Rambla, La (1931-1935). Núm. 182 (3 jul. 1933)

              11111111Z•11
3 juliol 'de 1933 la rambla
Que el "Paiafrugell" ja té soluelo
nat el problema de la testa majoa.
Que ha
aconsegu•
it concertar dos
partits amb el "Donóstia".
Que l'onze
guipusc•
oa, de brillant
historial, és esperat amb gran expec
aula a reaportivissiraa poblad() em
pordanesa.
Que l'anunci deis Marculeta, Ayes
taran, Chivero, etc., será un bon esta
mulant per atreure un gran contin
gent d'aficionats.
41
Que els "barmen" 1 societats d'es
barjo, així com les classiques atrae
cions de tira, se'n beneficiaran indi
rectament.
Que cal felicitar
•
el apabiaagella
pel seu esforl en voler tancar de ma
nera digna la brillant temporada d'en
guany.
DE SABADELL
Una modesta selecció bat el
Sabadell, per 3 gols a 1, en
el partit d'homenatge a
Macip
El Sabadell homenatja ahir el set
notable porter Macip, i volgué donar
un gran relleu a l'acte, a qual ob
jecte combina una selecció integra
da pela millors jugadora deis cercles
que Drenen part al torneig Meditc-r
ránia.
Els bona propósits deis directius
sabadellencs fallaren completament,
puix que deis onze jugadora que ha
vien de formar la selecció, deixaren
de presentar-se'n sis, i el que havia
d'ésser una gran diada, resulta una
cosa francament de doldre, arnb al
guna incidents sempre lamentables
Ara penes i treballa s'arriba atro
bar onze jugadora per a formar la
selecció i amb molt de retard co
menea, el partit, peró una part del
s "inv-ruoz_ fAtt,noryt
-
•
'•
OH
aaaalia s
.„ laaa-aaaíaaat
ala
‘a
1.
"
• 1 u/1 a'st .
Aa•
•
serns indiquen que l'Europa va per
uns viaranys tan esportius com no
bles, que forçosament l'han d'anar
apropant a les lluites que disputen
els nostres grans Clubs en les com
peticions oficials.
Dit aixo, el partít d'ahir pot resu
mir-se dient que la primera part
acaba amb el resultat de dos gols a
zero a favor de l'Europa, i que el
joe d'aquest fou sempre superior al
del Poble Sec.
La segona part fou una continua
ció, ampliada, de la primera, en la
qual la superioritat dels vencedors
fou encara més remarcable.
DE MATARO
Liara 1 - Martinenc 4
Ahir tingué lloc aquest encontre,
constituint el seu resultat una mar
cada desfeta per a l'equip local.
Aquest partit, primer dels efectuats
en el nostre camp després del Tor
neig de Promoció, fou aprofitat per
les Juntes deis dos onzes per tal de
provar alguna jugadors, 1 com la és
corrent en semblants casos, per man
ca de conjunt o per manifesta nulli
tat deis nous equipiers, esdevenen
sorpresas. Ahír aquesta l'experimen
taren els locals amb un onze que el
dijous passat havia assolit un 4 a 2
al seu favor contra el "Badalona" a
Sant Adriá de Besos.
El nartit en general va ésser dolent
avorridissim; ni l'un ni raltre deis
equips en Iluita no hi va posar en
tusiasme. La majoria de les jugades
es portaren a cap mancades de cohe
sió. Aixo féu que l'escassa concur
rencia en sortís decebuda.
Seguint el costum, l'"Iluro" es tim
ba, amb la banca forma del porter;
la davantera,, nulla.
Un atenuant en favor d'aquesta
ratlla la -va constituir l'espléndida'
actuació de Petrus, el porter del Mar
tinenc".
Degut a uria hostil rnanifestació.
d'alguns del públic adreçada a Soler,
aquest delira ale jugar tot el segon
temps, i fou substituit per Mas.
Nosaltres, que Sernpre hem estat con
traris a aquestes actituds contra els
\ \
N , N'Y
1S
O .ir ira aa
.5) es N-5) 1 r>gTeas
osg,at
ctri f'*c'l
lie,
PN.el°,y5
, 0:033?Vocag y
Peel.
418e,6Aril _, „tasa laaa ea
''''''aa0 cica91.?'-‘Zas
aa% baa‘a. , a aaa ,
COM A MINIMUM
C011,, e (>92'' 1. P.e Ne-0.1-.)Te GATIAN1".1k
4121'1 °:iaa'll'alkataa '
7
13:0."' t17.
PTiik1451514-
wyllt.10..c ,
-.,..kit,
elS512,?,,,,asii.u: lostte5,
000' lay,ata ea
pala- •
- 'a, .„-a..`,.."a jli.'..47
.902,6¦11,512, fl` „„ -1. O, 5. b' _ole----2---. .sps P°,,5;op33;r93' -0.-1-"‘'
7
‘-' P441'1 -;eiI
- —
----r
I>, ,, ......., .
,,...
1‘9"-- 15:1',.rfA,koerA9. olsilsi. "---
-,<1,--,
'
...:_-
-1351:01°'.03,00't
''
..,
,
111111/
Nl TR
D
4ARCADIAN
contenen un
16% de
NITROGEN
NITRIC
públic rio Kavingue amb agüen com
binat, 1 atauldona, el camp després
de passar per la taquilla -a recollir
l'import de l'entrada_
Corn és de suposar, el camp queda
amb els inçoadicionals de.sempre, 1
com que aquests no sumen un nom
bre crescudissirn, la partida es des
cabdella dintre un ambient casolá.
Per comble, els jugadors del Saba
dell en veure la classe de contrincar.t
que tenien s'ho prengueren amb cai?•
rna, i de resultes d'aixó forniren
un mal encontre, amb Tagravant sic
perdre'l d'una. manera incomprensi
ble, Éunla la decepció que és de su
posar per part deis socia.
Cal que la Junta del Sabadell posi
compte en- -evitar fets .com el que
comentern, tota vegada que el diu
menge anterior 1, en ocasió de l'ho
menatge a Giner, s'anuncia, una se
lecció que no s'assenablava gaire a,
la que s'arrenglerá, 1 el públic amb
la repetició d'aquests casos acaba
per decebre.
L'encontre resulta regular, i enca
ra Laxó fou aconseguit grades a l'en
tusiasme dels, elementa seleccionats,
que bregaren en tota la partida sera
se defalliments; de la selecció des
tacaren, Roca, el millor jugador, que
a la porta féu coses g•rans, própies
d'un poner de primer ordre; Alba,
Pont, Oliver 1 Colungo.
Els equips foren:
Sabadell; Forniés, Morral, Giner,
Pons, Gracia, Mota, Crespo, Bertran,
Rúbies, Sangüesa i Esteve.
Selecció: Roca, Vilar, Alba, Que-.
ralt, Colima), Font, Oliver, Casa
blanquea, Massó, Tricuera 1 Cabaner.
