Rambla, La (1931-1935). Núm. 196 (9 oct. 1933)

              oettbre 190303 a rambla
3E» c> € u. me X. -L
(Text taquigráfic del formidable discurs pronunciat davant
les Corts Constituents de la República, el dia 3 d'octubre,
pel diputat senyor Manuel Azaria)
E/ senor AZANA:' Declaro paladi
namente, senores diputados, que me
es penoso hablar. Me es penoso, y
además me sorprende el trance en
que el senor presidente del Consejo
de ministros me coloca.
La parte penosa consiste en que el
debate político entablado entre el
Gobierno y la Cámara, en el que ca
da cual se ha producido según su
leal saber y entender, un movimien
to de enojo del senor presidente del
Consejo de ministros lo ha reduci
do, lo ha empequenecido, aunque es
té complicada en él la gran figura
de su senoría, hasta los términos de
una contienda casi personal y a un
memorial de agravios que el senor
presidente del Consejo de ministros
presenta contra mí. Y esto me ape
na. Me apena por el Parlamento, me
apena por lo que desfigura y dis
trae la atención de la Cámara de
lo que era el objeto de nuestra pre
ocupación, y me apena también un
poco por su senoría y un poco por
mí. Ahora voy a decir por qué.
Me sorprende, ademes, el giro que
el senor Lerroux da, a esta cuestión,
porque ya esperaba que después de
las observaciones que hicimos aquí
varios diputados, el jefe del Gobier
no se levantaría a rebatir nuestras
argumentaciones, a completarlas, a
esclarecerlas, a tranquilizar nuestra
alarma, a desvanecer nuestros argu
mentos, todo, en fin, menos a dejar
la cuestión por liquidada y saldada
y salir ahora por los términos de
agresión personal, que a rní no me
ofende ni me molesta, en que hemos
visto producirse al senor presidente
del Consejo de ministros con tono,
con intención y con elevación un po
co impropios de su senoría y del car
go que está desempenando.
El senor -Lerroux ha suprimido el
debate político. Esta es la realidad.
Ayer el senor Prieto hizo un discur
so; yo hice otro; hoy otros senores
diputados han intervenido, y se ha
evaporada :la ' declaración 'ministerial,
se ha evaporado la proposición del
senor Prieto, se han evaporado nues
tras razones, aunque sean desatina
das a juicio de quien no las com
parta, y sólo queda nada menos que
la exposición a las Cortes Constitu
yentes, congregadas con esta solem
nidad, de los agravios que el senor
Lerroux pretende tener contra mí en
una relación política, y casi casi per
sonal.
Plets personals
Senores diputados: Insisto en esto_
Me apena que haya tomado el deba
te este giro, y me da un poco de
vergüenza tener que ser yo quien
conteste al senor Lerroux sobre es
tas menudencias que, en realidad,
a las Cortes importan poco; pero no
tengo más remedio que contestarlas,
y yo os pido mil perdones. No he
sido yo quien ha puesto la cuestión
en estos términos, y haré todo lo
posible por sacarla de ellos y volver
la a aquellos de que nunca debió
salir.
El senor Lerroux se queja de mí
como si yo hubiera cometido con él
una acción censurable o vituperable,
y se lo explica el senor Lerroux por
que dice que yo no tengo corazón.
Yo no lo he echado nunca de me
nos; yo creo que lo tengo. No me
molestaría que se hiciesen aprecia
ciones sobre mi carácter cuando en
funciones públicas me he impuesto
la disciplina, el deber y el sacrincio
de tragarme mis sentimientos per
sonales, mis inclinaciones y mis de
vociones más intimas, para inmo
lar, como corresponde a un republi
cano, todo lo que es personal en
aras del servicio público. Este es el
concepto que yo tengo de las funcio
nes públicas y de los cargos en el
Gcbierno, y cuando se está ahí, se
nor presidente del Consejo, ni se de
ben tener afectos, para ponerlos en
relación con el Gobierno, ni se pue
den tener amigos ni enemigos, sino
sólo el estricto cumplimiento del de
ber que la función la impone a uno
mismo. Claro está que al senor pre
sidente del Consejo de ministros,
después de decirme que no tengo co
razón, como él es bueno en el fondo,
aunque me haya tratado tan mal
esta tarde, le han parecido dema
siado duros la expresión y el con
cepto y ha acabado por decir lo que
estoy diciendo yo ahora: que el no
tener corazón se traduce en cumplir
el deber; esto ha venido a decir. Si
el no tener corazón es cumplir con
el deber, senor Lerroux, y yo he cum
pido con mi deber, bien vale la pe
na de que nos descorazonemos todos
un poco.
Jo no he estat domesticat
per ningú
El senor Lerroux ha trazado la lí
nea de mi biografía política, en la
que, la verdad, no me ha maltrata
do demasiado; puesto a enfadarse
su senoría conmigo, aún me podía
tratar peor; y, partiendo de que yo
no tengo corazón, el senor Lerroux
recordaba los tiempos aquellos de la
Alianza Republicana, en que su se
noría me descubre ahora un propó
sito que, si yo lo hubiera conocido
entonces, me hubiera llenado de
alarma. El senor Lerroux quería do
mesticarme, digámoslo francamente.
Había llegado a sus oídos que yo era
un hombre semisalvaje—algún otro
parlamentario me ha lanzado este
reproche casi con las mismas pala
bras—, y él quiso domesticarme. La
verdad, senor Lerroux, si yo tuviese
derecho ahora a entretener a las
Cortes con efusiones personales, yo
le diría a su senoría (yo no soy un
caso único, naturalmente; yo no soy
una excepción en nada) que, en efec
to, yo soy el hombre que no ha sido
domesticado jamás por nadie. Yo no
sé si necesitaré que me domestiquen;
educado sí estoy; pero domesticado,
jamás, ni por nada ni por nadie; esto
es verdad.
