Rambla, La (1931-1935). Núm. 231 (21 maig 1934)

              21 maig de 1934 rambla 1.1
POBLES DE CATALUNYA
Castelló d'Ampúries
Castelló d'Empúries fou coneguda
durant molts anys per la Vila Major
de L'Empordá. Aquesta categoria
donaVa, més que el seu titol de Vila
Comtal, la importancia de la 'seva
situació topográfica, la vaina i ri
quesa de les seves institucions i la
potencialitat de la seva producció i
del seu treball.
aurannuntulununtinuntiroznun
0.
Francesc 1 ilein 8ufier -11
Fusteria, Construcció i repa
E sació de tota mena de máqui
nes de Batre. Tractor per a 2:
0. E llaurar, Premsa mecánica per 12
.0
st a premsar tota mena de Lar- SI
ratges
2: SS
P. Verdaguer, 1
Castellú d'Empúries
untgrannunnautvautztinntanswat:
Castelló pot vanagloriar-se d'hayas
estat la vila capdavantera a Catalu
nya en sentir la necessitat de trobar
una solució a la defectuosa organit
.zació del treball a la nostra terra.
Durant l'any 1855 la vila obtingué
dels hereus deis comtes d'Empúries,
CAFÉ DEL COMERQ
de
Josep Farrerl lidder
Castelló d'Empúries
aleshores propietaria de la gran part
del seu terma, que mitjançant sor
teig davant de notani fossin reparti
des entre els veins de la vila 1.300
vessanes de terres de conreu, a raó
de dos lots d'una vessana i quart,
cada un, a cada cap de casa.
Vila tradicionalment- amant de la
música, en ella visqueren 1 ensenya-,
ren el famós organista Frigola i el
gran compositor Lleys. D'aquest dar
res a l'arxiu de la vila hi ha una
bona part de la .seva obra musical,
fa poc retrobada. Fill de Castelló era
el conegudíssifll compositor de sar
danas 1 excellent cap de cobla An
ULTRAMARINS
hOIME NERI
01041011011~1~4~11
Francesc Maca, 5
Castelló d'Empúries
toni Agramunt, company dilecta
d'En Pep Ventura en la renovació i
expandiment de la nostra dama na
cional.
* * *
En l'ordre polític, Castelló d'Empú
ries, fent honor a la tradició empor
Diaris i Revistes
Castelló d'Empúries
danesa, ha sabut alliberar-se del ca
ciquisme reaccionani 1 clerical que
fins a la proclamació de la República
havia estat la causa de la seva de
cadencia i del seu retard en tots els
ordres de la seva vida collectiva.
Des del 14 d'abril de 1931 la vila está
regida- per un Ajuntament de majo
•
.(aste.11.1 ciA,m,purias.
atScit i riu t IML/gb,-
.v,FacirtelL
Una mica d'história sobre
«Els Rossínyols»
A la comtal vila de Castelló d'Em
púries. a mitjan segle passat, hi ha
via una canela de música a l'esglé
sia parroquial, i tumbé una escola
municipal de solfeig. En les dues,
els Mis del noble podien aprendre
gratuitament de música. Els emi
nents músics que formaven pant de
la capella gaudien de les tersas deis
béns comunals, i tenien l'obligació
de tocar a tetes les funcions reli
ria absoluta catalanista i republica
na d'esquerra, i sota el seu guiatge
ha emprés el camí de la seva reno
vació.
L'EXIT DE LA TEMPORADA : 1934 - 1935
COBLA -ORQUESTRA
ORQUESTRINA
Rossinyols
REPRESENTANT:
f. Riera Bolessell
!link*
gioses que se celebraven per a les
fastas anyals i també acompanyar
el Viátic ala malalts. Quan traspas
srren els béns comunals a l'Estat
aquesta tradició desaparegua.
Amb el temps, pesó, que no passa
en va, fou obligat a substituir forço
sament alguns deis primers funda
dors cte la cobla, i en arribant a rany
1889, per diferencies de carácter en
tre els vals i joyas, es van dividir i
formaren dues cobles: la valla, que
idrigia Antoni d'Agramunt, i la nova
resta constituida sota la direcció
del deixeble predilecte del mestre,
En Pau Guanter i Rassinyol. La
primera adopta el nom de "Cobla
Agramunt", i la segona de "Rossi
nyols".
La cobla "Rossinyols" ben aviat
acredita el nom que portaven, puix
que l'any 1892, per les fastas del
Centenari de Colom a Barcebna,
prengueren part en un concurs de
cobles empordaneses, i guanyaren el
Premi d'Honor, que consistia en
una medalla d'or, es, tocas una sar
dana "a vista", i un premi de mil
pessetes en una sardana estudiada.
Des d'aquell dia fou considerada
com la primera cobla de la seva
classe.
1En el curs deis temps, en reno Posada Antiga CASA L'ANTON
Habitacions amb -igua corrent, Cambres de Bany. GAFE,
, LICORS de marca
IOSEP PUJOL VERGES
Teléfon 3 CASTELLó D'EMPURIES e,
*
.r.imlni-vm~~~-4-4~-1-4-4-dré-e-é~Iréé-6-44*. -41 •
var-se els respectius companys, les
clues cobles acordaren fusionar-se
per l'any 1905 en una sola cobla,
coni eren antigament. En fusionar
ss ansptaren el nom de "Rossinyols"
! confiaren la direcció d'aquessa
Salvi Callís i Riera, fins a Vany 1923,
que, per mort del rnalaguanyat di
redor, va substiSuir-lo l'actual di
rector, Josep Riera i Bolasell, el
qual té l'honor de dirigir profewsrs
gairebé tots joyas i fills de Castelló
mataix, 1 és notori o.ue molts d'ells
Argentona
Municipi de 2.659 habitants, se
gons la darrera rectificació del pa
dró d'habitants, nombre que quasi
es duplica durant l'estiu, grades a
la nombrosa colónia que resideix en
aquesta vila durant aquella estació.
La població es troba en mig d'un
amfiteatre de muntanyes, el qual
dóna lloc a l'abundancia de fonts,
deus i indrets pintorescos, que són
visitadíssims tot l'any pels excur
sionistas. Entre les diverses deus
n'hi ha d'aigües minero-medicinals
carbonatades i ferruginoses que són
molt recomanades per al guariment
de les diversas malalties.
L'estadística d'edificis reflecteix
un total d'unes 1.000 edificacions, de
les quals ben bé una meitat són xa
lets i finques d'esbarjo que s'han vin
gut construint en torn del nucli cen
tral, constituit per les antigues edi
ficacions durant els darrers decen
nis. Es troba situada en el centre
d'una amplia xarxa de carreteras
ben conservadas que la posen en co
municació directa amb Mataró, cap
del partit, Vilassar de Mar, Grano
llers i Llinás, a una distancia de 4
quilómetres de Mataró, a la qual está
unida per linies de tramvies eléc
trics i autobuses, i a 30 quilómetres
de Barcelona i 15 de Granollers.
Les obres efectuadas pels Ajunta
ments a partir de la proclamació de
la República són les següents:
L'alineació del carrer de Sant Ju
lia, per a la qual s'hagueren d'ex
propiar préviament diversas cases.
Construcció d'una colectora a
l'Avinguda d'Antoni Gallard, obra
que ha fet possible la urbanització
de la dita via ; urbanització de la
plaga de la República, en virtut de
la qual s'ha transformat en jardins
i passeigs l'antiga explanada que
existia al mateix lloc.
La portada d'ai:Mks a la vila, obra
que fa possible el e'eixelnent futur,
amenaçat d'un estancament ineludi
ble davant el migrat cabal d'aigua
potable de qué es disposava, malgrat
l'existencia de diversas empresas
subministradores de carácter privat,
grades a la qual es disposa d'un vo
lum d'aigua practicament inesgota
ble, com és el de les mines de Dos
rius de la Societat General d'Aigües
de Barcelona, de la conducció gene
ral de les quals es porta a la xarxa
instalada al Municipi.
La instalado de moblatge i mate
rial per a les sis seccions, tres per
a cada sexe, de les novas Escoles
Graduadas. L'asfaltat del Passeig de
Pi i Margall. El nou escorxador mu
nicipal, avui en construcció.
Projectes: La reforma de les Ca
ses Consistorials, paviraentació del
Passeig de Marina Julia i molt es
pecialment la realització de les obres
de desviament de las aigües deis ter
renta del carrer de la Font 1 d'En.
Tossa, obra indispensable i d'inevi
table solució previa a l'execució to
tal de l'eixampla i en la qual té gran
interés l'Estat per la conservació de
la carretera general de Mataró a.
Granollers, pel qual es justifiquen
les papicipacions atribuidas raspee
tivament a l'Estat i al Municipi en
les despeses de les obres, en el pro
jacte format per la Divisió Hidráu
lica del Pireneu Oriental, que obra
actualment en el ministeri d'Obres
Publiques, del qual es tenen les mi
llora impressions.
Vista parcial de la piala de la
República i de l'entrada de la vila
descendeixen directamert deis avant
passats música de lentita( musical
que tí nt honora la nortra terra.
J. RIERA I BOLASELL
9
Escoles Graduados d'Argentona
(Foto Bas)
1
FORN DE PA I PASTISSERIA
García Hernández, 30 ARGENTONA
T. S. F.
Noves
rad otóniques
LA RADIO NO ES UN LUXE
Un tribunal de Belgrad confirma
en darrera apellació que un aparell
de radio, com sigui que pertanyia al
conjunt de mitjans deis quals dis
posa la societat per a la seva ins
trucció i cultura, no es podia inclou
re en aquells objectes sobre els quals
es pot posar embarg en cas de
fallida, etc., a fi de vendrels en pú
blica subhasta, ni tampoc per a co
brir els impostos no pagats.
