Rambla, La (1931-1935). Núm. 220 (5 març 1934)

              rambla
de
la telmaxi
'a
:aS
)<,
:le •
• ->" :11:11;51^1,
Una instantania del partit Sabadell-Sevilla que ta posar ets pels de pauta
(Foto Berd-Buyosa)
..thir acaba el campionat de Lliga. A la primera divisió,
ha resultat vencedor l'Athlétic de. Bilbao ; a la segona, el Se
villa. L'un i l'altre s'ho han ben guanyat; l'un i l'altre, en el
curs del torneig han palesat, si no una superioritat absoluta da
munt deis altres participants, una regularitat i una solidesa que
_ els ha fet nzereixedors del triomf.
Aquest_campionat conzensá a jugar-se la temporada 1928-29.
El primer any van guanyar-lo el Barcelona, a la primera divi
' sió i el Sevilla, a la segona. L'any segiient 1929-30 resultaren
vencedors l'Athlétic de Bilbao i l'Alavés ; la temporada 30-31
triomfaren l'Athlétic de Bilbao i el Valéncia; la temporada 31-32,
el Madrid i el Betis i la temporada passada, els vencedorsloren
el Madrid i l'Oviedo. L'Athlétic de Bilbao, doncs ha guanyat
tres deis sis campionats celebrats. El Sevilla, per la seva part,
després d'alterar amb els de la primera divisió, ha guanyal per
segona regada el campionat de la segona.
Els equips catalans — Barcelona, Espanyol i Sabaldell
classificat aquesta temporada' en éls darrers'IrOes' le la
classificaeió. La temporada ha estat ben poc afortunada per als
nostres equips. Tan poc afortunada, que només l'actuació
desastrosa de l'Arenes i de l'Alavés en les respectives divisions
ens ha salvat de veure'ls a la cua.
Esperem que en el vínent torneig que ha de conwnsar — la
Copa Espanya — els nostres representants tindran una mica
111.éS de sort. I que per tenir aquesta mica més de son que els
desitgem faran tot el que podran.
* * *
Diumenge vinent — com hem dit — ha de començar la
nova competició. El campionat Copa Espanya, per eliminató
ries. .4questa modalitat sempre ha estat molt més emzocionant
que la classíficació per punts. Generalment en aquest torneig els
equips catalans fan un paper més acceptable — de vegades
fins i tot brillant — que en el campionat de Lliga, que pel que es
veu no fa per nosaltres. El sorteig de les primeres eliminatbries
fará oposar el Constancia (campió de Balears), al Barcelona,
l'Espanyol, al Racing del Ferrol i el Sabadell, al Celta de Vigo.
A celebrar en el camp deis clubs esmentats en primer terme, és
a dir, a alma, a Sarriá i a Sabadell.
Pel que fa referéncia al Barcelona i a l'Espanyol, ens son,
bla que no pequem d'exagerats si els considerem classificats per
endavant. El Sabadell ho té més dificil, peró pot sentir-ne igual
ment bé si en el primer partit, que s'ha de jugar a la Creu Alta
aconsegueix l'avantatge suficient per poder anar a Vigo sense
l'ai al cor.
El Racing del Ferrol jugará sempre i quan s'hagi norma
litzat la seva situació dintre la Federació Gallega. Si no s'arranja,
el substituirá l'equip que el segueix en l'ardre de classificació
del campionat regional.
* * *
Diumenge, l'equip d'Espanya jugará el seu primer partit
válid per al campionat del món. El seu adversari será Portugal.
El partit tindrá lloc a Madrid i será el dese que jugaran aquests
equips.
Espanya, deis nou partits jugats n'ha guanyat vuit i n'ha
empatat un. Aixó vol dir que Portugal no ha pogut véneer mai,
havent només aconseguit empatar una vegada. El primer partit,
jugat a Madrid l'any 1921, el guanyá Espanya per tres a un.
El segon, jugat a Lisboa, acaba amb el resultat favorable a Es
panya, de dos a un. El tercer, a Sevilla, rany 1923, EsPanya
el guanya per tres gols a cap ; el quart, l'any 1925, a Lisboa,
per dos a cap ; el cinqué, a Madrid, l'any 1927, per dos a cap ;
el sisé, a Lisboa, i'any 1928, acabil amb ernpat a dos gols ; el
set, l'any 1929, continuá les victóries de l'equip d'Espanya,
amb el resultat contundent de cinc gols a cap, jugant-se a Se
villa ; el vuité, a Oporto, l'any 1930, triomfá Espanya per un
gol a cap, i el nové a Vigo, torna a guanyar Espanya, per tres
gols a cap.
Si hem d'atenir-nos a l'historial, podem ésser, dones, opti
mistes pel que fa referéncia a l'equip d'Espanya, que aquesta
vegada estará format, salvant variacions de darrera hora, per
Zamora, Zabalo, Ouincoces, Cilaurren, Marculeta, Fede,
,Vantolrá, Iraragorri, Lángara, Regueiro i Gorostiza.
* * *
Acabat el campionat de Lliga i a punt de començar el tor
rieig Copa Espanya, no hem pogut, com altres vegades, parlar
amb elogi i amb satisfacció deis nostres equips. Per aixó ens de
diquem a l'estadística. Sempre fa de més bon ter quan les coses
no van prou bé...
A.
CAMIONS
Procittetes GENERAL MOTORS
Concessionari• JOAN FLOTATS
ranura., 95 1 97 TeléfOn 31506
5 març de 1934
Els esports
El campionat de Liiga
Són definitivarnent vencedors
l'Athlétic de Bilbao 1 el Sevilla
L'Espanyol empatá amb el Madrid :: El Barcelona pealé a Sevilla
el Sabadell teu matx nul a la Creu Alta
A SEVILLA
El Barcelona perd davant del
Betis per 1 a 0
Sevilla, 5. — L'encontre que ahir
a la tarda jugaren el Betis i el Bar
celona ea caracteritzá per la insul
sesa. Cap deis dos equipa, llevat de
persoaals excepcions, no posá en la
lluita el mes petit entusiasme. Tot
feia semblar que l'encontre acabarla
amb la igualada a zero gola, i l'onza
catala que s'havia adonat d'aquesta
possibilitat des de mitjan partit, es
dedica amb esforç, pel que ala defen
ses es refereix, a mantenir aquest
resultat. Zabalo, que fou un deis mi
llors homes del conjunt blan-grana,
si no el millor, treballa molt per
mantenir la seva porta intacta. En
general, basta en sol per cobrir les
deficiancies de les línies anteriors.
Pot dir-se que fou un partit de
defenses. Tant el porter i els defen
ses del Barcelona com els del Betis
foren les línies més regulars d'amb
dós equips. Les linies intermedies
estigueren encartadas a estones; en
la del Barcelona actua bé Santos;
paró en las davanteres, a cap de
deis dos bans i hagué la menor obra
de conjunt i comptadíssimes gotes
d'entusiasme. Si de cas Vantolrá
Iluí, per que fa a la catalana, al pri
mer temps, en qué rebé bastant joc,
al segon temps estigué tan nul com
els seus altres .companys de Bina.
De la mataba forma a l'atac Batic
no hi hagué cap home digne des.
mentar.
Amb complet ensopiment acaba
el primer temps, en qué el joc fou
altern. Al segon, el Barcelona re
plega les sayas línies i Zabalo es féu
aplaudir per les sayas decidides in
tervencions. A conseqüéncia duna le
sió es velé obligat a permutar amb
Cabannes. i amb aixó l'atac catalá
.5 t
"1
El porter de l'Espa,nyol en un bon
blocatge
(Foto Berd-Buyosal
va perdre la poca coordinació que
fins llavors havia tingut. Com que la
bética no demostrava més eficácia,
el capita acordá unes encertades va
riacions, que consistiren en qué els
interiors permutessin amb els mit
jos. El canví vingué a resultar efi
cae, al penúltim minut, quan per
níngú era dlperat. Els equips es
mantenien Trieficaços i amb joc in
sults i la lluita amenaçava acabar
amb la mateixa tonalitat que havia
començat, quan al cap de quaranta
tres minuts d'aquesta part, en oca
sió d'un petit avenç del Betis, Una
muno encarta a rematar una passa
da d'Enrique portant la pilota al
marc catalá.
El debutant betic Caballero esti
gué tan deficient com la resta dels
seus companys de unja.
Els equips eren:
Satis.: Urquíaga, Arqueta, Aedo,
Adolfito, Soladrero, Larrinoa, Saro,
Caballero, Unamuno. Lecue 1 Enri
que.
Barcelona: Nogués, Vilafranca,
Zabalo, Santos, Font, Pedrol, Van
tolrá, Trujillo, Morera, Goiburu i
Cabannes.
EL TORNEIG DE CLASSIFICACIÓ
SEGONAPREFERENT
Sant Andreu, 2; Sans, 3.
Terrassa, 4; Manresa, 0.
Euro, O; Martinenc, 1.
CLASSIFICACIO
'7 6 1 O 17 8 13
7 4 1 2 10 6 9
7 3 1 3 12 7 7
7 4 0 3 12 9 6
7 2 1 4 10 15 5
7 1 0 6 10 22 2
Sans
Martinenc
Terrassa
Iluro
Manresa
Sant Andreu
El Torneig Catalá
COPA OLIVERES-CONDE
Júpiter, 2; Mollet, 0.
Ripollet, 6; Espanyol, O.
St. Cugat, 10; Santboia, 1.
Badalona, 2; Granollers, 2.
CLASSIFICACIO
Ripollet 7 5 1 1 20 8
Granollers 7 4 2 1 29 10
Sant Cugat 7 4 1 2 22 17
Júpiter 6 2 3 1 10 7
Espanyol 6 3 0 3 10 17
Badalona 7 2 2 3 12 12
Santboia 7 1 2 4 11 29
Mollet 7 0 1 6 517
11
10
9
7
6
4
1
Athlétle Club de Bilbao, eampió
ELS CAMPIONATS
DE LLIGA
PRIMERA DIVISIO
Espanyol- Madrid, 2-2
Batís-Barcelona, 1-0
Athletic de Bilbao -Rácing, 3-1
Oviado-Donostia, 3-2.
Valencia- Arenes, 0-0.
CLASTFICACIO
Athletic
Madrid
Rácing
Batís
Donóstia
Oviedo
Espanyol
Barcelona
Arenas
18 11 2 5 61 27 24
18 10 2 6 41 29 22
18 9 1 8 38 39 19
18 9 1 8 29 36 19
18 7 4 7 29 33 18
18 8 2 8 51 45 18
18 7 3 8 41 42 17
18 8 0 10 42 40 16
18 3 4 11 18 49 10
SEGONA DIVISIO
Sabadell-Sevilla, 2-2
Osasuna -Celta, 3-1
Irun-Sporting Gijón, 2-1
Athiétic Madrid - Alavés, 5-0
Corunya -Múrcía, 2-1
CLASSIFICACIO
Sevilla 17 10
At. Madrid 18 11
Murcia 18 10
Celta 18 9
Sporting 18 8
Osasuna 18 9
Corunya 18 7
Irun 18 7
Sabadell 17 4
Alavés 16 1
52
25
1 7
2 7
28
09
38
29
49
3 12
56 27 25
45 28 24
41 31 21
44 28 20
30 38-18
47 39 18
35 38 17
31 43 16
30 45 12
18 60 5
TERCERA DIVISIO
Saragossa-Gimnástic, 5-0
Logrono - Baracaldo, 1-1
Valladolid-Elx, 5-2
CLASSIFICACIO
Valladolid 3 3 0 0 9 2 6
Saragossa 3 2 0 1 8 6 4
Baracaldo 3 1 1 1 6 5 3
Elx 2 1 01 7 6 2
Logrono 3 0 1 2 2 7 1
Gimnástic 2 0 0 2 1 9 0
Lliga. 1933-34 (Primera Divisió)
(Foto Berd-Buyosa)
A SABADELL
El Sabadell i el Sevilla empa
ten a dos gols
Un empat amb el Sevilla, donada
la seva válua actual, sembla dir molt
a favor del seu adversari, encara que
l'encontre s'hagi celebrat al terreny
d'aquest. En el partit d'ahir, perb,
succeí tot el contrari, puix que no
pot ésser conceptuat gens favorable
al Sabadell oue empati una partida,
durant el transcurs de la qual s aa
mostrat millor equip i que en man
car pocs minuts per al final porta
un merescut avantatge de dos gala
Aixó és el que succeí a la Creu
Alta, en la bona partida que jugaren
el Sevilla i el Sabadell; ja era «es
perar que el primer no s'empraria
gaire a fons, donada la seguretat
que ja tenia per endavant d'assolir
el títol de campió, i així fou. A des
grat d'aixó, l'equip andalús es nota
força bé p,uix que mantingué sein
pre la iluita en un pla d'innegable
interés. El Sabadell, que anava de
cidit per la victbria, juga més que el
seu adversari, i veié recompensats
els seus esforços amb l'obtenció de
dosd gols, sense que el cercle viai
tant n'hagués pogut marcar cap.
L'encontre avançava a.mb les matei
xes característiques, i hom ja dona
va per segura la victoria, local.
A mítjans del segon temps, el Sa
badell tingué la gran equivocació de
deixar fer al contrari, com Si a,quest
fos enemic de poc perill, i no es • eu
esperar la reacciá sevillana; Campa
nal, que fins llavors no havía fet
gairebé res que sobresortís, es 'nos
tra altament perillós. Mancaven uns
deu minuts per a acabar la part•ida
quan l'avant-centre del Sevilla va
aconseguir el primer gol d'una ma
nera rapidíssima, que deixa desorten
tata els jugadors locals. Tres minuts
després, el mateix jugador marcava
el gol de l'empat, davant l'astora
ment general.
Prou el Sabadell volgué reaccionar
guanyar el perdut, paró la era
tard, puix que el Sevilla no eslava
disposat a deixar-se arrabassar aquel)
empat aconseguit quan menys ho
esperava.
