Rambla, La (1931-1935). Núm. 205 (20 nov. 1933)

              6 — la rambla
20 novembre de 1933
La democrácia catalana í el Partí" Socialista
son,'en aqueas moments greus, Púnica ga
/1 rantía revolucionaría del nou régim /1
neral havia votat un 40 per 100 deis
electora.
De les dotze a les dues decaigué
l'animacio, i creixé- afín." taltre• cop
comaffidtlipg111t1a11/~r~i'4a,-, les
quatre qiiieona se -pW-acill'ada
la votación .i .comença
Els centres política 1. aixi mateix.
eis coUeg electerala • foren •ecorre
guts pelš candidats deis partits rea
pectius.
En aauest districte va ésser detin
gut un individu eue s'entretenia a
estripar caandidatures del Bloc Obrer.
DISTRICTE X
Aquest.--dis'triete -d'esta de setenta
sis secciona,- le euaL e eonstituIren
amb tota norrnalitat, •si• bé algimes
d'elles amb-un lleuger retard.
En gatreWla majoria figuraven
presidentl álljünts ceinterVentors fe
menina.
Per tal de .garantir l'ordre pres
Lava eerv.ei guardia civil de peu i
de cavall: La nota remarcable d'a
quest districte,_. com la de gairebé
tots els altnas, ,flau una gran afluen
cia d'electora a les primeres hores
del mail, cosa- que motiva la forma
ció de grana- contángents d'electors
que no comencé a minvar fina prop
del migdia. Cal posar de relleu que
la major párt del cos electoral que
acurdi a. les urnes de bon metí era
integrat per dones les ,euals demos
traren en tot• rnoment •un gran inte
rés per la contesa electoral. i desvet
liaren la curiositat popular.
Després de les onze del matí l'a
fluencia .creloctors • cor«0411 ajiitri"
var, i es-pogiiejá -votar senSe- necel
sitat d'esperar torn. A l'hora esmen
Lada havia dipositat •el seu sufragi
Durant tota la nit passada 1'1
»latí d'avui, Izan seguit'‘els es•-•
crutinis que resulten laborio
sissims-per.la.c4versitat..e.
e ‘I'es candidat ures.i 11.1-1-a
c-y_ntbinacion4 alitzades .en-Aal--
(gines !listes.
El retard amb qué foren pre
sentades algunes• actes de sec
cions, així com els escrutinis
de Badalona, Sant Adrió i San
ta Coloma de Gramenet, fan
que a l'hora de tancar aquesta
zURODONAL
'combo* el mal de pedra
edició• no puguein donar-encara
xifte:s. definitives deis recsultats
de la votació.
Per les dades que r,POSSei771,
'anula teix i. pels informes- de
font oficiosa que hem pogut re
fins a darrera hora, do
nenv per de.scomptada la -vic
tória d'E. R. C. a Barcelona-.
Ciutat i podem assegurar que la
diferencta.de vots per damunt
de Lligra Catalana será de Vuit
a deu,- mil vots.
Quant a la resta de can
. didaboos presentades a~re-f
-lona;-alembla seguir aCatlaa"Cloaalnicióade E.",
amb unes 35.000 vots i-el Par
a
Jfl on
Abric
sempre
Rbla. Caneletes, 11
un 30 per 100 del cens. D'aquest coe
ficient gairelyé un 20 'per '100 eren
dones. Més tard. als volts de les
dues de la tarda, el coeficient ar
ribava en alguna collegis al 50
per 100. •
Com pot constátar-se, dones, te
nint en compte que en aquest día
tricte abunda relement obren rab,s
tenció electoral ha estat bastaut ac
centuada, pub( que pot dir-se que
fina al migdia el contingent masculi
tit Radical amb una xifra miolt
aproximada.
De lotes manares, repetim',
ens manquen encara dades de
relativa-importancia que .p.oijen
variar en algun miler les xifres
aiuntades, que en totals serien
al voltant d'uns 130.000-vots.
(luan a Barcelona-Circums
crirpció; Giron i• Lleida,- el
M0131.15 MODERNS
GUST
CONFORT
ECellslOMIA
veda: Balmes, Ildrcglo
InstaHacions completes
FABRICACIO de llits
Material clínic
Articles
tota
per a jardí
mena de Mobles
metáHies
de votants no havia ultrapassat del
35 per 100.
_ .
AqUeSta abstenció sha fet remar
car especialment al Clot i Poble
Nou.
L'elecció es descabdellá en aquest
districte amb tota riórinalitat i sen
se que ocorreguessin incidents d'im
portáncia.
triontf d'E. R. C. está as
segurat, per bé que manquien
encara .les sumes definitives.
Gairehé l tot arreu les votacions
foren nodrides, amb un tant
per cent elevat d'electors.
A Tarragona el resultát de
la Iluita es presenta menys ciar,
sobretot en-el sentit que possi
blement cap de les candidatu
res en huila no obtindra el
"quórum" necessari.
En definitiva, pero, una gran
:ixictória moral .i material d'Es
.:staerra .Republicana de Catalu
nva, doblement significativa en
aquests ~nulas que a la ma
foria de districtes electorals de
la República les dretes, i adhzic
les extremes dretes, han gua
nyat terreny en forma conside
rable i•poc o gens felaguera.
La jornada electoral a la
resta de la República
Fins al migdia d'avui no
han estat coneguts concreta-.
ment els resultats oficials de
les eleecions a Madrid, en
cara que a l'hora de tancar
aquesta edició falten algu
nes seecions que se suposa
no poden alterar molt els
resultats obtinguts.
UPODONAL
.-vneteja
D'acord amb aquests re
sultats, a la cápital de la
República guanyen les ma
jories -elš socialisteá;:amb
una xifra global de 133,000,
seguits deis agraris amb
127,000 i, •molt més lluny,
.pels rackicals ,,a,m1$ 71,000
4 . , ,t0tS, 11 14 ccíálieló esquer
,
res que encapça,la Azana,
amb 32,000 vots.
' A la resta de la Repúbli
ca, per bé que el Partit So
cialista aconsegueix conso
lidar una bona representa
ció parlamentária, a part
deis diputats que li dóna
Catalunya, les dretes ágrá
rieg i d.'«Aeción Popular»
hauran a,conseguit una vota.
ció importantíssima, que dó
na a les dretes un fort con
tingent de diputats al futur
Parlament.
Segons les nostres noti
cies, a Bilbao es dóna el cas
desagradable que els senyors
Prieto i Domingo possible
rnent seran derrotats i sur
tin perv mi-noria solament els
senyors Azaria i Zugazagoi
tia. Per majories, cas d'a
conseguir el quórum neces
sortirien nacionalistes
bascos.
Un fet a destacar és el de
lL minoria radical en relació
amb els dos partits que en
capçalen la votació a tota
Espany.a. donant-se él eas,
per exemple, que l'actual
President del Consell senyor
Martínez Barrio perd la
seva acta ,per Sevilla.
Segons dades de carácter
particular, el nombre de di
putats agraris i d'«A. P.»
que fins ara tenen assegura
da l'élecció és, entre tots,
d'uns 150, més que menys.
D'altra banda, no són sa
tisfactbries les notícies que
ens,arriben de Galicia, on la
O. R. G. A. no ha aconse
guit, pel que sembla, les vo
tacions Tu e podia espe
rar(so—'.
-'-}Vha; él fet, peró, í aques
tá &simia da-da "política molt
iMPortant per tal Cblen pot
Significar una sensible va
nació en la tbnica parlamen
tária d'aquest •rnofnent, que
probablement calda convo
l ear noves- eleccions en una
trentena d e circumscrip
cions, en les quals no s'ha
arribat a les xifres de vota
ció requerides.
ELS SOCIALISTES GUANYEN
PER GRAN MAJORIA A MADRID
Madrid, 20. — Com és natural, tót
l'interés polític és al voltant deis
resultats de les eleccions celebrades
ahir a Espanya..La dificultat ,en els
rápida escrutinis ha estat causa que
les noticies fossin molt confuses i ha
estat molt dificultós per als informa
dora assegurar la certesa deis resul
tata que s'anaven donant.
Aquí a Madrid a les sis del ma1,1
encara s'efectuaven escrutinis per
haver-hi moltes candidatures amb
gran barreja de norns.
A la 'una del,,migdi't l'animado a
la Casa del Poble era molt graa, i
allí ens han assegurat que els retel
tata de Madrid-capital, faltant cieu
secciona, eren:
Socialistes, 14.7.730 vota.
UROOONAL.
aclara els orina*
Dretés, 136.434 veis, aronseguits
Besteiro i Royo Villanova, al da
vant de llurs respectives candidatu
res. A migdia a la Junta del Cena de
claren que manquen encara els resul
tata de 30 secciona i que només po
den assegurar que per les dades re
unides al Sr. Besteiro sois li man
quen uns 200 vota per a reunir el
quórum. - A la-mateixa hora, els pe
riodistes han vigilar restatge d'Aedo
Popular. on hari.funcionat les ofici
nes electorals de 'la candidatura de
dretes i on l'animado no ha cessat
ni un instant.
Allí ens declaren que el Sr. Royo
Villanova va al cap de tots els can
didats per Madrid, i que només Ii
manquen 40 vota per assolir el 40
per 100. a pesar que manquen els re
sultats de 7 seccions. Segons aques
tes mateixes noticies. el segueixen per
ordre de vota els Srs. Besteiro i Lar
go Caballero i a continuado van els
candidata de les dretes. Per tant, es
considera que els socialistes solament
obtenen 6 llocs.
DECLARACIONS
DE GIL IlOBLES
Madrid. — Elsperiodistes han vi
sitat el senyor Gil Robles, cap de
l'Acció Popular. el- qual va al cap del
moviment electoral de les candida
tures de dretes. S'ha negat a fer de
claracions.
