Rambla, La (1931-1935). Núm. 219 (26 febr. 1934)

              6 la rambla
Offlefildri de
Id telmanci
La projectada nova estructuració deis Campionats de
Lliga planteja una qtestió capitalíssima als esportius ca
talans : la supressió deis campionats regionals. O, en el
cas més favorable, la mistificació que pot matar-los.
Evidentment, planteja la qüestió en aquests termes,
nosaltres no podem, ni devem, ni volem pronunciar-nos
més que en un sentit : el de defensar fins on calgui, el man
teniment del Campionat de Catalunya. No tan solament
com a catalans, sinó com a esportius.
El manteniment del Campionat de Catalunya ha d'és
ser plantejat per nosaltres, com a qüestió prévia, abans de
discutir-se totes les noves estructuracions hagudes i per
haver. Si, amb la nova fórmula ha de perjudicar-se encara
Inés el nostre torneig nacional, hem de votar forçosament
en contra. Aquesta és la nostra posició, clara i concreta,
en aquest afer.
El Campionat de Catalunya ha d'existir i hem de fer
tots els esforços possibles per defensar-lo i enfortir-lo. Els
que afirmen que econbmicament és una ruina, no estan en
el cert. Una de les causes de la manca de nous jugadors de
classe a Catalunya hem de cercar-la en el desinflament que
.d'uns anys ençá, ha experimentat la nostra competició.
Mentre el Campionat de Catalunya fou una cosa viva, te
níem dues dotzenes de jugadors catalans de primeríssima
classe. No tan solament els trobávem e nels rengles del
Barcelona i de l'Espanyol, sinó que era fácil de trobar-los
a Sabadell i a Terrassa, a Sans i a Badalona. Ara... el pa
norama del futbol catalá cada dia més poc goig. Els clubs
poderosos — si és que podem dir-ne poderosos. deis clubs
amb molta façana i carregats de deutes — van d'esma cer
cant el «fenbmen» salvador, com Dibgenes buscava un
home, de nord a sud, enllá de l'Atlántida, a tot arreu,
mentre ningú no es preocupa de fer-los a mida, de conrear
els que pugen, de fer-los créixer a casa, que sempre són més
baratets i generalment acostumen a donar més bon re
sultat.
El President de la Federació Catalana ha manifestat
quina és la seva posició : de defensa energica del Campio
nat de Catalunya. Aquesta i no cap més pot ésser la posi
ció de qui ocupa aquell lloc. Ens plan de fer-ho constar.
Per altra part, l'historial gloriós del Barcelona no permet
que el club blau-grana faci altra cosa. Que faran els altres ?
Posat el nostre punt de vista amb referencia al mante
niment del Campionat de Catalunya ; afermada la nostra
posició intransigent en aquest aspecte, deixem els altres
punts de la projectada nova estructuració per a una altra,
ocasió, que prou ens vagará.
Avui per avui la qüestió previa és salvar el Campionat
de Catalunya.
A LES CORTS NO ES DECIDEIX EL CAMPIONAT
El Barcelona, en una tarda
inspirada, va batre l'Atlétic
per 2 a 1
Costa de creure, peró és cert. El
Barcelona, ahir a la tarda, va gua
nyar l'Athletic de Bilbao per dos
gola a un.
El va guanyar i el va guanyar
merescUciament, netament, amb te
tes les de la llei, sense que res ni
ningú pugui cercar i menys trobar
cap "peró". Una victória clara, acon
seguida a força de jugar bé, en linia
recta, no amb alta i baixos, pujades
i caigudes, sinó mantenint-se en un
mateix nivell de joc, un nivell, al!,
que el Barcelona, per les causes que
sigui, d'ordre moral o tecnic, ha es
tat tota la temporada molt lluny
d'ocupar, i aneu a saber si ahir no
será, malauradament una excepció
de la regla, pobra a tot ésser-ho, im
premia d'un club com el Barcelona,
que és la que ha mantingut, primer
en el Campionat de Catalunya,
després en el de Lliga.
El Barcelona té un nom, té una
tradició que l'obliguen a correspon
dre a l'afecte, a l'estimació que h
professen, no ja els seus partidaris,
nombrosos i respectables, !quin dub
te hi ha!, sinó aquesta massa, mes
nombrosa i tan respectable, que, sen
se estar afiliada a cap capelleta es
portiva, té pel Barcelona, pel su
nom, pel que representa en el futbol
de Catalunya, pel que ha estat i pel
que ha d'ésser, una simpatía que cap
més club no li ha despertat mai.
Aquesta ambient favorable fa que
els éxits i els fracassos del Barce
lona no siguin exclusivament del
Barcelona. Sense por d'ésser titllats
d'exagerat,s, podem dir que la Cata
lunya esportiva seis fa seus. Els fra
cassos i els éxits del Barcelona no
queden tancats, no afecten solament
els fidels de la Catedral, sinó que
surten al carrer, entren a les llars,
són comentats arreu, sentits o cele
brats arreu.
D'aixó que diem, l'aspecte del
camp de Les Corta ahir a la tarda
TARDA D'EMOCIONS
Els esports
El campionat de Lliga
Una exhibició magnífica i un triom
merescut del Barcelona
Batut l'Athlétic a Les Corts i vencedor el Madrid
a Chamartín, la diferéncia entre els dos primers
classificats queda reduida a un punt L'Espanyol
triomfa a Bilbao, i el Sabadell perd a Vigo El
Sevilla és campió de la segona divisió
EUFORIA
Mireu la cara d'aquests espectadors i la de manta espectadora escadussera. Es veu que les coses van bé.
L'equip rutila. Aquelles cases 'largues deis altres diumenges avul són rodones i eufóriques.
Riuen 1 aplaudeixen com en eis bons temps. Aquest clutadá de primer terme está a punt de perdre el
barret i no se n'adona.
El Barcelona ha marcat el segon gol. Ha marcat dos gols i rutila. Voleu més?
Aquells que parlen de crisi, que rumien mil combinacions per salvar la situació, que no rumfin més.
Ací tenen la solució. Si poden fer una foto com aquesta, cinc diumengesseguits, poden riure's de tot. No hi
haurá crisi, no hi bausa malhumor, rii es preocuparan de saber si cal que siguin deu o que siguin catorze
els clubs de la Primera Divisió. El públic respon quan troba el que vol. Hl ha un espectador que crida:
—Aixó volem, (Foto Espés)
n'és una prova. El camp del Barce
lona regiatrá un pie a vessar. sIsei
qué jugava l'Athletic de Bilbao?, Se
gurament, peroué l'Athletic de Bil
bao és, de tots els eauips peninsn
lars, el que aci compta amis més
simpaties. Peró nosaltres volem
creure que, sobretot, el públic cm
plena el camts i esperava amb un
cert neguit que donés començament
la partida pesqué tenia la illusió,
reservada, aixó sí, perque els temps
no catan per a perdonar la vida a
ningú, que el Barcelona palia en un
suprem esforç obtenír un bon resul
tat davant els anomenats. "lleons
del Nord".
Allá on n'hi ha hagut, sempre en
queda, i al Barcelona n'hi ha hagut
prou perqué aquesta crisi greu que
travessa arribi a l'extrem d'endur
se-n'ho tot. No. Al Barcelona hl ha
vitalitat suficient per a sortir d'a
questa situació difícil que sena dubte,
travessa i en sortirá, pereme té al
seu cosat, a part deis partidaris,
l'ambient, aquest ambient favorable
que l'aluda a créixer i que no el
deixará morir... sempre i quan, és
ciar, l'equip respongui amb actua
cions com la d'ahir a aquesta con
fiança de la qual sempre s'havia fet
mereixedor.
* * *
Hem dit que el Barcelona va gua
nyar merescudament i estem segura
que els mateixos jugadora de l'Ath
letic n'estan convençuts. Deixant
banda els primera cinc minuta de la
primera part, en el transcurs deis
quals l'Athletic es féu amo del
c,amp, imposant-se netament, donant
la impressió que del Barcelona no en
• :ye
Qu tn un jugador prova de tallar un avanç i a les bones no ho aconsegueix, té mil recursos per sortir
amb la seva. Pot disparar un tret a l'adversari; pot eaçar-lo amb un llal ess,corredor; pot fer-lo agafar per la
pOlicia, etc.
fn deis darres proeedimenta inventats és el que pot veure's a la foto. El company de Zabalo no troba
artra manera de tallar l'avanç de Gorostiza que clavar-U una mossegada l'orella...
- r(Foto-ISerd-Liuyosa)
tenla t sin pa i beure, no acon
seguint Marcar cap gol pesqué les
quatre o dile pilotes que anaren
mestrívolament impulsades pels ju
gadors bascos al marc barcelonista
f oren tetes superbament detingudes
per Nogués, deixant de banda
aquests cinc minats — diem — en la
resta del partit l'amo veritat del
camp i de la situació fou l'equip del
Barcelona, que s'imposa netament
als seus perillosos adversaria.
Una demostració de com jugá ahir
l'equip del Barcelona la tenim en
aixó, que jugá "l'equip", no la
"Penya Zabalo-Ventolrá". L'equip,
tot l'equip, des de Nogués a Cabas
nes, un extrem esquerra fins ahir
desconegut per a nosaltres i que ens
'causa molt bona impressió, pesqué
si bé és cert que el mig atletic que
el marcava — Gerardo Bilbao — el
deixá sol tota la tarda, no és menys
cert cale Cilaurren és un defensa que
imposa, no solament per la seva cor
pulencia, sinó també per la contun
déneia de les seves entrades, i Ca
banes es mantingué tot el partit com
un deis elements més eprillosos de
la davantera, donant bones passades
ELS CAMPIONATS
DE LLIGA
PRIMERA DIVISIO
Barcelona, 2; Ath. Bilbao, 1.
Arenas, 1; Espanyol, 2.
Donóstia, 3; Betis, 2.
Madrid, 5; Oviedo, 1.
Racing, 2; Valencia, 1.
CLASSIFICACIO
Athletic 17 10 2 5 58 26 22
Madrid 17 10 1 6 39 27 21
Racing 17 9 1 7 37 36 19
Donóstia 17 74 6 27 30 18
Betis 17 81 8 28 36 17
Barcelona 17 8 0 9 42 39 16
Espanyol 17 72 8 9 40 16
Valencia 17 72 8 28 38 16
Oviedo 17 72 8 48 43 16
Arenas 17 3 3 11 18 49 9
SEGONA DIVISIO
Celta, 6; Sabadell, 0.
Murcia, S; Osasuna, 1.
Sevilla, 3; Irun, 1.
Sporting, 1; Ath. Madrid, 0.
Alavés, 2; Coruna, 2.
CLASSIFICACIO
Sevilla 16 10 4 2 54 25 24
Athletic 17 10 2 540 28 22
Murcia 17 10 1 6 40 29 21
Celta 17 92 6 43 25 20
Sporting 17 82 7 29 36 18
Osasuna 17 80 9 44 38 16
Coruna 17 63 8 33 37 15
Irun 17 62 9 29 42 14
Sabadell 16 43 9 28 43 11
Alavés 15 13 11 18 55 5
TERCERA DIVISIO
(Ronda final)
Baracaldo, 4; Gimnástic, 1.
Elx, 5; Logrono, 1.
Valladolid, 3; Saragossa,
CLASSIFICACIO
o.
Valladolid 2 2 o 0 4 0 4
Saragossa 2 1 0 1 3 4 2
Elx 1 1 0 0 5 1 2
Baracaldo 2 1 0 1 5 4 2
Gimnastie 1 0 0 1 1 4 0
Logrono 2 0 0 2 1 6 0
i enviant centrades precises.
Un altre element que causé aixi
mateix excellent impressió fou Tru
jillo. Més que pel joc, pel xut. En les
passades ens semblá que no és el seu
fort el domini de la bala i la pre
cisió en el servei, peró xutant causa
feria impressió, tant per la poten
cia com per la punteria. Sense va
ler, anem posant noms i era el nos
tre propósit no citar-ne cap. pesque,
cosa que feia molí de temps que no
haviem vist al Barcelona, no foren
cosa que feia molt de temps no
feren bé 1, per tant, eren mereixe
dors d'elogi, sinó l'equip, tot l'equip,
el que jugá com voldriein que jugués
sempre l'equip representatiu del Bar
celona guanyés o perdés, que aixó,
que seMbla el més, és a vegades el
menys.
Digaem que els dos gols barcelo
/listes fosen obtinguts en el primer
temps, el primer per Goiburu—amb
lleuger ajut final de Cilaurren— i el
segon per Morera.
* * *
L'equip vençut, després d'aquella
cinc minuta inicials, dignes del mi
llor partit que mal no hagi pogut
jugar l'equip tantes vegades campio
de tetes les competicions, balsa molt
de joc, tant, que no semblava l'Ath
letic d'altres dies. Sena parlará que
mancava algun titular, que l'equip
está cansat, que hi ha alguns lesio
nats, etc., etc. Tot possiblement cert.
Pesó no ho és menys que l'onze bar
celonista no solament fou superior
al seu contrincant en alió de l'entu
siasme i la voluntat i les ganes de
córrer darrera la pilota, sinó també
jugant. El joc de l'equip catalá fou
26 febrer de: 934
La volta a Catalunya per equips
Com ja és sabut, aquest any, la Volta a Calalunya es vol
que tingui, com a principal interés, la lluita per equips de club
A aquest efecte, els organitzadors han muntat tota la regla
mentació de la prova i concessió de premis amb tendencia Ma
nifesta per veure d'assolir que els aficionats trobin allicient a
seguir la lluita per equips.
ETs clubs són protegits amb bonificacions especials,
a conseqüencia d'aquest sistema hom ha vist néixer espontá
niament, com per art d'encantament, dues seccions de ciclisme
actiu, que eren ben mortes. Ens referim a la del Sans i a la del
Barcelona.
La Secció Ciclista del Sans era realment un divertit contrasti
puix que no comptava amb defenders ni en les proves que ella
mateixa organitzava. "Rampa" va ésser un deis que va cen
surar aquesta anomalia, contra el criteri deis directius sansenes
de dedicar-se exclusivament a organitzacions. La salutació tro..
bada; peró, tampoc no ens satisfa, puix que es veu de lluny com
ha anat la cosa, i el perque s'ha fet.
Malgrat el traspás generós de corredors de la Montjtlic al
Sans, hom ha de considerar aquesta secció ciclista, tan morta
com abans en aquest aspecte. No és amb l'adquisició de corre.
dors, seguint aquesta táctica buida de moral esportiva, com la
S. C. de la U. E. Sans podrá posar-se al costat de qualsevol altra
entitat, de menys nom, certament, pere, de molt més resultats po
sitius a favor de l'esport ciclista. El que calia, era canviar
rientació.
