Rambla, La (1931-1935). Núm. 232 (28 maig 1934)

              e la rambla
Cóselaride
la telirlialia
*----Caram, quina cara de satisfacció que feu avui...
-No sempre hem de sortir de malhumor. La magnífica
hxhibició del nostre equip nacional de rugby davant els mestres
francesos i la brillant victória del Barcelona damunt els canaris
rn'ha deixat plenament satisfet. He passat, en resum, una bona
tarda. Com a catalá i com a esportiu. Aquests nois del rugby,
Ré per qué, se m'han fet d'alió més simpátics. El resultat
aconseguit davant de Eranea és altament honorable. 1 encara
que no ho hagués estat, el sol fet de persistir a donar a conéixer
internacionalment el nom de Catalunya mereixeria el meu reco
neixement.
-I dels futbolistes, qué me'n dieu ?
-Que no em creia divertir-me tant. Aquest Raich ern va
engrescar de delaó. Va sser la metralladora que fa tant de temps
que cerquem...
-Si sempre fos així...
-Aquest és el dubte. Si sempre fos com ahir, aquest noi
Seria la revelació de la próxima temporada. Per aixó no vull
asser contundent en les rneves apreciacions. Ja veurern qul fa
aquest noi de Molins de Rei un cop posat a prova en partits
més difícils que el d'ahir. Peró de moment deixeu-me dir que
n'estic plenamant satisfet.
-Jo voldria que les vostres esperances fossin confirmadas
per la realitat. Simplement, parqué aquest noi ve de Molins
de Rei...
-Que en sou fill?
-No, home ; maagradaria parque és cap ací on s'ha d'en
focar la recerca de jugadors. Qui diu »Ming de Rei, diu Sant
Bói, Manresa, Tárrega o Sant Cugat. jo mai no he estat par
tidari d'anar a la cacera de jugadors famosos - moltes vegades
tarats o en decadéncia forasters i cars. Aquests nois -
que ben buscats se'n trobarien alguns a Catalunya - donen
un rendiment molt superior en tpts els aspectes. Es el que fa,
el qua ha fet sempre l'Athlétic de Bilbao, i ja sabeu els resultats
que Ji ha donat. Repasseu només la seva história.
-I qué us sembla el resultat de Génova?
-Francament, que m'ha sorprés me s la victória d'Espa
nya que no m'hauria sorprés la seva derrota. En realitat, la
seva classificació per als quarts final és un éxit inesperat. El
futbol peninsular que havia perdut uns quants enters en la
cotització internacional haura tornat pujar an virtut dl triomf
de Génova. Ja sabeu que els senyors que manegen aquestes
coses a Europa van establir una classificació prévia, i Espanya
una anys enrera hauria figurat sense cap discuSsió entre els
tres millors equips continentals - no entrá en el grup deis vuit
rnillors. La victória sobre el Brasil - un deis vuit equips de pri
mera classe haurá estat una dernostració que aqualls .senytirs
van excedir-se una mica en Mesurar el descens del futbol d'Es
nativa. Ara... el panorama és molt diferent. Brasil és una po
tInCia futbolística i la seva derrota haurá causat gran impres
Si& Altra vega& els futbolistas paninsulars paSsen a primer
terma de l'actualitat esportiva. Fans diaaus, el nóm d'Elpanya
futbolíStie, S'entén fará parlar i escriure molt. Fins dijous,
la seva cotització a la borsa futbolística mundial será elevada.
El seu partit amb Italia será esperat arnb un interas formidable.
Si guanya Italia aquest será, en definitiva el pronastic més
torrent hom interpretará la victória espanyola d'ahir com una
revifalla momentania, com una casualitat. I després... ja no
se'n parlará més. Pera si Espanva arriba a guanyar Itália -
cosa que, repetim, considerem difícil - el futbol peninsular
tornarla a ocupar el lloc que ocupava dotze i catorze anys enrera.
I posats a opinar, diem que Si Espany-a arriba a guanyar Itália
no seria gens estrany que l'equip de Zamora anéS molt ttés
-Així sou optimista?...
-Sc menv5 pessimista; que nó és el friateiX. Per?) Si ahir
Espanya pogué guanyar el Brasil i tinguerem la sorpresa de
veure Hotanda batuda per Suissa I Argentina per Sucia, cree
qu sense confiar mima en la vietória tenirn el dret d'éSser una
mica menys pessimistes
L. AYMAMI i BAUDINA
La XXII Festa del Pedal
Allir •s va celebrar aquesta
Pesta del Ciclisme que des de fa
vint-i-dos anys se celebra anual
ment. La fita d'aguan any era la
veMa poblada, de Sant Bol, on, a
Milers, s'han congregat ala amants
dl cicllsme.
L'éXit Mea corliplet ha eóronat
aquesta da_rrera fasta del Pedal,
que és més de Celebrar si tenim
en eompte la finalitat benéfiea
que presideix l'Orgallitzael6 de la
fasta.
Les entitats clellstes de Barce
lona i moltes de les poblacions
Veine8 es velaren representarles
per nombrosos addiete8, amb llurs
estendards, que acItbaVen de do
nar més relleu a Pacte.
Ho celebrem.
t aa t1/ia4k(s(-tita,e0allkaly
i•kt`,`,11‘;.`
Bon p
nutritiu
De la mar a la
llauna. Sardines
fresques,bencuites
adobades. Més
nutritives que la
millar carn.
SARD1 ES
Fines:
DRAPEA'',
MASSO
PORRÓ
Popolers:
KAYIEL
11:0911110*
P01.111
1-1
t./11Cti glItt 5/11%Wjl,lérr''
FiLiAL-DIPOSIT PER A CATALUNVA: 11ALEARS
Carrer Ample, núm. 13. - Telidon 21371 - Barcelona
Els esports
A LES CORTS
Barcelona, 6
U. Club Tenerife, 1
Ahir, en el camp de Les Corta
1 després del partlt Internacional
de rugby France-Catalunya, es
juga un partit amistós entre Bar
celona i el club de Tenerife, que
el cercle blau-grana aprofitá per
tal de provar alguna nous ele
menta.
La superiorltat del Barcelona
fou patent en tot l'encontre, paró
potser l'entusiasme de qué féu
gala l'onza canari obliga a con
siderar almenys un xiC massa
gros el resuitat aconseguit. Paró
l'equip canarl, que porta a cap
uns magnífica avanços, que té
una davantera molt rápida, en
la qual destaquen els dos ex
trems, no estigué afortunada en
el remat a gol 1 per aixó fíns als
darrers minuta de l'encontre no
podaren aconseguir un gol, que
ra, en tirar un free-kik contra el
Tenerife, d'un xut fortísslm In
crusta la pilota a la xarxa.
Tres minuta abans d'acabar, el
davanter centre Quico aconseguí
el gol d'honor en rematar un
centre de Ortiz, després d'una
rápida Internada.
Pocs moments després acaba el
partit.
OCELL
A SABADELL
El Girona triomfa del Sa
badell , per 4 gols a 1
Fa temps que el Sabadell no
ha aconseguit fornir una bona
partida al seu terreny de la
Creu-Alta, fins al punt que els
satis adeptas ja comencen a
dubtar de la veritable classe
del seu equip.
Cal admetre que el Sabadell
fa temps també que es veu pre
1-Arr•
I donaren resultat per anar ex
I cessivament altas.
Abans d'arribar al mig
temps, i després d'un pronun
ciat domini gironf, Babot en
tra el segon gol deis visi
tants.
A la segona part, el Saba
dell sortí amb més d'entusias
me, per qual motiu els espec
tadors locals concebiren algu
nas esperances ; no tardaren,
peró, a veure la cosa malpara
da, puix que als vint minuts
Clara marca el tercer gol pel
Girona.
El Sabadell va fer llavors
un esfora, que ja podia haver
lo fet abans, i d'aquesta ma
nera Calvet trobá ocasió de
marcar l'únic gol local, en
desviar una bala que havia
xutat primerament Petera.
•
sz4, `.%
. . SS:e:ata:a "
asaassaaa sa salas
zsa
EL PARTIT BARCELONA - TENERIFE. - Un deis tole
ben mereaeut tenia% ja que
abans, dos treta del davanter
centre Quia°, rebotaren al pal, 1
haVien perdut més d'una magní
fica oCasió per marcar.
Com ja hem ala la superlóri
tat del Barcelona dura tot el par
tit, pena aquesta es posa molt
mes de manifest en el segon
temps, en el qual aconseguiren
posar el marcador fins a 6-0 al
seu favor. t1n dele factors princi
pals de la victoria föu l'exce•lent
actuació de la ratlla de Mitjoa,
qué en la segona part especial
ment va servir constantment als
seus davaritérs. Sobressort1 en
gran Manera Lecuona, que exe
cuta un segon temps brillant,
Calan ea va anar cómpenetrant
amb els seus companys. L'actua
ció de l'altre nou elernent,
pógUé éssér més encartada.
Dala si a gola marcats ahlr, ehl
feas Pautar de cinc. Rapidíssim,
bon Conductor de la lína 1 bon
rematador, es va guanyar ahir
les simpaties del públic. Deis al
tres, direm que Francas estigué
bé, encara que intervingué en po
ques ocasions. La defensa molt
discreta í la ratlla mitja, com ja
hém dit, excellent. De la davan
tara, Raids 1 Morera per damunt
de tots, Cabanes no estigué tan
inspirat com en altres ocasions.
I Pedrol 1 Trujillo completaren
la línia.
Deis tenerifenys destacaren
Pacheco, Espinosa 1 Barreto, 1 els
dos extreme, 1 Peregrino a la da
vantera,, per més que tots da
vant el gol foren molt innocents.
s
El senyor Mallorquí, que arbi
tra, arrenglerá els equipa en la
forma següent:
I3arceloYza: Praneás, Ëafa, Sa
16, Salas, Soler, Leetiona, Pedról,
Trujillo, ruin, Morera i Caba
llas.
U. C. renérifét Jóan Ltas (en
el segon temps Herrera), Pache
co, Basillo, Nasa°, Espinosa, Ba
rreto, Ortiz, Mesa I, Quico, Pere
grina (en la sagna para Mesa
atóig.
Centra el Tenerife 1 durant
MI Minina él joe és aniVellat.
Als 41.1111Ze minuta de Joc 1 cita
prés d'un tret al pai de QUIN, 1
un altre de Trujillo, Raída recta
111 la pilota de l'ala &eta 1 &in
terna per entre els defensas, 1
d'Un trét ras 1 Mea collocat mar
ta el primer gol. Es tiren dos cas
tiga de reeó contra el Tenerife
per un del Barcelona, tots sense
rédultats. Als 35 Mimas, Ratero
marca el segon d'una capcinada,
en rematar un centre de Caba
nee. 1 aMb aquest resultat ataba
el prither temps.
En el segon, als 17 mintits, el
Tenerife és castigat amb un cór
ner, que Cabanes tira molt bé
él poner torna a desviar a cór
ner, qué també tira el mateix ju
gad«, 1 a hatim Raich Marca el
tercer gol. A continuació, 1 als 19
Minina, el Tenerífé és castigat
Raleh d'una caPCInada marca
él quart. Als 25 minuta, Solé pas
aa la Pilota a morera 1 aqtiest
alaarialt t'apila 1 eh éssér davant él
gol passa detrasáát a aleh 1
aquest d'un aut bat al pefiter te
nerifeny, per cinquena vegada.
Finatment, ala 36 minuta, More
cisat a arrenglerar l'onzé in
complet, i prohablerriént éš
aquesta la causa principal de
les males actuacions que ve
efectuant. Arria tot, el Sabadell
no posa l'entusiasme neeessari
en aquestes hitos anaistoses,
puix quel
cOm més, , 011aia indubtable
ment resultats bon xic més po
sats fl raó.
L'onza sabadellanc lluita de
tués a més, arnb la manca
d'éfectivitat dé la séVol davan
tera, en altre terripS la ratlla que
dona més nom al cercle local.
Els cinc components de la ma
téixa 5611 de talla, paró han per
dut l'encert necessari davant de
porta, i acaben per tsdevenir del
tot inofensius ; no hi val que ju
guiri bé la bala i facin combi
nacions vistoses, ja que amb
aix6 sol no es guanyen els par
tits. La defensa dIfícilment cata
integrada pels rhateixos juga
dors en doS enCóntrés seguita,
la qual cosa fa que el seu ren
diment Siga' del tót irregular.
Ahir davant el Girona, els
sabadéllerics dónaréri r1-108treS
d'una marcada inauficilncia que
acaba per fer ben merescuda la
victória deis visitants ; podran
dir ala locals que la Sort no els
acómpanya gaire, pera també
cal fer-los retret que no s'hi fan
cona podrien, i una pro-va ben
palesa la tinguérern ahir vista
Pactuació d'un 1 altre équip.
Tot él contrari dl que aca
barla de dir del Sabadell, es me
reix l'onze gironl el qual es
cansá de jugar i de fer-ho bé.
Del seu conjura no destaquen
gaitas notabilitats, puix que
tOtS breguen ariab el talateiX
entusiasme, i no estás encert.
Ben sovint portaren la inicia
tiva del loe, i él inateix treba
llant les jugades com tematant.
les, demostraren saber el que
feien. Cal dir que a desgrat de
jugar davant un públic contra
ta les Millora fritostréadealfri
paila i afecte, teten per âells.
L'arrenglerament deis equips
feo corn segueix
Sabadéll i rorniés, Buc, Lle
dó, Sages, Duran, Mota, Es
teve, CálYet, Gual, Borráis i
Petera.
Girdha Piany, Parró, TOr
rtkieflOt Trías, PrietO, Ma
q:iétn, Ferrer, Clara, Balita
nya, Babot (després Xifreu)
pagh.
No tarea a fer.se sentir la
press16 del Giróna, la qual Ms
cinc Minuts de jbc ja elš doná
réaultát, en acoriaeguir Clara
el Primer gel de la tarda, en
aorokar tina paSaada dé Pa
gas.
Cófititail la porfia* arrib
déacábdellárhérit anivellát, fina
que nóvamént ele Visitants
s'irripoSaten ; etial xutá algu
nta pileites de petill, per6 no
mamas pel Barcelona,
('oto Berd-Buyosa)
En rnig de la reacció sabaclé
llénca, encara Balmanya entra
el darrér gol gironí, que a des
grát dé causar una gran de
coció als locals, fou fóraa
aplauda pels rnereixements
que derri¦Istraren els jugadors
del Girona.
