Rambla, La (1931-1935). Núm. 191 (4 set. 1933)

              (espori í dufadanía)
4 setembre de 1933
Barcelona
Any IV. — Número 191 Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
El Tribunal de Garanties
debcará passar un vocal
de contraban?
lmpremta Bot, 21 — Teléfon 13000 Pren : 20 céntims
Cl>ICILIGIV«E
11~1111111111111•1
yait leo1.1upma.
1.110 E OVE E VIA COM A
Al DE
JOAN MARCH:
«...ese cortejo del senor March, entre cuyas vestimentas lo mismo se descubre la casaca del ex ministro, que
el bicornio del ex subsecretario, la toga del legislador, laclámide forense y algún que otro indumento de asesi
no...» (Del discurs del ministre d'Obres Públiques, senyor Indalecio Prieto, en la sessió del Parlament del dia 14
de juny de 1932.)
JOAN MARCH:
«...el senor March en este nuevo régimen está en la misma situación que en los tiempos de la monarquía, y
ola República le somete oél somete a la República...» (Del discurs del ministre d'Hisenda, senyor Jaume Carner,
en la sessió del Parlament el dia 14 de juny de 1932.)
Mallorca ha elegit, per majo
ria de vots, el seu representant
dintre el Tribunal de Garanties
Constitucionals de la República.
Aquest representant es troba ac
tualment a la presó d'Alcalá
d'Henares. Ja fa mesas que hi és,
acusat de diversos delictes i a les
resultes del dictamen definitiu de
la Comissió de Responsabilitats.
Aquest home es diu Joan March
Ordinas.
Fou un hame de la monarquia.
Fou un home de la ,kictaclura.
Mallorca, a la seva hora„ l'elegí
diputat. Necessita'va -una pbsició
política dintre el nou régint, una
acta parlamentaria, una eina de
defensa i, si calia, d'atrio. Li dona
el seu feu: Mallorca. Avui, in
culpat de greus culpes contra el
régim, acusat, perseguit i empre
sonat, aquell .home necessitava
una eina més forta, una posició
política més alta. La hi ha donat
el seu feu: Mallorca. La hi han
donada els seus amics, els seus
empleats, els seus obrers, els seus
súbdits de senyor feudal. La hi
han donada ádhuc els amics dels
amics de la Lliga i de Cambó. La
hi han donada. I heus act que el
multimilionari inculpat i empre
sonat, és avui representant de
Mallorca dintre el Tribunal de
Garanties Constitucions del ré
gim. Dintre l'organisme civil més
alt de la República.
Poca dignitat republicana ha
mostrat Mallorca, aquesta vega
da, davant de tot el país. Poca.
O gens. Clar que fem excepció
deis vots de les esquerres. Hono
rable i clara excepció. Pero el re
sultat ha estat March. Fa pena
haver de parlar amb aquesta du
resa. Peró és així. ?Proves que és
així?
Proves. Les donarem. Hauriem
volgut escriure, nosaltres, pel
nostre compte, la diatriba contra
Joan March. Pero podria semblar
apassionament de democrates,
encegament de republicans con
tra un enemic. I no és aixo. Pero
donarem les nostres proves. Con
sistiran en una carta de Joan
March llegida pel ministre d'O
bres Publiques en el Parlament,
el día .14 de juny de Pány pas
sat, i en un fragment del discurs
pronunciat en aquella mateixa
sessió pel ministre d'Hisenda, se
nyor Jaume Carner. L'un i l'al
tre contestaven una interpel
lació injuriosa Planteada pel di
putat agrari i católic senyor Gil
Robles amb motiu de l'expedient
de concessió del Monopoli de Ta
bacs a les places de Ceuta i Me
lilla...
Una carta del «patriota»
March
Va llegir-la als diPutats, com
diem, el ministre d'Obres Publi
ques de la República. Joan March
—ara vocal del Tribunal de Ga
ranties Constitucionals en repre
sentació de Mallorca —l'envia, a
l'ainbaixador de la República
francesa a Madrid el dia 16 de
desembre de 1922, mentre queien
soldats escanyols al Marroc. Es
la següent:
"Excelentísimo senor: Como repre
sentante de la Société Internationa
le de R,egie, Co-Interessée des Ta
bacs au Maroc, domiciliada en Pa
rís, y cuyo monopolio para la venta
de tabacos tengo el honor de admi
nistrar en la zona del Imperio de
Marruecos, confiada al Protectorado
de Espana, me considero en el de
ber de trasladar a V. E. la infor
mación que acabo de recibir de los
empleados que en Melilla y Ceuta
tienen a su cargo la vigilancia y
custodia de los intereses que en nom
bre de la Société Internationale ad
ministro en la exnresada zona de
Marruecos. No se me oculta que el
trámite adecuado para hacer llegar
esta información a conocimiento de
V. E. quizá requiera la actuación di
recta de la Sociedad Internacional
por el conducto senalado a toda in
tervención diplomática; pero ausen
te de Espana Mr. Leheun, director
de aquélla, advertido el que suscribe,
por razón obligada de su represen
tación, de las gestiones en curso cer
ca del Gobierno espanol para que
cese el régimen de lucha que ha
inaugurado la Companía Arrenda
taria Espanola con el declarado pro
pósito de arruinar y destruir nues
tro monopolio, y pérsuadido de que
no sería prudente ni lícito retrasar
un instante el que V. E. conozca las
últimas noticias recibidas, por la
gravedad que encierran, por las com
plicaciones que pudiera acarrear la
repetición de los hechos a que se re
fiere y Por lo que robustecen y acla
ran el punto de vista y la posición
de la Sociedad Internacional frente
a la inc,pncebible actitud de la Com
panía Arrendataria Espanola (que
era la renta del Estado espanol), he
estimado de mi deber acudir a V. E.
sin demora, rogándole que excuse la
incorrección, si existiera, en consi
deración a la lealtad del propósito
que inspiran estas líneas y a la se
guridad de los máximos y rendidos
respetos que para V. E. tiene quien
les escribe."
"El representante de Melilla, en
carta que recibí ayer, me manifes
taba que los camiones militares sa
len cargados de tabaco de la Com
panía Arrendataria para distribuirlo
entre las fuerzas que defienden las
posiciones establecidas en todo el te
rritorio ocupado, y la vigilancia nues
tra, completamente ineficaz e impo
tente para impedir el contrabando
del elemento civil o indígena, que
cuenta con la mal disimulada com
placencia' de las autoridades milita
res, ni siquiera cabe intentarla cuan
do el contrabando lo practican las
autoridades militares mismas y lo
recomiendan a sus soldados, dándo
les a leer los carteles de propagan
da de la Companía Arrendataria, que
pregonan como falta de patriotismo,
poco menas que como delito de trai
ción, el consumir tabaco de la So
ciedad Internacional. Esta campana
empieza ya a dar sus frutos, y con
ellos. no solamente la mancha del
tabaco de la Companía Arrendata
ria crece en extensión y amenaza in
vadir la zona francesa, sino que to
ma cuerpo la impresión entre los
soldados de Espana y los indígenas
protegidos de que la Sociedad Inter
nacional los ha tenido sometidos a
una desconsiderada explotación, ha
ciéndoles pagar precios que resultan
enormes si se les compara con los
aue ha fijado en el actual régimen
de lucha la Companía Arrendataria.
Esta deliberada siembra de odios
en un país que no puede conside
rarse como pacificado, sujeto al ré
gimen de fuerza y de poder discre
ciorial de una ocupación militar, en
el que se está haciendo. quizá ya
se ha conseguido hacer de cada sol
dado un enemigo de nuestro mono
Polio, crea a los intereses de la So
ciedad Internacional y a las perso
nas encargadas de defenderla, una
situación completamente insosteni
ble, hasta el punto de que, según me
comunica, en carta que recibo hoy,
mi representante en Ceuta, habién
dose cargado el pasado domingo, día
10, en un barquito pequeno con mo
tor, llamado 'Tonina", de nuestro
depósito de Castillejos, 11 bultos de
tabaco con el sello y precinto de
rie de los que seguramente se ave
cinan si esta insostenible situación
no se remedia imponiendo el Go
bierno de Espana, con su autoridad,
una inmediata' tregua en la lucha
iniciada por la Companía Arrenda
taria, que nos llevaría a una situa
ción cuyas eonsecuer, 'as nadie es
spfsTIA1-\444Yak.--
Mallorca ha elegit Joan March per a vocal del Tribunal de Ga
ranties Constitucionals. En aquesta mateixa informació reportem
alguns deis "títols" que ostenta l'actual deingut a Alcalá. d'He
nares.
Els mallorquins sabran el que fan i la responsabilitat moral
en qué incorren...
nuestro monopolio para surtir el de
pósito de Uad-Lau, provisto de la
correspondiente guía y con permiso
Gel senor comandante general de
Ceuta, llegó el "Tonina" a Uad-Lau
ya anochecido y fondeó en espera del
día para descargar; pero al intentar
verificar esta operación, fué apresa
do por el guardacostas «`Muluya",
que. sin atender más razones, pren
dió a la tripulación, apresó el buque,
que hizo regresar a Ceuta, custodia
do por marineros del guardacosta y
en esta situación continuamos. con
la tripulación detenida, y el Vtba
co. con el buque que lo conducía,
apresados; con ser tal la gravedad
del incidente en sí mismo, la o!rece
mucho mayor la razonable hipótesis
de que no sea el último de la se
(Dib. per Santsalvador)
capaz de predecir. Relatados los he
chos, espera el que suscribe que, re
conociendo la necesidad urgente de
que fueran de V. E. conocidos, se
servirá excusai la molestia de este
escrito que como representante de
la Sociedad Internacional he creído
de mi deber dirigirle, reiterándole
las seguridades de mis mayores res
petos.—Madrid. 16 de Diciembre de
1922 — Juan March.—Rubricado.—
Excelentísimo senor embajador de
la República francesa."
Aquesta és la carta. La carta
que un ciutada espanyol, er, de
fensa deis "seus" exclusius inte
resos particulars. escriu al repre
sentant d'una nació estrangera
per acusar de "siembra de odios"
determinats actes de les autori
tats del seu país, per denunciar
l'exércit i la Marina del seu país,
per jutjar davant d'un estranger
la conducta d'institucions del seu
país, en un moment que a l'Africa
hi ha guerra. I només per aixo:
per defensar els seus interessos
particulars, lligats a Companyies
estrangeres...
"
L'ACUSACIÓ DE
DON JAUME CARNER
A continuació reproduim una
part textual del discurs pronun
ciat per l'aleshores ministre d'Hi
senda, senyor Jaume Carner, en
resposta a la interpe•lació Gil
Robles. Les paraules de Carner
—un home i un patriota. auténtic,
amb l'executória illustre i clara
de tota una vida, al seu darrera
constitueixen el judici més ex
pressiu i contundent que mal ha
gi estat formulat contra—CON
TRA—Phome que Mallorca acaba
d'elevar a la categoria de repre
sentant seu en el Tribunal de
Garanties Constitucionals.
Una visita del
senyor March...
"Y ahora, senores diputados—di
gué el senyor Carner—, tengo inte
rés en revelar a la Cámara, para que
consten en el "Diario de Sesiones",
hechos que han ocurrido—ya no son
apreciaciones—, para que se puedan
tener en cuenta en este nuevo pro
cedimiento, que quizá deba iniciar
se, para bien de la República, a par
tir de esta célebre sesión parlamen
taria.
Unos días antes del senalado para
el concurso, el director del Timbre
me dijo:
"Me ha visitado el senor March
y me ha dicho que no sólo no es
enemigo de la República, sino que
trata de hacer todo lo que de él de
penda para facilitar la labor del Go
bierno y la labor del ministro de
Hacienda, y para ello—me manifes
tó el senor Vinuales—me ha dicho
el senor March dijese a usted, mi
nistro de Hacienda, que él está a
la disposición de usted y del Gobier
no: que está senalado el día para el
concurso de concesión del monopo
lio de tabacos en Ceuta y Melilla,
y si el Gobierno quiere, acudirá al
concurso; si el Gobierno no quiere,
no acudirá a él." Yo, senores dipu
tados, quizá por alguna intuición
acertada, comprendí que el asunto te
nía mucha importancia; estimé que,
dado quien era March y la historia
de este hombre, no podía resolver
solo, y dije al senor Vinuales: "Yo
no puedo contestar; quiero dar cuen
ta de este asunto a mis companeros
en el Consejo de ministros". Efec
tivamente, se reunió el Consejo de
ministros y di cuenta de la conver
sación mediada entre el senor Vi
nuales y el senor March, y para que
que lo sepáis, senores diputados (voy
a revelar quizá un secreto del Con
sejo de ministros, pero creo que de
bo hacerlo), el primer ministro que
pidió la palabra fué el senor Prieto.
Dijo el senor Prieto lo siguiente, que
me interesa que conste en el "Diario
de Sesiones": "Es conocida mi in
tervención contra March, pero en
este asunto no tengo otro criterio,
ni otro pensamiento, ni otro voto
que los del ministro de Hacienda.
Si el ministro de Hacienda entiende
que es conveniente al interés públi
,(Passa a la Pág. 4)
1.7_11111111111•1,
EL PLET INTERN D'«E. R. C.»