LA DISTRIBUCIO DELS PRO
GRAMES AMERICANS DE
DE RADIOFONIA
La societat radiofónica america
na la N. B. O. ha comunisas les se
güents dadas, relativas e la compo
sició deis seus programes l'any 1933.
El total de les hora, d'emissió fou
de 13.555; d'aquest nombre, 67'3 per
100 foren consagradss a la música;
11'2 per 100 a la literatura; 2'6 per
100 a les informacions de premsa;
117 per 100 a esdeveniments espe
dais, i 18 per 100 a emissions re
ligiosas.
EL NOU ESTUD1 DE BUDAPEST
Molt aviat s'inaugurará el nou
estudi construit a Budapest. Convé
esmentar, de manera especial, la
gran sala de concerts, les parets de
la qual estan encoixinades. Aguas
ta és la més recent innovació en el
domini de l'acústica deis estudis: el
cap d'orquestra es coloca en una
cabina de vidre isolada acústica
ment de la resta de la sala i en la
qual només sent la reproducció ra
diofónica.
PROGRAMES "A PETICIO" EN
LA RADIOFONIA VIENESA
La societat austríaca la "Ravag"
difondrá regularment, a partir del
primer de maig, programes especials
les diversas parts deis quals estan
compostes de trossos de música lleu
gera escollits pels auditors mateixos.
Per a aixó s'ha invitat els radio
oients parqué trametin una targeta
postal amb la indicad..., de cinc nú
meros d'elLs preferits; segons el ma jos nombre de vots que rebin els
trossos així indicats, es compondrá
el programa, començant pels trossos
1 que s'hagin demanat més vegades.
El programa així compost s'anome
nará programa "a petició".
EL ROSSINYOL ITALIA
El senyal que empraven les esta
cions del grup nord de la radiofonia
italiana (Mila Torí, Génova, Trieste
i Floréncia) i que consistia en alguna
refilets del cant del rossinyol, ha es
tat adoptat també per les altres es
tacions italianas.- Per tant, Roma,
Napols i Bari, que utilitzaven la
flauta de pastor, d'ara endavant ma
nifestaran la seva presencia en l'éter
amb les refilades del "cantaire de
la nit".
TOTES LES GRANS ESTACIONb
ALEMANYES TINDRAN 100 KW.
Llevat de Francfort, sobre el Me
no, totes les grans estacions alema
nyes veuran elevada Ilur potencia a
100 kw. Berlín, Hamburg, Leipzic,
Munic i Estutgard treballen actual
ment amb l'esmentada potencia.
Dintre poc temps Langenberg sabrá
una antena antifading i se la posará
en servei simultániamentt amb la
nova emissora de 100 kw.
Ja s'han adjudicat les novas emis
sosas destinades a Breslau, Koenigs
berg i Heilsberg, per a una potencia
de 100 kw. També el "Deutschland
sendas" veurá, augmentada la seva
potencia enguany a 150 kw. Les pe
tites emissores de Kassel, Hannóver,
Brema i Friburg seran reforçades
també, ensems que es construirá una
emiSsora intermedia a Gobierna..
EMISSORA D'ONA CURTA
A LA TRIPOLITANIA
Des de començaments del present
mes de maig, la colonia italiana de
la Tripolitania disposa duna emisso
ra própia, la qual está en comunica
ció amb les altres estacions italia
nas i té una potencia de 2 kw. La
seva longitud dona és compresa en
tre 16 i 18 m. Es proverda duna
antena de reflector en direcció a ha
lia. La ciutat de Trípoli, que compta
amo 35.000 habitants (26.000 dels
quals viuen en la ciutat própiament
dita), té actualment una 650 radio
oients. Fa dos anys, el total deis ra
dio-oierita no arribava a 200.
PROGRAMES POPULARS
La societat austríaca de radiofo
nia "Ravag" s'ha vist obligada a
CAMIONS
Pr(xItictes GEN ERAL MOTORS
Concessionari: JOAN FLOTATS
Tamarit, 95 1 97 - Teléfon 31506
compondre millor els seus progra
mes, o almenys a adaptar-los al gust
dels rádio-oients actuals, tota vega
da que els programes que radiava
fins ara no agradaven més que a la
majoria del rádio-oients. Així, dones,
des de mitjan abril es poden escol
tar, radiats per Festació de Viena,
programes més interessants. Els di
mecres i els dissabtes, per exemple,
és radiada música de ball, mentre
que regularment es difondran exe
cucions d'una banda militar a par
tir de les 720 de la tarda. Música de
discos i música lleugera d'instru
ments de corda reemplaçaran en la
seva major pa? les óperas i els dis
cursos.
Vi• ef•
• • 0,11
A GIRONA
Girona, 1 - Hércules, d'Alacant, 3
Aquest encontre no ha pas resul
tat tan interessant com era d'espe
rar, per la bona actuació de l'equip
foraster en el finit campionat d'Es
panya i pels magnífics resultats ob
tinguts per l'equip local contra
equips de la válua del Donóstia.
Els components de l'equip de
l'Hércules tots ells són homes fcrts
i valents. Formen un bon conjunt i
tenen bones individualitats, com Ma
cla, Ganar, Rolda i Romero. Tots
ells són decidits i no s'entretenen r
massa amb la bala ala peus. A !a
davantera hi ha bons xutadors, i els
extrems, sobretot l'esquerre, són pe
rillosissims per les sayas internarles.
El Girona, al contra del que era
d'esperar, ha tingut una actuaciá
migrada. No ha existit la línia mit
jana ni la davantera; cal, pesó, dir
que—aixó sembla mentida, pesó no
ho és—en la Erija mitjana ha jugat
de mig dreta Serrats, el qual aca
baya de fer un partit de mig centre
amb el reserva en l'encontre que ha
jugat contra el Pont Mapor, i per
tant no palia ni córrer, cosa ben
comprensible si es té en compte
com resulta de pesat el lloc de mig
centre i més tenint en compte que
el partit del reserva ha començat
a les tres de la tarda i amb un sol
que cremava. Voldriem saber quina
era la intenció de la Junta del Gi
rona en ter jugar dos partits en
una tarda a Serrats. ?Es que volien fer
com aquellaque quan un cavall—i que
Serrats perdoni la comparança—és
bo el fan córrer fins que cau re
ii WIL PER
EXIGIU
110
ELS CAFES DEL BRASIL
SON
ELS MES FINS I AROMATICS
«CASAS BRASIL»
PELAYO BRACAFE CARIOCA
bentat? Caldria que la Junta tingués
més consideració amb els jugadoís
i no abusar de la bona voluntat i
disciplina d'aquests, i que Serrats aa
demostrat avui tenir en grau super
latiu. I per si aixó fos poc, a la da
vantera ha jugat d'interior esquer
re el mig ala Tries, que si al seu loe
compleix és completament nul a la
davantera.
A les ordres de Santullano els
equips s'han arrenglerat aixi:
Hércules: Pérez, Torregrossa, Ma
ria Salvador, Gámiz, Mújica, Ra
mo-, Adelantado, Romero, Talono
Roldán.
Girona: Boix, Farro, Torredeflot,
Serrats, Serracant, Madem, Ferrer,
Babot, Balmanya, Trias i Pagés.
Surt el Girona i fa unes guantes
arrencades, pesó la defensa contra
ria desbarata les sayas combinacions
i allunya el perill sense que hagi
d'intervenir el porter. Ara és l'Hér
cules el que ataaa; 1 un excellent xut
de Romero és• -clesviat a córner en
una no menys excelent estirada de
Boix.
Fas forastera pressionen i obliguen
la defensa local a emprar-se a fons,
sobretot Torredeflot, que sembla ca
minar a grans passos a una comple
ta recuperació de forma. Parró, pesó,
interve magnificament en algunas
jugjoc es desenrotllí. al mig
i bé l'Hércules fa algunas
e
arrancadas que posen en perillla
porta local. En un d'aquestes ar
rancadas un xut de Talono és parat
per Boix, pesó la pilota se li escapa
de les mans i és rematada a la xar
xa per Romero.
Continua el joc de la ~tenía for
ma, donant sempre l'Hércules la
sensació que és un equip perillós, 1
en un centre sobre gol de Ramon
és rematat d'un cop de cap per Ro
mero i que val el segon gol pels seus.
Seguidament acaba la primera part
amb aquest resultat.
la segona •part el joc s'ha es
cabdellat si fa o no fa com a la pri
mera, si bé el Girona, en unes ar
rancadas de Pagés ha posat mantes
vegades en perill la porta deis fo
rasters. Quari portávem quinze mi
nuts da'questa part un xut de Bal
manya no ha pogut ésser blocat pel
porter de l'Hércules, i Pagés marca
l'únic gol local.
Quan faltaven una quinze .ninuts
per acabar, Talono, d'un bon xut,
marca el tercer 1 últim gol per l'Hér
cules, sense que Boix hagi pogut 1m
pedir-ho per estar tapat pels seus
jugadors, i seguidament acaba l'en
contra amb l'esmentat resultat de
tres a un favorable a l'Hércules.
Del Girona s'han distingit sola
ment Torredeflot 1 Pagés. Regular
Farró, tenint, pesó, en compte que
jugava sense mig ala per la rao que
hem exposat. Serracant ha demos
trat tanir bones qualitats, si bé no
ha sortit molt airosament de la
se- comesa, paró ha hagut e ju
gar sense mitjos ales, ja que Ma
dem no ha existit, i Serrats ja hora
dit el qué. Boix ha fet bones para
des, pesó podia evitar el primer gol,
i potser el segon si hagués sortit.
De l'Hércules, Maria Gámiz, Ro
mero i Roldán.
