Rambla, La (1931-1935). Núm. 216 (5 febr. 1934)

              febrer de 1934
Campfunat de Catalunya Amateur
Torneig de classificació
L'Europa obté un brillant triomf en
batre el Barcelona (A) per quatre
gres a cap
La victória que ahir va assolir
l'Europa té una doble significació
esportiva: per un costea, el situa com
a líder <raquest torneig, i enseres
ens demostra, que els jugadors euro
peus es troben prou prepara ts ner
a disputar encontres de més enver gadura. Una victória damunt d'un
Barcelona integra t per jugadors com aletee Vilarrasa, Alzamora, etc. no pot menys de passar a l'historial del
club vencedor.
L'equia del Barcelona fou batut
malgrat haver demastrat durant to
ta la partida un bon joc 1 un entu
siasme insuperaale, perb degut pre
cisarrient a aquest entusiasme moltes
de les oportunitats que tíngueren
al començament de l'encontre foren
desaprofitades. Al contrari del Bar
celona, l'entusiasme en els rengles
europeus no fou tan manifest, perb
en serenitat supera els visitants,
preeisament a aquesta petita dife
renciació de l'Europa la victória
que el condueix a l'envejable lloe
on fartii es troba en el Campionat
La partida comença bé per part
dels bareelonins, els quals malgrat
no estar afavorits pel veht, inquie
taren sovint el porter europeu, perb
aquest, encertadament ajudat per la
defensa, procura que els esforços
deis visitante fossin nula. A mesura
que la partida avançava, l'Europa,
que jugava a favor del vent, anava
imposant el seu joc, i tot feia pre
veure que, almenys en la primera
para el resultat es decantarla a fa
vor seu. Abd succet Unes inoportta
nes mans d'un jugador barcelonista
foren sancionades amb el castig de
consuetud, que Canyades convertí en
el primer gol de la tarda. Pocs mo
ments després, Barrera s'apuntava
el segon, i amb aquest resultat aca
bé, el primer temps.
Hom suposava que a la segona
part, donat al cafre en qué s'havia
desenvolupat el joc durant el pri
mer temps, el Barcelona igualaría
el resultat i fins potser el superaría,
ja que el vent li aniria a favor, peró
la Unía mitjana de l'Europa, molt
beta portada per Cifré, fou la que
eatericarrega de produir un domini
encertat, i així impossibilita
teek visita dels davanters del Barce
lona al marc europeu, mentre faca
lAava la tasca deis davanters seus,
que, tot-1 no estar gaire afortunats,
s'apuntaren cat 'gola més, per majá
de Juárez a Barrera.
La partida acaba amb el meres
cut resultat de quatre gols a cap a
favor de,l'Europa.
Els equips s'arrengleraren com se
gueix:
Europa: Llavorer, Ventura, Dome
nech, Deprius, Cifré, Alminyana, Co
rornines, Barrera, Canyades, Serró
1 Juárez.
Barcelona: Ruiz, Roig, Clotet,
Boc, Vilarrasa, Amat, Ferrer, Ballús,
Alzamora, Sacq i Cama.
Arbitra et collegiat senyor Corone
tres,- millor en la primera part que
en la ,eegona, perb sempre impar
cialment.
El públic molt nombrós o correcte.
D'ESPARREGUERA
V. C. Martinenc, 2
Esparreguera F. C., 4
A les ordres del senyor Olamendi,
que dit sigui. de pas, féu un arbi
tratge regular, enérgic, perb =la
.anolts falls, indecís, s'arrengleraren
'Mes equips així:
F. C. IVfa...iiiinenc: San Pedro, José,
Guinot, Malo, Sala, Andreu, Fernán
dez, Morgado, Monné, Garcia i Abe
llo.
Esparreguera P.C.: Ibánez,Graells,
Galceran, Miguel, Vidal, Joanpere,
Carreres, Mas, González, Barbera i
Guillemat.
En aquest encontre rexcellent ju
gador local Guillemat, que ahir ens
demostrá novament la seva gran
cla.sse, forni un gran partit s'a
comiada, temporalment del nostre
públic, per ingressar a les flles mili
tars de guarnició a Girona.
. Ha estat un deis més grans en
contres que hem vist al nostre ter
rena,. Des de bon començament fina
al final, hi ha hagut lluita, emoció i
interés. La primera pant ha estat ani
velladíssima, amb constant domini i
perills per ambclues portes. Marca
ren els locals per mitjá de Carre
res; el visitants empataren molt be
per mitjá de Fernández. En reem
pendre la partida, el joc seguí igual,
González 1 Barbera, marcaren dos
punta més d'excellent ejecució; Gar
cia també marea pels visitants, i
Guillemat féu rúltim i fou molt
aplaudit.
La davantera local jugá com mai
no haviemvist; els seus components
es cansaren de tirar xuts a gol,
imite d'aquests toparen ala pals i al
tres anaren fora. El portar en detu
iet imite i be.
Els millors pels locals, Guillemat
1 els altres davanters, Joanpere, Vi
del i Graells. Pels forans, el porter,
Andreu, els extrems i Monné.
Térmens
la rambla 11
1:11191) _€011AVOULI -
IF-13F119,011. All12135E)
a e
,
D'OLOT
NECROLOGICA
Ala 35 anys ha mort el que en
ractualitat era president del Con
sell Directiu de l'Olot F. C., N'Emi
li Güell.
Amant deis esports, havia estat
un constant propulsor del futbol
oloti.
El seu tem.perament afable féu que
es captes la simpatía deis que el
tractaren, per la qual cosa Pacte de
renterrament fou una bona mani
festació de les moltes a/Metate que
comptava.
L'Olot F. C. 11 va retre el darrer
homenatge fent un dol el seu Con
sell i portant una corona i blandons
els seus jugadora.
Al condol de la seva familia as
acidem el nostre.
ESPORTS
Al teatre Principal ha tingut lloc
una conferencia pro-piscina, en la
qual _han fet ús de la paraula els
coneguts animadors de la natació a
Catalunya senyors Joan Trigo, Lluís
Santacana, Manuel Baster 1 el doctor
local En Joaquím Danés.
Després deis eloqüents parlamente
deis conferenciants enaltint la prác
tica de la natacié, es féu la projec
ció duna pellicula documental del
mateix tema, flnint l'acte el presi
dent de la Unió Comercial d'Oler.,
En Sever Mestres, donant compte
als assistents del bon resultat de les
gestions per portar a terme la pis
cina local, assegurant que el proper
estiu Olot tindría una piscina digna
de la ciutat.
EIs assistents van rebre la nova
amb perllongats a,plaudiments, ala
quals unim els nostres.
Corresponsal
DE MANLLEU
Manlleu, 6; Roda, 3
Tal vegada molts que no presencia
ren el desenrotllament del partit
creguin veure, segons el neereador,
excessiu nombre de gols. Eta podern
dir que si els locals aguanten ala
90 minuts de joc tal com ho feren
a la primera para les xifres del mar
cador s'haurien exhaurit.
Anem al partit. De bell comença
ment els braus equipiers del Roda
sortiren amb tanta empenta que
fina feren trontallar la moral deis
d'aci, 1 leer acabar-ho d'arrodonir
l'arbitre concedí un penalty ala vi
sitants.
Llavors comença. el Manlleu a treu
re el joc de les grans festes 1 erra
bem al final del primer temps amb
el resultat de 4 a 1 a favor nostre.
Els 45 minuts restants de joc pas
sen lentament, solament aprofitant.
les jugadas que només falta posar
un peu per a /lear la pilota dintre
la xarxa, i en canvi, el visitants els
veleu tots adalerats dan-era la bala
amb ganes de fer feina. Ells prou
corren, peno de feina en fan poca,
i així mentre els metías fan dos
gols més, de mestre, els rodencs
han de fer-ne un de free-kik i un
altre que l'arbitre els concedeix per
qué el marcador no faci tan mal
efecte, pera) que consti, que no ho
era...
Resumint: 6 a 3, que de no tenir
cap contratemps molt gros, vol dir
a favor deis campions amateurs pri
mera categoria, grup B.
Rehilar
DE FIGUERES
Les coses al seu Iloc... i els títols
també
A cadascú el que sigui seu, diu un
adagi popular; i, amb eh per lema,
passo a contestar un atent escrit
aparegut a LA RAMBLA del dilluns
passat, dia 29 de gener, del senyor
R. Mascort, cree de Sant Feliu de
Gubrols pel contingut de l'escrit
a qua alludeixo — amb tot i que la
població que rencapçala diu Borgo
nyá.
Té tota la raó, senyor 1Vlascort; el
campionat provincial gironí de 1921-
22, no pertany a la U. E. Figueres,
sinó a aquell Ateneu Esportiu de
Sant Peliu de Guíxols, de grata ee
cordança per a tots els veritables
esportius de les contrades gironines.
Com tampoc pertanyen a la U. E.
Figueres els de 1919-20, 1923-24, 1926-
27 i 1936-31, com la nieva informació
esportiva de Figueres apareguda a
LA RAMBLA del 22 de gener últim
sembla 11 vulgui atribuir.
?Les causes de qué així s'hagués
publicat? Senzillíssimes: un error
d'impremta.
El darrer parágraf del meu escrit
que motiva la respectuosa réplica
del senyor Mascort, vaig redactar-lo
aixl:
"E Is títols oficials de més relleu
conquerits (referint-me, com se su
posa, a la U. E. Figueres) eón: Cam
pió de Catalunya de la segona cate
goria ordinaria 1932-33; primer ca.m
pió de Catalunya de la Lliga ama
11.1111~11146.1ü
!LA GESTA
D'UN GRAN ESTAFADOR!
les seVeS aventures intrigantS
frívoles les podreu veure a la
preciosa comedia Ibi Filrns
MADY CHRISTIANS
IVÁN ITTROVICI-1
CL PRINCIPC
OC LOS CSTAFACIORCI
deflrant
ROSSELLO, 257 Teléf. 78705
Mr7TIMPPYMPTITTT
cosa difícil si es té en compte
seva trama.
Val a dir, peró, que el director
s'ha valgut d'artistes com André
Berley, Armand Bernard i Edwi
ge Feulliere, que s'acrediten per
la seva encertada interpretació 1
talent de llurs "rols", facilitant,
Per tant, el treball del director.
Vet aci, dones, el que ofereix
aquest flamant saló: un bon
film, tant en assumpte com
presentació 1 interpretació.
