Rambla, La (1931-1935). Núm. 140 (19 set. 1932)

              cíukadanía
Any III. — Número 140 Redacció i Administració: Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
19 setembre de 1934
Barcelona
BARCELONA- SANT SEBASTIÁN
1111~11.
Diumenge, Catt lunya, de
mostrará una vegada més
la seva fe republicana
Impremta: Bot, 21 — Teléfon, 13000 Preu : 20 antims
ALIIII~11/
Reportatge aneccióticdel viatgea Donóstia
El primer cop de pedra. "Viva Cataluna libre".
Major. - La signatura de l'Estafa - República,
Era l'estiu de l'any trenta. La democracia es-panyola
i la democracia catalana es reunien a Sant
Sebastia per a.signar les bases d'un front unjo
contra la monarquia borbónica. Al poder, en
aquella hora de batalla, hi havia el successor de
Primo de Rivera, l'assassí de Galan i García Her
riandez, aquell Berenguer que deu hayal' vist de la presó estant,
no sabem amb'quins ulls de sorpresa, com la República pardo
nava la vida al general Sanjurjo. Berenguer a Catalunya tenia
un Despujol que feia el joc de la Lliga sense cap pudor, i la Lliga,
agraida a les possibilitats electorals que aixó Li preparava, "su
portava" antb plaer la segona dictadura. Des de les pagines de
La Veu, s'insultava cada dia els homes de la revoluciá i es feia
brometa amb el Pacte de Sant Sebastia...
Pocs mesos després, Berenguer queja en desgracia pel tra
cas de les sayas eleccions no celebradas i el borbó cercava com
un desesperat rnetges de capgalera per a la monarquia agonitzant.
Recordeu-ho bé. Allá va la Lliga'com una desesperada a oferir
els saus serveis d'ama seca al successor 'de Felip V. Foren els
temps feliços de la cucurulla en qué l'ex-rei aconseguí formar
aquella caricatura de govern coneguda a les tertulies •polítiques
de Madrid per la "Banda del Empastre", sense anims d'ofendre
als professors de la banda auténtica. Un d'aquests músics (el
que devia tocar '"el violón") era el senyar Ventosa i Calvell, mi
nistre de finances a les ordres directas del senyor Cambó el qual
des de Madrid mateix inspirava l'actuació de la grotesca nau
que guiava Aznar.
Aleshores la Lliga Regionalista, era senyora dels Governs
civils de Catalunya des dels quals caciquejava descaradament i
La Veu dedicava editorials impartantísims a blasmar l'actuació
de la democracia republicana, a combatre els catalanistes repu
blicans i a continuar befant-se insolentment del pacte de Sant
Sebastia al qual representava com una grollera ensarronada sen
se cap valor ni eficacia per a la causa de la llibertat de Catalunya.
Mesos després, des de les própies pagines de La Veu, el senyor
Cambó anunciava la imminent desfeta deis republicans en les
eleccions municipal& del 12 d'Abril i, de passada, alludia aquell
anarquista de Terrassa que s'havia de manjar en viu tots els
"colmados" d'Espanya cas de canviar-se el régim. Recordem-ho
bé: "El pacte de San Sebastiá no és res, no signfica res, és una
ensarronada" ; "hem de votar la monarquia" ; "la República és
lluny" ; "La República és el desordre, 4 l'anarquia". "Hi haurá
una majoria monárquica enorme..." Recordem-ho bé: El poble
vota contra el vell régint i la República vingué per una majoria
imponent. Complint rigwrosament i fidelment el pacte de Sant
Sebastiá, el poble de Catalunya vota l'Estatut de la seva auto
nomia el dia 2 d'Agost de l'any 1913 mentre el senyor Ventosa
corre per terres espanyoles rebentant la República i columniant
els seus honres, al Congrés, seguint encara el compliment de les
bases del Pacte, les Corts Constituents elaboren una Constitució
(que no voten els homes de la Lliga), que obre les portes
tonomia catalana i, finalment, a Sant Sebastia, el lloc mateix
del Pacte, el President de la República, signa emocional l'Esta
tut de l'autonomia catalana votat per una majoria aclaparadora
de les Constituents republicanas.
Catalunya ha aconseguit amb un any de República i de pre
domini de les esquerres liberals el que la Lliga no havia pogut
aconseguir en trenta anys de monarquisme. Gracias al Pacte de
Sant Sebastia advé la República i la República reconeix l'auto
nomia catalana. El régim instaurat pel poble está consolidat, i la
República está en marxa sense que l'anarquista de Terrassa
s'hagi menjat cap criatura. Tres dates históriques que convé re
cordar : Pacte de Sant Sebastia, votació de l'Estatut i signatu
ra de la carta autonómica de Catalunya pel President de la Re
pública. Convé recordar-les parqué els homes de la Lliga, que
encara no s'han dit republicans, ni ens fa res que no se 'n diguin,
ara faran una campanya electoral dient que ells ja ho havien
previst, qué ja ho havien dit fa anys i que gracias al senyor
Ventosa, i a En Francesc Cambó s'ha pogut aconseguir l'auto
nomia catalana. ,
Tres dales hísibríques
El primer cop de pedra
Hem sortit de Barcelona a mit
ja nit. Dalt deis automóbils, l'ai
re agita les banderes catalana i
tricolor. Algú ens ha advertit
que, en reconéixer-nos, potser
que ens apedreguin, pel camí.
Ningú no ho creu, pero. La dele
gació de Catalunya marxa satis
feta i optimista, i no pensa ni
pot pensar en cap perill. Va a
San Sebastián joiosa per la
transcendencia de l'acte al qual
ha d'assistir i perqué té la certe
sa que la seva presencia a la ca
pital de Donóstia ha de resultar
molt beneficiosa per al nacirma
lisme base i per a la República.
CIUTADANIA
D. de B.
En Terradelels 1 l'alcalde de
Barcelona, doctor Aiguader, ocu
pen el primer auto de la carava
na; jo també hi tinc seient; En
Palacín será, des de Saragossa,
el nostre company. En Gassol i
En Puig i Ferreter, amb l'Alave
dra i En Munné, secretani de
l'expedició, van en el segon cot
xe. En el tercer s'hi han juntat
En Nicolau d'Olwer, En Com
panysi l'Estelrich; és, aquest,
com diu el doctor Aiguader, l'au
to de la "conlleváncia".
Res de nou fins a Fraga. L'Ai
guader ens avenga,a En Terrade
lles i a mi, les sayas futures 1
molt interessants memóries de
El poble base aclama el President de la República i els parlagtentaris catatans
conspirador. Ens explica que una
vegada, en qué via.tjava amb la
documentació d'un senyor Casti
llo, natural de Madrid, es vegé
obligat a fer el tartamut perqué
l'accent no el delates. Altres di
vertides anécdotes, encara.
En haver. passat Fraga, en és
ser a l'encontrada deis "mone
gros", ens deturem uns moments.
Tots els comentaris giren eritorn
de la immensa plana erma, tris
ta, que es contempla a dreta
esquerra. Tothom sent, méS, que
mal, l'orgull d'ésser catalá. Un
ordenanea, que és alhora la. re
presentació del catalanisme més
recalcitrant i l'encarnació de la
ingenuitat quintaessenciada, ex
clama: —Si jo Los fill d'aquest
país, em moriria de pena!
Saragossa. Descans. En re'em
prendre el viatge, una comissió
de compatriotes vénen a Mani
festar-nos llur afecte i a comu
nicar-nos que el dia 25 seran a
Barcelona per a aplaudir el se
nyor Azaria. Els autos tornen a
devorar quilómetres. Som ja en
terres de Navarra. En atansar
nos a Argueda, contemplenr, amb
horror, que la gent habita unes
barraques excavades a la munta
nya. A la plaga del poble, hi ha
"capea". Surt de la piala un bru
git de mil dimonis. "Si ens han
d'apedregar en algun lloc — ob
servem — será ací." Els autos,
pel fet de travessar el poblat,
han relentit la marxa. Gairebé
ningú no s'adona de nosaltres.
El poble en pes está abocat a la
"capea". Només uii xicotet d'uns
etuinze anys s'ha gira,t al pas de
la nostra caravana. Un xicotet
que alca els bralos 1 crida:
--iViva Cataluna libre!
Es el primer "cop de pedra"
que ens han tirat.
Arribada a Sant Sebastiá
Uns instants de repós a Tafa
11a. Ens saluda un grup de na
cionalistes de la població. Diuen
que ens envegen, es lamenten
que les dretes per un costat i les
esquerres per l'altre hagin im
possibilitat a Navarra el triomf
de l'ideal nacionalista. Ens aco
miaden amb visques a Catalunya
i a la República.