Arbitre, Santiago, que ho féu bé.
El primer temps acaba amb el re
sultat d'empat a•un gol, marcats per
Rúbiee, el del Sabadell, i Cabaner,
el dels seleccionat&
En aquesta part fou molt palesa
la desgana amb qué jugaren els ele
menta del Sabadell.
A la segona part els propietaria
del camp s'hi feren mes, peró no tin
gueren cap mena d'encert davant de
la porta, i ensems lluitaren amb la
formidable actuació del porter con
trari. En canoa aquests saberen mar
car dos gols més, que els asegura
ren el tricanf.
* * *
COPA AMATEUR
L'Europa s'apunta un me
rescut triomf al batre a la
'U. S. Poble Sea, per 6 gois
al
Ahir al camp de l'Europa hom pe
gué constar duna manera evident
que l'equip que avui defensa els co
lora i .d'aquell Europa in
oblidable forma un conjunt remar
cable i digne d'ésser tingut en,comla
te. Els resultats obtinguts en aquest
tornelg són una ratificació concreta
d'aquesta afirmada: quatre partits
jugats amb 18 gola a favor per 8 en
contra, són xifres que per sí soles
refussen tot comentara peró a l'en
equipiers, perqué entenemanue tots
tenim dies, dolents, censurem, pena,
aesmentat jugador per fer cas d'u
nes comptades protestes i per nq
guardar el resaecte que es mereja l'a.
fició en general, més encara ostentant
el cárrec do capita de l'equip.
En el primer temps els del "Mar
tinenc" aconseguiren dos gola, obra
de Sales i Éandos.
En comesaçar el segon temps Pero.
na marca, l'únic gol deis locals; toa
seguit Sales i Marín, aprpfitant;la bo
na tasca de Vila, obtingueren els dos
restants gols que acabaren d'arredo
nir d'una manera, espléndida la vic
tarda.
Els equips estaven formats alai:
MARTINENC F. C.: Petrus, Porta
bella. Puig, Garcia, Tarín, Flequer,
Marín, Vila, Sales, Fandos 1 Aratells.
ILURO E. C.: Iriesta, Güell II, Bo
rrás, Alrattayanao, Fauna, Inglau, Pe
rona, Soler, Quinquilla, arando, Na
vas. • ,a ---
El senyor Boada féu un excellent
arbitratge..
Bellavísta
DE GIRONA
Girona B, 4 - Palafrugell B, O
Ahir a la tarda al camp de Vista
Alegre es jugá, aquest partit, que re
sulta interessant ja que serví per
comprovar les forces reservistes dels
dos clubs gironíns inscrita a primera
categoria.
El Palafrugell domina bastant a la
primera part, sense, pero, que els seus
davanters poguessin marcar; en can
vi el Girona aconseguí dos gola.
A la segona part els locals s'impo
saren netament i marcaren dos gola
més.
El Palafrugell ha causat una bona
impressió.
El Girona F. C., campió de Promoció,
celebra la 'Piada del Club"
Dijous passat el F. C. Girona ce
lebra la "Diada del Club" per tal de
festejar els jugadors, els quals, des
prés de vencer magníficament en els
torneigs en qué han pres part d'uns
mesos enea, han conquerit brillant
ment el campionat de promoció i
amb ell l'ascens a primera categoria.
Al matí es bailaren sardanes a la
Rambla; a les quatre de la tarda el
reserva jugá, contra el Popular d'A
renys, i a les 5'30 l'equip tiular, en
el qual debutava' Prieto, mig centre
de la Gimnástica de TorrelaVega,
juga contra el C. E. de Sabadell, al
qual vence per 3 a 2.
Al vespre, els jugad= i Junta fo
ren obsequiats per l'Ajuntament
amb un vermut d'honor a les Cases
Consistorials; a les nou, al Peninsu
lar Grand Hotel s'aplegaren a sopar
prop de dos-cents comensals, i fina
liazá, la Diada del Club amb un ball
de gala al Teatro Municipal, que du
ra fins ben entrada •la matinada.
Cal remarcar que tots els actes es
veieren molt concorréguts, palesant
tots els ciutadans l'amor que senten
pel Girona F. C., que amb tant d'en
cert ha sabut conquerir un lloc, que
ensems d'honorar-lo, posa el nom
de la ciutat a tallarla que per la
seva activitat esportiva u pertoca.
LA RAMBLA, que fou representa
da en tots els actes celebrats, repe
teix públicament la seva felicitació
al segon club gironí que ha sabut
amb el seu esforç fer-se un lloc en
els primers rengles del futbol ca
tala.
Segon festival d'aviada) de
l'A. C. P. G.
L'Aero Club Pallar Ginarkkcele
bra, eritie"d`fiiiYavui etségal fesra
d'ayiació, ,
L'ah »lada:111rff dbbrelbasat
tots els Pronóstics, pub: que una im
mensa massa de públic que no bai
xaria de tres mil persones féu acte
de presencia al camp situat prop de
Sant Gregori, a cinc quilómetres de
Girona.
El programa de Pestes fou desenvo
lupat tal com esteva anunciat Hi
concorregueren den aparelas de la' ba
se militar de Barcelonaai
l'Escola civil d'aviació.
'Étaaaalt en aquest festival su
pera •eia-Molt l'aéenseg•uit en el pri
mea_celearat pel novembre paasat
DE CREIXELL
F. C. Creixell, 2'; C. E. Banyeres, O
El dia 29 es jugá al carrop local
aquest partit, que acaba amb el re
sultat més amunt esmentat
El joc fou igualat, perb els locals
que palesaren millar conjunt, aprofi
taren dues bones oca,sions per a fer
se amb la victória.
Arbitra amb encert l'aficionat lo
cal senyor R,eberter.
Ramon Riambau
DE TORREDEMBARRA
Sitges F. C., 1; Centre d'Esports, 3
Aquest encontm, jugat ahir a la
tarda, havia despertat gran exnec
tació, puix que el Sitges és un equip
"a..-NaNa‘..a\aaa. "aaaaa..aa.aNaaaa.."\a'alaaNaN.."‘aa..
Ci
Visiten els nostres aparadors
tx) i que juga amb molta técnica.
Per aixó l'equip local s'ernpra a foca
1 sabe emportar-s'en la victbria per
3 a 1.
Els equip,s s'arrengleraren així:
Sitges F. C.: Roses, Garcia, Cap
devila, Sebastiá, Borderia, Tries, Pa
rles, Arnau, Valcarcel, Monreu i To
más.
Centre d'Esports: Lluna, Re-casens,
Guash (A.), Rossend, Gatell, Soler,
Guasch (I.), Fernández, Gili, Silves
tre i Morros.
L'arbitre senyor Frenquet actua
amb imparcialitat.
Els gola foren marcats per Guasch
(I.) (2), 1 Morros (1).