Per altra port. tenim el F. C. Barcelona, que és un cas que
demostra el mal muntatge que presideix en les esteres dirigents
del nostre ciclisme, que durant anys i anys s'ha passat amb
una Secció Ciclista ben morta i que ara, grácies a les falitats
i gairebé podriem dir pressions que s'han fet ostentará (potser
únicament), en la Volta a Catalunya, la representació d'un
equip.
Si les coses del nostre ciclisme rutllessin com cal, i no
estig-ués en mans de gent que s'hi adorm, aquesta "combina
ció" de corriedors Sans-Barcelona no seria possible que fos
válida, almenys per aquest any.
Atquest aspecte, és més seri6s del que a primera vista pot
semblar, puix que perjudica ostensiblement els clubs modestos,
els equips deis quals (corredors conseqüents d'anys) es pot dir
que ja estan vencuts abans de comencar.
Perque ningú ens tara creure que sigui just, que un club
X pugui, a darrera hora, grades a la influencia que hom té en
els organismes directius, formar un equip amb corredors de
primer ordre, la llicencia deis quals encara a hores d'ara no
estigui feta amb la claredat deguda.
L'equip que hom diu probable del F. C. Barcelona fóra
el següent. Canardo, Cardona, Alvarez, Eseuriet i Figueres.
Llevat CatIardo, que ja fa anys que defensa els oolors
blau-grana, tots els altres són encara socis d'una altra entitat.
Es que potser no caldrá ni tan sois que hom treguí la
correSponent llicencia ?
Aquest tema es presta a diverses disquisicions, i penseni
tornar-ne a parlar.
CAMIONS
Productes GENERAL MOTORS
Concessionari; JOAN FLOTATS
Tamarit, 95 1 97 - Telefon 31506
netament superior, individualment
conjuntament, al base.
D'aqUeSt fallaren llastimosament
Gerardo Bilbao, Urquizu, Iraragorri
i Aguirrezaabla. Sembla estrany que
entre els que més fallaren hi hagi
els dos grana interiors que una altra,
vegada, sembla, figuraran a l'equip
espanyol. Pesó és cert. Ni l'un ni
l'altre estigueren de bon tras tan
actius, precisos i xutadors com altres
vegades, sinó tot al contrari, dona
ren proves paleses d'ensopiment in
comprensible, cosa que perjudica
enormement l'equip, que, obligat gai
rebé sempre a una tasca defensiva,
no trobá en els dos grans interiors
aquells collaboradors tan eficaços en
jornades victorioses.
El gol de l'Athletic, marcat al se
gon temps, fou obtingut per Bata,
d'una passada d'Aguirrezabala.
Arbitrá, bé, el senyor Ostalé, i els
equipa fosen:
ATHLETIC DE BILBAO: Blasco,
Cilaurren, Urquizu, Gerrardo, Mu
QUAN ES IRREMEIABLE...
guerza, Roberto, Lafuente,- 'raragorri, Bata, Chirri i Gorostiza.
BARCELONA: Nogués, Villacarn
pa, Zabalo, Santos, Salas, Pedrol,
Ventolrá, Trujillo, Morera, Goiburu
Cabanes.
•
1; Saló Doré
DE LA
liliNJA t I
§ Cadadia, gran éxit de
.
2:
21
21 miss Louise ...
. ,,•
2<:!,s•21
21
i els
II
•.
N 10 Ciazy Boysfi
t; en els TES 1 SORTIDA DE ti
.. TEATRES
NIT, DE 10 A 12:
'11•,,,S:
1 1!
ti SEXTET TOLDRA ::
SI
Aquest dastaziters de l'Athletic s'havia fet la Muslo de marcar l'empat. Ha escapat amb la hala als peug, en
direcció al gol de! Barcelona. Ha passat un contrari, un altre i un altre. A l'hora decisiva de marcar el gol.
Nogués, el porter del Barcelona, ha sorba, s'ha Ilançat als seus peus i lit ha pres la pilota. El davanter bil
baí ven totes les seves illusions enderrocades. I olímpicament, galantment, aeorniada la bala de entro caín
acomiadaria l'amic que se'n va a América sense pagar-li un deute,..
_ (Foto Espés)'
febrer de 1934
INSISTIM
La física 1
Les preguntes que es feien a LA RAMBLA
de la setmana passada sobre els motius pels quals
no havia entrat encara en funcions un Departa
ment de Cultura Física al nou Ajuntament, han
quedat sense resposta. Les esperances posades en
que aquesta setmana podríem parlar amb opti
misme per l'actitud que innegablement hauria
pres el nou Ajuntament en un fet de tant d'inte
res com és aquest de la Cultura Física, també
han quedat frustrades.
El silenci segueix imperant al voltant d'a
questa qüestió i l'experiencia ens ensenya que en
aquests casos, el silenci és preludi de indiferén
cia. Confessem que no ens esperávem del nou
Ajuntament aquest acolliment glacial a les jus
tes demandes de les legions ciutadanes que s'in
teressen en els diversos aspectes de la Cultura
Física. Es possible que la majoria del nou Con
sistori desconegui el palpitant interes de cenes
qüestions plantejades i que l'afecten no sois en
el sentit cultural que incumbeix a la Corporació
Municipal, ans també als interessos materials
que té el deure de vetllar.
Citarem els més importants :
Utilització de les installacions esportives de
Montjuic, que han costat més d'onze milions de
pessetes i avui es troben abandonades i algunes
d'elles en un estat de deixadesa absoluta.
La forma que es dónen les classes de Cultura
Física a les institucions escolars municipals.
La construcció de piscines a les barriades
precisament populars ; piscines que requereixen
anar acompanyades de la seva sala de gimnás i
solárium que les complementi. I hem dit piscines
a les barriades ; no una piscina al centre de Bar
celona construida en un sentit de lucre.
El velbdrom cobert, que avui per avui cap
empresa privada pot construir amb possibilitats
d'hit si no compta amb un ajut de la Corpora
ció municipal.
Convertiment deis espais lliures en camps
d'esbargiment esportiu per als infants.
Ens sembla que només amb aquests punts
concrets és prou per convencer-se de la innegable
transcendencia perque l'Ajuntament constituei
xi digui's Comissió, Delegació o Departament
de Cultura Física. Després de tot, no fará més
que posar-se al nivell deis grans municipis euro
peus amb els quals ens trobem tant distanciats
respecte a la materia.
Per aixb hem de insistir i ens proposem fer
ho constantment mentre no se'ns digui que es
pensa fer sobre el particular o mentre no veiem
convertides algunes realitats que ens posin a
l'abric del corrent d'escepticisme que ja comen
ça a fialtrar-se entre els que donen a aquest pro
blema la importancia que requereix.
Avui, com la setmana passada, repetim que
els Consellers municipals tenen la paraula.
A BILBAO
L'Espanyol bat l'Arenas per
dos gols a un
L'Arenas no pogué amb l'Espanyol
al seu propi terreny d'Ibaiondo.
El club bilbaí no ha volgut des
enganxar-se de la cua en la qual
aquesta nova derrota l'afiança ja
irremisiblement.
L'Arenas perdé per dos gols a un.
La seva derrota fou presenciada per
escás contingent de públic, ja que
el dia plujós impedí que els aficio
nata es traslladaren al camp de l'A
renas.
Contra el que es podía esperar,
donat que el partit no afectava fos
quin fos el sea resultat a cap deis
clubs contendents, resultá en tot
moment entretingut i mogut, i du
rant molta estona els equips jugaren
amb calor i entusiasme.
Arbitra Escartin, amb alguns de
tectes. A les seves ordres s'alinearea
els equips
Espanyol: Florença, Hereter, Pé
rez, Martí, Loyola, Cristiá, Prat,
Edlmiro, Iriondo, Soler i Edelmiro II.
Arenas: Allende, Egusquiaguirre,
Arrieti, Calvo, Urresti, Pérez, Hel
guera, Teófilo, Barrios, Echearria i
Urquiza.
Al primer temps cada equip acon
seguí un punt.
Prímerament, al cap de dei mi
nuts, fou Echeandia qui remata una
"melée" originada davant Florença
1. aconseguí l'únic gol dels bascos.
Al cap de 25 minuts empataren
els catalans en una escapada de la
seva línia davantera, que crea una
situado de gran perill, a la qual po
eá un fi digne l'extrem Prat amb un
xut fortíssim que arriba a la xarxa.
L'Arenas tingué ocasió en aquest
telelps d'aconseguir altres gols, pero
els falta decisió.
A la segona part la Muta estigue
igualada.
Ele catalans obtinguern un nou
gol, que fou el de la victoria. Fou
obtingut per Soler quan anaven 38
minuta de joc, en un bonic tren el
alfiler de la tarda.
En els dos equipa hom nota fal
ta de connexió, la qual cosa no es
d'estranyar donat que les alineacions
que presentaren no foren les de cos
tura.
De l'Espanyol, Florença comple si
bé tingué premies ocasions per a
huir-se; segins, els defenses, 1 flui
xets els mitjos. De la davantera des
tacaren Soler i Edelmiro gran.
De l'Arenas, molt encertat el ter
eet defensiu, i superiors els mitjos.
De la davantera, Echeandia, Urqui
za i Helguera, l'ex-barcelonista.
L'actuació de l'árbitre, discreta i
fácil.
Després del partit el directiu de
l'Espanyol senyor Crus i l'entrena
dor senyor Trabal es manifestaren
molt satisfets del resultats.—Neguri.
ELS DARRERS
PARTITS DE LLIGA
PER A DIUMENGE
VINENT
PRIMERA DIVISIO
Athletic - Racing.
Betis - Barcelona.
Espanyol - Madrid.
Oviedo - Donóstia.
Valencia - Arenas.
SEGONA DIVISIO
Osasuna - Celta.
Sabadell - Sevilla.
Irun - Sporting.
Athletic - Alavés.
Coruna - Múrcia.
La nova Directiva de l'Au
tomóbil Club de Catalunya
En virtut de la renovació de eár
recs verificats en la junta general
ordinária celebrada el dia 15, la
Junta Directiva de l'Automóbil Club
de Catalunya ha quedat constituida
per a enguany de la manera se
güent:
President, Josep Sunyol i Garrega.
Comissió de Govern interior: Pre
sident, Josep M. Casanoves; tresorer,
Artur Inglada; vocals: Joan Roma
goza i Laureá Moreno.
Comissió Esportiva: President, Sal
vi Iborra; vocals: Darniá Ribes i Bal
tasar Fíol.
Comissió de Foment: President,
Francesc Quintana; vocals: Magi
Matheu, Arnat Casajoana, Andreu
Bresca, Gaietá Alegre í Manuel
F. Creus.
Secretani general, Pu Nicolau.
la rambla
Els esports1
A MANRESA
Manresa, 3 ; Sant Andreu, 2
L'encontre d'ahir va ésser un d'a
quells en els guata el públic frueix
de jugades impressionants al costat
d'altres d'aquelles tan innocents
inútils, fruit, tot aixó, deis encon
tres de pur campionat, en els quals
hom va més de cara al joe practic
que no al constructiu.
Va ésser per al Manresa el par
tit d'ahir un deis que la incertitud
del resultat i ádhuc la temença de
perdre el partit, els teja produir en
una mena de nerviosísme que per
judicava fortament l'eficacia de les
jugades. Perdé infinitat d'ocasions
per manca d'aquella serenitat que
en els moments de mayor domini
convindria posseir en més gran dosi.
El Sant Andreu demostrá, en can
vi, que té una davantera perillosís
sima, ja que aconseguia manta ve
gada escórrer-se a malgrat de l'es
treta vigilancia de la defensa local.
Griacies a aquesta Ileugeresa porta
ren sempre, els groc-vermells, la ini
ciativa en el marcador.
En els primera vint rninuts, Mora
les aprofita una bonica ocasió per
a batre Montserrat i aconseguir així
el primer gol per al seu equip. Abans
el Sant Andreu desaprofitá una
oportunitat iminillorable en fallar
un penalty amb qué l'árbitre puní
el Manresa.
Abans d'acabar aquest primer
te.mps, Vidal d'una mitja volta es
tupenda marca el gol del primer em
pat.
Al segon temps el Sant Andreu ac
centuá el seu domini i el Manresa,
amb tot i fer alguna canvis a la
clavantera, no trobava el seu punt
clok. Passá bona part d'aquest mig
temps, fina que el Manresa acon
seguí imposar-se, i quan mejor era
el seu domine una escapada rápida
del Sant Andreu doná lloc a qué Pi
nero marqués el segon gol per al seu
bandol.
Poc després Roca, d'un bon tret,
empata, i finalment, quan m.ancaven
tres minuta, l'arbitre assenyalá pe
nalty contra el Sant Andreu que va
ésser execu,tat felipment pel mateix
Roca, obtenint d'aquesta manera la
victoria l'equip manresa.
Els equips foren:
Sant Andreu: Noves, López, Sanz,
García, Martínez, López (E.), Prats,
Piriero, Clan, Morales i Ubeda.
C. E. Manresa: Montserrat, Bate
lle, Prat, Prat (D.), Martí, Griera,
Senyal, Bastardes, Vidal, Roca i Vi
lanova.
L'arbitratge del senyor Cruella no
pot pas jutjar-se imparcial, ja que
perjudica notóriament el Manresa.
A SANT 1VIARTI
El Martinenc guanya elTer
rassa per un gol a cap
El Martinenc, el qual durant el
transcurs del primer temps va te
nir lleugers moments de domini de
l'adversari, va marcar l'únic gol de
la tarda, el qual fou el de la viene
ría, de forma prodigiosa, la qual co
sa fins va fer-nos aixecar del nos
tre seient. Aixt veiérem aplaudir els
nombrosos espectadors que ahir em
plenaven gairebé per complet el xa
mós camp martinenc. Artigues el
qual tenia un bon dia, va centrar
difícilment una pilota sobre el gol
de Llopis, peró amb tan d'encert i
rapidesa, que la jugada de Vilaseca
corrent per a rematar, i amb igual
velocitat va coronar tm deis gols que
hom recorda.
El Terrassa no va pas desdir de
valor sota el Martinenc, perque va
tenir molts moments de domini i de
perill davant la porta de Petrus,
pero com que no va tenir la sont de
fer un gol, ve. veure perdre el par
tit que molt bé podia haver guanyat,
peró ja hem dit que en aquests par
tits la sort d'un moment propici es
un factor importantíssim que els
decideix rápidament.
