Rambla, La (1931-1935). Núm. 220 (5 març 1934)

              Irclittli
(ciutadanía)
5 de març de 1934
Barcelona
Any Y.— Número 220
1•1111~Licle~
El doctor Albiriana es troba
'anca' als calabossos de la
Comissaria d'Ordre Públic,
peró no l'ensenyen.
411~1~11111111~~1~11~~10~~~11111111%"
Redacció i Administrado: Rambla Canaletes, 13. pral. — Teléfon 14757 lmpremta: Bot, 21 — Teléfon 13000 Pren: 20 céntims
5~11i1h. "I•••~11•MNIIIIIIV
mnit. j ir•
UN PER A e EL
La democrácia republicana ha d'aixecar-se a barrar el pas de les dreies
Del nostre redactor a Madrid ALARDO PRATS
EL PART
DE LES MUNTANYES
"El Debate", fina fa poca dies pa
negirista i exaltador de la persona
i de la posició política del senyor
Lerroux, ha romput el foc hostil
contra el cap radidcal. "Part de les
muntanyes" — diu — ha estat la
solució de la crisi. Per una vegada,
coincidim amb l'órgan jesuític. Hi
coincideixen sobre el particular tots
els espanyols llevat deis ministres
afavorits ami; la distinció del canee
i la perspectiva del cobrament de la
immediata cessantia. Tirant Ila,rg,
la complaença per la singular solu
ció que s'ha pret,és donar al con
Mate polític plantejat podra esten
dre's a uns petits nuclis de familiars
i incondicionals deis ministres nous.
Deixant aixó de banda, el con
filete segueix en peu. ?Igual que
abans? No: considerablement agreu
jat.
Ningú no s'explica en aquests
ments com després d'haver conver
tit el propósit duna simple reorga
nització de ministeri en una .'si
"a fons" i haver tingut suspés el
país, pres d'intranquillitat i angoixa,
pendent de la seva solució, el final
de tant soroll hagi pogut convar
tir-se en el naixement precipitat
d'aquest ratolí ridícul que és el G;)-
vern. Quan dissabte al matí el ee
nyor Lerroux va oferir a la voracitat
deis periodistes la 'lista del nou Ga
binet i al cap de poc va saber-se el
resultat de les laboriosos gestionsdel
prohom radical, l'estupefacció va
apoderar-se deis anims, fins d'aquells
més acostumats a la topada de les
sorpreses més inversemblant,s. l as
no era per a menys. Qué es pretén?
?Quin sentit d'incongruencia des
ballestada presideix el pensament i
l'acció deis més alts poders? ?On
són conduits els destins de la Repú
blica? I fent abstracció concreta de
tot alió que es refereix al régim que
el poble va donar-se, estenent la
mirada al llarg del present paorós
en qué el país es debat, ?qué re
presenta el canvi operat en els co
mandaments de govern? Un pas Jalas
cap a l'enfonsament del país . de
la República envera trajectóries d'in
fecunditat i pertorbació. La substitu
ció dels ministres és pura anécdota,
que seria divertida si en el joc no
hi hagués entremig la carta trágica
de ramenala duna guerra civil el
problema d'ésser o no ésser del re,-
gim republicá. Un carrero sense
sortida. Acuesta és la situació on la
tralció, la niciesa i les qüestions d'ar
dre purament personal han nortat
la República. Potser a consciencia
del que es fa. Tal vegada sota yes
peró de la més folla i criminal de
les inconsciencies.
Llançat rinterrogant sobre rapre
dacio i l'albir que el nou Govern
ofereix a tots els sectors política Que
s'agiten al país, les respostes sorgei
xen plenes de sarcasme i de rialles.
Només els republicans i els sa.aalis
tes apareixen amb el front arrugat,
en un gest d'estupor, indignado i
tristesa davant l'averany (.".e
ailveniment d'alió irremeiable.
Els enemics de la República, si no
eufórics, estan satisfets. Tenen els
seus motius. La gravetat per a ropa
nió republicana del país és que la
República, per l'aedo o l'omissió deis
seus Governs, es deshonori i este
rilitzi en la fecunditat del seu gran
desig inicial de creació i renovació.
Els darrers temps i els preRents nan
estat i són una pista magnífica per
qué sense seny i a gran veloeitat
la República arribi a la fita d'ana
absoluta destrucció. ?Com no han
d'alegrar-se'n els enemics del régim?
Amb la vulgaritat i abjecció intel
lectual que els caracteritza formulen
els seus judicis sobre la solució
la crisi. Des de Casanueva a Cambó,
passant per Romanones, es consi
dera que la reorganització del rlabi
net ha estat un error des de tots eh
punta de vista. "Ni tan sois mitges
soles i talons — han dit —, tapes i
mal cosides." En definitiva, que ni
la crisi ni el seu inesperat final
han servit de res, com no sigui per
a agreujar la situació, irritar Papi
nió pública i estimular eh cervells
cultivats al pensament que el .ro
blema polític no té altra sortida que
la reafirmació vigorosa per n'in»,
Republicans, alerta
De totes les solucions que podia tenir la crisi planteja
da aquesta setmana l'única que no entenem és la que li ha
donat S. E. el President de la República. I sobretot, no
l'entenem perque havent tractar el senyor Lerroux de pro
vocar una crisi parcial, i havent-li dit el President que
aquesta crisi havia d'ésser total, després es resolia d'una
manera parcial, substituint simplement els senyors Mar
tínez Barrio, Lara i Pareja Yébenes pels senyors Salazar
Alonso, Marraco i Madariaga, i deixant tots els altres mi
nistres com abans.
Aquest Govern nou de set radicals, un agrari, un mel
quiadista i tres republicans independents, sota la presiden
cia del senyor Lerroux, és un Govern per acabar de des
acreditar el Parlament, i per tant la República, que com
hem dit en altres ocasions, té un prestigi proporcional el
que tinguin el seu Govern i el seu instrument legislatiu.
Govern amb els mateixos mals del Govern anterior, i
amb el desaventatge de no comptar amb dos republicans
com Martínez Barrio i Lara, en els quals hom podia tnir
una certa confianga que no tolerarien certes pressions de
la dreta, tindrá una vida efímera, i quan caigui deixará
el país enfrontat amb una situació política encara més di
fícil de resoldre que no ho era dies enrera.
Cal, per aixó, que els republicans d'esquerra estiguin
alerta, perque el pla de les dretes per apoderar-se del Po
der després d'aquest tercer Govern Lerroux no reixi.
Diuen : ((Si han obtingut nombre de diputats suficient, que
governin. Es teoria democrática». No. Seria immoral, po
líticament, que governés un partit que no es va presentar
a les urnes com a republicá. Els republicans no hem d'estar
disposats a passar-hi. Aquestes Corts han d'ésser dissol
tes precisament per evitar que les dretes s'apoderin del Po
der d'una manera en aparenga legal, per a falsejar el sen
tit de la República.
Cal que el President de la República sápiga com reac
cionaria el país si lliurava a les dretes els instruments de
Govern. Cal que ho sápiga, per a no lliurar-los-bi. I per
aix6 és precís que d'ací a la crisi vinent, que no es fa rá es
perar gaire, tots els partits republicans autentics diguin
ben ciar que no estan disposats a passar-hi.
d'un període revolucionani de l'aspa
rit i de l'obra que féu possible
gran impuls vital i nacional que •Ie
termina, el 14 d'abril. Els tempera
menta més diversos coincideixen en
aquesta apreciació. Figures del am
blicanisme, i no certament (Pea
guerra, si no en públic, en privat,
se'n fan ressó, i en ella veuen rúnica
possibilitat de salvació del régim.
L'HERENCIA DE L'ONCLE
D'AMERICA
La erial es Planteja enmig d'una
gran efervescencia social i
o. més ben dit, enmig de les prime
res guspires d'una guerra social. Fis
patrons del ram de construcció ame
nacen amb un locaut. Els obrers,
amb l'ocupació de les obres an tic
bailen. Hi ha diverses vagues anuo
ciades. Tots aquests conflictes afac
ten a un considerable nombre de
milers d'obrers deis més diferents
sectors industrials. Aixó a Madrid.
A la majoria de les províncies d'Es
panya passa el mateix. Al camp la
guerra civil és una cosa efectiva. Es
una guerra en la qual la iniciativa
de l'atac, brutal i antihumá, ha aar
respost als cacics, envalentonats anda
eh ressorts del poder al seu servei.
Violencia i fam són les armes que
contra els famolencs s'esgrimeixen.
Així seis veu anihilant. El que re
sistAx aquest cercle brutal té per
al sau consoI i aliment la seva pro
pia rancor.
Aquest és a grans trets el pano
rama d'Espanya.
Prudentment cal pensar que aques
tes accions sistematitzades tenen
per ara una expressió parcial de
suposit táctic. Les grans acciona es
reserven per al moviment decisiu,
en qué la lluita queda plantejada al
llarg de tot el front nacional. En
aquesta hora greu ha calgat víctima
de a seva falta d'autoritat un Go
vern, es galvamtzat el Govern di
funt i revocat amb la presencia de
tres ministres nous. Un d'apicé
i trapisondista professional: el se
nyor Madariaga. Dos radcals més:
el mirífic Salazar Alonso i el rude
doctor Marraco.
Del primer no val la pena parlar
o val més la pena de parlar-ne a
temps. Dels altres basta pronunciar
els seus noms perqué ala menys as
sabentat eh suggerebd la seva pre
sencia en el Govern l'enveja que
la reelecció en el poder compti amb
dos collaboradors decidits i franca
ment addictes.
El senyor Salazar Alonso, al llarg
de la seva actuació com a polític, ha
demostrat. ben clarament rembarás
duna sola idea en la seva ment:
acabar amb eh socialistes. El gro
Iler i aspre L. Marraco també és
home d'obsessions; •aragoaes i tossut,
la seva obsessió rectora és el eu odi
a Catalunya multiplicat ahí que
Catalunya ha reconquerit les seves
llibertats.
S'ha de confessaz que els instru
ments han estat e1legkts 2,74) encera Adhuc conatant a, tan* :Alti
iner de ..,-Ilaa • .a dona a
vern, no passara 1 bisi temps cense
que seis vegi el llautó ala dos pro
homs radicals. Perqué, en definitiva,
?per quina raó seis ha encomanat
l'acció rectora de dos ministeris com
són els de Governació i Finances?
Si adrecéssim aquesta pregunta al se
ayer Lerroux, potser no ens la con
testaria. Peró no succeiria el mateix
si la féssim ala senyors Cambó i Gil
Robles. Durant la jornada de con
sultes i gestions en qué la formació
de nou govern fou encomanada al
senyor Lerroux, aquest, aparentment,
volgué fer una saltirons d'indepen
dencia. La genialitat del vell cabdill
radical porta el desassossec a dos
homes: Cambó i Gil Robles. Estaven
indignats 1 en perpetua conferencia.
"Que fa aquest borne?" — es pregun
taven —. "Ni tan sols ha tingut la
delicadesa de comunicar-nos per te
léfon el resultat de les seves gestions
ni de les benanances deis nostres
propósits a la seva diligencia i bons
oficis encomanades".
El Sr. Gil Robles, esperonat per la
seva presumpció jovenívola, no aros
gaya el seu disgust. "?Qué s'havia
cregut aquest pobre vell de Lerroux?
Que es pot prescindir del nostre con
sell, coro si no representéssim res?
Havia estat novament captat per la
blanura afectiva del Sr. Martínez
Barrio. ?O és que pensa tal vegada
que el nostre recolzament i els nos
tres vota són una herencia d'un en
ele d'América, que tot d'un plegat Ii
ha caigut a sobre, i que pot malgas
tar sense solta ni volta, i sense res
ponsabilitat de cap mena? Dones es
tá equivocat.
t*St'-'113C, AIDA DE LA CIMA
I DE LA LLIGA
Aixó passava la nit de divendres,
Els auguris relatius a l'éxit de Ler
roux en les seves gestions de for
mació de Govern, eren més que pes
simistes. El cap radical oferí a l'alta
consideració del cap de l'Estat la
seva llista; la que havia aconseguit
de formar; i la "Ilista" no va ésser
rebuda amb grat. Tot d'un plegat,
el metí de dissabte s'esvaeixen les
dificultats. I hom dóna la llista del
d'estranyesa els senyors Cambó i Gil
nou govern ja acceptada. Es en va
que, en coneixer-la, facin declaracions
Robles. D'aquesta estranyesa en par
ticipa també el Sr. Ventosa. La co
neixien amb anticipació, molt abans
que el Sr. President de la República.
Peró cal cobrir les formes tot el pos
sible. Calia jugar aquesta carta i gua
nyar, malgrat fos fent trampa. I han
guanyat. La raó de la seva maniobra
és aquesta: la formació de l'actual
govern, és runica possibilitat — no
n'hi ha cap més mentre subsisteixin
les actuals Corta — d'un gabinet amb
aparences de republicá. Els corría
molía presas que aquesta possibilitat
quedes esgotada. Com sigui que. se
gons sembla, el Parlament actual —
malgrat la seva significació antirepu
blicana i la seva actuació contra la
República — el qui pot no pensa dis
soldre'l, tant prompte com es pro
dueixi una altra crisi (que será molt
aviat), el poder integre parlamenta
riament ha d anar a mans de
C.E.D.A., Lliga Catalana, Agraris i
altres monárquica No hi ha cap més
solució, si les Corta no són dissoltes,
tal zom la majoria del país reclama.
Mentrestant aixó no advingui„ hom
distreu el país amb la formació d'un
nou govern, condemnat a mort abans
de néixer. Perque al cap de dues he
res d'estar format, la C.E.D.A. i Cam
bó condicionen la seva existencia en
tan ominosos termes, que ningú que
tingués dignitat política no els ac
ceptaria. Anirá el govern al Parla
ment pendent del seu tránsit a la
descomposició, i de la seva sortida
del barre blau a cada hora i a cada
minut. Acuesta corona de ludibri i
befa és el premi que atorguen ala ser
veis del Sr. Lerroux contra la Re
pública, els seus amics d'ahir.
Per tal que la mediatització per la
Lliga i la — dos grups que
aaa es confonen en una mateixa ae
do i una mateixa significació — si
gui més efectiva prop del govern, fi
guren en aquest eh senyors Salazar
Alonso i Marraco. El primer, amic
cordial de la C.E.D.A. El segon, més
que amic de la Lliga, implicat en
els seus negocis. El flamant minis
tre de Governació combatrá els so
cialistes donant expansió al seu re
concentrat odi contra la classe obre
ra. El fose ministre de Finances ba
trá, a compte de la Lliga, eh cata
lans, aprofitant la conjuntura del
traspas deis serveis d'Hisenda a a Ge
neralita t. A aquests dos personatges
els amenaça la trista gloria d'esco
metre l'empresa i l'intent de volar
amb la seva actuació els dos baluards
mes ferms de la nova Espanya: Ca
tar. nya i les seves llibertats, i les
ma-ses obreres organitzades de tot
el país.