• * *
URQUINAONA
Aquest coquetó 1 intim local
ens ofereix un film de la casa
Warner Bros First National, 1
qual porta per titol "Barrio Chi
no". En són protagonistes Ruth
Chatterton, James Murray i Do
nald Cook. La direcció, a cárrec
de William A. Wellman, és un
encert, el qual ha demostrat és
ser un perfecte coneixedor dels
secreta de la técnica d'aquest
teur 1929-30; campió de la provincia
de Girona. 1922-23, 1929-30 i 1931-32;
sub-campó provincial 1919-20, 19
22, 1923-24, 1926-27 i 1930-31".
Per tant, com pot veure el senyor
Mascort, en cap moment no he pen
sat en falsejar la veritat, cosa que,
per altra nart, tamnoc sabria ni seria
capaç de fer, amic com sóc d'ell.
Ben documentat per haver seguit
pas a pee la vida de la U. E. Fi
bueres, thai no se m'hauria acudit
atribuir-li un títol que no podria de
fensar-li en apareixer un amant de
la veritat que reclames les coses a
lloc, i ésser per tant més sagrada la
lava memada, a gloriosos cercles
desapareguts en les llultes espora
Ves, com seria el cas que ene ve ocu
pant
I si per aquell error d'impremta al
gun altre club de la "provincia" ha
gatas sofert usurpació del preat ti
tal, que es fa,ci seves també aques
tes quatre ratlles que l'amical i en
certáda réplica del senyor Mascort
en honor de la veritat — al qual de
passada ag,raeixo les seves atentes
paraules i corresponc també amb
tot respecte —m'ha fet fer.
E. Bassaganyes
D'ESPARRAGUERA
La futura piscina
El senyor president de la Socie
tat Vidal, S. A, d'aquesta
senyor Ricard Aloy, ha tingut
ramabilitat en en característica d'o
ferir-nos uns moments per a parlar,
en el sed propi domicili, del Que será
la futura piscina aue resmentade en
titat d'aigües té en projecte si les
gestións que es porten a cap axabsn
amb l'éxit (legua en el qual corlee,
aquella empresa, 11 d'aquesta mane
ra Esparreguera, rica en aig,ües i en
estat sanitaai saludable, es veurá
amb una millora avui dia importan
tissima, la qual consistirá en una
piscina de capacitat no igualada avui
dia per cap de les que hi ha esta
blertes per tot Catalunya.
Podem avançar que els plans dp
construcció de la piscina estan 3
fets i el seu autor és l'arquitecte de
Martorell senyor Ros.
L'emplaçament de la piscina será,
als terrenys propietat de la Societat
d'Aigües, S. A., al final del carrer de
Laureé Miró, lloc conegut pel "Cas
tell". S'ha d'elogiar el gest deis pro
pietaris del Mas Cordelles, senyors
de Fontcoberta, per la seva cessió
de terrenys llindants als de la futura
piscina en el sentit de prendre ele
metres aue es creguin conveniente
per tal que la piscina no resulti es
quifica tocant a capacitat; ans al
contrari, que sigui una obra admira
ble per tots conceptes.
La llargária, aproximadament, de
la piscina será de 33 metres. Quant
a públic, es construiran unes grades
al voltant, capaces per a sis-cents es
pectadors. La part destinada a dut
xes, vestuaris, etc.,. estará dividida
en departamento per d'ambdós sexes.
San construits amb bon gust i re
sultaran molt amplis.
La Societat d'Aigües Vidal, S. A.,
representada nel seu digne Consell Di
recate' ave portant amb remarcable
encert les gestiona Actualment ha
fet diverses visites a poblacions en
les quals hi ha piscines per a reco
Ilir dades. I tot aixb en bé de la nos
tra jovenalla i del nostre poble en
genera ja que d'aquesta manera no
pasea^ els pares rangúnia de quan
llurs fills, amb afany de banyar-se,
anaven d'amagat cap al Llobregat,
i ja és sabut que cada any alguna
llar es vela endolada per aquest mo
tu. be més a més, s'evitará el gens
bonic espectacle Que es donava, a
pie dia i en lloc ,concorreguidíssirn
com la famosa "Galzerana", on es
practicava el nudisme masculí.
Els lectors de LA RAMBLA, per
mediació del senyor Aloy, qui ens
ha afavorit amb aquestes notes, es
perem que hi posaran tota ratenció,
prestant-hi tot el suport necessari per
a la seva realització, per al bé saluda
ble, per al jovent i per la futura pis
cina oue tots els pobles de Cataba
nya. per desgracia, no poden cons
truir.
Més endavant facilitarem més da
das.
R. TÉRMENS
DE VILANOVA I LA GELTRU
PanYa Maca, 0; Furia Vilanovina, 4
El passat diumenge a la tarda es
juga al magnífic camp d'esporas del
F C. Catalunya un emocionant par
tit entre ele equips Penara_ Maca 1
Fúria Vilanovina, el qual aaabá, arnb
la franca victoria d'aquest últim pel
resultat de quatre a zara
L'encontre fou, en general, dispu
tat sobresortint el joe dur emprat
per Gómez i Rodríguez, eja quals in
tegraven el reforç de la'Penya Ma
cla, que sortí al camp desposada a
adjudicar-se la victória en revenja,
tal vegada, de passades desfetes. Ele
de la Fúria, pel contraíi,. saberen
re.spondre dignament, emprant-sé a
fons i fent rehuir la superioritat tac
nica del seu joc, que contraresta
la impetuositat dele seus adversaris.
Durant la primera part de l'en
contre, es va suspendre el jec uns
minuta per les disputes que provoca
el segon gol de la Fúria, a causa
d'una falta que féu Bagace mornents
abans, la qual falta »usa, desaper
cebuda per a larbitre. No obstant,
•algrat haver manifestat la Penya
Macia, el seu prope'sit de retirar-se
del camp, i després de moltes dis
cussions, continua el partit, constant
el gol en contra.
Els gols foren marcats: el primer,
per Guimerá; el segon, per majá de
Tanco, i el tercer. per Bagace, fina
litzant així la primera part i essent
Venús rencarregat de ecImpletar la
victória del seufteuia.
• Corta saonsal
DE BADALONA
EL PRIMER FESTIVAL D'ORIEN
TACIO DE LA U. G. E.
Con ja s'havia anunciat, la U. G.
E., de Badalona, celebra el 28 de
gener les seves proves de prepara
ció per ala primers campionats de
debutante de Badalona.
Per primera vegada i després d'ha
-.‘4.‘,.¦¦•¦••¦••¦~Wib,ibb~•~1•.a.,
la)
awarliatiz II RIZO!
Per a les mares incompreses.
Per als homes gelosos.
Per als que estimen furtivament
Per a totes les persones de cor.
Un drama que enterneix i s'en
dinsa, viscut per :
DOIL 1A LINE
NORQ
FAINSIM
7
Avui, dilluns, estrena
en
5E5510 SOLEMNE
al
Els indiferents davant els pro
blemes trágics de l'amor, són pre
gats de no assistir-hi.
•¦•••¦.. •¦• •••• ••••¦••¦~4.,-
1011111[111MILtalkillliliattittiml
ver passat t,ota la temporada d'ha
vern practicant la gimnástica ade
queda i l'atletisme, ele infantils de
l'equip costeny celebraren diversas
provee, de les quals cal fer ressal
tar l'actuació de l'atleta, tot just en
formació, Traiter qui salta 139, ba
tent el record social.
També destacaren Sane II, Gibert
II, Cussó i altres que denoten condi
cions per practicar aque3t difícil es
port.
A les proves reservades als debu
tants tingueren bones actuacions
Bertran, Borras, Lleal, Deulofeu i
Miralles.
CAMPIONAT DE BADALONA
DE CROSS-COUNTRY
La "Unió Gimnástica i Esportiva
de Badalona' comunica que el dia 11
de l'actual mes tindrá lloc el cam
pionat de Badalona de Cross-Coun
try.
A l'efecte ha invitat tole els clubs
locals, i hi ha la impressió que la
insaripció será :non nodrida vist el
carácter de la prova i l'entusiasme
que regna entre ele crossmen, que
esperen amb interés el dia del cam
pionat per a disputar-se els llocs d'ho
nor.
El circuit será sobre 5 quilóme
tres i terreny planer.
Ele premis, com ja es costum a
l'equip costeny, seran repartits im
mediatament després de finida la
cursa.
car onze punts per cap; queda
(despres d'aquesta diada) el Cons
tancia campie i el Balears sub-cam
pió, ja que ele dos partits que resten
no poden modificar la dita classifl
cacle.
LA RAMBLA ele felicita per llurs
classificacions.
FUTBOL I BOXA
INTERNACIONAL
Aprofitant l'estada d'un cuirassat
anglés en el nostre pon., es jugaren
dos partits de futbol al camp de
Boris Aires entre equipiers del C. E.
Mallorca i de resmentat vaixell "Re
nown".
En el primer temps empataren a
un punt, desenrotllant bona lluita
uns i altres.
En el segon temps el Mallorca der
rota ale anglesos per guatee a cap,
i amb complet domini.
•I••• n • •
GIA,ggA41511 BOB
Al teatre Balear se celebra una
vetllada de boxa amb elements de
l'esmentat vaixell anglés i boxadors
locals, en carácter de eran gala. El
ring i el pati de butaques estaven
adornats; la banda anglesa abans de
començar el programa executa un
5ULF AT D
*ed:?4+4.
q 81,9
,b<7
neT
lt` en%tVel". 153DIC:tae
‘,// 11„,s1,,,, ti. 1,, pe, v..
15.
Pea
de
qtelétokyz, san.
a.1.1151)0,1ye.
c'
y11464,355.
DE SANT ADRIA DE BESOS
C. D. Pensament, 2 - Penya Blaus, 2
(infantils)
El ditunenge dia 28 va celebrar-se
aquest encontre al camp del Pensa
ment, a Santa Coloma. Resulta un
partit bon xic entretingut, amb juga
des més o menys vistoses, i acaba
amb un empat a dos gols.
Amb tot, els del Pensament de
mostraren més coneixement del joc
que els novells Blaus, peró l'entu
siasme d'aquests darrers féu que el
partit acabés amb el resultat esmen
tat — Corresponsal.