P. F.
TORNEIG PROMOCIó
Badalona - Martinanc, 6-1.
Granollers Palafrugell, 4-2.
Terrassa - Santa 5-3.
CLASSIFICACIO
Badalona, 6 5 1 0 19 7 11
Terrasaa ol 4 1 1 19 11 9
Grán011ers 6 3 1 2 17 12 '7
Santa 6 2 0 4 11 22 4
Palafrugell 6 1 1 4 7 14 3
Martinenc 6 1 0 5 7 14 2
A SANT ADRIA
El Badalona bat el Marti
nene per 5 gols a 1.
El Badalona, corn a "leader" d'a
questa interessant promoció, va gua
nyar novament ahir a casa seva al
voluntarios equip martinenc. Val a
dir que la finita va presentar-še-li
dura, pero a la curta ó a la llarga
la seva innegable qualitát Va :rapo
sar-s1 i durarit él darrer guata d'ho
ra el Martinenc ja va donar-se per
VenCilt 1 Va Claudicar amb Visible
cansanci de les possibilitats que al
menys d'empat havia aspirat fins
allavors.
Peró si el Badalona va guanyar
tan anipliament i Va fér eithibició
d'aqueata superioritat técnica qtie
endeVInar-li és deltit indUbta
blement la seva línia davantera, que
és el bo 1 millor dé l'étiuip. 1 d'a
qué.sta Unía, encara Betancourt cofn
a cosa més destacada per la seva fa
cilitat i domini de la bala, i després
la qualitat ferma de jugador que hi
ha en Xiól. Adhuc val a tenLr en
conl1déraci6 él qué encara, Val dar
rige, Tia &Sría anima 1 ampentá, a
tottt la Unía; Torres i Forgues, eón
ele Inés peró alai 1 tat córn
pleixen Molt bé el seu papér perqué
ni ha que veure com s'entenen For
gues i Garriga, que creen les verita
bles dificultats de l'enemie. I val a
tenir en compte que Petrus, l'excel
lean portar fnartinene, cut va jugar
espléndidatnent.
Maltrat átltiesta bella actuació de
Petrúa, el Marthienc no va poder Ma
tar-se d'aquesta derrota tot hi ha
vent posat força d'entusiasme al co mençament, que fins semblava que
es faria difícil el partit per al Bada
lona. be tetes maneras no va poder
evitar la šé% Manca dé davatitar
centre, per mes cineVflašea prócti
rés impritnir éfeCMvitát al joc dé la
seatt lana. ato Va pciclér ésiltar tampat
la Manca dé sosia earltre, ja que Mos
reno ahir no Va rendir el d'altreá
parta& Adhuc el terreny semblava
cansar al Martinenc i, per tant, és
ét per a páder jugar bé.
En definitiVa, un bori pártit per a désénrcallar 1a Uta latailada en él
primer tétriPs 1 nó tant én el segon
pértmé ja nórnés acttiaVa un equip
sóbre él terreny 1 d'aritiégt solament
la SeVa, &Waflera.
Mólta #eilt en él earrip perque élÉ
nlartinenét) erén alón& 1 'van ajudar
a d'aplanar-lo. aóta lé8 órdres den
eiéritlébittiée de Boada van arrenglé
rát-se ele Multa comtsegueix:
Badalona F. C.: Naves. Borró&
Martín, Caniticho. 1)fréfit, Jossa, Sé.
tancourt, Xiol, Forgues, Garriga 1
F. C. Martinenc: Pa tras, Portaba
Ila, Vinyes, Anglas, *Moreno Creí
xells, Sales, Alejo, Alt és, Vilaseca i
Fandas.
En acabar-se el prirwer temPs so%
un gol havien marcati 1 era el pri
,
raer del Badalona an- b una jugada
de Forgues 1 Garrigra. que després
de passar-se la defensa va obligar la
sortida del portar "j'EL extremis" í
llavors va enviar la pileart a la xarxa.
Després del descars Betancourt
va marcar el segon imiparable per la
seva fortaleza 1 escasea' distancia.
El Martinenc encaraava provar les
sayas passibilitats, panqué tris lla
vors havia presentat cara a l'enemic
i podien encara tractarase de tu. Aixi
Vilaseca va marcar el) seu únic gol
de bonica forma. Pera alesprés d'al:di
ja va descaure el seu Ijoc absoluta
ment 1 els badalonins %din imposar-se
definitivainent. Un catre d'aquells
tan precisos de BetaruNmrt va ésser
el tercer parqué Forguas va ficar-hl
el cap 1 va enviar la pilota dina del
gol defensat esplendidainent per Pe
alas. El quart, davant ale la des/no
ralització martinenca, va entrar-lo
Xiol 1 quan faltava benj pee per aca
bar, Garriga, fora de jo e encara, va
enviar la pilota sobre a gol contrata
1 Xiol va recollir-la 1 . lçar-la nova
ment 1 irnparablement 1 gol marta
nene. Aquest gol, és cl r, va provo
car protestes deis martinancs situats
en el lloc mas aprop .9e la jugada,
com nosaltres mateixosa que aquésta
vegada he vam veure clarament: pe
ra el senyor Boada, que té róbligació
de seguir la pilota mill a que nasal
tres, no va donar-se pá, entés i va
acabar la Mata arnb elslcinc gols per
un del Martinenc.
ARIA
A GRANOLLIMS
Granollers, 4-Palelfruge1l, 2
EL JOC MAGN1FIC 'DESENVO
LUPAT EN EL PRIM1:11 TEMPS
PEL GRANOLLERS LI DONA
LA VICTORI14
Si ens atenguéssim 1)el joc em
prat per un 1 altre quip a la
zegona part d'aauest:, encontre,
catalogariem a paiafrfageilencs
granollerins entre els kequip,5 d'in
feriors categories.
Ha éstat tan dolenaa l'actua
ció datquesta dos equis de pri
mera fila a la segonta para que
si no hagués éstat l'arnpatx de
bon ftatbol que hem titigUt en el
primer temps ens haueiem avor
rit Sóberanament.
no és que un 1 saltre equip
siguin dolents, al contlari, car él
Granollers, cánflat en; acabar el
primer temps qUe ja enia gua
layada la partida, a, laa segona
part s'ha desinflat totednlant en
él sentlt práetic 1 s'hai cóneretat
a fer un piloteig insuli; i desga
nat.
Per altra banda, el laalafrugall
també ha semblat conuinagut que
r.ls no podist fer per a guanyar,
1 tan sois ha procurat anillorat el
resultat, sense preocuptar-se que
perdia, es dos punta, pas:dua amb
la qual ja COMptaVa aberna de có
mençar l'encontre.
El Granollers ha guaaiyat par
que s'ho mereixia.
La seva actuació a la primera
part de joc, que li ha vailgut qua
tre gols magnífica, i arch d'altras
n mereixia, U ha donat el
partit.,
Després del descans joc s'ha
fet tan ensopit que él püblic s'ha
avorrit. No semblava tannerit un
partit de Campionat.
lia dominat accenthadament
el Granollers a la prini era part,
que ha començat amb M'eh ener
gies fantastiques, go (ole li ha
valgut dos gola en pocs ánoments.
Després, potser p e t aquest
avantatge, s'ha confiat S. els pa
lafrugellenca han acoroseguit el
primer gol, que ha setvit d'in
jecció ale locals, que inovament
salan liancat a un decida atae,
el qual, ultra enérgic, ha estát
ple de jugades brillants, subrat
liadas amb continUats
menta del públic.
ja en aquest primer Itemps el
marcador ha indicat quiltre gola
per ale locals i un tan hols per
als forasters.
Del segón terrips poca hcosa po
dern dir-né, sinó és el ,emarcar
la migradesa del joc deS envolu
pat pels uns 1 pela altréts.
El Palafrugell, en unag jugada
estranya per la innocér.12ia d'I
fiesta i Valls, ha aconaeguit el
sagón gol.
Al cap d'Un trunut dé1 comen
çada la partida, un precli3 centre
de Oarl l'ha cónVertit en 01
Galvany, d'un bon eop ,de cap.
Al cap de vuit Ribes
ha ólitingut él segón, després
d'una bona entesa entre ,Argelni,
Gari, Costa 1 l'autor ?e1 gol.
Set minuta després, taorgonio
ha entrat el primer pel 13 alafru
gell.
Galvany, aprofitant unta bona
passada de Ribes, ha aceinseguit
el tercer pele locals al ficap de
vint-i-cinc minuta.
I él rnateix Galvany carie Mi
nuta abans d'acabar el primer
terrIPS obté el quart rttmatant
oportú una bala desviada per
Blanch a un san dé Gara
Companys al segon tenips ha
estat l'autor de l'únie goll acon
seguit.
Els equipa s'han formatt alai:
Palafrugen: Treserra,
atosaiéttc, Ésnada,,,caiite.
lió, Companys, Gorgonió, I Carta, nmiesta,
•
Argetni, Vila, Sc. j , Ciara
Costa, Ribes, Galvany 1 alue.
Comorera ha arbitrat bé 1 amb
éhergia, ço aue 11 ha Válfiat uhá
partida datéfivolupada serosa caro
ificident. !T'EA
28 tdaig
A TERRASSA
Terrassa, 5; Sans, 3
D'acord amb els pronóstics ge.
nerals, el Terrassa F. C. sort1
txiomfant en la Huna que ahir
disputa en el seu propi terreny,
davant el Sans. Momentania
ment el Terrassa es referma en
el segon lloc de la classificació
esperant que el Badalona sofrei
xi un contratemps per tal d'i
gualar el primer lloc. Amb tot,
cal comptar aix.f. mateix amb el
Granollers, el qual al seu entorn
resta a l'espera que el Terrassa
deturi la seva marxa ascendent.
Podem dir, dones, que el mo
ment actual d'aqueat torneig de
promoció és el d'un -Ompás d'es
pera.
El resultat Terrassa-SanS no
modifica cap posició en iniciar
se la segona volta. Cal remarcar,
paró, que el Terrassa ha de jugar
els partits més difícils en ter
renas contraris, 1 l'aficionat local
ha entrat en un període de jus
tificada expectació. De moment
podem apuntar que la forma del
Terrassa és bona. Les esperances
vers els propers partías són com
pletes.
El partit d'ahir fou Molt inte
ressant. El Terrassa palesá en
conjunt una superioritat que jus
tifica la diferent posició que sos
té amb el Sana en la claSsifica
ció. Confessem, amb tot, que el
Sans juga al camp del Terrassa
el millor partit deis que ha clis
putat en l'actual temporada. Fac
tor essencial d'aquest millora
ment el trobem en la defensa,
ben compenetrada. Llástima que
la duresa d'Aparicl hi donl un to
fose. Les nanas mitjana 1 da
vantera, rnolt voluntarioses 1
constants. Amb tots aquests de
talls es podrá comprendre que el
Sana féu una bona partida, 1 lea
gicament el triomf del Terrasta
es deu a una superioritat global
del conjunt visitant.
A les ordres d'Arribes, que féu
un bon arbitxatge, els equips es
formaren aixi:
Sane: Cabo, Aparici, noure,
Avelí, Burguete, Busquets, Fole,
Amputa, Mas, Figueres i Iglé
sies.
Terrassa: Ibarra, Penyarroya,
Bartomeua, Castro, Comes, Sibe
qUes, Marzo. Legaz, Burillo, Biné
1 Bruno.
El primer en marcar és el Sana,
que he fa al cap de vine-i-cine
minuta de Joc, per mitjá de mas
en transformar un cop franc di
recta que desvia Ibarra, pera la
bada cióna al pal 1 finalmént es
converteix en gol. Al cap de cine
minuts el Terrassa empata per
mitjá de Legat, en rematar un
cop franc. Al cap de quaranta
minuts Rius /desempata, i encara
abans de finta el primer termas
el Terrassa assegura el marge de
gola per mitjá del mateix Rius.
Al segon temps, 1 al cap d'un
minut d'iniciat, Comes d'un xut
de lluny passa just per la traves
sa y aix1 obté el quart gol del
Terrassa, i pocs minuts després
Folc d'un xut creuat aminora la
diferéncia. fina obté el cinqua
gol local 1 als,trenta minuts Iglé
sies s'apunta el darrer gol de la
tarda 1 el tercer del Sans. Al par
tit asistí molt de públic.
ATLETISME
I Campionat de la Comarca
del Vallés Oriental
Al terreny del Granollers E. C.
es va celebrar ahir el I Campionat
del Valles Oriental, que per cert ha
eonstittat un assenyalat triomf per
ala atletas de l'Agrupació EXCUrsio
nista de Granollers, ensems que una
prova rnés de bona organització per
a aquesta entitat esportiva grano
l'erina.
Els resultats obtinguts eón eLs Se.
güents:
Sait d'allária:
1. Ulied (Mollet), 155 m.
2. Llach (A. E. G.), 1'505 m. (Ré
cord social.)
3. Carol (Mollet), 1'48 ni.
4. Torrebaden (E. E. G.), l'48 rn,
Llargária:
1. Carol (Mollet), 5'68 m.
2. Dorsé (A. E. G.), 5'39 in.
3, Fiera (A. E. G.), 5'22 m.
4. Vernet (A. E. G.), 519.
5. Falguera (Mollet), 5'12.
Llançament de la javellnat
1. ,iera I (A. E. G.), 3429 ra.
(Récord social.)
2. Nués (Mollet), 3440 m.
3. Lorenzo II (A. E. G.), 3350
4. Folguera (mollet), 3335 ni.
LIançanierit dél pesa
1. Aranda (A. E. G.), 9112 in.
2. Espart (A. E. G.), 8'95 M.
3. Carol (IVIollet), 8'80 in.
4. Nulas (Mollet), 835 ni.
400 metres:
1. Falguera (Mollet), 1' 3" 14.
2. Piara (A. E. G.), 1' 3" 34,
3. Espart (A. E. G.), l' 5".
4. Nulas (Mollet).
800 metres:
1. Falguera (Mollet), 2' 10" tala
2. Serret (A. E. G.), 2' 20".
3. Varnat A. E. G.), 2' 2' 2,5; •
4. Busquets (Mollet).
3,090 nietreé:
1. Artés (Mollet), 11' 4" 1-5.
2. Busquete (Mollet).
Llançainent del dise:
1. Nulas (»atlet), 27'44 ni.
2. Carol (*alet), 24'81 m.
'3. Riera (A. E. G.), 24'82 m.
