment que hl ha • qui té un
formidable Interés en treure's la im
mensa part de culpa que eau damunt
seu. Ho comprenem, encara que tro
bem que la defensa feta fina ara
ve a embolicar més la calestió per
SI no n'esteva prou.
?Sabeu qui té la culpa que els cor
redors catalans 1 peninsulars encara
hagin perdut diners a la Volta, des
prés de donar el máxim que hom els
podia exigir? Dones, molt sertIlla
ment: les cases constructores de bi
cicletes. I aixb es diu tranquilla
ment, sense pensar que no fa gaires
dies hom les lloaba fina a posar-las
al capdamunt del pedestal de la fa
ma, perque les nostres cases "cons
tructores" formaven equipa perque
les unesprenien. els belgues i les
altres no deixaven anar els italiana,
perqué una aura presentava els seus
millors bornes. Quin contrasentit
mes inversemblant! Majorment quan
aleshores cap d'aquests que ara do
nen la culpa ala nostres construc
tora 1 que feren gestions per trobar
una marca per als estrangers, no es
preocuparen per la sort dels corre
dora peninsulars!, per la sort deis
corredora catalana!
* • •
Cal fer nous valors... Com sigui...
Bé; d'aquesta manera estern segura
que es faran: com signa espontánia
mena coin els bolees! Perqué, ?on és
la tasca que vertaderament conduei
xl a robtenció d'aquests nona valors
que ara amb tanta d'urgencia (lema
nen els que (ins ara semblava que
els en sobreven per donar 1 per ven
dre? No cal que la busqueu segons
on aquesta noble tasca, perqué com
que no ha existit és impossible de
trobar.
Aquella tasca abnegada que con
dueix a la protecció gairebé paternal
al corredor que comenea, que se
l'aconsella per a reeixir, que se li
dóna sensadó d'un ajut positiu,
que fa que la moral d'aquell atleta
creixi, aquesta-tasca ha estat deixa
da de banda per alguns que s'han
dedicat exclusivament al muntatge
duna mena de botiga on es despat
xen carreres Org an tza cions ) segons
el gust 1 disponibilitats del "consu
midor". Es aquesta, segurament, una
greu equivocació que han sofert
aquests elements que ara s'esmeren
davant la perspecava d'haver de ple
gar per manca de primera materia.
S'oblidaren, senzillament, que per fer
carreres salan de menester corredors.
I aquesta tasca mes humil (?) és
la que amb nienys perempcéria, sen
se Per tan de soroll. han realitzat i
realitzen daltres...
Grades a ahcó, el nostre ciclisme
viu 1 viurá. grades a aixó podem
tenir fe en un esdeventdor més bri
llant per al nostre ciclisme que el
d'ara!
La protecció als nous
valors
Antom Andreu Sancho (defender
de l'A. C. Montjuice al qual algu
que ara qualifica de "nou valor" en
cara que fa quatre dies que amb la
seva habitual "pupila" negava la
classe que d'altres 11 concedien, pot
ser per no haver-ne fet "deseo
briment", diu. referint-se a la tris
tamena célebre XV Volta a Cata
lunya
"He guanyat 600 pessetes. Es eert
1 la suma sembla bonica. Pera he
hagut de pagar 30 pessetes d'inserip
ció; 300 pessetes d'hotels, massatges;
200 pessetes de dues redes noves, un
cante de mames, dos pinyons, tubu
lars... Cobraré el preml 1 pagaré els
deutes. Arca és tot."
Aquesta es la innegable realitat
deis fets: nostres corredora ad
huc obten t una bona classifica
ció, han p ut diners participant
la Volta a talunya. Per qué? ?Com
ha estat lble alma? Molt senzi
l'amena 1. u una petlta mostra de
com s'ha miat els nostres homes.
A Andr Sancho, primer de la
classlficac
•
Cinzano (tercera cate
gorra 1 pr) piants), cobra per aquest
motiu (de t el 20 per 100), 400 pes
setes; jer 1 "Llapis Termosana 11-
der 1nd( dents cinquena etapa
( per 100), 30 pessetes:
zano, primer de tercera
Lleida, 9eu d'Urgell. Figueres (de
duit el 40 per 100), 180 pessetes.
Total: 610- pessctes.
E'ns n nbla que queda ben a la
vista que amb la Infinitat de tanta
per cents a ciescomptar mal nego
ci (?) havlen de fer els nostres cor
redors. Els impostos "clavats" a San
cho pugen a 1:t bonica suma de més
de 160 pesset. e Que és precisament
l'únic balda, que n'hauria pogut
obtenir! •
I eneaft e! cas d'Andreu Sancho
és un del mes favorables, perque si
hom es abres en l'abnegat 1 conse
qüent "tatir" Casamada, que ha ob
tingut u
•
total de 120 pessetes (des
prés de eduír-li un 20 per 100), 1
d'aquell 1,érle de forrats supervi
vents es eguts pels "quaranta", que
1:han e t com a premi dels nou
dies de ea. una suma de 75 1 50
pessetes .1c1huc un de 30 pessetes
(deduce d'un 40 per 100 a
, hom no pot menys
ndignat quan encara
com u té més sentim que
aquests ons s'exclamen que
abre, rp ,t, slrae que encara a
les fo tels, etc.. on havien
d'estatj agueren de sofrir un
nou 1 1 4ST, del 10 per 100, ala cor
redors iderats modestos 1 amb
11/4
BA I ' BALL
Un equip incomplet del Pa
trie vence el Laietá C. C., el
passat dijous
STE. PATRIE, 26 - LAIETA, 18
La festa organitzada per l'Acadé
znia Goya el passat dijous al camp
del carrer Viladomat a benefici de
l'Asil de Sant Joan de Déu fou un
éxit de confecció i de públic.
Entre altres números del progra
ma, se celebra un partit de basquet
entre els primera del l'atrae i el
Laiete.
El joc descabdellat respon en tel
a la categoría dels contendents i po
guérem presenciar jugades l'oree
emotives.
Els canvis de jugadors en el Laietá
-res de nou-influíren a fer decaure
la brillantor del partit.
El Patrie ens forní un excellent
inane especialment Mitchell, que es
tigué torea encertat.
Museat, el millor deis seus, i els
altres en un mateix nivell de con
dicions.
L'arbritatge, a cárrec del senyor
Manee molt acceptable.
Acabats els 40 minuts, es féu Iliu
rament duna copa a remar) vencedor,
donatiu de l'Exm. Sr. Alcalde de
Barcelona.
Els equips s'arrengleraren aixi:
Patrie: Coderch, Pesque], Font (2),
Grau (10), Mitchell (14) 1 Arnaud.
Laietá: Pla, Martínez. Domingo
(2), Muscat (8), Gua( (6). Alarcón
(2), Llevot 1 Ballart.
K.
El III Concurs Li
ferari del ClubFe
mení i d'Esports
Dlvendres a les set de la tarda s'e
fectua al Club Femení i d'Esports el
Iliurament dels.premis a les escripto
res que els obtingueren en el III Con
curs Literari Femere organitzat per
aquella entitat.
El premi de prosa, ofert per LA
RAMBLA, bou adjudicat a Mercó
Bilurbina, jove escriptora inédita que
mostra un gran temperament litera
ri; és una gentil jugadora de basquet
que fa poc ha abandonat les seves
activitats esportives per dedicar-se
de ple a l'estudi.
El premi de poesía, ofert per la
Llibreria Catalónia, s'adjudica a Ro
sa Sagau, poetessa ja coneguda.
Assistiren a lacte, que tingué ca
rácter privat, ultra les senyoretes
premiades, Maria Teresa Vernet i J.
Farran 1 Mayoral, del Jurat qualifi
cador, Teresa Torrents, junt amb al
tres dirigents del Club, Arma Murta,
en representad() de LA RAMBLA, i
d'altres. Després de lliurats els pre
mis els ass1stents presenciaren els en
trenaments a la piscina'del Club, 1
després foren obsequiats amb un
lonx.
un 20 per 100 a les primeres figures,
per ordre, segons diuen, de l'organit
zació.