Santullano ha fet un mal arbi
tratge.—P.
Pesca marítima
La Federació Regional de
Piscicultura i de Pescadors Es--
portius, de Barcelona, ha for
mulat una queixa davant de la
Comandancia de Marina del
port de Barcelona, reclamant
el compliment de la Llei dd
Policia de Ports, que prohibeix
la pesca antb arts dintre dels
Ports.
Homenatge a Anna Muriá
Un grup de companys i ami
gues d'Anua Muria en. ocasió de
l'éxit que ha obtingut amb la
publicació del seu !libre "La
revolució moral", s'han cregut
en el deure d'organitzar un ver mut-homenatge a la jove es criptora, el qual tinclra lloc el
proper día 3 de juny, a les dot
ze del migdia al Casal d'Esquer
ra d'Estat Catala del districte II
(Viladomat, 83). •
L'adquisició de tiquets pot
fer-se en el dit Casal, i de més
a més, en el segiients llocs :
Llibreria Catalónia - Ronda
de Sant Pere, 3, i a les redac
cions deis següents diaria i set
manani : "L'Opinió", Ronda
de la Universitat, 25 ; "La
Hum<anitat" ; "La Rambla",
Rambla de Canaletes, 13.
Fábrica de frledalies i Copes
per a concursos d'esports
Vda. E. segura.-Cldris, 19
12. r a rn hi a
1933 C NJ E
2T ráaíg "de 1934
1934
Cinema Amateur
Una Sessió grisa
Cinema...? ?En quin concepte
del cinema es mou l'amateur
quan amb la seva "camera" als
díts busca el subjecte que portará
l'aedo!) al seu film? Aquesta pre
gunta em faig cada vegada que
assísteixo a una sessió de cinema
amateur. ?Qué es el cinema, per
l'amateur?
Si el cineista amateur va a la
AVUI, ESTRENA
unmDE
F ESCOS PL.
•1
Tot Franea ha rigut amb ells
Vas, també riureu
)4~1
KAilibEEN
13URICE
EMOCIONS INEDITES
INTRIGA OBSESSIONANT
Són dos films Paramount
realització d'un film mogut per
un franc sentiment de crear,
com s'explica que en els dos con
cursos que s'han celebrat aquest
any, les aportacions amateurs
han estat d'una pobresa extra
ordinaria en el que es refereix a
originalítat. Documentals, repor
tatges i Inés c'ocr:nentals i més
reportatges, fins al punt de fer
creure que el cinema es redueix
a fer fotografíes de tots els acon
teixements més o menys impor
tants de l'any o a la fotografia
d'un viatge que fortuitament l'a
mateur ha fet. Aixl en els dos
concursos hem vist repetir-se el
mateix tema tres 1 quatre vega
des, donant-nos la sensació de
que és el mateix cíneista que s'ha
entretingut en repetir el film.
Aquest fet no és res més que po
bresa d'idees. La facilitat en que
l'amateur fa treballar la seva
"moto-cambra" treu preocupa
cions, la facilítat amb que s'ad
meten els fílms en els concursos
fa que l'amateur no s'expremi el
cervell 1 el resultat el veiem en les
sessions amateurs.
Si es fos més exigent amb l'a
mateur, no haurlem vist films
com "Seguint la costa", "Miami
deauville-Tiana", "L'éxode" 1 d'al
tres que s'han passat en PAsso
ciació de Cinema amateur 1 en el
Centre Excursionista de Catalu
nya, films d'una pobresa cinema
tográfica que fan llástima.
Altres com "Un film... sensa
cional" que hom no s'explica que
hagí estat premiat amb la Copa
"El Be Negre", el qual no té res
a veure amb el tema del premi.
El que és de remarcar en aquest
film és la qualitat de l'amateur
que ha reconegut la pobresa d'u
na realització seva feta amb tota
serietat 1 no ha dubtat en pre
sentar-la com sí fos un film có
mic. Es a dír, una auto-paródia.
Aquesta pensada és la que cal
aplaudir en aquest amateur 1 so
bretot tením de reconeixer el bon
concepte que té format del cine
ma, puix que no dubta en mos
trar-nos els seus fracassos 1 d'u
na manera original. Una altra
qualitat és la bona fotografia que
domina en tot el film.
"Recordanqa", premiat amb la
Copa Eumíg és un film de la se
rie dels reportatges amb una bo
na fotografía. "T-S-F", premíat
amb la Copa Serrahima. El nom
del Cinemátic Club Amateur ens
fa entreveure que els guanyadors
són un grup d'entusíastes del ci
nema. El mérit del film, i suposo
és la causa que mogué el Jurat al
concedir el premi, va ésser l'es
DIMARTS
ESTRENA
Un actor formidable en una producció épica
E DWARD G.
EL PLATDAE"LA
BEBE cDiNIELS
ALINE MuMAHON
•
,:f........-.
.7:-.....-....= O.
.....?...-,
..•••••"------ ..,"'"-
.......;.... j.
.......-•,---- .r. .
...,..-•••••-• .......,
.j.....,.-------„- ....-.-..-r..- ,.......:-,.....,-_-- ....,,,
r. _...•-•-i- J---
—...----.-- -_,:.
....---"----- 1
WARNER BROS - FIRST NATIONAL
forg 1 la disciplina deis amateurs
sobretot reconélxer el bon sen
tít que tenen del cinema, consi
derant-lo com un art que és re
sultat d'una estreta coliaboració.
Es una llástima que el film no
respongui als esforcos, puix
apart certs detalls, es mou dín
tre la copia d'un film professio
nal.
"Jornada al port", premiat amb
la Copa Pathé-Baby és un film
de la serie deis doCumentals, es
belluga dintre el si és o no és un
reportatge. Té una qualitat que
és la bona fotografia í sobretot
un muntatge encertat, peró el te
ma era fácil 1 aquesta matehea
facílítat ha estat contraproduent
per als realitzadors, ja que el
film no té prou oríginalítat per
a captar l'interés del públíc 1,
és més, el port és una cosa massa
coneguda 1 cadascú en té un con
cepte format 1 al no respondre a
la seva idea, és un handicap que
els autors no havien previst. Amb
tot, és el milloret deis films pas
sats en aquesta sessió del concurs
de l'Assoclació de Cinema Ama
teur.
BALLART I BOFARULL
1111
AVUI, DILLUNS, ESTRENA
LA
per Greta Nissen 1 Adolphe
MenjOU
A LIMPIO
Dos films Columbia
Distribució Cifesa
Próxima boda
Per al dia 30 d'aquest mes de
maig ha estat fitxada la celebra
ció del casori del jove i distiii
git advocat i cap de publicitat
de la casa productora de films
" Warner Bros First National",
En Josep Virós i Faurat, amb
la bellíssima damisella Marga
rida Galtier i Fiera.
PARADOXES
Una de tantes dones excepcionals del cinema
demostren posseir dos simpatics
Novena Sessió del Concurs det amateurs.
1 Centre Excursionista de Catalunya
En aquesta sessió es passaren
els films "Esquí", "Esclat", "Pot
purri francés", "Cock-tail ama
teur", "Vía, Magna", "Reflexes",
"E'xcursions a la Sierra de Gre
dos", "Com es fa un pilot", "Ma
gyar", "III Concurs Internacional
de París".
De tots els films, el que més
sobresortí fou "Esclat", una pel
lícula d'argument. Un assumpte
lleuger, portat duna manera
mestrívola, ple de realisme. Si
l'argument respongués a la di
recció 1 a la remarcable realitza
ció técnica amb que ha estat fet
aquest film, el podriem conside
rar com una obra mestra del ci
nema amateur; peró está vist
que les coses perfectes encara no
es poden demanar als nostres
amateurs.
La técnica del film és reeixida,
sobretot en el "découpage" de
l'acció, la fotografía és un en
cert, demostrant-nos les quali
tats que té aquest amateur per
arribar a produir bons films.
Els tres personatges que inter
preten el film treballen d'una
manera ajustada i amb molta
naturalitat, sobretot la noia, que
posseelx qualitats fotogéniques;
tots ells ajuden en gran manera
a l'éxit del film.
Aquest film és una de les mi
llors produccions d'aquest con
curs.
"Cock-tail amateur" és un film
pie d'humorisme, molt ben rea
lítzat; en ell satiritza les produc
cions d'alguns amateurs; la mí
llor sktira bu "L'illa deserta", de
Delmír de Queralt. Aquest film
té un defecte, que el deplorem: és
el cercle reduit de públic que el
pot copsar.
"Magyar", un reportatge del
bell Danubi, té alguna bona fo
tografía i un muntatge discret.
Les altres produccions seguei
xen els passos de les aportacions
desgraciades. En el film "III Con
curs Internacional de Paris" es
posa de manifest les excellents
condicions d'actor cómic que ens
STRIP
iliállaida
C,ATALUNYA
Avni, dil uns, EST,ANA
!UN 00BLE PRgeRána colosul
/1-1772" g/dmpp ,87w: .17:///Ya/10nd/-
, ola naás.~. .9~4z-rst‘a. c4z14.24cdf
1111~11191›.
~w~
CAPITOL
D•OBLE PROGRAMA FOX
EXPREIO
RIENTE
1-leafherN1al. Norman FOIT[E2
Ralph MOKAM
Un emocionant
viatge a l'aventura
Oezz,
Una alegre comédia
amb Edmund Lowe
Víctor MacLaglen
Lupe Vélez
P els C
FANTASIO
Ufilms, la marca deis encerts
durant la present temporada,
obté a diari el benepla,cit del pú
bllc que a diari emplena aquest
local amb la presentació de "Ma
ría", film que posa de relleu, una
vegada més, que el silenci és més
punyent que la parla en aquells
moments que l'enlodó i el dra
matisme ens embolcalla. El di
rector, Paul Fejas, juga amb la
irnatge com vol, 1 dóna com a re
sultat gairebé total
de la parla 1, per tazit, la culrni
nació de la imatge com a mitjá
expressíu.
