Rambla, La (1931-1935). Núm. 170 (10 abr. 1933)

              10
e
la rambla
\11:1110 1.7 111,10111AU , ,"
„ :mimo« AlillAWIEL
?•+'
Iré
111(11X11el
Que a Palafrugell, el dia 16, hl hete
ra gran gala esportiva.
Que per a la pintoresca població
empordanesa, la visita del "Depor
tivo" de Torrelavega constituirá el
máxirn esdeveniment, esportivament
parlant, de totes les époques.
Que, si bé han desfilat pel eamp
empordanés equips de més válua, cap
havia intervingut en un partit de tan
ta trascendencia oficial.
Que horn compta amb una afluen
cia extraordinária de gent de les po
blacions veines.
Que la cosa s'ho mereix.
Que, per acabar-ho d'arrodonir, no
mes menearla eliminar el "Depor
tivo".
Que aquest és el somni daurat de
tots els incondleionals de l'onze ern
pordanés.
Que el "Tárrega" tracta de jugar
per la festa major amb un equip
drupa...
Que hl ha tractes amb r"Athletic
de Bilbao"...
Que també n'hi ha amb el "Ma
drid"...
Que no manca qui creu que pot
ser valdría més posar en bon estat el
camp.
Que l'Ajuntament no ha volgut
afluixar la mosca per ajudar a les
obres...
Que ja no hauria d'ésser de la
Lliga...
DE SANT SADURNI D'ANOIA
C.. D. ANOTA, 7 - C. D. E
C. D. Anoia, 7 - C. D. Europa, 4
Per donar més relleu a l'homenat
ge que el club feia als seus jugadora,
per haver conquerit el títol de cam
pió, el diumenge passat l'Anoia va
aconseguir guanyar el notable con
junt de l'Europa. Donat el catre amis
tós del paree no es pose en el joc
la ,passió, de vegades violenta, que
s'empra en competicions oficials; en
total, que poguérem fruir duna tar
da d'excellent futbol.
L'Europa fou en tot moment un
adversari dur i difícil de batre; el
joc intelligent i actiu deis seus mit
jos féu rutilar tota la resta de l'e
quip. L'Anoia pasá a prova un nou
element local, el qual, d'avant-centre,
es mostrá molt oportú i decidit en
els remats, pero com a conductor no
satisféu del tot Veurem d'aquí ende
vant.
S'adabá el primer temps amb el
resultat de tres gols a dos a favor
deis locals. Els gols formen marcats
per Herman, Esteve i Amposta pels
locals. i per Barrera i Bartomeu
(aquest de penalty) pels visitants.
Es reprén el joc, i es veu aquest
molt anivellat degut a la tasca de les
linees de mitjos d'un i altre bándol,
pero que la davantera local, més
oportunista i rápida, aprofita més les
centrades deis seus medullars, mar
cant quatre gols obra d'Herman (2),
Esteve I i Amposta. L'Europa, per
mitjá de Canyades i Juárez, aquest
rnolt oportú, marca dos gols més, i
acaba el partit bastant disputat
molt correcte. El kick-off fou tirat
pel president honorani del club lo
cal. doctor Josep Planes. Els equipa
foren els següents:
ANOIA: Porta, Marrugat, Guinot,
Baques, López, Tena, Romeu, Am
poeta, Herman, Esteve I i Cusco.
EUROPA: Masferger, Folch, Tude
la, Jordá, Carter, Canyades, Coromi
nes, Barera, Bartomeu, Bou i Juárez.
Al vespre foren obsequiats els jue
gadors de l'equip campió ,arnb un
suculent banquet. Hl assistiren recree
sentants de la Federació i•un direce
tiu del F. C. Barcelona. Tots brinda
ren pel bon resultat de futures gestes
esportive&
CORRESPONSAL
DE RAJADELL
Rajadell F. C., 4
Atlétie Manresá F. C., 3
Encontre, que el resultat reflecteix
clarament, amb domini altern i caca
pedes d'ambdues davanteres, que po
saven en perill les respectíves porte
ries
Els gola de requip visitant han es
tat marcats per rextrem esquerre (2)
raltre per l'interior dreta.
L'equip local els ha aconseguit per
friitjá de Braquets, Piquer (en repellir
Una jugada que ha tirat dins la seva
própia xarxa), Ribalta i Puig.
Cal remarcar la bona actuació de
la defensa manresana, com també la
local, sobresortint les magnifiques i
diverses intervencions del mig-centre,
&internarla.
Arbitrá bé l'aficionat senyor Gui
xaró.
L'equip venecdor Ola alineat de la
manera següent:
Serra, Vilaseca, Segura, Claver,
•
ntamaria, Eseuius, Ribalta, Bar
quees, Oliva, Blairó i Puig.
CORRESPONSAL
DE BENISSANET
J. D. Flix, 2 - F. C. Benissanet, 2
La primera part s'acabá sense
marcar cap d'ambdós bándols. En co-,
menear la segona, Riello obté per als
seus el primer gol" Tot segun. en
una avançada deis locals. Galindo,
d'un xut travessat, empata. L'entu
siasme, que posaren els nostres en la
huila descrees -d'aquest gol féu que
Un fort xut del mat,eix jugador un
defensa fore l'acabes dentroduir en
la xarxa quan ja era un gol segur.
Quan mancaven pocs minuta per a
acabar, En Radue l'anee un córner
que Roca, en una mala sortida, no
encertá a allunyar, aconseguint ave
rempat.
El J. D. Flix arrenglerá Miol, Ben
net, Sangre, Grau, Vinyoles, Renta,
Radue, Riello, Jover, Conrado, i
Sánchez, i el F. C. Benissanet, degut
als reserves, modificá l'equip i ale
neete Roca, Serres, Llarch, Sarroca,
Mamé, Pedrol, Granger, Galindo, Vi
naixa, Borres i Aiet.
Pels forans es distingiren En Vi
nyoles, Radue, Jover i Sánchez, i pels
locals, Roca (tan solament se li pot
culpar el segon gol, puix que en la
resta del partit juge molt bé); Ser
res, valent i segur, supere En Llarg.
que debutava, i no desentona; Sarro
ea, del reserva, juge un bon partit;
de la davantera Vinaixa treballá
molt, i a En Galindo només li cap
l'honor d'haver fet els gols.
L'Arbitre. que ho era el senyor Ma
teu, ho féu bé.
J. SALES
DE PALAFRUGELL
Casal Guiealenc, '2 - Palifrugeil
F. C. (B.), 4
ELs reservistes i els titulara de la
veina ciutat guixolenca -11iuraren una
interessant partida. que finalitzá
amb un resultat potser una mica
exagerat per als entusiastes visi
tants.
Factors essencials de la victoria
foren: la mejor eficácia davant la
porta deis atacants blanc-negres. i
una intervenció desafortunada .del
porter contrari, que ocasiona l'ob
tencte d'un tercer gol abstird.
Aquest punt, darrer de la prime
ra pare fou a conseqüencia n'un
defectues blocatge de Tresener, que
Carrer 'envie, a la xarxa sense pena
ni glória. Els altres dos, en canvi,
foren deguts a dues -bales rases del
mateix davanter central localemolt
collocades i precises.
El Casal Guixolenc maree un gol
en aquesta pare degut a un bon
tret esbiaixat del seu extrem dreta,
després duna vistosa 1 rápida com
binació.
Al segon temps Carrer marcá no
vament per al PaIafrugell, i els fo
rastera reduiren la diferencia amb
un gol de penalty, per faut de Mas
set dintre rema.
Arbitre Garriguer, amb encert, 1
excelliren: Serra, Pone, Carrer i
Baserta pela vencedora, i Gimberreet,
Coll i l'extrem dreta pels vençute.
L'equip vencedor era: Bru, Mas
sot, Serra, Sánchez, Pone, Sabater,
Colom, Veguer, Cabrer, Artisá i .Ba
serta,. — Corresponsal.
D'IGUALADA
Rápids, del Barcelona, 1 - Ateneu
Iguala« 2
Després d'una llarga temporada
d'inactivitat del primer equip de
l'Ateneu, aquest dóna senyals de
vida en jugar un encontre amb els
Rápida, del Barcelona.
L'Ateneu, que ha prescindit deis
elements lorans, ha alineat els juga
dora Castelltort i Marimon, proce
dents de l'infantil, els quals han de
mostrat posseir condiciona per a con
tinuar jugant al primer equip.
El descabclellament de la lluita,
que fou molt igualada, resulta in
teressant per l'entusiasme que amb
dós bándols hi 'posaren.