Pero el senor Lerroux recuerda
nuestras andanzas de Alianza repu
blicana, y el senor Lerroux recogien
do ahora, en un momento de malhu
mor, que se le pasará a su senoría,
senor Lerroux, yo lo espero, yo haré
todo lo posible porque se le pase a
su senoría (El presidente del CON
SEJO DE MINISTROS: Muchas gra
cias), porque yo no puedo- prescin
dir del aprecio y consideración que'
su senoría me ha tenido siempre, y
sabe su senoría cuánto lo estimo; re
cogiendo todas las cosas que en tor
no a un político que va andando
por ahí se dicen, uns exactas, otras
inexactas, algunas ridículas, otras
simplemente risibles para los que las
producen; puesto a recoger esas co
sas, el senor Lerroux se acuerda aho
ra de que yo no he nacido repu
blicano. Ciertamente, si esto fuese
un reproche a estas alturas, y des
pués de mis servicios a la República,
de cualquiera lo podría yo esperar,
Sr. Lerroux, menos de su senoría,
que ayer nos hizo grandes elogios de
los elementos monárquicos que su se
noría piensa incorporar al Gobierno,
y nos dijo que la República no tiene
cupo bastante para constituir un
Gobierno grande, fuerte y poderoso.
Y que un presidente del Consejo de
ministros que ayer nos hace una ex
posición de su política, que consiste
en atraer a la República monárqui
cos que todavía permanecen hostiles
al régimen, me haga a mí este re
proche porque yo en mis mocedades
no era republicano, me parece de
masiado.
Jo he ,estat reformista
Diversas veces, cuando yo me creía
con algún derecho y con la consi
guiente resignación, a atraer el rayo
de la hostilidad ambiente, se me ha
dicho a mí que yo no soy un repu
blicano de toda la vida, que yo no
he sido siempre republicano. No sé.
Yo fui reformista. Si estuviera aquí
el senor Alvarez yo le preguntaría
al antiguo amigo si es que él consi
dera un desdoro el haber sido refor
mista; pero su senoría, no, porque
sus relaciones políticas con el senor
Alvarez no pueden ser más estre
chas; si es un reproche que yo haya
sido reformista, ?por qué no se lo
hace al senor Alvarez, que lo sigue
siendo? (Risas.)
Esto, senores diputados, por lo me
nos contribuirá—yo así lo espero—a
una distensión del ánimo de las Cor
tes, que estaba demasiado encrespa
do y violento, y esto vendrá a reba
jar un poco el encrespamiento de
los ánimos y contribuirá a la paci
ficación de los espíritus.
En efecto, yo recuerdo muy bien
que el ario 23, al día siguiente del
golpe de Estado, mi inacción de
Una dooracions n
del seuHor terroux
Un cija del mes de març d'enguany, el senyor Ale
jandro Lerroux va arribar al Congrés i va dir :
—El otro día fuí a casa de un fotógrafo a hacerme
unos retratos. Mientras esperaba mi turno, pues se re
trataban unos novios, un adivino quiso leerme las lí
neas de la mano y me dijo que sería dentro de poco
Presidente del Consejo deMinistros y que, con el tiem
po, me volvería idiota...
Textual. Ho copiem del diari «Luz», de Madrid.
miembro del partido reformista me
indujo a escribir una carta al senor
Alvarez diciendo que lo hecho por
el rey con los generales sublevados
me parecía una enormidad tal, y
una demostración tan evidente de
que la tesis reformista había que
brado o era falsa desde su origen.
que era el momento de disolver el
partido o de irnos todos a la Repú
blica.
Esta carta se la escribí yo al senor
Alvarez el día 14 de Septiembre del
ario 1923, y el senor Alvarez no com
partió mi criterio y me di de baja
en el partido reformista, me adscri
bí a un partido republicano e ingre
sé en la Alianza republicana, y des
de aquella fecha asistí a las reunio
nes de Alianza Republicana en casa
del senor Lerroux.
Les trifugues d'Alianza
Republicana
Me sorprende ahora que su seno
ría me eche en cara que yo era re
formista, y no he sido más que eso;
no he servido nunca a la monarquía.
Y yo creo que se pueden recoger to
dos mis escritos, todos mis discursos;
a ver si hay una sola página, ni una
palabra, de justificación del régimen
monárquico. Pero el senor Lerroux,
el ario 24 ó 25, cuando yo acudí, a
la Alianza Republicana eón los pri
meros elementos que formaban Ac
ción Republicana, no me dijo:
mes a ver, Azana, si pasa por un
purgatorio, por una época de purifi
cación, hasta que se le quite eso de
la mancha reformista". No, no; fui
mos muy bien recibidos en Alianza
Republicana, colaboramos muchísi
mos cordialmente con el partido ra
dical, y ahora, senor Lerroux, es ho
ra de decir una cosa. Su senoría me
dijo repetidas veces, y se lo dijo
también a mi querido amigo el se
nor Giral, que fué quien me llevó a
Alianza Republicana y a casa de su
senoría, 'que agradecía sumamente
la • colaboración que le prestaban los
elementos de la naciente agrupación
Acción Republicana, que entonces si
era una tertulia de Ateneo, compues
ta de profesores, de escritores, etc.,
y me dijo su senoría que aquello le
interesaba mucho porque la calidad
de las personas que nosotros llevá
bamos a Alianza Republicana le da
ba una autoridad y prestigio aue ve
nía a completar el de los republica
nos a quienes acaudillaba su senoría.
Y anado ahora una noticia que su
senoría no sabe, y es que, por virad
de contiendas entre republicanos de
tiempos de la monarquía, que yo
presencié, y en las que no me mez
clé, y en las que no formé juicio, su
senoría (esto no lo ignora) tenía bas
tantes enemigos. Su senoría dice mu
chas veces, con exactitud, • que ha
sido un hombre muy combatido, y
ha tenido su senoría muchas hosti
lidades en el campo republicano, fu
ribundas hostilidades, y muchas de
esas hostilidades han tenido reper
cusiones profundas en los partidos
espanoles, y una de ellas fué, si no
me equivoco, en parte, la formación
del partido reformista (don Melquia
des Alvarez podría atestiguarlo),
ante esa hostilidad—voy al caso
muchos de los que entonces abraza
ban la causa republicana (me re
fiero a los anos 23 y 24) no querían
entenderse con su senoría, y fuí yo
personalmente con el senor Giral
quienes convencimos a docenas y do
cenas de nuevos republicanos para
entablar relaciones políticas con su
senoría, a las cuales se negaban, y
fuimos nosotros quienes calladamen
te y sin decírselo a su senoría, por
que hubiera sido una impertinencia,
los que convencimos a aquellos -se
nores de que su senoría era un va
lor político de primera fuerza, al que
no se podía desdenar ni desplazar
del movimiento político republicano,
y nosotros llevamos a su senoría la
colaboración de mucha gente que no
quería aceptarla. Ya ve su seyoría
si es antigua en mí la debilidad fie
acceder a los puntos de vista de su
senoría y de no tratarle nunca mal.