L'argument gira entorn d'una
llegenda hongaresa, on hi juguen
un seguit de sentiments que fan
d'aquest film, donada la manera
delicada, poética, sentimental i
humana que ha sabut tractar
los el director, un deis millors
que ens han estat presentats
a,questa temporada.
Cal que junt amb el director
enaltiin la tasca que porta a ter
me Annabella, la qual amb el
seu treball es colloca definitiva
ment i d'una manera sólida en
primer pla de la cinematografía
mundial.
CATALUNYA
Aquest cinema, per no ésser
menys que molts d'altres, també
fa. un esforg amb tal d'atraure's
el públic, 1 estrena avui un do
ble programa, no res menys que
de la casa Warner Bros - First
National. Els films seleccionats
son: "Calamidad con suerte",
amb George Arlíss, 1 "!Hay mu
jeres así!", amb Ann Dvorak,
i Lee Tracy en el repartiment.
Cal esperar será un progra
ma que agradará; no som més
explícits porqué no en sabem res;
ens ho fa creure el gust de l'em
presa i la casa productora que
les presenta.
TIVOLI
Després de l'éxit assolit amb
la projecció del film de gran es
pectacle "Desfile de candilejas",
la darrera projecció del qual se
rá la d'aquesta nít, Warner Bros
First National, la seva casa pro
ductora, ens assabenta que per
a dema té anunciada l'estrena de
"El rey de la plata", en el repar
timent de la qual trobem el for
midable actor Edw. G. Robinson,
al qual fan costat Bete Daniels
Aline Mac Mahon. Es d'esperar,
tant per la garantía que ofereix
la casa productora com pel tre
ball deis protagonístes, tots ells
prou coneguts del nostre públic,
que aquesta nova producció será
per a tots ells un nou éxit i, per
tant, un motiu de satisfacció per
a tots els amants a les coses be
lles.
inemes
KURSAAL
Aquest cada dia més concorre
gut cinema, donada la qualitat
deis seus programes, anuncia per
a avuí l'estrena del film "Una
vida por otra". Aquesta nova pro
AVUI, DILLUNS,
ESTRENA
2 grans produccions
Tenor
de
cámara
LEE PARRI
La Muslo d'una bella princeseta,
que somniava amb l'amor
Direcció de Carl Proelich
TESTAMENTO ORIGINAL
Una pellícula que recordareu
sempre rient
A la tarda, a més,
«LA LOCURA DEL DÓLAR»
ducció, totalment parlada en es
panyol, l'avala la gran signatura
de "Seleccions Filmófono", que
tant,es produccions interessants
ha sabut descobrir al mercat
mundial cinematográfic.
El descabdellament del film,
perfectament graduat, la inten
sitat del qual está sáviament do
sificada, ens mostra un exemple
d'amor filial, humá, intens i in
trígant.
una pelicula innovadora
un poema de imagenes
4t1 la creacian cumbre
ae
AnnABEu.*
FrirzLANG realizacion de
he dicho de esk
la relicub sonmoro nunca
Desple el naciiento de PAUL FEJOS
he visto.
realizocboi•
ton poeliCó o4 Con tal
MI MUEVO CAMINO? ?UNA TENTATIVAMUDA?
unA PELICULA MAGISTRAL!!!
o
21 raaig "de 1934 a rambla
.orix1 LEÍ
011. •immunice)
13
Que la U. E. de Bienes va al dar
rera d'un notable mig centre
*
Que hi ha (mi assegura que aquest
podría ésser en Prieto, del Gírona,, o
bé en Vélez, del Badalona.
Que hom no creu en res del que
es diu fins que se'l vegi lluint la sa
marreta blanc-blau.
Que també sembla que debutaran
altres elements de categoria aviat.
Que l'afició blanenca torna a reac
cionar a poc a poquet.
Que ja seria hora que així fos.
Que els que més ho celebrarien se
rien els directius blanencs.
Que en Balaguer vol demanar el
retir aviat.
Que les causes són
•
els anys que s'hi
posen i l'afició a la pesca.
Que és una lastima
s'efectui aquest
retir nt rotlle com fa.
Que en Comes va fent rotlle al Ter
rassa.
Que hom celebra que aixó duri.
Que aviat tornará a reaparéixer el
notable mig ala Vilá.
Que el popular "capitan" es va en
trenant de pie per a tenír una bona
reaparició.
DE TARREGA
Girona, 5 - l'anega, 1
Aquests equips jugaren per segona
vegada per a adjudicar-se la copa ce
dida per l'Ajuntament; la victória va
correspondre a l'equip visitant.
L'arbitre amateur senyor Segura va
arrenglerar els equips per Francas,
Farrea Torredeflot, Trias, Prieto, Ma
dern, Ferré, Bramon, Clara, Balma
nya, i Bages, pel Girona; Massot, Ro
sendo, Serra, Marsa (segon temps,
Tronxoni), Pont, Ponçarnau, Ferran,
Hortet, Monsó, Tronxoni (segon
temps, Manonelles), i Colomer, pel
Tarrega.
De bon començament ataca el Gi
rona i salva Massot, oportunament.
Els locals es defensen amb braó,
peró Rosendo incorre en "penalty",
que val el primer gol als forans. Tot
seguit marquen dos gols més, i aixó
fa que l'equip local jugui descara
certat.
Aquest desconcertament és degut
eLs anomena els ETERNS RWALS.
La partida, mes que igualada, fou
duna superioritat deis visitants: vam
poder observar un Bráfim amb ple
nes facultats técniques i físiques i
un Joventut Bisbalenca sense gau
dir d'aquells factors que l'han dut
a conquerir tantes victóries. Un -set
gol foti fet durant tot el matx, el
qual marca el Brafim al cap de 41
minut-s de joc.
SALVADOR MANYER
DE TORREMDEBARRA
Brafiun F. C. O - d'Esporta, O
Ahir, diumenge, es juga aquest en
contre de torneig, que revestí el fria
xim interés, per ésser el comenea
raent de la segona volta d'aquest tor
flag. F resultat acaba amb empat
a cap .gol. Aixó demostra en ambdós
equips una táctica de joc molt igua
lada.
Sota lesordres de l'arbitre senyor
Obiols, els equipa s'arrengleraren de
la maye:a oue seguea::
Brafien F. C. — Solares 'I.
Solanes I, Valldosere, Pecha, Bus- .
Segarra. Seperes Sape7
res Mercader Saperes J.
Ce, tre d'Esporas:. Papiol, Ciuró.
Soler,. 'Lecha II, Gabela Silvestre,
Guasch, Lloberes, Fernández, Joa
quim i'Magrinyá,
E. ALIA(SA
DE MATARO
Llevarla de Valencia, 3 - Miro E. C., 2
Durant aquestes festes de la Pira
de Mataró, al camp de l'Iluro ens ha
visitara el notable onze valencia i •ac
tualment- templó de la seva regló,
Llevant F. C.
Dos han estat els pardas concer •
tats, amb els quals s'ha de disputar
una formase Copa oferta per la Ge
neralitat de Catalunya.,
El primer partit, celebrat ahir,
diumenge, fou guanyat pels valen
cians per la mínima diferencia, des
prés d'un encontre durant el trans
curs del grial portaren gairebé sem
pre la iniciativa.
Eta locals, tot i aconseguir una
derrota -honorable davant un adver
sari de superior categoria no actua
ren amb gaire encert. La finta mit-.
jana fou la inés fluixa, i de no .ésser-.
la formidable actuació de Barras el
resultat hauria,estat ben diferent.
No és d'esperar, una vegada vistos
els dos contendénts, que amb el
partit que ha de celebrar-se aqueata'.
tarda els locals Puguin fer-se Seu el
S
•
ti
•
Pe pa las
"eca a,ae 5, las
t1113, 5".."1,1,Tole'' -€1,5
el vr-wp9.9-, c000-...s.„00).
1 Gua eso QUILOS DE
PIIITRAT DE DOSA•
ARCADIAN
cc/dono/.-un
16°/o de
NITROGEN
asa e eas 1 e
1164 ' ela CS. NIT R I C
.05110:sool• .-- ete3,..."0. ""em A 041.1•41MUM
roas ese.aae ea %assersaaa OARANITIT
.0 2.1y1;Sts 13+1,355. •Atttell'
ta.t0;1 aega. eles
0.1t, gx041-1 o i5115,159.
Del;°1312:11/"'b 1°' t
'
- --;;" /
4 f ' 0353,te, .u. pte,41-13S h.,
och."/Z2 o.95,5.-B, za A
1:13 O ..a0e,401;acal -931,
4r~
Y
11c1) y_1?:701'1'° .
.: ' 1,0.A g 1:3 ;71 -
”—
//el- '
hl° Y'-`-_,,torarkig•• okVA* -...... •
,,.....
' -P ,nr."
' i
"11 TaISC:001111"
al fet que la radia mitjana no in
tercepta cap jugada, i permet que el
tercet atacant gironí jugui desean
sat fent treballar Massot amb bas
tant d'encert, tot i ésser la primera
vegada que actua en partits d'aques
ta importancia. No pot, peró, evitar
que li marquin dos gols més.
L'equip local, a pesar de tots els
seus esforços i posar dIverses vega
des la porta de Francas en perill, no
es veu ajudat per la sort, i fineix
el primer temps. Al segon, el joc té
un altre caire; els locals juguen amb
cobejança i posen Francas — sempre
ben secundat per la parella defen
siva — en situacions perilloses, fins
que Manonelles marca el primer gol
per al Tarrega, i el de rhonor. S'a
caba aquest partit amb el resultat de
5 a 1 a favor del Girona.