Llevat de l'ensopiment que tingue
el Sabadell a la segona part, forní
una remarcable partida, digna del
contrincant que tenia enfront; el
conjunt local, que amb la inclusió
de Barceló guanya notablement
potencia ofensiva, demostrá bones
A SARRIA
Espanyol i Madrid empataren
a dos gols
Quan acaba el partit—emPat a
dos gols...—, després de la sorollosa
ovació, gairebé unanim que saluda
el gol d'Edelmiro gran que establia,
l'empat deflnitiu, el públic, tot el
públic de neu dret, acomiadá Ricard
Zamora amb una ovació clamorosa,
Ilarga, merescuda. Nosaltres no vo
lean creure que en aquesta ()vació
hi hagués quelcom d'agraime,nt pel
gol que Zamora s'acabava de deixar
entrar. Aixó seria tant com passar
a fer més no/libros el número dels
diguem-ne materialistas. No, Nosal
tres volem creure — ncaaer parque
tenim molt de romántics — que en
l'ovació clamorosa, unánim, meres
cudíssima, amb qué el públic aco
miadava Zamora, hi havia com un
tribut, com un homenatge a la fi
gura més destacada del nostre fut.
bol, al jugador excepcional qué quan
ja tots els que junt amb ell es cobri
ren de gloria en jornadas inoblida
bles que són els fonaments damunt
els auals aixecat redifici del
prestigi del futbol peninsular, s'han
retirat per próoia voluntat o per im
peratiu categóric del públic, Zamora
es l'únic que segueix al peu del cano,
guardant amb la matebta afició, amb
els mateixos coneixements, atub las
mateixes facultats físiques, amb els
mateixos recursos, la portarla. El
Zamora
Zamora d'avui al Madrid és el Za
mora d'anys enrera a l'Espanyol, E.1
del Barcelona, el de l'Esnanyol dala
seus començaments, el Zamora que
es cobrí de glória a l'Olimpiada de
l'any 1920, el Zamora que tants 1
tant,s partits internacionals, ídol ma
sim, no d'Espanya, sinó d'Europa,
puix que en una ocasió que Hugo
Meisl parlava de la possibilitat de
formar un equip continental, va de
clarar que rúnic lloc que no lioferia
el más netit dubte era el de portar,
parqué po,sant-hi Zamora tenia la
seguretat no solament que hi posava
el millor, sinó tambo que no in po
dia haver cap discussió, car- Zamo
ra havía d'ésser acceptat per tot
hom.
Zamora fa, any més, any menys,
de 17 a 18 anys que está on está, és
a dir, més alt que ningú. Dones fa
exactament els mateixos anys que
hi ha gent entassodida en cercar-li
substitut. Nosaltres hem perdut el
compte dels probables substituts que
ha tingUt Zamora. El menys un o
dos per any d'actuació. I tots, un
per un, un darrera l'a1tre, després
d'un any o dos bons, han passat a
formar la liarga 'lista dels pflaaa.
bles substituta de Zamora. Com si
diguéssim una liarga insta d'ex-fn
turs internacionals...
Peró ací está Zamora amb eLs seua
trenta-dos o trenta-tres anys, car
regat de glória, acaparant, encara,
l'atenció de tot el públic, que si de.
sítja — i és lógic... — veure'l ba
tut, puix que no en va el té de "con
trari", no desitja menys veure'l sor
tir-se airós de les escomeses deis
seus adversaria, ja que té la segura
tat que avui per avui no hi ha cap
portar canas de fer-li fruir les ba
ilases que Zamora en un lloc de tan
ta responsabilitat.
Después de Zamora, el jugador
que más sobresortí :al camp bou So
ler, el mig centre de l'Esnanyol, iu
gador que nosaltres hauríem volgut
que el públic no hagués oblidat en
aquell emocionant i justíssim aco
rniadament a Zamora. Soler es mos
trá durant tot el partit incansable,
segur, actiu. no solament recolzant
ratac, el cual molt ho havia de me
nester. sinó a la defensa, la qual en
alguns moments, particularrnent del
primer temps, es veía un xic apura
da per contenir el joc precís de la
davantera, blanca. Soler, fácil, com
amen qui no fa res, acudia arreu,
i el seu toc de pilota just. precís,
sobresortia per tot. Nosaltres, ha
confessem, quan confesos amb el pú
blic retlem Zamora, joiosos de fer
ho,
• rhomenatge de la nostra simpa
• tia i de la nostra admirad() de tota
la vida, hauríem volgut que amb Za
mora, al co,stat de Zamora, rebent
les mateixes ovacions, hagués passat
Soler.
Aquestes dues figures — Zamora i
Soler — fcren, sens dubte, les gratis
figures d'un nartit bo, simplement
bo, no pas excepcional, que si en el
primer tamos ens mostra un Madrid
superior a l'Espanyol, al segon tempa
ens deixa veure un Esnanyol supe
rior al Madrid, sense, paró, que ni
l'un ni l'altre arribes-sin a igualar i
menys a superar altres actuacions.
Per aixó, potser, .cal considerar just
l'empat a dos gols amb qué acaba
rencontre, ja que no hauria estat
massa, just que aquest partit tal i
com es desenvolupa, hagues donat
uns vencedors i una vençuts.
Amb Zamora sobresortiren de l'e
quip blanc, Quinc,oces, Pere i Lluís
Regueiro, Santo... i .potser ningú
més. Els altres, grisos, molt grisos.
De l'Espanyol, després de Soler...
ningú més, com no sigui Martí i
Cristiá i notser un xic Pérez. Els al
tres, tambo grisos...
El primer temps acaba amb 14n
gol a can, rnarcat per Lluís Reguei
ro. Empata al segon temps Edelmi
ro petit, d'un bou xut a una passa
da d'Iriondo a un córner de Prat.
Desempata Blásquez de fallo d'Ara
ter i establí Temnat definitiu Edel
miro gran, rematan,l una centrada
de Domenech.
Arbitra di.scretament, Steimborn,
i els equips foren:
Madrid: Zamora, Ciriaco, Quin
coces, Regueiro (P.), Valle, Souto,
Lazcano, Regueiro (L1.), Blasquez,
Leon i Emilin.
Espanyol: Martorell, Arater, Pérez,
Martí, Soler, Cristiá, Prat, Edelmi
ro I, Iriondo, Edelmiro II- i Dome
nech.
PARDAL
condicions per a enfrontar les vi
nents lluites del Campionat penin
sular.
El Sevilla evidencia bona classe,
malgrat la positiva reserva de la
majoria deis seus jugadors; el millor
que tingué, paró, fou la rápida i
oportuna reacció que li valgué l'em
pat. La major part de l'encontre bou
jugat amb remarcable correcció,
cosa que no sol succeir en aquesta
mena de partits.
Vallana, que dirigí la lluita, no
passa de discret.
Composició deis equips:
Sabadell: Fornier, Lledó, Pong,
Gracia, Duran, Sitges, Crespo, Cal
vet, Gual, Barceló 1 Esteva.
Sevilla : Eizaguirre, Euzcalduna,
Deva, Alcázar, Segura, Pena, López,
Torrontegui, éampanal, Tache i Ca
ro.
En començar la partida ja resta
evidenciada la bona actuació que ha
via detenir el Sabadell, el qual per
llarga estona domina intensament.
com ho dedmostra el fet que execubi
alguns córners favorables, encara,
que sense resultat.
Després de malmetre algunas oca
siona admirables, l'actuació del Sa
badell minvá quelcom, i tot segnit
passa a dominador el carde visitant,
el qual no tingué tampoc encert en
els moments decisius.
Tot beta preveure que s'arribaria
al descans sense que es marqués •,:ap
gol, paró en el precís moment cp.e
l'arbitre anava a assenyalar el final
de la primera pan, Calvet entra el
primer favorable al Sabadell.
Al cap de vuit minuts de repr3sa
la lluita, Gual augmentá l'avantatge
local en obtenir un bonic gol, des
prés d'un batibull a la porta sevi
llana.
Continua la pressió del Sabadell
i bou per veritable malestrugança
que el marc del Sevilla no tos nava
ment traspassat; en veure el Saba
dell que el temps passava i el mar
cador no experimentava variació ae
cap mena, s'adormí una mica, i ja
n'hi hagué prou parqué els visitants
es desvetllessin del tot i tiressín per
terra les illusions deis sabadellencs.
Ja hem dit que l'autor deis dos
gols del Sevilla bou Campanal, el
qual després de passar mig desaper
cebut, es destapa i en tres minuta
obtingué l'empat amb qué acana,
l'encontre. P. F.
tramtd-U
lentez-b,
,ets rize:4 ionetjti
a•alia•
•
Sevilla F. a, eampió de Lila, 1933-34 (Segoua Divisió)
(Foto Berd-Buyosa)
5 marl de 1934 la rambla
ATLETISME
El catalá Jeroni Joan,
de la categoría neófit,
gran campio"
khir, a dos quarts d'una del migdia (vint rninuts després
rde disputats a Sant Sebastiá, terrenys de l'Hipódrom de Lasarte
el dinove campionat peninsular de cross), el teléfon, lacónic
ens donava la formidable nova: Catalunya ha triomfat, indi
vidualment i per equips...!
La noticia fou escampada per l'Estadi municipal de Mont juic on bastant de públic eslava presenciant el II Trofeu Mo
lock's pels dirigents d'Acció Atlética, organitzador d'aquel/
festival. En l'ambit del recinte esclata una formidable ovació... Aplaudia el públic, aplaudien els atletes concursants (prop de dos-cents). Aplaudia tothorn. No n'hi havia per a menys. Oui
Inés qui menvs, era optimista, confiava amb la catalanitat, amb
la fidelitat i címb la 'rabia deis nostres representants. Pero la vic
toria supera tots els cálculs. Fot . un triomf esclatant, net, con tundent, aclaparador per als bascos, units sota els colors d'una
mateixa bandera i sota una mateixa i única direcció.
Després de l'any 1917 que a Madrid l'equip catala assolí
els quatre primers llocs de la classificació (Prat, García, Calvet
i Erre), i guanya la Copa Rodríguez Arzuaga, destinada a la
classificació per equips federatius, aqwesta d'ahir ha estat la
victoria més brillant i més formidable aconseguida per Catalu
nya cm lenes germanes. Pero, aquesta gesta d'ahir, aquesta me
ravellosa actuació deis nostres representants a Sant Sebastia té
lÁfl mérit que no tingué la de l'any 1919, precisament per tota
aquella serie de circumstancies que nosaltres várem detallar mi
nuciosament en la nostra edició del dilluns de la setmana passa
da en comentar les possibilitats de Catalunya.
No érem pressimistes, no sentíem cap temor per la sort deis
n,ostres atletes deis quals coneixiem lotes les virtuts i totes les
flaqueses ; i fins ens atrevirem a confiar i pronosticar una vic
tirria individual per als nostres, sense desconfiar de la collec
Uva. I els fets ens han vingut a donar la raó.
La lluita es circumscrigué entre els representants de Gui
púscoa i de Catalunya com vani preveure, tont pel premi indi
vidual com pel d'equips. No podia succeir d'altra manera. Ac
tualment l'atletisme peninsular es troba concentrat en aquestes
dues terres germanes en l'ordre espiritual.
L'any darrer, a Can Túnis, Guipúscoa, sense cap reforç de
ningú, sucumbí per un marga de punts considerable enfront deis
nostres representants. Enguany, Guipúscoa am,b Biscaia, uni
des sota uns únics colors i moguts per una mateixa consigna (la
de triomfar sobre els catalans), ha tornat a ésser vençuda. Pero
'de quina manera! Netament, sense palliatius, sense la més pe
tita ombra de dubte.
Afegim, com ja várem avançar en els nostres comentaris
preliminars a aquesta gran contensa, que toles les dificultats es
taven concentrades enfront deis nostres representants, i a des
grat de tot, a desgrat de les divuit hores de viatge en tercera
classe, a desgrat del terreny, completament desconegut deis ca
talans i de moltes altres coses els atletes de Catalunya han
triorrifat, superant, repetim, tots els obstacles.
Saludem amb un Visca Catalunya! la sorollosa victoria de
la nostra bandera en terres basques, i recordem-nos d'anar de
lita a la nit a l'Estació del Nord 'ubre els nostres herois, aquests
cinc catalans que han escrit una de les pagines més brillants en
el !libre gloriós on.se servqn ,ks .Proßsq més _rernarcables de
l'Esport Catala.
* * *
En aquests moments en que escrivim, no tenían al nostre
poder totes les dades complementarles necessaries per a profun
ditzar en els nostres comentaris. Solarnent tenim els noms deis
onze primers corredors classificats i aixó és insuficient per al
nostre objectiu. Amb tot, entre aquests onze primers entrats a
la meta, observem que hi han sis guipuscoans i cinc catalans.
Entre aquests no hi han ni López, ni Mengo, ni Costelló, els
tres homes de la II. A. Nurmi en els quals podia haver recol
zat l'entrenador catala (que també ho és de dit club) la majar
confiança. I aquest detall mereix un comentari, pnix que arrel
de la inclusió en l'equip catala d'aquells dos homes abainc es
mentats, sense una prova definitiva, motiva l'escissió entre la
resta de corredors pre-seleccionats que es negaren a disputar la
darrera prova segons varem comentar oportunarnent. La reali
tat, nascuda deis propis fets ha vingut a donar la raó a aquells
atletes protestataris. Així veiem com Borras, que no formava
part de l'equip oficialment seleccionat i que dentaria a darrera
hora ésser inclós entre aquell (el Reglament de la prova auto
ritza el concurs de quinze hornes per equip, encara que sola
ment punkten als efectes de la classificació federativa, cinc
d'ells), conformant-se a abonar les despes.es de des plaçament
pel seu compte, contribuir a l'obtenció del trionif catala, supe
rant l'actuació d'aquells altres dos als quals es dona un major
Un major credit i inaiwe de confiança.
Es de fer recalcar, encara, que el triomf de Catalunya ha
estat motivat per l'actuació especial, ultra Borras de fu
roni loan i Faró, els tres honies que menys influencia han estat
del contacte técnic del preparador, pero que lampoc no la neces
sitaven, com s'ha comprovat, gracias a la seva indiscutible clas
se. Faró i loan no han pogut estar sotmesos a cap disciplina du
rant el període de preparació perque viuen a Reus i Tortosa, res
pectivament, i Borras pels motius que hern esmentat abans.
Hem fet toles aquestes observacions per deixar ben sentat
'que el triomf de Catalunya es Sea, enguany, exclusivament als
atletes loan, Andreu, Navarro, Borras i Faro.
• * •
En un alise aspada cal comentar, també, la sorpresa que
causa la classificació dels tres prim‘ers corredors. Pel que es
refereix a les d'Andreu i Navarro cal considerar-les normals com
pletament. En canvi, ningú no esperava gesta de jeroni
joan, aquell "desconegut" que descobrí el darrer campionat
catala de "cross", disputat a Mataró i que nosaltres oportuna
ment varem comentar preferentment. jeroni loan, neófit abans
del "cross" peninsular i junior després d'ahir, realitza una proe
sa superior a la prevista que confirma les seves extraordinetries
aptituts per aquesta mena de competicions : bons pulmons, co
magnífic i sistema muscular formidable.