Un cop hagin realitzat tan meri
tbria obra — si és que la poden rea
litzar — i desembarassats tots eh ca
mins, les dretes avançaran envers el
Poder per tal d'imposar la seva san
tiasinaa aala;aat,
I tot aixó, a llarg termini? Tot
1)1O de presas i corrents, en un ter
mita' de poca dies si és que hem de
donar algua valor a les paraules dala
hornes... Perque En Cambó ja ha dit: •
—Aquest Lerroux ja no ens ser
veix...
Heus ací l'aspecte més important
del significat del nou govern.
Parbdia de feixisme
"111111¦111~111
Albinana als calabossos •-••••¦•4.0
-II-Jaa retilaió do mo.nárq_liics sorpresa /
cletilagu_ts naj-ú_ries a Catalu_n3ra; peró 3110
ofém_ (alai "wol, sinó cru_i pot 1 Gil Robles
protegeizc ariarq:nista / «Mi
litares w paisanos» 1 Catal-u_3:17-a at-u_rará,
les maniobres 332.03aárcrnicrues
per A. GRIERA
El "Full Oficial" ja ha donat
compte que havia estat sorpresa per
la policia una reunió clandestina de
carácter marcadament feixista, pre
sidida pel tristament famós i des
ballestat Albinana. Entre la vague
tat inevitable de la informació de
darrera hora, feta apressadament i
sonso gaires dades concretes, hem
cregut descobrir que l'afer no tenia
gran importancia, i no passava d'es
ser una ximpleria exhibicionista d'a
quelles a qué ens té acostumats el
pertorbat doctor i "legislador" mo nárquic d'ençá, que es féu conéixer
pintorescament, cobrint-se de gloria
— com aquells militars de 1905 —,
en rassalt a "Nosotros".
El públic, per& s'havia encurio
sit i en parlava molt, 1 bé calla po
sar-nos en moviment per a satisfer
la seva curiositat Ho hem fet, i
amb sorpresa nostra, ho confessem
—hem trobat que la cosa no era
tan de per riure com de bell antuvi
semblava, per bé que a Catalunya
no ofereix perfil, i que un conjunt
de ximples pot també, a manca de
servir per altra cosa, pertorbar l'or
dre públic.
Eh fets són coneguts. Al carrer
del Duc de la Victória, número 4,
principal, hi ha domiciliada una en
titat que té el nom divertit de "Pe
na Nos y Ego", afiliada al gairebé
partit "Nacionalista Espanol", de
l'Albinana. El dissabte a la nit s'hi
van reunir una colla d'afiliats—fins
a quaranta-quatre—, i la reunió va
ésser sorpresa per agents de policia
de la Generalitat, puix que el nos
tre Govern ja coneixia l'estada
d'Albinana a Barcelona í havia se
guit des del primer moment les se
ves maniobres.
Suspendre la reunió no resulta fá
cil. Hi hagu'í desobediencies, resis
tencies, exhibició d'armes contra
l'autoritat, insults, visques al "rei", a
la monarquia, a "Espana unitaria"
i altres excessos. Entre el tumulte,
una enorme bandera monárquica que
cobria el dosser de la presidencia es
va ter fonedissa; un subjecte d'a
quells va arribar a estripar la cre
dencial d'un agent, allegant que ell
no reconeixia autoritat a un repre
sentant de la Generalitat; se'ns va
dir de tot repetidament, sobretot alló
acreditat fa anys de "Esos perros
catalanes", i altres excessos. Calgué
demanar ajuda, i al capdavall van
ésser reduíts eh facinerosos a la de
guda obediencia. Peró abtí i tot no
van disminuir les arrogáncies i pro
testes, sobretot del cap de colla, fins
que tots en ramat van ésser duts
ala calabossos de Comissaria, on van
quedar incomunicats tots ella.
De seguida que la nova va escam
par-se hi va haver un gran renou. La
policia, davant la condició de dipu
tat que en cap moment no deixá
d'allegar el capitost deis detinguts,
va consultar el conseller de Governa
ció. En assabentar-se deis fet.s, el se
nyor Selves va ordenar immediata
ment que la detenció tos mantingu
da, d'acord amb alió que disposa, en
el seu article 56, la Constitució, el
qual permet detenir tot diputat per
El Dr. Albinana, que ha vingut a
Barcelona a fer el "pinxo", al qual
les autoritats tenen tancat a la Co
missaria per salvar-li la integritat
física
(Foto Arxiu)
qualsevol delict,e flagrant donant-ne
compte immediat al president del
Congrés.
També per ordre personal del con
sellar va ésser mantinguda a l'Albi
nana la incomunicació.
Fila delictes de qué és inculpat —
tots flagrants — l'Albinana són: re
unió clandestina, agressió ala agite
de rautoritat (ell mateix va a,punye
gar un auxiliar deis agents), i inju
ries a la Nació (Catalunya), a les
seves institucions i al regirla.
El senyor Selves va donar comp
te de seguida a l'honorable President
de la Generalitat, com a represen
tant del Govern de la República a
Catalunya, de la detenció del dipu
tat Albinana; i, ultra la primera
comunicació telefónica, la hi va con
firmar per escrit ala efectes perti
nents. El senyor Companys, també
ala efectes legals, ha posat eh fets a
coneixement del President de la
Cambra, junt amb l'atestat policíac i
les altres diligencies efectuades.
Aquí — era ha costat un xic de
descobrir-ho a través de la reserva
oficial, peró en podem respondre —
van venir les pressions incomprensi
bles. El ministre de la Governació,
en persona, va fer-se un tip de tru
car al nostre Conseller demanant la
llibertat del cap feixista, per a evi
tar — digné — incidents parlamen
taria. El nostre conseller, ferm
digne, es va veure obligat a fer ven
re respectuosament al ministre ra
dical, senyor Salazar Alonso, la im
possibilitat legal en qué es trobava
d'accedir a un prec tan amable, i al
capdavall el senyor Salazar es va
cansar d'insistir. També van inte
ressar-se pels feixistes, personal
ment i per teléfon, Alba i Goicoe
chea. Aquests encara era justificat
que s'interesase-astil pel Untó& doc
tor, l'un com a President de la
Cambra — obligat a atendre per
un igual tots eh diputats, per xim
pies que siguin l'altre correligio
nari en cavernarisme del detingut.
Peró també hi va haver un home
cotitzat com a futur cap del Govern
de la República que es va interessar
pel capitost monárquic; el jove i ja
brillant savi jesuita senyor Gil Ro
bles.
El resultat de tantas intercessions
va éaser, sortosament, nul.
També hi va haver una altra in
tervenció, a,questa republicana: el
general Batet, a la disposició del
qual eren posats, pel Conseller de
Governació, els militars detinguts
va refusar-se ai admetre'ls. puix que
solament han d'ésser sotmesos al
fur de guerra eh delicias militars.
Aixó no ha deixat, també, de sor
prendre'ns: hi havia encara una autoritat, no de Catalunya, que sa
bia la llei i la compila. El fet és
més singular si recordem que, fora
de Catalunya, hi ha molts ciutadans
no militars condemnats illegalment
per Consells de guerra. Aquests mi
litars agafats a Catalunya han anat
a parar, modestament. al Jutjat de
guardia.
* • •
Al Jutjat de guardia, hem dit.
Aquest matí a les set hi ha anat un
detingut. A les nou, un altre. Ara ja
(Pasa a la pg. 5)
ee
11)etrianeM a Jaume Vachier que
ens expliqui l'estat en qué ha tro
bat el cos de la guardia urbana, i
els seus primera mots són de lamen
tació.
—No podia ésser més caótica —
diu—la situació d'aquest cos d'auto
ritat. Dintre la guardia urbana hi
havia un desordre complet. L'orga
nització que se li havia donat—si
és que mai se n'Ya havia donat al
guna, de la qual cosa em permeto
dubtar--era senzillament lamenta
ble.
—?Depenia, ja, de vós en l'Ajun
taraent anterior?
—No; depenia del Departament
de Governació, a la presidencia del
qual hi havia el senyor Girald. El
que suceda amb els guardies ur
balas era molt curiós. Jo en tenia
les responsabilitats parqué en gene
ral es creia que la guardia urbana
i la brigada especial de circulació
estaven sota un mateix control.
Aixó feia que quan algú tenia al
guna cosa a objectar a propósit
deis urbana es dirigís a mi com si
estigmas a la maya ma posar re
mei ala defectes d'aquell servei. In
nomarables vegades havia llegit no
tes de premsa relatives a la guardia
urbana en les quals figurava el meu
nom.
—Es que en determinadas ocasiona
pels afers del Departament de cir
culació s'havia mobilitzat la guardia
urbana.
—Esteu en un error. Aixa és el
que molta gent es pensa, paró la
realitat era tota una altra. En els
dies de máxim comaat, per exempte,
quan el famós afer de la David, jo
no vaig disposar més que de vuit
o deu urbans com a máximum. La
gent, peró, sempre va suposar que
depenien de mi, i així es donava la
paradoxa que en tenia, com us he
dit, lotes les responsabllitats, peró
no hi tenia cap força.
—No váreu intentar mai adscriu
re la guardia urbana al vostre de
partament?
—Abcó a l'Ajuntament anterior
era impossible. Vaig intentar diver
ses vegades de portar al Consistori
uns reglaments per a la polieia de
peró no vaig reebar mal de- .
gut a qué els regidors de la Lliga
i del partit Radical van rebutjar
les totalment. ?Motius d'aquesta ata
titud? Només cal fixar-se en la ma
nera corn s'entrava a formar rert
de la guardia urbana, per ésser
membre de la qual no calla re mir
cap condició ni demostrar aptituds
de cap mena. En canvi la brigada
de circulació era tota una altra cosa.
Els nostres motoristas, per exemple,
abans d'ésser admesos van haver de
passar un examen que el vaig ter
jo personalment, que es pot dir que
és el més dur que s'ha fet a Europa
en aquest aspada
—S'han explicat moltes coses de
la revista que várea passar a Belles
Arta a tota la guardia urbana.
—Sí; se n'han explicat moltes fan
tasies, peró d'aquesta revista en vaig
treure moltes ensenyances. S'aspe
raya que aquesta revista seria alló
classic de les revistes militars: els
urbana s'estarien quieta i arrengle
rats, jo cm passejaria pel davant
seu, trobaria que tot esteva molt bé,
felicitarla els oficials i aleshores s'i
niciaria una desfilada i tothom con
tent. Per aixó va sorprendre que jo
cm presentes a Belles Arta a dos
squarts de vuit i que en sortís a les
tres de la tarda, sense haver repo
sat un sol moment. Vaig anar in
terrogant tots els urbana d'un a
un i eta vaig fer a tots un mínimum
de cinc preguntes.
—?I quin resultat en váreu obte
n& de tot atacó?
—Per començar vaig poder-me
convencer que la guardia urbana
s'assemblava extraordináriament a
rambla
març de 1934
Parlen els Consellers de l'Ajuntament nou
ninfa la 1 N
~1111•11•11~IIIIIIIV
Unes manifestacions de jaume Váchiel, Conseher de Policia Urbana í de Circulació
wr XAVIER PlCAAYOL
un asil. El noranta per cent deis
seus elements no reuneix cap con
dició. N'hi ha molts que no saben
llegir ni escriure i la majoria no
sap catalá ni en vol saber. Us pos
dria citar casos de guardies que
JAUME VACHIER,
el conseller-regidor municipal que ha
endegat el tráfec barceloní i que ara
está tractant de convertir la guardia
urbana en un organisme eficient.
(Foto Arxiu)
no s'amaguen de renegar de Cata
lunya, de la llengua catalana i de
tetes les nostres itatitucions. A
part que en l'aspecte físic hi ha vera
tablas calamitats. Només us diré
que hi ha urbana que són tubercu
losos. I referent a l'estatura vaig
veure coses molt curiosas. Jo tenia
antas que per ésser guardia urbá
s'havia d'amidar un metre setanta
d'alçada com a mínimum, peró es
veu que estava mal fixat, perqué de
guardies que no passen d'un metre
cinquanta n'hi ha molts.
—Alai per començar ja devíeu ex
pedientar molla gent.
—No, aixó no. Aquell dia jo només
podia expedientar els que no es pre
sentessin. En vaig interrogar 752, i
els 27 restants van enviar certificat
de malalt. Aquell mateix dia vaig
fer anar un metge als respectius
domicilia i es va poder comprovet
que, efectivament, les baixes eren
justificadas.
—?I els que vinguere.n vestits de
paisa?
—D'aquests n'hi hagué 35; peró
jo qué els podia fer? Si fin.s ara els
permetien d'anar sense uniforme
Vaig fer la revista únicament per
saber l'estat d'aquest cos. Quan la
nova reglamentació sigui un lea
aleshores les coses aniran d'una al
tra manera. Com a nota curiosa hi
ha la deis capots. En vaig trobar
tretze que fa vuit anys que presten
servei i estan en molt bon estat. El
mateix us pue dir deis catorze que
fa set anys que serveixen i deis in
nombrables que en fa cinc o sis.
Aixó vol dir que o bé els seus propie
taris no se'ls han posat mal, o bé la
roba és d'una qualitat especial tan
bona que el fabricant es meras; un
premi. A més, en vaig trobar mol
tíssims, la immensa majoma que no
tenen l'equip sencer. A l'un li falta
gorra, a l'altre sabates. a l'altre una
altra cosa.
—I referent a la feina que talen?
—Aixó és molt curiós. Es pot dir
que els urbans feien de tat menys
d'urbá. Tothom tenia ordenances, re
parta:al les rtes de la Generalitat
i deis jatjeas, hi havia favoritismes
a dojo, etc. Es a dir, la guardia ur
bana tal com estava era una deshon
ra per a la ciutat. En el rendí de tia
per exemple, hi havia auárdies que
sortien de casa seva després de so
par. se n'anaven a la porta d'un ci
nema a regular l'arribada deis cot
xes, després entraven a veure :es pel
lícules, a la sortida evolucionaven
deu rninuts més, i acta seguit se n'a
naven a dormir. L'endema treballa
ven tot el dia en un altre efici i no
es tornaven a posar l'uniforme fins
a la nit. I com que aquest roncli de
nit el formaven sempre els 1/latea
xos guárdies, abundaven els que te
nien dos sous. I fora del rondí de
nit, no és cap secret que hi havia
urbans que només es recordaven que
ho eren a l'hora d'anar a cobrar. I
de la famosa secció de cavalleria que
només sortia un parell de vege.des
l'any, no cal pas que en parli.
