Rambla, La (1931-1935). Núm. 170 (10 abr. 1933)

              4 rambla 10 abril de 1933
14 abril 1931-33
•¦••••
L'estabilitat de la República
La República és avul més só
lida que el 14 d'abril de fa dos
anys, en el moment d'ésser ins
taurada. Creure que anirá es
sent cada cop més forta, que
guanyará en estabilitat i en Ion
gevitat a mesura que els anys
transcorreran, seria tal vegada
enganyador. Ella coneixerá, de
segur, moments de crisi 1 de
feblesa. Pe ró podriem estar
satisfets si la tendencia iniciada
persistia, si en fer cada any el
balanç convencional de les com
memoracions 1 les efemérides la
República havla mantingut la
posició ascensional d'aquest seu
primer bienni.
El 14 d'abril tot era entusias
me, peró ningú no sabia ben bé
qué h1 havia darrera l'abranda
ment. A la dreta 1 a l'esquerra.
més o menys desbordades per
l'alçament popular peró amb la
força Intacta, hi havia forma
cions poderoses al marge de la
Dei novella. Els mateixos repu
blIcans fervorosos que cridaven
al carrer no sabien ben bé com
aniria l'enderná de tothom, quin
canal seguiría la jove República
proclamada amb tanta d'efusió.
Quant a l'exterior, malgrat la joia
evident que experimentaven els
sectors democrátics 1 liberals 1
les masses socialistes, un cert es
cepticisme 1rónic predominava.
Ningú, ni deis amics, no s'aca
bava de prendre serlosament
aquella explosió sense virulencia,
aquella Revolució inassa genero
sa per a semblar viable.
La República del 14 d'abril
servava, sense ni escantonar-la,
tota l'antiga carcassa monárqui
ca de l'Estat. Es organlsmes de
Govern de tota mena, llevat deis
munícipis, els ministeris i algu
na vaga "Diputación Provin
cial", eren a mans deis matei
xos. Justicia, Magistratura, Ad
ministració, Església, Propletat
Feudal, tot era fort 1 poderós en
cara, amenaçador 1 hipócrita.
Tot podia ésser — 1 va ésser més
tard — un perfil de la República,
un escull que calla salvar o fer
saltar amb dinamita. Malgrat els
advertiments ben intencionats
de republIcans zelosos, homes
tan suspectes com el mateix
Sanju.rjo tenien llocs de coman
dament efectiu, decisiu, com la
Direcció de la guárdia civil.
A l'Esquerra? Ningú no sabia
com podía anar l'evolució de
l'esquerra. L'agitació contra la
monarquía havía dut molts par
títs 1 organitzacions a fer cam
panyes demagógiques, si no ex
cusables, comprensibles. Una bo
na direcció del partlt comunista
hauría pogut captar per a ehl
sectors d'opintó relativament
considerable. Per altra banda,
l'anarquisme trobava el camp
abonat 1 una llibertat
No atacava la República en tant
que la República el deixava ex
tralimitar-se. La C. N. T. doran
nava una massa impresslenant
d'homps, en una atmosfera car
regadíssima. I, mentrestant, els
republicans no havien pogut des
enrotllar ni la seva llei ni els
seus organismes, no havien po
gut posar els fonaments del nou
Estat democrátic. No podien ni
atacar ni defensar-se eficalment.
Anaven una mica, malgrat el
14 d'abril 1931. L'entusiasme pels carrera de Barcelona
fervor de les masses alegres, a
les palpentes.
Ara, aquest 14 d'abril, ha pas
sat l'alegría sorollosa de la gent
del carrer. L'alegría és recóndita.
dignificada. temperada 1 enalti
da per un treball intens de dos
anys. L'efusió 1 l'emocló deis
moments histórics no podia du
rar sempre, 1 en canví aquesta
feina tenaç de legislació i de
Govern tindrá arrels profundes.
Ara, aquest 14 d'abril, tindrem
galrebé llesta la carcassa de la
bastlda democrática, amb les
institucions i lleis fcríamentals
establertes. El crédit exterior de
la República no es basa en sim
paties o antipaties polítiques, si
no en una expansió real de la
nostra actuació. Basta llegir, per
a adonar-se d'aquest punt, la
nota de la darrera reunió de la
Comísalo parlamentaria d'Estat.
Avui tenim a Ginebra i arreu una
representació própia i una acti
tud clara 'Els nostres delegats no
són ninots a mans d'Interesaos
per GRANIER-BARRERA
(Fot. Cases.)
de casta 1 d'intrigues palatines
internacionals — puix que els
reis sempre es venen la patria a
la patria d'un altre rei sinó
veu autoritzada d'un poble regit
per ell mateix. Els monarques
gargaritzaven sovint un hispa
no-amerleanisme d'opereta, peró
oprimien les colónies d'Ultramar.
La República intervé en actitud
pacificadora en els conflictes
d'América. I, a Europa, 5,dhue
els enemics ens consideren. La
premsa catalana 1 espanyola no
havia comptat mal al món. Ara
Alemanya omple els seus perió
dica de protestes i disputes per
que un diari o setmanari de Ma
drid o de Barcelona ha publicat
un article contra Hitler, la prem
sa suissa es fa ressó de les nos
tres queixes, la francesa comen
ça d'estar ben informada 1 la
nostra ciutat és saturada d'en
viats especials, de corresponsals
de premsa, de pensadora 1 eru
dita i artistes de tota mena que
ens visiten i s'interessen per nos
altres. La República és, a l'exte
rior, en el primer pla de l'actua
litat intellectual 1 política, 1 tot
hom 11 reconeix categoría de fet
consumat i irreversible.
A l'interior, les resistencies han
estat venoldes, o almenys tren
cades. La dreta 1 l'esquerra, quan
han volgut fer mal, han conegut
el pes de la Ilei 1 la humiliació
de la nostra benignitat. Queden,
és ciar, nuclis irreductibles, peró
no inspiren inquietud seriosa.
La gent sent a parlar d'alçament
monárquic i l'espera a tall d'es
pectacle, 1 ádhuc lí triga que no
arribi de seguida. L'Església,
l'Exércit, el Poder Feudal, la
Magistratura , l'Administració ,
han estat esporgats. No pas com
caldria, potser, peró si en una
mesura suficlent per a reduir en
proporcions enormes els fer
ments dissolvents que ho satu
rayen tot. Tenim Constitució,
President de República, AUtono
mia, Reforma Agraria, Llei de
Con gregacions, tot un treball
exemplar en marxa Tot aixó
destrueix i reforma l'ante reial
me en una democracia avança
díssima, 1 no pot desapareixer
totalment per reaccions que vin
guessin.
Si la dreta ha quedat recluida
a una impotencia gairebé total,
malgrat que pot encara moure
aldarulls i Len una mica de xi
varri, l'esquerra s'ha destruit
més trágicament. Els comunist,es
no han tingut mal una bona di
recció — no ho diem pas nosal
tres: he explica Trotzqui —, 1
s'han afeblit en comptes de
créixer. Els anarquistes? A part
de llur fracs quan han volgut
llançar-se a aventures, 1 de la
reacció popular contraría que
han provocat sovint, han esber
lat 1 esmicolat ells mateixos la
força enorme, impressionant, que
dominaven. Les lluites internes
que ells han suscitat han fet
malbé aquella C. N. T., malgrat
tot plena de glória, deis anys
anules 1 deis primera mesos de
la República per deixar-11 re
duIda a un esqueiet que serveix
de tapa-bruts. A la dreta 1 a
l'esquerra no hi ha res que sigui
amenaça greu per a la Repúbli
ca. I la resta — un gran tot —
está incorporat a la República i
a la llei que aquesta forja. Mal
grat Lerroux, no hi ha al carrer
opinió lerrouxista. Hi ha repu
blicans només. El descontenta
ment deis sectors burgesos — ja
hí havlem comptat — és, mal
grat l'aparença, només espec
tacular 1 ep1dérmic. El pressu
post anivellat, la cotització dels
valors pública, la baixa del cost
de la vida en un temps de mi
seria calamitosa a tot el món
són un oasi relatiu per a la ma
joria de la població. També en el
terreny económic la República
és forta. 1 perdurable.
SEGUEIX CONSPIRANT L'EX-VIRREI?
Adverténcia a l'ex
general Barrera
Costa creure que encara
visqui a rombra algun ho
me prou insensat per treba
llar en conspiracions i per
soraniar en restauracions.
Aquest home, perb, existeix.
Personifica tota una época
ominosa de Barcelona. Re
presenta tota la rancúnia
d'uns vells privilegis liqui
dats que voldrien tornar a
imposar-se sobre els ciuta
dans. Significa un militaris
me que no sabé complir mai
amb el seu deure i amb el seu
honor. Aquest home es diu Barrera. Sembla cert i com
provat que no fa gaire sojorná dos o tres dies a la nostra
ciutat, en contacte amb altres elements monárquics.
Al mateix temps que cridem l'atenció de la policia per
tal que procuri, d'ací endavant, evitar aquestes visites,
que no tenen altre objectiu que pertorbar la pau ciutadana
i organitzar moviments criminals contra el régim, creiem
interessant d'advertir al propi general Barrera, per si en
cara no se n'hagués assabentat, d'una cosa. Aquesta :
Que no es faci i•lusions de cap mena. Que pensi que si
un dia, ells i els quatre insensats que puguin seguir-lo es
llancés al carrer per intentar el que fos, el poi* catalh,
WOT EL POBLE CATALA, s'aixecaria al seu pas i li
quidaria el moviment.
El liquidaria de tal manera, que el senyor Barrera no
tindria probablement ocasió per tornar a prendre un avió
i marxar a l'estranger...
