Rambla, La (1931-1935). Núm. 163 (20 febr. 1933)

              20 de febrer de 1933
Barcelona
(esport i ciudadanía) giumm-~~~1~~
Any IV. — Número 163 Redacció i Administració: Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
•—
Constitució interior
Llei electoral
Dos temes urgnts
al Parlament catatá
lmpremta : Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu : 20 céntims
e unyer.
ens parla de l'ambent polític a la capital de la República, de la tasca
a fer pel Parlament de Catalunya í de les eleccions municipals
per E. AYNAMI í BAUDINA
El viatge a Madrid i el
banquet a Manuel Azaria
Una cosa és el Palau de la Ge
neralitat a dos quarts d'una del
migdia, i una altra a dos quarts
de cinc de la tarda. Tot el que
al =tí és moviment, a la tarda
és quietud. S'ha acabat aquell
Pujar 1 baixar escales de gent
apresada, que va per feina; s'ha
acabat aquella xerrameca de la
galeria gótica a carrec de comis
sionats de fora o de simples co
mentaristes. Al Pati deis Taron
gers, un jardiner escapça tran
quillament unes plantes; uns tu
ristes entren a la capella de
Sant Jordi; els ordenances enga
lonats reposen de l'anar 1 venir
del =ti, fent tertúlia a mitja
veu...
El saló de Sant Jordi está gai
rebé desert. Dihem desert del tot
si no ens ho impelis la silueta
negra d'un uixer que contempla
silencios la piala de la Repúbli
ca. El sol va cap a la posta; en
encara no s'ha fet fose, peró ja
no és ben bé dar. Les nostres
.petjades tenen un ressó insospi
tat. Caries Pi i Sunyer éš al seu
despatx, del qual surt una esclet
xa de claror que delata — en
mig d'aquell silenci, d'aquella so
ledat — l'existencia d'algú que
aprofita aquelles hores de des
cans aparent per treballar.
Hem entrat, sense necessitat
d'interrompre aquelles cues ma
tinals de visitants, 1 Caries Pi 1
Sunyer ha volgut dissimular amb
un somriure, tot allargant-nos la
/irá, la nostra arribada imperti
nent. I de seguida que 11 hem ex
posat els modus de la nostra vi
sita ha deixat damunt la taula,
abandonats, aquell munt de pa
pers que podrien coaccionar-nos.
Li hem demanat. per comen
çar, una explicació de les ges
tions que, amb el seu company de
Consell, Ventura Gassol, han rea
litzat darrerament a Madrid.
Caries Pi i Sunyer no ha pogut
satisfer, d'una manera completa,
la nostra pretensió. He promés
ens diu — donar-ne compte a la
premsa dimarts vinent, i potser
si us ho avançava a vós sol, els
vostres companys es molestarien.
Possiblement, Caries Pi 1 Su
nyer té raó 1, malgrat el que aixó
pogués significar de iracas per
sonal nostre, hem acceptat la
seva excusa amb una certa re
signació perqué, al capdavall, tot
el que signifiqui una atenció a
la premsa és una atmcie per a
nosaltres
Caries PI 1 Sunyer, peró, no ha
volgut deixar-nos amb la pre
gunta als llavis 1 ens ha aven
çat.
—La nostra preocupació en
aquests moments de crisi de tre
ball és la realització d'obres a la
ciutat de Barcelona 1 a tot Cata
lunya, que ajudin a sesoldre el
problema de l'atur forçós. Les
nostres gestions a Madrid, prop
de diversos ministeris, han tin
gut per finalitat principal la que
us acabo de dir. Dimarts — tal
com tinc promés - seré més ex
plícit. Digueu només — per tal
que no us n'aneu de buit — que
aquestes gestions no han acabat
que, per ara, les nostres im
pressions són a.ptinee_es
Provem sort per un altre can
tó. La vostra a,ssistencia al ban
quet d'homenatge a Manuel Ma
na — diem — bé u permetrá
de donar-nos una impressió de
l'ambient polític d'aquests mo
ments a la capital de la Repú
blica.
Caries Pi i Sunyer ens contes
ta decidit:
—Aquell banquet tingué una
gran importancia política, no
pel nombre extraordinari d'as
sistents — que aixó és una cosa
secundaria sinó pels matisos
que hi eren" representats 1 per
la vibració (gire tingué l'acte.
Del discurs pronunciat pel cap
del Govern poden subratllar-se,
al meu entendre. d'una manera
especial, alguns fragments de
gran transcendencia polit7ca. Per
exemple, quan va dir que cal ju
gar net i va remarcar la neces
sitat que es digui, d'una manera
clara 1 concreta, si les prcperes
eleccions municipais tenen
tenen una significado política.
Hom arriba a la conciusió que
l'han de tenir, 1 aquest és Pam
blent que es respira a Madre en
aquests moments.
La posició del senyor Piza
rra — continua el senyor Pi. 1
Sunyer — em sembla en aquests
risoments la més lógica. Es parla,
amb insistencia, de Passibient
carrer, afirmant naturalment,
els que tenen interés en qué si
gui així — que aquest ambient
és desfavorable a l'actual Go
vern. Si dintre de e e--7, 3 no
s'haguessin de celebrar unes
eleccions, aixó podría ter pensar
sobre la conveniencia de polsar
l'opinió pública per tal de veure
si el que es diu és cert o no ha
és. Peró si tenim damunt unes
eleccions, en les quals el poble
podrá manifestar-se lliurement,
em sembla que la p— -;ó lógica
i democrática és la ' d'esperar
aquella consulta al cos electoral.
Fer, malgrat aixó, obstrucció sis
temática a l'obra del Govern,
emprant com a tópic Pambient
del carrer,- no es més que una
Maniobra. Es el poble, ningú més
que el poble, qui ha de dir la dar
rera paraula. Per tot aixó, com
us he dit abans, jo entenc com
entén l'opinió pública de Madrid,
que a les eleccions municipals del
30 d'abril es jugará una carta
decisiva per a l'esdevenidor de la
República.
—I ja que hem parlat del ban
quet a Manuel Azana — afegeix
Pi 1 Sunyer permeteu-me que
faci constar que un deis trets de
més interés d'aquest banquet va
ésser el moviment 'espontani de
cordialitat amb qué va ésser re
but el telegrama d'adhesió del
President Macla, que deixant de
banda el que representava d'ad
hesite a la seva persona, era tam
bé. ben clarament, el reconeixe
ment de la importancia política
de l'Esquerra Republicana de
Cataiunya i deis serveis prestats
per Catalunya, a la República.
Un altre punt molt interessant
del discurs pronunciat per Ma
nuel Azana va ésser quan con
demná Panarquia espiritual, és a
5)1141111)1101
CARLES PI I SUNYER
(Santsalvador)
din els homes lneapaços de tota
disciplina política, que se senten
immediatament decebuts de la
República quan s'aparta una mi
ca de llur punt de vista. Aques
tes paraules de Manuel Azana
em recordaren les lliçons del
nostre Turró, sobre la "Disciplina
mental" 1 justifiquen la concep
ció de grans partits polities que
representin, no el criteri perso
nal d'unes personalítats, per emi
nents que siguin, sinó el sentí
ment profund de grans masses
d'opinió
El Parlament de Catalunya
i la feina a fer
La conversa se'n va per altres
camins. Després de parlar e e la
política general de la República,
parlem, naturalment, de la polí
tica catalana. Concretament, de
la tasca a realitzar pel Parla
ment de Catalunya.
—Dimecres — ens diu Pi i Su
nyer — reprendrá el Parlament
la seva tasca, amb la discussió
de l'Estatut interior de Catalu
nya. Tots tenim el desig d'anar
amb la máxima rapidesa possi
ble, peró la discussió será tan
amplia com convingui. Jo cree
compatible l'una cosa amb l'al
tra. Ara comença per al Parla
rnent catala una fase molt im
portant i les seves deliberacions
hauran de continuar. sense in
terrupció, fins que s'hagi realit
zat tota la tasca a fer. Després
de l'Estatut orgánic la durada
de discussió del qual jo no puc
assenyalar, caldrá discutir la Llei
Municipal, d'una manera nrefe
rent, si no hi hagués temps per
tot, la part que fa referencia a
la composició deis municipis i al
sistema electoral; ha de seguir,
després, un projecte de Llei so
lare el Régim Juridic al camp i
d'altres la qual preparado está
molt avançada. Ara comenéará,
dones, el nostre Parlament, una
época de treball intens 1 seguit.
Les eleccions municipals
Llancem una pregunta. Una
pregunta més:
—?Les eleccions municipais se
celebraran a Catalunya simulta
niament amb la resta d'Espanya •
—Jo — ens d'u Pi i Sunyer —
no puc respondre, ara, aquesta
pregunta d'una manera concre
ta. Es cosa que s'haurá de pensar
1 deliberar sobre d'ella, tenint en
compte tots els punts de vista
que intervenen aquesta qüestió
perqué el Govern pugui resoldre,
De totes maneres, i com a im
pressió purament personal, cree
que el fet—com us he dit abans
que presideixi l'actual moment
polític la importancia de
cisiva de les properes eleccions
municipals, haurá d'influir po
derosament en la resolució que
es prengui.
Pi i Sunyer no ens vol dir res
més sobre el particular. Potser
la responsabilitat del cárrec se li
presenta, en aquests moments,
davant dels ulls i el coacciona.
No insistim. Ens en fem canee.
Recordem, pero, que moments
abans ens ha parlat de la im
portancia política que tindran
per a la República les properes
eleccions municipals i nosaltres
pensem, pel nostre compte, que
seria una 'lástima que a Catalu
nya es retardés el referéndum
del poble.
El «Centre Catalanista
d'Esqu,erra»
Caries Pi i Sunyer és pregat,
per nosaltres, de dir-nos alguna
cosa sobre el nou centre que, ad
herit a l'Esquerra Republicana de
Catalunya, va a inaugurar-se
molt aviat.
—Voleu dir? Qué voleu que en
digui? Sóc un de tants...
Per fi, vencem la seva resisten
cia i Carles Pi 1 Sunyer ens diu
simplement:
—Si, jo figuro amb un grup
d'amles com un dels iniciadors
d'aquest Centre. De totes mane
res, per manca absoluta de temps,
no intervine directament en la
seva constitució, tant més, quan
hi ha homes tan emprenedors,
amb una voluntat admirable,
com l'amic Sunyol i d'altres, que
sabran dur a terme la realitza
ció del projecte.