Aliaga
la rambla
PREUS DE SUBSCRIPCIO
Trimestre ... ... 2'50
Semestre... ... 4'50
El pagament pot ter-se per
Gir Postal o amb egells de
Correu
DES DE BENISANET
Júpiter Reusenc, 3
F. C. Benissanet, 2
El partit que es jugá e: dia 24 al
camp de • la carretera de /lora aca
ba amb la victoria de r quip vísi
tant per la mínima difeeencia; el
joc que s'emprá bu bastaez, vistos.
Comença el paxtit, i primera
de marcar són els locals, ner mitjá
de l'interior dreta; tot ,guit els
reusencs aconsegueixen :mpat, i
amb aquest resultat acaba la prime
ra part.
Poca estona després de comença
da la segona, En Grande aeinsegueix
enganyar la defensa i por, r forans,
i aconsegueix el segon i d rrer gol
per ala locals. Quan ja sen alava que
el parta acabaría arnb aqii resul
tat, els de Reus, en meny deu
minuts, marquen dos gola m i gua
nyen el partit
J. ALES
DE TORROELLA DE M
F. C. Montgrí, 1 :: C. B. Poil
Aquest partit fou, en gen
lleuger domini deis forans,
en alguns moments a éser pC
Els primers de marcar f
forans; seguidament Begud
' El dit empat •no dur 1re, o
caba la primera alaart. ainla él re
ltat de dos gols 'ot un a fl vor del •
Port-Bou.
A la segona part els locals posen
Martí a la davantera, i Ferrer al
mig centre. Aquest canvi clóna resul
tat ala primera moments, peró de se
guida els forans es fan amos de la
situació, i són en va els esforços de
la línia mitjana per aturar rem
_penta contraria; el més fluix és Es
parregó, ja que juga en un lloc que
no está amb les seves conelicions. Al
'
: cap de poca minuta els de Port
• Bou tornen a marcar; aquest nou
gol desanirria els locals, 1 poc després
tornen a marcar. I arne el resultat
amunt esmentat acaba aquest par.
tit, que fou pródig en ineldents.
DE BALSARENV
P. E. Vilasar, 1 :: F. C. Balsareny, 4
Cal remarcar la tasca -de l'equip
visitant, ja conegut pels nostres afi
cionats per haver actua 1. al nostre
camp la temporada passada. En con
junt, tots molt bé. El que defrauda
fou el teto defen.siu, puix que, d'ha
vertingut aquest més bona actua
ció, altre hauria estat el resultat.
L'equip local, que també juga d'u
na manera formidable, com feia
temps que no havia fet, va satisfer
molt, sobretot la linia mitjana. que
no para de lliurar pilotes ala clavan
TGRI
Bou, 4
de
rribá,
tent.
ti els
empa
tera.;--la qual -es Huí .de valent, 1 fou
un perill constant per a la porta
vilassenca. ELS•gols foren marcats per
Arnaus (2), Pagerols i Rovira, pels
locals, i l'extrem dreta peds visitants.
Arbitra el senyor Lledó.'
D'I.GUALADA
CICLISME
Un éxit de públic,. i a desgrat del
temps rúfol, constituí el festival ci
clista que tingué lloc al Velódrorn
de l'Ateneu, el divendres a la nit,
revetlla de Sant Joan.
La cursa ciclista individual, que
aná a cárrec de corredors locals, foa
entretinguda, donant ola seglients
resultats:
Primer sprint: Anton, Colem, 911-
berch. Segon: Antón, Ribé, Marcet.
Es retira, Aliberch por indisposicio;
Gómez, Ribé, Colom. Es disputaren
una prima que guanyá al tercer
sprint, Parellada, seguit de Colom.
El qpart sprint el guanya Parellada,
Colom i Anton.
Resulta vencedor Anton, amb set
punts. i en segon lloc Parellada, amo
tres punta; la resta de corredors es
classificaren pel següent ordre: Cas
tells, Ribé, Marcet, Gómez, Vilaseea,
Colom i Treix.
Coca era de preveure, el triomf
fou d'Anton, qui fou objecte de grans
ovacions. Cal remarcar la brillan
actuació deis corredors Castells i
Marcet, que a pesar de la seva jo
ventut, forniren una formidable
cursa.
A continuació es corregué, a dues
hores, una cursa a ramericana, que
'dona el següent resultat:
1, Monreal-Benaiges, amb 26 punta;
2, Espanyol-Tudela, amb 25 punta; 3,
Pujol-Miquel, amb -13 -punts; 4, els
germans Ros, amb 8 punts; 5, San
cho-Lloret;' amb igaral puntnació; 6,
Segura-Closa, amb 6 punts:'
Fou molt elogiad& l'actuació de
Monreal, pela forasters, i la de Mi
guel, pels locals.
Haguérem de lamentar l'accident
que sofrí Gonçal Ros, el qual caigué
violentament, trencant una roda i
causant-se lesions al braç i pit. Fou
assistit pel doctor Botet, que presen
ciava la cursa. No obstant, despres
de curat, continua la cursa.
Durant el festival hi hagué sarda
nes i ball a carree de la cobla "me
Nightingale Boys" i l'orquestra Rara
El camp de VAteneu presentava un
magnific aspecte per la nombrosa
concurrencia que s'hi aplegá i per la
profusió de llum.
* * *
rich; 3, Espanyol-Colom, i 4, Segura
Closa.
Durant el festival es bailaren sar
danes, que foren amenitzades per .a
cobla de Sant Celoni.
FUTBOL
Sallent, 2; A. Igualadí, 1
Aquest partit que es juga el dia
24 del proppassat mes, avorrí ja de
bell antuvi al públie, pero si be a
la primera part hagué de presen
ciar un joc insuls, a la segona dege
nera en la violencia i fins en ragres
sió mutua d'alguns jugadors, ço que
el féu detestable.
L'Ateneu, que continua posseint
un equip deficientíssim, no negué
resistir rescomesa del Sallent, que
es mostrá superior ala locals, que
experimentaren novament l'amargor
de la- derrota.
Per la revetlla de Sant Pere era
laaa anunciat un altre festiva'
'
tenia per "dota' la revenja d'Espaaa
nyol, que formava patella anib'Vaira
lent contra Monreal-Benaiges, vence
dors de les dues hores a l'america
na del día 23.
Per una confusló telefónica de
darrera hora, suggerida per la pluja
caiguda unes hores abans de la re
unió, deixaren de presentar-se MOVI
real, Valent, Benaiges, Pujol Llo
ret.
Per aquesta causa 1 *per no sus
pendre la reunió, es formaren cara
tre equipa a base de corredora locals.
(També s'anuncia, çla devolució d'un
"tiquet" a la taquilla, mitjanc,ant la
presentació de l'entrada, válid- per
a una altra reunió).
