Rambla, La (1931-1935). Núm. 191 (4 set. 1933)

              6 la rambla
4 setenabre 'de 1933
El campionat • ciclista d'Espanya
Maná. Canyardo guanyá, estu
pendament el campionat d'Es
panya de la ruta
Deficiéncies
de la llum del dia
En primer lloc. és ridicul amena
car els corredors que a les 545 no fos
sin al lloc de sortida per a efec
tuar el sorteig. i després, en arribar
l'hora esmentada. el Jurat faci tard
d'uns quanta minuta. Aixi es com
pran que no pogués esser sever amb
aquell o aquella corredora que arri
baren retardats.
També és de plányer que hom di
gui que en els cotxes seguidors de
cada corredor participant només hi
pod•an anar tres individus: el xo
fer, el comissari 1 un mecanic, i des
prés a l'hora de la sortida hom pu
gui comprovar conxes amb quatre
ocupants. ?Qui devia ésser aquest
quart -en discórdia"?
• • *
Mes de doldre encara és que tot
un senyor comissari, ignorant sens
dubte els deures de la seva mis.sió,
Que es lper si no ho sabia). no aban
donar en cap moment (llevat da
aria en el cotice seguidor) el corre
dor que controla, es detura a La Gar
riga per fer preparar el consegüent
1 ja tradicional esmorzar. Mentres
tant, el corredor marxava sol: és a
dir. sol, no; darrera hi anava un
side-car (sense que cap deis dos ocu
pants portes bralal de cap mena)
d'uns espontanis 1 el nostre cotxe.
Com que alga que ens te mentes
padria pensar o dir, malévolament.
etc.. etc.. sobre el cas, no tenim cap
inconvenient a manifestar que el
cotxe esmentat era el que pertocava
al corredor Bachero. i el lloc, com
ja hem dita a la simpática població
de La Garriga.
• • •
Una cosa que ens va fer molta
gracia fou l'acudit del cerimoniós
vice-president de la U. V. E., el qual
tingué la pensada de detnanar-nos
si voliern substituir el cotice seguidor
de Dermit, el qual cotice es trobava
avariat a la carretera.
Fou tan gran la sorpresa que es
devia reflectir a la nostra cara i a
la deis excellents anuas i companys
en unió dels quals viatjavem, da
vant l'estupidesa de la proposició ra
buda de part del comissart que ens
va sortir un "No!" tan espontani que
l'heme va quedar sense paraula.
Se 11 podia recordar alió de l'a
dagi castellá: -Nombrar la soga en
casa del ahorcado'', i que consona
ala qui per seguir la cursa s'havien
de "rascar" la butxaca.
Quina 'planxa"!
• • •
Es veu que els senyors de la U.V.E..
tan aficionats a aquell ranci article
que diu "Corredores". l'interpreten i
l'executen camba a discrecia, o be
es que ignoren lesperit essencial dels
reglamenta que actualrnent regei
xen.
..En aquest.s Reglaments es diu que
taáp corredor amb llicancia no po
a seguir cap mena de cursa, en
allsevol classe de vehicle, etc., etc.
?Ens volen dir aquests lnamobi
bles senyors dirigents de la U.V.E.
qua hi feien tan cómodament asse
guts en els cotxes oficials, tota aque
lla colla de simpatías corredors, bons
ardas nostres? Ens diran que eren
els mecánica i nosaltres i els altres
ens posarem a riure, davant la for
ea irrebatible de l'excusa.
De la cursa
A l'hora que hom suposava que
els tgeballs d'organització esearien
llestos, i que només mancaría anar
esperant els corredors, trobarem el
Passeig 'de Torres i Bages absoluta
ment desert. Alguns minuts més
tard, uns individus penjaren la pan
carta i al cap de poc comparebcien
una sarie de cotxas que concluían la
plana major de la U. V. E. allevat
del seu aresident, que no veikern
per enlloc).
Per tal de donar la sortida a "no
ra fixada, i ajudats per la simpli
ficada de l'organització, hom s'a
pressa a fer el sorteig, el qual va
donar el segnent ordre de sortida:
1, Monreal, sortit a les 6.
2, Bastida, sortit a les 605.
3, Carretero, sortit a les 610.
4, Escuriet, sort1t a les 615.
5. Dermit, sortit a les 620.
6, Canardo. sortit a les 625.
7. Hachero, sortit a les 630.
8, Mostajo, sortit a les 635.
9. Ezquerra, sortit a les 640.
10, V. Cebrian, sortit a les 645.
11, L. Montero. sortit a les 650.
12. Aubalat, sortit a les 655.
SI.
El recorreguaa efectuar. fórmula
"contra el rellotge", o sigui sortides
Mdividuals, era el següent:
Barcelona, Montcada, Mollet, La
Garriga, Aiguafreda, Tossa, Moia,
Sant Feliu de Codines, Caldas, Mo
llet, Barcelona.
A mitja cursa calia efectuar l'as
censió al Collsuspina, qué serví per
efectuar les sepáracions entre els cor
redors duna manera més accentua
da.
En els primers quilametres anoten-1
la lluita a fons iniciada per Canar
do, i secundada alhora per- Bache
ro i Montero.
A Aiguafreda Canardo •ja havia
passat Termit; poc mea exilia a
Tona, Escuriet aconseguí Carretero.
Per cert que aquests dos corredors
efectuaren tata la resta de la 'cursa
(una 100 km.) en companyia. Es a
dir. l'un a una banda de carretera
i raltre a l'altra banda. Encara que
sigui reglamentan, no deixa d'ésa&
simptomátic 1 poc adient a la fór
mula el .fet, que dos conectara claa
rant 100 quilómetres vagin junts i
ni l'un ni l'altre no es distabeiin més
erinš de deu metres. Tant é. alai,
que a la meta d'arribada es pculaven
Unicament dos segons l'un de l'al
tre.
Hem trobat un cotxe comissari
(el 7) parat a La Garriga, duna ma
nera que demostra ben clarament
que la qüestió "manduca" predoma
nava en l'anim del la era mas. res
ponsable del control del eprreder
confiat a la saya vigilancia. Aquest
fet, que no beneficiava en res el cor
redor, podía en canv1 perjudicar-lo,
parqué danzas podien hacer denun
ciat suposades irregularitats en la
seva cursa, sense que el cornissari
pogués sortir en la seva defensa.per
qué no era al seu lloc.
• • •
A Molé. (a poc més de mítja cur
sa) prenem el ternps dels corredors,
els quals passen així:
Monreal, a O -minuts.
Bastida, a 2 ni. 39 s.
de Medaiies i Copes
•uva per a concursos d'esporls momm"
Vda. E. Segura.~Claris, 10
Recordara que una vegada es va
censurar fortament que un club
poses la pancarta d'arribada més
Iluny de la meta.
No obstant, ahir l'esmentada pan
carta estava situada a alguns me
tras de la meta d'arribada.
Amb tot, aquesta pancarta no deja
ni si era el lloc d'arribada ni de
sortída, sinó simplement: "Jurado de
la U. V. E."
• • •
No tenim temps material per a
estendre'ns en el nostre comentan;
pera no volara deixar de din que el
recorregut no va estar en algun Doc
ben provelt de controls, com per
exemple, prop de Tona, on hi ha
una desviació fácil d'enganyar els
ccrredors de fora de casa.
Per altra part, el recorregut, si bé
és un circuit excellent per a una
cursa indeterminada, no s'adapta
exactament a la fórmula de cursa
"contra el rellotge".
La magnífica victória de
Canyardo
Hern de felicitar sincerament, i ho
fem amb molt de gust, el nostre
gran corredor Manan Canardo per
l'obtenció del títol de campió. No
solament per la satisfacció que san
'
tím pel fet que el títol es quedi a
Catalunya, sinó per la manera es
pléndida com ha estat obtinguda la
victória. Tota la cursa de Manan
fea plena d'entusiasme i palesant
Una superioritat innegable damunt
la resta de corredors participants, la
qual cosa es vejé rubricada pel gran
avantatge obtingut sobre el seu im
rnediat seguidor i pel notable temps
lnvertit en recorrer els 150 quilóme
tres.
No ens estenen més parqué sobre
rament és coneguda dels nostres afi
Cionats la classe de Factual campió
d'Espanya, títol que li escau com
cap altre corred,or peninsular.
1 Carretero, a 12 m. 39 s.
Escuriet, a 12 m. 40 s.
Canardo, a 15 m. 14 s.
Bachero, a 24 m. 33 s.
Dermit, a 29 m. 16 s.
Mostajo, a 34 m. 2's.
Ezquerra, a 40 m. 3 s.
Montero, a 45 m. 45 s.
Cebrian, a 58 m. 17 s.
Aubalat, a 1 h. 42 s.
Hom pot remarcar ja el conside
rable avantatge de Canardo, i a més
una excellent cursa de Bastida i
Monreal, encara que després penden
terreny, el mateix que Ezquerra.
• • •
La classificació a l'arribada fou:
Manan Canardo, de Barcelona,
amb Orphea, en 4 h .25 m. 38 s.
Liuda Montero. d'Irún, en 4 h.
38 m. 20 s.
Vicaria Bachero, de Barcelona, en
4 h. 39 in. 31 s.
Antoni Escuri-t, de Valéncia, en
4 h. 42 m. 42 s.
Viceng Carretero, de Madrid, en
4 h. 47 ni. 35 s.
Frederic Ezquerra, de Bilbao, en
4 h. 48 m. 40 s.
Sumó 1VIonreal, de Barcelona, en
4 h. 48 m. 56 s.
Eusebi Bastida, de Sant Sebastiá,
en 4 h. 49 m. 55 s.
El vencedor, Canardo, efectuá una
mitjana formidable de més de 33 km.
per hora.
Es retiraren Dermit, Cebrián, Mos
tajo i Aubalat.
La tasca del abres
participants
lauda Montero va len una excel
lent cursa. Demostrá una preparació
adequada a la fórmula de córner de
cara al vent, que li ha valgut callo
can-se en el segon Loe ben mereseu
dament. L'estupenda marxa de Ca
nardo va fer. peró, que la tasca de
Montero no tos brillant com hauria
estat de no haver-hi entre els parti
cipants el primeríssim corredor ca
tala.
De tatas maneres, cal convenir que
les característiques del cirpuit s'a
daptaven millar a les facultats de Ca
nardo que a les de Montero. El ma
lla principal de Montero el trobem
en haver vençut un Bachero que cor
ría per carreteras conegudes, i un
Ezquerra, en plena forma, puta 'que,
com hem dit, el recorregut era- més
adequat ala ruters especialitzats en
la duresa de la muntanya. D'haver
hi hagut mes plans segurament que
Montero no hauria perdut tanta mi
nula respecte a Canardo.
,Bachero va comermar magnifica
ment. Situat, pel sorteig, darrera Ca
nardo, el "punt de mira" era immi
llorable. 1 Elan es llança sempre a
fons, encara que no aconseguí en
cap moment veure ni el més petit
rastre de María. No obstant, aquesta
"persecució" a l'home millar concep
tual ja abans de la cursa, i també de
gut a les mateixes facultats que pos
sacia, feren que Bachero es mostrés
-un dala millors particlpants. .
Ezquerra acturt com sempre en
competicions d'aquesta mena. Está
convençut que no s'adapta a la fór
mula -contra el rellotge", i encara
que cada any prova son, aauesta
diu sempre el =bebe: que Ezquerra,
campió de Biscaia, 1 vencedor de
aantes curses en linia, no dóna el
mateix rencliment. en les curses cara.
:al, vent.
Ea per aixó que no sorprén ningú
la clasSificació d'Éáuerra. La sor
presa, en tot cas, hauria estat el cas
contrari, és a din, que s'hagués alas
sificat en els primers llocs.
El seu company Dermit no tingué
sort en el sorteig, puta que el seu
perseguidor era Canardo, 1 aquest
aviat se l'engolí. atacó 11 féu perdre
moral, i a poc més de mitja cursa
as retira.
Escuriet va fer una cursa equiv‘za
cada, puix que en aconseguir Carre
aero, que marcava davant seta es li
mita a marcar Punta 1 aixó indub
tablement el perjudica. Estem seguís
que haurla pogut fer una millar ac
..tuació.
• Quant a Monreal, Bastida i Carre
tero no mereixen sinó elogis ner l'en
tusiasme i voluntat en qué corregue
ren.
Deis altres participants, Mostajo,
Cebrian 1 Aubalat, res no podern din.
No existiren en el campionat, i passa
da muja cursa, obtaren encartada
ment per retirar-se.
El palmarés del Campionat
d'Espanya
SORTIDA EN LINIA (100 km.)
1908-Gijón. Guanyador, V. Blanco.
1909-Valéncla. Guanyador, Blan
co.
1910.-Barcelona. Guanyador, J.
Magdalena.
1911.-Madrid. Guanyador, J. Du
ran.
1912-Barcelona. Guanyador, J.
Magdalena.
1913-Alava. Guanyador, J. Martí.
1914-Madrid. Guanyador, O. Le
blanc.
1915-Bilbao. Guanyador, S. Fe
brer.
1916-Barcelona. Guanyador, J.
Manchón.
1917-Madrid. Guanyador, L. Villa
da.
1918-Sevilla. Guanyador, S. Fe
brer.
1919-Santander. Guanyador, J.
Gener.
1920-Barcelona. Guanyador, J.
Saura.
1923-Barcelona. Guanyador, J.
Gener.
1924-Bilbao. Guanyador, J. B.
Llorena
1925--Sant Sebastiá. Guanyador,
R. Montero.
1926.-Sevilla. Guanyador, J. Sau
ra.
CONTRA EL RELLOTGE (100 km)
1927.-Barcelona. Guanyador, M.
Mució.
1928-Madrid. Guanyador, T. Gar
cía.
vosi
S
k, UN
Prengui cada dia per a esmorzar o berenar,
un bon tassó de
FARINA LACTEADA NESTLÉ
aliment complet, ric en vitamines i sois mi
nerals, que Ji subministrara abundases for
ces de reserva per a totes les exigéncies
orgóniques del seu estat, contribuint així
des d'ara, al fácil i normal desenvolupament
del fillet que amb tanta illusió espera.
Demoni avui rnateix una
mostra de Forina Lactea
do Nestlé i un exemplor
del folleto "Paro fortale
cer a la Infancia" a: So
ciedad Nestlé, A. E. P. A.
(Secció B 29 ), Via
loietana, 41 - Barcelona.
RINA LACTIO ISTLI
cota purro "tWe
CSI•LACie ISTCID •
ALLI-WLLCOg .1115
••••••
IltAtffltunt gs1"111VIM""írbgtit 114.15
.411.1.1k
A PALAFRUGELLL
El Palafrugell bafut pel
per 3
Es tan usat el tópic que quan l'e
quip local perd el partit ha estat do
lent, que gairebé no ens atrevim a
repetir-lo.
No obstant, en ponor a la vera
tat, cal que ho ter'!" tina vegada més.
Mal partit el que han jugat aquests
dos equipa, que taqkt de joc produla
ren el passat campaanat Mal parlit,
amb Lates les caractérístiques del pri
mer que es juga cada temporada:
desentrenament, control de la pilota
deficient, manca de fons en els juga
dora... els una més que els altres, na
turalment, segons les facultats Usa
emes de cadascú. Paró toas plegats
sense encartar a portar una combi
nació regularment lligada, sense
cohesió, sense donar, sinó en raras
ocasions, l'ocasió del conjunt harma
nic 1 efklent.
El partit es decidí pel Sabadell,
com igualment podia decantar-se pels
locals. Una jugada magnifica de
Calvet cinc minuta abans d'acabar,
quan el marcador assenyalava un
just empat, ben acompanyada per la
sort, i lata la moral de l'onza blau
negra s'esfuma. El cercle foraster,
aprofitant la defallenla local, marcá
un altre gol, i el partit perdé ja t,ot
l'interés. Ala darrers moments el Pa
lafrugell, completament desmoralit
zat, estigué per complet a merca del
Sabadell.
Ja hem dit que, com a equips amb
dós equipa no existiren. Individuali
tats destacadas tampoc no n'hi ha
gué garras. Ros, del Palafrugell,
en fou una. La defensa estigué bé
fina ala cinc minuta darrers. Llavors
unes indecisions seves motivaren, o
almenys ajudaren en gran manera
a l'obtenció del gol.
La líala mitjana estigué regular.
Molt voluntariosoa Rosalench i Rei
xach, 1 molt encertats en la destruc
ció de joc, no tant en la construc
ció.
1929--Sant Sebastiá. Guanyador,
L. Montero.
CONTRA EL RELLOTGE (150 km.)
1930-Barcelona. Guanyador, M.
Canardo.
1931-Madrid. Guanyador, M. Ca
nardo.