Cree — segueix Pi i Sunyer —
que pot ésser molt útil per a aju
dar a l'estructuració racional de
la política catalana. Tots els
que el formem compartim el
mateix pensament respecte a
aquest Centre, que és el de no
fer-ne un matís particular din
tre de l'Esquerra. sinó el de po
sar al servei d'a,questa l'esforç
pie de bona voluntat deis homes
que s'hi apleguen.
L'Esquerra Republicana
de Catalunya i les lluites
próximes
Caries Pi i.Sunyer aprofita l'a
vinentesa de parlar de política.
catalana 1 ens diu:
—Estle personalment conven
gut que la importancia decisiva
de les lluítes politiques que s'a
propen ens exigeix a tots que
fem els majors esforços perqué
el partit que té l'honor i la res
ponsabilitat de la implantació
del nou régim a Catalunya,
afronti el moment amb la máxi
ma força i prestigi; que afegeixi
a la seguretat del triomf demos
trada en data recent, la compe
netració 1 l'empenta que fa pos
sibles les grans realitzacions.
Esquerra Republicana de Cata
lunya ha demostrat darrerament
que , malgrat la diferencia en
l'apreciació d'alguns punts con
creta, mantenía una forta disci
plina feta de dignitat democrá
tica. Quan es descabdellin les
properes Iluites polítiques, és
d'esperar que estará ja aprovat
pel Parlament l'Estatut interior,
segurament, en forma que re
presentí no la imposició d'un
punt de vista parcial, sinó l'har
monia deis diversos parers, ço
que fará que l'Esquerra s'hl pre
sentí, no tan sois disciplinada
com sempre, sino, a més, cor
dialment unida i espirltualment
compacta, constituint, sota l'alt
guiatge de Francesc Macla, la
gran força esquerrana que ha de
reconstruir la nova Catalunya.
Epíleg
Quan sortim del despatx del
conseller, ja cremen les llánties
de ferro forjat de la galeria. Fa
fred. A la porta del Palau, dos
mossos d'esquadra, drets, tIvats,
fan la competencia als personat
ges de la casa del davant: Jau
me el Conquistador i Fiveller,
que tantes coses han vist des d'a
quelles capelletes a l'aire lliure.
Opinions i comentaris
El F'resident del Parla ent catalá
comenta factualitat política de Catalunya i de la República
per 't'ICEN(' BERNADES
—?Teniu deu minuto per als
lectors de LA RAMBLA? — pre
guntem a Lluis Companys per
teléfon.
—Estic a la vostra disposició.
Us espero—ens respongué a tra
vés del fil-ferro.
Hem cregut d'interés pregun
tar Popinió del president del pri
mer Parlament de Catalunya, car
la seva recent malaltia, que ra
coincidit amb els fets registrats
a la política catalana i els que
constitueixen l'actualitat espa
nyola, l'han tingut allunyat unes
setmanes de tota activitat. Per
sonalitat autoritzada com la de
Lluís Companys, sempre pot dir
coses interessants i més en
aquests moments.
Ens rep al seu despatx amb la
cordialitat i deferencia de sem
pre. Ens disculpem deis instants
que anem a distreure'l de les se
ves ocupacions peró insistim en
qué no passaran deis deu mi
nuts.
Política general
—?Quina opinió us mereix Pac
tizal situació política a Madrid?
fem com aquell qui no de
mana res.
En Companys somriu i no de
fuig pas de contestar la pre
gunta:
—Lamentablement, la situació
ha esdevingut la que ja es pre
Vela 1 és de creure, pel ritme que
han anat prenent les coses, que
anirá agreujant-se i s'accentua
rá encara Inés la disparitat en
tre el Govern i les oposicions. Cal
perdre de vista la força nu
mérica d'aquestes oposicions i
sobre tot la del partit radical que
compta amb més de 90 diputats
que amb llur política d'obstruc
ció podran fer gairebé impossible
tota obra legislativa.
Cree, per tant, que la política
general en aquests moments és
molt confusa i estimo delicada la
situació del Govern; més a més,
quan alguns elements que inte
gren la majoria, com són els ra
dicals socialistes, tomencen a po
sar dificultats 1 reserves a l'acti
tud adoptada per les forces go
vernamentals.
Jo, potser m'inclinarla a creure
que tal vegada fora necessari que
els republicans fessin un examen
desapassionat de consciencia, de
cara als interessos de la Repú
blica, per tal de suavitzar les as
prors de Mines que sovint adqui
reixen tons personals I que sem
pre són lamentables.
El govern Azaria
—?Es que us decantarleu per
una modifieació en el Govern?—
insinuem.
—La meya opinió no na va
riat mai — ens contesta rápid
Cree que la República ha d'o
rientar-se d'una manera franca
1 resolta cap a Pesquerra, sonso
coqueteries pesó sense lirismes i
sense perdre de vista les reall
tats presents.
Cal tenir ben present que una
política d'esquerra no és cap pe
rill, sinó que afiança l'ordre pú
blic, del qual és sostenidor la
fermesa deis -evernants sotme
tent a tothom dins de la Ilei.
Concretament: En el panora
ma polític d'Espanya, continuo
creient que Azana és l'home que
ha d'orientar 1 dirigir la politica
governant. Peró així 1 tot, no
haig d'amagar que cree qu, el
Govern necessita una nova es
tructura. Potser caldria que es
reforces amb altres aportacions
de fora 1 elements de válua del
camp republicá, que permetrien
airejar l'atmósfera d'ara 1 que
indubtablement constituirien un
suport per a en.
L'Esquerra al Parlament
catalá,
Pausa.
Una altra pregunta potser més
delicada ens crema els llavis. Per
fi l'engeguem amb el majen' dis
simul:
—?Creieu que les modificaelons
que hl ha hagut en el Govern
de Catalunya poden repercutir en
la unitat de la majoria de l'Es
guerra al Parlament?
—En absolut; de cap manera
exclama rápidament En Com
panys--. L'Esquerra és un partit
d'una gran força democrática. No
ens hem cansat de dir-ho des del
primer día de la seva fundació.
Aquí només existien forces sota
cabdillatges i nosaltres volgué
rem acabar-ho duna vegada do
tant al país d'una organització
amb plena consciencia democrá
tica dins la qua, tothom acata
les decisions amb una disciplina
perfecta.
En el cas d'ara, els armes di
missionaris són hornos profun
dament demócrates, disciplinats
i de l'Esquerra. Molt estimats per
llurs mérits i per llur positius va
lor por tota la gent del partit.
Les discrepáncies I diferencies en
els punts de vista que hi ha ha
gut no poden afectar de cap ma
nera la perfecta unitat d'acció
del partit 1 el que ha passat ha
d'atribuir-se a un moment Inci
dental que en res no afecta la
disciplina parlamentaria.
Com us he dit, són companys
volguts i estimats de tots. d'una
clara intel•igéncia i que no han
de donar mal peu a qué prosperl
aquella supcsició per la convie
ció en els ideals que a tots ens
animen.
El funcionament de la
Cambra catalana
—I posats a parlar del Parla
ment—fem nosaltres—?no consi
dereu pernielós que hagi cstat
tant de temps sense funcionar?
—Tingueu present que no hl
havia altre remei, porqué la Cam
bra per a funcionar necessita
projectes que hagin d'éséer dis
cutits
Per altra part jo us tara ob
servar que ha deixat de funcio
nas el Parlament pene que els di
putats no han cessat de treballar
dins de les Comissions. Ara ma
teix. amb el projecte de la Llei
Orgánica, els membres de la Co
missió han desplegat una extra
ordinaria activitat Jo mateix,
que no em pensava pas que el
projecte pogués començar a dis
cutir-se en tota aquesta sete-ana
1 que hauríem d'anar passant
amb interpe•ladons. acabo de sa
ber que precisament graci, al
molt que ha treballat la Comis
sió. el projecte ja és acabat
Aixi que gairebé pot assegurar
se que entre dimecres 1 dijous
d'aquesta setmana podrá comen
çar-se al Parlament la chscussió
de la Lid Orgánica base del
nostre reeeim interior
El programa parlamentani
—?Hl ha programa de discus
sions per quan reprengui la Cam
bra les seves tasques ?
—Com ja sabeu aixó és una
missie de eovern peró és .ncle )-
table que abans que tot ea: anar
a l'aprovació de la Llei Orgánica
1 cree que amb un parell de set
(Passa a la página 4)
/„o- f
-
".” 1111111
- '
-..... ,
,
-----
- ", ; fí '-:-"--;---;-.1",:‹1
-'¦¦' . 1
‘N; ‘ y:•-
•.\ ,
N..,'
-
,,,
il II ' 14 I. 4 •
) I. li `
• '-
, I
, I", ,
1 .1 ,
,
111
• 1 ri, i I,
' i it ,I,If , pi',
ti 1 11 1Ii:!',.i1:
1 i °I '
I111,11
11{fr,
, it
Ao'
sr
El president de la Cambra catalana, senyor Lluis Companys
,(13hum)
2
e
>
la rambla
411111~11111~11111111111¦1111,
20 febrer de 1933
s a dilluns
El discurs del Sr.
El cap del Govern pronuncia el
dietar:e pasma a :Madre', en l'he
rnie-entre que 11 fou dedicat per les es
quemes remeilieanes espanyoles, un
diseurs transcendental. Ame el seu
perlament, don Manuel Mana filiat
rrineistrairrent el to. lesa! 1 eis ob
aciiiiis de la revolució eseanyoet, ini
cial% e' 14 (l'abril de 1931. l.ontrasta
des ama Pa paraula ("MI gran estadis
ta, les actituds deis radicals, dele
agraria a en conaint, de les extremes
drcies monárquieues del país, resul
ten una pura i triste negativa o, el
que és pajar, la conlinuació de tota
lteimcia buida I retardatária de la
arM infelig pendes eseanyola.
El mayor Azada sabe internretar,
amb tes ames paraueis del dimarts
pasma tot l'aran', de eautentlea de
nme:ida republicana: un esprit uou
en ie cenara 1 una renovacIS a fons
de Itslat. En dennitim, aixe I no
aiira cosa demenzven les munitads
que •es manifestaren el 14 d'abril 1
pecelarnaven la Repúbliza.
Eseerit Nosanrcs, els cata
bes, lames doblexnent a Azaita com
a cntalans 1 con a republieans, estera
vieint la primera I per ~alises es
:tendel maniiestacii d'aquest esperit:
Tautoncmia catalana...