No jugui, l'ex-virrei, amb les masses populars. Fixi's
que, quan se les exaspera, cacen els pistolers i els atraca
dors a trets, com les animhlies.
ESPORT I CIUTADANIA
Una conferéncia de Josep
M. Massip
El dljous passat, dita 6, el nostre
estimat company 1 director de LA
RAMBLA, Josep Maria Massip, do
na a l'Ateneu d'Argentona, invitat
pels elements directius d'aquella en
titat, una conferencia sobre el te
ma "Esport i Ciutadania", que fou
escoltada por nombrosíssim públic.
Massip començá referint-se a la
preponderancia adquirida per l'es
port en la post-guerra. Fins alesho
res no era gran cosa més que una
distracció, un esnobisme i una me
na d'apostolat d'uns quanta inciats.
Peró després l'esport s'involucra
profundament en la vida ciutadana.
La vida moderna esdevé més inten
sa; el sistema nerviós i físic deis
homes, sotmés a activitats molt mes
fortes 1 a un desgast més continuat,
ileoessIta entrenament i exercici. Els
~as désplaçaraents d'homes, les
011mpiades, 11 donen un sentit paci
fista i democrátic. L'estela d'odis, de
ressentiments i de dol que la gue
rra ha deixat es dilueix en el carnps
d'esport.
Les dues resultants essencials de
l'esport, que són Coratge i Discipli
ma, tenen de seguida derivacions ci
vils importantíssimes. Les grana for
macions esportives de Txecoslová
quia, eLs sókols, són la base casen
cial que utilitza el President Ma
saryk per a formar el nou Estat, la
pátria txeca.
Un altre exemple: El feidsme Ita
lia. La manca sobre Roma, de Mus
solini, té un remarcable aire espor
tiu. Bo o dolent—no seré jo—diu
qui el defensi—el feixisme lana té
essencialment, significa, les dues con
diciona essencials de l'esport: Corat
fle 1 Dbcip11im. Tot el sistema na
cional nana és avui a base de grans
formacions de joventut. Els "balli
las" són espqrtius, sobretot. La prác
tica del esports, al costat d'una fé
rria educació nacionalista i "milita
ritzada", han convertit les joventuts
italianes en la base més forta—ma
laguanyada base, al servel d'un ideal
orgullos 1 antidemocratiC—de la Ha
lía de Mussolini.
L'esport no. és pas alié, lgualment,
al moviment nacional-socialista d'A
lemanya. Les grans formacions nazi,
el conjunt de 'la seva organització, el
inatel uniforme, tenen un aspecte
entre esportiu 1 militar. Com en l'es
port, la divisa essencial de l'orgunit
zació del "fhürer", és Coratge 1 Dis
ciplina.
L'esport, dones, té una fortíssima
intervenció en la vida ciutadana 1 en
els grana moviments democrática o
anti-democrátics deis pobles euro
peus.
A continumació remarca el confe
renciant la preponderancia de l'es
port a Catalunya. Durant la Dicta
dura, la inquietud i la protesta de la
ciutadania catalana, dona clarea
mostres de vida en els campa des
port. Els colora d'un club de futbol
foren, durant molt de temps, els co
lora de Catalunya. Les seves arriba
des a Barcelona, després deis carn
pionats, eren pretextos de grans ma
nifestacions cíviques. La mateixa pas
sió esportiva d'aquella moments era
un derivatiu de la passió política que
no podia ésser expressada sense ame
naça de castig o de presó. La "mar
xa reial" fou objecte de vives mani
festacions de protesta. El camp fou
clausuran La persecució arriba, als
Estadis, que es convertlen sovInt en
manifestacions 1 protestes contra la
vergonya deis sabres erig1ts en llei
i deis analfabeta convertits én mi
nistres duna nació.
Aquella déria esportiva dona, a les
nostres juventuts, també, aquell sen
tit de Conatge i Disciplina.
Quan les circumstoncies ho feren
possible, els esportius de Catalunya
actuaren intensament en la vida
ciutadana. Sobre una base esportiva,
el periódic que el que us parla diri
geix,. realitza brillantíssimes campa
nyes de reivindicació i de justicia,
en les quals participaren activíssima
ment les joventuts esportives i re
publicanes. Aquelles joventuts ha
vien se_ntit l'esperit democrátic deis
campa d'esport, i I"'orgull de les vic
tóries", 1 en la vida civil no estaven
disposades a seguir vivint sota l'o
probi del régim acuse llei i del je
rarca traidor i perjuri.
Mes tard, en el moviment popular
que porta la República els esportius
catalans 1 espanyols hi tingueren un
paper mél important del que es
pensa. Entre nosaltres, donas, l'es
port serví una idea de llibertat en
contrast amb altres pobles.
?Es igualment intens el moviment
esportiu ara, al cap de dos anys de
proclamada la República? Desgra
ciadament no. Entre altres, pela se
güents motius:
Passió política, atencló, esdeveni
ment, greus preocupacions, lluites
d'idees i d'interesaos, etc.
Alx2) fa que la joventut sembli un
xic allunyada de l'esport.
Convé que hi torni. Demostrat que
les grans formacions esportives nos
tres tenen sempre un ideal democra
tic, lliure i huma, cal intensificar
les. Fer que tornin a adquirir la ne
cessaria importancia en el conjunt
de la vida ciutadana.
Tant com motius purament mate
rial, en sentit d'higiene, de discipli
na, de terapeutiva, dirlem; són mo
tius d'ordre cívic, d'ordre polític, si
voleu els que n'indiquen la conve
niencia.
Quins són aquests motius?
Simplement: la preocupació per la
vida de la República i l'autonomia
de Catalunya. La por que la demo
crácia republicana no sigui destruida
pels seus enemics. Avui passem un
"moment perillós per a aquesta de
mocracia". Avui, el moment és greu.
En proclamar el nou régim podien
prevéure's els segilents perilla: in
teressos ferits, l'aristocracia, els pri
vilegia de Casta i de diner, el mili
tarisme. Tot el que venia a liquidar
la Repúbliba, moviment democrátic,
que eh produt sense sang, arnb la
sola forigria'una lid, d'una justicia
i un drel per a bota els ciutadans i
totes les .;onaciéncles, de dalt o de
baix.
Tot anó, tots aquests perilla, es
claten nn dia. Es converteixen en
l'aixecaraent anarquista de Fígols,
en l'evasió de capitals, en la lluita
d'interessos religiosos que es defen
sen, en el boicot al régim, es pro
dueixen campanyes d'injuria contra
els nona governants. Un advocal, un
ex-enguixador, un periodista, etc.,
han substituit els solemnes analfa
beta d'abans, i aló sembla intolera
ble. Sembld, també la campanya
contra Catalunya, l'agressió a Gas
sol, el míting de la plea, de braus
de Madrid, vergonyós, que crea un
atnbient dificilíssim. Després la "san
jurjada", el moviment anarquista
del 8 de gener, les bombea, etc.
Tot aixó, tots aquests totes
aquestes reacciona, es podien pre
veure i reprimir amb mitjans d'or
dre purament material. Era una
qüestió de guardies d'assalt.
Perb avui el perill és més greu.
Aviu un sector republica s'ha con
vertit en enemic de la democracia
republicana. H1 ha pel mig interes
sos, odia, passions, necessitats, seni
litats. Lerroux. Els motius són el de
meny. El de mes és la realitat certa
i tristíssima.
Primer, fou l'obstrucció parla.men
tária. Després els fets de Casas Vie
jas, les acusacions contra el Govern,
la presó de Menéndez. Peró el Go
vern té raó 1 no cau.
Ara la famosa nota de Leroux,
Maura, Franchy Roca, Botella, etc.,
molt greu. Es posa un límit a la vi
da parlamentaria del Govern. Fe
reix l'entranya viva del régim par
lamentan, que és el nervi democrá
tic de la República. El Govern d'A
zafia i els socialistes, és l'únic par
lamentaziament possible, porqué té
els vots de la majoria. Normalment,
el Govem ha d'aprovar les lleis com
plementarles de la Constitució. Ara,
la llei de Congregacions.
Potser seria millor que Azafia t1n
gués substitut. Evidentment. Peró no
en té. Ni la "verbena" lerrouxista, ni
la xuleria rnaurista, són substituta
dignes ni representen cap garantia.
Aleshores, si totes aquestes mino
ries es llancen a l'obstrucció, el Par
lament deixa d'ésser discussió i de
liberació. Perd el seu sentit essen
cial. Deixa de complir amb la seva
rnissió. I heus a,c1 el gravíssim perill.
Hl ha dos camina, només: O donar
el Poder al que no deixen gover
nar, o tirar al dret.
L'oposició, els signants de la nota,
no poden governar. Maura i Ler
roux seran el que vulgueu menys
governants. Més: ?Com governaran
hornea imítaristes, federal, de dre
ta i d'esquerra, que són els signants
de la nota, tots a l'hora? ?Quina
mena de Govern seria aquest? ?Com
aniria aixó?
L'actual Gdvern, si no pasas un fet
que modiflqut l'actual situació, tindrá
només dos eamins: donar el Poder
a la barreja absurda que el demana,
o prescindir, "en interés de la Repú
blica democrática (reforma agraria,
Estatut catalá, reformes militara, lli
bertat de consciencia, revolució)". de
normes liberals 1 erigir-se en régim
de força per.afrontar el periU d'una
dictadura de Dreta.
?Veieu clara els perilla de l'actual
moment?
