Rambla, La (1931-1935). Núm. 221 (12 març 1934)

              6
ZABALO,
4 legadas internacional
aaa
QUINCOCES,
18 vegades internacional
CILACRREN,
8 vegades internacional
MARCULETA,
12 vegades internacional
FEDE,
1 vegada internacional
La cultura tísica i la
poiílica del silenci
Fins ara l'Ajuntament de Bar
celona no ha cregut convenient
contestar al que venim demanant
durant tres setmanes. Es a dir,
no sabem encara el que pensa fer
el Municipi en materia de cultura
ft,a'ra.
No seriem sincers Si no diques
sin, que aquesta actitud ens sor
pren. Creiem, creiem de bona fe,
que la historia de LA RAMBLA,
tan intimanzent lligada amb
la historia política.d'alguns deis
hOmes que avui ocupen carrecs
en lAjuntament, mereixia un al
tre tracte.
Ningn pot creure i menys (te
ningú els nostres amics conse
llers rinnicipals que un nlóbil in
cOnfessabie, que un desig de mo
lestar, que una intenció de des
presfigi mena la nostra modesta
caniptanya. Convençuts cont es
Min. que LA RAMBLA repre
se4ria un sector important de l'o
pinió catalana, crcu compltr un
deure en recordar al Munieipt la
conveniencia, millOr la necesSi
Historial deis partits
Espanya-Portugal
1921-A Madrid: Espanya-Portugal, 3-1
1922-A Lisboa: " 2-1
1923-A Sevilla: " 3-0
1925-A Lisboa: " 2-0
1927-A Madrid: Espanya B. " 2-0
1928-A Lisboa: Espanya-Portugal, 2-2
1929-A Sevilla: "
5-0
1930-A Oporto: O/ " 1-0
1933-A Vigo: " 3-0
1934-A Madrid: " 9-0
A les cm/Cae menys deu minuta féu
la seva ap.arició al terreny l'onza
portugués. i dos minuta mes tard
salta al camp l'equip espanyol. For
maren ainbdós onzas al centre del
terreny. davant les tribunas. i la ban
da entona toas dos hinmes nacionals.
Després de llanaats els hurres de ri
gor i realitzar la seva labor el núvol
de fotógrafa els jugadora s'arrengle
ren per donar començament a la
lluita.
Equipa:
Espanya: Zamora, Zabalo, Quinco
ces, Cilaurren, Marculeta, Pede, Ven
tolra Regueiro, Lángara, Chacho i
Gorostiza.
Portugal: Reich, Martins, Jurado,
Nova, Augusto, Silva. Pinta, Maurao,
Waldemar. Mezquita. Sousa i Lopes.
Comença l'encontre
Són les quatre en punt quan la
pilota és impulsada per primera ve
gada. Ho fa l'espanyol Lángara. Es
produeix de seguida la primera oca
sió de perfil. Són ezs espanyols els
que la realitzen. Inicia la jugada Go
rostiza. que, en fer-se amb una pi
lota centrada per Chaco, aconse
gueix Hangar un centre. Dóna la im
pressió que la pilota centrada pel
bilbaí va a fora. No és aixi, 1 Ven
Loira recull el centre Ilarg i passa
al seu interior. Regueiro remata. i
la pilota topa amb el porter. Rape
teix la seva intervenció l'Interior
hispá i novament la pilota es troba
amb el meta enemic de manera in
explicable, ja que la collocacio de
Reich era en extrem deficient.
Després d'aquest relat s'adverteix
clarament que el perill sala acecen
tuat sobre la porta de l'onza de la
nació venia.
Primer gol espanyol
El remat del inigcentre espanyol
és tornat per Reich. La pilota no va
melt Multa i els defensas portugue
sos, per bé que acuden apressats,
no aconsegueixen evitar que se n'a
podara Chacho. aue des de prop. sen
se detenir-se a pensar la seva intér
venció, remata el primer gol. Quan
s'inaugura el marcador van escaasa
ment tres minuta.
Reacció portuguesa
i nou gol espanyol
Després de figurar en el marcador
l'un a zero, favorable ala espanyols,
torna a produir-se un altre córner a
la meta forastera, creat aquesta ve
gada per una intervenció falla de
Chacho.
Hl ha alguna mornents. poca, de
reacció portuguesa. L'avantguarda
fa intervenir el meta espanyol, que
ha de llangar-se amb valentía als
peus del més perillas deis atac,ants
de Portural, Waldemar. La jugada
valenta de Zamora és aplaudida.
Torna a mostrar la seva deficiéncia
la parda de backs estrangera, ja
que novament produeixen un altre
córner ,que llanç Ventolra. Acon
segueix aclarir-lo un defensor, peró
torna a enviar la pilota a carmen
Aquesta vegada el llanca Goroatiza,
i sense que ningú intervingui, LÉtn
gara. arn.b gran serenitat i decisió, re
mata de cap. Reich no pot intercep
tar la pilota, 1 alai aconsegueixen el
segon gol els seleccionats espanyols.
Es porten jugats en aquests =menta
deu minuta.
Norte atacs espanyols
i el tercer gol
Posada la pilota en joc, novament
intervé. amb evident perill, Gorosti
za. Muest, després duna brillant ar
rancada. envia una centrada. Inten
ta aclarir-la Reich, sense aconseguir
ho. La pilota va a parar al peus de
Lluís Regueiro, que remata fortament.
En aquests moments la porteria por
tuguesa es traba desamparada, 1 el
defensa Martins, davant el gol imma
nena allarga el brag, i arnb la ma im
pedeix, de moment, quo s'aconaeguei
xi un nou gol.
La clara falta és castigada amb la
penalitat máxima. S'encarrega de
llangar el penalty lÁngara, i d'a
questa forma es colloca en l'haver es
panyol el tercer gol al cap de dotze
nanuts d'iniciada la Huna.
Els portuguesas fan
canvis en el seu equip
El capita, de l'onza portugués solli
cita autorització parqué el portar
Reich sigui substituía dient que está
lesionat. Després d'unes lleugeres con
verses entre ambdós capitana i l'arbi
tre. Zamora accedeix a la substitució. Pluja de remataments
a la porta portuguesa
La pilota a penes si surt de Parea
portuguesa. Són continuas les pilotes
que arriben a la defensa de Portugal.
En una de les ocasiona Jurado fa una
falta descarada a Gorostiza, i l'arbi
tre l'amonesta.
Magnífica escapada de Chacho aca
bada pel gallee d'un fort tret que to
pa amb el travesser. Al cap de poca
moments hi ha un altre remat pera
llosíssim de Ciorostiza, també infruc
tuós.
En una ocasió en qué aconsegueixen
atacar els nostres anemias. Lopes, que
es traba sol davant Zamora, falla la
mentablement.
Martins aclareix un nou córner que
Dancen cls espanyols per mitjá de
vantralra.
Els últinis moments oferei
xen les mateixes caracte
rístiques
Manquen cinc minuta per acabar el
tat, de no descurar la cultura fí
sica deis ciutaaans de Barcelona.
Amb aquest convenciment que
cretem sobrerament fonamentat
no podem tornar enrera.
Per avui ens limitem en nom
d'aquest sector d'opinió
en la nostra demanda,
que no sera desatrat
ha estat LA RAMBLA.
a insistir
confiats
can: ito
1 r„ambla
_-
Els esports
El campionat mundial de futbol
Espanya debuta amb una victória
esclatant (9 a O) sobre Portugal
Al resultat caiastrófic hi contrluí, més que l'excePlent actuació
de l'equip espanyol, el desencert de l'onze portugués
Alemanya va batre Luxemburg, per 9 a 1
primer Lampa, i Regueiro és c,arregat
molt prop de l'asea. El cop franc el
Ilanaa Lángara. El tret de l'asturia no
té conseqüéncies. Al cap da poca mo
menas es llana& un castig similar,
també sense efectivitat numérica en
el marcador.
Lángara i Martins, en anar a apode
rar-se d'una pilota, s'ataquen amb
violancia. L'arbitre els separa. i els
obliga a qué es donin la mig Aguas
ta intervenció diplomática de Van
Praag és aplaudida.
Hi ha una bona jugada en qué els
espanyols haurien pogut marcar.
Chacho inicia la jugada. i prop de la
porta cedeix a Lángara; acuesta pas
sa la pilota a Ventolrá. que desapre
•ita l'ocasió propicia de batre els
anemias.
Més tard el portar estranger re
butja un remat de alarculeta. El tret
de l'espanyol no hauria tingut efec
tivitat, ja cale aárbitre havia asse
nyalat el clan lora de joc.
Sense més jUgdes dignes d'esment
acaba la primera pan, amb aquest
resultat:
Eapanya, 3 - Portugal, O.
SEGON TEMPS
Quart gol
Apenes posada la pilota en joc pela
portuguesos va a parar als peus de
l'espanyol Gorostiza. Corre la lí
nia del nalajos l'extrem espanyol,
acabant-la amb un bon centre.
Acut a la rematada Lángara, que
está bala collocat, i de cap bat per
quart cop el porter contrari.
S'aplaudeix amb gran entusiasme
una bona intervenció de Gorostiza,
que llanca un precia centre en posi
ZAMORA,
41 vegades internacional
ció forcadissima i quan és empaitat
pel mig encane.
Cinqué gol espanyol
Al cap de 23 minuta d'aquest
temps sofreix nova modificado el
marcador. Quan el portes' portugués
está distrct, Regueiro, des de lluny,
envia un tret directa que entra dins
1 porta, sense que s'hagi assa
bentat d'aquesta rematada. La ,bala
Phavia rebuda l'intetrior espanyol
Lángara en una passada retardada.
Canvis en l'equip espanyol
i sisé gol
Com que Chacho no poc actuar
com seria convenient, per a millor
eficacia de l'atac espanyol permuta
offleddri de
Id idificon
tiqueAshiimr pso'inrtiacniatsr.enD'aunlaa Pbeannídnas,ula dues competicions futbolís a Madrid, l'equip d'Espanya jturag,áceolmpernimçaerrenpalertsitpvriámliedrepserelaiml icnaamtópriioensadt edella rCizoópna. DE'supnaanyaal. fDicuióesEpsceporamnlepyseatcicohisaoensstidnedgl'uefvtuitdnbenonltbsoiennrtaerdséeesbnuyqtau.le qEuslei snenuoo fthariinohmraefvrepiuserrea nfleo'aur. gols a cap parla amb prou eloqüencia. En el lloc corresponent dediquem al partit jugat ahir al camp de Clictmartin els comen
taris que mereix. Ací no hem de comentar altra cosa que el re fseuultltbmaotélseesjustrpsitcatnsayeorqalueeqlupetoetrumnroepdmreessitienjnáft:laarmqeuelentmnaidteeelilxffuuuttbnboorlledleursespiçataanm.yoePlnotsts'dheearl
recuperat tant com podria creure's pels nou gols a cap, ni el futbol portugués ha perdut el que podria fer creure la "debacle"
de Madrid.
La superioritat del futbol espanyol daimunt el portugues
no és, pero, cap sorpresa. De deu partits que han jugat fins a la
data els dos equips representatius, n'ha guanyat nou Espanya i l'altre acaba amb empat. El jet, dones, de la victória d'Es
panya no és nou, ni ha de constituir cap sorpresa. L'extraordi
nari del cas es la magnitud de la victoria espanyola que nosal
tres considerem anormal.
torneSiiggumi.ucnodmial.siAgumi,b Emsapsasnaybaonhapeeuntriattota,mpbotsbeoru, ppeeruquen soel vint aquestes victóries tan contundents fan creare en una supe
tioritat, en una forma, la porta a les sorpreses menésuinneasppeortaédnecsi.a Eqlufee, t,cpoenrfoia,ncto-hmi., doeibermen,
és que Espanya ha guanyat i en aquest cas concret, els jugadors de l'equip vermell no mereixen més que felicitacions que nos altres no volem regatejar i que els adrecem des d'ací. Diumenge vinent es repeteix el partit a Lisboa. .Hi ha ',no tiu per esperar aquest partit amb optimisme. Cal tenir en comp
te, perb, que no hi ha "goal-average" i si es perd a Lisboa — pel resultat que sigui — s'haura de decidir la cosa en un tercer partit, a Vigo. De toles maneras, ha veiem ciar.
* * *
partiTt admebCéohpaa choamaeonalabtatamamb bforutnuanavilc'Etósrpiaanaypolla.nEadlosreau. pVriimcteor
ria que en aquest cas reflecteix la diferencia de classe entre els
dos equips que ahir foren adversaris al camp de Sarria. No cal
dir que l'Espanyol pot donar per salvada aquesta eliminatória
cal' en el més desfavorable deis casos no creiem que diumenge
vinent pugui veure anullat l'avantatge aconseguit.
No podem dir el mateix del Sabadell. La perspectiva del sea
segon partit amb el Celta no és de bou tros tan optimista. La
seva victerria d'ahir, aconseguida per la diferencia mínima, obli
gará sabadellenc a fer uit veritable esforç per a reeixir i
classificar-se. Seria realment formidable que el Sabadell sortís
amb exit d'aquesta primera eliminatoria, pera hem de reco
néixer cfue l'empresa és molt difícil encara que no impossible.
L'altre equip catala que participa en el torneig — el Bar
celona — no ha debutat encara. El seu partit amb el canipid de
Balears s'ha de celebrar aquesta setmana. Mica més, mica
menvs, veiern per al Barcelona — en aquesta primera elimina
toria — el camí igualment planer que per a l'Espanyol.
Deis alires resultats de la jornada destaca en primer terma
la victória anormal del Valencia sobre el Racing de Santande,r.
Anormal 'per les xifres, no per la victória per ella mateixa.
Diumenge vinent,, possiblement, es canviaran els papera, peró
ens sembla una 'Mica difícil que pugui superar la diferencia de
Mestalla, .4 remarcar, també, l'empat del Sevilla a Ceuta, la
victoria de l'Osasuna damunt l'Athletic de Madrid, la del Sa
ragossa darnunt l'Arenas i la del Betis (aquesta es remarcable
per la poca diferencia aconseguida) damunt el Llevani.
4.
el seu lloc amb Gorostiza. La pressió
espanyola és neta.
Un centre de Ventolrá és empal
mat de fort tret per Gorostiza. El
torna el portar, i finalment aclareix
un deis defensas.
Després duna bona combinada)
Gorostiza-Regueiro, Ventolra s'apo
dera de la bala i la tira fort. Re
butja el portera i el mateix Ventolrá
torna a agafar la pilota, 1 la tira per
segon cop. En aquesta ocasió no pot
ésser detinguda la rematada del ju
gador espanyol, i és el sisé gol. Van
trenta minuta de joc.