Idees motrius
del discurs
... laRepeblica en Espapna se
nuró en un abrir y cerrar de
c::s, <le la neelle a la manana, sin
un lereo esreezor ni unas largas con
rzee'ecionarias. Un día el
emazial dijo: República. y al
die sieuiente la República estaba
lasitelecli y gobernar.do normalmen
te. s.n cele se. hubiera interrumpido
neenin servo esencinl del Estado.
Y esto, Que es en gran parte una
aventara, un hecho venturoso, ha te
lado sus Mconvenientes, porque ha
melado en el espaitu di neleo la
Imereelem de un cambio profundo,
radical e irrnediato del régimen poi
Ii1Ceo Macla"
"ESpiritil nuevo para fundar un
orden nuevo. Yo na sé de ninguna
'solidas, de niegún sistema, de tan =revolución eue no haya ido
nde cabalmente establecer un
arden en reemniazo de otro caduco;
y nosctros tenemos que Macar el
e — ama e
Malla 1 Prieto, els dos homes
ik Eactualitat política.
(De "L'Opinió")
orden republicano. fundar sólida
mente el orden renublicano, un or
ckn nuevo, advirtiendo que en la
adeuesición de este esairita nuevo y
en la fundación de este orden nuevo
tenernos que desechar casi todas las
emes. casi todos los métodos, casi
tetes las iluminacionee o ue nos sir
viceon en la oposición..!'
•eQue hay. sobre todo. que cena
bltz en el viejo espíritu espanol?
Pues bay que combatir la anarquía
mental y aquella propensión reman
teca a desvanecerse en expansiones
aratementales del individualismo. con
Pi-ardida absoluta de la noción, de la
diaciplina social y del deber social.
y esta anarquist mental. esta india
Ilenina intelectual, se suple por algo
que parece un remedio del pensa
»darla, Que no es sino evasión de
la disciplina a favor de llamaradas
románticas. imitando las palabras o
isa gesticulciones de aquellos repu
bilmnos de hace un siglo, a los cua
jes no podemos hacer sino ponerlos
Mi la hornacina del respeto. venerar
tan nombres y olvidarnos de lo que
hiceeron."
"Algunos se imaginan que hacen
politice, que atiectrinan a las mu
chedumbres. que las conducen a al
guna parte, (-maneo en realidad las
están inculcar ee día tras día, inclu
so a título de palabras conservado
ras y de orden. los más violentos
germenes de indisciplina social. des
truyer:do en ellas con la visión del
pe:venir que debe abrirse en la men
te de cada ciudadano. la confianza
en el esfuerzo propio y la confianza
en el cuanplerienta, del deber social
y de la disciplina política. Hay mu
chas Maneras de sembrar la anar
quía. y quien la lleva dentro de la
metete. por no haber sido bien edu
cado politicamente. será siempre.
aueque no quiera. un anarquista."
"Nuestra politice. la política que
neeztros estamos desarrollando desde
el Poder. y eue la mayoría parlamen
taria sectincia. ea anee todo, como os
decía latee pocos días. una política
de eattleter nacionaL La presencia
del proletariado en la administra
Olóia a ~ano del Estado, es el
Prinlee caso que ha permitido en Es
pana hablar con justicia de un Go
blerele de carácter nacional. ?Por
qué razón? Porque yo con esto, cuan
do im sostenido esta política. he creí
de interpretar no sólo el espíritu
constitucional, sino el espíritu social
de nuestro tiempo en Espana."
"Se trata de saber con la experien
cia iniciada, y aplicando rectamen
te, lenerimente y con amplitud el es
píritu de la Cerstitución en este
principio eue acebo de recordar, si
es posible que en nuestro país se
haga una transfcrinación profunda
de la sociedad espanola, ahorrándo
nos los horrores de una revolución
social. Nada menos que esto, seno
res:"
'En este crden republicano, orien
tada la Readiica en esta forma, aon
este-s escereneas y con aquellas dita
mitades, ricsutros creemos haber es
' taaccicio en la 'm'alca espanola
uras beses indestructibles. Hemos
; cintile:ida la Repablica corno instile
•••, merato de saneamiento político; he
: mes ernelerdo la Reparalica como ins
aiteurreento de elevación moral; hemos
:.i.eetrredo la Reeública en pro de
Uraclara nacional."
"Yo estoy esnerando todavía, ea
media de loa ataques que le dirigen
al Ccbierro, eme asea buscadores de
erevencadenes, esos escudrinadores
de la vida privada, salgan aquí a
decir dende catan les pecados de les
Azana a Madrid
ministros, los pecados del Gobierno
en ningún orden que pueda afectar
a la vida pública. Lo estoy esperan
do, y yo quisiera que alguien res
pondiera al reto, aquí o en las Cor
tes, o en la plaza pública, donde
fuese."
"La República es una idea univer
sal, una idea de valor universal;
pero nosotros tenemos que hinchar
la de valores espanoles, de valores
que no sean de otra tierra. sino de
la nuestra propia; que no necesita
mos traducir. sino sentir en nueerro
propio interior. La República aice
sita republicanos, y los conceptos ju
rídicos y sociales que encierra no los
anegaremos jamás en los sentimien
tos propios de lo espanol. que en-,
cuentra precisamente en el molde
republicano la ocasión de saciar to
das las apetencias históricas hasta
ahora perseguidas y maltratadas por
la esclavitud de tantos siglos."
"A mi me gusta —por algo tengo
yo una afición literaria —escudrinar
los vocablos y el empleo de los voca
blos, eme es revelador a veces contra
la voluntad del que los emplea, y cese
servando el argot político actual, que
todavía recuerda un poco el argot
político de la Monarquia, se nos dice
que el Gobierno, que este Gobierno.
no puede hacer las elecciones mu
nicipales. y yo digo (os vais a sor
prender), lo digo solemnemente: en
efecto, si es por eso no habrá dispu
tas. Este Gobierno no hará las 'Zieo
ciories municipales; las hará el e:cer
a° electoral."
"Este sentido humanitario, benig
no y razonable de la Repúbliea es
una de nuestras ine;ores obras. i al
todavía hay quien se. queja de que
subsistan estas o las otras leyes ex
cepcionales, pues bien, senores, no
tienen más que darse prisa en aca
bar da constituir la acpúblicia. Y
si la Reaública no está acabada de
constituir no es ciertamente por cul
pa nuestra. porque ahí está el Par
lamento esperando los días en que
puedan votar las leyes que faltan
para que el régimen esté definitiva
mente instalado y constituido "
Una política:nacional
fleus aci una de tes afirmadora
essenciais del discurs del cap del Go
vern. Ea hornos que governen Espa
nta, volea que la República sigui a
les seves mana l'instrament que res
suscia l'empenta ecuménica de la ve
na rala. Aquesia idea és emir un "kit
motif" en tots ea discursos i en lora
l'obra política del president del Con
sell.
"El Sota de Madrid. M posa aquest
intetagent corsentari:
"En las otras ocasiones que el se
nor Azana ha expuesto su pensa
miento sobre la oora nacional que
hemos de hacer si quererme ser dig
nos de nuestra hora histórica. quedó
como letrero apunte o esbozo. Ante
anoche concretó mucho más. Habló
ya de sus fines, de sus medios y de
su instrumento. Los fines son. como
queda eepuesto, suscitar las fuentes
del genio civilizador de Espana, y el
instrumento es la República. ?Y los
medios? Uno de estos, acaso el más
importante, es la presencia del pro
letariado en el Poder. No se puede
intentar una política de carácter na
cional como la que el Gobierno re
presenta y la mayoria parlamenta
ria secunda sin la colaboración dei
proletariado, bien en el Poder, bien
en la oposición. El razonamiento es
claro. Una política nacional. contem
poránea reestra, única manera de
que sea fe-cunda. tiene que susten
tarse en realidades nacionales y ac
tuales. Pretender exhumar y vitali
zar el sentido político nacional .
universal aue pudo tener Espana en
el siglo XVI, por ejemplo. es puro
pasatiempo de erudito. Queremos
una política nacional de hoy y para
manana. Del pasado glorioso sólo
tenemos que imitar la noble ambi
ción y el valeroso ímpetu.
Ahora bien: una política nacional,
sustentada en realidades nacionales,
no puede desconocer la existencia
del proletariado. Cierto que sólo el
intento sería pueril. Para que no se
les olvide, ahí están los 120 diputa
dos que la organización proletaria
trajo al Parlamento. y con una cifra
mayor o menor. pero siempre consi
derable. habrá que contar en las fu
turas etapas legislativas. No se los
puede desconocer, y en realidad na
die los desconoce; pero se hace algo
peor. Se les niega el derecho a in
tervenir directamente en la adminis
tración y gobierno del Estado. ?Ra
zones? La existencia en el programa
político de la organización proletaria
de un precepto que proclama la lucha
de clases. Apoyados en este precepto.
que los socialistas dejan en suspenso
en el instante que aceptan colabora
ción en el Poder, lo que reduce con
siderablemente la zona de roce. los
adversarios de uno y otros, se los
quiere poder en lazareto. ?Razones?
Que la República es para que la di
rijan los republicanos burgueses na
da más. ?No será esto llevar a la
acción el principio de la lucha de
clases que figura en el programa
obrero, y que éstos no utilizan po
líticamente? Tan espanoles son. tan
de nuestra hora son el trabajo orga
nizado como la producción organi
zada. Con ambos hay que contar
para hacer una política nacional.
Se le debe al proletariado el rece
cimiento de su existencia, de su fuer
za, de su importancia política y
social, no como mera fórmula de
Concesión generosa, de mayor a me
nor, sino de igual a igual. Y no so
mos sospechosos tampoco en este pe
riódico de olvidar los intereses va
liosos y capitales de las clases pro
ductoras. La presencia del proleta
dado en el Poder supone, además, la
posibilidad de aplicar hasta sus lí
mites el espíritu de una Constitu
ción oemo la de la República espa
fiola, en la que ésta queda definida
como de trabajadores de todas cla
ses. ?Para qué? Sencillamente para
ahorrarnos—dijo el senor Azana
los horrores de una revolución social.
La tendencia al cambio profundo de
la sociedad moderna existe en todo
e/ mundo. y así en Espana. Unos
anos más de Dictadura militarista.
y ouién sabe si la catástrofe se ha
bría producido. Dichosamente, el ad
venimiento de la República convirtió
en evolutivo un proceso que amena
zaba, de seguir represado, irrumpir
en volcán. La actitud sensata del
proletariado ha contribuido en parte
muy principal a aue la máquina del
Estado se acoplase sin demasiado re
chinar al nuevo ritmo.