—Aquesta hora és de gran respon
sabilitat —ha declarat Peró nos
altres posarem l'amor a la Patria per
sobre deis interessos de partit i deis
interesaos particulars. A tots els es
panyols els donem les grades, per
haver-nos votat, perqué nosaltres, tal
com ja vaig dir en el discurs amb el
qual vaig tancar el període electoral,
hein brindat la pau i la concórdia a
tots els espanyols sense excepció.
Ha dit que les dades rebudes eren
molt incompletes, pero creía que les
dretes reunien de 130 a 140 diputats,
i que els socialistes no arribarien a 80.
Dades de Governació
Madrid, 20.— A les dues de la
da el ministre de la Governació ha
dit que els resultats rebuts acusaven
el riomf d'agraria i Acció Popular, 92:
radicals, 48; socialistes, 24, dels quals
n'hi ha cinc que pertanyen a Cata
lunya.
Les noticies de Bilbao eren del
triomf deis nacionalistes,i que les mi
nones estaven entre Azafite i Prieto,
amb tot i que es creu que será for
eosa una segona volta, a jutjar per
les dades incompletes.
A Córdova-provincia els resultats
ja són definitus:
Dretes, 65.167; socialistes, 52.654;
radicals, 49,208; comunistes, 112. No
s'ha aconseguit el quorus.
A Córdova-capital els escrutinis
anaven molt endarrerits. En primer
terme van els socialistes, seguits deis
comunistes i dretes.
Detalls facilitats per
Martínez Barrio
Madrid, 20.—A dos quarts d'onze ha
arribat a la Presidencia del Consell
el senyor Martínez Barrio. Poc des
prés arribaven també els altres mi
nistres, feia excepció del senyor Bo
tella, del qual se sap que ha sofert
una avaria d'automóbil, peró se n'ig
noren els detalla.
A dos quarts de tres ha sortit el mi
nistre de Governació-amb algunes da
des.
—11i ha províncies—ha dit—que es
tardará tres dies, per exemple la de
Lleó, per a tenir dades completes a
causa de la incornunicació.
-Les Oniques dudes rebudas fina ara
asseguren que telecció és definitiva
á les segiienta dreumscripcions:
Alava, Albacete, Avila, Balears,
Barcelona-provincia, Burgos, Cáceres; -
Ciudad-Real, Cuenca, Granada, Gua
púscoa, Jaén, Les Palmes, Lleida. Lo
gronyo,, Málaga-capital, Navarra, Pa
lencia, Santander, Santa Creu-de Te
nerife, Sevilla, Sória, Terol, Valencia
capital 1 Valencia-nrovíncia, Biscaia
capital 1 Biscaia-província.
Els resultats donen un total de 242
elegits, repartits d'aquesta manera:
Agraris i Acció Popular. 92 dipu
tata; radicals, 48: Esquerra, 30: socia
URODONAL
dissolt racid uric,
listes, 19; bascos, 13; Lliga, 10; tra
dicionalistes, 8; conservadora de Mau
ra, 6.
Unió Socialista de Catalunya, 5.
Republicana independent,s, 3.
Radicals socialistes, 2.
Progressiates, 1.
Acció Republicana, 4.,
Comunistes, 1.
Ha afegit el ministre que en
aquesta llista no hl han estat Melosos
els resultats de Badajoz, Oviedo i
Lleó, si bé probablernent en tots ella
s'ha arribat al quórum, porqué les
dades no són encara totals.
Preguntat el ministre sobre els
resultats definitius a Madrid, ha de
clarat que els noma estaven molt
barrejats i que no hi havia encara
resultats definitius, si bé les dues
forces estaven molt igualades.
Torneu pel Ministeri cap a les
sis de la tarda. que potser podré
donar-vos mes dados — ha acabat
dient el ministre.
GENERES DE PUNT
Mitges "ORO"
-.1.1.4.1-•¦•¦•¦¦•¦•11~ '
GONZALO COMELLA
CASA FUNDADA L'ANY 1870 is
10, Cardenal Cassanyes, 10 Teléfon 18772
Ex-ministres derrotats
Madrid. — Es tenen noticies que
han estat derrotats els ministres i
ex-ministres senyors Palomo, Feced,
Domenec Barnés, Marcellí Domingo,
Galarza i d'altres.
Els radicals són molt opti
mistes
Madrid. ya• El Círcol Radical de
Madrid s'ha vist també molt con
corregut. Allí ens han facilitat les
següents dades:
Cáceres, Badajoz, Granada. Jaén:
Triornfa la Coalició Republicana, de
la qual formaven part els radicals.
Valencia, capital i provincia, gua
nyen els radicals.
Castelló i Alacant, sense darles.
Albacete, triomfen 4 radicals.
Tenerife, els radicals ~En; el
copo.
Ceuta i Melilla, caldrá recorrer a
la segona volta.
Málaga, Almeria, Cádiz i Huelva,
sense notícies concretes.
Zamora, guanyen els radicals
Alba.
Corunya, triomfa Abad Conde.
A Guadalajara triomfen els agra
ria amb Romanones al cap, el qual
ha quintuplicat els vots als socialis
tes. Caldrá la segona volta per al
quart lloc de Guadalajara, que está
en disputa entre un radical i un
socialista.
CAMIONS
Productes GENERAL MOTORS
Concessionari: JOAN FLOTATS
Tamarit, 95 I 97., Teléfon 31506
Més resultats de Catalunya
Begues
Riells
Bell-lloch .•.
Casserra... •••
••• •••
Canyelles •••
Rocafort
Ametlla del Valles
Sant Lloreng Savall
Vallgorguina ..• ••• ..• ..•
La Mola .........
Sampedor
Castellfullit de Riubregós
Ullastrell .•• ..•
•..
..•
.••
Gallifa ...
Vilada ••• .•• •••
LaRoca ............ ••• .••
•.. ••.
Montornés
Montroig ••• ••• .•.
Vilanova d5Escornalbou
Aiguafreda
Brull de Balenyá
Les Franqueses .•• •..
Martorelles de Batix
Corbera de Llobregat
Torrelavit
Mora la Nova ...
Martorelles de Dalt ...
Sant Martí de Torruella
Santa Maria d'Oló
Santa Cecilia de Montserrat
Moiá
Pla del Penedes
Pont de Vilumara
136 237
85 247
212 108
429 216
122 54
71 31
152 212
463 254
149 142
61 216
478 454
44 124
212 127
24 57
85 76
295 563
217 272
191 611
166 118
153 168
25 93
159 473
175 218
139 142
263 250
566 555
409 215
445 194
88 68
521 191
'/9 321
78 35
174 198
413 217
306 184
331 173
(3 Uriteep
82
Ji
?Fleu provat el
pneumátic gegant
GOUGNAN
AlloidEld 1400 El seu representant, en JOAN FONOLLEDA SERRA,
; recomana de no acceptar cona a legítim tot el que sin
Lenta vendre amb altre nom que no sigui el de
`Aromas del Montserrar
20 novembre de 1933 la rambla
rra ha guanyat
Ben poques vegades heni sentit
l'emoCió profunda duna lluita elec
toral com- vani sentir-la ahir. El 12
d'abril l'emcció començá, -en conéi-•
xer-se els primers resultats. Ahir co
mença molt abans que els collegis
electIratš cerissin- les seves portes
als ciutadans. I acuesta emoció ar
riba' fina als llocs més insosoitats i
mes insensibles els batees de la in
quietud ciutadana. La reacció mobi
litza totes es seves force„s corn un
pop de ten les enormes: Els murs
deLs conve4s d clauSura que 'unes
dones: havien juYat no trasoassar, ni
en márt ni oati vlda; aouells murs in
franquejables, immutables, invenci
bles davant.alIagonia d'uoa mare, es devintueren frágils. trencadissos,
veneuts davant la possibilitat d'en
derroéar el régiin que els dona el po
ble que treballa i que pateix. El ju ramegt infrangible d a va nt de
totes es apellacions de la sang i del eivisdle va ésser trencat, vulnerat i
escarnit, amb el consentiment, amb
l'exignciai tot, deis cue tenien la
missió de fer-lo comolir. L'excessiva
democracia de la República, oue no
pegué concedir el dret de votar ala
morts física, el concedí als morts ci
vils, aquells que renunciaren per
sempre més al món deis humans,
ahir, una' llama corrua d'aquests
morts` civils saltaren com fantasmes
els rnurs, i travessaren els carrers
de la.. eiutat amb una papereta que
a les seves mans era una dalla dis
pesada a segar la República, per en
tornar-se'n, desorés de llur passeig
macabre •per Barcelona, al recinte
amurallat que els ha de separar, fins
a unes noves eleccions, deis dolors
de la ciutat i deLs batees del poble.
Ben peques vegades, repetim, hem
sentit l'emeció profunda d'una lluita
a1ecIor,,a1 com vam sentir-la ahir.
S•ayi dit, des d'aquestes pagines, ,
.en es de la gran batalla,,que no
n. I no han passat. Han ar
ribat, amb l'ajut dan exércit he
terogeni — d'allunyats del món, de
traftevialres faistes i de republicana
despitats, a les portes assetjaces, pe
ró no -han oassat. No han passat,
perqué Catalunya, a desoit de totes
les seves febleses, continua essent el
baluard de la República. Hem vis
cut — per celé negar-ho? — una
moments d'inquietud i d'angoixa. Pe
per L. RYMANI í BAUDIAA
ró aquests moments de dubte i de
vacillació davant les dades incom
pletes, variables, que ens eren faci
litades, han estat comPensats sobre
rament a l'hora decisiva deis resul
tata definitius: Esquerra Republica
na, contra tot 1 contra tothom,
•ut,
ies
•
4"-«'.>"`,,•-e«.>"‹.
70(1k,
•
No és precisament simpatia el
sentiment que m'inspiren els
nens precoços. Ni tan sois em
fan gracia. A través deis seus
éxits prematurs, endevino la tris
tesa de llur fracás, irremeiable
quan' els anya els treuen aques
ta gracia._ilage11,1a, de la infancia,
que és, en definitiva, més que el
,
TEATRES
TEATRE NOYETATS
Companyia L. CALVO. - Avui, nit,
NO Hl HA FUNCIO, per tal de do
na: lloc a l'assaig general del drama
Iíric en 3 actes, de Frederic•Oliver i
el Mestre PENELLA,
El hermano lobo
l'estrena del qual tindrá lloc demá.