—De moment, qué heu fet?
—Per començar els he fet fer una
fitxa a cada un. Ella mateixos se
l'han escrita, eta que en labeh. N'hi
ha de curiosas titadelal` e prohiba
que els urbans facin cap faino, que
no sigui la seva. S'han acabat els
ordenances i eLs repartidora de car
tes. Aixó és feina deis agutzils. Pro
visionalment he dividit la pelleja
urbana en tres cossos: cos armat,
ces desarmat i policia de trafic. El
cos armat está destinat exclusiva
ment a la vigilancia de les depen
déncies municipals. La resta presta
servei al carrer. amb la particulari
tat que cap misa no té un lloc fix.
S'han d'anar turnant. S'ha acabat
alló deis clássics "gurisa aquells mu
nicipals de sarsuela que tenien de
tot menys d'autoritat, als quals no
hi havia ningú que tingués respecte.
De la manera com estava desorga
nitzada la guardia urbana hi havia
160 destins, els quals afegits a la
brigada especial de circulació talen
que quedas un sobrant de guardies
que no passava de vint per cada torn
?I qué són vint guárdies per a una
ciutat con' Barcelona?
—?Aneu a una militarització d'a
questa policia urbana?
—Vaig a organitzar-la duna ma
nera senzilla penó práctica, tal com
está organitzada a tetes les gratis clu
tats. Una cosa urgent a fer és aug
mentar-li el son. Amb cinquanta-un
duros cada més no és possible viure.
Aixó topa amb la dificultat que no
és pcssible augmentar el pressupost,
paró aix6 Izo resoldré limitant les
places. En la nova reglamentada hi
figuraran policies de trá,fec i poli
cies -urbans. La policia de trafec
constará de 240 agents, 12 caporals,
6 sergents i un oficial, i la policia
urbana de 300 agents, 60 caparais, ,30
sergents, 3 oficials i un cap. Sumeu
aquests elements i trobareu que de
la plantilla actual en sobren un cen
tenar de places. Les amortitzaré, i el
que cobraven aquests ho repartirem
entre els altres. De moment hi ha 21
vacantes i 42 agents que estan a punt
d'ésser jubllats. Dintre de poc, dones,
ja tindré 64 places menys.
—Cobrireu aquestes vacants?
—Si volgués seguirla desorganització
actual podria cobrir aquestes places
tal com es feia abans, amb sanies i
coneguts deis regidors. Aixó s'ha aca
bat. A la policia urbana, per ara, no
hi entrará ningú rnés. Jo vull que els
agents cobrin el que sigui, peró que
tothom compleixi amb la seva obli
gació, que es vegin urbans i que si
guin respectats per tothom. A part
de l'augment general de sou, heu
de comptar que els caporals i els ser
gents sortiran del mateix cos. De ma
nera que el que valgui es podrá gua
nyar be la vida.
—Els canviareu l'uniforme?
—Penso modificar-lo, a l'astil del
tipus america, a base deis cobra
blau i blanc. Res de vermells, que
fan mal a la vista. Aixó gairebé no
representará cap despesa extraordi
naria. Actualment ja s'haurien de
comprar molts capeta i molts unifor
mes. Tant- és comprar-los vermells
com blaus.
—Subsistirá la secció de cavalleria?
—L'anirem suprimint de mica en
mica, i substituirem els cavalls per
motos i per bicicletas, molt més prac
tiques i més rápides. Deixarera vint
guardies a cavall, per ala actes pro
tocolaris. El cos ciclista aviat estará
creat i els disset motoristes de la
guardia urbana pasaran a prestar
servei a les delgacions de districte.
—I de les oficinas?
—En quaranta-vuit horca vam
traslladar-les al que era Palau de la
Premsa de l'Exposició. Hem muntat
unes oficinas com cal.
—Eta vostres projectes toparan
amb moltes resistencias. Hl ha molas
interessos creats. Ara maleta tetes
aquestes veus de protesta que s'han
alaat...
—No m'han sorprés. perqué és
molt natural que el que s'ha sentit
lesionat en els seus interessos provi
si protestant hi guanya alguna cosa.
Peró no en treuran res. La policia
urbana tindra mes atribucions i es
dignificará. El que faci de policia
urbá no podrá fer res més. El de
córum de la ciutat exigeix que les
seves institucions no la deshonorin.
Jo trobo molt lagic que cadascú de
fensi els seus interesaos, paró eta
consellers municipals hem de posar
davant de tots, ea de la ciutat. Era
peino que per aixó era van elegir.
La revista de la guardia urbana al Palau de Bellas Arts
(Foto Sagarra i Torrents)
Grimégia municipal
Maneres de discutir
11111~111~Esár
La Lliga ha començat brillant
ment la seva acció opositora muna
cipaL En la sessió darrera, la seva
minoria ens va demostrar com es
capacitada i assenyada per posar-nos
bastons a les rodes, per suscitar
discussions bizantines, per passar
hores 1 hores de parloteig que no
treu cap a res en absolut. L'expe
riancia, perca no ha sortit tan pla
nera com es pensaven, i aquella es
pacie d'examen presumptuós a qué
volgué sotmetre la majoria novella,
com a arma de dos tala que era, li
va caure al damunt fins a acla.pa
rar-la.
El sistema seguit per Lliga Cata
lana per fer alló que anomena "ad
ministració" és singularment curiós.
Consisteix a presentar proposicions
en el sentit que es facin algunas co
ses que ja estan fetes, o en curs de
fer-se, o s'han de fer per raó natu
ral. Aixó té un fi pueril, ultra la pre
tensió Inés modesta encara d'allar
gassar les sessions públiques: ten
deix a donar ala incauts que sempre
existeixen la setaació que les inicia
tivas majoritaries són de la mino
ria conservadora. I no és ben bé
aixi parqué, mentre algú amb ma
jor autontat que el senyor Duran
no hagi demostrat el contrari, les
Per GRAN1ER-BARRERA
nostres iniciatives—bones o dolen
tes—són nostres.
Amb la simple lectura, només, del
munt de proposicions presentades a
la sessió de fa vuit dies ja es podia
endevinar la maniobra infantil. Es
proposava, per exemple, al Consísto
ri que es fes un estat de comptes
els técnica de la Lliga en deien "ba
lane—com si ala() de preparar un
estat de comptes hagués d'ésser des
cobert al Govern barceloní. O es
deia que no es íes cap mena d'obres
en edificis procedents del ram de
Guerra sense tenir un pla general,
quan la previsió d'aquest pla de con
junt ja era formulada explícitament
en els anteprojectes de pressupostos
que la majoria prepara. O es dema
nava que s'elaboressin els pressupos
tos mateixos amb tendéncia d'evitar
o limitar molt les transferéncies de
crédit, com si les transferéncies no
obeissin, generalment 1 precisarnent,
a circurratancies lmpossibles d'ende
vinar en elaborar-se el pressupost. I
tot anava així.
No hi vallen raons de fet, ni
acords anteriors (presos sovint amb
la conformitat de la minoría lligai
re), ni díficultats d'ordre material
o burocratic perfectament conegu
1 des per la Lliga, ni textos legals, ni
precedents de no haver-se fet res
d'alló—clemanat ara amb tanta ur
géncia—quan la Lliga manava la
ciutat. La més petita justificació,
la més petita defensa, provocaven
intervencions prolixes del sapient
senyor Bausili o discursos estentoris
i abrandats del llorejat conseller
senyor Segarra. "Ah! ?Es a dir que
el Govern de la ciutat no ho volia
ter? ?Es a din que voliem per sis
tema administrar malament? ?Es a
dir que hi havia una dictadura?" I,
si no reaccionavem, nosaltres matei
xos hauríem acabat sentint-nos cul
pables sota el pes d'aquelles grans
acusacions i hauriem declinat el po
der en el primer senyor Codolá que
ens topéssim.
Va venir, per exemple, una propo
sició demanant que el Govern de la
ciutat gestiones del Govern central
una aportació económica per a aju
dar a liquidar deutes pendents de
l'Exposició, 1 que es posés d'acord en
s,quest sentit amb l'ajuntament de
Sevilla. Quan l'alcalde es va atre
vir a explicar a la Lliga que aquelles
gestions ja es feien, i que toas els
diaris ja havien parlat de la visita
d'uns regidora de Sevilla amb els
quals s'havia tractat precisament
d'una acció en aquest sentit, hi va
haver en la Lliga una gran indigna
ció, mentre tothom esperava un vot
de grades i que la proposició seria
retirada. ?Com s'havia atrevit, l'al
calde ni niniú, a començar unes ges
tions encertades sense perrilla de la
Lliaa? ?Qué era aixó de tenir ini
ciativa? I aquí el senyor Bausili tor
na a fluir la capacitat técnica re
putada, i al capdavall s'acorda, per
no allargar-ho, prosseguir les ges
tions començades, les quals també
haurien continuat sense l'acord ni
El senyor Duran i Ventosa, cap de la
minoria "administrativa" de la Lliga
a rAjuntament de Barcelona
(Foto Arxiu)
la proposició. I encara sort que Lli
ga Catalana es va sentir un xic be
névola, perqué sinó hauria calgut,
potser, donar per mines les gestions
primeres i emprendre de bell nou les
negociacions, a fi d'iniciar-les efecti
vament a iniciativa Iligaire.
Aixb cense comptar les proposi
cions de carácter més concret i ten
denciós, com aquella de no cobrar
als propietaris rimpost sobre solara
si l'havien ímpugnat. L'a,cord, d'ha
ver-se pres, pocha é,sser molt bo per
als propietaris que la Lliga vol em
parar, peró si s'establís el precedent
no es podria mai aconseguir de po
sar en marxa un impost, perqué quan
s'hagués de començar a cobrar qual
sevol tribut de nova creado—i tota
impugnació justa o injusta aturaria
el cobrament—resultaria que l'hau
rien impugnat tots els afectats.
*
Ifó lógic del que va fer—proposant
que l'Ajuntament acordés, posem
I per cas, administrar la ciutat, o fer
1 un pressupost cada any, o cobrar eta I
! impostos, o pagar eta crédits, o aten
i dre els serveis, o complir la llei; i
ens ho presentaria cada cap com una
novetat que ens cal aprendre, a tall
de descoberta del Mediterrani, tal
com van propasar que es fes un in
ventari (cosa que altrament ja de
termina—article 203 i següents—la
Llei Municipal Catalana, la qual
obliga per torna a publicar-lo al
Butlleti de la Generalitat).
Una defensa contra tal puerilitat
seria per part nostra fácil, i adhue
diré brillant. L'Ajuntament, peró,
i la ciutat mateixa, hi perdrien.
D'órgan digne i cabdal que ha d'és
ser esdevindria solament motiu de
mofes sovintejades en publicacions
humorístiques, que tindrien raó de
fer-ne broma.
Al capdavall ens tocarla fer com
els diputats de les Corta de Cádiz,
els quals van acordar din a la Cons
titució que tots els espanyols cenen
honrats, laboriosos i altres virtuts—i
aixó grades als técnics de la Lliga.
Una impressió, gens apassionada,
deis que várem haver de sofrir per
Ildaeure aquell torrent de paraules de Lliga, amb l'examen no pas mo
lestós que l'acompanyava, podríem
resumir-la dient que equivalia a
robstrucció.
No ens fa por l'obstrucció. Tenim
armes legals i morals per a trancar
ne els afectes perniciosos. I, tanma
teix, ja déiem en començar que no
créiem que la Lliga seguís aquest
cansí on va trobar de bell antuvi
tan pees éxits. Peró és la tessitura
moral alló que volem retreure; i
aquesta posició d'obstrucció dissimu
lada que s'intenta el primer dia,
aquesta actitud psicológica i políti
ca, l'hem de qualificar de grotesca
tant com de lamentable.
Si la representació conservadora
al Consistori, malgrat l'éxit negatiu
de fa vuit dies, volia encara insistir
contra tata lógica en el seu enderia
ment incomprensible, en comptes de
secundar des del seu lloc, i amb l'i
deari que li respectem, una obra ini
ciada amb més o menys encert peró
amb desig palés de rectificació
per la majoria, acabarla—perqué no
li quedarla altre remei com a colo
-\\")
con' iur
P u n t1
penetra en la vostra gorja en forma traidora, durant la vostra respiració, el microbi
de la grip, catarro, refredat, etc., per atacar en forma més o menys violenta, peró
sempre perillosa, el vostre aparell respiratori.
L'esternut, la tos, la irritació de la vostra gorja, són símptomes precursors de
diverses malalties que podreu sempre evitar amb només deixar dissoldre algunes
GABA a la vostra boca. Llur aCaió preventiva i curativa és garantia del benestar
tan desitjat.
Adquiriu avui mateix una capsa GABA a la farmácia i amb pocs centims hau
reu assegurat la vostra salut.
.,„psa petita, 6o céntims
Capsa mitjana, UNA pesseta
Capsa gran,
— -AL —do&
Contra la tos, catarros, grip : GABA és sempre el miiior.
Seriem la nota de tots, perb el se
nyor Duran s'hauria acreditat a
força de sacrificar Barcelona, que
per causa de les grans iniciatives
d'ell i els seus quedarla de fet aban
donada.
aZ8212118212111121:2:2:02821111282:1'12:11atatiag
2: 2g
N Saló Doré fi
2 2:
2: DE LA 2:
25limji loylb,,,
2:
25
2:
2:
It ,11 II * Y:
1: GRAN EXIT 2: i p 2pd
1 parp
* It "Chasonniers" a duo i pianistes 57,
21 que actuen als
2: 2:
ra TES i SORTIDES DE TEATRES SI
•-, 11 De 10 a 12 de la vetlla: li
1 SEXTET TOLDRA o.
..
0-
.. •o 9.a12:282:2.12:2:2:28232:2:282ranguntra0
Mengeu
bort peix
Sardines més nu
tritives que la
carn. Són fresa
ques aperitives.
Fines: DRAPEAU, MASSÓ
i PORRÓ.-Populars: KAYREL
i COSMOPOL1TE.
SARDI ES
,
FILIAL-DIPOSIT PER A CATALUNYA:BALEARS
Carrer Ample, núm. 13. — Tellfon 21373. — Barcelona
mar? de 1934 la rambla
La selmand política
Qué ha passat aquí?