La rematada de Ventolrá fou tan
dura que el portar portugués resul
ta commocionat i calgué suspendre
el joc alguns minuta
seté gol
Al cap de poca segons del punt an
terior, el seté figura a l'haver es /Sanyol. Saca Espanya. Es fa amb la
bala Regueiro. Envía de boleia des
de molt lluny, i per damunt de tots
els jugadors arriba a la xarsa pel
costal; contrari don eslava situat el
pori.er. Cota es pot veure, ja no hi
ha enemics. Al camp no hi més que
samarreteS vermelles.
vuité gol
Saca portugal. De seguida perden
la bala per miaja de Fede. Aquest
cedeix a Regueiro, que llanca un tret.
Llança un centre amb grans dificul
tats, que Lángara, situat sol davant
el portar, converteix en canonada.
Gol número vuit.
Portugal tira el primer
comer. Ultim gol espanyol
L'equip portugués, que no ha acon
seguit treure una falta de recó
en tota la tarda, en aquests moments
finals aconsegueixen fer-ho per una
intervenció de Quincoces. No passa
res parqué Zamora ha intervingut
amb eficacia.
Per part d'alguns jugadors de Por
tugal es realitza un joc excessiva
ment dur. En una ocasió Marculeta
és objecte duna puntada de peu feta
descaradament, 1 el joc ha d'inter
rompre's. L'arbitre renyg els ,juga.7
dors portuguesos. Es posa la bala en
joc al bot i quan caU a terra se n'a
podera Lángara, i des d'enorme dis
tancia Ranga un tret fantastic que
és el nové punt, últim de la :tarda.
Comentarle al parta
Un resultat just. — Encara que
sembli escandalós el resultát rotund
de nou a cap assolit per Espanya
sobre Portugal, aquest resultat és
just, tenint en cornpte la diferéncia
de classe que actualment separa amb
dues selecciona. L'espanyola eviden
cia millor qualitat i efectivitat en
les rematades dels seus davanters, co
sa que en cap rnoment no es pogué
apreciar en l'equip lusita. A falta
d'aquest joc compenetrat i bell que
haurietu desitjat veure, l'equip ver
mell actuit amb un gran entusiasme,
sense malaguanyar cap de les oca
sima que se li pi asentaren per atacar t
12 març de 1934
energicament la meta portuguesa.
Creiem caie ele espanyols no tindran
grana diticultats per a la seva alas
sificació en el campionat delmón
eliminant Portugal. Ens resistim a
per
Impressió de conjunt, — Salvat en
comptats moments — a les acaba
lies dels dos temps — l'interés de la
contesa va ésser mantingut, a pesar
eEs
desenvolupament particular, sino les
probabilitats que el conjunt repre
sentatiu d'Espanya pot tenir en el
gran Torneig Mundial de Roma. Els
hispana van saber fer augmentar
aquest interés deis espectadora, 1 pro
curaren que el resultat assolís una
magnitud que no cieixés lloc a cap
dubte. Ben clarament indica el re
sultat que damunt el camp de Cha
maran no hi hagué altra iniciativa
que la del espany-ols. Els portugue
sos no van poder treure's de sobre
aquest aclaparador domini i van ac
tuar completament embotellats pela
espanyols.
Els moments de millor joc i més
emocionant ens foren oferts pel de
fensa Quincoces que antilla l'avant
guarda portuguesa, i els interiors Re
gueiro i Chacho, junt amb Gorostiza
foren els homes que practicaren el
millor futbol.
L'equip portuguls. — Renovat amb
gent joya. novella en aquestes lluites
internacionals, l'equip portugués ha
tingut ahir a Chamartin la seva pit
jor actuaeló davant Espanya, i segu
rament una de les pitjors de la seva
historia internacional. Potser hagi es
ta., un xic prematur prescindir deis
veterana. La prova no els ha donat
bon resultat, 1 segurament diumen
ge arrengleraran andes elements.
Amb tot i que per una sola actuació
no sha d'enjudiciar un equip, no obs
tant, els lusitana estan en un mal
mcment en el qual la seva classe ha
dedscendit considerablement. Es ciar
que tenint en compte que en l'onza
hi ha joventut i nervi, que són uns
bolis materials per a reconstruir el
conjunt, és possible que puguin ar
ribar a recuperar-se. Actuaren amb
excés de nerviosisme, i aixó els féu
incórrer en violencias que en diver
sas ocasions van estar a punt de cau
re en incorreccions que no fan per
a aquesta mena de contases interna
cionals.
Dos portera tigué la nieta portu
guesa. Tots dos es velaren atrafegat,s.
Al primer — el titular Soares dos
Reía — els espanyols li van marcar
tres gola en 12 minuts; i al segon, el
suplent, malgrat que mantingué la
seva porta intacta fins al final del
primer temps, a la segona part li van
entrar a la xarxa en sis ocasiona di
ferents. Una defensa enérgica paró
imprecisa; deis mitjos, el millor Sil
va. Segurament el quadre davanter
és el millor de tot l'equip. Encara
que no reberen quasi joc deis seus
mitjos, Waldemar, Sousa i Lopes ata
caren sovint la porta de Zamora.
L'equip espanyol. — L'onze repre
sentatiu d'Espanya forní un bon en
contra. Amb tot i que podem estar
satisfets de la tasca dels ohze juga
dors vermells, creiern que s'imposa
retocar recluía> nacional per tal d'as
solir un conjunt més encertat. Quin
coces. insuperable; Zabalo tingué al
guna defalliments, 1 per tant aquest
és un deis llocs a modificar. Cilaur
ren, el millar deis mitjos; Marculeta,
molt felig en les sayas intervenclons.
Lluís Regueiro i Chacho esmostraren
dos excellents interiors. Goros
tiza va fer un excellent partit; i en
general Chacho, Ventolrá i Lángara
actuaren bé.
L'arbitre i el púbUe. — El belga
Mamprag féu un bon arbitratge, just
i equánime. Evita el joc violent amb
energía 1 imparcialitat. - El públic
omplí completament el camp de Cha
martín. No promogué cap incident
Es comporta correctament. Guarda
per a l'equip visitant les millors aten
cions.
A SARRIA
L'Espanyol bat fácilment el
Rácing del Ferrol per 7 a 1
Ahir va comengar al terreny es
panyolista de la carretera de Sar
riä el campionat Copa Espanya amb
un matx entre l'Espanyol i -un equip
tot joventut i entusiasme, c,om el
Racing del Ferrol. Aquesta primera
jornada de la Copa d'Espanya no
va pas donar-nos una tarda de bon
futbol. Com ja suposavem, el Ra
cing del Ferrol no era pas un equip
calma de barrar el pas a l'Espanyol, i
per aixó aquest s'assegura un avan
tatge que li permet d'anar amb te
ta confiança al camp del Ferrol. I
aquest marge de gola no bu mar
cat parqué l'Espanyol desenrotllés
un gran joc, no; li basta amb jugar
regularment la primera para en fi
nalitzar la qual el marcador ja as
senyalava 6 a 1, 1 amb aqueata dife
réncla, a la segona pant l'Espanyol
pegué prendre's la Iluita tranquilla
ment.
En comengar el partit, L amb la
rapidesa que els xicota del Yerro' van
avangar i al cap d'un minut obtin
gueren el primer gol, varn: suposar
que s'animaria la cosa; paró tot se
guit l'Espanyol, en vista del gol sor
presa, reacciona i domina, i alma
afegint-hi la desgraciada actuació
del poner Guasp, bou la causa que
la primera pan t acabas, amb el re
sultat de sis Os a un. A partir,
dones, del moment que els ferrolans
obtingueren el gol, el domini de l'e
quip guanyador no va ésser gens in
terromput; i també influí a qué el
resultat fos tan crescut la pobra
actuació del tercet defensiu deis fer
rolans, i especialment el seu portar,
al qual li entraren dos o tres gols
incomprensiblement ja que eran fá
cilment parables.
De l'aguija espanyolista destacaren
Bosch, Edelmiro I i Prat, a la da
vantera; Soler va jugar un bou par
tit. seguint-lo Cristia, 1 Martí. A la
defensa. Oro i Mas, tots dos forni
ren una actuació ben lloable; ena
agrada Més Oro que Mas. Florenaa
actuó', pee, i eta moments que entrá
en joc ho 'fati excellentment. Del Ra
cing, oom hora dit priMenunent, el
tercet defensiu desentona 1 fou el
pítjor de l'equip. Unicament, al se
Kan temPs, Moreno féu alguna cosa
de profit. De la davant,era, el millor
fou l'extrem dreta, Torralla; el se
cundaren en mérits Cagigay i Ru
bio. Deis mitjos, Basterrechea.
Ara anem a ressenyar com foren
marcats els gola: Aixi que fou co
mal-119a el partit, Torralla, en rema
tar un centre de Rubio, obté l'ú
nic gol per ala ferrolans. Al cap de
deu minuta Edelrniro I obté l'ernpat
en rematar una pilota que li havia
cedit Iriondo. Al cap de disset mi
nuta una pilota que llana, Edelmiro
II sobre gol fou recollida per Irion
do, el qual marca el segon. Al cap
de vint-i-cinc minuta Prat centra so
bre gol, 1 al porter, en voler-la aga
far, se h escapa de les mana, i la
pilota va dintre la xarxa, marcant
atxí l'Espanyol el tercer gol; un
centre de Bosch el remata, E,delmi
ro I, el qual, d'un cop de cap, mar
ca el quart. Al cap de vint-i-vuit mi
nuta, amb motiu d'un centre de Prat,
Iriorido remata amb el cap fluixa
mena f no sabem com, al portar se
li• escapa la pilota de les mana, i
marquen així el gol que fa cinc. I
al cap de trenta-quatre minuta
Iriondo marca el sisé, que tampoe
no era gens difícil de cleturar la pi
lota.
Al segon Lampa, l'Espanyol, al cap
de deu minuts, marca el gol que tala
set, amb motiu d'arrancar Iriondo
bit sol, i finalment aquest jugador,
d'un tret fortissim, bate Guasp per
darrera vegada. I així, amb aquest
resultat, acaba el partit.
Tingué cura de l'arbitratge el se
: nyor Vallana, el aual arrenglera els
equipa de la forma segtient:
- Espanyol: Florenga. Oro, Mas,
Martí, Soler, Cristal., Prata Edelmi
ro /, Iriondo, Edelmiro II i 13osch.
Racing Ferrol: Guasp, Pardo, Mo
reno, Silvosa, Basterrechea, Ftornual
de. Torralla, Souredo, PUeyo, Cagi
gap i Rubió.
OCELL
VANTOLRA,
4 vegades internacional
REGUEIRO,
15 vegades internacional
LANGARA,
2 vegades internacional
CHACHO,
2 vegades internacional
GOROSTIZA,
8 vegades internacional
EL TORNEIG PER
ELIMINACIO
CAMPIONAT COPA D'ESPANYA
Primera eliminataria
Barcelona: Espanyol, 7 - Ra
cing de El Ferrol, 1.
Sabadell: Sabadell, 2 - Celta de
Vigo, 1.
Inca: Constancia Barcelona
(ajornat).
Ceuta: Ceuta, 3 - Sevilla, 3.
Mínala:: Club Deportivo Tene
rife, 1 - Hércules, .4.
Baraealdo: Baracaldo, 2 - Spor
ting, 3.
Logrono: Logrono, O - Múrcia, O.
Valanciaa Valéncia, 7 - Rácing
Santander, 1.
Coruna: Coruna, 5 - Onuba, O.
Pamplona: Osasuna, 2 - Athle
tic de Madrid, O.
Sevilla: Betis. 2 - Levante, 1.
Saragosaa: Saragossa, 1 - Are
nas, O.
12 març de 1931
Bvirar
.4 Les Corts hi ha el camp de Les Corts, que és el camp
del F. C. Barcelona.
Peró a Les Corts hi ha també el F. C. Les Corts, club que
té per president el gran "Mariano", del Barcelona, que inai no
haurlem, dit que pogués ésser d'altre club que del Barcelona.
Doncs bé, d'aquest club, del qual "Mariano" és president,
n'ha sortit un element força notable— Anglés — que ahir debutá
amb gran éxit als rengles del Martinenc.
El bo del cas és que la gent, en saber que l'Anglés procedia
de Les Corts tot era assegurar que es tractava d'un jugador
Pcomiadat pel Barcelona...
* * *
r? Quina diferencia hi ha entre un equip de club i
Re selecció?
Que al de club — quan és un Racing, del Ferrol...
It.o costa gaire marcar-li set gols...
I que al de selecció — quan la selecció es portuguesa...—
U bufar i fer ampolles entrar-n'hi nou...
--1
* * *
Es diu que el doctor García Salazar, seleccionador únic
l'equip espanyol, després de rebre qui sap les felicitacions
per l'éxit obtingut damunt Portugal, en un mornent de since
ritat va dir a un membre del Comité Nacional.
—Certament, per "aix3" no valia la pena que ens hi
amoinéssim tant...
Ni de fer tantíssims viatges "d'orientació", puix amb Un
rde sol, a Lisboa, n'hi havia prou, afegim nosaltres.
* * *
Deis diaris :
El Valencia ha ofert cinc-cantes pessetes a cada un deis
,jugadors del seu equip si eliminen el Racing de Santander.
Ahir el Valencia va batre el Racing per set gols a un...
'Ara estaria bé que el Racing n'oferís mil per l'elimina
cid del Valéncia. I que n'hi fessin 14...
* * *
El Racing del Ferrol ha jet el desplaçament Ferrol-Bar
celona en autocar. Un autocar prehistóric, de l'any de la picor,
'que va deixar els pobres jugadors macats, marejats i a punt
de solfa perque l'Espanyol engresqués els seus socis.
Es de desitjar que l'Espanyol, vist el resultat d'un viatge
en autocar, no voldrá córrer aquest risc, perque una eliminació
desprás d'un set a ú justificaría tots els excessos deis compo
nients del cor de Can Rábia, que ahir ai, que bé! — no varen
dernanar ni un mal "penalty"...
A SABADELL
El Sabadell guanya amb dificuliats
el Celta per 2 a 1
Hom esperava que acabat el Tor
neig de Lliga, el Sabadell reacciona
ria i faria honor al seu nom i al
tltol de campió eatalá que ostenta, 1
amb major motiu calla suposar-ho
aixi pei fet de poder arrenglerar re
quip gairebé complet. Peró no ha es
tat d'aquesta manera, puix que el
Sabadell forní ahir a la Creu Alta
una partida decepcionant.
Com a joc, hom veié ben poques
coses que sobresortissin, i resta, no
vament evidenciat que el Sabadell
no disposa d'equip amb l'envergadura
necessária per a afrontar amb pro
babilitats d'exit partides fortes com
són la majoria de les que ha cele
brat, i que més ha serien si anés en
davant en les actuals eliminatóries.
En el conjunt sabadellenc hi manca
nervi, i a mes, la seva davantera, que
ahir era completa, no té l'oportunis
me que abans la teja tan perillosa.