Marcaren els gols Morera i Ma
rimon pels locals, i Garin pela fo
rans.
Es distingiren pels locals Bocele
Xuclá, Enrich, Castelltort i Mari
mon.
Pels Rápida, Costa, Muniente 1
Legos.
L'arbitre senyor Freixes, bé.
Per la construcció d'una piscina
Dies enrera tingué lloc una reunió
d'entitats culturals, esportives i re
creatives, convocada per la Delega
ció de, Palestra dad, amb la fina
litat de canviar impressions per a la
construcció duna piscina. En aques
ta reunió s'acordá redactar un co
municat, fent ressaltar la necessitat
de la •construcció duna piscina, tant
en l'aspecte esportiu corre higiénic.
Firmat per lotes les entitats, fou
lliurat a l'Ajuntament.
L'Ajuntament, fent-se ressó del
dit comunicat, va acordar crear una
Comissió mixta composta de tres re
gidors i tres representants d'entitat,s
per a estudiar el projecte de la pis
cina.
Heus ad, dones, que finalment
sembla que es vagi a resoldre aques
ta necessitat de la nostra ciutat.
Esperem que aquesta comiesió sa
brá portar a feliç terme la tasca que
II ha estat encomanada.
Corresponsal
DE PUIGREIG
C. E. Navareles, O - C. E. Puigreig, 2
Diumenge passat, dia 2 (l'abril, va
temr lloc aquest partit, en el mial
eletingué una merescudá videria l'e
quip
C•mtnea el partit amb fort i in
tens domini local, domini que dura
fina als darrers deu minues de l'en
contre, i en el transcurs deis quals
semblava que havien d'obtenir una
puntuació més crescuda , degtet a
l'actuació deficient del porter de l'e
quip visitant.
Els gols, de molt bona factura per
cert, foren marcats un a cada part
per Comaposada i Boixader.
Es de loar la formidable tasca
realitzada per Coscojuela i Comapo
seda, artífexs sense cap mena de
dubte de la victória assolida.
Els equips, a les ordres del senyor
Conill, s'arrengleraren com segueix:
C. E. NavarcleS: Vilaplana, Dotxi
• na, Obradora, Graner, Iranzo, Vila
domat, Guitart, Planes, Gusarch,
Selga i Sola.
C. E. Esports Puigreig: Coscojue
la II, Maciá, Sabata, Planes, COF-'0-
juela I, Vives, Canal, Boixader, Co
maposada. Figols i Besora.
Corresponsal
„.
O
41"
•
D'ARENYS DE MAR
Unió Esportiva Arenys, 4
C. D. Arenys de Munt, O
Diumenge passat els aficionats are
nyencs que tingueren la sort d'assis
tir a l'encontre de referencia, pogue
ren apreciar en tota la seva exten
sió el nou ritme esportiu que han
donat a l'equip els directius del club,
no sense haver hagut de sortejar un
sense fi de dificultats i una 'larga
temporada de decandiment i desmo
ralització, capee de fer trontollar
qualsevol entitat que no hagués tin
gut una orientació ben definida. Eli
minades, dones, amb gran entercas
botes aquestes causes que anaven mi
nant lentament la seva existencia,
la Unió E,sportiva Arenys, amb sig
nificació ben clara del que és i del
que representa. s'apresta novament
a reivindicar els seus éxits de la tem
porada passada, mitjançant l'entu
siasme i abnegació deis seus puntals
i simpatetzants que l'han sostinguda
en aquests moments de dura prova.
L'encontre esmentat posá de re
lleu la disciplina i entusiasme i ab
soluta identificació amb l'esperit del
club de tots els elements de l'equip.
Bandejats, doncs, tots els elements
dissolvents, no será aventurat preveu
re a l'afició arenyenca una 'larga
jornada d'éxits i de reivindicació es
portiva.
Joaquim Pons
DE TARREGA
Tárrega, 2; Olesa, 3
Aquest partit ha estat jugat entre
ambdás equips com d'entrenament i
per a presentar l'equip visitant que
venia precedit d'ésser un gran equip.
Ala locals els serveis per a provar
elements nous per als propers par
tes de promoció, pel qual podem dir
que fina avui no ha sortit el que hom
desitjava.
El partit ha tingut momeres de
gran joc al començar la Huila. Des
pees ha decaigut, i quan faltaven
deu mnuts per acabar el primer
temps, se suspén l'encontre en dispu
tar-se rárbitre i un jugador, cosa que
motivá la retirada de rárbitre. Sortí
a continuar-lo un aficionat que tam
poc no sap imposar-se, puix a cada
En continuar el partit, es veu una
reacció del Vicente; Raldiris detura
un fort tret de Romagosa II, i segui
dament finalitza la primera part.
El joc de la segona part comença
amb fort tren, continuant molt re
nyit. 1 el davanter-centre García
marca un gol. En marcar aquest gol,
alguna elements del Vicente efectúen
un joc poc recomanable que rárbitre
sap evitar, i aixó fa que l'encontre
segueixi correctament.
I seg,uint la mateixa característica
de joc viu, s'arribe al final de l'en
contre.
Corresponsal.
DE CALELLA
S. C. Calella, 3 -- F. C. Popular, 1
El día 2 del corrent tingué lloc un
partit de campionat entre els equipa
de referencia, del qual resultaren
vencedora els titulars pel n-arge més
amunt esmentat.
Al cap de poca esten e u naver co
mengat, una arrencada renze
blau doná 'loe a qué el mig-centre
es fes amo la bala i d'un bon xut
bate per primera vegada els dominis
del Popular. Poc després Iranzo
maree el segon gol deis calellencs.
Continue el domini local i Grau, en
rebre una bona passada, envía per
tercera vegada l'esféric a la xarxa
deis forastera. Un xic més tard
l'Arenys aconseguí el gol de l'honor
i amb aquest resultat acabá el pri
mer temps.
Durant la segona part no es va
marcar cap gol.
L'equip vencedor era: Manyer,
Sánchez, Ferrer, Comes, Apelar,
Vilanova, Rius, Vallverdú, Iranzo,
Balada i Grau. — Corresponsal.
DE SANT ADRIA DE BESOS
Ciclisme
El diumenge dia 2 ..el corrent
l'Agrupació Ciclista Germanor portá
a cap l'anunciada prova dels 50 qui
lómetres, en la qual prengueren part
tots els socia de l'entitat esmentada.
La sortida s'efectue davant de l'es
tatge de l'Agrupació i tot seguit fou
emprada una forta marxa que féu
admirar l'ores tatuases en el. trans
curs de la prova.
Després duna aferrissada Iluica
"lb., Vigligg
e "f
e
el yearatffille e eie.till els
i.eseereeieb eore ilee ene
'1:1, • 6,1T _
e«
i
I h14
..ec,plab eIs ; CorsNITRie
erecee yle,V10- y
A,
gut eralue,01.0: ...,,,ostleS
...es e e,
hato, -- e
e
eeerceiee.e-e----....féli7 /45
lis. ..91e-e.12 Geele.' '''''----- • ---; e _
tOXL" _2_, éu,c1.9.,
ltie, VD. , t
"---
n',',1.
' ' Texto' oan ,
Alz
s
CADA i00 QUILOS DE
NITPAT De SOSA
ARCADIAN
cnntenen un
0,
•
NITROGEN
kee
moment s'elidurelx més' el joc, i a
les acaballes del paree una agressió
deis jugadors en faltar un jugador fo
re, a Pont, aquest ragredebe acabant
el parid amb 3 a 2 a faeor deis fo
rans.
El públic en sortí defraudat per
l'actuació de l'equip i l'alineació de
Cano, que no serveix per a l'edito lo
cal, al revés de Julia., que malgrat
el poc joc donat a ell, ha causat bo
na impressió.
Els equipa 'foren:
Olesa: Llop, Canees, Creus, Buena,
Viladiu, Sánchez, Berenguer, Bertran,
Trevinyo, Torres i Fuguet.
l'anega: Barceló, Surroca, Pira
sés, Hortet, Pont, Pont (R.), Amor,
Rius, Cano Calafell 1 Julia.
Corresponsal.
DE VILANOVA I GELTRU
F. Ce Catalunya, 2; F. C. Vieentí, 2
El paesat diumenge va celebrar-se
l'anunciat partit corresponent al
Campionat d'eliminatória per al
Campionat Amateur d'Espanya en
tre els primer equips del F. C. Cae
talunya i el F. C. Vicentí.