Pro-ves de consideració
1 d'Azana a Lerroux
Se queja el senor Lerroux—queja
antigua, que no puede ir contra mi
de que apenas advino la República,
antes de proclamarse, apenas se for
mó el Comité revolucionario, empe
zá a recibir de mí desconsideracio
nes y agravios. ?Cuáles? No será ha
ber intervenido en el seno del Comi
té revolucionario para que a su seno
ría se le guardase el ,puesto y la
plaza a que por su figura y su his
toria tenía derecho, cuando no to
dos en aquel Comité pensaban así.
?Se ha olVidado su senoría, senor Le
rroux? (El presidente del CONSE
JO: Nunca me lo había dicho su
senoría.) ?Pero es que se ha olvi
dado su senoría de la hostilidad que
despertaba? (El presidente del CON
SEJO: ?Cómo se me iba a olvidar
esa hostilidad, si es de toda la vida?
?Cómo se me iba a olvidar, si la
representan elementos c:ue después,
políticamente, de muchas maneras,
lo han manifestado?) Pues entonces
quien tuvo una conversación bien
dolorosa, difícil y fuerte para que a
su senoría no se le desplazase del
Comité revolucionario ni del posible
Gobierno. fui yo. en defensa de su
senoría Ahora lo sabe su senoría
porque es ocasión de deciraelo. (El
presidente del CONSEJO: Y lo agra
dezco.) No lo digo para que me Jo
agradezca (El presidente del CON
SEJO: Pero yo lo agradezco.), sino
para que vaya abandonando esa opi
nión que tiene de que yo le he hos
tilizado. No he hostilizado nunca a
su senoría, senor Lerroux, y lo voy
a ir demostrando paso a paso. (Ru
mores.)
La política militar d'Azana
Se queja su senoría, saliéndose un
poco, por fortuna, de lo personal,
para entrar en lo político, de mi ac
ción política en el Gobierno de la
República, y me sorprende encon
trar en labios de un republicano, na
da menos que en los de don Alejan
AZANA
dro Lerroux, actual presidente del
Consejo de ministros, una impu
tación que yo he oído contra una
parte de mi obra política, viniendo
siempre de los campos más opuestos
a la República.
El senor Lerroux alude a mi obra
en el ministerio de la Guerra, y di
ce, con asombro mío, con espanto
mío, que yo he sido bueno para des
truir •r que no he sido bueno para
edificar nada; que no sabe si mi po
lítica era antimilitarista o antimili
tar. Senor Lerroux: es escandaloso
que su senoría diga eso. (Rumores
encontrados.) Cuando se formó el
Gobierno provisional ya tenía yo
trazado delante del Comité revolu
cionario, a que su senoría pertene
ció, al designárseme candidato para
el 'ministerio de la Guerra, cuáles
iban a ser mis planes de reformas
militares, y en las reuniones que ce
lebrábamos en el Ateneo, allí los ex
puse. El senor Maura es testigo. Na
die hizo contra ellos una objeción,
absolutamente nadie. Los expliqué
largamente en dos sesiones del Co
mité revolucionario, y después en el
Gobierno, llana, fácilmente, desde
fuera, cuando nadie quería encargar
se de semejante carga, desarrollé en
decretos, aprobados por el Gobierno
provisional, toda mi obra de refor
ma militar, explicada en Consejo de
ministros, explicada al país en
preámbulos y declaraciones políticas.
Y nadie en el Consejo de ministros,
al que su senoría no faltó ni una
sola vez, opuso una objeción a nin
guno de mis decretos. !Nadie! !Nun
ca! Estos decretos vinieron después
a las Cortes, y éstas hicieron de .
aquella obra veintitantas leyes en el
mes de Septiembre de 1931, sin que
hubiera republicano alguno que se
levantara a discutirlas, y menos su
599T $91.1A *X
LERROUX
senoría, que había aprobado esa obra
en Consejo de ministros. ?Con qué
derecho se me dice ahora por el se
nor Lerroux, que no sabe si mi po
lítica era antimilitarista o antimi
litar, y que yo tengo facultades pa
ra destruir, pero no para construir?
?A dónde ha ido su senoría a reco
ger una información sobre la políti
ca militar de la República, que yo
he representado para mi honra y pa
ra satisfacción de las necesidades
del país?
?Dónde se informa su senoría?
?Dónde se orienta su senoría? ?En
quién? ?A quién presta oídos? ?Qué
agravios han ido a contar a su se
noria les que no tienen derecho a
levantar la voz en público, en peti
ción de justicia, para hacerse oír?
(Aplausos.)
La crisi de 1931
i la carrera d'Azana
El senor Lerroux ha tocado, me
parece, a mi juicio, simplemente a
mi juicio, que puede ser equivocado,
el punto más bajo de su disertación
de esta tarde; es al hablar de la
crisis de octubre de 1931, en que su
senoría ha tenido el deplorable gus
to de hablar de la rapidez de mi ca
rrera. Yase la hubiera dado yo aquel
día a quien la hubiese querido te
mar; lo que es que entonces nadie
la quería tomar. El por qué, lo ig
noro, pero sería menester averi
guarlo.
Yo hice aquí un discurso en el de
bate de la Constitución, como lo ni
cieron casi todos los ministros, con
acierto o sin él. Nadie ignora que el
proyecto de Constitución no era pro
yecto del Gobierno, que el Gobierno
no tenía opinión sobre la Constitu
ción. Estaría bien o estaría mal; pe
ro así fué. (El senor MARRACO: Así
salió.) Pero no es culpa mía. (El se
nor MARRACO: En parte, sí.) Se
nor Marraco, no se esfuerce su se
noría; lo que hizo el Gobierno pro
visional es de todos: bueno o malo.