El Terrassa, pero, sembla que va
tenir un joc quelcom més rápid que
els martinencs, si bé aquests tenen
una davantera que quan vol fa pro
digis. L'acoblament del Terrassa pot
ser també és superior perqué l'ex
cellent defensa martinenca i la da
ventera, es veuen molt deslligades
per manca de mitjos, ja que la vo
luntat de Moreno no supleix la falta
d'Andreu, ni l'entusiasme d'Altés és
avui ja prou per a "alimentar" de
joc l'actual davantera del Martinenc,
que necessita les pilotes més "juga
des" i menys empentes. Altrament
Rochina és el més fluix element del
Martinenc, encara que cal comptar
amb la lesió que sofreix, la qual el
priva de poder jugar lliurement
Els equips arrenglerats foren:
F. C. Martinenc: Petrus, Catafau,
Portabella, Altos, Moreno, Rochina,
Fandos, Alejo, Sales, Vilaseca i Ar
tigues.
F. C. Terrassa: Lloois, Brio, Ber
tomeus, Catafalch, Bolee Sibeques,
Marzo, Legas, Burillo, Losada i
Serra.
Va arbitrar Santiago, molt encer
tadament. Val a dir, peró, que el
part1t, va presentar-se-li molt bé, i
tant de bo tots fcssin semure com
aquest, en el oual va fer-se boa fut
bol. malgrat tractar-se d'equips hu
mils, i un joc ben noble.
Aquella que creuen que sois amb
joc de patacades poden fer-se bona
partits, van quedar ahir desmentits,
perque va emprar-se, per les dues
parts, molta energia i entusiasme,
peró tothom, tant jugadors com pú blisc, van guardar els deguts respee_
w
Un bon partit en definitiva, cera
voldriem que fossín tots cada diu
menge.
Adriá
A SARRIA
Espanyol (r.) 4
Badalona,
2
Abur, al camp de la carretera de
Sarriá es jugá, el partit matinal en
tre el reserva de l'Espanyol i el Ba
l fo
amb
unaalá.
competició continua que féu el par
tit força interessant. L'Espanyol va
emportar-se la millor part, dominant
particularment en el darrer temps
el seu adversari. Al primer temps el
Badalona va aconseguir algunes ve
gades igualar i contrarestar els es
panyolistes, peró aquestes reacciona
foren comptades; amb tot, oposaren
obstinada defensa durant els ataos
de la davantera local, que van ésser moLlats
acabar
ambiu.
el resultat d'un empat a un gol, mar
cats aquests per Márquez i Xiol, per
a ambdós equips. Al cap de poc de
reprendre's el joc l'Espanyol desfa
l'empat per mítjá de Márquez. Al cap
de 23 minuts els espanyolistes aug
menten l'escore. per mitjá de Sáez.
Cinc minuts després Márquez mar
ca el quart golt espanyolista. Poc
abans d'acabar, el Badalona obté
el segon gol.
L'árbitre senyor Ferrer arrenglerá,
coas segueix:
Espanyol: Amigó, Garcia, Moli
ner. Cifuentes, Franco, X, Miguel
Sáez, Leandro, Márquez i Ger.
Badalona: Navas, Güell, Cama
cho, Mena, Josa, X. Betancour, Xiol,
Sastre, Pujol i Boada.
A MOLLET
Mollet, O ; Santboiá, O
Noves provatures als rengles mo
lletans, partit anivellat amb Reine
res alternatives, arbitratge pessim:
aquestes han estat les característi
ques del partit jugat ahir al camp
del Mollet.
La primera part transcorregué
.dr
k
1934
Studebaker 6 - Sedan
Ptes. 18.75U
Comandante 8 - Sedan
Ptes. 22.750
Presidente 8 - Sedan
Pies. 26.250
NEMA1 Cia., S. ell 1.
Valiáncia, 295-Barcelona
com indiquem anteriorment, amb
domini altern, i acabá amb el resul
teIt d'empat a zero.
La segona, d'iguals caracteristi
ques que l'anterior, es distingí per
les contínues equivocacions de l'ar
bitre senyor Basara, que perjudicá
a ambdós equips, i principalment
l'equip local, en no sancionar amb
penalty dues mans clarissimes dintre
eárea del Santboia
Els equips s'arrengleraren a ixi:
Raspall, Vicenç, Mir, Pagés, Iranzo,
Ribes, Coroleu, Mas, Agustí, Bonet
i Llobera pel Santboiá, d'entre ella
el millor Llobera. Ponsa E., Vila,
Sancho, Bonastre, Daví, Peiró, Ce
llares, Bertran, Buidó, Va i Ferrer
pel Mollet; els millors, el portar,
Ferrer i la defensa. L'árbitre, coas ja
nem dit, catastrófic.
Desitjariem que la nova Junta del
S. C. Mollet, que la setmana pas
seda va prendre possessió, arribés a
formarun bon equip per a la tempo
rada vinent. Nosaltres u desitgem
força en cert en el compliment de
la seva comesa.—C.
AL POBLE NOU
Júpiter, 2 ; Granollers, 2
El domini al primer temps fou al
ternat per ambdós bándols, eta quals
marcaren un punt cada un durant
aquesta part. Als 18 minuta de joc,
Pone d'un xut a l'angle, bat per
primera vegada Mateu, i poc abans
de finalitzar, Lluch arrenca de mig
camp, seguit de Botella i Bayo, ala
quals no poden evitar que xuti i
que aconsegueixi l'empat. Acabá,
amb aquest resultan el primer temps.
La segona pant tingué dues ca
racterístiques: la primera d'aquestes
fou el domini del Júpiter durant els
primers 30 minuts. que aconseguí
desempatar a favor seu per mitjá
de Serra als 28 minuts. i la segona
fou els 15 minuts restants de domi
ni del Granollers, aui va aconseguir
marcar el segon gol i el segon em
pat amb qué va finir l'encontre, d'un
bonic xut creuat de Guix, qui en
aquest temps jugá molt bé.
L'árbitre senyor Prades alinea els
equipa de la forma següent:
Júpiter: Casanoves, Claudio, Bo
tella, Bayo, Rosalench. Pla, Diego,
Font, Serra, Perpinyá, i Morales.
Granollers: Mateu, Sanfeliu, Valls,
Argemí, Sala. Torres, Lluch, Costa,
Cases, Galvany i Guix.
A SANS
U. E. Sans, 3; Iluro, O
Ahir comença la segona volta del
Torneig de Classificació, i el Sans
assoli una altra victbria, cosa que el
fa refermar al primer iloe de la
classificació, en batre I'lluro de Ma
taró per l'ample marge de tres gola
a zero. El partit, jugat ahir a la tar
da al terreny del carrer de Galileu,
resulta un deis millors partits que
ha realitzat requip propietari del
terreny.
Malgrat la diferencia de gols que
el Sana aconsegui marcar a l'Iluro,
no vol dir que els propietaria del
camp demostressin en tot el partit
una gran superioritat davant els seus
adversaria. Els deu primera minuta
la partida fou molt anivellada, i II
luro ens doná una bona sen.sació de
perfil, peró a continuació el Sans
s'imposie i fina a la resta del partit
aná, aguantant aquesta superioritat,
encara que molt ajustada. La prime
ra part acaba amb el resultat de dos
a zero, marcats aquests gola de la
forma següent: El primer, al cap de
cinc minuts, per Amposta, en rebre
una passada de Folch. El segon, al
cap de trenta-sis minuta, per Folch,
en aprofitar una .nielée, davant la
porta de l'Iluro, amb motiu d'un cen
tre de Busquets. A la segona part
Orriols i Guvici canviaren els llocs,
la qual cosa valgué que l'Iluro, en
alguns moments, es reanimés i ata
ques la porta d'Escoda. Replica el
Sana, i davant la porteria de l'Iluro
hi ha un moment de gran perill,
a.mb motiu d'un xut d'Escolá que el
porten amb grans treballs, desvia;
la pilota queda al davant mateix de
la porta, i Gironés remata, peró
aquesta vegada la bala rebot als
peus d'un jugador rnataroní, i torna
a desviar-se. fins que, finalment, ala
de l'Iluro aconsegueixen allunyar la
pilota. Al cap de dinou minuts. el
Sans obté el tercer gol, per mitjá
d'Escolá, en desviar aquest un xut
ras de Folch. Abans d'acabar el par
tit. resulta lesionat, d'un turmell.
el jugador Folch, el qual és retirat
del oamp per no sortir-ne més. Pees
minuts després acaba la partida amb
aquest resultat de tres a zero.
Pel Sana es destacaren la línia de
mitjos, que fou la que porta el pes
de tota la lluita. També es distingi
el veterá Soligó a la defensa. Per la
davantera, Amposta. De l'Iluro, molt
bé el tercet defensiu, i t'arpa discreta
la resta de l'equip.
Arbitrá Ftovira, regular, i ala
equipa foren:
Sana: Escoda, Soligó, Aparici,
León, Burguete. Busauets, Folch,
Amposta, Escolá, Martínez i Giro
nes.
Iluro: Martínez, Borras. Julio. Fer
rer, Marieges, Saura, Ors, Paloine
res, García, Gurici i Orriols.
OCELL
IUN COTXE MOLT MODERN D'UN CONSTRUCTOR MOLT ANTIC
ama/
•
eo
De les 39 parelles inscrites només queden a la pista 13 parelles
: S'ACOSTA EL FINAL!! § 20.000 PESSETES EN PREMIS, 20.000
BUTAQUES A 2 PESSETES IDemá vespie: Grandiós festival
;..............m~...........
TEATtlE OLYMPIA
Campionat Mundial de Ball
A VUI, 14 D I A
305 hores I
EL TORNEIG DE CLASSIFI
CACIO DE LA SEGONA
PREFERENT
U. E. Sans, 3; Iluro, O.
Martinenc, 1; Terrassa, O.
Manresa, 3; Sant Andreu, 2.
Sana 6 5 1 0 14 611
Martinenc 6 3 1 2 9 6 '1
Iluro 6 4 0 3 12 8 6
Manresa .
. 6 2 1 3 10 11 5
Terrassa . 6 2 1 3 8 7 5
St. Andreu 6 1 0 5 8 19 2
EL TORNEIG CATALA
COPA OLIVERES - CONDE
Espanyoe 4; Badalona, 2.
Mollet, O; Santboia, O.
Ripollet, 4; Sant Cugat, 2.
Júpiter, 2; Granollers, 2.
Granollers. . .
Ripollet . .
Sant 'Cugat . .
Espanyol .
.
Badalona . .
.
Júpiter . . . .
Santboiá. . .
Mollet
6 4 1 1 27 8 9
6 4 1 1 14 8 9
6 3 1 2 12 16 7
5 3 0 2 10 11 6
6 2 1 3 10 10 5
5 13 1 8 7 5
6 1 2 3 10.19 4
6 0 1 5 5 17 1
BALL
EL "CAS" ESPANYOL-JUVENTUS
FALLAT EN SEGONA INSTANCIA
El Comité d'Apellació facilita el
divendres passat el seu veredicte res
pecte a la protesta presentada pel
Juventus A. C. en segona instancia.
El text d'aquest és coas segueix:
La celebració de la segona part
entre els primers equips de l'Espa
nyol i Juventus a porta elosa i ini
ciant aquest segon temps amb una
tirada niure contra el Juventus
com a conseqüencia de la manca de
respecte corneas pel jugador Bar
quet envers l'arbitre.
Aixecar les desqualificacions im
posades als jugadora Gago i Barquen
Designar d'acord ar els dos
clubs un altre collegiat per la direc
ció deis 20 minuta que resten.
DESPRES DEL FALL
El divendres darrer a les págines
esportives de "La Humanitat" el se
nyor Francesc Maranges—al qual no
tinc el gust de conéixer—, sota el
quet catalá", comentava amb termes
molt exaltats el "cas" Juventus-Es
panyol.
El Juventus A. C. de Sabadell, club
que mereix les meves simpaties en
primer lloc com a campió actual de
la nostra terra i en segon lloc per
l'amistat ja d'anys que penso vénen
encara dispensant-me els seus direc
tius i jugadors, no té necessitat de
recórrer ala procediments de qué es
val cada any quan Ii sorgeix un
9710-k-u
Citemen.4
,e6 11thd oneat
conflicte o li succeeix qualsevol en
trebanc.
El tópic resulta ja gastat i de mal
gust; les escissions de qué parlen,
la retirada de la F. C. de B. B., et
cétera, etc., no estan gens bé ni res
ponen a un esperit de serietat en
un club campió de Catalunya. El Ju
ventus igual que tots els altres clubs
té els seus mitjans legals per protes
tar i per fer valer els seus drets. No
cal anar a cercar altres formes pue
rils, més própies d'equips infantils i
completament desplaçades en l'esport
nostrat.
He de manifestar, a més, al senyor
periodista. que jo, en nom del Comi
té d'Apellació, li nego rodonainent les
manifestacions que diu foren fetes
per un membre d'aquest Comité
anunciant que el fall del Comité de
Cornpetició era arbitran. Molt al
contrari. ala directius del Juventus
seis comunica particularment en
la seva visita a la Federació Cata
lana la impressió de rz-necrt del C.
de C., tal com a primera vista es
presentava l'expedient.
Aprofitant aquesta ocasió em cal
afegir també que molts dels detectes
que es troben ara als organismes
diligents del básquet deriven de les
precipitacions en qué els delegats
forans—especialment els de Saba
dell—volen dur les coses a les as
semblees, que és on es nomenen i
creen els Comités federatius. Ultra
negligir aquests punts interessantís
sims, els actuals campions de Cata
lunya raían negligit d'altres impor
táncia capital i de cligmeaí petrióti
ca que no podien deixar escapar els
amics del Valles. Peró nom només
s'exclama quan se'l perjudica.
Sento verarnent haver d'expressar
me en aquests tons lora del meu ta
ranna 'iterare peró m'he vist avui
obligat per les circumstáncies.
Espero Lambe que el senyor .Fran
cese Maranges, ja que ha intervingut
fortuitament dina el petit rnón pe-.
riodistic del básquet, continuará mo
bilitzant en termes generala la seva
apreciable aloma per l'esPort de la
pilota de cistella i entre tots u ho
agraireM.
.
FRANCESC MATA/30SCH
L'impost sobre bicicletes
El Conseller municipal Sr. Vicenç
Bernades s'ha dirigit a l'Alcalde, se
nyor Caries Pi i Sunyer, President
de la Comissió de Pressupostos, per
tal que Parbitri sobre bicicletas Ei
gui fixat com a máximum en cinc
pessetes a l'any, amb la finalitat de
contribuir d'aquesta manera a pro
pagar l'ús d'quest modest vehicle en
tre l'element obrer, que ha de sa
tisfer avui un impost massa elevat.
Co ma nota curiosa es dóna el cas
que les poblacions yentes de Bada
lona, Santa Coloma i L'Hospitalet,
tenen una matrícula de bicicletas més
elevada que la de Barcelona. La cau
sa es troba en l'elevació deis arbi
tris que els ciclistas han de pagar
a la nostra ciutat.