CINEMES
.......
..
,..
roll,412,2 D7 A.11/4970.1V,UEI.TA
Avui, dilluns, estrena:
Simfonia de Budapest
Documental zimfónic.
Pathé Journal núm. 7
Montecarlo. Una visita a l'Agua
rium. El tren de l'esdevenidor. Pri
mer premi a la virtut masculina.
Gaumont gráfic núm. 13
Llops de mar. A la Costa Blava.
Danses exotiques.
Revista femenina núm. 57
El ntion retrospectiu. Un cocktail
de capells.
Saragossa
Documental, en espanyol. de la
immortal ciutat (cançons pel famós
tenor Joan Garcia).
Journal número 46
Festes de la commemoració de
l'armistici a París. El plebiscit de
Hitler. Celebració de l'aniversari 'de
la Revolució d'octubre a- Moscou
(U. R. S. S.) - Reportatge del raid
de l'Esquadreta negra. Modes.
Sessió continua des de les 3 de la
tarda fins a la 1 de la matinada.
ENTRADA UNICA: 1 PESSETA
DOS VOTS PER A LA LLIGA
•IR ESOMI
411•1111~1~~~~
triomfa plenament a Catalunya, per
a exemple delsaltnel pobles. d'Iberia.
•
Sola 1 contra tothom. Contra l'e
nemic tradicional — adversari en
tots els terrenys — i contra l'enemic
eircumstancial o inesperat que,
ccmpartint en el fons la seva matei
xa ideologia, sentint a estones els
sena mateixos batees, es deixa endur
per les raneúnies petites i els per
sonalismes i les enveges. Sola i con
tra tothom. I encara ha guanyat.
La reacció, l'ernpenta deis que es
mouen pels interessos i no per un
ideal, ha avançat unes passes. Unes
pasees excessivament llargues, p01,
ser. Peró l'exéreit idealista ha man
ting-ut valentament les seves posi
cions. I no s'ha fet enrera.
L'exemple de Oatalunya — puix
que l'ofensiva de la rea-cció ha es
tat general a Esoanya — será la no
ta mé,s remarcable d'acuestes elec
cicns generala. La tradició republi
cana de Catalunya no s'ha trencat
grades a l'Esquerra. atacada abans
del combat per tots els costats i amb
lotes les armes. No s'ha trencat la
traclició, nis'ha trencat elmur. L'Es
guerra sola — no oblidem, cal dir
ho, els amics socialistes — ha resis
tit l'atac de l'adversari, envalento
nat pels mateixos republicans que
han tingut prou cura d'esquerdar el
mut-amb les seves injuries contra
els oue, a despit de tot, haviende
ehir, Jta' de' novembre, •
en
exemple de republicanismo i de for
titud per als, homes d'esquerra de
tot el país.
Els diners, la coacció, els monta de
debo i els monta civils; l'amenapa
l'interés de classe. Amb aixó la bur
~AM
TRI3U
EXTPA CTE.! -
7
AME? AQUETT PERFUM'
DENARÁ
PER ON PA/JI
UN PATTRE
DE DliTINCIÓ
LO CIONJ • COLONIEJ • PO LVOPj
gesia i la clericalla han pogut creu
re, per una moments, per unes hores,
que la muralla republicana de Cata
lunya havia estat superada, que ha
vis estat batuda. Comptaven, tant
com amb la propia força, amb l'a
jut de l'obrer inconscient, al servei
de la forestalla; amb l'ajut deis po
lides, no tan inconscients, ala quals
pesa més apassió personal i les am
bicioneteá, eue l'int,érés' de Catalu;'
nya i de, la Rentibhca..Comptavean
amb tot alxó, 1 han arribat. ádhuc,
paladejar.la victoria. Pero no han
passat. Perqué davant d'ells, l'exér
cit civil d'Esquerra Republicana ha
aguantat el cap. i ji ha disputat el
triomf cara a cara i pam a pam, i
qun el triomf és conseguit en aques
tes circumstáncies té un regust d'he
roic que us el fa estimar més, i que
us fa estar més atenta a defensar-lo
i a mantenir-lo.
Esquema Republicana de Catalu
nya aconsegui ahir la seva victoria
'més difícil, més estimada. Algú, p01
'ser, ens dirá derrota o victoria ra
quítica. Fns és possible que la qua lifiquin així aquells que acaben de
rebre una forta correc,ció del poble.
No hi fa res. Per a nosaltres aques
ta victoria d'ahir té més d'heroica i
de gloriosa que la victoria del 28 de
juny que dona a l'Esquenra una ma
joria aplanadora.
L'Esquerra ha tingut aproximada
ment els sufragis que valca més,
mica menys — 11 adjudiCava tothom
menys els amics de "La Publicitat"
de "L'Opinió", que es feien la Mu
slo de batre-la. Seixanta mil vots a
les eleccions daneres han estat do
blats amb escreix. No creiem que
d'atacó se'n pugui din perdre posi
cions. La "Lliga" ha augmentat els
seus vcts en una proporció major.
Una gran pa,rt cal cercar-la en els
convents de monges, i en el clero, i
en les minyones de servei que ana
ren a votar arillo la senyora vigilant.
Una altra par t és l'obra deis senyors
Hurtado i Llul-n. els quals amb les
seves campanyes contra l'Esquerra
no feren altra cosa que captar vota
a favor de la Lliga entre la massa
dita neutra, extraordináriament im
pressionable. No volem creure que
fos aquesta la finalitat que perse
guien, peró els fets són evidents.
matematics. Voldriem. només, que
la realitat deis fets servís de lliçó
als republicana.
Un nen prean separatista
seu valor intrínsec, el seu veri
table mérit. Un nen de vuit anys
que interpreta Bach, Beetho
ven, Mozart al piano o al violí
está condemnat a ésser una me
diocritat uns quants anys des
prés. Será un trist i mal pia
nista o violoncellista de café,
que en la seva vida miserable no
ha de tenir altra expansió ideal
que el record de les seves glories
incipients conservat en diplomes,
retalls de diaria
i coses per l'estil. Aquestes in
felices criatures que al teatre
representen "papera especials",
amb éxit, que fan plorar els seus
"romántics" pares, pee després
no serveixen ni per a constes.
Aquests tendres infanta que per
Nadal feliciten llurs pares amb
versets que "s'han tret del cap",
f en els quals l'optimisme alegre i
confiat de llurs familiars creu
veure un talent poétic arrava
tador, quan són més grans han
de dedicar-se a carregar baguls
perqué no sdn capaços de redac
tar una carta comercial en una
oficina...
Quan Ventura de la Vega es
va veure en l'agonia, cridá els
seus fila per dir-los una postre
ra confessió, per a din-los quel
co mque no volia endur-se'n a la
tomba:
—yills meus—els digué—, cm
molesta Dant!
I morí tranquil.
Si jo, quan arribi la meya
hora, conservo el bon humor, que
desitjaria que no m'abandones
mai, voldria acomiadar-me del
món amb aquesta confessió, que
41& 11
4M. fa. MIL 1
faig per endavant per si acás se
m'oblida:
—Em molesten els nens pre
coços.
Hl ha brecocitats en tots els
rama de la humana activitat. No
podia ésser—i no ho és—una ex
cepció, la política. En política
sorgeix de tant en tant un nen
precoç q u e sorprén tothom
amb el seu desenrotllament pre
matur i prometedor. Peró jo,
quan més gran és el seu triomf,
raenys esperances hi poso. Per
qué? No ho sé. Aquestes coses no
es diuen, no es justifiquen. Se
senten. Són d'intuid&
En les primeres ,sessions de les
Corts Constituents es revelaren
diversos oradora, pero cap no
aconseguí 1"éxit sorollós d'un
jove que amb unes agudes inter
rupcions es féu amo del Parla
ment. La seva popularitat s'a
conseguí al cap de poques ses
sions. No es concebia debat inte
ressant, ni discurs d'importancia
sense una acotació "enginyosa”
de l'interfecte. Ala diputats els
Lela gracia el noi. Als periodistes,
també, i per aixó recollien les se
ves interrupcions amb tanta
cura, com el discurs més sensa
cional. Al mateix president de
la Cambra li feia oblidar la gra
vetat de la seva missió, fina al
punt que les seves reconvencions
estaven inspirades en una sim
pática benvolença. El noi precoç
anava de triomf en triomf. Les
seves interrupcions sortiren al
carrer, i el carrer crea entorn del
seu autor una aureola de popu
laritat.
Era el noi precoç.
111'11III
.....
UN INVENT MERAVELLÓS!
Amb una cullerada d'aigua freda tindreu les hores d'escalfor que desitgeu dins d'un elegant
saquet de cautxotel.
Per ala refredats, per al reuma, per al Hit, al breçol de l'infant, Hiles molésties-periódiques de
de la dona, useu
RADIO-CALOR
EL SAQUET GENERADOR DE CALOR
De venda a farmácies, ortopédies j principals establiments
P.RODUCTES PYR E —ceo. FABRICACIO NACIONAL
-
1
111 1.
per BRAULI SOLSONA
Llavors jo, que militava —
milito encara—al matoix partit
que el noi precoé no paeticipava
t'aquella entusiasmes. Aquell noi
em semblava un eixelebrat, sen
se personalitat, sense preparació,
sense historia, que no tenia sinó
desparpall i afany meticulós.
No ha fet falta que passés
molt de temps perqué <les coses
situessin en el lloc corresponent
el noi precoç, que a aquestes ho
res és ja un deis polítics més
vells que té Espanya.