DE MALLORCA
CAMPIONAT DE FUTBOL REGIO
NAL. EL MALLORCA I EL BA
LEARS EMPATEN A UN GOL EN
UN ENCONTRE MDLT ENSOPIT
Es Agá aquest partit al camp de
Bons Aires i davant de nombrosa
concurrencia, curant de rarbitratge
el collegiat d'aquesta Federació se
nyor Compe.
La primera part c,omença domi
nant el Mallorca, si be sanee crear
perillosos moments per al contrin
cana peró, no obstant, una escapa
da que tingué el Balears 11 valgue
el primer punt de la tarda, ale dotze
minuts de joc, per mitjá del davan
ter Pasqual; continua fina el des
cans el domine quelcom favorable,
por al Mallorca, la qual cosa el Ba
lears va saber deturar, especialment
el portar que féu heroicitats, i sentí
aplaudiments.
El segon temps, tan ensopit com
el primer, fou de domini altern;
semblaven dos equipe principiants,
estranyant-se del terreny, i eta ju
gadors sempre es topaven une amb
altres o patinant quan intentaven
disparar algun tret a la porta. Fal
taven dos minuts escas,sos, i el Miae
lloren, en tirar un cop frene, acon
seguí l'empat per mitjá de Mora i
amb la consegüent satisfacció dele
seus partidaris que es conformaven,
aleshores, amb la pérdua dele dos
punts.
L'arbitratge, si exceptuem un pe
tit desencert en un penalty, podem
dir que fou bo, a més de fácil, degut
a la manca de joc emocionant.
* * *
A Inca el Constancia clava una
forte desfeta al Manacor, en mar
concert, el qual fou aplaudit pel
nombres públic allí congregat.
Els anglesos s'apuntaren tres vic
tbries i sofriren dues derrotes; el mes
interessant fou el primer combal
entre Martí II, ídol mallorquí, i
Halsey, pesos gall, resultant vence
dor Martí, per punta després d'ha
ver tirat a la lona a l'anglés dues
vegades. Tambo fou notable la llui
ta (revenja) entre el estala Mompó
i l'italiá Gori, que després de les vuit
represes equilibrades i quan hom con
fiava en un matx nul es falla la
victoria a favor de Mompó, per
punts, no obstant els esforços de
Gori que havia fet malbé una cella
al seu contrincant, a la meitat del
combat.
En ilh intermedi s'assabenta al
públic que el boxador mallorquí Ra
mis, que es troba a París, va vencer
per k. o. a la sisena represa, al fran
cés Meser, tirant-lo a terra dues ve
gades. L'ovació fou delirant.
També es digné des del ring que
el promotor senyor Tortella, en vis
ta del magnífic combat i les recents
actuacions de Martí II, s'oferia a
pagar tatas les despeses a fi que
participes en el campionat d'Espa
nya amateur. (Grossa ovació.)
J. Mora
Hotel
I RESTAURAN
Coberts a 10'50 ptes. i a la cene
Plats regionals. Excellent culna
1 Servei perfecte - Salons per a
ees i ?eles
Orquestra Preus
L'HORA DEL CORREU
Antoni Cases, de Sant Cugat del
Valles. — Us preguem tingueu cura
d'escriure les guaranes que ens en
vieu, per una sola cara, puix que
d'altra manera, i ben a pesar nostre,
no podrem publicar les vostres in
formacions.
complicat art i ha resolt amb
gran tacte escenes força compro
metedores.
El film tot ell és d'un to dra
mátic molt pujat, sense caure,
peró, en la truculencia. Es un cant
a l'amor immens i intens que tan
sola les mares eón capaces de
sentir pele seus fills. CoM fácil
ment endevinareu, no es tracta
d'un nou assumpte; no hi vol dir
res, car la vida no és més que
una repetició constant de fets,
molts d'ells iguals per la seva
base i, no obstant, completament
distints i dignes cada, un d'ells
d'estudi, donada la forma
aquells es presenten 1 donats ele
temperaments deis qui entren
en joc. Aixó, dones, és el que
passa en aquest film, que si bé
el fons ene ha estat presentat di
verses vegades, resulta comple
tament nou pe" la seva exposició.
época i ambient.
Cal que, juntament aMb el di
rector, tinguem en compte el tre
ball acurat deis Intérprete, deis
UTADAN1A
DES DE SANT SADURNI
D'ANOIA
El cti 28 passat tineeué lloc a la sa
la d'actas de l'Ateneu Agrícola un
banquet que fou ofert al nastre
Ajuntament, com a regraciament de
la seva austera missió acomplerva,
al davant deis interessos municipals
que el poble esquerrá de Sant Sa
durní 11 oferí per la seva adminis
tració, que amb tan bona voluntat
i encera han dut fins
L'apat es va veure força concor
regut. Hl estigueren representa ts
tate els partas que en les darreres
aleccione municipals formaren el
bloc de les esquerres locals. Hl assis
tiren, tambe, i honraren la presi
dencia, el c,onseller de Treball, se
nyor Martí Manera; el senyor Jau
me Aiguader, senyor Armenteres,
Maria Dolors Bargalló, senyor Joan
Mora, Joan Ferrer, c,om a persona
Mata destacadas de la politic,a dele
partits que formaren el bloc, o si
gui l'Esquerra 1 el Federal.
Acabat lapat van ter ús de la pa
raula el regidor local (sortit) Daniel
Forns, que, ama breus mote, va des
glasear l'obra feta per l'Ajuntament
al qual eh pertanyia, i tau vote per
qué ele nous cempanys que s'anear
reguin de radmieistració municipal
puguin portar a cap una excellent
tasca, tal com el poble desitja. Se
guidament parla En Jaume Cassa
dor, el qual. amb sentidos paraules,
féu veure la necessitae de la unió
de botes les forces esquerranes, per
tal d'aconseguir nous triomfs com el
del 14 de gener. Fou Ernest Roca,
Lambe, com a representant de la,
Unió de Rabassaires, de Sant Sadur
ní, qui digué, amb molta insistencia,
que calia, ara més que inai, que
tant els treballadors del camp com
ele de les indústries, s'ajuntessin,
parque d'aquesta manera tindrien
més avantatge per les lluites que
s'apropen. Féu remarcar, i alhora
demaná assisténcia recta i justa al
senyor conseller de Treball, de les
causes del per que alguna obrera
són vexats 1 ádhuc acomiadats de
llurs treballs pel sol fet de militar i
propagar els ideals d'un partit. Se
guidament el senyor batlle, Miguel
Bruna, s'aixeca enmig de grane
aplaudiments, i, endut per l'emoció,
solament dona les grades a tots per
tot.
Parlaren, també, ele senyors Ar
mendares, Pare Esteve, Costa, Joan
Mora, Joan Ferrer, i seguidament ho
féu el senyor Martí Barrera, el qual,
alludint el que havia dit el senyor
Roca, promete que el Govern de la
Generalitat es fará ressb• de tot el
que sigui de justicia, i clodn'gó
que sigui de jutícia. Clogué tan ini
portant acta el enyor Aiguader, el
qual explica diversos fets pasante en
les darreres eleccions, i demaná,
tambo, que, per al bé de la Repúbli
ca, cal la unió de tots ele republi
cans.
Des d'aquestes pagines de LA
RAMBLA desitgem del nou Aluna
tament de Sant Sadurní que porti a
cap la tasca administrativa que re
quereixi.
CORRESPONSAL
DE SANT ADRIA DE BESOS
El nou Ajuntament
El dijous passat tingué lloc, al
saló de sessions de la Casa Consis
torial, l'acte de prendre possessió el
nou Ajuntament elegit el 14 de ge
ner d'enguany. Hi assistí nombrosa
concurrencia, entre la qual descalla
ven representants del sexe femene
També hi veiérem el jutge local, se
nyor Hivern.
Ultra ele nous consellers, es trobae
ven a l'hemicicle els consellers sor
tinte senyors Inca, Rosal i López.
Presidí l'alcalde sortint senyor Mi
cheli, el qual, un cop aprovada
l'acta de la darrera sessió, passa a
ocupar el seu seient de nou conseller
i ocupé la presidencia el senyor
Royo, de més edat.
Una vegada efectuades les obliga-.
tories tramitacions, s'aná a l'elecció
deis alcaldes. Resultaren elegits:
alcalde-president, el senyor Franc,esc
Micheli' i Jover: alcalde segara, el se
nyor Joaquim Gomfaus; alcalde ser
ter, el senyor Josep Royo, i quart. el
senyor Guillem Comorera, i acta se
guit cadascun dele esmentat,s se
nyors passá al seu respectiu lloc.
L'esmentada composició, si bé no
és la que els comentaristas creaven
o imaginaven, ha estat ben rebuda
per la majoria de la localitat.
Ara, començada ja la tasca del
nou Ajuntament, només ene cal de
sitjardos molt d'encert. — Corres
ponsal.
quals destaca Ruth Chatterton,
la qual en el paper de mare obté
un assenyalat triomf.
* * *
a
COLISEUM
En aquest sumptuós cinema
s'hi projecta el film Pararrount,
dirigit per Lothar Mandes, titu
lat "Palacio flotante".
L'acció es desenVolupa tota ella
en un gran transatlántic i du
rant el trajecte d'Hamburg a
Nova York. Aixó dóna lloc a qué
ens sigui presentat amb forea
detall el drama pel qual passa
aquella gent _amb els seus va
riats aspectes de lluites 1 ambi
cione, esperant que aquell viatge
sigui per a ells el guiatge salva
dor 1 solucionador per a l'esdeve
nidor. Tot aixó dóna u- dina
misme tan accelerat que diu molt
en favor del cinema 1, per tant,
d'aquest film, que per la seva
presentació i interpretació obte
fen per paasa,r una bona astona.
CAPITOL
Es projecl e en aquest popular
cinema el film "El rey de los
fósforos", rargument del qual es
tá basat sobre la vida del finan
cer Ivan Kreuger.
El film está dirigit per Howard
Dretherton. Com a intérprets s'hi
troben, entre altres, Warren Wi
Mana, que interpreta amb gran
energia el papar del financer, 1
Lili Damita, en un paper de dona
Panell, que encarna amb gran
desimboltura.
El prbleg ensenya la teoria
sostinguda per l'estafador famós,
qui diu "...qui controli els 11U
mins controlará el mara".