No ha estat normal, per a l'ull
atent al curs deis esdeveniments
polítics de la setmana—una set
mana histórica—, el desenrotila
ment de la crisi Lerroux.
En efecte: trencada la unitat
dintre el Govern, per la posició
esquerrana deis senyors Martínez
Barrio i Lara, el President del
Consell es presenta al Palau Na
cional a formular la dimissió dels
dos ministres. Crisi parcial. Es
presenta... i, a la sortida, anun
cia que S. E. ha estimat neees
sária una crisi de fons i que, per
tant, la dimissió és de tot el Go
vern. Ja era irregular el proce
diment del senyor Lerroux en
anar oficialment a sotmetre la
dimissió de dos ministres i la
seva substitució al President de
la República, per tal com entra
de pie dintre les atribucions del
Cap del Govern substituir dos
ministres i refer el ministeri, din
tre unes mateixes línies políti
ques, sense neéessitat de dema
nar permís a ningú. Largo Caba
llero ho ha recordat aquests dies,
li sobra rezó. Peró el cas és que
el senyor Lerroux sotmet la cri
si parcial a S. E., i S. E. prescin
deix del criteri del seu President
del Consell i accepta la dimissió
de tot el ministeri. Crisi total,
dones, crisi de fons. Aixó és, crisi
fonamentalment política, en el
plantejament de la qual la su
prema jerarquía del régim opina
que cal modificar políticament
—quant a formació i directrius
el Consell de ministres.
Comencen les consultes. Són
relativament breus a Palau. A
lora, la contradansa d'homes,
partits, d'ambicions i de tral
cions, és més viva i més densa.
Acabades les consultes, S. E. el
President de la República encar
rega al senyor Lerroux la forma
ció de Govern non. L'endema al
matí, el senyor Lerroux té el mi
nisteri confeccionat. I LA FOR
MACIO POLITICA D' AQUEST
MINISTERI, SALVANT MATI
SOS PERSONALS, ES, QUANT
A FORCES POLITIQUES EXAC
TAMENT IGUAL A L' ANTE
RIOR!
Qué ha passat aquí? Primer,
crisi parcial; després, per volun
tat de S. E., crisi total; final
ment, crisi parcial. Men.tre,stant,
la vida de la República pertorba
da i el sistema parlamentani en
desprestigi progressiu. ?Com ha
anat aixó? ?Es que algú ha tin
gut por de les conseqüencies que
Una crísi anormal Qué ha passat aquí? S'está iugant a ésser
Poder «Fa por pensar en la forma com s'anuncien les coses...»
Ventosa i Gil Robes, conspiradors contra el iéglm Es dos
factors essenctals de la crísí «A Catalunya hi ha un govern
republicá, que espera els esdeveniments...» Compás d'espera
No hi ha temps a perdre, republicans!
podia reportar la desitjada crisi
de fons, o és que s'está jugant
inconscientment amb la vida del
régim?
El tercer Govern Lerroux
I bé. Heus ací el tercer Govern
Lerroux. N'han sortit dos autén
tics republicans d'esquerra, Lara
i Martínez Barrio, i hi han en
trat dos auténtics reaccionaris
radicals, unitaristes i térbols,
Marraco i Salazar Alonso. A asse
nyalar, com a únic guany, la pre
sencia de Salvador de Madariaga
a Instrucció Pública, en substitu
ció d'un bon senyor que es deja
Pareja Yébenes. La resta, inva
riable. Tots els amics i coneguts
de don Alejandro, adhuc aquest
impagable ministre i angélic
"Mestre en Gai Saber", el senyor
Estadella, que és un ministre del
Treball dedicat a la curiosa la
bor de provocar conflictes i no
resoldre'ls.
Molt divertit, si no los trágic,
aquest joc insensat de jugar a
ésser Poder i anar liquidant la
poca autoritat que quedava, en
anécdotes de passadissos i en fra
ses sense compromís. El senyor
Lerroux está demostrant al món
que, en efecte, tal com diuen "El
Debate" i els feixistes, el regim
parlamentani ha fracassat i ha
caducat. Aquest és un deis aspec
tes d'extremada gravetat de la
darrera crisi. I ja será hora de
comencar a prendre's aixó serio
sament si és que realment volem
salvar la democracia republicana
i tenim del régim un concepte
una mica més elevat que el de
,c9nsiderar que ha servit i ser
veix perqué la senyora d'algun
ministre pugui dedicar-se a ju
gar a "golf".
Aquest absurd tercer Govern
Lerroux neix amb menys autori
tat que ranterior, que ja era po
quíssinza, i, segons afirmacions
que ningú no ha desmentit, com
promes a posar a discussió—que
significa a aprovar, tal com está
constituct el Parlament—la llei
Si aisó vol din alguna cosa, vol
dir que el tercer Govern Lerroux
havia dimitit abans de prendre
possessió. I així no es governen
pobles. Així es lliuren nobles a la
tirania i a la guerra civil.
El senyor Cambó ha estat al aeonsellar, igual que Gil Robles,
que es lliuri el Poder a les persones més suspectes d'antirepublicanisme
d'havers de la clerecia, la de Ter
mes Municipals i l'amnistia ge
neral. UNA AMNISTIA QUE
,HAURIA D'ESSER PROMULGA
DA ABANS DEL PROXIM CA
TORZE D'ABRIL.
I hi ha una frase del senyor
Lerroux, després d'haver-se jet
cárrec de la responsabilitat del
seu tercer ministeri, que mereix
els honors de l'antologia. Es
aquesta:
—S'estan anunciant les coses
en una forma que fa por de pen
sar-hl...
(Foto Sánchez Catalá)
Els conspiradors de la crisi
La provocaren, a base d'ame
naces, i quan la tingueren plan
tejada es llangaren a una des
aforada maniobra per apoderar
se deis ressorts del Poder. Els
seus gestos de sublevats impres
sionaren profundainent la nzés
alta figura de la República, que
els rebia amb tot, els honors a
la Cambra presidencial. Com a
catalans, ens ha tocat l'honor
que un deis conynradors contra la
República i a rvor del feixisme
per JOSEP M. MASSIP
sigui un compatriota nostre: el
senyor Ventosa i Calvell, en re
presentació del senyor Cambó,
del senyor Badia—un deis més
fins intrígants de les dretes ca
talanes a Madrid —i de tota la
Lliga. El collega de Ventosa en
la baixa feina de traició ha estat
Gil Robles, l'home del contuber
ni jesuítico-feixista espanyol.
La C. E. D. A. 1 la Lliga han
estat, en efecte, un deis dos fac
tors essencials de la crisi. Gil Ro
bles i Ventosa, els generalíssims
d'una vasta maniobra enfocada a
un sol objectiu urgent: la con
quista del Poder i la liquidado
de la democracia republicana.
Heus aci per on el darrer minis
tre de la Monarquia—magnífica
ment dotat, cal reconéixer-ho,
per a la intriga política i per a
la cacera de cruilla—ha devingut
pepa essencial en la política de la
República. Fou Ventosa qui, en
representació de la C. E. D. A. i
de les dretes catalanes convence
Lerroux de la necessitat absolu
ta de donar entrada al Govern
dos o tres ministres representants
de Gil Robles i de Cambó. L'en
demá de l'entrevista Ventosa
Lerroux, el senyor President del
Consell es presenta-va al Palau
amb la dimissió de dos ministres
i amb un projecte de substitució
que degué ter pensar S. E., ja de
si inclinat cap a la dreta, en la
possibilitat d'un Govern MES
D'ACORD AMB LA CONTEXTU
RA POLITICA DE LES CORTE.
De les Corts feixistico-monárqui
ques que han aconseguit aturar,
i intentarien de destruir, /a vida
de /a República!
En principi, semblá que la ma
niobra reeiria. Per pagues hores
tot aria bastant bé per al senyor
Ventosa. En el curs de les con
sultes, Cembo doné una nota que
facilitava la solució de dretes. La
crisi era de fons. Amb quina sa
tisfacció parlava el senyor Cam
bó de la crisi de fons! No hi ha
altra solució, venia repetint el
gran firaire politic de Catalunya,
que donar entrada al Poder a les
forces de la C. E. D. A. i de totes
les dretes parlamentaries "que no
s'han manifestat obertament
enemigues del régim". Cal do
nar al Govern nou una "ampla
base parlamentaria", que li doni
torea per a "solucionar els pro
blemes nacionals"...
Pero, tot d'una, ve un calivi de
front. Es dona l'encarrec a Ler
roux, Ja no hi ha crisi de fons.
Será parcial novament. Es para
zd'un vet. Com ha anat aixó?
?Qué és aquest anar i venir de
Cambó i de Ventosa i de Gil Ro
bles i de Martínez de Velasco?
Dinars, sopars, entrevistes al
Ritz. Qué passa?
L'altre factor de la crisi
ser comentadissim, i que es con
sidera com un jet d'importancia
excepcional en el panorama p011-
tic...
Heus ací, enfront de l'ofensiva
jesuitico-feixista-lliguera, l'altre
factor de la crisi que ha portat
al Poder el tercer Govern Ler
roux. I, de moment, s'ha aturat
l'elfensiva. Es alguna cosa. Ni la
C. E. D. A. ni la Lliga no han ar
ribat al Govern. L'última carta
ministeriable—el senyor Anguera
de Sojo—hagué d'ésser rebutjada
també perqué, per primera vega
da, les esquerres s'havien posat
absolutament serioses davant de/
que s'anava a fer.
Passa que les esquerres repu
blicanes han parlat de tornar a
la constitució immediata del Co
mité revolucionan. Passa que es
disposen a llanca?* un manifest
al pais si al Palau les coses van
endavant. Passa que hi ha e/ par
tit socialista al carrer. Passa que,
allá baix, hi ha Catalunya, i una
democracia en actiu, disposacla a
defensar-se. "Aquí hi ha un Go
vern republica en espera dels es
deveniments..." ha dit el senyor
President de /a Genera/itat en
resposta al requeriment que li ha
estat jet per una comissió de les
manes que s'han manifestat
aquella nit per les Rambles de
Barcelona. Aquest mateix Presi
den,t, dies enrera, havia fet un
viatge a Madrid que hagué d'es
•¦¦•¦¦
r..„S A P
J SEP LLIMO
A Josep Llimona hem de con
siderar-lo encara com una de
les grans figures de la nostra re
naixença. I aixó més que per
L'escultor Josep Llimona,
mort dimarts passat
(Foto Arxiu)
raons cronológiques, més que per
la generació a la qual ha per
tangut, pel seu temperament
inagnífics, per la barreja que re
Presentava d'artista, i d'home
d'acció, pel seu esperit universa
lista i humanista, i per la seva
profunda racialitat. Per haver
estat, en suma, un dels grans
plasmadors de Catalunya, un
deis homes que més han fet per
treure-la del seu marasme pro
Sense homes així no hi ha re
naixença possible per a un po
ble. El mateix gran moment del
renaixement, a Italia primer i a
tot Europa després, és assenyalat
per l'aparició de figures d'unes
grans dimensIons humanes de
figures d'una gran empenta, d'u
na gran vitalitat, que unien a
una profunda racialitat, una
gran aspirado d'universalisme, 1
en les quals la capacitat d'imagi
nació 1 d'acció es completaven.
I hom ha assenyalat precisa
ment en l'obra de Llimona la in
fluencia deis escultors italians
del renaixement Hom hi podria
trobar encara, més d'un detall
característic que en mostra una
certa semblança temperamental:
aquesta aliança per exemple de
la gracia i de la tendresa, amb
la rudesa i amb la força. Tota la
Itália del renaixement i, sobre
tot de prerenaixement, és plena
d'aquest contrast que consti
tueix també la característica es
sencial de Llimona. Ell ha cantat,
com aquells escultors, en mar
bres puríssims, la gracia i la dol
cesa femenines; ha exaltat les
més tendres morbideses. Ehl ha
mostrat, entre nosaltres millor
que ningú, com podia ésser casta
la nuesa. Ningú no ha sabut fer
aci la feminitat ádhuc en la nue
sa mateixa més germana del
somni, de les aspiracions idealis
tes i religioses. Esperit profunda
ment religiós, aquesta religiosi
tat no li ha impeclit de trobar
adorables les formes femenines.
No ha cregut que haguessin -de
mant,enir-se amagades, com a
causa d'abominació i de pecat,
ans ha volgut mostrar-les sota
el sol i entre jardins.
Com els grans artistes del re
naixement, en la seva obra han
estat compatibles l'adoració a la
beutat femenina i l'expressió
més profunda del sentiment reli
giós. Poques escultures religioses
modernes hauran fet més im
pressió al poble que aquell Crist
del Camí de la Coya, a Montser
rat. En l'obra de Josep Llimona
reviu un sentiment, un fervor re
ligiós que és molt difícil de tro
bar en l'escultura religiosa mo
derna, feta en serie. En en,
aquest sentiment, tenia encara
una força creadora que endeba
des hom cercará en els fabricants
d'estampetes i de medalletes a
l'engrós.
Sovint el sentiment religiós 1
el sentiment de la beutat feme
nina s'han fusionat en el fons de
la seva ánima. D'ací aquest idea
lisme que hi ha en les seves gra
cioses noies núbils; d'ad la gra
ciosa feminitat de les seves Ma
Géneres de Punt
NI
Marca de qualllat
Salmerón, 50 BARCELONA
per DOMÉNEC GUANSÉ
res de Déu. Es possible també que
aquesta fusió de sentiments su
blimats encara per la idea de la
mort, sigui el que l'ha impulsat
a substituir, primer que ningú,
1.1•40.
..„44.1110.5
`k- • Z:',M,SW.
pn15111.'
"El Treball". bella escultura de Josep
Llimona a Montjuk
(Foto Suena 1 Torrents)
en els nostres monuments fune
raris, les figures deis angels in
expressius, per dolces i descenso
lades figures femenines.
Ultra cantar la fe i la dona,
Llimona ha estat un deis nostres
més grans escultors civils. De
tota aquella gran mona de l'as
qua que és el monument al doc
tor Robert, només les figures es
culpides per Llimona seran sal
vades per la posterltat. Són fi
gures certament carregades de
literatura, d'una literatura massa
folletinesca, peró plenes de senti
Ismióe.nt, plenes de vida i d'expres I aquell Sant Jordi monu
mental, que es retalla sota el
cel de Montjuic ?no és potser el
nostre monument civil més ben
trobat? ?No és el que té en la
seva simplicitat, més grandesa?
Descarregat de retórica, netejat
de medievalisme, aquell Sant
Jordi és un bell símbol de la no
va i torta Catalunya.