Lamentable, ben lamentable que
abcó hag1 estat factible. I aquesta
és tan sola una de les innombrables
tares que imparcialment i fredament
hom pot observar en el muntatge
de la Volta, algunes de les quals ja
hem comentat i algunes d'altres que
encara ens obligaran a insistir.
PERE ABELLA MASDEU
-
. •
- "f4.. •••
.**
3. vir
, •
•
• .1 4
«
4, •
1
LLET
CONDENSADA
"EL NINO
Lo Llet Condensada marca "El Niflo" per la
constancia de fa seVa alta calitat segueix me
reixent la més absoluta confiança deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui mateix
a SOCIEDAD kECHERA MONTANESA A. E:
Vio taiefona, 46 • A, l'interessont ido»:
"Utilitats culinaries de la
Llet Condensada marca
"El Nirlo" que fi sera
tromés gratuitament"-'
Compti 1.1et Condensada "El Nirlo" miti al dortere de le.
etiquetes, ja que moltes porten premis en metallkc.
3 juliol de 1933
HM PONI I HE ME
AQUEST ÉS EL LEMA
DE LA NOSTRA CASA
Assortits completsen
articles «FRESCOS»
1141 III144141 sadterid
LATEXTIL
CATALANA
'!" aa'aV,/e pian' 414h hinogpl, 1
TARRAGONA
Els Campionats de Catalunya
de iols
Ainb un temps espléndid, se cele
braren ahir al nostre port els cam
pionats de Catalunya de lols a dos i
quatre; hi participaren els equips
deis quatre clubs que hi a Ca
talunya.
Mona espectació havien desvellat
aquestes regates, per ésser fetes als
vuit dies escassos que el tarragonins
havien guanyat, a Alacant, els cam
pionats d'Espanya, la qual cosa fou
que al port hi acudís una gran ger
nació.
Els resultats técnics foren els se
gilents:
REGATA DE CANOTS
DE PASSEIG
En un trajecte de 1.000 metres en
una sola virada, reservada exclusí
vament per als socis del club local.
1. F. Tapies: 7 m. 21 c. 3-5.
2. J. Fábregas: 7 m. 40 s. 1-5.
3. G. Lowe: 7 m. 47 s. 2-5.
REGATA DE IOLS A QUATRE
REMS EN PUNTA I TIMONER
Categoria debutants (interclubs).
Trajecte de 2.000 metres, en tres vi
redes.
1. "Tramuntana'', del Club de
Mar: 8 in. 57 s. 1-5, tripulat per Ft.
Pomés, F. Garcia, J. Bota, A. Pomés.
Timoner: J. Escanilla.
2. "Mare Nostrum", del Club Ma
rítim: 8 m. 59 s. 4-5, tripulat per
L. Perdigó, E. Arderiu, D. Artamen
di, T. Amat. Timoner: M. Sivadio.
3. "Barcelona", del Club de Rem,
T.: 10 m. 11 s., tripulat per J. Rios,
J. Mirangels, E. Santamaria, A. Ca
máriez. Timoner: E. Vida].
4. "A. J. Escofet", del Club Náu
tic, tripulat per E. Senes, L. Villa
sevil, F. Huguet, J. Gómez, Timonel':
M. Dattali.
REGATA DE CANOES
En un trajecte de 2.000 metres, en
tres virades.
1. Bech, del Club Neutic: 10 m.
49 s.
2. Aumetell, del Club Neutic, 11
m. 22 s.
REGATA DE IOLS A DOS RE
MERS EN PUNTA I TIMONEE
Amb un trajecte de 2.000 metres,
en tres virades.
1. "Molforts", del Club de Mar,
tripulat per C. Riera, J. Enric. Ti
moner: E. Moradell: 9 m. 45 s.
2. "Isolda", del Club Marítim. tri
pulat per Basso, Giralt. Timoner:
Martínez: 9 m. 45 c. 3-5.
El bot "Lluís Granada", del Club
~tic, tripulat per F. Siegenthaler,
J. Prat. Timoner: M. Dattoli, es re
tira.
REGATA DE IOLS A QUATRE RE
MEES EN PUNTA I TIMONEE
Trajecte: 2.000 metres en tres vi
redes.
1. "Mara Nostrum", del Club Ma
rítim, 8 m. 42 s., tripulat per A.
Fontquevin, E. Guardiola, C. Font
quevin, J. March. Timoner: J:
Omegna.
2. "A. J. Escofet", del Club alau
tic, 8 m. 59 s., tripulat per J. Marca,
J. Fort, F. Martínez, F. Boyé. Timo
ner: M. Andreu.
3. "Barcelona", del Club de Rem,
9 m. 3 s., tripulat per A. Piqué, F.
Bonet, A. Mangrané, J. Romeu. Ti
moner: C. Mollera.
4. "Tramuntana", del Club de
Mar, tripulat per J. Goula, J. Coro
minas, A. Aragonés, J. Miret Timo
ner: J. Picher.
V.
14911.
I _
'.41°
VGIBY
1 Algunes consideracions al
voltant de la final (?) del
Campionat d'Espanya
Perqué no arrela el rugby?
Alguna de les possibles cau
ses del lamentable estat ac
tual d'aquest esport a casa
nostra
Tal com ja diguérem en el nostre
comentare de la setmana passada,
la U. E. Santboiana va sortir vence
dora del seu matx amb requip del
F. C. Madrid, valed per al campionat
d'Espanya. Ja aleshores ens va re
car donar a aquest partit el títol de
final i considerar campió el seu gua
nyador-amb tot i que el desig de
posar un títol llampant fes canviar
rencapgalament que nosaltres ha
viem posat i ens fes dir alió- que pre
cisament ens repugnava-, ja que en
el programa que préviament havia
establert la Federació Espanyola de
Rugby, hi constaven per a ésser dis
putats també, 1 válids per al titol,
els dos encontres del campió de Va
lencia contra el del Centre 1 el de
Catalunya respectivament.
Perb les conveniéncies particulare
deis madrilenys foren prou per a
desfer, amb l'assentiment deis va
'melaras 1 de tots els nostres diree
tius, tot el que fins aleshores s'ha
via planejat. I no acaba pas ací la
cosa, ja que sembla que no en te
nen pas prou amb tot el que han
assolit 1 treballen ara per a conso
lidar el seu trionef i fer possible el
mangoneig inimitat, cosa que acon seguirien completament de poder
traslladar la Federació Espanyola
a Madrid, com és la seva aspiració.
Es de tots aquests assumptes
d'altres per l'estil-com són el fet de
no haver anat cap representant de
l'equip Santboia, a rebre els madri
lenys a l'estació, o restat de comptes
presentat pel mateix Club, de les
desposes fetes amb motiu d'aquest
encontre-deis que mes es parla
aquests dies entre els nostres rug
gers, més que de la bona o &lenta
actuació dels jugadora en el terreny
de joc, que és, en definitiva, rúnica
cosa que en realitat hauria d'inte
ressar. ?Quina comentaris s'han fet
a l'entorn de la tasca dels dos:equips
contendents? Ben pees, certament.
Molt poca cosa s'ha dit en aquest
sentit. Algun comentare isolat remar
cant la tasca voluntaria i decidida
dels jugadors ma,drilenys o posant de
relleu la grisor o desmenjament deis
santboians, peró res més. I aixó ja
no cal dir que no és pas propi d'una
final. Ja sabern que hl ha nitres en
contres que desvetllen més raterlció
nostres aficionats al rugby -que
no aquest matx amb el mediocre
guinea rnadrileny, peró aixó no jus
tifica pas aquesta apatía deis nos
tres ruggers.
I si nosaltres inateixos en s mos
trem tan desmenjats, ?com podrem
queixar-nos després si el gran
públic no presta ratenció deguda
un esport com aquest, que semble
fet exprés per satisfer tots els nos
tres desigs d'emotivitat, de moya
ment, de lluita, i que en el rugby
es troben quintaessenciats?