Concretament, a Catalunya, ?qué
passaria si s'apoderes del Poder Ler
roux, les dretes, o aquesta barreja
absurda de les oposicions republica
nes signants de la nota famosa? A
part del trasbals que aixó significa
ria en el conjunt de la República o
en el caml de la revolució, ría és
difícil de preveure una situació de
dificultat i de violencia per l'auto
~al; de Cataluriya. Hi ha la Cona
titució, eviklentrhent. Peró per da
Munt d'ella, cm' sap fas on podrien
arribar eh odia, la repre,ssió, el de
.M=110.11.11=4
sastre ,d'una política de confusionis
me 1 de "verbena", la incomprensió
i eis atavismos?
gis ciutada,ns catalana, la demo
cracia catalana, entre la qual vull
comptar-hi aquestes brillants legions
esportives i joves, té el deure moral
de defensar l'actual Govern de la
República, de defensar la revolució,
la continuitat de l'obra començada.
Contra tots els perills—d'entre els
que encara potser no és hora d'ex
cluir la possibilitat de l'espesó insur
gent—la joventut catalana, 1 concre
tament en aquest cas, les organitza
cions esportives &abran formar el
quadro.
Aquesta és la missió més alta i més
noble que h pot ésser reservada a
l'esport, i la seva eficacia més bella:
ésser un dia, si cal, la força de xoc
patriótica i ciutaclana, que alequi
la bandera del dret 1 defensi el ré
gim de dignitat civil que la ciutada
nia catalana i espanyola volgué- do
nar-se en aquella hora exemplar del
14 d'abril.
AIGUA COLONIA
LOCO
10 abril de 1933 la rambla
Per a crací paren cl'aan.7-e
.111•••¦•¦¦11
es toril' a conspirar per «la
(Reportatge fantástic)
Caiguda del Govern Azaria
erovern Lerroux
Finalment, va caure el Govern
Azana. Ja no era possible subsis
tir. Com que a Espanya hi havia
una magistratura perfectament
monárquica, totes les conspira
cions reaccionarias no tenien cas
tig. El ministre de Justicia, que
hauria estat bo per a un régim
normal, no ho era per a un re
gim revolucionad. I davant de la
independencia del Poder judicial
deixava fer. La llei contra la di
famació va trobar l'obstrucció
decidida. Cada dia els diaris ca
lumniaven de franc i amb im
punitat vigorosa el bo i millor del
régim. I un bon dia el senyor
Azana, fastiguejat de l'atac con
tinu, de veure que el país no te
nia salvació, que hi havia massa
collas de brétols i que el que volien
era convertir la República en un
régim de disbauxa, de negocis
bruts, da robatoris en quadrilla,
va dimitir, va arranjar un con
tracta de conferencies per Ame
rica i va travessar l'Atlántic. Els
caps de les oposicions bé h deien
que Ji oferien una cartera, que
podia col•aborar en un govern de
concentració republicana, paró el
senyor Azana va dir:
—De manera que vostés creuen
que després d'haver-me calum
niat, després d'haver-me inju
riat, després d'haver-me proposat
deshonorar-me ara volen que jo
vagi amb vostés alegrement a go
vernar el país, com. si tal cosa,
creguts que a mi una cartera de
ministre em sedueix... Paró si
a mi el Govern m'interessava,
com un sacrifici, com un deure,
com una actuació, no com un
jazz, com un festival, com una
rifa benéfica!
I en afecte, es va composar un
Govern del qual era President el
senyor Lerroux ellisUe-We 'la
Governació el senyor Franchy i
Roca. Tots tenien carteras: el se
nyor Guerra del Río, el senYor
Maura, el senyor Alba, el senyor
Martínez Barrios, el senyor Al
varez (Melquiades), uns radicals
socialistas, etc., etc... Tothom re
cordava la manca d'energia que
va evidenciar el senyor Franchy
i Roca quan va ésser fiscal de la
República. Per a aquest federal
de tota la vida, excelient persona,
tothom era bo i simpatic; tenia
de la vida el fácil 1 cómoda cri
ted tolstoiá. El fet és que els
monárquics cada dia demanaven
mes. Consideraven que no hi ha
via llibertat per a res. No els dei
xaven fer el feixisme. El Govern
va accedir. —"I que juguin a sol
dats!"—va exclamar somrient el
senyor Lerroux, que creia que per
governar en tot aniria com una
seda. I els van autoritzar el fas
dos. L'"A B C" atacava el Go
vern LCITOUX—i doncs, qué?—per
qué mantenia la llei de Congre
gacions religiosas. Un consell de
ministres va acordar rectificar
alguns principis de la llei de Con
gregacions. Els d'"El Debate" es
queixaven que no els autorit
zaven a tenir armes. El senyor
Lerroux va exclamar: —Tenen
raó. Poden tenir armes. Un dia
els ataquen i no poden defensar
se... Els militars demanaven que
es retornes al vell període mili
tarista. El senyor Lerroux, per
afermar la República, anava de
rectificació en rectificació. Es
tractava de pacificar los espíri
tus. I per pacificar-los, una tarda,
un Consell de ministres va deci
dir que tots els militars que vol
guessin tornar al sefvei actiu po
dien fer-ho. 1 tots foren a
abraonar-s'hi. Així com fins al
Govern Azana un aixecament
militar era cosa difícil parqué en
realitat l'exercit vell i monár
quic era ben poca cosa, aix1
van entrar els generals, els ti
nents coronels, ,els coronels, els
comandants, etc., etc., varen pre
parar les xa,rxes. El senyor Ler
roux tenia del poder una con
cepció sensual. Havia inaugurat
sis kermesses, s'havia retratat
amb quaranta "misses" regionals,
havia presidit un parell de con
cursos de bellesa, anava a les cur
ses de braus a rebre ovacions i
dula un clavell vermell al trau
de l'americana. El país estava
amb eh. Ningú podia dubtar-ho.
L'Ortega havia brindat un
brau. L'home estava eufóric. Els
periodistas tenien passis de fer
rocarrils, passis de grasiosa i cer
vesa fresca, passis per manjar de
franc, i tothom era a felicitar-lo.
Tot anava bé. Ja hi havia nous
monopolis. El de les estacions
d'autobusos per carretera; els de
l'electricitat; els deis ferrocar
-rIrls-Era-suna- vida regalada i
espléndida. Tothom tela el 'que
volia. I el Parlament era tancat
fins a l'octubre, en qué calla
aprovar-se el Pressupost amb un
crescut déficit. El país anava
fent. L'Emiliano havia estat rei
vindicat en pie Parlament. La
carne de su carne gaudia de la
subsecretaria de finances i tot
marxava amb una normalitat fe
licíssima. L'Alba era ministre de
Finances. En Melquiades, el de la
Guerra, i el general Goded, aquell
del crit: Viva Espana y nada
más! de Carabanchel ,aquell del
crit subversiu contra el Govren
Azana, parqué havia posat a dis
cussió l'Estatut ^ de Catalunya,
era el sotssecretari. En Sanjurjo,
el héroe de las horas africanas,
havia estat indultat. En Joan
March ja no tenia adversari a la
Tabacalera. En realitat la Repú
blica somniada pel republicanis
me historie era aixó.
Art24
"COCKTAIL" POLITIC
tIoisipimriUmnoIlnlo0b0o1t/
-wollust oto
III
, t1.101
S'agafa un Lerroux, un Maura, un Botella, un Castrillo, un Franchy. S'hi
afegeixen deu grams d'unitarisme, dos de mal geni, mig de federalisme i unes
gotes de poca-solta. Es completa amb una barreja equilibrada de factures a
Pagar, d'insensatesa, d'irresponsabilitat i de ressentiment. Es remena ben
remenat. Es deixa reposar I...
....j
tip.
_,Iit _ (//mw.,5,‘
. 11.__1.1.....
j..sur t aixo
(Per Castanys).
La bona fe a Governació
quan la gent anava a dir-li al
ministre de la Governació que
es conspirava, el senyor Franchy
i Roca, mentre es netejava amb
un mocador blanc la dentadura
postissa que deixava després so
bre la taula, dala: —Vaja, aquests
nois em volen donar un disgust...
Quina gent més entremaliada...!
El federal Francy i Roca, se
guint honestament les petjades
senyor Pi i Arsuaga, tela en la
segona República, el mateix. No
creia res. I, en afecte, una ma
tinada els monarquías, ja amos
de les casernas, dels serveis poli
cíacs, deis ministeris, etc., etc.,
van copar els ministeris 1 es
produí la nova restauració. El se
nyor Lerroux no s'ho creía. El
senyor Franchy i Roca, tampoc:
—A nosaltres! Fer-nos aixó a
nosaltres, vaja! Sembla mentida!
Es no tenír consideració!
La restauració
Ja eren al poder el general Bar
rera, el general Martínez Anido,
el general Sanjurjo, el general
Despujol... El cardenal Segura
tornava a ésser a Toledo. El se
nyor Roca de Togores era nova
ment a Madrid. Els exiliats de
Lisboa i de París ja tornaven a
preparar el retorn del monarca
que havia anat a passar una tem
porada a Karlbad 1 esperava que
tot fos ben pan i resolt per a
tornar, parqué l'home no esta
va disposat a jugar-se la pell.
Els republicans més notables ja
eran a la presó; els republicans
que havien deixat ter el cop gau
dien de la consideració pública.
El senyor Alvarez deia que da
vant d'una decisió de la patria
calla acotxar les orelles. S. E. era
empresonat i vexat. Els magis
trats anaven a ésser objecte d'un
homenatge nacional parqué ha
! vien sabut resistir l'empenta
republicana. El general Martínez
Anido va suprimir tots els diaris
liberals i deixava publicar única
ment "A B C", "El Debate", "El
Imparcial", "El Siglo Futuro",
"La Nación", "Informaciones" i
"La Veu de Catalunya". El senyor
March havia ofert tres hospitals
més a condició que h deixes
sin mes exclusivas de tabac.