L'any passat a Can Túnis, triomfa Manuel Andreu qui
llavors vetrern, considerar-lo, igualment, un valor desconegut.
Enguany s'ha repetit la história. Ho celebrem.
Hem dit abans que les classificacions d'Andreu i Navarro
f Oren normals. Efectivament. On arribés Andreu, forçosament
havia d'arribar Navarro (és un fet que s'ha produit en gairebé
lotes lés curses on hi han Inés part aquests dos corred.ors), les
condicions del qual no són pas gaires diferents a les del campió
catala. Nosaltres donavem com a primer catala el nom d'Andreu.
Es classifica segon, pera amb els mateixos honors que el gua
nyador, encara que no amb els mateixos mérits.
De Borras ja n'hem prctrlat anteriorynent, repetint que la
i'seva actuació causa sorpresa a •rnolts. Faró fou qui tunca l'e
quip i es comporta admirablement. La seva mateixa classifica
ció ho justifica.
Voldríem seguir comentant, pero ens manquen les dades
complementarles. Si coneguéssirn aquestes, tal volta fins hau
riem canuiat el lo d'aquests comentaris. Amb tot, pero, dintre
Le vuit dies uns segons comentaris encara seran d'actualitat.
ROSSEND CALVET,
¦••••¦¦•,
Els esports]
Un esciatant triomf de Catalunya en
el XIX "cross" peninsular celebrat
a Sant Sebastiá.
Sant Sebastia, 5. — Ahir se cele
bra el XIX Carnnionat d'Espanya de
Cros-Country. Constituí un brillant
triomf deis corredors catalana, els
quals, pel seu menor pes, es veieren
afavorits amb el terreny enfangat
de l'ilinodrom de Lasarte. que, si be
perjudica en general tots els corre
dora, ho féu estaecialment als p‘esats
corredora t'ascos.
Aixó no implica neroué la victoria
deis corredora catalana hagi estat
obtinguda en forma tan brillant que
es fan creditors a tots els elogia.
Deis 84 inscrita es classificaren 62.
Aque.st XIX Campionat d'Espanya
de Cros-Country s'ha celebrat amb
entusiasme extraordinari. Fe-fan mi
lers les persones que s'amuntegaren
al circuit de Lasarte per tal de veu
re desfilar els corredors, i com sigui
que des de Catalunya havien arri
bat diversos autoOmnibus amb pú
blic, aquest, envait pe,r l'entusiasme,
salta a la nista en acabar la cursa,
per tal d'abraçar es corredora ca
talans.
Participaren en la cursa equina de
Catalunya, Santander, Galicia, Gui
púscoa, el regiment número 7, d'Es
i el 30, de Burgos.
A la primera volta. passaren ele
guipuscoans al cap, seguits deis ca
talans, pero de seguida Andreu i
Joan fan una escapada en la qual
obtenen cent metres d'avantatges,
els suficients per batre netament els
corredora bascos, que, esgotats, es
lliuren.
També arriba ale voltants de la
meta, esgotat, el catalá Joan amb
diversos metres d'avantatge sobre
Andreu, pero el seu cansament no li
impedeix d'aguantar l'esnrint final
del seu company d'acuna. i Joan en
tra vencedor a la nieta.
La classificació s'establí de la for
ma següent:
1. Jeroni Jean, catala 43
s. 3-5 (12 quilometres).
2. Manuel Andreu, cataba 43 m.
51 s.
3. Vicenç Navarro. catala 44 m.
19 s. 1-5.
4. Josep Delgado, Guipüscoa, 44
In. 25 s. 1-5.
5. Jaume Cola Guipúscoa,
36 s. 1-5.
6. Just Borras, catala, 44 m. 39 s.
2-5.
7. Cilleruelo, Guipúsaoa, 44 m.
4 s. 4-5.
8. Garcia, Guipúzcoa, 44 m. 51 s.
1-5.
9. Irandi, Guipúscoa, 44 m. 59 s.
2-5.
10. Blanco, Guipúscoa, 45 m. 1 s.
2-5.
11. Faro, catZlá, 45 m. 1 s. 3-5.
12. Cialceta, Guipúscaa.
44 m.
13. Ac,eval, Guipuscoa.
14. Castillejo, Guipúscoa.
15. Iriarte, Guipuscoa.
16. Badia, catala
17. Francesc Camí. catala
18. Bizcarguenaga, Guipúscoa.
19. Domingo, muntanyenc, 46 m.
39 s. 1-5.
20. Gil, cataba
23. Marino, gallee, 47 m. 2-5.
32. Sanjosé, muntanyenc.
33. Rodríguez, gallee.
34. Ovena,
Per -regions:
Catalunya, 1-2-3-6-10. Total, 22.
Guipúscoa, 4-5-7-8-9. Total. 33.
Galicia, 11-12-13-14-15.
Per equipa: Gimnástica de Ulia,
Donbatia. Aire Lliure, de Barcelona,
Agrupació Biscaína. Nurmi, de Bar
celona, Sarria Esportiva, Varita, de
Galicia.
L'arribada de l'equip campió
d'Espanya de Cross
La Federació Catalana d'Atletisme ens comunica que avui,
a les deu de la nit, arriba de Sant Sebastia, i per l'Estació
del Nord de l'Arc de Triomf, l'equip campió d'Espanya de cross
country, que tap. brillantment obtingué aquest tito' ahir a Sant •
Sebastiá. ;,1-:
Esperern que tots els bons esportius barcelonins seran avui,
a les den de la nit, hora <l'arribada de l'exprés de Sant Sebastiá,
a l'Estació del Nord, a retre l'homenatge que tenen ben meres
cut per la seva briliant victória que deixa ben alt el nostre pavelló
atlétic.
La Federado Catalana d'Atletisme ha acordat oferir-los,
diumenge vinent, un vermut popular com a homenatge, el qual
tindrá lloc al local del Casal Barcelonista, carrer de Consell de
Cent, 263„ EJS tiquets es poden retirar del local de la Federa
ció, carrer de Doctor Dou, io, cada dia de 8 a 9 del vespre i a
lotes les Eniits federades de Barcelona.
UNA GRAN FIGURA
FUTBOLISTICA
Samitier abandona definiti
vamen el futbol
Sabem de bon origen que Josep
Samitier pensa abandonar molt
aviat la vida activa del futbol. Tant
és així que, segons les nostres no
ticies, ja s'ha arribat a un acord amb
el Madrid i aquest club fi organita
za per al mes de maig vinent un
partit de comiat, que tindrá Roe al
camp de Chamartín.
Després d'aouest partit, Samitier
vindrá, a acomiadar-se del públic ca
tala, i amb aquesta finalitat tenim
entes que l'Espanyol penca organit
zar un partit d'homenatge al camp
de Sarria,.
?Per qué no l'organitza el Barce
lona?
No sabríem pas qué respondre a
la pregunta. Donem la noticia tal
com ens arriba.
PARTIT AMISTOS
Dijous jugaran el Barcelona
i el Sevilla
Sevilla, 5. — El dijous vinent se
celebrará un partit amistós entre el
Barcelona i el Sevilla, amb el qual
aquest equip correspon a un concert
fet amb motiu del traspás de Van
tolrá i Padrón.
STADIUM MOTO CLUB
Anunciada la segona prova de re gularitat per equipa per al dia 25
de l'actual, Stadium Moto Club ha
rebut alguns deis premis oferta per a la dita prova d'importants cases
comerciaLs i industrials d'aquesta i
epnrisnecmipsalsdelpeoblAacjiuonntsampeenrts lesdequlaelss hauran de passar els concursants
en el seu itinerari. Ens plau de co municar avui cae a secretaria s'han
rCeobpuets vdu'airtgmenatgdneifilqeusesimipoarrttaísnttisqu:aes
ses següents: Tres Copes d'argent
de la Firestone Hisnania, S. A. Al
tres tres Copes d'argent deis Bi
llars Autómac; una Cona d'argent
de la Bracafé, i una altra de don
Francesc Colomer i Roig.
Apuesta llista es veurá augmenta
da a mida que es vagin rebent a
secretaria ele nombrosos premia
oferts, ele quals seran exposats ala
aparadors d'un céntric establiment
d'aguaste, ciutat.
II Gran Premi de Barcelo
na. Campionats d'Espanya,
de 1934. 22 d'abril
Cada dia ve rebent el Moto Club
de Catalunya novas mostres d'entu
siasme i ofertes de collaboració per
a portar a terme amb el major éxit
la jornada del motor del dia 22 d'a
bril proper, en la qual seran dispu
tadas sobre el reclute del Parc de
Montjulc les dines que formen
el I/ Gran Premi de Barcelona,
Campionats d'Espanya 1934.
Avui, el Moto Club de Catalunya
s'ha vist honorat per S. E. el Pre
sident de la República espanyola,
acceptant la presidencia del Comi
té d'honor d'aquesta cursa, accepta
ció que renresenta acr pan. del pri
mer ciutada esnanyal una deferen
cia ben signifIcáVa . per al Club
organitzador, que ''Se sent animat,
cadaadia més, pe, a portar endavant
amb el mejor entusiasme, els tre
II
o
•
NEME!!
1934
conquereix i s'impo
sa novament al mer
cat amb la creació
més fina de l'auto
móbil modem
PREUS :
Studebaker 6 - Sedan
Pies. 18.750
Comandante 8 - Sedan
Pies. 22.750
Presidente 8 - Sedan
Pies. 26.250
MIMOSA i Cia,,S. NC.
Valéricia, 295-Barcelona
balls de preparació d'aquesta mag
na manifestado del motor que ha
d'ésser considerada com una de les
classiques en el Calendari E,sportiu
Internacional.
A més d'aquesta deferencia, S. E.
el President de la República consi
derant la importancia de la mani
festació esportiva per a la tual ha
aceptat la presidencia del Comité
d'honor, ha volgut dotar-la d'un
Trofeu representatiu, i a aquest
afecte ha enviat al Moto Club de
Catalunya una magnifica Copa, la
qual cosa ve a enlairar el valor mo
ral de la cursa, i que constituirá la
Inés preada recompensa del cor
redor que assoleixi la victoria.
Eximens per a árbitres
oficials
El Consell directiu del Collegi Ca
tala d'Arbitres de Futbol Associació,
complint el que marca el Reglament,
prengué l'acord de convocar ex&
mena per a arbitres oficiáis. La ins
cripció queda oberta, al seu local so
cial (Baix de Sant Pare, 24, primer,
primera), a partir del cita 10 del
mes que som, i es tancará definiti
vament i duna manera improrroga
ble el dia 15 del vinent mes d'abril.
En fer públic l'acord pres, preguem
en gran manera a tot aficionat que
vulgui presentar-se a examens que
passi qualsevol cha dele assenyalats,
de set a dos quarts de vuit del ves
pre pel local social, que se li faci
litará una sollicitud d'ingrés i se
l'informará de tetes les normes re
glamentarles que cal seguir per l'in
gres al Collegi Catalá, d'Arbitres de
Futbol Associació.
TACIO
En començar lasegona volta
del Torneig d'Hivern, els
equips B continuen al cap de
la classificació
Ele equipa que es podien conside
rar amb més probabilitats per obte
nir el primer lloc s'enfrontaren ahir
novament. La diferencia d'un a
l'altre era tan minsa que fina al fi
nal no es podia pronosticar qui reei
xiria. Si bé en curses el B S'imposa
sense lloc a dubtes, veiérem que en
water-polo eren netament superats
per uns contraria que sempre por
taren la iniciativa. Potser el resul
tat és massa contundent 1 no reflec
teix ben bé la superioritat que el
marcador establia. De totes mana
res, l'equip B, de qualitat mes baixa
a llurs contrincante, es defensa fins
que vingué el segon gol, i amb ell
l'hecatombe immerescuda. La falta
de moral ele desgavellá el bon par
tit que venien disputant.
En curses ja hem dit que foren
millors. Lepage els dona sengles
punts i palesá ésser el millor
ment del seu equip.
Al grup segon ele avanços deis ne
dadors debutants es constataren no
vament. Ele temps esmerçats en ele
100 ni. lliures 1 rellevaments en són
la prova més eloqüent.
La jornada, que transcorregué
dina el catre d'emoció que senten ele
participants, dona ele següents re
sultats:
GRUP PRIMER
Equip A contra
Cursa 100 m.
1, Lepage. B. 1 ni, 11 s. 4-10: 2,
Isard, A, 1 m. 12 s. 2-10; 3, Segalá,
B, 1 m. 13 is. 6-10; 4, Yomés, A, 1 ni.
26 s.
HOQUEI
Les semifinals del Campionat d'Espanya
El Polo classifi.cat per a la final
Un mement del mata Polo-Terrassa
(Foto Berd-Buyosa)
A TERRASSA
Terrassa,o; Polo, 2
Al camp del Terrassa es jugá, ahir
tarda, el segon partit semifinal del
camoionat d'Esnanya entre l'equip
titular i el del Polo. Com es recorda
rá, el primer partit jugat el diumen
ge anterior acabé amb la victória
• rainima del Polo per dos gola a un.
partit d'ahir havia despertat gran
expectació i el ~p. del Terrassa
s'ompli ben bé. Arbitra el senyor
Abad i ele equipe foren ele següents:
Terra.ssa: Sarta, Argemir, Domingo,
Chebanel, Argemir. Simó, Francino,
Copes i tro!eus
per a esport
Badiella (M.), Roig, Badiana (J.) i
Indurin.
Polo: Capdevila, Kaumann, Callé,
Huguet, Gracia, Renau, Lacort, Tar
ruella, Rodon, Caralt 1 Palomo.
La primera part ha estat anivella
da i ha transcorregut en domini al
tern. Amb tot, Tarruella, ale vint-i
cinc minuta de joc, ha pogut acon
seguir un gol. La primera part acaba
amb un a zero a favor del Polo.
A la segona pant ha dominiat quel
cdn més el Polo, fent millor joc, i
als veint minuta 'Palomo aconseguí
el segon gol del Polo i el partit fina
litz amb la victoria dels de Barce
lona, sense que es tornés a marcar.
A MADRID
Residéncia i Club de Campo
empaten una altra vegada
Madrid, 5. — S'ha disputat el par
tit de semifinal del campionat d'Es
panya de hockey entre el Club de
Campo i la Residencia al terreny del
primer.