Més d'una vegada pensant en tot
apioxdóriaheémssertralcatatcadus'easbdr'ianqauresqtuina re
traiment del nostre públic esportiu
d'un esport que tan es presta a ca
ser admirat com a espectacle pels que
els agrada fruir de les emocions for
tes. I quasi sempre aquesta enquesta interior ens ha danat el mateix re
sultat. Manca fer propaganda, mol
ta propaganda. Cal fer disputar en contres, molla encontres. Tan va.
nata com sigui possible. S'ha de des
terrar d'un cop el vici funest dels "forfaits", tan descoratjadors com antiesportius. Cal actuar amb inten
sitat "sobre el terreny". L'esport ha
estat creat per practicar-le., no per
discutir-lo. Cal aquest esport, i
sneovoalr,reconer-lo com un destorb qual com s'ha fet fins ara.
qeulEepnúebsplojiucqgueussi'inaptaerrruaegusslbeiys..peSli reusgbvyo,l qcuael
bmleePsmerelqinutpérpievaltaemixdael amqdueésesesntgrrooetsslplaqorur-etseiponqsousrea lmaalhmipeenrttróésfial'ebnufarorfcercátidcea,relagladmireecnttis
svt'ooht-aafedlaaerrrvaaitptiavalitittiaaslt.qsueue, cocosmmeunnjacnátn-sceeari,
femiéliiIdetrémiumssgc,eubcntjyaiutdlnre/eqtn1eudpsaa,reserriigdcsolisaeleilmmnergeaeeipnslathsritateidmsfmae/1pdlovserartcaedacnorairoreCanlceoss.s,..i mares sonso ni donar-nos-en cornpte. auyqneu?scIecaso,dtasequfeqveubaéclseotamhfaoeuiragnsaednrcveiatlipztanmcaoilóostlcrtfeagepdrdroeuargvabadyll lfuvm'ihninetoaanrlotta-rcdgeoacdlnmoeimcsdmaeemenenmtpaaoiteonslnotrardacmt'raadsaql'luaE,teassssnpiteaavqnraeuyppaasenee-ftu,eieddcrotaia, lsvnnloeoiiusuud,rveeapijstnaamtgarsttuaqiectnu-nucetseqaleanupdreieesrceorepanlehnsódraiiscceadiauoafepasnixvaaefoncecr'orahiarrtaldpismrdnpeiotreveinsSmraae'lniteesel?oa.rr:
tcqncdaauaéeptessPtstaorielmetinnlsaoearreaueJllsgnaabfsiyelxefforialací,sraav-slntmisiueorahserdeaoensemrneeaybnlaestlsegmtqmduofueentepessdsjeloliracocnqa.gcotucuemieInaoessnanteisell isnnaolteesreensdsearajuqtmnuetoas;vfiesrqaui,enésraraidpaie daeireelness1
M. A. R. T.
Restaurant Catalunya recomana a la seva dliastiinngciodma pcalriaebnlteela 1 al públic en general,
SOPA DELS PESCADORS Plat creació de la casa
3,julio1 de 1933
lej la rambla 9
TURISME
Campamento d'alta munta
nyá de Palestra
Tal com s'ha vingut anunciant,
ahir sortiren eLs acampadors que van
a passar les vacances en el campa
ment d'alta muntanya que Palestra,
d'acord amb la Germanor de Guies
Excursionistas, organitza a la Serra
del Cadí, prop del coll de Penclis, de
1'1 al 16 del corrent.
S'estan ultimant els treballs per a
l'emplaçament del campament al Pla
de la Cabana (Caldas de Boli% que
estará establert del 15 al 30 del cor
rent, comptant ja amb un nombre
força crescut d'acampadors.
Des del campament del Pla de la
Cabana es faran ascensions a tots els
pies més importants, dels quals la
majoria passen deis tres mil metres,
així com també les travessies a la
Vall d'Aran, Vall de Sant Maurici,
passant per la Vall de Sant Nicolau
i Aigües Tortas, etc.
CATALUNYA- GALICIA
EUZKADI
Palestra organitza per a aquest
estiu un viatge a Galicia i Euzkadi
sem'alant al que organitzá rany pas
sat a Praga leer assistir a les Fas
tas deis Sókols.
L'objectiu d'enguany és d'assistir
a les Festes de Sant Jaume que se ce
lebraran a Santiago de Cómpostela,
i a les testes deis espatadantzaris
Bilbao, el 31 de jUliol. L'espatadantza
sera ballat en aquest dia par mé.s de
dos ;11 espatadantzaris.
Així cern els Sókols eslaus son or
ganitzacions gimnestiques, l'espata
dantza es el ball glinnitstic deis bas
aos.
Per a, assistir, donas, a les grana
testes natriótiaues que seran celebra
das a Euzkadi i a Galicia é$ per qué
fem l viatge.' Els patriotas d'a
quests dos pesos, dominats corn nos
altres per la mateixa onressió, espe
ren la nestra visita per a palesar-nos
Les gestes de l'Aviació
Un epitel dramátic
Per a nosaltres, i millor que ens
equivoquéssim, 13arberán i Collar els
podem donar corn a definitivament
desapareguts. Som deis que creiem
qua tls heroic.s aviadors no arribaren
aparell a bord; la radio és el lligam
amb la gent de tarea, i el que cons
, tantment rep i dóna la situació de
l'aparell, que pot, d'aquesta manera,
ésser orientat. i així mateix Ii permet
a entrar en Lerritort mexica_ amte
teta seguretat que, degut mé.s Que a
un temporal, a una avaria fortuita,
els tripulants del "Cuatro Vientos" es
veieren precisats a amarar, 1 corn si
gui que no es tractava de cap hidro,
sino d'un avió terrestre, ultra les di
fícultats que representa realitzar un
[.... FistANCOS i COSTA
Passeig de Colom, 16 :-: Barcelona
E! MILLOIR LUBR1CANT
tota la seva simpatia i tata la seva fo
en els nostres clestins de llibertat que
ells també anhelen.
Els excursionistas sortlran aproxi
Madament el día 22 de juliol de Bar-,
cebona per tal de tornar-hl el 4 d'a
cose Iditinerari será el que es va
anunciar dies curara, lleugerament
modificat: Barcelona, Lleida, Sara-.
gossa, Seria, Valladolid, León, Oren
se, Vigo. Pontevedra, Santiago, La
Corunya, Gijón, Santander, Bilbao,
Irte, Pamplona, Jaén, Os
ca, Lleida, Poblet, Tarragona, Vila
lleva i Barcelona.
Aquest viatge será efectuat en au
tocar pullman. Té un recorregut
d'un.s tres mil quilómetres, i els preus
seran d'unes 475 pessetes per als so
.cis, i de 525 pessetes per ala no sede
Compres viatges i despees d'hotel,
manjar i dormir.
La inscripció es tancara en é.sser
eobertes tatas les places, Aquestes s'e
redu en per ordre d'arribada. En
efectuar-se la inseriPC115 ahc"
alar cent pessetes.
Per a inscripcions 1 detall; a Pa
lestra, COrts Catalanes, 592, pral,
amaratge sense capotar. hi ha la con--
dictó QUE' el pes del motor nrecirti.•
tanta el, fans de la mar les clesfeereS
del gloriós aparell, -
Es va Parlar que ola dlpesits de
gasolina, convenientment buidats, ta
rjen les vacadas de flotadora; aixtt en
teoría possiblement és així, peró ar
ribats a la práctica, melt ens ternera
que els resultats no fossin tan sa
tisfaetoris.
Inaviació aspanyola ha perdut,
dones, dos deis sena millors clemente
Barbaran representava en l'aviació
l'homo assenyat i ben preparat -per
realitzar vals d'envergadura perfecta
Mala, calculats. Collar. Pel contrari,
era amb el rnateix l'andada i la MI
premeditació. Tots dos, paró, ferina
ven el que san pot dir un equip com
plet
En la PreParació d'aguan vol so
lament hem trobat una fallada, i és
l'haver sortit sense aparell de radio.