Als pobles d'Andalusia va ha
ver-hi un moviment de reacció.
Els republicans i els socialistas,
adonant-se que les reformes
que havien anat obtenint amb la
República les anaven a perdre,
s'armare ni es disposaren a plan
tar cara. El Terç Estranger que va
arribar sota la direcció del gene
ral Millan Astray va iniciar la li
quidació de la gent protestatária.
Hom recordaba que "A B C" ha
via fet una campanya sentimen
tal contra "los desventurados
obreros de Casas Viejas". Ara re
sultava que no h1 havia "desven
turados obreros". Ara resultaba
que tots, els que tenien armes
eren facinerosos, lladres de camí
ral, etc., En una carretera es va
trobar el cadáver d'un líder
anarquista. En una altra la d'un
anarquista-atiaquista. En un sol
dia el Ten Estranger va liqui
dar més de vuitcents camperols
protestataris. L'endemá, tots
aquells valents que quan la Re
pública cridaven, eren amb la
gorra a la má, com en el segle
XIX, com en el segle XVIII, com
en el segle XVII davant de los
senores i reconeixent las torpezas
d'aquell régim que els dignifl
cava.
Catalunya, com en el segle
XVIII, va ésser la darrera en
caure. Paró va caure. Els "senyo
rets republicans" de seguida van
decidir tornar a fer vida d'Ate
neu 1 a considerar que la política
era cosa baixa de sostre 1 que el
que era interessant era la conce
do Plandiura i la música de Ca
mera, un bon matrimoni i un bon
despatx d'advocat, que tot aixó
de la República eren histories.
Els de la Lliga, de la mateixa ma
nera que havien acatat succesi
vament la monarquia i la Repú
blica, tornaven a acatar la mo
narquia, i el cunyat del general
Despujol o sigui el senyor Ven
tosa i Calvell, esperava tornar a
ésser ministre. Hi hagué empre
sonaments, martiris auténtics de
treballadors a Montjulc. Paró la
So/i no els delatava parqué no
sortia. S'havia acabat l'autono
mia, el Parlament; el senyor Mi
la i Camps tornava a ésser a la
Placa de Sant Jaume 1 el senyor
baró de Vivar també. Llavors el
senyor Barrera (fin) es prepara
va a fer nous negocis amb els seus
amics. Es cremaran tots
els retrats, els obrers i camperols
ja no cridaven; els anarquistas
cíe les bombes tornayen a clir:
,
—Ara treballarenl, que tela
temps que no ho ídem..." Els
amics de l'Esquerra aren empre
sonats, arrossegats pels carrers
la ciutat quedava anorreada per
les brutalitats que començaven a
fer les forces de la policia indí
gena. L'Emiliano continuava al
Govern parqué era un gran es
panol i venia al Govern civil de
Barcelona, com a governador ge
neral de Catalunya, per a liqui
dar-ho tot.
El rei havia tornat. S'havia
imposat una llei de Defensa de
la Monarquía que era sinistra.
Només hi havia una pena: el
fusellament immediat. Només hi
havia un delicte: l'ésser tebi
d'adhesió al Govern. I la gent
restava a casa i no sorda gaire.
A París, amb els
conspiradors
Paris. Montparnasse. "La Ro
tonda", "La Coupole", "Wiking",
"Le Jockey". Ja hi tornaven a
ésser. Hi havia Marcellí Domingo
que duia una robeta de mestre de
quaranta duros; Indalecio Prieto,
que anava a treballar de taquí
graf ; Josep Girald, que pénsava
posar, una farmacia. Luis de Zu
lueta que aspirava a una plaça
de professor de dret internacio
nal. Caries Esplá anava a ter in
formacions periodístiques per a
diaris d'América. Casares Quiro
ga havia llogat una caseta prop
de Suissa i venia de tant en tant
a París .E1 senyor Lerroux s'hos
tatjava a l'Hotel Central 1 s'es
crivia amb la carne de su carne.
El senyor Quinones de León tor
nava a ésser a l'Ambaixada amb
els seus co•laboradors de sempre,
amb els que havia respectat la
República i d'acord amb Chiap
pe tela impossible la vida als exi
liats republicans. El senyor Ma
cla tornava a ésser a Brusse•es.
Companys, a Perpinyás Lluhí i
Vallesca se n'havianat a Amé
rica. Largo Caballero era empre
sonat en un castell de Cádiz i no
el deixaven sortír a passejar no
més que a la matinada, per veu
re si agafava una pulmonia. El
senyor Ortega i Gasset (don
Eduardo), tan olla com sempre,
deia que podia ter la revolució
amb En Rodrigo Soriano, que
anava per "La Rotonda" 1 ningú
Ii parlava.
Se sabia que Manuel Azana,
per América tela un bon curs
de conferencies i que patia d'ha
ver vist destruir l'obra republi
cana que amb tant d'entusiasme
havia creat.
Era una tarda de Paris, grisa
freda, inhóspita i trista. A "La
Rotonde" hi havia uns quants
conspiradors:
—Ens diuen que han acordat
retornar les terres als aristocra
tes i que han apallissat els cam
perols que les varen treballar
amb amor considerant que ja
eren sayas...
—He sabut que el Govern no
més autoritza, obres teatrals d'or
dre religiós 1 monárquic, prohi
bint tota obra que tingui un
"xisto" d'actualitat... Nosaltres
que havíem deixat fer un teatre
antirepublica, andrevoluciona
ri, antiliberal...!
—S'ha imposat novament la
censura.
--Com que les presons són pla
nes han decidit que els que no
hi caben siguine afusellats.
—E1 capita Rojas, aquell que
va denunciar En Menéndez, és
Director General de Seguretat.
—D'En Menéndez ja no se'n
sap res. Ni pensar-ho. Sembla
que...
L'Unamuno deia:
—Son canallas encanallecidos
y son brutos brutalizadores, La
brutalidad de esos brutos es bru
tal y torpe.
La gran frase colpidora
del senyor Lerroux. In
cident amb Prieto
El senyor Lerroux havia vol
gut parlar amb els conspiradors.
MAISON DORÉE
Cada cha, tarde 1 nit,
éxit de la
MULOS MUESTRE
amb el seu variat repertori
Dissabie, dia 15,DEBUT
de la genial "vedette"
ELENA BRITO
per .LLUIS
Ningú u havia adreçat la parau
la, parque per la seva turpítud
en escollir els col-laboradors ha
via enrunat la República 1 per
molt de temps. Els assassinats
que havien fet els monárquics—en
menys de dues setmanes havien
afusellat mes de dues mil perso
nes i havien empresonat, apallis
sant-les abans, més de vuit mil
ciutadans—asseguraven una pan
al país. La gent, davant de l'em
penta deis restauradors, retorna
va als seus quefers habítuals i
es deixava d'histories polítiques.
El senyor Lerroux volia parlar
amb els conspiradors. El senyor
Prieto no en volia saber res.
El senyor Unamuno deja que
"había que escuchar ajos enjui
ciados por el juicio que debían
fornvar los juzgadores". I el se
nyor Lerroux va chi': —Si yo hu
biera sabido...
En aquesta frase estava con
densada tota la impremeditació
del cap del partit radical. Inda
lacio Prieto, no podent aguan
tar-se més, va dir un renec ca
racterístic en ehl i va exclamar:
—Si vosté ho hagués sabut,
no hauria fet el discurs impre
meditat de Saragossa dient que
la República havia de rectilicar
i donar gust als militars, deixant
de ter l'obra civil que feia el Po
der; si vostn ho hagués sabut,
en comptes d'admetre en el seu
partit tants i tants monarquics
que no trobaven aixopluc enlloc
i es feren radica,ls parqué vosté
ho adulada tot, el seu partit
hauria estat un partit republicá
i no hauria sabotejat l'obra del
Parlament. Si vosté ho hagués
sabut, en comptes de jugar a
ter obstrucció i a bescantar les
institucions cabdals de l'Estat
democratic, el que hauria fet és
mantenir-se allunyat del poder
fins que li arribes l'hora i ter-ho
llavors amb un govern de repu
blicans autentics i no amb l'Al
ba, l'Alvarez, En Goded 1 tota la
gent que l'havia d'enredar; si
vosté ho hagués sabut, en
comptes de rectificar l'obra revo
lucionaria, el que hauria d'haver
fet era mantenir-la, si no volia
avançar-la i no dur a les masses
obrares el desconcret i el desig
de creare que només amb l'anar
quia es podía produir aquest pro
gres...
Canvis de táctica
L'ambaixador de la Monarquia,
senyor Quinones de León, era tot
un ambaixador-policia. Aixl com
mentres hi havia el senyor Ma
dariga els monárquics podien
viatjar tranquillament í ter alló
que els plagues, sense molns
ties, el senyor Quinones de Leon
feia vigilar constantment als re
publicans exiliats. I la policía de
Chiappe els perseguía tots, fins
al punt que hagueren de sortir
molts d'ells de França.
El pressupost de Guerra va
tornar a créixer en 100 milions
de pessetes, pulx que els militars
decidiren cobrar l'endarrerit; l'a
ristocrácia féu pagar a l'Estat
indemnitzacions fantástiques per
les époques en qué els obrers ha
vien treballat les terres; el pres
supost del clergat fou augmen
tat espléndidament 1 el pagés va
ésser qui va pagar les conse
qüéncies. De Parlament no se'n
parlava. El Barrera, el Martínez
Anido, el Sanjurjo, el Goded, el
Minan Astray, d'acord amb el
Borbó, anaven fent, 1 el senyor
Royo Villanova, tan liberal, tan
parlamentad, quan no va tenir
Parlament va seguir fent la viu
vlu 1 va publicar un llibre dient
que els que tenien la culpa de
tot eren "los catalanes".