1932--Sant Sebastiá. Guanyador,
L. Montero.
PERE ABELLA-MASDEU
al
Sabadell
Els davanters, com ja hom es te
mía, foren la línia més fluixa, per llur
ineficacia manifesta. El més accep
tabla, potser Banal.
El tercet defensiu de l'onza del
Vallés estigué senzillament bé. Excelll
Morral. Duran i Gracia, molt supe
riora a Mota en la intermédia. I els
dos lnteriors, Calvet i Barceló, el mi
lloret de l'equip. Gual, apagat de joc,
pena molt oportú davant la porta. Els
extrems, únicament regulara.
Ens falta judicar l'actuació d'Arri
bas. Indubtablement, un dels pitjors
del camp. Tarda en l'assenyalament
de les faltes, i escÉts en la percepció
de quan no convenía xiular-ne algu
na, per perjudicar en lloc d'afavorir
l'equip beneficias d'ella.
Molt de públic sabadellenc, que
contrastava amb l'escassetat de gent
local. Una mica vehement, paró cor
recta.
Els equipa estaven formats així:
Sabadell: Massip, Morral, Giner,
Grácia,, Duran, Mot,a, Sangüesa, Cal
vet, Gual, Barceló 1 Esteva.
Pálafrugell: Ros, Blanch, Calamar,
Rosalench, Castelló, Reixach, Gtego
ri, Banal, Carbó, Espada 1 Avellí.
Tots els gols es marcaren al se
gon temps.
El primer fou degut a Barceló, des
viant molt bé una pilota que Blanch
intentava aclarir. Anaven escama
ment quinze minuts de joc.
El segon vingué al cap de tren
-. ta minuta a tau l'empat. L'obtingué
Espada amb un xut molt collocat.
El joc transcorregué altern, arnb
lleugera pressló local, fina que, man
cant cinc minuta per acabar el par
tit, es produí la jugada que decidí
el resultat. Calvet es féu amb la ba
la, avançá, mentre els defenses ana
ven reculant, sense decidir-se a en
trar-lo, 1, inesp'eradament, Ilança, un
tret fort i collocadíssim a l'angla,
que entra sense remissió.
Francament desmoralitzat el Pala
frugell amb aquest gol, li fou fácil
a Gual treure una pilota deis peus
de Colomer 1 enviar-la des de prop
a la xarxa de Ros, indefens.
Sortosament, acaba moments des
prés el partit, parqué al paz que ana
va...
Corresponsal
9091E uoJeRL - L6 1 S6 'amurra,
SILY,L01.1 NVOf :tarucassaatra0
SHOLOW 'TVII3NSO saianpold
SNOIWV3
A CAN RABIA
Una difícil victóría
Espanyol, 2
L'expectació que hi havia per veu
re jugar aquests dos equipa era re
marcable, ja que ambdós equipa pre
sentaren els nous elements adquirits
darrerament.
El resultat final no fou el que es
mereixia el Badalona, que forní una
lluita que, amb un xic més de sort,
s'emportava la victória per dos o tres
gola d'avantatge. Principalment al
primer t,emps, en qué quasi es pot
din que al camp de joc solament ve
iérem jugar el Badalona, 1 que, per
manca de serenitat i precisió en el
remat, no obtingueren més gola. En
MATERIALS DE CIMENT I AMIANT
PR A LA CONSTRUCCIO
TEL: 16556
deis actuals campíons
- Badalona, 1
canal, al segon temps, l'Espanyol,
durant trenta-cinc minuts, va créi
xer de tal manera, que arriba a pas
sar de dominat a dominador, i sabé
aprofitar tobas les ocasions per xutar
a gol, i en una d'aquestes obtingue
ren el gol de la victória. El Badalona
torna a reanimar-se quan mancaven
deu minuta per acabar, i arriba, mol
tes vegades fina a la portería de rEs
panyol, paró a la davantera u manca,
collocació en el remat, i no pagué
marcar en eta moments que sembla
va segur que obtindria rempat.
El primer equip a trepitjar el ter
reny és el Badalona, i és ovacionat.
Al cap de pocs moments surt l'equip
de l'Espanyol, que també és ovacio
nat. Eta capitants deis equipa, Borras
l1uStaocleior,nsc,anjvuinetnamleesnctorraemspbonle'anrtbsistrae
senyor Esteve.
Són dos quarts de cinc quan comen ça el partit.
Heus ací l'alineació deis onzas: Espanyol, Florença, Rentar, Pé
rmezir,o,MIarritoí,ndSoo,lerM, áCrqriusetiza,i PBraots,chE.clel
nieBl,adCaalmonaach: o,FFlorreeixneçsa,, JoBsosrar,asB,atDana
cour, Forgues, Escala, Garriga i Tor
res.
IMPRESSIO DEL PRIMER TEMPS
En aquesta primera part, acabada
amb un empat, marcats els gol per
Soler i Garriga, el primer amb mo
tu d'ésser castigat el Badalona amb
Un penalty, 1 el segon en rematar una
pilota passada de Forgues. Hem d'as
senyalar que el gol que obtingué Gar
riga, al nostre entendre, l'esmentat
jugador estava completament en off
sida. Els badalonins, que jugaren una
brillant partida, han posat de relleu
una classe de futbol superior a la
deis seus rivals. Florença - del Ba
dalona -, en aauest primer temps,
a penes ha hagut d'intervenir. A la
línia de mitlos han complert, paró
s'han destacat marcadament Freixes
i Camacho. La davantera, llevat d'Es
cala, que ha estat el més fluix deis
cinc, els ultras quatre s'han mostrat
esplnndids. I la defensa, molt segura
i lenta.
panyol actuaren amb més
v
De
ae iEs
entusiasme en els principis d'aquesta
part, i desnrés en el que restava de
temps, en veure Que llur rapidesa era
tallada amb no gaire dificultats pela
badalonins, decaigueren un bon xic.
Del conjunt els que més ens agrada
ren foren Hereter, Cristia, Márquez
Bosch. Esteva arbitra aquesta pri
mera part amb molt desencert.
En començar el segon temas a
l'equip del Badalona sopera alguna
variació. Forguea ocupa el llar de
Camacho; aquest el de Betancour, i
aquest el de Forgues.
Els primera a llançar-se a l'atac
són els espanyolistes. Un centre de
Bcsch obliga Florença a realitzar una
parada. Ataca el Badalona. Escala
passá a Betancour, i aauest centra
rapa', i Forgues perd una bonica
ocasió per marcar. En una arrencada
de l'Espanyol Camacho perd la pi
lota, i Bosch l'agafa, el qual s'interna
cap a la portarla i xuta. La pilota
rebot al pa], 1 Daniel allunya el pe
rfil per a la seva porteria. Es llueix
Florença - del Badalona - en detu
rar dos xuts seguits de Márquez i
Edelmiro. L'Espanyol comença a do
nar fe de vida. Juga admirablement,
i arriba a imposar-se davant el Ba
dalona, que segurament, degut per
l'estora realitzar al primer termas, co
manga a esgotar-se. Un bonic xut de
Márquez que pasas a ran del pal.
No obstant, abans de finalitzar la
liuita, hem d'assenyalar algunas ju
gadas a canea d'ambdós bandola. Els
dos porters han d'intervenir per atu
rar alguns xuts de perill per a la sa
ya porteria. Principalment es_ lluí
Pies-enea, del Badalona, en dos mo
ments crítica per a la seva porteria,
el aual es velé obligat a llaraar-se als
peus deis jugadora Edelmiro i Iraon
do. En una nava envestida de l'Eapa
nyol Bosch avanga per la línia d'aut,
1 centra sobre gol Edelmiro entra al
remat, i, d'un cap de cap, obté el gol.
de la victória, al cap de setas mi
nuta de joc. Daniel adaraja una ju
gada, quan Florença ja estava batut
d'un xut de Iraondo.
En un atac del Badalona Batan
cour xuta fortíssim, i a Florença se
li escapa la pilota; paró la providén
cia vetlla per l'Espanyol, i la pilota
va a kick. I amb un gol més a la
segona part es fineix el parda
Molt interés tingué l'encontre, de
gut a l'entusiasme que empraren els
dos bandols. L'Espanyol sortí al camp
cenvençut, potser, de guanyar, i en
aquesta creença van atemperar res
t'ora. Els badalonins, potser també
es van fer la mateixa illusió; paró
fins al segon temps no s'adonaren
que llur classe inferior a la deis seus
rivals. Márquez i Bosch van propor
cionar als expectadors alguna mo
ments molt agradables.
En conjunt l'Espanyol supera, al
segon temps, el Badalona.
Florença sortí del compromís. El
gol que li marcaren era imparable,
degut a l'afusellament en qué fou fea
La defensa: Huatar ens va agra
dar. Estigué bé. Cobrí el seu lloc per
fectament. Muda, Pérez quan aquest
flaquejava. En conjunt formaren pos
teriorment una panela] estupenda.
Línift de mitjos: La formaren tres
valors deis quals es destaca, sobrara
ment Cristiá. Soler en sortí, í Martí,
a la primera part, insegur, i a la se
gana, encertat. Van saber formar una
seriosa barrera que detura rempenta
de les linies enemigues, i van saber
servir llur davantera.
La davantera: El més desencertat
bou Iriondo, que passa desapercebut.
Els altres compliren i cobriren llur
comesa a la perfecció. Rápida i se
gura van estar Bosch i Prats. Toas
dos demostraran la seva gran classe
de jugadors. Principalment Bosch, que a la seva ciéncia cal atribuir el
darrer gol, assolit per rE,spanyol, per
mitja d'Edelmiro.
En resum, a l'onza de l'Espanyol
només li manca, per ara, un xic de
serenitat.
El Badalona, en la seva actuació
d'ahir davant l'Espanyol, es ratifica
com un gran eauip, que donará feina
i disgustos al seu camp. Tingué un gran detecte: no sabé conservar l'en
tteumsipass.meAbqaunes dde'amcoasbtarra elalparptriitmer va fer un estora, pera ja era tard. El
seu porten, Florença, forní una actua
cciióonss,upiersbaal.vaTeinl gsueéu beoqnueisp idn'tuenrverne sultat pitjor. La defensa, seguríssima i valenta.
Deis mitjos sobresortí Freixes, que etesrsc,anisaajuddeapraslsaadrepfielnoate. sCaalamdacahvoan
davantetarmtboést essobdreesstoarctairreenn,. Pmeernylas
Escala, que demostra estar un xic
L'ARBITRATGE
Ana a carea del senyor Esteva,
fou bastant deficient.
EL PUBLIC
El que acudí a Can Rabia es mos
trá molt cridaner, i una part, no gai
re oportú, puix que arriba un mo
ment que duna pata del públic par
tiren unes pedretes dirigides a Flo
renca, del Badalona, amb motiu que
aquest arribava a les mans amb al
gun davanter de l'Espanyol. La sola
preséncia deis guardias d'assalt talla
l'incident.
F. A;
4 setembre de 1933 la rambla
7
Catalunya triomfa en els campionats de natació
Natació
Bis d'idpanya a Madrid
Com s'esperava, Catalunya ha vençut
Carme Soriano, Angel Sabata, Ricard Brull, Ramón Sapés, Jordi
Carulla, Josep Pitarch i els dos equips del Barcelona, campíons
Gómez Acebo aconseguí rúnic títol per a Castella
Primer campionat d'F_spanya a Ma
drid. La utopia d'un ahir llunya
s'ha transformat en la celebració de
la prova máxima de la notad& Ma
drid, enclaarat al bell mig de la
Península, ha celebra t la seva fasta
major en aquestes competicions
aquatiques, talment com si fos una
atracció. Per a en, naturalment, ha
estat una novetat ben agradable. Fa
pocs anys dir a un madrileny que
hauria de veure i ádhuc participar
en uns campionats 11 hauria semblat
un sornni, i el seu inguarible escepti
eisme hauria estat palés.
Han fet una bona estirada. Pisci
nes 1 Inés piscinas. Gent catalana han
portat a la Meseta tota l'alegria del
contacte del sol i aigua. Primer Mas
ses, catan, cent per cent, crea el
C. N. Atlétic. Temps a venir és el
nostre Granados eui s'enfila en el
tren per entrenar els nois i noies
del Canoé. Aixó va de debó? Ja ho
cree. Madrid s'ha desoertat. I no ha
fet, com l'adagi catala, d'arrancada
de cavan i parada de somera. Ha es
tat un treball intens, medit,at i fins
1 tot amb una trajectória definida.
Madrid. Un públic fácil a l'aspan
sió. Molta animació. ?Quatre mil:per
sones? Potser mes. Dissabte, a les
quatre, s'enceten ola nrimers. caín-,
pionats a la capital de la República.
Optimisme exagerat. ELs madri7„,
lenys coneixen la válua deis catalans.
Potser amb una mica de sort.
I bé: ha estat un encert celebrar
hi els campionats. Es evident que
l'entusiasme .desplegat augmentaria,
encara, l'afició existent,,en,..el bon
madrileny. 'No ele treieu -per
a res. La seva platja és com una
adoració. Hi fan vida dia i nit. Hi han
entrat, 1 no cal dir que el seu Ingrés
és un refiere considerable fina ara
solament a pes de Catalunya, que ha
resistit tetes les escomeses de lee Ilui
tes internacionals.
Abans de seguir endavant, Grana
dos, forjador d'atletas i homes, me
reix d'elle l'homenatge a l'obra por
tada a cap. Ell, amb la seva afició,
ha fet vibrar als seus deixebles teta
l'estima que cal Venir a la natació.
Els eampionats d'Espanya han do
nat uns bons campions. Catalunya
n'ha absorbit la majoria, tots menys
dos.
Aquests han quedat a Castella. Gó
mez Acebo, nedador excellent, és el
primer campió espanyql que té Ma
drid. Negar-li mérits fóra treure tot
un prestigi. Una mena de desgrácia,
en forma de vestit de bany, ha obli
gat Cabrejas a abandonar la cursa
quan semblava presumpte vencedor.
En afecte, passava pels 400 en 6 s.,
marca bona, malgrat de la suspensió
de l'aigua. I Cabrejas nedava en pla
de vencedor. La desgracia del vestit
robliga a retirar-se. Aleshores fou
quan Gómez Acebo prengué el co
mandament de l'escamot, i també el
ralentir la marxa imposada pel cata
rá rétirat.
Gómez Acebo, deis 650 metres en
qué abandona Cabrejas, passava en
els 100 metres a 138 i 140, temps
realment fora d'interés.
El primer catala en ?i 1.500 fou
Escudero, el crack del 13arceloneta,
que, sense un entrenament eficient,
dona proves paleses de la seva va
lua. Si el barcelonetista hagués tingut
cura de la seva forma, estem segura
que el titol no hauria maricat de la
nostra terra.
Fcra d'aquesta moya i dels salts
de palanca, en els quals cap catala
no participa, les altres tornaren'.aci.
Els cent 1, :tres astil lliure_Seren de
ball antuvi assegurats per a-,Angel
Sabata. I els 100 metres femení per a
Carme Soriano.
On la cosa sernblava que hi hauria
lluita era en els 4110 astil lliure, 4x200
relleus i braga de pit.
Aqut,sta, amb l'abséncia de De Mo
ral, ,e1 ferm nedador malagueny, per
dé tot,'el rellettf- Des • de la sortida
queda ben decidtt-'el primer i segon.'
noca. Sapés i Zviller, sense fer cap
cursa de l'altre món, actuaren en pla
de vencedors.
Angel Sabata féu una bona mar
ca en els 100 metres estil lliure. El
seu 1'4 és producto de la forma en
qué es troba Angel. No tingué con
trincant amb tot 1 que Valdés s'in
terna entre ell i Bruch per fer una
cursa regular.
Pitard s'emportá el públic. Amb
está dit tot. La seva plasmació
perfecta en els moviments, el l'anea
ment i manera fácil, fou motiu d'en
tusiasme per als ma,drilenys, que
s'embadaliren de debo admirant el
defender catala.
En la segona jornada els catalana
A GRANOLLERS
Un parta
¦•¦•¦••¦
correctíssím
El Barcelona bat el Granollers
per quatre
Una gran gentada que va batre de
molt tots els récords fins ara regis
trat,s a Granollers, acudí ahir al
camp de l'equip blanc per tal de
presenciar el primer partit del Cam
pionat de Catalunya entre l'equip lo
cal i el Barcelona. La 'ciutat del Va
lles, en plena festa major, hi aboca
tot el contingent d'esportius i de fo
rastera Debütava el Granollers a la
primera categoria, i el seu adversari
era, no res menys que el Barcelona.
El programa, dones, tenia el seu irt
teres.