Arribem a Pamplona a les set
de la tarda. La magnifica plaga
de la. capital de Navarra está
animadíssima. Ens sentem a pen
dre un refresc i ens adonem,
cap d'una estona, d'un gran rh
tol, damunt nostre, que diu:
"Círculo Jaimista". Bevem de
pressa. El públic, encuriosit, ro
deja els nostres cotxes. D'entre
el públic, destaquen uns viat
jants catalans. Demá comparei
xeran tots a San Sebastián "1 •
a fer nombre".
Els autos arrenquen la marxa
I novament, en terra considerada
com fogar deis cavernícoles, tor
nera a sentir els crits de:
"Pacte de Sant Sebastia ± República
Oferim aquesta equació als técnics de la Lliga
Manifestació de simpatía.- Festa
és correcció. Terra de lliberiat
per JOAN COMÁS
—!Viva Cataluna! !Viva la Re
pública!
San Sebastián. La capital de
Donóstia, sempre de festa, ho
está aquests dies doblement, per
l'estada del F'resident de la Re
pública i per Pacte de signatura
del nostre Estatut. Als passeigs
i als edificis oficials oneja la
bandera tricolor. A moltes cases
particulars veiem la bandera de
Bascónia. Aquesta ciutat domi
nada ahir, a desgrat de la seva
bellesa, per la fredor i l'enearca
rament cortisa, és avui centre
d'espiritualitat i d'ambició. Feu
de deis palatins, en eh justament
volgueren uns homes d'ideal, el
17 d'agost de 1930, signar la
mort de la tirania borbónica.
Terra de noblesa i de llibertat, en
ella comeneará dama., amb la
signatura de l'Estatut de Catalu
Ti President de la República L els ministres senyors Jaume Carner, Prieto, Marcellí
dirigir-se a l'acte de la sigyatura de l'Estatut
Domingo i Zulueta, en
nya, l'obra magna de construc
ció de la nova Iberia.
Manifestació de simpatia
Eren les nou del vespre ben
tocades quan hem arribat a San
Sebastián. No ens s tranya que
no hagi vingut ningú a rebre'ns
perqué no s'havia fixat ni pre
vist l'hora d'arribada. A l'hotel
ens adverteixen, pero, que tot
hom está cregut que hem sortit
de Barcelona en tren, i que, per
tant, és molt possible que la gent
ens esperi més tard, a quarts de
dotze, a l'estació.
Així ha succeit. No hem aca
UNA INICIATIVA INTERESSANT
Catalunya í els seus
arnics no catalans
El dia 15, el Cap de l'Estat, va
promulgar l'Estatut de Catalunya
que votaren les Corts Constituents
de la República, Aquest acta
significa per a nosaltres, el
retorn d'unes llibertats arrebala-des
per un, Borbó. Doncs bé ; cal
que Catalunya, a l'enserns que ce
lebri amb joia ,el reconeixement da
la seva personalitat, mostri el sett
agraiment pels bons amics, no ca
talans, que tothora han estat al seu
costat, lluitant pel seu Estatut,
malgrat la impopularitat que aix5
representava.
El proper diumenge, vindrani
especialment invitats per la Gene
kttchig ralitat, el Cap del Govern, alguns
ministres, els Presidents de les
Comissions de Constitució i Esta
tuts iel de Cambra i una representaci4 de parlamentaris, per
a que ací se'ls festegi com en són rnereixedors. l'erg el- brogit, la
l'esclat de les fastas, pasen arnb elles mateixes i, el nostre
ograiment ha de fer-se patent d'una manera terma i duradera.
A la ciutat, á un, bell indret de la muntanya, vora la mar, hauria
d'aixecar-se un montiment, que fos, a la vegada, una afirrnació
de catalanitat i un testimon,i d'agraiment per aquells bons amics
de Catalun,ya. L'allusid a la pérdua i al recobrantent de les ni.
bertats de Catalunya, permetrá a l'artista fornir una bella obra.
A sota s'escauria rnolt aquesta inscripció : "Cotalunya, als seus
amics no catalans".
La collocació de la primera pedra donaría una bella oca-.
sió al President de la Generalitat per a invitar al de la
República. El.s Ajuntaments de tot Catalunya, les entitats de
tetes menes i els particulars tots,
data determinada, tal vegada el
15 de Setembre, tots els catalans,
ció pública que podria arribar a
una quantitat tal, que permetés ter
una cosa extraordinaria.
Cada any, sempre mas, en una
data determinada, tots els- catalans,
petits i grans, podríern dur flors
al mon,ument, honorant aixi el
record deis herois que caigueren
per les n,ostres llibertats i refer
mant la nostra cata-lanitat i el nos
tre amor pels pobles germans. I
aquells braços oberts, que en nom
de Catalunya oferí un dia l'Honora
ble Président de la Generalitat, po
drien estrényer's amb els deis nos
tres germans.
J. MOLES MARQUINA
Nota : LA RAMBRA recull amb molt de gust aquesta iniciativa
" del nostre amic Moles Marquina, i es posa a la disposi
ció deis que vulguin ajudar-la amb llur esforq.
- "zar
J¦
bat de sopar quan els visques
d'una multitud de milers i milers
de persones ressonen al defora.
Va al davant, cobert de flors, el
diputat senyor Layret. En rutile
parlamentani catalá que ha vin
gut per tren. El diputat naciona
lista base senyor Aguirre, jovial i
simpátic com sempre, entra a
l'hotel i abraça tothom. Darrera
d'ell entren els diputats senyors
Leizaola 1 Picavea. La multitud
demana veure i aplaudir els re
presentants de Catalunya.
Una ovació perllongada i les
banderas catalana i basca que
flamegen damunt aquells milers
d'entusiastes !viva Cataluna!
!Gora Euzkacli! !Viva la Repú
blica!
Parla En Companys. "Els po
bles que tenen personalitat dins
la história — din — només poden
conviure en un régim de llibertat.
La llibertat és, avui, la Repúbli
ca. Per aixó els seus nomes diri
gents reconeixen la personalitat
dels pobles. La vella concepció de
. "¦•••
l'unitarisme, intransigent i opre
sora, desapareix amb la signa
tura de l'Estatut de Catalunya.
I de la mateixa manera que la
República ha obert el camí a les
nostr es aspiracions, facilitará.
també la consecució de les vos
tres."
—!Viva la República! !Viva la
República!
?Quin canvi s'ha operat en el
nacionalisme base') .z.quests vis
ques a la República. donats a
l'unissó per una multitud en la
qual figuren molts sacerdets, són
significatius de debo. Quan, poe
després, uns republicans donos
tiarras que dubten del republica
nisme deis nacionahstes bascas,
intenten, amb una bandera tri
color, pertorbar la manifestació,
acusant els manifestants de mo
nárquics, aquests s'indignen:
—imonárquicos, nunca!
Ara parla En Gassol. "El fet
que el Govern hagi escollit San
Sebastián per a la signatura de
l'Estatut de Catalunya — deela
.411111~1~1
Estatut de Catalunya"
En
UN ARTICLE DE FRANCESC CAMBÓ
a implantació de 1 Estatut
"La Veu de Ca
tedunya" de dis
sabte anuncíava
per avui dilluns
la publicació d'
un nou i inte
ressantíssim ar
ticle deia --
de don Francesc
Camb6, titolat
"Davant l'im
plantació de l'
Estatut", la des
Estatut'. La des
organització de
Correus, de la
qual tantes ve
gades ens hem
queixat, i que
caldrá que el
Govern de la Ge
neralitat de Ca
talunya tingui
cura d'acabar,
ha fet que aquest
anide vingués a
parar a la hústia
de la nostra re
dacció. En el
moment de re
bre'l, desconei
xiem l'anunci es
méntat de "La
IT'eu de •Catalu
nya", i en obrir
l'envelop — sen
se llegir-la i
trobar-nos amb
un article de
persona tan dis
tingida, havíem
cregut que el
senyor Cambó,
desitjant entrar
com a col4abo
rador de L A
RAMBLA ens
feia l'honor del
seu pensament,
per tal que tin
gués una publi
citat que l'escás
tiratge de l'6r
gan de la Lliga
no li permetria
tenir. Després
hem llegit l'en
velop, i ens hem
adonat que ana
va adrecada al
senyor Pellice
na, ignorant per
quina causa ha
vingut a les nos
- tres mans. Po
dríem havet-lo
tramla al seu
destinatari, per6
com que fet i fet
'clecupliquem el
tiratge de La
Veu, no ens do
leP prendes en
cara que és trae
ti d'un adversari
polític com el
senyor Camb6 i
no vacillem a pu
blicar el seu ar
ticle que demá
La Veu podrá
reproduir de les
masa res págines,
cosa per a la
donem
el corresponent
permis.