A les ordres del collegiat senyor
Maridriages, la composició deis
equipa va ésser la següent:
F. C. Catalunya: Ftaldiris, Jimé
nez, Callao, Fernández, Domingo,
Bernardino, Marlés, Espinazo, Tan
co, Mespons i Carbonell.
F. C. Vicentí: 011er, Llorene Ca
vedo, Farrés, Morral, R,omagosa I,
Pere, Coll, Garcia, Munoz i Roma
gosa II.
L'equip local s'apunta el seu pri
mer gel. obra de Maspons, en apro
fitá una passada de Tanco.
Seguidament en un avanç deis
locals, Martes marca el segon gol.
El Vicentí logra mama un gol per
mediació de García al no saber re
collir la pilota Raldiris. Caiguda
d'Espinazo, a conseqüencia de la qual
se suspén el joc per uns moments.
aconseguiren arribar primera Isidre
Colet, Manuel Izquierdo 1 Josep Ra
bentós, que es classificaren primer,
segon i tercer, respectivament.
La cursa, tant en organització com
en realització, assolí un bon éxit.
DE MARTORELL
Nova Germanor, 1 - C. D Martorell, 5
Ajornat l'encontre que per al din 2
tenia concertat el Club local amb el
C. D. Espanyol, a jugar entre el pri
mer equip i el reserva respectius al
camp de Can Rábia, la Directiva 'el
Martorell cuita a concertar la vin
guda d'un equip de la capital.
Fou aquest tan poc valuós (tenim
entes que hi mancaven alguna titu
lara) que, tot 1 que el Martorell es
presente amb quatre reserves, la
victoria es decanta en forma con
tundent per l'equip local. Els pri
mera de marcar foren els forasters,
si bé fou Puente II qui en intentar
salvar el gol féu impossible la inter
venció de Guillén per a evitar-ho.
En acabar la primera part el re
sultat era ja de dos gola a un, 1 a
la segonapart el Martorell s'imposá
netament 1 aconseguí tres gola més.
La partida fou bastant ensopida,
i el públíc molt esces. — Canela.
DE SALLENT
Sarta, 1 -- Centre Esports Sailent, 9
Copa Manuel Sató
El fet de disputar-se la magnifica
copa ofrena de l'entusiasta Manuel
Sató, comerciant, va aplegar al vol
tant de l'área de joc un nombrós
públic, que va gaudir com noquea
vegadesd'un partit verament emo
cionant. El Sallent desplege una ra
pidesa i una combinació que tingué
en constant entusiasme l'afició, la
qual no escatimá els aplaudiments
i féu constar una superació digna
d'esment en els rengles sallentins
en una tarda de victória completa 1
rotunda. Els gola del primer ternos
foren marcats per Corunya, Rius,
Codina i Soler, respectivamente
Al cap de deu minuts de représ-el
partit i en un córner, Ríes enceta la
segona serie de gola, 1 un minut
més tard Corunya fa funcionar no
vament el marcador ame un "cut a
rangle totalment imparable. Després
és Rius qui fa que s'hagi de centrar
la pilota enmig d'aplaudiments; Co
dina un xic més tard fa apuntar en
deis jocs més bonics de la tarda e
finalment, el me.teix Codina, el cap
de dos minuta aconsegueix el nove
gol pel Centre d'Esports Sallent.
Al segon temps el Siria juga
enérgicament 1 amb rapidesa, que
volía dissimular el nerviosisme prnpi
d'un equip que no vol esser vençut
El gol de l'honor deis viseants el
marcá l'extrem Claret al cap de qua
tre minuta de la segona part. Els
seus rengles eren formats aix1:
Campos, Ferrer, Bars, Iglésies,
Freixenét, Puig, Claret, Gamissans,
Balaguer, Seuba 1 Sala.
Els de casa eren: Fuster, Junyent,
Muntanyola, Monell, Soler, Ermen
gol, Lloret, Codina, Corunya, Rius
i Galobard.
Els vencedors recolliren el trofeu
de la victória enmig de graos aplau
diments. Tire el kick-off el fillet del
donant.
• • •
Hem d'aclarir un punt amb refe
rencia al partit jugat a Rubí. El
cronista i bon jugador, per cert,
d'aquell onze, va fer constar que el
Sallent portava "una selecció de tu
gadors de Lotes les contrades cte
l'Alt Llobregat." A poc a poc, Saetee
que potser no será tant. El Centre
d'Esports portava, aixó sí, el reforç
de quatre jugadora: Viladiu, Rius,
Calobard i Soler, peró l'equip de Sa
llent hi era, ja ho cree! En canvi el
din que ens visite. el Rubí hi era
i nohi era, perqué hom ho mani
festk palesament. Ja ho sabeu. —
Corresponsal.
DE BALSARENY
Penya Bomba, Puigreig, 1
F. C. Balsareny, 1
En resum es veié un gran partit.
El primer gol el marcá Casadesús
i més tard aconseguiren l'empat els
visitants. D'haver tingut més sort,
els locals haurien pogut desfer l'em
pat. L'arbitratge, a cerrec del senyor
Terrades.
L'equip local s'arrenglere de la se
güent manera: Cases, Lledó, Her
mini (segona part Andrés), Garcia,
Guitart, Cobinse, Riera, Rovira,
Prat, Arnaus i Casadesús. — R.. J.
A TERRASSA
El Sabadell bat el Terrassa,
per 5 a 1, en el partit a pro
fit de la Mutual
Al terreny de joc del Terrassa F. C.
tingueren lloc ahir diversos actes es
portius a profit de la benemérita Mu
tual Esportiva de Catalunya.
Tots els actes, i particularment a
la tarda, . foren presenciats per bon
nombre d'aficionats. Aixó vol dir que
la recaptació, a profit de la Mutual,
fou beti reeixida.
No cal dir que ,e1 partit "clou" de
la jornada era el que havien de dis
putar el C. E. de Sabadell 1 el Ter
rasas F. C.
Malgrat de la diferencia de catego
ria de classe que separa avui aquests
dos equips que un dia foren rivals
máxims a la comarca del Valles, l'en
contre d'ahir tingué fases ben ente
re,ssants; ni el domine ni la diferen
cia mateixa d'aquella classe que in
negablement existeix, queden fidel
ment reflectits en el resultat final
de rencontre. Senzinament: l'entu
siasme que el Terrassa començá, per
a superar aquella millor técnica del
Sabadell no trolett el seu fruit, tot i
que les jugarles de perill es produeren
en diverses ocasions.
Per e la manca d'efectivitat 'de la
davantera del Terrassa, tot i , que
Aguilera i Bruno compliren bé en Ilur
comes, en canvi, Maná i rala dreta
inutilitzaren aquests intenta.
De la davantera del Sabadell fou
predsament roportunitat la nota més
remarcable. Rubies fou el vere-abie
conductor i l'element més oportú de
la linee
De les dues limes mitjanes, Duran
féu un bon partit i supere Requesens.
Finalment les línies defensives tam
bé palesaren una més gran regulad
tat les del Sabadell.
El triomf d'aquest equip fou meres
cut.
Finalme.nt rarbitratge, de grau de
ficientíssim.
Els equipa s'argengleraren així:
Sabadell: Linares, Morral, Giner,
Pene, Duran, Mota, Cambra,
Va, Rubies i Sangüesa.
Terrasa: Ortega. Vila, Penyarroya,
Case- • Requesens. Rubio. Aratells,
Joncar.' Maná, Aguilera i Bruno.
Al cap de set minuta d'iniciat Ven
certe-e, el Terrassa marca el primer
unic gol de la tarda.
Anib tot. el Sabadell es va afino
cene i al cap de dotze minuta. Va
obte rernpat.
esumwevere- , e -e-re ... -IBOR9," ,,,Ant'.11..11N350~11•11511.514—...2.4~4~111/9~1111112~~1.¦ 4~111•111/
Casa de Carita! de Barcelona
SERVEI PUBLIC DE POMPES FUNEBRES
DIRECCIO 1 OFICINES: EDIFIC1 DE LA CASA DE CARITAT
Carrer de forres
SUBCENTRALS:
SUCURSALS:
BADALONA:
HOSPITALET:
SANTA COLOMA
Amat. núm. 8. feléfons 16524 16525 • 16526
Carrei del Clot, número 71 Teléfon
Carrer Creu Coberta. núm 91 ro
Carrer Sant Andreu, núm. 221
Plaea del Centre (Sans). núm. 4
Passeig del Triomf número 17
Carrer de Sarria. número 72
Carrer Retal. número 110
C Ferml Galán iSt Adriá, 26
Central Laurea Miró. núm 60
Sucursals PI 1 Margall núm 90
Progrés Wo11-131ancl núm 58
DE GRAMANET: Carrer d Anselm
e
o,
Pa
50461
33761
51051
33471
52012
73632
87 B.
248
33 H.
31226
31227
Clavé 13
40h0p#,
"eee
10 abril de 1931
TPIU
ese.
eae
PERFUM
DE LIC10/
QUE MAL NO
ACABA
D' EvAPORAP/E
ClirielLoo
C UTADAN'A
DE SANT ADRIA DE BESOS
Hem d'esmentar amb goig 1 satis
facció l'activa mobilització femenina
de la nostra poblad&
Amb poc de temps que la Secció
Femenina del Centre d'Esquerra está
formada, tot d'actes de diversos ma
tisos han estat portats a terme, amb
éxit creixent cada un d'ella, sota la
tutela de l'entesa mirada de les do
nes que integren la Junta de la dita
Secció.