TEATRES
TEATRE NOVETATS
Avui, /lit, 1015: Exitás del mera
vellós espectacle
HORACE GOLDIN
60 TRUCS EN 60 MINUTS. 100
GRANS IL.LUSIONS, 100; entre si
tres, "El árabe perforado". 'La mujer
a través del cristal". "La mujer di
vidida por una sierra circular", etc.
TEATRE CÓMIC
REVISTES
Nit, a les 1015: Scrollós éxit de
la gran revista
La camisa de la Pompadour
per MARGARIDA CARBAJAL. AR
TUR LLEDó, MARIA LACALLE,
Aparici, Alares, Mapy Cortés, Cer
vera i tota la companyia. Cançons
xilenes per OLGA ARENAS. Derná,
tarda, a les 5, matinée popular. Bu
taques a 1 pta. Reposició de
LA PIPA DE ORO
per Margarida Carbajal; debut d'Ol
ga Arenas, Artur Lledó i tota la com
panyia.
Nit: "LA CAMISA DE LA POM
PADOUR".
CINEMES
PUBLI-CINEMA
Sessió continua. Seient, UNA pes
seta.
Noticiaris, documentals,
viatges, etc.
FEMINA
Passeig de Grácia, 23. Telefon 13352.
Avui, dilluns, nit.
LA CONSENTIDA
per CAROLE LOMBARD. i
LA CANCION DEL SOL
per LAURI VOLPI.
COLISEUM
Avui, nit, a les 105: REVISTA
PARAMOUNT, PARAMOUNT GRA
FICO,
El rascacielos de Betty (dibuixos)
— —
ADIOS A LAS ARMAS
per Gary Coeper, Halen Hayes
Adolphe Menjou. Són films Para
mount.
FANTASIO
Avui, nit, a les 10:
JANET GAYNOR en la comedia
musical
Paddy, lo mejor
a falta de un chico
amb WARNER BAXTFR.
CINEMA PARIS
Avui, nit, 9'45:
REVISTA
La meravella espectacular
PALACIO FLOTANTE
DIBuiXOS. Franziska Gaal en
PAPRIKA (Granet de san'
SALONS CIN2ES
TIVOLI
Avui, dilluns, 10 nit:
CATALINA DE RUSIA
per Douglas Fairbanks Jr.
CAPITOL
Avui, dilluns. 10 nit:
LA MUJER DESNUDA
per Florelle.
CATALUNYA
Avui, dilluns. 945 nit:
JUNY Y SALLY
LA CRUZ Y LA ESPADA
en espanyol, per Josep Mojica.
KURSAAL
Avui, dilluns. sessió contínua des
de les 4 de la tarda:
Se necesita un rival
(4 tarda, 825 Bit)
NIDO DE AMOR
en espanyol (5'15 tarda i 945 nit),
PEREGRINO
per Henriette Ctosman (640 tarda 1
11'05 Bit).
a rambla
f
-boli
.„„sdi¦;v1
Ignasi Ara pot ésser avui el primer ,espanyol campió del
món. — Ha vingut Joe Jacobs. — Josep Micó és el nou
campió d'Espanya deis lleugers. — Del combat Sans-Mir.
Horas, Morales, Olangua, Brito, Prades i Arlandis boxen
dimecres al Nou Món. — El combat Carnera-Loughran.
Ha mort François Deschamps
Ignasi Ara boxa aquest vespre
a París contra Marcel Thil. Per
segona vegada, el campió del
món será acarat a la meravella
aragonesa, i en aquesta ocasió
la lluita ha pres una importancia
que no tingué la primera edició
del combat contre aquests dos
excellents pugilistes. Quan Mar
% cel Thil vencé Ignasi Ara, tot
i reconéixer la justicia del fall,
els cronistes francesos prodiga
ren les lloances al campió ara
gonés que produí gran impres
sió. Aleshores recordem que
Ignasi Ara no estava en la ple
nitud de la seva forma, i que
Marcel Tril era aquell gran cam
pió que es mantenia en el seu
setial a despit deis anys.
Aquest vespre les circumstáncies seran unes altres. Ignasi
preparat a consciéncia per al "combat de la seva vida".
En els entrenaments ha meravellat i es pot dir que es troba
en una forma igual, almenys, a la deis seus millors temps. Per
altra banda, Marcel Thil sembla haver perdut aquell to que li
ha permés conservar el títol tants mesos, i no ens sorprendria
que Ignasi Ara, si el que fa damunt el ring está en conso
nancia amb els seus coneixements i la seva forma, aconseguís
avui el preat guardó de campió del món del pes majá.
rANTON1 HORAS
* * *
Abans«jcl'ahir arriba a la nostra ciutat Joe Jacobs, el famós
manager de l'ex-campió mundial Max Schmeling. L'home de
confianca del marit d'Anny Ondra, ha vingut per a ultimar
alguns punts del projectat Paulino-Schmeling que s'ha de ce
lebrar a l'Estadi de Montju'ic el próxim abril.
La visita de Joe Jacobs tenim entés que ha estat ben pro
fitosa i que el combat ha quedat conclós en ferm. Schmeling,
que havia de començar avui mateix la seva preparació, ro
mandrá unes setmanes a Alemanya i vindrá després a completar
la seva posta a punt als afores de Barcelona, en un camp
'd'entrenament que Joe Jacobs vol muntar.
* * *
26 febrer de 1934
lEis esports1
El nou campió d'Espanya del pes lleuger és Josep Micó.
Confirmant el nostre pronóstic deis dilluns passat, l'ex-campió
amateur ha aconseguit el títol després d'haver superat per com
plet el seu vencedor de l'any passat Vicenç Riarnbau. En aquest
combat de dimecres, l'ex-campió Riambau no va pas presen
tar-se en aquella gran forma que li permeté, l'any passat, apun
tar-se un inesperat triomf damunt el seu vencedor d'ara. A fi
'de comptes haurem de convenir que el Riambau auténtic no
'és aquell tan brillant de la temporada passada, sinó aquest que
hem 'vist el darrer dimecres davant Micó. Si no fos així, no ens
explicaríem la desfeta de Riambau davant Bartos, el qual de
yia trobar el campió en un forma semblant a la que palesá di
mecres, i se'n devia aprofitar per a arrabassar-li el títol.
En canvi Josep Micó sí que és el que ens creiem. Li hem
:vist époques bones i altres de no tant, perb Micó ha sabut
remuntar els inconvenients i les fallides morals i físiques i ha
tornat sempre pels seus furs. Dimecres confirma tot el que
d'ell han dit aquests darrers dies els cronistes francesos a pro
Osa deis seus combats amb Campiglia, El nou campió d'Es
panya demostrá trobar-se en plena forma i féu gala d'aquells
coneixements meravellosos que un dia li valgueren una máxima
popularitat. El seu joc de carnes fou senzillament notable i amb
la 'Tia esquerra féu coses de mestre. Llástima que prodiga poc
la dreta. Qué hi té Josep Micó en aquesta ira?
* * *
ATLET1SME
Davant el XIX Campionat Peninsular de «Cross»
Les possibilítats de Catalunya
Diumenge que ve es disputará a
Sant Sebastiá, sobre els magnífica
terrenys de l'hipódrom de Lasarte,
el dinové campionat peninsular de
tres entrebancs i incidéncies que no
siguin les naturals en aquesta mena
de curses a través del camp. Encara,
portant les coses més enlla i atenint
cursa a través clel camp (cross-coun- nas a les consideraCions que acabem
try). de fer, ens atrevim a reduir la lluita
En el moment d'escriure aquests
comentaris, ignorem el nom i el nom
bre de les Federacions que amb Hura
respectius equipa hi estaran repre
sentades. El coneixement d'aquestes
dades ens hauria pogut servir de mi
llor orientació per apreuar les pos
sibilitats deis diversos contendents.
Per descomptat que Catalunya hi
estará representada... si la Federació
Catalana aconsegueix recaptar, entre
qui sigui, la quantitat precisa per al
desplaçament de l'equip.
Per descomptat, també, que ni Cas
tella ni Biscaia no hi estaran repre
sentades oficialment. La primera per
qué continua inhabilitada per la Con
federació Espanyola com a conse
qiiéncia d'un acte d'indisciplina; la
segona per haver estat dissolta. Amb
tot, Biscaia aportará el concurs d'al
guna deis seus millors corredors, ben
preparats, com Delgado, Garcia i Viz
cargüenaga, de l'Agrupació Atlética
Biscaina, els quals actuaran manco
munadament amb els donostiarres,
formant un sol equip, oficial de la
Federació Guipuscoana.
De la resta de Federacions no en
sabem res, encara que pel que es refe
reix a la muntanyenca bé podria do
nar-se el cas que hi estigués represen
tada, no solament per radicar aquella
en una ciutat relativament propera
a Sant Sebastiá, sinó que també per
qué aque,sta temporada ha realitzat
una intensa activitat fina a l'extrem
de formar un excellent equip de cor
redors.
Pero no cal que ens hi encaparrem
massa en tot aixó. Al cap i a la fi, en
guany, com l'any passat i alguna al
tres, aquest campionat peninsular es
redifirá a un matx Guipúscoa-Cata
lunya, tant pel que fa referencia a
la classificació per equipa federatius
com de clubs i individualment. Les
altres Federacions que hi puguin par
ticipar no faran altre paper que el
de comparses...
Creiem -d'interés remarcar el resultat del combat Sans
Mir de diSsabte a l'Iris. Els jutges atorgaren la victória a Ro
bert Sans, peró el veritable vencedor fou Mir. Aquest, que ja a
l'Olympia aconseguí un matx nul amb el seu oponent de dis
sabte, matx nul que constituí una sorpresa, ha demostrat que
aquell resultat no fou fruit de la casualitat i que no és classe
el que li falta. Indiscutiblement Mir no pertany a la mena de
pugilistes que qualifiquem de científics, peró és un xicot bata
llador, actiu i valent, sobretot molt valent. A més, té facultats
i punch. Ben guiat, procurant polir-li l'estil, Mir pot arribar a
ésser una figura de la nostra boxa.
* * *
La reunió de &fria passat al Nou Món és a base de la
rentrée d'Antoni Horas. Aquest basc-catalá que quan se n'arta
a América no semblava pas capac de fer gaires proeses. ha tor
nat del nou continent amb un récord que honoraria qualsevol
campió. S'ha d'ésser bo de debe) per aconseguir els resultats
que ha obtingut Antoni Horas pels rings americans. Per aixó
la seva reaparició és esperada amb tant d'interés, oimés ha
vent-se confirmat que Horas es troba actualment en gran forma.
Li donará la réplica el batallador Morales.
El combat de mig-fons el disputaran Olangua i Paulino
Brito. Será interessant veure qué fará Olangua després
del seu triomf fulminant damunt Siciliano. També
formen part del programa els combats Prades-Raymond
i Arlandis-Larrosa, aquest darrer revenja d'un deis com
bats més interessants que hem vist aquests darrers temps
Prades i Arlandis tenen prou classe per fer que els seus com
bats resultin tant o més interessants que els que ocupen els
lloos destacats del programa.
* * *
A Miami, tindrá lloc la nit del próxim dimecres el combat
entre Primo Camera i Tommy Loughran, per al títol máxim. La
propaganda que hom ha fet d'aquest combat ha estat verita
blement extraordinaria i recorda els millors temps de la propa
ganda americana. Amb tot, no és de creure que aquesta reunió
sigui alió que se'n diu un éxit económic, ja que no sembla pas
Tommy Loughran l'home més indicat per a mobilitzar els ame
ricans en aquesta época de crisi.
Quant al resultat del combat, ens inclinem a creure que
Loughran, sota la poténcia deis punyis del gegant Camera,
fará una mala fi. Es massa aquest gegant per als pesos forts
de l'actualitat. Tot i aquesta opinió, nosaltres som deis que
cretten que Loug,hran és l'home capac de fer fer el ridícul a
Camera com anteriorrnent el féu fer a Paulino Uzcudun. Per
alguna cosa li (filien el supercientífic, i está considerat com
el que en sap més de tots plegats.
en l'aspecte individual entre el cam ei gui
equips, la
victoria, com ja hem dit de bon co
imelgeucnauçlmatmueiáennt t,enthreaurlá'equdiep gduisippuustacro-ase,i
Si la sinceritat amb qué són fets
aquests comentaris no han de servir
d'arma de combat en contra nostra
pels qui puguin opinar altrament,
fins direm que tenia' més confiança
en una victoria individual que no
pas conectiva, és a dir, per equipa.
I fem aquesta confessió ben a con
tracor. I si ella, aquesta confessió, ha
de servir d'encoratjament deis nos
tres representants fins a l'extrem de
portar-los a la victoria, ben feta si
gui.
Peró, vençuts o vencedors, amb l'e
quip que ens representará o amb un
altre, tenim la completa seguretat, la
convicció absoluta que els nostres at
tetes a Sant Sebastiá, el diumenge vi
nent, es capacitaran de la gran res
ponsabilitat que han contret i que
portaran el seu esforç al límit, de
fensant amb totes les seves energies,
amb tota la seva lleialtat i amb tot
el seu afecte, les glorioses i sagrades
barres de sang i or que portaran al pitincsaull,qutuets
ella,
pe al cor.
que Iluiten per
Catalunya. i que ací milers i milers
d'esportius •els esperarem amb els
braços oberts, vencedors o vençuts...
mentre hagin estat mis bons soldats.
ROSSEND CALVET
Si aquest matx Guipúscoa-Catalu
nya, que portará aparellat el títol
peninsular, hagués de resoldre's, ex
clusivament, entre atletes de Guipús
coa i de Catalunya, ja des d'aquest
precís moment nosaltres donaríem
per descomptat el triomf de l'equip
catara, perqué entenem que aquest
és superior al millor que hauria po
gut formar la Federació Guipuscoa
na a base, únicament, deis sena ho
rnea; aixti a desgrat que l'equip que
ostentará la representació de Cata
lunya no és, al nostre entendre, el
millor equip que hom podia haver
format, d'haver prevalgut un altre
sistema de selecció. Peró és que, se
nyors, no será solament Guipúscoa
que lluitará c ontra Catalunya en
aquesta avinentesa; será Guipúzcoa,
oficialment, peró amb el reforç de
tres o quatre deis millors corredors
bilbains i del millor representant de
Castella, Blanco, qui per no trobar
ambient propici a les seves grana afi
ciona entre els seus es traslladá, a
Guipúzcoa, els colora de la qual re
presentará oficialment per primera
vegada el diumenge vinent.
Catalunya, dones, enguany lluitará
contra l'equip oficial de Guipúscoa
amb evident desavantatge en compa
ració a l'any darrer a l'hipódrom de
Can Tunis de la nostra ciutat.