Forniés no hagué d'entrar gaire en
joc, 1 quan hagué de fer-ho complí
bé, llevat de la jugada que valgué
el gol als visitants, en la qual hí ha
gué un malentés entre ell i Morral;
la defensa va estar insegura, par
ticularment durant el primer temps;
la línia de mitjos complí Gracia des
cola; i la davantera executá bones
jugades, algunes molt vistoses i tot,
pero difícilment eren portades a ter
me amb l'encert necessari.
El Celta sortí al camp amb l'únic
intant de no deixar-se portar gaire
avantatge de gols, cosa aquesta que
resta ben demostrada en aconseguir
l'empat, puix que des d'aquell mo
:Lent posa, malta més cura a defen
Ial
Isar el seu marc que no pas a atacar
el contrari, Es ben comprensible la
táctica del cercle de Vigo, puix que
el netit desavantatge d'un gol té mol
tes possibilitats de superar-lo en l'en
contre que ha de jugar-se al seu
terreny. Sobresortiren el tercet de
fensiu, Pineiro, Pirelo, Nolete i Vega.
Hostaler complí en la didrecció de
l'encontre.
L'arrenglerament dels equipa era:
Sabadell. — Forniés, Morral, Gi
ner, Gracia, Duran, Sitges, Sangüesa,
Calvet, Gual, Barceló i Esteve.
Celta. — Lilo, Capesto, Valcárcel,
Pena, Vega, Pifleiro, Marcial, Gonzá
lez, Nolete, Pirelo i Polo.
En veure els visitants que el temps
passava sense que el marcador va
ríes, no es mogueren ja d'una prudent
defensa, i abró finalment els féu per
dre la partida, puix que el marcat
domini local acaba per fer el seu
efecte. Després de llançar sis cór
ners contra el Celta, i després de
perillar extraordilnáriament e/ seu
marc, un deis seus jugadora incor
regué en penalty, que porta moltes
discussions per reclamar el Sabadell
gol en lloc de la dita falta. Final
ment impera, el criteri de l'arbitre,
1 s'executá la pena máxima contra el
Celta, que es convertí en el gol de
la victoria del Sabadell. No sabem
per quin motiu, després d'aquesta
jugada es produí una invasió al carnp
que féu necessária la presencia de
la força pública. Com que era l'hora
justa d'acabar el partit, el joc ja ni
es reprengué tampoc.
P. F.
Banquete,
Per aun nen sa, les 'aletee
Chiquillo són un vedadas
banquet. Tenen una sua•
vitat, un gust d'ou fume
i un punt doo torrat que
desperten la gana. Mentar
exquisita Oran alinsent
que nadreix i fa creixer.
cuicw111
PAQUOT DE200 GRAPAS, UNA MIAU
el;19,
ARTIAClit
~IDA ARMO.
Lo Eles deNoeNcish
la rambla
Els esports
ATLETIsmE
Després del triomf de Catalunya en el
"cross" peninsular
Un sector de la Previese del
Nord, per tal d'aminorar o excu
sar la desteta deis representants
de la Federació Guipuscoana en
el darrer "Cross" peninsular, a
través deis seus comentarls ha
fet esment de l'estat del terreny,
favorable als catalana, segons
aquell sector, i ha recordat que
Cialceta fa dos anys, i Coll aques
la temporada, havien efectuat el
mateix recorregut en menys
temps. Ens consta. Peró no és el
mateix actuar sobre uns terrenys
en bon estat que tous 1 enfangats
com succei el diumenge dia 4, de
gut a la pluja i la neu. Aixó pel
que es refereix a la lluita de cara
al cronometre, perqué en un al
tre aspecte, tots els corredors ha
gueren de passar i trepitjar el
mateir terreny. Tampoc no po
den atribuir la seva péssima clas
sificació--com han intentat fer
ho—a la reserva deis seus ele
ments més destacats en deixar
d'imposar una táctica ofensiva
des del primer moment. Precisa
ment la reserva ene a carree deis
catalans, que, davant l'ofensiva
deis bascos, restaren a l'expecta
tiva fins a la meitat de la cursa.
I res no palesa tan clarament el
qué diem com les mateixes res
senyes deis testimonis presencials
de la cursa. Amb unanimitat s'ha
escrit que en el moment de do
nar els corredors la segona volta
a l'Hipódrom, després de recor
reguts prop d: sis quilómetres, la
victoria deis bascos per equips
era clara i contundent, puix que
cinc d'aquests anaven barrejats
amb solament tres catalans.
Hauria estat millor dir que els
bascas van precipitar-se, 1 que en
el moment culminant de la lluita
van desinflar-se; moment que el
gran Andreu, amb una visió exac
ta de la situació i de l'estat lisie
i d'etnim deis seus adversaris,
aprofita per a reaccionar amb
contundencia 1 plantar batalla
—ben aludat per Joan, Navarro,
Borrás i Faro—iniciant una ofen
siva a fons que els bascos no po
gueren resistir. Aquesta és la ve
ritat que es desprén llegint la
Premsa.
Quant a l'estat del terreny,
fangos i rellisquent, a la qual cir
cumstancia han intentat atri
buir, també, alguns co•legues la
derrota basca (que és tant com
voler significar que aquest fac
tor motivá la victória de Catalu
nya), ens sembla un topic massa
gastat per l'abús que del mateix
se n'ha fet en ocasions sem
blants. Perqué amb el que s'ha
escrit aquesta vegada (com l'any
darrer en que a Can Tunis també
taren derrotats els guipuscoans),
talment sembla que els corredors
bascas siguin de plom... quan per
den.
Tenim exemples abundants
que demostren que aquest fac
tor no té tanta influencia com
sembla.. quan els corredors són
de qualitat i válua indiscutibles.
Pere Prat, l'any 1916, triomfa a
Madrid sobre un recorregut difí
cil, muntanyós i dur. El següent
any el mateix atleta torna a
triomfar sobre un recorregut di
ferent, fangos i rellisquent i
aguantant l'aigua que queja a
bots i barrals. I Pere Prat, pesava
més de vuitanta quilos... L'any
1919 el madrileny Julia Domín
guez (una miniatura amb uns 50
quilos de pes) guanyd esl campio
nat a Sant Sebastia en un recor
regut semblant al de Lasarte, tot
enfangat i aguantant la pluja.
Llavors s'inventa aquell tópic de
referencia: "Los terrenos blandos
perjudicaron a los bascos, gente
pesada y de larga zancada, y
JERONI JOAN
contribuyeron al triunfo del ma
drileno..." Peró un any més tard
el mateix Domínguez, a Bilbao
(sortida i arribada al camp de
San Marnés), tornava a triom
far, aquesta vegada, peró, en un
recorregut cruel, muntanyós i
sense aigua i sense lene... Enca
ra podriem aportar catres exem
ples; peró ens sembla que ha ar
ribat el moment de confessar que
les derrotes com les victóries cal
qualitat i preparació deis atletes.
* *
També s'iza clenzostrat aquesta
vegada que els corredors catalans
foren més rápids que els de l'e
quip base. Més ?alejas i més re
szstents, naturalment; perqué la
velocitat en. curses a peu es una
conseqüencect de la resistencia,
del fons, de les reserves físiques.
Es, aquesta, una opinió ben de
mostrativa. Tot just començada
la lluita els bágecos s'imposaren
als nostres, marcant el tren, fent
se els amos de /a sduació i cop
sant les ,prinzeres posicions. Els
catalcinse`resistirils, leero a par
ti.r de la meitat 'ea Mirla les
cceeeterestiques comba tives (se
gurament obeint ordres de l'en
trenador) foren altres, invertint
se els termes: els catalans inicia
CAMPIONATS UNIVERSITARIS
Gausacs, en una de les proves de salta
(Foto Berd-Buyosa)
ren una ofensiva a fons, impo
sant un tren sUperfor, més viu.
Els bascos varen fallar. Els man
een naturalment, la necessária
resistencia, el fons per a sostenir
la velocitat imposada pels nos
tres. Si aquests, els catalans, en
aquella moments sobresortiren
per la seva major velocitat vol
dir que aquesta era mantinguda
grácies a una major resistencia,
grácies a comptar amb més re
serves que no pas llurs adversa
ris. Si els hagués fallat la re
sisiencia en el moment de la seva
oportuna cfensiva que els porta
a la victoria, els hauria fallat
tot, i s'naurien desinflat de la
mateixa n:anera que van desin
flar-se els bascos.
En els nostres comentaris pre
litainars a aquest campionat ja
verein preveure que la lluita res
tara tercumscrita entre bascos z
catalans, pero, sincerament ens
créiern que els nostres haurien
topat amb una mejor resistencia.
Pel que es tiesprén del desenllaç
de la cursa, els corredors guipus
coans (que han realitzat una
temporada de "cross" més activa
que la nostra) no han millorat
pas gaire de l'any passat ençá.
Llcvat d'algunes aportacions de
corredora no guipuscoans, Donós
tia continua comptant amb les
mateixcs brees d'anys enrera, al
gunes ja gairebé caducades. I de
no haver estat pel reforç del Mi
bai Deiecdo i del madrileny
Blanco la victoria de Catalunya
hauria eatat molt més contun
dent.
També várem avançar que 'le
e« de Guipúscoa i Catalunya, les
catres representacions actuarien
cornparses, i la realitat ha es
tat la prevista. Entre la puntua
ció de l'equip catalá 1 el gallee hi
ha en? diferencia de 43 punts, i
l'equip muntanyenc no arriba a
clasificar-se per manca de nom
bre. Pere Domingo, primer clas
si.ficat de la Federació Munta
nyenca, cmpret 3 minuts 1 11 se
gons mes que el catalá Joan, i
e/ primer gailec. Manuel Mari
no, prop de de sis, minuts. Aques
eps dudes ens donen una idea del
poc que es cultiva aquesta espe
cialitat atlética de l'Ebre enllá.
Pero tanzpoc no van aconseguir
Una classificació prou satisfacto
ria tres ciels set representants de
l'equip oficial de Catalunya:
Mengot, Julia López i Castelló,
arribats en els llocs 21, 31 i 36,
respectivament, la qual cosa per
ignorar-la no ens fou possible
comentar en la nostra edició del
dilluns passat. I sense que el
nostre propósit vulgui significar
un ergateig de la competencia de
l'amic Mestres com a preparador,
que ji reconeixem sincerament,
tanzpoc no volem menysprear la
deficient classificació, precisa
ment de Mengot, López i Castelló,
perqué la seva inclusió en l'equip
oficial catalet fou com batuda
oportunament per nosaltres amb
tots els respectes, per haver-se
utilitzat en la selecció uns pro
cediments al nostre entenclre ar
bitraris i equivocats, que fins pro
vocaren la protesta de la majoria
deis corredors pre-seleccionats.
Per altra part, com a contrast,
tenim que Borras en primer ter
me i Cerní, Badia, Gil, Escolies i
Miguel aconseguiren una millor
classificació que la majoria d'a
quells. Amb el desavantatge que
aquests tres darrers i algun altre
efectuaren el desplaçament en
autocar, sortint de Barcelona
dissabte a la tarda i arribant a
Sant Sebastiet unes cinc hores,
aproSiMadament, abans de la
cursa. I encara hi haurá algú que
L'autogir La Cierva yola damunt Barcelona
(FOto Viaeola, d'Aviad° Barcelona)
voldra dubtar de l'entusiasme, de
la bona fe u de la voluntat d'a
quests xicots!
* *
Després, a la nit del mateix dia
de la cursa, tingué ?loe l'Assem
blea extraordinaria de la Confe
deració Espanyola d'Atletisme
amb assisténcia de quatre Fede
racions. Fou una assemblea anti
reglamentaria (l'Estatut d'aquell
organisme disposa, concreta
ment, que totes les assemblees
extraordináries han de celebrar
se, obligatoriament, on resideixi
la Confederació— actualment a
Barcelona—), sense cap trans
cendencia per ala que esperávem
una reproducció de la de rugby...
Aquesta assemblea de Sant Se
bastiá, encara que dura prop de
set hores (com gairebé totes les
assemblees) i provoca no peques
discussions, pot sintetitzar-se en
els següents acords: Donar un
vot de confiança al Comité Na
cional perqué gestioni la reincor
poració de la indisciplinada i ca
davérica Federació Castellana al
si de la Confederació i solucioni
el seu divorci (la Confederació)
amb el Comité ()limpie Espanyol.
Un altre vot de confiança als
representants gallees perqué sem
brin la pau i la germanor entre
les seves entitats federades, fent
els ulls grossos als casos de pro
fessionalisme més o menys enco
bert que s'han produit per aquells
indrets, 1 un tercer vot de con
fiança (?) a la Federació Catala
na perqué pel seu compte i risc
pugui continuar treballant el seu
ingrés a la I. A. A. F. (Interna
tional Amateur Atlétique Féde
ration).
I res més...
ROSSEND CALVET
Martínez i l'Aire Lliure,
vencedors de la cursa del
C. E. Blanc i Negre
El C. E. Blanc i Negre, novella
entitat en les tasques atlétiques, ce
lebra ahir al matí una cursa reser
vada a corredors neófits i debutants
en una distancia de cinc quilome
tres, en la qual van participar mes
de cinquanta corredors.
La prova constituí un brillant
triomf per a l'atleta del Club Espor
tiu Aire Lliure Manuel irtínez i
per al seu Club, que connacri el pri
mer lloc per equipa a tres corredora.
Vegi's a continuació la classifica
ció deis primen corredors arribats
a la meta:
1. Manuel Martínez, neófit, Ai
re Lliure, 19 m. 3 s. 3 cinquens.
2. Felip Sánchez, debutant, Nur
mi.
3. Josep Coloma, neófit, Aire
Lliure.
4. Josep Ibánez, ídem, Sarria Es
portiu.
5. Josep Esteller, ídem, Blanc i
Negre.
6. Josep Berengueres, id., J. A. P.,
de Sabadell.
7. Franc,esc Devesa, ídem, Blanc i
Negre.
8. Joan Sentís, ídem, Aire Lliure.
9. Josep Martí, id., Aire Lliure.
10. Manuel Mellen, ídem, Nurmi.
11. Manuel Barraquer, íd., Sarria
Esportiu. Fina a 47 classificats.
CLASSIFICACIO PER CLUBS
Primer, Aire Lliure, 1-3-9, 13
punta
Segon, U. A. Nurmi, 2-10-12, 24 íd.
Tercer, J. A. P. Sabadell, 6-8-13, 27.
Quart ,Blane i Negre, 5-7-16, 28.
Cinqué, Sarria Esportiu, 4-11-14, 29.
Sisé, Avanti, 15-17-18, 50.
Andreu, Joan i Navarro
a Bilbao
El diumenge vinent tindrá lloc la
im,portant cursa a peu Les Arenes -
Bilbao, organitzada pel nostre colle
ga d'avena darrera ciutat "Excel
sius".
Es tracta d'una prova molt sern
blant a la nostra dassica Jean Bouin
(que enguany encara no sha portal
a terme), i sobre un recorregut apro
ximat.