Llegados a este punto. el Gobier
no, lealmente y cordialmente unidos
a él los xepresentantes de los parti
dos burgueses de izquierda—hay que
aceptar la barbera denominación
y bas representantes obreros, se «lis
pone a presidir unas elecciones mu
nicipales. El senor Mana lo anunció
con cierta solemnidad. A este punto
terminante y concreto — estimamos
nosotros— debe seguir por modo au
tomático un cambio en la actitud de
todos los grupos políticos. Ya no se
puede hablar con vaguedades de la
opinión pública y hacer hincapié en
ella para solicitar una rectificación
del rumbo político. La opinión públi
ca hallará dentro de dos meses. y
en la forma categórica que suele."
L'espera nou
Quin és? On és? ?Qué volia dir
Arana aanb les seves paraules? Una
obra a fons de transformada de re
novada de resurrecció. I, en el re
vés de la medalla, una obra de li
quidada d'amaba& de destrucció de
la vena máquina inservible.
Ho comenta "L'Opinió" en un edi
torial:
"Azana. quan parla. va arrencant,
una darrera Peltre. les benes que por
ten als ulls una pila de ciutadans
que no temen cap consciencia de les
coses que paseen. de les que estan
passant 1 de les que penaran.
Era fa poca dies que contestant el
discurs de Lerroux. en el qual aquest
havia demanat el Poder "parqué si"
pesqué s'havia nevat en estat de in
consciencia i s'havia dit: "Té, avui
demanares el Poder", Ii deis a dl i
a loto els Que ja esmolaven les dents:
—Esteu patint una allucinació.
Veieu visions. Sornnleu Multes. El Po
der no us l'haig de donar jo només
que perqué me'l demaneu. El Poder
no és una cosa que se la passin i
traspassin els parias marque sí. Da
ma= el Poder 1 per tot argurrent
dieu: "Es que ja heu governat prole
i ara "ens toca" a nocaltres". El Po
der "no toca" a ningú. Neix duna
foro que es manifcsta en el Par'a
neme Mentre aquesta foro subsis
tría i al Govern no li manca la con
llano del Peder moderador. esperar
el Poder és patir d'allucinació.
I la gent diu:
—Es cert. Si ho diu el adata coma
Abane d'ahíle Arana anava erren
cant més benes deis ulls: "Ja és hora
qua ceda ciutadá. es convencí que la
República no está en perfil. Ja rehl
ha prou de dir que cada parta ha
de sacrificar una mica les seves acti
tuds i els seus principia per a fer
un front comú centra els enemics
del régim. La República marca sola
i &mude 1 la se.va puixanea resideix
precisament en que cada partit afir
mi ben alt el seu programa, sense dis
posar-se a admetre contemporitza
dona; quan governa, procurant im
plantar-la. imprimir les seves dime
trius en la l'ea quen no govarne
propagant-lo per a donaeli virtuali
tat el dia que ocupi el Poder. ?D'oil
li ha de venir el perill a la Rep.' ».
ce? Deis extremistas? Terrera ia
maese ignorant 1 famélica a les:
ves mmaannaa. que és una primera Ma
teria de primer ordre. Pera els que
la fan jugar són en general gairebé
tan ignorants coila ella. o són, da
munt d'ella, un simples nesociants.
Deis reaccionara? Timen molla di
riera. que lambe és materia prima da
primer ordre. pera no hi ha prou di
ners al món per a comprar la cons
ciencia de tot un poble, ni per a or
ganitzar amb possibilitats de triomf
una revolta encaminada a esclavit
zar aquesta consciencia, quan el po
ble está disposat a defensar la uva
Ilibenat."
/ la gent diu:
—Té raó. Es la veu del sentit comú.
?Per qué no ha de presidir les elec
cions aquest Govern? ?Pesqué té ga
nes de "ter-les" el partit radical? No
n'hi ha prou amb teniane ganes: En
cara més: el fet que en tirreui ganas
és prou motiu per a no deixarles-hi
fer. ?Que es pensen que no ha pas
sat res a Esperma? ?Que es penen
que les elecclons "les ha" de ter el
Govern, com en els temps de la mo
narquia? Les eleccions les han de
fer els electora, i aquel partit que
intentes realitzar una flcció d'elec
done és un partit que porta una
bena ala ulls i que no s'ha adonat
de les coses enormes en importancia
que s'han vingut succeint en aquest
país. Ara vindran les eleccions /Tm
nicipals. Van de deba i no pas de
per riure. Vol dir que si els partits
que són al Govern obtenen una ra
tificació del cos electoral, l'obra ini
ciada prosseguirá amb més empenta
que mai i ningú no podrá deturar-la.
I que si guanyessin els que són avui
a roposicia caldria que governessin
amb iota la responsabilitat. I aleó
lambe ho diu el serial comú. Les cri
sis en régim parlamentad es produei
xen arel 1 no pas d'altea manera.
L'esperit nou de la República es
va creant a mesura que van essent
arrencades deis ulls les benes que al
Obstruccionista primer.—Nos
altres no ens oposem a la llei de
Congregacions; el que fem és
procurar retardar-la per tots ala
imitarais; pera aixó no és oposar
se a la llei.
(De llagada, a "L'U")
(mas eiutadans encara hi parten. A
mesura que es van convencent que
la mort ha enterrat definitivament
coses que un temps havien estat vi
venta. Encara n'hi ha de ponles, de
temorencs, despantadissos, que veuen
subsistents tots els tapies rebregats
del ternos de la monarquía -pm enea
lleven la mama del país i temen que
encallin la de la República en la
seva marxa. No han estat capaces de
sentir l'esperit mau que tot ho alar
ple. Ja el sentiran, un dia o altre.
Mentrestant la fam de Poder els do
na fe/are, i la febre els cióna alluci
nacions. Cal tractarevs coas una me
na de malalts. Han mes la República
eom un restaurant, 1 el Poder per un
menú suculent. Encara no saben eue
la República es va titular "Repúbli
ca de treballadors" en la Constitucia
sericuament i no pas de riure, en el
Sentit que el treball ha passat a ocu
par, com ha dit Anida, el primer pla
de la preocupació política del pais."
Catalunya
Fe incommovible en ele destina de
la Repúbliea. un anre caire de la
magnifica. peesonaiitat "luce (mi
senyor Arana.
"La Publicitat" reconia encestada
ment anuest aspecte del discurs en
escrlure el segitent comentad:
"El senyor Azana, com ja és tradi
cional en ell, pose tot el fervor de la
seva eloeüencia. lote l'emoció del sal
cor. a repetir que per a dallases
qualsevol cotice:rica política cal te
nir una fe incoinmovible en els des
tina de la tema que el polític trepit
L'econornia de
"Economia Política", la revista ór
gan de "Unió Econernica" publica en
el seu primer número, aparegut el
día 14, un interessantissim article de
don Muelle Carnee ministre de Fi
nances de la República, que mero
du'im en els scus parigrafs esseneials.
La profunda execrlincia del semen
Carnee en mattria morid:ni:a, com
pletada tins al /niebla:in en la dura
labra de llares mesos de ministre de
les finances de la Reeública, 1 els smas
ampiiszans concixements Menee del
problema, donen al seu article un in
terim excepcional.
. Abans que altra cosa, i com a exi
gencia fonamental d'uu legan eccnii
mie nonnalittat—ve a dir Carnee—,
és necessari un senbient d'autoreat,
d'ordre, de confianca, de pan. En
ten' de nabast d'aquests impondera
bas—que són deures—as prreamixen
sovint emiivors que cal afilarle
continua:
"Creen algunos eue para loerar
un ambiente de C da orden
v da paz, es °rece cue. el Gobieelio
e tenía, notifique o C.'75:St.:1 da le :m
eaelación de las e- mas da la Cere
tición. Pero tio 7' •` ermita de que,
per Fuente)
cuando la masa ( nueblo que ha
implantado la P alica y ha do
tecle a Espana .na nueva Cons
titución, se cate mienta de (me el
cambio de rea1,. así es tan. S15:D un
crur.bio rie..nte.aeél sin trasera-u:len
cia real. sutrina una horrible decep
ción y una n:asa considerable del
mismo se surrería a los sectores ex
tremistaa inadaptedos, que constitu
yen un legado pasado del viejo ré
gimen, creando una situación anár
quica y catastrófica, que sumergiría
al país en el caos.
Los inadaptados. de derecha o de
Izquierda ponen leidas sus esperan
zas en que se produzca esta situa
ción de catástrofe, esperando unos
que de ella sureirla la restauración
del antiguo régimen, y otros la dic
tadura del proletariado. cuando la
que surgiría seguramente sería la
ruina de la econortila nacional.
La economía nacional tiene sus
necesidades e impone al Gobierno
deberes ineludibles. No vivimos en
el mundo aislados. Subvenimos a
nuestras necesidades con nuestros
productos y con los Que otros pue
blas cambian con los nuestros. El
mundo, en los últimos siglos, se ha
convertido en un gran mercado, me
diante la transformación del antiguo
régimen de economía natural, en
otro de producciones especializadas,
que, con las facilidades de los tras
portes, se trasladan a loe países más
alejados.
El cambio de producto; entre Vos
Estados que constituyen el mapa po
lítico del mundo impone la necesi
dad de dirigir las economías nacio
nales. Muchos se asustarán al oír la
frase "economía dirigida". No tienen
en cuenta que la economía debe ser
siempre dirigida. ocurre que unas
veces es bien dirigida o mal diri
gida, e incluso que está descuidada
o abandonada; n el desacierto o
la negligencia en el ejercicio de una
función confirman la necesidad de
su existencia.
Debe el Estado dirigir la econo
mía para procurar a sus ciudadanos
un nivel de vida decoroso. Este de
ber se refiere a las múltiples fun
ciones del Estado. Este deber se re
laciona con la política arancelaria,
la presupuestaria, la bancaria, la
cambiada, la de transportes, etc. No
hay sector de la vida económica que
no tenga una relación directa con la
economía nacional, y oun aquellos
sectores eue no la tienen directa, la
tienen indirecta, y muy importante.
En el comercio internacional de pro
ductos, los Estados han venido de
fendiendo sus respectivas economías
con los regímenes arancelarios y mo
netarios. que en estos mementos de
intensísima crisis mundial han re
sultado insuficientes, habiéndose vis
to obligados a reforzar las leyes de
defensa con los sistemas de contin
gentes y restricciones de mercancías
o divisas.