Y cada vez que un ministro, por
iniciativa propia o por mandato de
un partido, quería hablar de la Cons
titución, hablaba, sin consultar con.
el Consejo de ministros. Me acuerdo
que habló don Fernando de los Ríos;
me acuerdo que habló el senor pre
sidente del Gobierno provisional, de
fendiendo puntos de vista de su par
tido y suyos personales; habló don
Alvaro de Albornoz; hablaron todos
los ministros, o casi todos. Y un día,
empantanadas las Cortes en un de
bate que no tenía solución, por la
irreductible posición de unos parti
dos y de otros; de un lado, los par-.
tidos Socialista y el radical-socialis
ta, y de otro otros Grupos de la Cá
mara, sin esperanza de solución, yo
me reuní con ini partido y le pro
puse una solución que a mí se me
ocurrió. Bajé aquí de la Sección don
de estábamos reunidos, y cinco mi
nutos después usaba de la palabra
y pronuncié un discurso. Y no sería
tau malo ni desatinado lo que pro
puse, cuando las Cortes lo aproba
ron, y se pudo aprobar un artículo
como aquél. ?Que se produjo una
crisis? !Ah!, eso ya no es culpa mía.
Harto lo sentí yo, que todavía .eatoy
pagando las consecuencias. •
?Y de qué manera se me obligó a
tomar el Gobierno? Aquí están el se
nor Besteiro, presidente de la Cá
mara, y el senor Maura, y el senor
Prieto, y don Fernando de los Ríos.
y don Marcelino Domingo, y el se
nor Largo Caballero? ?Qué se hizo
conmigo aquella tarde? Llevarme a
una reunión celebrada en casa del
senor Prieto y decirme que no te
nía, más remedio, por la República
o por lo que fuese, que aceptar la
presidencia del Gobierno. (El senor
MAURA: Exacto.) Los más drama
ticos de los argumentos eran del se
flúr Maura, en vista de que el senor
Lerroux, que era el primer candida
to, se negaba a aceptar, y yo tuve
que hacerme cargo de aquella pre
sidencia, entre los abrazos, las exal
taciones y la efusión de la amistad
de los companeros de Gobierno, que
bien se daban cuenta del sacrificio
que yo hacía al encargarme del 'lo
bierno en- aquel momento. !Rapidez
de mi carrera! ?Pero quién se ima
gina su senoría que soy yo? ?Algún
arribista, alguna liebre? Yo realicé
entonces el mayor sacrificio que he
hecho en mi vida. ?Ha salido bien
o mal? Eso se queda para mí; pero
no tiene derecho el senor Lerroux
a reprocharme una cosa que yo hi
ce por obedecer a mis companeros y
por servir a mi país, y no tiene ese
derecho su senoría, a quien entoriles
sus enemigos, no yo, le imputaron
la negativa a presidir el Gobierno a
un motivo egoísta y de cálculo po
lítico, creyendo que aquello que iba
a un fracaso y que su senoría se re
servaba para cuando hubiese fraca
sado yo u otro que hubiese tenido
el arrojo que yo tuve, y llegar su
senoría entonces serenamente al Go
bierno. De esa opinión no participé
yo; pero puede tener la seguridad
de que muchos participaron de ella,
incluso amigos de su senoría. ?Con
que derecho me hace su senoría un
reproche por haber admitido aque
lla carga que nadie quería tomar?
La collaboració
deis socialistes
Me hace el senor Lerroux otro
agravio al decir que en diciembre
del ano 1931 yo no cumplí un con
venio de Alianza Republicana. No es
cierto, senor Lerroux; no es cierto.
Cuando se iba a elegir al senor Pm
sidente de la República, el Gobier
no provisional celebró una reunión
privada, y alli todos estuvieron con
formes en que, elegido el senor Pre
sidente de la República, debía con
tinuar la misma formación ministe
rial, y su senoría anadió que con las
mismas personas.
Se reunió el Comité de Alianaa
Republicana, en el que estábamos lo
menos treinta, y unos eran partida
rios de que continuaran los socialis
tas y otros no. No es ningún miste
rio. Z1 senor 1Vlarraco opinó en con
tra de los socialistas; el senor Gi
ral, también; porque no es pecado,
y otros muchos. Su senoría habló el
último, y yo, el penúltimo.
Yo dije que conocía todos los in
convenientes de la colaboración; pe,
ro que conocía también sus venta
jas, y el acuerdo de la reunión fué
dar un voto de confianza a su seno
ría, al senor Martínez Barrios, al
senor Giral y a mí para que resol
viéramos, llegada la crisis, lo que es
timáramos más oportuno y más con
veniente para la República. Me aten
go sobre la veracidad de este hecho,
no a las repetidas declaraciones roías
en las Cortes, sino a un folleto pu
blicado por Alianza Republicana por
un organismo que se llama Secreta
ría Técnica de Alianza Republicana
se dice esto mismo que yo acabo de
exponer, haciéndose el resumen del
acuerdo allí tomado. Esta es la rea
lidad. No tiene su senoría derecha
a desfigurar las cosas o a olvidarse
de ellas de tal modo que no recuer
de que cuando el senor Presidente
de la República me encargó a mí de
fcrmar Gobierno de concentración.
republicana y socialista, yo fuí lo
primero a casa de su senoría le
dije: "El senor Presidente me ha en
cargado de formar un Gobierno de
concentración republicana y socialis
ta. ?Cuento con la colaboración de
usted y del partido radical?" Y su
senoría me dijo que si. Si a su se
noría le parecía tan abominable que
hubiese una colaboración de los so
cialistas, aquél era el momento de
decirme: "Azana: Yo no puedo ir a
eso; no forme usted ese Gobierno
o no cuente usted conmigo".
Y fué sólo veinticuatro horas des
pués cuando yo fuí a darle cuenta
de la lista del Gobierno, en que ha
bía socialistas y republicanos radi
cales—y yo no los hubiera puesto en
la lista del Gobierno si su senoría
no me hubiera dicho que podía con
tar con ellos—; cuando su senoría
me dijo que no estaba conforme con
la lista del Gobierno, no porque hu
biera socialistas, senor Lerroux, sino
porque continuaban teniendo en el
Gobierno una preponderancia que su
senoría consideraba injustificada. De
suerte que si yo me hubiese avenido
a reducir el número de ministros so
cialistas ó a variar los titulares de
las carteras, la opinión de su seno
ría hubiese cambiado. No venga su
senoría a decirme que se oponía des
de el comienzo a la colaboración de
los socialistas, porque no se opuso.