L'argumentista ha deixa,t re
flectida la vida, segons dadea
históriques, 1 li dona forma cine
Matografica, fent destacar com a
bon coneixedor del públic la ro
t, romántica no exempta ue fan
tasia, la qual cosa fa que el pú
blic segueixi la história amb ve
ritable interés.
la rambla
5 febrer,de
Pobles de Catalunya,
Democrácía i administració
L'obra de
. El nostre Consistori Municipal per
la seva actuació administrativa i
ensems democrática, pot considerar
se satisfet de l'obra que ha realitzat
a la postra vila per tal de situar-la
en el lloc que Ii correspon. La seva
pulcra gestió és per tots conceptes
digna d'elogi i d'ésser remarcada
perqué serveixi d'estímul. Per acoa
seguir portar a cap el seu pla cons
tructiu no sin, reparat en sacrificis
1 esforeos personals. Han posat els
seus regidora tota la. seva ardor i fe
en aconseguir les minores que han
l'Ajuntament
a servir millor els interessos deis
ciutadans que els van honorar amb
la seva confiancee
Ha municipalitzat els serveis d'al
gües, sigrdflcant aixó un gran millo
rament en el servei. Ha eixamplat la
xarxa de clavegueres amb les deis
carrera de B. Valls i García Hernán
dez, de Concepció 1 Cequia, de Claret
i 01m, de Cabrianes i del riu Cor
net, 1 construcció del mur d'aquest
maten< riu. S'ha obert des del final
del carrer del Cós per donar comu
nicada des d'aquest carrer amb els
Iffill~11111~1
la dictadura, 8.250 pessetes, que su
men en total 13.970 pessetes.
Es digne de remarcar que en el
moment de cessar reglamentaria
ment el Consistori va deixar al cor
rent de pagament totes les atencions
les obligacions, havent liquidat amb
respectable superávit el seu pressu
post. Unicament denca pendent l'em
préstit concertat amb la Caixa de
Pensiona de 270.000 pessetes, esmer
çades en la seva totalitat en serveis
r
4 9
"•:¦•
• ‹jr.11
LA HISTORICA CASA TORRES AM AT
cregut de necessitat per a elevar la
categoria de la nostra vila.
Una de les coses que més han in
teressat al nastre. Municipi ha estaa
la urbanització per al miliorament
de l'aspecte exterior de la chitan
Han procurat minorar i han acon
geguit que tinguessin els seus chita
dans tots els serveis en els millors
condicions 1 que els carrera dones
sin la 111>p:esnob d'éaser curats 1 ate
sea han amplMt la iluminacio eléc
d'Unió i de Claret. S'ha portal, a
cap la demolició del Comentiri Vell
traslladat les restes. Han cons
truit l'androna de cal Ramon i ex
planat el carrer de Nakens. S'ha re
format el ferm del carrer del Pont
i voravia escalonada de la Travessia
del carrer de Concepció Arenal.
Ha estat vista satisfactóriament
l'ampliado de la installació urbana
d'electricitt i les voravies construn
reprocluctius, com són els de les
aigiies i l'escariador.
Les millores que l'Ajuntament que
ha ces.sat creu de conveniencia por
tar a cap amb urgencia, són: la
construcció de les Escales de Cabria
nes i de Cornet, de les que tenia ja
els plans i pressupost confeecionats
i rprovats, i obtinguclua la subven
ció de 30.000 pessetes de l'Estat.
Creació de cinc graus més en les
escoles graduades del Passeig de la
Suc. de jOSEP GONFAUS
Cos, 53 SA1 LENT
trica. han retormat 1 explanat ter
renys. 1 en fin. slan preocupat ccen
a «ea particular. de tot el que ha
calgut 1 a :ruda de les seves chspo
nibilltats.
Cona creiem d'interés per a tots
clutadans de Sallent saben
•
els han administrat els seus
representants al Consisten. detallern
a continua:dé, algunes de les obres
efectuades 1 la realltzació de les quals
creuen d'amen necessitat pe r
des. el pagament de les quals sh'a
fet de l'erar1 municipal.
Un detall de l'administrado intel
ligent que ha tingut Sallent, és el
d'haver extingit el deute
pel que s'ha satisfet per comp
tes endarrerits d'Ajuntaments ante
rior& per l'obertura del carrer del
Dr. Robert al carrer de Ciaret (de
molido del forre del Melcior), 5.7220
pessetes, 1 despeses del plet de l'al
gua sostingut per l'Ajuntament de
FABRICA DE CINTA VEGETAL
loan Lladó Lladó
Bisbe Valls, 7 SALLENT (Provincia Barcelona) 1 Fábrica de Ileixiu, hipoclorit per a la depuració
d'aigües 1 tots altres productes análegs
Despatx : Torres Amat, 2. Fábrica: A. Guimerá, 43
SALLENT
IGNASI VIDAL
.99119941.91y
POSADA CATALANA
de
I P
*Pereont, 3
Sallés
SALLENT
Biblioteca. Urbanització total de l'A
vinguda del 14 d'abril i pavimenta
ció del carrer Torres Amat. Cons
trucció d'un are sobre la riereta, per
tal d'urbanitzar i sanejar aquel lloc
que tant honora Sallent. Urbana
zació del carrer del Cementiri, a fi
i efecte de facilitar l'accés als lo
cals en projecte, del que será l'As
sistencia Social. Reforma del Cemen
tiri Nou. Fas de comunicació sobre
el Mil Cornet amb la barriada de
cases construides en terrenys de Do
menech Anglés. Construcció d'un
Mercat Central de peix i urbanitza
ció de la Plaça de la República i
carrers que en ella desemboquen.
Féáix Hiera.!
:8 Transports Sallent-Manresa 28
82 Cos, 31 SALLENT
Sant Doménee, 3. Tel. 2356 U
MANRESA
!:,•»•;ItitinNtet2rr'n'OrOgeeUt.:1112t21.1
El nou Ajuntament está compost
per l'alcalde se.nyor Magí Oriol Tor
redeflot, i pels tinents d'alcalde se
nyors Pere Andorra Playa, Jatune
Cavallol Sató, Ramon Arnau Guinó
i pels regidors Rafael Bonals, Ramón
Carbones, Salvador Jordans, Eduard
Sabartes, Ramon Barniol, Marcellí
Sala, Joan Deitx i Manuel Sató, oer
majories. i per minarles, els senyors
Jordi Portavella, Enric Xipell, Fran-'
cese Vila, Marcellí Sellares i Xavier
Riera.
El poble de Sallent espera d'aquest
nou Consistori que sabrá continuar
l'obra del seu predecessor, elevant
l'esperit de ciutadania, al 'mateix
ternos que fer de la nostra vila un
deis pobles més cultas i treballadors
de la regió.
JOSEP SANS
Wat en el Retresc ORAN GE
IFáb ica de begudes carbóniques
Especi
e Napo'leó Roca' Cos, 49 SALLEN f
Sasfreria
......,..,„,„<„. I
Jacint A • firniras SALLENT (Barcelona)
""PM .1 ,I•••¦ 4
Génetes anglesos i del naís I
pi i Margati, (bis)
FITIOTIMPIVIMPITTITIN drej
LA COOPERATIVA
OBRERA
`GERMANOR"
Aquest nucli de treballadors va co
mençar la tasca' cooperatista l'any
1900. Rebian la primera minestra la
Setmána Trágica. Tots els caneas
eren gratuits i ho foren durant anys.
Els socas es repartien en quatre torns
de tres mesas. Cada torn tenia cura
de les.diferents activitats de la casa,
a excepció de la Junta, la qual tenia
al seu canee la part administrativa.
Avui la Cooperativa Obrera "Germa
nor" compta amb més de doscents
associats. Té casaLs propis i un gir
digne de tenir-se en compte. Val a
dir, pero, que ven al públic.
Un de s casals i tenda de la Coopera
tiva Obrera "Germanor"
Ara, darrerament, ha implantat la
secció de cara amb senyalat éxit.
Té una •Secció de Cultura activa.
Suara realitzá la visita conectiva a
l'Observatori Fabra, Cooperativa "La
Barcelonesa", Escola Industrial, etc.
Ha implantat també la Secció Fe
menina, cue actua ardidament. Cele
bra sengles conferencies i vetllades.
Fa quatre sorteigs anuals de valuosos
objecteá entre els seus associats.
Ara va a donar compte de naves
iniciatiVes per a implantar altres sec
cions triiIikendentals per a l'esdeve
nidor dels components d'aquesta
próspera pooperatlya que está crida
da a assaBr un lld senyaladíssim en
la lloalae tasca de la Ceoperació.
N'es president en l'actualitat l'intel
ligent jove En Ramon arnau, el
qual acaba de prendre posse.ssió d'u
na Tinencia d'Alcaldia.
Dintre de restatge d'aquest estol
d'obrers hi ha un grapat d'homes ja
veterans, • ferms cooperatistes, els
noms deis quals, sobretot els que sa
bem el seu constant i noble esforn,
ens plauria fossin esculpits en lletres
daurades en el meritíssim historial
de tan nobilíssim fogar obrer.
M.
CÁLÇATS
Especialitat en la mida
feliu
Angel Guimerá, 2
SALLENT
Llauneria i Elec ricitat
Maquines d'ensulfatar
Aparells per filtrar vi
Manuel Masferrer
CALEFACCIÓ CENTRAL
Installacions sanitáries
Especialitat
en el ram de construcció
Magatzem: Carrer Església, 1
Taller: Plaga de la Pau, 1
SALLENT
BAR ESPORT
Saló de Billars
F
FILS IE PEHE HEIG
FLORICULTORS
Casa fundada en 1894 : Tel. 32051
Es fan rams, corones, palieres
i tota mena d'objectes dedicats
a l'art floral natural
RIERA BLANCA (canil de Reig)
LES CORTS BARCELONA
Sucursal: Mercat de Sant Antoni
(part Ponent), 388 i 389, de 8 a 12
del matí (taula de ficrs). Tel. 31639
hl! lie810111 Ellren
Director propietari
PLACID OLLER
Aigua corrent, calenta 1 fre
da, i calefacció a totes les
cambres
Pensió a 9 pessetes
Boqueria, 12 - Telefon 19882
BARCELONA
eira1~:
Aquest cop és LA RAMBLA que
en dedicar unes pagines a la nos
tra vila ens ofereix l'avinentesa de
tornar a dir coses de la aenemé
rita institució deis "Cavallers de
l'Orde de l'Ideal", que formen els
homes del Consell de l'Eléctrica Sa
llentina, S. A. La seva obra pot re
sumir-se si es vol amb poques fra
ses. Es creadora de les Escoles Gra
duades, el cost de construcció de les
quals no baixa de tres-centes mil pes
setes; ara sumeu a la xifra el cost
L'ELECT RICA SALLENTINA
nents a profit 1 gloria de la nostra
vila. L'Eléctrica Sallentina acaba de
desprendre's' del historie casal Torres
Amat, que ha passat a mans de l'he
reu, que és ara el senyor Josep Ma
ria Torres. El casal esmentat, que es
veu en aquestes planes, veié naixer
l'illustre sallentí Félix Torres Amat.