Els organitzadors, arnb el bon de
sig de donar a aquella cursa la má
xima importancia i interés, s'han
procurat la inscripció deis millors
corredors de Basconia 1 han invitat
els tres catalans més ben classifi
cats en el darrer "Cross" peninsular,
o siguin Joan, Andreu i Navarro.
No cal dir que aquesta invitació
dels bilbains (acceptada amb goig)
ha prodult un exc,ellent efecte entre
els nostres rengles de l'atletiszne,
hom espera stmb remarcable interés
el comportáment deis tres cat4lans.
Per descom,ptat que &mesita cursa
Les Arenes - Bilbao esdevindrá una
revenja del "Cross" peninsular, si bé
sobre terrenys completament dite
renta.
Pel que es refereix a Andreu 1 Na
varro, es té la plena confiança que
realitzaran una bona actuació de no
sobrevenir-los cap contrate in pis.
Quant a Jeeroni Joan, no podem dir
el mateix, puix que no l'hem vist
actuar mal, encara, sobre asfa1tats
empedrats.
Celebrem per ara l'honor que per
a l'atletisme catalá suposa aquests,
invitadó deis bilbaína, 1 fem vota
per al triomf dels nostres corredora.
A honor deis catalans cam
pions de «Cross»
A l'estatge del Casal Barceionista
foren obsequiats amb un vermut
d'honor pels esportius catalans els
atletas Joan, Andreu, Navarro, Bor
ras i Faro, els quals en el darrer
campionat peninsular de "Cross",
disputat a Sant Sebastia el diumen
ge día 4 d'aquest mes, tan brillant
ment van triomfar, indivídualment
i per equips.
Assistiren a aquest acta prop d'un
centenar de persones, entre atletes,
federatius, directius de clubs i ad
miradora de l'atletisme, peró la ges
ta d'aquells xicots mereixia l'assis
tencia d'un major contingent de pú
blic. Qué hi farem!
Durant lacte feren ús de la pa
raula gairebé tots els corredora que
formaven l'equip catalá, el seu en
trenador, Isidre Mestres. 1 els fede
ratius Carrera, Vinyals i Roca Al
canyís, lloant tots ella les excellén
des de l'atletisme i la germanor
catalanitat de qué en tot moment
donaren paleses proves els brillants
campions. Es feren vots perqué en
endavant no sigui trencada aquesta
cadena de victóries catalanes en
l'esport de l'atletisme.
Encara que en aquest acta, amb
la nostra presencia, ja vam ter cons
tar l'adh?sió de LA RAMBLA, re
petim ara el nostre tribut d'admira
ció ben franca a tots els que con
tribuiren al triomf de Catalunya.
I avant!
EL TORNEIG D'HIVERN
DEL C. N. BARCELONA
Els vencedors d"ahir foren
els equips D
Fou, sena dubte, la darrera jorna
da una de les més ensopídes a qué
horn ha assistit.
En cap de les curses no hi hagué
aquella competencia i ganes de su
perar-se. Situats ja en pla d'arriba
da, els nedadors no s'esforçaren gens
ni gota a avançar llurs possibilitats,
desbaratant així el fet primordial
que es persegueix en aquest Torneig,
o sigui el millorament constant del
Barcelona.
En water-polo el segon grup fou
una cosa imperdonable. Que ho ha
guessin fet en les primeries podia
passar, peno ara, en el transcurs
d'uns pa,rtits amb llurs entrena
menta corresponents, hom no com
pren, a no ésser que lanar enrera
sigui una manera de palesar catego
ria. Ni una sola jugada, ni remota
ment qué cosa és el water-polo; feia
la pena de veure; oimés quan impar
cialment ho hem de comentar, i
veiem que alló que més prometrem
fou illusió vana.
En el primer grup, de técnica hom
sabé veure gaires gotes, pero en
canvi la vivacitat i moviment cons
tant compensava de llarg aquella
falta.
Comentari curt i cru, fet amb
aquella recança de com per ara no
surt aquell planter de futura substi
tuts a l'equip titular. Potser fou un
mal dia de tots, única esperança que
tenim. Veurem el diumenge .vinent.
vanes
postilles
El>
,
o /no,
Posades entre la roba Pe
l'armari, les pastilles d'aquest
sobó por i finissim perfumen
totes les coses que les envolten,
concentren la seva floira i en
qsar-les tenen más clurada.
l' en.o
de Právia
perfuma la llar,
8. 12 març de 1934
l_a_rambla
; propósit de la magna reunió del dia 8. — Demit passat
,13oxa Gironés a l'Olympia. — La reaparició d'Horas i
d'Irastorza. — Martí Oroz yencé per punts al francés Bau
mas, í el portorriqueny Montanés féu un excellent debut
als nostres rings
Els treballs d'organització de la
magna reunió del dia 8 d'abril a l'Es
tadi de Montjuic, el combat principal
de4a qual será el taa esperat Uzcudun
Schmeling, han entrat en una fase ac
tivíssima. Els organitzadors no es do
nen gens de repós, ja que es proposen
que aquesta sessió monstre de boxa
sigui la més important de totes les que
s'han celebrat a Europa. Per la seva
banda, els nostres aficionats s'interes
sen cada dia més per aquesta extra
ordinaria reunió i tot fa preveure que
l'exit més falaguer coronará els esfor
ços deis organitzadors que tant fan
per enlairar Barcelona al cimal de
les ciutats esportives del vell Conti.
nent.
Paulino Czcudun, que s'ha perca
' tat bé ae la gran importancia que per a ell té aquest combat,
prossegueix els seus entrenaments amb el fervor habitual en
el!. Oyarzábal, el seu representant ha manifestat darrerament
'que la forma del base és immillorable i que tant ehl com
Paulino creuen que aquesta revenja li valdrá un triomf. Pel
que fa referacia a Max Schmeling podem dir que el gran pú
. gil alemany arriba dijous d'aquesta setmana i que de seguida
traslladará a Sitges, on reprendrá els entrenaments iniciats
jja fa dies a Alemanya. L'ex-campió del món que s'ha percatat
de la transcendencia que per al seu futur té aquest encontre, vol
"preparar-se a consciéncia i per aixó s'installará a Sitges amb
Ires setmanes d'anticipació al dia del combat.
Per cert que la colónia alemanya de la nostra ciutat, donant a
Schmeling tota la importancia que es mereix, organitza diver
los actes en honor del seu compatriota, entre els quals sobres
sud la rebuda entusiástica que se li prepara per al pd.oxim di
jous. Schmeling arribará a les dotze del midia, i les cases co
-merciads alemanyes de la nostra ciutat donaran t'esta a llurs
dependents per tal que assisteixin a la magna rebuda.
Els preparatius del combat, doncs, estaran a l'alçada de
la importancia de l'encontre.
* * *
'A: l'Olympia tindrá lloc, derna passat, una important vet
liada en el combat prineipal de la qual, després de quatre me
sos de no boxar a Elanelona, reapareixerá Josep Cironés. El
sol anunci de l'actuació de l'ídol de! nostre públic permet pro
nosticar un pie a vessar a l'Olvmpia. Els organitzadors han
tingut cura d'escoltar per a aques'ta nova actuació del nostre pú
gil un adversayi de categoria. Es tracta del primera série an
glés William Charles Brooks, un púgil de 22 anys, posseidor
d'un excellent récord, i magníficament dotat. En els entrena
ments hern pogut admirar l'elegancia de la seva boxa, l'habi
litat amb qué maneja el puny esquerre i la contundéncia de la
seva dreta. Brooks té totes les característiques que hem con
•ingut que cal que posseeixi l'home que es proposi donar-nos
la gran sorpresa d'abatre Gironés. ?Ho aconseguiran la joventut
i les facultats d'aquest anglés?
El complement de la vetllada del dimecres no podria ésser
més interessant. El combat de mig-fons ha estat assignat a
vAntoni Horas i al base Irastorza. La reaparició d'Horas, tan
esperada després de la seva brillantíssima campanya pels rings
americans, ha guanyat en interés en saber-se el nom del seu
adversari. L'un i l'altre diuen trobar-se en gran forma. ? Veurá
'Antoni Horas com se li estronquen els seus continuats triomfs
davant el terrible punch d'Irastorza?
En el programa figura, també, un vuit rounds, a car
rec de l'estilista Mestres i el batallador aragonés Martín, un
combat que podria ésser una gran atracció d'una exce•lent yet
fiada, i que permet ésser tan interessant o més que la resta del
programa.
En resum, lioncs, es tracta 'd'una reunió que val la pena
de no deixar-se-la perdre.
1 c.
, !TOSER GIRONPS.
BOXA a FOLYMPIA.
Derná passat, dimecres, a les 10'15 nit. — Sensacional vetllada
FROG - ARENAS MESTRES - MARTIN
HORAS-IRASTORZA
Gironés-W. Ch. Broocks
Entrada general: 3 ptes.
Es despatxen localitats sense recárrec a les taquilles de l'Olympia
La revenja Baumas-Oroz dona lloc a un combat renyidís
sim. El púgil francés que tan grata impressió havia produit en
la seva actuació anterior davant el mateix adversari, dona pro
ves de trobar-se en franc progrés. Si bé fou batut per punts, es
guanya una ovació entusiasta per quant tots els que presenciaren
la lluita pogueren convéncer-se que es trobaren davant un púgil
que fará parlar d'ell. Baumas per les seves facultats, pels seus
coneixements i pel seu punch, sembla cridat a escalar els llocs
'd'honor de la boxa europea. Martí Oroz Ii 'dona la réplica fent
un combat molt intelligent. Davant un adversari en extrem
i extraordináriament perillós per la poténcia deis seus cops,
Oroz sabé resistir bé les primeres represes, en les quals Bau
mas brilla amb tot esplendor, per a prendre més tard l'ofensiva
i recuperar el terreny que li havia guanyat el francés. Indubta
blement Martí Oroz és molt bo. Si no ho fos tant, és molt pro
bable que Baumas hauria baixat dimecres del ring amb un triomfI
ressonant damunt el campió d'Espanya deis welters.
En la mateixa reunió féu la seva presentació a Barcelona
el campió de Puerto-Rico, Montanés. Es un púgil que boxa
cspecialment a la contra, peró que té molt ring i sap aprofitar
bé totes les ocasions. rAixó i la força deis seus cops u valgué
apuntar-se un triomf per abandonament a la setena represa da
munt Félix Pérez, després d'haver palesat una superioritat in
contestable. Esperem que Montanés tornará a sortir als nostres
rings, aquesta vegada davant un púgil de més classe, i aleshores
podrem cercionar-nos de si aquest campió de Puerto-Rico és tan
bo com el sen combat de dimecres ens fa suposar.
OUENSBERRY
CAMIONS
Productes GENERAL MOTORS
concessionari: JOAN FLOTATS
Tamarit, 95 1 97 • Teléfon 31506
Els esports
EL CAMPIONAT DE CATALUNYA
Corresponents a dades anteríors,
es jugaren ahir tan sois dos partits
de campionat, que havien estat pre
viament suspesos.
C. E. Bages, 20; U. E. Cornellá, 17.
C. N. Sabadell, 19; C. A. D. C. I., 35
La classificació de les divisions ac
tualment é com segueix:
PRIMERA DIVISIO
Primer grup
Espanyol 8 7 — 1 294 136 14
Patrie 8 6 — 2 260 196 14
Juventus 4 4 — — 161 60 8
Manresa 8 2 — 6 115 169 4
F,sportiva 8 2 — 6 158 260 4
Coratge 6 —
— 6 86 243 —
En aquesta classificació, vist el ve
redicte del Comité d'Apellació, no
s'adjudiquen els punts del partit
Espanyol - Juventus.
Segon grup
Iluro 9 9 — — 260 143 18
Barcelona 10 5 1 4 238 215 11
Laietá 9 5 — 4 232 191 11
Hospitalet 10 4 1 5 221 226 9
Joves 10 4 — 6 199 205 8
Badalona 10 — 1 9 137 307 1
SEGONA DIVISIO
Primer grup
Junior 10 8 1 1 297
Cornella 9 8 1 — 271
Bages 9 5 1 3 170
Iris 10 3 — 7 226
Atlas 10 2 2 6 171
Anáutica. 10 — 1 9 139
Segon grup
Intendencia 10 9 1 — 310
Atlétic 10 7 1 2 251
Cadci 10 5 — 5 196
Ripollet 10 4 1 5 204
Escletxes 10 3 — 7 176
C. N. Sab. 10 — 1 9 168
146
149
159
269
269
282
17
17
11
6
6
1
132 19
290 15
223 10
235 9
263 6
259 1
TERCERA DIVISIO
Primer grup
Calella 4 4 -- 104 79 8
Arenys 4 3 — 1 86 45 6
A.O.Badalona 4 2 — 2 58 71 4
Santfeliuenc 4 1 — 3 60 76 2
Intrépida 4 — — 4 29 64 2
Agrupació
Montserrat 10 9 — 1 264 120 18
Natura 10 7 — 3 237 144 14
Martinenca 9 5 1 2 187 132 11
Montgat 9 4 — 5 91 123 8
Sabadell 10 3 1 6 158 157 6
Renaixement 9 3 — 6 121 209 6
Aligues 9 1 — 8 79 252 2
EL FESTIVAL DE LA PENYA
SAGI-BARBA
En ocasió de celebrar-se el tercer
aniversari de l'esmentada Penya,
ahir, al camp del Catalunya de Les
Corts, els incansables elements d'a
questa entitat organitzaren un gran
dios festival esportiu, que hom pot
qualificar molt bé de monumental.
La magnífica copa donatiu de la
senyoreta Amélia Nadal al vencedor
de l'equip de futbol entre l'equip
fundador de la Penya i l'actual, fou
guanyada per aquest darrer equip
pel resultat de dos gols a un.
El t,orneig de básquet entre els
vuit equips de la primera categoria
constituí un éxit rotund.
De les primeres eliminatóries en
partits de vint minuts sortiren ven
cedors l'Espanyol, el Patrie, Inten
dencia i Penya Coratge, contra els
adversaris respectius: Attlétic, Bar
celona, U. C. de Joves i Atlas.
Les semifinals les guanyaren l'Es
panyol sobre la Penya Coratge i el
Patrie davant l'Intendencia.
I la final entre l'Espanyol 1 el Pa
CAMPIONATFEMENI DE BASQUET
Un moment del partit Femení A contra Sans
(Foto Berd-Buyosa)
trie es decantá a favor dels primers
per un crescut inarge.
Heu.s aci els resultats:
Espanyol, 16; Atlétic, 8.
Patrie, 28; Barcelona, 11,
Intendencia, 10: U. C. de Joves, 9.
Penya Coratgc, 12; Atlas, 10.
Semifinals :
Espanyol, 22; Penya Coratge, 4.
Patrie, 18; Intendencia, 14.
Final:
Espanyol 23; Patrie, 6.
En aquesta darrera partida es nota
una superioritat manifesta de l'equip
ratllat, el quat durant els vint mi
nuts bu el varita lile iniciador de la
lluita i aconsegui imposar-se neta
ment sobre el seu antagonista.