Tot aixó ens ve a palesar a basta
ment que la dona es troba en cana de
reivindicació i per a possessioraese
deis seus drete, que tant els han
discntit 1 que mai no haurien con
querit a no ésser els homes d'es
guerra.
Necessari és que per arribar a un
feliç desenllap d'aquesta tasca, els ha
mes d'esquerra t.ietlen i estig,uin dis
posats a unir els seus esforços als
d'elles.
Es hora que es deevetrin tetes
aquestes dones i engrosseixin les files
de la Secció Femenina del Centre
d'Esquerra. —.1. Grau.
DE LLINAS DEL VALLES
Versant sobre el terna "La dona
davant les properes eleccions", done
una conferencia en el Centre Fede
ral d'ací Dolors Bargalló. Remarce
l'obligacióque tenen les dones d'in
teressar-se perna política, en la inter
venció de la qual experimentaran un
bell gaudi compensador del primitiu
esforç que obre el camí de la collabo
ració amb llur marit, fent que en la
intimitat de la llar sigui mes agra
dosa la companyia i la vida.
Laconferenciant aproflta roportu
nitat per a fer present a les dones que
el dret d'ésser electores el deuen ex
clusivament a la República i les ex
horta a qué siguin agraídes i a Ilue
tan sempre enfront de la reacció mo
nárquica, car no han d'oblidar mai
que l'extingit régim les oreja incapa
citades per aquesta funció, equipa
rant-les ala no espanyols o als per
torbats. L'atorgació del vot — diu la
senyoreta Bargalló — és l'exercici d'un
dret i comporta, per tant, robligadó
de saber complir un deure.
Afegeix que malgrat les cobejades
illusions que tenen les dretes amb el
vot de la dona, ella creu pienamere
en el triomf de lee esquerres. Exalta
l'esperit patriótic de Catalunya amb
perspectiva generosa i amb un libe
ralisme pur i d'ampla volada.
Fustiga el catolicisme arnte sólida
argumentació, demostrant que el des
prestigi d'aquesta religió consisteix
en la manca de fervor i la déria
materialista que l'ha convertida en
una bandera mercantilista que fin
gú pot venerar.
Acaba recordant l'obligació que te
nim tots de defensar la Repúblice
contra els ataca d'un feixisme grotesc
i duna autocrácia abominable. La se
nyoreta Bargalló, en acabar i en els
més interessanls passatges de la seva
conferencia, fbu Ilargament ovacio
nada. El teatre, completament ple. Hi
van assistir moltes dones. Honorava
la tribuna la nostra ensenya barrada.
El 14 d'abril honorará la tribuna el
senyor Bertran de Quintana, amb el
tema "Les castes opresores a través
de la História".
DE LA BISBAL
LA Bisbal, a Artur Menéndez
No podia mancar el nom de La.
Bisbal a aquesta llistá magnífica i
sublim d'adhesió a Artur Menéndez.
Part valuosa de la democrácia cata
lana, la ciutat eeexempordanesa era
cridada novamerit a expresar a un
cridada novament a expresar a un ha
me digne la seva-ladhebió entusiástica
i simpatía profunda, i llur ánima,
amarada de profünda sensibilitat es
guerrista, altra- vegada ha correspost
dignament, aixecant la seva veu en
defensa deis homes de dignitat aire
lada i austeritat mantes vegades po
sada a prova. 4 ,
Molt ens W'm l continuació trans
criure el missatge d'adhesió L sine
peda trames a Artur Men1,e7. Dei:
"Permitid que un grupo. de adme
radores de vuestra alta y.hunOrabilí
sima persona, de.La Bisbal (provincia
de Gerona), en estos instane s en
queos veis injustamente encarcelado
por una justicia en la cual aun deben
penetrar los verdaderos aires renova
dores que alientan el actual régimen,
os expresen la adhesión y simpatia
más entusiasta y sincera, franca e
inconmovible.
Vuestro alto espíritu republicano,
vuestra brillantísima ejecutoria en la
Dirección general de Seguridad, bien
Persistelx el millor joc del Sabe
del; Rubies marca el segon, 1 en
cara abalea de finalitzar, el mateix
Rubies marca el tercer, d'un xut fluía
que troba desprevingut Ortega.
Al segon temps el Terrassa es mos
tra Inés perillós, ádhuc produeix pe
peró la manca d'oportunitat no
doná resultats efectius.
En contra, Rubies Va augmenten
e marcador, establint el de
finitie de cinc gol a ur
Els darrers moments la lluita es
decanta favorable al Terrassa.
merecen estas líneas de adhesión y
simpatía a un hombre que se ha
jugado y jugaría la vida por la Re
pública, régimen de libertad y de
mocracia.
No obstante, por encima de todo,
por encima de misteriosas e indignas
calumnias, repugnantes e impropias,
por encima de la injusticia que acaba
de cometerse en vuestra persona, ciu
dadano Arturo Menéndez, !viva Ca
taluna! iViva la República!"
Signat: Emili Vigo Verdaguer, Se
bestia Bofill, Leandre Casamajor,
Rivera, Conrad Sala, Joan Figueres,
J. Roura, Rossend Vigo, Joan Puig,
Laume Lloret, Miquel Capell, Joaquím.
Figueres, J. Cenó i Ministral, R.
Prionç Datase, Pere Masas, Jaume Sal
vedó, J. Callol, Jaume Llenas, J. Pay
ret, Jorge Lloveras, Josep Duixons,
Nofre Boses Vives, Joan Barnés Ce
llina, Josep Roldós, Francesc Rovira.
Segueixen les signatures.—Correspon
sal.
DE FIGUERES
Jocs Florals Emporde - Rosselló
S'han rebut han nombre de tre
balla per a aquests Jocs Fiarais que
organitza l'Agrupació Atenea, de Fi
gueres.
El Jurat designat és integrat pchs
11-lustres mestres Josep M. de Segar
ra, Prudenci Bertrana i E. Albert
Galter per la secció catalana, i je
sep Sebastiá Pone Caries Grandó i
Pierre-Francis Ayrol, per la secció
rossellonenca.
Com ja s'anunciá oportunament,
el termini d'admissió deis treballs es
va perllongar fina ahir.
DE BORGES BLANQUES
Aquests dies és del domini públic
i preferentment comentada en els
medis política rectitud adoptada pel
Govern de la República respecte a
la supressió o ajornament de les fes
tes commemoratives de l'aniversari
de la República, la qual decisió es
censura durament pels ciutadans de
tots els estaments esquerrans, pura
ment pel sol fet d'ésser-ne les cau
ses l'escaure's el 14 d'abril en Diven
dres Sant.
El nostre Ajuntament, malgrat l'a
cord del Govern Espanyol, nomená
en la sessió del 30 de mare prop
passat, la Comissió organitzadora de
les festes, per tal de commemorar
amb tot l'esplendor, com l'any pas
la
rcgrleialerqTusr gesta
s'han sumat tetes les entitats repte
blicanes-esquerranes 'de la ciutat.
Els esquerrans de Borges, tot 4 les
adversitats amb qué topen, celebra
ran amb tota solemnitat les festes
deccrrmemoració de la data glorio
sa de la reconquista de les llibertats
que ens foren restringides i arrebas
sedes durant tants anys.
• • •
Tal corn esteva anunciat previa
ment, el dissabte passat, 25 de maree
a les deu de la nit. l'advocat i pu
blicista Sr. Doménec .de Bellmunt,
done una conferencia a l'estatge del
Centre D. i Republicá, sobre el tema
"El feixisme. Necessitat d'un front
únic liberal. La democrecia europea
amenapada", campanya que ha em
prés per tot Catalunya.