El pairal estatge va a transformar-se
notablement, i en el seu si —i aques
ta és la finalitat que ha mogut el
braç altruista dels "Cavallers" i de
l'adquirent — prompte es podrá ad
mirar, installada en les seves própies
prestatgeries, conservades impecable
ment per l'Eléctrica Sallentina, la
gran i riquíssima biblioteca deis ji
lustres Torres Amat, Que es compta
mereixedors, transitóriament. Aguce.
ta obra, per la seva mateixa impele
tanda i grandiositat baix nia pre.
concebut, fa mirar llunyana la seva
realització. No us penseu, pero, natas
senyors industrials han allargat
seu óbol i també particulars. No obs.
tant, i coneguts els bona fins, s'espera
que el poble hi contribueixi una/la/le,.
:
ment a mida de les seves forces, a peet
de l'ajut de l'Estat que hi será innega
blement; hom fa p.:3m si presentís que
la tan benemérita com humana Plea
trica Sallentina hagués de donar un
fort impuls a aquesta obra social tan
propia d'homes saltlaeonhtoinlas. La tasca
confiança
fina vu fa Pi"eveure
dones,
de la dotació del material escolar, ex
celient per cert;
El Parc públic: una altra embran
zida quasi simultánia, que vol dir
també una despesa d'un grapat de
mils de pessetes, despesa que no ha
terminat i que durará anys. Avui
aquests jardins són ja admirables
per la seva bellíssima construcció que
la ma mestra del senyor Artur Rigol
va tornant en una realitat corpre
neclora. Sittzeurvos.a 1 pan.la.
gola, davant d1 bell sortidor dit del
Roserar, i esguardeu... a la vostra
destra i a uns cent metres resplen
did edifici de la Biblioteca Popular,
una de les més fructíferes branques
del gran arbre cultural plantat i as
saonat per la mal prou elogiada i
gloriosa Mancomunitat de la nastra
Catalunya... Es voltada de pins i la
seva mateixa frondositat us deixa
veure solament les seves esveltes i
artístiques cúpules, com una mena
de ma oberta enlaire i fent ofrena
d'una generosa i copiosa almosta de
cultura... del cobejat saber... a part
d'amunt i al centre d'aquella espla
nada de jardi i al cantó d'Orient,
quasi adossa.t, a la costa, el magnífic
Grup Escolar, robra cabdal deis "Ca
valiera" altruistes que tan renom 1
elogi va conquerint I heus-vos ac1
que entremig d'aquestes dues potents
flames culturals, l'Eléctrica Sallenti
na, cada dia més compresa i volgu
da, vol que hi faci presencia una al
tra embranzida, un nou focus cultu
ral; l'obra que té "in mente" ja fa
dies... una escola, la nostra Escola
Industrial, el projecte de la qual es
deixa veure en aquestes planes... Se
ran unes escoles complementarles,
manuals i d'aprenentatge industrial
per a nois, per a adults i per a he
mes, que, tal com deja un dia par
lant des del collega "La Vanguardia"
l'escriptor Candi Closa, creador del
pseudónim deis "Cavallers", hi seran
ben rebuts i rebran, cadascú en el
seu cercle, alló que no s'aprén ni s'en
senya en els tallers, les regles i els
principis de les arta en totes les se
ves manifestacions. No cal dir com
podran acudir-hi amb les degudes
facilitats els futura homes, ensems
que els presenta de tota la Conca de
l'Alt Llobregat, per tal de fer més
eficient i próspera, amb la deguda i
imprescindible técnica, la nostra pro
ductiva 1 esperançadora indústria.
I ara, en aquests moments, és una
altra la realitat de millores sorpre
ESCOLA GRADUADA I JARDINS
per mils de volums que a:vides i al
tes intelligéncies esperen amb frun
ció per a fer-hi les cobejades i nobi
lissimes indagacions que aportaran
més num a molts fets histories.
Altres meritíssims proiectes nien
en el cor deis boas sallentins. Ar
tualment el Consistori municipal va
treballant sense defallença per la
creació d'uns gran edificis que eixo
plugaran sota el norn d'Assisténcia
Social els ponre.s.
llentins i els transeünts que en siguin
dipositada en la que ens ocupa i en
d'altres no menys meritóries realit
zacions.
J. MAS 1 ESTATUET
,44.9494,49,94.9:,44994
ef•
4449449499N99911~9499119499,494.
ELS MOBLES
SOLDEVILA
—LA RAMBLA dedica un número
a Sallent. Us platilla un anunci?
—Vinga un anunci...
—Teniu un establiment modern...
---Sóc entusiasta de l'art modere
dintre les línies del bon gust, mai
extravagáncies.
—Construni?
—Tinc mobles de la meya cons
trucció i també de fábrica, a fi de
poder servir el millar i el més coa
rent
El taller no deixa re sa desitjar;
adhuc cambra per a assecar i escalfar
la fusta a fi que els encolats tin
guin una resistencia máxima... A
En Soldevila u plauen les noves
creacions i fugir de l'estandarditza
ció. El moble mes luxós i el més
humil els deixa impecables de de
tall. No en va ha passat uns anys a
Nova York. El tallat niiidernipsim de
l'establiment ho delata.
B.
KÓHLER
La máquina que té més avantatges per a cosir i brodar
Representant, JOAN SUET
Cos, 32, i Dr. Robert, 50, primer — ISALLENT
Reparacioric de tota mena de maquines
CONSTRUCTOR D'OBRES
28 •Toan junyent
Carrer Galán 1 García Hernández, 7 — SALLENT
it (Provincia de Barcelona) 99
re~
2E211o 1 31c 1311. 4:21
PASSSEIG DE GRACIA, 84 Teléfon 80821
SERVEI A LA CARTA
Xurrasqueria — Bar America — Pollastre a l'Spiedo — Xur
rasco d'Anyell — Vaquillona i Garrí Servei a domicili
miumiumiewo
TM er d rIenisteria
Mnb'es i decora-vó
Carter Cós, 10
SALLENT
Prov. de Barcelona
naértsurfarauwe"04.
joan Soldevila
19114~991991.0910119~
Pe a Anisats i Licors
la
Firma: Casa Noguera Gumersind 'oguera
Comp!a també amb Magatzems al rnaior
Víns gencosos, Acohs í Vermuis
Teléton 81 SALLENT
ve
eb
de
br
de
jl
rl
vi!
el
qu
tit
P°
ml
BE
de
di
ca
Pe
i
al
11
N
nl
a
5 febrer de 1934
L'Associació Sallentina
Cultura Física
Es fundá pel 1926. Encetá les se
yes taseues sobresortins amb un gim
nes; una gran sala on abundaven
eis utillatges adients. A les hores da
des hi véieu un estol de futurs atletes
bregant en les diferents modalitats
idneilcdiaedsoern,roptrlolafmesesniotnfaíslicp. oJtodrdiri-sKe,ündgi,
rigía aquella activitat. S'aclucá aquest aspeete de l'esport per a donar una
vistosa preferencia a la natació, sota
el guiatge del mateix mestre Küng,
hábil orientador i coneixedor d'a quest altre aspecte, Els primera par
t s de water-polo tingueren lloc al
riestre cristallí Llobregat. Al cap de
Poe temps el club era batejat "Pri
mera Delegació del Club Natació
Barcelona", rebent la visita inicial
de tan valuosos asas sota un esplén
dit are aixecat a honor seu en el
carrer més céntric de la vlla. Era
pel juliol del 1927.
Cada temporada acudeirren a la
de
riostra piscina, cedida galantment pel
senyor Riera, els més destacats ne
dadors i nedadores, campions, Heit
mann, Sabata, Brull, Parés, Vigo
Aumacelles, etc.... El C. N. Barcelo
na estima de debb els nostres valents
ágil _nedadors í ala sallentins ens
honora i complau íntimament aques
ta consideració. L'A. S. de C. F. té
un historial brillant. En el Torneig
de Delegacions, organitzat pel C. N.
Barcelona, es classificá al segon lloc
amb dos punts de diferencia del Bla
nes, guanyador.
En la Travessiadel Port del mateix
1930, Leandre Galí ens guanya el
primer premi de debutants. En 1931
guanya el Trofeu Jordi Küng davant
del Martorell i es disputa amb el
Barcelona la Copa Anís Noguera. En
la Travessia del Port guanya el pri
mer de debutants Pedró, que es posa
al nové lloc i al tercer per equips.
Seguint el Torneig de Delegacions,
queda vencedor del Trofeu. A l'any
1932 la senyoreta Massanella cedí una
valuosa copa, disputada amb el C.
N. B. i guanyada pel sallenti.
L'actual i digne president, senyor
Pere Benet, va ofrenar una copa
magnífica per a la Secció Femenina,
la que fou guanyada per la senyo
reta Massanella en els 400 metres
brala de pie I en el finit any va al
Torneig del Trofeu Küng, quedant
dos punts sota el Martorell, vencedor.
CARPA
SABATERIA SITIAS
Calgats de Vestir,
SALLENT
Cos, 6
Esport, Diari i Muntanya
PUIGREIG
Maciá, 26
El Centre d'Esports
Sallent
El nostre Centre d'Esports amb re
iniscéncies de la vella Unió Espor
iva va prendre forma l'any 1920.
ot i essent un club modest, han
esfilat pel seu camp els mülors cin
es amateurs de Catalunya, Apolló de
adálona, Arnericá, Dandis, Penya
"lo i d'altres amb resultats hon
ons per a l'equip de casa. L'any
pren part per primera vegada
al cempionat, classificant-se a segon
lloc 1 quedant, per tant, sots-campió.
Be pogué fer les eliminatbries per
ca d'elements imprescindibles per
a ?ir a la competició.