La radio • avui és imprescindible. 1
hom no compren que es pugui pro
jactar un vol de Ganta envergadura
sense aquest indispensable ínítja de
comunicado 1 d'orientació. La radio
representa alguna cosa més que un
.nr GENERE
EXCLUSIU
PER A L'ESTIU
TROPICAL
Americana
i Pant.
52 ptes
POR AFETIRT55 .13-
de d'emanar auzci1 ostfuffirelsetet i
xai seva :situado. Steel d10(iatro
Vleilter1-11411éS pOrtat aspaleelt de re
cital eseulT :tOtra iseguretatntai« e/ co
verdm'eldelelliilichOeStalvMt IeS des
peses 'cotisfderableS -tate sllesIne eostat
la recerca deis aviadols,- f t,ots ple
gata haurien "pogut sortir de dubtes
desdel primer dia.
Nosaltres no regatejarem els mots
lautüttoris per gis aviadora que ha
elan complert un raid tan interes
sant, paró si hem d'ésser sincees
amb nosaltres mateixos, hem de con
feasar que a aquests raids solament
.podenl donar -un valor esportite
17,4-14Y 1,4ektlli,e`gelment en te
nerls;epeieensl, gnrem ola ulls enrera
‹Telirene Cera Yany 1927, o sigui ara
fa sis anys, Lindberg realitza un vol
que meravellá el, món sanear. Barba
ran 1 Collar han realitzat un vol tant
edemés?Interessant que el d'En Lind
Jorge, ;taró si hern Ie jutjar pels re
aultata, semblaria que amb aguases
siš anys l'aviado no ha avaneat ni
una sola passa,
Aquests raids no resolen res. abso-,
41.1tapeent re.s; serveixere abeó sí-, per
eleeMs et, martirs, i ,ereiens- 416-
Melée, avui ja eamptae ansb nsttle:
çitaegois1114ntireePerqUe 111, 14a;
gle441108414121 d'AfeSOT.srl.#•31 BAYAS a
la. Meta. - -
-
•
El .domini de l'Atlántic, amb un
anarell monomotor terrestre, per ara
.leperenolts -anys encara, será un fet
audaciós, 1 l'audácia en aviaeió acos
turna semnre a costar cara. Trobem
més positlu 1 d'un valor practic in
calculable el vol realitzat amb "Are
en-Ciel, per Mermase tota vegada
que aquest vol signíficava un venta
bis avanç i anava directament a la
solució d'un problema. L-Arc-En
Ciar, eonstruit per Couzinet, és un
avió trimotor, 1 ue yola perfecta
ment amb dos motora; amb aquest
aparell la travessia de l'Atlántic ja
no és una terneritat, i la prova está
que pogueren naalitzar el vol d'amada
1 tornada menso contratemps de cap
mena,
Si hem d'anar a cercar el co,stat
práctic de les coses, o sigui que co
mercialment e$ puguin cotitzar, tots
els que ens preocupern d'asstimptes
d'aviació tenim l'obligado d'encorat
jar aquestes temptatives racionals, i
solament hem de repicar fort quan es
tracti d'una competido esportiva que
tingui el nom de tal, parque alesho
res ningte no es podrá donar per en
ganYat.
Es el mateix que va passar arnb
l'automobilisme, i solament quan els
campa de l'automobilisme van que
dar completament separata en la part
díguem-ne práctica. amb la part es
portiva (curses) és quan l'automobi
lisme ha agafat el seu máxim esplen
dor. Abans es venían els cotxes que
guanyaven curses, 1 avuí els cotxes
que es versen no san•paaaisasnent els
que corren per les. piltes'dels autó
droms
Anem, doncs, a interessar-nas per
l'aviació práctica, Ir ''si voleu dir
avíació comercial no In -fa res, i no
ens entuslasmem en l'execució d'uns
raids fantástics en ola quals la son,
tant o més que la pericia deis pilota,
és un factor ímportantíssim.
Balbo s'ha sortit arnb la seva. El
competidor més immediat del Duce,
l'home eme realment li fa ombra,
parqué té l'aviació italiana a la seva
mil, ha aconseguit iniciar el vol fan
-bestia Roma-Chicago, formant un
conjunt de vint-i-quatre hidras.
Aquest raid, aue semblava per un
rnoment que s'havia de deixar correr,
degut a un serie d'incidencias moti
vadas pel capotatge de l'hidro que
comanava Balbo quan el primer in
tent de sortida fa dotze dios, s'ha
portat a terma. El resultat l'ignorem,
tota vacada que ha. estat acomplerta
solament la primera etapa amb un
resultat si no del tot satisfacori, bas
rell a l'arribada a Amsterdam haura
tant honorable. La pérdua cl'un apa
frenat els :entusiasmes deis italiana,
CAMIONS
Productes GENERAL MOTORS
Concessionari: JOAN FLOTATS
Tamarit, 95 i 97 - Talaron 31506
peró és de creure que, si no ots vint
i-tres avions que ara resten, seran, al
menys, una vintena els que arribaran
al final de la cursa.
Aquest vol es realitzá amb hidros
"Savoya" bimotors, i compten amb
tetes les probabilitats de reeixir, tota
vacada que es tracto, d'un material
excellent, i que ha rendit sempre el
que se li ha demanat. La compli
cado está en qué aquest vol es fa en
esquadretes, la qual cosa vol dir uni
tat de moviments i conjunte perfec
tas. Els cent quinze pilots que tripu
les aquests aparells són gent entre
nadíssima, 1 Balbo s'ho ha prez com
a qüestió d'honor l'aribar a Chicago
triomfant.
Aquest "raid" no té res d'esportiu
ni de comercial; no és altra casa que
una manifestació del patriotisme ita
liá que vol "epatar" el món sanear.
Hem de convenir que el projecte éz
audaciós; si Balbo triomfa el Duce
veurá agegantada la figura de l'ho
me que avui ja li fa ombra, pare si
el ministre de l'aire italiá fracassa ja
pot preparar les maletas. Balbo es
juga una carta defineíva en la seva
vida política; el joc s perillós.
SPRINT
Tothom recordara que el senyor
Vitchier es va jugar seu 0restizi
quasi el físic per dL.ensar els in
teressos deis taxistas... ,)11, paradoxa!
Ara veureu a les parees deis taxis
uns retolets que diuer : "Dentanem
la destitució del senyer Váchier
la saya pandilla!" Sena comentaría
En Domenech, la "Mascota-pa
quet" chu que si st a Mallorca a
acornpanyar En Xuclii, ginesta ve
gada será en qualitat de navegant,
ja que els seus yiatges en hicire a
Italia Ti permeten titular-Se "Nave
gant d'altura".
41,1r74)
Recordain als anees Barange i
Bigorrá eme ja ha nassat Sant Pare,
1, en canve el sopar, jser ara, no
l'hern vist enlloc.
Ja ha quedat ben demostrat que
el Circuit de Montjuic é3 Un deis
inillors d'Europa, amb la qual cosa
LA -RAMBLA alza apuntat un gran
éxit, ja que nosaltres vans ésaer ala
primers de fer-ho públic, des del nos
tre setmanari, amb un artiele_ a _les
entltets motoristas de CatalUnYe,
LA CURSA
DE SIS HORES
DE GUADALAJARA
En el Moto Club d'Espanya, or
ganitzador de la interesant cursa
de velocitat de sis hores, sobre el ja
clássic circuit de Guadalajara, tot
és animado i entusiasme. No és per
menys, ja que el nombre i valor de
les primeras inscripcions justifica
l'optimisme sobre el probable éxit
de la prova. Ala noms d'Angel Vi
cenç Anche, que tara la seva "ren
trée" en carretera; Ortulla, Cartas
Coppel, Banús, Tony f Acosta, s'ha
d'afegir Blacke, el campió de Por
tugal; Emili Tintorer, Josep Maria
Iglesias, "Jarn", Ignaci Faura i
"Puente". 1 aixb que tót just s'ha
obert el termini d'inscrípció! A mas,
per tal que la cursa tingui encara
mes atractius, s'anuncia la partici
pació d'una bellísínia .participant,
la senyoreta, Assumpció Irache, 'la
qual pilotará tina moto, de 175.