*
Als qui actuem en política amb
un esperit nou, amb :arány jove
nívol, amb l'ansia de renovar els
vells i corromputs coStuMs poli
tics espanyols, ens interessa poc
una acta o un carrec. L'apetim
amb noble apeténcia—si ha de
servir-nos per a impulsar-hl les
nostres idees. Pero no abdicarem
mal. El noi precoç, de seguida
que va donar-se compte que
mantenint la seva primitiva po
sició ideológica li anava a ésser
difícil renovar el mandat electo
ral de la provincia que l'havia
elegit, canvia, d'ideals, de partit,
de sentiment, i es passá des de
les files del partit on militava
precisament a aquell que més
havia combatut. El qui anomena
a Lerroux "la infanta Isabel de
la República", és ara un submís
subordinat seu.
El noi precol, conscient de la
seva mediocritat, vol situar-se a
temps, davant un canvi polític
que • s'apropa. No vol fer el
"primo".
I está explotant la popularitat
que adquirí en la seva infantesa
política per a emplaçar-se en la
situació politica.
* * *
Heus aci unes declaracions se
ves, que tenen la intenció de do
nar a entendre que encara no ha
mort, encara que la gent l'hagi
oblidat. Unes declaracions que
posen de manifest la seva bui
dor mental, la seva manca de
preparació, la seva falta de sen
tit polític. En volem recollir un
aspecte, només un aspecte, per
donar idea de la lleugeresa, la
inconsistencia, la frivolitat amb
qufi es planta valentament da
vant els problemes fonamentals
de la nova Espanya. Diu el noi
precol en parlar del futur Parla
ment:
"—No cal din que cent deu
socialistes—internacionalistes
que seixanta súbdits de Macla.—
catalans—, que trenta "amigui
flos" de Casares—gallecs—, que
vint basco-navarresos — separa
tistes—, etc., no tenen res a fer
en holocaust d'Espanya, -perqué
el 'que feren a les Corts darreres
fou destruir Espanya i impossi
bilitar la constitució de la Repú
blica auténtica.
Al futur Parlament vindran
enrobustits els partits nacionals.
Vindran al Parlament:
Cinquanta o seixanta socialis
tes.
Seixanta o vuitanta agraria.
Seixanta catalanistes i bascos.
I la resta, predominant consi
derablement eis radicals, estará
formada por republicana de di
vera matís, pero espanyols."
?Quin concepte tindrá d'Espa
nya el noi precoç? ?Qué creurá
que és Espanya? Ciudad Real,
que l'elegeix diputat, tan sois.
Ciudad Real i els seus voltants
deuen ésser, per a dl, Espanya.
Els catalana i els gallees, i els
bascos, o sigui, els homes que
lluiten i treballen, que procuren
elevar llur potencia cultural i
1 1 ur cOnsciéncia ciutadana ,
els homes d e 1 s pobles vius,
oberts als comenta que agita el
món, aquests no són res. Els so
cialistes tampoc no són res. Ni
tan sois els de Ciudad Real. Ni
espanyols tan sola. Els treballa
dors que s'han cansat d'ésser ex
plotats per una classe capitalis
ta que no té consciencia del seu
deure en aquestes hores de
transformació social, pel fet
d'ésser socialistes, no signifiquen
res, ni tan sols poden ésser con
siderats com a ciutadans espa
nyols.
El noi precoç se'ns ha tornat
separatista. Vol separar l'Espa
nya vella, l'Espanya caduca,
l'Espanya caciquil i reaceicianrka
de l'Espanya vital, que vol ar
ticular-se de conformitat amb
les noves concepcions socials i
amb la personalitat propia deis
nobles iberics.
I no s'adona — perqué no
hi arriba — que foren els ho
mes d'aquesta nspanya vital, els
catalana, els gallees, els bascos,
els treballadors, els homes des
guerra, els que portaren la Re
pública, precisament per a en
terrar l'Espanya morta queo"On
tossudeiXen a ressuscitar les dre
tes, en lamentable complicitat
amb alguna republicans.
El nol precoç vol separar-se
s'ha separat—dels elements
que encarnen l'esperit republicá.
a caigut en el pitilv, deis sepa
ratismes. Si mira al seu voltant,
veurá quina gent el volta. Si
mira endavant, veura qui té da
vant. I es donará compte, tan
mateix, que está separat deis
que al 14 d'abril del 31 eren els
seus camarades. i al costat deis
que tenia al davant.
Acostumat a interrompre, s'ha
interromput ell mateix. Ha in
terromput la seva trajectória.
Es un separatista de la Repú
blica...
VIDRES, MIRALLS I MARCS
INSTAL .LACIONS EN GENERAL
BARTOMEU OLSINA
Salmerón, 127 (prop Rmbla del Prat) Teléfon 73401
BARCELONA
1.1
•
COLISEUM
Avui, nit. a les deu:
Revista Paramount
Dibuixos
EL SIGNO DE LA CRUZ La máxima epopeia del cinema.
CINEMA PARIS
Avui. nit. a les 945:
Revista Paramount
EL HOMBRE LEON
—
—
E1 terror del regimiento
•¦•¦
FANTASIO
Avui, a les 10 de la nit:
Dibuix de Walt Disney
Gran gala Mickey
ESTRENA de
LUCES DEL BOSFORO
per Gustav Froelich.
SALONS CINES
TIYOLI
Avui. dilluns. 10 nit:
King Kong
per Fas' Wray.
FEMINA
Avui. dilluns. 10 nit:
Yo de día, tú de noche
per Kathe de Nagy.
CAPITOL
Avui, dilluns. 10 nit:
El dinero maldito
Infierno en vida
per P. O'Brien.
CATALUNYA
Avui, dilluns•
Aviones y fieras
Rápteme usted
per Roger Treville.
ODIO
en espanyol. per Maria Ladrón de
Guevara.
KUR SAAL -4tTrn>"tf.
Avui. dilluns. 930 nit:
Horror al matrimonio
Chico o chica
El Relicario
en espanyol
EL HERMANO _POBO
//S4. e
'411
""~"1",•"~•~1~~~..p
Fred o calor, vent o pluja... No temeu els ri
gors de l'estació ni abandoneu el gaudi de les
vostres més cares aficions, qualsevol que sigui
el temps que faci, perb...
aixequeu un mur infranquejable als gérmens
morbosos que penetren per les primeres vies de
la respiració, amb l'aire 1 la pols que aspirem,
fent ús freqüent de les delicioses pastilles de
SkflIaQL
que combatent enérgicament toles les infeccions
de la bocal gola.
Tuba de 30 pastilles a lotes les
farmácies del món.
la rambla
1933 C
20 novembre de 1933
1%.1 E KA A, 1934
Els secrets de la
sunfonies
D'entre els milions d'aficionata
al cinema que gaudeixen veienti
les "Simfonies Ingénues" de Walt
Disney, distribuidos a tot el món per.
la United Artists. ben poca seran els
que tenen una 11ea aproximada de
la tremenda quantitat de temps
els coratjosos esforeos 'que calen per
a la producció d'aqqests dibnixos ant
11-11~-11-8-14111111~1111-1-rn
DIJOUS
ESTRENA
11"1 del film dé la
,»5 .
ea- WARNER BROS
4 FIRST NATIONAL
T
ij o2u
);)
111
IiI(li
II 3111 ,
,».}.:
iI11/1I' pDeoruglas Fairbanks Jr 1111 Bette Davis
...tve...!• " • - e •~....~..t
)1+
111
mata. Especialment ara que sels lia
afegit rca1isic colorit. La veritat del
cas és que en les "Simfonies Inge
nues" e'empren els mateixos acurats
i complicaciísims procediments neces
saris per a una pellícula corrent. amó
l'excepció que els destres dibuixants
producció de les
Ingenues
1 meticulosos procediments artístics
substitueixen ele actora.
El primer pas en la producció d'una
"Simfonia Ingenua" té lloc en una
conferencia, als estudia de Wal/ Dis
ney. a Hollywood, en la qual es dis
cuteix la historia que es vol filmar.
Mi ha un canvi general d'idees i se
guidament es traea un bosqueig de
l'argument. Els escriptors escenaris
tes componen l'obra; els adaptadors
cinematográfica la divideixen en epi
sodis i escenes; els escenógrafa dibui
xen els fons i les decoracions.
Llavors tres diferents menea de di
buixants i pintors comencen la gran
tasca; en termes técnica aquests ar
tistes són coneguts per animadors,
entrelligadors i coloristes. Els anima
' dors, asseguts en dues Ilargues fue
res de taules especialment construí:-
des amb aquest objecte, treballen
sota un potent focus elrictric que illu
mina l'habitació més bé que .si eos
amb llum natural. Ella són els que
desenrotllen els diversos episodis,
pesó només dibuixen el comenpa
ment i el final de l'acció de les es
cenes. Llurs bosqueigs passen després
als entrelligadors, els quals tenen a
cárrec seu dibuixar els petits i deli
cats canvis graduals de l'acció. .
Tots els dibuixos són traçats en tin
paper fi, semitransparent, collocat
damunt d'un tauler de dibuix. El pa
per fi i el tauler illuminat són neces
saris pesqué, després d'acabat un di
buix, es cobreix amb un altre full de
paper en el qual l'artista pot anar
dibuixant les lleugeres variacions que
calen per tal de donar a l'acció l'a
dequat i ágil moviment requerit. Un
cop enllestits tots ele dibuixos són
lliurats a un grup de noies que els
calquen minuciosament en fulls de
celluloide. Una vegada enllestida
aquesta feina, els coloristes apliquen
directament al celluloide els apro
piats tolla de colors. •
La fotografia de l'acció és portada
a terme sobreimposant aquests di
buixos transparents damunt els ade
quats fons ja pintats que es collo
quen sota la lent de la camera. Per
a un rotllo de les "Simfonies Ingé
nues", que té aproxirnadament uns
230 metres, calen de 10.00(5 a 15.000
dibuixos distinta. I aquí convé es
mentar que totes les pellícules de de:
buixos animats de Walt Disney, tant
les de "Mickey Mouse" com les "Sim
fordes Ingenuas". deriven el desem
barás i la periecció dels moViments
deis personatges, .grácies- a `aquest
vast nombre de dibuixos emprats
la seva realització, la totalitat de
quals sovint iguala el nombre d'eat
posicions (trames) de qué consta !a
pellícula.