4. Espart (A. É. G.), 22'05 fii.
Perita:
1. Riera (A. E. G.), 2' 70" Ifl
2. Dorsé (A. E. G.), 220 ni.
3. Carca (Móllét), 210 ra. 100 atetres:
1. Dorsé (A. E. G.), 12" 1-10. (Ré
cord social.)
2.ralailara Molleta la" 1-5.
3. Carol (lVfollet).
4. Tauláts (A_ E. O.).
Reernplaçaments 4 x 100:
1. A. E. Granollera tTórreasadeidi
Arándá. Itera, boreé), 52' 3-5. (Ra
cord social )
t. mallet P. C. (metiera, Itua
quets, Nulés, Carol).
PRAIC111
1.
28 maig 'de 1934 rambla
Un ?sdeveniment nacional
de de ha el UF
a Des Corts
França,21-Catalunya,15
Un enconire emocionant que entusíasmá al nombrós públic
que acudi a presenciar-lo
Un resulta! técnic espléndid i una ililó moral digna de tenir-se en compte
S'ha disputat, per fi, el primer
raatx Catalunya-França, el segon
deis encontres disputats per un
equip nacional de Catalunya.
Després d'una serie d'ineldéncles
ocorregudes al voltant d'aquest
encontre, i que fins en alguns
rnoments féu dubtar de la seva
selecció, ahir, a Les Corts, l'en
cOntre entre els equips represen
tatua de França i de Catalunya
es porta a terme davant de molts
milers d'espectadora vinguts ea
preasament per a presenciar-lo.
I no queda defraudat aquest
públic, que, ávid d'emocions que
altres esports ja no li proporcio
nen, va anar a aplaudir els nos
tres entusiastes jugadors. No fou
ti d'ahir un encontre avorrit,
sense fesomia, embarullat. Ahir
hi havia en el terreny de Les
Corts dos quinzes disposats l'un
a emportar-se una victória que
creia fácil, després d'una exhi
bició brillant, 1 l'altre a evitar
que aquesta victória de l'equip
cóntrari si no podia ésser anul
lada, almenys que tingués les
més petites proporcions possibles.
plantejada la lluita en aquests
termes, cal reconéixer que ven
ceren els segons, ja acate si bé
Franca, materialment, s'endugué
la victória, aquesta no tingué
pas la importancia que ells espe
rayen, grácies al formidable en
tusiasme posat en la lluita pels
defensors dels colors catalans.
Es un tapie massa usat ja
aquell d'atorgar la victória mo
ral a un equip que ha perdut so
bre el terreny. Peró si en alguna
aculó és de justicia aplicar-lo,
no- hl ha dubte que és en el cas
present. Si un que no hagués
presencitat el partit hagués en
trat, un cop finit aquest, en els
VeStidors deis dos bándols, estem
ffiegurs que n'hauria sortit amb
él convenciment que els vence
dors eren els catalans i els ven
çuts els francesos. No calia vsu
re sinó les carea llargues que
tots aquests feien, en contrast
amb les rialleres deis defensors
deis nostres colors. Entre els pri
Mers tot eren retreta dels uns als
altre,s. En els segons, tot era en
tusiasme i felicitacions mútues.
Cal convenir que no és pas exa
gerada l'alegría deis nostres rug
gers. Despees de les calamitats
sófertes, després dels trenca
colls de darrera hora, després
del tracte despectiu rebut, aquest
resultat davant deis nostres del
rugby europeu esborrava d'un
cop totes les contrarietats per a
obrar pas al més franc optímis
me. S'havia perdut un encanto-e,
peró s'havia guanyat en córiside
radó davant deis mateixos ven
cedors. S'havia sofert una humi
liació en honor de disputar el
rnatx com a primer plat d'un al
tre encontre vulgaríssim, peró
l'adhesió del públie, l'ehtuslasmé
que demostrá, i els seus encorat
josos aplaudiments, eren una
tan evident lliçó per a aquells
que tan irials esportius 1 patrio
tes havien demostrar esser, que
compensava sobrerament aquella
vergonya.
"El públic no anirá al camp
11,11 tughy, sinó Pel futbol", re
treien coin a argument rnáxim
aQuells Que una Manea de VérS
genti1ierit8 patríotés i esportius
no els permeté comprendre la
tratscendencia d'aquest inatx.
Peró n1 aquest fals argument
poden esgrimir ara. Ahir el pú
blic va anar al eamp pel rugby
i no pel futbol. Era ja al seu lloe
en eomençar el primer matx, i
en canvi bona, part d'ell Marxá
a lá mitad del segon, ja eartaat
de badallar 1 aVorrir-se. 1 per sl
amb aquest detall nó hagiles
m'ata hijitas calla escoltar els co
mentaris que es feien per les Pa pillará en el terreny del Matk de
filtbal. Ni un sol paree eentírem
exposar, favorable a la celebra
ció de l'encontre de rugby abans
que el del futbol. Més espottlus,
més catalana tots coincidiren en
que la impórtaneia 1 la catego
ria del Matx inteehaeional de
rugby mereixien sobrerament él
udcd'hohor Que MIS eaPealts
nieseplihs 11 hayieii ftegat. No ea
pas necessari, ainb tea, rePortar
aquests detalls. L'actitud tel pít
•-myrr< ".•
la vegada. Es un c,as que s'hau
ria de procurar evitar sempre.
* * •
Voliem demanar algunes im
presions a les personalitats més
destacades d'ambdós bándols,
peró la cosa se'ns féu poc menys
que impossible. Ningú eStava per
fer declaracions. D'altra banda,
peró, tampoc calien. Amb sois
mirar les cares deis pressurnptes
interrogats, ja n'hi havia prou.
Els que havien perdut, conten
tíssims, irradíaven satIsfacció.
Algunes reserves, algunes quei
xes, quedaven ofeg,ades per l'ale
gria del triomf moral assolit.
Els que havien guanyat, en
canvi, tots tenien la cara Ilarga,
com ja hem dit en començar.
Ninrú ests,va per brocs, tampoc,
:1 a
411,
5:5
blic en el tegon encontre és ja
per ell sol prou eloqüent perqué
sigui necessari insistir massa.
Direm, peró, que no hi ha pitjor
sord...
* * *
Poc esperava ahir l'equip na
cional francés que fou acarat al
de Catalunya trobar en els nos
tres representants, no ja una de
fensa tan aferrissada com la que
feren, sinó una ofensiva de l'e
fectivitat que demostraren els
catalana. Una destacada perso
nalitat que acompanyava l'equip
francés digué, abans del partit,
que esperaven guanyar per uns
trenta punts de diferencia. En
acabar l'encontre, els frarcesos
tomes havien pogut marcar
vint-i-un punts, d'altra banda,
els nostres n'havien marcat quín
ze, amb els quals no comptaven.
Els sis punts dé diferencia que
arnb penes 1 treballs aconsegui
ren, disten, dones, molt deis
trenta que prediren. No és pas
res d'estrany que no estiguessin
gaire de bon humor. ?Qué els
diran quan tornin a França? La
rebuda segur que no ser? pas
triomfal...
?Com s'aconseguiren els punts
mareats en aquest encontré? No
són massa extenses les no
l- que
prenguérem durant el matx, pe
ró intentarern fer-ne una reta
ció.
La pritnera inipressió que ens
feren els francesos foti qtte ens
Vencerlen amb facilitat. La seva,
collocació impecable, a la qual
ela nostres ni de Iluny s'han
acostat; la seva manera de pes
sar la bala a gran velocitat, la
potencia dels seus davarlters i el
seu domilt en "touches" i "me
lees", tot fela creure que he tri
garlen a desbordar els hostres.
Per() el temps passava i els ju
gadors catalans aguantaven de
ferm. Amb menys técnica, amb
menys precisió, suplien amb co
ratge diferencia de elasse que
el@ Separava, deis Inestres fran
ctalós. vingue alió que ningú
rió ésperaVa. Al cap de vint-i
cinc minuts, Aleu arranca a gran
velocitat, xuta espléndidament i
marca en posició magnífica. &in
tres punta per a Catalunya que
Mitas laellearrega dé transformar
eh elle. Reaccionen els france
sos, peró /va- @ti hl-1s al cap de deu
Mitiuts elite acensegueixen mar
car amb dificultat, cosa que els
priva de tranáformar. I s'acaba
el primer temps amb el sorpre
nent resultat de 5 a 3 favorable
a Catalunya.
Poc ens dura l'alegria en co
menear la Segóna part. A la sor
tida — ha pa,asat encara un
minut já, França acohseglielx
matear novameht, pero sénse
transfóernar tastibé, eo que porta
e: marcador a 6-5 faVoráble 9.1É
vialtants. Es peodtleiX begliicia
Inent un formidable atae cata,
tortat en forma emocionant i es
Pekt499kr, 344 lusiwksló oguer.-
lat4aa
va la jugada i malmet aquesta
ocasió. Peró no trigárem a t,enir
nova ocasió d'entusiasmar-nos.
Els francesos e,stan acorralats.
Les jugades es produeixen en els
seus 22 metres. En una d'elles,
Gual i Massoni es llancen deci
dits sobre la bala, que ha entrat
a la marea portada pels matei
xos francesos, aconseguint el pri
mer arrabassar-la netament de
mans deis seus centrincants i
marcant l'assaig al bell mig deis
pals. Elles transforma, el mar
cador assenyala 10-6 faVorable
als nostres colors.
Els atacs se succeeixen per tots
dos bandola, peró ho és fins pas
sats den minuts més que França
aconsegueix portar el resultat al
seu faVer gráCies a un aaaaig que
h á lo acohsegtilt transformar.
Aixó semala anfina,r-los 1 tot just
han passat cinc minuts que un
magnific drop-goal alignienta
fins a 15 els punta a faVbr sea,
per 10 que eh tenen ala Catalana.
I cinc minuts Inés tard, encara,
upnortnaouel amssaaricga,donro ftirnaansafór1r8n-a1t0,
contra Catalunya.
Peró els nostres no s'han do
nat pas, encara. La seva defen
sa és magnífica 1 els seus atacs périllesós. 1 abd Veiern com al
caP dé á2 irdnuts de joc, quan
tót júst n'Un pasat un parell de
l'anterior assaig franeés. 13 e u aconsegueix plaear la bala en tertény dé Illa,rca i Elles trans
formar novament, el qual aug
menta fins a quinze els punts
pels catalans.
La reacció francesa no es fa
pas esperar. Un resultat tan mm
so no els pot complaure de cap
manera, i amb un da,rrer esforl
aconsegueixen marcar novament
fallant la transformad& I ve la
fi de l'encontre aense que torni
a variar el tesultat dé 21 a 15
favorable a França, que es dones,
el definitiu d'aquest encontre.
Defensaren els colors de Cata
lunya en aquesta ocasió — co
lora que ahir per primera vega
da sortien a la lluita, ja que en
el matx amb Italia, per no es
tar confeccionats els gerseis, se
n'hagueren d'ufar de blancs pro
visionalment eis jugadors se
güents:
Elles, Bisbal tI, Garrigosa I,
Joanes, Aleu, Ros, Vilaespasa,
Puigdevall, Riera, Bisbal I, Marea
Massoni, Deu, Novials 1 Guat.
L'equip de França estava re
presentat per: Chanca Duluc, La
baque, Desclaux, Cussae, Ray
naud, Lombard, Blain, FM"
Reynald, Chay, Rouge, Laurent,
Escaffre 1 ErminY.
Arbitra, M. Brutas, del collegi
francés i membre del comIte se
leccionador. Tenim la irnpressió
que la seva tasca tingué la virtut
de no complaura ningú. Aixó sol
ocórrer sovint, encara que ho es
vulgui, quan a'és Jutge i part a
peró ací era per causes ben dife
rentes. S'havia guanyat, certa
mena peró amb un resultat es
quifit, que cap d'ells S'esperava.
Qué havia passat? ?Ola era aque
lla supremacia tan cantada per
tothom? Despees d'en resultat
pobre davant d'Alernanya, un de
rnés pobre, encara, davant Ca
talunya.
?Es que França perd terreny
o és que els seus deixebles el gua
nyen a grans passes?
MES
«HOLLYWOOD SALON»
Pulcritud - Serietat - Preus módies
Ondulacions permanents
Tintures
Carrer Vilamarí, 24, pral., 2.11
(xamfrá Sepúlveda). Teléf. 35342
BARCELONA
Sigui com sigui, el cert és que
la formidable superioritat d'al
tres temps ha desaparegut ja. I
raes desapareixera, encara, el día
que els nostres esportius es don
guiri ben bé compte del qué és I
com és el rugby, el dia que els
nostres equips es puguin coma
tar per dotzenes 1 no tinguin de
Viure amb la migradesa, en la
semi-clandestinitat actual.
El dia que alkó ocorri—n'estem
segurs—Catalunya será mirada
e//lb respecte per les potencies
esportives d'Europa. ?Podrem ar
ribar-hi algun dia? MART
COPES o
ORIFE ESCODA Ar
lid¦mar
a preus d'ocasió
per pocs dies, en
FIVELLER (Fernando), 38
luala~les,
N
Present i futur d'Uzcudun
IP
Llegim que Paulino Uzcuduni
acompanyat del seu cunyat i ma.
nager Justo Oyarzábal i del pro.
motor barceloní senyor Toaquim
Gasa, ha arribat a Madrid, on es
disposa a celebrar una gran com.
bat. La noticia ens ha sorprés, per,
quant créiem que Paulino septiia
lliurat per complot a les delícies
d'una temporada de rep6s ben
merescucla, i que aquesta vegala
ti costana de decidir-se a reprendre
els SeLIS entrenaments i tornar a
la vida activa de ring. Queda de
mostrat, peró, que aquesta vegada
tarnbé estávern en un error.
Algú ha apuntat la idea d'una
UZCgIJDUN definitiva retirada de Paulino,
Peró el basc l'ha acollida amb un
somriure. ?Qui s'atreveix a parlar-li que li convé deixar eš
guants? II; ha un adagi que diu que "una retirada a temps acre
dita un general". Paulino probablement no el sap i és molt
possible que ni li interessi saber-lo. Retirar-se ell? Si precisa
ment se sent liove com mai, fort com mal, valent com mai... I
sobretot, no lua anat mai a terra. ?Quin altre pes fort deis nostres
temps pot dit el mateix? ?Quin és el púgil de la categoria má
xima que no!slia vist precisat, una vegada o altra, a adoptar
la posició hoZiitzontal damunt la lona d'un ring ?