Comprendo que esto es fatigoso
para las Cortes; pero más fatigoso v
más penoso es el ataque injustifica
do y personal. y yo no voy a dejar
flotando aquí acusaciones que no
puedo tolerar.
La incompatibilitat de
radicals ámb socialistes
Cada vez que yo he tenido que re
solver una crisis, senor Lerroux, he
querido contar con los radicales y
con los socialistas. Quise hacerlo en
diciembre de 1931, y su' senoría, en
uso de un criterio que yo no discu
tí, que no he discutido nunca, que
probablemente será el más acertado,
yo no le voy a regatear a su senoría
el acierto, no quiso. Me resigné. Y
en junio de 1933 también quise ha
cer lo mismo, y hubo un día en que
me atreví nada menos que a esto:
que si yo conseguía la aceptación de
los radicales para formar en el Go
bierno, me comprometía a vencer la
resistencia de los socialistas a cola
borar con ellos. Lancé esta oferta,
en mi deseo de llegar a romper esa
situación de hostilidad que a ad me
apenaba, que me parecía desastrosa
para la República. No lo conseguí.
?Dónde está, pues, mi hostilidad al
partido de su senoría ni a su seno
ría, si yo quise contar con su seno
ría también en la crisis de Junio?
Y ha llegado la crisis de septiembre.
Su senoría, cuando se refiere al re
sultado de este debate, habla de cuá
les serán, no sé si ha dicho mis 0-R
piraciones o mis esperanzas o cosa
tal. Mis aspiraciones, senor Lerroux,
son andar por la calle y no preocur
parme para nada del Gobierno ni
de los Gobiernos. Ya tengo yo bas
tante Gobierno encima de mi alma
para que piense en otro. !Mis aspi
raciones! Los emules, que se tran
quilicen; por mí estarán todas las
puertas abiertas; si es que tengo
émulos, que no creo, porque no vale
la pena. ?De dónde saca su senoría
que a mí me ha estorbado nunca;
senor Lerroux? Pero, ?en qué mane
ra me va a estorbar su senoría?
Otros se han sentido delante de su
senoría como delante de un estorbo;
pero lo que es yo, ?en qué camino
o en qué ocasión?
Mai heestat una nosa
La prueba es que ha llegado la
crisis de septiembre, se le ha encar
gado a su senoría la formación de
un Gobierno, como era previsible;
como a mi previsión no había esca
pado, y no he pronunciado una pa
labra ni he hecho un gesto para es
torbar a su senoría que realizase ese
propósito. No debía hacerlo, ni que
ría, ni podía hacerlo. Es más, seno
res diputados, durante muchas ho
ras, muchos de nosotros, y sobre to
do yo, hemos tenido la impresión;
que a veces me ha quitado la tran
quilidad de conciencia, de que graa
cias a mí se había podido formar et
Gobierno, por lo menos ese Go
bierno.
Gracias a mí, senor Lerroux. ?No
lo sabía su senoría? Pues sépalo. De
suerte que ya ve su senoría dónde
está mi hostilidad. (Un DIPUTADO:
Para tirarlo luego.) Para tirarlo, no.
Esa es una actitud equivocada del
senor Lerroux, política y personal.
Més proves de consideració
personal
Cuando su senoría fué a verme a/
ministerio de la Guerra el día de su
encargo ministerial, yo le dije a su
senoría las cosas más cordiales, afec
tuosas y amistosas que se le pueden
decir a un contendiente político
(porque el día antes todavía está
bamos contendiendo); le dije a sil
senoría, con palabras que creo le lle
garon a emocionar, que yo había dis
cutido con su senoría de banco a
banco, defendiendo un puesto y unas
obligaciones que no eran mías per
sonales, sino de la política que repre
sentaba; pero que para la persona
de su senoría había tenido siempre
una consideración tan especial. por
la simpatía que su senoría me hl
inspirado siempre, que cuando dis
cutíamos me sentía desarmado aria
te su senoría y no me atrevía a em
plear todas las armas que el ingenio
podía sugerirme. ?Es cierto, senor
presidente del Consejo? (El presta
dente del CONSEJO: Si, senor.)1
Pues es verdad. Con este criterio
he tratado yo a su senoría, senor Lea
-rroux, siempre, y no quiero hacer
memoria de otras cosas que serían
impertinencia en esta ocasión.
Se formó este Gobierno. Por una
circunstancia fortuita no está en él
el delegado de Acción R,epublicanal
Si hubiera estado, senor Lerroux, y
hubiéramos tenido nosotros algún
derecho a preguntar a nuestro re
presentante en el Gobierno cuál eral
el pensamiento del Gobierno al com.
parecer ante las Cortes, quizá se hu
biera evitado el espectáculo de ayer;
pero no lo hemos tenido y nos hea
mes encontrado por primera noti
ficación del Gobierno con una de
claración ministerial que no podía
mos aceptar. Ahora se entretiene su
senoría en decir si yo traía o no ore
parado mi discurso. !Qué cosa tan
nimia! Yo tenía mis preocupaciones
personales y de partido, senor Le
rroux, y al abrirse la sesión ignoráa
bamos todos lo que íbamos a hacer4
Y en la última reunión del partido
mio a que he asistido, ?sabe su se.
noría cuál fué el acuerdo? Esperar
lo que dijera el Gobierno para ate
nernos a lo que declarase y proce
der; y si su senoría quiere despren
(Acaba a la pág. següent)
Azana i Lerroux
Davant la gravetat de la situació política creada,
el senyor Azana, d'acord amb els senyors Domingo i
Martínez Barrios, decidí realitzar una gestió impor
tantíssima prop del senyor Lerroux. Eren las tres de
la matinada de diumenge. Lerroux era al llit. Quan
Azana penetra a l'habitació on descansava el líder ra
dical, hi hagué el següent dialeg, eloqüentíssim en la
seva brevetat solemne :
—No m'esperáveu, veritat? — u digué el senyor
Azana.