L'exigéncia de Catalunya
La Premsa diaria ha informat amplament de les en
trevistes celebrades entre els elements directius d' «Esquer
ra Republicana», presidits per Don Francesc Maca, i el
grup anomenat de «L'Opinió», en discrepancia sobre de
terminades normes del Partit que té la responsabilitat del
Govern autonómic de Catalunya. Fou particularíssima
ment interessant l'entrevista celebrada el dissabte passat,,
en la qual es mantingué un Ilarg canvi d'impressions i es
precisaren els punts de vista defensats per uns i altres. Per
la seva llarga duració — de les quatre de la tarda a dos
quarts de deu de la nit—, els reunas acordaren reprendre
l'entrevista un dels primers dies d'aquesta setmana, pro
bablement denla o dimecres.
Les converses d'aquests dies representen un moment
decisiu i, al nostre veure, molt delicat, cle la política cata
lana d'esquerra. L'opinió pública té, en relació amb aquest
ja vell plet existent dintre «E. R. C.», tots els antecedents
per a valorar la seva importancia. LA RAMBLA n'ha re
collit minuciosament les incidencies i ha insistit sense re
pés en l'alta necessitat, per bé de tots, d'arribar, dintre el
partit que dirigeix políticament Catalunya, a aquell punt
de coincidéncia i d'harmonia necessari que li permeti de
refer el seu front de lluita, la seva disciplina i la seva capa
citat de govern. No és que hagi perdut aquesta capacitat.,
Es que, amb la unitat espiritual, podria reforçar-la fins a
la plenitud, més necessária que mai en aquests moments
d'ara en els quals prénen carn de realitat les normes legals
per a l'aplicació de la Llei d'autonomia.
* * *
En relació amb aquest problema que ara es ventila-1
entenem que cal que ho sigui, en bé o en mal, d'una mane
ra definitiva — la nostra veu ha estat en tot moment de
serena equanimitat. A part del respecte absolut que ens
mereix l'alta figura de Don Francesc Maca, i que ha ha
gut d'inspirar sempre la nostra posició, pel que és i pel
que representa en aquests anys únics de Catalunya l'obra
política i transformadora realitzada sota el signe gloriós
de Maca, a part d'aix•S, diem, no ens han mogut en cap
moment ni interessos de partit, ni personalismes ni posi
cions que no fossin, en tot moment, les que hem entés bene
ficioses i útils a la patria catalana i a les exigIncies de la
democracia republicana.
I així creiem que avui, de cara a cara, el plet en trami
tació dintre l'«Esquerra», la nostra veu no és una veu iso
lada dintre el conjunt ciutada, sil-lb que coincideix amb ella
i amb el seu desig de concórdia i d'unitat, una vasta zona
d'opinió. Opinió del carrer i, encara més, opinió de la
massa del mateix partit dintre el qual existeix, amb perill
de desorientació i amb perjudici de pessimisme, la discre
pancia que personifiquen els quatre Consellers del Govern
de la Generalitat que dimitiren els seus arrees en el mes
de gener d'enguany.
Expressarem aleshores el nostre criteri aquanime. Hem
expressat darrerament el nostre desig de conciliació. En
aquest moment decisiu d'ara, no volem que falti tampoe
la nostra crida a la serena responsabilitat de cadascú.
Que els homes directament vinculats en aquest plet, re
flexionin, sense egoismes ni rancúnies, sense engallaments
ni violéncia, en la responsabilitat que pesa al seu damunt.
Que cadascú sospesi fins a l'exactitud les seves forces, sen
se que l'enganyin els miratges de la passió i de la tertúlia.
Que es mediti fredament sobre les conseqübncies que, en
ordre a la política catalana, en ordre a la vida del Partit
i en ordre adhuc a la posició personal del futur, pot repre
sentar l'acord o el desacord d'ara.
No será, evidentment, la intransigencia, tal com está
plantejat el problema, la que ha de portar la solució. Al
contrari. Tot el que no sigui una conciliació de punts de
vista portará les coses a un carreró sense sortida, perju
dicial i negatiu.
Nosaltres sabem que és possible, quan es tracta d'ho
mes als quals la democracia catalana conferí la seva repre
sentació i porta als llocs més alts del seu Govern, la supe
ració de tot el secundan, ádhuc el sacrifici de l'amor pro
pi, per tal que en aquest plet no compti altre interés que
el d'una Catalunya que necessita viure, que vol viure, i que
exigeix als seus homes, si és que han d'ésser dignes d'ella!,
un desinteres absolut, net de vanitat i de prejudici,
En aquesta convicció hi ha el nostre optimisMe.
Catalunya
2 la rambla
•
\'•:•••
,Jaan Selves 1 Carnes, governador
general de Catalunya, que ami ha
pres possessló del seu cárrec
Aquest migdia, al Govern civil.
s'he celebrab Pacte de la presa de
posessió del senyor Selves del cárrec
de Governador General de Catalu
nya, per al qual ha estat nomenat pel
Govern de la República.
Lacte, per a Catalunya ha estat
de gren significada Es un deis pas
aos mes definitius que shauran do
nat des de raprovació de l'Estatut
vers la seva total implantació. Com
ha dit molt bé el senyor Selves en
el seu discurs. en realitat el senyor
AmetIla haurá estat el darrer gover
nador 'de la República a Barcelona,
1 lacte d'avui la fita definitiva per a
la total desaparició duna institució
que a Catalunya ha estat sempre
considerada, fins a la proclamació
de la Republica, com la máxima ex
pressió del centralisme espanyol. Per
aixt, no és estrany que les sales del
Govern civil s'hagin vist concorre
gudes de tota mena de persones que
senten un gran amor a Catalunya,
com no s'ho llevan vist d'ençá de la
presa del vell edifici pels republicans
el dia 14 d'abril. Alló bu una fita
de partida. L'acte d'avul ha estat els
inicis de la /ha d'arribada. Aixi ha
estay reconegut per Votes les perso
nes que han intervingut en l'acte.
Per atxó tant el nou Governador
General, senyor Selves, com el gover
nador sortint. senyor Ametila, posa
ren en les seises paraules aquella
punta d'enlodó que fina i tot sense
valer pesen els hazles en els seus
actea 1 scbretot en les seves paran
les quan el fet vol que siguin actors
'4 tetembre 'de 11933
Un gran pas vers l'implanfació total de l'Estatut de Catalunya
vlli el sellyor iselves del sell
carrec de de Catalini
d'un fet que ha de tenir una trans
cendencia histórica.
A dos quarts duna el senyor Sel
ves arribava al Govern civil, a la
porta del qual era rebut pels senyors
Azcárraga i Lacárcel. A dalt era es.
perat pel senyor Ametlla, acompa
nyat deis governadors civils de Gi
rona. Tarragona i Lleida, senyors
Lluis Prunés, Gaietá Freixes 1 Ante
ni Ventós.
Al despatx oficial esperaven el mi
nistre de Marina senyor Companys,
ralcakie doctor Aiguader, el diputat
i vocal del Tribunal de Garanties se
nyor Sbert, els diputats al Parla
ment de Catalunya senyor Tauler,
Espanya. Dot, Riera, Fábrega, Coni
panys (Josep) . el rector de la Une
versitat seriyor Serra Hunter, el di
rector general de Comete senyor Ir
la, el diputat a Corts senyor Santa
la el general Marzo, amb tots els
coronels i tinents coronels de la
guárdia civil; el general dels Some
tents. el comandant Farras, senyor
Grácia Perruca, el cap de Policía se-.
nyor Pérez Sales i els caps de Eire
gada de la Policía 1 moltes altres
persones que seria llarg esrnentar.
A tres quarts d'una ha arribat el
President senyor Maciá, acompanyat
del Conseller Primer, senyor Pi i Su
nyer, 1 el conseller d'Agricultura i
Economía, senyor Mies.
Acte seguit el governador sortint,
senyo Ametlla, en mig d'un solemnial
silence comerme el seu parlament de
lliurament del Govem civil al. nou
governador general:
"Senyor ministre, senyor president
de la Generalitae senyor governador
general. senyores i senyors—ha co
mençat—: En virtut del Decret del
Govern de la República, tinc l'honor
de donar possessió d'aquest Goyern
civil de Barcelona 1 traspasas' tot el
poder que comporta el cárrec a les
mans del senyor Sélves.
En el transcurs d'un segle que fa
que existeix aquesta institució, són
molla els actes com.aquests aue s'han
celebrat al mateix lloc. Peró han es
tat iguals només que en la part ex
terna de la cerimónia. Cap no havia
revestit la solemnitat protocolária i
significativa de la presa de possessió
d'avui. Per aixó amb nosaltres avui
hi són tetes les autoritats locals i
regionals i per abcó ens acqmpanya
a lacte l'honorable President de la
Generalitat, a l'autoritat del qual faig
acatament públic.
Per damunt de les limitacions na
turals que comporta el Decret de la
República nomenant-vos governador
general, hi podeu veure .4ina gran
significació.
D'ença de la proclamadó de la
República són molla els altea' revo
lucionaris que hem presenatea, actes
revolucionaria que tothom ha com
pres menys resuelles persones per les
quals está vedat entendre e cicle re
vclucionari que s'obri el 14 ealaril de
1931. Tothom que hagi seritit pro
fundament la revolució que liavors va
començar, i jo entenc que revolució
no vol pas din precisament turbulén
cies ni fets sagnants, sinó trartsfor
meció que trasbalsi alló anacrónic
que pesa damunt del -poble isque ens
doni les noves institucions que gateen
a la nova vida, sabrá compretxIre el
fet d'avui amb tot el seu abasteePer
aixó. amic Selves, us donem es
sió del vostre cárrec amb tut gran
joia. Per aixó proclamo amb *san
joia que avuí es clou el contraerse _que
tenia ami) la República i amb 'Ca
talunya, pesqué en lliurar-vos avui
aquest Govern Civil, veig en atitiest
acte l'acabament dels Governs Ci
vils a Catalunya. Catalunya, en vos,
rep l'arma més contundent i mes
categórica de govern que pugui te
nir: l'Ordre Públic. Aquesta institu
ció que avui passa a les vostres.mans,
ha durat un segle i pedem dir que els
histeriadors de Catalunya que sentin
la nostra terna, no li trobaran pas
un lloc massa escaient en la nostra
histeria. En lacte d'avui veig Faca
bament d'un poder imposat des de
Madrid, molt sovint amb oposició
amb el sentir 1 el pensar de Catalu
nya. La República ja va infiltrar
un esperit nou a la institució, en son
bona preve els bons catalans que
m'acompanyen i que són els governa
dors de les altres províncies catala
nes. Avui jo no us trasnasso serveis,
sinó un poder civil. Un poder que
ja será aviat de la Generalitat.
Es també per a mi un altre motiu
d'emoció el poder donar aquest Go
vern a un heme cera vos en oui he
tingut ocasió d'apreciar, en els set
mesas que ha, acupat aquest lloc,
condicions imisellorables de Gesten.
Tarnbé perque ves en el vostre co
mes podreu obrar amb molta més
eficacia que no pes jo, perque tin
dreu el recolzament d'un partit i
de les institacions eue democrática
mene representa aauest partit, tin
dreu l'ajut de la Generalhat 1 del
seu President. També vós ara dis
posareu d'armes que ni jo ni cap dels
meus antecassors no hem disposat
mai: una arma com la Ilei de Va
galmnds.
En aouests set meses he passat dies
amares i dies de glória. Hem passat
per sities vagues generala i hem vist
actes de bandidatge que tenien alar
mada l'opinió pública.
Avui, senyor Selves, 115 puc Murar
aquest Govern Civil sense cap d'a
(meses grans conflietes, sense cap va
ga de veritable importáncia. Fina els
mateixos actea de bandidatge que es
venien succeint a la nostra ciutat
s'han apaivagat reduint-se al que és
normal en una ciutat de la densitat
de població de Barcelona.
Abates algú ha volgut donar-me
tota la responsabilitat del que ha
succeat,a Barcelona durant aquest
temps.l'acceptna aquesta responsabi
litate Pesó no Ven la glória de l'es
tat d *pau en qué ens trobem. Aques
ta corréspon per complet als que
m'han ajudat en la meya comesa i
en especial a la policía i a la guár
dia civil.
Pcdeu estars gurs que aixó no és
cap desfogament Tots els homes ens
devem a una organització i jo sóc un
home de partit, pese tingueu la més
absoluta seguretat que abans sóc un
heme de la Repúblipá i un home de
Catalunya.
Bitscules PIBERNAT - Parlament, 9
Us traspasso, amic Selves, aquest
Govern civil amb el convenciment
que amb el Govern civil enes el con
venciment que amb el canvi Catalu
nya més hi haurá guanyat que no pas
perdut.
Ha recordat el temps que porta de
governadoe civil entre Barcelona i
Girona, i finalment en castellá ha
saludat els cossos de policia, de la
guardia civil 1 els funcionaria de la
casa, els auals ha recomanat al se
nyor Selves com els millors collabo
radors que ha tingut en temps del
seu comandament. Ha acabat el seu
discurs amb un visca a la República
i un visca a Catalunya, que ha es
tat contestat amb entusiasme per
tots els presents.