Paulino Ilzeudun té una eonfiança cega en les seves forces,
i no pot imakinar-se que un dia que potser no és molt
aqueses forois l'enganyaran i que el seu esfondrament será
estrepitós. Plitilino es petisa que la seva privilegiada natura.,
lesa segueix "ssent indiferent a tota mena de cástig, i s'equi.
voca. Les grlins pallisses que registra la histOria de la boxa
d'aquest temtps, les ha aguantades gairebé tetes Paulino. La
que li infligí l gegant negre Coelfrey, fa sis o set anys, mar
ca una fita on la histbria del base. La que li administrá Max
Schmeling Estats Units, fa cinc anys' marca una altra fitaa
Per6 la més important, la rnés transcenaental, la que veritaa
blement ha e .+tat d'una influéncia decisiva en la carrera de Pala.
lino, és la del seu combat d'aquest darrer hivern ami) el campió
mundial Prihno Cantera. Ell no hi va donar importáncia. Els
seus fanátic.sit, tennpoc. No obstant, va fer més per l'anihila.
ment del baUc aquel! combat, que la seva actuació dels dos
anys nterioilis. La irnportant pallissa que aquel! dia aguantá
Paulino, no 1"ha pas paYda.
ProbableXnent no la podrá pair mal. Per comprendre-hoi
precisa haver vist el basc el dia ckel seu cornbat amb Max
Schrneling, pler6 no damunt. el ring — perqué aquella reacció
de l'onzena ziepresa, si hagués estat "natural", seria suficient
per a rebatre, tots els nostres arguments — sino, després de la
lluita, unes bares mes tard, quan Paulino es passejava pels
carrers de B4rcelona sota els efectes deis cops que la dreta de
Max Schmeliing. El púgil base ens va fer pena. Caminava
d'esma, tenia tot el lamentable aspecto d'aquells púgils que co
mencen a estar "sonats". Aquest estat de semi-inconsciéncia
ens va impressionar profundarnent, i per cris moments vani imaginar-nos Paulino després d'una futura correcció, quan als
efectes deis ot)ps de Godfrey, de Camera, d'Schmeling, si ha.
gin afegit éls d'una nova puja copiosa, administrada per (val.
sevol púgil aenb punch, ernpenta i joventut.
Ens dolde-ia que aquell Paulino que vam imaginar-nos, un
mal cha ens u 1 trobéssirn davant. Ens alakIria a nosaltres, com
doldria a tots4els que hem seguit la seva carrera, i que no serairn pel púgil bal c cap animaversió. I Paulino, contra el que eh
es creu, pUr aquest carní. La seva hora ja ha passat. Espora' tivament, la leva figura no pot pas cotitzar-se entre les de pri
mer rengle. 11)e possibilitat de rernuntar el caini perclut no n'hi queda pas catp. ?Per qué, dones, entestar-se a seguir boxanty
esperant que él dia més impensat surti un púgil que aconsegueixi
adormir-lo drb munt la lona?
1 pel que fa referencia a les consideracions d'ordre ecenbs
mic que podtlia allegar Paulino, n'hi ha prou amb comparar
la seva situadió financera d'ara i la de qua debutá en la boxam
adpgnDfeeuyiesrytaudpaterrmeéracssnaifgyriddnrse'eshnigesahqantáutlVilenbéer,dorsVaofd,abetd'tsisPiépnaleoelaulSerlsStpi,aBnalódonan's,hcnalpósoivoenoarbinparraat.earsnrfis1,atauHtvsnaiaatrrenaat,dsttd,,e'eé,ddesqeessluslaepterrrqoévltusbiriendadpae'rdaheseeactóivVrstteteaiiantrnts?tacpse&-oegconxluitltansieirkyr.t, pbáotxibanntI oécpeodVlairr-nsineu-aa ttdretsball1aŠr dpeesr qaupeodlierrevstiiunredesenvsidea.pr?eo0c4u11
mes Naal P
.0UtNSREIIY
MOBL1ES DECORACIÓ
I• PALLAROLS
TALLERS : Passeig Gracia, 44 Avenir, 22
200 1,AMPARES
50 DORMITORIS
MENJADORS
É40 SALONS
40 DESP A T XOS
De)RMITÓRI-ESTIYDI Tots ELS IIIÓDELS SÓN DE DAhltfERA CIREAÚl0
VLaarietatavernopmoerbtluensitaautxpileiraraa cdo'emstpirlaarisulnámhiocan 1Mmoboidliearrni a CláNEECCIó DE CORTINATG1ES
,DEL 10 AL 80 DE MAJO
PREUS EXCEPCIONALS
mnstta4autluwit.a.~4~,~m~uts.4~.1
la rambla
deis de II
Niskr4C,,
•-a•!9"
La XVI VoltaaCatalunya
Els propietaris de l'establiment
"La Mundial" han decidlt premiar
anualment les entitats que més es
distingeixin laborant en pro del
ciclisme i a aquest efecte oferei
xen per a la temporada actual les
primes següents:
250 pessetes a repartir per parts
iguals entre les cinc entita-s que
hagin contret més meras, segons
fali que ha d'establir la U. V. E.,
d'acord amb els nous regl nents.
100 pessetes a l'entitat que rea
lítzi l'esdeveniment més impor
tant.
50 pessetes a l'entitat que acon
segueixi guanyar el més gran
nombre de copes en lluites inter
clubs.
50 pe.ssetes per a la subscripció
pro participado espanyola als
Campionats del Mon.
25 pessetes als guanyadors de
botes les curses de carretera de
més de 100 quilómetres, disputa
des a Catalunya, si assoleixen un
promedi superior a 30 quilóme
tres per hora.
Trofeu "Lluis Vallver" per a l'a
nual cursa Barcelona-Montblanc 1
200 pessetes de subvenció per a la
dita cursa.
El desig de seguir el mateix
exemple que en vida dona el se
nyor Vallver, el qual fou gran en
tusiasta. 1 generós protector de
resport del pedal, ha suggerit els
seus hereus, que són els qui se
gueixen al front del popular es
tabliment del carrer d'Espalter,
número 6, aquesta atorgació de
premis i primes que els aficionats
al ciclísme, 1 amb ells corredors i
entítats, rebran amb veritable
emoci o, per endevinar-se en
i Vanz, espanyol, independent, de
segona categoría.
• O •
Mr. Versnik, el conegut selec
cionador belga, acompanyara l'e
quin 1 escriu textualment: "Car
je vous assure que cette année
enfin, je veux une victoire beige
dans votre Tour..."
Activitat all Velédrom
de Reus
El dissabte virient, 2 de juny,
obrirá les seves portes el veló
drom de la Casa del Poble de
Reus per a iniciar una campanya
que hom promert ésser molt in
teressant.
El programa ?l'inaugurado .1
constituirá la primera competi
ció per al braçtal de persecució
R. Lázaro 1 una americana de
dues hores, en la qual s'arren
gleraran tres equips de la "pro
vincia" de Tarragona contra tres
més de Barcelona..
Els primers clubs que han ins
crit corredors per al braga' de
persecució són: O. C. Montblanc,
Civit; A. C. Montjuic, Ferrando 1
Rovira; C. E. Vendrell, Rafeques.
La inscripció es clourá el .11-
jous, dia 31. Seguldament es pro
cedira a nomenar per sorteig els
sis corredors - dos de tercera,
dos de segona 1 dos de primera,
tots independentz - que han de
lliurar el primer assalt a la ren
da de dotze pessetes diárie amb
quatre mesos de durada.
En cap matx de persecució
podran arrenglenar-se dos corre
dors d'un matelie club.
Els corredors que estíguin per
OPEL NOU HP.
OPEL DEU HP.
OPEL QUINZE HP.
TRES AUTOMÓBILS
CENT PER CENT
-•-••
-
VEGEU-LOS I PROVEU-LOS AVUI!
CONCESSIONARI:
ROMAGOSA i Cia., S. etti C.
Valéncia, 295 BARdELONA
aquasta gesta el desig d'honorar la
memoria del malaguanyat espor
tista senyor Vallver, tan popular
amat entre l'element ciclista.
• • •
El dia 5 del mes vinent és l'as
senyalat per al tancament de la
inscripcióadrets senzills. Pel for
midable increment que s'ha ob
servat en els darrers díes 1 que
queda reflectit en la nova rea
ció de corredors que publiquem. a
continuado, pot augurar-se, sen
se por que abans d'acabar-se
l'esmentat pla la llista de parti
cipants passará del centenar. Els
nous inscrlts són:
30. Miguel Lleonard, de Ter
rassa, independent, de segona
categoria, U. C. Terrassa.
31. Basili Navalón, de Lió, es
panyol, independent, de tercera
categoría.
32. Alfons Sánchez, de Bor
deus, independent, professional,
Cicle Peugeot.
33. Josep Cros, de Manresa,
índependent, de quarta catego
ría, P. Ciclista Bonavista.
34. Antoni Civit, de Mont
blanc, independent, de primera
categoria, C. C. Montblanc-Phi
lips Radio.
35. Josep Gascó, d'Esplugues,
ídem de primera ídem idem.
36. Nicolau Tubau, de Mora,
ídem de primera ídem ídem.
37. Josep Figueres, de Valls,
Idem de primera idem ídem.
38. Elisi Aubalat, de Barcelo
na, de primera ídem ídem.
39. Francesc Gascon, d'Esplu
gues, de segona ídem ídem.
40. Antoine Dignef, belga.
41. Edouard Vissers, belga.
42. Michel Gatteuw, belga.
43. Jules Goens, belga.
44. Andreu Gallego, de les
decidir, o sigui, q
a cap club, no
part al braçal de
•
Després de dis
matx s'arrengler
seguents per a u
hores a l'america
Sans - X. X.
Alblnyana P. -
Albinyana V. -
Vicenç Cebrian
Bachero - Rovi
Ferrando - X.
Són tres equl
te no pertanyin
)odran prendre
persecució.
•
itat l'esmentat
ran c equips
t cursa de dues
tafeques.
!Civit.
Ferrer - Pujol.
*a.
barcelonins
contra tres de tarragonins.
Principal, Palace
El renovat teatrá del Pla de les
Comeclies obre les portes el dime
eres vinent.
L'obra escollida siter a inaugurar
la temporada de revistes al Princi
pal Palace, el prope • dia 30, s'aparta
torea, del camí que vénen seguint la
majoria deis autora del genere frí
vol, fidels a un patr1 determinat que
el públic ja se sap(de memoria.
En las mujeres d el Zodíaco els
senyors Franco Pala i Valcárcel,
autors de la lletra, esbrinen nous
plan.s de la farsa có mica.
També els mestress; Benlloch i Ro
vira han encertat a com-pondre una
partitura densa i oviginal que aviat
es tara popular.
Margarita Carbaja la vedette que
sedueix pel seu ara, i per la seva jo
ventut, interpreta u n paper que exi
geix veritables cond icions d'actriu, 1
triomfa duna ma nera definitiva.
Caries Garriga, ''P aco" Gallego i
Barcenas es fan uti tip de treure
guspires comiques a llurs personat
ges, i les gentils "Concha" Rey,
"Mapy", Cortés, Be) 'celó i altres be
Ileses de la compan yia tenen sobra
da ocasió de lluir J lurs boniques fi
gure.s. •
1
28 maig de 1934
UjpestíTornaEgyesület, campió
d'Hongria, contra Club Natacíó
Barcelona
La famosa técnica hongaresa 1 la qualitat catalana, en el
millor parta disputat a Barcelona. - Carme Soriano, Ricard
Brull 1 l'equip temení d'estils bateren tres récor s nacionaS
L'esperat pinyol de la tempora
da era sens dubte la vinguda deis
hongaresos. La fama que hom els
atribuía, els resultats que assolien,
envoltar en una aureola de prestigi
aconseguit en el batallar del temps i
en Iluita amb les potencies anome
nades primeres, feien deis hongare
sos l'excepció d'unics. Hongria mar
xa al cap del water-polo mundial.
Vencedora en campionats d'Europa i
torneigs. °limpies, la seva válua no
es ni mica discutida. Avui per
avui són els que marquen el compás
de com s'ha de jugar.
El Barcelona ha fet un estorl, que
caldrá agrair, de fer venir el repre
sentant legítim del water-polo ma
gyar. El U. T. E., de Ujpest, és el
campió del seu país, un país on els
equips bons abunden i on les com
peticions són tan disputades com aci
els partits de futbol. Ultra campions,
mérit ja suficient, són part integrant
tres olímpics, campions d'Europa, que
per ells sois acrediten un club. Els
tres °limpies, Numeth, Bozsi i Ma
lassy, dintre el quadre queden bé
pera sense relluir massa. I és que
els altres quatre components també
són molt bons, fent d'aquesta mane
ra un equip arrodonit amb un con
junt formidable i amb una táctica
de joc...
MERAVELLOS
Quan semblava que en water-polo
es•ava tot inventat i beneít, que les
técniques estaven apuntades a base
duna rapidesa desconcertant, impo
sada pels hongaresos en contrast al
joc eixut i poc ágil dels alemanys i
francesos, vénen altra vegada ainb
una concepció distinta en la mane
ra de desenvolupar-se. Es la matei
xa rapidesa posada al servei del jec
arraserat sense estar massa en acti
tud de dominador per aixi escapar
se a la primera avinentesa. Es el
cálcul just i precís. Quan un defen
sa contrari es fa amb la bala, el da
vanter no es mou; queda aculat per
així obligar al davanter contrari a
baixar i cobrir el lloc del furisser.
Amb aquesta táctica no trobeu mai
cap jugador desmarcat, i en canvi
són ells els que es troben en més
bona situado per acabar la jugada.
Aquestes abundaren en grau exces
siu al primer partit, que acaba, amb
un desultat sorprenent en trobar-se
els barcelonistes desconcertats per
totes l'andes davant la nova moda
Litat.
També és de remarcar la posició
de defensa. El conceptte tradicional
1 gairebé estatuari que el defensa ha
de posar-se darrera el davanter, el
tan desapareixer. Fins ara el primer
podia interceptar la jugada. Esca
par-se era quekom més difícil. Ha
vien d'ésser els mestres hongaresas
els que tiressin una categora per
berra. La nova collocació és admira
ble per tots coonceptes. Al joc del gat
i de la rata hi ha ara la nosició ló
gica, és a dir, posar-se a frec del con
trincant, al costat, per dieverses
raons: al costat hom u inutilitza
la jugada amb sois fer un moviment
de braç; queda collocat en sortida
franca per fugir; la jugada sempre
resulta més neta i vistosa. 1 no es
corre el perill de fregar el penalty
en muntar per prendre la bala.