—Efectivament — contesta el senyor Lerroux—.
Jo no hauria anat a casa vostra.
—Jo, en canvi, si he vingut, és perqué el meu deu
re amb la República i amb la patria dictaven a la
meya consciéncia la necessitat de venir-vos a veure.
—I jo us ho agraeixo molt sinoerament — contesta
el senyor Lerroux.
11111111111.1111~1~11111~
izyVe de la pág. 3)
'i,olerse de esas pequenas preocupado
naes de si el discurso mio era o no
Improvisado, le diré que yo jamás
he improvisado un discurso, porque
Ilas saco del interior de mi propio
espíritu. en el que no hay nada im
provisado. Sin necesidad de escribir
ni de tomar notas, ningún discurlo
lo improviso, y este mismo que ni
'..senoria me está obligando a ~re
'no lo improviso. Lo que yo hacía
era contestar a su senoría en los
propios términos en que su senoría
lee produjo. Su senoría trajo una,dee
~ten ministerial. a nuestro hon
rado juicio inaceptable, y su senaríaS
:en vea de discutir conmigo, si quería
ihacerme ese honor. ayer, hoy7e,Ysa
llana, cuando fuese: en vez de de
mostrar a las Cortes que yn estoy
:profundamente equivocado y con
'vencerme de ello, se remonta a las
alturas de su indignación y de ru
enojo, como si no fuera lícito &Sen
tir de su senoría, me cubre de 1t
jurias y desata contra mí todas .las
i.pasiones, que, por lo visto, se }labial-1
'ido acumulando en una rivalidad, po
lítica, que yo no creí llegara jes
corazones y a lo íntimo y persolal,
sino que se mantenía simplemenfe
en la esfera de la contienda ricen:l
ea. Este descubrimiento me apeda,
t3enor Lerroux. porque en vez de. de
•mostrarme que mi discurso es id
:Montón de desatinos. de errores ece
ateces y de disparates. en vez de de
mostrar eso y dejarme ek o", saca a
-rebacir si mi discurso es o no hie
provisado y si dió su voto para que
yo fuera ministro. ?Que tiene qiite
•ver una cosa con otra? De ahí la
pena, el asombro y el dolor con que
he tenido que acudir al debate con
su setoria.
Per aquí, no!
Si la inspiracieu que ha tenido_ ea.
,te tarde su senoría pera pronunclase
un discurso tan vibrante, movdq
por un enojo personal, la hubiera te
nido ayer tarde por otro móvil. guíe •
sal hubiera acertado a hacer un dis
curso en torno del cual nos hubi.é.d,
ams~eammoi=sawsw
ramos podido agrupar; pero su se
noría no la tuvo; su senoría está
preso por otras preocupaciones. que
le han impedido el libre movimien
to de su ánimo, el libre curso de
sus propias inspiraciones personales,
y su senoría estaba atado, coastre
.nido no, sé por qué consideraciones.
dejando limitada la obrte.del Go
bierno a todo aquello que no
mes ..iaeceeepntteaer sdnetueledele. de ella
lo que hubiera sido agradable. ?Por
qué se queja su senoría de nosotros
si nos ha puesto en la situación di
fícil en que noaericontramose ?Sabe
sú senoría cuál ha sido ,para mí en
estos, días de Gebetrpo .Lerroux.
cuando he visto que su senoría ene
prendía' caminos que me parecían
equivocados, peligrosc.s, alarmantes:
cuál ha sido mi íntima tragedia al
vea que un día había de llegar un
Gobierno a las Cortes que cortara el
camino de tina colaboración cordial
codo la que nosotros hdbiéramos
querido prestar? ?LO sabe su seno
ría? ?Con que derecho teltunnia a
mi conciencia• política, cuando todes
saben cueldia siclodni terrible pre
ocupacien de los días pasados, sa
biendo que llegaría este cuarto de
hora tremendo en que tendría que
decir a un Gobierno republicano:
;por ahí, no! (Rumores.- Muy 'den,
en las oposiciones.) Ahí 'está quien
eabe—si quiere, que lo di--lo que
'asa eii mi conciencia; 'presente.% es
tán testigos de lo que pasa en mi
ánimo, ?Qué es eso de las pequen-a
pasiones en hombres públicos, seno
res diputados? ?A qué terreno me
quiere llevar, senoría? Ahí está
solo su senoria, si. quiere; lo que es
conmigo, no. Garras, presas en las
garras, alturas pasioees de las altea
rasa. Senor Lerroue, al-cabo de anos
de tratarme -su senoría familiarmen
te en torno a la mesa de .su despa
cho. cuando íbamos a conspirar con
tra la monarquia Seatonces, no tenía
garras, ríi presas. ni pasíSin de las
alearas; no tenía ninguna tacha pa
ra 'colaborar con su' eefiedía), al se
bo de treinta arios, su 'senoría me
Ignora profundamente. No tiene nin
gún interés que su senoría me co
notica; no vale la pena tratándose
de un hombre como yo; paro su se
noría me ignora profundamente.
Su sellorfa me achaca todas las ta
ras, todas las equivocaciones del po
lítico profesional. ?Yo político pro
fesional? ;Yo iunleicioso! Pero al Yo
hubiese sido ambicioso, ?cree su se
noría que me hubiese pasado cin
, cuentasareas en una biblioteca escri
biendo libros que no le importan a
nadie, ni a mi mismo que los escr
bis.? (Risas.) ?Esa es la conducta le
un hombre ambicioso? ?Cree su se
noría, que si yo hubiese sido un hom
bre ambiciosa habiendo tenido en
.sni poder, como he tenido, durante
des anog Y medio, y, sobre todo, los
primeros meses -de mi Gobierno, el
Gobierno provisional y el Gobierno
de plenos poderes casi, con la ley
de Defensa de la República; cree .P1
senoría que si yo no hubieae sido ha:la
tee de una sensibilidad exquisita y
de sentimientos republicanos indes
arraigables, con un amor a mi país
que está identificado con mi propia
vida. su senoría estaría sentado en
es, banca? (Muy bien. Grandes
oplausos en las oposiciones.)