El resultat fou l'empat a un punt.
Amb aquest empat es dóna el cas
curiós que és el sité que es registra
entre aquests dos equipa en Factual
temporada.
Al primer temps domina la Resi
dencia d'Estudiants, que arriba al
descans amb un gol al seu favor
obtingut per Juli Romeo en apron
tar una nassada retardada d'Arvide.
laempat l'aconsegui el Club de
Campo al segon teraps en una avan
çada de F. Chavarri. que 'envía un
servei a Jardón, i aquest aconsegui
el puna
Arbitraren els senyors Alvarez i
Barrios.
r
ERCADE„s.A.
46 - Passeig de Grácia - 46
--~11a.aaa
Cm-sa 100 m. braça:
1, Toepier, 3, 1 m. 38 s.; 2, Feliu,
B, 1 m. 34 s.; 3, Olivella, A, 1 m.
36 s. 4-10; 4, Llorca, B, 1 m. 42 s.
4-10.
Cursa 100 m. esquena:
1, Ombravella, B, 1 m. 30 s. 8-10;
2, Lepage, B, 1 ni. 43 s. 4-10; 3, Hei
denreich, A, 1 m. 51 s. 6-10; 4, Fedi,
A, 1 m. 59 s.
Cursa 4 x200 lliure:
1, Burcet, Garcia, Segalá, Lepage,
B, 12 ni. 23 s. 6-10; 2, Arranz Oliva
Ha, Isard, Heindenreich, A, 14 m. 11.
Partit de water-polo:
Equip A: Molinas, Fedi. Arranz,
Dorca, Isard, Pomés. Nubiola, 5 gols;
equip B: Castellar, Pau, Torrents,
Lepage, Burcet, Garcia, Feliu, 0.
Arbitre, senyor Gamper.
Cursa 5 x 50 lliure:
1, Bofill, Dorca III, Oribe, Tor
res, Sala, B, 2 m. 49 s. 2-10; 2. Lla
cer, Romero, Valls, Longás, Mar
tí II, A, 2 m. 50 s. 2-10.
Partit de water-polo:
Equip B: Tey. Castella Fina, Fe
di, Torres, Palau, Vilaldach, 4 gola;
equip A: Llacer, Calvis, Petit. Mon
tesinos, Comte, Fort. Valls, 2.
Arbitre, senyor Llores.
PUNTUACIO
Encontres celebrats: Eouip B. 4;
278 punta; equip A, 4; 245 punts;
equip D. 3; 169 punts; equip C, 3;
162 punta.
CONCURS DEL
C. E. MEDITERRANI
L'in al matí se celebraren les pro
MOKA
TORREFACÇIO DE CAFES
Importació directa deis millors cafés d'Arabia i América
Torrefacció automática a totes hores
Degustació i vendes. - Engrós i detall
Rambla Estudis, 8 Teléfon 24173
PUNTUACIO
Encontres celebrats: Equip B, 4;
268 punta. Equip A. 4; 243 punta.
Equip D, 3; 180 punts. Equip C, 3;
163 punts.
GRUP SEGON
Equip A contra 13
Cursa 100 m. lliure:
1, Martí II, A, 1 m. 15 s. 6-10; 2,
Torres, B, 1 m. 15 s. 8-10; 3, Lon
gás, A, 1 in. 16 s. 4-10; 4, Oribe, E,
1 m. 24 s. 4-10.
Cursa 100 m. braça:
1, Vilaldach, B, 1 m. 37 s. 6-10;
2, Sala, B, 1 in. 39 s. 3-10; 3, Bona
casa, A. 1 ni. 41 s.; 4, Duran, A,
1 m. 41 s. 4-10.
Cursa 100 m. esquena:
1, Balanzó, B, 1 ni. 33 s.; 2, Fort,
A. 1 ni. 39 s.; 3, Montesinos, A,
1 m. 46 s. 2-10; 4, Vilaldach, B, 1 ni.
56 s. 7-10.
ves de la tercera jornada del Con
curs Esplai organitzat pel C. E. Me
diterrani. competida) a base de pro
ves de natació i atletisme. El día
magnífic i el gran nombre de par
ticipante foren les principals carac
teristiques d'aquesta jornada. que cal
assenyalar com un éxit esportiu.
Els resultats foren:
Atletisme.—Salts d'alçaria: 1, Ro
sal; 2, ex-quo. Munoz L. i Ruiz E.:
3, ex-quo, Planes. Alsó, Serra i Es
cuter. Fins a 25 participante.
Llançament de pes (Alemanya):
1. Rosal: 2. Munoz L.; 3. Planes;
4, Carrasco. Pins a 25 concursante.
Natació.-40 metres dore: 1. Mu
noz L.; 2, Blanc; 3. Munoz P.; 4 i 5
ex-equo, Carrasco i Alsó. Fins a 22
particípants.
EPIllobjouid
P¦prEidlitálk ruipivek
sui 11'w
111,11/Nillia
MOYA 111.11,
Itellotíter fl. rtliadereas.
JI, ieti« tr.
lLL 01.437
1:411". 1/ Ooieria
Z3virar Els esports
En Sastre és futbolista i policia de la Gcncralitat de Cata
lunya.
I com a futbolista i entrenador del Badalona, dijous pas
sat, complint amb el scu deure, entrenava i s'entre:baya al camp
del Badalona, i com és natural, vestit de jugador, !o que l'obli
gá a deixar el vestit de paisa a la caseta.
Pero com que sempre n'hi ha que vigilen pels altres, i se
gurament ignorant la condició de policia d'En Sastre, li escor
collaren les butxaques i se li emportaren tota la plato, deixant-1;
tant sois trenta céntims de xavalla per al trantvia.
?No será aixá com una mena de toc d'aterició a la vigi
láncia d'En Sastre o bé és que també té enemics que el volen
fer fracassar en el seu nou destí?
El periodista csportiu senyor Vaca té el costum — no ens
atrevim a dir que pateix la malaltia...— d'adormir-se, encara
que només sigui un ratet, arre:: on va. Ahir a la tarda va
"clapar" COM un ángel al cainp de l'Espanyol. Altres vegades
'és a la boxa on Vaca fa petar la becaineta...
Per cert que ahir, quan cl desperté: un romPany va pregun
tar-1i: _
—I dorms tranquil?
—Perfectament.
—Arreu?
Home... arreu, no. En la boxa, per exemple, sempre es
tic amb l'ai! al cor. No fos cas que s'escapés algun cop de
punx... Per aixo, és allá on dormo mcnys...
UNA NOTA DE LA LLIGA
AMATEUR
INSISTIM, ENCARA
Als clubs de futbol de Cata
lunya i a l'afició en general
En la darrera assemblea general de
la Lliga Amateur de Futbol de la
F. C. s'acorde. per unanimitat, amb
un entusiasme general, fer una sus
cripció per regalar una bandera bar
rada i brodada a la Lliga Amateur,
a fi que aquesta respongui a la im
portancia que té dintre del nostre
futbol.
Com tots sabem, els clubs de fut
bol, i duna falso més remarcada els
novells, passen una vida estreta i mi
grada.
Sota aquest punt de vista, la Co
missió nomenada inicia tot seguit les
seves tasques, i fent-se resso de l'es
perit de l'Assemblea, acorda invitar
tots els clubs de futbol i l'afició
en general per mitjá d'aquest mani
fest, a qué collaborin amb nosaltres
per poder fer una ofrena digna del
nom per nosaltres invulnerable Ili
ga Amateur.
Penseu, companys i amics, que ne
cessitem el vostre ajut; penseu que
si aconseguíssim triomfar i assolir
l'éxit desitjat posariem el nom de la
Lliga Amateur en el lloc que li cor
respon, amb raigs de glória per al
futbol catalá.
Alzó fa que ens dirigim a tots els
clubs i a l'afició en particular, en la
creença que escoltaran i formaran
com un sol home amb nosaltres; els
primen pel que representa el nom
que porten i els altres per un deure
que t,enen de protegir el futbol ama
teur. ja que tant als uns com als
altres eta interessa que aquest sigui
ben conegut i progressi força.
La "catedral" del futbol catala s'iza aonot comPte que
no té cap "escolá" a l'equip i que potser és degut a aixó que els
ixits no són ni tan brillants ni tan seguits con: abans.
I com que a la "capelleta" de Sans en tenen un, d'esc.olá",
que per cert ajuda magníficament, els de la "catedral" han pen
sat atraure-se'l, sense comptar, peró, que els de la "capelleta" es
tan entusiasmats amb el seu "escolá", perqué diuen que va per
canonge"
'Hein rebut amb prec de publicació, el segiient anima:
"Pérdua important. — Ahir, a la tarda, al camp de l'Es
panyol es va perdre la paraula "pavero". Jugava Zamora, :
ni una sola vegada un sol espectdor la hi va dir. Zamora, en
cantat per aquesta pérdua, gratificará esplendidament a tris
aquells que no la trobin...?"
EL CAMPIONAT DEL MON
DE FUTBOL
Hom organitza un tren es
pecial Barcelona-Madrid
Amb motiu de celebrar-se el diu
menge vinent, a Madrid, el primer
partít eliminatori per al campionat
del món entre els equipa d'Espanya
i de Portugal, la Companyia deis
Wagons-lits organitza un tren espe
cial que, a preus reduidíssims, sorti
re, de Barcelona dissabte a la nit i
estará de tornada el dilaans al matí.
Les inscriacions cal ter-les a les
oficines de la Companyia (Passeig
de Gracia) al més aviat millor, car
hi ha molla demanda de bitllets.
'A propósit de Zamora. Acabat el p_artit — apotebsic per
com els grans matadors de braus, després d'una fei
na d'aquelles d'orella i cua, Zamora, a l'una me: la gorra, a l'altra
els guants dona la volta al can:4) M_Collint aplaudiments i m.és
aplaudiments. En arribar asota el xalet, els senyorassos
aquells de les llotges, es sentiren generosos i tiravei al "ruedo"
uels grans cigars. Zamora mira a. terna de reüll, i en veure que
oren vulgaríssimes "porres", deixi: que les collís el "pcó" que
ql seguiat que no era altre que l'incommensural2k!-`Pasabalén".
Qué musa ter
Tampoc aquesta setmana LA RAMBLA pot oferir
una resposta a les reiterades preguntes que vé formulant
prop deis Consellers Municipals del nou Ajuntament de
Barcelona, sobre la creació d'una Delegació o Comissió
de Cultura Física. Pel que sembla, aquest punt no deu con
siderar-se de prou interes per a dedicar-hi un moment
d'atenció, o bé el sector interessat en aquesta transcenden
tal qüestió no deu tenir cap mena de importancia als ulls
deis Consellers, ja que es negligeix d'una manera tan visi
ble de contestar-li. A menys, naturalment que LA RAM
BLA, periódic catalanista, republicá, liberal i d'esquerra,
que tant s'ha esforcat a difondre aquests grans ideals en
tre la joventut de Catalunya i que ha volgut sempre lligar
el sentiment esportiu amb l'esperit de ciutadania, a menys,
repetim, que tot aquest passat no u doni dret, en opinió
del Consistori barceloní, a considerar-se com representant
d'un sector importantíssim de la vida catalana, com és el
nos tre.
Sigui com sigui, és un compromís contret amb l'opinió
pública de Barcelona, que en la nova etapa municipal es
tractaria de resoldre els problemes que s'han plantejat als
esportius en els transcurs deis darrers anys, i tractar de de
fugir-ho seria una burla massa grossa que se'ls faria.
Contráriament el que es creuen que el problema només
ha d'enfocar-se a un sol aspecte de les múltiples qüestions,
els recordarem que hi ha les installacions esportives de
Montjuic que s'enrunen ; que cauen materialment sense
que ningú tingui cura de treure'n un resultat positiu. Hi
ha un aspecte tan important com són els cursos de Cultura
Física que es donen als infants escolars ; hi ha l'abando
nament en que hom té els ciclistes, formats per la gran mas
sa obrera i modesta ; la qüestió de les piscines a les barria
des obreres que no cal pas confondre amb certs establirnents
sumptuaris que ofereixen algunes capitals, pero que no re
solen el problema en la seva essbncia.
Hi ha tanta feina a fer Millor dit, tot esta per fer, i per
aixe) insistim encara una altra vegada : Que pensa fer el
nou Ajuntament en matbria de Cultura Física'?
Els senyors Consellers Municipals segueixen en l'ús de
la paraula.
Per a celebrar la febricació a Espanya
de la seva coberta núm. 50.000
Perqué coneguin l'extraordinaria cambra roja espanyola aquells
automobilistes que encara no l'han adquirida
Les activitats ae i muto
móbil Club de Catalunya
LAutomóbil Club de Catalunya ha
trames. al President del Consell, Mi
nistres de Treball i Obres Publiques
i diputats a Corts, el següent intares
santíssim document:
Per tractar-se d'un assumpte que
pot interessar diversos Ministaris, es
pecialment els d'Obres Públiques 1
de Treball i Previsió, aquest Auto
móbil Club de Catalunya, domiciliat
a Barcelona, Passeig de Grácia, 25,
ha cregut més encertat dirigir-se a
V. E. per sotmetre al vostre eleva
criteri la següent exposició:
Són moltes les nacions que dedi
quen grans activitats a impulsar el
desenrotllament del turisme, per éra
ser aquest font sanejada d'ingressos
i de riquesa, oue contribueix en al
gunes de les dites nacions a la re--
cellació, ja en toto solarnent en para
deis déficits existents en llurs be
lances comercials.
En Espanya s'han creat alguns or
ganismes, que tenen com a finalitat
principal fer propaganda a l'exte
rior, per tal d'atraure la visita deis
turistes estrangers, i encara que ja
s'ha començat de notar la seva ac
ció havent-se produit una lleugera
afluencia de visitants de diversos pai
sos, és en proporció que no pot sa
tisfer els desigs i les esperances dels
qui creiem que el desenrotllament
del turisme ha de produir un gran
benefici a l'economia nacional.
Pero, per atényer aixó, cal que s'a
doptin tetes les mesures per tal d'as
solir que al nostre país es trobin tota
mena de facilitats, comoditats 1 se
guretats, durant la sevá visita. ció posterior a la de la major part
Nosaltres ens ocuparem solament de carreteres que són creuades per
del que afecta als qui ens visiten ells. Quedarien, dones, reduits a 325
utilitzant per a llurs desplaçaments milions els que s'haurien d'obtenir
l'automóbil. a per conseguent, ens
preocuparem únicament de la mane
ra que reuneixin aquelles qualitats les
carreteres per les cateas han de circu
lar aquests visitants.