Comença el programa amb una
cursa pels locals a, 45 minuta que
tingué el següent, yesultat: 1, Bal
cells, 17 planta; 2, PM-aliada,' 5 punta
a una ;anta; 3, Vilaseca, 5 punta, a
una volta; 4, Ribé, 1 puna a una
volta; 5, Mareet, 4 punt& a dues
voltes; 6, Oomez O Punta a diles
voltea; '7, Aliberch, 3' punta, a cinc
voltea. -
.
En aquesta cursa es destaca Bal
colla, que demostra ésser .el ntillDr
sprinter local.
A continuació es corregué la cursa
a dues hores a l'americana, el resul
tat de la cual fou el següent:
1, Blanco-Rafecas; 2, Domingo-En
••\„„••¦,„,"1/4„.\,,,.\„ '"\„, •\„,•\„„,
ATENCIOn CIUTADANS:
LA CASA BASTIDA
Passeig de Grácia, 18
Gran Basar de Sastreria i Camiseria
Sistema Nord-americá
Es on podreu vestir ben elegants amb pocs diners
Som els creadors del BASAR MODERN, ço que amb preus incompetibles ha
augmentat progressivament la nostra venda i ha fet impossinies totes les
competénetes, 1 ara més que mal, que amb eas darrers engrandiments ens ha
pelanas d tenir les secciona molt més ben assortides.
Líquidació pernianent de totes les existéncies de la temporada passaaa a
qualsevol preu.
SECCIÓ DE SASTRERIA
100,000 liestits fets de dril, des de . . 10 Pessetes
100,000 Vestits fets de llana, des de. . 25
100,000 Pantalons fets, des de . . . 5
SECCIÓ DE CAMISERIA FETA
Camises blanques, a.
Camises percala, a .
Camises popelín, a .
3'95 Calçotets, des de.
4'95 Pijamas, des de .
6'95
En la secció a mida, tant de Sastreria
tud d'existéncies en classes selectas i a
Eil casos d'urgéncia tenim una secció
els encárrers a les quatre hores.
Obsequiern amb segells d'Esta/vi de la
Mires sorprenents regala.
. 1'95
. 4'95
com de Camiseria, tenim gran ampli
preus baratis,sims,
de confecció Ultra Rápida que Illura
Caixa de Penslons per a la Vellesa 1
NOTA.—Els que de [ora vulguln servir-se de la nostra casa poden escrlure
1 adjuntant 0'25 Ptes. en segells, rebran figurins, mostres i un
sistema especial per a prendre les mides aria) les instruccions
per a rebre l'encime abanas deis 6 dies.
..aaaa.."‘..••.aNaa-aaanX.".*N.. "Nana.. -
•
- •N„,,.‘„••¦„„ •¦0„,„„^N.,..\,,,"\„,"%„,, '1,„„
* * *
F. J. C. de Santa Coloma, 3
A. Igualadí (Selecció), 2
El din 28 es juga aquest partit, el
qual després duna lluita entretingu
da, acaba amb la victoria deis forAns
pel resultat més amunt esmentat.
J. al.
D'ARENYS DE MAR
U. Ea Arenys, 2; U. S. de Gracia, 1
L'equipvisitant causa una gran
impressió i entusiasma el públic pel
seu joc rápid i de passades curtes,
practicat a la perfecció per un con--
junt com no n'haviem vist fins ara
en eguip-s de la seva categoria. Pa
lesaren un domini perfecto dintre les
cara-cteristiques de la seva técnica,
la qual, pero, i a malgrat del resul
tat aconseguit i de la seva vistositat,
peca quelcom d'ineficacia davant de
la porta. D'aixo en deduim que de
posseir adiesta qualitat, la victeria
els hauria somrigut duna manera
esclatant..
L'eguip local, que s'arrenglera des
encaixat per. la manca de tres ele
menta tltulars mig-centre, interior
dreta 1 portera no encertá per
aquesta causa a lligar el seu joc pe
culiar, en contraposició a la técnica
del equip vlsitant. Tamooc les seves
individualitats no rutilaren amb
El primer día es destaren pels lo
cals Vaildenérez, Bart*" Andreu
Ruiz I, i pels foranse la trtoletacen
tral latac i el inig pentreí la resta,
compliren. 'Eleresultat-fou de a 1
a favor deis roquetenét el primer
dia.
El segon día el resultat fcaa de 3
a 2 a favor deis forana grácies a la
sort que els acompanya durant -tcia
la segona part. • •
En aquest segon partit sobres
ren pels locals Cid, Hierro, Mitjavi
la 1 Barbera, i pels minyons del Mar
tinenc tots molt bé, si bé a la segona
part s'esgotaren pel fort tren que
empraren els de casa. Cal remarcar
la labor del porter Cid, que de l'in
fantil passá al primer amb aquest
partit, i fou un deis millors de l'e
quip; cal remarcar també l'actuado
de Ruiz I de mig ala. C.
DE MOLINS DE REI
Joventut E., 3 - Martorell, 2
Aquest partit, corresponent al tor
neig Copa Llobregat, va, ésser gua
nyat per la Joventut, que actualment
ja té vuit punta i per tant es pot
qualificar de futur campió.
El partit fou jugat amb molt d'en
tusiasme. Les moltes i bones jugades
van complaure el públic, que amb
molt més nombre que en partits an
teriors va concórrer al camp.
Els millors de la Joventut van 'és
ser Masdeu, Ramonet, Carbonell i
Crous. Del Martorell, la defensa i el
mig centre.
El partit va començar amb domi
ni del Joventut, que va arribar a
-marcar tres gols, sense que el Mar
torell en pogués marcar cap. Poc
després de començar la segona part
l'entusiasme-del Joventut va decaure,
1 aixo fou aprofitat pel Martorell,
que va marcar dos gols. El partit va
acabar quan hom creia que el Mar
torell anava a anivellar la puntua
do.
L'arbitre, regulan—N. N.
DE ROSES
C. E. Roses, 7 - F. C. Banyoles, 3
C. E. Bascanó, 2 - C. E. Roses, 5
Aquests dos encontres, disputats
els dies 24 i 25 del proppassat mes al
camp de La Cortina, constituiren una
nova prova de les magnifiques con
dicions en qué es troba l'equip local.
El dissabte día 24 derrota el- po
tent primer equip del Banyoles. i el
diumenge aconseguí una nova vic
tória damunt l'onze del' Bakah6 F.
-C., classificat brillantment en el pas
sat Campionat amateur de la pro
vincia. •
Com ja hem ditanteriorment, tots
compleixen el ,,seu comes amb ' encert
HE S. I.
PELAYO, 8 -Tel. 14370
NECESSITEU COMPRAR ALGUN OBJECTE?
P-asaeu abans a visitar aqUesta Expasició Si voleu lerECONOMIES
DESITGEU VENDRE ALGUNS OBJECTES?