Despees de referir-se a la crisi mun
dial i de la m'asió de les economies,
diu:
En esta crisis mundial. Espana se
ha encontrado con una economía en
deble, producida, en parte, por sus
condiciones natufales, y en parte.
por la política económica que se ha
venido siguiendo durante los últi
mos cincuenta anos. Para defender
nos de nuestras deficiencias y de
nuestros errores y convivir en el
mundo. hemos debido defender nues
tra economia con altos aranceles, a
además hemos visto reducido el po
der adquisitivo de nuestro signo mo
netario. No es posible modificar ra
dicalmente nuestro sistema econó
mico. porque, al hacerlo. destruiría
mos nuestra riaueza sin provecho
Pero es inevitable dirigir nuestra
economía y orientarla hacia la dis
minución de nuestro costo de pro
ducción. La frase slinnle. "disminu
ción del costo de producción". encie
rra el contenido económico de la
política cae debe desarrollar la Re
pública. El contenido de esta frase
debe ser el inspirador no ano de las
ja. Recordava que ha sentit als cata
lacia parlar de la seva terra 1 de les
seves virtuts, i amb aquest exeraple
ha anal a parlar als bornes de la
saya terra per encendre'ls un amor
-
1 una fe equivalent. Els catalana no
podem oblidar que sense la fe (2a
quest borne. que aspira a restituir a
la seva terra l'esplendor d'una civi
lització memorable, ena hauria estat
mili dificil d'ayermar tal com ho
havcm fet en la realització dala nos
tres ideals. El nostre exemole li ha
donat coratee per a eminandre la
realització deis seus; a no-sanies ens
toca, ara, tonificar-nos amb la scva
energía 1 amb la confiarme que té
en la sera fe 1 en la seva tenacitat
republicanes."
!a República
organizaciones estatales. sino de to
das nueetra's organizaciones econó
rrl—s E9C1^ieS.
t•e el 0t' d» ec,aa de r'-''c
n. el PT•I'I'l de los coeeentes.
a re el rreacs irreortmete. emit re
eeirdd-t^d0 r'-^ tr"e-t— 'I te,-
le,ta tan. te;bitente. eee re—'te ra
nr•-,c,11,1.•-,4,11.1...q. re ames..
emetarmete- le reme/m.1mm .re
ertes Se deereira él total de les
enreas por la cifra de rebleci^n:
ro-') 1ivardedera evelesmien. a los
ereetes riel meto. ee les e^”^SS nre
sureerterias. es deereereeel^q sobee
r'eeeea rienda-ida_ rl tiernito es
ene o semin ree le efieee'a
earrae,"1. Un rvgiR coe dieleme
cja ieteameite. emeeireeimi auber
retien eemee. 4"71'1"1.1 '''5,"'771y ee
eme. emes remems
remeremen a les
q fr•nntrInd y 11,19 çA.-
m'a dientem
rs^ 1^^ eerms por
e, ami, •,,nr1,1Mriq
'`,
rin ir, e-o.
f--1—'i
/,,
el real e- 11 remeem-^“rt
("71 f---`-“,40, c'•-¦
r'""-'- 'e-". aee b—teel e-ea PU
rs.•"•-•4-n, r ry-,••••••,,n , O '9".11,
.^1^••57,.. v el remme t'e
1-'--es de teelesjo. Pese le deterreen
mea etrntrl ceie in
flinee reir el muele E'S (1?•.`,!S'''nel
rere",---ia rae ae c'etaetee en nn tiern
dermi-r'aria por un reenio e-",-P
11'2^'-'o. es mie lo inmerter te
en el ere'l'eree, de les S21^riOS es lo
eme ciaete de trabajo una unidad
de --remito.
rn^s de esto. pera la debida
apreciación de la nolítica de los sa
lerios, debe consi-derarre el podar
adeuesitivo de la moneda, con la
que se satisface, y la influencia que
en la eficacia del trabajo tiene la
pe.rfeccien del 'relaje, la organiza
ción irdustrial y la dirección de la
Empresa.
Las deficiencias en la organiza
ción de la Empresa no deben recu
perarse con mermas de salarios; pero
es igualmente indispensable consi
derar que los salarios oue no son
encientes encarecen el proaucto y
erruinan. a la' economía nacional
Hay salarias de. hambre, que son
ceros, y hay salarios elevados, que
son económico& Todos estos concep
tos deben ser tenidos en cuenta para
estructurar los salaries, con la mi
rada puesta en la rebaja del coste
de producción, proporcionando a los
asalariados medios económicos para
obtener un nivel de vida suficiente y
humano.
También influye extraordinaria
mente en el coste el interés del cae
pital. Las Empresas necesitan capi
tal para constituirse y para desen
volverse, y el interés elevado sobre
los productos encarece la vida; por
ello, una economía bien dirigida de
be Propender a la formación de un
capital abundante. oye pueda ser
suministrado a las Empresas que lo
necesiten para su circulación. Esto
exige no dificultar ni castigar el
ahorro, sino estimularlo y favorecer
lo, dotando al país de una perfecta
organización bancaria, libre. pero
bien dirigida, con capacidad para
captar el ahorro, administrarlo y
distribuirlo con prudencia y acierto.
En el coste de los productos tie
ne una influencia extraordinaria el
precio de los transportes; deben
transportarse las primeras materias
y los produetes elaborados. Un trans
porte caro gravita sobre la produc
ción con nesedurnbre a veces inso
portable. Un país de economía din
El diputat radical.—Ah: Ja
hem comencat l'obstrucció: aviat
et podré comprar aquella Pelle.
(D'Apa, a "La Publicitat")
gicia debe cuidar celosamente de su
régimen de transportes nacionales
y extranacionales, organizando y ra
cicnallzanclo los servicios para re
ducir los costes a tarifas mínimas.
Dirigir la economía no quiere de
cir estatificar la producción. El Es
tado no es un organismo adecuado
para producir. Su misión en el ciclo
social en que vivimos no le hace
apto para esta función; pero el Es
tado tiene el deber de velar por que
la produeción se realice en condicio
nes de costo indispensables para que
pueda subsistir la economía nacio
nal y cambiar sus productos con las
otras economías. Debe el Estado fis
calizar la producción y adoptar las
medidas que se requieran para que
los costos de los productos sean todo
lo bajo que las condiciones del país
permitan.
El régimen de nuestra protección
arancelaria es indispensable para
salvaguardar /a economía; pero no
puede servir para que un grupo de
productores. amparado por el aran
cel. gravite sobra los demás, consti
tuyendo una carga insoportable, ni
para eternizar túneles viejos e in adecuados, ni para mantener pre
cies inaceptables, ni para prolongar
la vida indefinida de Empresas su
percapitalizadas, o mal organizadas,
o desacertadamente dirigidas. Es
preferible que los mismos produc
tores, empleando las reorganizacio
nes indispensables, eviten la inter
vención ciel Estado, que tiene el pe
ligro de operaciones quirúrgicas, que
pueden causar estragos.
La República ha emprendido la
obra que está realizando de reorga
nizar el Estado; pero a. la vez ha
acometido con audacia, de la que no
todos se dan cuenta, una reLorma
social que ha cristalizado en el pro
yecto de reforma agraria. Exige esta
reforma los más diligientes mudados
por parte del Estado. Una masa con
siderable de asalariados, que no te
nia el hábito de gerentes sus intere
ses. van a contraer la responsabili
dad de hacer productivas extensio
nes considerables de tierra, que, peor
o mejor administradas. han estado
hasta ahora en otras manos. Se ha
creado, para tutelar esta transfor
mación fundamental. el Instituto de
Reforma Agraria, que llene la mi
sión dificil y delicada de hacer pro
vechosa para la economía nacional
esta reforma radical. Si el Instituao
de Roforma Agraria logra conducir
ls prttS po
Més valors a
I' « Esquerra »
Referint-se a rarticle del nostre col
la:ámame A. Medra 1 Virgiii, pea:leal
en l'ultima eiriciS de LA il.4ll3LA,
ha estríe "La Huraaaitat" en un edi
torial:
"A les pareilles de Lluis Companys
en tenme ea e el iJ discurs
m uemera amenimea et es
quema Repueimena, u el qual va lar
11111 erlda als elanieras republicana 1
eatalanzies per tal que viegaessee a
enrooustir Aqaella forimetot aplegent
les sayas aciivitats a 1 únie inetra
maní, d'esquema que podía °emir una
euciencia práctica a les seas aetivi
tata i al seu temperament, van res
pondre valuosos nuclia dispersase ola
(ame ingresseren en l'esmentat par
ta. Més tard vingue, encara, el 1-nene
test de l'imnoraole president Macla
qua, pel sea presaga tenia la més
alta 1 valuosa garantia i, aleshores,
alguns homes selectos, de gran re
Ileo i reconeguda capacitat. aran in
gressar tambe a l'Esquema Repubia
caria de Catalunya.
Sembla que, ara, alguna d'aguests
elemenis tracten de muniar una or
ganitzaciá dina la ncés pereeda dis
ciplina ~emana, en la qual, ultra
el sonyor aovira i larga figuraran
hornes de la categoria deis senyors
Sena i Hunter, Coro:penes, Caries Pi
i Sunyer, Sunyol i Garriga, Xavier
Casals i d'alisas. A propasa d'alca
i da l'agrupament que pagues ocaso
sur en grups encara no meressats a
l'Esquema, el senyor Revira i Virsili
diu, en el popular setmanari LA
RAMBLA.
"...Aleen a crear una nova aseada
ció d'Esquema Republicana, no pos
com una brenca d'aquesta, no res
com una fracció dins de la unitat del
conjunt, sinó com un altre fogar d'ac
ció i de propaganda de les idees ba
sigues del partit que és avui l'ins
trument més eficee per a la doble
La dona rn8
Una candidata catalana
Gaby R. Rodríguez, la gentilissima
catalana elegida "miss Catalunyan té
sin simulare meravellee, una pell de
soda i una mirada neta i bala,. Quan
hem vist les sayos fotos, tois es ca
tMane hem pensat, amb una punta
d'orgula que la eandidata cataiana
al concurs de la bellesa europea be
valla tota aquesta imporiant Palier de
seleccie a que ~este dies ha estat
satines el Jurat qualifleador.