J. Ventalló
•
,. • •
Co4filtleért k meu deure de
recordar- als catalans qué; en
el moment d'aconseguir el que
és fruit 4e tronta anys d'actua
ció patriótica de la Lliga Re
gionalista i de l'esforç mai no
regatejat d'una colla d'homes
que responen als noms de Prat
de la Riba, Verdaguer, Callís,
'Abada!, Tintura i Calvell,
Duran i Ventosa, i crec que
no sera inmodestia que nt'hi
posi jo, seria injust qu.? obli
déssim el general Barrera i el
general Sanjurjo que taza han
PI, d'una .:nunera incons
perd tanmateix efectiva — i
aixó és el que ha de compter
per a Catalunya — per a l'au
tortentia, ha arribat !'hora de
parlar dar i de qué cadascii
fixi ben concretament la .seva
posició política davant l'im
plantació de l'Estatut.
Es notori que la Lliga Re
gionalista ha acomplert la seva
i que l'ha acomplert
con mai cap partit del món
l'hagués vista convertida en
realitat d'una manera tan to
tal. Tampoc cap partit del món
s'haVia trobat amb un nucli
tan selecte d'honres corn els
que hem tingut la sort d'a
plegar. Qué preteniem? Qui
na finalitat perseguiem ? L'art.
lonomia de Catalunya. Ja la
tenim. Se m'ha tirat en cara
pels meus adversaris que un
molí de pluja de l'any 19, da
vant la multitud que havia
vingut a rebre'm al Baixadoi
del Passeig de Grácia, inquie
ta de la marxa del movinzent
autonomista que dirigiem els
hotnes de la Lliga Regiona
lista, em vagi algar dret dalt
del meu cotxe i palpant-me la
butxaca, Ji vagi dir, per a cal
mar la seva impaciéncia na
tural:
—Ja és nostra—. Se m'ha
tirat en cara. Les tnultituds
acostumen pagar anzb l'ingra
titud, els serveis que es pres
ten desinteressadament els ho
mes que les dirigeixen. 1919
1932. Tretze anys. Qué són
tretze, ni trenta, ni cent anys,
en la vida d'un poble? Qué
són davant de l'eternitat?
Aquella autorzontia que jo
l'any 19 deja que era nostra
grades 'al- nostre esforç, heu
vos-la ací. Sinó que nosaltres
som tan senyors, que si jo go
sés diría que som els gentle
mans de la política i sabern
tenir el gest elegant, que cap
altre partit no tindria en el 7770-
ment de recollir els llorers del
triomf, de retirar-nos amb ac
titud versalle.sca, perque no es
digzti que tenim l'esperit del
mercader que demana la paga
deis seus serveis. I tan ens fa,
aleshores, que sigla un partit
o que sigui un nitre, deis que
no han tingut art ni part en el
que només ha estat guanyat
amb el nostre esforq, el que
s'avanci fins a primer terme
de l'escenari a recollir els aplau
diments popular.
Espanva entera hacia estat
despertada al sentiment auto
nánzic per la ',liga Regionalis
ta en canipanes .mentoraNes.
Espanya e.ntera havia corn,on
çat a conéixer i a sentir el pro
blema catala, gracias al nostre
esfory. I és evident que si and
dintre de la República, ha estat
possible qué 413 parlamentaris
espanyols de les Constituents
votessin l'Estatut de Catalu
nya, hem de cercar-ne els oti
gens en la labor desenrotllada
per la ',liga, dintre d'Espa
nya, i hem de donar-ne les gra
cies a la nostra gent.
La Lliga va dur la Repúbli
ca, sacrificant la popularitat
d'un home coi él meu estimat
i illustre amic En loan Ven
tosa i Calvelli al qual vaig im
posar que acceptés de formar
part del Gabinet Aznar perqué
vetllés, perqué les eleccions los
sin sinceres i• el poble pogués
lliurement expressar els scus
sentiments republicans. 1 la
Lliga ha dut l'Estatut, amb la
seva obra constant de tienta
anys dintre de Catalunya, ide
catorze anys dintre d'Espanya,
perqué — i ara potser ja és ho
ra de dir-ho—fou en 1917 quan
vaig retire ciar que la nostra
funció era Espanya endins, col
laborant amb la Monarquía,
perqué pogués venir en 1913 el
que una gran part del país de
manava.
I diré més, posat a fer' con
jeccions, diré que si és notan,
que el dia 14 d'Abril, el rei
i permeteu-me que li digui reí.
perqué ales/iones encara ho era
---estava disposat a jugar-so la
corona al carrer, amb deis
can-0ns i de* metralladores,
també és cert que vaig ése? jo,
telefonant-hi des de l'Hotel
Ritz el que vaig decidir-li a res
pectar la voluntat popular, sen
se vessament de sang, en din-li
—de la manera categórica i im
perativa amb qué solc din les
coses, i que tantes vegades m'ha
estat retreta, i que aquel! dia
havia de salvar tantes vides— :
Magestat, Us he fet encarregar
una cambraamb bany a !'Hotel
Noailles, de Marsella. A Car
tagena us espera un ,vaixell•de
l'armada, amb les calderes en
ceses.
Tot aixb ha clic, per a l'hIs
tbria només. Ara cal que us di
gui quelcom, a vosaltres, els
meus amics.
No sabriem 'ésser -dignes de
Azana, borne de pensament
Moit aviat arribará a Catalu
nya Manuel Mafia, cap del Go
vern de la República, amic illus
tre de la nostra patria. Les acla
macions percudiran de nou, 1 les
multátuds tornaran a mobilitzar
se a honor 1 llaor d'aquest home
singular, glória vivent de la Re
pública.
Fa cinc anys, noméa el conel
xlen una quants arnics 1 una
quanta lectora de nuclís escollits.
Encara aren més poca els que
confiaven en el futur estadista.
Potser ningú no el preveía. Tan
mateix, el relleu personal mes
acusat de la República espanyola
és el seu. De burócrata obacur i
estilista pulcra, adrairat per ce
nacles estudiosos .1 humils con
ell, ha passat tot d'un cop al pri
mer pla de la popularitat 1 ha
conquerít el cor de les masses,
talmen com abans havia conque
rit una quanta pensaments se
lectas.
?Quina és la forga interna que
l'ha portat a l'obra eficient 1 a
la fervor de les masses? ?Cal es
troba el secret del seu dinamis
me, del seu encert, de la seva
rectitud, de la seva audacia re
volucionaria?
Al nostre entendre, tot el se
cret de l'éxit espectacular, apa
rentrnent imprevist, d'Azafia, és
de saber meditar. No pa,s que
confiem exclusivament a l'alome
que medita la missió d'impulsar
la História. Peró és que no hl ha
eiagut cap revolució sense preví
pensament. La teoría, la doctri
na, la cultura, la capacitat. són
mares fecundes d'acció positiva.
Solament els mística 1 els con
templatius es poden plantejar
l'antinómia d'intelligéncia o ca
rácter. El carácter ja és fruit
d'intelligéncia, 1 permet d'abas
tar la cultura, mentre que la
cultura no crea la inteHigéncia
del no-res ni determina el ca
rácter. No hl ha carácter sense
intelligéncia original 1 real, 1 la
intelligéncia o la cultura asola
das — si aixó existís — no tin
drien ni poden tenlr cap foro.
efectiva. Per aittó el primer pro
blema del polítIc és de pensar.
L'acc16 és conseqUéncia del pen
sament, 1 els homes d'acció
"pura" — impossible — acaba
rían no podent fer res si no sa
bessIn poc o molt com han d'o
brar.
Espanya és un pais analfabet
gracias a l'heréncia de la monar
quia. Tal com va tot, costará una
mica de ter un pais culte 1 de
crear, per tant, una política lógi
ca. Els poetes — sobretot els poe
tes que s'abandonen a la facili
tat — soban <lis que la vida no té
res a veura atnb la lógica formal.
Es possiblea,,peró encara té
menys a .veul.e amb la falta de
nosaltres mateixos, si després
d'haver acomplert aquestes dues
obres enormes i trascendentals
d'haver d'Id la República a Es
panya i l'Estatut a Catalunya,
ens empenyávem en perllorgar
una vida que ja ha recorregut
totalment la seva órbita.
Amb l'Estatut, Catalunya en.