Utilitzeu els serveis d'aquesta casa si valcu treUre'n el
MAXIM RENDIMENT
SubhaStes públiques cada tija, de datze a una del rhati
1 de cinc a set de la tarda
P,
l'encera d'anteriors partits, i potser
tamba? degút al mateix. Adhuc els -
acúnala:moya la desgracia en moltéS
remetades mereixien un minar
aresaltata
• Dels vlsitants, cal subratllar la
tasca del portar. Salva treta impaa
..rablé&th forma prodigiosa, i en tota
.moments intervingué amb remarcara
atile eheért.-Éls altres, tots a un ala
. teix nivell.
Dela U. E.„Arenys. únicament Ma
nuel, Hercé, en el poc ternos
que-- jugare,d, -van bregar amb axit.
Els altres, peal a la seva bona vo
,luntat, .completament desconegutsi
L'iza:are aTayeala, encertat.
Joaquim Pons
DE PALMA DE MALLORCA
Toineig" Mediterraitia
•Els equips -Llevant i Júpiter, va
lencia 4 catala, respectivament, han
tingu't aci una brillant actuació i.
•han proporcionat una tarda de bon
futbol.
Elatlevarit s'oferí per un partit be
nafici que se celebra al camp Bona
Aires a profit del jugador Josep Cer
da, que va arencar-se una cama.
L'esmentat equip s'enfronta contra
'una selecció 'mallorquina, 'per cert
molt irregular i gairebé a propósit
perque fos derrotada, com efectiva
ment va ésSer-ho d'una manera ro
tunda.
El següent partit fou a Inca con
tra el Constancia 1 també s'apunta
el' Lleyanti hondrable victoria. Tor
na a jugar al camp Boca Aires con
tra el Mal/Caca 1 obtingué la tercera
aletada.
El Júpiter empata amb el Mallor
ca í esclafa el Constanci al camp
Es Cos i Boris Aires, respectivament.
Catalans 1 valencian demostraren
bona - forma 1 • bona empenta • sortint
al camp disposats a aconseguir la
mentlre que els mallorquins.
especialment • a Inca, jugaren amb
poc aritusiasrne i. mona desidia, ••
qual .apsa-aela valgué algunas
des déla setas' admiradora.
• * *
El dia 29 de juny jugaren el Ba
lears i el Mallorca al camp de Son
Canals, davant regular concurrencia,
el partat corresponent al torneig
Copa Palermo. que resulta poc emo
cionant. L'arbitre designat, no sabem
per quina motius, deixa de presen
tar-se, i de comú acord se n'encarre
gá, el senyor Estrada, que no ho féu
malament
El factor sort decidí l'encontre
apuntant-se el Mallorca la victória'
en marcar rúnIc punt quan mitjan
çava el segon temps. La Iluita 1 el
seu resultat técnic ha satisfet els
espectadors.—Mora.
DE ROQUETES
Les proppassades restes de Sant
Joan, dies 24 i 25 de juny, se celebra
'
ren dos interessants partits de fut
bol entre una potent selecció del
Martinene (de Barcelona) i el C. E.
Roquetenc,
i entusiasme. Ferrét-álInbitrIPt : I segur; Rigau, el iitafidaillwri 435,119,a'
constitueneen la 4-3,011r1,134rIlla ' defenses que ha aaingua I.,qUiy
cal; Sinyol, Donaal' Sola-MI/rifen ui
magniffc tercet a la. ralla mitja
na, i Marcó, leamanse Berta Casano
ves i Rubí, els cinc artialers, princi
pala autora de les Vitadaret rocia,S.
....„.....0...a4),, o,.
• O •
:4111:04/14441X1
Per a les properes fasaaaapaipala
ment desfilaran per camp de
Cortina els segnepts eq1,-
Espanyol (reserva), F. C. iviaziaaeak
i ,e1 Girona F. C. (B.). avala,-
L'esa:are que vénen porta4t0a cap
els components de la Junta' átfactiaa
bé mereix que sigui correspost per
tot,s els amants d'aquest beal espora
Corresponsal
DE SALLENT
Torelló, O - C. E. Sallent, 5 •
L'encontre del día 25 al canlp
la Coatet,a, •amb el, Torelló Do trufa
lluí entusalone més que per .944
deis rengles'Éallentins, car el Torélla
fos pel• qué íes, no aconseg,ut mi joç
excelient oom era de desitja.re no
Pagué arribar ni a marcar. Els locals,
en canal, ateren aína gola. Arbitra
Laborda .—C.
DE SANT SADURNI D'ANOIA
C. D. Nota, (reserva), 2 - F. C. Vila
franca (reserva), O
Aquest ‹partit, corresponent al tor
neig organitaat per una série de clubs
de la comarca del Penedés per dispu
tar-se la copa Chevrolet Opel, fiu
molt interessant El petent reserva
que arésénta el Vilafranca, tot 1- Sta
renglerar alguna jugadora que han
jugat alguna temporada ami,-el ta
aular. fou dominat, i finalment ba
tut pels entusiastas jugadora que
fermen l'admirable conjunt del rea
lerva de l'Anda. Els gas foren mar.
cats per Pollanch, magistralmient.
Corresponsal
L'hora del correu
F. C.,. DE TOSSA DE MAR.—Fott
del tot imposible publicar en el nú
mero proppassat les vostres quarti
lles perqué arribaren a les nostres
mana el dilluns a la tarda, quan el
número ja estava en maquina. '
Trobareu
la rambla
a Madrid
als quioscos del carrer
d'Alcalá i de la Porta
del Sol
Val
41.
49,
44i•
la dei genere &pul*
tk.iflIhOf5 assortits en ?TENERES DE MI
50 • SAIJIEROti -50
rango
(ciutada nia)
Casa Rod
FONTANELLA, 14
Secció de sastrería a mida,
per home
PREUS REDUITS
"I bk. igs s s a. 3rb inrx Y Y
•
Cara i creu d'un procés polític
El 10 d'agost, segons els defensors, era un moviment
en el qual només van prendre part "caballeros de
honor", "hombres valientes" i "paladines de la patria"
nls processats, mod_estameaat, za_eg-u_exa ha-vr-er-hi pres
1.. Escarni i befa de la
justicia, diem-ne, repu
blicana...
Quina magnifica festa de "Ro
pero". de "Tómbola Regia" de
"Pesage" a l'antic Hipódrom de
la Castellana, de nit inaugural
del "Teatro Real", de "garçonnie
re" d'aquelles on es reuneixen
perfectamcnt les meuques aristo
crátiques 1 les aristocrates meu
ques, sense saber, exactament,
quines són les que ensenyen a les
aitres llurs aficions mundanes...