Lacte, que havia despertat un viu
interés, tant per la oopularite.t de la
personalitat com pel tema anunciat,
es veie concorreguchsbun de public,
keie eriplenava la sala
El Sr. Doménec de Bellmunt co
mençá, la dissertació manifestant que
ja gairebé havia renunciat a fer po
lítica, peró el seu liberalisme en cons
tatar que s'apropava el feixisme cada
diamés amenaçador, no havia po
gut resistir-se a romandre rnés a
casa, emprenent altra -vegada la
La per tal d'advertir als ciutadans
demócrates i conscients d'arreu de
Catalunya. d'aquest perill que es va.
estenent per lotes les nacions d'Eu
ropa.
Després, amb fets concreta i elo
qüents, féu demostracions i expose
els exemples d'Itália i Alémanya. Se
guidament entrá de ple ,a traetar
deis símptomes existents a Espanya
i Catalunya, que tothom ha rebutjat
durement.
Criticá. l'actuació del Govern res
pecte a no repellir i sancionar tal
com es mereixen els fets vandálics,
atracarnents, etc., etc., perqué aixó
contribueix eficalment — digué — a
laa ilaboriotdra'itnesrrtaeuració 'del feixisme a
Els ciutadans republicana — acabe,
'dient cal' que es Posin al costat
deis governants i 'menysprein enér
gicament i es manifestin hostils a
totes les demostracions que vulguin
assembler-se el feixisrne.
L'orador, que fou interromput di
verses vegades pels aplaudiments 1,
mostres d'aprovació del públic, en
acabar lacte 'escolté una xardorosa
ovació que dure fins que abandoná
saló.
CORRESPONSAL
DE VILANOVA I GELTRU
Hi ha gran entusiasme per assis-'
tir a l'acte polític que organitza el
Centre Democrátic Federal d'aquesta
vila, per al dia 13 de l'actual, a les
deu de la nit, en celebració del se
gon aniversari de la República, en el
qual prendran part els diputats se
nyors Serra Hunter i Antoni Xirau.
L'acte será públic.
CORRESPONSAL
Allora del eorreu
Corresponsal de Pulgreig.—Hem de
recordar-vos la conveniencia que
les quartilles que ens envieu vagin
escrites per una sola cara. Joaquim Ponl, d'Arenys de Mar, i
Ramon Joncadella, de Balsare.a1Y.—
Us agrairem que ens féu conaixer—ale
efectes del fitxer de correSpouSals la l'ostra adreça.
10 abril de 1933 la rambla 11
19ao 1 E KA Alk. 190o
Ni Di eogilly'
La propaganda americana ja no sap qué inventar per ex
citar Patenció del públic vers els actors cinematográfics.
Aixó, si més no, demostra que l'estrellat no es conserva més
que a forca d'excitants, sobre tot quan es tracta d'áctors novells
en el cinema o que han d'ésser elevat rápidament i mantinguts
en el Iloc de glória en qué els han collocat les conveniéncies de
les editores, a forea de trucs i recursos periodístics.
"Metro Goldwyn" ha adoptat una idea que segons sembla
ha agradat forea al públic americá. Ha nomenat un "Reporter
Inquisidor" i ha llancat als quatre vents que Clark Gable con
testará totes les preguntes que el públic Ii faci perlp*já d'aquest
"home pregunta". ,
El públic americá és d'alió més ingenu que Txisteix. Al
menys, és fácil de formar-se'n aquesta opinió si-cqusiderem les
respostes que dóna Gable a les puerils preguntes,Aue.es fan a
l'artista. Creiem que si tot el que es pregunta ay Iegestels i as
tres de Hollywood és d'aquesta categoria no té ms d'estrany
que no llegeixin mai la corhe,spondencia que-reWn peribd'i
cament.
Una pregunta: "Si anéssiu a Franca, visitaríeu Biarritz"?
Gable respon :
—"Em plau molt viajar i és una de les majors ambicions
que fine. No he pogut disposar d'aquesta oportunitat, peró si
vaig a Franca és gairebé segur que visitaré Biarritz".
—"Quina és la dona estel més bonica de Hollywood? —
Gable, tement barallar-se amb les seves companyes de treball
o amb qualsevulla altra actriu, es veu-obligat a donar una res
posta ambigua i cortesa :
—"En realitat no puc respondre aquesta pregunta. Holly
wood té tantes dones boniques que hom ao pot decidir-se a elegir".
—?Qué seríeu si no fóssiu actor de cinema?
—"No ho sé, perb m'hauria ágradat ésser enginyer me
cánic.
—Heu estudiat en alguna Universitat?
—"Sento molt dir-ho, per6 no hi he anat
—? Voldríeu dir-me si pel juliol de 1925,vau anar amb una
colla de nois a Sant Paul? Jo hi era, i un deis que vehien amb
mi era igual que vós"—. Contesta Gable:— "Ho sento, per?)
no era pas jo qui era a Sant Paul. Fa deu anys quno m'he
rnogut de Los Angeles".
—Un home de la vostra aparent inte•ligéncia té un pla
format per al dia que no faci pellícules. ?Quina és la .vostra
fita per al dia de demá?
—"Penso assegurar financerament el meu esdevenidor i des
prés viure tranquil".
—? Per qué els vostres petons són tan Ilargs ? ! !
—"No ho sé ; peró m'atenc al que em mana el director de
les pellícules".
—No parleu cap idioma fora l'anglés?
—"No".
—"? Es veritat que us poseu un aparell a les orelles perqué
no semblin massa separades del cap quan us fotografien?"
—"No ; no és veritat".
—Us plan la vida salvatge?
—"Sí".
—?'Qué heu pensat de les coses que publicitten`rde vós eTS
repórters ?
—"A voltes em diverteixen i a voltes m'enutgen".
—Us plau viure a Califórnia?
—"Califórnia pot ésser un Edem per al que pot gaudir
les seves belleses. Jo no tinc temps de fer-ho".
—?Per qué sempre useu els jerseis tancats i de colors
foscos?
—"Perqué jo cree que la comoditat és primer que Papa
renca".
—On vau trobar la vostra encisadora muller?
—"A Nova-York, i allí ens vam casar".
—"? Es veritat que la vostra muller té una filla de vira
anys?
Heus ací algunes de les preguntes seleccionades entre les
dues-centes que han fet els seus admiradors americaris a Gable.
N'hem trobat darrerament una altra que fa així
—"?Tots els actors de cinema són persones educades?
—"No, la majoria de nosaltres tenirn una educació molt
superficial i no ens hem graduat a cap Universitat".
Es quasi segur que el "Reporter Inquisidor" s'haurá in
Y
obi¦-.041.~.~-•¦-¦-¦
AVUI
GRAN EXIT
DUES GRANS
PRODUCCIONS
en un mateix programa
En primer lloc, la
pellicula francesa
El hijo del
Interpretada pel gran
actor
Armand Bernard
Segonament, la divertida
comedia
,,Mk 7
`-zie
4.;.1 11b.""170-
II per Ina Claire, Joan Blon
dell, Madge Evans, Lowell
Sherman i David
Manners
WIPPIMIT
1
1
1
11
1
11
dAAR.11.m.m."~am.A.saimm."*.~.~..›
?Pot una
dona bonica
assolir
tots els seus desitjos?
'Yegeu, avni, al
TIVOLI
a
Anny
Ondra
In la seva millor crea
31(11 de la temporada:
Divertida comedia ple
na de gracia 1 seducció
Una filigrana de comí
citat 1 un devessall de
luxe 1 presentació!
Film garantit per
(Mportacions Cinema
tográfiques
SOMRIURE D'HOLLYWOOD
ventat bon nombre de preguntes i respostes ; tots sabem prou
corrí_ es fan' aquestes coses, peró és llástima que uns i altres no
ting-uin rnés cura a demostrar que la seva mentalitat neeessita
aquestes nicieses per a fer agradable un actor al públie.
Estem segurs que ni Lionel Barrymore, ni Lewis Stone, ni
Marie Dressler, no neoessitaran cap d'aquests recursos pe/.'"'a ésser
co4ac torJrnidabIesgtInt el rhón: .
,.Aixb ultra agrair-ho els actórs, ttjfillblic tarnbé ho ha de
tenir en cornpte. Aquestes intenses personalitats no el posa
ran mai en evicléncia obligant-lo a preguntes tan infantiis, per
no dir una altra paraula, que colloquen la mentalitat de la ge
neralitat del poble arnericá molt per terra.
ARICIA BRUN
PROXIMAMENT
11~140101~~~ al
LA GRAN PEL-L1CULA NACIONAL!