El treball del fotógraf és el més
monea-0n de.tots. Nospoe liboaunea
escena completa només amb donar
la volta a la maneta. Cada . dibuix
ha d'ésser fotografiat per separat.
Per a aixó s'usa una cambra espe
cial. la anal reprodueix fidelment a
la pellícula negativa no solament el
disseny del dibuix sinó també els co
lors que hi ha.
D'aquest negatiu, que es desenrot
1 nets que han cercat refugi en una
casa feta d'obra. Per tal de poder
1 entrar on s'amaguen els garrins, el llop intenta ensorrar la porta bufant
amb totes les seves forces. Mentre
va bufant, cada cop amb més impe
el color de la seva cara va
experimentant un marcat canvi del
seu to de coure al morat més pujat.
En aquesta escena el color expressa,
i l'aedo tant o més que el propi li
.
I buix. puix que VO(fop, de lord, bufar.
arriba a 4ml- lk.<!ara. ccalipletament
Un bell grup de conegudes artistes de la Fox
o
ha pel procediment tecnicolor, s'ob
tenen les cintes positives. Si hom
examina la pellículae pot veure's en
ella, malgrat la petitesa del detall,
tots ele colors del dIbtlix original. Un
dels més grana obstacles én el perfec
cionament de les pellícules de colors
ha estat l'atenuació dele distints co
lorits que donen vida a l'acció—ens
referim a l'eliminació d'un percepti
ble i ciar delineament en barrejar-se
els colors adjacents. Aquesta
tat ha estat feliement solventada nn
les "Simfonies Ingénues" grades a
l'alta precisió fotográfica i als sub
següents procediment que s,empren
després. Més, encara: no solanieM
es poden veure el verd i el vermell
en ele seus respectina ;Lona, sinó tam
bé el blau i 'el groc; i ilusa diverses
combinacions secundáries.
Sens dubte l'éxit de les "Simfonies
Ingenues" és degut rio solament a la
intelligent selecció de l'argument i al
genial descabdellarnent del, tema,
sino també a la destra aplicació del
procediment tecnicólor a realear
efectes dramátics.
En una de les darreres "Simfonies
Ingénues", ."Los tres cochinos", po
den observar-se alguna incidente que
demostren clarament com el perfec
cionament del sistema tecnicolor ha
contribuit a ter possible un majos
valor artístic en la presentació de
heara, AIrt; linettletaiegileW laeRSeRaltilke
g salo No cal recala que seria impossi
ble de donar a 'enlendre aquesta idea
en blanc i negre. Sense l'ajutt del
procediment tecnicolor estaria fosa
inoratW
l
i
de l'abast humá registrar' un inci
dent sernblant amb tot realisme.
La música, naturalment, juga un
paper importantíssim en la produc
ció de les pellicules de lJisney. Mol
tes han estat, les personeS que han
convingut que sota el punt de vista
'd'ajuntar la música amb -el movi
ment, els seus films aón tan perfec
tes com pot esperase de. la mes
elaborada gran producció amb perso
AVUI, DILLUNS, NIT, ESTRENA
en SESSIÓ DE GALA
del nadonof
•natges reals. Aixó no es sorprenent,
puix que només és Miestió- de coor
dinar els esforpos dels dibuixants i
dele músics. La persona encarregada
deis efectes musicals comenea a
1:%
i,
1
ay' it J, ,
i ¦' 1 arfe F.
I> !ladrón de Guevara
‘ - Director
RICI4ARD MAMAN
libro
VI. MINÁJVD,ZZ-A7012ZZ
MUSICCI
l tro [Mino
ciyrin>
?xclusivas,
tiiii~djibli
n reparto excepcional!
NOTES Degut al llarg metratge fiilm, es
prega al públic la puntual assistencia
Hora de projecció, a les 22'30.
Es despatxen localitats sense recárrec.
"•\\•¦••"¦
traear la partitura de la pellícula
des del mateix moment que ha que
dat aprovat l'exacte desenrotllament
de la trama. Cada exposició de film
ha de tenir el seu corresponent di
buix i també l'exacta música que
d.óna vida a l'acció. Per tant, el ritme
és perfecte, senzillament perqué
aplicat mecánicament.
Tenim, dones, que en les "Sinito
nies Ingénues" existeix una notabi
líssima combinado d'ajustada acció,
música apropiada i genial utilització
del procedirnent tecriicolore No sal
dubtar que la seva producció és bon
xic complicada, pero l'éxit mundial
de les pellícules de dibuixos animats
de Walt Disney palesa que val la
pena.
Senyoret a,
"NO dejes la puerta abierta"
-Es un consell sincer.
FOX
Parlem-ne?
DEL CONCURS CINEMATOGRA
FIC D'ORPHEA FILM
La Dire9ció Artística deis Estudis
d'Orphea Film ens çómunica que, de
. Valelee,1111114 'sebelellPe
per donar a conéixer al públic la
gran quantitat de fotografies rebu
des per al Concurs organitzat per
la dita entitat i essent desig d'a
questa que participin en el Certa
men el rnajor nombre possible d'as
pirants, ha decidit ampliar-lo a les
principals regions espanyoles.
Les fotografíes corresponents als
candidato de Barcelona—les selec
eionades per la Direcció Artstica
d'Orp~heiran projectant-seal
local ot~ls on se segueixi exhi
bint "Susana tiene un secreto" o
qualsevulla altra de les pellícules que
porten la marca d'Orphea Film,
"Boliche" i "El café de la Marina",
fins que expiri el termini d'admis
sió. :
Orphea Fielril.eontinuará admetent
fotografies d'aspirants a les seves
oficines de distribuçió, advertint
que seran anullades definitivament
aquelles que reriresentin estudis de
caracterització les que tinguin un
format menor que el de la tarjeeta
postal.
Quan en els films s'aborden as
sumptes frívols, cal procurar que la
irivnlitat no ,clegeneri en quelcom
pitjor. L'humorisme cinematográfic
pot bromejar amb no importa qué,
pero sempre amb la major cura de
sostenir un to de correcció. S'ha de
suggerir en comptes d'accentuar.
Moltes pellícules que tenien molt
d'estimable han anat al fracás per
culpa d'algunes escenes o paraules
massa vives; en canvi el públic riu
i aprova les pellícules que, en sug
gerir, mantenen un to de dignitat.
En la producció Fox "No dejes la
puerta abierta", una situació excep
cional en qué es troba' la protago
nista, que interpreta Roseta Moreno,
és aprofitada per donar-nos unes
graciosíssimes escenes perfectament
realitzades. Al l'erg de totes les es
cenes successives el director juga
amb els equívocs, sense abandonar
la correcció més impecable, provo
sant la franca hilaritat de l'especta
dor.
Raoul Roulien, el popular actor
sud-arnericá, actua de protagonista
d'aquesta pellícula. i la interpretació
d'aquest idol deis públics anglesos i
hispans és conceptuada com la mi
llor de tota la seva- triomfal carre
ra. Hi ha en la seva actuado una
simpatia tan extraordinaria que des
del primer moment captiva el públic.
El secunden admirablement Roseta
Moreno, que es llueix com a acteiu
i com a dansarina; Mona Maris. en
un interessant rol de "vamp"; Jordi
Lewis, en el seu papar de conquis
tador, i Romuald Tirado, que ens
ques.
* * *
DE COM HA NASCUT LA
PEL.LICULA "BOLICHE"
Irusta, Fugazot i Demare. Heus
ací tres estrelles de l'art argentí
collaborant en una pellicula neta
ment espanyola, elaborada als Es
tudia Orphea Film, de Montjuic,
(Inc té localitzats eh sus princi
país escenáris -a ?earcelona,
Aquest famós trio mai no halda
volgut actuar davant la caliabra ci
nematográfica. Fa uns sis anys que
una important empresa madrilenya
pretengué fer una pellícula amb ells,
pellícula trucada, és a dir, que eta
mitjançar la projecció de la pellícu
la el llene s'elevária i els notables
artistes actuarien personalment a
l'escenari.
—Anee és mistificar el nostre art
i el cinema—contestaren, demos
trant així un gran sentit que no era
capee de comprendre l'empresa edi
tora.
—9 actuern com a simples actors
de cinema, a la qual cosa no estem
molt disposats pel nostre desconei
xement d'aquest art, o actuem en el
nostre genere peculiar. Explotar les
dues personalitats alhora ens sembla
Z1Z11111Z
Colíseum
a
Colíseum
El
1TM~
iiriA441
bis
Colíseurn
a
Aquest film Paramount no es projectará a cap alise cinema
de Barcelona fins l'any 1934
•
05310110 M111000
defraudar el públic 1 renunciar a la
riostra personalitat
I no van fer la pellícula. Les ofer
tes de diners foren grana peró ells
renunciaren a aquesta petita fortuna
que hom els oferia tan fácilment.
Perb advingué i triomfa el cinema
parlant. I allá -a Hollywood uns
quanta publicittes plantejaren el
problema de l'idioma. Inés ben dit.
plantejaren el problema de dues lle
tres, la e i la z. Fou una campanya
innoble, bastarda, creada per l'egois
me personal d'uns esperits que tot
ho supeditaven ala diners. Mentre
ells disparaven llurs dards en lle
tres de motllo, a América triomfa
ven i eren aplaudides les compa
nyie,s espanyoles i a Eapanya rebien
identic tracte les companyles amen
canes.
—Pero quines ximpleries • escriu
aquesta gent!---comentaven els nos
tres andes—. Nosaltres amb el nos
tre accent argentí i les nostres can
pone purament argentines estern re
bent a Espanya els majors triomfs
de la nostra carrera: triomfs de glo
ria i d'afecte. Ens aplaudeixen i ens
volen. On és la incompatibilitat de
l'accent?
I allí sorgí la idea de fer una pel
lícula hispano-argentina amb aquests
minyons en els quals Lom no sap si
admirar més llur exquisít tempera
ment o llur ampli afecte envers la
nostra terra.