Quin aspecte més deliciós! Hl ha-.
via "wamps". "flapper", "petites
femmes fatales". "garçonnes" del
repertori. Hl havia també els bi
sexuals del bigotet a la Hitler o
a l'Adolphe Menjou. Hl havia
aquests minyons que exactament
es saben cuidar del rostre com les
damiselles de la Carrera. Ells
duien camises de seda refinades,
vestits llampants del rnati. Qui
na 'lástima! Ves per qué havía
de celebrar-se la Vista del procés
del 10 d'agost al mati? Precisa
ment aquests dies que s'havia
inaugurat la "Playa de Madrid"
es donaven les darreres sessions
de golf a Puerta dé Hierro! Aixó
de la República está molt mal
organitzat. Fer-ho al mati ! Per
qué no ho podien fer a la tarda,
que no tenien res a fer fins a
justificar aquests de 5 a 9 ad
mirables que té la vicia de tota
clutat cosmopolita- 1 en la qual
es coneixen més Intirnament les
familles de noms ramas amb un
grapat de records histories. Pre
cisament aquest duel de Biarritz
havia descobert una nova rela
ció mundana...
—Tú ya sabes quen es ella,
?verdad?
—?No he de saber?
--Claro, claro, el único que no
lo sabía, él...
—;Como siempre!
—!Ella debe de estar acongo
jada!
—Figúrate !tener que llorar a
los dos!
—Eso me han dicho . Que han
quedado imposibilitados por algún
tiempo.
—Es natural...
Peró no hi havia més remel.
Calla anar al procés. Calla pre
senciar-lo. Calla fer-hi tabola...
SI tot alxt> era un conte. ?No deia -
"El Debate" que es preparava una
amnistía? ?No ho deia també
l'"A B C"? I el dlputat que es::
diu socialista, senyor Algora, el
metge més important de malal-a
ties secretes de tot Saragossa. ?no.
deia que demanarla una amnis
tia per a tothom per a fer-se més
popular encara del que és? ?I
dones? ?Per qué eta havien de
fer patín..? Eren tan deliciosos!
Eren tan bonics en aquells v.ells
temps enrunats en els quals pea'
pocs diners feien impressió sobre
les mlnyones de servei, les porte
res grasses, els nens de pocs anyS
1 les noietes malaltisses de l'aris
tocrácia que es delien pels homes
ben abillats amb colors Ilam
pants? Sí, allá era el "Marque
sito. Te'n recordes? Precisament
la nit del 10 d'agost va ésser fins
a darrera hora al Jardí de Gong,
bevent gotets de wisky per a fer
el cor fort 1 ballant tanguets:n Es
preparaven per a la manifestado
pacifica a les tres 1 a les quatre
de la matinada, en la qual hora
és de costurn que es facin les ma
nifestacions d'aquella mena. Elles
ells s'havien abillat correcta
ment 1 eren al Palau de Justicia.
Hl entraven com si fossin els
amos. En realitat ho són. Cal
dir-ho. Ja s'ha dit. Cal tornar-ho
a repetir, dones... Cal que a la
Justicia 1 a la Diplomacia es faci
el mateix que va fer Azana amb
l'Exércit. No és possible mante
nin.com fins ara, tot aquest tei
Xit de figures que no saben ni
poden defensar un nou réaim. I
com l'han de defensar si ells són
fills de l'altre? ?I com poden ad
ministrar la veritable justicia?
Com? Qué? ?Que la justicia és la
mateixa? Dispensi! La justicia no
és mal la mateixa 1 aixó són ga
nes de parlar per parlar. ?Vosté
creu que la justicia és la ma
teixa que quan el procés de Mont
juic no admetia la revisió? ?Vos
té creu que és la mateixa que
quan es posava terra sobre l'as
sassinat del "Tero" ?I el de Lay
ret? I el de Salvador Seguí? ?I
que no ida res per a condemnar
els responsables de l'any 21 o que
en comptes de ter-los-hl els en
Iairava a la categoria de Presi
dent del Consell de ministres? LA
justicia republicana no és, ni pot
ésser la mateixa que la justicia
monárquica. I perqué seguelx
essent ta mateixa en el fons 1 en
la forma, és pel que passen mol
tes de les coses que passen 1 que
no haurien de passar. Elles 1 ells
havien entrat al Palau de Jus
ticia coin si fossin els amas. Per
evitar pertorbacions multitudi
naries el Tribunal havia decida
fer l'entrada per invitació. Com
si un procés politic fós una cosa
semblant ?com els diré jo,
ara? Vade., com si fós un té amb
exhibido de models... En efecte,
gaudien d'invitado els atines deis
processats per mitjá dels seus de
fensors... Tants defensors...! I
tants processats...! Moltes tarje
tes...
Les noietes pintades, amb creu
entre els pus, mostraven les in
vitacions als bars americans,
dient que en lloc d'anar a em
brunir-se a la platja aquests dies
anirlen al procés.. Llástima que
no es pogués fumar! Hl hauria
un perfum de Virginia que junt
amb el deis perfums francesos
—aquests patriotes cent per cent
s'abillen 1 es perfumen a França
1 passen llurs vacances a Angla
terra o al Cairo—. Quan arribava
un treballador, un home de la
classe mitjana al Palau de Justi
cia per haver una invitado, els
uixers el teten anar d'una banda
a l'altra...
—Pregunte en la Secretaria...
—No es cosa de la, .Secretaría,
es cosa del oficial mayor...
—No, aquí no hay entradas;
vea si el criminalista...
—Me parece que quien da las
invitaciones es el Presidente del
Tribunal...
—Oh, el senor presidente no
puede recibir hasta que no se
haya terminado la vista por los
sucesos del 10 de agosto...
El treballador modest,
de la classe mitjana, que és un
bon socialista o un bon republicá,
anava amb el barret o- la gorra
a la má passant les hores davant
de portes que no s'obrien 1 si s'o
brien era per a rebre una ne
gativa contundent..
El bon rePublica, el bon -Socia
lista, feia cua a la matinada...
Com en aquell dia famós del- pro
cés del general Sanjurjo... Peró
quan anava a entrar a la Sala
es trobava que no hi havia lloc.
En efecte, abans que el president
del Tribunal digués el classic crit
de Audiencia pública, les noietes
de l'aristocracia, els noiets de bar
americá1 d'aficions unisexuals, ja
eren dintre de la sala mostrant
unes targes d'invitació que havlen
estat la vareta mágica que el-ha--
vía obert les portes. Havien po
gut dormir entre el tancament de.
"Casablanca" fins mitja hora
abans de l'hora anunciada per
a la vista. Els pobres treballadors,
els menestrals de Madrid, havien
aguantat el fort de la matinada,
havien mantingut el seu cos arre
penjat a les fredes parets de l'e
difici blanc del Palau de Justicia
i havien vist que tota la "serio
ritada" manicurada i perfumada_
pasava davant d'ells perqué del
dia abans tenien una entrada per
a Presenciar el procés...