Altres factors vindran, encara, a
augmentar el nombre de dificultats
amb qué toparan els nostres repre
sentants per a reeixir en aquesta
competició: el desconeixement del
terreny on es disputará la prova, el
desplaçament a Sant Sebastiá (en
tercera classe o en autocar) fet a
darera hora, segurament; l'ambient
i la novetat que la majoria deis com
ponents del nostre equip es despla
çaran per primera vegada fora de
Catalunya per a prendre part en un
campionat peninsular, la qual cosa
l'experiencia ens ha demostrat que
té una importancia extraordinaria, de
vegades decisiva, segons sigui el ca
rácter i la moral deis atletes que es
troben en aquest cas.
Hem volgut fer totes aquestes con
sideracions prévies i esmentar tetes
aquestes coses, no paz per palesar el
nostre pessimisme, que no en sentim
cap, ni per justificar, a la bestre
ta, una possible derrota deis nostres
representants, sino per donar, ja
des d'ara, tot el mérit i tota la im
portancia que tindria el triomf deis
nostres atletes, atenent tetes aquelles
circumstáncies.
Individualment hi ha poca homes,
a Guipúzcoa i a Catalunya, prou ca
pacitats i amb mérits suficients per
triomfar en aquesta classitIcació.
Deis adversaris, Coll, Cialceta i Blan
co. A Catalunya, Andreu i Navarro.
Aixó considerant que la cursa es des
envolupi amb tota normalitat i comp
tant que aquests atletes puguin por
tar el seu esforç personal al límit
de les seves possibilitats físiques, mo
mia i técniques, sense topar amb al
El Campionat de Catalunya
de Tricathlon Universitary
per a neófits
PERE RICARD MUILORA ELS
RECORDS DEL DISC I PES
El Barcelona Universitary Club
comença les seves activitats atléti
ques ahir a l'Estadi Municipal de
Montjuic. Que duri.
La primera organització d'aquesta
entitat foren els Campionats de Ca
talunya del Tricathlon per a neó
fits, reservats a universitaris.
Per tal de fer més atractivola la
reunió, foren afegides al programa
les provea del Ilançament del dise i
pes, a cárrec de l'atleta Pere Ricard,
el qual intentk minorar els actuals
récords d'aquelles due's especialitats,
reeixí admirablement.
Per tal de fer més atractivola la
En el llançament del disc, Ricard
aconsegui la marca de 36'540 metres,
que millora el récord peninsular ab
solut. L'antic récord estava establert
en 36'09 metres.
També triomfá l'intent d'aquell
entusiasta atleta en el llançament
del pes, si bé en aquesta prova so
lament pogué millorar la millor mar
ca universitaria. El máxim llança
ment fou metres (antic re
cord, 11 metres).
També, des d'ahir, passá a poder
del mateix atleta el récord del llan
çament del disc, sumats els llança
menta efectuats amb les dues mans.
Amb la dreta tira fins a 36540 me
tres, i amb l'esquerra, 27'46 metres.
La nostra enhorabona a Pere Ricard.
Com hem dit abans, aquests in
tenta formaven part del Campionat
de Catalunya del Tricathlon. En
aquesta competició, a base de tres
provea, van registrar-se aquests re
sultats:
80 metres
Primer, Pomés (Arquitectura), deu
segons; segon, Selrac, i tercer,
Hausmann.
Salts de llamaría
Primer, Selrac (Enginyers), 5'52
metres; segon, Foz, i tercer, Pomas.
Llançament del pes
Primer, Alegre (Enginyers), 8'81
metres; segon, Gual, i tercer, Pomés.
Sumats eh punta de les tres pro
ves, resulta vencedor l'atleta Esteve
Pomés, amb 2.213 punta; seguit de
Selrac, amb 2.154; Maians, amb
2.06780, i Gual, amb 2.0648'0. Van
classificar-se 14 concursants.
EL CROSS SOCIAL DE LA
F. A. E. E. T.
Sobre els terrenys de Pedralbes, la
secció d'atletisme de la Federació
d'Alumnes i ex-Alumnes de l'Escota
del Treball celebra el seu tercer
campionat social de Cross, que reuní
un bon nombre de participants.
Aquesta cursa es disputa en una
distancia de cinc quilómetres, apro
ximadament.
Resulta vencedor Fontseré, en 16
minuts i 31 segons.
A continuació van classificar-se:
Posa, en 17 m. i 1 segon; Gavernet,
Miró, Munoz, Triquell, Gallego, Jor
ba, Querol, Ballest,er, Verdejo, Sesot
i Domenech.
L'organització, excellent.
JOAQUIMA ANDREU, CAMPIONA
DE BARCELONA DE CROSS
Ahir, per primera vegada, es va
disputar el Campionat de Catalunya
de Cross, reservat a senyoretes.
La Federació Catalana d'Atletisme
concedí l'organització d'aquesta pro
va al Sarriá Esportiu, un dels clubs
que en menys temps s'ha collocat,
en diversos aspectes, a l'altura deis
Clubs més antics.
L'organització de la prova fou
molt acurada i els organitzadors pa
lesaran trobar-se en condiciona d'em
prendre activitats de més volada.
Aquest Campionat, disputat en un
trajecte d'uns 1.600 meteres, consti
tuí un magnífic triomf per a la se
nyoreta Joaquima Andreu, del Sar
riá Esportiu, germana de l'actual
campió peninsular d'aquesta especia
litat, Manuel Andreu. Aquesta fami
lis, pel que es veu, és esportiva de
soca i arrel.
La senyoreta Andreu efectua el
recorregut en 8 minut,s i 46 segons.
Després de realitzar una magnífica
cursa van classificar-se, per aquest
ordre, les senyoretes Rabentós, del
C. E. Júpiter; Trinitat Senen, del
Sarria Esportiu, i Manuela Iranzo,
també d'aquest darrer club.
Felicitem efusivament guanyado
res i organitzadors.
II GRAN PREMI DE BARCELONA
Campionat d'Espanya 1934
Confirmant tot el sentit represen
tatiu que enclouen les grana jorna
des motoristes, l'honorable President
de la Generalitat, de Catalunya s'ha
dignat acceptar l'alt patronat i la
Presidéncia d'Honor deis propers
Grana Premis de Barcelona de mo
tociclisme, que per segon any duu
a terme el Moto Club de Catalunya,
dintre el circuit magnífic de Monta
juic, per a la data 22 d'abril proper.
Aquesta deferencia, que representa
envera &tuesta entitat veterana l'ac
ceptació per part de la més alta re
presentació de la nostra autoritat, és
ben significativa, no tan solament de
les garanties que per a dur endavant
la tasca de posar en peu organitza
cions d'aquest ordre, que per alguna
diez son tema destacat dintre les en
titats i nuclis d'amateurs de tot el
mím, sinó duna manera preferent, i
en primer t,erme, de la cura que
aquests corrents moderna de l'esport
de cara al món mereixen per pant de
les primeres figures del nostre Go
vern, ben penetrats i posseits cc>m
estan de la seva tra,nscendéncia i
deis fruits, tan directes com de pres
tigi internacional, que porten en
ella.
Aquest any, tot confiant en qué
les gestiona que es porten a cap d'u
na manera ben planera i optimista
pel moment, arribin al seu terma, la
importancia espartiva de la gran
jornada de motorisme será encara
de molt més gruix que la de l'any
Dimecres DCIXA Nou Ellím
Anioní Horascontra Morales
OLANGUA contra BRITO
Entrada general: 2 pessetes
Ha mort François Deschamps. El popular manager fran
cés que tan decisivament havia intervingut en la carrera de
molts púgils i que fou el que porta Georges Carpentier a les
portes del campionat del món de totes les categories, era un
deis homes més destacats 'de l'época d'or de Pe.sport deis punys.
Amb la seva mort la boxa francesa perd una de les seves
gletries i el seu trasp_as sera molt sentit pels vells aficionats
francesos.. Q.U,E1¦4513,ERRYI
Si sou persona refinada que escull
detingudament els productes que
adopta. per al seu endrel personal, ad
quiriu a qualsevol comerl de perfu
meria la crema d'afaitar Blancaflor
(en tub d'estany), i quan l'haureu as
sajat veureu per próPia experiencia
que és absurd de desPendre o llençar
diners comprant marques estrangeres
que es fan pagar cares, quan Blanca
flor és millor. Si, senyor; molt millor
que tetes elles, pel fet d'ésser elabora
da amb les aigües termals de La Gar
riga, meravelloses per a la conserva
ció de la joventut del cutis. Els efec
tes d'aquestes aigües no poden obte
nir-se amb diners ni amb recursos
químics, puix són prívilegis de la na
turalesa que són fora de l'abast de la
ciencia i dels laboratoris. Es un assaig
que us donará gran satisfacció i us
estalviará diners. Qui no ho fa?
iii~1~11~
passat, el relleu i espectacularitat de
la qual recorden encara els bona afi
cionats que hi assistiren. Els efectes
de la propaganda obtinguda pel pri
mer éxit han dut dina les grans ca
ses constructores i deis corredora in
dependents, la tónica d'interés que
fa que ara la Secretaria del Moto
Club, organitz,ada en servei quasi
permanent, hagi d'atendre continua
ment precs de sol-licitud de condi
ciona per a poder prendre part en la
cursa, procedents deis noma de mes
prestigi dintre el petit motor.
A hores d'ara la jornada es pot
concloure com un éxit internacional
per l'acceptació que dintre l'am
bient més comprometedor per ala
organitzadors, com és el sector de
participants de relleu internacional,
ha merescut aquesta, prova que figu
ra, en el Calendari Internacional i
que no passa desapercebuda pels in
teressats. Aquesta perspectiva és
avui, juntament amb aquesta nota
de consideració que hem esmentat
més amunt, obtinguda per part del
President de Catalunya, dues notes
encoratjadores i oue obliguenencara
més els organitzadors a tenir cura
que l'éxit d'aquest any estigui a ral
larla de les selectes collaboracions
que li fan costat.
Davant els partits Espanya
Portugal
Madrid, 26. — Ja es coneix la se
lecció de Castella que ha de jugar
contra l'equip de la selecció nacional
en partit d'entrenament; estará com
posta pela següents jugadora:
Pacheco, Villa, Olaso, Souto, Va
lle, López, Lazcano, Guijarro, Sa
nudo, Hilario i Emilin.
Com sigui que han de jugar el
vinent dimecres un parta, no es
desplaçaran a Madrid els jugadora
del Sevilla Eizaguirre, Fede i Cam
panal.
Airar
Ahir, al camp de Les Corts, es repartí un número de Publi
Esport dedicat al partit Barcelona-Athletic, de Bilbao.
A la portada, una foto de Paulino Alcántara, xutant, i al
peu, 1 anota, ben encertada que el gran jugador encana np
ha trobat substitut als rengles barcelonistes.
Oui sap si de resultes de veure aquesta foto i en ella la
manera com Alcántara posava el peu Goiburu i Trujillo
xutaven a gol com feia molt de temps que no havíem vist a la
davantera del Barcelona.
* * •
Per tal de formar l'equip verrnell
han estat cridats els segiients jugo,-
dors:
Zabalo, Ventoldrá, Marculeta, Ci
laurren, Muguerza, Iraragorri, Chir
ri, Gorostiza, Ceballos, Zamora,
Quincoces, Valle, germana Regueiro,
EITAgUirre, Fede i Campanal.
• • •
El Barcelona ha. acomiadat — i quan el Consell directi4
ho fUL Jet, el sabrá el per qué — Domby.
I Guzman.
1 Sans.
I Alzamora.
Guanyant a l'Athletie, ningú no es recordit d'aquests aco•
miadaments en plena temporada que tan discutibles són...
Peró si s'arriba a perdre no haurlern volgut ésser deld
Directiva...
* •
L'Espanyol, guanvador de l'Arenes a Ibaiondo...
El Barcelona, gua-nyador de l'Athletic a Les Corts.
Superioritat palesa del futbol catala damunt el basc.
Desfeta aclaparadora del Sabadell a Vigo, davant el Celta,
Superioritat, doncs, del futbol gallee damunt el catalék?,
No ens atrevim a dir-ho...
• * •
Moments abans 'd'acabar el partit de Les Corts, un espec
tador deja:
—Encara que "només" sigui per dos gols a un, ja estic
content.
Nosaltres, també. Perque si el Barcelona hagués guanyat
tots els seus partits "només" per dos gols a un o per un a cap,
que ve a ésser el mateix, a hores d'ara seria caminó.
*
L'aficionat al futbol que no va als partits per tal d'amor.
titzar, escoltant la informació per radio, el cost de l'aparell, ahir,
es dona el goig complet.
Li fou possible seguir, des de casa, les incidencies deis par
tits que es jugaven simultániament a Les Corts i a Bilbao. Una
emisosra donava el partit 'Arenes-Espanyol i l'altra el partit
'Barcelona-Athlatic.
I el bon rádioescolta tingué una sorpresa . Mentre u parla
ven en castella 'de Les Corts estant, u parlaven en catalá 'des 'de
Bilbao.
Sembla que aquest fet origina alguna confusió perque hi
havia qui creia que l'Espanyol jugava ací i el Barcelona jugava
allá.
HOQUEI
El campionat d'Espanya
El Polo va véncer el Terrassa i de la Residéneia de
Madrid, triomfá del Zugazarte
A BARCELONA
Polo, 2; Terrassa, 1
Bonic partit el jugat ahir a Pe
dralbes, entre els equipa susdits; en
cara que en alguna moments sorgi
ren espumes de joc violent. La pri
mera part fou igualada; marcaren un
punt cada equip.
A les ordres de Cullel, que va fer
un regularíssim arbitratge, es van ar
renglerar d'aquesta manera els dos
equips:
Polo.—Capdevila, Kamman, Maier,
Wuebb, Gracia, RenaU, Lacourt, Tar
ruella, Rodon, Caralt i Palomo.
Terrassa. — Sarrá, Domingo, Ar
gemir (F.), Simó, Argemir (J.). Cha
vanel, Pui, Badiella (F.), Roig, Ba
diella (J.) i Indurain.
Tel just començat el partit, quan
feia quatre minuts, una centrada
d'Indurain va ésser rematada de ma
nera formidable per Badiella; nou
minuts més tard, Torruella va em
patar.
La primera part va acabar amb
al cap de tres
minuts, Gracia va aconseguir desem
patar a favor del Polo.
En aquesta part, el Terrassa va
malmetre dues ocasiona de marcar,
per haver llançat fora dos penaltys.
També el Polo en desaprofitá una en
un altre penalty.
A MADRID
El Zugazarte fou també ven
çut per la Residéncia en el
segon temps
Madrid, 26. — Ahir es va disputar
l'encontre de tornada al camp de la
Residencia, entre els amos del camp
i el Zugazarte, de Bilbao.