Encara un altre detall que l'a
germana amb els magnifics ar
tífex del renaixement nana.: el
seu gust per l'orfebreria i les arts
ornamentals en general. Josep
Llimona ha cisellat objectes i
joiells amb una traca i una fan
tasia sorprenents. Ell sabia ésser
gran, ádhue en les
'
coses mi
núscules.
Home del renaixement o de la
renaixença, no li bastava donar
se tot sencer a la seva obra per
sona). En aquesta Catalunya on
tot estma per fer, en s'ha adhe
rit o ha estat un propulsor de
tots ...ls nostres moviments a.rtís
tics. Eh l ha contribuIt, potser
més que ningú, a la creació del
Muscu d'Art 1 d'Arqueología que
tant de prestigi presta a Barce
lona I, amb Barcelona, a Cata
:anya.
Josep í limona ha pstat, cloncs,
una de les nostres més fortes
personahtats racials. I no és sois
a Catalunya on és admirat. Els
seus éxits 1 la seva gloria han
traspassat sovint les fronteres.
No hi ha temps a perdre
I aquí S0171, després d'una cris
parcial que fou total 1 que acaba
essent novament parcial, davant
d'un Govern interí, sense cap
autoritat i compromés amb les
dretes amb uns projectes de Llei
que signifiquen la rectificació de
tot l'esperit de la República.
Es tracta només d'un compás
d'espera. Alguna cosa s'ha gua
ny« en aturar el curs rapidíssim
aue prenien els esdeveniments.
Hl ha Govern per unes setma
nes. I és qüestió d'aprofitar
acuestes poques setmanes per a
reten, en la seva totalitat, el front
de les esquerres republicanes 1
socialistes. Es absolutament ne
eessari que la próxima crisi, in
evitab?e. trobi les esquerres en
r'isnosició de presentar batalla en
tois els terrenys i anzb la sufi
cient autoritat davant el país pe?
a produir una viva reacció en la
democracia republicana, que pu
gui impulsar-la fins al Poder.
En aquestes condicions, la so
lució de la próxima crisi només
podrá ésser u-no. pesi a tetes les
maniobres del feixisme 1 de la
Viga: formació d'un Govern au
ténticament republica, revestit
d'autoritat i de prestigi, dissolu
ció de les Corts actuals 1 convo
catoria iminediata de noves elec
cions generals.
Noves eleccions generals. Es
guanyaran? Es perdran? Si es
plantea la qüestió política—Re
pública o Monarquía—en tota la
seva cruesa, 1 a tothom sap a qul
otenir-se quant als partits poli
tics que demanin el vot a l'opinid
pública, es guanyaran per la de
mocracia republicana.
Peró no hi ha temps a perdre,
republicans!
1111*..
multwent
•:11r...',a4ks*
El Sant Jordi de Llimona emplaeat a Montjuic, una
de les obres preferides pel seu autor
(Foto Sagarra i TorrentS)
Hom el pot elogiar sense xovinis
me i sense rubor. De cara a l'am
ple món, és deis catalans que ens
fan quedar més bé.
I no direm que ara amb la seva
mort, Catalunya hagi quedat una
mica més buida. No. Eh, amb la
seva vijia. l'ha deixada una mica
més plena de bellesa, de bellesa
creada per les seves mans. Ara
fa companyia als grans morts que
decoren el nostre Olimp. I és per
aquests grans morts, que enlla
cen el passat gloriós amb el pre
sent, per damunt d'uns quants
segles d'eixorquia provinciana,
que podem sentir l'orgull d'ésser
1 de dir-nos cat,alans.
?'1,
•
II
10 Fulles
FULLA CAYUCO
la millor, la més
suau i la més ben
feta
Fabricada
a Catalma
Es ven a totes les
Perfumeries, gani
veteries i Estancs.
Exigiu-la sempre,
ja que obtindreu
un afaitat per
) fecte i sois valen
«MÍO» - UNA pesseta
4
e la rambla
110 va illvelltar res
Els grans
a Franca,
es_ándols financers que s'han donat
només en els darrers cinquanta anys
ver BRAUL1 SOLSONA
El ca. Stavisky, que tan sensacio
nals derivacions ha tingut i que ha
aconseguit excitar la indignació del
poble francés, no pot considerar-se,
no obstant, un Ze aullat mancat
d'illustres antecedents. No és que eis
falti raó als nostres veins per. a in
dignar-se. Damunt Uur esperit estal
viador ha caigut la voracitat deis
aventuren en tots els temps. Peró
anal no havien reaccionat d'una ma
nera tan violenta, en descobrir que
ise'Ls havien emportat llurs estalvis,
com aquesta vegacia. Si Stavisky no
estigués en el inés enhla podria re
clamar, 1 no senae fonament de raó,
contra aquesta diferencia de tracte:
sembla sinó que no els hagin
estafat mal" — podria dir l'aventu
rer que acaba d'anar-se'n d'aquest
avión deixant com a record amarg la
desaparició de mes de cent cinquan
ta milions de franca i donant amb
la trágica pistolada de Chamonix el
senyal perque comencés un deis es
cándols més formidables que hl ha
hagut al món.
No cal remuntar-se molt en el
cura de la Historia per a poder con
feccionar una llista copiosa 1 en cer
ta manera brillant de distingits pre
decessors de Stavisky. N'hi ha peou
arnb circumscriure's a un espai rela
tivament curt de temps — amb mig
segle sobra — per trobar tots els
exernples que es creguin necessaris
a fi de demostrar que Stavisky po
drá ésser conceptuat com un borne
audag, peró de cap manera ori
ginal.
1887. El marqués de Rays publica
en un periódic provincia i més tard
en un diari parisenc un anunci ofe
rint terres a Port-Breton, a cinc
frenes l'hectárea, pagadora en termi
nis mensuals d'un franc, la qual
cosa "equivalia a 'fer una gran for
tuna sense moure's de França". L'es
talvi francés es mobilitzá per a
aquesta hipotética aventura amb un
entusiasme extraordinari. S'arriba a
noliejar un vaixell: el "Chanderna
gor", per tal de transportar els illu
sionats amb aquést fantástic Eldo
rado. Peró el marqués de Rays, que
els havia embarcat en la novellesca
empresa. es va quedar en terra ami)
una quants milions i arnb una con
demna de quatre anys de preso.
1882. El banquer Bontoux es llanca
a fabuloses especulacions, ajudat per
confiança del petit estalvi. Funda
la "Unió General" amb un capital
de 25 milions de frenes i té tanta
fortuna en les seves operacions que
arriba a sentir-se amb forces per a •
pretexúr arrenear la Banca de "les
imperes mana deis jueua". Un pe
riódic dóna la veu d'alarma sobre
la veritable situado deis negocis de
Bontoux. Pero no aconsegueix alar
mar els confiats admiradora del lean
quer afortunat. Es molt més tard,
guau ja no és possible detenir la in
terven.ció judicial i s'ha descobert un
petit déficit de 252 milions, quan es
presenta la primera querella crimi
nal contra el manifasser deis estela
vis catelics que es feia passar "orle
una víctima deis financers jueus
maçons per tal de despertar la s'un
patia de la seva clientela. Cinc anys
de presó, reduits a dos, fou la pena
que 11 imposaren, 1 que no va com
plir perque va preferir fer una ex
cursió per l'estranger, de la qual ea
tornar al cap de pocs anys, i va ins
tallar-se novament a França com si
no hagués passat res.
1879. Aquest any es produeix ces
cándol financer més formidable:
Panamá. Encara avui, quan es vol
donar una idea duna estafa extra
ordinaria, s'apella al nom de Pa
namá, perqué la imaginació de la
gent no hagi de realitzar cap esfora
Ferran Lesseps acut a l'estalvi fran
cés en demanda de 500 milions ner
tal de realitzar la magna ebra del
canal de Panamá. Emill de Girar
din, que sembla un borne de bons
sentiments, recomana gis capitalis
tas que s'abstinguin de finançar
l'empresa. Peró 800.000 francs fan
cariviar d'opinió el bondadds perla?
dista. I aquest sistema de convenci
ment s'aplica rigorosament fina a
l'extrem que es destinen a publicitat
tras 32 milions. Comencen els sous
-
Stavisky, l'home del darrer escOndol
financer a França, les conseqüencies
del qual van adquirint cada dia mes
aires de tragedia
(Foto Arxiu)
provinciana imagina una
fantástica herencia. ,Un hipotetic
padrí, Roben Enric Crawford, rha
feta la seva hereva. Peró el mateíx
.dia de la seva mort féu un altre tes
tament, í la fortuna que havia d'a
nar a parar a mans de Teresa, s'ha
--de repartir entre aquesta i dos ne
bots del milionare Plet. I esperan
ces de guanyar-lo. Esdevenidor cobe
jable. I el vell senador, per fi, ecce
deix al casament. A poc a poc, la
novella va- adquirint aparetices de
realitát. Totteem creu en l'existen
cia de Crawford, deis seus nebots
i del capital, que no existeixen més
- que en la imaginació desenfrenada
de l'ambiciosa Teresa. I de tal ma
nera se la creu que no es vecina a
deixar-li diners a compte. Tots els
diners que vol. I el plet dura vint
anys. I no perd l'aparença de rea
litat -que Teresa ha encertat a do
nar-li. . Mentrestant, la '"infeliç pro
vinciana" ha realitzat el seu somni
-de viure triomfadora a Pá'rís, de con
viure amb la millor societat, d'alter
nar amb les mes altes ptrsonalitats.
Fins que al cap de tant temps, a
un deis creditors se li ocorre mos
trar carta iMpaciéncia e• exigir que
es faci l'inventari de la fabulosa for
tuna. I, fet l'inventari, es troba a
la caixa de cabals... un botó de cal
çotets. La vigilia d'aquest fet vulgar,
indigne duna dona de tan magní
fica imaginació, Teresa i els seus
„havien marxat cap a Madrid, bur
lant els incauta que li havien deixat
diners en grana quantitate,' flant en
la realitat de l'herencia. Al cap de
•sis meses fou deseobert el lloc on es
trobaven, i Teresa 1 el seu marit,
-altra vegada a Franea, foren con
-dernnats a cinc anys de reclusió.
1908. Rochette. Dependent al café
de l'estació de Melun, passá a ésser
empleat a la Banca Berger, la qual
es declara en fallida al cap de poc.
Un viatge a Espanya, durant el qual
visita Río Tinto, no se sap per qué,
e per primera vegada es Ilança a un
• negoci, en el qual perd 40.000 francs,
que s'emporta . Márius Bidou, un
home 'd'afers; a canví d'una llicó que
no oblidara 'mal més. Passa algun
temps i Rochette és director del
"Crédit Minier". Com que acuesta
societat no té la sort que desitiava
el seu fundador, Rochette crea altres
societats ola cabals de les quals pas
sen a vigoritzar la primera. Peró ti
fabulosos i les comissions fatitaeti
ques. Deu mil obrers, altres tanta
oficinistes, se situen al Panama a
rescalt de l'obra gegantina, mb
ránim disposat per al treball. Peró
el paludisme pot més que res, i va
delmant les hosts de treballadors.
Mentre els especuladors que dirigei
xe,n l'empresa s'enriqueixen a Fran
aa, una modestos deixebles munten
un negoci tan productiu com maca
bra. Mor tanta gent que els feretzes
arriben a pagar-se a 500 francs
En 1886, quan l'obra no havia arri
bat a la desena part, del que balda
d'esser, es portaven despeses 1.134
milions, o sia gairebé el triple de la.
quantitat que havia assenyalat Les
seps com a xifra total. Una altra
apellació al crédit, adreçada pel
brareó dped'aRbauenindraocsthes;íucmonmaislstrieoens,npetró
el nou empréstit de 700 milions no
més en produeix una 200, i el Govern
presenta a les Cambres un projecte.
de moratóriee ftebutjat el eprq1e9Itee,
la Societat ha de •suspende' paY11-1
mente, i aqu,1 comença el Seiromenál
escanclol financer en desdobrir-se la
participació en l'afer d'eleVadissi
mes personalitats polítiques 1 del pe
riodisme. 111 ha escapades a l'estran
gen desafiaments, suicidis. .esseps
és condemnat a cinc anys de presó;
Eiffel i altres associats, a dos anys.
I de tots els politics complicats en
l'afer, només un, el ministre Baihaut,
és condemnat — a cinc anys de pre
só — mentre tots els altres resten
en la Impunitat.
1887. Daniel Wilson, gendre del
President de la República Juli Grévy,
té la humorada de comprometre el
seu sogre, dedicant-se al tráfic de zen
decoracions. Grévy es veu obligat a
dimitir, malgrat no tenir res a veure
amb aquest comen, per delicadesa.
I el seu gendre és absolt. i poc des
prés reelegit diputat.
1878. Teresa Humbert. Frederic, el
fill del senador Humbert, coneix a
Tolosa Teresa Daurignac, senyoreta
provinciana de familia burgesa, rue
sent grana ambicions i creu poder
les satisfer entrant a formar part de
la familia del polític. Perb el sena
dor Humbert s'oposa al casament
per considerar que el seu fill és
digne d'un millor partit. LJavors, la
• Inarç He 1934
manca un peribdic, un gran perió
i pensa en el "Petit Journal", a
deserat de l'oposlció deis accionis
tes 1 de l'ofensiva del senador Pré
vet, que posa en práctica tots els
mítjans amb qué compta per tal de
desemmascarar l'aventurer que por
ta 1a extrets a restalvi 120 minora.
Rochette el 21 de març de 1908
ingressa a la presó. El Credit Miner
enunganytassits is
e een
"el seu home", i Rochette surt aviat
de la presó al cap de dos mesos, en
un auto co'bert de flors i enmig de
delírants aclamacions. Rochette pro
cura per tots els mitjans que l'acció
judicial es descabdelli lentament, i
en 1912, davant el temor d'haver
d'ingressar novament a la presó,
se'n va a Anglaterra. Arnb norn su
posat torna a França, aquesta ve
gada per a complir amb els seus deu
res de patriota. I en 1920, Maurici
Cadour, nom suposat de Rochette,
és secretan i del Museu Comercial
Universal, el funcionament
irregular de la qual el porta nova
Es record erá que una de les deri
vacions Valer Rochette fou l'as
sassinat del director del "Fígaro",
Gaston Calmette, per l'esposa del
ministre de *Finances, senyor Cai
llaux.