La bellíssima Gaby ha fet declara
cions als periodistes -- no faltava
mes:—. I ens ha deniostrat que, a
més del seu restre graeinsissim té
idees lama clares sobre un grapat
de coses. I ala?, sempre está bé. El
campan), Meléndez, a "La Humani
tal", ha pub/leal el següent interviú
amb Gaby R. Rodríguez:
"La "miss Catalunya" que acaben
d'elegir té dinou anys, perá semala
que en tingui quinze. Parla amb sen
zillesa, amb simpatía, amb ineanui
tat. Anarem a veure-la a casa seva
per fer-li un interviu; trucárem n la
porta i ens sortí ella mateixa a obrin
—No preguntem pes si es ací ella
en anem. perqué la vostra presencia
ens demostra que sí. No hi ha pus cap
dubte que vós sou la senyoreta Ro
dríguez.
—Ara estic per vós. ?Que també
heu de fer fotografies?
—No, senyoreta; jo vinc perqué em
concerliu ims morrients de conversa.
—Amb molt de gust. Peró ?saben
que he de dir-vos? Que jo mal hauria
cregut que abre) d'ésser "miss Cata
lunya" portés tant d'enrenou. I pel que veig ara comencem.
—Peró aquest és un trasbals que el
suportareu amb gust, no és veritat?
—Ara ja estic al ball i haig de ba
llar. Vaig presentar-me al concurs per culpa d'unes amigues. Elles va
ren portar-me a la Redacció del pe
nadie organitzador j després van
jaoconronpteennyiaammmees faoltfoogtreagfriaafq, upeuiaxqueeuse
ttareqauneysv.eEieludaiscsí,abdtee qpuaasnsattevnaiiga aqnuaar
a recollir la fotografia a "El Día Grá
fico", creguda que no hada estat es colada. Us asseguro que després d'ha
ver-me presentat n'eslava penedida. A casa tampoco no ho sabia rungel,
iel meu pare está de viatge a Se
aevlsieltlagatr.iaeQ,sucpoaenlsliódvaaarlveanmigadteitrieexnniertenqumuneea htgeanivaiinaa
el disgust que a casa no en sabessin
res.
—Treballeu?
iémdsio—oplmeeNreots,oa,csmoeqnuíeyeulonrap.asiaEvncseotorisciatiaablqlleeucgeaoeseiaxms,oes';eassgilótrlu.iagddiiaro
ins autora llegiu?
— les meovelsiegmebarnoo.tonto. eLllibdreeixoqufeincaanquea
l"llMa'Aiht.eae.z.roraarpIegtleunaer"grlal,ai,l jPaVrítuoeolsirtBds.haaa.eg/rMoudje'Taairtg,,arnqaMruidebeaasérehqslouamidnl'pealaeoggerAgajsiyídxalaoaa: tot.
Ile—gir?,I elastuvdoisatrra Dveidnagueess riestuomcaerix Pal
piano?
-
molt aficionada a nadar, i
vpaeirg cmoomltpleatlartealterse rieeavlescindeimvear.sioqnuse
son les coses que mes ein distreuen.
con acierto esta reforma, dentro de
algunos anos puede quedar acrecen
tado considerablemente el patrimo
nio nacional.
La República debe dirigir la coe
nomia nacional encaminándola a
una reducción de costos que nos per
mita concurrir al mercado interna
cional para que el intercambio de
productos nos proporcione lo nece
sario para nivelar nuestra balanza
de pagos.
En las relaciones internacionales,
la crisis actual ha revelado que la
situación económica que se ha pro
ducido en el mundo con los millones
de obreros parados, el hundimiento
de los precies, el derrumbamiento e
inestabilidad de las divisas, exigen.
la solución del problema de las deu
das. la reducción de los gatos im
productivos: pero auizá exige un ré
gimen nuevo de intercambio de pro
ductos que conjugue con los siste
'mas arancelarios; pero que puede
envolver peligros para las economías,
como la nuestra, que todavía no ha
alcanzado su pleno desarrollo.
Los Cobierros, los productores ylos
ciudadanos deben estudiar mucho y
trabajar bien para ermendar erro
res y dirigir con acierto la economía
de la República."
lita cata'ans
obra nacional i republicana a Cata
lunya. No aspiren'', dones, a estaair
cap nova matització ideológica. Vo
lea augmentar la ja puixant cena
tellació d'associacions del partit ainb
una •associació nova dios la qual eres
tro'oarern junts els qui punts logres
sa•ern a l'eaquerra, juntes ens troba
rem, pera no sois. A l'associació que
está a punt de conatituir-se.shan ins
erir, ja un gran nombre de correligio
naris,. i per l'ampla portalada nee
quesia ame:lució es disposen a cii. -
parar a les acevitats pateiatiques i
ereeaeeristcs moits , ciiiiadana que
saan convençut que' aqw.sta és una
hora de grana partas i que a l'Ea
guarra Republicana de Cataiunya
han de donar elur concurs tots els
catalans que motea lamer da la pina
pia terna 1 l'espera universal del liba
ralisme..."
Paraules de bon sentir. Avui per
aval, les lluites ciutadanes, a Cata
lunya, es mantineiran, i per moit de
temps, entre l'Esquerra i .la Lliga.
Qui vulgui lluitar contra la Lliga ha
de donar el aeuajut a l'Esqiurra,
foro política que.aplega matisos so
ta el coma ideal de Catalunya i de
la República, 1 de la democracia
tament esquerrana i
Davarit d'una cesa que és un fet,
o sigui de la deafeta de tots els al
tres partits republicans, Lanic Loe
per a cumplir amb els seus deures pa
trlóties d un hc-me que se senti libe
ral, renublicá, esquerr,i i catalanísta,
es l'Esouerra. Els grupa i grupets que
per raons molt sovint alimentos:es,
o únicament per l'amor propi, vul
guin -Mantenir-se en actitud isolada,
quedaran a/ marga i no seran coma
tats per a res. Qui no vegi airró, és
que és cae. L'Esquerra cada dia s'a
ferma,més, i en aquests moments de
Máxima responeab.litat per a
- Cata,'
lunya, Cal qae niagú rió dedil -d'aptir
tar-hi el seu ccneurs.
Pansin aixó els altres elements,
d'altres promdencies, i andes miela
comarcals tradicionalment indepen
dents, que a force de dubtar i de no
decidir-se quedaran fatalment anua
lats.
bella d'{-Surona
—?Qué és el que us agrada mes
del cinema?
—Les pellicailes de René Ciair,
Pabst i Eisenstein.
—I del teatro?
—Benavente. Llastima, paró, que
sigui tan monárquic.
—e vas, ?qué son, Gabriela?
—Jo, republicana fins i. moll deis
casos. El mes pare m'ha inculcat les
idees republicanas. Santo adrniraeió
par Azana i venero Macla. -
—Aleshores sou partidaria que la
dona intervingui en /a -política.
—NatUralrnent. Cal que les dones
tinguem ben present la necessitat
d'intervenir en la 'política, -la
dintre de noc la nostra intervenció
en el govern del poble será un fet.
Per arribar a aixó, cal que abatas la
dona sápiga fer la del seu vot.
—?I de quina mena de República
00
O
00
i—Desenganyaet, Crescensi. Amb
aquestes gases 1 aquests tuls,
quina mis quina menys també
harlidern fet suar el Jurat.
(De K-Hito, a "Ahora", de
Madrid)
sou partidaria?
lschaóieln—itdnaJeioartlssdptuermrsaoeuchea.esipnLdídemdesiotpaldensqnreuepdretaieeensrAecdlnizeaaosrn.easplCsoiaberdreeeMgrenairalrcfudaaeer
amelgada.
—Aquest pas que acabeu de donar
significa un canvi d'orientació en la
vveogsatrdaa vilidoat.a ?dQeluévonsternesecuomfeesz, una cam
a representant de la bellesa catala
na?
teol —tqcuMoenentmitnr'oeubalariéqguuceinosmt acoftirennrsé.seDmdeuúsra.il,aJsota,dréea
cpaiasano mi elvesa marerveaes ealsficmioenuss libres, el
—No teniu aspiracions fotogeni ques? Heu dit que el cinema us agrada.
da—eSli, pteearótrep.erElvanmrae,lt,eicxommm'ae'raerdaa veure treballa/. a Marlane Dietech o Greta Garbo, que a la Xirgu Merrbrives o Lola
—?Quines són les "miss" regionels que més us agraden?
idsae—lmubsPalearqi ufoleatelgessraalImfnieéassn, tbinonanati.uqurae/smaeúnnt,laenm
—?Teniu esperances de véneer-les edne laaqubeesltlaesallueistpaanpyeorlala? supremacía les—dHonoeds ecsaittaielarniaesp.er Catalunya i per
&1933 la rambla
FIGURE
Vida î miracles d'un gran comediant
El senyor Mates. Aquella
absenta fatal. — L'escola
nia de la Mercé. — El vio
loncel.— El duc de Gandia.
— El barber de Sevilla. —
«L'época d'or del vodevil».
— Anécdotes. — El teatre i
el cinema sonor
Entremig deis capítols greus i
seriosos de les figures polítiques
que hem vingut publicant, estem
segurs que hi escaura, com una
nota d'alegria, la historia del pri
mer comediant de Catalunya, de
l'acto• cómic que ha fet riure més,
de ?'artista personalíssim que és
Josep Santpere.
La vida i miracles d'aquesta
popular figura barcelonina ha de
tenir el seu 'loe, ben guanyat, en
els mutis del teatre catalet. En
Santpere fa vint-i-set anys que
trepitja els escenaris de casa nos
tra i no ha estat ni un dia en
vaga. La meitat d'aquesta llarga
época se l'ha passada fent vodevil
al Parr•lel, que és com dir que se
l'ha passarla provocant esclafits
de rialles, guarint neurasténics i
oombatent la tristesa deis barce
lonins.
Es possible que algun lector
mes o menys exigent en materia
de correcció teatral recordi ara, a
propósit de la figura de Josep
Santpere, alguna anécdota a•lusi
va al seu taranna personal d'actor
heterodox 1 lliure. Potser s'evo
caran els seus famosos caleotets,
tan familiars deis habituals al
vodevil catalá, o algun gest massa
expressiu deis que han assolit
categoria de renec mimic. Peró
malgrat tot, respectant els mi
raments i les reserves deis senyors
seriosos i austers, disconformes
amb el vodevil virolat de l'Espa
nyol, ningú no podrá negar-nos
que En Santpere és un comediant
excellent, amb una gracia perso
nalissima innegable que us ha Jet
riure mes d'una velada. Es gai
rebé segur que mai no se n'ha
anat nirigú de veure En Santpe
re sense guarir-se el malhumor.