Francesc Elles, un dele nostres di
rectora més bregats en l'art difícil
i complicat de fer pellícules, home
de gran visió comercial,- fou el pro
motor de la idea. Els Irusta, Fuga
zot i Demare no titubejaren en ac
ceptar. Al cap de poca dies es co
menp,ava la filmado de "Boliche".
* * *
"ELS CRIMS DEL MUSEU"
Tothom qui hagi vist qualsevol
deis museus de cera que hi ha a Eu
ropa haurá sentit. sena dubte, l'en
cís del seu encant potser una mica
insignificant. pero que a tots ens ha
emoeionat per l'admirable represen
tació deis distinto quadres histórica
que apareixen a la nostra vista en
anar recorrent ele diatints departa
rnents del museu.
Célebre va ésser el museu de cera
que tenia installat a Londres Ivan
Igor, i que un incendi va destruir
per complet fa alguna anys. En el
dit museu estaven representats els
fets més coneguts de la historia de
Franca i Anglaterra i les seves figu
res inés destacados, havent aconse
guit una estranya especialització de
la reproducció perfecta i acabada
deis distinta quadres que hi estaven
representata.
Dones. bé: tot el bell i encisador
d'aquests museu,s, que ens donen
una viva impressió de realitat po
drem admirar-lo en veure en els nos
tres lleneos "Els crims del museu",
que la Warner Broa First National
ha realitzat amb un encert admira
lehitást 'eta,tbes, Wat ulttialla
el museu de Londres de Ivan Igor,
i fent, a mes, una veritable demos,
tració técnica en presentar aquesta
producció per complet amb tecnico
lor. una veritable meravella que fins
ara no havia estat aconseguida pel
cinema pel procediment de la triL
conomia.
NOCES SECRETES
Els amors de dos dels artistes
predilectes de Hollywood han culmi
nat en el conegut felig final. Fran
ces Dee i Joel McCrea, tots dos pce
pularíssims en el llene, a ran de llurs
mollea' amistats durant la seva
recent estada a Nova York, í a la
callada, contragueren matrimoni en
un petit noble del nord de l'Estat de
Nova York, Els avui coneguts espoe
11
1
11 PRIMERA SARSUELA CI
NEMATOGRAFICA
Principals intérpretS:
NIEVES ALIAGA
MARUJA AMARANTO
t JESUS AIENENDEZ
JOSE ALCAZABA
RAFAEL ARCOS, etc.
11
1
sos es van conéixer per primer cop
en actuar junts en una pellícula fa
aproximadament un any. Veure's
amar-se tot fou un. Des de llavors
foren inseparables. A mitjan d'octu
'dre, 1!-ergbhIlltr''amb
George Bancroft en la cinta Twen
tieth Century "Dinero sangriento"
("Blood money"), Frances aná a
passar les seves vacances a Nova
York. MeCrea prengué el mateix
rumb que la seva promesa així que
II ho permeteren les seves activitats
cinematográfica:les. 1 ara Hollywoncl
AVUI
al
GRANS
ESTRENES
La preciosa coMédia
noVisSiMa Versió Sonora
i parlada per
CARME BONI
Un programa senzillament
formidable
1
TIVOLI
NG
AVUI, DILLUNS,
ESTRENA
. de la grandiosa produCció
o
Nci
Una imponent fantasia de la técnica i
la mecánica. Monstres antediluvians
en lluita horripilant El més gran alar
dó que s'ha portat al llene.
Es prega la puntual assisténcia degut
al llarg metratge de la pellícula
Es despatxen localitats amb tres dies
d'anticipació
sHeu Vist el gorilla KING KONG a la
casa número 9 de la Plaga Catalunya?
novembre .de 1933
:••¦••¦>.1.41••¦ 1..",...w....•". •¦•••¦- ..." ...".
,I013
i
?
I
I
1
I
I
I
I
I
I;
,1/511
///11
1
11
'
1
•1
LH1
1E
1o
1/99
€1
1
y
13
#
11.
/
3
///
/4t,
1 (1113 n
.
.....-- ¦.,
O
f 011
,1
-,"------- 0)
• 1
aI
i
1r---
I
c\-----., j
pj
..z....--.,›
...--- -)/
,
La
Una
VARY,
amb
NOTA.-Reserveu
•
.
presentará avut, dilluns. nit,
l'estrena, el simpátie (latan
FRoEL1c m
,...., *
lt
•
-
••.
.
.
c.-
BOL
de
del
-
ik ' ys .
- EM &-s.
LBUoCsEFSoDRE0L
noche ded ,gran amor
pellícula dirigida per GESA VON
"única" per la seva bellesa captiva
dora i música g-nial de
Robert Stolz
I el més estupend i original clibuix
WALT DISNE
In
i
e GALA MICKE
assistencia dels més populars estels
cinema america
amb anticipado les vostres
localitats, sense recarrec
-......,c .19Sliiit. a„,
47r[iii 19' [41/
..................,..................,111•¦•¦¦4•-¦
espera que tots dos "siguin eterna
ment feliços".
ENQUESTA
Quins eón els immortals del llene
?Quines són les estels els noms de
les quals romandran perennernent
gravats en els cors i en la memo
ria deis aficionats al cinema?
Aquestes són les preguntes que so
vint Hollywood s'ha preguntat a ell
mateix, preguntes que els cineistes
anglesos contestaren recentment de
rambla
manera decisiva. Segons l'enquesLa
portada a cap per "Picturegoer", un
magazine de cinema londinenc. en
tre els seus lectors, Mary Pickford i
Charles Chaplin, són dos deis 1111éli
grans artistes que ha tingut el cine
ma. Les altres tres més aclamades
personalitats en la historia del ci
nema sOn Jackie C,00gan, Rodolfo
Valentino Greta Garbo. Mary Pick
ford va rebre el setanta per cent en
la tctalitat de vots; Chanlin obtin
gué una majoria enorme.
Eddie Cantor, Ronald Colman, 'Dou
glas Fairbanks i Mickey Mouse fi
guren també en les prinieres Mes
del gnu) de seixanta-cinc estels es
collides pels lectors de "Picturegoer''
per ocupar el lloc d'honor en la
Galeria de la Fama del cinema.
NOIES, PRENEU-NE NOTA
Si sentiu inclinació per treballa"
en el llenç comenceu a desenrotllar
les vostres ccrbes. A Hollywood s'ad
verteix una decidida nredilecció per
les ncies que estan "bé" de carne.
Els dies de turmentadorss dietes
per recluir han passat a la historia.
El tipus primer i alt sha enfonsat
en l'oblit. Els clients masculins deis
cinemes dels Estats Units shan de
elarat a favor de les noies rodonetes,
í_ encara. el bublic femení dona
mostres d'haver-se cansat de les ar
tistes. de caderes estretes i bust de
"planxa". Diverses de les naves pel
lícules de la Twentieth Century,
com per exemple "El arrabal" ("The
bowery), "Broadway Thru a Keyho
le") i "Moulin Rouge" ("Moulin
Rouge"), donen una excellent idea
del nou tipus bellesa femenina
que ara está de moda. Totes les no
ies que figuren aquestes produc
cions foren especialment escollides
per posseir figures amb visos a la
Rubens. Així és que. ja ho saben. to
tes vosaltres. que heu estat sumant
i restant calores i pujant a la bás
cula diáriarnent, poden ja tornar a
menjar al vostre gust, sense por a
ccmetre cap pecat contra la moda.
iDintre DOC, 110MéS la que tingui
corbes podrá dir que está a la mo
da!
DE TORNADA
Hollywood es prepara a donar l'a
costumada benvinguda anual al ve
terá George Arliss, el qual aviat ar
ribará d'Anglaterra, on aná a pas
sar les vacances per donar començ
al seu contracte amb la Twentieth
Century. La seva primera pellícula
será "El gran Rothschild" ("The,
house of Roth.schild"), versió cine
matográfica del Libre del mateix
nora que r(-ata la vida i aventures
dels famosos banquers europeus que
han dominat el vell món per més
d'un segle. En el repartiment que
secundará a George Arliss figura
ran vuitanta-sis carácters represen
tant personatges verídics que han
ajuciat a crear l'Euroj.3a tots
ells arimant una fascinant historia
que i'eve'a els i;eus secreta de fami
lia, els seus amors i ele seus maneigs
per conouerir fama poder. Entre
aquestes históriques figures hi ha ur
• el duc de Wellington, Nápoleó i 'a
familia sencera dele Rothschilds. Ar
liss, bel* primer cop en la seva car
rera, interpretará un rol dual.
LA JORNADA ELECTORAL D'AHIR
Resultats de Catalunya
Poblacions
Premia. de Mar ...
Sant Vicenç de Calders...
Riudarenes... .•• ••• •••
Castelldefels
Sant Pere de Ribes... ...
Sant Salvador de Guardiola...
Prats de Llussanés
Santa Maria de Besora... .
Castellvell
Avinyonet •..
Sant Pere de Riudevitlles...
Torroella de Montgrí...
Arenys de Munt
Sant Ouintí de Mediona...
Torrelles de Llobregat
Viladomat .•• •..
Sant Viceng deis Horts...
Castellbisbal
Molins de Rei (oficial)... ...
Torrelles de Foix...
Sant Quirze de Galliner
Sant Esteve Palautordera...
Canovelles
Castelltersol..
Sant Martí de Sespioles
Pobla de Claramunt..
Vallirana.
Sant Mateu de Bages
Vilella Alta... ...
Castellá de Navanes...
Les Cabanyes...
Puigdalba
Santa Fe del Penedes
Martorelles...
Llissá de Munt
Granollers
Vallfogona...
Masllorenl...
Santa Coloma de Cervelló „.
Sant Boi Llussanés
Llorenç del Penedés .
Abrera
Sta. Colonia de Farners
Barbará (Valles)
Sentmenat .
Santa Perpetua ...
Castellar ...
Esq. Eliga Rad. Bloc Coal.