Acte seguit el senyor Selves, amb
una serena emoció, ha contestat el
discurs del senyor Ametlla dient:
Senyor ministre, senyor President
de la Generalitat, senyors consellers,
senyores, senyors:
Pan peques paraules he de din per
expresar el meu pensament. Jo no
puc explicar-vos una obra feta pes
que totjust ara comerlas el meu co
mes. El que penso fer també és una
cosa que és dita en poca mots.
Com ha dit duna manera brillant
el meu amic senyor Ametlla, el dia
d'avui és un día duna gran trascen
dencia per a Catalunya. Aquest és
un acte Que interessa per igual
tots els catalans; en en va l'auto
nomia tota de Catalunya. El traspás
de serveis d'ordre públic s'ha fet al
revés de com esteva previst i al con
trari deis altres serveis; primer s'ha
tráspassat l'autoritat que no els ser
veis en si mateixos. Jo per mi tot sol
no cm veuria pas amb cor d'acometre
una tasca tan feixuga com la que
representa la que ara he de comen
çar; pesó la començo amb esperit
tranquil en saber que tinc al meu ces
tat, per ajudar-me i donar-me con
sell, a l'illustre President de Catalu
nya. Em sento recolzat doblement
amb l'autoritat que matterga• el Go
vern de la República i la que m'atea
ga el Govern de Catalunya..
Ara la meya feina será salafer els
possibles que es produeixi el: fenómen
del total restabliment de "l'ordre. He
estat cridat a demostrar com el bon
seny deis catalana sap valorar els
actes de govern. He de dir-vos que el
meu concepte de l'ordre.nci és pas un
concepte que faci de l'orclre una arma
per a coaccionar i per á crepejar amb
la llei. L'ordre imposat per la força
és •un ordre que en stepateix porta
el germen de la seva deStrucció, que
está condemnat a morir. per aixó vull
que l'ordre que fructifiqui a Catalu
nya sigui producte d'Una harmonia
i de la germanor entre teta els cata
lans.
Si ele catalana no' sabéesim assegu
rar l'ordre a casa riostra, la nostra
autonomia no timarla rae d'ésser. Per
aixó no ha d'ésser. Que els catalana
tenim, com els anees pobles, aptituds
de govern, eas ho demostren aquests
quatre homes querhan ocupat els Go
verns civils de aBarcelona, Girona,
Tarragona a Lleidae que, tots ella ca
talans, han sabut obrar amb pende
nació i han sal-ni mantenir l'ordre
com calia. Jo na.vull fer més que
seguir les vostres petjades.
Un dia, vósasenyor Ametlla, cleieu
en el Congréaanunicinalista Que vol
drieu ésser el atener governador de
Catalunya. Us dic, doncs, que aquest
vostre desige!liti" estat satisfet pes
qué en realitat son el darrer gover
nador que ley República haurá tingut
a Catalunye. en) amb el doble carác
ter de delegat del Govern i de comis
Claudi Ametlla, el darrer governador
civil de Barcelona, que avui ha aca
bat el seu mandat
sari de la Generalitat de Catalunya
no em puc nomenar en realitat go
vernador de la República. Aquest ho
nor d'ésser el darrer governador, com
vós volíeu, us ha correspost.
Sé que el cárrec que vaig a ocupar
és un cárrec de perill i de responsa
bilitat. No em mou a accentaree mes
que l'amor a Catalunya i l'amor a
la República. Sense aquest amor que
m'obliga a fer da sacrificis oue cal
guin no em veuria amb con d'ocupar
lo. El m'ene pesaste m'ho ordena aixt
el Govern de Catalunya.
He recollit amb molla complaença
les paraulc 3 que el senyor Ametlla ha
dedicat ala homes que han collaborat
ambo ell en el seu comes en aquest
G-overn civil i per contestarei no
he de fer més que recordar les pa
raules que he dit en acomiadar-me
dels que han collaborat amb mi a la
Conselleria de Governació. No vull
que ningú vegi en mi l'heme que co
manda. Jo no sóc ni puc ésser més
que un més en l'obra a ter. Sense
aqueas homes, l'obra fóra irnpossi
ble. Si jo arribés a fracassar en la
meya obra teta la responsabilitat
hauria de caure sobre meu, perqué
l'heme que té la direcció és el que
ha d'evitar el fracás. Si, pel contrari,
triomfés, la glória correspon més a
ells que no a mi mateix, perque no
més a ella deuria els encerts.
Per la República i per Catalunya,
endavant! Per elles cal mantenir ron
dre."
El discurs del nou governador ge
neral, com el del senyor Ametlla, ha
estat rebut amb grans aplaudiments
de tots els assistents, que els han fe
licitat efusivament.
Acte seguit ha estat servit un xam
pany &honor.
Caixes cabals IIBERVIAT-Parlament, 9
reflector
Mal no havrem
vist gent tan poc
amiga de deixar-se
retratar com els an
dorrans. No s'as.sem
blen poc ni mica als
nostres políties.
El día de les elec
cions, en veure un
fotheraf ja bufaven. El pobre Segar
ra. en Branguli 1 els altres reporters
gráfics que hallen arribat espressa
ment de Barcelona estaven desespe
rats. No n'encertaven ni una. Sem
pre els andorrans els engegaven a
rodar. En un poble la cosa aná tan
enllá que un deis que presidien una
mesa electoral va arribar a dir que
si els altres es deixaven ter la foto
grafía en marearía cap a casa seva.
Scgarra va trobar en alxe l'ocasió
de venjar-se, 1 com aquell que no diu
res li va dir:
Que en deveu haver fet de mal
que no voleu que us egin en una fo
torrafia!
El lloc deis fets, a
la piala d'Encamp.
Els periodistes van
rnsunt 1 avall ner
tal de saber qui ha
guanyat les eleccions,
si els partidaris del
bisbe o els contraris.
Un deis companys
que han arribat de Barcelona, can
sat de preguntar a la gent del país
veure que no en podia treure l'ai
gna clara, pregunta a un andorre
amic:
—Que heu vist Canturri?
—Qui és Canturri?
—Horne, no el coneixeu? Es el vir
rei d'Andorra.
—Ah, sí! Mireu, és allá amb el co
virrei francés.
El co-virrei francés era el diputat
socialista francés M. Bous.
Les eleccions d'An
dorra han portat
aquel' país pirenenc
més periodistes que
ma no n'hi hagues
sin anat.
El !loe obligat de
reunió és la Seu,
de la Seu cada pe
rledista anava a parar a rhotel en
sort o la dissort Ii encaminava els
passos. Tots estaven contents del eeu,
pese tenia' la seguretat que cap
d'elis feia la propaganda que del seu
feia Duch Salvat.
El fotegraf Segarra, en trobar
un company nostre, li advertí que si
redactor del "Dilluvio" no feía més
que parlar del dinar que li havien
donat.
—Veurás corn en veure't et parla
de seguida del dinar d'avui.
En efecte. Esteva aquest eompany
parlant amb el delegat espanyol se
nyor Baigues, serian se sentí agatat
reel bree i sentia la veu de Duc ue
dele:
--Tu per aquí? Si sabessis el de
ser que ens han donat avui a l'hotel!
La gent de la Seis ha arribat
pensar que Duda Salvat no havia ei
nat fins que allá a fer informació
de les eleccions d'Andorra.
3
En un cinema del
Pa,sseig de Grácia
s'estrená eles pas
sets un noticiare
Una de les escenes
era racte de cremar
a Berlín, pública
ment, un munt enor
me de llibres, pro
ducte de les "razzias" efectaades pels
hitlerians a les biblioteques oficials
de la capital del Reich.
La projecció d'aquest "acte de fe"
provoce una unánime i atronadora
xiulada seguida d'un violent repica
ment de peus.
Algun espectador féu notar l'es
tren),esa que li produra aquella xiu
lada en un cinema reputat com a
aristecrátie.
—Alzó, a l'hivern, no hauria suc
ceit--II objectis un vei de butaques—.
A l'estiu, ací a Barcelona, "romea hl
queden els que no poden estiuejar:
la democracia. Per M'o') només ha
sentit que xiulets!...
Alguns propietaris
'errata de Manresra 1
altres llocs, segura
ment membres de
l'InstItut Catete' de
aant Isidre, entitit
dirigida, controlada
1 defensada per !a
Lliga Regionalista,
perdía, Lliga Catalana, i per tant
"catalanistes de tota la vida", han
intentat presentar davant del Tri
bunal de Garantíes Constitucionals
un recurs contra la Llei de Contrae
tes de Conreu. L'encarregat de de
fensar-lo será el "gran amic de Ca
talunya" 1 excellent defensor del vos
tea Estatut, senyor Sánchez Romen.
Será molt interessant eonélxer
aquests "bon patriotes", que per tal
de satisfer Ilurs ambicions i egois
mes volen solucionar els nostres plets
interns amb l'ajut de persones que
tant han treballat per annihilar la
personalitat de Catalunya.
Catalunya? República? Monarquia?
Interessor I no res més que interes
sos!!...
Quan patiem aque
lla série d'atraca
ments, treta, bombes
I altres excessos de
lictius, molta gent,
donant preves de
posseir una mema
,* ria de mosquit, blas
maven el régim, cri
ticaven durament rhumanitarisme
de la República, i no velen ultra so
lució que una nova dictadura amb
el restabliment de la pena de more
Ah! Finalment deien que rústica
culpa era de l'Esquerra.
A Franca, a París, mes ben dit, tm
hl ha estabierta la pena de mort i
hi governen les esquerres, en pees
dies hl ha hagut tres fets ben temi
bles; Un pare que mate quatre
Mis i una amiga; una nota de 18
anys que després d'haver assassInat
els seus pares, aná a divertir-se a
diversos cabarets, confessant tren
quillament, un cop detinguda, que
l'assassinat el venia preparant de
que fugí amb mig rnilió de frenes.
dos anys enrera, 1 per un cobrador
Fins ara ningú no ha dernanat cap
govern de força ni una vulgar dic
tadura. La premsa antigovernamen
tal no ha fet cap esgarip ni s'ha es
quinçat les vestidures. ;Sobretot niu
enl no ha acusat ni ha carregat les
culpes al senyor Daladier 1 els seus
ministres!
Brauli Solsona, el
simpátic governador
d'Alacant, va amb
un cornpte extraor
dinari a concedir
permisos d'arma. Pel
que es veu, si no hi
ha una persona de
Pabsoluta confiança
del governador que respongui del pe
ticionare no hi ha arma. Per tal de
justificar-se completament, Solsona
prefereix que al peu de la mateixa
petició de permís hi vagi la signa
tura del fiador com a garantia..
Dies enrera arribá una d'aquestes
peticions al seu despatx. Al peu, al
costat de la signatura del peticionare
l'aval corresponent. Deja: "Despáche
se". I la signatura: Fulano de tal.
I Solsona, molt serlós, al seu se
cretari:
—Tingui, aixó a la farmácia...
'1:1 Día Gráfico"
.1icava dies ense
r, el text d'un De
ccet aparegut a la
"Gaceta". No secos
dem ara quin era el
Decret, peró, com
tots els Decrets de
la "Gaceta", es trae
tava d'una cosa molt seriosa. L'ha,
via signat el dia albans S. E. el Pre
sident de la República.
Peró a la impremta hi hagué un
selt de sanies. El terrible salt de
T'afiles de les impremtes. I al final
del Decret aparegué aquest comen
tari:
"La policía está, buscando activa
mente a los autoels..."
(Juan el dissabte a
la tarda es presenta
1erelsn a la Generalitat cinc"opinio-nards"
que anaven a
, parlamentar, tothom
pogué adonar-se de
dues coses. La prime
ra fou la seva absolu
ta puntualitat a la cita. En efecte,
seis havia donat hora per a les qua
tre. L quan sonava la primera campa
nada al "carrillon" del Palau, 'els
cinc", un darrera l'altre, pujaven
l'escala de la Generalitat.
L'alba remarca fou l'extremada
elegáncia amb qué vestien els "opi
nionards". De gris clan Casanelles,
Terradelles 1 ',baba 1 de fose Xirau
i Comes; Ilur entrada produí sen
sació. A remarcar les magnifiques
corbates verdes i verrnelles del grup,
no se sap si banderes de pau o de
guerra. Lluheadhuc s'afaitá abans
curosament, 1 així he féu constar
als periodistes que espera,ven decla,
racione,.
- t.
.1 -
-7 e' ..--) '
-----"--'------- "''
- .--
-
., .,. ..,..,_,5,,' '-"- .-•
Wri
Un bany
diferent
Preneu el bany amb
Heno de Právia i
notareu la diferéncia.
El cutis queda net fins
al fans deis pors,
suau i delicadament
perfumat després
d'un bon massatge
amb aquest sabó pur,
d'olis finissims.
O PASTILLA 130
HENO DE PtiAVIA
PERFUMER1A GAL -MADRID • BUENOS AIRES
Per la concb d i a
El dilema catalá
En aquests moments és especial
ment interessant l'editorial cele pu
blica l'órgan de la "Unió Socialista
de Catalunya", "Justicia Social", ti
tulat "El problema de l'Esquerra".
Ens plan de reprodir-lo a continua
ció:
"En el primer pla de les preocu
pacions polítiques, hi trobem el pro
blema interior de l'Esquema Repu
blicana de Catalunya. La erial gover
namental, provocada per la sortida
del senyor Selves, aguditzada.
La crítica i l'esperit rebentesta de la
premsa reaccionária i de jocs florals,
l'ha enverinada.