Es tractava d'un partit de quarts
de final del Campionat d'Espanya, i
amb el resultat de 5 a 2 a favor de
la Residencia, el Zugazarte queda
eliminat per a les semifinals. _
Els madrilenys van fer quatre
punta a la primera part. Asuero en
fou l'autor.
Els bilbaína no assoliren marcar
durant la primera pant i he van fer
quan solament mancaven cinc mi
nuta per a donar-se per acabat el
matx.
Una reacció inesperada deis foras
ters — ja que durant tot el partit
foren dominats pela de la Residen
cia — féu que el resultat no tos més
aclaparador.
El primer punt bilbaí el féu Lo
zano en una jugada personal; el se
gon fou obra de Ferrer.
Durant aquest segon temps, els ma
drilenys van obtenir el cinqué punt,
producte d'una combinació entre els
germans Romeo.
Van destacar pel Zugazarte: Arana,
Ferrer, Cortázar i el porter; pels ma
drilenys, tota la linia davantera, es
pecialment Asuero i els germans Ro
meo.
-día,
/ I I
FiThe.~TWejh
IFAITAT PERFECTE
i suau l'obtindreu
amb la fulla
CANIG ó,
completament ga
rantida.
Fabricada a Ca
talunya per obrers
nostres.
Llocs de venda:
a totes les bones
perfumeries i ga
niveteries i a les
cases següents:
Basar X- El Siglo-La Florida - Casa
Segalá, S. A. - L'Estrella - Los Reyes
Perfumeria Regia - Miguel BuReía.sStc. Anatonri, o60 - ns, Josep Llo
bet, Sant Antoni Abat, 24 - Drogues
i Carburs Forns, Sans, 149 - Paquita
Marcet, Travessera, 321 - Salat, S. A.,
Rambla Canaletes, 5 - Perfumería
Carceller, Rogent, 18, Clot.
10 fulles "CANIGó" UNA PESSETA
26 febrer .de 1934 a rambla
I L -
-
Que el Caleta, que havia anat a
flanes per pescar, va sortir-ne amb
la canya sense peix.
*
Que abal mateix sembla que passa
aa al Malgrat amb el seu intent.
Que el Malgrat, a la primera jor
nada, ja ha quedat elirninat a mans
de rArgentona.
Que és de doldre per l'afició, que
ja vela el seu equip campió de Ca
talunya.
Que els que ho senten més són els
direetlus, que es veuen venir la pe
dregada a sobre.
Que el Blanes té un planter de jo
venets que la temporada que ve fa
ran soroll.
Que raillor que sigui alai, pubc que
tots són de casa.
EL CAMP DE LES CORTS
••11
Campionat de Catalunya Amateur
En un gran encontre, l'Eu
ropa s'apunta una brillantr
victória, en batre el Barce
lona (A), per cinc gols a dos
La partida que com a preliminar de
rencontre Barcelona-Ath. de Bilbao
jugaren el primer equip amateur i
l'Europa, ens produi un efeote ex
cellent. No esperávem que un par
tát... d"entremés", malgrat aquest
fos de campionat, pogués proporcio
nar-nos tina tan veritable emoció.
Tots sabíem que hi havia un Eu
ropa que lluitava fermament per a
reintegrar aquest nom en la vida es
portiva amb el noble n de fer re
viure aquells temps memorables del
futbol catalá, peró avui sabem que
la nostra suposició é,s una realitat,
avalada pels milers d'espectadors que
hi havia en el camp del club <lega,
del nostre futbol, que foragitats de
tot parcialisme, tributaren a l'equip
que Maurici, l'entusiasta europeista
está forjant, perqué conjuntament,
amb els altres primers clubs, hi ha
gi un puntal més per a contribuir a
renlairament del prestigi de la Ca
talunya esportiva. Aquesta és la in
terpretado que nosaltres donem a
les formidables ovacions que succes
sivament foren tributades a les be
lles jugades dels europeus, essent de
remarcar l'entusiasta i unánime que
es produí a l'acabament de la par
tida.
A nosaltres, que hem seguit tetes
les petjades del novell Europa, ens
mancava solament que un públic
docte ens ho constates, i ahir aques
ta constatació fou feta unánime
ment 1 amb tota espontaneitat, i
que completem dient ala simpátics
europeistas: Endavant!
L'encontre, tal com, deixem entre
veure, bu d'un caire força interes
sant, i en la primera part ambdós
equipa desenvoluparen un joc m.olt
rápid 1 encertat; l'equip del Barce
lona pales.á més encert que no el
de l'Europa. L'ala esquerra barce
lonista destaca de la resta de re
quip, i Saco, amb molta oportuni
tat, als poca minuts de joc feia fun
cionar el marcador; peró Juárez, en
una jugada molt semblant a la del
jugador de Barcelona, en una vis
tosa capcinada, obtingué l'empat.
Novament els blau-grana es llança
ren amb tot entusiasme a la pales
tra, obligant la defensa de l'equip
visitant a ernprar-se a fons, no po
dent evitar que un xut ras d'Elies
traspassés el marc de Llavorer, que
malgrat haver-se llançat no pegué
evitar el segon i últim gol del Bar
lona.
Després d'aquest gol, fina a arribar
al descans, el joc s'establí al centre
del terreny, degut a rencertada ac
tuació de Roig-Clotet i Ventura-Do
ménech en la defensa de llurs mares.
El primer temps, dones, acaba, amb
el resultat de 2 gola a 1 favorable al
Barcelona.
En reprendre's l'encontre, res
pecte del camp era imponent. Tot
just représ el joc, notem que l'Eu
ropa juga molt millor que a la pri
mera part, i que les linies del Bar
celona, sense minvar en cap d'elles
l'entusiasme, són febles davant el
joc rápid, pie d'encert i c,00rdinació
deis europeistes, provocant aixó ren
tusiaame del públic, entusiasme que
finalitzá amb una ovació en marcar
Coromines l'empat d'un formidable
xut. Aquest empat fa créixer l'Euro
pa, encarregant-se d'iniciar lotes les
jugades, ensems que d'un accentuat
domini que els davanters, molt ben
guiats per Canyades i apuntalats per
Cifré, fan bregar de fort la parella
defensiva Roig-Clotet, pero Canya
des, en una de les aoves particularís
simes jugades, s'apunta el tercer gol
per ala seus. Centrada la pilota, hi
ha una combinació, en la qual Juá
rez té la mejor participació, i Ca
nyades, que está molt ben collocat,
raprofita per a marcar el quart gol.
Hi ha després d'aquest gol una mo
mentania reacadó barcelonista, por
tada per l'ala esquerra, que Deprbas
cura d'armilar, establint novament
• '; 111,;;:l ''.
•
a ..Kaa a ..:„_,,,.,:,
.,,,,„,;:.
i
ici.y.-ruo "Atta-1Jc
.
...,..,, • , e 41,,,„,- ,
...t,
<• ,!:-. -,•--4 , .,
.
• • •_--.,./.:;-.. ,
f!.
• Nu
o
O
el domini europeu i fent sovintejar
el perill a la porta del Barcelona,
encarregant-se novament Canyades
d'aclarir la situado, endinsant duna
bona capcinada la pilota a la xar
xa. Aquest fou el cinqué 1 últim gol
de l'Europa.
Continua la partida amb pie do
mini de l'Europa., fans que l'arbitre
la dona per acabada amb el meres
cut resultat de cinc a dos a favor
de l'Europa.
Sota l'arbitratge del collegiat se
nyor Martínez, els equipa s'arren
gleraren com segueix:
Barcelona: Ruiz, Roig, Clotet, Ro
ca, Vilarrasa, Amat, Foreadell,
sies, Elies, Saco i Cama.
C. E. Europa: Llavorer, Ventura,
Domenech, Deprius, Cifré, Alminya
na, Coromines, López, Canyades,
Serró, i Juárez. (A la segona part
Sarró passá a l'extrem 1 Juárez jugh
d'interior.)
D'ESPARREGUERA
C. E. Espanya, 1 - C. E. Vilacortenc, O
C. E. Espanya, 1-Esparreguera F.C., 4
Al camp local s'acezaren amlxiós
equipa, que, ensems, són els eterna
rivals de la barriada a Barcelona.
Aquest encontre era d'una hora de
durada, i el vencedor era el que tot
seguit s'acararia amb l'equip loca
disputanase un bonic trofeu.
Aquest festival esportiu era a pro
fit del porter local Antoni Ibánez, el
qual está perjudicat en gran mane
ra, degut a la crizi de treball; els
equips esmentat,s més amunt s'ofera
ren per haver jugat en els el dit
jugador.
L'encontre deis primera, de resul
tar empatats, es resolia per córners;
guanytt rlaspanya per un gol a cap
quasi al final de l'encontre; marca,
el gol Castells; en tot l'encontre es
creia que hauria estat guanyador el
Vilacortenc, el qual portava ja tres
córners al seu favor, i, si be les for
ces eren igualades, agradaren indi
vidualment aquests darrers.
Fou una partida molt dura i in
teressant, propia de la rivalitat, 1 hi
havia bons elements en la composi
ció deis equipe, com Espanol, del
Ripollet; Castells, del Santboiá, i
altres.
L'arbitre senyor Mates, que en sor
tí amb molt d'encert, arrenglera els
equipa així:
Pamplona, Devesa, Pesque', Lb.
pis, Laka, Carrillo, Bosch, Valles,
Castells, Frutos i Menéndez, per l'Es
panya, i Espanol, Honrubles, Papete,
Jimeno, Campoy I, Masegoza, Simón,
Carea Campoy II, Adriá i Lorca,
pel Vilacortenc.
Els minora, Castells, Pamplona, De
vesa i Casafí, complint amb encert
tots els altres.
Tot seguit, a les orclres del colle
giat senyor,1 Gómez, jugaren l'Espa
nya i rEsparreguera, i el resultat
bou de quatre gola a un a favor dels
locals; requip visitant, tot i haver
jugat ja un encontre, en tot moment
bou perillós, i es mostra incansable i
vengué cara la derrota
L'equip local jugá be, peró a la
davantera hi hagué una ineficacia
gran; no s'entengueren gaire, si be
els gola marcats foren alca ben exe
cutats.
El portar, defenses 1 mitjos, els
minora en joc i conjunt; la davante
ra, com hem exposat, no lliga gens,
peró individualment, be; dels foras
tera és digne de lloanem resforç fet
en aquest segon encontre, sense de
caure mal.
La concurrencia, forea nombrosa.
L'equip local eslava format ab!:
Ibánez, Isard, Galcerán, Graells,
Vidal, Joanpare, Buj, Mas, Gonzá
lez, Casaclessús i Carreres.
R. TERMENS
D'OLOT
Olot F. C., 5; C. E. Farnés, 1
En aquest partit el resultat de
5 a 1 diu el seu descapdellament.
En el Farnés pensávem veure més
equip després del resultat a favor
seu contra el Figueres.
N'hi ha hagut prou amb un Olot
incomplet per batre'l per bon raarge.
Els gola s'han marcat dos en el
primer temps pela locals, per mitjá
de Galceran i Sáez, i els altres en
el segon temps, obra de Galceran
Puigmitjá, i de Mola el del Farnés.
Bis equips eren:
Olot F. C.: Arbós, Caubet, Rode
ja, Peiró, Picola, Foradada, 1Vlasegú,
Pidgmitjá, Galceran, Sáez i Pujol.
C. E. Farnés: Pianyi, Serrat, Puig
II, Landrú, Oriol, Puig I,. Negro, Ca
san, Boada, Mola i Font.
Corresponsal
DE PALAFRUGELL
S. E. Jovent d'Ara, O
Palafrugell F. C. (equip B), 3
Molt competit i interessant resul
ta aquest encontre per la gran vo
luntat que una i altas posaren en
el joc. Els visitants, anarmts per bon
nombre d'incondicionals que es des
pialaren des del poble de Solt, for
niren una bonica partida, essent ne
cessari un intens esforç final deis lo
DE S. A.
Pelayo, 8 Telhfon 14370
Subhasta diária a dos quarts de cinc de la tarda
GRAN VARIACIO D'ARTICLES
Els dijous i dissabtes, subhasta especial de pells
Exhibició per maniquins vivents
Hotel de Vendes no té cap sucursal
PELAYO, 8
LLET
CONDENSADA
MARCA
"EL NINO"
La Llet Condensada marca "El NiFío" per la
consteincia de la seva alta calitat segueix me
reixent la més absoluta confiança deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui moteix
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
Va Laietana, 46 • A, l'interessant folletól
"Utilitats culinaries de lo
[Jet Condensada marca
"El Nino" que li sera
tr més gratuitament"
Compri (Jet Condensado "El NiRon 1 mirl al dorrero de les
etiquetes, ja que moltes porten premis en met61.11c.
• ocupar l'ex de 1 equin, 1 donant-li
una més !arta consistencia.
Manquen 25 minuta per acabar.
Oriol 1 1 Del també permuten els
'loes, i per fi al centre de ratee
11 M'era desenrotllar un joc més po
sltra Cbtenen. al cap de cinc mi
nuta del canvi, un bonle d un
xtit ben colda'at. I 'empat és ben re
but pel p.blie, amb una xara n'asa
ovació.
Torna a pressionar fortament el
Manileu defensant-se brillantment
el Sant Pere. perb no poden impedir
que el nee ten( Dot marqui novarnent.
Des d aquest moment. Vinteres del
parta dccau; no aixi la moral dels
entusiastes jugadora santperenc,s, que
proven de portar la pilota al ter
reny centrad, per tel d'aconsegmr
l'empat; peró és massa fort el do
min1 del Manlleu i els seus esforços
resulten inútils; en canvi veiem com
Manlleu poca moments abans de
finalitzar el partit i per medlació l'O
riol I, d'un xut ben collocat a l'an
gle, marca novament.
Resultat final: 3 a 1 a favor del
Manlleu.
Cal fer constar la inunillorable ac
tuació del tercer defnsiu santperenc,
principalment el seu defensa esquer
ra, que forní una tasca notabilissi
ma. Els altres no passaren de dis
creta.
També hora de fer constar la vo
luntat 1 coratge que posaren tots els
jugadora locals durant rencontre, do
nant a les jugades una emoció que
feia temps no podlem fruir.
L'arbitre, imparcial.
CORRESPONSAL
cela per a refermar una victbria que
el transcurs de la resta de reneontre
foja preveure indecisa.
Els reservistes palafrugellencs, ca
da vegada més cohesionats i resis
tents, van a,cusant a cada parta
nous progressos que Ilur joventut fa
esperançar no hauran d'interrom
pre's fina aconseguir las millors po
sicions.
En els partas a que ens referim,
l'actuació conjunta de l'equip bou
Inés que regularment encertada.
Quant a la individual, excellent per
part d'Alai, la defensa i Company.