Heus ací la nova técnica hongare
sa, que l'U. T. E. desplaça amb una
vistositat formidable, fent que el
joc resulti més rellevant i sense l'en
farfec continuat del xiulet de l'ar
bitre.
Al primer partit la lliçó fou apro
fitada. Aixi desconcertaren el Bar
celona, que durant una primera 'pan
naufraga, si el mot val. Desconcer
tats i aelaparats en veure que els
rhaapvaiernpeftet cinc gols en una prime uns i desgra
ciadaPeró vingué el segon partit. Vol
dir que s'havien vist jugar. L'opti
misme del primer dia, abans de ju
gar, evidentment no era el mateix,
peró el resultat seria un altre.
Em v PART1T QUE
Quan estava el marcador quatre
a zero favorable ala hongaresos, te
miem, naturalment, per una debacle.
Quatre gola com una exhalació són
per fer perdre l'entusiasme. Vingué,
pero, el primer gol catalá, obra de
Borras, 1 ja la cosa estava engresca
da. El públic. nombrós per cert, te
nia ganes de veure jugar els nostres.
Una moral que eslava per berra des
apareix, i veiem ara com els catalans
es recuperen formidablement en ob
tenir Jiménez el segon gol. El re
sultat s'escurça. I un altre de Ji
ménez. Les ferces semblen igualades.
El Barcelona ha pujat al mateix to
que llurs contrincants. Ha vingut la
serenitat, 1 els domini els correspon
durant bona part de l'encontre. Les
jugades són brodades. Es l'equip del
Barcelona que está fent el millor
partit que hem vist. Són els set ju
gadors que actuen a la perfecció, i
no hi ha cap forat per on s'esquitIli
un contrari. Les passades són preci
ses. La davantera tira directe a gol.
La defensa talla i pasas, i el públic
está enardit, ronc d'entusiasme 1'
xop duna euforia indescriptible.
Sis a quatre acaba el partit. Re
sultat honorabilíssim davant eh
mestres d'Hongria. S'ha jugat a gua
nyar. Cap jugador no ha desentonat.
Cruells, Gamear, Borras, Palatal,
Brull, Sas 3 Jiménez s'han gua
nyat a pols el titol de nacionals de
l'equip d'Espanya. Tenen detectes,
peró es corregiran. El dia que portin
al seu damunt tants partit,s com
llurs contrincants, quan la serenitat
i la tensió de nervis no jugui un
paper tan important, les coses can
viaran duna manera radical. La in
seguretat d'ara, és comprensible si
comparem un a un els catorze ju
gadors. U/1s actuaven en pla de su
periors. Els altres, de vençuts. I é,s
alai com les millors de les causes es
perden. Quan els jugadora del Bar
celona perdin o deixin a recó aques
tes noses i no es preocupin de mi
rar enrera i avancin sempre dret
podrem dir que tenim un equip for
midable. El d'ara és bo. Perú con
fiera que d'aquí al mes d'agost mi
llorará més. Els campionats d'Euro
pa s'acosten.
Hem vist dos partits bons. La cara
i la creu. Un primer de fácil resul
tat. Un segon pletoric de Iluita, por
tat a un tren fantástic, sense decau
re un moment i on les jugades se
succeiren amb rapidesa formidable.
Dos grans partits, que serviren per
a bona ensenyança davant la nova
modaliiat del bell jugar a water
polo.
* * *
Els de l'Ujpesti Torna Eglyesulet
són superiors en water-polo. En na
tació la qualitat segueix la mateixa
trajecteria. Les marques esmerçades
ho avalen. Menys en els relleva
ments 5x 100 metres Mine, foren
venceciors en totes les altres curses.
LES TROBAREU
A TOTARREU
Les Goletas Artiach
arriven a tots els
pobles i llogarets.
Són distribuides utilit.
zant tata mena de
mitians de transponi
amb camions propis.
Les trobareu des de
les tendes més luxa
ses o les més modes.
tes. Sabaregau la
Maria Artiach, deli.
.iosament torrada;
lo Chiquilin, aliment
de gran force; la
Cocochu, que conté
coco fresc de Ceilon,
i les exquisides va.
fierros deis Assortits
Nelsi i Nao
r
St
Szabados, Bozsi, Hild i Vagó ven
ceren en sengles carreres, amb un
estil acusat, net a no poder més.
Potser on la perfecció no fou abso
luta va ésser en la braça de pit. En
la resta de proves, la seva manera
de nedar causa una gran impressió
per la 'souplesse' i fácil moviment de
braços, aixecats sense esforl i amb
senzillesa remarcable.
Els nedadors de casa tingueren
ocasió per a mostrar la seva quali
tat. Ricard Brull fou el que desta
ca en batre el récord nacional deis
100 metres dors, que eh l mateix de
tentava en 1 ni. 17 s. 3-10 per a dei
xar-lo a 1 m. 17 s., després duna
cursa duríssima en intentar batre
Bozsi, que esmerçá, 1 m. 16 s. 4-10.
Sabata vence en els 50 estil lliu
re, peró amb una marca que a ehl
no li hauria d'agradar molt. Vence
a Bozsi, l'esprinter, en saber impo
sar-se en els darrers metres de la
cursa.
Lepage, Carulla, Sapés, Navarro i
la resta de nedadors compliren a
bastament i palesant que la seva
qualitat va augmentant en cada ac
tuació.
* * *
La ô femenina, per completar
les cita_ ,aagnífiques reunions, com
pleta el programa. En el primer dia
les senyoretes Maria Llnisa Vigo, En
riqueta i Canne Soriano feien yo
'ir el récord nacional deis 3 per 100
estils en emprar 4 m. 28 s. 5-10, quan
la marca anterior estava en 4 m.
35 s. 8-10.
En el segon ;estival Carme Soria
no feia venir a Catalunya un ré
cord que s'emporta Maria Aumacelles
a Madrid. Els dos-cents metres
dors, que s'estava aguantant tela
temps, pa.ssa a poder de Carme So
riano, sense que la campiona cata
lana fes una gran cursa. Amb se
nyals evidents d'un cansament, tan
sois en l'última recta féu sortir el
nervi. Emprá 3 m. 27 s., quan Maria
Aumacelles el tenia en 3 m. 35 s.
* * *
Jaume Cruells celebrava en
aquests festivals l partit que feia
cent. Una Ilarga vida esportiva vol
dir jugar l'encontre que feia el cen
tenar quan encara s'está en plena jo
ventut.
Recordem eh temps inicials, allá
l'any 1918, en uns campionats infan
tils. Des d'aleshores s'aria imponent
per esdevenir el jugador insubstitui
ble al seu lloc. I ara, en els moments
que el nostre water-polo catara acu
sa un ascens remarcable, ve per a
Cruells la medalla d'or, que honora
tota una actuació intensa posada al
servei de la natació.
Felicitacions, amic Cruells.
* * *
Han passat eh hongaresos. Hem
assistit a dos festivals selectos. El
~tic que omplia tots eh llocs vi
sibles de la piscina vibrava i sentia
l'entusiasme que fa créixer i désper
tar l'entusiasme deis que actuen en
el cercle aquatic. Els dos plens im
ponents que ha registrar la piscina
del Barcelona han servit per posar
en evidencia que la natació fa la seva
rotllana d'aficionats. Peró que hi
entonen i saben discutir del que
van a presenciar. El públic, en fi,
que no falta a cap manifestado
de baire aquatic.
LLORENÇ GIBERNAU
Accident mortal en una
prova de regularitat
UN bIDE-CAR Eb DESPISTA I
MOR UN DELS OCUPANTS
L'ALTRE ES TRENCA UNA
CLAVICULA
Organitzada pel Moto Club
Stadium se celebra, ahir, una
prova de regularitat, la qual tin
gué un final trágic.
Quan marxaven en direcció a
Igualada les motos, sides i auto
móbils concursants, que havien
sortit de Sant Sadurn' d'Anoia, en
arribar a les envistes de Cape
nades, precisament en un viratge
immediat a la fita 10 bolea la mo
to-side, que era menada pel se
nyor Ernest Pedra, en la qual
viatjava com a passatger el se
nyor Pere Puig.
El vehicle aria a caure a una
vinya, a quinze metres del lloc
on es despista.
Hom acudí immediatament a
auxiliar els ferits, els quals fo
ren traslladats a l'Hospital de
Capellades, on els fou prestada
assisténcia facultativa.
Les lesions del senyor Ernest
Pedra feren inútils els esforços
realitzats pels metges d'aquell
benéfic establiment, 1 el dissortat
esportiu morí moments després
d'arribar a l'Hospital. El seu
company, senyor Puig, fou hospi
talitzats. Té una clavícula tren
cada.
La mort d'Ernest Pedra ha
causat general sentiment.
El nostre condol a la seva dis
Ungida familia.
IJCLsfIE
ELS CAMP1ONATS COMARCALS
DE BARCELONA
(Dones i homes)
La senyoreta Trepat millora
el récord deis 300 metres
Finalment, ahir, despres de dos o
tres .ajornaments, la Federado Ca
talana d'Atletisme pogué celebrar a
l'E,stadi de Montjuk els Campionats
comarcals de Barcelona, reservats a
les dones, i la primera jornada deis
masculins.
Tenint en compte el temps que les
portes de l'Estadi han romas banca
des a tota activitat atlética, no es
perávem la realització de marques
tan excellents en algunes especiali
tats. Aixó vol dir que alguna atletes
(homes i dones), amb Estadi o sonso
Estadi, no abandonen del tot llurs
entrenaments. Aquest és un fet molt
agradable. Altrament, aquests cam
pionats no ens haurien deixat cap
bon sabor. Perque l'organització deis
esmentats campionats no ens va plan
re pas del tot. Tot el contrari. Du
rant el desenrotllament d'aquests
campionats vam veure coses bastant
desagradables que ens recordaren eh
primers temps de l'atletisme catalá,
temps de pobresa, d'indiferencia 1
desorganització. Aquests detectes van
surar a desgrat de l'entusiasme que
alguna atletes 1 federatius van po
sar en el seu comes, no sempre pla
ner.
Com hem dit al començament, en
els campionats femenina fou millo
rat el récord de Catalunya i Espa
nya dels 300 metres, gesta que aria
a canee de la senyoreta, Emilia Tre
pat, del Club Femeni i d'Esports.
Després d'aquest fet, no res més dig
ne d'esment. Molla bona fe, molt
d'entusiasme i prou.
La concurrencia d'atletes (dones),
bastant nombro,sa pel cale es rete
reix al Club Femení i d'Esports, que
socialment s'emportá un nou i me
rescut triomf. Pero amb tot hem de
confessar que la preparació de mol
tes d'aquelles atletes no ha estat en
aquesta avinentesa tan acurada cera
~1111~11.,
guiren superar a dos veterans, Roca
i Consegal.
Un atleta que cal destacar és Fer
nández, del Barcelona, qui en el
llançament de la javelina obtingué
una excellent marca que amb molta
seguretat superara aquesta mateixa
temporada. Qualitat no li manca
pas.
En la barra i el disc, cap novetat.
La barra basca "no cuaja" entre els
nastres atletes. I en el disc continuen
registrant-se marques que deu anys
enrera esta,ven be, pero que actual
ment són ridícules. Sigui dit aixó
amb permís de Ricart, especialment,
el qual per les seves condicions físi
ques podria superar de molt els Ilan
çaments si ultra l'entusiasme amb
qué actua ho fes amb un superior
afany de superació. Peró confessem
que no n'esperem grans realitats.
aixó ens dol.
CALVET
10.000 metros marxa (final):
1, González, Nurmi, 53' 32" 4-5; a,
Arquer, Ardits, 53' 46" 1-5; 3, Tobe
ria, Blanc i Negre, 55' 29" 4-5.
80 metres dones (final):
1, Morros, Femeni, 11" 2-5; 2, Tu
bau, 12" 1-5; 3, Solsona, íd.; 4, Va
liente, Júpiter; 5, Boada, íd.; 6,
Plena.
600 metros dones (final):
1, Raventós, Júpiter, 2' 3" 1-5; 2,
Costaz, íd., 2' 2" 4-5.
83 metros tanques, dones (final):
1, Jerez, Femení, 16" 1-5: 2. Tre
pat, íd., 16" 4-5; 3, Boada, Júpiter.
Llargaria, homes (final):
1, Serra, Júpiter, 633; 2, Font,
Barcelona, 6'15; 3. Roca, íd., 611; 4,
Consegal, B.U.C., 595; 5, Miramón,
Faeet, 588; 6, Freixes, B.U.C., 5'85.
150 metres !lisos dones (final):
1, Morros, Femeni, 22" 1-5; 2, Bar.
tolí, 23" 3-5; 3, Tubau, íd.; 4, Boada,
Júpiter.
5.000 metros llisos hornos (final):
1, Angel Mur, Barcelona, 15' 27"
2-5; 2, Jaume Angel, B.U.C., 16' '7";
3, Camí, Aire Lliure, 16' 17" 1-5; 'id
Miguel, Barcelona; 5, Payret, ídem;
6, Smandia, Nurmi.
Javelina, dones (final):
1, Sunyé, Femení, 21'78; 2, Mira
peix, ídem, 1911; 3, Guasch, 1885.
1.500 metres hornos (final):
1, Piferrer, Barcelona, 4' 17" 1-5;
2, Montfort, B.U.C., 4' 19" 4-5; 3, Vi
ves, Barcelona. 4' 23" 3-5; 4, Garcia,
Barcelona; 5, Raventós, C. A. M.; 6,
Miralles, Júpiter.
300 metres llisos, dones (final):
1, Emilia Trepat, Femení, 46' 1-5
d'altres vegades. En els rengles fe
menins del C. E. Júpiter, molt bona
disposició, també. Peró l'equip d'a
quest Club hagué de sucumbir, més
que per altra cosa, per inferioritat
numérica. La manca de lluita i de
nombre en la cursa de 600 metres,
privá a la senyoreta Raventós de
millorar la marca. En aquesta prova
solament hi prengueren part dues
atletes, ambdues del mateix Club.
En la categoria hornos, primera
jornada, no va millorar-se cap ré
cord. Amb tot, s'aconseguiren algunes
bones marques. i unes guantes finals
celebrades foren disputades amb
molt de coratge. Angel Mur, per
exemple, registra un bon t,emps en
la cursa deis 5,000 metros en lluita
amb Angel, Camí, Miguel, Payret i
Smandia. El guanyador palesá ala
ulls de tots haver retrobat aquella
magnífica forma d'altres temps que
valgué ésser considerat com un
deis no,stres més destacats especialis
tes del mig fons. Homes del tremp
d'Angel Mur es fan dignes de tota
admiració.