No som nosaltres, evidentment, els
cridats a jutjer en materia que ens
és aliene. L'Esquerra té el perfecte
dret de fer alló que bé Ii sembli en
la seva vida interna. Pene si que ens
será permés donar a coneixer la
nostra opinió, si res més no, com a
partit que ha compartit amb l'Es
guerra les jornades més glorioses de
la República i de l'autonomia.
I diem, ciar 1 net, que ens plauria
que les veus de concórdia fossin -més
fortes que les de discórdia, que els
distints corrents trobessin i es relli
guessin en punta de coincidencia. Ho
creiem així, 1 ha diem, perqué en
l'hora seria catastrófic que
per culpa 'de picabaralles internes
del partit endara Majoritari, la po
lítica catalana' solees una sobtada
solució de centinuitat.
Es ara que - eamencem a viure
vida autonómiqa. Es ara que, amb
pie dret i suficients recursos, es po
drá donar un contingut a l'autono
mía. Si l'Esquerra ha de fracassar,
que sigui en l'exercici t,otal de la
sobirania, 1 no en' lintel. El fracás
en la lluita de -realitzacions, possibi
litarla la presa 'del poder pel prole
tariat políticament organitzat. El
fracás abans de la Huna, trencaria
una evolució tríe _just començada
abriría les portes de bat a bat a la
reacció. ,.
El proletariat catalá ha començat
una evolució fecunda. Ha estat la
base i el suport de partits burgesos.
Ja vol ésser base 1 suport del prole
poder, una partit polític de classe.
Pesó l'evolució començada exigeix
el seu temps per a madurar. Exigeix,
sobretot, que l'Esquerra esgoti, go
vernant, tot el seueprograma, que
1
demostri, palesameht, amb fets, la
seva impoteecia per, a resoldre els
problemes. cabtials del nostres segle:
els económics.
Avui el dilema és: Esquerra o Lli
ga. Demá el dilema ha d'ésser: Es
guerra o Unió Socialista de Catalu
nya. El primer dilema es resol per
si mateix, vencent els perfile 1mmi
nents: eleccions municipals, aec
cions de renovadó de les Corta es
panyoles. El segon s'imposará, inde
fugiblement, pel pes deis esdeveni
ments, no• desviats per una incohe
rencia o una debilitació suicida del
partit que té la máxima responsabi
litat histórica.
Es mirant Catalunya que rEsquer
ra ha d'enfocar 1 resoldre els seus
problemes. Es per anar a l'immediat
esdevenidor de Catalunya que l'Es
guerra ha de retrobar la seva unitat
interior.
Altrament, supeditant l'obra his
tórica a petites rancúnies, teta la
glória guanyada en les horca augu
rals de la nova Catalunya, es trans
formarla en deshonor, i la confian
ça tres vegades ratificada, en blasme
universal!...
UNA CAMPANYA INDIGNA
Catalanisfes?...
Ni en les hores més dures de
l'oposició, quan les esquerres ca
talanes i espanyoles es disposa
ven a fer la revolució i a jugar
s'ho tot per acabar amb la ver
gonya de la monarquia, la seva
Premsa no parlava amb el te mi
serable i baix que ara utilitzen
els diaris de dreta per atacar la
situació.
El% aquest sentit, a Catalunya
i per part de certa Premsa que
es diu catalanista, s'han batut
tots el récords de la falta de res
pecte, de l'expressió de l'odi per
sonal, de la insinuad() indecent,
de la reticencia grollera, de l'in
sult més o menys encobert segons
el grau d'histerisme o de covar
dia del periodista de tanda.
D'un temps enea és "La Veu de
Catalunya" i els seus redactors
— en manera especialment viva
un tal Manuel Brunet, amb ner
vis de dama histérica, amb con
viccions a prova de convenién
cies, amb amargura de fracassos
de moltes menes i amb escola de
seminarista de Vic —la que ex
celleix en aquesta trista Mina de
derrotar els homes 1 les institu
cions que dirigeisen l'aufOnamia
de Catalunya. Les millors cam
panyes emilianistes de "El Pro
greso" són inferiors en tots sen
títs a aquestes que ara organitza
un partit que es diu catalanista
des de la seva Premsa. Es, senzi
llament, indigne de catalans que
es diguin catalani4es, per allu
nyada que la seva posició en or
dre a idees polítiques i socials es
trobi de la deis homes que osten
ten—per voluntat popular—la di
recetó del Govern del nostre po
ble autónom.
Mai, repetim-ho, ni en els mo
ments més dura de l'oposició s'ha
via parlat des deis nostres diaria
i periódics com parla avui "La
Veu". L'amargura del seu iracas
l'ambició de tornar ala llocs dels
quals han estat expulsats rotun
dament per la massa ciutadana,
els encega fins al punt de llan
ear-se contra homes 1 contra ina
titucions essencials en l'autono
mia de Catalunya. I no és que
pensem que políticament són in
tangibles. Al contrari. La demo
crácia republicana va instaurar
se precisament per aixó: perqué
cada datada tingués una partici
pació 1 un control del régim mí
blic. Pero una cosa és el control
i la crítica raonada, 1 l'altra la
grolleria, la difamació i la guer
reta diária i obstinada contra tot
el que no són els propis interes
sos particulars, política o no.
Aquesta és avui la feina que es
fa des de "La Veu"-li consti que
lamentem haver-li de fer la pro
paganda d'anomenar-la una ve
gada més. Es una feina indigna
de catalana 1 de ciutadans d'un
régim excessivament benévol
amb els seus enemics.
«Cal que no es produeixin
gran entusiasmes ni desespe
rançadores depresions. Tant
en la vida de l'home com en
la d'un rbgim, alió que asse
gura la seva existéncia i la
seva vitalitat és el palesa
ment d'un ritme normal i
infrangible, sense altera
cions ni oscillacions brus
ques i rápides. Es d'aquesta
manera que la República,
d'una forma insistent i fe
cundant, creará i fará un
país nou.»
(Marcellí Domingo, a Gi
rona, en l'acte de la inaugu
ració del Grup Escolar «Ig
nasi Iglésies».)
recomana a la seVa distingida. cllente1a 1 al públIe en general.
. la incomparable
SOPA DELS PESCADORS Plat creació de la casa
4 setembre de 1933 la rambla
110 1 I: 31. s «1 3E-1E lt 1 x
E$ SA
(Com juija
Un bon senyor
?No us ha passat mai que anés
siu pel món per una cosa 1 us
en sortís una altra?
Dones a aixó dec el poder par
lar-Vos avui d'un tema que no és
nou, ni molt menys, sinó, molt
al contrari, molt portat i deba
tut: el feixisme alemany.
Erem en un departament d'un
tren tornant d'un viatge empipa
dor 1 cansat. La nostra única es
peranea era el poder estar sol en
el departament i dormir. Peró,
que si vols! Semblava talment
com si a tothom li hagués vingut
l'acudit de viatjar al mateix dia!
Set renecs, almenys, els vara dir!
Fins que per últim, ja prop
d'allá on anavem, ens van dei
xar sois amb un bon senyor gres
sonet, amb tipus de bon vivant,
que llegia un diari alemany. Pen
sárem que seria un jueu deis que
ara exporten els hitlerians. I
amb la creença aquesta vam cer
car la manera d'iniciar una con
versa perqué ens contés coses de
l'Alemanya de Hitler.
La sorpresa va ésser nostra,
quan va agafar del nostre costat
un diari catalá que hi teníem i
en catalá ens demanava permís
per llegir-lo.
—Voldria veure el qué diu la
Premsa catalana d'Alemanya —
ens va dir.
—?Així vós no sou jueu com
jo m'havia cregut?
—No sou pas vós el primer que
s'ho pensa. A Alemanya, aixó
m'ha costat algun disgust .
—Vós hi viviu a Alemanya?
—De molts anys. Tinc un nego
ci al Sud i que rutila malgrat deis
nazis.
—Pel que dieu és de creure que
la situació no és massa brillant.
—Un amic meu alemany diu
que Alemanya intenta batre el ré
cord de la gana, després d'haver
batut el de vol en dirigible i al
tres marques esportives que ehl
se sap de memória i que jo no
recordo.
Un catalá d'Akmanya
La cosa era millor del que em
pensava de primer. Es tractava
d'un catala establert de molts
anys a Alemanya i que ens par
laria del que passa alli sonse cap
mena de passió i ens en podríem
fiar. Noves d'Alemanya en te
nim cada dia. La Premsa de tots
colors cada dia ens dóna noves
a pleret i per a tots els gustos.
Seria bo de saber el criteri d'un
bon senyor Esteve catalá, home
de negocis i que no estigués per
brocs ni filosofies. He de dir de
passada que no pensava pas
aprofitar res de la seva conversa
el "nazisme"
per publicar. Segurament que si
ehl veiés publicada la conversa
que va tenir al tren, camí de
Portbou, cosa poc probable, no les
tingui totes. Una prova.
Haviem comeneat la conversa,
jo, abstret amb el que ell em con
tava ni m'adonava de res i, molt
menys, feia cap cas de certs mo
viments d'impaciéncia que ell
feia mirant d'un costat a l'altre,
fins que a la fi no va poder més,
s'aixecá i dlent: —Perdoneu un
moment, féu com qui surt a la
plataforma del cotxe i torna amb
cara riallera. —M'havia semblat
—digué—que veia un cap qua
drat! Es que, sabeu?, aquests ale
manys tenen espies a tot arreu.
Alemanya en aquest moment és
el regne de la confidéncia i de
l'espionatge. Quan dos alemanys
parlen i s'hi acosta algú que no
coneixen o coneixen poc, callen
o canvien de conversa. No esta
segur ningú,
Jo vaig pensar llavors en les
angoixes del temps de la Dicta
dura i el compte que haviem de
tenir nosaltres amb els confidents
que tot he empestaven.
—No us podeu imaginar la sen
sació d'angoixa que produeix
l'haver de viure sempre amb l'ai
al cor de si t'escolten o el pensar
que qualsevol malintencionat
pugui interpretar d'una manera
equivocada una paraula o un
gest.
—Conec aquesta sensació del
temps de la Dictadura.
—No era res alló comparat
amb el qué hem de sofrir a Ale
manya.
Guerra als jueus
—I tornant al punt inicial de
la nostra conversa, ?és veritat
que fan una campanya tan
contra elá juéás de 'iota mena?
—Jo, per ara, no he vist que
rebessin més que els pobres jueus
que vivien amb prou feines. Els
rics, els milionaris, estan bastant
tranquils. Els desgraciats que ve
nien cordons de sabata en una
cantonada, els disortats betes-i
fils que, estalviant, podien mal
menjar, aquests han sofert molt,
algún que anant a peu ha tingut
el tipus massa accentuat, peró
els que poden anar en automó
bil, tenir grans cases de banca i
fer grans. diaris per posar-los a
disposició de Hitler, aquests es
tan força tranquils. La persecu
ció dels jueus ha estat una cosa
com una altra qualsevol per en
tretenir els que es van ficar al
partit nacional socialista amb
l'esperança de poder menjar. Com
que no els han donat ni pa ni tre
ball, els han llaneat els pobres
jueus perqué passin el temps. Era
MI •
un cornerciant
un deis punts del seu programa,
peró també ho era el repartir les
terres deis junkers de la Prússia
Oriental, donar feina als que no
en tenien, acabar amb la prepon
derancia de la clerecia a Baviera,
rebaixar les contribucions i altres
gangues per l'estil, que els pobres
alemanys, que van donant tombs
d'enea de la guerra, es van creu
re de bona fe. I ja ho veieu: un
cop al govern, hi ha hagut una
cursa de ministres cap a Roma,
s'ha fet acords amb les esglésies
protestants, s'han donat llocs del
govern als junkers 1 les contri
bucions, naturalment, s'han apu
jat. En aixo ha acabat el para
dís que prometia Hitler i en es
pecial Goebels en els seus discur
sos. Creieu que en sentir-los no
els haurieu distingit deis comu
nistes• I hauríeu dit que els socia
listes eren uns reaccionaris al seu
costat.
Akmanya, immensa
caserna
—I el poble, com reacciona?
—Que com reacciona el poble?
Mireu, Alemanya és un país al
qual han posat un cobert i l'han
convertit en una immensa ca
serna, i si heu estat soldat ja
sabeu com es reacciona a les ca
sernes. O calleu o aneu al calabós.
El petit comerciant i el petit in
dustrial, que eren els que més
illusions s'havien fet, ara es tro
ben que si abans ingressaven tres
ara no ingressen més que u i
grades. Els obrers sense treball,
a causa del boicot deis jueus i
del russos, han augmentat, i per
si aixó fós poc, s'ha inventat
aquesta comédia del treball vo
luntari que no fa res més que
perjudicar. Abans, els obrers sen 1111111 colisn una subvenció
de quatre o cinc mares que es
gastaven en el comere, ara, amb
el treball voluntari, han de viure
als campaments menjant ranxo
i guanyant un marc setanta cinc
naturalment, no gasten res.
"Us he dit que Alemanya és
una caserna immensa i no hi ha
dubte que és l'única impressió
que se'n pot trence. A tot arreu
no sentireu parlar més que de
guerra. Als cafés, als tramvies, a
les botigues, al mercat, a tot ar
reu sentiu a parlar del mateix:
guerra, guerra i guerra. No veuen
altra salvació.