Hem de lamentar novament en el
terreny fatídic del Catalunya de Les
Corts l'intent d'agressió contra un
senyor collegiat en finalitzar el par
tit entre Intendencia i Patri.e.
Cal corregir aquests pseudo-espor
tius i convéncer-los que per aquest
ea/ni no aconseguiran ter prosperar
un esport que tant sembla interespar
los. Les deficiencies que puguin co
metre els arbitres no s'esmenen amb
aquests actes, n'oh al contrari.
Una vegada acabat el torneig fo
ren lliurades les copes donatius dels
senyors Sagi-Barba, Sastreria Pis
sarrins, M. Pueyo, Bar Estadi, Ma
nuel Brasó Roxana i d'altres.
El senyor Sagi-Barba presidí l'acte
iniciant el començament de la final.
El públiC hi acudí en quantitat
sorprenent.
Cal felicitar els organitzadors d'a
quest formidable festival i agrair
sincerament el seu alt i edificant
sentit de l'esport.
A les dues de la tarda, al Bar Es
tadi, del carrer de Salmerón, fou ce
lebrat un gran vermut de germanor,
durant el qual regná entre els con
currents la més cordial companyonia.
Per al dissabte vinent, dia 17 de
marl, té organittzada aquesta, Penya
una funció i un selecto ball al Tea
tre Partenon, del carrer de Balmes.
K.
InAggAVIR BOB
NECROLOGICA
T'ere Giménez
Ahir va tenir lloc l'enterrament
de Pere Giménez, ex campió d'Espa
nya del pes mosca, víctima de llar
ga malaltia a la gorja. L'acte va
constituir una sentida manifestació
de dol. A tots els seus familiars els
donem el nostre sincer condol.
LLET
CONDENSADA
MARCA
«EL NINO"
La Llet Condensada marca "El Nino" per la
constancia de la seva alta calitat segueix me
reixent la més absoluta confianço deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui mateix
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
/it, 1A:detona, 46 - A, Finteressant, follejk
"Utilitats culinaries de la
Llet Condensada marca
1"El Nino" que li sera
'tramés gratuitament"-
cien,
poirrIten "El NI te
EL CASAL CICLISTA
DE BARCELONA
D'aquesta entitat hem rebut una
nota que diu:
Per mitjá d'aquesta nota es recor
da a tots els esnortius amants del
ciclisme, que aquest mes de març és
l'últim que dóna dret a ingressar al
"Casal Ciclista de Barcelona" com
soci accionista, sense bestreure cap
quantitat. Es a dir, que les persones
que per tot aquest mes ingressin com
socis de l'entitat, se'ls fará Iliura
ment, al seu temps, de les accions
del Velódrom que per dret els cor
responguin.
El "Casal Ciclista de Barcelona"
creu precís fer l'aclariment que el
valor de les accions que es donaran
ala socis, será el mateix que l'im
port de les quotes pagades des del
seu ingrés a l'entitat fins el dia de
la inauguració del Veledrom. Es a
dir que els socis que han ingressat
fina ara i els que puguin ingressar
por tot aquest mes, els resultará
completament gratuita la seva qua
litat de socia del "Casal" fins al dia
de la inauguració oficial del Velé
drom.
Al mateix temps l'entitat recorda
als esportius de Barcelona i Catalu
nya que avui fineix el termini fixat
el dia 5 de febrer pronpassat en la
conferencia donada al nostre estat
ge per a resoldre la qüestió de l'em
plaçament del Velódrom, i com sigui
que no s'ha presentat cap oferiment
de terrenys, que respongués a les ne
cessitats del nostre projecte, des d'a
vui es comencen les gestions per a
procedir a l'emplaçament del Vel&
drom al carrer de Tarragona, can
tonada al carrer d'Aragó, o sigui al
mateix lloc no ja s'havia fixat de
bon antuvi.
El "Casal Ciclista de Barcelona"
fa constar duna manera categórica
que a desnit de tots els Velódroms
que puguin construir-se a la nos
tra ciutat, abans que el seu, no per
aixó deixará de portar a cap la rea
lització del seu projecte.
* *
Ens sembla a nosaltres que si el
Casal Ciclista de Barcelona tira en
davant el seu projecte, no haura de
temer la competencia.
La tasca del'Esport Ciclista
Les Corts
Després de quasi un any d'estar
constituida apuesta entitat, encara
que oficialment no resta legalitzada
fins el dia 6 del passat febrer,' creu
la Junta directiva estar en el deure
de donar a conéixer públicament les
aoves activitats passades, presents i
futures.
Nascuda dins l'escalf de dotze en
tusiastes fervents, conté avui prop
d'un centenar d'associats. Ha instal
lat en el seu estatge social (Angle
sola, 5), un ginmas en el qual si bé
actualment encara hi manquen al
guns anarells per a la práctica de
la gimnasia, compta ja amb molts
d'altres que permeten als seus socia
curar de la cultura física.
Acabada la primera volta del seu
I Campionat de Turisme Ciclista,
acabará el dia 20 d'Agost próxim,
s'ha establert la següent classifica
ció:
1. Isidre Benet, amb 27 punta i
1.035 quilómetres.
2. Ricard Calvet, 17 punta i 322
quilbmetres.
3. Salvador Fresquets, 15 punts
i 577 quilómetres.
4. Josep A. Palau, 15 punts i 577
quilómetres.
5. Angel Galope, 15 punta i 525
quilómetres,
6. Vicenç López, 14 punta i 342
quilómetres.
7. Joaquim Eiximeno, 11 punta i
267 qtúlómetres.
8. Ramon Prieto, 7 punts i 385
quilómetres.
9. Joan Mir, 6 punta i 220 qui
lómetres.
10. Josep Vidal, 6 punts i 152 qui
lemetres.
Segueix fins a 23 clas,sificats.
Donada la destacada posició d'Isi
dre Benet, es pot donar ja cosn molt
probable la seva victoria definitiva,
encara que manquen encara sis me
sos per acabar el campionat. La llui
ta es presenta aferrissada per als
alises loes, ja que a més del ex
aequo que existeix entre el tercer i
el quart classificats, tot,s els altres
llocs es mantenen amb petites dife
rencies.
Per ala propers dies 18 i 19 de
rnarç prepara rE. C. Les Corta, qua
tre excursions, dos de les quals ve
ritablement extraordináries. El din
18 es fara una excursió matinal a
Santa Creu d'Olorde; aquesta ex
cursió és per al Campionat Excur
sionista, i una altra excursió per tot
el din al Santuari de Núria, de 270
quilbmetres, encara que per carre
teres d'estat immillorable.
El dia 19 s'anirá per teL el dia a
Sant Miguel del Fai, i els dies 18 i
19 es l'ara una altra excursió a la
Seu d'Urgell.
DE PALMA DE MALLORCA
Futbol
Es jugá, el primer partit dels dos
concertats entre els clubs Balears i
Athletic, per disputar-se una copa
trofeu; el camp de "Son Canals" fou
el designat per la sort, i hi concor
regué nombrós públic, esperant que
la lluita tindria la mateixa emo
ció que la tinguda durant el cam
pionat en el qual aquests onzes van
aconseguir el segon i tercer llocs, res
pectivament.
S'arrengleraren, trotes petites mo
dificacions, els mateixos elements del
dit campionat. Unas, del Collegi de
la Federació Balear, va tenir cura
de l'arbitratge.
Els primers minuts foren de do
mini del Baleare, 1 passat un quart
d'hora, es va imposar l'Athletic, el
qual marca dos gols al cap de poca
catana. La primera part acaba. 2-0
a favor deis visitants.
Començada la Gegona pan, es va
ELS CLUBS DE FTTBOL
Per la supressió
de l'arbitri extra
orclinari sobre els
carnets de soci
El conseller municipal senyor
Vicenç Bernades s'ha adreeat a
l'alcalde, com a President de la
Comissió de Pressupostos, per tal
que no continui cobrant-se ata
clubs de futbol l'arbitri extraor
dinari sobre l'impost deis carnets
de soci.
Heus ací els termes de la comu
nicació, la qual per respondre a
una necessitat reclamada pels
riostres clubs forçosament ha
d'ésser ben .acollida entre eta
futbolistes:
"L'aplicació de l'art. quart de
l'Ordenança Municipal núm. 52
(arbitri sobre espectacles pú
blics) als clubs de futbol de la
nostra ciutat, constitueix, a ju
dici del conseller que sotasigna,
una errónia interpretació, per
quant no creu que ningú pugui
realment admetre el principi que
el títol de soci d'una entitat es
portiva pugui ésser comparat a
un carnet d'abonament a espec
tacles públics, ja que les enti
tats de futbol—que en llur ma
joria fomenten altres esports at
létics i fan una obra de divulgació
cultural—responen a una alta
missió que en bona part ha vin
gut a omplir el buit en qué fins
ara les Corporacions publiques
han tingut les qüestions de cultu
ra física.
Cal tenir en compte que els bit
llets d'entrada deis partits de
futbol que es venen al públic ja
paguen un 10 per cent de recár
ree municipal.
Per totes aquestes raons, el
conseller que sotasigna, fent-se
ressó del general sentiment dels
nostres cercles de futbol als quals
ve causant-se un dany sense cap
positiu benefici de carácter gene
ral, prega a V. E. que atengui la
present demanda, en el sentit que
als cercles de futbol de la nostra
ciutat se'ls eximeixi del paga
ment del cinc per cent sobre as
carnets de soci, com es fa ac
tualment."
No cal dir com ens plau lar pú
blica l'actitud del nostre amic
Bernades, els elogis del qual no
volem fer perqué el considerent
de la casa. Amb tot, com a es
portius i perqué la seva petició
respon a un desig i a una neces
sitat deis clubs de futbol, volem
remarcar el fet.
118282%28282t2t2t2nraranurannurantral
1:1. SASTRERIA 2%
2% VI
it 2.%
N F. Vehils Vidal il
1: 2:
í.1> 7, Plaça Universitat, 7 2:
o. 2t, :1 Direcció: M. PELLICER 2:
1,1 Rebuda una gran colleecio
l't de vestits de primavera II
Foi FRANEL-LES - CHEVIOTS II
Ill MELTONS 211
2: 11
it PREUS BARATS .1?,
observar que els baleárics es dispo
saven a aconseguir l'empat. No tri
garen gaire a marcar el seu primer
gol i més tard el segon; l'Athletic va
assolir el tercer gol 1 després de do
minar completament el Balears, tota
la resta, de l'encontre no pogué em
patar, amb tot i que prou que ha
mereixia.
Fou expulsat del camp un juga
dor de l'Athletic, el qual es va in
solentar amb el referee. Aquesta de
cisió fou molt elogiada. Aquest des
avantatge va desaprofitar-lo el Ba
leara en tot el segon temps i bona
part del primer.
El segon partit es jugará al camp
"Sa Punta", propietat de lAthletic,
i segurament tindrá gran interés.
Quan escrivim aquestes línies ja
es tenen fets importants preparatius
per a la primera eliminació del cam
pionat d'Espanya, que ha correspost
jugar entre el Constanci i el Bar
celona, al camp Es Cós, d'Inca. Es
diuen moltes coses d'aquest matx,
augurem una tarda de bon futbol.
* * *
Boxa
Al teatre Balear se celebra una
vetllada els resultats de la qual fo
ren:
Gerardo - Raimundo, poma; ven
cedor el segon, per punta
Céspedes - Estelrich, gall; vence
dor el primer per desqualificació del
contrincant durant la tercera repre
sa i després de diverses amonesta
cions de l'arbitre.
Gerardo - Raimundo, ploma; ven
cedor el primer per punta.
Colas - Santiago, gall, a sis re
preses; a la quarta, queda k. o. San
tiago' el qual es va aixecar mentre
comptaven deu, i va voler continuar,
cosa que no va permetre el director
del combat, senyor Baeza, que va
sentir forts aplaudiments per la de
c isió.
El cinqué era comsiderat impor
tant i anava a carrec dels pesos wel
ter Bailera (campió amateur de Ca
talunya) 1 Francés, ídol del nostre
ring. Vaagradar molt la rapidesa de
Bailera, si bé les més fortes pegades
de Francés acabaren per descompon
dre'l i arriba a la sisena represa (lí
mit a qué es lluitava) completament
anullat; Francés fou declarat ven
cedor, per punta
El darrer fou internacional, entre
els pesos gall (de 53 quilos ambdós):
Gori, italia i Tusset, espanyol, en
combat de desempat. El millor de
la vetllada. Constava de deu repre-.
ses i totes causaren gran emoció; els
aplaudiments no s'acabaven. entre
l'un i l'altre assalts. Vencedor Gori,
per punts.
MORA
I2 març 'de 1934
fi! LA DONA
[[SPORT
L'ESPORT I LA DONA
Dolors Soler diu que la rít
mica simbolitza el nexe físi
co-moral de les activitats
humanes
Volíem transportar a les pagines
de LA RAMBLA l'eco d'un esperit
femení que interpretes a la seva
manera el sentit d'aquesta bellesa
que se'n diu Rítmica.
Ho hem demanat a Maria Morros
Navarro, paró ella no ens ha pogut
complaure.
"Sí, m'agrada la Rítmica — ha
dit—, m'agrada veure com lesal
tres la practiquen. Jo no serveixo.
Una sola vegada ho vaig provar 1
vaig fracassar; acostumada als es
porta violents, la dansa emsortia bar
roera; i el mateix succeí a totes les
mayas companyes de ratletisme i del
basquea exceptuant Carme Pascó
— la companya que se'ns ha allu
nyat — que Iins quan jugava a bás
quet semblava que dansés."
I "Mary" ens ha recomanat adra
gar-nos a Dolors Soler...
Dolors Soler és la presidenta del
Departament d'Actuació Social del
C. F. i d'E., que té al seu carrec la
secció de Rítmica.
—Es un esport la Rítmica? —
hern demanat.
—I dones, ?per qué la dirigeix el
vostre Departament 1 no el d'Es
poras?
—Parqué ho és... 1 no ho és. Es
cultura...
—Cultura física?
—Cultura física i cultura intel
lectual. Es un art. Hom hi aprén la
música; dóna elasticitat als mem
bres i gracia ala moviments; fa sen
tir la plástica; ensenya la interpre
tació dramática. Es una cosa molt
complexa en la seva simplicitat. Re
presenta, simbolitza, l'estreta unió
de l'activitat física i el culta de l'es
perit que és rapostolat del nostre
Club.
—?Són moltes les que la practi
quen?
—Quaranta, aproximadament. I
quaranta o cinquanta "daines", que
fan cançons amb gestos. Totes prac
tiquen, a més, la sueca, que és indis
pensable.
—Quins projectes teniu?