Arévalo, Aradil i Montoto, forniren
una destacada actuació en les cur
ses de velocitat, sobre 100 metres. Si
els cronometradors registraren amb
fidelitat els temps emprats per
aquella corredora, forçosament hem
d'admetre que l'actual forma deis
tres és, gairebé, immillorable.• Peró
hi hagué qui, cronometre en má,
dubta d'aquella fidelitat. Tal volta el
fil emprat en les arribades, negre i
no blanc, com és reglamentan, des
orienta el comes dels cronometradors
i fina els mateixos atletes...
La prova de marxa, jutjada per
Albert Charlot, l'ex-gran marxador,
transcorregué mancada d'interés. La
presencia del campió peninsular
Castelltort hauria pogut donar-li
mes relleu. Peró aquest es limita a
presenciar-la des de la tribuna i ha
gué de contemplar com el seu com
pany de Club, Arquer, sucumbia en
lluita amb González del Nurmi.
També es destaca de la resta de
proves la deis 1.500 metros, guanya
da per Piferrer amb el seu estil de
comes gens agradable ni profitós.
En la final de salta de llargária
constatem amb goig com dos ele
menta joves, Serra 1 Font, aconse
Vegeu un deis
nosires vestits
e 100 pessetes
i veureu quelcom
nou en confecció
..11111111~1~1~~1
Satrerias
MODELO
Rambla de Canaletes, 11
(record de Catalunya i d'Espanya);
2, Raventós, Júpiter, 48' 1-5; 3, Je
rez, Femení; 4, Guasch, íd.; 5, Fer
rer, Júpiter.
100 metres Ilisos homes (final):
1, Arévalo, B.U.C., 11" 1-10; 2, Ara
cil, Barcelona, 11" 1-5; 3, Montoto,
Junor, 11" 3-10; 4, Bravo, B.U.C.; 5,
Serra, Júpiter; 6, Odena, Natura.
4 x 75 rellevaments, dones (final):
1. Equip del Femení (Bartolí, Tu
bau, Trepat, Morros), 41".
2. C. D. Júpiter (Ferrer, Boada,
Valiente, Raventós).
3. Equip B, del Femení (Solsona,
Sales, Jerez, Guasch).
Barra'
24
al):
l, Amad, Fa '92; 2, EsPuriá,
Id, 2350; 3, Cuguero, B.U.C., 2154;
4, Pou, Barcelona, 1955; 5, Triquell,
1790; 6, Roca, 1640.
Javelina, homes (final):
1, Fernández Barcelona, 4621; 2,
Nauckoff, 4519; 3, Culi, B.U.C., 4030;
4, Roca, Barcelona, 39; 5, Argemí,
MontsenY, 3524; 6, Font, Barcelona,
homes (final):
1, Faririas, Barcelona, 3365; 2, Ri
cart, Junior; 3, Argemí, Montseny,
3239; 4, Garcia Turion, B.U.C., 31'73;
3170; 6, Bravo,
4 x 100 rellevaments, homes (final):
1, Junior F. C. (Montoto, Serrahi
ma, Ricart, Miralles), 45" 2-5; 2, B.
U. C.; 3, Barcelona; 4, Club Atlétic
Martinenc; 5, Faeet.
Semifinal, 400 metros:
Primera semifinal: 1, Vilaplana,
C. A. M., 57" 3-5.
Segona semifinal: 1, Pupol, Júpiter,
57"; 2, Ferrer, Barcelona, 57" 1-5; 3,
Miralles, Junior.
Semifinals, 110 metros tanques, ha
mes:
Primera semifinal: 1, Roca, Barce
lona, 17"; 2, Consegal, B.U.C.; 3,
Valls, C. A. M.
Segona semifinal: 1, Mat Statt, Na tura, 17" 2-5; 2, Ferrer, Barcelona,
19" 1-5; 3, Ventura, C. A. M.
400 metros tanques, semifinals:
Primera semifinal: 1, Roca, Barce
lona, l' 2"; 2, Miralles. ídem; 3, Fer
rer, ídem.
Segona semifinal: Moriux, Barcelo
na, l' 5" 1-5; Laclaustra, B.U.C.; 3,
Lluís Marin, Avanti.
28 maig de 1934 la rarnbla o
'111•11:~1=-.
€11. 321//i xi.
ha el 1 per Bis de
al¦
L'equip d'Espanya triomfá per tres gols a un, després de jugar una excellent
primera part Van ésser assenyalats un penalty contra cada equip i Zamora
deturá l'un Iraragorri fou el millor borne de l'equip espanyol El públic
ítaliá/potser degut a la manifestació de feixisme feta pel delegat brasiler/va
ésser advers a l'equip d'Espanya
L'elimínació d'Argentina per Suécia í la d'Holanda per Suissa constituiren les grans sorpreses de la jornada
TorneigFutbolísticCopadel Món
RESULTATS DELS YUITENS DE FINAL
A Floréncia
ALEMANYAbat BELGICA • • •
A Bolonya
SUECIA bat ARGENTINA ... • • •
A Milá
SUISSA bat HOLANDA ... ... • .•
A Trieste
TXECOSLOVAQUIAbat ROMANIA.
A Torí
AUSTRIA bat FRANÇA...
A Nápols
HONGRIA bat EGIPTE
A Génova
ESPANYAbat BRASIL .•• ••• • • .
A Roma
ITALIA bat ESTATS UNITS ...
• • •
• • •
• • •
• • •
• • •
• • •
• • •
5-2
3-2
3-2
2-1
3-2
4-2
3-1
7-1
QUARTS DE FINAL, A JUGAR DIJOUS, DIA 31
A Milá
ALEMANYA contra SUECIA
A Torí
SUISSA contra TXECOSLOVAQUIA
A Bolonya
AUSTRIA contra HONGRIA
A Floréncia
ESPANYA contra ITALIA
(Del nostre enviat especial Fer
ran S. Monreal)
Génova, 28. — La poblado italia
na respongué a l'expecta,ció que ha
via despertat el primer encontre del
carnpionat del món celebrat ahir.
Era, indubtablement, la lluita en
tre els seleccionats del Brasil i Es
panya el partit que acarava dos con
junta de forces mes iguala. D'aixó
dóna fe el que ningú no s'atrevía a
pronosticar sobre el resultat d'a
quest matx.
S'havia comes la injusticia de no
declarar Espanya equip cap de serie,
i en el seu lloc havia estat l'anemia
que h toca en sort el designat. La
tent injusticia. De cap manera no
pocha justificar tal decisió el millo
rament del futbol brasiler després
del se i triomf sobre l'Uruguai. La
historia del futbol hispá era duna
eficéncia tal com per a justificar so
brerament la supremacia sobre el
Brasil.
Tota l'afició genovesa ha respost
excellentment. Per tots els carrera
de la població figuraven nombrosos
pasquins anunciadora d'aquest matx
inicial del torneig del món, i durant
tres dies la demanadissa de localitats
la venda de les guata s'ha realitzat
ádhuc en el comerg, ha estat enor
me. Donava la impressió que en lloc
d'ésser dos equipa forastera els que
havien d'actuar en aquesta pobla
do italiana, corresponia exhibir-se
a 1 "squadra azurra".
El preu de les localitats ha estat
elevat. S'assenyalá cinquanta liras
per a la tribuna, i deu per a l'en
trada general: el preu mitjá entre
aquestes, el de 1525.
Malgrat que els pronostica no
s'han fet amb tota claredat, es pre
veu que totes les simpaties catan de
part deis brasilers. Ni premsa ni pú
blic no sh'an atrevia a pronosticar
el triomf, pero en 1 anim de tots es
tava el desig fervent que el triomf
correspongués ala sud-americans.
El terreny de joc
Ha estat rStadium, designat per
a la presentació de l'onza espanyol,
un camp situat al I3orgo-Ratti, als
afores de la ciutat. S'ha construit
expressament per a la práctica del
futbol. Tot el terreny está circundat
de tribunes. La de preferencia és
una de les mes graos d'Italia. Hi ha
una grandária capaç per a quinze
mil espectadora. Les ampliacions
realitzades han estat grana, ja que
anteriorment era capaç linicament
per a la meitat dels espectadora que
ara hi pot aplegar.
Equips i árbitres
Surt a dirigir l'encontre el colla
giat alemany. designat ja amb an terioritat, Birlem.
Els equipa:
Espanya: Zamora, Ciriaco, Quin
coces, Cilaurren, Muguerza, Marcu
leta, Lafuente, Iraragorri, Lángara,
Lecue i Gorostiza.
Brasil: Pedrosa, Silva, Luz, Tino
co, Martins, Canalli, Lizinho, Wal
demar, Armandinho. Leonidas i Ba
tesko.
Comença l'encontré
Elegeix camp el Brasil, i posa la
pilota en joc l'espanyol Lángara.
Les primeras jugades corresponen
a l'onza espanyol. Es produeix la
primera jugada d'interés, que inicia
Muguerza, enviant un servei a Lán
gara, que, rapid i decidit, va envera
la porta enemiga. El porter brasi
ler es veu obligat a sortir de la se
va porta per a Hangar-se, valent, ala
peus de l'espanyol. D'aquesta forma
evita el perill imminent.
No triga a tornar la porta a l'ama
brasilera. Es una combinació inicia
da per Muguerza que acaba Gorosti
za, llançant un bon centre que in
tercepta, en magnífica intervenció,
Pedrosa.
Es llueix Iraragorri
La davantera espanyola juga mag
níficament. Es l'iniciador de tots els
avanços de l'equip vermell Iraragor
ri. El biscaí es mostra incansable, i
totes les seves intervencions són en
certadíssimes.
Obliga amb els seus rápida dispara
a la constant intervenció dels defen
sora enemics. Pedroza detura, en pa
rada espectacular, un bou xut del de
Galdacano. A continuació un centre
del mateix jugador dóna lloc a que
Lafuente realitzi una intervenció
que crea una situad() apurada per
al Brasil. Tinoco, en una instancia,
és el que salva el perill per a la seva
porta.
Es produeix un córner contra Es
panya, concedit per Zamora en de
tenir un xut de prop d'Armandinho,
i a continuació Zamora és aplaudit
en llançar-se als pena de Waldemar,
que s'apropava perillós als seus do
minis.
Primer gol espanyol,
de penalty
Hom preveu que Espanya va a
marcar. I, efectivament, en una bo
na jugada espanyola Lafuente, des
prés de córrer per la seva banda,
centra sobre la porta. Remata Go
ro,stiza, i para Pedrosa. La pilota va
a córner. L'executa el mateix Go
rostiza, i els defensora del Brasil de
tenen la pilota amb la ma. Es casti
ga la falta amb la máxima pena
litat.
Llança el penalty Iraragorri, i d'a
questa forma s'aconsegueix el pri
mer gol de la tarda. El públic rep
aquest primer gol amb indiferencia.
Anaven ciivuit minuta de joc.
Reacció brasilera
No es fa esperar la reacció brasi
Copes d'Esport
111EDALLES PER A CONCURSOS
YIDUA E. SEGURA
Fabricació i venda: CLARIS, 19 Teléfon 10782 ;
• lera. En un deis seus ataca, Quince
ces es veu obligat a cedir córner.
Llançat aquest, Zamora fa una fal
sa sortida, í deixa la portarla des
emparada. En questa situació peri
llosíssima intervé rápid Quincoces,
i salva el perill.
A continuació un bon tret de Iluny
de Lángara fa necessária la inter
venció de Pedrosa. Entra al remat
Iraragorri, i la pilota surt alta. Se
guidament és Gorostiza el qui centra,
í Lángara empeny la pilota amb el
cap.
Segon gol espanyol
Persisteix la pressió de l'onza his
pa. La vanguardia espanyola ataca de
manera perillosa, i tots els seus com
ponents s'entenen a la perfecció. Ve
el segon gol. Es també per a E,spanya.
La jugada la inicia Gorostiza. Arri
ba prop de la porta enemiga, des don
centra. Lángara, situat prop de Pe
drosa, recull la pilota, i dispara rápid,
sense que pugui fer res per a impe
dir el gol el meta brasiler.
De seguida el tercer gol
per a Espanya
A penes han transcorregut dos mi
nuta del gol anterior quan l'haver deis
espanyols és augmentat. L'execució
d'aquest gol és similar a l'aconseguit
anteriorment. Gorostiza corre la 11-
rúa; centra des d'un extrem, i la pi
lota cau ala peus de l'avant-centre es
panyol. Lángara, sense precipitar-se,
només ha d'empényer la pilota per a
batre el meta enemic.
Els últims minuts
del primer temps
Després d'aconseguit el tercer gol
espanyol, el domini pasas a ésser del
Brasil. La defensa espanyola no es
mostra ara amb l'encert acostumat en
la parella internacional, i han d'és
ser Marculeta i Cilaurren ala qui han
de contenir les ágils arrencades de la
-vanguardia mexicana.
Armanndinho, per collocar-se en
posició de fora de joc, desaprofita
una bona ocasió. Torna a entrar en
joc Espanya. Es Iraragorri novament
el qui anima el seu equip, fent arri
bar la pilota al t,erreny enemic.
SEGON TEMPS
A penes iniciada la segona part,
s'entreveu resforç realitzat pela es
panyols al temps anterior, unit a la
calor que fa. Sobretot és Iraragorri el
que deixa mostrar més el seu esgota
ment. Manca, dones, rhome que ha
via estat iniciador i gairebé absolut
rematador de Lotes les intervencions
de la davanera espanyola, i Zamora
ha d'intervenir. L'esgotament és gene
ral.
Bona intervenció
de Zamora
Es ara quan els homes defensors
de 1'a...t'ea perillosa hispana han d'ac
tuar amb més intensitat. Zamora
realitza una parada colossal en dete
nir un xut immillorable de Waldemar.
Constantment m5lloren els americana
llur joe. Iraraatorri baixa a reforçar
la lima de mitjos, pi,r tal de defensar
aixi la porta de Zamora.
Cilaurren es mostra energic en te
tos les sayas intervencions, per tal
d'evitar que els jugadors el marcatge
dels quals li está encomanat puguin
arribar davant la porta del seu equip.