—?No en tenen prou de la pas
sada?
—Els que la van fer no se sen
ten pas massa bé•lics, peró els
que tenien dotze anys i la jove
nalla no tenen altra illusió que
acabar amb tots els francesos,
catalá estableri en el Tercer Reich)
per JOAN BRUGADA
Una expressiva caricatura de Hitler
dels que diu que no en deixaran
ni les criatures. Sabeu qué diuen?
—Aneu a saber. >,
Tot un programa
—Que per tres o quatre milions
no vé d'aquí. Ara som seixanta
milions a passar gana i serem
menys. Vet ací. Com podeu veure,
és tot un programa. A totes les
poblacions de certa importancia
hi veureu botigues que venen ca
retes de gasos asfixiants com si
es tractés' 'd'articles dé primera
hecessitat. Es donen cursos—pa
gant, és clar—per a defensa deis
gasos. Als soterranis che totes les
cases s'obren passos per posar
los en comunicació els uns amb
els altres per un cas de guerra.
En fi, es prepara l'esperit i es
prepara el país. Ara, si la faran
o no la faran no us ho puc dir.
Depén del que facin els nitres
paisos. Hitler i els seus són prou
ximples per fer qualsevol bestia
1 so, m'In per exemple envair un
din Austria o Bélgica., Com que es
veuen perduts, no tenen maníes.
Els nens de deu i onze`anys que
van a les escoles, porten tots una
petita baioneta a la cintura i,
en entrar a l'escola, tant els nens
com les nenes han de saludar
dient Heil Hitler.
Els obrers
—I els obrers, concretament,
qué fan?
—Enmig d'ells estan els pit
jors enemics Oel régim hitleriá.
Individualment podeu tenir la se
guretat que gairebé cap vol el ré
gim; el que passa és que no poden
actuar. Ells són els que fan cir
cular tota mena de fulls clandes
tins fets la majen part de les ve
gades amb maquines cielostils i
els que d'una manera o altra s'or
ganitzen contra el feixisme.
Quant als funcionaris socialistes
que eren els que semblava ha
vien de salvar el régim democrá
tic, els que s'han pogut salvar
són els que porten la creu gam
mada més grossa. D'ací vé una de
les més grans queixes de la vella
guardia feixlsta que ara es tro
ben amb aniuells burócrates que
combatien que ocupen encara els
llocá pels quals ells havien llui
tat. La majoria dels primitius
amics de Hitler l'han abandonat.
—I per qué?
—Heu de pensar que la revo
lució feixista es va fer sota el sig
ne de nacJonal i de socialista i
ara es troben que els donen molt
de nacional 1 poc de socialista. Els
que havien tingut esperances i
havien cregut el Hitler demagog,
esta cansats deis Loes de ben
gala 1 voldrien veure quelcom de
debó.
—?Dels antics partits, no en
queda res?
—Només queda alguna cosa
deis comunistes. Jo, com podeu
suposar, no sóc comunista, peró
no puc menys que reconéixer que
per ara ells són els únics que llui
ten i tenen pit. Els dirigents so
cialistes, (ee es pensaven salvar
el régim acaparant la burocracia
del país, en venir els cops, han
fugit, peró els comunistes aguan
ten fort, anant als camps de
concentració i exposant fins la
vida. Heu de pensar que molts
d'ells s'han filtrat en els rengles
de les tropes de Hitler i fins al
guns ocupen canees de responsa
bilitat. No cal que us digui el qué
els passa quan algun d'ells és des
cobert.
"Naturalment que la persecu
ció ha donat lloc a qué la gent
es dediqui a l'esport de burlar
la vigilancia. Els hitlerians fan
propaganda perqué els ale
manys comprin només als esta
bliments d'alemanys. Dones els
inconformistes protesten d'una
manera muda anant a comprar,
quan poden, a les cases dels es
trangers. A més aixó els serveix
per a poder llegir Premsa no ale
manya, que troben més fácilment
en aquells llocs. Escolten la radio
russa, que cada dia dedica una
hora a parlar del feixisme. Ara,
per exemple, amb mótiu del pro
cés del Reichstag, que de passada
sigui dit, a Alemanya tothom sap
que va ésser cremat pels feixistes,
el russos amb motiu del procés
qué Alemanya no fa com van fer
el srussos amb motiu del procés
deis enginyers anglesos, i aixó fa
molt d'efecte. I, naturalment, es
colta tothom que té radio, no pas
solament els comunistes. Aixó sí,
procurant que no ho sápiga la
policia, perqué sinó us prenen l'a
parell i us porten al camp de
concentració.
Una immensa mentido;
"Perqué vegeu co mmarxen les
coses us contaré el qué va pas
sar-li a un amic meu alemany
que té un taller. Els diaris de
tot arreu conten sempre que a tal
o tal regió de l'altra banda del
país els obrers sense feMa han
estat tots collocats 1 encara els
en manquen uns dos o tres cents.
Aixó, naturalment, és poc peri
llós, perqué és molt difícil que un
home que fa tres o quatre anys
que no treballa pugui trobar la
manera de poder travessar tot
Alemanya en cerca de feina. Pe
ró aixó, que és difícil, no és im
possible, i un bon dia, a casa
d'aquest amic meu es va presen
tar un obrer que venia de la
Prússia Oriental amb la pretens
sió que li donés treball. Com us
podeu imaginar, l'home va que
dar tot sorprés, i més en saber
d'on venia el que demanava fei
na, puix els diaris de la nostra
regió tots contaven que allá els
mancaven obrers. I és clar, el po
bre obrer Ii mostrá el diari del
seu poble on es deia amb tot l'im
pudor que allá on n'hi havia de
sobres era a Baviera. Dones aix1
és tot a Alemanya. Tot bastit so
bre una immensa mentida que
portará el país a la desf eta.
Revolució próxima?
—?Dones, pot venir una reacció
immediata?
—No ho cregueu. Aquesta reac
ció no pot venir més que d'una
topada que sofreixi Alemanya a
l'exterior. Sense aixó em temo
que tenim feixisme per temps, 1
no cal dir que els alemanys aca
baran ,com deia aquell amic meu,
batent el récord de la gana.
una restauració monárqui
ca no pot venir?
—Tampoc. Aixó fóra tornar en
rera i els homes difícilment recu
len. ?Quina cara us sembla que
posarien els espanyols si de cop
i volta es tornessin a veure go
vernats per En Romanones o En
Garcia Prieto? Pot venir la reac
ció per un altre cenit, peró no
pas per aquest dels homes de la
monarquia. El mateix, dones, ha
de passar a Alemanya.
I arribat ja el tren al final del
nostre viatge, vam deixar al nos
tre interlocutor que anés cap al
paradís de Hitler.
Ens agradaria saber la cara que
posarla si veiés, per casualitat,
la seva conversa reproduida en
un periódic catala. Ben segur
que passaria una mala estona 1
que maleiria la seva manca de
precaució de parlar amb un des
conegut.
Els assistents a l'estrena de
"La má de Déu" — tradukla
en un catalá fort i graciós per
Ventura Gassol— sortien visi
blement complaguts del Barce
lona. Només alguns es dolien
que l'obra no hagués estat es
trenada en millors condicions.
Sens dubte aleshores hauria fet
una més Ilarga permanencia al
programa. A més d'un especta
dor, vam sentir-li dir :
—Aixó és teatre 1
I volia dir que era teatre per
qué hi havia passions i senti
ments ; perqué les situacions
eren sempre interessants ; per
qué sobretot hi havia carácters ;
cosa que tants autors d'avua
s'entossudeixen a oblidar.
—Aixó és teatre !
Potser també s'ho deien els
actors. I, si no s'ho dejen, ho
sentien. Ho sentien si més no aquells que tenen veritable tem
perament i vocació per a un art
que tant d'instint i d'intuició
reclama. Ho devia pensar so
0.1.1.1¦11,
Observacions i suggeréncies
Teatre plaent í desplaent
bretot Enric Jiménez, que féu
del protagonista una encarna
ció digna de la seva millor
época.
Per?) vet ací que, en ésser a
la porta, un bon burgés ens
aigualí una mica la festa.
—Aquesta mena d'obres tan
amargues, tan térboles, no
s'haurien d'escriure.
—Es que no us ha agradat ?
L'home no era pas mancat
d'intelligéncia o de sensibilitat,
i resgongue :
—Sí, m'ha agradat. L'obra
está bé. Peró la vida té altres
SARDINES
Aliment es uisif
aspectes més agradables que no
aquests. Els autors ho haurien
de tenir present.
Aixó, encara que no era el
rnateix, vorejava la teoria d'a
quells que us diuen que no vo
len a anar al teatre a passar an
gúnies : que d'angúnies ja en
passen prou a casa. I ja hem
vist en qué para aquesta teoria :
en l'exaltació del genere que els
castellans han batejat amb el
nom poca-solta i incongruent
d'"astracanada" ; en la depau
peració i mort del teatre.
Cert, per?), que a la vida hi
ha aspectes molt més plaents
que el que "La má de Déu" ens
oferia. Cert que molts d'aquests
aspectes plaents no hi ha cap
motiu perqué siguin negligits.
Ah ! un poeta, un escriptor
plaent, és certament adorable.
Es un present deis déus. Car no
volem pas defensar que perqué
el teatre sigui interessant, hagi,
per força, d'ésser tenebrós, ni
trágic. Els grecs van creure
que la tragedia era un genere
molt més noble que la come
dia. Avui, no obstant, hom
no sap que és més admirable :
si el sublim llampegueig d'Es
quil o la magnífica rialla
d'Aristófans. .Atuors de geni
17>
autor
DIMALWADoit
VENTURA GASSOL,
de la traducció catalana de
"La má de Déu"
han escrit obres plaents i des
plaents a la vegada: Shakes
peare, el més van i de tots, ha
escrit "Hamlet" i "El somni
d'una nit d'estiu". Per?) si
Shakespeare podia triar en el
vast reialme de la poesia la ma
joria deis escriptors es troben
limitats pel propi tempera
ment. Hi ha sui yen la yida „i altres esportst si és sine Ro els
Ide color de rosa. Hi ha qui la
veu ombrívola. Aix6 no de
pén pas de la voluntat. La po
mera o el presseguer no trien
pas els fruits que donen. Es la
natura qui comanda. Hi ha qui
dirá potser que aquells arbres
que produeixen fruits varinosos
o simplement ácids o amargs
cal que siguin tallats. I així
mateix que siguin, si no escap
cats, condemnats al silenci
aquells escriptors que no saben
veure la vida pels seus costats
alegres. Peró aquell que digui
aixó defensará una enorme bes
tiesa, car ningú no sap quins
fruits són millors :si aquells que
exciten o aquells que apaiva
guen. La ciencia extreu els re
meis de moltes plantes metzi
noses. L'art, la literatura, el mo
ralista fan una cosa semblant.
I bé, el burges alludit a prin
cipi, i alees com el!, podran
arronear-se d'espatlles i dir que
d'aixó tant se'ls en dóna. Que a
ells, el que els interessa és que
quan va al teatre es trobin amb
una obra amable, amb una obra
que els distregui. Peró per dis
treure's, simplement no en te
nen prou amb el music-hall i
les operet _s,., el circ i la boxa
semblen també massa irama
ticS car l'esport, com a especta
deen realitat és un drama en té,
l'emoció, i una emoció provo
cada per mitjAns tnés directes.
Per qué han de voler, dones,
encara una literatura feta a la
mesura d'aquestes altres dis
raccions ?
Tota la literatura en general,
—i el drama i la comedia no
deixen d'ésser uns generes li
teraris — no és un simple en
treteniment ; és una experiencia
apassionant. Si només fos un
entreteniment, no apassionaria
els savis i els genis. La litera
tura, en realitat, no té altre ob
jecte que l'estudi, que el conei
xement de l'home en el seu as
pecte moral i psicológic. Els
sentiments, els carácters, els
costums, vet ací, en el fons, de
la literatura, el que ens apas
siona.
Per aix6 en el teatre i en la li
teratura no ens ha d'espantar,
res que tingui un accent de ve.
ritat. Les gosadies no molesten:
sinó quan són gratuites, quarY
són falses. Es aleshores que
comprometen i que deixen l'au.
tor en un mal lloc. Aquells que
s'espantin de la veritat, quan
la veritat sigui térbola o dolo.
rosa, aquells que no tinguin una
gran curiositat per coneixer,
aquest complex de bestia i d'án.
gel que és l'home, tant com
a lectors, com a espectadors ens
fan nosa. Si no voten entreban
car, faran bé de cercar-se un
altre entreteniment fora de la
literatura.
DOMtNEC GUANS8
Trobareu
la rambla
a Madrid
als gdoscos del carrer
d'Alcalá i de la Porta
del Sol
inri les seves compres a
Grité Escoda Nolirobet. S.L.
ÉVU/Prir Pentle NS' o-edi R
~rime es1
/
,-,Afullericri~les'
/iér fi l'f-•
L'honorable senyor Jaume Cerner, ministre d'ilisenda akshores, el
final, en un discurs magnific als diputats de la República — el repro
dnim en aquestes mateixes pagines--expliel els "títols" de Joan March.