Jo he tingut a les nieves
mans tot el poder
yb he tenidó en mis manos, seno
res diputados, un poder como pecea
lo habrán tenido en este país en los
tiempos modernos, porque he tanide
un Parlamento adicto hasta el entu
siasmo. porque he tenido un Gobier
no compenetrado con mi pensamien
to y con mi obro, sometido a todas
las pruebas. y que nunca quebeó por
que he ten!de casi los plenos pede
res, y sin casi, mientras no se votó
la Constitución ?Y sabe su senoría
cómo he empleado todo ese poder.
en vez de dechearine a nombrar al
caldes, gobernadores y delegados ei
nada de eso, pues no conozco a nin
guno ni he nambrado a ninguno?
?Sabe su senoría en qué he emplea•
do ese neder? Pues lo he empleado
en poner el pie encima de los ene
la rambla
9 octubre de 1933
migas de la República, y cuando si
auno ha levantada la cabeza más
arriba de la suela de mi zapato, en
ponerle el zapato encima: ?En be
~jis de qttién? En beneficio de sn
senoría, como de todos los republi
canos y de todos los espanoles.
(Grandes aplausos en las oposicio
nes.)
Tampoc a mi em fa nosa
ningú
Cuando al cabo de dos anos y me
dio sale uno del Poder, como se sale
del Poder. senores diputados, sin de
serción, sin fugas, sin miedo, sin
abandonarlas cargas porque uno
esté asustado de ellas, tirándolas co
mo quien se espanta ante un peligro
que no puede dominar; pero tampo
co sin apetito, sin desgana, sin re
mordimiento, sin tristeza; cuando he
salido. del Poder así en el ~mente
que pareció oportuno—y siempre he
estado dispuesto a que el momente
fuese oportuno, no lo dude su seno
ría, senor Lerroux—: cuando he sa
lido del Poder así y tengo en la con
ciencia los servicios prestados, ?es
que hay derecho a que el senor pre
sidente del Consejo de ministros, mi
antiguo colaborador, hombre a quien'
he respetado cuanto su senoría se
merece, sin que me ,exija nada su
senoeía, porque a mi no se me pue
den exigir ciertas cosas. es que hay
derecho a que se me trate de ese
manera y se me quiera dejar. quize.
en la ultirna sesión de las Cortes
Constituyentes. en el (oncepto de les
senores diputados y en el concepto
priblite, como ene hombre' malicioso.
perverso, que le ha minado el terre
no a su senoría? Pero. ?cree su sk
noria que a mi me estorbaba? No;
a mí no me estorba nadie, senor Le
rroux, por dos razones: en primer
luger. porque yo, en el fondo, tengo
de riqueza el ascetismo; todas las
cosas de la vida las tengo ya echa
das e la espalda hace muchísimos
anos, y habiendo gozado de casi to
das, me son absolutamente indife
rentes; en segundo lugar, porque
tengo del demonio la soberbia, e a
un hombre soberbio nadie le estor
ba (Rumores.)
Em tractaren amb justicia
i no em vaig queixar
Esta es la situación, senores dipu
tados. Su senoría, senor Lerroux, no
tiene derecho a hacer lo que ha he
cho conmigo. Yo no le voy aepasar
a su senoría una factura del afecto
y demostraeiones de consideración
personal que le haya podido guardar
porque—lo repito—no eran fayores,
era debida atención a, lo que para
mi ha sido siempre etnsenoria. No
'le voy a pasar esa. factura; pero S. S.
se ha portado conmigo 'injusta
mente. No es la primera vez: ireus
tamente se había producido su seno
ría en el orden político cuando, de
una manera atroz e injusta, he sido
tratado desde la oposición; no me
he quejado ni he roto la amistai
con ningún correligionario de su se
ncría por estas cosas; los que c-an
amigos míos lo siguen siendo. por
que he seretrado siempre la política
de las personas. Pero ahora ncr pri
mera vez su senoría, en un momen
to tan serio como éste, comete el tre
mendo error de concentrar su mal
humcr, su indignación o lo que fue
re, per lo que pasa ea las Cortes, en
una ncrsona como yo, que no le he
sacado a su sselerfa de ningún pan
tano, pero que tampoco he contri
belfa:S a meterle en él.
Lo que acaba: de nacer su senoría
ahcm es un error tan tremendo co
mo el de 'ayer. ‹-Cónso es esto, senor
Lerretix? ?Clómo eS esto de marchar
se de las Cortes de .esta manera? El
Gobierno ha sido- numerado, come
es natural, por el jefe del Estado, y
ante quien se dimite es ante el jefe
del Estado y no ante el Parlamento.
;Pues si cada vez que me habéis
presentado un voto de censura o me
habéis combatido en el Parlamento
hubiese dicho: "Pues ahora me mar
cho", ?eme espectáculo sería éste, se
nores diputadas? Su senoría podrá
dimitir ante el Presidente de la Re
111~~.1•Mars¦•¦
pública cuando bien le parezca; pero
dimitir ante las Cortes, marcharse
del banco azul, eso es un error, senor
Lerroux.
Que l'espectacle del 73
no es repeteixi
Después de lo que su senoría •me
acaba de decir, ya sé yo que mis me
gas no tienen ningún _valor. Después
de lo que su senoría ha dicho y pien
sa de mí, ya sé yo que más bien le
inducirán mis ruegos a hacer lo con
trario; pero, en fin, si mi palabra no,
quizá en la Cámara haya quien le
pueda aconsejar a su _senoría, des
pués de lo' que le ha dicho el senor
presidente de la Cámara en el mismo
sentido, que no haga eso su senoría,
senor Lerroux.
Ayer hablaba su senoría con argu
mentos polémicos, más o menos bien
traídos al caso, del espectáculo de -
la República del 73. No seamos tan
históricos que vayamos a dar un es
pectáculo aquí esta tarde como el de
las Cortes del ano 13.
Per lo demás; senor Lerroux—y con
esto termino, ruego que me perdonéis
esta expansión, que há Sido absoluta
mente forzosa de mi parte—, cuando
su senoría me dice que yo no puedo
contar personalmente-Con su senoría
para nada.... (El presidesate.del CON
SEJO DE.MINISTROS: No he dicho
eso.) Eso he creído., entender, senor
Lerroux. (El senor presidente del
CONSEJO DE MINISTROS: Políti
camente.) Estamos conformes; políti
camente hablamos. El senor presiden
te del CONSEJO D EMINISTROS:
Habla entendido que personalmente.)