Ira dins una era nova. Nosaltres
que durara • tienta anys hem
anat al davant del poble catala
marcariem al ?lastre deure si
l'abandonarem. Partit de centre
com hem estat, encara que ens
el titllessin injustament de dre
ta, cal que desplacern lleugera
ment•aquest centre cap a l'es
guerra. Aquesta és !'hora de les
esquerres s'ha dit. Temps ha
que sospitava que era cert i
així us ho detxava entendre,
encara que no us ho digués
clarament a través deis meus
articles i les meves cantes. Cal
que nosaltres passem a ésser
una Esquerra moderada. Es
notori que el país no és par
tidari deis extremismes. El
carlisme és una exacerbació
blanca que reclama la camisa
de fcrrça. L'anarquismo és una
exacerbació negra que es cura
donant pa als militants vulgars
que sente aquell ideani a causa
de la misérza, i donant diners
als dirigents que no volen pas
altre cosa. L'Esquerra Repu
blicana es pensa tenir tot el
poble als seu darrera, peró la
massa neutre la té per un par
lit sindicalista i rabassaire i
aixó ji lleva simpaties. Aquesta
es l'hora d'una Esquerra mo
derada. Tots nosaltres hem
estat esquerrans ens el fons del
fons ha sotn. Recordeu-vos de
les campanyes que haviem
realitzat des de l'Escolar Cata
lanista. Davant l'implantació
de l'Estatut, crec que el nostre
.cleure és donar per realitzada
!'obra de la Lliga i demanar els
vots deis ciutadans en nom del
•nott- partit d'Esquerra modera
. da .a4,b un.programa les línies
gencrals del qual us avançaré
en un próxim adiete.
'Amics meus : Catalunya és
nostra.
CAMBO.
la rambla
lógica 1 amb l'oposíció a la lógi
ca. Per aixó les grana obres hu
manes han nascut del pensament
diaciplinat o han adquirit valor
1 categoría a través d'aquest.
I per 4:d'U) només podían dirigir
la Revoluel6 espanyola els hornea
meditatius. Parqué a Espanya
també será, obra de lógica el co
ronament de la Revolució.
Abana d'obrar cal pensar qué
cal ter, repetim-ho. Només una
política inspirada en idees gana
rais i en necessitats igualment
generals reix. Abans de la Repú
blica existí la doctrina de la Re
pública, carn 1 sang bategant
d'Utopia. Per alzo Azz--la podrá
ésser aplaudit per les multituds
simples a qué serveix: parqué era
el pensament de la República
abans de l'acció.
Els estática per dins 1 agitats
per fora — parlem ciar: els que
es pensen ésser revolucionaras
parqué mal no estan contenta —
imaginen que són homes d'acció
parqué hl ha entre liara files
atracadora o gent de veu pode
rosa. Peró els crits 1 els histeris
mes passaran, 1 els sacrificis 1 els
sulcides sense Nord malmetran
idees d'origen dignIssim. En can
vi quedaran els homes com Ma
na. perpetuata en la Ilur tasca.
Alai con és notat que sap escriu
re l'home que té coses a dir, des
prés d'Azana sabrá la República
una veritat patita: que només
pot deixar una heréncia fecunda
aquell que s'hi pensa molt.
e e e
Qui hagués seguit — ni que tos
amb intermiténcies — l'activitat
literaria 1 patriótica de l'actual
President del Consel podía pres
sentir l'estadista d'ara. Quan un
home té cases a dir, i les diu cia
res, 1 les diu amb ordre, 1 parla
amb audacia serena contra alió
mes apreciat en aparenca, 1 fa
arribar el bisturí de l'análisi fina
a l'entranya viva de go que trae
ta, és que té solucions per a l'en
demit o almenys en té més que
un altre. En general — per bé
que és excessiu d'afirmar alzó en
termes absoluta —, a un orador
embrollat 1 a un escriptor pre
ciosista correspon un polític In
eficag; a un orador o escriptor
sofista, un polític tortuós; a un
orador o un escriptor cristallí
terriblement lúcid com Azafia,
un polític rectilinl. Podrlem tro
bar exemples; peró per no parlar
amb passions anecdótiques en
posaren només un: la vérbola
polícroma de Castelar (tan evo
cat aquests dies) determinava
gairebé amb precisió les defec
cions petates 1 grana de la araa
história política
Les loventuts mallor
quines trebalien...
La Jovemut Escolar de l'As
sociació de Cultura de Mallor
ca, amb motiu de la visita que
fará a la ciutat de Barcelona el
cap del Govern senyor Azafía,
ens tramet una lletra de la qual
n'extreiem els següents para
grafs :
"Entre un grup de mallor
quins, catalans de Mallorca
més ben dit, nasqué la bella
iniciativa de fer una visita col
lectiva a Barcelona, amb mo
tiu de l'entrega de l'Estatut
de Catalunya a la Generalitat
que ha fet el Cap del Govern,
senyor Manuel Azaila, per de
mostrar al:sí la nostra joia da
vant les Ilibertats otorgades a
la nostra germana major..
Aquesta idea prengué tal vo
lada que a botes d'ara és ja una
Catalá:
llegeix deml i cada dia
La Publicitat
diari catalá
4
informacions completes, articles deis
millors escriptors.
Seccions especials de Política, Arts,
Literatura, Música, Rádio, Finances,
Esports, etc., etc.
1.9 setembre de 1932
El Manuel &zafia deis 'libres
densos, deis estu.dis profunda,
deis articles objectius 1 comba
tlus alhora de "L'Europa Nouve
Ile" en la (linera etapa de la
monarquía — sobretot aquesta
treballa comengava de tragar
amb arestea agudas el perfil acu
sat d'enguany. Si alpe sabia lle
gar, 1 sobretat si podla refer par
cialment la nadó interior de les
meditacions d'aquell home, es
aentla guanyat a la confianga
a la seguretat present. Podía
veure ja en Manuel Mana l'ho
me d'Estat.
Els art1cles d'Azaila — no pre
tenem ter critica literaria: avis
ala joves esnobs — eren un pro
grama 1 una anticipació. Un ho
me capaç de pensar aquella ar
tícles 1 d'escriureas 1 ordenar-los
pulcrament havia d'ésser calme
també d'ordenar la República 1
escriure'n, amb fets, la Historia.
L'home que penaa ciar, parla
ciar i escriu ciar. L'home que
pensa fose o embrollat, parla 1
escriu dificilment L'obra d'a
quest darrer no transcendirá. so
bre les multituds entusiastas 1
adoloradas. I l'obra política Que
podran ter aquessts dos hornea
será antagónica. A la claredat I a
l'eficacia de l'un correspondrá la
vacillacló, el matis difós 1 l'ostra
clame de l'altre — ádhue sota
aparences d'acció febril, mentre
que el salema sorrut del primer
será prenys de tempestes prome
tedores.
Cavour va deixar dit que no té
cap mérit de governar amb balo
netas; que alió que costa és de
governar amb l'eta Deu ésser per
ala() que són antidembcrates no
més els incapaços de convncer les
multituds: els violentas, els pre
cipitats, els pessimistea 1 els reac
cionaras. Aquella que coMpten
amb l'home 1 el seu progrés, que
saben pensar, poden convéncer 1
convencen els homes. Arriben, a
la llarga i fans 1 tot póstuma
ment paró alza no importa
a conduir els pobles que tenen la
sort d'haver-los donat. Azafia
pensa en tots, amb tots, per tots.
Sent la dolor total del seu terrer
antic 1 de la Patria novella que
es forja amb la pauló serena del
saya amb els sentits Interiors del
pensament. Per aixó, cerebral
com és, sorrut en aparença, ho
me de laboratori 1 de cátedra —
si voleu, de "covachuela" —, és
més terriblement revolucionara
que els baladrara. Es que el!
HAVIA PENSAT la Revolució, 1
alai podrá interpretar bastant bé
l'ideal del seu país 1 del séu
temps, que és la misaló més no
ble de l'home.
ertAériliatibilaRERA
jalçanTj!-
realitat l'haver contractat un vaixell, una luxosa rnotonau,
per a dur a cap la nostra ini-ciativa.
Mallorca enviará a Barcelo
na una embaixada nutridís
sima.
Catalunya, esperem que es
donará compte de la significa
ció i trascendencia d'aquest
gest de Mallorca.
Ajudeu-nos a divulgar-ho
per tot Catalunya, A la premsa
diaria de Catalunya posterior
ment II enviarem més detalls.
Per6, tot corrents, hem volgut
avancar alguna cosa perque
LA RAMBLA del vinent di
lluns pugui donar-ne la pri
mera notícia. Ella que tant bé
sap fer totes les coses".