719
151
165
760
1,118
354
179
159
208
768
39
518
199
144
252
594
713
341
74
111
527
291
1.131
758
432
497
90
75
85
396
330
118
45
1.130
815
557
716
240
184
588
1,700
402
337
125
50
49
35
119
185
95
137
250
345
72
433
131
210
143
97
1.193
88
181
1,537
53`'
230
224
237
369
146
252
279
1.038
210
618
551
1.302
772 69
27
76
460
48
116
32
150
59
606
127
450
176
123
641
564
215
311
72
171
240
138
731
713
191
34
234
98
128
148
273
130
227
885
463
403
151 303
6
141
137
630
210
94
198
39
66
49
132
594
84
46
163
171
157
58
5
14
61
45
683 139
68
166
1.343
125
162
126
114
192
130
152
135
580 37 TU
44
252
291
684
32
1
1
GIRONA CIUTAT
ESQUERRA REPUBLICANA
32 Vots
Miguel Santaló i Parvorell ... 3.562
32 JoseP Mascort i Ribot ... 3.350
Melcior Marial i Mundet ... 3.465
Josep Sagrera i Coromines 3.358
Manuel Serra i Moret ... ... 3.483
185
1
200
4
5
12
4
5
34
LLIGA CATALANA
Caries Badia i Malagrida
Narcís de Carreres i Guiteres
Dalmases i Villavecchia
Joan Estelrich i Artigues
Pelai Negre i Pastell
2.700
2.600
2.537
2.700
2.543
BLOC OBRER I CAMPEROL
Jaume Miravitlles i Navarra 759
Miguel Gayola, i Gardella ... 440
Llibert Estartás i Vilás... 452
Josep Domenech i Bastús ... 365
Carme Martí i Banquer ... 443
DRETA AGRARIA
-Josep M. Fortuny i Llibre .
Juli Fournier i Cuadros ...
Artiriano Galdricano
Josep M. Arauz de Robles ...
René Llanes de Niubó
1.526
1.746
1.400
1.493
1.434
RADICAL
Pere Huguet i Puigderrajols 388
Josep M. Pou i Sabater 398
Nombrede votante ... 8.499
GIRONA - CIRCUMSCRIPUI0
(Falten detalla de 46 pobles)
ESQUERRA REPUBLICANA
Voto
Miguel Santaló i Parvorell 57.988
Josep Mascort i Ribot... 57.331
Meleior Marial i Mundet 1)6.995
Josep Sagrera i Coromines 57.462
Manuel Serra 1 Moret ... ... 58.240
LLIGA CATALANA
Caries Badia i Malagrida ... 37.973
N. de Carreres i Guiteres ... 36.799
Dalmases i Villavecchia ... 34.957
Joan Estelrich i Artigues . 38.284
Pelai Negre i Pastell 36.865
BLOC OBRER I CAMPEROL
Jaume Miravitlles i Navarra 7.454
Miguel Gayola i Gardella ... 4.033
Llibert Estarttls i Vilás ... 4.312
Josep Domenech i Bastús ... 3.577
Carme Martí i Banauer ... 3.700
DRETA AGRARIA
Josep M. Fortuny i Llibre ... 6.087
Juli Fournier i Cuadros 9.575
Artinano Galdácano... 6.254
Josep M. Arauz de Robles ... 7.009
René Llanes de Niubó . 6.021
RADICAL
Pere Huguet i Puigderrajols 3.805
Josep M. Pou i Sabater ... 3.673
Sabadell (ciutat)
Borges BlanqUes
Cerdanyola
Palausolitar
Polinyá
Masquefa
Vilanova del Camí
Sant Po! de Mar ...
•
Sant Jaume deis Domenys
La Biguera •••
La Granada ...
Taradell ..• •••
Aguilar de Segarra
Hospitalet (oficial) ...
Castelladral
Parets
Cruilles
Navarcles .••
Gavá
Vilafranca del Penedés
Santa Maria de Miralles
Sant Celoni
Sant Andreu de la Barca ...
..
Argentona
3
282 892 Montblanc
Perelló
Torredembarra
Cervelló ...
10
1
42
Torelló
Igualada
Morell
Súria
Vilanova i La Geltrú
Sant Vicenç de Castellet
10.160
1.300
700
267
90
66
191
236
568
399
575
301
374
652
77
182
4.236
1.475
586
274
140
210
693
433
792
606
. 2.212
182
117
297
205
1.074
189
37
1.077
496
345
407
1.606 ,
1.123
258
711
2.314
6.131
2.731
1.029
4.488
778
7.902 745 683 1.007
365 169
425
216
91
163
21
523
1.180
144
434
235
610
388
150
66
3.422
925
728
262
44
165
233
165
683
678
2.297 178
185
42
858 136
299
1.478
326
78
755
239
311
215
1.535
811
330
420
2 825
3.941
1.387
429
2.666
517
234
177
3
28
3
10 279 88
16
25
169 60
695
364
64
19 29
209
212 427
tttItttttttttttttttItttlt-~t~t~t-t-tt-M~t-t-~t-L,~9-t-t-~1-3-9-9-9~~-8-t-~1-t-t
1
1
ío
LA
DL
S NEUMÁTICOS
/ ti e
** él rW,
1
Fábrica i Oficines: BASAURI (Bilbao) * APARTATNúm. 406 - TELEFONS 17 827 - 17.828 - 17.829
MADRID
SUCURSALS : General Pardinas, 50
Teléfons 51.724
BARCELONA
Urge', 245
32.707
SEVILLA
Sant Vicente, 68
26.332
Itecordem ais consumídors de Pneumátics
FIRESTONE-HISPANIA, que tenen dret,
duran! tot el present mes de novembre, al roa1 d'una
famosa cambra roja, reforçada, de fabricació na
cional, per cada coberta "firestone-Hispa
nia" d'igual mida, també nacional, que compreu.
VALENCIA
Colón, 15
10.567
741/
•"4
NOMÉS DURANT AQUEST MES DE NOVEMBRE
Demaneumila als vostres subministPadors
7,11 roa
IrC41-61~ 1~1.44'44IndrenwCrainlird~madinrIP
lo la rambla
imz1uts cil. ti E«. 1. -ex asr
20 novembre de 1933
Sant Feliu de Llobregat
— si
A1"
Vista Ce Sant Feliu
Pere Arboix Salani
Representacions
ASSEGITRANCES SOCIALS
Torre Blanca, 11. SANT FELIU DE LLOBREGAT
•11"oW. ..b",•¦•¦••""M",W,••¦,,,,,... •
Sant Feliu de Llobregat
La Nova Catalónia no ha de faltar a cap jardí
Demaneu-la a
PERE DOT
SANT FELIU DE LLOBREGAT
Francesc Ximenís Comellas
Agricultor
Exportació de Fruites del País i Estranger
Laureá Miró, 277 Teléfon 58
SANT FELIU DE LLOBREGAT
Agénaies a Barcelona: AGENCIA DE TRANSPORTS Princesa, 11
RAMON Teléfon 32783
Agencies a Angel Guimerit, 40
SANT JUST DESVERN
i ESPLUGUES SANT FELIU DE LLOBREGAT
.t.,..~~-~,te.~40~1..~.~.~.~ •
PATENTS I MARQUES
MANUEL DE RAFAEL
Advocat - Agent oficial
Via Laietana, 89 Teléfon 21453
.0 BARCELONA
5444 3 1111111~1~~1111~1111111~~~111~1,
GiaSiEsEIVIL"
PRODUCTES LACTIS
Llet condensada LACTEA
Nou de la Rambla, 157 Teléfon 18021
BARCELONA
La cíutat de Sant Fellu
Posada en la ribera esquerra del
Llobregat, tot enfilant-se vers la
muntanya, la xiroia ciutat santfe
liuenca contempla serenament totes
les poblacions de la plana que s'a
llargassa vorejant el riu.
Insignificant en els primers temps
de la seva existencia com a vila o
com a poble, l'origen de la qual es
remunta a l'epoca romana. començä
la seva marxa ascendent, encara
que lenta. quan, veient-se prou
apta, aconseguí fugir del jou de
les parróquies de Sant Joan Despí
i de Sant Jus tDesvern (any 1524),
i es constituí parroquia a part.
Aquest fet avui no tindria transcen
dencia, pero en la data esmentada
equivalia a haver-hi d'intervenir les
autoritats seglars i eclesiástiques.
Constituida, dones. en parrbquia in
dependent, estengué d'una manera
paulatina els seus dominis territo
rials fins arribar a fer pertányer el
seu terme municipal part del que
fou terme i poble de Santa Creu
d'Olorde.
Des del seu començ (época roma
na) la població no fou sino neta
ment agrícola. fins arribar a la cen
turia passada, quan la febre indus
trial ho envaia tot. Començant per
una humil industria, ha arribat a
tenir un nombre crescudíssim de
fabriques i tallers, predominant sem
pre la industria de metalls i fone
ria. Els tallen de lampisteria i fo
neria localš. durant un llarg període
foren els principals influents en el
mercat regional del ram. i en l'ac
tualitat, malgrat la crisi i la prepon
derancia d'aquesta indústria, encara
es manté a primer terme.
Aquesta época industriosa ha pro
porcionat a la població l'actual cens
d'uns 8.000 habitants: contra el de
l'any 1920 que era de 4.406, i contra
el de l'any 1862. que només ascendia
a 2.500 habitants. Aquest cens ac
tual. amb tot i el carácter indife
rent de la població, ha pogut donar
vida a unes vint-i-cinc associacions
de diversas activitats en la vida
conectiva moderna.
La riquesa básica de la ciutat está,
pero. dintre de l'agricultura. El seu
camp i gran part del terreny con
siderat vinya, és un fecundíssim
fruiterar, 'on anualment es cull-a
tones i tones de fruita que major
ment és exportada als mercats es
trangers. L'horta. pero, no deixa de
ter-se sentir en el mercat de Bar
celona. i la seva importancia és pa
lesa per la seva qualitat i quantitat.