El Conseller del Municipi senyor
Joan Burgues, fa lliurament de la
copa als guanyadors, i adreça breus
paraules. El Girona contesta amb els
visques corresponents.
El públic sortí defraudat de l'ac
tuació de l'equip local, per la seva
gris actuació.
L'arbitre complí amb el seu comes,
malgrat no assenyalar al Girona un
"penalty" descaradassim, t,ota vegada
que als locals els perjudica assenya
lant-los-en un. Amb tot, la seva tas
ca fou bona. — C.
DE BISBAL DEL PENEDES
El Campionat intercomarcal tarraco
penedesenc
Joventut Bisbalenca, O - Brafim, 1
Aquest encontre era esperat amb
gran interés en els rengles esportius
de la nostra comarca. Ambdós ad
versaras continuen essent duna
igualtat categórica, que de temps
llunya han anat sostenint, i per
aquest motiu hom els considera i
••••11....
trofeu. Sois una gran dosi d'energía
i d'entusiasme podria fer canviar el
resultat. Ho dubtem, davant el des
nivell de potencia deis dos equips.
El primer temps va acabar amb
empat a dos gola. El primer de mar
car fou l'Iluro, per miaja de Xifreu,
quan feia cinc minuts que havien co
mençat, en ocasió d'arreplegar una
pilota centrada per Gregori. Al cap
de quinze minuta Cambra, d'un tret
collocat, obtiague rempat, i poca
momento despres, d'un xut a mitja
altura, precedit duna combinació
amb Felipe, obtingué el segon gol.
Poc abans d'arribar al descans, és
castigat un faut de Sesé amb el cae.-
tig máxim, i Xifreu apronta el pe
nalty per a conseguir l'empat.
En el segon temps només es marca
un, gol 1 fou el que doná una justi
ficada victeria a requip valencia.
L'autor -d'aquest gol fou Cambra, en
aprofitar una aplaudida intervenció
de Puig II.
Sota les ordres del collegiat senyor
Pujol s'arrengleraren els equipa de
la segilent manera:
Llevant F. C.: Vidal, Calpe, Sesé,
Agustinet, Montanyés, Porrera, Puig,
Cambra, Escolá, Felipe 1 Gros.
Iluro E. C.: Ortega, Borras, Julio,
Terra, Mariages, Amat. Ors, Judici,
Garcia, Xifreu i Gregori.
El públic, bastant nombrós.
L'arbitratge, deficient.
BELLAVISTA
DE Rosys
Avenir Sportif Cerberien,"1.
Club Deportiu Roses, 6
El diumenge passat, dia -13, al
camp d'esports d'aquesta vila es ju
ga encontre davant molt de
públic, degut a l'expectació que ha
via desvetlhat, per ésser un equip es
tranger.
•
La primera part fou gairebé de
complet donaini de l'equip local, com
ho demostra el resultat assolit, que
fou de 5 a 1 a favor deis de casa.
Al segon temps no veiérem tan
bon joc, degut, potser, al gros mar
ge de punts que s'havia apuntat la
davantera local, reafirmant encara
més la victória amb un altre gol.
jugador Botet II, trobant el mara
lliure, s'apunt,a el gol d'honor. Al cap
de cinc minuts de joc, amb domini
de la Penya Fúria, que sens dubte
en aquesta part ha deMostrat pos.
seir-ne més que el seu contrincant,
l'arbitre dóna per acabat rencontre.
Els equips s'arrengleraren abrí:
Sant Sadurní F. C.: Catassús,
Moderitantent, u o s'irns
-tala e tkp q-uitirto de harem
Termosifón
PRIECKILER
I I
I r
A. CONSTRUCCIONES PRECKLER
LA ÚLTIMA PARAVLA
,t8 SET:VEIS DE
AIGLA CALEVTA
Dernoneu folleto
presupoolos
eckler
( . Ronda Universitat,14 - BARCELONA
•¦•*"
Es distingiren pels de casa Ro
" mans i Sinyol a la davantera, pulx
que amb llurs xuts feien mirar es
-parverat el porter contrari, i Berta,
que es mostrá molt treballador i va
lent ; la parella de la defensa juga
com ja ens té acostumats (que ja
la voldrien clubs de més categoría
gire el nostre); tots els altres juga
ren amb moka fe i entusiasme.
Deis visitants el millor el porter,
que tot i fer-li els sis gola fou el més
bo del seu equip; el seguia en me
ras el mig centre.
Arbitra el senyor Lagresa, sense
dificultats.
L'equip guanyador arrenglera
Mares I, Rigau, Buscarons, Ma
rés II, Donat, Berta, Marcó, Romana,
Casanoves, Sinyol i Rubí.
El públic sortí força satisfet, bo i
desitjant que aquestes actuacions per
part del nostre equip se succeeixin.
— A. R.
DE CALELLA
E. C. Calcita, 5 - C. E. Anota. O
Es digne de tot elogi el brillant
'historial del Calella per haver acon
Seguit en aquesta darrera jornada
de torneig el preuat títol de campió
de Catalunya, títol que quedará gra
vat per sempre en els coratjosos de
aensors de l'onze blau.
A continuació ressenyem breument
la partida.
Comença el primer temps amb
una arrencada del Calella i un "ob
sequi" de dos treta al pal, que gra
. cies a tenir el sant de cara el mar
cador no varia de posició, peró sí
que moments després Alcaina és
l'autor 1:11i- a -bala besi per prime
ra vegada la xarxa forana, i acaba
„arree aqueet resultat la primera part.
'Centrat, de—nou l'esferic, Rius,
d'una capcinada, bat per segona ve
gada els dominas de l'Anoia, 1 és
coronada aquesta jugada amb un xa
lec d'aplaudiments; els ánims de
l'onze vermell decauen, i una nova
intervenció d'Hurtado serveix per a
conocer el tercer gol de la tarda, i
hom no triga gaire a veure com Co
mes i Rius marquen el quart i cm
que, d'excellent factura, i acaba
aquesta partida amb el corresponent
entusiasme, del qual amb veu ben
alta pot eridar-se: hem quedat cam
pions de Catalunya.
Es vencedors foren.: Zamora, Fer
rer,,Munoz, Curró, Arquer, Canadell,
Rara Aleaina, Cambra, Comes i
Hurtado.--Corresponsal.
DE VII:ANOVA I LA GELTRU
Penya Fúria Vilanovina, 4
Sant Sadurní F. C., 1
El diumenge passat va desfilar per
la nostra vila requip del Sant Sa
durní F. C. del poble de Sant Sa
durnía d'Anoia, que va celebrar un
partit amistes amb la Penya Fúria
Vilanovina.
La característica de l'encontre va
ésser que en el primer temps tots dos
equipa .exhibiren un joc péssim. No
més entretingueren la pilota en mig
del terreny de joc, i peques vegades
foren inquietats els mares; adhug
podem dir que hom en aquest temps
s'avorria 'amb la manera corn actua
ven aquella. I en un batibull que hi
ha davant del marc de Catassús, en
una desafortunada intervenció del
defensa Llopard aquest marca el pri
mer gol' de la tarda favorable a la
Penya Fúria, i acaba tot seguit la
primera part.
En reprendre's el joc hi veiem un
altre entusiasme entre els dos ad
versaria i es veu també més técni
ca en el joc ; ádhuc mollas vegades
ressorgí el joc violent, sense que
l'arbitre ho evites. Pel caire que pre
nia l'encontre, créiem que s'hauria
acabat abans del temps reglamenta
ra pero afortunadament no fou així.
Al cap de deu minuta de joc, en
un avanç de la Penya Fúria, el ju
gador Espinazo, en recollir una ex
cellent passada de Barnús .amb el
cap, marca el segon gol deixant a
la vegada sorprés el porter Catassús.
Anotem una moments d'acorrala
ment de l'equip foraster. Un xut de
Queralt .val el tercer gol. I poc des
prés Banús marca un altre gol, que
hom creu off-side. I quan mancaven
breus minuts per acabar el partit,
en un avene de l'equip foraster, el
pard; Ferrer, Botet I, EscOlano, sa
la, Prats, Botet II, Cases, Raurell i
Jauset.
Penya Fúria Vilanovina : Raldiris,
Lizcano, Sória, Figueres, Carbonen,
Frias, Queralt, Hernaea, Espinazo,
Huguet i Venús.
Debuta Lizcano, fins ara de la
Ferroviaria de Madrid, i el seu joc
no ens va convencer massa.
L'arbitre aficionat senyor Josep
Lleóva dirigir el partit regularment.
—S. Morera.
DE BLANES
Una arillant vietória de l'equip lo
cal damunt la U. A. Fortpienc
per 4 a O
Una nova victória a alelar a la
Inacabable llista de l'equip local. La
del diumenge nassat fou obtinguda
damunt la U. A. FOrtMelle, la qua]
va é.sser derrotada per quatre gola
a cap.
L'actuació de l'onze blavenc,man
cat d'alguns titulars, va ésser me
ritória i més si tenias en compte la
classe de l'equip que ens visita
Després duna primera pan t inte
ressantíssima, orle acaba amb un
empat a zero, requin local sane:esa
netament i va aconseguir marcar
quatre magnífica gola que podien
ésser augmentats si no hagués es
tat per la lesió greu que va soísie
el mig-centre blanenc Narcis Ros,
que es fractura el monyó, i s'hagué
de retirar al can de deu minuts de
començada aquesta segona part.