Jugaria doble contra senzill que
ningú no ha sortit de veure tre
bailar En Santpere dient que s'ha
avorrit.
I fer riure és una cosa més di
fícil del que sembla. Jo sempre
trobat més mérit en l'artista
que provoca la rialla del públic
que en (caven arre que li fa es
JOSEP SANTPEilk:
re'l ja nu. Els nostres lectrrrs
hauran pogut experimentar un
fenómen semblant amb altres ac
tors cómics del teatre i del ci
nema i recordaran, com una dada
conegudíssima, les rialles arnb qué
el públic del cinema acull sempre
l'aparició a la pantalla de per
sonatges com Charlot, Buster
Keaton o la parella Laurel
Hardy.
Seria infantívol que ara es vol
gués presentar En Santpere. No.
He tractat només de justificar el
meu reportatge d'avui. He trae
tat de donar a /a figura d'aquest
actor cómic tot el relleu que al
meu entendre té. I ?'he volgut
incloure en la meya série de bio
grafíes per tenir ocasió d'escriu
re unes pagines festives i anee
dótiques que tot donant a la fi
gura teatral de Santpere la im
portancia que mereix, represen
tin una nota de varietat en la
serie de figures que venim publi
cant. Josep Santpere és un actor
catala que té a gran honor haver
treballat nit i dia durant prop
de trenta anys, sense ni una fa
lla per malaltia, i cense haver-se
mogut mai de Catalunya. Aquest
resum positiu de la seva vida ar
tística el fa mereixedor de la
medalla del treball, del premi de
la continuitat 1 deis honors de la
gloria. Per tal d contribuir mo
destament a l'homenatge que
mereix, destaquem, a continua
ció la seva biografia gairebé con
tarla per ell mateix.
• • •
Es una mica cert que cada tea
tre té el seu públic, peró aixó no
aquests elements — menestrals,
senyoriu o aristocrácia—en pas
sar la portalada del teatre Espa
nyol s'han despersonalitzat
s'han incorporat inconscientment
a la massa popular i democrática
del teatre Espanyol. Es inútil que
siguin molt fins, que vagin per
fumats, o que vesteixin d'etique
ta. No els serveix de res. L'Es
panyol és un teatre on no es
mira prim, on no es pot mirar
prim, a la platea del qual no es
fan distincions de cap mena.
Aquesta nit jo m'he incorporat
als elements de la ciutat que
agafaven el vint-i-nou a la pia
la de Catalunya i he format part
del públic del Para•lel. He vist els
darrers quadros de la "segona
part de la revista del "Papitu
Santpere", se m'han encomanat
les riallades del públic i he rigut
com un beneit mirant uns gestos
estranys de les mans d'En Sant
pere. Després he pujat a l'esce
nari i d'allí estant he vist com
sortien deu o dotze constes abi
llades de camperoles russes que
anaven a fer la gara-gara a En
Santpere mentre aquest cantava
una caneó grotesca. L'obra s'a
cabava i jo m'he insta•lat a la
notja d'En Santpere esperant que
aquest no trigaria gaire i que es
tara disposat a l'interviu. Al cap
d'uns minuts ha arribat el nos
tre home, s'ha tret la túnica que
portava, ha deixat la barba i la
perruca damunt d'una cadira
ens ha llargat la má (aquella ma
deis gestos estranys) i ens ha ad
vertit que podíem comenear.
* * *
—No tinc cap edat. Sóc jove.
Ja heu vist fa uns moments que
no em canso de ter patir les do
nes. Només cinquanta sis anys,
l'edat en qué els homes, com vós
sabeu, comencen de posar una
mica de coneixement i es pre
nen les coses "en sério". ?Que si
sóc barceloní? Faig olor de plaça
Nova, de barri gótic, de carrer
Ample, de Rambles, de tot el més
castissament barceloní que pugui
haver-hi. Batejat a la Catedral
i nascut al carrer de l'are de l'I
sern el 16 de febrer de 1877. Du
rant cinc anys em vaig dedicar
a les activitats própies de l'edat:
vaig ter de mamífer, de pixaner,
de trenca-pisa i de vailet més o
menys baranda. Un mati la me
ya, mare m'acompanyá al carrer
de la Lluna 1 em deixa a les mans
d'un mestre que es dala senyor
x.
•
Santperei la seva muller, en l'época del se u
capar les llágrimes. En aixo estic
totalment d'acord amb el propi
Santpere, el qual diu que no hi
ha res més fácil que ter plorar
el públic, sobretot si se saben ad
ministrar degudament unes guan
tes receptes ccrm les
de la mare que perd el fillet, la
dona abandonada, o l'usurer sen
se entranyes que explota la mi
seria. En. canvi, n,o hi ha recep
tes útils per assegurar la rialla
del públic. Sovint les anectlotes
ccmsiderades graciosíssimes per
comediants i autors són aco:licles
pel públic amb una cara de fu
neral. Per contra coses banals
anodines en les quals ningú no
havia pensat, provoquen grans
esclafits.
Hi ha, evidentment, una recep
ta, una sola recepta per fer riure
la gent, i aquesta recepta En
Santpere se la sap de memoria.
Es la gracia. Amb aquest element
miraculós es poden salvar les
obres més absurdes i es pot treu
re partit deis papers més vulgars.
Nosaltres hem vist riure el pú
bife de l'Espanyol només en apa
ráixer Santpere a escena abans
Que obri la boca ni faci el me
nor gest. Aixó vol dir que l'aureo
la i el prestigi de la seva gracia
arriba a suggestionar el públic
do tal manera que nami.,s de vea
pot afirmar-se d'una manera ab
soluta a Barcelona, perqué no
hi ha gaires teatres que donin
temps a tenir el seu públic, a for
mar-se la seva clientela, a asse
gurar-se els seus adeptes. En ge
neral, a la nostra ciutat tothom
accepta, en materia de teatre, la
gran divisió del públic en les
dues classes conegudissimes: el
públic del Paraliel i el públic de
l'interior. El públic del Para•el
se subdivideix en tres classes per
fectament definides i delimita
des: públic de revista, públic de
sarsuela i públic de vodevil. En
altres temps hi havia el públic
de melodrama, peró les coses han
canviat, els gustos han evolucio
nat 1 avui al Parallel ja no queda
ningú que plori per gust.
Ens sembla perfeetament obvi
indicar que el públic de vodevil
és el públic del teatre Espanyol.
Es tracta d'unypúblic únic . Bar
celona, únic en fidelitat, en cons
tancia, en gustos, en familiaritat
i en democracia. Al nucli devot,
integrat per elements del Peral
le própiament dit, s'uneixen so
vint elements de l'interior, deis
que tiren una cana a ?'aire amb
l'estimulant d'un vodevil o deis
que inicien a l'Espanyol una
tournée deis grans ducs per la
Bareelona alegre i confiada. Pera
inaarianOin
Mates, un bon home ordenat 1
metódic que un dia va emmonar
se amb el meu pare per haver
begut una copeta d'absenta. Oh,
va ésser molt bo! Imagineu-vos
que jo anava amb el meu pare
per la Rambla quan davant de
l'Orient vam trobar el senyor
mestre.
—Hola, senyor Mates!—féu el
meu pare.
—Qué diu de bo, senyor Sant
pere?
—Bé i vosté?
—Perfectament, perfectament.
I done qué? A passeig una mica
amb l'hereuet?
—Qué s'ha de ter! A estirar les
carnes un xic.
El meu pare es cregué obligat
a convidar el senyor Mates per
tal de manifestar-li el seu agral
ment pel gran interés que es pre
nia amb mi 1 alxi tenir una ex
cusa de preguntar-li com anava
el meu comportament a estudi.
—?Entrem a prendre alguna
cosa?
El senyor Mates es deixa endur
1 tots tres várem entrar a l'O
rient. El cambrer va preguntar
los qué volien prendre i ni l'un
ni l'altre sabien qué demanar.
Homes de casa, marits d'interior
enamorats de la vida doméstica,
no havien anat al café inés que
de Josep Sam.tpere )
per DOMÉNEC DE BELLMUNC
en dies excepcionals 1 encara a
l'hora del café. A mig metí no
se'ls oeorria qué podrien prenclre.
El meu pare digué al cambrer.
—Vosté mateix...
Hom els serví una copa grossa
d'absenta. Com que tots dos eren
una mica carquinyolas, a la ter
cera glopada ja eis rodava el cap
en acabar-se la copa no es po
dien aixecar de les tantines que
feien. Els vaig haver d'acompa
nyar a casa tots dos i aquell
dia hi hagueren sengles drames
doméstics per culpa de la be
guda.
He de confessar que a estudi
era un xicot una mica discol. El
mestre va descobrir-me una mi
ca d'afició a la música i entre ehl
1 els meus pares van decidir que
entrés a l'escolanía de la Merca.
Ara sí que us he de dir que la
meya época d'escolá és plena de
records i d'éxits. !Quin vinet el
de les canadelles! !Quina alegria
la de les propines de casaments
bateigs! !Quina xirinola a la
sagristia! Ern van treure de l'es
colania per massa dolent. Un dia
vam apagar els llums deis altars
de la dreta 1 em vals, ficar en
un confessionari. Vaig fer sortir
l'estola 1 al cap d'uns minuts ja
tenia tres velles que felen cua.
Les vaig confessar totes tres en
menys d'un quart; si no hagués
estat pels altres escolans, que
reien com uns boigs, hautria con
fessat mitja parróquia.
Vaig estudiar el violoncel amb
afició. Els meus pares volien que
tos músic. Al mateix temps vaig
entrar d'aprenent caixista a la
impremta El Timbre Cataletn, del
carrer d'Escudillers, cantonada al
carrer del Gínjol. El meu pare
era impressor i sempre havia to
cat de peus a terra. Creia que
l'art, el mateix podia matar-me
d'un empatx de glórria que de
debilitat. Per altra banda, un dia
vaig descobrir que el meu mestre
de música del Conservatori, el
senyor Baucis, que era un home
que sabia més música que Wag
ner, només guanyava sis pesse
tes diáries després d'escarrassar
de setze hores ensenyant solfa, i
davant d'aquest exemple váig
decidir abandonar el violoncel.
(De la llotja de Santpere
tant se senten les grans riallades
amb qué el públic subratlla la
darrera escena de l'obra que re
presenten. En Santpere ja no ha
de sortir més. Eh escolta aquBstes
manifestacions d'entusiasme sen
se fred ni calor. Al cap d'uns mo
ments se sent una ovació final
completament de tramit mantin
guda amb una clac que.s'endevina
disciplinada i resistent.)