Aquesta nit la primera llista era:
1, Javier Ortueta; 2, Valeria López
Banús; 3, Alfons Coppel; 4, Josep,
Acosta; 5, X. X.; 6, A. Blacke; 7,
Emili Tintszer; 8, Josep Maria Igle
sias; 9, A, V. Archa; 10, Eusebi Ló
pez, "Puente"; 11, "Jam"; 12, Igna
ci Faura, i 13, Antoni López "Tony".
Noves
radiofóniques
FESTIVAL MUSICAL DE
SALZBURG
Poc va faltar parqué la radiodi
fusió tradicional del Festival de Salz
burg, portada a terma per la Socia
tal Austríaca, que es dóna els mesos
d'estiu, no hagués tingut lloc aquest
any a causa dels importa molt
crescuts que exigía la dírecció del
festival de la Soci2tat Austríaca de
Radiotelefonia. L'any passat també
les despeses pagados foren conside
rables. La direcció del festival exigí
per a la retransrnissió duna ópera
l'import de 6.000 xúlings; per la d'un
concert d'orquestra, 400, i per la
duna serenata, 2000. La societat de
clara que •en cap cas estava dispo
sada a pagar mes, paró s'ha trobat
una solució, y la Societat de Radio
telefonia s'ha obligat a prendre pel
seu contrita l'emissió d'una ópera mes
qua l'any passat. També aquest any
els radiooiente futran novament
de les bellíssimes obres executades
durant el festival de Salzburg.
LA T. S. F. AL JAPO
El govern japonés afavoreix, per di
versos motius, la radiodifusió; un d'a
quests motius, i no el més petit, és
probablement la propaganda política
per radiotelefonia. Almenys sena in
forma que dad a lepe temps es cons
truiran no menys de tres novas esta
cions en aauest país; a més, hom té
la intenció d'atacir dintre poc algu
nas estaciona gegantines de 500 W.,
i fins es disposa ja deis diners ne
cessaris.
LA T. S. F. 1 LA POLITICA
-B1 retrocés que harta anunciat re
eentment en el nombre de radio
eients inscrita a Austria, i que pro
vé_de yoposició política entre els Tb.-
15-oients de T. S. F., ha continuat
amb.el mateix vigor durant aquests
darrers diez. Cinc mil denuncies MaS
COMPREU
C A TALUNYA RADIO
Revista setmanal ilustrada: Rad lo, Esports, Rumorisme, Litera
tura, Técnica, Reportatges, M úsica. 14e4 Arts, Programes
Preu : 40 eimtims
PA A TRASMEDIT AN A
MADRID: Pazseig de la Castellana, -14. — BARCELONA: Vía Latetana, .2
LIMA IMPIDA DE GRAN- LIJX1E I3ARCELONA-CADIZ-CANARIES -
Sentidas setlnanals els difisabtes. a les 12. Efectuaran els servels les motovna,us
"CIUDAD DE SEVILLA" 1 "VILLA DE MADRID"
LIMA RÁPIDA DE GRAN LUZE BARCELONA-PALMA DE MALLORCA
Sortides cada die (excepto el$ Ultímenos), de Barcelona Palma. a les 21
horas, per les moto-mote
"CIUDAD DE BARCELONA" 1 "CIUDAD DE PALMA"
SERVEIS REGI'LARS ENTRE TARRAGONA, VALENCIA, ALACANT I PALMA
DE51241014_CA BARCELONA-MA(5 1 DARCELONA-EIVISSA
LI.NIÁ COMERCIALAMB ESCALES A TOTS BLS PORTS DE LA MEDITERRANIA,
NO= D'AFRICA CANARIES. — Sortides quinzenals de Barcelona els dijous
UNJA COMERCIAL BII,BAO-CADIZ-CANARIES, AMB ESCALA ,A TOTS ELS
PORTS DEL NORD D'ESPAIYA. Sortides quinzenals de Bilbao els dijous
LlNIA ,R.PIDA inocule ENTRE ESP.A.NYA I TERRITORIS D lkik GUINEA
ESPANYOLA (FERNAVDO POO). Sortides el día 15 de oca mes
LIMA RAPIDA REGULAR ENTRE BARCELONA 1 VALENCIA
lortides (16 Barcelona els dilluns i dijous, a les 20 hores
Sartides de Ve.lancia ele dimecres i cllssabtes, a les 19 llores
Servel prestat per la moto-nau
"CIUDAD DE VALENCIA"
erett a eoberta: 7'50 ptas. Sitllets d'aviada 1 tornada a preus redults
SERVEI QuINZENAL MED1TERRAN/A-CANTABRICA
amb escala a tots els ports de la Península. Sortides de Barcelona chi Cinnecnes
LINIA REGULAR ENTRE BARCELONA - ALACANT - ORAN • MELILLA VILLA
AEBUCEMAS CRUTA i VICE-VERSA
Sortides de Barcelona cada diumenge, a les 8 horas; d'Alacant sis dimana,
d'Oran ele (11ruecres, d'Oran cap a Alacant els dímarts 1 d'Alacant MI)
a Barcelona ele climeeres
Delegado' de la Companyia a tots eis ports
1.1,44,glwelt~0111011Wtg14ag=~111~11-'11
La botzina ARTES s'imposa
pel seu so potent i seguit
Agradable i sense consum
des de 65
Dernanewla als establiments
del ram
Fábrica: Córsega,408 1 410
— — — "x~elzinzist~tk
han estat presentadas ocietat
Austríaca de Radiotelefb e ma
nera que el nombre de' ients
que han renunciat a 1. çy subs
cripció per a 1934 des de *principis
d'aquest any, s'eleva ja a 25.000.
TEATRES
TEATRE NOVETATS
Companyia lírica LLU1S CALVO.
Nit, a les 10, butaques des de 3 ptes.
La leyenda del Monje
MISS HELYETT
Protagonista, CECILIA GUBERT•
Dama., tarda, a preus populars, i nit,
escollit cartell: LA LEYENDA DEL
MONJE, LA ALEGRIA DE LA
HUERTA, GIGANTES Y CABEZU
DOS, per la gran CORA RAGA. Es
despatxa a comptaduria.
TEATRE TIVOLI
Gran cornpanyia de genere frívol,
titular del teatre Romea de Madrid.
Nit, a les 1015, l'éxit IlléS gran de la
temporada,
! G O L !
per tota la companyia. A cada golf
un petó de
Margarita Carbajal
Dama, tarda, amb butaques a dues
pessetes,
LAS PAYAS
y original FI DE FESTA.
campió frívol,
! G O L !
veure'l és admirar-lo i divertir-se. Es
despatxa a comptaduria.
CINF/vIES
COLISEUM
Avui, tarda, a les 4: Kit, a' les 945:
Fsstrena de
LA CONFIDENTE
per Claudette Colbeet, i reposició de
la deliciosa opereta
SU NOCHE DE BODAS
per Imperio Argentina. Son dosMins
Paramounb.
CINEMA PARIS
Tarda, 430. Nit, 9'45: REVISTA.
Dfmelo,,9a,u-PagSiCa,
per la celebre orqUestra Jack Pagne•
leliria,m HopkIna en el seu triomf
BAILANDO A CIEGAS
FANTASIO '
AVUI, DILLÜNS.
la gran producció musical
EL DANUBIO AZUL
PIJBLI-CINEMA
Passeig de Gracia, 57. Teléfon 79681
Avui, dilluns, sessió continua des
de les 3'30 a la 1 de la matinada:
"Reportatges Cineac de-PariS",-dotze
reportatges interessanta B llgovie
tone; "Cuba, perla antillana%docu
mental del conreu del taba c de la
collita de la canya de anCree,.11Noti
n clreporta d'aspe
ciari Fox Soor", arreeres
cions mundials i el
tlebrina
cial Fox, la boda de Ye)e-princep d'As
tteries; la catifa mágica Vox "L'Oest
d'avui".—Butaca.. 1 peaseta.