Declaracions de
Manuel Azaria
Havia arribat el senyor Ma
nuel Azana a l'Argentina. L'ho
me, reservat 1 condolgut, donava
unes conferencies sobre literatu
ra espanyola. No volia parlar de
política. Finalment un periodista
va aconseguir unes declaracions:
—Como dije en cierta ocasión
ante el Parlamento de mi país,
yo soy un hombre humilde ante
mi Destino. El Destino me sacó
de mis aficiones literarias y me
puso en camino de servir a mi
país desde un puesto de la polí
tica. Lo acaté y lo respeté. Pero
yo tenía y tengo de la política
un concepto de intachable hon
radez, de profundo sacrificio. Me
hallé rodeado de intereses bastar
dos y de embustes calenturientos.
Yo no servía para aquella polí
tica que pretendían hacer los que
no entendían que la República
era moralidad. Probé de dar al
país una directriz honesta, fun
damentalmente honesta, impla,-
V ALLFOCiONA
cablemente honesta. Me acompa
naron en el intento gente de una
honradez, de una alteza de miras,
de una dignidad política elogio
sa. Era Prieto, era Largo Caba
llero, era Carner, etc., etc. Y to
dos ellos pusieron en el empeno
de dar al país un nuevo giro po
lítico. Se hacían las cosas medi
tadas, pensadas, discutidas hon
radamente. Y todos íbamos
creando en el país un. ambiente
de trabajo, de progreso, que, na
turalmente, las gentes no veían
inmediatamente pero que con el
tiempo tenía que producir bienes
tar y seguridad. Espana es un
país de milagros. Como decía Ca
sares Quiroga "en Espana todo
lo que no se hace en veinticua
tro horas parece que no ha de
hacerse". En efecto, las gentes
creen que lo que no se efectúa rá
pidamente no llegará nunca. Iba
mas encauzando el país. Un Par
lamento abierto constantemente,
una crítica continua, un poder
ejecutivo que gobernaba sin de
jar de acudir a la liza parlamen
taria, Poder moderador, respetuo
so, Poder ejecutivo, activo y ho
nesto, con sus fallas, desde lue
go, ?quién no las tiene?, y Poder
legislativo que daba al país el to
120 y la dignidad precisa. Pero
hubo impacientes. Querían llegar
al Gobierno fuese como fuese. Y
al país, aventurero y guerrillero
por excelencia, se le dió pauta
para atacar al Parlamento. Se le
convertía en inútil. Se iba a obs
truir todo lo que presentase el
Gobierno, absolutamente. Era
aquello un atraco: O la cartera,
o la vida. Nosotros no quisimos
huir, quisimos resistir para dar
ejemplo al país. Pero ya sabe us
ted aquello de "que Dios ayuda a
los malos cuando son más que los
buenos". Se juntaron monárqui
cos y anarquistas; republicanos
inconscientes y republicanos in
morales y cansado de tanta bre
ga, asqueado de aquel ambiente
podrido, dejé el Poder por decoro
propio... Jamás lo hubiera he
cho! Arrepentido estoy de ello.
Cayeron sobre el poder como
cuervos en campo de batalla al
anochecer. Mientras se entrega
ban a una funambulesca bacanal
los otros, los monárquicos iban
acechando puestos y categorías.
Para realizar esa política de pa
cificación que creía el senor Le
rrous, de buena fe, estoy absolu
tanzente convencido de ello, que
había de dar la paz al país, iba
abandonando el programa revo
lucionario que nos llevó al poder
el 14 de abril. Y en efecto, a los
pocos días se había preparado
todo y los monárquicos se apode
raron del poder por un. golpe de
audacia. Ya ha visto usted lo
que han hecho: han asesinado a
medio país. Si nosotros hubiéra
mos realizado una décima parte
de lo que ellos han hecho para
afianzar su restauración, hubié
ramos sido tratados de salvajes
por la Prensa fascista. Ahora el
país se desangra. En Espana las
reacciones duran mucho tiempo.
Es difícil que la generación ac
tual vea triunfar sus ilusiones.
Hay en Europa una racha de
fascismo influye en Espana. No
es nuevo el hecho. En el siglo pa
sado sucedió dos veces.
A la nova monarquia espanyo
la no es deixava respirar a nin
gú. Els soldats de Felip V ana
ven i venien com en els temps
del comte-duc. El noi Maura
"no estallaba". La gent tornava
a respirar pels carrers. Els pis
tolers "sevillanos" havien tornat
a l'antic ofici de torejadors sen
se contracta. A Barcelona mana
va novament un general que pre
nia l'aperitiu a la piala de Ca
talunya i escupia sobre una ban
dera catalana. A París els cons
piradors havien de treballar en
les feines més feixugues perque
no havien tret un ral de l'obra.
digna del seu pas ministerial.
S'havia format un club d'ex
nistres exiliats i hi anaven En
Kerenski, En Nitti i en Marcent
Domingo.
—Si yo lo hubiese sabido...—
havia dit el senyor Lerroux.
Aquesta havia estat la gran
tralció: no assabentar-se del que
és una República 1 de com es de
fensa i es fa respectar...
ecord
La máquina nacional de ci
nema sonor més acreditada
d'Espanya.
L'equip installat a teatres i
estudis concorreguts pels es
pectadors més exigents.
Record
La seva supremacia és el re
sultat d'anys d'experiéncia en
la fabricació de máquines per
a cinema sonor.
1~-
Orpheo-Sincronic
OFICINES
Rambla de Catalunya, 43
TALLERS
Víladomat, 1 99
BARCELONA
Orpheo-Sincronic S. A. - BARCELONA
a rambla 10 abril de 1933
La primera jornada de la Copa Espanya
0.
O 1, •
O 111 11114
`«Id4i
Martí Oroz í Barranco, vencedors de López i Matesanz.
— De la vetllada del dimarts passat a l'Olympia. Kíd
Chocolate no ve. — Se n'anirá Ignasi Ara? — Primo Car
nera, campió sense combatre. — Un altre trlomf del baso
Gastanaga. — Diumenge boxa Paulino Uzcudun a Sevilla.
—La presentació del campió filipi Joe Mendiola
La nova victórla de Martí Oroz, obtinguicia
aquesta vegada damunt el valencia Jaume López,
no ha fet altra cosa que confirmar el que ja tots
sabem: que Martí Oroz és en l'actualitat poc
menys que imbatible pels bornes que figuren en
el seu pes en les llistes de la Federació Es
panyola de Boxa. El campió peninsular deis wel
ters és, indubtablement, un deis millors bornes
del nostre pugilisme 1 indiscutiblement el mí
llor de la seva categorla. Jaume López, element
de válua que darrerament contra Robert Sans
palesá alta classe 1 notables facultats fou supe
rat netament pel campió, el qual sembla trobar-se
a cada nou combat en franca superada Martí
Oroz posari novament en joc el seu títol dIntre
poques setmanes. a Valencia, i contra el llevanti
Canet. No és aventurat pronosticar que no es
fácil que sigui Canet qui hagi d'arrabassar nor
malment el títol a Oroz, amb el qual, tot 1 la (re
atad: Oroz qiiéncla ami) qué posa en joc el seu títol, tenim
campió per temps.
Matesanz, el prometedor 1 durissim puncheur, ha sofert una ensopegada
forte. Oposat, dimecres passat, abans del combat Oroz-Lapez, a Barranco.
fou declarat batut per inferiorítat després de tres knock-downs. a la cm
quena represa. Aquest resultat inesperat per a la mejor part del nostres
anden:ata tota vegada que Matesanz porta fetes notables demostracions de
duresa i d'eficácia en els seus cope ha tIngut la virtut d'elevar de nivell el
prestigi de Barranco, el cual amb aquesta victória s'ha situat al davant del
coMingrnen del seu pes.
• * •
A 1-01ympia va tenir lloc dimarts una vetllada a base del combat Miró
Tarré, que servia per a reaparició del gracienc Tarré, després d'haver tornat
de fer el servei militar a l'Africa. La "rentrée" del gracienc 11 valgué un triomf
per punta. obtingut per amnle marge. Miró és el campió d'Aragó deis lleugers
1 porta a cap_una tasca altament meritória. realitzant un combat brillant de
debó. Sucombf perqué Tarré és indiscutiblement de més classe; peró cal reco
néixer que el veneedor no féu el combat que se n'esperava, ja que el seu
fameks punch no va donar senyals de vida en tota la Iluita.
El combat de mig fons aná a canee de Johnny Cruz i Esplugues.
cuba. quan sernblava que anava a perdre, encertá a collocar un parell de
precisos uppercuts i Esplugues queda en franca inferioritat, cosa que deter
mina el seu abandonament. Boira i Falsone, a la mateixa reunió, feren
match m11.
Aquest darrer temps s'ha vingut parlant amb marcada insistencia de la
singuda a Espanya de la famosa meravella negra Kid Chocolate. Fins s'arriba
a indicar exactament que el passat dia 5 embarcaria cap a la Península, 1
aixe) ha fet que els cronistes remarquessín le importancia que revestirla
aquest esdeveniment.
Peró...'com tantes altres vegades, Kid Chocolate s'ha reensat 1 no ve.
A despit eme l'América per als pugilistes éš actualment a Europa: a despít
de les dues mil Hilares esterlines que li ()ferien a Londres per un combat amb
Seamen Watson; a despit que el negret cuba, podría guanyar una gens des
preciable quantitat de diners, donat l'interés que havia despertat el sol
anunci de la seva vínguda, ha preferit, aprofitant que la Comissió de Nova
York ja li permet boxar en la seva jurisdicció, per canviar de ruta i prendre
el cerní de le ciutat deis gratacels.