—A vós, és clar—segueix dient
En Santpere—us interessa co
néixer la meya entrada al teatre.
Ja fa anys. Es pot dir que en
cara no havia deixat la música.
El meu pare tela d'apu.ntador de
moltes societats de barriada d'a
quelles que fan comédia sense
dones 1 a mi m'agradava d'estar
pels escenaris i de veure els as
saigs 1 de sentir el neguit deis
bastidors. La primera obra "im
portant" que vaig representar fou
"El Solitario de Yuste", en la
qual feia de duc de Gandia. El
debut tingué lloc en un Centre
Católic del carrer de Girona en el
qual jo tenia de coneguts uns ex
companys meus de l'Escolania de
la Merca. Recordo que vaig tenir
un gran éxit, sobretot en el sai
net "Cebes al cap", que feia de
final de l'espectacle. Després vaig
txeballar de "primer actor" en la
companyia d'aficionats del "Pa
tronat Obrer" 1, finalment, de
l'Esquerra d l'Eixampla que era
un teatre d'alicionats que es feia
dir sí senyor.
Com que tenia bona veu, un
dia em vaig decidir per la sar
suela, amb tant d'éxit, que En
Pasqualet, que era l'ernrpresari de
"bolos" més popular de Catalu
nya, va contractar-me per anar
a cantar "Jugar con fuego" a
Sant Feliu de Codines. La meya
anada a Sant Feliu em propor
ciona altres "bolos", i, finalment,
una contracta de l'empresari del
Teatre Gran Via, "Pere Chil", el
qual va llançar-me amb "Mari
na", "La verbena de la Paloma" i
"Carceleras". Aixó passava exac
tament l'any 1900.
Alternant amb les nieves acti
vitats d'impressor vaig començar
a fer teatre d'una manera per
manent. Tenia de repertori tetes
les sarsueles de l'época. Aleshores
Adriá Gual havia fundat el tea
tre Intim i cercava actors per a
representar "El barber de Sevi
lla", de Beaumarchais. Els havia
trobat tots menys el que havia
d'interpretar un deis Papers més
importants i més difícils de l'o
bra: el duc Basili. Algú va in
dicar a l'Adriá Gual que potser
jo servirla per aquell paper 1
m'envía a buscar. Jo vaig accep
tar de seguida 1 vaig estudiar el
personatge amb tanta illusió que
el dia de l'estrena vaig aconse
guir un Orlt personal que in'obil
X
YO'
aaaaa~aaa~:1
El teatre de Santpere
les portes de tots els teatres de
Barcelona i sobretot que va in
corporar-me definitivament a la
companyia de l'Intim. Vaig tre
ballar al Cómic fent sarsuela,
més tard al Principal fent teatre
lirie catalá. Record() que várem
estrenar "Gaziel", "La Nit de
Reis", "Picarol", "La presó de
Lleida", "La reina vella" i "La
Santa Espina".
Em vaig casar amb la que avui
és la meya dona i companya de
teatre, Roseta Hernaez, en aquells
temps segona actriu de la com
panyia, i hem tingut cinc fills.
Poc temps després es monja el
meu pobre pare 1 jo em vela
obligat a encarregar-me de la
impremteta que a iniciativa me
ya haviem muntat al carrer de
Viladomat.
(Per cert que el dia que morí
el seu pare, la companyia del
Principal estrenava "La dama
d'Aragó", en la qual el nostre he
rol tenia un papa cómic molt
interessant. Com que el teatre
era pie i sense ell no pocha
fer-se l'obra, En Santpere, que ja
sabia que el seu pare agonitzava,
hagué de sortir a escena a ter
el seu paper i a fer riure la
gent.)
—Des d'aleshores es pot asse
gurar que no he faltat cap dia
al teatre—ens diu En Santpere
i que no he parat de ter opere
tes, sarsueles, comédies i vodevils.
No em feu dir cap xifra d'obres
representades. Jo mateix n'he
perdut el compte. Moltes, moltes.
Obres franceses, molt particular
ment, més de mil. M'he vestit de
capellá, de general, de rei, de
serg,ent, de soldat, de taverner,
de pallasso, de gegant, de muni
cipal, de guerrer, de vell, de cam
brer, de ministre, de captaire, de
cardenal 1 de particular. He dit
"m'he vestit" 1 m'he oblidat de
consignar un detall: que també
m'he despullat 1 m'he quedat
moltes vegades en callotets i he
hagut de rondar per l'escena
en camisa de dormir, indumen
?taella?al%
,:allaaakkaa
Una que té molt d'éxit entre les
senyores que van al vodevil...
..."Potser teniu raó. La gent han
començat de parlar de les meves
mans de tal manera que estic
mig temptat de ter-me-les asse
gurar per cinquanta mil duros.
Peró jo cree que no tenen la im
portancia que se'ls vol atribuir...
—Anécdotes?... N'haureu de ter
un llibre. Tota la meya vida és
una anécdota. Els "bolos" de tea
tre per aquestes móns de Déu, es
presten molt a les situacions có
migues. Veureu: us n'explicaré
una de molt divertida. Haviem
anat a treballar en un poble del
Valles i la carretera que hi me
na, passa per un indret molt pe
rillós anomenat "coll de Mont
cada", lloc que en aquella época
era el camp d'operacions predi
lecte deis pistolers i lladregots.
En acabar-se la funció de la
nit, ens preparárem per a la tor
nada i donárem ordre al cotxer,
d'enganxar.
—Ara, voleu marxar? — ens
pregunta aquell home, esverat.
—Es clar. Ara mateix. ?Per qué
no? — várem preguntar, estra
nyats de la sorpresa.
Aleshores el cotxer ens explica
la história deis bandits del coll
de Montcada i ens manifestá que
eh l no hi passaria pas.
Peró jo sóc home de solucions
prártioues: els vaig dir que m'es
peressin un moment, em vaig ter
acompanyar per un companyy de
la "troupe" i al cap d'un moment
tornávem tots dos vestits de
guardia civil. Ja no cal dir que
les dues autoritats portaven els
vestits deis civils que sortien a
la comédia 1 que es posaren al
davant del cotxe per tal de do
nar confiança al cotxer, que es
teva groc com la cera.
Un altre dia em contractaren
per anar a ter un "bolo" a Lloret.
Calla representar "Los baturros".
sarsuela divertida que jo conei
xia molt bé, peró de la qual ig
norava que a Barcelona s'ha
gués suprimit el duo del primer
acte Vetadi que surto a escena,
comenco a cantar 1 sento que al
811 s'exclama:
—Apa, apa, el duo...
El mestre vinga ter-me senyals.
Els traspunts cridant: "el duo;
el duo"...
Jo no en sabia cap, perqué a
Barcelona aquest duo s'havia su
primit 1 ningú ja no l'estudiava.
L'orquestra finalment s'engegá 1
la tiple s'hi llança. Jo no vaig te
nir altre remei que inventar-me
uns quants crits 1 mitja dotzena
de saltirons per sortir del pas 1
ho vaig ter tan bé que vaig te
nir la desgracia que el públic es
cansas d'aplaudir, car demanava
que he repetís. !La tema que
hauria tingut!
lis n'explicaré una altxa de bo
na. Jo tela una paródia de "La
mort civil" en una festa d'Inno
cents. A mi m'havien explicat
que el Jaumet Borras, quan es
mor en aquesta obra, es posa uns
granets de magnesia a la boca i
així en beure una glopada d'ai
gua treu una bromera que fa
molt d'efecte en els moments de
l'agonia. Jo aquell dia no tenia
magnésia i va arribar el moment
de la mort civil sense els ele
ments indispensables per produír
una agonia decent. Aleshores
se'm va ocórrer ter anar al bar
del teatre 1 portar un parell de
cullerades de siclral. Renoi! Mal
que no hagués fet. Beure una
glopada d'aigua dissimuladament
i comenear-me a sortir bromera
per la boca, pels ulls, pel nas, per
les orelles, tot va ésser u. L'a
puntador em deia: "Prou brome
ra", "prou bromera"... No costava
gaire de dir "prou". Peró ja no
hi era a temps. Semblava les
fonts mágiques. Des d'aquella
"Mort civil amb sidral" que no
cree en les agoriies escumoses.
* * *
—El que a mí m'agrada més del
teatre no puc ter-ho. Jo sóc es
clau del públic. Faig de "dona
de món". Cultivo un genere per
forea. A mi m'agradaria dedicar
me a la tragi-comédia, a la Lar
ga, peró aixó el públic, que ho
tolera un parell de dies, al cap
davall he fa retirar. Per aixó ens
consagrem al vodevil i ara al
vodevil sonor. El vodevil vol dir
"grimégia", •alegria, actualitat,
sonoritat, llibertat, igualtat 1 fra
ternitat. I que no ens vinguin
amb qué és immoral. Mireu el
que vaig dir un dia a un crític:
"el vodevil no fa mal a ningú i
procura la pau ciutadana i la
tranquillitat pública. Contribueix
a combatre el pessimisme 1 esti
mula la repoblació. El vodevil és
el genere més sant: no hi triom
fa, mal el dimoni; és el més
culte: només agrada a les perso
nes civilitzades; és el més infe
liç: no hi passa res de mal..
Qué voleu més?
Josep Santpere ens ha dit, fi
nalment:
—.Encara penso fer tres o qua
tre mil vodevils més.
—Sonors?
—Sí. D'ara endavant tot ha
d'ésser sonor. Tot justament avui
he acabat un film sonor que cree
que es titulará, "Nits de Barcelo
na". En als films antics els ex
tistes auténtics tenien molt
poca tema. En els films moderns
els artistes poden donar més
rendiment. De tetes maneres jo
cree que els artistas principals
deis furias són precisament els
que no es veuen: els directors. els
organitzadors. En canvi, en el
teatre, l'artista pot donar tot el
que val.
—?Quin actor dramátic heu
admirat més entre els actors ca
talans?
—Enric Borras: és un primer
actor dramátic per temperamena
I quin actor cómic?
—Lleó Fontova.
—Teniu idees polítiques?
—Tinc les meves idees, és ciar,
peró no les he dites mai a ningú.
Tinc idees i cree en les idees,
peró no cree en els homes. No
he militat mai a cap partit po
litie.
—?Quin és el vostre ideal artis
tic?
—Tenir prou capital per a po
der fer el teatre que jo voldria..
LA FAMILIA SANTPERE