—Immediat, un festival a l'Asil de
la Protecció a la Infancia, el día 15
d'abril. El día 8 les "daines" aniran
a Terrassa. La festa a la Protecció
a la Infancia és rinici de tota una
serie que pensem fer a altres centres
d'assisténcia, amb robjecte de por
tar unes hores d'esplai i de gaudi als
pobles asilats. Procurarem portar
força innovacions que donin impor
tancia a aquesta secció, puix que
darrerament no se li prestava tota
l'atenció que es mereix.
—Quines inovacions?
—No sé... No puc concretar... Hl
ha una cosa que em t'aria molla Mil
sió, pero, ara com ara, no veig la
possibilitat de realitzar-ho; no pot
passar d'illusió. Es la rítmica a l'aire
lliure, al camp, a l'escenari de la na.-
turalesa, que s'adiu tant amb la poe
sia de la música i el moviment en
maridatge, amb les túniques pafli
des, els peus descallos i les interpre
taciosn idílliques...
ROMANI
Torneig de classificació
Sant Andreu-Terrassa 1-1
Martinenc-Sans 1-1
Manresa-Iluro 2-1
CLASSIFICACIO
Sans 8 6 2 018 914
Martinenc 8 4 2 2 11 7 10
Terrassa 8 3 2 313 88
Manresa 8 3 1 4 12 16 7
Iluro 8 3 0 5 13 11 6
St. Andreu 8 1 1 6 11 23 3
Torneig Catalá
Mollet-Espanyol 5-0
Badalona-Ripollet 0-0
Sant Cugat-Júpiter 1-1
Santboiá-Granollers 2-0
CLASSIFICACIO
Ripollet 8 5 2 1 20 8 12
Granollers 8 4 2 2 29 12 10
Sant Cugat 8 4 2 2 23 18 10
Badalona 8 2 3 3 12 12 7
Espanyol 7 3 O 4 10 22 6
Júpiter 7 1 4 2 9 10 6
Santboiá 8 2 2 4 13 29 6
Mollet 8 2 1 5 917 5
A MANRESA
Mánresa, 2 ; Iluro, 1
Aquest partit no estigué a l'alçada
dels que acostumen a desenrotllar
aquests dos equips rivals de sempre,
ja que renc,ontre que ahir lliuraren
va resultar de molt poca qualitat.
Potser a ala() contribuí que els
dos onzes no pogueren alinear els
jugadors completa ja que per part
de l'Iluro els manca rextrem esquer
re Orriols, i tota la partida actuaren
arnb sols deu jugadors, i per la del
Manresa, es ressentí la manca de
Vidal a reix de la davantera, la
qual no sabe aprofitar per a perfo
rar la porta mataronina. Cal dir que
a la primera part, molt superior en
joc a la segona, els davanters locals
brodaren diversas combinacions ex
calienta als nassos de Martínez, i
gracias a aquesta estona d'inspira
ció pogueren marcar els gols.
Els equips a les ordres de Rovira
es formaren així:
Duro E. C.: Martínez, Borras, Ju
lia', Mas, Mariages, Terra, Ors, Palo
mares, Garcia 1 Judici.
C. E. Manresa: Montserrat, Bat
lle, Prat, Prat (D.), Martí, Griera,
Pujol, Senyal, Roca, Bastardas i Vi
lanova.
Als cinc minuta de començada, la
partida, Senyal empalma, un xut ful
minant, el qual entra, a la xarxa.
Poca est,ona després d'Iluro empa
tava per mitjá de Judici en una bo
na capcinada.
Als vint-i-cinc minuta per fi. el
Manresa torna a marcar mitjançant
Bastardes en una magnífica inter
venció previa de Vilanova.
POtSer fins ací es redueix la part
més important del partit.
El segon temps, en qué no es mar
ca cap gol, solament es destaca, per
la brillant defensa desenrotllada par
l'Iluro, en la qual tasca sobresortiren
Borras 1 Julio. La ratlla mitjana
d'aquest equip pressioná també for
o., 1 va servir bones Pilotes a la da
vantera, la qual estigué a punt de
marcar moltes vegades. Estem se
gura que si haguessin pogut an-en
glerar l'equip complet els mataro
nins haurien marxat de Manresa
amb un equitatiu empat.
Per Manresa es destacaren Griera,
BdastarePduejso,lbRnoocaaesitáStpenreaypala.ranEt,l detgut
a la seva extrema joventut, per a
partits de carta envergadura, per?)
amb tot acusa molt bones qualitats
que no dubtem assolirá amb escreix
a mida que es capaciti amb aquesta
classe de partits.
L'arbitratge, normal, i en resum,
un partit només regular.
A SANT ANDREU
Sant Andreu, 1 ; Terrassa, 1.
Corresponent al torneig de alas
sificació, es jugá aquest encontre amb
molt de nerviosisme per pant d'amb
dós bándols.
A les ordres de Prada, que féu un
arbitratge regular, els onzes foren:
Sant Andreu. — Novas, López,
Sans, Garcia, Martínez, López (E.)
(a la segona part aquests dos juga
dors permutaren de lloc), Prats, Pi
neiro, Blai, Morales i Ubeda.
Terrassa. — Lopis, Brió, Harto
meus, Catafalch, Comes, Sibeques,
Marzo, Legas, Burillo, Rius i Bruno.
Comenaat l'encontre amb vent a
favor del Sant Andreu, tan sois va
poder marcar un sol gol, degut a la
formidable actuació de Llopis a la
porta, el qual, junt amb Comes i
Bruno, foren els millors del Terrassa.
Al cap de quatre minuto de joe, fou
efectuada una bonica jugada: Mora
les passa a Ubeda, aquest centra. i
Blai remata i aconsegueix l'únic gol
dele seus. Aquests tres jugadodrs,
junt amb López, foren els millors
dels seus.
Al cap de setze minuta d'aquesta
primera part, Bruno, d'un fortíssim
xu creuat, obt,é l'empat.
Al segon temps no s'ha marcat cap
més gol, i el domini ha estat al
ternat, i cap a les a,caballes del par
tit han sorgit algunas guspires de
violent.
A SANT MARTI
Un equitatiu empat a un gol
entre el Martinenc i el Sans
Dóna bo de veme, en els temps
que correm, un partit oom el d'ahir
a Sant Martí. Diuen que hi ha erial
de tot i, és ciar, fins de futbol, paró
val a dir que amb gaires partits com
el que ressenyem, ja creurlem que
aixó de la crisi és un mite. Un camp
d'humils absolutament pie. Una ju
gadors joyas i bons, un excellent
partit, viril, entusiástic, enérgic,
emotiu, un arbitre que sap portar-lo
i ja ho tenim tot per arribar a la
resurrecció del nostre decaigut prin
cipal esport. Tant el Sans com el
Martinenc, amb gaires perlita com
els d'ahir podrien ressorgir les seves
valles gestes i amb l'entrada que va
fer el Martinenc podria posar-se els
"ossets a lloc"...
Un empat que el considerem com
pletament just i equitatiu. Es d'a
quells partits, el d'ahir, en els quals
la pilota va d'un a l'altre camp i
no es decideix definitivament per
cap parqué els dos equips que l'im
pulsen estan en igualtat de técnica
i física de joc. Es d'aquells partits
també que es decideixen de vegades
per casualitat, parqué la pilota es
fica a l'un o l'altre gol en una juga
da fortuita o afortunada. Lógica
ment, dones, el partit d'ahir que sols
podia decidir-se per un sol gol, va
acabar en empat, que és de la rnillor
manera que podia acabar per a dei
xar content tohhom.
Durant el primer temps, el mar
cador no va moure's pos gens ni mi
ca. Dos zeros com una casa marcava
en arribar el descans deis jugadors.
Poc després de represa la lluita
amb igual braó 1 fortalesa que havia
tingut lloc fine Ilavors, el Martinenc
va marcar finalment un excellent
gol per mitjá de Sales. Un bon gol,
parqué el Martinenc el tenla meres
cut, ja que llavors havia assolit do
minar un xic el Sans, pero no va
decaure el partit a partir d'aquell
instant mi molt menys, parqué els
anims, tant deis jugadors com del
públic, van enardir-se encara més 1
la partida, si havia estat interessant
fina llavors, va ésser-ho doblement.
Fou aleshores quan alguna jugadora
(poca afortunadament) van perdre
una mica la serenitat i van inten
tar agredir-se, ara disimuladament,
la rambla
Els esports
ara clarament, paró rarbiLre Santia
go va tenir la suficient energia per
a imposar-se i aconseguir que el par
tit acabes normalment, sense haver
de lamentar accidenta ni contra
temps desagradables.
Ja semblava que el partit acabava
amb un avantatge mínim deja braus
martinencs, quan en faltar escassa
ment uns tres minuta per a acabar
Escola va fer el seu "imprescindible"
gol d'un xut formidable que va !ca
tre Petrus, ae,onseguint l'empat.
Els jugadors que els dos Clubs van
posar a la palestra foren els se
güents:
F. C. Martinenc: Pelma, Catafau,
Portabella, Altés, Moreno, Anglés,
Fandos, Alejo, Sales, Alejo i Arti
gues.
U. E. de Sans: Escocia, Soligó, Apa
rici, Leon, Burguete, Busquets, Folch,
Arnposta, E,scola, Figueres i Gironés.
Conjuntament ja hem donat a en
tendre que tots dos equips van jugar
un excellent partit. Ara, individual
ment, malgrat fer-ho, és clan tot,s
molt bé, va haver-hi qui sempre as
soleix destacar-se. Abd tenim Pe
trua pel Martinenc, el qual va parar
un xut d'Escolá que probablement
no el tornará a parar en la seva
vida. Per altra part, la radia mit
jana del Sana va repetir una de les
sayas bones actuacions que porta
fetos aquesta temporada. Burguete
al centre va ésser l'anima de l'equip.
En l'atac del Martinenc es distingí
Vilaseca. No van, pero, anar-li gens
allunyats Alejo i Artigues, que són
dos excellentissims jugadors que ara
té el Martinenc.
?I qué no direm del futur barca
lonista, Escolá, el qual ahir va en
gegar poca xuts. paró tots de quali
tat? Ara ja veurem com el Barce
lona el precipita i el fa malva a
lona precipita i fa malbé aquest jo
ve element, del qual el Sans treu
tant de partit, o bé si raprofiten
en fan un valuós element per al fut
bol catala. Al Martinenc va debutar
un mig ala amb molt d'éxit. Moreno
també va fer ahir un gran partit,
disputant-se el lloc en mérits amb
el seu contrincant Burguete. Lasti
ma que a les darreries del partit va
perdre una mica la serenitat! Val a
dir, pero, que aquesta serenitat tam
bé la va perdre el vell Soligó.
L'arbitratge de Santiago va casar
una cosa exemplar. Almenys ahir
vam gaudir parqué, ultra el pú
blic i els jugadors, l'arbitre lambe
va ésser bo.
Adra.
A SANT CUGAT
Sant Cugat, 1 ; Júpiter, 1
Sota Varbitratge del senyor Pagés,
els equips s'han arrenglerat així:
Sant Cugat: Munoz, Pérez, Mu
noz II, Julia, Querol, Esteva. Boyar,
Castellví, Rossell, Sala i Pi.
Júpiter: Casanoves, Claudio, Bote
lla, Font, Rosalench, Bayo II, Diego,
Perpinyá, Serra, Sala i Morales.
El partit ha resultat deslluIt a con
seqüencia del vent. Durant el pri
mer temps el Júpiter ha jugat a
favor del vent i ha aconseguit ura
gol per mitjá de Sala, per un fall
de la defensa local. A la segona part
el partit ha esdevingut ensopit, i el
Sant Cugat ha obtingut un gol en
incórrer en penalty el Júpiter, castig
que ha estat transformat en gol
per Pi.
A SANT BOI
Santboiá, 2 ; Granollers, O
El partit s'ha jugat amb fort vent.
Malgrat tot, ambciós equips han for
nit una magnífica partida. El Sant
boiá atacant i el Granollers defen
sant-se amb molt d'encert i atacant
també en algunas ocasions. A la pri
mera part, Llobera i Torner han
marcat els dos gols del Santboiá,
al qual la eircumstancia que el Gra
nollers es presentes incomplet ha fa
cilitat la victoria.
Arbitra, Cardiel, i eta equips eren:
Santboia: Gutiérrez, Vicaria, Mir,
Pagés, Lluch, Ribes, Munoz, Pedrol,
Tornar, Pallisan i Llobera.
Granollers: Mateu, Colomer, Sant
feliu, Aranda, Sala, Vila, Lluch, Fle
quer, Cases, Torres i Guix.
A SANT ADRIA
Badalona, O ; Ripollet, O
En el partit jugat ahir al camp
de Sant Adriá el Ripollet va fer un
papar molt digne; fou un adversari
de molta válua davant d'un Badalo
na que Gambe gaudeix duna excel
lent forma.
El resultat Obtingut demostra que
les forces van estar molt anivellades.
Tan solament en els darrers mo
ments el Badalona va tenir alguna
preferencia en el domini, i tumbé
aleshores va trobar-se amb una de
fensa que, complint amb energia 1
certesa la seva cornean, va esvair les
probabilitats que el Badalona s'adju
diques un sol punt.
El collegiat Planell arrenglerá els
equips com segueix:
Badalona: Naves, Agutí, Güell,
Camacho, Mena, Josa, Betancourt,
Xiol, Sastre, Pujol i Torres.
Ripollet: Puente, Ibánez, Maran
ges, Simón, Cusido, Raimundo, jo
sep Escorsell, Campuzano, Borras 1
Morató.
A MOLLET
Mollet, 5 ; Espanyol (R.),
Aquest parda c,orresPonent al
Torneig Cataba s'ala jugat al c,amp
de la Plana Lledó, i el propietari del
terreny, el Mollet, ha dominat du
rant tot el partit, i ha marcat tres
gola a la primera part i dos a la se
gona; no s'han marcat mes gola
parqué l'Espanyol ha jugat més de
seircanta minuts a la defensiva, tan
fort ha estat el domini molleta, que
a la segona part no s'ha passat de
mig camp.
Vila II, de contra, ha marcat al
cap de vint minuts; Va, de free
kick directa, al cap de trenta mi
nuta i Vila II, d'un fort xut a rana
gle.
A la segona part Va ha marcat
els altres dos gola, toas dos en rema
tar dos cOrners i de dos bons colas
de cap.
El Mollet ha jugat amb gran en
tusiasme i encert durant la primera
part; a la segona ha decaigut, pero
ha continuat dominant intensament.
L'equip guanyador s'ha arrengle
rat així:
Barbany, Pairo, Vila I, Bertrán,
Daví, Bonastre, Ors, Va, VilaII, Tar
garona i Ferrer.
Ha arbitrat Santoré, bé, i cense di
ficultats.
N. R. — En el numero passat vam
donar el resultat del Mollet - Júpiter
de O a 2 favorable a aquest darrer,
quan havia d'ésser al revés, favora
ble al Mollet; per tant, després de
la victoria d'abir, aquest club comp
ta arrib cinc punta.