De manera que el combet Gironés-Chocolate, que esperávem amb tant
d'interés, s'ha .estumat una vegada més.
* * •
En un diari del Nord hem legit que Ignasi Ara té la Intenció de tor
nar-se'n a Ameaica, i justifica aquesta intenció amb una contractes que diu
que li ofereixen a América del Sud, pere especialment pel tracte poc deferent
que diu que li dóna la Premsa espanyola.
Ens expliquem perfectament que Ignasi Ara trobl que la Premsa, d'un
temps a aquella panda, no 11 aboca els elogis pel broc gros; peró voldríem
que el campió aragonés medites una miqueta a propósit de les seves dar
reres actuacions i que digués sincerament si creu aue els darrers combats
que ha fet a Espanya mereixen gaires frases encomiastiques. Hauria de
eemprendre que aquests combata contra Sicilianos 1 altres boxadors per
Festil pocs dice de glória li han de donar. No es pot pas queixar del tracto
que 11 hem donat tots plegats sempre que ha tingut una actuació elogiable;
peró molts dies — ehl mateix en deu estar convençut lnteriorment fem
tan favor no parlant de segons quina mena d'adversaris.
Ignasi Ara se n'havia d'anar aprofitant la vinguda del seu manager
Ilaftericá Pincho Gutiérrez. que havia de venir a acompanyar Kid Chocolate.
Osan sigui. pera.. que la vinguda d'aquest rehagi suspés, Ignast Ara haurá de
deluir a la Península. I en aquest cas. ?es decidirá a exigir els homes adients
a la seva categoria?
* * *
A remarcar:
Primo Cernera ha estat proclamat camnió d'Italia de totes les cate
_ gOrIes sense necessitat d'haver de combatre. Cernera ha nromés al president
de la Federació del seu país que procurará fer honor al seu nou títol en el
seus próxims combata amb Sharkey i Schmeling, el primer pel títol mun
dial. El combat amb Max Schmeling es fará, diuen, a Roma, el proper juny.
Primo Camera, a més, ha perdut el plet que sostenía contra la cambrera de
restaurant anglesa Emilia Tersini, per mancament a la prometença de matri
moni. Els jutges anglesos l'han condemnat a abonar a la seva ex-promesa
4,200 lliures esterlines o sigui aproximadament cinquanta mil duros.
Isidoro Gastariaga s'ha apuntat un altre triomf a Nova-York, pero fora
• de combat i en una sola represa. Ami) aquesta són lente-cinc les victóries
que consten en el "récord" de Gastanaga, aconseguides per k. o. i en un
sol round.
Diumenge boxa, a Sevilla, Paulino Uzcudun. El seu adversari será l'ale
Many Hoower, que cometa amb una victória damunt el seu compatriota
Ouehring. batut darrerement i de manera ben decisiva pel pes fort basa
Aquest combat se celebrará a la plaça de braus.
* * *
Dimecres, al "Nou Món", será presentat el filipí Joe "Tiger" Mendiola,
un veritable campió, amb un "récord" ímpressionant. Li donará la réplica el
gracienc Ortega, el qual es trobará, sense can mena de dubte, amb l'adver
sari de més venia de tots els que ha tingut. No ens sorprendria que Ortega
sofds una ensopegada.
Com a combat de mig-fons ha estat combinat un interessant •Gori-Las
Heras.
QUENSBERRY
••
camiseriil 11111111 VIL
32, Portal de l'Angel, 34
Piala de la Universitat, 7
Rebudes les més grans
novetats en POPE
LINS - ZEFIRS - SE
•
•
•
•
•
••
•
•
DES per a camises a ••
•
••
••
•
•
••
mida
Camisa, coll 1 pum a mida des de 14 ptes.
1.11~1011111•111~~1111116•1¦
IS
Restaurant Catalunya
reeoMana a la sera distinglda cliente!a 1 al públIc en general,
la incomparable
SOPA DELS PESCADORS Plat cread() de la casa
A TORREXAVEOA
El Torrelavega i el Palafru
gell empataren en en encon
tre igualad (1-1)
Torrelavega, 10. — Al camp del
Deportiu local jugá aquest equip
amb el Palafrugell un encontre d'e
amulatada de camplonat. El resul
tat fou l'empat a un gol.
El partit tenue dues fases com
pletament diferents. La primera d'e
lles. el primer temps, anodina, in
sulsa. de mal futbol i sense cap in
terés. Semblava que el dos equipa
rivalltavzen a quin ho tela pitjor
1 quin tenia menys entusiasme.
En canvi al segon temps el ese
fou molt ínteressant i mogut, em
prant-se els dos conjunts amb rapi
dese i afany de trían!.
Al cap de quinze minuta del se
gon temps — la primera part havia
acabat sense cap gol per ambdues
parts—requip catalá encetá el mar
cador amb el seu gol. Aquest fou pro
ducte d'un xut fort í alt del seu
davanter centre Miguel.
Deu minuts després, el Deporti
vo de Torrelavega aconseguia lam
pee. Peía una bona estona que els
santanderins pressionaven, quan el
seu m1gcentre Prieto pogué Hangar
= xut que portá la igualada al mar
cador.
Després de l'empat, pressloná l'e
qulp local. pera la seva davantera
estlgue poc eficae en les rematades.
En aquest segon temps ele dos
equips contendents donareis impres
sió d'estar ben preparats 1 tente mé
rits suficients per a participar en
el Camplonat d'Espanya.
Del Palafrugell destacaren el por
ter. els defenses, el mig centre 1 eLs
altere:es, 1 del Torrelavega, el por
ten excellent. 1 molt bé ele defenses.
Dele majos destacaren Ceballos
Prieto, i de la davantera, Rubín i
Gallé.
El senyor Elorza, que tingué un
feliç arbitratge, alineá els equips
com seguelx:
Palafrugell: Ros, Blanch, Colomer,
Pona Castelló. Reí/cacle Gorgonío,
Cardó, Miguel. Espada i Donald.
Torrelavega: Echar, Daniel, Alon
so, Ceballos, Prieto, Rafael, San
Juan. López, Costa, Rubín 1 Gallé.
A INCA
El Constáncia empata amb
el Deportivo de Castelló
(1-1)
Inca, 10. — En mig de gran expec
tació ha començat la Copa d'Espa
nya. Jugaren el Constáncia d'Inca 1
el Deportiu de Castelló. El resultat
de l'encontre fou d'empat a un gol.
El resultat fou just i respongué al
que fou d'igualada la lluita, puix
que, si bé el Castelló dominá, molt
a la primera pare els llevantins fo
ren dominats a la .segona.
Primerament marcaren els caste
llonencs, per irdtjá de Ballester, al
cap de quaranta minuts del primer
temps.
A la segona part empatá el Cons
táncia, quan mancs.ven dos minuta
per a acabar, d'un bon tret d'Olez.
Destacaren els trios uETAOINNU
Destacaren els tercets defensius de
tot,s dos equipe. El porter local tin
gué una espléndida actuació.
El partit fou acceptadament arbi
trat pel catalá. Caaterlena.
1
ASSEMBLEA EN PORTA
Es imminent la convocatória d'As
emblea extraordináría del Barcelona,
provocada per les dimisions dele di
rectius senyors Constantí, Duran,
Tortra i Cleries.
A propesit d'aquestes dimissions
s'ha dit que han estat motivades per
l'ajornament de l'Assemble,a de res
ponsabllitats; per estar disconformes
aquests senyors amb el sistemátic re
fusarnent dels oferienents de Piera
per a tornar a ocupar un 'lec a l'e
quip barcelonista; per incompatibi
litat de carácter amb el president del
Club, amb el qual toparen cada dos
per tres, etc., etc.
Sembla, peró, que el cert és que
aquests senyors han dirnitit perqué
entenen que al Barcelona no hl han
d'entrar jugadors de fora. Perqué
creuen que Pequip del Barcelona ha
d'ésser un equip cent per cent cata
la, no amb ca.narts, navarreses, buces,
aragonesos 1 mara madrilenys i por
torriquenys...
(';')tr
A
NO S'HI VALA EXAGERAR...
Per raons d'ordre económic, (lati
nes. I al cap de poc temps, per raons
d'ordre técnic, despeses. Es natural.
Un club de futbol neccssita jugadors,
bona jugadora, per viure 1 per viure
bé. I el Barcelona, mes que cap d'al
tre, d'ací volem dir.
Per alzó la matebra Directiva que
va escurçar la nómina de jugadors,
procura, ara, amb mires a la tempo
rada vinent, ampliar-la...
Peró com sempre que es tracta del
Barcelona, s'exagera bon xic quan es
parla de les primes de traspás paga
des als nous elements Morera 1 San
tos. D'aquests s'ha dit, per exemple,
que cobraven vuit mil pessetes pel
seu ingrés als rengles barcelonistes.
Res d'alisó. Cinc mil i tráeles. ?Qué
són cine mil pessetes per un club
com el Barcelona? No res, el que es
di no res, al l'extrem que gairebé
podriem anar per alguna anca adqui
sició semblant. Ah! I si pot ésser de
fora millor. Fa méS huele
11E14
COPA PRIMAVERA
Ahir, al Port, se celebraren, sobre
una distancia de 2.000 metres, les
regates corresponents a la Copa Pri
mavera, organitzades pel Club Men
tan de Barcelona.