En ocasió duna arrancada perfilo
sa de Waldemar, en no poder evitar
per les bones una internada del bra
siler, li fa la traveta. Es castiga la
falta amb cop directa que llança el
rnateix Waldemar a fora.
Brasil marca per
primera vegada
Cada vegada és més aclaparador
resgotament dels jugadors espanyols.
La davantera enemiga es mostra
magnífica. Es el millor de l'equip. El
perill arriba constantment davant la
porta de Zamora, i si no té resultat
eficient és per la poca decisió en el
xut deis atacants del Brasil.
Al cap de deu minut,s el marcador
funciona per darrera vegada. Després,
en successius treta del mulat Leoni
da, aconsegueix, des de prop, batre
Zamora. La intervenció del meta hl.s
pa, no serveix per res. El gol ha estat
imparable. Així com els gola obtin
guts per Espanya han estat acollits
amb displicencia, l'ovació que esclata
en disminuir el Brasil ravantatge és
enorme, i des d'aquest moment con
tinuen els espectadora italians ani
mant amb els seus crits els americans,
per tal de veure d'aconseguir un
triomf sobre Espanya.
Petita reacció espanyola
Després d'aquest gol hi ha una
magnífica intervenció de Lángara.
Lasturia, aixi que pot, fa demostrad()
de la seva habilitat. La pilota quan
s'apropa ala pena de Lángara surt
disparada amb fortalesa. Un tret
enorme des de Ilarga distancia quasi
produeix un nou gol.
Brasil marca altra vegada
Torna a atacar el conjunt sud-ame
rica. Porten un bon avanç en pasas
des mitjanes i amb gran rapidesa, en
el qual desborden els mitjos espa
nyols. L'extrem dreta aconsegueix in
troduir la pilota a la porta espanyola,
peró l'arbitre anulla el gol per ciar
fora de joc.
Ataquen els espanyols per majá de
Gorostiza, el tret del qual el detura
Pedrosa. Repeteix a continuado el
mateix jugador, intervenció similar
i lliurament d'un servei matemátic a
Lecue. L'interior espanyol, que es
mostra desencertadíssim, falla quan
estava en bona posicie per a batre
l'enemic.
RICARD ZANIOTIA
**11:111111
Un penalty contra Espanya
En un atac deis brasilenys, ben
portat per Waldemar, Ciriaco, da
vant de la impossibilitat d'aturar-lo,
dóna una cárrega pel toree natu
ralment, la falta és castigada amb
la penalitat máxima. El mateix ju
gador, que semblava haver quedat es
temordit pel cop, s'aixeca decidit i
tira el castig. Peró ho fa de manera
molt deficient i Zamora no troba cap
dificultat per a desviar la pilota a
comer. Tirat aquest, no dona cap re
sultat.
Una gran jugada d'Espa
nya que havia d'ésser gol
Toles les vegade.s que els davanters
espanyols es poden llançar sobre Pa
rea brasilenya es van mostrar neri
llosíssims. Gorostiza, que és en aquest
temps el millor deis attacantts, fa una
magnífica passada a Lángara. L'a
riet espanyol desborda a mitjos i de
fenses enemics i en darrera instan
cia al porten, i quan ja el gol estava
fet, puix que no precisava més que
empényer lleument la pilota, rep Lán
gara una brutal cárrega que impedeix
que el gol sigui marcat. El penalty
és sumament ciar, pero l'arbitre no
ho veu tan ciar. i aquest fall és la
única falta de l'arbitre en tot el par
tit.
Animats per aquesta jugada, els es
panyols tornen a repetir-la. Gorosti
za torna a centrar i novament és
Lángara el qui remata. Pero aquest
cop he fa amb el cap i la pilota toca
el pal.
La hostilitat del públic
contra Espanya augmenta
Falta poc per a acabar el partit
el Brasil baixa un xic en el joc rea
litzat en aquest temps en veure la
impossibilitat d'obtenir el triomf. El
públic segueix desitjant la victoria
brasilenya i mentre hostilitza tot el
que pot als espanyols. prodiga els sena
aplaudiments als jugadors de l'altre
equip. Les ovacions a honor del Bra
sil són intenses.
Els últims moments
Els darrers minuts del partit han
estat de joc ensopit. Res no hi ha
hagut per a destacar. Espanya ha
deixat passar el temps i defensant
els gols que ja tenia, i el Brasil s'ha
rendit. Ha vist confirmada la im
possibilitat d'obtenir la victoria i les
seves jugades, fina aquell moment,
de bella executória, han desapare
gut. Així, dones, finalitza aquest nar
tit deis octaus de final amb el resul
tat d'Espanya. 3, i Brasil, 1.
L'actuació de l'onze
espanyol
Pot comentar-se la tasca de l'onza
yermen en dues parta. corresponent
cada una als temps de qué consta el
pc rtit.
Els primers quaranta-cinc minuta,
d'exhibid() espanyola. Llevat de mares
excepcions, tots jugaren bé. Un joc
de conjunt. Cal assenyalar la tasca
de la unja d'atac, que realitzá inter
vencions superiora en absolut a les
executades en els darrers partits in
temacionals.
En aquest temps Espanya aconseguí
la victoria, victoria justa, indiscuti
ble. Reflex exacto en el marcador.
Tres gols de diferencia demostraven
amb toba justicia la diferencia de joc.
Es pot allegar, potser, que hi hagué
quelcom de sort en la iniciació del
punteig, pero indiscutiblement els tres
gola foren aconseguits en jugades d'e
vident brillantesa i obtingudes amb
absoluta netedat El penalty, malgrat
que els brasilers protestaren, fou just.
Netament tornaren la pilota els de
fensors americana amb la ma, i no
per jugada casual, sinó intencionada
ment Altrament, les queixes i pro
testes han de partir dels espanyols
per no haver-los concedit al segon
temps un altre penalty, ciar, evident.
Lángara, quan fou llançat a terna, es
tava dintre i el gol era inevi
table.
El Brasil, mentre que Espanya jugá
de manera admirable, no féu res. Es
deixa dominar. En veure com els seus
enemics forçaven la porta amb fa
cilitat el desencert cundí en les sa
yas limes. El trío defensiu, nervios,
davantla facilitat de ratac espanyol,
i la vanguardia, que, com més tard
es veié, era el millor de l'equip, no
féu res, ja que la línia mitjana deis
vermells s'encarregá de subjectar-los
amb habilitat.
Vingué el segon temps, i el panora
ma canvia. Espanya fou dominada.
Els espanyols que presenciárem ten
centre passárem una mala estona en
apreciar des deis moments iniciats
l'esgotament terrible.
La pressió exercida pels americana
fou intensa. Entraren en joc els he
mes del seu atac, 1, efectivament, de
mostraran fina a l'extrem que aren
coneixedors perfectas deis secreta del
futbol. Lligaven amb gran facilitat
tetes les sayas jugadas. i la compene
tracio fou absoluta. Waldemar i Leo
nidas dirigiren l joc amb gran en
cert, i es mostraren agilissims. Acon
seguit el que havia d'ésser únic gol,
encara fou més gran el temor que ex
perimentarem pel nostre equip. Arn
mata per eh, i ..nz.ara més pel públic
italiá, cecidit defensor, no del futbol
brasiler. sin') Ce la derrota espanyo
la. la r eta de Zanora fou objecte de
mudes iliaca. VrIba rl penalty, just,
a( cal gi: cie.s es pot dolar
al des' ncert del aue el liança.
Si Waldemar encarta a batre el
porten espanyol, a aquestes horas els
nostres representants no tindrien res
a fer en terna italiana. Aixo no hau
ria estat just. La labor general du
rant els noranta minuta fou superior
per part deis espanyols.
Cal tenir en compte també que el
factor atmosféric si va perjudicar
algú va ésser Espanya. Una xafogor
sufocant que no va fer cap afecte als
brasilers, acostumats al seu país a
jugar amb temperatures altas.
Iraragorri, el millor
Analitzada la labor en conjunt, ens
toca, ara de fer una descripció de
les actuacions individuals. El primer
lloc correspon al-1lb els máxima ho
nors al biscaí Iraragorri. Fins a dar
rara hora no es va decidir la partici
pació d'aquest jugador. Hauria estat
ben lamentable que en lloc d'haver
saltat al camp com a defensor es
panyol hagués ocupat un lloc a les
graderies de Génova com a simple
espectador.
Foren quaranta-cinc minuts dota
la primera part) de labor iniguala
ble. Va ésser el de Galdacano l'acti
vitat personificada i l'activitat efec
tiva, ja que l'encert racompanyá en
tetes les sayas intervencions.
La seva missió era ocupar un lloc
en la línia d'atac, paró no s'hi va
conformar. Fou el veritable iniciador
de tots els avanços espanyols, portaba
amb una mestria singular. Per la
seva labor tots estigueren encertats,
sobretot el seu company dala, La
fuente; aixó queda demostrat duna
manera clara a la segona meitat,
quan en fluixejar Iraragorri, degut
al cansament, Lafuente, no solament
no realitza les sayas jugades amb en
cert, sinó que en més duna ocasió
fallá intervencions clarea.
Allí on mancava un peu remata
dor, allá sortia el 'biscaí. Canviava la
pilota de camp,1 st convenia ajut ala
defensors de la porta espany-ola, el
de Bilbao baixava amb sorprenent
velocitat a les filas defensivas i era
un heme més que amb impetucsitat
i decisió coadjuvava a mantenir la
integritat de la seva porta. En fi, un
veritable cura de bon futbolista.
CAMIONS
Proctuct,es UEN ERAL MoTOR..5
Concessionari. JOAN FLOTATS
Tamarít. 95 1 97 Teléfon 31508
virar
Ahir, a la tarda, al cantp de Les Corts, els espectadors po
gueren fruir, ultra un partit de futbol associació, d'un gran
(?) servei d'informació deis partits d'Italia, corresponents al cam
pionat del món, que els deixá bocabadats.
Deixant de banda el partit Espanya-Brasil, tots els resul
tats es donaren equivocats.
Males Ilengiies asseguraven que aixel fou dekut a haver-se
volgut assegurar el Barcelona aquest servei d'informació per
mitjá d'un deis illustres matemátics de la Lliga...
* * *
El "Juanito" Boix es va passar la tarda d'ahir menjant-se
les unkles, adobades amb tires de xiclet.
estava nerviós. T'olla de totes passades que Cata
lunva glianvés Franga en rugby, i com que aixo era un xic
difícil ho feia pagar a les seves ingles, que, pobretes, no hi te
nien cap culpa...
Al vespre, perá, al banquet de !'Hotel Victbría, fa es va
treure un xic el mal gust de boen ene u havia quedat.
* * *
Contrariament al que molts irnaginaven Espanya ha gua.
nyat Brasil.
El desenganv més gros se'l han emportat els propis bra
silers, als quals res no els ha valgut portar jugadors blancs,
negres i de color de café arnb Ilet.
Crei.ern, per?). ame els servirá de consol que lfussolini, se
kons diven ag,rnit de la declaració de fe feixista del cap de la
Delegació brasilera senvor Laurival Fontes els faret franc el
viatge de retorn a Ilur terra .
* * *
—C'aram, quin davanter centre!
—Sí, senvor, sí...
—Perá aixb és un prodigi!
—Sí, senyor, si...
—Perá aixá és una meravella!
—.am així, nosaltres...
—Digui que els den haver costat qui-sap-lo, de trabar-lo.
Almenvs den ?raer angl?,s, oi?
home, és d'ad mateix: de Molins de Rei.
--7,7.Perá no dejen que els bons jugadors cal cercar-los fora
d'ací?
—Ho dejen acuella que no volen comprendre que la "ca
taianització" de l'eauil) del Barcelona retornarla el Club als
seus- millors temts i s'entossudeixPn a Portar a prova elements
que ací eta tenint a grapats... i de franc
Vadecante, com tot requip, en el
segon temps, pero, aixi i tot, la seva
tasca fou de les més remarcables, ja
que en no poder atacar amb la de
cisió i l'encert que ho havia fet a
la primera part, pasta a ocupar un
quart lloc a la línia mitjana, i féu
així menys visible la fluixedat de
Muguerza.
Aquest darrer jugador, junt amb
Lecue, foren els punta més febles de
requip. El sevillá no va justificar la
seva designació com a internacional.
No encarta gairebé mal cap jugada,
i aixó que tenia al seu costat rho
me que, després d'Iraragorri, més
sobresortí. Ens referim a Gorostiza.
El popular "Bala Roja" tingué una
bona tarda. Sense rebre cap ajut de
l'interior, va saber portar sovint el
perill a la porta adversaria. Rápid,
decidit, amb gran visió de la jugada
i excellent rematador en tetes les
ocasiona que se li presentaven. A ehl
foren deguts indubtablement els dos
darrers gols d'Espanya. Inicia les ju
gades i va saber enviar la pilota al
company més desmarcat.
Lángara va fer el que d'ell s'aspe
raya. Deu el seu lloc d'internacional
a la facilitat 1 potencia del xut, 1
com a tal va complir. No era la seva
missió realitzar jugades preciosistes,
i no les va fer. S'esperava d'ella que
fos un perillós atacant i he va ésser.
En toles les ocasiona que va poder
va xutar amb la fortalesa que acos
tuma. No [oren peques les vegades
• • •
Ique el portar brasiler es va veure en
perill davant els potents xuts de Lán
gara.
Duresa, energia, decisió, de tot
aixo hi hagué er Cit.-a:tren 1 Mar
ruleta. :an haver de s. plir les dad
ciencias de llur compaav Muguerz,,
he van ter ,a .aatisfia,.rió. No foral
mateméI ics servidors de la pilota
reró si ardents defensora de la sce'a
porta 1 eficaços interruptiars • deis
ataca enemics. - Tercet defensiu, d'ae
tuació regularíssima. Zamora, seré.
No va fer en cap momea ostentació
dala sena coneixement 1 es deixa es
tar d'exhibicionisme. Valent, com en
els seus millors temps. No dubtá mal
a Ilançar-se ala peus de l'adversari
quan calgué tal cosa.
Pel que fa referencia a la parella
defensiva, amb tot i estar bé no van
recordar els seus millors temps. En
cartaren en la seva tasca al segon
temps, en que Espanya fou domina
da. Va ésser la primefa meitat d'in
tervencions poc segures, i calgué ano
tar-los algunas falles.
Arbitratge
L'alemany Birlent fou un seré di
rector de la lluita. Encarta quasi sem
pre en els seus falla, a excepció feta,
del penalty que no concedí a Espa
nya. 1 no es va delxar influenciar en
cap moment pela crits deis especta
dora. Seré, energic. En fi, un bon
arbitratge.