* *
El Barcelona, rebut amb grans
aplaudiments, arrenglera el següent
equip: Nogués, Zabalo, Alcoriza, Sa
les, Guzinan, Arnau, Ventolra, Gol
buro, Morera, Roman i Parara. El
Granollers, saludat amb una ovació
cálida dels entusiastas, presenta
Mateu, 'Liado, Colomer, Argemí, Sa
la, Ortunyo, Lluch, Carmona, Garí,
Vila i Guix.
Fets ela preparatius de consuetud,
l'arbitre .senyor Mallorquí féu co
mençar el partit enmig d'una ex
pectació formidable del públic gra
nollerí que veia en aquells mements
com el seu Club estimat anava a
lluitar en el grup dels.asos. Abans,
perb, fou invitat el riostra company
de Premsa, Xiol, a llançar el cop ini
cial en homenatge a la seva actua
ció com a delegat del Granollers, en.
les darreres assemblees.
Després d'un jose anivellat, i quan
feia dinou minuts que el partit ha
via començat, el Granollers aconse
guí marcar el primer punt, en una
jugada magnífica que remata Car
mona.
L'entusiasme a les rengleres del
Granollers augmentá, i la reacció per
part del Barcelona no es féu espe
rar, i entre els uns y els altres ens fe
ren visible una série de bellas juga
das pralMies, duna huna de campio
nat. .
Així S'_áná, desenvolupant el joc,
fins qué, al cap de trenta minuto, el
mig aledel Barcelona, Sales, féu una
passadá a Roman, aquest cedí a Goi
buru i ll mateix tirá, la mala a la
porta del' Granollers, la qual toca al
pal, i nMlment 'introdilf dins de*
marc.
gols a un
Ataca el Barcelona,- i la defensa
granollerina s'hagué d'emprar a fons
principalment el seú portar, que va
fer notables aturades després de ju
gadas no menys interessants de Mo
rera, Ramon i Goiburo.
Quan es creia -41ue finalitzaria
aquesta part amb el resudtat d'em
pat a u, Morera vingué a desfer el
pronóstic. La jugada fou una bella
realització de joc individual del da
vanter centre blau-grana, el qual
sortejá gairebé tOt l'equip contrari,
Fou ineficaç l'estirada ala peus de
Mateu, ja que aquell féu una passa
da a Vantolra, i aquest cedí més
tard a Ramon. i s'obtingué finalment
esegon gol, i per conseqüencia el
desempat. Seguídament l'arbiize do
ná, per finalitzat aquest primer
temps.
Comença la segona pant amb una
exsellent aturada de Nogués, el qual
féu malbé una ocasió al Granollers
per aconseguir l'empat a dos gols. La
jugada vingué-d'una centrada de l'ex
trem, que Garí remata amb el cap.
Al cap de set minuts d'aquesta se
gona part, un avene entre Vantolra
i Goiburo, acaba amb un xut ras
del primer, donant tant impuls a la
bala, que no pogué deturar Mateu, i
se hvaescórer de les mans. Remata
el matehr,,,Goiburu i obtingué el ter
cer gol a'. favor del Barcelona.
El Granollers no perdé la moral, i
-aixf xeiérem com després d'una gran
combináció per l'ala esquerra hagué
d'intervenir Nogués, en forma fan
-.taástica per deturar una capcinada
de Vila-; ben dirigida a la porta seva.
A manera que el partit anava fina
litzant, era mes insistent el domini
del Barcelona, fins que al cap de 35
minuts de la segona part, una pas
sada de Vantolra a Morera i d'aquest
a Goiburu esdevingué mitjamant nn
tret ras del darrer, el quart gol.
El partit va ésser correctíssima
ment jugat per ambdós equipa. No
gués,, Zabalo,- Sales i Vantolra, els
millors del Barcelona. I del Grano
llers, Matéu, ,Polomer, Lladó i Or
tuno.
...L'arbitratge no topé amb
A. F. Z,
Brull
tenien un ai al cor. En la primera
escomesa, Jordi Carulla capoteja ad
mirablement el temporal. Cursa bri
llant la deis -400. El joveníssim Ca
rtilla- ha fet honor a la seva alta
qualitat 1. a la resnonsabilitat que hi
havia-darnunt d'eh. Seriós, amb el
seu .nedar fi, veritable "crawl", sense
esforços inútils, vence en la própia
'-aigua" els madrilenys Valdés i Gó
mez Acebo, rivals difícils i perillosos,
sobretot aquest darrer, que era com
una mena de fantasma i el papus
deis directius catalana. Carulla, un
junior, perb amb qualitats de venta
ble internacional, ha fet una cursa
magistral. Eis primers cent metres
foren marcats en 112, prova palesa
del seu print.
Primer i pegan loe en don:• Brull
i Martí, del Barcelona han fet així
mateix una bona cursa. Del primer
hcm avançava el seu triomf. No del
segon, on la seva lluita amb Valdés
i Rubio era difícil de preveure. Bruch
4 ha esmergat 1'21, temps excellent, si
hom s'atén a l'ambient contrari d'a
questa ditxosa aigua dolça. Martí, el
vencedor de bellas esperances, féu un
bon segon Iloc, i amb ell una pun
tuació más per a Catalunya.
En l'única prova femenina no hi
ha hagut lluita. Les tres catalanes
han copsat els tres primers llocs. Bo
na cursa la de Carme Soriano. Ac
tuant en pla de camPiona, i fent ga
la del seu astil depuradissim, com
Pitach, en el primer dia, s'emportá
el públic, per la bella manera de ne
dar. La marca esmerçada, 1'17 6-10,
no diem que sigui molt bona, pera sí
que entra en les de categoria per no
deixá, d'ésser accentable. No tingué
iluita, i Carme es limita a obtenir el
títol. Montserrat Ros, exce•lentment
classificada, i en constant progrés,
féu amb Josefina Torrente, la que
completa el auadre pur representatiu
de la natació femenina.
. ,4 Z.;200. Heus Reí un altre os. El
Canoé pasentava un difícil equip.
Perb el Barcelona va saber superar
lo. Canilla, Zviller, Brull i Sabata ac
tuaren 1 .leren més del que hem pre
veia. ,Fou, sens dubte, la cursa de
l'emcció. Lluita dura, forta, disputada
pain a pam, nerb que, a mesura que
s'anava esgotant, s'albirava una al
tra victbria catalana. I així fou que els
4 x 200 vénen altra vega& a Barce
lona, gracias al pundonor i energia
deis nostres Pons deféridep,
Canoé ocupa el segmlloc, seguit
de Lago i Delfín, de Valencia.
Total, vuit títols a Catalunya i dos
a Castella. L'honor ha queciat en
bon Ilec .Catalunya conservar encara
una sunerioritat técniea par„fots can
tees. I la segona sortida-'cke dastella
no pot ésser més afortunada, amb
els seus dos títols.
ELS RESULTATS FOREN
400 metres estil Iliure:
Jordi Canilla, C. N. Barcelona, 6'10.
Manolo Valdés, Canoé, de Madrid.
Gómez Acebo, Caneé.
100 metres dors:
Ricard Brull, C. N. Barcelona, 1'21
2-10.
Narcís Martí, C. N. Barcelona.
Rubio, Caneé, de Madrid.
100 metres astil lliure femení:
Carme Soriano, C. N. Barcelona,
117 6-10.
Montserrát Ros, C. N. Barcelona.
Josefina Torrents, C. N. Barcelona.
Aurora Villa, Canoé.
Maria Génzález, Canoé.
4 x 200, rellevaments:
C. N. Barcelona: Canilla, Brull,
Sabata, Sviller, 10 m.
Canoé, de Madrid.
Lago, de Madrid.
Delfín, de Valencia.
Per regions ha triomfat plenament
Catalunya, com així en equina el
Barcelona ha estat ben destacat.
Els nous campions d'Espanya per
a 1933:
100 metres femení: Carme Soriano,
C. N. Barcelona, 1'17 6-10.
1.500 metres astil lliure: Gómez
Acebo, Caneé de Madrid, 2411.
100 metres astil lliure: Angel Sa
bata, C. N. Barcelona, 14 2-50.
200 metres braça de pít: Ramon
Sapis, C. N. Sabadell, 36 2-10.
400 metres astil lliure: Jordi Caru
11a, C. N. Barcelona, 6'10.
100 matra& dora: Ricard Brull, C. N.
Barcelona, 1'21.
Salta de trampolí: Josep Pitarch,
C. N. Barcelona.
Rellevaments 3 x 100, estils: C. N.
Barcelona: Brull-Sviler Sabata, 3'56.
Rellevaments 4 x 200: C. N. Barce
lona: Carulla, Brull, Sabata 1 Svi
ller, 10 m.
LLORENÇ GIBERNAU
Informado' especial de la se
gona jornada deis campionats
Madrid, 4. - Ahir a la tarda, a la
piscina del "Lago", davant gran nom
bre d'esoectadors i un sol abrusador,
se celebra la segona jornada dels
primen campionats d'Espanya de
natació, que se celebren a Madrid.
No s'ha batut cap récord nacional,
peró, com mal, l'equip de Castella ha
Iluitat per un triomf que, si bé no
ha aconseguit, potser ha estat per la
falta d'entrenament d'alguns dels
seus consagrats asos, o potser, tam
bé parqué, massa confiats en llur
rapíci ascens, oblidaren que Catalu
nya, vencedora sense enemics en suc
cessius anys anteriors, és també ca
pag de defensar com cal un títol na
cional quan se li oposen al triomf ne
dadors encara en embrió çi dels
quals no és estrany esperar que l'any
vinent a Barcelona siguin el que en
aquests campionats no han sabut és
ser, és a dir, saber el que és anar
a: disputar una campionats nacionals.
Ha guanyat Catalunya, perb la im
pressió que ha causat l'equip ciaste--
11a no desmereix ni mica de la que
l'equip catala causé,. No Iluitaren
solament amb un equip regional, més
bé era amb un equip de recordmens
i recordwomens. Eren les figures més
destacadas de la natació espanyola.
Puntuació del eampionat de salts
amb trampolí celebrats a,hir:
1.-Pittarch, del C. N. Barcelona,
3.891 punts.
2.-Chirinos, del Lago, 3.487.
3.-Hermida, del Lago, 1.864.
4.-Ponce de León, del Lago, 1.469.
5.-Molins, del Delfín, de Valencia,
1.188. •
El resultat total de la jornada
d'ahir és:
Per equips: 1, C. N. Barcelona, 12
punts; 2, Caneé Club, de Madrid, 10;
3, Lago Natación Club, 4; 4, Saba
dell, 3; 5, Barceloneta, 1.
Prova infantil interclubs. - 100 metres
braea de pit:
1.-Merino, del Caneé, 2 m. 1 s. -
2.-Valcá,rcel, del Lago, 2 m. 2 s.
3.-Rafael Caballero, del Lago, 2 m.
3 s. •
4.-Caballero II, del Lago, 2 m. 4 s.-
Preva 400 metres lliure, campionat
d'Espanya:
Aquesta prova pel crescut nombre
de participants calgué córrer-la en
dues series.
Primera serie:
Tot just iniciada la sentida es des
N EDA DOI? S
Les afeccions de les orelles POdell
evitar-les Usant Boles NOHISENT
De venda a totes les farmácies,
drogueries i a la
Farmacia N. PONSITI
Piala Nova, 3. Tel. 18791
BARCELONA
taca el catalá, Canilla, seguit de prop
per Gómez Acebo; ambdós es desta
quen, i la diferencia augmenta amh
la resta deis participants en els 200
metres, si bé el catalá, Cabrejas i el
madrileny Valdés van a la caça de
Gómez Acebo, que va perdent ter
reny, i aíxf Valdés passa Acebo als
275 metres, 1 Cabrejas i Acebo van
plegats fina quasi el final de la cur
sa, perb en la darrera volts, el mag
nífic viratge que fa Gómez Acebo li
permet guanyar bastant terreny, se
parant-se una dos metres del seu per
seguidor, Cabrejas, mentre que Val
dés, esprintant magníficament, per
segueix Carulla, que va al cap du
rant tota la cursa. L'ordre d'arribada
és com segueix:
1.-Carulla, del C. N. Barcelona,
que féu els 100 matees en 1 m. 11 s.;
els 200, en 2 m. 40 s.; els 300, en 4 m.
15 s., i els 400, en 5 m. 47 s. 6-10. Que
da campió d'Espanya.
2.-Valdés, del Caneé, 5 m. 52 s.
8-10.
3.-Gómez Acebo, del Canoé, 5 m.
55 s.
4.-Cabrejas, del C. N. B., 5 m. 57 s.
5.-Mateu, del C. N. B., 6 m. 4 s.
6.-Olmos, Barceloneta, 6 m. 12 s.
4-10.
7.-A. Escudero, 6 m. 12 s. 6-10.
8.-Marsch, del Lago, 6 m. 20 s.
2-10.
9.-Brotons, del Delfín, de Valen
cia, 6 m. 29 s. 6-10.
Lis equips eatalans: L'onza, del F. C. Barcelona que triomfá, ahir,
Qranollers,
sirJ1111"
r'\
AMD AQUETT PERFUM
DEIXARÁ
PER ON PAffl
UN RAfTRE
DE DI/TINCIÓ
E XrP Á C TE e- LO CION!/- COL .(5 LVORJ
2-1106.-Roggen, del Delfín, 6 m. 38 s.
11.-Riera, del Bárbara Balear.
12.-Varela, del Florida, de Madrid.
13.-Roman, del Delfín, de Valen
cia.
La resta, retírats.
En aquesta classificació estan in
closos els resultats de la segona se
rie. En ella destaca sobre tots
Marsch, pera no obstant i aixb només
tingué interés la prova en la lluita
pels darrers llocs. El seguí en quali
tat Roggen. Perú el més destacable
fou el magnífic esprint de Marsch,
que fou molt aplaudit i II va perme
tre guanyar alguna segons en la seva
marca. Féu els 100 metros en 1 m.
16 s.; els 200, en 2 m. 59 s.; els 300,
en 4 m. 40 s., 1 els 400, en 6 m. 20 s.
2-10.
Aquesta marca només li valgué el
vuité lloc de la classificació total.
3 x 50 infantil interelubs:
1.-Equip del Canoé. format per
Paniagua, Merino i Torres Munoz.
2.-Equip primer del Lago, format
per Flores, Valcárcel i Pena.
3.-Equip del Club Natació Atlétic,
format per Martitax, González, Gal
foren :
dóEnisi
Caneé, 2 m. 21 s. 4-10.
Lago, 2 m. 23 s.
Atlétic, 2 m. 25 s.
Prova de 100 metros dors, campio
nat d'Espanya:
Aquesta prova la van guanyar ne
tament els catalans. La classificació
fou:
1.-R. Brull, del C. N. B., 1 m. 21 s.
2-10.
2.-Martí, del C. N. B., 1 m. 23 s.
4-10.
3.-Rubio, del Club de Regates Ba
lear, 1 m. 25 s. 2-10.
4.-Sempere, 1 m. 27 s. 8-10.
5.7-Sánchez, del Canoé, 1 m. 31 s.
6.-Lirio, del Lago, 1 m. 35 s.
7.-Retoret, del Delfín, de Valen
cia, 1 m. 53 s.
El nedador d'aquest mateix equip
Cruz fou desqualificat en un viartge.
100 metres 'hure Campionat d'Espa
nya (senyoretes)
1. Carme Soriano, del C. N. B., re
cordman d'Espanya, 1 m. 17 s., 6-10.
2. Montserrat, del C. N. B., 1 m.
23 s. 2-10.
3. Josefina Torrent,s, del C.N.B.,
1 en. 26 s. 8-10.
4. Aurora Villa, del Canoé, 1 m.
35 s.
5. Mareé González, del Caneé, 1
minut 41 s. 8-10.
6. Marta González, del C. N. A.,
1 ni. 47 s. 6-10.
Guida Roggen, del Delfín, 1 m.
54 s.
aquesta prova, les tres formi
dables i beiles nedadores catalanes
continuen sense enemigues.
Campionat Nacional de salts de pa
lanca
17nicament prengueren part en
aquesta jornada i en aquesta aspe
cialitat de salta, dos nedadors ma
drilenys: Chirinos, del Lago; Linares,
del Canoa, i un valencia: Molins.
Chirinos demostrit en aquesta jor
nada que era espite de saltar molt
millor del que ho va fer la primera
jornada en el concurs de salta amo
trampolí. El canoista Linares fou
aplaudit en alguna deis seus sales,
perra li manca molt per a meréixer
prendre part en una campionats na
cionals, 1 del valencia Molins satiern
ben informats que mai no havia,
pres part ni practicat aquesta moda
litat de la natació. No obstant,
pogué apreciar palesament en ell un
elegantissint saltador del qual cal
esperar quelcom més del que dona
en acwests campionats. Per altta
part, estava lesionat, 1 aixe• explica,
en part, els seus rotunds fracassos
en alguns dels seus salta. Quan salta
en salts voluntaria fou aplaudidíssiin
totes les vegades.