El ferm de les carreteres actual
ment es troba en estat bastant ac
ceptable,. e amb un lleuger esforç
L'ingrés total que obtindria el país,
dels 100.000 cotxes, seria de 120.000.000
de pessetes pels passatgers i de 40
milions de pessetes pels vehicles.
En la despean del vehicle va com
presa, com és natural, la benzina que
en un recorregut de 2.000 quilóme
tres pot representar un cost de 250
pessetes, sobre les quals obté l'Estat,
a través del Mon000li de Petrolis, un
benefici de 150 pessetes, que pels cent
mil cotxes representarien 15.000.000
de pessetes, quantitat que, en ,abso
lut, nodria destinar-se a l'interés i
amortització de l'empréstit que s'hau
ria d'emetre ner a l'execució de l'o
bra de supressió de passos a ni
'e11.
Del cost d'aauesta obra que hem
calculat en 450 milions de pessetes,
s'hauria de deduir la part amb qué
obligatóriament haurien de contri
buir les empreses ferroviaries, per ca
pitalització del cost de les guarde
ries, que "grosso modo" apreciem en
125 milione, basant-nos en un cost
de guarderies d'uns 9 milions de pes
setes, calculat amb anterioritat a la
implantació de la jornada de vuit
hores, incloent. en canvi, en els pas
sos, tots els que darrerament han
estat desnroveits de guarderia, uti
litzant una disposició que si estalvia
va una despesa a les Companyies de
ferrocarrils les alliberava d'una res
pcnsabilitat, no es preocupava de la
seguretat deis circulants de la car
retera i no tenia en compte que la
majoria dels nassos a nivell han estat
creats pel ferrocarril, de construc
d'un ernpréstit que, emes a l'interes
del 5 per 100 amortitzable en vint
anys. precisaria una anualitat de 8'02
per 100. Admetent que fos emes per
un nominal de 340 milions, l'anua
litat pujarla, 27.500.000, de la qual
es recobraria la meitat amb els be
---- obtinguts amb els cotxes dels
económic podría colocar-se en estat turistes estrangers. Aquesta anual],
quasi de perfecció. Moltes són les tat aniria incorporada al pressupost
que en llurs corbes tenen el ferm pe- per auartes parts, de 7.000.000 escas
raltat, ner tal d'evitar els rellisca
ments laterals, tan Perjudicials com
perillosos, i, per tant, caldria com
pletar-ho perque tots els viratges es
tiguessin corregits, així com és in
dispensable també que s'intensifiqui
el desembarassament de les corbes
que, augmentant llur visibilitat, eviti
en absolut les topades que sovint es
produeixen. S'han de proveir, aixi
mateix, totes elles de terraplens en
els llocs en qué per llur tralat exis
teixin perills per a la circulació, a fi
d'evítar-los.
Tot,s els treballs que precisen les
minores que hem enunciat, i que són
les més essencials a executar, poden
proporcionar ocupació a bastants
deis obrers que avui estan en atur
forçós, pero ni tindria una gran im
portancia el nombre de braços ocu
pats, ni les rnillores tindrien tal ve
gada una su:'aaent transcendencia
er tre fas presumptes visitants; en
canvi, el que sí tindria una impar
táncia extraordinaria, que produiria
una atracció acimiració per les car
eteres esoanyoles i donaria ocupad() n'esto**~ffisposrod
El pneumátic espanyol
REGALARA
ALTRAVEGADA
a tot comprador d'una coberta
'Amsterdam. 'Cursa ciclista. Els sis famosos dies. L'heroi
'del festival, tot i no guanyar la cursa, llespanyol Antoni
Prieto. Tothom estava per ell. Homes i dones. En un deis mo
ments més emocionants de la cursa, el per palesar més
a Prieto el seu entusiasme, exigí que l'orquestra toqués l'him
ne nacional espanyol. I aquesta s'arrenca antlx la "marcha real"
de la monarquia. Sentir-la Prieto — bon republica — i parar la
maquinal exigir que alió no es toqués ntés, puix que a EsPana.a
hi ha república i no monarquia, tot fou u. El públic, Ilavors,
es dividí: uns aplaudien Prieto més que lililí i els altres xízt
laven els músics per ignorants.
L'ESPORT I LA DONA
El valor d'una
pista de pati
natge
"Quina cosa tan anacrónica!"
Aixó és la frase d'un ultramo
dern, a qui hem parlat d'una pis
ta de patinatge.
—Voleu dir?
—Passada de moda, dones. No
té ni el valor d'una antiguitat.
Hem quedat amb un aire tot
pensarós... I hem volgut esbrinar
qui tenia raó, l'ultramodern" o
les noies simplement "modernes"
que usdefruiten una pista de pa
tinatge, nova i flamant—fa poc
construida a la Plaga d'Espanya
propietat de l'Ajuntament.
I hem fet una passejada fins
a la Plaga d'Espanya. I hem en
trat per aquella porta tan aco
llidora del Club Femení i d'Es
ports. Hem travessat l'ample
recinte de murs verdosos subrat
llats de níquel i hem eixit a
aquel' claustre de nova mena,
asfaltat, llis, illuminat per dues
centes bugies sota els estas del
capvespre.
L'aspre lliscar de dos parells de
patins... Les evolucions rápides i
suaus, com volar d'ocell, de dues
figures... Els moviments gronxa
dissos de carnes i cintures, en
l'impuls de la cursa i en el gra
Ció3 esforç deis viratges... Les
nunts obertes a l'aire, que es pre
nen i es deixen amb les mans de
?'amiga...
Si la grácia pot ésser anacró
nica, tindria rab l'ultranzodern.
sament, durant els quatre anys de
durada deis treballs.
Es pot, no obstant, deixar de ban
da l'esperança del possible ingrés
procedent dels cotxes deis turistes,
perqué, per tal de cobrir les despe
ses que l'obra proposada pot pro
duir, existeix un altre ingrés segur
que podria destinar-se al servei de
l'anualitat citada i és el produit pela
augments cale automaticament vé
nen produint-se des de molts anys
elige — únicament retardats, o qua
si desapareguts en aquests dos dar
rers anys — en els cotxes en circu
lació.
El nombre de cotxes matriculats
en els padrons de la Patent nacio
nal de circulació és aproximadament
de 200.000 i admetent que l'augment
anual fos solament d'un 5 per 100 —
que és mejor i segurament amb
aquesta minora s'acreixerá — es pro
duiria un augment de 10.000 vehicles
de nova matriculació. Com que l'in
gres promedi que un cotxe produeíx
a l'Estat per la Patent i pel benefici
en la benzina, en suposar-li un re
a una enorme quantitat d'obrers :la- corregut de 15.000 quilómetres, es de
rant diversos anys donant tal ve- pessetes 1.300, sobre els 10.000 vehi
gada lloc a que, mentrestant, es po
gués produir un canvi en la crisi que
flagella la humanitat — seria la subs
titució del gran nombre de passos a
eles representaria. 13 milions de pes
setes per any.
Produint-se l'augment tots els anys,
en el segon l'augment de recaptació,
1- nitren existents, per passos superiors comparat amb l'actual, seria de 26
o inferiors, fent desapareixer els pe- milions, en el tercer de 39 milions 1
rills i evitant el gran nombre de vic- en el quart de 42 milions, essent aixi
times que anualment s'han de pie.- que per al servei de l'empréstit sola
ment es precisarien en els anys in
dicats 6.875.000, 13.750.000, 20.625.000
i 27.500.000 respectivament, conser
vant-se constant aquesta darrera
quantitat fins a l'amortització com
pleta. Es veu, dones, que aquest em
préstit es pagana per si sol si l'aug
ment deis cotxes en circulació deri
vat d'aquesta millora fos solament de/
25 per 100.
Queda demostrat que l'obra sug
gerida no comproriet en el més mí
nim l'economia nncional en el pe
ríode de la seva ex icució, bastant ad
metre només un desplaçament de
quatre anys d'una part deis augments
pressupostaris anuals en els ingres
sos que automáticatnent es produei
xen per Patent nacional i per pro
dueto del Monopoli de Petrolis i en
l'avenir fóra una fona d'ingressos pels
atractius que al turista li representa
ria circular per una carretera despro
veida de perills, i alhora hauria ser
vit per dur a terme una obra huma
nitaria i de cooperació social, remeia
dora de l'atur forc,ós.
de fabricació nacional, i només
fins al 15 de marl inclusivament
la seva corresponent
Peró la nostra época de coses
abstractes no rebutja pos la fri
volitat de les coses boniques. El
patinatge sembla, si, una frivo
litat, en tot el que té d'amable
i de bo la frivolitat: alió que és
bell, i no arriba a art, que és
exercici i no arriba a eirutesa.
...Ha començat l'entrenament.
Arriben més noies, nues de ca
mes, que es posen els patins i es
?lancen a la pista; unes, lleuge
res i segures, altres vacillants,
reclamant un suport en el seu
pánic de sentir-se relliscar irre
meiablement.
I no recordem pos les dames
de Tolstoi, aquelles de les cintu
res estretes, les polaines i els ma
niguets! No les recorden pos amb
llurs pantalons esportius i llurs
mitjons doblegats al turmell.
?Qué hi fa que les evolucions si
guin les mateixes, si la línia es
tan diferent? Si aquelles amaga
ven sota els plecs de les faldilles
voluminoses els moviments gron
xadissos i el tremir de la joia de
relliscar pel gel; si aquestes són
una plástica viva de Moviments
i de joia...
N'emprenem una que acaba
d'asseure's al banc, panteixant,
roja de galtes, i es diverteix fent
voltar amb els dits les rodetes
del patí.
—?Vos creieu que es anacrónic
aquest loe dels patins?
La noia ens mira, s'agafa el
genoll amb les mans creuades,
decanta el cos enrera, somriu...
—No us entenc. ?Que no us
agrada?... Tan bonic com és!...
zweeet...—amb el braç fa l'acció
del lliscar tortuós de les patina
dores—. Oh, que em diverteis! /
Coliga Mil
Aquest és el moment de comprar
cobertes exigint la
CIMBA
Si el vostre revenedor no té la
mida que necessiteu, feu que la
demani a la nostra Sucursal més
propera, que está ben proveida.
4411!11,000elld So> 4145
FABRICA I OFICINA CENTRAL: BASAURI (Bilbao)
Apartat núm. 406 :: Teléfons 17827- 17828 - 17829
SUCURSALS EN:
MADRID
General Pardinas, 80
Teléfon 51724
BARCELONA
Claris, 92
Teléfon80832
SEVILLA
Sant Vicente, 65
Teléfon 26332
VALENCIA
Colón, 15
Teléfon 10587
Dipósit a Múrcia: Plaça Belluga, 3 - Teléfon 1323
Vegeu la nostra nova tarifa
.després, tinc una gana a ?'hora
de sopar!
?Qué us sembla, amic ultra
modern?
Sens dubte si parléssíu amb la
senyoreta Maria Clasca, l'entre
nadora—una altra joventut mo
derna amb tots els seus atributs
que lis faria l'elogi fervent del
seu esport i a més la veiésseu
actuar, seriosa, segura, mestres
sa de la pista, portant per la ma
les deixebles porugues, fent ex
plicacions técniques a les que gi
ravolter al seu entorn, us con
vencerteu i aplaudirieu.
Com aplaudim nosaltres.
ROMANI
nyer en els indicats encreuaments,
accidents que produint-se no sois a
EspanYa, sinó a tots els paisos del
món, renresentaria un prestigi per a
la nostra nació el fet que tos la pri
mera d'impedir-los.
Per a donar una idea de la impor
tancia económica de l'obra suggerida
bastará indicar que admetent -com a
molt probable el nombre de 3.000
passos a nivell suprimibles i apre
ciant que el cost mitjá de cadascun
sigui de 150.000 pessetes — aprecia
ció que creiem molt aproximada — el
cost total de l'obra seria de 450.000.000
de pessetes, i cona que s'hauria de
procurar que quedes efectuada en
quatre anys, la transformació repre
sentaria l'emprament de 112.500,000
pessetes anuals.
Com sigui que en aquestes obres es
pot calcular que el 80 per 100, al
menys, del seu cost correspon a la
me, d'obra, els obrers percebran
anualment 90.000.000 de pessetes, i
admetent que el salani anual promedi
fos de 3.000 pessetes, podria quedar
assegurada durant quatre anys la si
tuació ded 30.000 obrers i de llurs fa
mílies, les quals, trobant-se, grades al
dit auxili, posseidores de mitjans
d'adquisició, produirien un millora
ment en les indústries de transfor
meció de tota mena, la qual cosa, per
repercussió, alleujaria l'atta' parcial
existent en les ditas industries.
Tal vegada semblará que l'esforç
a efectuar en el terreny económic
sigui superior a les possibilitats de
l'economia nacional, peró bastaran
algunes consideracions Per demostrar
que el temor és infundat.
Podrem admetre que amb una pro
paganda intensificada que posi en
evidencia la seguretat í comoditat de
circulació per les nostres carreteres,
i que posi en valor els variats aspec
tes de la naturalesa en els nostres
paisatges, l'abundor de les nostres
belleses artístiques, arquitectóniques
i arqueológiques, la bondat del nos
tre clima i la probitat ded tota mena
d'industrials relacionats amb el tu
risme, els automóbils que entrin
anualment a Espanya arriben a até
nyer el nombre de 100.000, quantitat
que está molt per sota dels que en
tren en altres paisos d'extensió Inés
recluida i que no ens avantatgen en
altres condicions.
Suposant que els ocupants deis cot
xes siguin en promedi de quatre,
que la permanencia en el país sigui
només de deu dies i que la despesa
diaria per passatger no passi de 30
pessetes, la despesa total per vehicle
seria de 1.200 pessetes quant als pas
satgers, i admetent que el recorre
gut del viatge sigui només de 2.000
quilómetres per vehicle, la despean
d'aquest representa unes 400 pese
tos.
Confia Fentitat que subscriu haver
portat a l'anim de V. E. el conven
ciment de la utilitat de l'obra sugge
rida, i espera que será presa en con
sideració per poder dur a la práctica
en ate,nció als beneficis mareas i ma
terials que hauria de proCuir.
Que V. E. visqui molts anys.