EL TRIOMF DE L'INDúSTRIA CATALANA!
ELHOMBRE
UE
SE RE1A
DEL
AMOR
1
basada en l'obra de Pere Mata i dirigida per Benet Perojo
amb
M. LADRON DE GUEVARA
i RAFAEL RIVELLES
Producció Star Film d'Exclussives Super Film
Critica breu
de pel-licules
FEMINA presenta "Cadetes".
Protagonista: Trude von Molo.
Interpretado: Ajustada.
Argument: Comedia dramática.
Modalitat: Parlada en alemany.
Comentar i: Una película que ens
mostra la vida a les escoles militars
alemanyes. Una colla d'actors joves
sinceríssims 1 una fotografia activada.
L'argiunent, pie de realisme, no és
una novetat; el dilema en qué es
troba el jove militar ja l'hem vist
en algunes pellícules americanos del
mateix ambient.
• • •
COLISEUM presenta "El milagro
de la fe".
Producció Paramount.
Protagonistes: Silvia Sydney,
Chaster Morris, Hovard Bosworth,
Bob Coogan.
Interpretació: Excelent.
Argument: Dramátic.
Modalitat: Parlada en anglés.
Comentari: La versió parlada «a
quella bella película muda "El mila
gro", en la qual comença restrellat
de Lon Chaney, de Tom Meighan
de Betty Compson, dóna una late
ressant réplica a aquella producció.
Interessant, encara que és una
apologia de les idees protestants, ens
mostra el gran valor moral de la fe,
i la influéncia que pot tenir damunt
les consciéncies humanes.
Molt ben interpretada per Silvia
Sydney i Chester Morris 1 esplén
didament secundats aquests per una
colla d'artistes segurs de la seva
tasca, ens plau de dir que dins l'am
bient espiritual del film és una de
les obres més interessants que hem
vist al llenç sonor.
c
Avui, ESTRENA
CLIVE .RROOK
KAY FRANCS
MiRIAN MOPKINS
REGIS TOOMET
/72-)Ti
A
E
N
E
Es un film Paramount
DISSABTE DE GLORIA
1
E
1
CH
La Venus Rubia
Es un film Paramount
CATALUNYApresenta "La aman
te indómita".
Producció First National.
Interpretació: Bona.
Protagonistes: Bebé Daniels, War
ren William.
Modalitat: Parlada en anglés.
Argument: Basat en la novena de
Balzac del mateix nom.
Comentari: Bebé troba una opor
tunitat per a mostrar-se'ns gentilís
sima fins en un paper poc simpatic,
com és el d'una actriu jove 1 bonica
que en combinació amb el seu amant
es proposa desposseir d'una herencia
els nebots d'un vell riquíssim que
está boig per ella.
Ella, "l'amant indómita", és una
especie de "feréstega domada" de
Shakespeare, encara que menys ro
mántica 1 espiritual. Les idees ele
vades de Vobra shakesperiana no es
troben en cap recó de l'obra de Bal
11 HA
QUE1C014 QUE
WHADEIXIt tOWIERIA
FEUGIAIT DE LA sea VIDA
10104
Xlizítalif
GARA4TE1X LA SEVA OELICI.
TAT, SALUT TRANQUIUTAT
REcome4.1 P EMINENCIES *AUN
OVE, o TOT EL MON
ES VEN ALE$ FAMA.
CIES At PREU DE
1.50 PTS. AMI CÁNULA
PER A LA UVA
APLICACIO
PRODUCTE
INOFENSIU
DE TOTA
SERIETAT 1
GARANTIA
L ASORAEORIS
PROFILAC.A A APAIIITAI ItIO • *AltaRONA I
HOM DIU...
...que Jeannie Macpherson,
l'escriptora que feia tots els
arguments de Cecil De Mille,
prepara ara el de la propera
producció de dos rotllos d'Oli
ver Hardy i Stan Laurel...
• • •
...si d'aqv,est cantri no en
seran resultat els rumors del
divorci entre Carol i Will Po
well, i Powell diu que no pen
sa divorciar-se...
* • •
...que "Rasputin 1 la Empe
ratriu", melodrama que inter
preten Lionel John 1 Ethel
Barrymore, será una obra que
recordareu sempre...
SS.
...que per fi veurem altra ve
fiada en les pantalles a Raquel
Torres, treballará de campa
ya de Weyler i Woolsey en la
7ellícula "So Is This Africa"...
• • •
...que els protagonistes d'a
!vasta producció són Rochelle
Hudson i Walter Byron; eli és
l'explorador del qual ella s'e
namora...
• • •
...que "Hot Pepper", la pel
lícula darrera de Lupe Vélez,
té en els cast els noms de
Víctor McLaglen i Edmund
Lotee...
• • •
...que els companys d'ciques
tes chíes actrius són: Leslie
Howard 2 William Gargan.
* • *
...que els d'Hollywood ressus
citen totes les histories de
vam.pirs que poden; ara la Ma
jectic ha editat "The Vampi
re Bat", amb Lionel Atwill, Fay
Vray i Melvyn Douglas...
* « *
...que Jack Conway ha di
rigit /a producció Metro Gold
wyn "Hell Relato", amb Bob
vrontgomery, Welter Huston,
Madge Evans 1 Jimmy Du
rante...
' HOM SAP...
• • s
...que Buster Keaton 1 Jim
my Durante treballa-u junts en
la producció "What... No
'leer?". Jhon Miljan també
ht treballa
• • *
—que Winnie Lighter, Regis
jrney 1 Lyle Talbot treba
Ilen en la pellículla First "Sise
Had To Say
...que la famosa Marlene
Dietrich h,cr tingut la desgra
cia de caure del cavan que
muntava. S'espera que la cal
gucla no sigui greu...
• • •
...que es parla si el treballar
amb Clark Gable en la pe•lí
cula "No Man of Her Own" ha
canviat moltíssim el tempera
ment de Carole Lcrrnbard...
• • •
...que Esther Ralston treba
lla amb Hugh Williams en la
proclucció "Roma Express"
pero no són una pareila d'e
namorats, sinó d'amics...
* • *
...que Warren William, rho
me quin perfil té més sem
blanca amb el de John Barry
more, treballa amb Lili Dami
ta en la producció First Na
tional "Te Match King"...
* • *
...que "The Savage Girl" és
una pcllicula en la que es trae
ta d'un "Tarzan" femeni. Sem
bla que la critica estrangera
no U ha estat massa favora
ble...
• • *
...que Nils Asther 1 Bárbara
Stanwyck treballen en els pri
mers papers de la producció
dramática "The Bitter Tea of
General Yen". Nils fa de ge
neral xinés.
• • •
...que la R. K. O. ha fet una
interessant pellícula que es ti
tula "The Animal Kingdom" i
Que d'aquesta pellícula n'han
fet una interessant interpre
tació Ann Harding t Mirna
• • *
"They Just had to Get
Married" és un títol molt llarg
d'una pelllícula que interpre
ten per a la Universal Slim
Summerville y Zasu Pitts...
• • •
...que la United Artists ha
editat a base de Eddie Cantor
una pe•icula que diuen que no
val res i es titula "The Kld
from Spain". Sembla que pre
temen fer riure...
* • •
...que Janet Gaynor está
acabant la interpretació d'una
pellícula que es titula "Ado
rable"...
• • •
...que en la producció Metro
Goldwyn "The White Sister"
"La Germana Blanca, hi tre
balla Lewis Stone al costat de
Gable 1 Helen Hayes...
zac, perb Bebé en fa un brillant es
tudl i Warren William U dóna una
espléndida resposta amb la seva ac
tuació.
Es, mm tetes les obres de Balzac,
un estudi de tipus 1 costums, en els
quals la belleza de Bebé triomfa ple
nament.
• • •
TIVOLI presenta "Kiki".
Protagonista: Anny Ondra.
Presentada per Importacions Cine
matográflques.
Interpretació: Bona.
Argument: Una historia vena,
pero que encara té grácia.
Modalitat: Parlada en francés.
Comentan: Anny ens recorda
aquella "Kiki", de Nolma Talmadge
1 Ronald Colman, en la qual Georges
K. Arthur tela en paper de criat.
Sabem que Mary Pickford ha fet
una altra versió parlada en angles
de "Kiki" 1 cal esperar per a consi
derar quina será la millor de tatas.
Anny és una excellent actriu có
mica 1 en aquesta proclucció s'ex
plota el seu temperament "drole''.
Ben presentada la película, diverti
da, d'ambient alegre, am• revistes
brillanta 1 poca roba, sembla que ha
aconseguit distreure uns quants dies
el nostre públic.