(Ve de la primera página)
co que March vaya al concurso, yo
votaré esta opinión". Deliberó elCon
sejo de ministros y resolvió, por ra
zones que habréis de permitir que
me reserve de momento exponer. de
cirle al senor March que desde el
momento en que él se ofrecía espon
táneamente al Gobierno para concu
rrir o no concurrir. el Gobierno pre
fería que no acudiese al concurso. Yo
trasladé el acuerdo del Consejo de
ministros al senor Vinuales, y el se
nor Vinuales lo trasladó al senor
March. ?Sabéis lo que ocurrió? Que
el senor March fué al concurso.
Dos senyors...
Unas días después del concurso,
salía de este salón y me anunciaron
que me esperaban unos senores en
el salón de ministros. Me encontré
con dos personas completamente des
conocidas para mi, a quienes veía por
primera vez. Se me presentaron di
ciendo que eran los senores Bustos
y Aranguren. El senor Bustos me ex
plicó un hecho muy extraordinario
que le había ocurrido con el senor
March. Yo, en vista de la importan
cia del asunto, le dije: "No tengo el
honor de conocer a usted, y como es
taz cosas son muy importantes para
contarlas a una conversación, nece
sito que todo lo que acaba de ma
nifestarme, me lo comunique por es
crito y con su firma". No hay in
conveniente, me contestó, y me en
tregó un documento, del cual son,
entre otros, los párrafos que os voy
a leer: "El día 17 de los corrientes
(febrero), a las cuatro de la tarde,
vino a visitarme don Juan Barbou
para decirme que había un senor ho
landés, amigo del senor March, que
deseaba verse conmigo, por encargo
de aquel senor, para proallperme una
entrevista en que tratarTobre el con
curso para el suministro de tabacos
de Ceuta y Melilla. Contesté al se
nor Baíbou que no podía prestarme
a celebrar esta entrevista sin pre
via consulta a mis socios, y, celebra
da ésta, decidimos acudir a ella, sin
adquirir compromiso alguno.
Entrevista en el domicili
de March
A las cinco de la tarde fueron a
buscarme a la joyería de Perera
(Avenida del Conde de Penalver, 19)
el senor Barbou y el holandés ami
go del senor March. Al dicho senor
holandés, llamado Hugo Schetelma,
le dije que no tenía inconveniente
en ver al senor March, siempre que
fuese en sitio público. Marchó a co
municarlo y regresó diciendo que al
senor March, por su situación con
el Gobierno, no le convenía que le
viesen conmigo en sitio público y que
prefería vermeen su casa, donde me
esperaba. Decidí visitarle, haciéndo
me acompanar de los senores Sche
telma y Barbou. Este último quedó
en la puerta del domicilio del se
rambla
_de 1933
flor March y el senor Schetelma me
acompanó a las habitaciones donde
aquél me esperaba. Nos recibió el se
nor March, que nos hizo pasar a su
despacho, donde -nos ofreció asien
to, y, al preguntarle qué deseaba de
mi, me respondió: "Es muy sencillo,
y vamos a terminar pronto. Usted es
el gerente de la Companía que se
presenta al concurso, ?verdad? Pues
elígeme cuánto quiere por retirarse".
Yo respondí: "Lo que usted me pro
pone es imposible. Eso no lo conse
guirá usted". Entonces el Sr. March,
con modales descompuestos, me en
cargó que comunicase a mis socios
que si no se retiraban, él, con su di
nero, su poder y sus medios, los
arruinaría; que haría el contraban
do: que rebajarla los precios, en su
zoria en un 50 por 100, y que ase
guraba que no podríamos sacar ni
para los gastos; que los estancos no
venderían nuestro tabaco; que él ha
ría una campana contra la calidad
de nuestras labores y llegaría, si era
preciso, a regalar el tabaco, ponien
do al servicio de su empeno toda su
fortuna; aseguró que antes de tres
meses tendríamos que recurrir a él
y que entonces no nos haría caso,
porque en este asunto no atendería
ni a su padre (textual).
La «precisió absoluta»
d'un multimilionari
Anadió que teníamos que compren
der que él tiene precisión absoluta,
por su situación y por su nombre,
de probar al Gobierno y al país que
el negocio es malo y que nada in
confesable ha tenido en este asunto
con el senor Calvo Sotelo, viéndose
obligado a exponerlo todo para lle
var a la ruina a quien se quede con
el concurso. Le argüí que presentase
mejor pliego que nosotros y se le ad
judicarían a él, y a esto me replicó
que con esto se daría la sensación
de que el negocio tenía las propor
ciones que se le han atribuído y con
tradeciría su afirmación de siempre
de que el negocio es malo y sólo lo
aceptaba para servir al Estado.
Díjome, además, que había creído
que al presentarnos al concurso te
níamos al Gobierno de nuestra par
te, dispuesto a indemnizarnos de las
pérdidas que pudiéramos tener y re
compensarnos.
'Un 20 per 100...
Cuando, abandonando el asiento
para marchar, le dije que ame sor
prendía su actitud, que no esperaba,
y sólo una conversación comercial,
me replicó: "Si ustedes se retiran,
yo les doy el 20 por 100 de los be
neficios, sin empleo ninguno de di
nero por su parte ni participación
en gastos generales ni de ningún gé
nero, pues tengo personal sobrante
que ahora utilizo en otros meneste
res. Lo que ofrezco puede alcanzar
una cifra respetable, porque el nego
cio en mis manos da un beneficio de
700,000 pesetas". Y tomando un pa
pel de la mesa (donde había unos
pliegos cuya cubierta decía "Contes
tación a la Comisión de responsa
bilidades") hizo en él unos números
que pretendían, según él, probar la
posibilidad de tal beneficio.
Por último me repitió que tuviera
C
!nos presente la situación que le
creaba la persecución de que era ob
jeto, de la que es causa principal
el asunto de los tabacos de Africa,
y que tiene que defenderse de todos
modos. Insistió en sus amenazas, Y
dijo que durante toda lo noche po
día llamarle a su hotel, del que no
saldría.
Todavía cuando me despedí insis
tió: "Usted pierde diez anos de ge
rencia, pero tendrá. su recompensa y
podrá contar conmigo para otros ne
gocios". "Si yo tuviera alguna re
compensa—le repliqué—, sería de
mis socios, nunca de usted".
Quiso que tomase el número del
teléfono, y al decirle, dándole las
gracias, que no era necesario, firme
en sus propósitos insistió aún: "Es
pero hasta manana, a las nueve; des
pués de esa hora no podremos ja
más hablar más de este asunto".
L'encárrec del
senyor March
Este documento tiene la firma de
su autor, el senor Bustos. Pero no
acaban aquí los hechos; a los dos
días de esta conversación con el se
nor Bustos—ya será, cuestión de de
cir los nombres—, me visita un ban
quero de Barcelona, persona de to
da mi confianza, don Francisco Gam
bús; me habla de diferentes asun
tos y al final me dice: "Tengo en
cargo del senor March de decir a
usted que unos senores que se pre
sentan al concurso de tabacos de
Ceuta y Melilla le visitaron y le
ofrecieron dinero para que no acu
diese al concurso". Os confieso, se
nores diputados, que me produjo tal
impresión, que tuve una explosión
de indignación, y le expliqué a este
amigo lo que acabo de referir a la
Cámara, y le anadí: "?No compren
de usted que, dada la posición que
March tiene en este asunto, dado
quien es March, no puede haber en
el mundo nadie tan imbécil que sea
capaz de ir a ccmprar a March pa
ra que no acuda al concurso?". Esto
es inverosímil, esto es absurdo.
March, cas extraordinari
Pero no hablemos ya de referen
cias. ?Qué necesidad tenía. este hom
bre de poner a Vinuales,,al Gobier
no y a mí en ridículo preguntándo
nos si queríamos que fnérá al con
curso, y cuando se le dice que no, ir
al concurso? ?Cómo se atrevía des
pués de esto a mandarme recados?
!Ah!, es que March es un caso ra
ro. Perdonen los senores diputados
que les diga. que esto no es para
reir. !Quizá la República un día ten
drá que llorar! March es un caso
extraordinario; March no es enemi
go de la República ni amigo de la
República: March no fué amigo ni
enemigo de la Dictadura; March no
fué antigó ni enemigo de la monar
quía; March no es amigo ni enemi
go de nadie; March es March; March
es un hombre excepcional, y para
juzgar es necesario, senores, que nos
remontemos a ciertos espíritus y a
ciertas personalidades de la Edad
Media; es un alma de la Edad Me
dia, con los medios e instrumentos
goill111111111
modernos; March es uno de aque
llos hombres que hace siglos cruza
ban el Mediterráneo en busca de su
destino, en busca de la realización
de su voluntad y que no tenían en
frente, no consideraban como ene
migo más que al que entorpecía o
trataba de detener el curso de esa
voluntad. March no tiene odios, no
tiene amores; March,siempre va por
su camino, a lograr lo suyo, su po
derío, su voluntad. ?Quiénes eran
los enemigos de March un día? Pues
se llamaban Companía Arrendataria
de Tabacos, Cambó, Bergantín, Bas
tos: eran los representantes del Es
tado en aquel momento, eran los mi
nistros y los organismos públiccs que
impedían o dificultaban cale su vo
luntad pudiera realizarse. Hoy se
llaman Galarza, Prieto, yo; mana
na, cualquiera de vosotros. March
lo que quiere es que ante su volun
tad todo sucumba. March ni nos
quiere ni nos odia; el que quiera
ir contra su voluntad, ese es su ene
migo. Este es el hombre.
Contraban...
Yo el otro día oía hablar en se
sión privada, que más fué pública,
de un delito de contrabando, de que
está prescrito, de que la amnistía lo
ha borrado. !Si no es esto, senores
diputados! Ese es pequeno proble
ma. Todos los que tengáis más de
cuarenta arios recordaréis el espec
táculo de que fueron testigos, no
cientos,. sino millones de espanoles;
el espectáculo que yo he presencia
do como tantos de los que me es
cuchan, sobre todo los que habiten
en las vertientes del Mediterráneo.
?Qué pasaba hace catorce o quin
ce arios? Había, senores diputados,
la ciudad invisible y misteriosa; es
ta ciudad misteriosa e invisible es
taba concretada y definida por va
rios núcleos en pueblos del litoral
desde el Cabo de Creus hasta Gi
braltar; allí existían núcleos de hom
bres que el pueblo llamaba los con
trabandistas; era la gente que de
noche, cuando venían las pequenas
flotas de vapores que se acercaban a
las costas, llevaban los fardos de ta
baco hacia el interior; había estos
grupos de contrabandistas, había es
tos vapores aue se diseminaban y
había en las capitales núcleos de es
cribas, de letrados y de agentes; in
cluso se decía que en las altas es
feras de Madrid había hombres que
patrccinaban todas las actuaciones
de aquella ciudad invisible; y la
gente creía, la gente pensaba que el
alma, el propietario, el hombre, el
todo de aquella ciudad invisible, era
un mallorquín misterioso al que Re
inaban March.
March, enemic
Pero !ah!, esto era una leyenda.
?No lo visteis. senores diputados?
Este hombre vino a. hablar en dos
sesiones secretas; recitó admirable
mente una relación; la última, la del
otro día, senores diputados, era re
lativa al caso concreto que se deba
te; Pero, ?recordáis la primera re
lación del senor March ante la Cá
mara? El era un modesto hijo del
pueblo; él un día comenzó a enri
quecerse comprando y vendiendo te
El ministre d'Obres Publiques, senyor Indalecio Prieto, que pronun
cia també el seu discurs contra March, i mostra al país el "dessous" deis
seus afers. En aquesta mateixa informació reproduan una de les cartee
escrítes per March, denunciada per Prieto.
La frase que reproduim en els titulars de la informació feu dita en
neementat discurs de Priete.
rrenos y fué acrecentando de esta
manera su frotuna; él era un hom
bre honesto que no había cometi
do ningún pecado; tenía unas fábri
cas en 'el Norte de Africa; a aque
llas fábricas acudían a comprar ta
baco todos los soldados del Ejército
invisible aue no tenían nada que ver
con él, y prueba de ello eme en nin
guno de los expedientes de contra
bando aparecía su nombre ni le al
canzaba ninguna responsabilidad.
De suerte, senores diputados, que es
te hombre, /me en la conciencia de
millones de espanoles es el dueno,
el Motor, el gestor y el beneficiario
de esta enorrne empresa de contra
bando, que se ha batido con el Es
tado y con la Tabacalera durante
anos y arios, viene un día ante el
Parlamento de su país, ante los re
presentantes de su país y les dice:
Todo esto que vosotros creéis y sa
béis y decís, es un error, es una fal
sedad, es una leyenda; todo eso no
es verdad. - ?Creéis que al tener el
valor de decir esto realizó sólo un
acto de cinismo o de audacia? No;
es que este hombre es un poseído;
cree que él es dueno de la verdad;
cuando ocurre un hecho de la vida
real que no le conviene, él lo borra
y lo da por no existente; amonto
na papeles, aporta actas notariales y
cambia y disfraza aquel hecho real.
Tots, amb més o menys me
Iangia, ens resignem a la idea
que la nostra época oscilla,
trágicament, entre aquests dos
pols feixisme i comunilsme.
Ens hem passat deu anys te
ment que el perill gros i greu
era Rússia i el seu exemple ;
ara comencem a témer que és
Italia o Alemanya. I ara i
abans, hem convingut que la
navegació entre aquests dos
esculls, que fet i fet és el que
pretén fer la democrácia, re
sulta dificilíssima. La por que
inspira l'un llanca els vaixells
contra l'altre.