En parlar de Sant Feliu no poden
deixar-se al marge les seves roses i
l'eximi roserista que les crea. El ro
serar santfeliuenc, o millor especi
ficat el roserar del senyor Pere Dot,
és amb evidencia el més important
de la Catalunya i de l'Espanya ac
tual. Les roses que, sota la cura d'a
quest expert artista. han anat als
concursos internacionals més impor
tancs, han obtingut sempre per el
seu creador les millors notes hono
rífiques. Colliu una rosa, una "Mari
Dot" o una "Comtessa de Sástago",
per exemple, tindreu una prova
evident de la importancia del crea
dor i de les seves roses. En el con
curs internacional celebrat fa poc
als jardins del Palau de Pedralbes
ha estat atorgada al senyor Pene
Dot la "Rosa d'honor de la Genera
litat de Catalunya", distinció que
és el primer d'obtenir.
Aquesta poblado tan rica, situa
da en el marge esquerre del Llobre
gat. és, des de fa uns setenta anys,
el cap representatiu de la comarca,
i dintre del seu partit convinen
trenta poblacions, les quals consti
tueixen una de les parts més impor
tants del patrimoni catalá.
JAUME SOLER
Sant Feliu de Llobregat, novem
bre de 1933.
Les roses de Sant Feliu
L'infantament duna rosa és el
inisteri del bon amor que a plena
llum dona als nostres artífexs l'ob
tenció felig d'una nova creació que
molt sovint reuneix les belles quali
tats sumades deis seus progenitors i
que de vegades neix, no pas com el
pare, ni com la mare, sinó completa
ment distinta de color, forma i acti
tud mai no vistes, tot i tenint una
flaire que es percep a metres de
distancia.
S'ha afirmat que són uns román
tics i uns sentimentalistes tots els
que es preocupen de posseir el sisé
sentit — el del boa gust — que va
.11~.~11,111~.¦•¦••~IrW.b.
HOTEL-BAR RESTAURANT
LA LLUNA
Habitacions amb aigua corrent, bany
Pensions a preus acurats
SERVEI A LA CARTA
Fermi Galán, 29 - Teléfon 36 MOLINS DE REI
‘..="
GUARDIAN
ASSURANCE COMPANY METED
COMPANYIA D'ASSEGURANCES ANGLESA
Fundada a Londres l'any 1821
Autoritzada legalment a Espanya
Assegurances contra accidents de tota mena I responsabilitat civil
ACCIDENTS DEL TREBALL
INDUSTRIALS, COMERCIALS, AGRARIS,. DE NAVEGACIO,
PESCA, etc., en compliment de la legislació vigent
ASSEGURANCES CONTRA EL FOC
de fabriques, magatzems, botigues, pisos, etc.
La mateixa Companyia té establerta igualment una ASSEGURANÇA ES
PECIAL per a la recoRecció de collites, la qual fa extensiva contra
els TUMULTS i els MOTINS així com tambe a la PERDUA
DE GANANCIES per paralització en el negoci a causa d'incendi.
Delegat general per a Espanya :
EMILI M. CiAISSERT
Laietana, 39 Telefon 14132 BARCELONA
....11,11.,¦,11..',111,..11, 1111.,
.......
Ll. Salvans i Bonet
Malalties deis gossos, vaques i cavalls
Aragó, 404 Telefon 50114
BARCELONA
t
Tr.¦
9:51/ AGRICULTORS.
Per a polvoritzar els vostres arbres fruiters es recomana el
Bombillo Esiapé sobre .• bulleren ocollomi3
DE VENDA: FERRETERIES, LAMPISTERIES, I A LA CASA DEL CONSTRUCTOR
DESPATX: FABRICA:
Jotti ESTVE 21038 SANT EELIII DE LLOBREGAT Urbanització Mestres, 7
(BARCELONA) Teléfon n.° 65
1
LA MODA
~1.."1.1"...1¦••¦•¦•¦,¦¦•¦¦•¦•¦11,¦¦•¦¦•¦¦•¦•¦¦ •¦•¦¦ ••¦••¦.....
MERCERIA
PERFUMERIA
NOVETA73
VICENC PEREZ
LA MÉS BEN ASSORTIDA I QUE VEN MES LIMITAT
SANT FELIU DE LLOBREGAT
Pi i Margall, 10 • Leureá Miró, 168
MOLINS DE REI
mccillics==== "10,1¦..11,¦±11.1...%.
Per adquirir solars de la ur
banització del sector occiden
tal de la ciutat de Sant Fe
liu de Llobregat, propietat de
l'Ajuntament, adreçar-se a
l'oficina d'informació a Bar
celona, Ronda de Sant An
toni, 41, tercer, primera
Venda de
Caria() francés 1:
Pu Domingo:
•
Serra, 3, Saut Felíu de Llobregai, E ImoBLEI
Salmeron, 102.- Telefon 74915
BARCELONA
14,4:424.444~444,4~
descobrir el nostre bon amic Joan
Ros i Sabater, iniciador ifundador de
l'Associació Catalana "Amics de les
Roses", amb oc,asió d'anar a fer
ofrena d'unes Roses a Sant Feliu
al plorat poeta i dramaturg N'Ignasi
Iglésies, el qual, amb el bell pensa
ment — digué d'ell — de "si no
m'agradessin les flors cm mancaria
un sentit", va agrair a bastament
l'obsequi que se li feia. Nosaltres,
pero, hem sostingut sempre que és
precís fer de l'anior a les flora, i amb
preferencia, de la rosa, la bella flor
de somnis, un mitjá per al nostre
viure quotidiá, tota vegada que ehl
proporciona un .dolç bálsam als
nostres dolors i a les punyides que
en el transcurs d'aquesta vida
malauradament tot,s hem de sofrir.
Sembla talment ahir. i ja fa uns
cinc anys, que des de les planes d'un
periodic local, i tal com s'ho rnerei
xia, várem tenir el goig de lloar
l'amic illustre Pere Dot, el rosarista
santfeliuenc que a plena Pum prac
tica devotament la hibridació que
cqnsisteix a escollir el polsini,
cltina rosa per a dipositar-lo sobre
els pistils duna altra, i que tot ple
gat fa que obtingui, al cap de temps
i amb la collaboració de la Natura,
les noves creacions que li han val
gut a l'amic nostre veure's conside
rat com un dels primers eapdavan
ters dels roseristes mundials.
En la societat moderna, blasmada
de positivista, és falaguer poder
constatar la belligerancia mundial
que de bell antuvi el benemerit sant
feliuenc Pene Dot cibtingué arreu
i el triomf definitiu que ha assolit
darrerament pels seus esclatants.
exits en els Concursos on ha con
corregut: i molt especialment per
haver aconseguit durant molla anys
consecutius els millors premis i dis
tincions a Bagatelle, el certamen de
gran ressonáncia mundial.
Molt falaguer da, en efecte, veure
com a un conciutadá li és reconegut
mundialment el seu talent, i és
també agradós poder llegir els més
grans elogis que constantment li
són adrepats en les millors revistes
técniques, co msón : "Arboricultura
i Floricultura", "La Vida en el
Camp", "Gardenning Illustrated Ro
se News". "A la Campagne" i al
t res publicacions especialitzades,
amb el qual, tanmateix, s'ha aconse
guit que tot el món tingui posats els
ulls en apuesta ciutat nostrada, on
són nascudes les "Roses de Sant
Feliu" que porten noma ben cate
lana i a les quals en el transcurs
i a les quals en el transcurs dels
anys tothom hattrá de fer-los-hi
acatament, tot recordant l'obra d'un
santfeliuenc que tant de merit i vaina
inapreciable com d'una senzillesa
desacostumada.
IGNASI ALBEREDA
Sant Feliu de Llobregat, novem
bre de 1933.
Cansaladeria
i Queviures
Gran especialitat
en embutits
El llac de Sant Feliu
LLAUNERIA de Pere Dalmases
PROJECTES I PRESSUPOSTOS
Installacions i reparacions per a aigua i gas :: E,specialitat en
cambres de bany : Installació completa de bombes
Collocació de tota mena de vidres
Carrer Pi i Margall, 7. Sant Feliu de Llobregat
LEANDRO TARRAT
Vendes al comptat
a terminis
Laurei Miró, 170 :7: Tellioa 8
Concessionari exclusia
CITROEN
Sant Feliu de Llobregat
(DISTRICTE)
FUNDICIó
_
de tota mena de metalls
Especialitat en bronzes
i alpaca
1 C, Serrano
C. Carcereny, 11
&mí Fe/fu de Llobregat — (Barcelona)
PUBLICACIONS REVISTES
PERIODIQUES DE MODES
I SETMANALS Liib •
rena Soler LLIBRES
JAUME SOLÉ
SANT FELM DE LLOBREGAT Josep,M. Molina, 1 bis
Foneria de metalls i bronzes
Francesc Moreno Colominas
9
Fermí Galán, 43 i 45. Sant Felíu de Llobregat
t_t_tttv.tv.mt.,
Anfon Colef
AGRIIULTOR I EXPORTADOR
Falguera, 45 : : SANT FELIU DE LLOBREGAT
os111ri11-111~111-~1110T-11~111~‘1171~1-41011~
,.:.,._.7._
11 iiíi:
i; uevo Mundo,
•1,^.1, Francesc Lairet, 50 (Paral:Iel)
°
ií
ii La Sala de Ball més gran
i'. Teléfon 12803 í
i de Barcelona 0
L
1
í i boxa -tl•
Grans festivals de ball 1
1,..
444t144444-14-44-44-444-~49.
Al». •
...al.-
"... -1 1.•¦•
hui]
Laureá Miró, 240 SANT FELIU DE LLOBREGAT
•1 "." • gb.¦111,1
......... 11-111-111111i1~111111-111~0
LA MICROSCOPICA
Administració de Loteries. La més afortunada de tota la comarca
Gran especialitat en bitllets per al Sorteig de Nadal
JOSEPA PALÁ
Laureá Miró SANT FELIU DE LLOBREGAT
w¦ m%r.1.¦•• I