Es altament elogiosa l'acti
tud eminentment catalanista í
republicana deis nostres ger- •
mans de la lila Daurada.
Barcelona San Sebastián
ra — vol din que está disposat a
signar ben senal el vostre. Jo de
Mano — afegelx — que la
el
tgiiuntradoec signa- a
a
catalana poguem correspondre a
les demoztracions de simpatía
que ara ens tributeu."
efbinquee
nt
Evoca En Gassol el nom de
Francesa Maciá, el Sabí Arana de
Catalunya, 1 els aplaudiments
ofeguen les sayas paraules. L'Ai
guader traniet la salutació de la
clutat de Barcelona. En Puig i
Ferreter, prenent peu d'unes
llamea que acaben d'executar els
"espadantzaris", afirma que des
del fons de la tradició pot aven
çar-se fins els ideals progressius.
Durant el discurs d'En Puig i
Ferreter és quan uns republicans
donostiarras, no nacionalistas,
provoquen l'incident abans salu
da. En Companys, visiblement
nervids, paró sense perdre la se
renitat, el talla amb valentía.
"Ni com a republicana, ni com a
nacionalistas — exclama —, no
hem d'admetre ni excitacions ni
incitacions de ningú. La Catalu
nya republicana té ben probat el
seu amor a les seves llibertats.
I la Catalunya nacionalista ha
estat el més fort baluard per a
l'adveniment de la República 1
ho és per al seu sosteniment. Els
rezels, vinguin d'on vinguln
siguin de la mena que es vulgui,
han de desaparéixer."
Tothom aplaudeix: els no na
cionalistas 1 els nacionalistas. En
aquest moment, passa el cotxe
del President de la República.
tothom torna a aplaudir: els
na,cionalistes 1 els no nacionalis
tas.
Dia de Festa Major
Dijous, dia de signatura de
l'Estatut. He sortit de bon matí
a recórrer 1 admirar San Sebas
tián. A les nou, els carrers més•
céntrica estan énvaits per la gent
que arriba de tots els Indrets de
Baseónia. Sembla un cha de Fas
ta Major. Els "espatadantzarls",
amb el seu vestit blanc 1 la boina
1 la faixa vermelles, donen, en
tre la multitud, una nota típica.
Al Boulevard, autoómnibus pro
cedents deis recons més apartats
del país base, condueixen per
centenars els nacionalistas a
l'Euzko-Etxea". Mols grupa s'a
plaguen ja, des de primera hora,
a la plaga de Guipúscoa, on es
troba el Palau de la Diputació
Provincial. L'entusiasme es re
flecta a tots els rostres.
Ales onza en punt, la delega
ció catalana es dirígela al Palau
de la Diputació. A la plaga de
Guiptiscqa, no es pot (lanaria un
pas. Éis7.menellieeltatilasee, ame)
llurs "nakillas", contenen la gen
ta.da. Els parlamentaras cata.lans
són saludats amb aplaudiments
i visques. Nosaltres no ens diem
res. Els ulls ens espurnegen de
goig, paró l'emoció ens seca la
gorja.
Tqt d'una, sanen els clarins.
Entra al saló de recepcIons del
Palau la comitiva de les Diputa
cions basco-navarresa. Primer la
d'Alava, amb clariners, macera i
vint minyons. A continuació, la
de Biscaia, amb uns llampants
macers rojos, els claríners 1 guar
dia de rninyons. Després, la de
Navarra, amb uns heralds que
vesteixen unes valuoses dalmáti
ques del segle XV, els macera i
qUinze guardes forals amb l'uni
forme de voluntaria de la !libar
tat. Flnalment, la de Guipúscoa,
amb macen 1 elarins 1 amb una
secció de miquelets. Segueixen
els alcaldes deis pobles capa de
partit: Beasain, Eibar, Vergara 1
Mondragon. Vénen, encara, les
representacions de tots els altres
MuniciPis de Navarra i Baseónia.
I tanquen la comitiva, solemne,
impressionant, les banderas de
les ciutats de Pamplona, San Se
bastián 1 Bilbao.
Els diputats bascas 1 navarra
sos catan tots presents. Periodis
tas, fotógrafa. I entre els perio
distas i fotógrafs, una colla de
catalana, amb una bandera de
les quatre barres, ornada amb les
cantes basca 1 tricolor.
La signatura de l'Estatut
Sonen novament els ciarías de
totes les Diputacions. I, en mi'
d'aplaudiments 1 visques, el Pre
sident de la República, senyor
Alcalá Zamora, 1 el seu seguidi
fan l'entrada al saló de recep
cions. El senyor Alcalá Zamora
es detura a saludar el senyor
Macla Mallol, 1 tot seguit, rápi
dament, sense cap mena de ceri
mónia, com sí 11 manqués temas,
es dirigeix a una tauleta 1 es das
posa a signar un plec que el seu
secretare senyor Rafael Sánchez
Guerra, II posa al davant. El se
nyor Castro, president de la Di
putació de Guipúscoa, s'apressa
a trametre al President una plo
ma dor, de fabricadó eibarresa,
que l'esmentada Diputació vol
conservar com a record. En Gas
sol també culta a donar al se
nyor Alcalá Zamora la ploma d or
cinzellat que la Generalitat de
Catalunya II ofrena per a aquest
acta. El senyor Alcalá Zamora fa
signe a l'un 1 a l'altre que espe
ran. I es treu de la butxaca una
estilográfica d'or amb la qual es
posa a escriure. Els senyors Gas
(Vé de la plana 1)
sol i Castxo estan sorpresos, tot
hom está sorprés. S'ha fet el si
lenci. Indiscrets, els periodistas
llegeixen el que escrau el Presi
dent de la República. L'un a l'al
tre s'ho dluen i s'ho copien.
"Visto lo decretado y sancionado
por las Cortea, promúlguese la
ley." El President signa amb traç
segur. I diu, mostrant l'estilográ
fica:
—Senyors: Tinc la inmensa
satisfacció d'anunciar que axnb
aquesta ploma, present de la in
dústria d'Eibar, simbol alhora del
traban, de la tra,dició 1 de l'adhe
sió guipuzcoana al régim repu
blica, acabo d'autoritzar, finalit
zat ja el procés legislatiu, l'apro
vació de l'Estatua de Catalunya."
Els aplaudiments que acullen
aquestes para,ules im.pideixen que
molla dels assistents es donguin
comerte de la vacillacio d'En Gas
aol en disposar-se a oferir al Pre
sident de la República la pierna
de la Generalitat La senzille,sa
la trascendncla de Pacte han cara
mós profondament el Conseller de
Cultura.
En Gassol es domina, En po
ques ocasiona com aquesta haurá
estat més breu 1 més just, més
concís 1 més atinat. Els noms
simbólica de Francesa Macla i
Nicet Alcalá Zamora, tan anear
tadament units en el seu dis
curs, ho diuen, he expressen 1 ho
resumeixen tot.
El senyor Alcalá Zamora agafa
la ploma de la Generalitat i signa
un segon document: el decret de
promulgació de l'Estatut. Pro
nuncia unes novas paraules. I
aquesta vegada, en retreure l'a
preci antic i sincer que" professa
al senyor Macla, encarnada) deis
sentiments del nostre poble, la
ve udel senyor Alcalá Zamora es
devé tremolosa. L'evocad() de
l'"Avi" l'ha emocionat.
Intencianat -el discurs del • se
nyor Castro, president de la Di
putad() -de Guipúscoa 1 honrat,
habilíssirn el d'En Companys. Els
lectora els conelaren, com conel
xen també el del senyor Alcalá
Zamora, pie de noblesa 1 de lleal
tat. Mal un Cap d'Estat s'ha ex
pressat d'un amanera tan resol
ta, tan clara, tan Viva Quan ha
dit que darrera el text de l'Esta
tut no N ha el desig d'una frus
tració, sanó la voluntat ferma de
que sia implantat amb eficacia,
l'ovació unánime ha estat tan
perllongada, que el senyor Alcalá
Zamora ha trigat n'ion bona es
tona en poder reprendre el dis
CLITS.
De tornada
Da tornada, pes* apta ,la terra
basca i navarresa, .esareproduei
xen envera nosaltres les manifes
taclons de simpatía. A cada po
ble, a cada llogaret, sen's saluda
amb visques a Catalunya. Ha pas
sat abans que nosaltres, en dirac
ció a Pamplona, el President de
la República, 1 arreu es 'veu la
bandera basca Aixó és un bon
símptoma. Els visques a Catalu
nya també ha són. En aque,stes
terres, la República ha teobat
fins avui una torta resisténcia.