La justicia republicana, exces
sivament humana, complaent,rge
nerosa, discreta, anaVa sostenint
la situació... Pero com,sigui que
el moviment de les aretes quan
nota una flaquesa en els renales
fronterers es tren que ja recu
len. aalinçaven decidid,es cap a
fer un assalt general de tot... En
aixó va arribar la cosa del Sa
grat Cor de Jesús, aprofttat com
a bandera monarquicl... En eféc
••• d.)
l'efeete de la cua que es tela en
temps de la monarquía davant de
la Casa de la Moneda el dia abans
del sor g de Nadal per evi
denciar benevolença de la ca
ritat c ana, que a Madrid, a
més ha 'ésser pintoresca per a
ésser e tiva; 1 els duien café
xurros ompraven els llocs pri
mers s "senoritos" deis bars
americ anirien a comprar els
pa
per LLUIS VALLFOCiONA
primers d'arribar ,a la cua. Lle
geixen "El Socialista". Són dos
aprenents de la "Gráfica Socia
lista" que en acabar la feina de
la impremta han volgut anar
abans de ficar-se al Illt a pre
senciar la causa política. Tenen
passió política. Parlen de Lenin
de Marx. Tot seguit arriba un
tipus d'home cepat que resulta
que és radical-socialista 1 admi
'¦
pr
u
I. lp` r
Há.aip.o.,.•,
11-.~.. < )
f1t4A40 .16
4
c"
él HE
Arturo Menéndez davant del Tribunal Suprem. En efecte, declara con tundentrnent, categóricament contra
els homes que el dia 10 d'agost de 1 932 varen voler ter un miserable c op d'Estat aprofitant-se del que itn
posen els uniformes a les humils coll ectivitats eivils que encara no tenen prou consciencia del seu fort. La posicio terma de l'ex-Director General de Seguretat ha estat la nota més sensacional per ara de tot el procés...
(Apunt d'Arteche)
te, em dela un diputat regiona
lista que aixi com el catolicisme
a Catalunya és una cosa ferma 1
categórica —els que en són —a
Madrid hi ha un deu per cent de
católics practicants 1 la resta
són uns ateus que van a missa
per fer la guitza a la República
i que tan se'ls en clóna deis em
blemes religiosos si no san per
a fer-los servir de signe monár
quic. Va venir la provocació del
Sagrat Cor 1 es va acabar la ri
fada general.
El procés era intolerable de la
manera que anava. Era yergo
nyós. Pel mateix prestigi del ré
gim no podia continuar d'aquella
manera. Calla liquidar-ho fos
com fos. I es va liquidar. La re
acció va ésser general. Tots
aquests "senoritos" que davant
d'un parell de wiskis es creuen
uns homes molt importants, quan
varen veure els vailets de dissel
i divuit anys ocupant el carrer
d'Alcalá i cantant "La Interna
cional" van veure que no anava
de broma el que s'havia dit 1 que,
francament, només eren els amos
del carrer' quan tenien guardades
les espatlles pels guárdies de se
guretat, com en els bons temps...
I es va acabar el que es dona
va. Es a dir, es van acabar les
invitadons. L'AUdiencia pública
seria veritable Audiencia pública.
Es a dir, el que volgués veure el
procés hauria de llevar-se de ma
tí i fer cua com el noble en feia.
Aixo de llevar-se a les cinc o les
sis del mati per fer cua davant
del Palau de Justicia. era una
mica denigrant. Sobre tot, lela
llocs, 1 aquests "descarnisats" deis
socialistes, davant d'un duret o
de dos, es vendrien el lloc on ells
són capz:gos de vendre-s'ho tot.
Peró, els "descamisats" de la cua
van dornr un exemple—un més--
als "sein ritos". No es venien els
noca per res del món.
Ma,tinada davant del
Palau de Justicia
Hl ha uns jardinets veras i
suaus davant de l'edifici nou del
Palla] de Justicia. Els carrers que
el volten són silenciosos i distin
gits. Hl viu una bona part de
Fantiga classe dominant. Són
carrers ni estrets ni amples, su
ficient per qué tinguin un cert
to 1 per qué no h1 toqui gaire el
sol. Cap a iesares de la matinada
només oscIlla la bombeta eléctri
ca que dintre d'un fanal vermell
adverteixi que existeix despert el
Jutjat de guardia. Uns autos a la
porta. Un o dos. Hl deu haver
hagut bronca en algun carrer o
en alguna taverna. Els guárdies
de seguretat s'endormisquen en
un _parell de cadires a la porta...
Pocs són els transeünts. Hl ha
com un color blau 'que va apa
reixent d'entre les ombres de la
nit 1 un color rosa pallid desperta
els ulls que donen els primers vols
plans sobre els arbrets del "squa
res" municipals. Es ven un tram
via entre dos carrers. Se senten
unes passes de dona que va a
dormir... I unes altres de dona
que s'ha llevat 1 que va a la
plaga. Arriben dos minyans de
divult 1 de dinou en». Ben ele
rador de Marcelli Domingo. Des
prés, gents de tota mena. Es sa
luden cordialMent, sense conéi
xer-se. Hom ho nota que no es
coneixen peró que una afinitat
política els uneix. Xerren... Ja
és de dia. Arriba un carret que
ven quelcom que sembla café 1
xurros calents que ací 'liguen
amb una fibr avegetal. Esmorzen.
Van, vénen. Taxis, tramvies... A
les vuit del mati la cua ja és
Ilarguissima... Han arribat tard
els "senoritos" monárquics Ja no
hi són a temps. Pretenen com
prar llocs. Un duro, dos, tres,
cinc ..No arriben a més. No ofe
reixen més de vint-i-cinc pessetes
per veure assegut el general Ca
valcanti que ara resulta que no
va ésser heroi ni a Tizzi-Azza...
I ja és el dia ciar. Les nou del
matí. La vida rutila de pressa.
Han passat les hores. La ciutat
ha despertat. Peró en aquel' can
tó de la ciutat ja no hi haurá
en tot el dia més soroll que en
aquelles hores. El brogit és lluny:
a Puerta del Sol, carrer d'Alcalá,
Cuatro Caminos... No pas en
aquell barri tranquil 1 pausat...
Una mica melangiós.
Audiencia pública. En efecte.
Es una veritable audiencia núbil
ea. Hl ha un astorament gene
ral. Caram! Aquest no és gas el
mateix públic .Ens l'han canviat.
En efecte. Fulanito no veu a Fu
lanita. Menganito no ven a Men
ganita... Els defensors es miren
e's uns als altres. S'ha acabat la
claque... Encara aquests, en llur
inc,nsciéncia, no saben ben bé
el que palma 1 creuen que amb
Ilur audacia n'hi ha ben bé prou
per a dominar... Ells ja no tenen
públic... S'ha acabat la broma.
Serietat i ordre repu
blicá davant del Tribunal...
S'han assegut uns homes de
posat modest. A aquesta gent
senzilla els fan efecte les to
gues negres, els uniformes de
la guardia civil, l'aspecte sever
de tota sala de justicia... Tenen
rea-pecte i por a la justicia. Ells
no capeixen ben bé per qué
aquells són els que fan justicia.
Ciar, perqué han estudiat una
carrera... Sí, sí_ Per a estudiar
una carrera es necessiten diners.