Aquesta setmana s'exposaran
els
amb els seus inimitables milloraments mecánics
i degants carrosseries
SUSPENSIO A RODES INDEPENDENTS
BALTASAR FIOL. — Saló d'Exposició i Vendes :
Avinguda 14 d'Abril, 413. — Tel. 81707
1M-YM
Motorista Club Barcelona
Ha estaa portal a terme, amb as
sisténcia de nombrosos socia del
Motorista Club Barcelona i de
melle coneguts motoristas, el sopar
amb el qual l'anomenada entitat
inaugurava el seu nou estatge al
carrer de Menéndez Palay°, núme
ro 102, balazos. fs.) :
El president, va fea- alotrena de
l'apat a dos antics i coneguts mo
toristes de rellevant significació:
En Miguel Soler i N'Alfred Virgili.
Va comentar-se enfilsiásticament
per tots els presenta entre els
quals es comptaven els nomenats
corredora Aranda, Garriga, Boixa
der, Castanys, Aymamí, Val i Ba
liarda, la nova orientado donada a
la cursa en Costa Vallvidrera-Tibi
dabo, que el M. C. B. organitza per
al proper día 8 d'abril, fent elogis
de l'encert de la prolongació de l'an
tiga Costa de Vallvidrera fina al Ti
bidabo, que fa d'aquesta cursa una
de les més completes i interessants
de les que se celebren a Espanya.
Stadium Moto Club
Aquesta entitat, per tal de cele
brar la data del seu tercer aniversa
ri, organitza un sopar per al dijous,
dia 15 del corrent, a dos quarts de
nou del vespre, al Restauran Ve
lódrom (Muntaner, 211).
Per a tíquets, que són al preu de
10 pessetes, dirigir-se a la secretaria
del club (Corta Catalanes, número
539, bis).
En el mateix sopar es repartiran
els premis guanyats pels concursants
en la darrera prova de regularitat.
II Gran Premi de Barcelona
Campionats d'Espanya 1934
22 abril 1934
Les impressions que es tenen del
futur II Gran Premi de Barcelona,
que organitza el Moto Club de Ca
talunya per al dia 22 d'bril vínent
en el Circuit de MontjuIc, són op
timistes a tot ésser-ho. En el que fa
referencia a la pant més comprome
sa d'aquesta organització, com és la
de les inscripcions de figura d'alt
relleu internacional, a fi que aquest
Gran Premi no tan sola desdiguí
de la categoria deis més destacats
dms del programa de la Federació
Internacional de Clubs Motociclis
tas, sino que els iguali i els superl
si aixó hi cap, és en aquests =-
menas absolutament perfilada en
la forma més falaguera i la més bri
llant. Ben aviat podrem publicar la
primera llista amb els noms deis
participants de rallen que van for
malitzant la inscripció.
Pel que fa a la part deis partici
pants nacionals i particularment ca
talans, les figures més destacadas
aportará també en aquesta edició,
com ho feren en l'any anterior, la
més decidida collaboració.. L'interés
internacional d'aquest Gran Premi
ha estat perfectament compres, i ele
nostres pilota més que ningú han,
vingut treballant en aquests darrers
anys per donar al nostre motociclis
me aquesta perspectiva de grande
ea que aquest Gran premie de Barce
lona té la tasca d'aZaltar i de des
tacar.
Dins de pees dies será conegut el
cartell anunciador i el programa
oficial, que és objecte deis darrers
treballs de conformació i d'impres
sió. Per altra banda les comissions
FUTBOL
Cal mantenir el campionat
de Catalunya
Ja és coneguda la nostra posició
sobre aquest puna Aixó, paró, no ens
privará d'insistir-hi tantos vegades
'com convingui. Aquesta setmana ens
sembla prou 1nteressant de repro
duir — i ho fem amb veritable sa
tisfacció -- el document que segueix
subscrit pela nostres clubs, amb la
sola excepció de rEspanyol.
Aquest document diu:
"Convocats per la Unió Esportiva
ded Sane, Palafrugell E. C., C. E. Jú
piter i Badalona E. C., en data 27
de febrer del 1934 es reuniren a res
tatge de la Federació Catalana de
Futbol Associació els delegata auto
ritzats deis clubs F. C. Barcelona,
C. E. Sabadell, C. E. Espanyol, C. E.
Júpiter, Palafrugell F. C., Girona F.
C., Granollers E. C., Badalona E. C.,
F. C. Ma.rtinenc, U. E. ded Sans, C.
E. Manresa, Iluro E. C., U. E. de Sant
Andreu i Terrassa F. C.
El senyor Josep Guiaba en nom
deis clubs que han convocat la re
unió, dona, les grades ala retunts per
la seva compareixença, 1 manifestá
que han cregut convenient cridar
eta clubs de primera categoria i eta
sis de la segona preferent que han
decididr els que han de participar
al Torneig de Promoció a primera ca
tegória per tal de conéixer llar opi
nió en relació ale acorde de la Po
nencia Executiva; ele quals, práctica
mena priven de jugar el Campionat
de Catalunya amb la praponderancia
i esplendor que és habitual a la nos
ira terra, i a la qual cosa entallen que
s'han d'oposar ae manera clara i ca
tegórica tots els clubs que se sentin
catalans, ja que s'intenta escarnote
jar-nos la prova més genifinament ca
talana i una de les que, esportiva
ment 1 económica, ja rendebc d'una
manera més positiva.
El senyor Rafel Gispert, en nom
i representació del F. C. Barcelona,
manifestá que, degudament autorit
zat pei seu club, pot anunciar que el
F. C. Barcelona, refermant el seta
criteri exposat públicament, anteposa
el Campionat de Catalunya a toles
les competicions peninsulars, afegint
que el seu club está disposat a no
participar en els campionats nacio
nals si ele acords de l'Assemblea no
permetessin de jugar el Campionat
de Catalunya en la forma actual 1
'arrila un mínimum de deu dates.
El senyor Damiá Canyelles, dele
gat del C. E. Espanyol, manifesta que
en 'aquesta reunió no pot marear cap
orientació ni fixar criteri, ja que as
sisteix a ella amb carácter d'oient,
oferint en la propera reunió del di
marts vinent donar el criteri oficial
del seu club.
El delegat del C. E. de Sabadell,
enearregades de la part d'organit
zació material del circuit han pro
cedit a un replantejament de tribu
nas, que seran,modificades d'implan
taaió i de contextura, a l'empina
ment deis quadres d'affichage, i a
la posta a punt d'aquest circuit me
rayanos de Montjuic, a fi que quedí
tel perfectament disposat, d'acord
amb la importancia d'aquest Gran
Premi.
AVIACIO
L'autogir La Cierva, a Barcelona
Per fi ha estat possible als aficio
nata barcelonins contemplar el vol
d'un autogir auténtic. Per arribar a
aquest resultat ha calgut que pas
sessin uns quants anys i han cal
gut altres coses; la más extraordi
naria, que hagin hagut d'ésser ele
ments completament aliens a ra
viació i molt addictes a l'antic ré
gim ele que han donat la balançada.
El senyor La Cierva sabrá per qué li
va interessa.r més una invitació del
Jockey Club que una invitado de la
Generalitat. De tota manera, nosal
tres també he sabem, paró ene ho
guardan per a millor ocasió.
El que interessa en aquest cas és
el comentani de la part esportiva
tocant aquest punt, hem de fer un
elogi sense reserves.
Estéticament considerat, _l'autogir
té una figura disgraciosa; així com
un avió el veieu borne, simpatie, d'u
na gracia tota alada, l'autogir té l'as
pede d'un grill amb un molí de vent
a l'esquena... que yola meravellosa
ment.
Les diversas demostracions que ha
fet el senyor La Cierva d'una ma
nera mestrívola i amb una facilitat
extraordinaria han convençut els
més exigents. De tota manera, des
prés d'haver realitzat a Valencia la
gesta de posar-se darhunt la coberta
del "Dédalo" amb una predsió ma
temática i d'haver représ el vol des
de la mateixa coberta, emprant un
espat no superior a dotze metros, ja
está dit tot. El que féu a Barcelona
fou aixó: una demostració d'aterrat
ges a la vertical i de sortides rodant
una vintena de metros escassos. Ja
enlaire, el senyor La Cierva cap treu
re a l'aparell un rendiment interes
sant, tota vegada que fa una veis al
"ralenti" que no hi ha cap altre
aparell més pesat que l'aire que avuí
per avui els pugui fer.
TALLERS
Pafríd
Verdaguer 1
Teléfon 14856
GRAFICS
Rrnau
Callis, 5 1 7
Barcelona
De t,ota manera, el que més entu
siasma la gent foren ele descensos,
gairebé a la vertical, quedant clavat
al lloc mateix de l'aterratge. Aguas
ta condició pricipalíssima de l'auto
gir La Cierva fa que sigui la més
interessant, sobretot en palsos tan
accidentats com el nostre, on el pro
blema dele camps d'aterratge no té
gairebé solució. No sabem eta fruits
que donará la visita de La Cierva,
paró no ens estranyaria que a no tar
dar algun aficionat amb pessetes es
decidís a adquirir un autorgir i l'e
xemple s'estengués.
Aixb de poder prendre terra a l'era
d'una casa de pagés amb tota tran
quillitat és una cosa que no es veu
cada dia...
SPRINT
Capsa petita, 6o céntims
Capsa mitjana, UNA pesseta
Capsa gran, 2'15.
líe máxima defensa i protecció, serh semPre Per á .918 "BA
Deixeu dissoldre algunes GABA en la seva boca sempre que experimenti la més
petita irritació o moléstia en la vostra gorja i notareu ben aviat l'acci6 beneficiosa i
insuperable de GABA contra la que res no poden els gérmens portadors de la
grip, catarros, refredats, etc., perillosos enemics de la vostra salut.
Porteu sempre une capsa de GABA a la butxaca i podreu, en tot moment, immunit
zar la vostra gorja, bronquis i pulmons.
Contra la tos, catarros, grip : GABA és sempre el millor.
senyor Josep Germá, fa constar que
el Campionat de Catalunya ha donat
al seu club un rendiment esportiu
económic del tot satisfactori, ben a
l'inrevés del Campionat de Lliga, el
qual reconeix que ha donat un re
sultat negatiu sota toas eta punts de
vista; per la qual cosa entén que
abans de tot s'ha d'exigir que el
Campionat de Catalunya es jugurdo
nant-li la deguda importancia, i per
aquest motiu, ofereix el concurs del
seu cerdo en la defensa íntegra del
Campionat catalá.
El delegat de la U. E. de Sant An
dreu fa ús de la paraula, per tal de
manifestar que el seu club, que huila
a la segona categoria i, logicament,
no cha de moure d'ella, tenint en
compte que es ventilen interessos le
gítims per al futbol estala, es posa
a la disposició de tots els reunits per
tal de fer tasca positiva, la qual voI
dria que resultes ben eficaç.
Ele altres delegats, unanimement,
se sumen a les manifestacions del
senyor Josep Guirca i del senyor Ra
fel Gispert, delegat del F. C. Bar
celona, oferínt tots ella el seu con
curs desinteressadament per al sos
teniment del Campionat de Catalu
nya.
Repetint, dones, els clubs remas,
a excepció del C. E. Espanyol, que no
dona el seu criteri en aquesta re
unió, acorden que el Campionat de
Catalunya es jugui a la mateixa épo
ca que s'ha de celebrar enguany, amb
un mínimum de deu dates i, en cas
contrari, retirar-se de les competí
cions peninsulars, per tal de poder
c,oncórrer al nostre Campionat Ca
tala.
I per tai que consti, signen la pre
sent acta: F. C. Barcelona, R. Gis
pert; C. E. Sabadell, Josep Germá;
C. E. Júpiter, J. J. Gil; Palafrugell
F. C., Joan Rius; Girona F. C., Ga
lés Gil; Granollers E. C., Joan M.
Xiol; Badalona E. C., Josep Mus
ter; F. C. Martinenc, E. Cano; U. E.
de Sans, J. Guixar; C. E. Manresa,
Josep Freinet; Iluro E. C., Ramon.
Gual; U. E. de Sant Andreu, Joan Ri
card, i Terrassa F. C., J. Torrella.'t
TEATRES
TEATRE CÓMIC
REVISTES
Avui dilluns, nit, a les 1015: La
revista del mestre GUERRERO
La camisa dela Pompadour
Dama, tarda, popular: LA PIPA
DE ORO. Nit, LA CAMISA DE LA
POMPADOUR.
TEATRE APOLO
ESDEVENIMENT II
DIMECRES DEBUTARN.
(Unjo al món)
amb la seva emocionant
REVISTA MAGICA
immillorable pre,sentació.
LA BUTACA MES CARA
4 PESSETES
CINEMES
SALONES CINES
TIVOL!
10 nit:
El hombre invisible
(Claude Rains, 11 nit).
CAPITOL
10 nit:
El testamento del Doctor Mabuse
(Jira Gerald, 10'50 nit).
CATALUNYA
9'45 nit:
EL ADIVINO
(Warren William, 9'45 nit).
SU ULTIMA PELEA
(Douglas Fairbanks Jr., 11 mi).
KURSAAL
9'30 nit:
Un disparo al amanecer
(9'30 nit).
EL HUSAR NEGRO
(Conrad Veidt, 1050 nit).
CINEMA PARIS
Avui, nit, 9'45:
REVISTA
ONDAS MUSICALES
DIBUIXOS
HELEN HAYES i GARY COOPER.
en
ADIÓS A LAS ARMAS
amb Adolphe Menjou.
COLISEUM
Avui, nit, a les 105: ALEGRE A
LA VISTA (cómica); Revista Para
mount; Dibuixos i REINA EL
AMOR, per Claudette Colbert i Ere.
cirio March. Son films Paramount.
FEMINA
Avui, dilluns, nit:
Cena a las ocho
PUBLI-CINEMA
Sessió continua. Seient, UNA pesa
seta.
Noticiaris, documentan,
viatges, etc.
FANTASIO
Avui, nit, a les 10:
"MIRADOR" presenta la super
producció Fox
El Poder y la Gloria
Pe« Collera Moore 1 Spenoer Trae»
10
1933 C
CRITICA
El testament del doctor
Mabuse
Film dirígit per Fritz ang
presentat per Ufilms
Comentari: El contrast etno
lógic entre el director del film 1
els seus protagonistes forlosa
ment havia de deixar sentir les
seves influencies en la producció.
Fritz Lang, en el "Testament del
doctor Mabuse", impulsa els per
sonatges de la pellícula a una
acció de caracteristiques racials
purament germániques, que, in
discutiblement, haurien esta t
r_olt més perfectes i apropiades
per actors alemanys que pels
francesos que actuen en el film
i que, malgrat justificar a bas
tament la seva destacada condi
ció d'artistes, no poden aconse
guir desprendre's tot el necessa
ri de les diferencies tempera
mentals que existeixen entre ells
1 els personatges que Fritz Lang
ftidh~1111
Salé
And EMENA
Un DOBLE programa
WARNER de qualitat
excepcional
DOUGLAI
l'ARMA VOUtIGA
ULTIMA
PELEA
fdin WaTIL.12 DIXDS 11129"
Warren William
en
EL ADiVINO
mou en aquesta obra, 1 resulta,
per consegüent, una cosa híbrida
1 fins i jet desplalada en alguns
moment:s. 'No obstant, com ja
hem dít abans i tenhn interés en
remarcar de nou, tots els artistes
d'aquest film palesen llur classe
excepcional 1 no se'ls pot cen
surar, en cap altre aspecte, el
treball acurat que realitzen.