Barcelona, 22 de febrer do 1934,
El Secretani General,
PAU NICOLZU
TEATRE OLYMPIA
DILLUNS 5 DE MARÇ
1 a les 475 hores de ball 1
ter DIA de la FINAL
del
Campionat del Món
del
Ball de resisténcia
actuant la celebradíssima
orquestra
Els 10 Miuras de Sobré
NIT, A LES 12:
Sprint-forcing de 10 minuts
Sprint futbol de 15 minuts a la 1
Atraccions, cotillon, etc.
Totes les butaques a 2 PTES.
Entrada genral, UNA PES SETA
le
5 triarg T534
leffil• •
eSou escéptic i no us convencen
les propagandes? Perfectament. d'a
cord: estem tipa d'anuncia. Cal no
fiar en paraules interessades; la per
sona intelligent es distingelx deis in
genus en qué es vol convencer de les
coses per ell raateix. Isleu sentit
anomenar la crema d'afeitar Blan
caflor. Dones adquiriu-la (en tubs
d'estany) 1 examineu-la afaltant-vos.
Compareu-la amb certes marques es
trangeres, que tal vegada prováreu
algun dia (el preu elevat de les
quals no prové de llur qualitat, sinó
deis drets de duana) 1 un cop hagueu
comparat Eté, no volem dir-vos res
Inés, ja que no sou dels que es fíen
de propagandes; vós matelx direu
allb que ara us diriem nosaltres.
Només aclarirem que aquesta su
perioritat prové de les substá.ncies de
les abriles termals de La Garriga incorpOrades a aqueSta Inimi
table crema, aigiles que han guanyat fama per les seves quall
tate per a l'as,suaujament 1 conservació de la joventut del cutis.
A TERRASSA
Terrassa, 4 ; Manresa, O
Ben reconfortant U haurá estat al
Terrassa aquest resultat favorable,
ademe prescindint de la quantitat
deis gola obtinguts.
Els dos punta aconseguits, precisa
raent pe rtrobar-nos cansí del final
d'aquest torneig de classificació, hau
ran reforeat la justa puntuació del
Terrassa, bastant recluida per po
der mirar la seva aspiració de parti
cipa• en el torneig de promoció amb
tranquillitat
Alar el Terrassa, obligat per la
grosso, quantítat de lesionats que té
en el seu primer equip, en la Muta
d'alar tingué ocasió de presentar
dos debuts en els rengles verrnells.
Aquest fet no justifica del tot l'es
elatant victbria obtinguda damunt del
Manresa. El mes que aportaren
aquests nous elements fou unes in
jecciens de voluntat 1 d'entusiasme,
de les quals coses el Terrassa es tro
bava mancat.
Quant a millorament técnic, els dos
debutants, Cruz a laix de la Unía
mitja, 1 Rius d'Interior esquerra, pa
Usaren una classe mítjanament ex
cellent. Ambdós són joves encara i
poden millorar de bon tros la seva
primera actuació. Particularment
Cruz s'eagotá ben aviat per manca
d'entremement i de preparació pot
ser. Rius tingué un debut mes dis
cret.
Per part del Manresa, poca cosa
pogué fer en l'encontre d'ahir. De
fet el Manresa és un equip inca pe
rellós en el seu Pujolet, pele* les seves
aztuacions a fora no s'assemblen en
res a les primeros. Altrament ahir es
trobá que, als cinc minuts d'iniciat el
joc, el Terrassa, en uns moments for
midables, li havia ja marcat dos gola
el primer obra de Rius i el segon de
Burillo.
Després d'aquests ensurts, el Ter
rasa domina per la desmoralitza
ció que s'apodera d'alguns jugadors
del Manre,sa. Encara, abans de finir
el primer temps, Burillo marca el
tercer gol d'un xut imponent.
Al segon temps, decidit virtualment
el partit, el joe decaigué. A estones
ambdós equips provocaren jugades
de perfil davant el marc contrari,
perb en resum no s'esdevingué res
d'importancia.
Cal afegir que als quinze minuta
de joc Burilo remata, imparable, un
centre de Bruno, i així el Terrassa
s'apunta el quart gol.
Els equips, a les ordres de Prade,s,
que féu un arbitratge deficient, es
formaren així:
lelanresa: Montserrat, Batlle, Prat,
Prat (D.), Martí, Griera, Senyal, Bas
tardes, Vidal, Roca 1 Vilanova.
Terrassa: Llopis, Brió, Bartomeus,
Sibeques, Cruz, Cadafakh, Marzo,
Castro, Burillo, Rius i Bruno.
A MATARO
Iluro, O; Martinenc,
Aquest és el resultat del partit
efectuat ahir al camp de l'Iluro.
Amb aquest contratemps dels local
gairebé resten anullats d'aspirar a
un deis Uocs de classificació. A l'in
revés dels de Sant Martí, que es col
loquen en una posició molt enveja
ble.
Moltissims foren els istes marta
nenes que vingueren a la nostra ciu
tat per encoratjar llurs represen
tanta. Hem de manifestar que, mal
grat l'estat passional que es crea en
parits d'aquesta mena, es portaren
dintre la correcció més perfecta.
Anant al descabdellament del joc,
direm que si no fou de classe, va
ésser molt mogut. El domini recai
gué, encara que peo accentuat, en
els forasters. Aquests sortáren al
camp a guanyar i ,amb fe 1 coses
táncia, ho aconseguiren. Llur ac
tuació fou molt rápida, perb alguna
vegada fou malmesa per jugades in
correctes d'alguns deis seus equi
piers que, en no ésse• castigades de
gudarnent per l'árbitre, donaren lloo
a justificades protestes.
Els ilurencs tingueren una fatalís
sana tarda; llur actuació fou extre
madament dolenta. Désglossaren un
loe aturat i sense conjunt. La da
ventera bu la unja més irregular,
Car,tot 1 haver anat el partit d'a
911esta manera, podien empatar i
adhue guanyar.
De Veinte gol que s'obtingué en fou
l'autor Moreno, dem tret fort que
•
d'haver estat més decidit, Po
molt bé conjurar el perfil. La
Jugada d'aquest gol venia d'unes
mans que el senyor Cruella creiem
no les vejé. Aquest bu aconseguit
al cap de vint minuts de joc de la
Primera part.
Sota les ordres del senyor (hue
lla, s'alinearen els equips de la se
güent manera:
Martinenc: Petrus, Cadafalc, Por tabella, Altés, Moreno, Rechina, Pandos, Alejo, Sales, Vilaseca i Ar
tigues.
Iluro E. C.: Martínez, Borras, Ju lió, Terra, Maristges, Amat, Ors, Al
Zamora, Garrea, Palomeres 1 (arríalos.
L'arbitratge, molt defeetuós al pri
mer teneps per permetre amb excés
el joc incorrecte. Al segon tem.ps,
malgrat no assenyalar un justifica
dissim penalty contra els forastera
pot direse que fou perfecta
BELLAVISTA
A SANT ANDREU
Sant Andreu, 2 ; Sans, 3
El partit jugat ahir al camp deis
primera fou interessantissan, ja que
ainbdós onzes empraren tot el sea
entusiasme per tal. d'assolir la vic
tbria. El Sans, el leader del torneig
de classificació, s'aferrna a la da
ventera de l'esmentat torneig en
vencer al Sant Andreu, encara que
amb un resultat de molt poca al
feréncia.
La primera part acabé, a,mb el
resultat de 2 a 1 favorable al Sans.
El primer gol el mazcá, Escolá als
12 minuta. Aquest gol va fer que els
xicots del Sant Andreu anessin ani
mentase, ial cap de 22 minuta obté
l'empat per mediació de Belaide.
Aquest empat posa més interés a
la Meta, 1 embebes onzes ataquen
llurs ponerles per tal de marcar,
pera l'encertada actuació de les de
fenses fa que es perdin les juga
des. No obstant aixb, el Sans pot
emolir el segon gol per znitjá de
Gironés poca minuta alaans d'arri
bar al descans. En aquest primer
temps el domini resulta ova anive
llat, 1 destaca en gran manera la
tasca d'Escola.
En reempendre's el joc, el Sans
ens dóna més sensació de perill que
el seu adversari, 1 en un avene de
la davantera d'aquell equip, portat
entre Amposta 1 Escolá, va finalit
zar anee un fort xut d'aquest dar
rer, el qual valgué el tercer gol del
Sana.
A partir daquest gol el Sa..nt An
dreu domina taca més que el Sans,
peró la gran tasca de Soligó i Apa
rici eis priva que marquessin cap
gol. Aquest domini del Sant Andreu,
que; dura fina a l'acabament del
partit, bu aprofitat per fi per Ló
pez (A.), el qual d'un xut c,ollocat
marca el segon gol per al seu equíp.
Després d'aquest gol els del Sant
Andreu seguiren dominant, la qual
cosa féu suposar que potoco asso
lirien l'empat, perb els defensora
oolors del Sa
rissada def
finalitzá el
L'arbitre,
glena ela
güent:
Sant A
Garcia, Mar
Pinyero, Bela
U. E. Sans:
ci, Leon, B
Ampo,sta,
nés.
El millor de
cola, seguint-lo
Soligó i Apa
Martínez, Belai
Saus.
El senyor
tratge molt e
la rambla
Els esports
ver, fent-se des d'aquest moment
amos del camp, puix que l'equip vi
sitant en peques ocasiona passá de
mig camp 1 no doná, en cap moment
sensació de peral. Durant la resta
de l'equip el Sant Cugat marcá vuit
gols més per mitjá de Bover (3). Rossell (3) 1 Sales (2), i en pie do
mini del Sant Cugat :Mí l'encontre.
A SANT ADRIA
Badalona i Granollers em
paten a dos goLs
Un altre partit mediocre ens ha
donat el Badalona en el seu camp
i aquesta vegada el Granollers tam
bé l'ha ajudat a fer-ho malament.
Malauradament, el Badalona ja no té
aquell equip que si bé no tenia res
d'históric ni cap gran notabilitat,
va servir-li per a aconseguir cam
pionats i jugar famoses finals 1 fina
donar dies gloriosos al futbol catalá.
Malgrat ala esforlos de tots, el Ba
dalona també en toca la conseqüen
cia d'aquesta cris1 que sofreixen te
tea les coses i que el futbol no se
n'escapa pas. El Badalona, com eLs
altres clubs, n'és molt perjudicat i
potser pel que estem ara presenciant
amb lo mediocritat de jugadora que
té i pels equips que pot constituir,
potser sera deis més notablement res
sentits arab les competicions que s'a
proximen. Ens dol perqué coneixem
a pols la histeria del club de la cos
ta i voldriem que tornessin per a
en aquella temps famosos 1 heroics
que el feren un deis nostres primers
cercles.
El Granollers ahir tampoc no va
agradar-nos i sembla que ja ha per
dut aquella jovenívola empenta que
el va elevar a una categoria máxima.
Una i altres, dones, varen jugar un
detestable partit de piloteig, sense
despuntar per enlloc la jugada pre
meditada 1 precisa que tant esperem
veure pels nostres camps i que cada
dia escasseja més.
Els dos equips arrenglerats foren:
Badalona F. C.: Mateu, Santfeliu,
Valls, Rifer, Sala, Torres, Lluch, Ga
rí, Cases, Galvany, Guix.
Granollers S. C.: Naves, Güell,
Agustr, Cameroun, Mena, Shill, Be
tancourt, Xiol, Sastre, Pujol, Millan.
Durant el primer temps sois va
marcar el Granollers per majá de
Cases en aprontar un rebot de la pi
lota que va anar als seus peus i va
saber aprofitar-lo.
Després del descans, novament va
ren marcar els vallesencs altra vega
da per mitjá de Cases i quan ja
semblava que el Granollers amb
aquest avantatge en sortiria guanya
dor del partit, Sastre va fer una ju
gada digna de la seva vella qualitat,
i Betancourt, que tal vegada va és
ser el millor jugador que trepitjava
el terreny adrianenc, va marcar un
gol espindid. Una altea, jugada de
Sastre, que va rematar_ a gol; va
treure la pilote Itaateu, ,peeó„Pujol
va també aprofitar4a i marcar tem
pat, amb el qual havia d'acabar el
parta. Empat aquest molt equitatiu,
perqué ni l'un ni l'altre de la ma
nera que jugar no mereixien
ors.
ncourt, que ja l'hem
a figura,-preeminent
va ésser un deis mi
com. Sastre, en
joc assenyat no va
r-lo Voseas públic
la. Al Granollers,
millors 1 es llas
una actitud equi
ni Gaza, que són
del Granollers, no
-se gens i van
En la darrera jornada del
Campionat de Catalunya, la
U. E. Santboiana veng el
F. C. Barcelona per resultat
aclaparador de 40 punta a 6
El CADCI veng el Joventut
per 12 a 3
Els Universitaris cediren els
punts al Comen
Que el F. C. Barcelona esteva so
frint una crisi de Jugadora la era 0°'
sa que tothom sabia 1 que tots ha
viem constatat. Per?, que apesta
crisi fos tan forte com ve a demos
trar el resultat c,atastrbfic del seu
encontre d'ahir arnb el Santboiá no
ens ho créiem pas. ES fets, perb,
demostren que els nostres optimis
mes d'un ressorgiment blau-grana
que íes possible un nou encorare emo
cionant, com els que fina a la data
ens havien proporcionat aquests dos
quinzes, eren infundats.
Es per aboa que els donem a con
tinuació.
U. E. SANTBOIANA: Elles
Bisbal U, Ealcells, Vacía Aleu, Ma
nuel, RAS, Rabea I, Maeeani, Garra
gosa, I, Riera, Déu, Garrigosa II, Nu
vtais Capdevila,
F. C. Barcelona: Altidill Espuny,
Minguet, Vilaspasa, Nebot, Torres,
Ruiz, Mina Artigues, Baldes, Mar
tí, Broggi, Esteve, Ballestee i Coro
mines.
Per acabar, només ene cal felici
tar els nona campions, la U. E.
Santboiana, 1 desítjar-los molla en
certs 1 ~rice; que deixin ben alt
el nom de la terra de qué eón repre
sentante,.
• • •
La victbria, assolida ahir pel con
junt del CADCI, davant del Joven
tut, ens ve a refermar en la nos
Ira creenca que l'equip esmentat en
primer terme hauria lnfluit forte
ment en el descabdellament d'a
quest campionat si la seva actitud
arran deis incidente produits en el
seu encontre amb la U. E. Santbo
lana llagues estat una altra. ELs fets,
Peaó, no es poden ja modificar, i si
id hern de veure com la seva válua
no ha pogut ésser aprofitada degu
dament per culpa d'aquella actitud.