Paró el viatge del senyor Alcalá
Zamora, ple de cordlalitat, 1 l'acta
de la signatura de l'Estatut a San
Sebastián, que ha estat un gran
encert polític, han obert del tot
els lampa de Bascónia 1 Navarra
vers el nou régim.- La preséncia
deis parlamentaras catalans, units
sense distanció de partits én el
moment solemne de promulga
d() del nostre Estatut, ha fet
igualment un gran bé a la Re
pública. Aquesta, ha pogut es
criure Isaac Abeytúa, "ha ven
çut una de les seves etapes més
dures".
CADA DIA
JOAN TOMAS
SOCIETAT TRAMVIA DE BAR
CELONA, EIXAMPLE I GRACIA
La Junta directiva convoca als
senyors accionistes a Junta gene
ral extraordinaria per el dia 26
del corrent, a les onze del matí,
al local de -les oficinas, Ronda de
Sant Pau, núm. 43, principal.
Ordre del dia:
Ampliaciá de la xarxa i cense
glient augment del capital social.
Per asistir a dita Junta, és in
dispensable, d'acord amb l'article
13 dels E,statuts, depositar al
menys 25 Acciona, cinc dies abans
de l'assenyalat per a la mateixa.
Els dipásits d'Accions deuran
ter-se a la Calca social, Ronda de
Sant Pau, núm. 43, principal.
Barcelona 13 de septembre de
1932. — L'Administraclor-Delegat,
Alfred Arruga.
bol Madi
Tes do Moda
Sopars a la Americana
CONCERTS A LES TERRASSES
Sortida de teatres
al ROOF GARDEN
MI ÍES
L'endemá del triomf cal començar a treballar de ferm per a consolidar-lo
Amic clutadá:
Abans d'adquirir un objecte.
abans de contraetar un servei,
abans d'entrar en una botiga per
fer una cornanda, mira en quin
idioma está redactat el rétol de
l'establiment. Si la casa no és
catalana i té el rétol en castellá,
en francés o en alemany i els
seus articles o els seus serveis
t'interessen, entra-hl sense cap
escrúpol. Respecta la voluntat
d'aquell ciutadá d'una altra ter
ra que sap honorar la seva llen
gua. Si el propietari és catalá,
peró, i observes que negligeix la
llengua de Catalunya, torna en
rera, ng te'n fiis. Ja trabarás el
Que necessites en alguna altra
banda. Pens,a que aquest comer- .
ciant, aquest industrial, aquest
botigue.r que no empra la seva
llengua perqué la seva mentalitat
li fa creure que parlar en catete,
Catalá:
No compris —i aconsella
els teus amics que facin el
rnateix —ais comerciants
catalanS time es resistei
xen a .emprar la seva
llengua
••¦•
19 setembre de 1932
és aliar contra el calaix, només
pots fer-lo entrar en raó donant
11 a entendre que va errat de
comptes.
Aquesta campanya nostra con
tra la retolació no catalana, ja
hauria d'haver acabat si tothom
tingués la sensibilitat patriótica
que caldria. A hores d'ara. els.
pintors — com algú ha comentat
arnb ironia punxant — no s'hau
alowassomemoommwar
L'altre día un espor
tiu automobilista es
qucixava del fet que
a les carreteres en
cara hi hagin els
pals indicadors de
P"Autornobil Club de
Catalunya en la se
va forma primitiva,
és a dir, amb les inieials del "Real
Automóvil Club de Cataluna" (R. A.
C. C.).
—Dones t'equivoques—va dir-li un
company, irónic--, perqué ja els han
canviat.
--I com diuen, ara?—demaná l'al
tre eneurigsit.
—Ara diuen "R. A. C. C.".
--Així és igual que abans.
seriyoéY "*Itépubli
cano Automóvil Club de Cataluna".
Es qüestió de saber interpretar.
Llegim al diari:
"El governador de
tal lloc ha imposat
una multa de cinc
centes pessetes al rec
tor de tal poble per
que en !loe d'explicar
l'Evangeli es dedica
va a difamar la Re
pública y els seus homes des de la
trona."
D'ah() la gent de dreta en diu per
seguir la religió.
Arnb l'aprovació de
l'Estatut, les coses
han canviat de tal
manera que fins cal
drá que el taminia
deis catalans sofreixi
alguna modificació.
Fins ara, quan tro
bávenrt un servei de
sanitat desates o un monument gó
tic en ruina, exclamávem indignats:
—Aquesta gent de Madrid, que no
més es cuida de xuclar-nos els diners
i explotar la nostra patria eselavit
zada!
I així sempre rondinavem deis go
vernants i sortia tot alió de Poures
sió i de les oligarquies centralistes.
Ara aixii s'ha d'acabar. Quan els
serveis sanitaris no vagin bé, o els
castells góties s'enrunin, o els mu
sexis estiguin deixats, haurern de ron
dinar de nosaltres mate:xos per ha
ver elegit gent inepta per al cárree
de diputat a la Generalitat.
A propósit d'aquesta transforma
do, deia un amie nostee:
—No se com me'n sortiré. Tota la
vida he rondinat deis que manaven
d'ara en avant comprene que no ho
he de ter. Ja miraré d'anar-m'hi acos
turnant, peró em fa por que em cos
tará una mica.
—?V en
tiuejando?
—Este ano, en Biarritz. Pero el ana
que viene me parece que iremos a Vi
lla Cisneros.
Un senyor Camons
rondinava contra la
República. Sobretot.
el que el tenia més
indignat era la in
tensitat amb qué la
República s'ha em
prés la creació d'es
coles.
—Si se'ns "malgasten" els díners
arnb escotes, no poden anar bé de
cap de les maneres: —exclamava.
—Es evident—li fou respast—. Per
qué el predomini de vostés es basava
en gran part en la profusió de l'anal
fabetisme.
En el "Roof Gar
den" d'un establi
ment céntric de Bar
celona, en concorre la
postra "gent bé", la
que sembla "bé" i no
ho és: la que no ho
sembla ni vol sem
blar-ho, várem sor
prende el següent
dónde habéis estado es
nostra ofensiva conaa els raols no catalans
Am'c ciutadá... Qué tan els botiguers de la LIvga? - El riure pot anar a estones.
Després d uns procediments en poden venir d'&tres. Fets pintorescos i ridicols
per L AVMAIII 1 BAUD1NA
rien dentendre ae reina anos
trant els rétols públics 1 pnivats
de Barcelona. Campanyes apa
rentment més dificils han aza
bat triomfant en un termini més
bre,u. Per la ncstra para pedem
assegurar que tenim cerda per
estona i que esterru dispesata a ,
arribar al terreny que c2.1-gui.
A aquestes alturas — aprovat
l'Estatut de Catalunya — la cam
panya no pot menar-se pel cami
conformista d'uns mesas- enre.ra.
112111 de donar un carácter- ur
aent a la catalanització i hem
d'estar previnguts peraué no
ens vingui de nou — si el dia
menys pensat les nostres invita
cimas desateses esdevenen cen
sures contundents per part del
poigle.
Fa unes setmanes. el Consis
tori de Barcelona acorda decla
rar lliures d'impostos les refor
mes que es fessin a les faeanes
deis establiments per tal de re
tolar-les en catalá. Aquest acord
va ésscr pres a proposta. de la -
minoria regionalista. I bé: al-cap
de tres setmanes el nombre de
botiguers barcelonins que salan
acollit a aquest acord és tan, in
significant que fa vergcinyas Si
és cert que el comere i la indus
A la terrassa d'un
café de la Piala de
4 Catalunya es comen
tava l'expedició de
turistes monárquics
cap a "Villa Cisne
ros".
—El que no m'ex
plico — delta un co
mentarista— és que aquells caverní
cols encara tinguessin la barra de
cridar "Mori la República".
I es va fer un llarg silenci. Ningú
no s'ho explicava. Fins que un dibui
xant amic nostre, concurrent a la
"penya". atea, el cap i feu irónica
ment:
—...Potser tenien por que els dei
xessin anar...
I es va acabar la "penya".
En Pacte de la si
gnatura de l'Estatut
pel President de la
República a Sant Se
bastiá, tothom anava
vestit d'americana,
adhue el senyor Al
4111¦Ld cala Zamora. Es dir,
toothom no. La úni
ca persona que anava de jaque era
don Jaume Carner. Algú Ii féti ob
servar que en temps de la monarquía
aixó 11 hauria pogut costar la car
tera.
El senyor Carner, aleshores, va con
testar que el fet tenia el seu origen.
En certa ocasió—afegí—vaig anar a
un sopar vestit d'americana i vaig
trobar-me que l'únie que no anava
d'etiqueta era jo. Vaig patir molt,
tant que des d'aleshores no vaig a
cap festa ni' a cap banquet sense por
tar el "jaque".