L'any 1929 s'adjudicá el primer lloc
en el Torneig Comarcal, i seguí el
deis anys 1930 al 1933, en el quals
hi prengueren part els clubs de Man
esa a Berga. Cal fer l'elogi de tots
la equipiers del Centre d'Esports de
allent, que amb el seu provat zel i
isciplina pro deis dirigents han po
t a tan bon rengle resport nostrat
arreu deis campa on s'ha desplaeat.
Joves encara, fan augurar que acon
seguiran sengles eictbries i seguiran
cantant ardits el seu
• "Alirón".
ROCA
L'OREE° SALLENTI
Després d'una passivitat prbpia
en tatas les coses i més segons 1 com
en les de caire espiritual i intern,
que mal no reixen iant com quan
tot respira placidesa a faisó 'del ,sol
quan no és amagat per nuvolades,
el nostre Oreó va trancar el silen
ci d'una temporada amb un selecta
concert de Nadales, que dedicat als
seus socis 'protectors va desgranar-se,
i ultra aquest renovellament, dona
rá dintre de poc una serie de con
carta quaresmals. Els concerts ce
lebrat,s forces anys al seu estatge,
on han fet presencia ala més emi
nents artistes, entre ells la genial
Blanca Selva, mestre Pone, Maciá,
Garganta, el notabilíssim concertis
ta sallentí Pere Vallribera, etc. No
cal dir, dones, com són d'esperats
els propers concerts als quals qua
la rambla
~=p17=1114
Tantarantana,
V8111-11"1-1-1111~1111-11-41~114-1"111~11-811~4-11111111-1•11~1111.1-11~1111-11~ I I
Bar Suís
Estil del país i estrang3r Jordi iba»
Orientació en quatre idiones
Plaga P. Clamt, 8 - Sallent
tumwt-st-mt-t-~-~t/
• si sempre posa replleg el llorejat
Orfeó Sallentí, sota la batuta del
seu !ilustre i elogiat mestre. Fem
li honor, dones, i diguem-li:
•OSINI.11.111111.1111,411MUNIVINI111~11
E. M.
SALLENT: LA SEVA
NOVA INSTITUCIÓ
A' iát, molt aviat, Sallent inaugu
rara una nova iestitució; una insti
tució científica d'aauelles que honren
noms i glorifiquem: nobles. L'Asso
ciació Catalana de Divulgació Astro
nómica va a ésser inaugurada abans
no arribi la Primavera, per tal que
llavors ja es presenti com els amet
llers florits. Una autoritat universal
en Astronomia com el senyor Comesi
Solá, director de l'Observatori Fabra,
de Barcelona, vindrá a inaugurar-la;
vindrá tarnbé el senyor Poi i Garí,
professor de rEscola Normal de Bar
celona, i havia de venir, si les cir
curnstancies adverses no ho hagues
sin impedit, el P. Lluís Rodés, direc
tor de rObservatori de l'Ebre.
Sallent, el nom de la qual ha pas
sat tantes vegades a la posteritat,
amb aquesta avinentesa haurá d'es
criure una nova plana que envege
ran molts pobles.
No parlarem de l'autor de la ini
ciativa; és un d'aquests personatges
anónima que sacrifiquen les seves
idees a profit de renlairament mo
ral de l'obra que es proposen; és un
d'aquells 'personatges arranims que
riuen satisfet,s en admirar la seva
obra, com riuen els autors teatrals
entre bastidors cada vegada que sels
representa l'obra; no parlarem de
Mallairé
Sastre
CARNAVAL
Es imprescindible el ves
tit de Smoking
Ronda St, Pero, 24-Te1bfoll !8835
BARCELONA
l'autor de la iniciativa perqué no vol
que se'n parli; és un sallentí, encara
que no hagi nascut en aquesta vila,
i abre és ja prou.
Sallent aviat tindrá .una institució
nova; alegrem-nos deilree i fern vots
perqué respongui a la finalitat i per
qué sigui un exit.
ANGEL VILA I BONALS
(Periodista 1 membre de l'Associa
ció Catalana de Divulgació Astro
rImica.)
DE SALLENT
Ateneu Catalá
COMENTARI
Aprofito l'ocasió, com vulgarment
es diu, que aquest tan nostre setrna
nari ca•alá LA RAMBLA dedica
unes pagines glossant el desenvolu
pament de la nostra volguda vila de
Saliente per tal que al costat del co
mentari a la vitalitat de la nostra
indústria, del nosre comere, de les
nostres arta, en els seus diferents
aspectes, apuntar-ne un de ben nou
i interessant, un comentare que jo
valdría que has un estímul per a• la
riostra joventut.
Sallent, d'eneá de moles anys, d'al
xe) la saya preponderáncia en la hil
teria, ha viscut Mes les transfor
m.acions. ja en c.aire politic, ja en
caire social que són posibles en la
histeria deis pobles; Sallent ha es
tat sempre un poble liberal, un po
ble essencialment demócrata i cons
tructiu; era a Sallent an en temps
de l'oprobiosa, monarquía naixien
sempre les espumes de rebellió con
tra el régitn; era on els Sindicats
obrera conscients, segura de la rae
que els assistia, 1 amb aquella moral
que dóna la victbria, aguantaven,
serens, percatats de llur responsabi
.. le
ii INDUSTRIES CA F S A. § . .
8, 8, fi Metalls per a les Arts Gráfiques i Ploms antimoniosos 9
fi Melcior de Palau, 15 Teléfon 30584
21
BARCELONA
:8
23 1 Teléfon
13
Tenda magatzem
de fruites
VERDURES I PEIX FRESC
•
Gran assortiment de totes classes
•
Recader diari de Sallent a Barce
lona i viceversa
19913 / BARCELONA
litat, aquella aferrissada lluita amb
la Patronal de Llobregat per la jor
nada de les vuit hares; Sallent ha
estat sempre el fort hospitalari deis
perseguits pels opressors; els hornos
de la República, principalraent l'ho
norable President de la Generalitat,
En Lluís Companys, han tingut
sempre a Sallent amics que s'hau
rien jugat la vida amb ella.
Eh l no sent la política, ni com
pren el valor social d'un Sindicat,
d'una manifestado d'art, etc.; par
leu-li de marxisme, i us contestará
el nostre poble, s'encomanarien
aquell esperit de sanejament de no
ves ánsies de concebre, de crear, d'e
volucionar; fuina, tot fuma; segun
esquitx mirat amb indiferencia, i
tot igual. Cap iniciativa, cap anhel,
cap aportado ala que d'anys Maten
pel retrobament de la nostra terra;
pels que esperen de nosaltres aquel'
ajut i aquella collaboració que tan
bé es tenen merescuda. Fina emane
Joventut de Sallent, tenlu la paran
la; que aquests mots siguin per a
nosaltres d'estímul i encoratjament;
ESPECIALITATS ELÉCTRIQUES
ISIDRE SANTANACH
Oficines : : Pi i Margall, 1. Tallers : Torres Amat, 36
Teléfon 299 SALLENT (Baroelona)
que no ramoineu, que el Barcelona
ha perdut a Bilbao; que si diumen
ge ve el mateix arbitre li espinya
ran eta nassos, fins que ni re.sport
no conceben ella, i és lamentable,
com una característica plástica, de
la nostra cultura.
A fe de sincer, creta jo a radve
niment de la República, que, per
catant-se del non tomb que prenia
.......".......¦¦•¦•••¦•¦••••¦¦¦¦•¦
PELAYO, 18-20
22 - 24
ILMACEOIE
LE
cerquem-nos, unim-nos i comencem,
junta, robra riostra; treballem sen
se descans per l'apropament de les
nostres afinitats, de les nostres
idees; siguem el rebrotament de la
nostra histeria, per tal que, des d'a
quests mcanents, puguem, també, pla
giar la nostra participació en la vi
da del nostre poble.
AMADEU BARTOMEUS
POTASSES IBERIQ UES, S. A. — Vista general
La casa que ven a més
bon preu de Barcelona
Gran venda a rúnic preu de
LOT de tres cas
sons d'alumini po
lit, 10, 14, 16 cm.
Ptes. 2'75
CALÇOTETS curts,
classe forta, d'ho
me.
Ptes. 2'75
4•1~^~1•1¦111~1~11~1111
RENTAMANS de
ferro esmaltat o
alumini, de 34 cm.
Ptes. 2'75
CASSOLA d'alumi
ni polit, 20 cm.,
Ptes. 2'75
PR.EMSA purés, es
tanyada.
Ptes. 2'75
LLETERA d'alumi
ni, 1 1/2 litre.
Ptes. 2'75
=50.5W
UNES GRAELLES
per a pa.
UNES GRAELLES
per a carn.
Ptes. 2'75
LOT de tres draps
de cuina, niu da
bella, 70 x 70 cm.
BRAGUES de punt
Ptes. 2'75
seda, moltes Mides
i colors, de dona.
Ptes. 215
L O T
Fiambrera rodona,
14 cm. Got pla.
Ouera rosca.
Cobert plegable.
Ptes. 2'75
LOT dos da,vantals
cuma, amb pitee
Ptes. 2'75
LAMPARA llum in
directa, molt pro
pia per a saletes
dormitoris.
Ptes. 2'75
LAMPARA metall
daurat, cristall no
vetat. Ptes. 2'75 45""
LOT: un' plomen
un espolsa.dor pell.
Ptes. 2'75
APLICACIO de pa
ret, metall nique
lat, cristall mat.
Ptes. 2/5
JOC pots alumini.
7, 9, 11, 12 cm.
Ptes. 2'75
PLOMER gran
ploma de gall.
Ptes. 2'75
2'75 pies.
MALETA fibra
gravada, cocodril.
Ptes. 215
/7-0M-7-1:14
emr=e,
UNA PINTA de do
na. Una pinta d'ho
me. Una pinta per
a la bossa. Una pin
ta espessa.
Ptes. 2'75
UN VAPORITZA
DOR cristall color.
Ptes. 215
MOLINET per a
café.
Ptes. 2'75
OLLA alumini pela
16 cm. Ptes! 2'75
VESTITS de punt,
de noi.
Ptes. 2'75
DOTZ E MOCA
DORS batista blan
ca, ámb vores, de
dona.
Ptes. 2'75
SIS de la mate=
qualitat, d'home.
Ptes. 2'75
BUFANDES llana,
d'home.