En alguna moments s'exagera la
nota cómica, perb el cae, és fer riure
1 abcb s'aconsegueix plenament.
Pierre Richard Wihlm és l'actor
que fa costat a Anny Ondra.
Pels Cinemes
COLISEUM
Avui s'ha estrenat en aquest local
la producció interpretada per Clive
Brook, Kay Francis, Miriam Hop
kins 1 Regis Tomey, "Veinticuatro
horas", pellícula dramática editada
per Paramount. Dissabte vinent es
trena de "La Venus rubia".
• • •
FANTASIO
Divendres passat s'estrena en
aquest local la producció bufa mu
lada en alemany presentada per la
casa Febrer i Blay, "Dos días feli
ces": Per a molt aviat s'anuncia l'es
trena de la producció feta als estu
dis de Montjulc "El hombre que se
reía del amor", de la qual tenim
molt bones referéncies.
4 1 •
URQUINAONA
Després de la producció Metro
Goldwyn interpretada per John Gil
bert "Lejos de Broadway", s'estre
nará en aquest local "El monstruo
de la ciudad", un altre film Metro
Goldvryn interpretat per Walter Hus
ton 1 Jean Harlow.
• • •
TI VOL!
Sembla que la película d'Anny
Ondra "Kikl", presentada per
portacions Cinematográfiques, conti
nuará durant la present setmana
en el programa d'aquest local.
• • *
FEMINA
Dissabte s'estrená en aquest cine
ma "El hijo del milagro", producció
francesa interpretada per Armand
Bernard, 1 "Tres rubias", interpre
tada per Joan Blondell, Ina Claire
1 Madge Evans. Lowell Sherman i
David Manners són els feliços com
panys de les tres belleses.
• • •
CAPITOL
Continua la projecció de "Desnu
dismo" en a,quest local.
* * •
CATALUNYA
Demá s'estrenará en aquest local
"Nagana", una documental argu
mentada.
LAVIDAES UNA
lucha porla felicidad„,
són un tresor inapreciable 1 una
pellícula divertida com cap més,
plena de grácia 1 bou humor
ES UNA EXCLUSIVA
FEBRER i BLAY
que veureu al
ro=11:111
•
..ta/amilid del genere dk putt
millors Jssorbis en éENERf.5 DE PUM
50 -SALIERON -50 (ciutada nia)
11Casa Rodó;
FONTANELLA. 14
Secció üe sastrería a mida
per home
PREUS REDUITS
L
AINIP
n1\7- i s G-ON _A_ N 1 V lq S A_ 1:?,
?Con' a catalá i com a re licá, quina és la
lliçó més linportant d'aquesh dos
República?
Caries Pi i Sunyer
—L'ensenyament més ciar que
ens donen aquests dos anys dar
rers és el de les grans possibili
tats que la República ofereix per
a la transformado 1 renovacló
d'Espanya. Són fermances certes
_,.---..-..-...-¦--, _-.-,,-...-.•.-..- -,..-.„,:,,\,
- --:-..:-. -_---T.".¦--.....,___‘,10
Caries PI 1 Sunyer, d'E. R. C.
d'aquestes possibilitats la cate
goria histórica de les coses tetes,
inalgrat que hag1 calgut lluitar
amb les dificultats derivades de
la crisí económica 1 política que
el món travessa, les que for
cosament comporta tot canyl de
régim, 1 fins també amb els en
trebancs posats pels propis re
publicans a l'obra de la Repú
blica. Es de desitjar que no si
guin els mateixos republicans els
que amb llurs passions personals
comprometan l'esdevenidor, que
es presenta amb els millors pres
sagis, de la República espanyola.
Quant a Catalunya, els ros
anys transcorreguts demostren
amb claredat inequívoca com la
llibertat deis pobles necessita per
a ésser reconeguda un régim de
llibertat per als homes, que res
pecti els sentiments i les reali
tats collectives encara que pugni
amb tradicions estatals seculars
1 fortament arrelades. Es també
per aixo que, collaboradors com
som de tots els republicans d'Es
panya, en una doble 1 difícil tas
ca comuna, hem de 'lunar tots
1111~111~1
anys de
(Enquesta amb Caries Pi Sunyer, Rovira i
Virgili, Ventosa i Calvell, Comorera Nicolau)
junts, coratjosament, en lleial
1 franca companyonia, perqué no
puguín frustrar-se les grans pos
sibilitats d'aquesta hora decisiva.
Joan Comorera
—Com a catalá, no puc sen
tir-me gaire satisfet de la Repú
blica perqué no ha sabut resol
dre amb la rapidesa necessária
el traspás deis serveis que l'Es
tat concedeix a la alstra terra.
Aquesta excessiva lentitud per
judica Catalunya. La dualitat
de poders desorienta 1 ocasiona
discussions inútils 1 enervadores.
En materia social, per exem
ple, és on es fa més patent aquest
régim d'interinitat.
Cal resoldre-ho quan m é s
aviat millor. Del contrari. ens
exposem a qué els ciutadans,
que confíen cegament e la nos
tra Carta Estatutária 1 esperen
els seus beneficiosos ntils resul
›ANI IYADOR,
Joan Comorera, d'U. S. C.
tats. es cansin i es tornin indi
ferents 1 desconfiats.
Com a espanyol, crea que, 11-
teráriament, la República té un
Una breu enquesta en aquest segon aniversan de la
proclamació de la República : Quina és la iliçó mes
important que us han portat els dos 'anvs del nou
régim? : Ld pregunta, contestada per homes de partas
diversos, d'ideologies i de posícions distintes en a po
lítica catalana, ens ha semblat oportuna. : Tant com
pel seu mateix va'or intrinsec, pel que pot contrtbutr
a fixar perspectives, orientar actituds I rev;sar, resu
mint los en poques paraules, eis ches inL-nsissim, deis
dos anVs darrers
to admirable. En els fets, pero,
la cosa canvia d'aspecte: s'allu
nya la visió i queda la realitat.
Es evident que en el canvi de
réglm les institucions republiea
nes han operat un trastorn re
marcable en l'esperit de la na
ció. Aquest trastorn, pero, no ha
estat suficientment potent per a
renovar totalment la vida espa
nyola.
La República no ha penetrat
1 si ho ha fet ha estat d'una
manera excessivament lenta —
en els órgans coercitius, admi
nistratius 1 técnics de l'Estat.
Calla practicar una profunda
operació en el cos de la vella 1
decrépita burocracia espanyola.
Calla treure'n tots aquells ele
ments nocius, tota aluella gent
que medrava a l'empar de la Mo
narquia, a costes del treballador
1 del contribuent modest.
La República, si vol viure
tranquilla, si vol ésser estimada 1
veure's respectada per tothom,
ha de renovar, ha de modificar
l'antiga máquina burocrática.
Es d'esperar que el tercer any
de régim republicá que anem a
començar es caracteritzará per
un ritme més viu, més accelerat
que el deis dos que acaben de
transcórrer.
A. Rovira i Virgili
Com a catalá: Que amb la cal
guda de la Monarquia desapare
gué l'obstacle més poderós per a
la nostra autonomía, peró que
les reminiscéncies, encara molt
considerables, de l'esperit unitari
a Espanya, enS obliguen a ac
centrar la nostra pressió col-lec
tiva catalana, per impedir els
iTSALVA0Ott.
A. Rovira 1 Virgill, ?'E. R. C.
"retorns ofensius" de l'unitaris
me. Sense una Catalunya molt
forta en la seva consciencia na
cional 1 en la seva voluntat d'au
tonomía, podriem sofrir les con
seqüencies d'una mena d'unita
risme republicá D'altra banda,
tot demostra que les máximes
probabilitats per a descabdellar
el nostre régim autonómic no
més les trobarem en els autén
tics partits d'esquerra espanyoIs.
Abans déiem: cal que vingui la
República, perqué tinguem auto
nomia. Ara diem: cal que g-,var
nin les Esquerres a Espanya per
a conservar-la 1 eixamplar-la.
Com a republicá: Que cal
mantenir l'esperit com'e^-
prevenir-se contra la desviació
dels grups republicans conserva
dors.
Que cal assegurar l'ordre pú
blic i reduir a la impotencia els
pistolers 1 similars, perqué aixó
prepararla el terreny als cops de
força de les dretes.
Que hem de deixar els ressorts
polítics, militars, judicial i ad
ministratius en mans de gent
que no saboteen la República.