EL CASTILLO DÉ LA MOTA
documental del .1ainóg' egstell.
PATIIETONE 141111L
ouriositats internaclonals. •-•
PANCRACE AXERICANO
reportatge d'aquest nOpular esport.
FRANCA ACTUALITATSNUM. 43
accident d'aviació; t'ira deis enamo
raes; reaparició da Susagna Langlen,
etcétera.
GAUMONT GRAFIC NUM. 4
el tamos Derby d'Anglaterra; gran
parada militar a Londres.
ECLAIR JOURNAL NUM. 25
de París a Argeria; Liquidado deis
gangsters a América.
UNA REVOLUCIO EN LA CON
DUCCIO DE L'AUTOMORIL
LA RODA BOJA
horrorosa explosió en un pou de pe
trol1 a Long Neach; gran setmana
hípica a, Auteuil.
SALONS CINIES
CAPITOL
Avui, dillun.s, 9'45 ntt,
Yo quiero a mi ninera
per Bobby Howes.
El panuelo indio
per Jordan Harker.
CATALUNYA
Avui, dilluns. 10 nit:
La conquista del monte binad
La brigada móvil de Scotland Yard
per Carol Goodner.
KURSAAL
Avui, dilluns. 9'45 nit:
Luces de Buenos Aires
CARAS FALSAS
El dinero de los tontos
110 a rambla
193Q
Elogis hiperbólics
3 juliol de 1933
1*¦1 E K/1 A1/4 193
_Qeorges Washington conten que sentia Un veritable terror
davant la idea de dir una mentida. Com es coneix que no havia
intervingut en cinematografia! Altrament, hauria canviat de
pensar.
El cinernatógraf, aquest art el ceptre del qual, si bé se')
disputen diferents nacions, encara posseeixen els Nord-ame
tirar:5, demostra que en el país del dólar no tots pensen ni
senten els mateixos remorditnents que el seu gran home d'Estat.
1 de tots. qui menvs ho recorden són els agents de publi
citat. Aquests, pel conirari, senten (aixf ho demostren amb el
seu procedir), la imperiosa necessitat de fonamentar amb la
mentida el seu pá de cada dia. Són aquests agents de publicitat
propaganda artística els que des de llurs respectius estudis tra
meten setmanalment arreu del món les seves informacions so
bre les produccions que s'han rodat, es roden i s'han de rodar.
Cada productora. així ho as.segura el seu agent, ha fet i
está fent el més gran i el més sensacional que haureu vist.
Posseeixen, aisó sí, una imaginado envejable, tots ells
s'esmercen a trobar els adjectius i qualificatius més altisonants
per demostrar-nos que l'"Estrella" tal, en tot el seu seguit de
creacions, mai no ha estat tan bella, genial i interessant com en la
producció de la qual ens parlen amb erampolí de tla seva
imaginado Ilancen tant "amunt" els "astres", que fan inac
cessible la justa paraula que qualifiqui el seu treball interpre
tatius. Quan us parlen del director d'una producció, ja se sap
és Phome més gran del món i els milions despesos són in
comptables.
Davant de tot aixó, nosaltres pensem ! Pobres deis essers
que viuen obligats a fabricar mentides per al públic ! ! Pobre
públic, que per manca d'altra cosa ha de creure el que aquells
ti serveixen si no es resigna a no saber res!
Es innegable que tant els artistes com els directors obliguen
llurs respectius agents de publicitat a teixir mentides sensacio
nals. Aix6 no solament és natural sinó necessari per als artis
tes, ja que el reclarn fet entorn de cada un d'ells es transforma
a cada nou contracte en pessetes al se:: favor ; per tant, com
prenem l'afany seu per escalar els 'loes més preeminents a base
de reclarn. No obstant, no us será difícil comprovar, llegint al
gun interviu. i caient en contradicció ells mateixos, que tant
als artistes com als directors no els plauen els elogis, que pre
fereixen no parlar de Ilur treball i altres coses que fan presentar
los davant deis lectors, modestos com una violeta. Es per aquest
rnotiu que el lector es pregunta les més de les vegades : en qué
quedem ? qui diu la veritat ?
No demanem que transformin les frases pomposes que estan
acostumats a emprar, en paraules senzilles, ni pretenem que ens
diguin que l'artista está menvs bella que de costum i que el galan
está. vulgar ; que el director 'ha estar deficient i que la fotografia
és defectuosa : no ! el que demaneni ilrobem, que és absolutament
nécessáti per al prestigi de tots elsi que intervenim en cinema
tografiá; ja que el mal d'aquells el paguem tots nosaltres, és que
conser•in un hm-me tnitjá en fer la seva propaganda.
Quantes vegades haureu vist rebentar una peilícula presen
tad,a al solide borubo,i platerets ;en canvi s'Elan aplaudit produc
cions de les quals ningú us n'havia parlat. Qué demostra aixó?
Que el príblic, cansát de llegir tanta incongruéncia no fa 'c'as de
les gasetilles. plenes tetes elles deis més desmesurats elogis, i
prefereik jutjar per II mateix la válua de les produccions pres.
cindint deis comentaris emesos per les editores davant la pro
ximitat de l'estrena.
Per a la glória enaltiment del seté art, aconsellem que po
sin fre a la seva imaginado els encarregats de la publicitat. El
teme mitjá í la sinceritat faran néixer l'interés i l'atenció del pó
blit de tot el rrión.
N'estem segurs.
P. VENTURA i VIRGILI
AVIII, ESTRENA d'un
altre PROGRAMA cim
en
i reapariclo de
IMPERIO ARGENTINA
en la deliciosa opereta
10 MOCHE DE MIS"
Són dos filMs ParaMount
FRFIrfrfwv1wW11•11.•
NATALICI
El nostre bou amic 1 incansable
batallador en pro del nostre cinema,
Francesc Riera, acaba de veure anib
goig augmentar la seva llar amb mo
na d'haver lliurat un xamós nin
seva muller Na Elvira Pala.
La nostra més cordial enhorabona.
joan
Blondell
3.777.4-vr7, 77,
,
YO,
4,2
fr
i
La Junta General de
«Cinaes»
Aquesta Companyia celebra f-1
proppassat cha 30 la junta general
ordinaria d'accionistes.
Fou veritablement interessant l'in
forme llegit pel Consell, estudiant
l'actual estat del negoci cinemato
grafíe mundial, alai com el de la
Companyia.
Després d'una ampla discussió en
la qual intervingueren nombrosos se
nyos accionistes, va prevaler el
criteri d'imprimir nous camins als
negocis de la Societat que la coito
quin en el lloc que li correspon.
El Consell féu seva una proposta
en aquest sentit per a reajustar els
valors de l'actiu de la Societat a les
realitats del moment. fixant un ter
mini breu per a convocar nova junta
general extraordinaria i portar a cap
la nova marxa que el Consell ja té
planejada.
República
Sota aquest titol. l'abril de l'any
31 deiem des d'aquestes columnes,
entre altres coses:
"República. La realització deis
anhels de llibertat. l'esperarles de
noves cristallitzacions. la renovació
de valors artístics, el refloriment de
les nostres arts. les nostres indus
tries.
En transformar-se d'un ideal en
una cosa tangible, la República ha
estat una flamarada d'entusiasme per
tots els cors i en tots els aspectes
de l'art i de la industria i el comere;
hom preveu un millorament, un re
novament beneficiós per a la rala,
és com un desgreuge a tots els
que s'han sacrificat per ella aquest
refloriment d'illusions que semblaven
caduques i que ara tenen una bri
llantor esplendent, com el magnífic
cel d'aquests dies primaverals.
Tot es transformará en millar so
ta el nou régim. l'anhel de poble és
aquest i ell és qui ha de realitzar
la transformació.
Nosaltres. els que treballem per al
cinema, els que estimem aquest no
bilissim art. hem sentit en aquest
aspecte també, una nova esperaca
despertada."