Alair fou el Joventut,, un altre
equip que la seva paca constancia ha '
Modernantent, r_t o s
tala e itp quarto de bany
•
II
Termos ón
PRECKLER
LA ÚLTIMA PARAULA
.ENSERVEIS
AIGLA. CALEN'TA
er Demeuieu Uds
presuposio• •
i S.A. CONSTRUCCIONES PRECKIER
Ronda Universital ,I4 BARCELONA,
111111~1111111"
El cercle blau-grana, privades les
seves rengleres d'quells antics juga
dors que li donaren el nom i la ca
tegoria que assolí, i que sostení di
versos enys consecutiu.s, no ha tro
bat a temps els sulaseituts necessa
ris, amb classe suficient per a suplir
dignament els que abandonaren el
lloc de Mata.
No són aquestes pa,raules de cen
sura per a uns ni per a filtres. Era
fatal que els primera havien de dei
xar el seu lloc a un nou element un
cita o altre. I tampoc sis segons no
seas pot exigir un reneliment o una
classe que solament és posible d'as
solir després de ,moltes 'tes, de
wats entrenaartents.
L'actuad() del Santbo 1.1u veri
tablenient digne „d'un cuja que os
tenia el títol que ella etéqueriren
novament, i que en les eves mans
está segur d'ésser defensat, sempre
que calgui, davant de no importa
quin adversari.
Comentaras conerets sobre l'encon
tre d'alar no ereiem necessari fer-ne,
ja que el resultat parla prou ciar de
la forma que la partida es descalede
ná. Potser el millor comentani será
el que es faei el lector en llegir els
nema que componien ambdós equipa.
contaminar-se del joc deficient de
tota la tarda. En Sala i En Guix fo
ren també deis més acceptables.—
Adra.
Júpiter, 2
A les ordres
els equips s'arre
gueix:
Júpiter: Toledan , la, Fokh,
Font, Ferrer, Bayo, Mle,ó, Pe-rpinyá,
Sopena, Aliart i Morales.
Mollet: Pons, Vila, Bonastre,
Peiró, Davi, Ors, Bertran, Vilo., Va,
Bundó i Ferrer.
Tot just començat el partit, al cap
de quatre minuta, Ferrer, del Júpi
ter, marcä el primer punt d'un for
tíssim xut imparable a rangle.
El joc, después d'aquest punt,
decaigué cada vegada més, 1 el Jú
piter desaprofita dues ocasions per
a poder marcar, i sense variar el
resultat acabli la primera part.
Al segon temps, la davantera del
Júpiter fou: Diego, Perpinyá, Se
nuy, Aliart i Morales, peró amb tot
abcb el joc fol també ensopit, dei
xant-se veure el cansament en al
guns elements i al cap de 14 minuta
Ferrer va marcar el segon 1 últim
gol per ala seus.
DE SANT CUGAT DEL VALLES
Sant Cugat, 10 ; Sant Bol, 1
Corresponent a laltima data de la
primera volta del Torneig cataLe
Trofeu "Conde Oliveras" se celebra
ahir el partit Sant Cugat-Sant Bol,
el resultat del qual bu de deu gola
a un a favor del Sant Cugat.
Seta les ordres del collegiat Santu
llano els equips s'arrengleraren com
segueix:
Sant Bol: Raspan, Saura, Vicene,
Resanes, Iranzo, Barratxina, Mu
üoz, Pagés, Agustí, Amil 1 Llovera.
Sant Cugat: Munoz, Peris, Mu
noz, Esteban, Querol, Capel, Bover,
Castellví, Rossell, Sala 1 Muzas.
La primera part fou znolt dispu
tada per ambdós baria veient-se
belles jugados que foren aplaudides
pel públlc. En aquesta part es mar
caren dos gola favorables al Sant
Cugat, per mitjá de Beber 1 Rossell,
i un el Sant Boj, obra d'Agustl, ço
que palesa la igualtat de forces.
Represa la lluita, l'equip local
marca novament per n'ajá de Be
fet descend1r a un lloc que no li
correspon, el que hagué de constatar
que l'abandonament de la Ríete, en
cara que només sigui circumstanciaI:
influeix immediatament en la forma
de l'equip.
Que aquest experienent els servei
Xi de llieó per aprofitar-ne l'expe
riéncia en el torneig prbxim a dis
putar-se.
s •
Després deis encontres 1'
tenint en compte la cessió de punta
de runiversitari al cornená, la eles
sificació sta establert en rordre que
segueix:
camPld de Catalunya, U. E. Sant
boiana.
lilegeneR. C. Camelia.
Tercer, F. C. Barcelona.
Quart, C. A.. D. C. I. 'te
Cinqué, U. E. joveatut.
Sisé, B. Universitari Club.
I ara, a esperar el Torneig Cepa
catalunya a veure si es modifiquen
las posicions. Que tot pcdria ésser.
MART
Boxa al NouMón
Demá passat, dimecres, a les 22'15
Oroz Baumas
esperada revenja a 10 represes
Montáfiez - Félix Pérez
1 tres combats més
Entrada general: 2'50 pessetes
LLET
CONDENSADA
MARCA
IN
La Llet Condensado marco "El Nino" per lo
tonstóncia de la sevo alta calitat segueix me
teixent la més absoluta tonfiança deis seus
nombrosos tonsumidors. Demani avui motel*
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
Vio Laietano. 46 - A, rinteressant falletds
"Utilitats culineiries de lo
Llet Condensado marca
"El Nino" que i será
trani es gratuitoment"-
Coman Llet Condensada "El Nilo» 1 mIrl al darrera de lee
eliqueies, jo que moltes porten prernis en met61•11c.
II
Ignasi Ara fou vengut per Marcel Thil, i Primo Camera
triomfá per punts de Tommy Loughran. — La reunió de
dimeeres passat al Nou Món. Demá, passat, la revenja
Oroz-Baumas. — El combat Schmeling-Paulino és fará
definitivament el dia 8, a l'Estadi
Ignasi Ara, el quart púgil es.
panyol que ha intentat fer-se
amb un títol de campió del món,
no ha pas tingut gens més de
sort que els seus predecessors.,
Marcel Thil l'ha vencut pet
punts, i l'ha vençut d'una mane
ra, neta, franca, inapellable. El
resultat d'aquesta temptativa no
ens ha sosprés, com tampoc no
ens hauria vingut de nou que el
triomfaclor de la lluita de dilluns
passat hagués estat el nostre pú
g'il i que Ignasi Ara hagués tor.
nat de París amb la corona de
campió deis mitjans.
Quan várem escriure el nostre pre-comentari de dilluns pes
- sat, créiem Inasi Ara en la seva millor forma. Els esdeveniments,
perb, s'han cuiclat de demostrar-nos que anávem equivocats.
En realitat l'aragonés en aquest combat amb Marcel Thil ha
posat de manifest trobar-se en la seva millor forma... d'ençá
que va tornar d'América. Ens creiem que aquesta forma era
'la més bona en qué s'ha trobat Ignasi Ara. Per?) es veu que no
és aixf, sinó que a América l'aragonés era un púgil superior
al deis dies més inpirats que li hem pogut veure nosaltres. Que
en devia ésser de bo
E una ocasió, arran d'un deis seus combats decepcionantsi
vam escriure que considerávem poc menys que impossible
que Ignasi tornes a éSser aquel! púgil extraordinari del qual en
contaven rneravelles els que l'havien vist actuar als Estats Units.
Per tins *tnoments ens havíem cregut, abans d'aquest combat
amb Marcel Thil, que podríem rectificar aquelles radies. Pero
,es vett que teniem raó. Aquell Ara no es veurá mai més.
De totes maneres ja u firmaríem que l'aragonés es mantinÓ
• gués en el to que ha palesat d'encá del seu casament i que no li:
veiéssim més aquells alts i baixos de moral que tan poc favor li
han fet. Si en successives actuaclons Ignasi Ara es produís ei
Idéntica forma com ho ha fet davant aquest extraordinari Marcel
Thil per al qual sembla que els anys no són res, tots plegats po
dríem donar-nos per • a molt satisfets. No deu ésser sertse niés
ni més que la crítica francesa, sempre tan amara deis seus ho.
•mes, ha reconegut unánimement per Ignasi Ara és un veritable
virtuós de la boxa 1 que el que féu l'aragonés servint-se només
de al rná esquerra, únicament és capac de superar-ho un Marcel
-Thil en la seva millor forma. Que ja és dir.
MARCEL THIL
* * *
Primo Camera segueix essent el campió del món de toteS
tel categories. Tal com era ptevist, Tommy Loughran, el super.
científic, ha fracassat en el seu intent d'arrabassar-li la corona.
PeréeCarnera només ha guanyat per punts, després d'haver fet
el,ridícuLen les cinc primeres represes, en les quals l'americá
el domina com volgué. El gegant Camera s'ha imposat una ve
gacla rnés per aiso : perqué és gegant. Sense la seva superiori.
tat física damunt tots els boxadors del moment, Primo Camera
no seria avui campió del món.
Arnb motiu del descabdellament d'aquest combat, la crítica
ha repetit, una vegada més, que Cantera no perdrá el títol da
munt un ring al dia que els anyis i les xacres no li permetin
de servir-se deis seus extraordinaris mitjans. Mestrestant el ge
ga.nt italiá anirá esclafant bornes i més homes, tots els que no tinguin la resistencia extraordinária d'un Uzcuclun o l'habili
tat i els coneixements d'un Lougliran. a Qué esperen les autori
tats pugilístiques a crear la categoria dels "més de cent quilos ?'!',
41 •
No reaparegué dimecres Antoni Horas, com l'havia anun
ciat. Per aixó la vetllada del Nou Món, combinada cuita-corrents
a darrera hora, no va despertar l'interés deis habituals. Morales
sortí davant Olangua i s'apuntá una victória per punts. Hom
va admirar els progressos evidents del navarrés, que ha gua
nyat en precisió, en poder d'assimilació i en moral, per2) que
no pogué fer gran cosa davant l'experiencia de Morales. L'haba
de ring ja se sap que pesa molt, i a ell i a la forma exce•lent que
palesá — deu el púgil d'Almeria el seu triomf.
El combat de mig fons el disputaren Vitria i Llanguas.
Guanyá Vitriá per punts, si bé la decisió fou rebuda amb abun
dants protestes degut a que Llanguas superá el seu adversari ert
les darreres represes. En realitat, peró, el triomf de Vitriá existí.
El que succeí fou que, mancat de preparació, el vencedor no
rendí el que acostuma, el que d'ell hi ha dret a esperar. I ja
se sap que el nostre públic amb els púgils més o menys consa.
grats, sempre és molt exigent.
* * *
La reunió de denla passat al Nou Món tindrá com a com4
bat básic la revenja Oroz-Baumas. Els qui recordin el primer
combat que celebraren ambdós púgils i la bona impressió que
produí Baumas, trobaran que la conclusió d'aquesta revenja que
pot donar lloc a un combat interessantissim, és un bon encert
deis organitzadors.
En la mateixa vetllada fará la seva presentació a Barcelo
na el campió de Puerto-Rico, Montafiez, que va preceda d'un
bon récord, i al qual li donará la réplica Félix Pérez, prou co.
negut deis nostres aficionats.
El complement del programa fa esperar que tota la vetllada
resultará d'un positiu interés.
* * *
Olympia-Ring obsequiá disabte els cronistes de boxa am1!
un sopar espléndidament servit per l'Hotel Orient.
L'organitzador senyor Gasa volgué reunir al seu voltant
els titulars de les seccions pugilístiques de la Premsa barcelo
nina per a notificar-nos que totes les dificultats que s'havien
presentat per al combat Uzcudun-Schmeling, havien estat re
soltes, i que l'esmentat esdeveniment pugilístic tindrá lloc de.
finitivament a l'Estadi el dia 8 del próxim abril. El senyor Gasa
explica molts detalls d'aquesta reunió, de la qual seguirem ocu.
pant-nos en els números de LA RAMBLA que sortiran d'ad
al da del combat. Avui direm, només, que el senyor Gasa des
prés d'agrair als managers d'ambdós púgils i a tots els que han
intervingut en aquestes laborioses negociacionis l'interés que
shpna'res per a fer factible un esdeveniment de tanta impor
tancia, sollicitá de tota la Premsa i en especial de l'esportiva, un
suport en la difícil tasca que s'ha empres, suport que estem certs
que no li ha de faltar per quant, tom digué molt bé el senyor
Gasa, a tots ens interesa donar la impressió que a la nostra
ciutat la situació está completament normalitzada fins al punt
que és possible llancar-se a l'organitzacio d'una empresa de
tata envergadura... reeixir.
QUENSBERRM
1933 C
Crítica de pencules
a rambla
5 marg de 1934
m E KA A1/4 1934
Parlem-gne?...
FANTASIO presenta: "HOY O
NUNCA".
Exclusiva: Ufilms.
Intérprets: Jan Kiepura, Magda
Schneider, Pierre Brancur
Lucien Baroux.
Direcció: Anatol Litvak.
Comentan: Vet ací una come
dia musicada ben acurada, be
llament cantada i magistral
ment interpretada; aquesta pro
ducció, el seu mérit princi
pal es dei al seu director,
puix que, ultra haver acoblat
tots aquells elements indispen
sables i d'una manera intelli
gent al servei de l'obra, ha sa
but lligar i fer encaixar dintre
les normes cinematográfiques el
formidable tenor Kiepura, el
qual, amb la seva potent i agra
dosa veu obté l'admiració del
públic.
L'argument, si bé resulta Ileu
ger com tota aquesta mena d'o
bres, está dotat d'una trama el
suflcient moguda i plena de si
tuacions equivoques, acudits gra
cio.síssims i salpicat d'ironia per
a posar a prova artistes de la
comicitat de Brancur i Baroux,
els quals en els seus respectius
"rols" obtenen un veritable
triomf. Cal fer destacar també
la deliciosa Magda Schneider,
Que amb el seu ajustat treball
obté, juntament amb els seus
companys, ter passar una agra
dable estona al públic.
Pel que portem dit, el lector
s'haurá donat perfectament
compte que es tracta d'una bo
na producció, un d'aquells films
que més satisfant el públic,
puix que es desenvolupa en mig
d'un ambient agradable i sense
que us hi hagueu d'encaparrar.
Ens manca dir que técnica
ment no té ni el més petit fall.
L'argument gira entorn d'un
malentés 1 una mica d'amor.
Enrico Ferraro — nom d'un cé
lebre cantant d'apera fugint
del seu manager, una dona
enérgica, es refugia a un de
liciós poblet anomenat Monero.