Que les forces de reacció són
poderoses, pero molt menys que
les populars; 1 per a evitar qual
sevol cop només cal nillorar —
pero millorar molt — la técnica
defensiva oficial.
Joan Ventosa i Calvell
—Es molt dificil contestar, en
poques paraules, aquesta pregun
ta, que és d'una gran comple
xitat
Procurant concretar el meu
pensament en una impressió sin
tética, us diré que. a judici meu,
l'ensenyança més transcenden
tal per a la consolidació de la
República és la que es desprén
de la manera com va tenir lloc
el canvi de régim. La monarquia
no va caure per una acció vio
lenta, revolucionária, deis par
tits republicans, sinó per Yapar
tament d'aquella massa enorme
d'opinió, habitualment allunyada
d'una activa intervenció en la
política, que en els moments
transcendentals, decantant-se a
un costat o altre, decideix la
victoria entre els partits 1 les
ideologies en Iluita.
Cree que és molt convenient
que toas els que exerceixen fun
cions directores en la política
catalana i en la política espa
nyola tinguin sempre present
aquesta ensenyança: que un re
gim no es consolida per l'adhesió
ideológica d'un partit, sino per
la conformitat de l'opinió difusa
apolítica general del país; pel
Ventosa 1 Calvell, de la Lliga
convenciment de la gran massa
de ciutadáns que l'ordre de co
ses que el réglm representa és el
més adequat per a assegurar la
llibertat, la normalltat, el res
pecte al dret de tothom i la de
fensa i el foment del benestar
general 1 de la riquesa pública.
L. Nicolau d'Olwer
—Aquests dos anys han estat
fecundíssims en ensenyaments.
Recollim només:
Primer: Que a la Monarquía
L. Nicolau d'Olwer, del P. C. R.
les dificultats 11 venien de voler
ignorar els problemes que Espa
nya tenia plantejats, 1 per aixó
va morir; a la, República les di
ficultats li vénen d'encarar-s'hi
i voler resoldre'ls: pee ah«)
triomfa.
Segon: Que dels qui el 12
d'abril de 1931 van votar per la
República, molts esperaven que
aquesta seguirla la mateixa po
lítica D'AUSTRUÇ del vell régim,
molts d'altres creien que un
Govern republicá havia d'ésser
un club d'energúMens. Els uns 1
els altres són els decepcionats de
la República.
Tercer: Que seria una inge
nuitat suicida de no voler ado
nar-se que la República té a la
dreta 1 a l'esquerra enemics
ACTIUS i prou deshonestos per a
fer contubernis.
Quart: Que és més fácil per a
Catalunya d'entendre's Espanya
endins amb els polítics republi
cans de debó, que no pas amb
els intellectuals: entre aquests
hi ha els darrers capitans deis
TERCIOS imperialistes.
A hír, a Belles Arts
Homenatge al Conseller de Sanitai
i Assisténcia Social, Josep Dencás
Ahir es va celebrar el banquet d'ho
menatge al conselles de Sanitat 1
Assistencia Social, senyor Josep
Dencas.
L'acte se celebra al Palau de Be
lles Arts, que presentava un magní
fic aspecte. Hl assistiren unes dues
mil cinc-centes persones. Entre altres
personalitats, veiérem els diputats
Ferreres i Duran. Soler-Bru, Riera
Fontbernat, Espanya, Tauler, Ros
sell i Vilar, Guinart i Rauret, Martí
i Barrera, Riera i Punta, Battestini,
Galés, Folch, Rovira i Virgili, Sbert,
Bru, Puig 1 Fetreter, Lairet i molts
d'altres.
A la presidencia foren installades
totes les banderes dé les entitats que
assistiren a lacte, les quals aseen
dien a un centenar. Sota aquetes
banderes foren installats uns bande
rins de la Joventut d'Estat Catalá.
A les dues arribaven al Palau de
Belles Ares el President de la Gene
r91itat, senyor Macla, acompanyat
d.els senyors Companys, Denem, Gas
sol, doctor Aiguader, Pere Cavaller,
primer tinent d'alcalde, senyor Vi
lalta; conseller delegat, senyor Pi i
Sunyer, senyor Selves, senyor Mies
i el conseller del Treball. senyor Ca
sals.
La C,obla Barcelona Interpreta
"Els segadora", que fiaren escoltats a
peu dret. El President de la Genera
htat 1 les personalitats que l'acom
panyaven foren rebut,s amb una for
midable ovació.
Prengueren seient a la Presidencia,
a la dreta del senyor Macla, el aenyor
Dencas, alcalde de Barcelona, Tauler,
Casanoves, Gassol, Selves, Cavaller I
Artemi Aiguader. A l'esquerra, els
senyors Companys, Pi i Stinyer, Vi
lalta, Mies. Riera Puntí, Casals i Mi
guel Badia. ,
Acabat el dinar, foren llegides les
adhesions. que eren nombrosíssimes.
A l'hora deis brindis feren ús de
El Govern Azaria, ultra
ésser l'únic Govern parla
mentáriament possible avui,
és el Govern de l'Esta
tut de Catalunya, de la Re
forma Agraria, de la Llei de
Congregacions religioses, de
l'obra escolar, de la trans
formació hispánica.
asmeseagi"~"Massejammoseeimes~
la paraula els, senyors Arte= Aigua
der, que oferí l'aPat; Miguel Badia,
en representació de les Joventuts
d'Estat Catalá; Pere Mira, per Ac
tuació Valencianista; Pese Cavaller,
per les comarques de Tarragona; Pe
se Mies, per les de Lleida; Joan Ca
sanoves, per les de Girona. Tots ells
dedicaren xardorosos elogis a les jo
ventuts del Partit, i glossaren l'obra
feta i la feina a fer.
Parlaren a continuació:
El conseller de Cultura, Ventura
Gassol, el qual pronuncia un apas
sionat i brillant discurs de glossa a
l'acte que s'estava celebrant. en el
qual tingué candes paraules per la
joventut, per la concordia entre els
catalans i per la República Federal,
El consellen,delegat, senyor Pi i Su
nyer, el qual, després de saludas les
noves•promocions catalanes, es refe
rí a l'iniportant acte politic celebrat
al matí a Bilbao, subratllant-ne la
seva significació esquerrana 1 liberal.
que personifica i resumeix la persona
del senyor Azaria. i acaba dient l'alt
sentit de responsabilitat dels mo
menta actuals, en qué s'estructura el
futur sobre el cos viu d'un poble:
L'alcalde de Barcelona, Jaume Al
guader, pronuncia un extens discurs,
en el qual restalla a gran.s treta l'o
La famosa «opinió públi
ca» es manifestará el dia 14
d'abril. Esperem que Ler
roux s'assabentará d'una
vegada d'on és l'«opinió pú
blica».
bra realitzada des de l'Ajuntament de
la nostra ciutat, i descriví, en ter
mes brillants i inspirats, el que cal
que sigui lá Barcelona del futur;
El President del Parlament de Ca
talunya, en un ardit parlament, ex
posa el problema agrari de Catalu
nya; significa la seva confianea en
qué la República el solucionará, i
féu una crida a la pagesia catalan per
defensr les noves llibertats si algú,
alguna dia, intentava aixecar-se con
tra elles.
Després parla l'homenatjat, Josep
Dencás, en un emocionat discurs de
grácies, 1 finalment féu ús de la pa
raula el President de la Generalitat
de Catalunya. don Francesc Macla,
Com a catalans i com a
republicans, hem de mante
nir en la seva integritat els
postulats essencials de la
Revolució d'abril.
1111,11•¦•••Illyll_g_
a
La presidencia de l'apat d'homenatge celebrat ahir a honor
el qual fou ovaeionat a-peu dret per
la concurrencia. El President, després
de dir que l'Esquerra no és un partit
de violencia, i que els seus homes
eren homes de llibertat 1 d'ideals, que
governaven per la voluntat popular i
pel Parlarrent; manifesta la seva
gran confleanea en els destina de Ca
del Conseller de
talunya, que són destins de pan í de
fraternitat. Abraca Dencas i II inani
resta el seu afecte, així com a les
joventuts que representava, que sig
nifiquen la permanença del futur d'u
na Catalunya liberal, audaciosa i jus
ta.
Les dareres pacaules tel 8eilYor
la Generalitat senyor Josep Dencás
(Foto Sagarra)
President de la Generalitat — que
havia estat interromput diverses ve
gades pels aplaudiments — foren sa
ludades amb una formidable ovació
que dura llarga estona.
A les sis tocades s'inicia la desfila
da del .brillantíssim acto, i,el gula
salude naJosep Dencás oordtalinent.