Amb tot i la manca de Vejar de
l'equip, el Bienes va saber ampo
sar-se, i obtingué una victória mag
nífica, acuse que el Fortpienc po
gués marcar tan solament gol de
l'honor.
Arbitra raficionat. Roaaaqtre ho
féu imparcialment. A.ss,t4 a ren
contre poc públic, cosa que és de
lamentar.
Celebrarlem que en sortir aques
tes ratIles l'incansable mig-centre
blanenc Narcís Ros es trobés millo
rat de la lesió que sofrí, ensems que
fem vota perqué es guareixi aviat, i
torni a les lluites futbolistiques, de
fensant amb el seu entusiasme els
colora blanencs.
CORRESPONSAL
DE FIGUERES
Torneig Copa "Perruqueria _Fierre"
Resultats de la passada jornada:
Rcing Club Figueres, 4 - Llers F.
C., O (suspés als 39 minuta).
Batalló de Muntanya, O - F. C.
Darnius, 3.
C. E. Agullana, 1 - Unió Esporti
va Figueres (B), 1.
Classificació:
J. G. E. P. F. C.P.
F. C. Darnius 7 4 2 1 15 6 10
Unió Esp. (B) 7 3 3 1 10 8 9
R.acing C. Fig. '7 3 1 3 12 8 7
C. E. Agullana 7 1 4 2 11 12 6
Bat. Muntanya 7 3 0 4 10 13 4
Bat. Muntanya 7 3 0 4 10 13 6
F. C. Llers 7 1 2 4 5 16 4
Com pot veure's per la classifica
ció, falten a jugar-se tres jornades
interessantíssimes, si es té en comp
te 1 puntuacló del Darnius, Unió i
Rácing.
Per ara el que té més probabilitata
per adjudicar-se la copa és el P. C.
Darnius, ja que deis tres partits que
li manquen, dos ha de jugar-los al
seu camp.
En canvi a la Unió Esportiva Fi
gueres el camí no 11 és tan fácil, ja
que deis tres, dos d'ells ha de jugar
los a camp contrari, un d'ells amb
el Darnius.
I, finalment, l'altre equip, deis
quatre restants, que podria (encara
que difícilment), classificar-se és el
voluntariós Rácing Club Figueres,
que sidurant el Torneig la sort els
hagués somrigut, més honorífica se
ria la seva classificació.
Com diem, jornades difícils de
pronestic, i si la sort continua essent
falaguera com fins .a la data pel F.
C. Darnius, podem ben dir que ell
será el guanyador. El que no diem és
que en sigui el més mereixedor.
* * *
Durant el transcurs del partit Ra
cing-Llers va lesionar-se Giró, del
Racing Club Figueres, lesió que si bé
de moment semblava d'importancia,
ara poden-1 dir amb tota fruició que
és una lesió Ileugera, la qual cosa
celebrem.—F. B. V.
DE SANT PERE PESCADOR
Segons rumors, sernbla que després
del Torneig Copa "Perruqueria
Pierre, que actualmentt se celebra, la
Junta de la veterana entitat figue
renca Unió Esportiva Figueres té el
propósit d'organitzar-ne un altre en
tre diferents clubs, entre els quals
sembla que hi ha el desig d'incloure
el F. C. Sant Pere Pescador.
Aquesta inclusió, al nostre enten
dre, beneficiaria en gran manera
tots els clubs participants, ja que el
nom del club santperenc ha atret
gran gentada a tots els camps on ha
jugat, i més actualment, després
d'haver conquerit aquell no molt 11u
nya. I Torneig Copa de l'Alt Em
porda.
Actuament a Sant Pere no hi ha
equip, peró hi ha jugadors: havent
hi jugadors, pot haver-hi equip, i bo.
A veure, dones, si dintre pocs dies
ja podern confirmar aquesta nova,
la qual seria molt aplaudida per
tota l'afició santperenca. Abel ho de
sitgem.—C.
DE PALMA DE MALLORCA
Terneig Copa President de la
República
Mallorca, 3 - Balears, 1
Aquest partit havia desvetllat
gran expectació, que es traduí en un
pie al camp de "Son Canals", on es
jugava. La circumstancia que tots
dos comptaven una puntuació igual,
era motiu per a justificar i anticipar
la lluita com a extraordinaria. No fou
sial, encara que no tarneoe es juga
duna manera desastrosa.
S'arrengleraren els equipa a les
ordres del collegiat Bonet d'agites
ta manera :
Mallorca.• Abat; Rosselló, Lires;
1 Es juga amb gran entusiasme per
al desempat, que a la fi és aconse
guit pel Mallorca, per mitjá de Bor
ras, que quan es tira un córner dis
para fort a la xarxa, .sense que Co
mes pagues evitar-ho.
Des d'aquest moment s'observa in
ferioritat en els rengles del Balears;
d'aisró en treu profit el contrari, i
posa en perill la porta defensada
per Comes, el qual sent aplauda
ments per la seva encertada ínter
venció deturant jugades . de mera.
El tercer gol el marca Albella apro
fltant un centre de Carrasco, que
pifia Planes i que no pot deturar el
portar Comes.
Arbee, del Balears, es retira al bo
tiquí per haver tingut forta topada ;
manquen pees minuts 1 encara Co
TALLERS GRAFICS
Falda" Rinau
Verdaguer 1 Callís, 5 1 7
Telefon 14856 Barcelona
mes salva un tret que feia fum cap
a la seva porta. Surt Arboç i anima
els balearencs, que tiren un córner
1 posen en perill la porta d'Abat,
peró que no té resultat com se cer
ava.
Peques jugades més d'interés i Bo
net assenyala l'acabament del partit,
amb el marcador 3 a 1 a favor del
Mallorca, que després d'aquest resul
tat es col-loca en condicions d'acon
seguir un deis primers Iteres d'aquest
important torneig.
L'arbitre complí a la perfecció la
seva tasca, i el públic es comporta
correctament.
El Mallorca en aquest encontre
demostrra trobar-se en millor forma
que setmanes enrera, ja que algu
CtUTADANIA
DE MATAR°
Abans d'ahir, a les deu de la
vetlla, tingué bloc la inauguració ofi
cial de la II Fira Comercial de Ma
taró, acte que fou presidit pel dig
níssim Con.seller d'Economia i Agri
cultura de Catalunya, senyor Joan
Comorera, acompanyat de les auto
ritats locals representaclons d'ent1-
tats 1 premsa'
Tot fent una crítica general d'a
questa II Pira Comercial, hem de
manifestar que enguany s'ha vist
més afavorida d'expositors. E 1 a
stands són muntats amb més dis
creció i aircó fa que aquesta Pira
sigui digna d'ésser visitada.
L'stand que desperta més l'atenció,
tant pel gust d'ornamentada) com
d'estética, és el del jardiner senyor
Frederic Pera. També es diu que
l'stand de la ciutat és digne de
veure's, peró mancats d'invitació no
podem confirmar-ho.
Aquesta Fira Comercial durará
fina al dia 27. A les dotze de la vetlla
d'aquest día rhonorable President de
la Generalitat presidirá lacte de
clausura.
CORRESPONSAL
DE SANT ADRIA DE BESOS
I de l'aturada d'altres trena?
Fa temps, quan en la inauguració
del baixador, des d'aquestes mateixes
pagines feiem un incís per a ocupar
nos de la combinació tan desencertaa
da, o almenys poc encertada, deis
trena que havien d'aturar-s'hi, i al
mateix teraps de la manca que s'hi
notava per tal que, afavorint els qui
més se'n servirien — els obrera —
llur implantaci6 assolfs l'exit que per
endavant se li vaticinava.
Atenci.ó! Clutadans: A la Casa
BASTIDA
P. GRACIA, 18 - GRAN BASAR
DE SASTRERIA I CAMISERIA
és on podreu vestir-vos amb pocs diners 1 ben
elegante. El sistema de vendre amb peo guany
cris augmenta considerablement la venda, la
qual cosa ens obliga a fer engrandiments con
tínuament.
Amb els nostres continua viatges a París 1 a
Londres, estern al corrent de la moda, tethora.
GRAN LIQUIDACIó PERMANENT
DE TOTES LES EXISTÉNCIES DE
LA TEMPORADA PASSADA
SECCIO DE SASTRERIA
100.000 Pantalons, des de . .
..... 5 Pessetes
100.000 Vestits fets, de llana, .des de . . 25 "
100.000 Impermeables, des de 10
En la Secció de Mida tenim un gran assortiment de
generes per a vestits a 60, 75 1 95 ptes. els més superiora
SECCIO DE CAMISERIA
100.000 Caleotets, des de . . . . . . 1'95 Pessetes
100.000 Camises blanques, des de. . . 3'95 "
100.000 Camises gran moda des de . . 4'95
100.000 Pijames, des de 5'95
En la Secció de Mida tenim grans existéncies de
i sedes a preus més redults que ningú
En casos d'urgencia, tenim una secció de confecció
ULTRA RAPIDA. Lliurem els encárrecs en quatre horca.
Com que considerem l'estalvi el més essencial, obse
quiem els nostres clients amb Segells d'Estalvi de la Cai
xa de Pensions per a la Vellesa i d'altres presenta en pro
porció amb l'import de la compra.
VISITEU ELS NOSTRES APARADORS
zéfIrs
NOTA.—Els forans que vulguin servir-se de la nostra casa
poden escriure, 1 a la tramesa d e 0'25 pesetes en segells rebranffgurins, mostres i un sistema especial par a
prendre les mides, amb les instruccions per a rebre l'encárrec abans de cinc enes.
Carrasco, Sánchez, Gomila ; Mora,
Borras, Planes, Albella i Pocovi.
Baleara : Comes; Bauza, Roca ;
Colom, Colom, Arboç ; Llabrés, Sas
tre, Mulet, Berrocal i Pellisser.