Fins dama no será pública la clas
síficació d'aquesta prova, per haver
se d'esbrinar el coeficient assolit per
cadascun deis saltadors, pera nos
altres ens aventurem a donar com
a més possible classificació el triomf ldiennaC. hirinos, seguit en mérits per Mo
A continuació, i demanat amb con
tinus aplaudiments pel públic, saltá
repetides vegades el des d'ahir cam
pió d'Espanya de salta amb trampo
li, Pittarch, el qual fou aplaudidís
sim.
Prova nacional 4 x 200 rellevaments
lliures
Aquesta fou la darrera prova dels
campionats. Era decisiva per al re
sultat final que encara no es coneix
exactament i en ella posaren els cas
tellans totes les sayas esperances.
La limita fou únicamentre entre re
quip del Club Natació Barcelona i el
del Caneé, de Madrid, els quals es
destacaren immediatament de la
sortida diversos metres de la resta
deis equips, fins 1 tot de l'equip del
Lago, el seu més immediat. Desta
cats, com diem, a la sortida, el ca
mpista Cunyat, junt amb el catalá
aSuviller es van disputant els mil
ilmetresldurant tots els seus 200 me
tres. Amb molt freqüents alterna
tiVea en l'ayantatge de l'un a l'alt;e,
arriben exactament igual al final
deis seus 200 metres, en 2 minuts.
45 segons i 6-10. L'esfore de Cunyat
ha estat formidable i hom l'ovaciona
calorosament, mentre Agosti, ja un
xic indecís a la sortida, es va dei
xant guanyar distancia pel seu més
fort enemic, el catala Carulla, el qual
li tren una 2 metres en el viratge dels
100 metros i augmenta a 5 d'a
vantatge en finalitzar els 200. Cor
ren junts Valdés i Brull, sempre
aquest amb el retard "heretat" d'A
gosti i grades a l'esfore magnífic de
Valdés, pot Acebo, en prendre la sor
tida, llançar-se amb alguna aspe
ranga a la cala del catala Sabatai
destacat uns 4 metres.
El crawl que la Sabata és dalló mi
llor que hem vist en aquests cam
pionats. Quan tenia coberts 100 me
tres semblava tan fresa com quan
prengué la sortida i Gómez Acebo,
molt regular en la seva marxa, veia
passar els metres sanee poder ami
norar la distancia que el separava
del catala I quan cobria els 50 dar
rers metres i davant la sorpresa ex
traordinaria, de bate, es llança Acebo
a un esprint desesperat, continua
ment aplaudit per l'entusiasmat pú
blic, que esperava una sorpresa. Pa
ró foren massa pocs metros per salvar
diferencia tan gran com la que duia
l'equip catala des que Agosti va per 1 dre metres en el seu torn. No obs
tant, podem dir que l'sprint fet per
Gómez Acebo és el millor deis carn.-
pionats.
La classificació d'aquesta prova
fou:
1. Equip del Club Natació Bar
celona, format per Swiller, Cartilla;
Brull i Sabata, en 10 minuts 43 s.
2. Equip del Canee, format per
Cunyat, Valdés, Agosti i Gómez
Acebo, en 10 m. 45 s. 2-10.
3. Equip del Lago, format per
Mascaró, Marsch, Lirio i Mascaró,
en 11 m. 54 s. 8-10.
4. Equip del Delfín, de Valencia,
format per Roggen, Valle, Roman 1
Brotons, en 12 m. 26 s.
L'equip del Canee bato el récord de
Castella, que estava en 10 minuts
54 segons.
Reunió de la, Federació Espanyola
de Natació
Madrid, 4. - Al domicili del Flo
rida es van reunir els federatius na
cionals vinguts a Madrid amb motiu
dels Campionats d'Espanya, en ses
sió ordinaria. Es va acordar que si
gui Catalunya el país que organitzi
els propers Campionats d'Espanya de
Natació. Que el 8 d'octubre se ce
lebri igualment a Barcelona una re
unió extraordinaria per a modificar
el reglament 1 s'assigná, a Castella un
lloc permanent en el Comité Tecnic,
i el Sr. Masses fou nomenat delegat
del Canoe i secretan i de la Federa
ció Castellana per a ocupar el dit
Doc.
ELS CAMPIONATS
REGIONALS
RESULTATS D'AHIR
Llevant
Hércules - Imperial 2-1
Múrcia-Gimnástica, de Cartge. 3-1
Elx-Cartagena 3-3
Astúries
Stadium Avilés-U. S. Ovetense 3-0
Oviedo-Gijón 10-0
Biscaia
Arenas-Alavés
Erandio-Baracaldo 2-0
Aragó-Navarra-Guipúzcoa,
Logronyo-Saragosc.;a 3-2
Osasuna-Irún 3-1
Tolosa-Donóstia 1-2
Castella-Sud
Sevilla-Atheltic Madrid 3-1
Nacional-Betis 2-2
Madrid-Valladolid 9-3
Cantábria
Torrelavega-Eclipse - 1-0
Naval-Santonya 3-3
Galicia
Celta-Eirina 2-1
Ferrol-Corunya 2-1
Galicia-Unión 3-0
CASINO SINT
Exit formidable de
Don Parker
1 els
10 CRAZY BOYS
que actuen en els
Tes, Concerts
i Sortida de Teatres
Restaurant 1 café-bar a les
terrasses tocant a mar
TEMPERATURA IDEAL
S
a rambla
4 setembre .de 1933
Després de l'Assam
blea de la Federació
Nacional
Com no podia menys que suc
ceir, els acords presos en l'Assem
blea de la Federació Nacional de
Rugby, que tingué lloc, definitiva
ment, el dimarts passat a l'Hotel
Ritz, han vingut a confirmar tot el
que diguérem en el nostre article
de la setmana passada, donant for
ma oficial a la nostra protesta.
Ja sabem, perb, que poc efecte fa
ran els acords presos a aquell a qui
principalment anaven dirigits. In
disciplinat per obeir i amb preten
sions de dictador, se'n riurá de l'As
seblea, posará en dubte o negará
rodonament la seva legalitat, i és
paasible, encara. que atribuebd a por
per part deis nostres dirigents que
no se li hagin aplicat sancions mes
greas que una innocent amonestad&
que no hi ha pas dubte que merea
ala.
No critlquem, pena en dir aixb els
acords de l'Assemblea. Al capdavall
és una prova de l'esportivitat del
seu procedir, i no creiem que deban
de comprendre-ho així els esportius
veritables. I si algú per interés o
mala fe creu el contrari, no hem
d'ésser pas nosaltres els que inten
tem fer-lo canviar de parer.
Una prova-que lassemblea posa
en evidencia i que nosaltres no as
senyakirem la setmana passada-de
la irregularitat del funcionament
del rugby castellá o, millor dit, dels
seus directius ho fou l'estat lamenta
mal. Aleshores, davant la
d'organitzar novea excursions
disbauxo-esportives a base d'un
equip-barreja amb nora de "Selec
ción Espanola" com els que han anat
al Marroc, potser molts senyors deis
que ara senten apetencies directi
ves les perdrien de cop i volta i dei
xarien ja d'interessar-se per l'espora
que ara diuen voler defensar. Seria
el procediment infallible per treure
la careta d'aquests falsos messias i
deixar al descobert el bigoti de
Charlot que intenten vanament ama
gar. El dia que no poguessin benefi
ciar-se personalment amb les seves
combinacions i fantasies, per qué
voldrien uns canees i una respon
sabilitat a qué ningú no els ha obli
gat? L'esport? Val... Ala?) són coses
de criatures....
MART
Copa Espanya?
Campionat d'Espanya?
La intransigéncia deis ma
drilenys. - Els maneigs in
confessables d'un comité
bricallista. - Un president
que navega. - L'abnegació
de dos clubs
El dissabte passat, a dos quarts
d'onze de la nit, acompanyávem dos
destacats Federatius a la Central de
Teléfons. Sostingueren una confe
rencia amb Madrid. Una conferén
cia decisiva; s'esperava la resposta
del Centre per si es jugava o no es
jugava la copa Espanya. En asrtir
La nova Agéncia Oficial
JUAN ARRUCk
participa que ha inaugurat els seus serveis
detaller, venda de cotxes i recanvis, y servei
d'engreixat en els seus locals
Exposició i recanvis
Teléfon 72064
Tallers i Garatge
Teléfon 70525
Tots els models FORD en existéncia
Alba•ballia
ble en qué es troba aquella federa
ció en relació amb la nacional. Ni
quotes satisfetes, ni fasces presenta
des; tot abandonat, demostrant la
negligencia i incúria en qué tenen
els propis afers una senyors que te
nen la pretensió de dirigir i organita
zar els dels altres. Es possible que
se'ns digui que aquest abandonament
el motivava el fet de no voler saber
res deis dirigents actuals, als quals
pretenien substituir. Perib aquest ar
gument cau per la seva mateixa ba
se, ja que ?com és possible que
creiem en la rectitud de comporta
ment d'unes persones que no saben
escollir el camí recte per fer prevaler
el seu parer, intentant imposar-lo
amb un "pronunciamiento" com uns
vulgars dictadorets de via estreta?
Seria ridícul voler fer creure a nin
tenint en compte el seu compor
tament, la seva major aptesa per a
exercir uns caneas nacionals, quan
ni els regionals que tenien encoma
nats han sabut portar com era de
gut. I que no ens vinguin novament
amb alió deis milers de jugadors. Si
una vegada fa riure, repetir la bro
ma podria provocar una resposta
que potser ens resultaría impublica
ble. També nosaltres estimem el rug
by i el voldríem veure a casa nostra
al lloc que per la seva importancia
mereix. Fins i to`, potser alguna ve
gada n'hem fet un gra massa lloant
lo i donant-li importancia. Pera)
d'aircb ala sopars de duro d'aquells
senyors hi va un bon tros.
No sabem si l'intent de reorganit
zació del rugby madrileny que es vol
portar a terme reeixira. Ens falten
dades per a aixó. ?Cap a quin cos
tat es decantaran els ruggers veri
tables, els jugadors? ?Cap a la rea
htat esportiva representada pels ac
tuals dirigents nacionals? ?Cap al
maquiavelisme i manifasseria dels
ralotodo" que encara pateixen?
Si la qüestió hagués de resoldre's
tenint era compte únicament el punt
de vista veritablement esportiu de
defensar només els interessos de
l'esport, no hi ha cap dubte que la
solució seria favorable a l'actual
Federació Nacional. Perb no són
aquests els interessos que "interes
sen" els dictadors del centre. El seu
poder personal quedaria en aquest
cas molt anagat i la seva preponde
rancia molt disminuida. I aquests
són al capdavall els únics interes
sos que defensen i que no es deixaran
prendre així com així.
Potser l'única solució que hi hau
ria d'aquest plet fóra que el senyor
Boix sortís finalment amb la seva
de formar la Federació Internacio
4
4
de la cabina ta seva cara ens res
pongué abans que les paraules amb
més eloqüencia. Madrid no accepta
va, exigia. Es conferencia després
amb un deis clubs dad. Restavem
igual que el primer dia; calia bus
can una altra fórmula o acceptar a
cegues les proposicions madrilenyes.
Ens acomiadárem. Ara, a esperar la
propera reunió Federativa (dms d'a
questa setmana), no sense, perra
dependre d'alguna altra conveniencia
central que pugui arribar.
Els nostres Federatius ens
"ells tenen potser molta part de raó,
han de tanir cel per força", i nos
altres aquest recel no ens el sabem
explicar. Per tal que els nostres lec
tors judiquin farem una mica d'his
baria. Es crea l'any 1923 ac1 la Fe
deració Nacional de B. B. quan en
cara s'ignorava el basquet a Madrid.
Comptava aquest organisme amb un
sol afiliat: La Federació Catalana
de B. B. Després d'organitzar-se vuit
Campionats de Catalunya, ens arri
ba la noticia de la naixença del
basquet madrileny. Organitzen el
seu primer campionat regional i
mostren interés d'afiliació a la Na
cional, resident ací.
S'afilien a aquesta Federació Na
cional i després de negligir el Co
mité presidit pel senyor Bricall el
primer campionat d'Espanya, ve a
precs de la Federació de Catalunya
l'assemblea a la qual no pot assis
tir la del Centre per l'antiregla
mentació d'associats i per no estar
requisitada la seva entrada. Puja
aleshorps el nou Comité de la Fede
ració Espanyola i es legalitzen
aquests a la Internacional i el nou
trio Federatiu compost d'honorables
persones, de solvencia esportiva ara
millorable (encara que un d'ells,
malgrat la seva bona fe, inexperi
mentat en basquet), demana una le
galitat d'afiliació al Centre. Aquests
en resposta diuen que pel seu comp
te han creat una Confederació Es
panyola i que no pensen pendre en
consideració la d'ací. Demanen una
fusió conservant el nom de Confe
deració amb residencia el primer
any a Barcelona, el segon a Madrid
i el tercer a resoldre-ho per assem
blea. Entra eleshores en escena el
president espanyolista, va a Madrid,
parla amb un tal senyor Cabrera i
queda la cosa arreglada: es va a la
fusió! Perb hom no gosa a fer-ho:
qué dirá la Catalana?; la qui comp
ta amb la força deis clubs, l'únic
afiliat de l'Espanyola?
S'escriu a la Internacional i es
nega l'autorització (naturalment)
d'un Campionat d'Espanya, pena ea 1
concedeix el permís per a la celebra
ció d'una Copa Espanya. Es telefo
na, es telegrafie, es fan reunions, se
celebren entrevistes i esperançat es
conferencia amb Madrid. La respos
ta és categórica: volem jugar, hern
de lluitar, perb en un Campionat
d'Espanya, amb la fusió de les dues
Federacions Espanyoles, amb el pri
mer partit a Barcelona, el segon a
Madrid i la final a Toledo. Es dis
crepa, es cerquen solucions, s'expo
sen inconvenients, un d'ells la iden
tificació deis jugadors madrilenys:
no tenen fitxes presentades malgrat
ella dir que sí; es concreta, es citen
xifres i a l'ejercici anterior no hi
consta cap entrada; el senyor Bricall
queda malparat, van sortint les na
fres d'un Comité funest.
A Madrid treballen 1 exigeixen, las
d'ad afluixen, cedeixen, perb un te
mor sempre: els 35 clubs catalans.
Entretant dues víctimes, dos ab
negats: el Juventus, de Sabadell, i
l'Iluso, de Mataró; dos campionis
sims equips que s'avenen a tot, fins
a córrer pel seu compte totes les les
peses per tal d'anar a Madrid i dei
xar ben sentat i d'una manera in
controvertible el prestigi del basquet
catalá.
Tot plegat després d'observar bb
viament l'absoluta inexperiencia del
senyor Canyelles en materia de bas
quet (i no parlem per aireó sol), ens
preguntem: Excesiva bona fe per
part dels d'ací? Empatx de "conlle
venda"? I mentalment responem:
Intemperança madrilenya. Conse
qiiéncies d'un Comité bricallista de
droperia.
Francesc MATABOSC
* * •
AVIS
La Comissió organitzadora del nou
Collegi d'Arbitres de la F. C. de
B. B. posa a coneixement de tots
els inscrita a aquest Collegi 1 a tots
els altres interessats. que el prop
vinent dia 7, a les deu de la vetlla,
se celebraran al local federatiu (Por
taferrissa, 11, entresol) els exámens
tebrics per als aspirants.
iCILISHIF
El lliurament de premis de
la «Penya 15»
El dia 5 del corrent se celebrará
el lliurament de premis, al qual han
d'acudir toas els classificats a l'efec
te de ter-se cárrec deis premis que
els corresponen de la cursa celebra
da al Pare de la Ciutadella. Igual
ment han de fer-ho els participants
a la cursa de tricicles i els guanya
dors de les primes a les voltes 15, 25,
27, 29 i 30 concedides espontania
ment pel públic, i l'especial del se
nyor Puig Munné.
El dit lliurament s'efectuará de
nou a onze de la nit al carrer del
Fresser, núm. 106.
El Campionat del Poble
Nou
Per a la cursa VII Campionat
del Poble Nou, que crrganitza l'Agru
pació Ciclista Poble Nou per al dia
10 del corrent, es preveu un gran
éxit, ja que pels premis que s'adju
dicaran i el circuit, relativament fá
cil, será una cursa digna d'aquesta
barriada.
Els premis seran els següents:
Classificació general: 1, 125 ptes.
copa de la Generalitat; 2, 75 ptes. i
un objecte; 3, 40 ptes. i un objecte;
3, 40 ptes. i un objecte; 4, 30 ptes.
i un objecte; 5, 20 ptes. 1 un objec
te; 6, 10 ptes. i un objecte.