Duez, que va despendre jugant a
Borsa i donant-se bona vida deu mi
lions arrencats als estalviadors; Ser
Cándida, que comprava joies a ter
minis i després les venia com si fos
sin seves, i que va muntar un es
candalós negoci amb el pretext de
combatre la tuberculasi deis infanta;
Deperdussin, que tractá d'establir el
monciPoli de la seda 1 finança lee
primeres temptatives de l'aviació
militar amb els diners deis petits
capitalistas; el ministre Klotz, que
va despendre deu milions en disbau
xes i en les curses de cavalls; Ga
nte?, que enamorat duna actriu, va
estafar 860.000 frenes al Batee on
tela de comptable; Léon Porlier, que
arruina una infinitat de gent en
l'assumpte 'de les "Porcheries Fran
çaises"; el baró de Mayrena, que va
fundar al Sedan una confederació
de monarquies, de la qual es va pro
clamar rei, pagant a un financer
que va comanditar l'aventura amb
un títol de marqués; el no llunyá
afer deis "renards argentes"; l'afer
recentessim de "La Gazette cri
Frene", que va descobrir la persona
litat magnífica de madame Hanau;
l'escándol financer de la Banca
Oustric, queearruina infinitat
cauts i ocasioná la mort civil d'un
ministre, Raoul Péret.
Creiem haver recordat prou ente
cedetns per a deixat ben demostrat
que Stavisky "no és un inventor, ni
tan sois un home deis que tenen
la pretensió de "rompre motllos"
I, no obstant, Iestalvi francés
indignat víolentament, com si fos la
primera vegada que li passa un con
tratemps.
No s'explica...
La vida que asa
per ROSA 11. ,ITRQUINBAU
Ex-...
La paraula "ex", sense una ex
plicació previa, es podría interpre
tar malament, donant-li un sentit
pejoratiu, que -no és el que eies vo
lem referir. Nosaltres ens volenn re
ferir a 1.'"ex" que serveix per a de
signar 1 deterininar un estat passat
i que en aquests moments gaudeix
duna actualitat que, tenint-la en
cornpte, se'ns ha ocorrgeut aprofitar
la com a tema.
L"ex" ve a ésser com una mena
de títol en segons quina casaca i en
segons quines ocasiona. Una mena
de títol compensador i equiparador
entre el tot i el no-res. Entre un tot
transitori i un no-res permanent;
pero entre un tot transitori, cruel
ment enganyador, i un no-res perma
• nent, terriblement sincer i ciar, i no
direm just perqué no gosem.
Delta 1 babeos, línies rectes 1 on
dulades, ocasions entre les ondula
Atenc (11 Clutadans: A la Casa
BASTIDA
P. GRACIA, 18 - GRAN BASAR
DE SASTRERIA I CAMISERIA
és on podreu vestir-vos amb poca diners i ben
elegante El sistema de vendre amb poc guany
ens augmenta con.siderablement la venda, la
qual cosa ens obliga a fer engrandiments con
tínuament.
Amb els nostres continua viatges a París i a
Londres, estem al corrent de la moda tothora.
GRAN LIQUIDACIó PERMANENT
DE TOTES LES EXISTLNCIES DE
LA TEMPORADA PASSADA
SECCIO DE SASTRER1A
100.000 Pantalons, des de . . . . . . e 5 Pessetes
100.000 Vestits jets, de llana, des de 5 25 "
100.000 Impermeables, des de - -
- 10 "
En la Secció de Mida tenim un gran assortiment de
generes per a vestits a, 60, 75 i 95 ptes. els mes superiors
- SECCIO DE CAMISERIA
100.000 Callotets, des de . . . . . • 1'95 Pessetes
100.000 Camises blanques, des de. I g g 3'95 "
100.000 Camises gran moda des de « 5 4'95 "
100.000 Pljames, des de — 5'95 "
En la Seeció de Mida ternM grana exieténcies de zéfirs
1 sedes a preus teles redil:as que ningú
En casos d'urgencia, tenim una secció de confecció
ULTRA RAPIDA. Lliurem es enearrecs en quatre horca.
Com que conslderem l'estalvi el mes essencial, obse
quiem els nostres alienta amb Segells d'Estalvi de la Cal
». de Pensions per a la Velle,sa, i d'altres presenta en pro
porció a,mb l'import de la compra.
YISITEU ELS NOSTRES APARADORS
NOTA.—Els forans que vulguin servir-se de la nostra casa
poden escriure, i a la tramesa de 0'25 pesetes en segells rebran
figurine, mostees i un sistema especial par a prendre les mides,
arnb les instruccions per a rebre rencárree abans de cinc dies.
cions i les osci•lacions i rex" que
va a fer una mica de consolador,
com el tetol d'"arruinat" en un he
me que ha estat fabulosament ríe 1
que la serveix per a obrir-li certes por
tes i per tancar-n'hi d'altres.
Així és la paraula "ex", aquesta
paraula que tant mortifica la no
blesa monárquica espanyola i que
es descuiden d'aplicar en les seves
notes els cronistes de Societat dels
diaria, adhuc deis que es diuen irn
parcials i apolítico.
L-ex" gaudeix duna máxima po
pularitat que mal no s'ho podien
arribar a esperar els gramátics. Es
ciar que la República ha contri
buit duna manera directa a aques
ta popularitat. Ala jutjats
ment fallen en favor de la divulga
ció de 1-ex". Els divorcis, que cada
dia augmenten, vénen a augmen
tar-la.
La meya ex-mullen, hauran de dir
els divorciats en puses a ésser-ho, i
en referir-se a la que fins alesho
res ha estat la seva dona. El meu
ex-marit; haurá de dir la mullen re
ferint-se al que fina a aquellmoment
ha estat el seu home, encara que jo
he sentit dir a alguna divorciada:
"el meu ex-home", sense malicia, o
amb tota la mallete, qul ho sal).
En el vaivé una mica marejador
de la política, l'"ex" ha vingut a
ésser la anudó. El senyor X, per con
veniéncies (particulars o de partit,
aneu a saber) slia quedat, de la nit
al matí, sense el cárrec, 1 l'home,
que ha recuperat al debas la seva
condició de polític la seva primera
c,onclició d'horne, i d'home que faalió
que li dóna la gana (que no pot fer
ho l'heme polític) en el seu intim,
i de primer mement se ''ha alegrat
i n'ha sentit una interior satisface
ció, peró després ha pensat en el
porten de casa seva 1 en el vigilant
i en els seus inateixos 1111s que 11
rebaixaran una quantitat del respec
te que li tenen. 1 eta passat un mo
ment trist, fin que l'ordenança del
seu successor li ha solucionat la tris
tesa, amb rex". Rl ha "ex... Tal",
ha anunciat 1 baestat com po
sar oil a un nuan: no 11 han perdut
el respecte del tot Perb no ha es
tat el record de la seva gestió pas troai liqouue Lhlexret. el Mirada, sitió el
En aquests moments una mica de
presses i també una mica de calmes,
Pereue siguin paxadoxals, aquest
"ex" ha estat una áncora. Una an
cora que han descobert 1 que ata, ser
vit de salvació a certs dirigente ve
ritablement amolnats que no hl ha
viere atinat.
Si lmex" tal cena s'espera dóna re
sultat, al pas que anexa ja el veu
ram forea Inés divulgat en poc temPa
i no desespere= que a no tragar no
hi haura persona en sense
Ara, que lacra estat excessivament
lleugers en din que només ens vollem
referir a aquest "ex" 1 que no pen
savem ocupar-nos de l'altre "ex"
que s'empra en eentit pejoratiu i
que serveix per qualificar de des
agradable 1 encara d'una cosa més
forte, L"e" aquell, o ala, l'altre
Un govern de dreta no ofe
reix cap garantiaaCatalunya
Amb motiu del viatge a Madrid
del President de la Generalitat,
havien circulat rumors de moltes
menes. El que, tanmtaeix, va pro
duir més inquietud en els medls
naz,ri_enys fou aquest que atri
bula al senyor Lilas Companys
haver fet avinent al President de
la República que Catalunya no es
tava disposada a consentir la
constitució d '
u n Govern de
theta.
Naturalment, aquest rumor
fou desmentit. En bona doctri
na constitucional cap poder no
té dret d'acostar-se a la su
prema magistratura del país per
a coaccionar en un sentir o al
tre les seves iniciatives que si són
constitucionals ja no cal que re--
unebdn cap altra condició.
Ara bé: cal que Catalunya,
després de les darreres eleccions,
digui cap paraula raés per que
sigui evídent el seu vot en pro
d'un govern d'esquerra 1 la uva
aventó a un ministeri dretista,
baldament, per aigualir-ne la
significació, el bategin amb el
nom de centre-dreta?
Ha pujat un nou Govern Ler
roux. Peró la erial nava no será
llunyana.
Les elecclons municipals Ulti
mes foren prou explicites. Pero a
llur costal convé de tenir en
compte la persistencia d'una opi
nió que reflecteix el vuitanta per
cent de la nostra Premsa i que
es fa palesa en totes les avinen
teses de la nostra vida co•lecti
va; aquesta opinió d'un esquer
risme més o menys accentuat,
ádhuc amb cert caient conserva
dor en alguns sectors, ?no mira
amb bons ulls l'eventualitat d'un
Govern en el qual Gil Robles,
Martínez de Velasco 1 la pant més
tova del lerrouxisme formessin el
nucll dieetiU? ?Ni amb l'afegitó
d'un o dos representants de Lli
ga Catalana? Ni arrib aixó!
Sabem per experiencia que la
presencia deis regionalistes al
Poder no pot, a despit de la bona
voluntat que jo no nego pas als
personatges ministrables de la
Lliga, contrarestar el pes de la
reacció espanyola. Vull creure
—mireu si en sóc de credul! —
que abans de donar un ministre,
convindran amh el cap del Go
veril deterrninades condicions
garanties per a l'Estatut 1 per al
traspás de serveis. Gent experi
mentada, per no dir escarmen
tada, no s'acontentá de va
guetats. No. Precisará. "Aques
ta qüestió la resoldrem aixl". "La
per CARLES SOLDEV1LA
valoració deis serveis la farem
d'aquesta manera". "L'article
tants l'interpretarem en aquesta
forma"... Tot ben lligat com en
un veritable cantracte. Res de
tornar a confiar en bones dispo
sicions 1 en bons desigs, com els
que expressava Primo de Rivera
en el seu manifest del 13 de se
tembre.
Peró, fina en el cas que els
homes de la Lliga adoptessin
aquestes precaucions i els altres
—els Gil Robles, Martínez de Ve
lasco, etc.—oferissin penyores i
fessin juramente amb el cor a la
más Catalunya no podria veure
amb tranquillitat la formació
d'un Govern de theta en aquests
moments histories que el dretis
me universal pateix una febreta
feixista, o en el cas més favora
ble, filo-felxista.
?Hl ha algú, conscient de la
seva responsabilitat i coneixedor
de la combustibilitat de l'Estat
modem, que s'agradi de jugar
amb foc? I anar amb cor alegre
a la formació d'un Govern on
tinguin predomini els Gils 1 els
Martínez, més o menys estalo
nats pels Goicoecheas 1 els Al
blnyanes, fóra anar a jugar amb
foe.
Volen fer-nos creure que l'au
tonomía de Catalunya pot co
existir amb una República. reac
cionaria. Des d'un punt de vista
tebric, potser si. Des d'un punt
de vista tebric, podrien tornar
els jesuItes, reaparéixer les pro
cessons, restringir-se la llibertat
de la Premsa, crear-se un Senat
amb representacions corporati
ves, deixar de ser ambaixador el
senyor Pérez de Ayala i tornar
ne a ésser el senyor RaMir de
Maeztu, 1, no obstant, persistir
Intacta rautonomia de Catalu
nya. Tebricament, sí, tot aixó és
possible. Pero els pobles no viuen
de teories sense base; si fan un
supbsit volen que es fonamenti
en realitats, que estigui voltat
de versemblances. I el fet és que
cap catalá que no es deixi en
terbolir els ulls per la fumera
deis interessos particulars i pel
terror del comunisme, deixará
de veure que un cop lligada de
peus i de mans la democracia, ni
l'Estatut ni el catalanisme que
l'aguanta tenen cap garantia.
Som en l'any 1934. Felxisme a
Feixisme a Austria. Fei
xisme a Hongria. Feixisme a Ale
manya. Felxisme a Portugal,
QualseV01 Estat que, en un mo
ment de crlsi o de confusló, faej
una passa en el canal de l'auto
ritarisme... ja no es destura, va
fina al capdavall. No sois perque
l'atmosfera és amarada d'esti
Mula feixistes, sinó porqué aixi
que un regim perd el suport del
poble, la complicado de la sacie
tat moderna el mena irreparable
Ment a la dictadura. Deturar-se
a mig camí cona volen potser de
bona fe alguns esperlts conser
vadors que no són feixistes, és
impossible—o sois és possible en
pobles molt intelligents, moli
esceptics o molt saturats de sen
tit cornil, com els francesas o els
anglesos. A Espanya, si coMen
cen a fer equilíbris al catre deis
governs forts, de seguida farem
la tombarella i caurem de cap
en un feixisme de la pitjor me
na, un feixisrne sense Mussolini
1 fins sense Hitler, un feixisme
sense eix personal ni sentimen
tal, ni ideológic.
D'altra banda, en aquesta eles
tió sembla talment que ens vul
guin fer combregar amb rodea
de molí. Bis senyors agraris i po
pulars agraris que s'han propo
sat de salvar la patria, és pábilo
í notori que varen ter una caM
panya electoral a base de tópica
anticatalanistes i antiestatutis
tes. ?Amb quina tranquillitat vo
leu que els catalans els veiéssirfi
que s'incauten del goVernall i que
comencen a posar en práctica
llur programa on no hi falta paz
aquest punt que va valer-los tan
tes ovacions i tants sufragis?
No basta que d'eneá, que són a
les envistes del poder i que tenen
converses amb els líders de la
Lliga hagin deixar de parlar
d'assimilisme i d'unificació a ul
trama. Tampoc Primo de Rive
ra va anunciar-nos de bell an
tuvi que ens anava a amordas
sar 1 emmanillar durant set
anys! Pero, un cop suprimits ele
mecanismes de control, un cap
mediatitzat el Parlament 1 atul
da l'opinió pública, ?quina ga
rantia tenim que uns bornes que
es moren de ganes de caragolar
nos se n'estiguin perqué si, amb
una generositat angélica?
Ah, no. No cal pas que ningú
es prengui la rnoléstia de comu
nicar oficialment que no ens se
rá grat un Govern de dreta, in- -
tegrat per bornes que encara no
es diuen republicans i que mal
no s'han dit autonomistes. Es una
cosa bbvia. Es un sentiment que
esclata en tato els nostres actes.