Píes. 2'75
LOT: sis draps de
mina, blancs, semi
fil. • Ptes. 215
LOT de dues peces.
Ptes. 215
UN FLASCO fixa
pél japonés. Un ras
pall per al cap. Una
pinta de banya.
Lot: Ptes. 2'75
ESCORREDORA
d'alumini polit, 22
centímetres.
Ptes. 2'75
•¦=2Ete---
L O T
Un martell.
Un tornavis.
Unes tenalles uni
versals. Ptes. 2'75
LOT de quatre ca
musses "Llista Bla
va, 38 x60 centím.
Ptes. 215
PENJADOR porce
llana, placa esmal
tada. Ptes. 2'75
UNA ESCOMBRA CISTELL de vímet
de pél, amb mánec. per a la roba.
Ptes. 2'75 Ptes. 2'75
UNA SUCRE'RA
UNA CAFETERA
universal, alumini.
Ptes. 2'75
JOC AIGUA, sis
gota i un gerro de
cristall color.
Ptes. 2'75
LOT nou peces de
fusta. Ptes. 2'75
UNA MAQUINA
D'AFAITAR, siste
ma "Gillette". Una
bronja. Una tassa
sabonera. Una bar
ra sabó. Una pedra
antiséptica. Tres fu
Iles marca aOrión"
Lot: Ptes. 2'75
UNA PLACA fusta
envernissada, amb
penjador i un ras
pan per a la roba.
Ptes. 2'75
UN XERRAC de
ma
UNES TENALLES
per a claus
Ptes. 2'75
UNA CAPSA amb
cincpastilles sabó
de glicerina pura.
Ptes. 2'75
LOT: un paquet de
1/2 kg. cotó hidrb
fil, enrotllat.
Una bena "Cam
bric", 5 x 10.
Ptes. 2'75
L O T
Un martell amb má
nec. Un obrellaunes.
Un tornavis. Una
barrina Un punxó.
Una cinta d'acer fle
xible. Ptes. 215
FRUITER cristall,
amb peu metall.
Ptes. 215
UN TUB de pasta
"Doramad".
Un raspall dents_
Un got de glopejar
bpal
Lot: Ptes. 2'75
de fusta i penjador
Ptes. 2'75
TETERA metall fi,
niquelat.
Ptes. 2/5
UN RASPALL
per a la roba
UN RASPALL
pel calçat
UN RASPALL
per a les ungles
Lot: Ptes. 2'75
MAD. re,uERA
muntura metall.
Ptes. 2'75
a QUINZENA DE BLANC
BOSSA hule supe
rior, per a la com
pra.
Ptes. 2'75
Preus inimitables if
PORTACOBERTS,
fusta, quatre depar
taments.
Ptes. 2'75
LOT quatre peces,
alumini.
Ptes. 2'75
COLADOR xines,
de 14 cm.
Ptes. 215
L O T
Un cullerot d'alu
mini fort, 9 cm.
Una espátula d'alu
inini fort.
Una escumadora
d'alumini fort, 10
centímetres.
IPtes. 2'75
DAVANTALde te
la cauxutada.
Ptes. 2'75
JOC de taula esto
reta, fons bien% di
buixos fantasia, co
lora sblids, tovalla
150 x 150, amb 6 to
vallons 50 x 50,
Ptes. 6'75
HOLANDA "Esencia"
propi per a roba in
terior.
Ample, 80 cm.
Peea de 10 m.
7'50 ptes.
Pela de 20 m.,
15'00 ptes.
COTO, Acabat fil
"Dogaresa", d'exeel
lent resultat.
Ample, 80 cm.
Peca de 20 ni.,
20 ptes.
CAMBRAY "Tela
chic", molt fi i resis
tent.
Ample, 80 cm.
Pega de 10 m,
9'20 ptes.
Pega de 20 m..
18'40 ptes.
- —~—~•~rarwasww~ont—'7~,slaragows
Artieles
LLENCOLS, qualitat
molt forta. Mides:
160 x 240 190 x 270
4'50 6'25
210 x 230
'7 ptes.
LLENCOL mida
"Monja", 215 ptes.
de qualitat
CRESPÓ seda natu
ral, colors llisos, pro
pi per prendes inte
riors.
250 ptes. m.
SEDA rentable, mat,
gran qualitat i dar
rera novetat, colors
sólids.
3 ptes. m.
JOC de 'lit matri
moni, Holanda supe
rior, amb brodats as
sortits.
13'25 ptes.
UN PEU DE REI
niquelat, fi.
UNA CINTA d'acer
flexible, de 2 m.
Ptes. 2'75
L O T
Thermo 1/2 litre.
Fiambrera 10 cm.
Ptes. 2'75
DLTES TASES
plat, per a desde
juni. Ptes. 2'75
S LICere...,RA muntu
ra metall.
Pies. 2'75
UNA CAPSA fusta
envernissada.
Un raspall per al
caleat, negre. Una
cansa betum negre
Dues camusses.
Lot: Ptes. 2"75
LOT de sis tuses i
sis plata porcellana
Ptes. 2'75
PENJA-ROBES
maltat, de cuina,
metro, poma.
ptes. 2'71
UN PRESTATGE
cristall, 40 x 10 cm.,
amb suports nique
lats. Ptes. 215
GUANTS de goma,
molt forts, per a
menage.
Ptes. 2'75
UNA CAMA amb
dotze pastilles de
sabó pur d'ametna
o extracte perfu
mat. Ptes. 2'75
Dos pots pintura
esmalt. (Colom a
triar).
Un pinzell pla.
Un pinzell rodó.
Lot: Ptes. 2'75
1 Casa Rodó
Fontanella, 14
El millor assortiment
ipreus en abricsi vestits
confeccionats per a nois
irea.xxs f/31ew ZIL Lmexxamt
CASA
D. H.
no ven, reg la actua!rne t es seus
articles per FI DE TcMPORADA
Salmerón, 50 BARCELC NA
irant
(esport i ciutadania)
7i;u1i c1
Indalecio Prieto ha dit
111~11.111~
la conquista del Poder!»
: •
P-I#4,oo ia.XN )1
INDALECIO PRIETO
ALS MONARQUICS I FEIXISTES,
APLAL-D131ENTS I AFALACS; ALS
OBRERS, PERSECUCIO I MOICT
Amb vigtrosos traeos ha perfilat
la 1tuació tršgica 4e1 proletariat
camperol a Espanya. Terres del sud
o plana castellana. En aquest temps.
recoUlda de !'ojiva. A les places deis
pobles, multituds de camperols espe
ren el treball 1 amb ehl el pa 1 l'escalf
que ansíen dur a les seves llars apa
gades. Fam Á miseria. Desesperació
•orda en els esperits. Retlexos do
di 1 de febre als ulls. Heu-vos aci
que es va a procedir a l'elecció de
treballadors pez- a ocupar-los en les
reines del camp. No es presenten da
vant la multitud de famolencs 1 de
sesperats, per a elegir-los i dur-los
a les oliveres carregades de fruit, els
que abans s'hi presentaven: eLs "se
nyorets". Els "senyorets" propietaria
1 terratinents, han delegat la missió
d'elegir entre la gernadó d'esclaus
sense pa. I han delegat en la guar
dia civil. Són aquí, enmig de la pla
ca. comandades pel que s'anomena
comandant del lloc, les parelles de
guardies, amb Ilurs tricornis, Ilurs
negres capes 1 llurs fusells. El coman
dant del lloc coneix tots eLs obrera.
Els coneix, 1 eLs tria. El favor de l'e
lecció recau sobre obrera miserables
que o no han sabut o no han pogut
suportar la fam ni un moment més.
S'han vist obligats a trair llur causa
empesos per la t'orca inajornable, ur
gent, de la desesperació i els planys
de llitrs familiars necessitats i tamo
lenes. Els elegits pels civils fan camí
de les oliveres... ?Grup d'homes fa
molencs9 Ftamat desesperat que, en
el tros de pa que reben dels seus
dominadors cruels, trobaran, al cap
vespre, en la freda pesantor de Ilurs
fogars, una acusació i 4 sabor de les
Ilágrimes de desesperació infinita per
les humiliacions i crueltats a qué se'ls
condemna; perqué el castig i el preu
del seu treball és la traído a llurs
própis interessos. Peró la fam fa
estralls. Viure, viure un día més!
No morir! De cara al rosego ator
gat avarament! No acceptar és la
mort per inanició. Rebeliar-se són
lea bales deja !use" leepalliases dele
(per Santsalvador)
bárbars "senyorets" feixistes, al ser
vei dels quals han estat posats pel
govern lerrouxista-monárquic els or
ganismes de l'Estat. Odi recancen
trat. Ferotgement. agressivament, es
concentra l'odi en el pit de milers i
milers de camperols. La violencia en
gendra violencia. Es Ilei que no fa
lla. De mol t de temps encá, la vio
lencia deis terratinents actua contra
el proletariat campero], de tal ma
nera i en una mesura tal. que la
seva situació durant la monarquía es
podria considerar com una era de pau
i tranquillitat. Es persegueix els
obrers cruelment i acarnis.sadament.
Ala qui se sotmeten per la fam i als
qui no s'hi sotmeten!
Després de l'elecció dels obrers per
la guardia civil, queden alLá a les
places i als pobles d'Espanya les mul
tituds de treballadors als quals es
nega el treball. No hi ha treball?
No volen que n'hi hagi. Els preterits
per la tria de la guardia civil són
obrers pertanyents a la U. G. T. o a
d'altres organitzacions proletáries que
no acoten el cap ni volen ésser doma
nats per les imposicions barbares de
cacics i terratinents. Son els més. La
insubmíssió, l'enteresa d'anim per a
no claudicar, té una represalia entre
d'altres múltiples: la perspectiva de
fam, sense misericordia. La cadena
sense fi de persecucions i molésties.
Desesperats, els obrers busquen pel
camp rels i fruits silvestres amb els
quals poder apaivagar les urpades
brutals de la necessitat extrema... i
són caçats a treta o bé empreso
1121S. Tot aixo ocorre en una societat
Tot aixo ocorre dintre de la Repú
blica. La República, pero, no és alai)!
Aquests procediments, que repugnen
tota consciencia honrada i civilitza
da, no són els procediments ni les
expressions de l'esperit de la Repú
blica! Sobre aquests aspectes, els
obrers i els intellectuals de les ciu
tats, la petita burgesia liberal 1 de
mocrática podran establir les opor
tunes i diferents apreciacions. Allá.
en l'infern del camp, glaçat pels
venta i les inclemencies de l'hivern,
res d'aixO 1:19 ke sal? zn 9omprIn.