Classificació per terceres i nebfits:
1, un quadre "Sestal"; 2, 25 ptes. i
un objecte; 3, 15 ptes. 1 un objecte;
3, 15 ptes. i un objecte; 4, 10 ptes.
i un objecte; 5, 5 ptes. 1 un objec
te; 6, 5 ptes. 1 un objecte.
Classificació social: 1, 25 pies.
copa; 2, 15 ptes. 1 un objecte; 3, 10
pessetes i un objecte; 4, 10 ptes. i un
objecte; 5, 5 ptes i un objecte.
La inscripció queda oberta al lo
cal social, Wad Ras, 108 (café), els
dimarts i divendres, de nou a onze
de la nit.
ATLETISME
LA JORNADA D'AHIR
Victóries del Dinámic i F. A. E. T.
El festival de la Federació
No pot negar-se que els nostres
Clubs estan abocats a una gran ac
tivitat atlética, junt amb la Fede
sació Catalana, recentment consti
tuida per nous elements. Ahir ma
teix, entre el matí i la tarda, van
celebrar-se tres reunions d'atletisme,
lotes elles olenes d'interés, dintre la
seva classe i finalitat.
Una d'aquestes tres reunions ene
a cárrec dels represensants del Di
námic i de l'equip B, del C. E. Jú
piter, que acabe amb la victoria deis
primera per solament cinc punta de
diferencia. Aquest festival es porta
a cap al camp del Júpiter del car
rer de Sant Joan de Malta, al matí.
El segon festival el van disputar
els equips de 1 A. C. Francesa Aragó
i F. A. E. E. T., al terreny d'aquests,
i constituí una derrota dels primers.
Finalment la Federació Catalana
d'Atletisme celebra a l'Estadi una re
unió de preparació en vistes als prb
xims torneigs del dit organisme i de
la Federació Catalana de Futbol que
té en projecte l'organisme atlétic ca
tala.
El control dels dos primers festi
vals aria a cárrec deis actius ele
ments del Club Acció Atlética, i no
cal dir que l'ordre i l'encert van im
perar en tot moment.
Certament que en cap d'aquestes
tres reunions no van registrar-se re
sultats sorprenents. Aixb, peró, és el
de menys si tenim en compte que la
finalitat de les dites reunions no és
altra que portar el nostre jovent al
cap 1 crear adeptes per a la causa
de l'espora I aixb sí que ho aconse
guiren ea organitzadors. Per aques
ta sola bona intenció han de me
réixer l'admiració i l'aplaudiment de
tots els que saben reconéixer l'esforç
i el saérifici que representen aques
tes reunions, sense comptar amb els
rnitjans necessaris per a portar-les
a bon terme.
* * *
Com herr dit al començament, el
mata Dinamic contra l'equis) B, del
Júpiter, acaba amb la victoria dels
primers per solament cinc pulas de
diferencia. Tent com la victoria deis
atletes dinarnics cal admirar el tre
ball de . propaganda que de molt
temps ençá vénen realitzant els di
rectius 1 atletes del Club del Poble
Nou. Res no ens ho demostra amb
tanta cantundéncia com el fet de
comptar actualment amb dos equips
d'atletes, ambdós ben nodrits.
Ja hem dit que els resultats téc
nics registrats no ens han de pre
ocupar davant la conveniencia de
fer esport. Les bones marques ja vin
dran més tard automáticament. A
més cal tetar en compte que els re
presentants d'aquests dos Clubs com
els del Francesc Aragó i F. A. E. E. T.
són neófita i juniors, i que seria una
imprudassela demanar miracles ale
uns 1 ls altres.
Quant al festival de la Federa
ció celebrat a l'Estadi, ens créiem
que hauria estat més concorregut de
primeres figures. No fou ab!. De te
tes maneres no hem de censurar pas
les abséncies deis asos que prou ne
cessiten el repós després de les dar
reres actuacions portades a cap.
Aouest festival fou obert-i d'aixb
cal felicitar-ne la Federació-a di
verses categories. Ultra els seniors
que van presentar-se, hi concorre
gueren unes guantes atletes i ele
ments junior&
Cal remarcar, perb, dintre de tot,
les bones actuacions de Consegal en
els 80 metres tanques i la marca de
Serra en el salt de llargária.
CALVET
A continuació publíquem ele re
sultats registrats en aquestes tres re
unions:
EL FESTIVAL DE PREPARACIO
DE LA FEDERACIO
150 metres, seniors:
1. Heres (F. Aragó), 18"; 2, Arriols,
i 3, Cambra.
150 metres, juniors:
1, Estivill (F. A. E. E. T), 19" 3-10;
2. Bartola i 3, Pérez.
Llançament del pes, seniors:
1, C,onsegal (B. U. C.), 982 me
tres; 2. Culi, 1 3, Muxí.
1,000 metres, seniors:
1, Clemente (independent), 3' 5"
3-5; 2, Campos, i 3, Huguet.
Salts de llargária, femenins:
1, Valiente (Júpiter), 394 metres;
2, Raventós, i 3, Sastre.
60 metres, juniors:
1, Cambra (Badalona), 7" 4-5; 2,
Pérez, i 3, Gispert.
Llançament del dise, seniors:
1, Culí (B. U. C.), 2951 metres; 2,
Consegal, i 3, Muxi.
Llançament femenina:
1. Valiente (Júpiter), 1 metre; 2,
Rayen tós.
80 metres tanques, seniors:
1, Consegal (B. U. C.), 13" 3-5; 2,
Dalmau, i 3, Sabold.
Salts de llargária, seniors:
1, Serra (Júpiter), 642 metres; 2,
Consegal, i 3, Miramón.
300 metres, seniors:
1, Miramón (F. A. E. E. T.), 39"
415; 2, Consegal, i 3, Cambra.
60 metres, femenins:
1, Raventós (Júpiter), 9" 3-10; 2,
Valiente I, i 3. Valiente II.
3,000 metres, seniors:
1, Bulbena (independent), 10' 32"
4-5; 2, Munoz( i 3, Montón.
60 metres, seniors:
1 Serra (Júpiter), '7" 2-5; 2, Arriols
i 3, Heres.
3,000 metres, "steeple", seniors:
1, Clemente (independent), 11' 7"
2-5; 2. González, i 3, Trinquell.
Salts seniors:
1, C,onsegal (B. U. C.). 1'62 metres;
2. Dalmau, i 3, Serra.
RESULTATS DEL MATX
DINAMIC-B. JUPITER
80 metres:
1, Fumadó (D.), 9" 3-5; 2, Pujol,
i 3. Perrera.
3,000 metres:
1, Campos (J.), 10' 18" 2-5; 2, Ló
pez, i 3, Mirabet.
Llargária:
1, Fumadó (D.), 573 metres; 2,
Munguet, i 3, Montón.
301) metres:
1 Pujol (J.), 43" 3-5; 2, Pantinat,
3, Fluvia.
Llançament del pes:
1, Solé (D.) 959 metres; 2, Jimé
nez, i 3, Pantinat.
Llançament del disc:
1, Jiménez II (J.), 2636 metres; 2,
Batalla, i 3, Pantinat.
Triple salt:
1, Minguet (D.), 11'52 metres; 2,
Fumadó, 1 3, Jiménez II.
1,000 metres:
1, Campos (J). 3' 4"; 2, López, i 3,
Sabaté.
Salts d'allária:
1, Pantinat (D.), 1'45 metres; 2,
Vilá, i 3, Montón.
Rellevaments 4 per 100:
1, Dinámic Club (Pantinat, Pare
ra, Fluviá i Fumadó), 49" 4-5.
RESULTATS DEL MATX
FRANCESC ARAGO-F. A. E. E. T.
89 metres:
1, R. Heras (A.). 9" 6-10; 2, Fabre
gat, i 3, Estivill.
400 metres:
1, M. Gracia (F. A. E. E. T.), 58"
3-10; 2, Miramón, i 3, Valls.
800 metres:
1, G. Planas (F. A. E. E. T.), 2'
20" 2-5; 2, Verdejo, i 3, Raventós.
Salts de l'asgas-la:
1, G. Miramón (F. A. E. E. T.), 5
metres 71 cms; 2, Valls, i 3, Pebre
gat.
Salts
J. Heras (A.), 1'54 metres; 2, Agua
la, i 3, Amado.
Llançament del dise:
1, J. Amado (F. A. E. E. T.), 3178
metres; 2, Muxí. i 3, Lapuente.
Llançament del pes:
1, Muxí (A.), 921 metres; 2, Alna
do, i 3, Lapuente.
Rellevaments 4 per 100:
1, A. C. Francesc Aragó, en 5" 1-5;
2, F. A. E. E. T.
LA COMMEMORACIO DE L'll
DE SETEMBRE
Com cada any, en l'aniversari de
la mort de Rafel Casanova, una re
presentació de LA RAMBLA portará
una corona de flore al peu del monu
ment del mártir de la llibertat de
Catalunya. Els amics que vulguin
acompanyar la nostra corona són pre
gata d'anar ale locals de la redacció
del peribdic per allá a les dotze del
matí del dia de la commemoració.
isznCMREEa C3111 El] III II1EDIN 111E1E~11E131 11[1]E:511 D71
ODGE
EL CAMIÓ ETERN
Potent motor de válvules ingasta
bles. - Filtre d'oil. - Cinc veloci
tats; amb la quarta silenciosa.-Bas
tidor indeformable en els pitjors ea
mins i amb les més grosses cárregues.
Ballestes • i ballestins auxiliars de
6 i 8 CILINDRES
grands dimensions. - Rodes tipus
artilleria. - Frens hidráulics inder
rengables.-Tambors de ferro fos de
gran tamany. - Gran espai carros
sable. - Una carrosseria per a
cada ús
de 2 a 8 tones
AGENTS PER A CATALUNYA
AUTOMOBILS EXHIBITION
Diputació, 35 - BARCELONA
LawalzmccuzzarnmanEalazzAzuzzaziLmicil
BOL
AL POBLE NOU
El Júpiter guanya el Girona
per un gol a cap
Sense voler pas fer calendaris ens
pensávem francament que el Júpiter,
en batre's a casa seva i no ésser cap
novell a la categoria deis "bons", en
trauria contra el GiT01111, MOit mes
profit. 1 és que la lluita d'ahir al
camp del Poble Nou no semblava pas
que los de campionat suara comen
pat. Semblava talment un partit mes
d'aquests molts que aguantem du
rant l'estiu per aquests móns. Ni la
gent va abocar-s'hi ni els jugadors
van liudar amb aquell braó tan co
negut de campionat. A mesura, pena
que vagin apuntant-se punts a la
classificació general i que refresqui
més el temns la "cosa" anirá canviant
i fins potser llavors els haurem de
deturar 1 tot...
Cap dels dos equips no va mos
trar-se superior a l'altre; la prova
d'aixb és que no va haver-hi pas un
franc dominador de terreny ni de
joc. En aquestes condicions hom
comprendrá el per qué de l'escasse
tat del resultat, que fou oportú i
circumstancial com podia haver-ho
estat pel bándol contrari. Diego, al
cap de poc de començar el partit va
tenir la "pensada" de "burlar-se" de
Torredeflot i va marcar l'únic gol de
la tarda, que era el de la victoria del
Júpiter i deis seus dos primers
punts.
El Girona en mantes ocasions
semblava que anava a l'empat imme
diat, pesó els seus davanters van és
ser tan deficients com els mateixos
del Júpiter, i a l'hora decisiva no
saberen ficar la pilota dins la xarxa.
Ele jugadors arrenglerats foren:
Pel Júpiter, Francas, Claudio, Cas
tells, Font, Rosalench, Basilio, Die
go, Perera, Perpinya, Sales i Mora
les.
Pel Girona: Gauxia, Bussot, Tor
redeflot, Flaviá, Abat, Prieto, Ferrer,
Escuder, Clara, Balmanya i Pagés.
Al Júpiter van debutar Perpinya
i Sala, que ho feren força bé, mal
grat d'actuar a la davantera, que fou
la línia pitjor de l'equip. Adhuc va
reapareixer Castells, que també va
compir la seva comesa.
Al Girona van debutar Torrede
flot i Abat, dos ex-sansencs, amb
amb molt d'éxit, perqué, encara que
tots dos ja vells en ele terrenys de
joc, són jugadors fibrats que enca
ra donaran el seu rendiment al Gi
rona.
Gauxia al Girona va ésser deis que
va fer-ho millor, i pel Júpiter potser
Perera, encara que no l'acompanyés
la sort ni els companys...
Va tenir cura de l'arbitratge Co
morera, amb l'encert de sempre.
ADRIA
ENERGIA GRANOLLERENCA
El Granollers Esport Club ha tret
la "grossa". Els seus homes han
triomfat sorollosament a les assem
blees de la Federació fent respectar
els drets del Club. I aquest ha tin
gut la sort que el primer partit que
li ha eorrespost al seu camp ha estat
contra el Barcelona i en dia de festa
major per a millor treure faves de
l'olla.
Per cert que un coinpany nostre
pregunta a un directiu del Grano
llers:
-Qué, ja esteu d'acord per arbitre
amb el Barcelona...?
-De moment, encara no. Ens pro
posen Comorera.
-Pera Comorera és del Barcelona,
aixó no está bé...
-Poe ens preocupa, que sigui del
Barcelona. Penseu que, si ve a Gra
nollers ho fará bé. Perqué si ho fa
malament el "pelarem".
El nostre company pensa que no
hi ha cas: Comorera és calb...
hesite Hotel
1 RESTAURANT
Coberts a 10'50 ptes. i a la carta
Platl regionals. Excellent cuina
i Servei perfecte - Salons per a
Boles Fesies
Preus moderats
ULL MB LA BENZINA!
El Girona, el Granollers 1 el Ba
dalona s'han sortit amb la seva. Te
nien raó i aquesta els ha valgut. S'ha
trigat, pera el sentit comú s'ha im
posat. I t,ot alta de les retirades có
mico-tragiques, ganes de passar l'es
tona, i fer anar a dormir tard la
gent...
Al Badalona, al Granollers 1 al Gi
rona, millor dit, als seus homes, als
que no han defallit un instant i han
fet jurar la constitució futbolística
als peixos grossos, els diuen "el tilo
de la benzina". Ajara no té cap gra
cia. D'acord. La gracia ve ara. El
senyor Guiará, del Sane, des de la
darrera assemblea, hi ha qui Panome
na "la benzina del tilo". I abra, ultra
tenir gracia, és perillós, perqué si la
benzina puja al cap...
Oh, i al cap del senyor Guisa!
o
43.
•
lb.,¦¦•¦•¦¦••¦••¦¦•¦•¦••••¦¦1•11,1¦11,1,¦.¦•¦•¦¦WV11.1,11.,¦-¦,11...1,11.......1"..!
"la rambla" 1 dedicará un suplement extraordinari de la proxima
edició a la
clutat de Torrassa
en els seus diversos aspectes, cultural, industrial,
social, polític, etc.
collaboraran, entre altres :
J. FIGUERES I SALELLES
M. PALET I MART1
ALBERT OLIART
JOAN DUCH
BALTASAR RAGÓN
FRANCESC JUNYENT
JOAN JOAN
F. BACARD1
FRANCESC MONTMANY
"la rambla"
amb la collaboració d'aquests elements, té el pro
pbsit de dedicar a la ciutat de Terrassa una infor
mació acuradíssima de les seves diverses activitats.
MOTORISME
La pujada a la Costa
de Castrejada
L'alemany Loot, brillant vencedor, bat
el récord de la prova. Aranda ven3e
dor en la categoría 350 c c.
Bilbao, 4. - Alar tingué lloc en
aquesta població la clássica prova
motorística, pujada a la Costa de
Castrejana. Com en anys anteriors,
aquesta exhibició de motor va inte
ressar en gran manera els esportius
bilbains. A més, ahir es veié aug
mentat l'interés per la participació
de diversos dels millors especialis
tas de l'estranger.
Les marques obtingudes per les
diferents categories, foren excellents.
ils temps assolits baten tots ells els
récords precedente d'aquesta prova.
L'alemany Loof, en vencer en la
categoria 500 c. c., va quedar das
siticat com a récordman absolut de
la Costa de Castrejana.
El recorregut era de 1.800 metres,
els resultats técnics foren els se
güents:
250 c.c.: 1, Iglesias, 1 m. 20 s. 4-5,
a 80'198 per hora; 2, Sastre, 1 m.
25 s.; 3, Rubio, 1 m. 30 s.
350 c. c.: 1, Ferran Aranda, 1 m. 11
segons 4-5, a 3025 per hora; 2, Loof,
1 m. 12 s. 1-5; 3, Sami, 1 m. 16 s. 2-5;
4, Iglesias, 1 m. 19 s. 3-5; 5, Arteche.