Ens plau de reproduir aquestes.
ratlles t,ota vegada que avui podem
afirmar que el que ahir no era més
que una esperanea comenea a cris
tallitzar grades ala treballs por
tats a cap per a totes aquelles per
sones a les quals foren encomanades
restudi 1 restructuració de la cine
matografia sota tots els seus aspec
tes. els quals sota el control i la
comprensió dels nostres dirigents do
taran la Península de la seva ci
nematografia propia tant en el que
fa referencia a la part comercial
com en els aspectes culturals, artís
tics 1 científics.
L'obra portada a cap per la Ge
neralitat, particularment en l'aspecte
cultural, és digna de Roa, sobretot
tenint en compte les dificultats eco
nómiques própies del moment.
Quant al Govern central. n'hi
haura, prou amb reproduir les mani
festacions fetes pel ministre d'Agri
cultura per donar-se compte de la
importancia que mereix la cinema
tografia per part del Govern. Aixó
ens omple d'optimisme.
"Demá. publicará la baseta l'or
dre del Mudaterl d'Agricultura fi
xant les nordIes per al funcionament
del servei cealtral de cinematografía
agrícola constituida el mes de marc
a proposta de l'Institut d'Investiga
cions agroLómiques, organisme tam
bé fa poc ..reía,t, que ha de prestar,
millor dit está prestant ja, valuosis
sims servei.- a l'agricultura i, per tant,
a l'econom:a nacional.
Amb tot :.la gran importancia d'a
quest saya, resforl económic de
l'Estat sera de moment molt petit,
car han servit, de base les organit
zacions ja existents per reunir i
catalogar tot el material cinemato
gráfic, taitt en projectors com en
pellícules, adquirits i e ditad e s
respectivament pels diferents centres
agrícoles depenents de la direcció,
d'Agricultura, per diferents rnotius,
principalment per la cátedra ambu
lant que eStá dissetninant per totes
les provínaies espanyoles els conei
xements Utils per als agricultors i
que s'estendrau possiblement.
També s'han adoptat les necessá
des mesures per tal que en el suc
cessiu. taz% le 4 pellícules que s'im
pressionen a Espanya com les adqui
rídes a restringen tinguin una In
tervenció directa dels enginyers -mes
especialitzsts les respectives ma
téries.
Des d'ara erdavant tot aquest ma
terial cranplira la seva missió cultu
ral. ja que no es pot desconéixer la
gran importancia qu la cinemato
44-41¦4 AÁlj
Atad, grandlós programa
Reposició de la gran produc
ció musical
No hi pot mancar cap amant
de la bona música
iresar:Aseer—ieseei
Cínema PARIS
Avui, les grans represes 1
Bailando
Hl
1u
Amb certa prevenció donem compte d'un cable rebut de
Nova York amb data 29, el qual diu : "Ha estat trobat mort a
abse
l'hotel on posava el popular actor Roscoe
.,r
Diem amb certa prevenció, perqué no és la primera vegada
que els diaris donen compte de la seva mort. Per la nostra part,
desitjarlem poder desmentir la noticia.
Recordem el cas. Després del procés seguit en contra d'ells,
de resultes de la mort sobtada d'una floja amb la qual estava
"de conversa" en un "mueble", del qual procés aconseguí sortir
en bé, puix que es demostrá que l'home no en tenia cap culpa,
les Lligues de Moral decidiren tancar-li les portes deis estudis,
i Roscoe va haver de resignar-se a la glória perduda.
Deciclit, peró, l'home dirigí alguns films, i mentre está.-
vem en aquestes, el dia 23 d'abril de l'any 31, els diaris de
Hollywood publicaren una necrológica que fou recollida i re
petida per tots els diaris del món. Deia així : "Roscoe Arbuckle,
que després de la seva celebritat havia estat boicotejat de resul
tes de la seva vida privada, ha mort en la més gran miseria",
Passats uns rnesos, resultá que Fatty no tan sois era viul.
sino que vivia esplIndidamefit ; que conservava la seva rodan
xona personalitat i que alguns cliaris i revistes de Hollywood,'
començaren una campanya seriosa per tal de donar al gran actor
cómic la segona oportunitat per a triomfar.
Peró un nou factor entrá en lluita. James Cruze, home de
gran prestigi dintre les Lligues de Moral, es mostrá indignat
davant els esforços deis diaris i revistes que pretenien la rei
vindicació de la glória de Fatty.
Cruze féu sentir la seva protesta pel míting organitzat al
qual concorregueren tots els simpatitzants de l'actor. Després,
Fatty, en agraYment, va oferir als seus admiradors un banquet.
Noves rebudes més tard, donaren compte d'haver estat con
tractat per a fer pellícules cómiques parlants de dos rotllos. No
fa gaire temps ens asseguraven que no tardarlem molt a admi
rar-lo novament.
Vet ací el cas del famós i un dia admirat Roscoe Arbuckle.
Descansi en pau.
Cal recon?.ixer que Hollywood és el lloc del mo'n on es
creen i anuilen personalitats amb una facilitat corprenedora.
P. V. i V.
Nacions 1 Institut Internacional de
cinematografia educativa la secció
més interessant de la qual és l'agrí
cola.
A Espanya, on, desgraciadament,
l'anafalbetisme encara té un,,percen
tatge important, estendr.1,',aquells
procedinients culturals per Mitjá de
la cinematografia agrícola, minorará
la institució 1 estendrá aquest,s co
neixements, que tindran una verita
ble transcendencia per demostrar
als agricultors el veritable abast de
la reforma agraria i per donar a co
néixer ala camperols, principalment,
tots els elements de qué l'Estat dis
posa per als serveis i obtenir abel
el coneixement práctic dels proce
diment de cultiu 1 deis mitjans md
derns CletIPTIStactó de la torra." CflegaSi_
triomf de
MIRIAM HOPKINS
Dímelo
con
música
per la celebre orquestra
JACK PAYNE
grafia té en la vida moderna i que
potser hagi d'ésser major el seu va
luós concurs en quant a les qüestions
socials i agráries tá • relació, perqué
no hi ha res tan práctic per a la di
vulgació de la moderna organització
de l'agricultura com aquests grans
trebalLs d'organització social i co
operativa de la terra, així com per al
millorament definitiu, conservació de
productes i propogauda eficaç per
portar a les terres una ensenyanea
agradosa en la vida rural.
Tots aquests elements de divulgació
cinematográfica es donaran gratui
tament als centres 1 entitats se
güents:
a) Centres oficials de carácter
agrícola, dependents- d'aquests minis
teri d'Agricultura. -
b) Sindicats ágricoles 1 altres as
sociacions agrícoles.
e) Municipis rurals.
d) Directora 1 directores de les
escoles municipals per mediació dels
alcaldes respectius.
Actualment el servei de cinemato
grafia agrícola de carácter oficial
está establert a 22 nacions i té una
formidable organització ala Estats
Units, Italia. Franca 1 Rússia i re
centment ha estat creat a Roma,
sota els auspicis de la Societat de
La Televisr
Quan comprovárem que la T. S. F.
havia arríbat a un moment d'es
plendor, ens imaginárem que era
qüestió de poc temps veure implan
tada la televisió; quan menys així
ens ho demostraren algunes manu
factures d'aparells de radio que Han
earen al mercat complicades "ma
quines", amb les quals hom assegu
raba poder rebre les ondes de radio
visto amb més o menys perfecció.
Aixó anava acompanyat d'un sense
nombre de noticies que rebiem de
tot arree, informant-nos de les
proves que constantment efectuaven
les, emissores destinades a transme
tre la imatge animada.
La illusió de poder veuré realitzat
aquest nou derivat de la T. S. F.
va fer passar gairebé desapercebu
da la transmissió de fotografies. co
sa resalta amb un cert perfecciona
ment com ho prova el fet que
són molts els rotatius de l'estranger
que fan ús d'aquest mitjá informa
tiu per a publicar fotografies de fets
ocorreguts a milers de quilómetres
de distancia, a pocs moments d'esde
vinguts.