Bé en el pee joc que tingué, Gorgo
ni. A la primera part, Cosme i An
dreu feren un brillant parda espe
cialment el primer. Deis restants no
desentona ningú. A remarcar Artisa,
el qual bou el més decidit en el xut,
si bé la sort no racompanya.
Dels forastera lila l'excellent es
cola del porter, el qual treballa /br
ea i bé. Bastant bona la defensa i
regular la intermedia. I deis clavan;
ters, els dos interiors foren els ele
ments més destacats.
La primera meitat de_ taaps ha
transcorregut amb domini
dels locals, sense que d1112:1essin a
ficar le pilota a la porteda l'Hoz
ta; val a dir, peró, que davante
ra local no ha posat pos el coll per
perforar la porta contraria. En una
escapada de l'extrem esquerra ola
forastera obtenen el seu primer 1
únic gol, que Gauxia no s'ha aluda
nat pas mrass,a per delirar.
La primera part acaba amb el re
sultat d'un gol a cap a favor de
l'Horta.
A la segona part el Girona surt
disposat a guanyar, i veiem com do
mina per complet els seus contraria
que ben peques vegades • arriben a
la porta de Gauxia.
La davantera está molt treballado
ra i adhuc valenta, cosa rara en ella,
i per fi, quan manca un quart i mig
de joc, Balmanya, d'un cop de cap,
rematant un córner, obté l'empat.
Continua dominant el Girona, i
al cap de cinc minuta Balmanya
marca el segon gol local, i per fi,
Qf
13.t, ARCADIAN
',CADA 100 QUILOS DI
f NITRAS DE 505A.
un
•t'5"ce;19' auttx,57exsts 91.1. 16 V,cf.
tei, aa-a ca,1010" OGEN
ate, a
5 per mvp4
14,11 ? e
1-
P.15:- • -4111y--_ •
-51`)
Ausis0. • t eS
00T,14o,0i11345t9/*341.Zir56,
aD
ar) 4,7
,„ ,
._ ,
-a, a.
lac
Cosme marca a la primera part
d'un xut molt collocat. No es marca
el següent gol fins deu minuta abans
d'acabar, obra de Company en re
matar espléndidament la millor ju
gada de la davantera, palafrugellen
ca. Finalment, en el daxrer minut,
Gorgoni, arrabasant la pilota de les
mans del porter, excessivament con
fiat, referma la victória amb un nou
punt.
Els equipe es formaren com. se
gueix:
U. E. Jovent d'Ara: Vilagran, Ar
mengue, Vilagran, Esparreguera, Emi
tan, Comes, Jonquera, Serra, Pita,
Fontaner i Carbonen.
Palafrugell F. C.: Aliu, Massot,
Colon, Roig, Andreu, Colomer, Lluís,
Company, Cosme, Artista i Gorgoni.
Corresponsal
A GIRONA
Girona, 3 - Boda, 1
Deis noranta minuta del partit so
larnent s'han vist vint minuta de
futbol, ola darrers de rencontre. Du
rant tota la primera part i la meitat
de la segona no s'ha vist el Girona
per enlloc, i no ha estat pas degut
a qué els seus contraria bao fessin bé,
ni molt menys, ja que l'onze de
l'Horta no és pes allb que se'n diu
un bon equip de futbol; peró, ce
mentar en favor seu el gran entu
siaame que ilan pocet en is !lulo"
quan mancaven pees minuta per fi
nir l'encontre, lambe Balmanya, amb
malta oportunitat, 1 completament
en off-side, aconsegueix un altre
darrer gol per als gironins.
En el Girona han debutat dos da
ventera, Perore 1 Napoleon, interior
extrem dretes, respectivament.
No volem enetre cal) ardid d'a
quests jugadora per considerar que
un partit és poc per a jutjar; no
obstant, creiean que en un aaltre hi
ha pasta de jugador.
Els minora jugadora locas han es
tat Balmanya i Madern durant tot
el partit, 1 a la segona para Pagés
1 Clara, que ha estat molt treballa
dor i valent. Farró, a la defensa,
també ha estat bé.
De l'Horta, el millor ha estat el
portar, i els altres, per un igual, han
jugat amb molla valentia i volun
tat. — C.
LA PROPERA VOLTA CICLISTA
A CATAL1UNYA
S'estan fent les gestiona peati.
nenas, per tal que la nostra ciuta-t,
•
com en anys successius, sigui final
d'etapa de la Volt Ciclista a Cata
lunya.
Sembla que en any hi concorre
rá un equip de qu tre O cinc corre
dora ala quals acorapanaata
en auto per una quanta esportius
locals.
Celebrariem que aquesta nova,
que recollirn a títol de rumor, tin
gués plena confirmació.
DE BLANES
La Unió Esportiva Blanco guanya la
U. E. Girona, per 3 gols a cap
Diumenge, al camp del Recó Blau,
va jugar-se la partida amistosa anun
ciada, entre els primers equips de la
U. E. Girona i el Blanes.
El partit va transcórrer amb com
plet domini local, fruit d'aquest va
ésser aconseguir tres magnífics punta
obra de Pujol (2) 1 Castanyer.
A pesar d'aquesta victória, l'equip
local hauria pogut augmentar l'escore,
si no hagués estat la desgracia al
gunes vegades deis artillers locals, 1
altres el mur de jugadora que davant
la porta del Girona privaven tot in
tent de perforació.
L'equip foraster causa una pobre
impressió.
Arbitra En Grau, que ho va fer
com sempre.
Es distingiren els defenses í la la
nia de mitjos, i del davant tots hi po
saren el coll per obtenir el triomf.
CORRESPONSAL
DE BADALONA
Seguint el seu pla d'activitats, la
Unió Gimnástica i Esportiva de Ba
dalona celebra ahir, diumenge, el
Campionat de Badalona de debutants
en pista.
NOVA DIRECTIVA
Campionat en pista de debutants
La Unió Gimnástica i Esportiva de
Badalona ha elegit darrerament nou
Consell Directiu, el qual ha quedat
format abrí:
President, Pere Capeta Suari; vice
president, Manuel Benages 1 Mont
oliu; secretara Albert Montguió i Sa
lort; vice-secretari, Viceria Lleial
Prunyono,sa; caixer, Jaime Vilá i
Maramon; comptador, Antoni Deu
loféu • Arquer; bibliotecari, Francesc
Martínez 1 León. - Vocals: delegats
d'Atletisme: Joaquim Gual 1 Baba
ter, 1 Joan Sana i Sicart; delegats de
Basquetbol: Josep Miró 1 Amat, i Jo
sep Fuster 1 Dosdar; delegats de
Gimnástica: Jaume Bertran 1 Grau,
Didac Guardia i Martínez.
DE MANLLEU
1VIanlleu, S - Santperenca, 1
Aquest partit ha estat un deis que
durant aquest Campionat ha tingut
més en tensió el pabilo durant els 90
minuts de joc.
De bell començament, veiérem al
ganes arrencades del Sant Pero, que
si bé faltades d'eficacia, feren tre
bailar el nostre defensa, 1 fruit d'al
ato al cap de deu minuts de joc, d'un
xut a llarga distancia, obtingueren els
visitante el primer i únic gol per al
seu equip.
Centrada novament la pilota, ele
nostres es llancen a un atac fortíssim,
assetjant la porta dels visitante i fent
concentrar tot l'equip a la defensiva,
peró es trobaren amb un tercet de
fensiu inspiradíssim i no hi havia
manera d'endinsar la pilota a la
xarxa, d'aquesta forma, amb un
veritable atac a gol, arribem a la
rnitja part amb el resultat d'l a o,
a favor deis visitante.
En començar el segon temps veiem
que Pla 1 Arranz han permutat els
seta ucxx. pumas aquest darse: a
DE CALELLA
E. C. Caleta, 6 - C. D. Badalonés, 4
El dia 18 d'aquest mes els equips
de referencia van lliurar una par
tida que finalitzá amb la victória més
amunt anotada.
Al primer temps, una canvis molt
vistosos foren l'espill de com acaba
rencontre. Comes va collocar, amb
un free-kick, el primer gol de la tar
da, i a continuació, Cambra enviava
el cuiro a les xarxes, per segona ve
gada. La primera para acaba, amb la
mínima diferencia, car els visitants
també havien aconseguit un gol.
Al segon temps, un lleuger domini
de l'onze blau bou quan s'assegurá la
ale/Aria, car el quintet d'atac, amb
rapidesa i precisió, es va apuntar
quatre gols més, marcats per Comes
(1), Cambra (1), Hurtado (2), pun
teig bastant notable per a l'onze lo
cal, degut a jugar-hi algun reserva
per lesió d'algun jugador del primer
titular.
L'arbítratge, encertat.
CORRESPONSAL
DE VILANOVA I LA GELTRU
F. C. Amposta, 1 - F. C. Catalunya, 1
Interessant va resultar l'encontre
que diumenge a la tarda lliuraren
en aquesta vila ola equips del F. C.
Catalunya 1 del F. C. Amposta,
aquest sots-campió del seu grup a
la provincia de Tarragona.
De molt temps enea que no ha
viem presenciat un Mn bell encon
tre com el que ens ocupa. Els dos
equips exhibiren gran classe de joc,
fent futbol veritat i palesant arnb
les seves jugades l'entusiasme de la
bona representació d'aficionats a
l'esport que havien assistit al matx.
Adhuc els dos portera compliren bé
en els sena llocs.
Al cap de tres minuta de joc el
Catalunya, en un avanç portat per
la seva davantera, marea gol per
mitjá, de l'interior esquerra Carbo
ne!. I quan passaven uns minuts del
temps reglamentad de durada de
rencontre, l'Amposta va apuntar-se
rempat, marcat per Arana. El Cata
lunya va perdonar un penalty cla
rissim del seu contrincant. L'alinea
ció d'ambdós equips fou així:
F. C. Catalunya: Messeguer, Mas
grau, Jiménez, Julio, Domingo, Ber
nardino, Rovira, Frias, Vivanco, Car
bonell i Torres.
Fa C. Amposta: Paga, Sancho,
German, Asensi, Pomos, Grau, Re
bull, Pallarés, Escoriuela, Arana 1
Avinyó.—S. Morera.
DE PALMA DE MALLORCA
Una interessant vetllada de boxa
al Teatro Balear
Se celebra una vetllada que poques
vegades es presentará ocasió de veu
re tan ben organitzada; la concur
réncia bou nombrase., bona prova
que aquest esport, si no es deixa de
la má, tindrá aviat ací la més gran
valuosa acceptació que hom pugui
Imaginar; aix1 ho considera rempre
sa Tortell-Al Cinger, que no perdo
na sacrifici per fer desfilar damunt
el ring el milloret que avui es troba
en l'actual contingent de boxadors.
CIUTADANIA
DE GIRONA
fiada del Segell Pro-Infancia
Per tal de recaptar cabals pel Se
gell Pro-Infancia, ja que en el sets
degut ternpa no aconseguí la suma
que, per la seva finalitat, era mere'i
xedora aquesta excellent lluita de
protecció a rinfant, el Comité local,
amb la collaboració del Dispensad
de Lluita Antituberculosa i Acció So.
cial de les Comarques Gironines,
organitzá la Diada del Segell dissabl
te i diumenge.
El poble hi collaborá amb tot en.
tusiasme, adquirint els seglls a tots
els espectacles pública i en les con.
sumacions deis bars 1 cafés.
En resurn, una diada, malgrat és
ser tardana, de gran efectivitat 1
propaganda.
Esperem que l'any vinent no Ce
retardaran tant
CORRESPONSAL
la rambla
PREUS DE SUBSCRIPCIO
Trimestre ... a. 2'50
Semestre... ... 4'50
Anual ... •.• ..• •se eso no* 9'—
El pagament pot ter-se per
Glr Postal o amb egells de
Correti
•
Sonso un k. o., ni un abandona
ment, ni una desqualificació es des+
cabdella el següent programa:
Pes gall: Martí II-Céspedes, foil
el preliminar; vencedor, Martí, per
punta. Estelrich reste, anticipada
ment el vencedor.
Soria, 55 kg., contra Moro, 54 kg,
Vencedor, el primer, per punta.
Gori, halla, 51'800 kg., i Tuset, es
panyol, 53.500, a deu represes; feren
mata nul, encara que l'avantatge
afavorí Tuset. Forte ovació per Gori,
El negre Cheo Morejon i el famós
Flynn, pesos lliures, feren gran llua
ta, sempre igualada; no obstant la
dierencia de 4 kg. que dula el blanc
d'augment. Les deu represes foren
tetes ben emocionants, per! aixó
no era suficient perqué la cosa per.
dés energia, ans al contrari, en cada
represa es vela més força i voluntat
per part de Flynn, que a les acaba
Iles aconseguí que Cheo semblés es
gotat; quan hom esperava un nul,
el fall es dicta favorable a Morejon,
i la protesta fou sorollosa, censurant
el Jurat llarga estona tel el públic.
En retirar-se Flynn rebé forts aplau
diments, i més tard, en passar pel
pati de butaques bou acomiadats per
l'empresa i espectadors enmig de
grans demostracions de simpatia.
114,1SAVG B B
El darer combat era el que havia
desvetllat més grossa expectació.
Las Heras i Lozano pujaren al ring
rebent una afectuosa salutació del
públic (que encara seguia indignat
per l'anterior fall). Les tres prime
res represes de tanteig, si bé Las
Heras portava la iniciativa del com.
bat, a la tercera Lozano s'imposá,
encara que no li fou possible casti
gar, degut a l'excessiva rapidesa del .
contrincant; a la quarta i cinquena,
Lozano s'empr a fons i demostra
el seu estil, que hom va aplaudir; a
la sisena acumula punta Lozano, pe
ro Las Heras no perdé l'agressivitat,
demostrant la seva bona forma; ja
quelcom esgotat Las Heras per la
molta energia esmerçada, perdé
punta, i arriba al final cercant de
fensa en el cos a cos, mentre que Lo
zano el castigava durament.
Es declara, vencedor Lozano, i no
faltaren aplaudiments per a ambdós.
Tingueren cura de l'araitratge els
senyors Coll i Peris, de Palma, 1 el
senyor Mateu, de la Federació Ca
talana. Fou director de la vetllada
el delegat de la Nacional senyor Ar
bona; de speaker, Baeza, i cronome
trador, Maura, tots ella encertadís
sims, a excepció del fall dictat en la
lluita Morejón-Flynn, que, com hem
dit, fou sorollosament prot,estat.