Els resultats foren:
Iols a quatre (debutants): "bao
rató", del Club Marítim: Fontquerni,
Guardiola, Fontquerni II, Paretó;
timoner, Lamarca; en 7 minuts 58
segonS; "A. J. Escofet", del NÉtutic
de Tarragona; "Mare Noatrum", del
Club Mar-lun. 1 "Molforte", del Club
de Mar.
Outriggers a quatre: "Tarragons",
del Club Nautic de Tarragona: Mar
ca, Fort, Martínez 1 Bover; timonee
Andreu; en 7 minuts 47 segons 2-5;
"X. X.", del Club de Mar; "Ftosés",
del Club Marítim; "Doris". del Club
Marítim; "Jaume I", del Club de
Rem Barcelona.
Outriggers a dos: "Costa Brava":
Martí i Maapons; timoner, Vaauer;
en 8 minuta 42 segons; "Joan
Campe", del Club Maritirn.
•
esa,.
es.ease
#11:e" e's •
• ••e'esaa
L'equip de Tarragona, guanyador deis
outriggers a vuit
(Foto Claret-Berd)
Skiff: "Prat i Prat", del Club
~tic de Tarragona: J. Prat, en 8
minuts 48 segons 3-5; "Tosca", del
Club Marítim; ?Tease", del Club de
Rem Barcelona.
Iols a quatre (neófits): "Mare
Nostrtun", del Club Marítim: Per
Arder1u, Carreres 1 Mirabet;
timoner, Pasqual; en 8 minuta 10 se
gons; "Salou", del Club de Rem Bar
celona; "Barcelona", del Club de
Rem Barcelona; "Marquet", del Club
de Rem Barcelona.
bis a quatre (cooperació): "Bar
celona", del Club de Rem Barce
lona: Segalés, Palau, Martínez 1 San
tamaría; timoner, Querol; en 8 mi
nuts 32 segons 2-5; "Salou", del Club
de Rem. Barcelona; "Morató", del
Club Marítim; "Marquet", del Club
de Ftem Barcelona.
Iols a quatre (Mires): "Mere
Nostrum", del Club Marítim: Font
nerín, Guardiola, Guardiole II 1 Pa
rete; timonee Lamarca; en 8 minuta
8 segons 1-5; "Tramuntana"; 'Mo
mee".
Outriggers a vuit: "Tarragona",
del Club Nautic de Tarragona: Mar
ca, Pont, Martínez, Bover, Vicene,
Alosa 1 Artigau; en 6 minuts 58 se
gons 3-5; "Cadaqués", del Club Ma
ritem; "Lucita", del Club Marít1m.
Caixes cabals PIBERNAT-Parlament, 9
••in•
117,Títtra
CARTA A LA VISTA
D'eneá que el Barcelona va aco
miadar Piera, ef lloc d'extrem dreta
de l'equip blau - grana l'han ocupat,
fent proves, diversos jugadors. Els
uns ho fan malament, i els altres ho
fan pitjor. Es dolorós confessar-ho,
pene és cert.
Plera, que no es resigna, pel que
es veu, a romandre inactiu, s'efereix
cada dos per tres a la Directiva que
11 va clavar la llauna. "Si em neces
siten, ja ho saben — els diu —, po
den disposar i manar a un servidor,
puix el meu barcelonisme 1 el meu
catalanisme m'obliguen..." etc., etc.
I la Junta Directiva, ferma que fer
ma, feta, ja, a totes les adversitats,
va i Ii dóna carabassa: "Li ho agrann
tnolt, ho tindrem en compte, potser
mes endavant, torni a passar..."
Ahir, Artigues, jugant d'extrem
dreta, va lesionar-se 1 és segur que
no podrá anar a Sevilla diumenge
vinent. Esperem per a un d'aquests
dies la carta de Fiera a la Junta,
oferint-se, i la de la Junta, agraint
ho. Ara que el millor que podrien ter
l'un i els altres és escriure aqueste,s
cartes per serie 1 estar-se de ter-les
públiques. No cal. Ene les sabem de
memoria...
A GIJON
L'Espanyol veng fácilment
el Club Gijón (3-1)
Gijon, 10. — L'encontre d'elimina
tória del Campionat que ahir juga
ren en el terreny de la Campona,
l'Espanyol 1 el Club Gijon, es caree
teritzit en tot moment per l'absoluta
superiorítat de l'equip catalá. Va
transcórrer tot el partit amb pie do
mini de l'equip blanc-blau, que de
mostea superar el seu contrari, el
mateix en coneixement de joc que en
técnica i cohesió. Els espanyolistes no
tingueren necessítat d'emprar-se a
fons per a desfer-se amb absoluta fa
cilitat deis seus voluntariosos rivals
d'ahir. Vadonar la impressió que no
volien molestar-se gran cosa 1 que
s'empraven únicament per guanyar el
parta. Aireó no obstant, el bon joc
peculiar deis catalana va fer que la
seva exhibició resultes agradable, 1
que el públic sortis complagut del
terreny de oc. L'Espanyol jugá bas
tant bé, amb bon encert deis sena
elements a la primera part. Peró, a la
segona minora la seva actuació, per
rendir més joc el seu mig centre So
ler. La seva daventera carbure i es
va entendre a perfecció, brodant bo
níques jugades: els mitjos forniren
tot el joc necessari per a acreditar
la seva justa anomenada, i la defen
sa es mostrá molt segura. El porter
espanyolísta no va tenir gaire feina.
El Club Gijon, element adjectiu
en aquestes elimínatóries, es va limi
tar a complir. Els seus jugadora des
plegaren molt d'entusiasme 1 en con
junt la seva labor fou bastant accep
table.
El primer temps acaba un a zero
a favor dels vencedora. Fou acense
guit per Garrete% als 42 minuta, en
rematar un córner ue es llanca con
tra el Club Gijon.
Al cap de cinc minuta del segon
temps, l'Espanyol augmenta el seu
avantatge, també per mitjá de Gar
rete, el qual apronta un aclariment
fluix del porter local per a llanear
un bon xut que es convertí en gol.
I deu minuts més tard, una centrada
que llança Prat fou aprofitada per
Edelmiro, per a batre per tercera
vegada el meta asturiá Arturo.
Quan lela 29 minuta que es ju
gaya, el Club Gijon salva l'honor per
mitjá d'Avilesu. Aquest jugador re
colli una centrada d'Armando des
prés d'un encertat avenç, 1 va batre
des de prop Florenea.
Contra l'Espanyol es llanearen dos
córners a la primera part 1 un a la
segona, 1 contra el GlIon, tres a cada
temps.
L'arbitratge del Sr. Canga Ar
güelles, pie de contínues equivoca
cions, resulta péssím.
Equips:
Club Gijon. — Arturo, Riera, Al
deano, Tello, Pascual, Canal, Arman
do, Emilio, Pin, Avilesu i Toli.
Espanyol. — Florenea, Arater, Mas,
Trabal, Soler. Cristiá, Prat, Edelmi
ro, Garreta, Redó i Boch.
/
•••41,,""-•
EL VUITE "NINO DE ECUA"
Quan el senyor Josep Ciudad tenia
més coll avall l'ingrés de Morera. el
jugador portorriqueny enviat per
Ricard Saprissa, a l'Espanyol, el ae
nyor Cosp, de la Directiva barcelo
nista, es valgué de no sabem quines
poderosissimes "raons" el féu fitxar
pel Barcelona. Com que e Les Corts
a Can Rábia ni ha quatre parimos,
si bé es mira, igual té jugar en un
camp que a l'altre...
Ahlr a la tarda, abans de comen
ear el partit Barcelona-Betis, el se
nyor Canyelles, de l'Espanyol, es pas
sejava amb el senyor Fernández
Pando, de la Directiva del club an
dalús. De sobte, es toparen amb el
senyor Cosp. Presentacions. Estretes
de má. I al final, aquesta, que no es
pot negar que és ba.stant bona:
—"Ve usted al senor Cosp, con
esta cara de "bon jan", que decimos
nosotros, pues es nada menos que "el
octavo Nino de Ecija". Vigílelo y no
se tic. Por si acaso..."
(41,,
e
; aa,, a o •
UN PRESIDENT DE PES
Hl ha clubs que cerquen els pre
sidents d'altura. Altres clubs prefe
reixen que el president sigui un borne
de pes. Es qiiestió de gustos... Un dels
clubs que ha volgut el president de
pes ha estat la Unió Esportiva de
Grácia. 1 alx5 perqué amb un d'al
tura — el Sr. Vicene Vea — no ha
arribat alla on s'esperava. Veurem el
de pes. El de pes és el senyor Mitja
vila. Un pes pesat. De cent a cent
deu quilos... No manca, pero, qui
creu que el Sr. Mitjavila, el que pre
tén amb aquest cárrec per al qual ha
estat elegit, és amagrir-se. Es quel
xava, l'home, que cada dia s'engreixa
més, 1 un que en aixé del futbol ja
sap el pa que s'hi dona, va anar 1 va
dir-li:
"—Accepteu la presidencia de la
Unió Esportiva de Gracia. Es remei
segur. Us amagrireu en vuit dies...
Corn que no guanyareu per dis
gustos...
TENIS
El "match" internacional Racing
Club de France - Barcelona L. T. C.
Dóna lloc a un non triomf de les raquetas catalanes
UNES PARAULES PREVIES
El "Barcelona L. T. C.". Incansable
en les seves organitzacions tennistiques,
després d'un memorable "match" amb el
"Itot-Weiss" que encara perdura en el re
cord de tots els tennistes, ara ens ofrena
aquestes noves partides plenes d'emotiva
ta t que anem a comentar dítina manera
ben objectiva.