Act mateix a Catalunya es cons
trueixen aparells transmissors i re
ceptors de fotografies, amb patents
própies, pels germana Abad de Sa
badell, que tinguérem ocasió de com
provar amb motiu de la darrera ex
posició de radio a Montjuic, celebra
da el novembre de l'any passat.
Peró l'afany de transmetre la foto
grafia animada ha tret importancia
a la transmissió d'imatges fixes 1,
amb tot i les enormes dificultats
amb qué clarament es veu estan to
pant a cada moment, els animadors
de la televisió no desmaien pa', anís
al contrari, segueixen Ilurs experi
ments i Ilurs proves amb més daler
que mal, peró a hores d'ara no sha
pogut aconseguir la recepció fácil
de les imatges i per tant la cons
trucció en gran serie d'aparells per
a poder captar les ones correspo
nents.
Pocs, poquíssims, són els aficionats
catalana que posseeixen aparells re
ceptors de televisió. Jo cree que les
dificultats de recepció d'imatges ani
mades són avui més grosses encara
que les de recepció de les ones so
flores en els comeneos de la radio.
La majoria dels receptors que vénen
importats dels Estats Units són
construits ja per a ésser adaptats
a la televisió; d'aixó fa ja més de
dos anys i molts d'aquests aparells
han donat ja llur rendiment com a
"sonors" sense que la radiovisió ha
gi estat un fet. Aixó ens demostra
que en aquella temps hom preveia
amb més seguretat la rápida implan
tado de la televisió.
No obstant, a Europa, els labora
toris de les grans cases constructores
d'aparen& receptora i algunea esta
cions radiodifusores treballen activa
ment: en les exposicions de radio
celebrades darrerament a Berlín 1
a París, han estat presentats uns ex
perimenta imperfectes, pero que do
naven una sensació de les possibili
tats d'aquesta nova derivació de la
T. S. F. que, n'estem segurs, está
cridada a transformar els nostres
costuras perqué obrita el camp de
les possibilitats a molla aspectes de
la nostra vida.
Sembla, perb, que s'ha donat un
pas molt ferm quant a la trans
missió de films; un dels avantatges
d'aquest invent que permetrá, sense
moure's de les nostres llars, poder
"veure" i "sentir" els films cinema
tográfics parlats.
Porqué els nostres lectora tinguin
una idea de les emissores europees
que actualment duen a terme aquests
experlments de televisió, anotem tot
seguit el nom d'aquestes 1 altres
característiques per a identificar-les:
EMISSORES QUE TRAMETEN
INIATGES REALS ANIMADES
Londres: National, amb ona 2615
ni., 50 kw., tots els diUuns, dimana,
dimecres i divendres de 2305 a 2340
i assaigs irregulars entre setmana, a
les 18.
Londres: Midland, amb 39890 m.
25 kw., fa proves de sonorització a
les mateixes hores que Londres Na
tional.
París: P. T. T., amb 447,1 m. i
7 kw., alguna matins a les 10.
París: Vitus. amb 308 m. i 07 kw.,
fa proves a les mateixes hores, de
sonoritat.
Londres B. B. C., amb 73 m., cada
dimecres i divendres, de 15 a 17.
Roma. amb 80 m.. alguna dies a la
setmana.
Moscou, amb 230 m. i 100 kw., fa
també proves irregularment.
EMISSORES QUE TRAMETEN
FILMS
Bruselles (Velthem), amb 5093 m.
20 kw., irregularment, i la mateixa
emissora, amb 3378 m. i 20 kw.. so
noritat.
Berlín (Doeberitz). tramet films.
amb 142 m. 5 kw.. 1 sonoritat, amb
9231 m. i 3 kw.
Berlín (Koenigswusterh), amb m.
Cry".ánc
GARANTE' LA SHA FELICITAT.
SALUT 1 TRANQUILLITAT
RECOMANAT PER EMINENCIES
MEDIQUES DE TOT EL MON
Es ven o les For
mácies al preu
de 6.50 ples.
arnbcOnula per
o lo sevo opli.
coció
PRODUCTE
PER A LA
HIGIENE
INTIMA
LABORATORIOS
PROFILAC, S. A.
APARTAT810
BARCELONA
S'ENVIARA GRATUITAMENTA QUI HO
SOL•LICITI UN FOLLET6 EXPLICATIU
Selifialla Atlantio Films
PROGRAMES PER A AVUI:
Cinema Catalunya
1
011INIA MOR
de Scotland - Yard
per la bellíssima
CAROL GOODNER
WIRCE,
CfNUSTI OIL
MONJE PC
documental explicat en
espanyol
111111.101011511~1111~
Capital Cinema
Yo pro a mi pillen
Exit de la farsa cómica de
l'any,
El flabelo !odio
Versió cinematográfica d'una
novena del famós EDGAR
WALLACE
1.635 i 75 kw., fa proves també de
films.
Voldrem que aquests experiments
tinguessin un resultat ben positiu
que fes possible la immediata im
plantació d'aquesta nova meravella
de la técnica moderna que és la te
levisió.
JOAN DOMENECH I GIRALT
Noves
Radiofóniques
NOUS SENYALS D'ENTRE
ACTE
Des de fa alguna dies, l'estadio de
Langenberg ha substituit el toc de
campana de que se servia com a
senyal d'entreacte, per una melodía
composta d'algunes notes duna an
tiga caneó popular de la regió.
Per acabar els programes, la radiodi
fusió d'Alemanya occidental donará
cada nit, el crit de l'antic guarda de
nit.
EL PROGRES DE RADIODIFUSIO
El president de la Unió Interna
cional de Ftadiodifusió. Sir Charles
Carpendale, ha declarat, en ocasió
de l'apertura de la Conferencia de
Lucerna, que durant l'any 1932 els
radiooients de la T. S. F. havien de
clarat dos milions de nous aparells
receptors. Aquest número demostra
un augment de 8 milions en el nú
mero de radiooients. Aquest augment
sobrepasas al de l'any 1929, que era
rúltim deis anys "bons", amb gaire
bé 2 milions i mig.
LA LLUITA PER LA LONGITUD
D'ONA A LUCERNA
Els diaris anglesos parlen sense en
tusiasme duna proposició francesa
relativa a la distribució de les longi
tuds dona disponibles entre els di
versos paYsos.
Aquesta interessant pronosició es
basa en l'extensió geográfica de ca
da nació. Segons aquesta, el nombre
de longituds d'ona aue s'ha d'atri
buir a França, Alemanya i Anglater
ra estará en la proporció de 6, 5 y 3.
D'questa manera França disposará de
doble nombre de longituds d'ona que
Anglaterra.
Sembla que aquesta qüestió será
proposada a la Conferencia de Lu
cerna que se celebra actualment.
LA T. S. II. EN PALESTINA
A les acaballes del passat any, Pa
lestina comptava amb 900 radio
oients inscrit, segons una relació del
cónsol nord-americá, a Jerusalem.
tllfe'aeimntPtep"eIrPrslóuérorsnbcopoiav"mepe,rsarlhiiqacouilpóeTao,n.tdeeSenen.nsttaHsra,e.qeusms1e'e'"seis`tssEstpoemenrdrepdaasirrráehrq"eaeurnnesi l'esmentat país.
NEVERES PINGUINO gFAueverdlr,ae.'t7e3Er; i.eAsMreMasr,ai5sr;staaCnl yGre,uer1mC3;oabnSestr,.taSM,. 7Ai8.
LA T. S. H. AL SERVEI DE LA
POLICIA
pdoelDiclieiáasriaeomqfiuceiinpntaetssdodasembaSucTtoo.tmlaSón.bdiHlsY. asdruedr,telana Londres.
Llur missió consisteix a detenir les nmyoatloscidceliscteasrreqteureesn.oUonbsde'ravqeunesltess se lseatitt'onreeleqernmsxusaptyperó.ruaesidbldcmtSeisciliseeiddonireuinettsnéseastxlaucponctlooo'sofciremesnnriagarectóiosunbpanfprgioasrlulonaadpeaceenvanmsuitsdsna'eaufmstnaneeliticlxeasdelan'sasidetqcegeaunoomreyabnrlluaereelelssi,
dis