Després de vuit minuta de domini
favorable al 13alears es tira un cór
ner a la porta del Mallorca, que no
va tenir resultat positiu; un castig
prop de l'ama de penalty fou apro
fitat per Mulet per a entrar la bala a
la -xarxa del Mallorca, duna capci
nada, que valgué el primer gol del
Balears, que havia d'ésser l'únic per
a aquest onze.
Poc després es retira, lesionat Ber
rocal, encara que per breus minuta
peró les seves intervencions són
anullades per trobar-se ressentit de
les cames; el joc va molt igualat, i
l'arbitre té cura: de castigar tota me
na de faltes en evitació d'emprar el
joc brut com pretenen fer-ho alguns,
fina que es tirá una falta comesa pel
Balears, que aprofita Mora per esta
blir l'empat quan mancava menys
d'un minut per a assenyalar el des
cans.
Represa la lluita, al moment es
tira un córner contra el Mallorca,
que no té conseqüencies, així com
tampoc dos xuts d'Albella 1 Mora,
que Comes detura molt valent.
filies delIY
nes neves adquisicions han donat
més gran rendiment ; les desquali
ficacions que pesen damunt el Ba
lean i la lesió soferta per Berrocal,
al cap de poca minuts de joc, han in
filfa força per a la victória, ja que
l'onze vengue en ésser retocat un
la rambla
PREUS DE SUBSCRIPCIO
Trimestre ... 2'50
Semestre... ... 4'50
Anual ... 9'—
El pagaMent pot ter-se per
Gir Postal o amb egells de
Correu
Ama
deis seus millors elements, com és
el dit lesionat, no ha pogut comptar
per a res amb el!, i la davantera feia
l'efecte de constar de quatre horhes,
que havien de trobar-se sempre in
feriors al tercet defensiu del Mallor
ca.—J. Mora.
ivies tard, directament san parla,
1 daquesta anomalia, amb la máxima
autoritat local, la qual va prometre
d'ocupar-se, per tal que en el nou
horari, el d'estiu, figuressin d'altres
combois i una millor combinació.
L'horari, amb tota seguretat aea
bat i a punt de posar en vigor, sabem
nosaltres que no presentara cap de les
dues coses, i sí tan sois la variant
de l'hora d'aturada, que 'arre pura
casualitat, que alguna deis trens ofe
reixin possibilitats a l'abast deis qui
treballen.
Peró indiscutíblement que aixó no
és el que ha d'ésser. No té cap valor
que l'atzar hi jugui una de les se
ves. El que convé és que el "volem"
venci el "casualment".
No sabem si s'han fet gestions per
a aconseguir-ho. Volem creure que • sí. Pera) també volem creure que han
emsetanta teímlsidreessu1ltattesmsoerreinenquebse;n asaltUraz
factoris.
I cal que aixó, a l'igual que el
tren correu, no quedi com una as piració irrealitzable més. Cal que
els uns 1 els altres s'adonin de la
importancia que tanca concedir-ho. Hl va, no accedint-hl, el fracas to
tal del comés del baixador.
Corresponsal
50 anys d'éxit popular. Llur venda anual permet preparar 100 milions de litrés d'aigila de régim.
Vestits de Bany
ALS MILLORS PREUS
D. H.
Salmerón, 50 BARCELONA esport i ciutadania )
111MI~
Joieria i Aeglotgeria
El Regulador
RELLOTGES DE LES MILLORS MARQUES
SUISSES
Exclusives "Lus-ina" i "Rolex"
Rbla. de les Flors, 37 Carme,
au mao ria:~
De la sessió parlarnentária de divendres
El discurs d'In alecio Prieto
itTlaa, crítica d-u.ra de la gestió dictatorial, q.-Lie, d_esprés d'ha-xrer
posat la Ilisem_d_a espa32.3rola eia uiaa situa,ció desesperada, Cal-wo
Sotelo, ana.32istiat per _f__erro-u..-Gri1 Robles-Gambó,
g-u.t la gosadia, d'irltexitar defe3asar
Cezt faquigráfic del <Diario de Seszones> del día 19 de maíg
N)". vba. ytte)(1111
INDALECIO PRIETO
primer ministre de Finances de la República, que ha cont.estat
contundentment el discurs de Calvo Sotelo, ministre de Finances
de la Dictadura
El senor PRESIDENTE: El senor
Prieto tiene la palabra.
El senor PRIETO Y TUERO: Se
nores diputados, además de las alu
siones de carácter personal que me
han sido dirigidas por el senor Cal
vo Sotelo, a cuenta de resoluciones
mías, ciertamente insignificantes an
te la magnitud de este debate, me
mueve a usar de la palabra, en ho
ra en que la fatiga vence ya los áni
mos en la Cámara, más que esas alu
siones que carecen ciertamente de
importancia, la circunstancia de que
sea cualquiera la postura política en
que yo me encuentre actualmente
con el grupo socialista, no puedo
romper mi solidaridad con los actos
de Gobierno en aquellos ministe
rios de los cuales formé parte, sin
apartar siquiera, porque eso no se
ría correcto, aquellos actos. aquellas
resoluciones respecto de las cuales,
y en momento oportuno, la repre
sentación socialista marcó su dis
conformidad. Y sobre esa razón hay
otra: que el senor Calvo Sotelo, cu
yo discurso analizaremos deshilvana
da 'y brevemente por el apremio de
la hora, ha acudido a lo que es un
resorte fácil, de éxito seguro en- esta
Cámara, dada su composición, y que
consiste en achacar todas las culpas,
atribuir todas las responsabilidades
de cuanto ocurre en el campo social
y en el político de la República es
panola al partido socialista. (El se
nor Moreno Berrera: No ha dicho
eso.)
L'escolta de Calvo Sotelo
Cuando yo veía esta tarde al se
nor Calvo Sotelo entrar en la Cá
mara con ese florido cortejo que le
acompana desde esta manana (Ria
lles.), no podía por menos que re
cordar que el senor Calvo Sotelo
traía hoy una escolta adornada de
claveles, constituida por hombres
que han tenido la humildad cristia
na de olvidar pronto y totalmente
grandes agravios. Porque el senor
Calvo Sotelo, servidor de la Dicta
dura, <me se alzó contra las repre
sentaciones de esos partidos monár
quicos que hoy constituyen su guar
dia de honor; el senor Calvo Sotelo,
en un acto político de La Coruna,
Incluso cargando la mano en aque
has frases constantemente despecti
vas que el general Primo de Rivera
dirigía reiteradamente y con frui
ción a los partidos monárquicos, lle
gó a hablar de ellos con tan hondo
desprecio, que dijo que el dictador
ni siquiera había tenido necesidad
de desenvainar la espada, pues le
había bastado con manejar la esco
ba para barrer toda la podredumbre
de los partidos monárquicos que ser
vían el régimen; podredumbre cuya
representación florida le ha servido
de cortejo casi nupcial en la tarde
de hoy. (Rumors i protestes—El se
nor Maura (don Honorio): Pero esos
no estaban aquí entonces.)
Con méritos y títulos infinitamen
te inferiores a los del senor Calvo
Sotelo..., (El senyor Comin pronun
cia unes paraules que no se senten.—
Rumors.) Con méritos y títulos in
finitamente más insignificantes que
los del senor Calvo Sotelo, me atre
vo a rogar a quienes forman hoy
en torno suyo el coro apologético,
que me guarden un poco de consi
deración, con objeto de que pueda
exponer con cierto orden aquellas
consideraciones con las cuales quie
ro refutar algunas del senor Calvo
Sotelo. Porque si la lucha. la pelea,
va a ser del tipo de aquéllas a que
pueda conducirme mi temperamen
to, por querer replicar a las inte
rrupciones que, más o menos ner
viosa o apasionadamente, surjan, no
vamos a esclarecer absolutamente
nada y a mí me interesa ahora una
labor de esclarecimiento, porque he
dicho y repito que, sea cualquiera la
posición en que se encuentre actual
mente el partido socialista. -en el
cual milito y en cuya representación
parlamentaria figuro, yo no puedo
romper la solidaridad con los actos
de los Gobiernos en que nosotros ha
yamos participado.
L'apologia de la Dictadura
El senor Calvo Sotelo — conozco
ya de antiguo su fría habilidad —
ha hecho con las cifras cubileteos de
prestidigitación, agrupándolas, dedu
ciendo porcentajes, senalando a su
capricho la fecha de iniciación en
el mundo de una tónica de deflación
y el término de una tónica de in
flación, y de estos agruparaifsitós,
notoriamente artificiales, incluso ba
sados en evidentes inexactitudes de
cifras, el senor Calvo Sotelo ha con
cluido hoy por hacer una apología
de la gestión económica de la Dic
tadura. (El senyor Barcia demana la
paraula.) Yo conozco la audacia del
senor Calvo Sotelo, no de hoy, la
conozco desde los tiempos en que su se
noría, no sé si abusando o haciendo
uso lícito del puesto que en la se
cretaría particular de don Antonio
Maura tenía, vino aquí representan
do al distrito de Carballino, acta a
cuenta de la cual se produjo con
tienda terrible en esos escanos, en
que se blandieron los bastones de
una y otra fracción conservadora
por una pequena picardía política
que hizo S. S. (El senor Calvo So
telo: Está S. S. equivocado. Mi acta
no tuvo ni siquiera discusión.—E1 se
nor Maura (don Honorio): Fué en
el acta de Coria.) Resulta, senores
diputados, que con motivo del acta
de Carballino no sucedió nada; se
pegaron con motivo de otra acta
posterior, aunque como consecuencia
de los enconos del acta de Carba
Ilino; pero es igual.