Peró no solament han
abundat les opinions que han
vist en la Falc i el .NIartell la
fi de la civilització i les que
han jutjat, per contra, que era
el signe d'una redempció més
efectiva, més práctica, que la
de la Creu, sino que en els ren
gles moderas hi ha hagut una
certa indiscreció a equiparar
les dues solucions extremes i a
suposar que Feixisme i Bolxe
visme no eren sinó dos aspectes
d'una mateixa malaltia.
? No seria útil que provéssirm,
en t'orina planera i entenedora,
un análisi de les anaiogies i
diferéncies d'aquestes dues
ooncepz,-ions que es diputen
el mórt ?
Som-hi. Que hi ha semblan
ces efectives entre el régim rus
i el régim italiá, és innegable.
tots dos paisos, per exemple,
i sense la pretensió de drecar
un inventani minuciós, no exis
teix llibertat de cap mena : ni
d'opinió, ni de Premsa, ni
d'ensenyament. En tots dos
Estats, una minoria audac sot
mesa cegament a la inspiració
d'un cap, usufructua tots els
poders. Els pionners russos
equivalen, en certa manera,
als balilles italians. I, filant
més prim, no seria pas impos
sible de prolongar el parallel
més enllá i de sostenir que la
Rússia de Stalin, com la Italia
ele Mussolini, poua les seves
formes millors en un sentit na
cional...
Per!I enfora deis limits que
'me's O nieurs barroerament
Analogies diferéncies
Y este pcseído es un hombre formi
dable; este poseído es el primer pro
pietario territorial de Espana; este
hombre tiene un Banco; este hom
bre tiene, como decía el senor Prie
to, subarrendado el monopolio de ta
bacos en la zona espanola de Afri,
ca; este hombre tiene una porción
de cosas que no dispondría de tiem
po suficiente en estos instantes para
enumerarlas. ?Creéis que el senor
March tiene con el Estado solamen
te este asunto? Yo os anuncio que,
próximamente, tendréis que tratar de
otros asuntos relacionados con el se
nor March, y habrá de tratarlos este
Gobierno o el Gobierno que sea, es
tas Cortes o las Cortes aue sean. El
caso March es muy serio, tan serio,
que debo deciros. senores diputados
—y perdóneme el senor Gil Robles
que me haya alejado tanto del pun
to de vista principal—, que la Repú
bica deberá afrontar/9 resueltamen
te y resolverlo, no' Para' dameter una
injusticia, sino para considerarlo
muy serie y 'muy atentamente.
o o la Repúblical...
El Sr. March en este nue'se régimen
está en la misma situación que en
los tiempos de la monarquía, y o la
República le somete o él. somete a
la, República.
Febdsme 1 comunisme 11~1111•1¦
tracen les línies apuntades, és
perillós, per no dir temerari, de
cercar semblances entre el ré
gim soviétic i el régim feixis
ta.. Els que dia darrera dia pre
tenen conv.éncer el públic que
es tracta de dos fenbrnens
idéntics, a gratcient o per ig
noráncia, cometen un frau.
El feixisme es bellicista, és
a dir, no creu en la pau, ni hi
aspira. Mussolini ho ha dit di
verses vegades i en diversos
tons. Tampoc no creu ni poc
ni molt en els organismes in
ternacionals. Ehl ha dit : "Una
doctrina basada en el postulat
de la pau no és més conforme
al feixisrne que — adhuc si són
acceptades per la part d'utili
tat restringida que poden tenir
en circumstáncies determina
des — totes les construccions
internacionals que —la história
ho demostra — són endutes pel
vent, quan el sentiment, l'ideal
o l'interés susciten la tempesta
al cor dels pobles".
El bolxevisme, almenys com
a doctrina i fins ara com a
práctica, és pacifista. Aspira a
una unió universal de repúbli
ques socialistes.
Una altra diferencia.• El fei
xisme deYfica l'Estat ; no el
considera com un majá, sinó
per CARLES SOLDEVEA
.00111 un fi. "El feixisme reafir
ma l'Estat com la veritable
realitat de l'individu". Per
contra, el bolxevisme, conside
ra l'Estat com un mer instru
ment — instrument poderós i
manejat amb energia, aixó
sí — de la conversió deis ho
mes al comunisme, de tal ma
nera que un cop organitzada
la societat sense classes, des
apareixera. Diu Lenin : "El
Ara es el montea
d'obtenir una cambra
d'alta qualitat al preu
d'un aparen corrent.
Si vol aconseguir foto
grafies espléndides, níti
des i detalladísimes, ad
quireixi la incomparable
Standard Agfa, que es
ven avui a la tercera
part del seu valor. Cambra
Standard Agfa 6x9, per o
bobines o filmpacks: Ilumi
nositat 6,3, Ptes. 95,—; Ilu
minositat 4,5, Ptes. 115,—
CADA CAMBRA PORTA El SEU CO•
RRESPONENT CERTIFICAT D'ASSAIG
Carntres
calital al13ra",
deis aparolisP".
co•rents
nostre objectiu final és la su
pressió de l'Estat, és a dir, de
tota violéncia organitzada i
sistemática". Reconegueu que,
en aquest punt, el xoc de les
doctrines que estic comparant
no pot ésser Inés violent.
Seguim. Una altra diferen
cia. El mr:ionalisme feixista
implica l'anorreament deis al
tres esperits 1 cliferéncies na
cionals que han quedat enclo
ses dins les fronteres italianes
—italianes o alemanyes—. No
teu la conducta seguida per
Mussolini al ,Ti on una po
blació étnicament i lingüística
ment alemanya es troba sot
mesa a un assimilisme rudís
sim. En canvi, la doctrina i la
práctica soviética és toa altra
en aquesta.matéria Dins la vas
ta Unió de Repúbliques Socia
listes, els pobles no russos Són
traetats amb mirament. No sois
els és consentit, Sitió fomentat
llur Ilenguatge. Toles les
cacions básiques de la U. R.
S. S. són publicades en prop
de cent llengues.
-Rússia treballa per ,
• bolició
de les classes socials, considera
la propietat privada com una
institució nociva i el guany com
un robatori. El feixisme nn par
ticipa de cap d'aquests princi
pis.
En general, el fexisme es
basa en un ,--ssimisme fona
mental respecte la natura hu
mana. El Duce, després d'assa
borir algunes pagines del Prín
cipe, de Maquiavel, diu : "L'in
dividu tendeix a no pagar els
impostos, o desobeir les lleis i
a no fer la guerra». La seva
construcció política — Je en el
fons és una construcció policía
ca — tendeix a contrarestar
aquestes inclinacions tanmateix
efectives, sense tocar gaire l'edi
fici social. En canvi, la doctri
na bolxevista té fe en la natural
humana i creu que només cal
collocar-la en un pla de verita
ble igualtat perqué el seu egoís
me desaparegui tot donant lloc
a un esperit de cooperació i de
justicia.
Aquí teniu un fioret de dife
rencies que obliguen a prendre
amb precaució aquesta afirma
ció que hom llanca sovint :
"Feixisme i Bolxevisme, dos
aspectes d'un mateix fenomen,
dictadures que parlen un Ilen
guatge diferent, peró que en el
fons fan la mateixa feina..."
No. Aixó, no. Les analogies,
que no nego, són impotents en
cara per a devorar les diferén
cies. Un hom pot, després
de reconéixer aquestes dis
semblances, seguir maleint les
dues formules, si és així
que la consciéncia Ii acon
sella de fer-ho. El que no pot
fer és passar l'esponja sobre
una colla de fets i de principis
que donen a cada un deis dos
fenómens un accent particula
ríssim i, el que és més, una di
rectiva ben separada i inconfu
sible.
ATENUÓ 1
REVENEDORS/1
GAINIGUES
cotxes i camions
ATS
Varietat de tipus, po
téncies i marques
Lots a preus insaspitats
Rornagosa i
Carrer Valimcia, 295
~
4 setembre de 1933
Per tal de recollir una impressió
viva de l'organització de les Co
lónies Escolars que sosté el nostre
Ajuntament, ens ha semblat
prescindible necessitat traslladar
nos al Palau de Belles Arts, on
funcionen les oficines, posant-nos
en contacte directe amb el perso
nal que es troba al servei de la
dita institució durant els dies
d'arribada i sortida de les coló
lijes.
Bon Déu, quina febre! Tot just
doblem la cantonada del Saló de
Fermín Galán, ens sorpren una
gentada que sembla una mani
festació de dones, vailets, obrers
i velles, moltes dones velles, tots
amb indumentáries humlls, for
mant grups des de la barana dels
jardins del Palau iins al portal,
pujant a cada moment els graons
i tornant a baixar quan els con
serges i urbans els aconsellen
d'esperar amb paciencia a la part
de Lora.
Eren els familiars deis infants
que sortien aquell matí a estiue
jar a diversos indrets de Catalu
nya. Ja els havien acomiadat vint
vegades, pero volien veure'ls pas
sar en fila acompanyats pels mes
tres, dirigint-se a l'estació; volien
la rambla
Reportatge d'actualitat
Bis illfants que n a les ..olonils "scolars
els van fer deixar a l'arribada,
per tal d'obligar-los a presentar
se a la inspecció i prendre les da
des de l'efecte que hagi produit en
cadascú l'estada al camp o a la
platja, cosa que seria impossible
realitzar immediatament de l'ar
ribada, per la-natural impaciencia
amb que són esnerats. Veuríeu
nens i nenes que entren acompa
nyats generalment, portant a la
má la citació per a ésser recone
guts pels doctors i rebre amb l'e
quip que li dóna l'Ajuntament,
consistent en dues bates, tres pa
rells d'espardenyes i un barret,
organitzadora de colónies o un
quarter general trasbalsat per
una ordre de mobilització?
* * *
Surt cap a Ripoll una expedí
ció de 30 aprenentes, alumnes de
les escoles municipals nocturnes,
amb vestits blaus 1 barrets de
palma, i en la seva cada somrient
de fadrines es reflectia la pueril
alegria deis infanta.
Ara arriba la colonia de Villa
Joana. La formen 100 petites amb
els seus vestidets clars i nets. Vé
nen totes brunes i xamoses 1 són
• Infants de les eolonies, al hose
ajuntar-se a la fila caminant al
pas d'ells en processó, fent-los mil
recomanacions 1 omplint-los de
petons.
Aprofitem el moment per en
trar a l'edifici, on pensavem tro
bar una oficina que ens informes;
peró la nostra sorpresa Lou gran
en veure que dintre hi havia en
cara més animació, amb tant mo
viment i tanta criclória, que no
més era possible entendre's per
gestos. A DOC a DOC ens anem fent
a l'avalot produit per l'anar i venir
de metges, de mestres, d'empleats,
gairebé tots senyoretes, i per cert
molt boniques, de públic que pre
gunta tres 1 quatre vegades el
mateix, 1, especialment, d'infants.
Ací i allá veurleu grups d'in
fants que han tornat fa dos dies
i vénen a recollir la motxilla que
l'ordre del dia de sortida indi
cant-hi el lloc on han estat desti
nats. Veuríeu sortir els metges
del seu despatx, lluint les bates
blanques i cridant els nens que es
peren inspecció; senyoretes que
menen els petits al departament
que els correspon; guardies ur
peren inspecció, senyoretes que
bans corrent d'un costat a l'altre
amb manats de sobres per a re
partir; ordenances que no abas
ten a informar el públic. I de tant
en tant, una colonia que acaba
d'arribar: "Nois, deixeu aquí les
motxilles". "Aquestes nenes que
han arribat, passeu-les al jardí,
que prendran un refresc". "Nens,
per aquí". "Nenes, per allá".
"Aquests nois que surten, poseu
los el barret".
Pero que és aixó? Una oficina
lliurades d'una auna ala pares res
pectius. Tres o quatre no són es
perades i es miren una mica tris
toies. A casa seva no s'han as
sabentat del seu retorno no han
llegit l'anunci a la Premsa i cal
drá que la guardia urbana s'en
carregui d'acompanyar-les...
Atenció! Es anunciada la sor
tida de la colonia de Can Puig;
són 160 nois que es daleixen per
la nostra muntanya venia. Hom
dona avis als pares que són al
saló perque surtin al carrer si vo
len acompanyar-los fins al tram
via que ha de traslladar-los. I
veieu que tot,s surten a corre-cui
ta, i altra vegada el Saló de Fer
mí Galan s'omple de gent, d'a
quella gent que priva el pas quan
várem arribar nosaltres. Van els
colons de tres en tres, donant-se
la ma, guiats per una parella de
la guardia urbana; de tant en
tant, un mestre, un empleat de
Cultura, voltats deis pares de les
criatures. Sempre el mateix es
pectable; dones pobrament vesti
des amb un marrec als bragos,
obrers potser parats, quitxalla
amb espardenyes foradades; ye
nes amb davantals i mocadors ne
gres al cap, gent pobra i bona
gent, de districtes obrers, gent
que potser coneguin la miseria,
peró que en aquell moment está
contenta perque s'ha tret una bo
ca de taula, tal vegada la preocu
pació durant un mes d'uns ba
dalls que trenquen el cor de la
mare.