"ex", potser vindrá un dia que l'hau
rem d'aplicar sense escarafalls, 1 pot.
ser acpaes dia no llunyá arribará a
pendre les mateixes proporciona de
divulgadó que aquest altre "ex" for
ça més innocent. Ilem fet mal fet
d'allunyar-lo tant del nostre tema i
de l'objecte principal del nostre te
ma, perqué podria molt ben ésser
que en la seva peregrinad() fora de
la gramática no anessin tant allu
nyats com alma Ara mateix davant
les graderies d'escons buits del Par
lament Catalá 1 davant l'actitud de
la gent que els ocupa, com davant
l'a,ctitud de la gent que al Parlament
de Madrid n'ocupa uns que preferi
riem més veure buits, i que, per con
trasentit, tanta punta tenen de con
tacte els una ami) els filtres, 1.'"ex"
que ens ve a la boca, que ens apun
ta als Uavis i que no podem repri
mir, no és pes el primer, sinó el
segon. L'"ex" categbric i seo, 1-ex"
expressió de fastic, i que, l'estimase
mena no podem separar gaire de
raltre "ex".
Socialistes monárquica
Davant la mort del reí dels bel
gues ha estat possible de descobrir
que hi ha un país on existeixen so
cialistes monárquica La cosa resulta
molt curiosa i sembla un contrasen
tát tan formidable que fa recordar
aquell veU adagi tan conegut que
diu que "els extrema es toquen".
Realrnent és més que curiós que
els socialistes belgues se sentin mo
nárquica potser no pas monárquics
entusiastes, pese) transigents a la fi,
que si bé no és la mateixa cosa., ció
na una matebeos bons resultats. Boas
resultats que van a beneficiar dime.
tament la monarquía.
El gest del senyor Vandervelde en
retre el testimoni del seu sentiment
per la Mort del reí Albert, és un no
VANDERVELDE,
"leader" deis socialistes belgues
(Foto Arxiu)
ble gest de cavaller que l'honora, i
un gest humanissim que s'ave amb
les doctrines basados en un fons hu
manitari del Partit Socialista, o mi
flor encara, de l'ideal socialista. Pe
r?) si és un gest personalíssim ex
pressat per la pérdua de l'home, no
pas per la pérdua del rei, és un
gest que pot haver perjudícat la se
(c1
va tasca de tant de temp,s, porqué
el polític, per dur que li resulta ha
de supeditar els seus sentiments a
les seves actituds i aquestes a la dis
ciplina estricta del partit al qual
pertany. L'amistat s'haurá de refre
dar de vegades, forçosament, per
causes d'ordre polítác que hauran de
topar, forçosament, asnal el santa
inent 1 amb el sentit de noblesa i de
cavallerositat que tots els hames
duen dintre seu, o que haurien de
dur, pesó és la política, i la polí
tica exigebe sacrifises. Es pot triar
entre la política i qualsevol altra
cosa, i tot plegat consisteix en un
renunciament, pero el polític es deu
enterament al partit en el qual mi
lita i el seu sentiment interior mal
no el podrá exterioritear ni com a' co
sa purament personal, pesqué des
del moment ques es disposa a ser
vir una co•ectivitat, s'entén que re
nuncia a un personalisrne.
L'actitud de Vandervelde, dones,
será, molt humana, molt cavallero
sa, molt simpática„ perb molt poc
política,. Molt poc política a menys
que ell cris expliqui que ha estat
precisament una habilitat. Una ha
bilitat, per?), en la qual ens costaría
n'Ion de creure, i sobretot de la qual
ens permetríam dubtar que donés
resultats favorables ala socialistes.
Vandervelde com a home, amb la
seva actitud ha guanyat, perb com a
polític, per aquesta, actitud, ha per
dut.
No és d'estranyar que aquesta ac
titud hagi influit en el discurs del
nou sobirá belga. El que resulta es
trany, pero, és que enlloc del món
puguin existir socialistes que simpa
titzin amb la monanquia.
el
poCient necesslo uno Ilete
puto, tico en
vitotnInes,
out'vt'aio 1
que nO
pugul
peAuclicot o
l'estórnoc ales ?e\' I
deVIcok,
conOons que es
troben
sernpro
teunkles l
gorontIdes en lo leí
condensodo
notco "
tectiestrx".
nen e
tuo
totnbl
s'expen el
comer/
"botes
estación"
~
"la.
X.E.NERA C,
rnott o
ptopl '
ist per o
uno
esplbndido dais.
r-'--------4-' .,..„
,,,,,- -:-----..-----
aman, ~tú mateis e Seeteded Ilesa& (Secció B 29>
Vía Laietana. 41, Barcelona, un exemplar gratuit
del magnific folleto il•Lustrot "Recetas Lo Lechero".
MV.M# 49eestlileyeees°
5 març 'de 1934
Albiriana als calabossos
(Vé de la pg. 1)
hl deuen ésser tots elLs, junt amb el
material ocupat, després de dili
gencies prolixes. El jutge ha man
tingut les detencions, i, quant a
l'Albinana, li ha aixecat la incomu
nicació.
El material trobat és abundós. Ul
tra un parell de banderetes "rojo v
gualdo." i altres andrómines, els han
pres armes a munts. Sobretot a un
tal Faustino Pulido Leal, capita ex
cedent. Armes curtes i llargues,
petites i grosses, de marques i orí
gens bigarrats, la majoria sense
llicéricia, guia. També han trobat
piles de carregadors, municions a
caixes, etc.
Els detinguts són gent diversa. Hi
ha, notóriament, rnilitars en actiu i
retirats, un "periodista" ex-pistoler
detingut moltes vegades, estudiants
que deuen éser fills de ric i... un
anarquista fitxat! La resta són co
merciantets, agentets, arquiteetets i
altra gent benestant malcontenta, i
algun "jornaler", "acuse professió" o
"afiliado a "Falange Espanola" sus
pectes.
Vet ací els noms que ens han 1a
cilitat:
Militars:
Salvador Garcia. Piquer, tinent en
actiu del batalló de metralladores
número 4; Caries López Manduley,
detingut altres vegades, i Pau Peray i
March, comandants retirats.
Estudiants: Antoni sana Betan
court, Ferran Solsona Prats, Rafel
Coromines Fansa i Emili Alonso
Fernández.
Un "empleat de la Generalitat",
segons la fitxa (després ha declarat
"cessant"); Ramon Pelayo Pintor
Un "sens e professió": Elles Ginés
Gamoa. Tres sastres, que semblen
pare i fills: Manuel SoLsona i Verdi,
i Josep i Eduard Solsona i Prats. Un
advocat; Joan Sabadell i Mercader.
El de la C. N. T., detingut diverses
vegades i fitxat com a anarquista
perillós, es diu Antoni Sabalaodo Pé
rez. El pistoler "periodista" és el co
negut director de "Reacción", Josep
Maria Poblador.
Els altres són: Manuel Marzo Cal
vo, técnic industrial; Jaume Yago
Novales, Francesc Nicolás Ródenas,
Mariá Colmenares Hervea, Gabriel
Repes i Peral, Josep Novés i Usón,
Lluís Palet i Roig, Jaume García i
Corberó, Joan Mayos i Banuyes,
"agent lliure"; Ricard Gómez i Co,
mes, Joan Maria Castillo Alechala,
Conracl Garcia i Sarda, "ebenista";
Joan Sierra i Soer, Lluís Armillas
López, Josep Palot i López, Laureá.
Munoz Campos, Antonio Vilano i
Cervera, Lleonard Benedictino i San
ta.eulália, Pau Roca i Guillamé,
"jornaler"; Frederic Ginés i Gama,
Pero Cervelló i Valles, Juli Ortega
Bailarín, Enric Gómez Ruiz (de "Re
novación Espanola"); Pere Casta
neda Fuga (del "Partido" albinya
nista); Aureli Grafulla i Salgado,
agent d'Assegurances, i Josep Grafu
guarda urba i agent d'Asegurances,
1 Josep Grafulla i Salgado, empleat
al Banc Vitalici, tots dos, probable
ment, carlins.
* * *
Asabentats deis detalls precedents,
hem visitat el Conseller de Governa
ció de la Generalitat de Catalunya,
senyor Joan Selves i Cerner, per de
manar-li la seva impressio sobre a
quests fets. Ens ha dit que en no
considerava un perill el feixisme a
CatalunYa. Ells són com a máxim
uns 400 en tot el teritori autónom.
—Ja heu vist—ens ha dit—que
Catalunya, malgrat aixo, hem pres
les previsions reixistes oportunes des
del primer moment.
L'altre dia vam prohibir la venda
de "Don Fantasma" i altres periódics
per l'estil. Si a Madrid i a tot arreu
fessin igual, s'haurien evitat les
morts que ha produit la venda de
"F. E." la ltres fulls iresponsables
d'aquesta mena.
A Catlunya com a tot Espanya —
ha prosseguit — estem en estat de
prevenció, imposat precisament pel
Govern de la República, i aixó bé
significa alguna cosa. No es pot ju
gar impugnement a Catalunya, con
tra la seguretat del rgim. El concepte
imparcial que tenim de l'ordre pú
blic ens fará, suspendre igualment
les reunions d'obrers mal aconsellats
que volen pertobar la ciutat com, si
cal amb més duresa ens fará obrar
contra aquella que tenint major
cultura i sabent prou a qué s'expo
sen volen actuar contra el régim re
publica i contra l'autonomia.
* * *
No ens expliquem satisfactóriament
la presencia d'un anarquista conegut
en la reunió feixista. La podríem re
lacionar, potser, amb la campanya
contra el Front Unte obrer que la
C. N. T. efectua, pero no volem treu
re conseqüéncies d'aquest cas isolat
i personal mentre no estiguem més
documentats.
I els estudiants? Ja és prou ver
gonya, a la seva edat, ésser reaccio
naria, i no cal dir-los res més. De
manaríem, pero, ala que han de tole
rar-los per força a la Universitat, als
joves generosos que estudien de de
bo, que no els deixessin mal Inés po
sar els neus en el recinto universitari
que la presencia d'aquests pis
tolers denigra.
El funcionan i de la Generalitat,
que de moment ha fet certa impres
sió, resulta que ja va ésser expulsat
pel senyor Terradelles, per bé que
en continuava fent-se passar com a
agent del nostre Govern, pesprés la
Lliga encara voldra dir que persa
guim els funcionaria sense motiu!
No sabem si en sortir aquesta edi
ció les coses hauran estat atenuades,
peró — ho confessem — ens sabria
greu. El poble no obraria així, i el
senyor Albinana és partidari ferm
de la pena dem ort. El menys que
podem fer — no parlem. de matar
lo com ell faria en el cas invers per
qué no som com en energúmens — és
no deixar-lo anar gaire de pressa.
A la una de la tarda, el jutge ha
alliberat el senyor Albinana.
Cal dones,. que els nostres lectors
vigilin. Els pot sortir de trascantó,
i va sense morrió.
Hotel TEATRE CÓMIC
REVISTES
Nit, a les 1015: Sorollós éxit de
la gran revista
La camisa de la Pompadour,
triomf de MARGUERIDA CAR,BA
JAL, MARIA LACALLE, ARTUR
LLED(5, M. Cortés, Aparici, Alavés,
Cervera, Murillo, Barceló y 40 vice
tiples. El millor espectacle de Bar
celona.
Dimecres, gran festival amb mo
tiu de la 50 representació de
La camisa de la Pompadour
CINEMES
SALONS CINES
TIYOLI
Avui, dilluns, 10 nit:
El hombre invisible
per Claude Reina,
CAPITOL
Avui, dilluns. 9'45 nit:
Ese sinvergüenza de Moran
EL RESUCITADO
per Boris Karloff.
CATALUNYA
Avui, dilluns. 10 nit:
ALAL
en espanyol, per Josep Baviera.
KURSAAL
Avui, dilluns, 4 tarda, 930 nit:
LA MUNDANA
(4 tarda)
EL REY DE LA PISTA
(5'10 tarda i 9'30 nit)
EL REY DE LA SUERTE
Per Georges Milton (630 tarda, 1050
nit).
I RESTAURAN':
Coberts a 10'50 ptes. 1 a la carta
Plats regionals. Excellent cuina
1 Servei perfecte - Salons per a
Bafiels, lodos i l'estos
Orquestra—Preus moderats
COLISEUM
Avui, nit, a les 10'05: COSTURE
RA A DOMICILIO, (cómica); Re
vista Paramount; LA DOCTORA
BETTY (dibuixos), i UNIDOS EN
LA VENGANZA, per George Raft i
Nancy Carroll. Són films Paramount.
FANTASIO
Avui, nit, a les 10: Gran exit de
JAN KIEPURA
en la deliciosa opereta
HOY O NUNCA
CINEMA PARIS
Avui, nit, 9'45:
REVISTA
MAE WEST, en
LADY LOU - DIBUIXOS
MARLENE DIL-1.RICH en
El cantar de los cantares
FEMINA
Avui, dilluns, nit:
Cena a las ocho
PUBLI-CINEMA
Sessió continua. Seient, UNA pes
seta.
Noticiaris, documentals,
viatges, etc.
DE S. A.
Pelayo, 8 Teléfon 14370
Subhasta diaria a dos quarts de cinc de la tarda
GRAN VARIACIO D'ARTICLES
Els dijous i dissabtes, subhasta especial de pells
Exhibició per maniquins vivents
Hotel de Vendes no té cap sucursal
PELAYO, 8
la rambla 5
La gent reaccionaria diu aquests dies d'una manera oberta, i els diaris advezn er arivsaitala
política republicana d'esquerra diuen, d'una manera velada, coses molt greus,
que
bles calumnies, contra persones que ostenten cárrecs públics, de tercera 1 de segona categoria,
i ádhuc de categoria molt elevada, a propósit de l'afer del joc.
Hem dit que són calumnies i no cal que diguem que aquest sistema d'atac no ens sorprén,
perqué entra perfectament dintre de les normes clássiques de la gent de dreta.
Pero com que de la calumnia sempre en resta alguna cosa, i nosaltres voldrlem quequfan
us governants d'esquerra fossin discutits, la discussió servís 1--a* a fer aparéixer encara
inés Hm
pida llur conducta, creiem que per a desfer aquest teixit de calumnies posades en circulació per
la gent de dreta, atenyent ádhue persones de la més alta honorabili'at, seria convenient que es
parles molt ciar i molt aviat.
Diem molt aviat, i volem dir que entenem que no és pas qüestió de dies, sinó adhuc d'ho
res. I entenem que Si hi ha un, dos, tres culpables — que no ho creiem —, han de caure l'un,
els dos o els tres, és a dir, que hi ha d'haver una mesura única, que no hi pot haver privile
giats en Pimpunisme, si alguna cosa, per petita que fos, no hagués resultat prou planera.