Per un si o per no, és ciar.
El batlle de Tár
rega, senyor Fité, en
sortir al baleó de Ca
sa la Ciutat per adre
car-se al públic que
esperava aplaudir al
President de la Ge
neralitat, fou olajecte
d'una protesta gene
ral, una pitada amb totes les de l'el.
"La Veu de Catalunya" vol desvir
tuar aquesta enorme xiulada fent un
elogi del batlle i de la majoria, pero
bé prou sap Ilegír el poble, bé prou
sap—d'aquí ve la protesta—qué són
uns monárquies disfressats de repu
blicans. La protesta no ton oportuna,
per() el deseontent és pales i general.
Els republícans targarins es pregun.
ten: Que esperen a dimitir aquests
"populars" edils?
.1111~1~2.
Només fa un parell
de mesos, en Prieto
era una mena de bes
tia negra deis nacio
nalistes bascos. El
xiulaven, l'atacaven,
el combatien cons
tantment.
Durant la cerimb
nia de la signatura de l'Estatut, perú,
tothom pogué constatar que se sen
tien més visques a Prieto que visques
a Euskadi.
Que havia passat? Que En Prieto,
que s'ha rehabilitat en el curs del
debat sobre l'Estatut, féu hissar la
bandera basca al costat de la repu
blicana i de la catalana.
Per on es demostra que
té molt nas polític.
o
En Prieto
Ja tenim Estatut.
No comentem quin, ni
com. Pero ja tenim
Estatut. Potser seria
l'hora de cobrar les
"cinco pesetas" que
es jugava el "Gutié
rrez", el fill espiri
tual d'aquel' dibui
xant valencia que es signa K-Hito
amb una sola K—, a que no el tin
dríem. En Royo ja va pagar el sen
deute. Potser Sel ia hora de qué el
"Gutiérrez" pagués el seu. Com més
"amics", més clars.
tria de Barcelona constitueixen
el nucli més important del cens
electoral de la Lliga, el que és en
aquesta ocasió l'han fet quedar
bé. com hi ha Déu. La proposta
que va defensar el senyor Pelli
cena a l'Ajuntament — i que
nosaltres várem celebrar — no
ha servit per altra cosa que per
posar de manifest l'inexistent ca
talanisme deis senyors Esteves
regionalistes.
Fa una pila de setmanes que
nosaltres i altres estimats com
Ciutadá:
Abans d'adquirir un ob
jecte, abans de contractar
servei, mira en quin
idioma está redactat el
rétol de l'establiment
panys insistim' en aquest afer.
'Fins al moment actual, els nos
tres precs, les nostres invitacions,
les nostres suggerencies han cal
gut en el buit. Que pensin
aquests botiguers refractaris a
complir llur deure, que la cam-
Un deis diputats
catalans que van
anar a Sant Sebas-tia
per assistir a la
signatura de l'Esta
tut, va arribar molt
matí i no va gosar
despertar els seus
companys. Per matar
l'estona va demanar un diari i 11
portaren l'únic que en aquella hora
hi havia a l'hotel: "La Prensa".
El nosti e diputat comeneá a llegir
arrib tills d'estupefacció una rebenta
da en tota forma de l'Estatrt, del
President de la República i de l'Es
guerra. Atacaba En Carner i deia
mal deis parlamentaris catalans, ti
rant molta aigua a l'éxit formidable
de l'arribada a Sant Sebastiá. Ales
hores volgué mirar el "color" del dia
ri rebentista 1 eselatá a riure en
adonar-se'n. Era "órgano de los tra
dicionalistas".
Al carrer de Pelai
—al pobre carrer de
Pelai—hi han les des
pulles d'una cartele
ra publicitaria que
fa caure la cara de
vergonya a tots els
bons barcelonins. A
nosaltres, francament,
aquella draperia repugnant que sem
bla un anunci de miseria, ens enro
gia les galtes cada vegada que passá
vem per aquell indret, el mes cen
tric de la ciutat. Fins que un ande
ens explica la permanencia d'aque
Iles pellering,ues deplorables.
—Són les camises deis "cabecillas"
de l'ex-"Unión Patriótica", que l'A
juntament té exposades per exernple
escarment de -generacions futures.
Sincerament, no ho sabiem. Pero
creiem que no hi són totes. Que n'hi
la -r-a- En. i a. -
panya pro catalanització deis re
tols no és un simple caprici nos
tre. Si tos aixt, podrien riure
se'n i deixar cnte'les nostres ener
gies s'anessin consumint a copia
d'articles. Pero no és un caprici
nostre. sIt per tant, el riure pot
anar a -mitees. Nosaltres prou
procurem cercar tots els argu
ments que ens semblen 'convin
cents. NOSalttaS prou procurem
convencer a les bones. Darrera
nostre, pero, hi ha un noble que
el dia menys- pcnsat s'aixecare.
de mal humor i no s'entretindrá
fent arSicles. Gin° trencant vidres
o empastifant -,rétols. Nosaltres,
si aixo arriba'— que arribará —
en en re.ntarern les mana, per-'
que els 'que rtra • sur7in perj udicats
s'ho 'hauran. banaat. I - s'ho 'hau
tan ben g.uanvat.
Diumenge .vinent arribaran a
Barcelona elasenyor Alana i ai
tras personalitats espanyoles que
han defensat l'Estatut -de Cata
lunya. .Estem certs que hom eis
tributará una erebilda triomfal.
Que acudiran a .rebre'la milers 1
milers de eciutadans i centenars
de banderes. En arrig de grans
ovaciona, els bornes de la Repú
blica travessaran Barcelona 1 no
veuran més que rétols castellans.
AIXI•SIA
—Si són semits i que per molts anys el puguin disfrutar.
—Que la República els el premii i ens l'augmenti.
han moltes, encara, que es passegen
pels salons del "Real Club Republi
cano"!
A la premsa diaria
hem llegit la resse
nya de l'atracament
que uns pistolers por
S a terme a la carre
tera de la Bordeta.
Després de les infor
macions (l'origen pe
riodístie, peró, herir
pogut llegir la nota oficiosa Mitrada
a la premsa pel "digníssim cap supe
rior de policia de Barcelona", grácies
a la qual ens hem assabentat, ultra
del carácter "digníssim" del senyor
Ibánez, del fet important que la "Je
fatura" coneixia ja per endavant l'a
tracament que s'anava a cometre, fet
que explica a bastament que l'auto
ritat prengué les seves precaucions i
que s'apuntés un gran éxit. encara
que per mor de les bones pistolles
que duien els atracadors no se'n po
gués agafar ni un per a mostra. •
Senyor Ibánez, senyor Ibánez!
Quan es convencerá de qué les seves
notes desafinen?...
Lloc de l'escena:
l'hotel Cristina de
Sant Sebastia a l'ho
ra de dinar. Un
"groom" s'atansa al
senyor Terradelles i
l'avisa que al "hall"
hi ha una dama que
desitja parlar-11. En
Terra.delles va sortir de seguida i es
trobá amb una senyorassa imposant
que ti parlava míg en catalá i mig
en angles i que II oferi de ter-li una
!letra de presentació per a una "molt
illustre personalitat" que estiueja
Biarritz.
I aixó per a nosaltres i per a tots
els catalana dignes será — és —
una vergonya. Aixó ens desauto
ritza, aparentment, per queixar
nos de la poca amplitud de l'Es
tatut en alguna aspectes i és, per
tant, una arma que es girará
contra nosaltres, al dia de dema
que intentem eixamplar les 111-
bertats ara aconseguides.
Hem procurat convencer amb
raonaments, sense aconseguir
ho. Abans d'arribar a aconsellar
una actitud de violencia, pero,
esgotare rritots els procediments
pacifics que estiguin al nostre
abast. Insistirem en la campa
El cornerciant catalá que
negligeix la seva llengua,
no pot inspirar confianca
nya, donant els noms deis co
merciants dignament catalans
per tal que el públic — el consu
midor que paga — en prengui
nota 1 obri en conseqüencia. Fa
rem tots els possibles per acon
leso
* * *
En Terradelles féu Murar la "car
ta" al secretani de la delegado, que
era el senyor Munné, i no es recorda
més ni de la Iletra ni de la senyora
catalano-británica.