Tots els tennistes devem un aplauda
ment sincer al club promotor que ha sa
but aprofitar tan oportunament el caliu
que s'ha format entera les pistes, donant
nos noves exhibicions de bon tennis que
no deixen decaure l'Interés' del públic 1 al
matelx temps fan que els jugadora tInguin
cura de Ilur entrenament, perqué hi ha
un estimulant que els empeny a con
servar la "forma".
Aquestes manífestacions, ultra el va
lor espectacular que comporten, donen
un interés molt viu al comentare perio
dístic 1 la Premsa va ter-se reme) deis
(eta 1 popularitzar-los. té materia nova
per a fixar l'a:Tildó en les coses de l'esport de la raqueta 1 eixamnlar el nom
bre d'adeptes que eme, amb dadesestadistiques recents que posseim, ja ultra
passen la respectable 'cifra do 2,500 practicants actius.
Ara ja no pot dir-se que el t,ennis és un esport de vida atigrada,. Nova
ment l'enunci de la visita d'un club estranger de categoria ha donat un
resultat positiu indiscutible. Les pistes del "Barcelona" s'han vist plenes d'una
(rentad?, atenta als incidents del joc. El doble sobretot, integrat per Brugnon
Bershet (aquest darrer ocupant el lloc de Bous.sus, que per trobar-se enllitat
es va veure obligat a absentar-se de la lluita) , va provocar una gran rumió
d'entusiasme en lanim del espectadors. Llotges 1 tribunes i fins les loca
litats destinades al gros públic eren ocupades totalment. Grans mostres
d'aprovació subratllaren .les jugades més brillante En acabar el "match"
els "defenders" francesas ens parlaren en termes molt elogiosos del nombre
1 (niel:tea del públic catalá, que palesá un sentit molt afinat en els seus !ala
i sempre tingué una correcció absoluta envers els visitants. La imparcialitat
públic bu la nota dominant del "match".
L'abandó forlós de la pan de Boussus dona al "match" que ens ocupa
un desenllae 1mprevist. Es evident que si el tercer classificat de la veina
República hagués jugat hauríem registrat un resultat diferent; peró con
que a nosaltres, més que un resultat advers o favorable o una xifra més
alta o mes baixa en els "scores", ens interessa le qualitat de tennis que henil
fa damunt el terreny de joc, rúnica cosa que lamenten és la no celebració
de la partida individual entre Maier (la formidable primera figura del ten
nis catala i Bouseus (el tercer home de la classificació francesa), prome
tedora de grana emocions 1 el resultat de la qual hauria acabat de situar i
corcretar la figura de Maier dina el panorama internacional. En aquests
moments una victória (ben possible) de Maier hauria estat la millor "re
clame" per al tennis catalá a l'estranger. Ens dol, dones, doblement aquest
"forfait" de Boussus i esperen l'oportunItat d'un acarament entre ambdues
raquetes.
Meca
EL QUE FOREN LES PARTIDES
BOUSSUS-SINDREU.—Bou,ssus juga amb 380 de febre. Sindreu sembla
.que degut a circumstáncles particulars tampoc es troba en condiciona de
jugar. Aix1 1 tot, hom constata un esforç de la part de ambdós i la partida
és portada, si no amb una velocitat remarcable 1 amb pressió a fons, almenys
amb.certa vivacitat 1 energía suficients per a no ter monótona l'hora escassa
que • dura el partit. -.-
ikrbitrá Antoni Guizy.
Comença en primer "game" a servir Sindreu i ránidament se l'apunta
Boussus. Serveix després Boussus 1 guanya el "game" Sindreu. Anoten dos
"games" seguits del primer. Són 3 a 1. Reacció de Síndreu i "gama" al seu
favor. Tres a dos de Boussus. Un nou joc de Boussus. Són 4 a 2 del mateix.
Llavors la partida agafa un ritme. Cada jugador guanya el seu servei. Aixf
el marcador registra 4/3, 5/3, 5/4, 1 finalment 6 "ganes" a 4 de Boussus, que
és el que tenia el servei en el últim "game".
El segon "set" és quasi calcat del primer. Les mateixes característiques
1 amb una petita arritmia, el mateix compás. El resultat d'aquest segon set
és exactament igual al primer: 6/4 de Boussus.
En el tercer i darrer set hom constata una ferma voluntat de Boussus
d'acabar aviat les coses. El seu esfon per imposar-se és evident 1 ho acon
segueix plenament perqué tot 1 sentir-se malalt domina netament el seu con
trari. Sindreu no va saber aprofitar-se duna ocasió única per a batre Bous
su. Si ofereix més resistencia a partir del segonn set i no es desmoralitza,
estic segur que en els darrers dos sets del partit, cas d'haver-se portat el joc
fins al cinqué set, Boussus no hauria ofert resistencia. Si en equest tercer
set no hagués pogut desbordar a Sindreu a plaer con va fer-ho per negli
gencia de Sindreu, Boussus s'hauria vist obligat a abandonar la partida o
bé sortir-ne amb un resultat catastrófic contra d'ell. Sindreu no encertá
contenir-lo de bones a primeres i a fadigar-lo mé,s tard, 1 aixe explica el que
succeí. El resultat del tercer set fou de 6/3 de Boussus.
La partida fou, dones, guanyada per Boussus per 6/4, 6/4, 6/3.
*
BRUGNON-MAIER.— A la cadira, Antoni Guizy,
Una partida amb un començament formidable de la part de Buby. Cal
veure jugar el nostre "defender" per comprendre el que és el tennis atlétic.
Obrí el joc amb una serie de treta tan fantástica que Brugnon amb prou
reines podio, plagar a raltre pati la bala, preocupat només a fer-ne la res
posta sense intentar la collocació a voluntat. Tota la iniciativa de l'atac va
correspondre a Maier, i cal convenir en qué latee va ésser implacable i esfe
. reidor. 6/3 de Maier fou el resultat del primer set.
Brugnon, que és un gat vell com una casa, deixa passar la gran tem
pasta del primer set i sense palesar cap mena d'impressió pessimista treballa
arnb el seu revés (que comentarem junt amb els altres cons bastes seus en
una próxima edició) el mur enorme que en forma de jugador de tennis tenia
al seu davent; el resultat no es va fer esperar i a cópia de constancia i
trucs i oportunitats en el servei pegué establir el curiós "score" que repro
dulm a continuació:
ler. game. — Serveix Brugnon.— Guanya el game Brugnon.
2on.
3er.
4t.
5e.
6.e
7a
8e.
9é.
10é.
Meter Ir
Brugnon
Maier
Brugnon
Maier
Brugnon
Maier
Brugnon
Maier
" Maier
Brugnon
Maier
Brugnon
Maier
Brugnon
Brugnon
Maier
Brugnon
Resultat total del set: 6/4 de Brugnon
Maler s'ha trist la sort en perill. Grades ls'eeusfojorcç 1colantumnedneantdes'hlaluietampquoerta11t lhaa vciactlógaruital,elslpieuslereva)er,ssiheohnoroamrmcoefisnxvafianlcd'aurtáletnaectnsióiqeuanél ha pagat a un preu ben alt el seu triomf damunt Brugnon. Es tot l'elogi iqnuteellhigoemntpo1 tptleernaend'ehfoicneocriad. e la raqueta francesa, que ha fet una defensa
* *
BRUGNON-BERTHET contra DURALL-MA/ER.— Un gran éxit de pul blic entorn el "out" 1 un gran éxit esportiu dins la pista. Un partit pie d'emo
ció que ha mostrat les possibilitats del nostre equip. Durall, que és un ele
ddtmieacaesvacdnmaoetnnsedttsn•eeotdg.r'upedMílralinsamatbienerrioirrfeoeoulrxudnisrseeetcíu,lamcgbo"ríumsarmenlánaatjsruaheeg"mllaeaimdfguoxelranmdrtedxilenlaoaafs,neaentlmpssai1puscrs.oceamonEnatsp-molooclnbiasmet.neimlttsaLaslaetdaeueapdasleber'eeriaxvqllleeuaasiirpmfevrffeaareuatncrentcemiceuésáesal
gran joe deis nostres. Gtazy fou també árbítre del joc.
Aquel equip nostre Durall-Maier :nereix tota la nostrs conflanca • en
teelsnetmriomqufes ednarreelsrammoemnet notsbtipnrgeusetsntaa lé'sesltaranmgilelrorhecocmobnifniramcieón qu1 eelsportetseurl-tseet;s
dUaNrrEeSrsP(ARRoAt•UWLeEisSs F1 IRNaAinLgS) ho acaben de precisar amb claretat absoluta.
El reeultat total del "match" ha estat: tres victeries del club catalá
contra una victória del club francés. Tenim, dones, novament al "Barce
lona L. T. Ce' guanyador d'un equip estranger. Després d'una Iluita brillant
1afmerorlní,a igleusalsaedvaesapmobssíebl i"liRtaotts eWnebssa"trdee aBl e"rRlína,indIneglaCqluubal dseoFrtríantrcioe"m. fLanest, naorsa tres felicitacions més sinceres, dones, al club dega que ha sabut organitzar tepqnalúuinbbafknloiasccc.hevodremeadclaao'emnnnuetnunucstniiaaesslomul"nemhaeatmmatcneahn'ibiqfeéeunssetacaecabnipósreaenotdecdnau'netp.mias,tpUivclneaenatladlravenettgveaetpedreisatrabltmealseelslqiomuhceeapmlonítroatátvssni'sacctpihaaa,qgpuoueeil
apsrosopLilciariá. Csoepnaa Ddauvbitse, quune eesxijtugsaenaseBaprrceecleodneantesl. sLd'iaems b2i1e,n2t2 hi i23ésdetlotcaolrmreennt,t
GARLES SINDREU