Nómés poden tenir carrera els
homes de diners... Eren rics els
seus pares i els podien donar
carrera. De manera que si no
arriben a tenir diners no haurien
pogut estudiar una carrera i ara
no podrien repartir justicia. La
justicia, dones, económicament,
está en mans d'una classe. Evi
dentment. ?Que la gent que re
parteix, justícia és recta, severa,
humana, etc...? Si... Ers diaris ja
ho porten 1 sempre que e.-.; tracta
d'un jutge ha de dir-se el recto
juez... Aquesta bona gent del pú
blic té respecte a tot. No fa ta
bola. No crida. No es queixa que
no es pugui fumar. Té la gorra
entre les mans i guaita ávida
ment tot el que el volta... I co
mença novarnent el procés. Es
dilluns, día 26. I ha passat la fes
ta del distingit Sagrat Cor.
Ah! En la primera topada els
advocats s'han adonat que els
mancava el suport amb qué
sostenien el seu desvergonyiment
i la seva barra. Han fet uns acu
días i no ha respost la riallada
sino la rauxada d'un Xiiis! que
venia a dir:
--Qué és aixó? ?Peró que no
mereix respecte la justicia? ?Qué
passa? Peró com ha anat aixó?
Ah! Llavors els defensors van
Iniciar la protesta. El públic no
devia intervenir... Aixó els coac
cionava a ells... Ciar, potser sí...
Es a dir, que trobaven excellent
el públic que pret,enia coaccionar
al fiscal de la República senyor
Anguera de Sojo i els magistrats
i ara que es trobaven amb un pú
blie que no coaccionava a ningú
sinó que anava a imposar l'ordre
1 la serietat republicana ho tro
baven bé. Quien da primero da
dos veces. Evident. Peró mantes
vegades el contraatac és molt més
práctic perqué gaudelx de més
embranzida.
I es va acabar la broma. El se
nyor Del Moral no imitava el tar
tamudeig del senyor &liguera. El
suposat duque de Canalejas ja
no es mostrava tan dispósat a la
impertinencia. El senyor Berga
mín, més caute, emmudia... I va
arribar el día important, el dia
del testimoni d'Artane Menen
dez...
Arturo Menénedz,
tinent d'artilleria...
—Arturo Menendez!
Ha entrat un home baixet, ca
tegóric, voluntarios. Promet dir la
veritat 1 eomença a declarar.
L'home esta dempeus al costat
del mateix Del Morsa. Aquest
clutada, tan feréstec, aq-uest "mu
lato", diu en ven baixa:
—Pero, querido Menéndez...
?usted no me recuerda a mi de
casa el senor Maura... Mire us
ted que dudar de mi republicanis
mo...
L'home dóna explicacions. Sem
bla que les coses ja no van tan be com anaven. Que ja no es pot
insultar la justicia ni la Repú
blica.
L'any passat s'anava contra els
amics de Catalunya que votaven
l'Estatut. Tot el que votan_ l'Es
tatut era un mal patriota - t un
canalla. Ara tots els que colla
boren amb els socialistes són uns
mals patriotes i uns canalles. La,
qual cosa vol dir que Catalunya i
els socialistes són el suport més
fort de la República i és per aixó
mateix que les dretes les bescan
ten i tracten de deshonrar-los...
Arturo Menendez era fa un any
el director general de Seguretat.
Arturo Menendez ha deixat a
casa totes les condecoracions
guanyades a la guerra. No duu al
pit més que una condecoració:
la primera que es va donar de
l'Ordre de la República. Ehl la va
guanyar a sang i a foc. Es el de
gá. Es l'única que porta. Tothom
retorda l'afer tenebrós de Casas
Viejas en el qual volgueren em
bolcallar-lo perqué en aquest
moment estigués mancat de tota
autoritat política. Sortosament la
justicia va fer-se en aclarir-se el
seu parer. Era difícil la situació.
Les dretes no pogueren fer malbé
el crédit i el prestigi de la per
sonalitat política d'Arturo Me
nendez. I ara eh l era allá disposat
a acusar si és que tenia pit per
ter-ho. No n'havia de tenir! Els
defensors fan mal fet de pregun
tar-li-ho. Creuen que Arturo Me
nendez és un home canal de re
tractar-se de res del que ha
dit o ha fet per la República. I
quan li pregunten si eh l creu que
el moviment era monárquic, diu
que sí categóricament.
I quan li diuen que 'per qué ho
considera així, fa acruesta respos
ta magnífica: ,
le
gal.
Iban contra un Gobierno -?Es decir que usted considera
al Gobierno como consubstancial
con el régimen?
I Menendez, demócrata 1 repu
blicá, contesta:
—Todos los Gobiernos legales
son consubstanciales con la Re
pública.
Les respostes de Menendez san
cops de massa. Eh l té un posat
seré, magnífic, d'home que no té
por a res. "La Nación", l'en
dema, deia que era un tipus an
tipatic, fred, dur... Res d'aixó;
confonen l'austeritat, la rectitud,
la fermesa en la veritat amb la
insanitat :deis vells costums.
Menendez és un noi simpatic,
cordial, sincer 1 sencer. El que
passa és que davant la hipocre
sía de tota aquella colla de gent
que suposaven el poble tan feble
que amb una ventada de l'alba
retornarla a l'esclavitud passada,
sent fástic de qué ara no sápi
guen rnantenir una actitud... Me
nendez acusa directa, valentment
als enemics de la República. I
quan els pobres defensors Ji de
manen els noms deis confidents,
deis agents dels que s'ha servit per a saber tot el moviment, som
riu pietosament com volent dir:
homes! vostés cm
cdrigeuulenel"a hmomi etsanqtueximseprvlee-ixquene aellss
uns per estipendi, els altreS per
amor al régim, a la policia en la seva vigilancia de l'ordre re publica?
nbderroeAntmdlageauz,ne;nhaadqeeulvfeeosncltgasulmo'thriaphdoae'sAsacvrrltoaulufrganoutataMpmfeeebr uhnaa trtroebpaittjabdé.a Fsiunasu.unEl ppoúbbrleic sheo nyor Colom Cardany diu com un es—pieSteandyeorclpasresesiddeentp,arvMuelsn:endez cm mira malament...
tgnoeemFnritadbearazirquurieeelsetliparfeciqnsoutsniegsofialeidsdpe'Aicner.rtetaiutaE.rolPspooMbddreeear fensors estaven esverats, s'entre
bancaven cada cop més. No sa cbaiedna ccoopmquperepgreugnutanrt.avEenn, eelfepcrtoe,
cesat que defensaven donava uns
tspbvaoaieat.sr.si.toeqaslubLeqlm'eauccéeousinsdataAerceirilaiót'aiun1.rteoe-rlraaMi•o,rersenosdpeleeOnmdnlesnaazibaplisrLeata1
,(Paasa a la Pág. 21
•