Peró en arribar a Biarritz En Mun
né Iliura la Iletra a En Terradelles,
recordant-li la visita d'aquella da
ma. Aleshores obrí la lletra i velé que
la misteriosa personalitat a la qual
anava adreeada era "el príncep de
Gales". La senyora el tractava de tu
1Ii deja, poc més o menys, el se
güent:
"Estimat principet meu: El pre
sento els meus amics els parlamen
taris catalans que han vingut a Sant
Sebastiá a veure signar l'Estatut de
la seva terra, des d'ara autónoma.
Estan contents com unes pasqües 1
són uns bons nois a carta cabal.
Tractals bé. Van a Biarritz a ter un
berenar 1 a mi em plaurá que els
coneguis." •
Signa, "Pepeta".
Ja no cal dir que els parlamenta
rio hi van riure molt i que no va cos
tar de comprovar que la "Pepeta"
és una distingida dama escapada
d'un sanatori frenopátic...
SIGUEU UN HOME MODERN
I BEVEU
COCUTAIL
KEITTON
PERO REFUSEU LES IMITA
CIONS O FALSIFICACIONS
seguir per les vies del convenci
ment la catalanització de la nos
tra ciutat. I quan tots aquests
recursos s'hagin esgotat, quan
veUrem que de predicar no se'n
treu res, deixarem que el noble
;actui pel seu compte, l'incitarem
a actuar. I el noble, segurament,
n.o s'entetindrá fent anides.
* * *
De tot Catalunia rebem cada
dia lletres d'encoratjament. De
tot Catalunya rebern continua
ment'dades per a la nostra cam
panya. Col-legues de diverses ciu
tats catalanes s'han resso de
la finalitat catalanitzadora d'a
questes pagines i cuiten a imi
tar-lo. De tot ens ocuparern, que
de tot ens vagará.
Són molts els ciutadans que
ens demanen la publicació de la
llista d'establirnents que tinginn
la retolació en catala ,per tal de
fer-hi les comnres. A tot s'arri
bara si cal De moment, peró.
no ens sembla necessari. No cos
ta pas gaire. abans d'adquirir
una corbata o unes sabates o un
capell, veure si l'establiment és
retolat en catalá o en castella.
La publicació, en aquestes pagi
nes. duna llista de botigues ae
El nostre estimat arnic i colla
borador F. Rossell Montane ha
rebut en resposta al seu article
sobre Angel Ossorio i Gallardo
publicat a LA RAMBLA, la se
güent lletra de l'il-lustre jurista:
Sr. D. F. Rossell y Montané:
Muy distinguido senor mío. Lo
irregular de la vida veraniega ha
hecho que me enterase con re
traso del articulo que en LA
RAMBLA del día 1 de los co
rrientes tuvo usted la gentileza
ae dedicar a mi significación y
a mi situación política.
No 'necesito ponderar a usted
cuán hondamente he agradecido
sus bondadosos juicios. Soy bas
tante experimentado para que no
me envanezcan. Su verdeadera
utilidad está en que me prestan
un gran consuelo. Porque mi do
ioi político es considerable. Uni
camente mi sentido a:egre de la
vida, mi conformidad, mi largo
aprendizaje de la contrariedad,
me hacen llevar con buen ánimo
esta extrana situación en que me
hallo. Mi caso es el de un gue
rrero que se sintiese con fuerza
para conquistar las Indias y tu
viera que limitarse a predicar mi
siones a los indígenas.
Coincido con usted en las ra
zones que da del fenómeno, más
ni aun con ellas acabo de expli
cármelo. Yo tengo 59 anos y llevo
34 en la vida política. Me resig
no a reputar naturalísimo que
entre los hombres que tengan 59
arios y lleven 34 en la vida po
lítica, no haya ninguno que
quiera acompanarme. Pero a mí
me oyen y me leen hombres de
40, de 30, de 25 arios. ?Por qué
nc surge entre ellos ninguno que
piense como yo? A mí me lla
man, para que les hable, masas
estudiantiles. ?Por qué no pren
den mis ideas en algún grupo de
estudiantes? A mí me requieren
para dar conferencias, Ateneos,
Círculos, Sociedades, etc.; los lo
cales se llenan, las gentes me
aplauden... y después no queda
nada. ?Por qué no logro adeptos.
aunque fuesen muy pocos, entre
muchedumbres tan heterogé
neas?
Algunos varones Prácticos me
lo explican diciendo que nadie
quiere seguir a un hombre que
repele formar partido. Ello es
verdad. Me repugna pasar de mi
ideal a la concupiscencia, de la
propaganda a la recluta de con
sumeros. Mas, aun dando a tal
explicación el valor pragmático
que indiscutiblemente tiene, ?es
que nadie, nadie es capaz de com
partir un pensamiento político si
nc le proporciona una conceja
lía?
Mi aspiración es modestísima.
Si me oyen mil, comprendo que
no se identifiquen conmigo sino
upna vigésima parte, es decir, 50.
De los 50, me explico que bus
que finalidades de "política apli
cada" 48. Sólo aspiro a que los
otros dos se identifiquen conmi
go Y esos dos no llegan. ?Por
qué?
ser una insta íncQmPei
volem fer les Hses vtalament
Cal que eddasetY, en ef teu am.
bient, faci campanya. Dins
familia, dins. les arnistats, arre,
on sigui ,possible. Ara és l'hort
de protegir efs comercíantz qu,
no fan el repatani 1 — si mé
no -- saben 'acatar e momen
histbrie,-de Catalunya.
D'entre les moltes denuncie.
que hern rebut aquesta setmana
cal esrnentar — pel que té
pintoresca --'la que fa referén
cía al "Cinema Rigat", de Carn
prodon. Fins al mes de juny —
'eras diuen aquest cinerns
redactat éla leus programes
me en cátala: Del mes de jun:
enea,. elsrfa en castellá. Possible
ment. a partir del mes d'octubre
tornará a fer-los en catalá. Sem
bla que la presencia d'una nam
brosa "distingida" colonia es
tiuenca fa que l'emnresa de l'es
mentat cinema cregui que té l'o
bligacto de parlar en castellá s
Ciutadá, fes les teves
compres als establiments
catalans
vol tenir clientela. I aixó és ri,
dícul a més no poder.
Tenim, encara, argumenta pe
continuar la nostra campanys
durant una temporada. La conti.
nuarem i arribarem — repetim
allá on calgui. Sense por a le:
conseqüencies. El ciutadá de
carrer, no pas el ciutadá de le.
botigues, és amb nosaltres.
Una lletra d'Angel
Ossorio i Gallardo°
Ni siquiera valdrá alegar qu
mi persona pueda ser desagra
dable y antipática. porque par
discurrir como yo, no hace fal
verme ni tratarme.
Algunas veces pienso que n,
tengo razón en lo que digo. Per
tampoco es eso. Sarta absurdc
OSSORIO
J
que fuera equivocado en su to
talidad un criterio ae libertad
justicia que busca, en estos mo
mentes de crisis histórica, los ea
minos de la evolución. ?Es qu,
no hay en el mundo sino quie
tistas y guerreros?
Y no es que me pueda queja
de falta de estímulos. Recib
muchísimos. Y alguno—como c
ae usted—absolutamente honro
sos y alentadores. Pero todos d
la acera de enfrente. Esto con
tribuye a mi turbación. ?Es q
nc caben mis aspiraciones sin
en las estructuras izquierdistas
Pues entonces, ?cuál ha de ser 1.
derecha de Espana? -?O es qu
Espana va a ser un, naía„singula
donde los balancines tengan -
peso en un solo lado? Otra cos
aumenta mi confusión Tengo
consuelo de ver llegar a la "Ga
ceta" planes y proyectos Mío
pero conducidos no por mis af
nes sino por mis antípodas. Y
aun esto ven los que por egeís
mo pudieran acompanarme. Be
nuncian al provecho y a la .glo
ría, regalándoselos a sus contra
dictores.
En fin, amigo mío, que esto e
para enloquecer. Y para que e:
mi todo sea paradójico he re
suelto, a pesar de todo, no vol
verme loco y continuar imper
turbable mi camino. Para ale
grármelo ha puesto usted una
flores en el pedregal Conste (pu'
las estima en lo mucho que va
len su servidor y amigo que Ii
envía un saludo cordial,
Angel Ossorio.
TALLERS GRAFICS
Patria Arnau
Verdaguer 1 Callis, 5 1 '7
Teléfon 14856 Barcelon,
ab.
Azana, Valera, Companys, Royo, Fanjul, Gassol.
Sanjurjo, Xírau... Homes i moments deis debats par
lamentaris sobre l'Estatut
REPÚBLICA, SENYOR CAMBó!
(L'Estatut al Parlament i al Carrer)
Es un 'libre de
Josep M.a Massip
que sortirá immediatament
Edicions LA RAMBLA
0.1111•143•19,1111111