Allá, per evitar els homenatges,
es fa passar per secretani del
gran tenor. I endossa la seva
personalitat a un individu que
ha coneg-ut en el tren. Aquest
equívoc voluntari determina un
seguit de situacions divertidassi
mes, que alternen amb els
amors entre el tenor 1 la filia
del batlle del poble, que acaben
en casament.
* *
URQUINAONA presenta "TEM
PESTAD AL AMANECER".
Producció: Metro Goldwyn.
Intérprets: Kay Francis, Nils
Asther 1 Walter Huston.
Modalitat: Parlada en anglés.
Direcció: Richard Boleslavsky.
Comentan: Un drama d'a
mor i de guerra... sense guerra,
podriem dir, puix que aquesta si
bé ens és presentada ho és de
manera rapidissima. Efectiva
ment, Boleslavsky, el director
d'aquest film, ha volgut defugir
l'acció bélica, tan explotada en
el celuloide, i la deixa tan sois
endevinar; és a dir, fa moure un
ambient de guerra, sense neces
sitat de filmar escenes satura
des de dispars, explosions 1 llui
tes entre les tropes, els avions,
etcétera.
El film comença descabdellant
se a Sarajevo, amb l'históric as
sassinat de l'arxiduc d'Austria,
preludi de la gran guerra. Men
tre aquell es prepara, el director
ho aprofita per anar-nos pre
sentant els tres personatges da
munt dels quals recau el pes de
l'obra, que són l'alcalde, la seva
muller i l'oficial, i tot seguit, en
mic de sentimentalismes, pas
sions i filosofies, comença a di
buixar-se el drama, que Boles
lavsky desenvolupa excelent
ment, i on demostra qualitats de
director força apreciables, gra
des a les quals la película acusa
constantment una vitalitat dig
na de grans elogis.
Si tenim en compte que els en
certs d'ordre técnic són molts, 1
que la interpretació és, també,
bona, no cal dir que el film es
mereix l'éxit que ha assolit.
Llástima que algunes escenes
quedin frenades pel diáleg.
Cal que fem destacar, pel seu
treball sobri que porta a terme,
Walter Huston, així com el de
Kay Francis, pie d'Inte•igencia.
Molt bé Nils Asther.
FEMINA presenta "CENA A LAS
OCHO".
Producció: Metro Goldwyn.
Intérprets: Marie Dressler, John
Barrymore, Wallace Beer y,
Jean Harlow, Lionel Barrymo
re, Lee Tracy, Edmond Lowe,
Billie Burke, Madge Evans,
Jean Hersholt, Karen Morley,
Louis Glosser Hale, entre al
tres.
Modalitat: Parlada en anglés.
Comentan: Com en el film
"Si yo tuviera un millón" i d'al
tres recentment rodats en els
estudis nord.-americans, en "Ce
na a las ocho" ens trobem no
vament davant una producció
en la qual els protagonistes
d'envergadura no són tan sois la
parella característica, sine) un
estol nombrós, que no deixa de
produir una cesta impressió als
espectadors, que vénen actuant
junts, en el transcurs d'un sol
film; una serie d'actors per veu
"SANTA"
Heu-vos aci l'argument d'aqUesta
°1353Sa:nta" és la narració (que trenca
el cor) de la historia duna noieta
a la qual els bralos d'un seductor
desaprensiu treuen del niu familiar
per precipitar-la en l'infern de la
prostitució.
Es tracta duna pellícula que pinta
amb els colors del més impressionant
realisme el destí d'una d'aquestes do
nes que, obligades per circumstáncies
implacables a vendre el seu cos, con
serven pura l'anima i pletóric el cOr
deis més nobles sentiments.-
Santa és quasi una nena quan un
bordegás abusa de la seva innocencia.
La familia, incomprensiva i barroe
ra, la treu de la llar... A partir d'a
quest instant, la vida de Santa es
converteix en calvari. Assetjada per
la fam, entra de tanguista en un ca
baret, on la seva bellesa excita la
ca". De la seva válua en parlen,.
en la nostra secció de critiques.
URQUINAONA
Des de divendres es projecta en
aquest local "Tempestad al amane
cer". Com l'anterior en parlem tam
bé en la secció de critiques.
FEMINA
Segueix amb•éxit la projecció del
film M. G. M. "Cena a las 8". En
donem compte en la secció coiTespo
nent.
KURSAAL
DOBLE PROGRAMA I UN AVIS
AL PUBLIO
L'anunciada presentació solemnial
de la magnífica película cómico
burlesca de Georges Milton "El rey
de la suerte", que tindrá efecte en
aquest aristocrátic cinema avui, té
l'alicient doble d'anar acompanyada
duna altra estrena, la de la cinta
"El rey de la pista", per Wally Reid
izyn d2 FRITZ LANG Uilejtanel/t0 •duLk
Dr. Kabufe,
MI, 1 HARVEY
u
1
fi
t
AVUI
DILLUNS ESTRENA
1
1_*)
•1
al
KURSAAL
El
DOBLE PROGRAMA
SENSE SESSIó CONTINUA
Solament de les quatre a les vuit
de la tarda i de dos quarts de deu
a dos quarts d'una, nit
1•1
1•
1•1
1•
•
•
IM1
1•1
per GEORGES MILTON
Film rialler que es burla de tot,
ádhuc de la mateixa sort
EL REY DE LA PISTA
Les emocions del volant, pel fill
de Wallaoe Reid i Mae Busch.
A la tarda, únicament, es projec
tará, de més a més,
L4-
LA IV UN ANA Z
per KAY FRANCIS
1•
halo Gola
Tots eIs dies
EN ESF.ANYOL dkanitagia~ éXit
Milions de mares fa vibrar el sentiment Seleccions
lúbrica cobdícia dels clients. Ella re
sisteix heroicament. No vol rodolar
pel tenebrós pendent que condueix
al borden. Per fi, sucumbeix... Un to
rero rumbós la fa la seva amant.
Després, abandonada per tots, ex
repte per un músic orb, que l'estima,
silenciosament, i després d'un seguit
de peripécies dramatiques, Santa
acaba els seus dies en la taula d'o
peracions d'un hospital.
Aquest film, que distribueix actual
ment per Espanya "Seleccions Filmó
fono", s'está revelant com un deis més
torta éxits de taquilla de la tempo
rada actual.
FANTASIO
Continua en aquest elegant saló
projectant-se amb -producció
distribuida 'per Ufilíná "Hoy o nun
sagrat per les sevea dissortades filies... Filmbtono
1111~1~.111~~11~~11111111~-alkallallaida~ffilY
tots els quals hauríeu hagut
abans de concórrer a vuit o deu
locals.
Més amunt hem donat ja el
nom deis dotze destacats artistes
aue interpreten l'obra de refe
rencia. Ens queda tan sois per
dir que cadascun d'ells porta a
terme un treball força remarca
ble, que fa difícil assenyalar qui
d'ells es destaca més.
El fet que siguin tants els pro
tagonistes, obliga recórrer a un
tema apropiat per a donar el
relleu necessari a cada un deis
artistes que hi actuen, cosa fins
a cert punt difícil d'agerma
nar amb l'interés de l'argument,
el qual, per aquestes circumstán
cies, queda supeditat a un segon
terme. L'interés primordial de la
producció consisteix, dones, en
la interpretació.
No obstant el que acabem
d'exposar, "Cena a las ocho" no
as un film—ara parlem del te
ma—vulgar, sinó que, pel con
trari, está proveit d'una trama
que manté sempre latent l'inte
rés de l'espectador, el qual en
treu, indiscutiblement, una bona
impressió, donat,s els moments
emotius i de gran expressivisme
que donen lloc al lluíment per
sonal d'aquells artistes.
* * *
CAPITOL presenta "RESUCITA
DO".
Exclusiva: Atlántic Films.
Modalitat: Parlada en anglés.
Intérpret Boris Karlov entre al
tres.
Comentan? Mentre nosaltres
ens lamentem de la manca d'e
lements técnic amb qué comp
tem per a produir, veiem — la
producció que ens ocupa n'és una
riostra — que els estrangers
compten amb tants que ja no
saben qué fer-ne. Cal veure
aquesta producció per fer-se'n
canee. Jo, que fa alguns anys
em dedico al cinema, he de
confessar que una cosa tan inno
cent i tan bestia no l'havia vista
encara. Si m'ho haguessin con
tat no ho hauria pogut creure.
El bo del cas, perca, és que el
públic, tot i no ignorar-ho, em
plena a diari el cinema. Davant
aquest cas, que tan sovint ve re
petint-se, hom ja no sap qué
pensar ni quin comentan i fer.
pensar que hi ha films tan
bons que passen desapercebuts...
Permeteu, dones, que no m'es
tengui més: la casa ho agrairá i
vosaltres, lectors, no hi perdreu
res. Creieu-me.
SETMANA FOX
La casa Fox, després de pro
gramar periódicament el seu ex
celent material, ens acaba de
donar durant la setmana passa
aa una prova més i ben palesa
de la seaa vitalitat productiva
11 IAVUl, ESTIZI,NA
SPnseció a tot Flarcelon !
TIVOLI
en presentar en quatre deis nos
tres principals locals altres tan
tes produccions que per la seva
trama, presentació i quadre d'ar
tistes han obtingut un acolli
ment franc i favorable del nos
tre públic. No en debades aques
ta productora ostenta un deis
llocs més destacats dintre el
mercat mundial.
El que cal agrair més d'aques
ta productora, pesó, és l'esforg
que fa per a satisfer el públic
••••-•-•••••-••¦¦¦¦• .••••••••••••••
U!
iimows 25627.z450
AYUI, ÉXIT
de tots els mercats als quals ser
veix la qual cosa li val indiscu
tiblement que aquests sentin per
la dita marca Fox i les seves
produccions totes les simpatieS i
tota l'admiració que la gesta
mereix.
Les quatre prod-uccions que
motiven aquest comentani en
són una eloqüent prova, puix
que deis quatre films presentats
n'hi trobem dos en anglés, "Pad
dy" i "Peregrinos"; un cn fran
cés, "Matrícula 33", i un en es
panyol, "La cruz y la espada".
A més, porta a terme els seus
reportatges "Noticiani Fox", una
tasca del tot loable 1 per tots
aplaudida. No volem desaprof
tar aquesta ocasió per a donar al
director espanyol Mr. Horen la
nostra més sincera felicitació 1.
el nostre testimoniatge d'agrai
ment pels seus trebals encami
nats a donar a conéixer, per mit
já deis seus Noticiaris, a tot el
món les belleses de la nostra ter
ra amb les seves coses i costums,
no desaprofitant totes les oca
sions que se li presenten per tal
d'aconseguir-ho.
• . •
KURSAAL
"Peregrinos"
L'acció comerlo, en una gran
ja d'Arkansas. Veiem com una
mare envía el seu fill a la guerra
per allunyar-lo de la dona que
estima. Aquest fin. mor, 1 la ma
re té remordiments de conscien
cia i vol reparar el mal que ha
fet i consagrar la seva vida a la
familia del seu fill.
En ocasió d'invitar el Govern
americá les mares deis qui han
perdut llur vida per la patria, a
un viatge a Franea, veiem unes
escenes impressionants davant
el monument a París del "soldat
desconegut". Un ossari immens
una mare cercant la tomba del
seu fill serveix per posar en evi
dencia l'enorme actriu que hi ha
en Henriette Crosman. Ella sola
emplena la peaícula 1 amb el seu
treball aconsegueix que sentim
una gran indigna,ció per totes les
guerres passades i les que pu
guin venir. Els altres protago
nistes descabdellen llur paper
excellentment, encara que una
mica apagats pel resplendor
artistic d'Henriette Crosman, a
la qual no heM de plányer elogis.
Amb Walter Rustoni
i Phillips Holineb
No deixeu de veure aquesta
grandiosa producció
• • •
METROPOL
"Matrícula 33"
Sempre ha estat un tema
apassionant el de l'espionatge de
la darrera guerra. Quan havíem
cregut esgotats tots els argu
ments que fes.sin referencia a les
intrigues al marge de la guerra,
veiem "Matrícula 33", que eras és
presentada com una história ve
rídica d'un espia francés, que
reuneix a la nove,t1.`, argumental
una interpretació magnífica. An
dré Luguet se'ns revela com un
nou valor de primer ordre. Tipus
sobri, de senzilla elegancia, dóna
un relleu extraordinari al "rol"
de "Matrícula 33". Ens deseo
breiX en el seu rostre -bota la sa
gacitat, inteligencia i esperit de
~fiel que havien de tenir qqesdeelida,ven a aquestes ope
raéions, tant o més arriscades
que les deis que es jugaven la
vida a les trinxeres. ,
Les escenes ben lligades, la in
terpretació, la presentació i la
mobilitat de la cambra fan d'a
questa película una de les mi
llora produccions que hem vist
en aquest genere.
-junior (fill de Wallace Fteid), i de la
represa, tan solicitada i esperada, de
'"La mundana", el film máxirn de
Kay Francis.
"La mundana" només será presen
tada en les sessions de la tarda, que
al Kursaal duren quatre hores, és a
dir, de les quatre a les vuit. A la
nit s'ha de swprimir l'exhibició d'a
quest film tan interessant, a causa
que, a partir d'avui, Kursa,a1 inter
rom,p les sessions continues i comen
ça, la nocturna, a dos quarts de deu
del vespre, per a acabar a dos quarts
d'una.
Durant aquest espai de temps no
és possible la projecció de més de
dos films de base, i per ancó només
seran exhibides les dues cintes no
: ves -a Barcelona en lea sessions de
aixó .és, "'kl rey de la pista" i "El
rey de la suerte". Aixi és possible de
donar tota .1a -solemnitat que reque
- reix tan important programa de ri
-,gorosa- estrena.
TIVOLI
"L'HOME INVISIBLE"
Davant l'estrena d'avui en aquest
teatre cinema ens plau reproduir al
- gims comentaris fets pels cronistes
aastaangarsa as . IlleordaudIVHalltr- en el "Times": , . y
- Mata JohaneloaS en el "Mirror",
afegeix: "L'home invisible" és un di
vertiment de la més alta categoria:
excitant, provocatiu, aterroritzant i
diverit .com poca. No us deixeu per
dre semblant espec-tacle".
William I3oehnell diu, en el"World
Telegram": "Puríssim, sense adulte
raments, un divertiment únic entre
les millors pellícules darrerament
presentades."
AVUI entra a la
de la seva producció
Jan Kiepura
1111",
Producció CINE ORE