J. Mora
•MPA A TRASMEDITERRANa
BIADRLD: Passelg de la Castellana, 14. — BARCELONA: Via Laietana, 2
LINIA RAPIDA DE GRAN LUXE BARCELONA-CADIZ-CANARIES
Sortides setmanals els dissabtes, a les 12. Efectuaran els serveis les moto-naus "CIUDAD DE SEVILLA" 1 "VILLA DE MADRID"
LIMA RAPIDA DE GRAN LUZE BARCELONA-PALMA DE MALLORCA
Sortides cada día (excepto ele diumenges), de Barcelona 1 Palma, a les 21.
hores, per les moto-naus
SERVEIS REGULARS ENTRE TARRAGONA, VALENCIA, ALACANT 1 PALMA "CIUDAD DE BARCELONA" 1 "CIUDAD DE PALMA"
DE MALORCA, BARCELONA-MAO 1 BARCELONA-EIVISSA
LISIA COMERCIAL AMB ESCALES A TOTS ELS PORTS DE LA MEDITERRANIA,
NORD D'AFRICA 1 CANARIEs. — Sortides quinzenals de Barcelona els di1ous LINIA COMERCIAL BILBAO-CADIZ-CANARIES, AMB ESCALA A TOTS ELS
PORTS DEL NORD D'ESPANTA. — Sortídes quinzenals de Bilbao els dljous
LlNIA RAPIDA REGULAR ENTRE ESPANTA I TERRITORIS DE LA GUINEA ESPANYOLA (FERNANDO P00). Sortides el dia 15 de cada mes LINIA RAPIDA REGULAR ENTRE BARCELONA I VALENCIA
Sortides de Barcelona els dilluns 1 dlJous, a les 20 hores Sortides de Valencia ele dimecres 1 díssabtes, a les 19 horas
Servel prestat per la moto-nau
"CIUDAD DE VALENCIA"
Pren a coberta: 7%0 pres. Bltllets d'anada 1 tornada a Preus recluta+ SF,RVE1 QUINZENAL MEDITERRANIA-CANTABRICA
amb escala a tots ele ports de la Península Sortldes de Barcelona els dlmecreil GIMA REGULAR ENTRE BARCELONA - ALACANT - ORAN • MELILLA - VILLA
ALHUCEMAS CEUTA 1 VICE-VERSA
Sortines de Barcelona cada diumenge, a les 8 rieres: d'Alacant els dimana.
•d'Oran els dimecres, d'Oran cap a Alacant els dimarts 1 d'Aiacant can
a Barcelona es dimecres
Delegada de la Oompanyia a rata 018 Porte
lo rambla
1933 C E
26 febrer de 1931
111/4 1934
.11
CRITICA
"El Café de la Marina"
Producció: Orphea Films.
Argument: Josep M. de Segarra.
Decorats: Pere Pruna.
Música: Demon 1 Gaig.
Modalitat: Parlada en catalá.
:Director: Doménec Pruna.
Comentan: Voldríem en co
mentar aquest film, el primer ne
tament catalá, ultra eliminar
l'enorme influencia i irresistible
atracció de la nostra parla, no
ésser enduts per la simpatia 1
amistat que ens uneix a.mb tots
els que han intervingut a la
seva realització, a fi que, donant
una idea exacta de la válua del
film als nostres lectors, servir de
guiatge per a tots aquells que
pensin portar a terme noves pro
duccions. Voldríem, en fi, que,
tot sospesant el bo i dolent d'a
questa producció, ésser el fidel
justicier per tal que no vulguin
ni puguin veure en aquest co
mentari una censura desmesura
da, sinó un desig de superado.
Passem, dones, al comentan:
Tots els qui coneixem l'obra de
Segarra. en assabentar-nos que
aquesta fóra portada al llene,
arrufárem el nas, alguns fins no
s'ho explicaven; nosaltres, que
coneixem, peró, les enormes difi
cultats 1 entrebancs de tota me
na amb qué es topa per a pro
duir, sabem que el primer que cal
salvar és el del capitalista. Aixó
féu que, tot reconeixent i lamen
tant naturalment l'equívoc, no hi
donéssim una major importan
cia. Tot seguit ens férem cárrec
del que havia d'haver passat.
Segurament que d'haver presen
tat una obra, encara que més ci
nematográfica, d'un autor menys
conegut, la caixa hauria restat
tancada 1 no hi hauria hagut
pellícula. Calla, dones, transigir;
aixó si el capitalista no imposá
d'antuvi l'obra 1 l'autor, que és
el més probable. Almenys aue
aauest equívoe serveixi d'expe
riéncia. En cinema, cal tenir en
compte que el nom de l'autor la
major part de vegades és el de
menys. En cinema el t,ot és tro
bar l'assumpte 1 que aquest si
gui mogut; que l'argument tingui
eitme i bellesa d'imatges, 1 aixó
he pot oferir moltes vegades, no
pas un literat, sinó un tipus eor
rent dotat d'ima.ginació. No és,
per tant, ni cap privilegi ni cap
monopol.
Plantejades les coses de la ma
nera exposada, no havent-hi més
remei, calia, es feia necessari,
ampliar l'obra, donar-la de con
tingut a fi de guanyar en valor,
altrament, el fracás era, havia
d'ésser previst. L'autor del guió o
del llibre cinematográfic no ha
via d'ignorar, o no havia d'igno
rar-ho, que l'única manera de
salvar el film, si es volia seguir
l'obra teatral, era a base de
comptar amb grans artistes. No
podent-hi comptar — de moment
és cosa impossible — calla pre
parar-ho tot de manera que el
primer paper el jugués la cam
bra, a fi que amb el seu joc su
plís a aquells per mitjá de la
imatge.
Tot aixó és el que esperávem
que s'hauria fet; nosaltres, que
coneixem els dots i el gust deis
qui han intervingut, teniem cen
fiança plena de veure realit
zat; com nosaltres lolts els
lata esperaven amb ventebles de
sigs i esperançats aquest film...
Tant ells com nosaltres, és dolo
rós haver-ho de dir, pero ens en
ganyaríem i els traicionariem si
diguéssim el contrari, en compro
var la realitat sortírem decebuts.
El film, ultra estar desposeit de
continuitat, veieu que van pas
sant metres i més metres de cel
luloide sense que passi res; a
més, conté un diáleg sota punt
de vista cinematográfic, extre
madament barroer. Cal no perdre
de vista la influencia que el ci
nema exerceix damunt la moral
del públic. Cal tenir en compte,
també, que alló que en una no
vena és una gran qualitat, puix
que demostra l'estil i carácter
propis d'un autor, en cinema pot
ésser, segons sigui l'expressió, un
gros perjudici. Ja sé que algú
dirá: si el cinema ha d'ésser rea
litat, cal que sigui fidel fins amb
la parla, i, per tant, que aquesta
s'adigui amb els personatges se
gons la figura que representin.
A aquests els diré que si bé el
cinema és realitat, també és un
art; per tant, al llene es pot re
presentar tot el que es vulgui; el
que cal és posseir un tacte selec
te. que no tots posseim, a fi de
o
Saló
ELS GRANS FILMS
e•-:1111?• :;..
Una
«UATALINA 1)11i 11
escena d'aquesta interessant producció, distribuida
luxe enlluernador,
pels "Artistes Associats", amarada de
ambient i ritme cinematográfic
no caure en baixes inadmissibles
en tot art. Es necessari que el
bon gust s'imposi i eliminar tot
alió que tendeixi al seu rebaix.
Mancat, dones, de base tant
argumental com de continuitat,
fácilment comprendreu que, per
més que tot l'altre fos bo, el film
está mancat d'interés. A aquests
detectes es deu que les escenes
en llo c d'aconseguir passar
d'una a l'altra d'una manera
suau, s'hi passi d'una manera
violenta, tallant les escenes de
tal forma que hi ha figures que
si bé les veieu entrar, en surten
com per obra d'encantament;
aixó són coses que la vista refusa
1 el bon gust no pot admetre. En
una paraula, que tant el "guió"
com el "muntatge" estan man
cats del sentit básic i primordial
que tota producció per a ésser
bona ha de posseir: visió cine
matográfica.
El director, pel que hem pogut
veure, ha concentrat la seva
atendí) a escollir els paisatges
i a presentar-nos des d'angles
distints unes mateixes escenes.
En aquest punt hem de fer cons
tar, en honor a la veritat, que ha
aeonseguit no tan sois bells efee
tes, sinó que ha sabut ambientar
d'una manera digna el film; s'hi
veu gust, inquietud i veritables
desigs de reeixir. Llástima que en
algunes escenes es vegi tralt per
la técnica. El que no ha aconse
guit ha estat dominar els artis
tes, imposar-se; aquests es veuen,
lleNzat comptades escenes, sols,
deslligats del paper que inter
preten i mancats d'expressió i
sensibilitat artística; als millors
se'ls nota la influencia que no
saben o no poden eliminar del
teatre.
Cal que fem destacar, mereix
l'elogi més sincer, -el treball del
mestre Demon, el qual amb la
seva música ha perfumat d'am
bient el film.
Voldria, per acabar, demanar
que perdonessin els meus amics
la meya duresa. Jo, podeu, ben
creure-ho, hauria volgut poder
manifestar-me exclusivament en
termes elogiosos; cree, peró, que
tino el deure d'assenyalar aquests
defectes que caldrá corregir en el
successiu, si no volem veure mo
rir en néixer la nostra cinemato
grafia. No cree que s'hagi perdut
el temps, molt al contrari; en
l'esdevenidor aquest film servirá,
no en dubto, d'espill i guiatge per
a saber prescindir de moltes co
ses que fins avui alguns creien
necessáries.
Estem segurs, no obstant els
defectes que hem trobat, que
amb l'aconseguit i l'experiencia
adquirida, si es posa al servei
d'un assumpte que interessi s'ob
tindrá un franc éxit.
Cal no desmaiar, cal treballar
limb fe. Es fa necessari que la
nostra cinematografia sigui in
fe,. Per a la seva obtenció cal que
tots hi aportem el nostre entu
siasme i el nostre treball, encara
que aqucst sigui, com el que nos
altres podem oferir, modest.
El film de tots els temps
.wSTibrer
."El primer dret d'un fu
Film interpretat per Hertha Thiele , perla.
nyent a aSeleccions Capitolio
Comentari: En començar la
projecció, per mitjá d'un pensa
ment queda exposat que el pri
mer dret d'un fill és: "que aquest
sigui rebut amb alegria". Res més
noble ni més humá. El film, pe
ro, tendeix de dalt a baix a fer
vos veure de manera descarna
da, al roig viu, diríem, la impos
sibilitat d'aquest humá dret per a
certa classe social, degut a la si
tuació i al moment crític pel qual
tro.vessa la humanitat tota. Es,
per tant, un clam que l'anea el
poble vençut a tots els estaments
socials, per tal de trobar la ma
nera d'acabar amb aquesta situa
ció d'angoixa i que d'una mane
ra despietada va minant el pro
letariat fins esmicolar-lo tant
moralment com físicament.
El film, dones, per mitjá d'un
ritme accelerat, fa una dissecció
del cos social i posa al descobert
tots aquells processos derivats
amb motiu de la manca de tre
ball o bé del reduit salan, que es
tradueixen en feixuga cadena
cada dia més pesada, fins a Len
perdre el control i el seny en
veure que els seus esforços s'es
tavellen davant la realitat i no
poden socórrer els seus fills, els
quals veuen fondre's absorbits
per la miseria; aixo si no veuen
complicar-se la situació amb la
vinguda d'un nou infantó; lla
vors, el que humanament ha de
produir una alegria, es transfor
ma en un rosari de malediccions.
E! procés, per tant, és revoltant;
l'home, peró, lluita encara deses
peradament amb la seva digni
tat i el seu deure fins que no rot
més, i per tal de donar men
jai als seus fills es veu obligat,
per les exigéncies de la dissort,
a haver de cedir cada dia un es
glaó, deixant-hi perdut, qui sap
com, un tros de la seva ánima,
si no cauen tots junts, veient-se
absorbits per l'horrible i enorme
pantá corromput, format p el
fang i el llot del vici, el robatori
i el crim...
Sota aquest punt de vista, el
film mereix el nostre més sincer
elogi, car recull i diu el que vol
de manera admirable. Ara bé: I ereiem sincerament que el film
guanyaria si Los tractat per
3Ia lb 3c lEgi 4131 3iie
parts; ara resulta massa com.
plex; amb la part medullar, e
gui, la que s'inicia al comen1 del
film, quedaria una producció el
suficient interessant, puix que
toca un punt que mereix l'atenció
i resolució per part de la socie
tat com més aviat millor.
Cal desterrar el prejudici que
embolcalla la societat, com
el d'ésser incomprensibles i in.
transigents els pares i les amis.
tats vers aquelles noies que, fe.
bles 1 portades pel seu immens
amor, s'hi lliuren confiades, si no
volem veure repetir-se casos de
crim o de suicicli, o bé ajudera
a mb la intransigencia a Ilançar
al mercat noies que, davant el
qué diran i el qué pensaran, no
troben altra solució momentánia.
Aquest és el nervi de l'obra, la
resta está adherida, a fi de reco.
llir tot l'horror i tots els proble.
mes de difícil solució que es pre
senten cada dia per tot el mon.
Aquest film fou presentat per
l'Agrupaeió de Periodistes Cine.
matográfics, la qual s'apuntá,
donada la qualitat, un nou éxit
El públic de dretes U ha fet el
buit; es coneix que a ells no ela
interessa conéixer de prop aques
tes miséries. Ells el que volen és
viure tranquils... Ells predicaran
religió, pene quan toca ésser
humanitaris no en volen saber
res.
P. VENTURA I VIRGILI
Parlem-ne...?
"EL MISTERIO DE LOS SEXOS"
Continua projectant-se al Teatre
Espanyol aquesta pellícula interes
santís,sima des del punt de vista mo
ral i científic. El tema, que és el tot,
ve ajudat per un argument adequat
al fi que persegueix aquesta, produc
ció.
El mérit principal de "El misterio
de los sexos" consisteix a representar
el primer esforç seriós realitzat per
mostrar a les grans multituds el que
la ciéncia moderna ha fet en relarió
amb una de les aberracions sexuals
més esteses i més durament execra.
des: aquella que, emprant l'elegant
circunloqui d'un escriptor francés,
pot anomenar-se l'amor que no s'a.
treveix a din el seu nom. D'una ma
Cafalunya
AVUI
ESTRENA
presenta
dO/E
o
1
010,105.•
A CRUZ Y
nE/PADA
Un episodi de la conquesta
de Calitórnia pels
PP. Franciscans
•
•
•
o
.11¦11¦¦•••,..
JAIIETGATFIOR
PADDY
lo mejoro b de un chico
JE" C. 311Z
El dimecres propvinent, dia 28
Ftexreserora
ESTRENA
al
11N
e.•
ioSCU A•
R.
Kursaai
Cinema
AVUI
ESTRENA
?Té dret una mare
al destí del seu fill?