(Regoltake del nosfre
canse que els camperols i treballa
(tus de la terra arribia a explicar
a iso ciannuent, allá ala camps sola
ment se sap i es comui?n que es
moren materialment de iam pels ca
rnins o en la tredor koorega de llurs
cabancs c llurs cases. 1 que aquestes
nionstrhositats ocorren sata
pública, en la cual tenizn posas Lo
tes les seves iausions de miilora i
LoS esseus ideals renovadors.
Aqueas Ies espUquen, de manera
pruu eiocitient, el pronunciament del
prc.e.tariat per la revoiució
Arrinades a aquest punt les coses,
obres són encara perseguits i
abassegats per un inhuma afany d'ex
termini des seus eterna domin dors
a les possibles conquestes dintre del
régim nemocrátic i burgés, el fun
cionament del quai ha fet impossible
la conjura més vil contra el Poble
que eis fas d'Historia d'Espanya re
corden. La violencia els empeny cap
a la revolució social. I s'apresten al
seu triomf, per tots els procediments.
No és cap amenaça. Es un ferm pro
posit que ha anat endurint i cristal
iitzant tot un seguit de violencies
criminals exercides contra els obrera
llurs organitzacions, amb el bene
plácit 1 lauxili deis homes que de
tenten el poder públic, els quals han
posat al servei del més podrit d'Es
panya els ressorts del poder, la par
cialitat escandalosa deis qui el re
presenten al llarg i a l'ample de la
nació.
?Que han d'esperar els obrers de la
present situació? El govern monár
quico-lerrouxista no sois ha anullat,
burlat i escarnit la legislació social
de la República, sinó que ha desnatu
ralitzat i suspes la vigencia de les
Ileis socials promulgades durant la
monarquia per la pressió, activitsa i
exigencies deis mateixos obrers en
les époques en qué van ésser incor
perades al patrimoni legislatiu del
país.
I tot aixo, per que? Foren les le
gions obreres — el proletariat de tot
Espanya —els elements que amb ma
jor delit 1 máxim desinterés van con
tribuir a l'adveniment i a la ihstau
ració de la República. ?Es aquest el
pagament de la seva noble gallardia
i de la seva empenta i devoció per
a consolidar i situar en un presper
afranquiment el regim. La majoria
del país és constituida pels treballa
dora pel proletariat. Sobre les seves
espatlles i el seu entusiasme cobejáS
d'esdevenidor decidit a forjar un fu
tur de prosperitat i de justicia, s'as
sentava la seguretat de la República.
Ara l'obra de llurs idealismes i llurs
amors es converteix de sobte en arma
contra ells; els són tancats tots els
camins. se'ls provoca a la violencia
tedaclor a Madrid,
sels esclafa sense pietat. ?No yo
lieu República? Vosaltres la varen
crear; perb ara ens hem apoderat d'ella.El el crit amb el quid els
monárqu s terratinents apedreguen
les% cliddiudels infelieos parles sen
se pa. ¦,17
Mentrfs‘tant, el GoVern represen
tacioas onstitucionals que es mouen
en traes altes esferes que no pas el
propi govern, estan preocupats amb
"eixámplar la base parlamentaria que
sosté la ficto de govern que_ opri
meix tots els espanyols i omple de
vilesa tot el país. El joc és ciar. El
, akil1k\
/1• ./1.4
, -
CALVO SOTELO
(per Santsalvador)
govern i unes altas potestats venen
la República i la desnaturalitzen per
tal de nodrir les seves directrius amb
els interesaos monárquica i clericals.
Es niuren a les zonveniencies deis
int,eressos creats i a les influencies de
les hordes minoritáries que 'pel ter
ror i la fam dominaren durant se
gles la vida espanyola i es desente
nen de t,ot imperatiu, de tot postulat
.de justicia i democracia. Entre eh
mes Ileials defensors de la República,
les gernacions proletáries i els ene
mies jurats del régim, agraris, po
pulistes i monárquica declarats opten
per la xurma senyorivola que en el
poder el manté. Rep amb aplaudi
ments eh qui fan professió de repu
blicanisme, més que sospitós, perjudi
cial per a la República, i es llanea
violentament contra els interessos
obrera i en les persones deis obrers
s'enceba amb refinada crueltat i ab
jecció moral sense Iírnits.
DAVANT LA VIOLENCIA
REACCIONARIA, LA
REVOLUCIO DELS
OPRIMITS
Les apreciacions anteriorment con
signades han arribat a la conscien
cia obrera del país i l'han revoltada
de tal manera que de seguir la si
tuació política actual funcionant
tal com es desenrotlIa l'aixecament
unánime deis oprimitS i perseguits
— en formació de front únic — será
inevitable.
Lacte celebrat aquest matí al Ci
nema Pardirias és un ciar exponent
de rarea climatérica en que es
trempen els afanys del proletariat.
Un acto de propaganda organitzat
per la Joventut Socialista de Ma
drid. Ressona a la sala la paraula
cálida, i apassionada d'Indalecio
Prieto. Anuncia que la seva disser
tació no constitueix definido per la
seva boca del partit. Va a exposar
opinions personals sobre el moment
polític. Tot i ésser aquestes molt in
teressants, com correspon a un home
de la seva visió política realista i a
la seva experiencia i autoritat de
militant veterá en el partit obrer, ii
ha en la sala una cosa que mereix
més atenció: ractitud del public.
Primerament manifestada en apa
réixer en una llotja del Cinema
Largo Caballero, defensor i adalil
esforeat d'un moviment de poderosa
envergadura i de tipus nacional, puix
que s'hi va incorporant la majoria
de la nació, que és la totalitat del
proletariat. Aplaudiments i visques
han acollit la presencia d'aquest
home deis ulls blaus, com c=morteits
per la vigilia contínua de les seves
inquietuds. Aplaudiments i visques.
;Pero amb quina força 1 amb quina
expressió d'adhesió calorosa i uná
nime a la doctrina i a la táctica que
representa i manto.
El senyor Prieto, amb el seu mag
filie discura, apenat- Per un greu
sentiment de responsabllitat.
"Ens trobem — ha dit l'orador —
en una situació trágica per al Partit
Socialista; davant la necessitat d'ha
ver d'assumir el Poder per tal ale
mantenir vives' les conquistes .realit
zades en l'ordre públic i en el social
aconseguides per la República."
"Jo definiria la meya actitud da
vant la República dient que. no .sec
un desenganyat, sinó un insatisfet.
Davant la reacció de la burguesia i
del capitalisme espanyols, no hi ia
més que les nostres forces." "Estem
davant el problema d'adherir el nos
tre impuls a aquelles sones proletá
GOVERN?
No és paz la millor poSició per a governar...
Iper Netio.)
RLARDO PRATS)
to„„)
1)141~1Ctir
LARGO CABALLERO
ries que es mouen a la riostra es
guerra per tal d'imposar un sentit
social a la República, que ara se li
está robant traltlorament." "A la
conquista del poder," "Som no sola
ment els més, sinó els més podero
sos, perqué l'activitat de lea masses
treballadores és reix de la vida es
panyola." "Som els que poclem con
trolar en data molt propera els des
tina de la nació." "Totes les illusions
de la massa esquerrana espanyola
descansen en la nostra propia ac
ció." "Ens aixecarem, sigui com si
gui, contra els que han trah la Re
pública. Jo dic que si • al triomf ens
decidim, la nostra victoria será certa
i indiscutible." "El problema que es
planteja és acomodar el triomf a les
possibilitats de la vida espanyola."
"Programa immediat després de la
victbria:
Tots els órgans de l'Administració
hauran d'ésser intervinguts per Co
missaris del Poble.
Organització de l'Exercit de ma
nera que sigui una síntesi de l'anima
del poble i defensa eficient del po
ble. Un soldat podrá arribar a ge
neral.
Anihilament de la influencia de
tots aquells elements que el 12 d'a
bril no es van atrevir a presentar la
batalla al poble.
L'Ensenyanea en tots els seus
graus pel poble i per al poble.
Resolució del problema de l'atur
obrer, mitjaneant el credit assentat
en la plus válua deis diposits d'or
que hi ha al Banc d'Espanya. Obres
publiques reproductives, regatges í
pontons.
Socialització immediata de la
terra.
Socialització deis instrumenta de
crédit."
burant la dissertació Indalecio
Prieto, repetides vegades al públic,
no solament ha subratllat amb vives
mostres d'adhesió els extrems de
més emoció i dura crítica contra el
Govern, sinó que ha esperonat l'ora
dor a formular les afirmacions aés
clarea i terrninantS. Davant els ex
CON305 de t yjon a mix9ionázia,
la concurrencia s'ha pronunciat uria
velada més per la revolució delS
°primita.
VIGILIES D'ESDEVENIMENTS
Davant aquesta afirmació rotunda
del
en
t al .
jor te de radicalisme eh milions de
proletaris de tot Espanya, ?quin
sentit d'eficacia poden tenir les de
claracions d'acatament a la Reptl•
plica amb que hipocritament ador
nen llurs discursos per a caçaS In"
cauta els senyors Martínez de Ve
lasco i Gil Robles? La seva teml/fa'
tiva és sostenir alió que no pot sOs
tenir-se: el Govern i les Corta aia
quals el país s'ha girat d'esquena
ja amb carácter definitiu. No acon
social
que
tot el país amb les seves provoca'
cions i les seves .obscures intrigues.
eEn1
en vigílies de greus esdevenirnenta
A ningú no agafaran desprevingut.
Tots aquella que contribuiren aall)
les seves infámies i les rayes clau
diaacions, els seus diners i el sal! caajuntama ejna i'deens:
cendiran de la seva barroera obce
cad& Creien que es podia jugar arab
el poble i amb la República. I ia
veuen que aixo5 no és possible.
conseqüencia ja tracten de posar-55
a to, retirant l'ajut al Govern scis.
ti
rits. Dissortadament aquesta soluedti.v&
cisiva per a resdevenidor d'EsPan"
a dree
a11„, se del poder, pot tornar-se en
arma contra ells mateixos. Mili°
que
ereal are,
pseirguai CO
sigui. Prieettoola , nbi
els sacrificis."
igagride 4 de febreri