Els acompanyem. Arribem al
tramvia reservat. Passa la fila de
nens. Es detura el transa. Són
els Mis de la ciutat que passen.
S'omple el tramvia de gom a gom.
Les famílies des de la vorera fan
crits advertint als nois de casa
mantes coses que no tenen sen
tit sinó en aquell moment de co
miat; els nens criden també i
riuen contents i excitats. Un d'ells
vol besar el seu germanet 1 el
pare aixeca el menut al nivell de
la finestra. Tots els expediciona
ris que tenen germanets eta de
manen a crits, imitant l'exemple,
quan arrenca el tramvia els
nois produeixen una formidable
cridória tot fent voleiar els mo
cadors i els barrets, deixant en el
comiat una exaltada emoció de
la qual participen els que es que
den.
* * *
De retorn a les oficines, notem
una certa pau en les dependen
cies; hi ha un moment de calma
en l'anar i venir del públic. Ens
crida l'atenció un grup de tren
«El Govern de la Genera
litat recolzará totes les ini
ciativesencaminades a acon
seguir aquesta superació de
la nostra vida collectiva de
que us parlaya abans, fins
assolir que Ca'tálunya esde
vingui aquella pátria exem
plar que tots desitgem.»
(Del discurs d'ahir, a Gi
rona, del President de la
Generalitat, en la inaugura
ció del Grup Escolar «Igna
si Iglésies».)
Per RAFAELA FERRO
ta noies que esperen que eta to
qui el torn de la inspecció, més
callades que si assistissin a un
acte religiós. En atansar-nos a
elles per tafanejar, ens miren
amb cara trista i sense cap ex
pressió; tenen l'esguard dur i a
la boca una contracció de dis
gust, i en dirigir-los la paraula es
dibuixa al seu rostre un gest in
terrogant en lloc d'una resposta.
Trenca el silenci una veu des
agradosa com un esgarip, que ens
espanta. Aquelles nenes es donen
cops de colze, mouen les mans en
totes direccions i es toquen les
La colonia que més impressió
ens produeix és la de Berga. Ima
gineu-vos 300 nenes transplanta
des a una de les contrades més
admirables i sanitoses de Cata
lunya, procedents de carrers fos
cos i bruts de les nostres barria
des més pobres, que han crescut
agarberades en pisos mar-wats de
llum i de ventillació. De sobte
s'han trobat en un edifici nou de
trinca, amb tetes les comoditats
higieniques, amb un régim asse
nyat de vida i amb uns camps de
tendra verdor i de vegetació que
de les aules de la colónia estant,
_rar-les a llurs families, després
que s'han descarregat les motxi
lles i s'han empassat un pastís
de crema i un vas d'orxata. Uns
banca separen les nenes del pú
blic, compost de 300 famílies, que
criden, que comenten, que ges
ticulen menjant-se amb els ulls
la nena que han vingut a cercar.
D'una a una, previ reconeixement
per la petita de la seva familia,
a la que assenyala amb el dit,
són deixades en Ilibertat per cau
re ala bragos de la mare, de l'avia,
del germanet, que se l'enduen
contenta i riallers.
En aquesta ocasió, pero, tin
gueren que presenciar un cas in
sola: el de la nena que no va
trobar la seva mare esperant-la,
perqué la mare havia mort i la
seva familia Ii havia aMagat la
dissort fins el dia abans de la tor
nada. Pobra nena! El teu pare,
la teva mare, era tota la ciutat de
Barcelona mentre vas estar a
Berga! Ara que la ciutat et del
xa és quan trobes a mancar la
mare! Per a les nenes com tu,
Barcelona ha establert unes co
lonies permanents. Potser, si hi
anessis, els teus anys d'infantesa
serien menys orfes...
X
•
orelles, els cabells, creuant, do
blant i allargant els dits amb ra
pidesa. Ens assabentem que són
alumnes de les Escoles Munici
pals de Sords-muts, per a les quals
també hi ha estiueig. Els arriba
el torn i entren a la inspecció.
Un altre cop ens atrau l'enre
nou que ve de Tora. Es l'arribada
deis nens que vénen de Santa Fe
del Montseny, portant a la má
manats d'herbes oloroses i a la
boca paraules evocadores de les
delícies que han gaudit durant
trenta dies de vida muntanyen
ca. Tots diuen que voldrien tor
nar a aquell indret de fresca 1
de bellesa i que voldrien endur
se'n llurs pares perque ho veiesin.
Un nen ens mostra un bonic ram
de fiors boscanes tot declarant
que les ha collides per tal d'obse
quiar el seu mestre.
Infants a mar
es veuen a través de les finestres
com altres tanta paisatges d'una
exposició de pintures, i tot vol
tat de muntanyes pintoresques,
per on han anat d'excursió tots
els dies. Aquestes criatures arri
ben a Barcelona amb el cor exal
tat, després d'haver passat per la
conca del Llobregat, on han vist
tantos colánies que semblen arra
pades a la ribera, com si tingues
sin set d'aigua del riu, perque del
riu viuen. Han sentit a dir 1 han
apres, tot passant, que alló eren
colónies, peró molt diferents de
la d'elles, colónies de treballadors
i no de descans; colónies, pero,
amb un fi comú; la vida orga
nitzada.
Al jardí del darrera del Palau
hi han unes taules amb refres
cos i pastels per a les petites que
arriben. Es el moment de 111u
Ja no hi ha infants a les °fiel
nes de Colónies, peró els depen
dents continuen la tasca com
plicada d'una organització on
tot ha d'anar a l'hora i cal do
nar compte de tantes criatures.
La senyoreta Flora González ens
parla de la feina de les oficines
que estan al seu carrec Es una
noia bruna, dolga i senzilla, d'una
gran serenitat, que revela tot un
temperament en la seva comesa,
de mobilitZar una gran part de
la població escolar de Barcelona,
ajudada per un personal apte 1
intelligent. La senyoreta Flora té
pels nens un veritable amor ma
ternal, i només en mans d'una
dona sensible i cordial com aques
ta pot sostenir-se i perfeccionar
se cada any una organització de
tant profit per ala fillets de fa
mílies humils de Barcelona.
Els representants de Catalunya al Tribunal de Garanties...
Súll els sellors SI]erl 1 hiero
Designació de candidats
Ahir celebra reunió el Parlament
de Catalunya
L'ordre del dia era la designació
del vocal titular i vocal suplent en
el Tribunal de Garanties Constitu
cionals en representació de Catalu
nya.
Abans de celebrar-se la sessió, la
majoria parlamentaria del Partit
d'Esquerra Republicana celebra una
reunió per a la designació deis seus
candidats.
La reunió, que comença a les qua
tre de la tarda, i a la cual assis
tiren gairebé tots els diputats de
l'Esquerra Republicana, durá uns
tres quarts d'hora.
A un quart de cinc sonaven els
timbres anunciant que la reunió ana
va a començar.
Per a la seva celebració s'habili
tá provisionalment la sala dita "de
les Columnes", car a la sala d'actes
continuen les obres de reforma que
s'emprengueren en comenear les va
canees.
A les quatre i 'vint minuts, sota la
presidencia del President senyor Ca
sanoves s'obria la sessió.
Al lloc destinat al Govern de la
Generalitat hi havia els consellers
senyors Pi i Sunyer, Gassol, Mies,
Dencas i Casals.
El secretan senyor Rouret, llegí
l'acta de la sessió anterior, la qual
fou aprovada.
La Lliga...
Seguidament el President dona
compte de l'ordre del dia, i el senyor
Lluís Duran i Ventosa, de la mino
ria de la Lliga Catalana, demana la
paraula.
El diputat regionalista comença
lamentant-se que el Parlament no
es reunís en virtut d'una convoca
tória del President de la Generali
A A
Un Maria diferent
Paquet
200grs.,
UNA
PESSETA
•
Alkiment
poderós,
torrat
perfecte
ONA. GALET*
tat o per un acord del propi Parla
ment, sinó seguint el dictat d'un De
cret del Govern de Madrid que li
manava reunir-se precisament ahir,
com ho manava als Ajuntaments de
totes les regions no autónomes.
L'orador seguí queixant-se que la
majoria hagués designat com a can
didats per a ocupar els carrecs de
vocals titulars i suplents al Tribu
nal de Garanties Constitucionals dos
homes els merits dels quals no volia
discutir, peró que no formaven part
del Parlament catalá. Quan tanta
elements valuosíssims—afegi—tenim
ací, ádhuc entre els diputats de la
majoria per ocupar aquells cárrecs.
El senyor Romeva
A continuado féu ús de la parau
la el senyor Pau Romeva, de la Unió
Democrática de Catalunya, el qual
esgrimí com a principal argument
del seu discurs, que el Tribunal de
Garanties Constitucionals era una
arma del Govern de Madrid contra
l'autonomia de Catalunya.
Convençut que els catalans que
aspiren a un Govern propi han de
negar llur collaboració a aquesta ins
titució, segons l'orador, eminentment
centralista, anuncia que eh s'abstin
dria de votar.
Parla Pi i Sunyer
A ambdós oradors els contesta el
conseller primer, senyor Caries Pi i
Sunyer. Aquest inicia el seu parla
ment fent constar que Ii dolía no
trobar la coincidencia que confiava
que es produiria entre totes les re
presentacions parlamentáries en la
forma que volia designar el vocal re
presentant de Catalunya en el Tri
bunal de Garanties.
Referint-se a les paraules del re
presentant de la Lliga Catalana, el
senyor Pi 1 Sunyer digué que el Par
lament Catalá es reunia en ús i sen
se cap minva de la seva sobirania.
Es reuneix avui—digué--com es
pot reunir qualsevol altre dia. Hi
havia, per?), la qüestió d'elegir aquest
vocal, i hem cregut que era millor
fer-ho avui per tal de no destorbar
les tasques Que es porten a cap amb
gran intensitat aquests dies en el
traspás de serveis.
Tot 1 reconeixent com el senyor
Duran—seguí el conseller primer —
que comptem ací al Parlament amb
elements prou capacitats i sufi
cientment preparats per a ocupar
aquests canees, hein cregut més con
venient designar uns altres per tal,
en primer terme, de no restar cap
força ni eficacia en les tasques que
acf hem de nortar a terme.
Sobre el que afirma el representant
d'Unió Democrática, el senyor Pi i
Sunyer digué que igual azma contra
Catalunya podia ésser el Parlament
com el Tribunal de Garanties, sobre
tot si el postre país defugia de por
tar-hi la seva representació.
Quan un poble—afegí—ha d'anar
forjant la seva autonomia, la Larga
més efectiva que pot aconseguir és
utilitzar tots els instrumenta que se
ofereixen i que justament han es
tat creats per la constitució política
d'aquell i els altres pobles amb els
quals está, lligat. Utilitzar aquests
instruments és aquesta intervenció
directa que en la República preco
nitzem els homes de l'Esquerra Re
publicana, en tots els órgans i ins
truments de Govern.
Nosaltres, que votárem la Consti
tució, no podem desertar a l'hora
que es tracta de desenvolupar el seu
contingut, i molt menys podem
desertar d'aquells llocs des don el
contingut autonomista de la Cons
titució ha d'ésser defensat.
Per tetes aquestes raons, acaba
dient el senyor Pi i Sunyer, per tal
de defensar i solidificar l'autonomia
del nostre poble. designem als re
presentants de Catalunya al Tribu
nal de Garanties Constitucionals.
(Murmuris d'aprovació entre els
diputats de la majoria.)
La votació
El President anuncia que s'anava
a procedir a la votació
Aquesta, que fou secreta, doná el
següent resultat:
Per al cauce de vocal titular, el
senyor Antoni Maria Sbert, amb 43
vots i 3 en blanc.
Per al cárrec de vocal suplent, el
senyor Josep Quero Morales amb 43
vtos i 3 en blanc.
Tant el senyor Sbert com el se
nyor Quero foren els proposats per
la majoria d'Esquerra Republicana.
El primer és el diputat a Corts de
la República, prou conegut per la se
va actuació com a secretan i de la
minoria catalana.
El senyor Quero, secretani de rA
cadémia de Jurisprudencia d'aques
ta ciutat, és r4-scnya1at com un deis
més ben preparats elements del nos
tre país, especialistes de les mate
ríes que seran incumbencia del Tri
bunal de Garanties Constitucionals.
Un cop s'hagué donat compte- del
resultat de la votació, el President
almea la sessió.
L' ESTATUT DE CATALUNYA
fou aprovat el dia 9 de seternbre
de l'any pass&
per les Constifuents de la República
„
•
W
foto fou presa en el moment de l'arribada deis Parlamentaris catalans a Barcelo
a, el dia 10, a l'endemá d'haver estat aprovada la Llei d'Autonomía. El poble cata
els tributa un homenatge esplendorós, en acudir en massa al Baixador del Passeig
de Gracia per tal de pebre i saludar els seus diputats.
Ha passat un any d'aquella data.
Avui, el Govern de la Generalitat es disposa a la feina d'alta responsabilitat de
portar a la realitat els preceptes d'aquella Llei aprovada fa un any.
Sobre el tema de conjunt «Un any després...», LA RAMBLA dedicará una gran
part de la seva próxima edició a l'enquesta i al comentani deis polítics i escriptors més
significats de Catalunya. Será, aquest, un número del máxim interés per a la demo
cracia catalana.