MALE-"IrAlik
d. • •:,a;
•
: :
No puc fer res i, no obs
tant, no estic malalt.
Unicament aquests maleits
nervis, que son, per dissort,
l'ánima del treball...
CEREBRINO MANDRI
venc el malestar cerqué equi
libra el sistema.
Mal no falla; per ésser ino
lensiu, pot pendre's sempre.
• • • • • • • • • • • . • a...
• • • • • • • ••• ••¦•••••• gi
CERC5111110
M'Ab]
40
a rambla 28 nía11 "de 1934
1933 CIMEN/Ir?S 1934
P els Cinemes
CAPITOL
Es projecta amb éxit la produc
ció Paramnunt "Simona es así!". Es
ti-acta d'un argument vodevilesc in
xic pujat de to, ben resolt 1 ben in
terpretat pels simpátics actors Hen
ri Garat i Pierre EtcherPare, fent
costat a la bellissima Meg Lemmon
nier, els quals aconsegueixen, dora
des les situacions que enck,u l'ar
gument, fer passar una estona agra
dosa al públic.Com la majoria de
les produccions de la dita marca,
ultra presentar-nos una bona foto
grafia, cal fer remarcar el luxe i
cura que s'ha tingut en el referent
a presentació • ambient.
URQL'INAONA
Indiscutiblement un deis
mes més acabats durant la
temporada l'ofereix el doble
progra
present
vogra
_111111~1~1~0~11
01,~Iffm
y'~o,
PASSEIG DE GRACIA, 23
Teléfon 13352
Grandiós éxit
(»RIME SUSA
rElLY BRESSART
10y gz-17111-
• /
LTI a o
Avu1 1 cada dia, a les 4, a les 6
1 a les 10 de la nit
11/11/1111111~11111111~~
rna que ens ofereix aquesta empresa
durant aquesta setmana.
Es tracta de dues produccions
Warner Bros. First National. plenes
ambdues del major interes. Luna,
"Aeropuerto Central". és un film que,
corn indica el seu nom, esta basat
en l'aviació. Si bé l'argument no és
una novetat, cal remarcar que tant
pe: treball deis artistes, entre els
quals destaquen Richard Barthel
mesa Sally Eilers i Tora Brown pel
sea encertat treball cadascun en ei
seu respectiu "rol", com pel seu rea
lisa,e en la presentació J'escenes to
tes elles saturades de dramatisme,
les çuals obtenen donar al public la
sensació de la realitat mateixa, es fa
necessari catalogar-la dintre d el
milloret que hem vist per tal d'esca
motejar els truca. Llástima ale en el
córrer del film es noti que les Uso
res hi han fet un trist servei. L'al
tra producció porta pér títol "Pasto
de tiburones"; l'argument gira en
tom de l'amor que sent un marines
per la primera dona que va conea
xer i la qual per agraiment a eh
accedí casar-s'hi, si bé h1a estava
enamorada d'un altre home. Aixó dó
na lloc a un seguit de aituacions,
barreja de se-ititnents, tots ella Len
portats i duna grsr intensitat dra
mática saviament emmarcada dintre
l'ambient mariner en qué es mou rota
l'obra ha estat recollit per la cani
bra amb gran justesa, la qual cosa
aconsegueix fer sentir a l'espectador
moments emodó.
Es fa necessari que fem destacar
el treball d'Edward G. Robinson, el
qual cal catalogar-lo com a forma
datle.
KURSAAL
Avui estrena aquesta aristocratic
cinema un interessant programa a
base de dues produccions de l'acredi
tada. marca Fox. Molt s'ha parlat
de l'humor europeu. Quasi tots els
paisos, Franca, Anglaterra. Al3ma
nya, etc., han peculiaritzat llur
"sprit", que originalment o a tra
vés de traduccions ha arribat fina
a nosaltres. Potser Mark Twain ha
estat l'únic que ens l'ha fet arribar
per mitjá de la seva literatura.
Peró seas dubte ha estat el cinema
l'arma més vulgaritzadora de l'eme
rit americá. El cinema, que arriba
arreu del món 1 a tots els públics,
cultes i ignorants, ha servit per
a apropar-nos al poble america, a
la seva manera de veure les cosca,
al seu hamorisme, a la ;.;ei a manera
de viure. I personificació d aquest
humorisme americá tenim Will Ro
gers, aquest ianqui d'Oklaticma, que
resumeix en si el cent per cent de
la personalitat deis súbdita ce l'On
ele Sara
Wil Rogers ha encarnat un tipus
sorrut, bon home, 'oblea impul
sos i gran cor. Les aventures de
Will Rogers, ádhuc incloent la
seva gran creació cl-Un yankee en
la Corte del rey Arturo", de Mark
Twain, fascinen per la seva gran
humanitat vulgar. Són una expressió
dels sentiments i les reaccions que
un home vulgar experimentarla en
situacions semblants. Un home vul
gar, no molt illustrat, pero amb una
intelligéncia honrada i un fi sentit
de l'humor.
Ara Will Rogers ens presenta no
vament una de les seves divertides
aventures amb "El negocio ante to
do". Acompanyen el gran humorista
en la seva última creació l'actriu eu
ropea Jetta Coudal, el galant Joel
McCrea, Dorothy Peterson, Peggy
Ross i Boris Karlov.
La história de Will Rogers com a
magnat de l'acer 1 les seves aventu
res a Arabia constitueixen una de
les més divertides creacions del gran
humorista.
al
AVUI
ESTRENA
Elan
cOn SO
DG4, bd'oy
a --1
O
G,
o
TRIIII MOREN-KEITY MORENOyV.DADULA
TRIUMFAII
AYESMI RUMBO
uasto YDIRE-CCION DEANT01110 GRACIMI
ESTUDIOS ORDI4EA FILMS
DISTRIBUIC1011111YLER PILMS
CATALUNYA
Una de les estrenes més esperades
és sense cap mena de dubte la que
ens ofereix avui aquest cinema. Es
tr.leta del film fet tot ell ala estu
dia "Orpnea Film", del nostre Mona
julc, el qual, ultra oferir-nos un no
vell director, Graciani, ens presenta
eta populars artistes Irusta. Fugasot
i Demare en aquesta, la segona de
les seves actuacions al llene. Donat
el temperament artístic d'aquests, es
de creure, taxi ho han assegurat ella
mateixos, que hauran eliminat al
guna defectes que foreosament tro
barien en la interpretació dels seus
respectius papera en "Boliche". Per
tant, no és aventurat assegurar que
pel que fa a ella i a la seva actuació,
será un encert. La incógnita en
aquestes hores és el treball direc
riu. Desitjariem pel bé de la nostra
cinematografia que obtingaiés un
éxit. Veurem...
Ultra els esmentats artistes, trobem
en el repartiment Trini Moreu, Ket
ty Moreno i V. Padula. La música
és de Demare. El llibre i la direc
ció són també d'Antoni Graciani.
Meyler Filma n'és la distribuidora.
COLISEUM
Avui estrena aquest elegant cine
ma la Producció Paramount "Pesca
da en la calle", film adaptat duna
discutida obra teatral de Vina Del
mar; ultra ésser un assumpte inte
ressantissim, té l'atractiu d'estar in
terpretat per dues de les més bri
llants estrelles del firmament holly
woodense: Sylvia Sidney i George
Raft. Encara que tots dos han estat
sota el contracte amb la Paramount
durant bastant temps, aquesta és,
peró, la primeva vegada que actuen
junta. L'encert de la dita casa no
pot ésser més gros en reunir-los, car
Sylvia i George constitueixen una
parella ideal.
La labor de Sylvia. Sidney és real
ment excepcional; dotada de belle
sa original i única, pena sobretot do
tada d'una exquisida i delicada sen
sibilitat artística, la seva labor es ca
racteritza sempre per una gran sin
ceritat, per una expressibilitat extra
ordinaria i una personalíssima ma
nera d'actuar. Lluny de l'estilització
"standard", Sylvia Sidney és una es
trella consagrada que no s'oblida en
cap instant que és simplement i
magníficament una dona.
George Raft sena mostra en aques
ta producció com una bona persona,
la qual cosa fins a la data no ha
via tingut oportunitat de fer, per
014II ffff v
AVUI, ESTRENA
rt
"115.WR
CPU"
01,
Con
SYLVIA
51DNEY
-1EORGE
RAFT
Una veritable obra d'art
del director rus
MARION GERING
Es un film Paramount
haver-lo considerat els sena direc
tora com el perfecte astre per als
papers de "gangster" o arribista des
aprensiu. George demostra que el
seu talent, Ii permet triomfar en
qualsevol genere de paper.
Per tot el que deixem dit és d'es
perar que satisfará el públic.
r
..•- .............
ESTRELLES DEL LLENÇ
1-•
aaa
TOBY WING
Formosa i gentil estrella de la ‹,Paramount», futura
esposa de Chevalier
FANTASIO
Ve projectant-se cada dia amb
més éxit en aquest cinema el film
distribuit per la casa Anet "La ca
beza de un hombre". Si bé l'argu
ment es desenroala en un ambient
policíac, cal que convinguem que no
és un deis drames policíacs corrents
al cinema. El nasteri del qual es va
len generalraent aeluestes produc
cima per a provocar l'emoció no
existeix, ja cine des de bon comen
cament ene mostra Fautor d'un
horrible crim. En "La cabeza de un
Parlem-ne...?
UN PAPER FET A MIDA
Julia el simpatiquíssim personatge
central de "El nino de las coles", el
suposat "fenomen" taurí, el comic do
lent, l'arnant de tardanes vehemén
cíes, el naufre a de la vida que s'a
gafa desesperadament a una felic
coincidencia per tal de resoldre l'a
hombre", pellicula de gran catego
ria, l'emoció s'obté principalment
per la mateixa substancia del drama
que desenrotlla, per l'estupenda pin
tura de l'ambient i dibuix deis per
sonatges que es mouen sobre la tra
ma. Es a dir, que es tracia més
que d'un senzill film policiac, d'un
drama de nervi que imposa per la
seva cruesa i pel seu realisme.
Dues brees antagóniques s'oposen
i lluiten en aquest film excepcional:
l'audacia i l'astúcia del criminal i
la justicia, provocant moments de
veritable passió i aconseguint un
interés espectacular enorme.
El formidable actor francés Harry
Br...r és el protagonista capital d'a
questa obra.
gut problema de les subsistencies, tro
ba en Rafel Arcos la seva encarnació
Inés perfecta.
Nineú com el molt celebrat actor
podria personificar el pintorese per
sonatge. Immediatament acut a la
nostra ment la figura d'Arcos fugint
espaordit de la plaga empaitat per
l'indignat i amb pitjors intencions
que Herodes.
Un deis avantatges d'aquest film
és que no abusa del tema tan ocult
de la nostra festa nacional. El seu
argument gira al voltant d'ella, peró
sense flamenquismes ni ximpleries.
Es, senzillament, una comedia plena
de gracia i d'intenció, a través del
cliáleg de la qual, curull de gracia
sempre, el públic riura llargament.
KURSAAL AVUI, DILLUNS • DOBLE ESTRENA
LORETTA VICTOR JORY
YOUNG
Pi•
EL DIABLO
SE DIVIERTE
Una bonica história
d'amozi i d'amistat to
WILY
0%e
EL MEG
rITE
'7
riA10
Una alegre comedia
. —
1.4
1,111.?W
Cinema Amateur
Darrera sessió del concurs del
Centre Excursionista de Catalunya
El programa d'aquesta Sessió
esta.va integrat per films estran
gers. Els films, tot i no ésser Una
cosa extraordinaria, almenys han
servit per orientar-nos respecte el
moviment amateur d'altres pai
sos.
En aquesta sessió es passaren
les pellícules "Bonjour Paris",
"D i e Zamber chaltel", "Sport
Film", "Grossglockner" 1 "A vingt
ans".
"Bonjour Paris" és un film que
havia despertat expectació entre
els nostres amateurs, sobretot per
les referéncies que es tenicn.
Aquest film data de l'any 1931 i
fou seleccionat per representar
França en el Concurs Internacio
nal d'Holanda. Es un reportatge
de París. Aquesta pellícula després
de vista ens ha decepcionat, car és
un reportatge fet amb r“olta in
genuitat i sobretot amb molt poca
continuItat respecte l'explicado
que ens fa de París. La técnica
emprada per la realització del
film no és molt reeixida. Un xic
de "bluff" 1 res més.
"Die Zamber chaltel" és un film
per a infants. Els trucs d'aquesta
pellicula són força reeixits. El
film respira una ingenuitat que el
posa al nivell d'un dels nostres
principianta.
"Sport Film" és un reportatge
d'un viatge amb canoa per un riu.
~esta pellícula té un muntatge
força encertat, sobretot els fosos
del començament.
"Greeglockner" és un film des
igual, sobretot en la part foto
gráfica, ja que la segona bobina
és molt millor que la primera. La
part més interessant del film és
la que tracta la técnica de l'esca
lament de muralles de gel.
"A vingt ans" és una producció
d'un deis principals cineistes ama
teurs francesas. Fierre Boyer és
l'autor d'aquest film; els articles
daquest amateur en la revista
"Pour Vous" són prou coneguts
pels nostres amateurs, i aixó fa
que el considerem com una de les
primeres figures del moviment
amateur francés. Aquest film por
ta molt bona intenció, i té una
moments cinematográfics que ens
mostren la pericia d'aquest ama
teur. El film está tractat d'una
manera molt lliure, potser en certs
moments un xic massa, peró de
mostren un atreviment que ha
d'assenyalar-se, puix que el nos
tre públic amateur no hi está
acostumat, com ha demostrá en
aquesta sessió. El film s'apropa a
les pellíeules professionals; aixó el
perjudica, ja que treu l'esponta
neitat de l'amateur i perd perso
imuinnong•
Richard Barthelmess
i Sally Eilers
en
Central
patrocinada per
do Barcelon
ARLENI
ZITA JOHANN
WA N E.1:2, 12112OP - IPtyr11;11011AL,41
co
asfia..í
nalitat. El film no podem dir que
sigui dolent, peró taMpoc podem
dir que sigui una cosa extraordi
naria.
STRIP
un lilm de
DUVIVieP
apasionante
emotivo hasta
el iaroxismo
N
alraY111111-1-1-1-111
ftWalataataate.-~e-t-Lf~~.~~~twtata.e.
......................................