Diem aixó, pensant que comencem a ésser arbitres del nostre ordre públic; perqué entenem
que si l'ordre públic ens falla, l'autonomia de Catalunya no és possible.
Esperem que per a desfer les calumnies posades en circulació, els que hagin de parlar,
parlaran ciar i aviat.
Maniobres de dreta
El 111 el Bati Ere
Dimarts passat, el senyor Simó
Bofarull, diputat de la minoria
radical autónoma al Parlament
de Catalunya, va donar estat
parl-tmentari al revoltant afer de
les maniobres separatistes del
Baix Ebre. Després de blasmar el
El diputat Simó 1 Bofarull, que ha
denunciat al Parlament la maniobra
separatista de la Lliga al Baix Ebre
(Foto Arxiu)
cas, que LA RAMBLA s'havia
apressat a denunciar pública
ment, el senyor Simó Bofarull va
donar compte deis fulls anó
nimes que han circulat pela po
bles de la ribera, un exemplar de
les quals reprodulern dilluns pas
sat en aquestes mateixes planes.
El Canseller de Cultura, senyor
Gassol, va contestar en nom del
Govern amb un discurs vibrant
cale arrencá calorosos aplaudi
mentS de la Cambra, No hi ha
separatisme al Baix Ebre. No hi
ha més que maniobres reaccio
narles, recursos de cacics incon
solables i trucs criminals d'ele
ments que no tenen rubor a dir
se CATALANISTES. Peró ningú
no els segueix. Els catalana ribe
rencs són tant catalans com els
de l'Empordá o els de l'Urgell.
Estimen la patria 1 estan con
tenta i orgullosos de l'autonomia.
Tanmateix—afegí el conseller de
Cultura—cal que visquin alerta i
que estiguin previnguts contra
totes les habilitats deis vells ca
cics, ala quals caldrá desemmas
carar de seguida que les explo
racions ordenadas per esbrinar
l'origen de Fafer, hagin donat el
resultat que s'espera.
1~11111111¦11
Sr. Dt. de
per D. P.
Diatiait SC.: Ha Oirculat per &out la tulla que li adjunte.
Plante» una ausento que orate«, aerelx el comentan le la orempea.
Per aouseta comarca ha algut aculllda aun entusiasme: es Que la terra es
,ava assaonada.•
te fet que 11 participes per el vol estudiar-lo i comentar-lo en les pla
nes del perlodic de ea llena direcoin. Tarbe envies novia de la oroposiolo
nue e.na prearentat o ee prreontara a 11 aprovacio dele .Ajuntamente afeotate.
De A. e.• e.,'
Original de la circular anónima tra, mesa als diaris "per si se'n volen
fer r esSO"
SI. D.
Wolt3t.. nostre.f-fea rebut fullee coas la que adjuntes aat Vencen-es de pro
parrar-lee; alai coa naves rebut, arab prec de dar-la a coneixer, copla de la
propossiolo que sena presentat 1 se presentara a ',azore de celta &juntamente
dele podes de la contrada,
Oteint Pencarrec, elooltent el oreo 1 sentint-(os solldaritsato t identi..
floate aaat el pr000sit de allibersarent 1 prosperitat d'esta «asonada cocar
os, ene nem sureat tot-c-..muit a lea rengleree dele defensora de la dlignitat t
vida nostradesi
Crelera que l'orate, cos notraltres 1 coro la majorla dele clutalans contsciene
dvaquestee terres, recoreixera la trascendencia de Penlatrat orojecte 1 se
cundara 1 col-latorara,42 entusiasme, oropurrnant la justicia de la causa Que
ea de coser la mieindeika‘leila nobles de le. Ritera dreta de l' Ere tant rIce 1
tant mleeratles, tant lignes 1 tant humíllate sumare..
Per nostra eersurttat, per noetra 111bertat, prosuee 1 oaa.. a treta,-
Text de la carta anonima tramesa als regidors i a altres ciutadans de les
comarques riberenques
a el mal tracto que celta peries tetalane, t mes els diaqueeta con.
'Oteada, reten de la Generalltat, la qual empra une ele reeaorte del poder
fis lid, la torpe publloa, e dinar, eta.) en atropellar 1 vetar en lloc de
fomentar el be comal..
El Conceller que subsertu propoea a l'atora de 1,Ajuntament
Proclamar el fraoas de l'Autonomla °atelana.:
Declarar nul,les lee ventanee que s'ene ofertren ast la leplanttole le
legetatut renunciar, per tant, a lee fantaatiguse garantlea gas aarcaett.
çament s'ene itaselpura dlefrutartem atar 11 Autonorata..
Declarar davant tata mepenya la incapacitas mantfeeta dele °atelana per
a un movern de 111tertat 1 de democracia.
Gestionar la aegreesolo dele ponles de la Ribera ireta de 1! abre de le
Jurlediceio de la Generalitat.
Invltar a toco ele cotice del Pato: Ebre a que vullian constituir usa
Mancomunttat de mantente que BladmInletri. 1 regent..
I adrepar-se ale Podare publica Espanya demanant natilltaolo de proce
!limen% legel, aprovant el correeponent projecte le lid, per a que paga portar
se s oap de manera pacifica la separactn.
(AOI21 la data 1,1 nom del potlel..
nrsa del ~cenen.
Original del model de proposició trarnés als regidors deis Ajuntaments
del Bai x Ebre
TRE/ CREACION/ ORIGINAL];
TDEf SU/TOf DI PER ENTJ
TREf ENCERTJ DEFINITIVi
TPRU-1-1PLPGO-BOLFRO
EXTRACTE ./ L/OCiON COLONiEÍ • POLVOPŠ
LLETRES FE,MENINES
"FINAL I PRELUD1"
Es possible, dones, que es tor- concretes als covards que no han / ni a parlar d'aquesta qüestió, gcgat a donar la cara de tant
peró per exigir responsabilitats monstruosa que era llur feineta.
De moment, ens diuen els nos
tres amics de les comarques de
FEbre, que la informació de LA
RAMBLA i el debat parlamentani
que se'n seguí han fet una, im
pressió decisiva. Ja no circulen
fulls ni lletres anónims 1 la ca
cicada té pell de gallina. Hl ha
panic entre la canalla reacciona
ria. Ara. resultará que ningú no
haura fet els fulls i que tothom
será catalanista cent per cent,
ádhuc aquells que vollen desin
tegrar-se de la Generalitat i que
parlaven a cau d'orella al senyor
Royo Villanova, carregant-i1 l'es
pingarda amb municions d'infa
mia perqué pogués tirar contra
nosaltres...
(tí
L'escuma cremosa
'de 1//EN°
AVh
dona vida
al cutis;
protegeix,
suavitza i
perfuma.
PASTILLA, 1,30
PERF04111(A GAL.-MAPRiP.-51.1ENQS AIRES
Tanmateix sera bo que no ens
enternim i que es faci la llum que
calgui i que siguin imposades les
sancions que corresponguin, per
severas que siguin.
Els escarments salen ésser molt
allieonadors...
Per Maria Teresa Vernet Edicions «Proa»
Jn métode, un sistema i adhu(
un costum representen sempre, en
darrer terme, una quadrícula, una
reixa que limita, reclouo coaccio
na una idea, una persona o una
cosa. Per algo, rompre el motlle
d'un métode, d'un sistema i ad
huc d'un costum, és realitzar una
obra d'art can tot art és evolu
ció, revolució i llibertat, i obra
d'art, tot dinamisme que desbor
da una quadrícula per a crear,
dintre de la normalitat, una for
ma nova en qualsevol ordre de
l'intellecte huma.
Una forma nova de novella ens
acaba d'oferir l'exquisida dialéc
tica de Maria Teresa Vernet.
Final i Preludi és una interes
santissima narració en la qual
l'autor d'Eulália romp sense va
ci•lacions el quadriculat dels vells
preceptos de la novella per ex
posar els factors del confiicte éti
co-sentimental que planteja en la
mateixa com aritméticament s'a
nuncien els factors d'un pro
blema.
El matemtic, en anunciar una
proposició a resoldre, no fa sinó
definir els seus factors amb totes
les característiques i valors (per
sonatges i circumstancies de la
novella)), sense preocupar-se per
a res de les operacions necessaries
(vicissituds de l'argument) per a
resoldre el tal problema.
?Es una reacció a la moda de la
introspecció que ha produit arreu
una plaga d'aprenents psicoana
listes, o és que de tant voler pe
netrar el "subjecte" hem arribat
als antipodes i hem eixit nova
ment a la superficie a descobrir
les amplituds panoramiques i les
beutats objectives?
Tot és possible, pero en l'hora
en la qual floreixen les inquietuds
d'un artista en una forma nova,
no hem de prejutjar aquesta for
ma, sinó, únicament, registrar-la
i constatar si ha reeixit la inno
vació d'abandonar el camí trillat
per la rutina, clássica en la no
vella, d'encadenar una serie d'es
deveníments i personatges en for
ma que entrin en conflicte, com
més enrevessat millor, perqué
després el solucioni, amb lógica o
sense, el caprici de l'autor.
En Final i Preludi, Maria Te
resa Vernet exposa mestrívola
ment uns volums humana, els in
teressos i valors deis quals, per
antagbnics, entren en conflicte,
produeixen el dramatisme i fins
el patetisme de la situació, tal
com passa en la vida real, és a
dir, sense que el providencialisme
de l'autor solucioni al seu gust
aquesta situació unes guantes pa
gines més endavant.
En Final i Preludi es presenten
dos grans volums en pugna, ja
designats en el títol en forma que
sembla inversa. En Final es pre
senta el resultat d'una vida fa
llida per manca de coratge i de
voluntat, i en Preludi es planteja
la vida d'un home de carácter
que, fort amb les seves convic
cions, es proposa no transigir amb
la amoralitat ni la injusticia.
Aquests són els dos factors més
importants del problema: velen-1
l'enunciat.
Un adotzenat busgeset pujat de
la menestralia fina al capitalis
me, sense altra virtut ni ciencia
coneguda que la d'acumular di
ners, és director d'una Anónima
comercial. Aquest director té un
fui, i tal volta perqué l'obsessió de
Lar diners no deixa gaires lleures
per a ocupar-se de l'educació de
la familia, aquest fill li re
sulta, ultra baliga-balaga, ju
gador i lladre: un dia, aprofi
tant un descuit del caixer, roba
trenta mil pessetes de la caixa.
El caixer és acusat de la sos
tracció.
2:11,
2:
11
2:
SASTRERIA
sl,
N F. Vehils Vidal n
2: 2:
2: 7, Piala Universitat, 7 2:
Direccio: M. PELLICER
...
:: Rebuda una gran collecció il
.,.
2: de vestits de primavera 7:
2: II
1: FRANEL-LES - CHEVIOTS 21
2:• MELTONS II
2 2:
2: PREUS BARATS 2:
2.: 2:
;12:212:212:2:21212:2:282:21212:212:2::::$211.:
Aquest caixer, un no ningú aco
vardit pels embats d'una vida de
privacions, que fa quinze anys
que presta els seus serveis a la
casa amo tota fidelitat i abnega
ció, haura de rassar per lladre..
Tota la cer:-Aderació social, el
crédit, el presti•zi i el bon nom del
director s'esfondrarien si es des
ccbria qu.: el lladre era el seu fill.
El caixer será, dones, denunciat,
peró la denuncia no será presen
tada fina que s'hagi fet escápol a
l'estranger amb els diners que li
donará el director.
Aclaparat per tan monstruosa
proposició, en va el caixer intenta
rebellar-se, puix que segurament
haurá de sucumbir dava,nt la ca
tástrofe que produiria a casa seva
el seu empresonament, car ?com
podrien subsistir sense el seu sou
l'esposa malalta i les seves dues
filetes durant el temps que tri
garia la justicia, sempre lenta, a
admetre les prove,s de la seva in
nocencia?
Semblant infamia indigna i re
volta Vilella, secretan i de l'Anóni
ma, advocat sense plets ni altres
guanys que el sou de l'Anónima,
pero que no per aixó ha de per
metre tal iniquitat amb tot i que,
sobre el particular, pensi oposa
dament la seva enamorada, Ag
nés, el tipus magistral de l'obra.
Agnés és una beutat "princi
pesca i altiva". Es molt femenina
i compta amb la sensualitat que
desperta en Vilella la seva formo
sor. Es una noia que se les dona
d'aristócrata, que nodreix una
gran ambició 1 a la qual no inte
resen sinó les modes, el cinema i
les cotitzacions de Borsa. En l'as
sumpte del caixer veu l'ocasió
perqué Vilella es doni a conéixer:
ehl actuará d'acusador, i com que
l'afer mourá escándol, en dos dies
es fará un nom.
Peró Vilella és un home integre
que no escolta els cants de la si
rena, i aixó que aquesta, en un
avinent "tete a tete", desplega to
tes les arts de la diplomacia i ad
huc de la seducció.
Aquest dialeg, d'una gran tea
tralitat, és el punt brillant de l'o
bra; el punt en el qual culmina
l'artista nove•lísticament i litera
ria. Llástima que el camí per
a arribar-hi sigui una mica massa
llarg, i que en la narració, vehícle
per a assolir-ho, intervinguin ele
ments tan rebregats com el deute
d'honor contret en la taula de joc.
En aquest dialeg es retroba la
"grapa" creadora d'Eulália: ell és
l'excusa de tota l'obra. Per aixó
la clou deixant la interessantíssi
ma incógnita d'un gran interro
gant perqué cadascú se'l resolgui
a gust de la seva sensibilitat
comprensió.
En inhibir-se de la solució, l'au
tor defuig d'assentar una t,esi pró
pia; aixó no vol dir que els feto
exposats no en sentin una per
conseqüencia: Final i Preludi del
xen mal parada la dona com a
valor ético social.
Per ésser l'autor femení, pot
ser podria considerar-se aquesta
constatació com una crítica, quan
només ho esmentem en so de
lloança, can ens palesa la sinceri
tat de l'emoció creadora de l'ar
tista que, en identificar-se amb
l'obra, l'única ideología que la
preocupa és la que presta als seus
personatges.
Totaixó són qualitats que, afe
gides als seus brillants dots li
teraris, fan esperanear que Maria
Teresa Vernet no ha de trizar
gaire a oferir-nos l'obra, definitiva
a l'encale del Premi Creixells que
l'está esperant.
CECILI GASOLIBA
A gusfi Bo
TOTS ELS MOBLES I TOT EL 1V1ATE1'
PER A CLASSIFICACIO I AR X1U
CORTS, 596 TELEFON 10266
e