1 m. 21 s. 3-5; 6, Ridal; 7, Habin.
500 c. c.: 1, Loof, 1 m. 10 s.,- a
92058 per hora; 2, Aranda, 1 in. 10 s.
2-5; 3, Bejarano, 1 m. 13 s.; 4, Black,
portugués, 1 m. 13 s. 4-5; 5, Palacios,
1 m. 22 s. 2-5; 6, Arteche, 1 m. 22 s.
3-5; '7, Gutiérrez, 1 en. 24 s. 4-5.
ice
4 setembre de 1933 la rambla
t,
'Saki
•
at tv\
4ligaban
Sabatino, vencedor per punts d'Hilari Martínez. — Cheo
Morejón triomfá de Francesc Ros, només per punts.—Una
fácil victória del campió Ortega damunt l'algerí Larabi.
Mujan Ärillß, k. o.1— La reunió de pesos forts de demá
passat
;ÁÁs
Mallan Arilla
Carácter d'esdeveniment ha re
vestit la reaparició d'Hilari Martí
nez. Feía cinc anys que rhavlem
víst a la Monumental davant
aquell campió formidable de la di
nastía deis Dundée. Aquell era l'ú
nic combat que havia fet als nos
tres rings en el transcurs deis nou
anys que ha durat la seva absén
cia. Era natural, dones, que els af
cionats de Catalunya esperessin
amb expectació la rentrée d'un
deis homes que més ha fet pel
prestigi del pugilisme hispa, a l'es
tranger.
El resultat del seu combat amb
Sabatino ha sorprés, ja que han
fallat els pronóstics. Hl havia qui,
amb nosaltres, creia en un triomf
del negre per fora de combat. Do
nades les facultats del portorri
queny i la magnífica forma que
havia palesat en el seu darrer com
bat amb Cheo Morejón, ens sem
blava que Hilara Martínez no arri
baría al límit de les deu represes.
El cinqué round va estar a punt de donar-nos la raó. Confessem, pero,
que ens hauria dolgut aquesta desfeta de Martínez, perqué en la resta
del combat posa de manifest que encara és algú, 1 que entre els
nombrosos pesos mitjans que actualment hi ha a Barcelo,- pot molt
bé aspirar a un deis llocs d'honor.
Els que no creien que Sabatino triomfés per la via rápida, espe
rayen una victoria per punts de Martínez. També aquí fallaren les
previsions. Resulta vencedor Sabatino, guanyant bé, amb sufícient
marque de punts perqué ningú discutís la decisió. Atilio Sabatino,
davant un home difícil per la, seva serenitat, la seva experiencia i
el sea punch, es confirma una vegada més com un púgil de mérits
indiscutibles per aspirar a amidar les seves forces amb les de qual
sevol figura del seu pes, per destacada que sigui. Tothom parla del
combat amb Kid Tunero, combat que considerem factible si Tunero
no aconsegueix el títol mundial en el seu proxim combat amb Mar
cel Thil. En el cas contrari, no ho veiern tan ciar, ja que Sabatino no
ha d'oblidar que li queda pendent una reyenja amb Ignasi Ara que
al ring del Nou Món el posa en ridícul llarg deis deu rounds del
combat.
* * *
També el resultat del combat Morejón-Ros sorprengué. Cheo Mo
rejón es mostra superior, netament superior, pero la valentia de
Francesc Ros i les facultats assimilatives de qué féu gala', frustraren
el k. o. que esperaven els partidaris del negre. Morejón es mostrá
recuperat del seu emocionant k. o. a mans de Sabatino, pero apa
regué canviat. Ja no és aquell boxador optifnista 1 rialler que pujava
al ring convençut que no podía perdre. Morejón és un altre púgil,
més sobri, més concís. I Francesc Ros també és un altre. Li faltava
moral: l'ha trobada. Li faltava valentía: ara en té. Lleugeresa? Sí,
n'hi falta molta, pero Francesc Ros no ha estat mai altra, 'cosa que
un home lent, pesat. Amb tot, si ha pogut superar uns defectes; ?per
qué no confien que també donara compte deis altres? Voluntat
no n'hi falta i recolz en el públic tampoc. Dimecres en tingué la mi
llor prova. Mal, mal no havia sentit Francesc Ros una °vació en
honor seu com la que escolta dimecres després del seu combat amb
Morejón.
El resultat que no sorprengué fou el del combat Ortega-Larabi.
Aquest algerí és encara poc fet per a combatre amb homes de la
categoria del nostre campió. Ortega el supera plenament i el tingué
en diverses ocasions prop del k. o. Fortunat Ortega segueix en la
seva magnífica forma de serripre. ?No els sembla als nostres orga
nitzadors que ara él el millor moment per a la revenja amb Lozanoposant-hi en joc el títol?
* * *
Hem tingut una dolorosa sorpresa amb el combat Huat-Arilla,
celebrat divendres a París. Els nostres llegidors ja deueh estar assa
bentats que Arilla fou posat k. o. a la quarta represa. Llastima!
Perqué Eugéne Huat és molt bo, sí, pero Manan Arilla també ho és.
aquest k. o, una taca al seu brillant récord, no pot acceptar-se com
un resultat logie i normal. Desitgem que Manan Anilla sapiga trobar
l'ocasió de rehabilitar-se i tenim confiança que no trigarem a
tenir ocasió de tornar a parlar del simpatic púgil castella en termes
encomiastics.
* * *
La reunió de dema passat a l'Olympia será tota ella a base de
combats de pesos forts, que en general són els que el gros públic
prefereix, ja que en ells acostuma a abundar l'emoció. El combat
principal el disputaran el negre La Roe, que tant temps fa que no
hem vist actuar, i el gegant italiá Drigo. El de mig fons °posará el
base Iratorza al catala Sola, que s'acredita quan el seu combat amb
el xilé Godoy. Demés figuren en el programa Montserrat, Brito i
Morales, prou coneguts. Tot plegat fa creure que aquesta reunió
atraurá l'interés deis aficionats barcelonins 1 que l'Olympia regis
trará un altre pie.
QUENSBERRY
D1MECRES, BOXA-OLYMPIA
VETLLADA PESOS FORTS
Montserrat - Brito Solá - Irastorza
PALMUCCI- MORALES
LA ROE-DRIGO
General: 2'50 ptes.
Al senyor Virus,
de "justicia
Social"
Al senyor "Virus" li ha passat
una cosa trágica. Ha estat Púni
ca persona que ha llegit la infor
mació que en el número passat
de LA RAMBLA publicávem do
nant compte de les proves a qué
havien estat sotmesos els aspi
rants a policies, i ?'ha inter
pretada com una censura a
l'Institut Psicotécnic.
El senyor "Virus" ha vist repe
tida dues o tres vegaives la pa
raula puerilitat i ja no ha llegit
res més. Es tractava d'un mili
tant de la Unió Socialista, 1 en
parlar d'ell o de coses seves no
es poden utilitzar paraules que ni
per error es puquin prendre com
una censura o com un descrédit.
No ha llegit ni vist la resta del
text. Si ho hagués fet, malgrat
que Particle no té res de pro fund,
S'hauria adonat que en eh l no hi
ha ni un sol mot ni la nzés mí
nima intenció de rebentada ni
de censura, sinó molt al con
trari.
El senyor "Virus", enderiat en
defensar a qui no necessita de
fensa, perqué es defensa prou bé
amb la seva obra, fins oblida que
en els periódics són a centenars
les informacions que surten sen
se signar o signades amb pseudo
nim, 1 mai ningú no n'acostuma
a treure conseqüéncies tant ar
riscades com les que ell en treu.
Es dona precisament el cas que
l'X. X. en més d'un cas s'ha vist
nbligat a defensar, d'algú que l'a
tacava, l'obra del doctor Mira, que
estima i considera, encara que no
se sent prou capacitat per jutjar
la. I la seva sorpresa ha estat
extraordinaria en veure com un
amic del senyor Mira li fa el dis
favor defensant-lo d'atacs imagi
naris. Recomanariem al senyor
"Virus" que recorregués als bons
oficis de l'Institut per veure Si
no ha perdut en algun lloc la vir
tut de la serenitat i de la ponde
ració.
X. X. (Joan Brugada.)
Cultura i previsió social
Haviem anat a cercar el repos
cobejat d'unes vacances a una
ciutat del Pireneu, al-reeerada en
el massís imponent del Cadí, per
saturar-nos del silenci de les valls
1 de l'aire pur de la muntanya.
Ben lluny estávem de sospitar
que a més deis atractius naturals
d'aquella terra beneida hi tro
barlem •m reces amable, discret
i acollidor d'una magnifica 1 ben
muntada biblioteca.
Certament era un obsequi gra
tuit que se'ns tela; no es troba
aixl com aix1 un fogar de cultura
veritable on refer l'esperít. Ja te
níem un lloc on passar les hores
vagaroses, saborejant la delicia
de la lectura.
Aquella biblioteca, sóbriament
i gentilment adornada, profusa
ment illuminada, representa el
nexe que uneix i fa gran l'esperit
de Catalunya. Es una veritable
escola de formació intellectual i
moral, que nosaltres voldriem
veure a totes les poblacions de
la nostra terra.
La nostra sorpresa primera fou
pero aviat passada; les raons
són senzílles d'explicar. Aquella
biblioteca l'havia dotada i cons
truida la nostra primera entitat
d'estalvi del poble; aquesta enti
tat és la "Caixa de Pensions per
a la Vellesa i d'Estalvis".
Com podria explicarse, sinó? De
tots és coneguda la tasca social
que ha portat a terme l'esmen
tada Institució; d'ella no ens pot
scrprendre res, perqué en veritat
tota la seva actuació i les seves
c tire, són dignes d'elogi i ponde
ració.
Amb tot i conéixer la Caixa,
volguérem saber el motiu, les
causes que havien menat a crear
l'obra de les Cases de Cultura, i
grades a la gentilesa i amabili
tat de la senyoreta bibliotecaria
hem conegut a bastament resfon
que suposa l'organització 1 man
tenir la trentena de biblioteques
escampades arreu de Catalunya
i Balears.
Quan la Dictadura, amb el cop
d'estat i la seva consegüent es
combrada d'institucions catala
nes, particularment culturals,
deixá d'atendre l'obra de les bi
blioteques que la Mancomunitat
patrocinava i fomentava, la Cal
xa va creure's en l'obligació im
periosa de continuar-les, donant
una Iliçó de civisme 1 catalanitat,
i adhuc proporcionar una forma
ció sólida a les noves generacions
catalanes. I sense l'ajut de nin
gú, amb la responsabilitat que
suposava en aquells temps, s'em
prengué la construcció de 1- Ca
ses de Cultura, dotant-les amb
munificencia i amb el confort
adient.
Durant aquell període foren or
ganitzades 1 inaugurades les de
Santa Coloma de Farnés, Iguala
da, Viella, Lés, Soller, Inca, Ber
ga, Badalona, Vic, Lleida, Mana
cor, Lluchmajor, Seu d'Urgell,
Maó i Eivissa.
Després, un cop assentada de
finitivament la República í vi
vint una nova época, liberal í de
mocrática, s'han inaugurat amb
assistencla oficial de les autori
tats, les de Palma de Mallorca,
Santa Coloma de Queralt, Alaior,
Clutadella, Felanitx, Montblanc,
Manresa, Vilafranca del Penedés,
Sant Feliu de Llobregat, Muro,
Torelló i Sant Sadurní d'Anoia.
Així mateix és digne de remar
car la biblioteca installada als
Dispensaris Blancs, única a Ca
talunya 1 Espanya, sobre Ilibres
especialitzats en tisiologia, i la
qual biblioteca esta a disposició
de t,ots aquells relacionats amb
professions mediques que d'aques
ta manera poden consultar obres
molt difícils de trobar al nostre
país.
Cada biblioteca disposa d'un
nombre de volums en relació amb
la comanda 1 assisténcia de lec
tors. Amb tot, si un lector ne
cessita determinada obra, amb
un sol advertiment que faci a la
bibliotecaria, aquesta, si no la té
en catáleg, la demana a la Secre
taria de Biblioteques, la qual ra
dica a Barcelona i és tramesa, en
el possible, seguidament. Gene
ralment, pero, el nombre de vo
lums osci•la entre 1,500 i 6,000
volums. Fins ara, la més extensa
i asortida és Igualada, que dispo
sa de més de 7,000 'libres i eres
cut nombre de revistes.
Les ultimes estadístiques donen
un total de 55,800 llibres i de
50,100 lectors. Un fet notable és
l'interés, cada dia en augment,
que desperta a la joventut tot
el que fa referencia a matéries
socials i ciéncies aplicades, les
quals després de la literatura són
les més so•licitades. També as
soleix una proporció considerable
la lectura del llibre catalá, el
qual, en alguns índrets, supera al
conjunt de les altres llengües.
Després d'aquest breu resum
general i en considerar el desen
volupament que ha pres, cada dia
més accelerat, aquesta obra de les
cases de cultura i biblioteques,
ens preguntem i hem preguntat
amb quin objecte la Caixa de
Pensions per a la Vellesa i d'Es
talvis es preocupava 1 tenia cu
ra d'una fundió d'educació popu
lar, com ve a ésser l'obra esmen
tada.
La resposta no podia ésser més
concreta: Es un deis caires amb
que l'estalvi realitza la seva fun
ció social. Les biblioteques, aixi
com les altres institucions filials
que ha organitZat i sosté la nos
tra primera entitat d'estalvi de
Catalunya, són filies legitimes
del mateix estalvi. Són conse
qüencia de l'estalvi productiu,
que ultra el guany 1 l'inte
rés individual que proporciona,
encara forneix una altra classe
de guanys 1 interessos, els quals
podrie mdenominar collectius o
socials.
Són aquells interessos que tor
nen al poble en forma de Dispen
saris Blancs, d'Homenatges a la
Vellesa, d'Empar de Cegues,
d'Institut de la Dona que Treba
lla, amb els seus corresponents
serveis de Mutualisme, c., etc.
Si hom reflexiona sobre els be
nifets de l'estalvi, que no és ga
siveria, sinó un element impres
cindible de l'economia, -mpren
dra seguidament la veritat d'a
questa fundió social, en saber que
no és cert que aquell retregui els
capitals—així era antigament—
sino que les imposicions efectua
des a les Caixes d'Estalvis po---i
lars tornen a la circulació per
mitjá deis préstecs a l'Agricultu
ra i a la petita propletat. Que
afavoreix i inverteix en cons
truccions crescoles 1 altres obres
culturals, proporcionant a les
classes modestes facilitats i ben
estar durador.
I és que restalvi és ua de" de
moralitat ciutadana í un instru
ment per fer el bé a la humani
tat perqué ja sia formant unes
reserves per a resdeven1clor i as
segurar una vellúria tranquilla, o
bé per a un motiu tal vegada més
ambiciós, com és el muntar unes
oficines, fábrica o taller, sempre
t éper fita de contribuir a realit
zar l'ideal de l'home o sia llur fe
licitat.
Essent així que el seu objecte
és proporcionar als homes el ma
jor económicament i que els mit
jans que utilitza per reeixir eficaç
ment són les institucions que co
neixem amb el nom de Caixes
d'Estalvis, no cal dir que amb
Luzzatti haurlem d'exclamar que
"Les Caixes d'Estalvis donen al
món sencer l'exemple fecund d'un
crédit sá, el qual descendeix en
tre els humils que sofreixen i
treballen per enlairar-se cada dia
en un pla més alt dintre un su
blím ideal económic".
L'estalvi individual, ben prac
ticat, és escola de formació ciuta
dana, perqué l'home avesat a
exercir-lo té a favor seu aque
lla qualitat tan preferida deis an
glesos i que ells anomenen Self
Control, o dominí de si mateix.
Indubtablement que s'arribará a
posseir una voluntat ferma i de
cidida, si hom sap renunciar a
una satisfacció momentánia, en
profit d'altra tal vegada més 11u
nyana, pero que més endavant
permetran assolir aquell benes
tar desitjat.
Es més; cal estalviar, per tal
com si tenim present que l'home,
que l'activitat de l'home, és en
concepte económic un veritable
capital productor de renda, i que
la possessió d'aquest capital li
permet i significa la satisfacció
amb el seu producte, de les.ne
cessitats que sent l'individu, hem
de recordar-nos també que
aquest capital o sigui l'actívitat
i treball de l'home no és sempre
el mateix; sinó que arriba un
temps o període de la vida en el
qual aquesta activitat ha min
vat o desaparegut per manca de
forces, i per tant el capital pro
ductor de renda no existeix. Es
sent aquesta la realitat, l'home
ha de procurar, mentres el ca
pital-treball viu amb tota la seva
plenitud, estalviar part de la ren
da que li produeix, a fi que aquell
jorn en el qual les brees man
quin pugui, malgrat tot, conser
var el necessari per a la seva
existencia i la deis seus consem
blants.