Es qui hem seguit pas a pas
Fi carrera 1 l'evolució de Fritz
Lang com a director cinemato
grafíe a través de les seves pro
duccions, veiem tot seguit en
"El testament del doctor Mar
buse" la Intervenció d'ell en la
direcció de l'obra. Hi veiem, na
turalment, els seus detectes 1 les
seves enormes qualitats, parti
aquestes, que amb
una personalitat vigorosa i in
confundible, l'enlairen a la con
dictó gairebé inassequible d e
geni.
El film peca de confús 1 des
articulat. A l'espectador li costa
fer-se cárrec de l'argument. ?Es
que Fritz Lang no ha dirigit la
versió francesa, si realment
existeix l'alemanya, com supo
sem? ?S'hi han fet alguns can
vis o ha estat retallada? No ho
sabem, peró estem forea acostu
mats a tot aixó, perqué podem
considerar fonamentada aquesta
hipótesi. Peró, com no pot menys
de succeir en una producció
muntada pel famós director, els
encerts, quant a técnica, són
molts i molt apreciables. El mo
viment de cambra en algunes C. 3-
cenes és perfecte a més no poder,
per exemple, en els darrers me
tres de la pellícula, precisament
en una cosa tan explotada com
una desenfrenada persecució au
tomobilistica. Hl ha diversos al
tres fragments rodats magnífica
ment i en els quals el decorat,
la manipulació de llums i la so
noritat acrediten l'envergadura
técnica de Fritz Lang.
L'argument és una barreja
constant entre la fantasia que
segrega d'un cervell desequili
brat 1 el moviment policiac a qué
aquella dóna lloc. Crims, misten,
escenes de terror, utopies fantas
tiques, truculéncies, extravagán
cíes hipnótiques, inversemblan
ces, trucs impressionants, lipe
nzanies patétiques..., i, natural
ment, la imprescindible parella
que lluita triomfalment per a la
rcalització del seu amor. Heus
ací el compendi argumental de
rambla
ME
12 mar° "de 1934
Al, 1934
DOUGLAS FAIRBANKKS i LORETTA YOUNG
en una escena de la producció Warner Bros First National "Su última pelea"
Al/1AT
41firej
•
Henry Garat
1111/1 VII0
"El testament del doctor Ma
buse".—Q.
P els Cínem es
FANTASIO
Davant l'estrena d'avui en aquest
elegant saló del film de la casa
Fox "El poder y la gloria", la pre
sentació del qual es deu al setmana
ri "Mirador", ens plan de reproduir
en el que respecte a aquest el que diu
Spencer Tracy, protagonista de la
pellicula. Comenea així: "He de con
fessar que el meu éxit al llene no
el clec als meus coneixements tea
trals, sino a l'haver-me sabut adap
tar a la técnica del cinema. A mi
continua dient Tracy—sempre m'ha
via interessat portar a l'escena la
naturalitat del llene, que dóna més
sensació de realitat que el teatre.
Una conversació normal compta
amb molt poques inflexión&
sells d'un 'cOstat a Valúe. 'Eh Té nie
va opinió, el llene és un mitjá més
natural d'expressió que el teatre
presenta més fidelment la vida. A
Inés, el cinema és més íntim.. Po
dría dir-se que podem llegir en l'in
terior de l'artista solament mlrant
en els seus ulls i escolta.nt les se
ves converses en ven baixa, cosa
impossible de fer en el teatre.
Un gest al llene requereix al
menys dotze paraules a l'escena per
expressar la mateixa actitud. Aques
ta idea fou la que em proporciona
els millors éxits, car tots els crítics
i el públic comenta la meya facili
tat. I la raó fou aquesta: vaig par
lar com ho hauria fet un home nor
mal."
Spencer Tracy és, com hem dit,
l'interpret central de "El poder y
la gloria", amb Colleen Moore.
Aquest magnifit rapa ha Wat 'ab,
rigit per l'admirat director William
K. Howard.
Donat el prestigi en qué ve a nos
altres embolcallat no será aventu
rat dir que es tracta d'un gran
film.
KURSAAL
Com és costum al Kursaal cada
dilluns, avui canvia el programa, i
estrena dos films i en presenta 'in
cr.re que obtingué un gran ext al
Tívoli.
Es tracta de "Mciadia en azul".
film musical de fórmula ultraniii,
derna; eh erettlal-eS rítina 1É1 trrfat
ge i la música, l'aedo i el dialeg.
Trenta-sis girls figuren en algunes
escenes de revista, totes ells verita
bles belleses seleccionades entre les
artistes més boniques de Hollywood.
Les dues estrenes són: "El húsar
negro", film de Conrad Veidt, 1 "Un
disparo al amanecer", film d'as
sumpte policiac interpretat per Jean
Galland i Anni Ducaux.
"El húsar negro", ultra Conrad
Veidt, té per interprets Mady Chris
tians i un nou galant que aviat pri
vará al cinema, Wolf Albach Retty.
Ambdues produccions pertanyen
a l'acreditada marca U. F. A..
FEmINA
. Continua projectant-se en aquest
A TEATRE OLYMPIA
D1JOUS, 15 DE MARÇ
ES TRENA
DOS GRANS ESDEVENIMENTS
CINEMATOGRAFICS
La primera superproducció ar
gentina. Cancons. Tangos i mú
sica totalment original, especial
ment composta per a aquest filen
rr
Actuació ins'imerable de Paquita
Garzon - Orquestra típica argen
tina de "Roberto Firpo" - Jazz
Orquestra Americana Rene
Cóspito
Es un film B. G. K.
LA GRANDIOSA SUPERPRODUC
C10 DE GRAN PRESENTACIO
EL OLLARDELAREINA
Un episodio histót.icoprecursorde la
calda de k7artemásbrillantedelMundo
•SCOUN LA NOVELA DE *.our4AS•
MAGNIFICOrum MABLADOEN ESPANOL
tflS_TSST)CA swwcitemg".
Historia de l'escandalós procés on
Mirabeau va entreveure el preludi de
la Revolució francesa. Creació de
Marcelle Chantal i Diana Karenne.
PREUS POPULARS DE 0'50 A 1'500
P) 1 L221111MILJL21111112
ft0111401114 UN DOBLE PROGRAMA
~ 2.7.3.45/3
SENSE COMPETENCIA
as n6
..Ar•t EVANS LIF4A
RICE.
oCZA
VENT
local am
"
d'aqUest
E
o let)rdildi"
A
"rtat WARDY
exi,t creixent el film M.
a a las 8". De la vaina
"parlárem en el nos
tre., úmer ssat.
TflbU
Segueix ala cartellera d'aquest
teatre-cinemalfa pellicula "El hom
bre invisible"!::.
TEATRE GOYA
La cada dia, donats els seus ekcel
lents programes, més acreditada
marca "Cifesa" ha estat l'elegida
per l'empresa d'aquest popular ci
nema per ter' la presentació de la
Seva gran producció "La locura del
dolor", la quiVcal sonsiderar com
una pellicaWiue, sobre l'ac
tualitat na el tristament
célebre– afer Stavisky, i el d'altres
valors que comporta, té el de posar
de manifest les conseqüencies que
ocasiona l'actitud de les entitat ban
caries restringint llurs crédits, que
eren la base de la vida de moltes
activitats industrials i comercials,
actitud que dóna lloc als desapren
sius el consol de suplir i compensar
els perjudicis d'aquestes restriccions,
es llancen a ernpreses financeres com
l'afer apuntat i d'altres semblants
que en sorgeixen tots els dies.
Si els bancs, repetim, donessin
avui les facilitats que abans dona
ven a la Societat o personalitat hon
rada i complidora per a desenvolu
par iniciatives, els Kreuger i eta
Stavisky no trobarien ambient pro
pici per a operar a tort i a dret en
perjudici del petit capitalista.
CATALUNYA
Per a avui, en aquest local la
Warner First, marca que aquesta
temporada ha assolit una unitat de
qualitat en tota la seva producció,
¦11111~~1.11~~~
AVUI, DILLUNS, al
KURSA AL
ESTRENA
de dos films
13 DISPARO
AL AMANECER
assumpte policíac
El Húsar
Magnífica comedia senti
mental, amb Mady Chris
tians, Conrad Veidt i
Wolf. Albach - Retty
•
A més, la represa
en azul
presentará "La última pelea" i "El
adivino". En el primer film veiem
Douglas • Fairbanks fill, que "Cata
lina de Rusia" ha colloeat al cim de
la interpretació mundial, passar de
boxador famós a granger ignorat.
En aquesta pellícula Douglas Fair
banks té com a "partenaire" Loret
ta Young, la jove estrella que tan
rellevant lloc ha assolit en l'art ci
nematográfic, i amb ells, en el seu
papen de grangera experta i de do
na del camp ingenua i de con d'or
que es desviu per la felicitat dels
altres sense pensar en la propia, hi
ha Aline Mac Mahon que completa
el "trio" d'un repartiment excep
cional sáviament escollit pels di
Tectors de la Warner Brost, First
National i productora d'aquest film
interessant i bell.
L'altre film és "El adivino".
En el repartiment trobem War
ren William i Constance Cum
mings.
CAPITOL
Aquest popular cinema veu omplir
a diari el local amb la projecció del
gran film distribuit per Ufilms "El
testamento del Dr. Mabuse", realit
zació de l'incomparable Fritz Lang.
Ens n'ocupem en la nosra secció de
crítica.
URQUINAONA
Aquest cinema presenta un doble
programa Metro Goldwyn que satis
ta a tothom grades a la seva diver
HOM SAP...
...que hi ha uns quants des
aprensius que amb el fi d'e
naltir la "seva" publicació no
miren de tirar per terra la deis
seus companys, donant dades
completament falses.
* * *
...que hi ha el propósit, per
corredors d'anuncis la veri
tat, i amb el fi de vetllar per
llurs interessos, d'obrir un in
forme secret i posar en evi
dencia aquells agents que
han propalat noticies falses i
de descrédit per a llurs colle
gues.
* * *
...que contra els esgarips que
poden donar els mal inteizcio
nats, inconscients i desapren
sius, LA RAMBLA fa el seu
camí al cap de les publicacions
de la nostra terra.
* * *
...que l'Associació de Peno
distes Cinematográfies en ac
ceptar com a socis els estric
tament agents de publicitat
els dóna una categoria que no
els correspon, cosa tan sois
comprensible sota el punt de
vista d'agermanar i agrupar
en un mateix estament i din
tre la major companyonia
tots aquells que a diari hem
de lluitar i treballar per una
mateixa causa.
* * *
...que es fará justícia. La
Mutua de Defensa Cinemato
gráfica té la paraula.
HOM
...que aquest procediment ha
estat molt comentat i con
demnat per les empreses i ca
ses distribuidores, havent pro
duit un efecte contrari al que
s'havien proposat aque 1 1 s
agents gens escrupolosos.
* * *
...que aquest informe caldria
que el portessin a terme dos
caps de publicitat completa
ment imparcials, dos empresa
ris i dos representants de la
Mutua.
...que del seu resultat caldria
derivar-ne mesures, per extre
mes que siguin, per tal d'aca
bar amb aquest badolerisme
publicitari.
* * *
...que LA RAMBLA, donada
la seva superioritat deguda al
favor que li aispensa el públic,
espera amb tranquillitat que
s'aclareixi aquest estat d'alar
ma produit, segura del seu
triomf.
* * *
...que tereint en compte tot
el que portem dit, l'Associació
de Periodistes Cinematogra
fics, vetllant pel seu prestigi,
per la seva serietat i major
companyonia, ve obligada, més
que ningú, a esbrinar el que hi
ha de veritat, prenent els
acords que els fets mereixin i
imposant les sancions que en
justicia calguin.
* * *
...que l'A. de P. C. la fara
(la justicia) aquesta mateixa
setmana.
sitat d'aspecte i temes. Vegeu, si nó:
mentre en una, "Belleza a la venta".
Boles Carski ens dóna l'ocasió d'ad
mirar novament el seu talent de
director. ,Després de "Tempestad al
amanecer", ens oféreix ara una no
va mostra en aquesta producció, la
qual és fidel reflex de la vida tur
mentada, tan plena de contrastos,
de tres noies novaiorquines, que en
carnen Magda Evans, Una Merckel
i FlarMe 1VIc. Kinney . De l'altra.
"El abuelo de la criatura", només
direm que és un deis més graciosos
i entretinguts films deis célebres
cómics Stan Laurel i Oliver Hardy.
COLISEUM
En aquest aristocratic cinema ve
projectant-se des de divendres el
film Paramount "Reina el amor",
en el qual podreu admirar el gran
actor Frederic March, guanyaclor
com hom sap del premi d'interpre
tació de l'any 1932 pel seu treball
en "El hombre y el monstruo". A
més, u fou atorgat el títol de" Rei
del cinema", amb motiu del 'plebis
cit anual efectuat per una de les
revistes cinematografiques de més
circulació del país.
Aquest gran acaparador de títels i
simpaties. que darrerament triomfa
en "El signo de la cruz", amb Clau
dette Colbert, clóna vida i relleu a
aquesta producció de tons sentimen
tals, la qual acusa una direcció in
telligent i acurada.
L'argument, que esta basat en la
novena de l'escriptor anglés Noel Co
ward, gira entorn duna reina ena
morada d'un home del poble i dispo
sada per amor a renunciar al tron
honors. Com hom pot suposar, la cosa
acaba bé.
Parlem-ne...?
EL QUE OPINA WINFIELD
THIEEHAN SOBRE EL CINEMA
EN 1934
El propers dotze mesos, segons la
mea. opinió, veuran la tornada de
ia popularitat de les pellícules sim
plement humanes que tracten de les
Avul, ESTRENA
al
Teatre Goya
7\11
1FESP
p'exsto
,72004MITS
con
wm-1"
HusTO
al matelx programa
La consentida
per CAROLE LOMBAR I
MI DE IENTWO
p& famós cavall REX
Tofs dies-E1 film deldia
emociona i interessos de la vida dia
ria. No vull significar arguments
sentimentals d'acord amb la fórmu
la, sitió obres escrites amb coneixe
ment de l'ésser huma i de les seves
COLLEEN MODRE
‘Z>
• •IM111111•,
LORIA
PRESENTADA
IenSessíó
Mirador
Avul ESTREIVA
SPEr__TRACY
°.•
40014
PODER)"
GLorain
41.liud
<