Yo computo a la audacia de S. S.
este rasgo suyo de la sesión de hoy,
a virtud del cual S. S. ha actuado
hoy de Juan de Ftobres en materia
financiera y presupuestaria. Porque,
senores diputados, la República he
redó en el orden financiero una si
tuación terrible. de la que es res
ponsable genéricamente la Dictadura,
pero individual. personalmente, don
José Calvo Sotelo. Y cuando S. S.,
en uno de esos esguinces hábiles, en
uno de esos incisos intencionados que
S. S. sabe insertar en sus disertacio
nes. mostraba, como un título de glo
ria, el hecho de que el Gobierno de
1
la Dictadura no hubiese dejado ni
una sola peseta de Deuda a corto
plazo, parecía querer revelar ante la
Cámara. y sobre todo ante quienes
por falta de documentación o por
no haber seguido el movimiento fi
nanciero del Estado espanol con ta
do detalle, que la Dictadura y la
monarquía con ella, dejó a la Re
pública una situación financiera
despejada que los ministros de la
República han malbaratado.
Una maniobra anti
democrática
Y esto es lo que hay necesidad de
aclarar, porque S. S. ha hecho, como
digo, un agrupamiento de cifras ver
daderamente arbitrario y en las con
clusiones, donde yo esperaba, por la
técnica de S. S., por su experiencia
de Gobierno. por los arios de refle
xión que ha podido tener en el des
tierro, que nos expusieran solucio
nes prácticas para el problema pre
supuestario del Estado espanol, su
senoría, per toda receta. se ha atre
vido a jarca-1er un nuevo régimen
dictator que desde luego pugna
con nuestalsaconvicciones democráti
cas, pero qua, además — esto no lo
ha tenido en cuenta S. S. —, rine
con un precepto constitucional, por
que es evidente que una autoriza
ción de la • amnlitud que S. S. indi
caba, la prohibe el artículo 61 de la
Constitución, que dice:
"El Congreso podrá autorizar al
Gobierno para qué éste legisle por
decreto, acordado en Consejo de mi
nistros, sobre materias reservadas a
la competencia del Poder legisla
tivo.
"Estas autorizaciones no podrán
tener carácter general, y los decre
tos dictados en virtud de las mis
mas se ajustarán estrictamente a las
bases establecidas por el Congreso
para cada materia concreta."
Ante estas restricciones consigna
das en el párrafo segundo del ar
tículo 61, notoriamente la propues
ta formulada por S. S. rine con la
Constitución; pero, además, senores
diputados, ?quién no ha de recelar
que detrás de la propuesta formula
da por el senor Calvo Sotelo palpi
ta intensamente una maniobra polí
tica peligrosísima para el régimen
republicano? (Rumors.) No hay más
que pasar la vista por los diversos
sectores de esta Cámara, darse cuen
ta de que el Gobierno actual es un
Gobierno débil, minoritario, que pue
de realizar penosamente su gestión a
través de la aportación de votos que
no son suyos y que están situados
a su derecha, y el equilibrio posible,
pero peligrosísimo, de cuyos riesgos
hemos hablado constantemente en
este recinto, queda un tanto amino
rado por la necesidad de actuar par
lamentariamente; si cayera algún
sector republicano en él cepo que
acaba de tender el senor Calvo So
telo, que, repito, pugna con el espí
ritu y con la letra de un precepto
constitucional, y se establecieran por
medio de una resolución parlamenta
ria las bases de una dictadura, !ah!,
entonces no creo que llegaréis en
vuestra ingenuidad (Dirigint-se a la
minoría radical.) a suponer que vos
otros ibais a ejercer esa dictadura.
Primeramente es de creer que pugna
ra con vuestro propio espíritu; pero
si no pugnara — permitidme que ex
treme la hipótesis—, quienes coad
yuvaran a semejante resolución del
Volen que les Corts de la República
facin una sessió de desgreuge
ta'
:.41*
>f<
Perqué Alfons de Borbó feia 48 anys, la premsa monárquica no s'ha sabut estar de dedi
car-li un panegíric, que de tan ditirámbic que és sembla talment que en facin mofa, i fins l'A B C
ha demanat ben categóricament que aquestes Corts, que van donant Governs lerrouxistes, l'hi
dediquin una sessió de desgreuge i de reparació.
Després deis 16 milions a la clerecia, després de la Ilei d'amnistia, suposem que aquesta ses
sió pot celebrar-se qualsevol dia d'aquests.
Nosaltres hem volgut també commemorar aquest 48.é aniversari d'Alfons de Sorbo amb la
publicació d'aquest retrat de l'ex-rei, el de semblanla més acusada que hem trobat en el nostre
Ancha.
'alía
^
JAUME CARNER
ministre de Finances de la República sota
patriótica gestió del qual és posada de
d'Indalecio Prieto
Parlamenta y por razón del núme
ro de votos pudieran desplazaros, os
desplazarían inmediatamente para
ejercer ellos una dictadura arreba
tada por artes tan traviesas al Par
lamento espanol. Es natural, seno
res diputados, que el grupo socialis
ta se ponga desde luego en guardia
ante la propuesta que acaba de for
mular el senor Calvo Sotelo, y que
si no estuviese reifida con la Cons
titución y además no pugnara con
el espíritu democrático, esencia de
la República, habría de tener el con
trapeso de que tan excepcionales fa
cultades las ejerciera un Gobierno
respaldado con una mayoría nume
rosa y homogénea, suya, pero no
prestada; y ai los diputados que hoy
os sustentan con sus votos llegaran
en su entusiasmo por la fórmula del
senor Calvo Sotelo a llevarla pro
mulgada como ley hasta las pági
nas de la "Gaceta", entonces la Re
pública acabarla de deshonrarse con
el establecimiento de una dictadura
que había de ser ejercida por las ex
tremas , derechas del país, las más
hostiles a la esencia del régimen re
publicano, cualesquiera que sean sus
apelativos y disfraces.
Esta es la reflexión fundamental
que a mí me dictan las palabras úl
timas del senor Calvo Sotelo; por
que en cuanto a aquellos remedios
por él propuestos para una posible
poda del presupuesto, francamente,
si el senor Calvo Sotelo hubiese te
nido tiempo de repasar los "Diarios
de Sesiones" de esta misma etapa
parlamentaria, habría visto que en
debates más modestos, de menor ful
gor, hombres representativos de di
versos sectores de esta Cámara se
han levantado a decir, en cuanto a
la poda del presupuesto, cosa aná
loga a la que ha dicho S. S. Yo re
cuerdo que una posición de este gé
nero fué sustentada por el Sr. Cha
paprieta; que el senor Chapaprieta
tuvo la adhesión del senor Villalon
ga y estos dos tuvieron el asenti
miento del senor Barcia, y que yo
hube de levantarme también. en
nombre del grupo parlamentario so
cialista, a decir algo parecido.
Les suggeréncies ferroviá
ries de Calvo Sotelo
Nosotros vamos a apuntar, con res
pecto a la exposición hecha por el
senor Calvo Sotelo, no solamente dis
crepancias, sino coincidencias; pero
tenemos que decir previamente que
todas aquellas sugestiones que B. S.
TEr#E,11
el Govern Azaria, la
relleu en el discurs
se ha creído en el caso de hacer es
ta tarde al Gobierno, esas no re
suelven el problema financiero de
Espana, esas no bastan, esas no sir
ven por insuficientes, y que alguna
de cierta intensidad — no creo que
hay más que ella—, la referente a
la supresión de los subsidios del Es
tado a las Companías de ferrocarri
les, mejora y ampliación de sus re
des; esa, en los términos en que su
senoría acaba de exponerla, es un
tremendo atentado a los intereses
estatales espanoles, porque S. S. su
gería, tras la propuesta, la amplia
ción de la capacidad emisora de las
Companías ferroviarias, capacidad
emisora tan reducida y tan limita
da, que a la hora actual, dada la fe
cha media de la reversión de sus li
neas, de sus concesiones, y dado el
volumen dinerario que necesitan pa
ra ampliar y mejorar sus redes, eso
no se podría hacer (creo que S. S.
ya lo indicaba) más que sobre la ba
se de ampliar el tiempo de las con
cesiones; es decir, de entregar la red
ferroviaria espanola por tiempo más
dilatado que el legal a las Empre
sas... (El senor Calvo Sotelo: Nada
de eso.) Pues entonces, ?cómo? (El
senor Calvo Sotelo: De ningún mo
do.) Su senoría conoce bien el vo
lumen de estos auxilios, que resultan
incluso escasos para las necesidades
de las líneas. Pues bien, habiendo
una media en el plazo de reversión
de treinta arios, ?quiere decirme su
senoría — y serviría de ilustración,
por lo menos a mí, si no a la Cá
mara — cómo adquieren las Compa
nías ferroviarias esa capacidad emi
sora que quiere atribuirles S. S.? (El
senor Calvo Sotelo: El promedio de
treinta arios probablemente es sufi
ciente para que puedan emitir deuda
a treinta arios, porque es plazo muy
largo; pero si el plazo es insuficien
te, lo que he querido decir, y lamen
to haberme producido en términos
confusos, es que el Estado debe dic
tar, dentro de un régimen normal y
constructivo ferroviario, dentro de
un régimen de estatuto, o como sea,
medidas que permitan a las Compa
nías emitir deuda, aunque su plazo
de amortización supere al plazo de
vigor de las concesiones, teniendoen
cuenta... — Rumors.) Eso es echar
sobre el Estado una carga más: eso
es empeorar el problema; es ir a
una solución económica infinitamen
te más desastrosa. (El senor Calvo
Sotelo: Es sustituir deuda a corto
plazo por deuda a largo plazo mu
(Passa a la página 2).