Les Caixes d'Estalvis, dipositá
ries de les eeonomies individuars,
són sempre 1 les hem de veure
com un fruit de l'amor social, que
orientat o dirigit al Jo, o com
binat vers altri, o bé en ambdues
direccions, realitzen la nobilíssi
ma missió de concentrar i impul
sar l'economia popular, en bene
fiel del bé comtl.
Ultra l'estalvi 1 amb ell les
Caixes d'Estalvis tenen l'alta fi
nalitat de protegir a les classes
populars, especialment la mitja
na, per majá de les concessions
de crédíts salvaguardant-les i sal
vaguardant l'equilibri económic,
enfront deis interessos exclusius
'
CONDEN
ARcA EL NIF1
,f4
(005"51,'
-
111, "Bm.
MONTAfig
°rrelavega R(ASantander)
LLET
CONDENSADA
MARCA
NINO"
La Llet Condensada marca "El Nino" per lo
constáncia de la seva alta calitat segueix me
reixent la més absoluta confiança deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui mateix
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
Vio Laietana, 46 - A, l'interessant folletdst
"Utilitats culináries de la
[Jet Condensada marca
"El Nino" que li será
tramas gratuitarnent"
Compri Llet Condensada "El Ni' i miri al darrera de les
et:quetes, io que moltes porten premis en metáftc
ordab
CAVESDE L'EMPORDÁ PERELADA
AC.ENT
1 FRANCISCO QUINTANA.
de determinades classes socials.
• Cal, dones, fomentar restalvi
i fer-lo entrar dintre la conscien
cia nacional; s'ha de facilitar la
formació de petits capitals, base
indispensable per assolir la ne
cessária convivencia social, i amb
ella l'augment de la producció;
oal desarrelar del poble el cos
tum d'efectuar despeses super
flues i inútils, ja que si augmen
tem la producció i en canvi sa
bem estar-nos de malversar, con
tribuirem a remeiar els sense
feina, a la prosperitat de Cata
lunya i al benestar de tots els ciu
tadans.
Les Caixes d'Estalvi han de
meréixer totes les nostres prefe
réncies; elles formen part inte
grant de la nostra riquesa pú
blica, són el fonament on descan
sa la confiança de milers de mi
lers de ciutadans i l'esdevenidor
lluminós d'una Patria prospera.
Elles contribueixen a desenvolu
par la tasca de la civilització mo
derna, i sois els pobles que pos
seeixen la virtut de l'esta lvi po
den aportar els seus esforços i
contribució al progrés, i frueixen
deis avenços i eonquestes de la
moderna civilitzlció.
Nosaltres desitgem a la Caixa
de Pensions per. a la Veliesa
uiscaivXs ei que pugui continuar
sempre endavant roma de cultu
ra, de proteccid,.,de mutualisme i
de ,Zustícía social que ha vingut
rexiltzant, difonent la. práctica
de Nscalvi qtie na iet Ilorir unes
tan belles institucions. Coneixem
la veritat d'aquelles paraules del
seu director, que, en una confe
rencia donada fa anys a Barce
lona, deja: La Caixa dé Pensions
per a la Vellesa i d'Estalvis, amb
tota la seva complexitat d'opera
clons, está basada sobre dues
orientacions: la del bé i l'interés
prIvSat 1 la superior i més alta
del benestar i prosperitat públi
ca. La primera en quant a les
operacions própies de l'estalvi i
previsió. La segona en quant a
l'actuació social deis seus Insti
tuts Socials i Benéfics.
Després de conéixer l'obra de
la Caixa, els que som ferms
creients de les idees, les quals són
en molt superiors a les formes fi
sigues, no podem menys de re
marcar el que avui per a tots els
catalans significa l'estalvi 1 els
fruits que ens ha reportat.
I en acabar a.,questes impres
sions hem de reconéixer que les
Caixes d'Estalvi, i en aquest cas
concret la Caixa de Pensions per
a la Vellesa i d'Estalvi, tenen un
cos i una ánima. Uit cos que tre
balla i una ánima que sap aco
llir els batees i les aspiracions
d'aquesta terra nostra: de Cata
lunya.
J. CASELLES
La Lliga acusa
Provincianístne?
El «papagrís» máxim de
la Lliga, formula en un ar
ticle olímpiques acusacions
de «provincianisme» contra
el Partit que governa Ca
talunya.
Els pontífexs de la Lliga
han perdut la memória... i
alguna altra cosa.
Quan s'ha tingut un se
nyor Cambó que organit
zava una recepció al rei a
l'Ajuntament de Barce
lona,
quan s'ha tingut un se
nyor Puig i Cadafalch que
va ajudar moralment Pri
mo de Rivera a donar el
cop d'Estat de l'any 1923,
quan s'ha tingut un se
nyor Ventosa i Calvell de
ministre del ridícul govern
Aznar,
no es pot parlar de «pro
vincianisme».
I si se'n parla, que es
pensi que les esquerres ca
talanes poden acusar la
Lliga de traició i d'indigni
tat política.
Que és el que fem ara nos
altres.
9
TEATRES
TEATRE TIVOLI
Gran companyia lírica del mestre
GUERRERO. Butaques primera clas
se CINC pessetes.
A les deu: LAS RAYAS DE LA
MANO i l'éxit delirant d'Ardavín i
mestre Guerrero
EL AMA
principals intérprets: senyoretes Ba
dia, Cadenas i Argota i els senyors:
García Martín, Lledó, Calvo de Rojas,
Alares, Ruiz, etc.—Demá, matinée po
pular. MISS GUINDALERA, LA
ROSA DEL AZAFRAN.-Nit i botes les
nits
EL AMA
(L'ama de les sarsueles)
TEATRE NOVETATS
Companyia Lluís CALVO.—Nit, a dos
quarts d'onze: JOIES DEL GENERE
XIC
EL POBRE VALBUENA
pel gran PALACIOS.
El Tambor de Granaderos
La Verbena de la Paloma
Colossals repartiments.—Demii, tarda
popular i nit: EL POBRE VALBUE
NA, per Valeria Ruiz Paris; EL TAM
BOR DE GRANADEROS; LA VER
BENA DE LA PALOMA.—Dimecres,
nit. Esdeveniment líric
LA TEMPESTAD
pel divo cantant
HIPOLIT LAZAR°
Es despatxa a comptaduria.
CINEMES
PUBLI-CINEMA
Sessió continua de les tres tarda
a la una de la matinada.
REPORTATGES CINEAC DE PA
RIS; CAMI DEL YUKON (documen
tal); NOTICIARI FOX SONOR, Ul
times informacions mundials; LA RE
VOLUCIO DE CUBA: FUGIDA DE
MACHADO i DISTURBIS A L'HA
VANA; i l'alfombra mágica de Mo
vietone; UN PASSEIG EN GON
DOLA; CONDUCTA DESORDE
NADA.
FANTASIO
Avui, nit, a les de:
Grandiós éxit de la graciosíssima
producció FOX
SUERTE DE MARINO
interpretat per JAMES DUNN i
SALLY EILARS
CINEMA PARIS
Avinguda Portal de l'Angel, 11-13
Teléfon 14544
Tarda, a dos quarts de cinc; nit, a
tres quarts de deu:
EXCEPCIONAL PROGRAMA
Exit de la divertida comedia musi
cal
La chica de Montparnasse
El vigorós super film rus
El camino de la vida
realització de NICOLAIET.
Dijous vinent:
WILLY FORST
en el seu possitiu triomf.
El Secretani de Madame
HAROLD LLOYD en
CINEMANIA
•••¦IG`
.......
.3';_sr‘ 4•
.
SSMuLcAr
Rambla de Catalunya "37
Una visita al Caire
Documental, comentada en espanyol
Gaumont Gráfic núm. 7
Varietats mundials.
De Basilea 'a Magúncia
Un meravellós viatge pel Rhin.
França Actualitats núm. 53
Experiéncies del vol a velr.; pere
grinació a Lourdes; el més compli
cat rellotge del món.
Eclair Journal núm. 34
Competencia francoamericana.
Festes Basques de Sant Ig
nasi de Loyola a Bilbao
Gráfica de la vaga de barquera
del Sena.
Tos els dies sessió continua de 3
tarda a 1 matinada.—Entrada úni
ca, 1 pesseta.—Programa de rigorosa
exclusivitat d'aquest saló.
SALONS CINES
CAPITOL
Avui, dilluns, a tres quarts de deu
nit:
Médico improvisado
DESNUDISMO
CATALUNYA
Avui, dilluns, a tres quarts de deu
nit:
Monsieur, Madame et Bibi
ALLO PARIS
1933 CINEKA A 1934
EVOLUCIO DE LA NOSTRA
CINEMATOGRAFIA
En els comeneaments de la in
dustria cinematográfica va ésser
Catalunya la primera ciutat es
panyola que edita films tots clls
realitzats sense capital ni artistes,
sense directors ni material apro
piat.
El fracás editorial cinematogra
fíe catalá hem de convenir fou ben
palés, 1 la nostra cinematografía,
que bien orientada podía haver
ocupat un deis primers ;loes, tota
vegada que el caminal obert da
vant nostre oferia una gran pers
pectiva, va quedar completament
anullada pel poc interés que po
sasen a ter-la triomfar 1 els es
cassos mitjans amb qué es comp
tava.
Durant molts anys Catalunya
no produí res, cinematográfica
ment parlant; tot donava a en
tendre que aquest abandó en apa
renea no era altra cosa que fill
deis desigs de posar el cinema en
el lloc que a la nostra terra 11
correspon. Els encarregats de vet
llar per la nostra cinematografia
estaven en constant observació
estudi per tal d'assolir-ho; in
tentaven obrir-se pas tot cercant
els mitjans positius per a triom
far. -
Malgrat tot, quan novament
s'intenta produir, poguérem cons
tatar amb el disgust corresponent
que per a res no havla servit el
temps transcorregut en observa
ció; de moment, tot féu creure
que el ressorgiment de la nostra
cinematografia seria un fet; els
capitalistes es donaren compte de
la importancia del nostre mercat
1 no vaciHaren a aportar quan
titats respectables per tal d'as
solir la realització perfecta. Els
fets, pero, foren del tot negatlus.
Moltes de les produccions sola
ment en tenim esment de quan
es comenearen a rodar. Després,
ni les hem vist, ni n'hem sentit
dir res més d'elles. La majoria
deis films portats a cap aquells
dies —segons opinions autoritza
des—, no resistirien la prova del
foc ni renaixerien com l'Au Fénix
de les seves cendres.
Una nova revifalla es va pro
duir a l'any 1928. Recordem que
Francesc Elles, a despit de lluitar
amb un seguit d'inconvenients,
amb quatre quartos, va demostrar
que, de disposar d'elements, era
L'evolució cinematográfica a Catalunya Una visita als estudís
d'«Orphea Fílms», situats a la muntanya de Montjuic Veient
rodar :: La dolça mentida del cinema
tar Catalunya deis primers estu
dis cinematográfics sonors, al cap
de pocs dies es reproduía—contra
l'home al qual se li negá a la seva
terra el talent—una nava campa
nya. Aquesta vegada, pero, els
envejosos s'estavellaren contra el
mur format per aquests homes
plens d'amor 1 entusiasme, als
quals no deturava res ni ningú
fins a obtenir el seu propósit. D'a
questa manera, grácies—repetim
ho—al treball perseverant 1 pie
d'optimisme de Lemoine, Elies 1
García, el que bu Palau d'Indús
tríes Quimiques durant l'ExDosi
ció quedava convertit en uns es
pléndids estudis cinematografíes.
Després del que s'ha fet en
aquests estudis 1 de l'increment
pres, cada dia més alafa--
podem dir amb joia que la pro
duccló cinematográfica a Catalu
nya és un fet.
Avu1, contráriament al que del
xem clit al comerle d'aquestes 11-
nies, els estudis—en els quals es
treballa constantment pel seu mi
llorament—estan dotats de totes
les innovacions que la técnica re
quereix, la qual cosa vol dir que
no hi manquen mitjans econb
mics
Donat l'interés que aquests es
tudís han desvetllat, avui ens pro
posem donar a conéixer—encara
que molt per sobre—com són 1
com es treballa en aquests estu
dis.
CAP ALS ESTUDIS
Migdia. El sol cau aplomat so
bre totes les coses. Aprofitant
l'ombra que ens oferelx la mu
ralla del "Poble Espanyol", avan
cem per l'ampla avinguda de San
tiago Russinyol, toa ella resplen
dent. Guanyat el pendent, no
fem més que caminar uns metres
cap a l'esquerra 1 hl troberri en
clavats els estudis "Orphea Film".
A la porta romanen un seguit
d'autos de diverses marques 1 ma
tricules. Tot es quietud 1 renos.
L'escalinata que dóna accés a la
terrassa está en part recoberta
per una rampa de fusta per on
pugen persones 1 cotxes. Pugem;
»44, -•
r
ROSITA DIAZ
gentil 1 ingenua artista del l'en 1, la qual interpreta el principal "rol" de "Susana tiene un se
creto", film dirigit pel conegut d !rector Benet Perojo, rodat als es tudis d'"Orphea-Films".
cull 1 registra tots els sons; és el
tot de l'estudi.
Feta aquesta pregunta 1 un cop
asabentat del paper que hi fa el
carnió, si bé sentim curiosítat per
saber de quins mitjans es val
per a poder copsar tot alló que ens
han dit, la vista se'ns en va gira
voltant el local, tot ehl pie de fus
tes, cables, cardes, residus de de
corats, matalassos, llits, gent que
va amunt 1 avall, 1 tot plegat
amenitzat per un sorol de mil di
monis prodult pels constants cops
de martell, de serres I altres ei
nes que els fusters fan servir 1 les
quals no paren mentre el indica
dors no manin el contrari.
A ma dreta segons entrem, es
troben un seguit de calaines totes
elles enumerades, on es vesteixen
els artistes. Com que cada dia el
nombre de produccions és més
elevat, l'afluencia d'artistes ha fet
necesarl ampliar les obres; avui
es pot dir que falta poc per arri
bar al sostre; compta ja amb dos
pisos a més de la planta baixa.
El costat esquerre está habilitat
per a despatxos, contabilitat i cai
xes de seguretat de pellícules, a
més de repassadores 1 tots els
llocs necessaris per deixar llesta
per a positivar una pellícula.
Al fons hi trobareu uns grans
tallers on es fabriquen tots els
decorats. Als costats de l'edifici,
espaiosos departaments on es tro
ben installats els estudis. Les pa
rets esta.n totes elles de dalt a
baix recobertes per una especie
de xarpellera recoberta també
d'encenall d'embalatge; el sostre
está disposat en forma de motllos
de preses de xocolata; el terra,
empostissat; en fi, tot disposat
convenientment per captar d'una
manera clara els sons, tot apar
tant-ne els sorolls. A més, estan
dotats de tot alló que cal quant
a material técnic.
Estem contemplant el saló de
projecclons, espaiós 1 dotat així
mateix deis millors aparells, quan
entra el senyor Lemoine, que, com
sempre, está atrafegat. En veu
re'ns, satisfet per l'obra portada
a cap, ens digué en un espanyol
molt particular "?Qué us sembla
tot aixó?", 1 sense deixar-nos
contestar afegí:
—Dones tot plegat no es més
que una petita cosa del que em
propaso fer. Ja ho veureu, ja ho
veureu !—afegi.
Llavors nosaltres decidírem fer
li unes preguntes, a les quals con
testa amb l'amabilitat en ehl pe
culiar. El resultat fou el següent:
—Durant l'any 1 mig que fa que
muntárem els estudis s'han ro
dat dotze pellícules, les quals su
posen un millo i mig de metres
de celluloide, havent-se invertit
en elles de cinc a sis milions de
pessetes i havent-hi pres part
unes dues mil persones. A més
més, en els estudis treballen
sense repós uns cent obrers, als
quals només puc dedicar-los que
elogis, puix que tots ells han de
mostrat una voluntat i capacitat
de treball difícil de superar. Tine
grans projectes per a dintre de
poc; no obstant, ja sabeu com sóc:
prefereixo dir "he fet tal cosa"
que haver de dir "del que us• ha
via parlat no hi ha res". Perme
teu-me, per tant, que no sigui
més explleít; tal vegada la setma
na que ve ja pugui dir alguna co
sa en ferm.
Agralrem qui-sap-lo les aten
cions i ens disposárem a veure el
que es rodava.
El batibull és formidable; de
sobte, uns timbres deixen sentir
el seu rilinc allargassat 1 estri
dent. Uns indicadors, irritats, im
Ferran Roldan, director de la pe llícula "Sobre el cieno", voltat deis
intérprets d'aquest film. En primer terme, Macosoli, !'operador
capae de ter coses bones. No hi
'van mancar els derrotistes 1 els
envejosos, que procuraren bar
rar-li el pas amb insidies, cam
panya que determina Elles a mar
xar a l'estranger, des d'on al poc
temps rebiem noticies ben fala
gueres per a tots nosaltres, que
ni per un moment dubtárem del
seu talent.
Per aquest mateix temps es ro
da una pellícula sota els auspicis
de la casa Gaumont, dirigida per
Francesc Gargallo, el qual, jun
tament amb Piquer d'operador,
Elvira d'Amaya, Luísita Gargallo
Teodor Busquets, entre d'altres
artistes, triomfaven plenament a
jutjar per l'acollida que el públic
féu del hlm.
Tot donava a entendre, tant
per les ganes de produir com pels
resultats obtinguts, que el renal
xement de Catalunya a l'art mut
seria derinitiu; peró es produí un
fet que vingué a paralitzar tota
la marxa ascendent de la nostra
producció. Fou amb motiu de la
presentació de l'obra d'ambient
vuitcentista catalá, original del
nostre enyorat amic Santiago
Russínyol, "L'auca del senyor Es
teve". El director, senyor Argilés,
va fer un flac servei a la nostra
producció; el seu fracs reper
cutí tant en les esferes capitalis
tes, que a partir d'aquell moment
no hi havia manera de parlar de
cinema a ningú que disposés de
quatre xavos. Cal tenir en comnte
que el senyor Argilés —segons
propia confessió — disposá d'un
minó de pessetes. Malgrat aquest
mitjá tan eficae no va saber fer
res més que fracassar.
Teníem ja perdudes les espe
rances vers la nostra producció,
quan un bon dia de l'any 1932
compareixien per la nostra re
dacció els nostres bons amics
Francesc Elies 1 Guillén Garcia,
en companyia d'un amic d'ells el
qual resulta ésser el productor
francés Camille Lemoine.
No obstant portar amb silenci
els seus treballs encaminats a do
no fem més que treure el nas
quan som sorpresos per la se
nyora Lemolne i la seva gentil
fila Susanna, les quals, en ésser
los exposat el motiu de la nostra
visita, es desviuen per ensenyar
nos tot el que hi ha a la terrassa
i de qué la senyora Lemoine és
la directora. La terrassa—ens diu
—amida 30 metres de llarg,ária
per sis d'ample. Quatre esveltes
columnes d'estil clássic donen
corta majestat al Palau, la qual
cura de trencar tot alegrant-ho
un seguit de testos encaixonats 1
pintat,s d'un blau pujat, dels qual
sargeixen uns arbrets d'un verd
tendre que cobreixen en part el
recinte, al propi temps que el par
teixen, essent aprofitat el costat
esauerra per a menjador, i al dret,
ullra trobar-s'hi la cuina, bi ha
un quiosc 1 una cabina telefónica.
Acabávem la nostra visita pel
que podríem dir-ne l'avant,sala,
qan son' deis estudis l'amic Gui
llén tot atrafegat amb uns plans
a les mans. En veure'ns ens sa
luda com sempre molt amable
ment; 11 diguérem a qué hi aná
vem 1 ens digué:
—Molt bé! Espereu un moment
i estic per vós.
Efectivament, al cap de cinc
ininuts entrarem als estudi.s; en
obrir la porta la primera cosa que
ens cridá l'atenció fou un camió
situat al mig mateix de l'edifici
i riel qual su: en sens fi d( ca
bles en totes direccions. Tothom
que el veu sol fer la mateixa pre
gunta:
—Qué hi fa aquest camió aquí?
I Guillén, amb una paciencia
de sant, va repetint a tots la ma
teixa resposta:
—Es l'observador més gran que
s'ha pogut conéixer; en aquest
moment reposa; peró quan diu
"ara treballo", no se 11 escapa res;
s'ho prén amb tanta afició que
moltes vegades ens fastigueija,
puix que ens fa repetir les escenes
molt sovint; té una orella que
rieu-vos dels tísics; és una cosa
molt seriosa; en fi, és el que re
posen silencl. Aprofitem el mo
ment per entrar tot corrent a l'es
tudi on es roda
"BOLICHE"
En sentir-nos el director, que
n'és l'amic Enes, amb veu forta
1 írritat, cridá:
—Silenci!!
Nosaltres procurem dissimular,
ell també. Tot llest, ordene,:
—A rodar.
Tot observant el treballs deis
artistes, no podem sostraure'ns a
la temptació d'admirar el deco
rat; és un cabaret de gust atre
vit, senzillament admirable. En
acabar-se l'escena, el primer que
preguntárem fou de qui havia
AVUI
al
4
SUERTE DE
MARI O
SALLY
EILERS
Va pescar-la ben viveta,
una sirena que portava de
bólit la marina americana.
Co-Noinc
GARANTEll LA SHA FELTUTAT,
SALLT 1 TILANQUILLITAT
RECOMANAT PER EMINENCIES
MEDIQUES DE TOT EL MON
Es ven o les Far- PRODUCTE
mides al preu PER A LA
de 6.50 ptes. HIGIENE
ami, cánula per
a la seva apli- INTIMA
coció LABORATORIOS
PROFILAC, S. A.
APARTAT 810
BARCELONA
S'tNVIARA GRATUITAMENTA QUI HO
SOL•LICITI UN FOLLETÓ EXPUCATIU
sorgít aquella idea ultra original
atractívola. Elles, tot celebrant
que ens agradés, ens digué:
—Es filla de la imaginad() del
gran dibuixant i llorejat pintor
Durban.
No podia ésser per menys; es
tracta d'un deis millors decorats,
en el referent a gust, deis que
em vist. Amb artistes així, no
vacillem a dir que la nostra ci
nematografia esdevindrá, a no
tardar, una cosa de valor positiu.
—Bé—preguntem—; com va el
rodatge?
—Gairebé acabant-se—féu l'E
lies.
—Estás content?
—Molt satisfet de tot i de tots.
—Diga'm de qué es tracta;
quins són els artistes, la lietra, la
música...
—Mira—ens diu Elles—, agafa
paper 1 ves anotant. Com no has
d'ignorar, la pellícula porta per
títol "Boliche", extracte d'una
opereta cinematográfica el llibre
i cantables de la qual es deuen al
conegut literat Antoni Graciani i
a mi. El guió cinematográfic i la
direcció del film també és meya
—continua, dient Elies—. L'acció
de l'obra es desenrotlla a Buenos
Aires i Barcelona. Quant als ar
tistes que formen el quadre de
"Boliche", sis són debutants en el
Aquests són Irusta, Fuga
zot, Demare, Alberto Serrate, Te
resita Mandri i Empar Aliaga.
En el referent a tots ells—afegí
Elies—, solament puc dedicar-los
que elogis. El trio Irusta-Fugazot
Demare han demostrat en el curs
de la seva "Impressió" que posseei
xen admirables condicions d'ac
tors; d'ells cal remarcar la me
moria extraordinaria de Fugazot.
Serrate, l'aristócrata barceloní,
posa de relleu la seva vis cómica
en el paper que li ha estat enco
manat. Teresa Mandri, esposa del
popular Arcos, la destaquen les
seves dots dramátiques que sens
dubte la situaran en un primer
pla dintre la cinematografia pen
insular. Quant a Empar Aliaga,
no caldrá que ens esforcem, per
ésser de sobres coneguda per tots
les seves gran qualitats, ja que és
una excellent diva.
Pronostiquem a Empar Aliaga
un éxit més en la seva carrera
d'ininterrompudes victóries.
A més a més hi prenen part els
que ja podem qualificar de ve
terans del llene, Rafael Arcos, el
"don Epi" inoblidable de "Mer
cedes"; Armando Cisco (Cáma
ra), el meravellós caricat; Teodor
Busquets, el John Gilbert catalá,
i Modest Cid.
De l'element femení destaquen
per la seva espléndida bellesa
Consol Cuevas, la rossa de la dar
rera pellícula de Buchs, i per les
seves extraordináries dots d'ac
triu cómica Roma Taéni, la Bet
ty Boop de "Pax", la qual es pro
posa superar en el llene els éxits
asolits als escenaris de Berlín 1
Viena.
El repartiment és com segueix:
"Rosa Iriarte", Empar Aliaga;
"Amparín", Teresina Mandri;
"Brunequilda", Roma Taeni;
"Mari-Lou", Consol Cuevas; "Do
na Genoveva" y "Dona Gerun
dia", Eugénia Roca; "Monna Chu
besky", Hild Burgo.
"Boliche", Agusti Irusta; "El
Pinta", Fugazot; "Armando, el
músico ciego", Lucio Demare;
"Don Baldo", Rafael Arcos; "Go
rito", Albert Serrate; "Fl aboga
do", Teodor Busquets; "Don Ve
remundo". Modest Cid; "El porte
ro", Cámara.
RESUM DE L'ASSUMPTE
En un bar de la Boca, de Buenos
Aires, actua un tercet compost
de "Boliche", "El Pinta" y Arman
do. Aquest és un compositor de
talent que compasa i executa les
caneons que canten els seus com
panys "Boliche" i "El Pinta". Es
cec de naixenea. El propietari del
bar és un tractant en peces de
vestit anomenat "don Baldo", ga
llee 1 bona persona, peró gasiu en
extrem.
Un dia descobreix que ha mort
a Espanya, deixant una fortuna
immensa, un novelista que per
les dades que ha recollit resulta
ésser pare del "Boliche".
"Don Baldo" proposa a aquest
portar-lo, pel seu compte, a Es
panya per tal de reclamar l'he
rencia. "Boliche", que está molt
emmarat i no vol que res enter
boleixi la seva memoria, no acce
deix. Pero "El Pinta "y "Amparito"
filia de "don Baldo", la qual está
enamorada d'Armand, aviat el
convencen. L'argument que em
pren és Armand.
Arriba el tercet a Barcelona,
s'entrevista amb un advocat i
aquest els aconsella que portin
el document que probi que "Boli
che" és fill natural del novelista
mort.
—Cosa fácil — diu "don Bal
do"—. Aquest document es troba
a Caldes, on va ocórrer la cosa...
—Pero—exclama l'advocat—si
hi ha 27 Caldes a Espanya!
Durant la seva estada a Barce
lona, coneixen a una noia que re
sulta ésser neboda del nove•lísta,
la qual ha heredat la seva im
mensa fortuna.
Després d'un seguit d'inciden
cies, totes les quals acaben bé,
embarquen tots plegats cap a
Buenos Aires.
Amb aquestes entren els viat
gers. "El Pinta" 1 "Boliche" subs
titueixen als artistes i canten la
"Balada". Armand reconeix la
veu, boig d'alegria.
Abraeada final de l'amistat.
Fi.
* * *
Acabava Elles de contar-me el
que deixo anotat quan arriben a
les nostres orelles unes notes de
"SOBRE EL CIENO"
No férem més que entrar quan
sentírem una veritable alegria en
retrobar-nos amb el diminuts 1
ensems gran operador Agustl Ma
casoli.
Macasoli, ultra un bon ami%
és un home d'una simpatía irre
sistible. Desnrés d'una serie de
preguntes d'indole particular, li
preguntárem per l'assumpte que
el tenia allí treballant.
Amb gran amabilitat ens féu
entrar I ens aná presentant els
artistes que formen el "cast", al
gun d'ells força coneguts dels afi
cionats al Seté Art.
—Anota. Veus aquesta rossa de
tipus elegant i rostre actractiu?
Es Floréncia Belsy. Aquesta bru
na, de mirada penetrant, és Pa
quita Maqueda; les dues tenen de
"partenaires" a Caries Llamaza
res, Rafael Nieto i Francesc Ca
sado. El film es roda sota el con
trol de Ferran Roldán, la música
al mestre Montorio i d'operador
aquest humil servidor — acabá
dient-nos
—I de l'argument, ?qué me'n
pot dir?
—Home... la história sentimen
tal que reflecteix els amors d'un
poeta i una dona de món. El seu
desenvolupament és en un am
bient de cru realisme; és net, mo
ral, expressiu, que us sorprén
us captiva. Té moments de dra
matisme punyent, durant els
quals juga una trama cómica
ben portada i d'un fort regust
humá. No hi manquen moments
de máxim fervor místic. Es una
narració d'amor i d'espant. El des
enllaç és d'una emoció inaudita.
Puc assegurar-te que será una
producció de les que agradaran
al públic.
Una veu, millar diriem un crit,
posa en moviment tota aquella
gent; és el director, que reclama
la seva presencia per tal de co
menear una nova escena, la qual
es desenrotlla en una habitació
elegantment dotada de tot con
fort i de multitud de detalls que
denoten el bon gust que impera
en la direcció.
Un cop acabada l'escena i d'ha
ver disposat la que ha de seguir,
acompanyats de Roldán resseguim
el departament, en el qual es
troben tres decorats més ja mun
tats, d'ambient completament dis
tint i dels quals ens dóna una
detallada explicado. Es disposa
Fotografía de treball presa durant el rodatge de la peilícula
"Boliche". Com el seu nom indica, una fotografia de treball és
aquella que es fa als estudis quan no es treballa.
En aquetsa podem veure un duel entre Fugazot i Elles. Mo
tiu: una discusió sobre si hi ha o no "balompidios" i "bigurnies"
a l'estratosfera. El duel és a cinc rounds. La decisió, a cárrec del
metge forense. Roma Taéni agafa d'una cama Fugazot, per tal
d'evitar la tragedia. Teresina Mandri i Eugénia Roca estan espan
tades. Rafel Arcos, pel contrari, está satisfet de poder exhibir els
pantalons de golf que pensa heredar del director, al qual ja dóna
per mort. Ferran Elles, el pregoner, s'ha equivocat, i en !loe de
posar a la pissarra Gaspar, com a operador, hi ha posat Maranón,
que també opera.
Graciani és l'arbitre. Irusta exhibeix el búcar floral que pensa
dipositar sobre el mausoleu de la víctima.
Quant a Demare, s'ha fet amb uns prismátics per tal de no
perdre detalls.
piano. Són els darrers tocs d'una
nova caneó que, com totes, és
musicada per Demare. Sena dub
te el que més cridara l'atenció se
rá la música. Tothom que l'ha
sentida n'ha quedat encisat.
Ara s'apropen Irusta i Fugazot.
A preguntes nostres ens diuen, en
mig d'una gran modestia:
—No sabem si el nostre treball
convencerá el públic; el que sí
podem assegurar és que per tal
d'aconseguir-ho hi hem posat to
ta l'anima. Si tenim el goig de no
defraudar-lo ens donarem per sa
tisfets. Tenint en compte que és
la primera vegada que impres
sionem i donat l'interés que te
nim en superar-nos, procurarem
subsanar en un altra pellícula els
errors que en aquesta puguem co
metre.
Intentem que ens digui quel
com pels nostres lectors el gran
Arcos; peró aquest ens respon que
el perdonem, puix que és tanta
la calar que tinc—afegeix—, que
tot el que penso ho aigualexo tot
seguit. No us seria possible fer-ho
arribar als lectors. Creieu, és pre
ferible que els deixem tranquils.
Mentrestant. Elles, el qual ha
viem perdut, disposá que Gaspar,
!'operador "de més vols" que
tenim, prengués des d'un nou an gle el decorat tot seguint l'acció
.que quan entrárem es rodava.
Tot estava disposat per a rodar
de nou. Ens acomiadárem per tal
d'anar a veure el que passava a
l'altre estudi en el qual també
es rodava.
a comenear de nou el seu treball
i en vista de l'hora que era, deci
dim abandonar els estudis.
ese
Tot baixant anávem pensant en
la dolea mentida que represen
ten els estudis, arribant a la con
clusió que en el cinema tot és fic
ció. La bellesa de moltes artisteS
és engany, el realisme de moltes
escenes és fals, 1–amor" que us
emociona en aquelles gentils pa
relles és mentida, i per damunt
de tot aixó trobem que moltes
vegades els que són falsos i menys
reals són els arguments.
Peró aquesta bella i artística
mentida que és l'art cinematográ fic, us fa sentir la realitat, us fa
creure en moltes coses i us fa
sentir veritablement vosaltres ma teixos, quan l'engany de les seves
belleses us sorprén i us captiva,
aixó és tan deliciós, tan senzilla
ment magnífic, quan heu estat
tot el dia de cara a la realitat
l'heu poguda comprovar desagra
dable i fastigosa, que oblideu a
gratcient que tota aquella compll
cació d'emacions i sentiments us
distreuen 1 us fan trobar la vida
bella 1 agradable, 1 és per aixó que
diem que el cinema és la mentida
més bella i artística que es pot
somniar.
P. VENTURA I VIRGILI