Que no puedo acordanme de la perso
na de su senoría para nada política
mente, yo me contristo todo lo que me
pueda contristar ante la pérdida de
un bien con la que no había contado.
No m'importa aquesta re
pulsa política, perqué no
penso ésser res
?Que no suene con el "gordo" de
Navidad? Como no he jugado, no ten
go que destruir ningún en.sueno. Pero
advierto a su senoría una cosa: que
esto no es menospreciar el concurso
posible de su senoría. Todo lo con
trario; es otra cosa mucho más sen
cilla y más clara: es que, como no
aspiro a nada, ni quiero ser nada, ni
me propongo ser nada, no tengo que
solicitar el concurso de nadie para
nada, senor Lerroux. Yosé cuál es mi
horóscopo, me lo han hecho, y como
soy crédulo y algo tímido, me atengo
al horóscopo; yo, en la oposición, no
significo nada.
Ayer, en una expansión—de la que
no me arrepiento—exolicaba a his
Cortes, en un arranque un poco lisi
e°, cuál era la fuerza moral que rae
había sostenido en el Gobierno: el
afán de hacer cosas. Este-afán lo mis
mo lo he tenido presidiendo un Go
bierno que administrando una finca
o plantando un árbol; me es igual.
Pero eso ahora, en la oposición, no
me sirve para nada. Yo sé que en la
oposición no soy nada y que me ten
go que dedicar o a la propaganda o
a componer versos, ya lo sé, y las dos
operaciones me son gratas. De suer
te que, por mi parte, senor Lerroux,
ni su senoría, ni sus secuaces, ni to
dos los émulos que, bien a pesar mío,
en tantos arios de trabajo he podido
suscitar, han de tener el menor re
celo. Yo no soy obstáculo para nada
ni estorbo para nadie, y lo que vaya
a pasar manana se liará sin mi in
tervención, sin mi concurso, y si po
sible fuera, para mayor descanso mío,
sin mi consejo.
Dicho esto, senores diputados, y cre
yendo haber hecho todo lo posible
por desvanecer los recelos del senor
Lerroux sobre mí, y lamentando que
un debate tan solemne tenga por co
da esta contienda tan absurda, tan
desproporcionada y de tan mal gusto
en que su senoría me ha metido,
vuelvo a pediros perdón, esperando
que el senor Lerroux se calme, y cuan
do se vaya del Parlamento, triunfan
te o derrotado, se lleve de mí un re
cuerdo menos penoso que la opinión
que antes tenía. (Aplausos en distin
tos lados de la Cámara.)
,¦¦¦•••¦¦=1~1•¦¦
El
DIALEG
mal que, si no ha tíngut rerneí,
potser en podría tenír
per CARLES SOLDEV1LA
—Váreu desesperar-vos massa
aviat. Encara l'actualltat as
guardava mes sorpreses desagra
dables, més escándols parençosos,
znés fortors de descomposició...
—giteannent. Sembla que una
veu celeste o diabólica—més aviat
diabólica—hagi dit: "Ara!" I que,
en sentirla, els homes que tenen
a Catalunya la responsabilitat
del poder, hagin començat a en
tredevorer-se amb
—Tots, no! Es segur que -ele
guns, si poguessin, sufocarien
amb energía aquesta cridória 1
'evitarien amb compte els con
filetes que la provoquen.
—Volea dir? Em temo que les
coses han arribat a un punt que
altdJauc els homes Inés entenimen
•tata i més política han opinat que
•era preferible rebentar els tu
mors que no permetre que em
metzinessin tota la sang del par
tít. ?Com voleu que un partit es
presentí davant el cos electoral
amb una façana esquerdada, per
da surt el gas irrespirable de la
discordia 1 de la immoralitat?
Era urgent de fer una °pereció
enérgica de sanejament. De sa
!neeament de pyiselidació. I es
%Lee, precisa~,epl que hom ha
.provat Ae 4e.i en,,4es assemblees
1.,reunions ,del °parta: •
—Es possible que la intenció tos
la que dieu. Pera ?ha estat opor
tuna? Será eficaç? El públic que
la contempla ?la interpretará ben
be en el sentit-que convindria a
l'éxit del paetit? Jo, durant tots
aqueste dies, procuro collocar-me
en la posició de l'heme del carrer,
i lis ,confesse que les, (batalles,
acuettcions, denles:mies, -exeohlue
nions t •canvis ertreell eón oferts
no m'acaben pas 'dé fer l'efecte
d'una empresa de redreçament o
de desinfecció. Els fete segueixen
produint-se d'una manera con
fusa i no en la forma simple 1
clara que convindria perqué el
poble que fa d'espectador pogUés
dir: "Tots els d'aquesta banda
,san els bons; beta els d'aquella
banda són els dolents".
'e.-Ah, no demaneu poc. En la
vida es dificilissim de destriar els
camps anib" aquesta netedee que
•. sois les faules 1 les rondalles po
den oferir. Separar la poma po
drida de les pomes sanes és una
operado aparentment molt sen
zilla, pene en la realitat sempre
•correu el risc que entre les que
heu donat per bones hagi
unes guantes de secretament ta
redes; sota la pell llisa 1 acolo
rida, sovint hi ha els cucs que
treballen...
—Bé, bé: no ens emboliquem a
seguir la pista de les imatges. De
sem les pomes que, estic confor
me, poden donar sorpreses, ádhuc
després de la tría més meticulo
sa... Jo noe queixo de la faili
bilitat deis capitostos que tenen
la missió de vetllar per la puresa
dels lloctinents i deis oficials. No.
El que clic és una cosa diferent.
El que clic és que als ulls deis
espectadors potser no ha apare
gut ben clara la voluntat higié
nica 1 consolidadora que gulava
el partit. Ni en materia de disci
plina, ni en materia de moralitat
hein tingut la impressió que s'ha
gi seguit un criteri únic...
.—odien fer més? ?Oblideu que
la reaiitat, i més encara la rea
litat política, conté una dosí ir
reductible d'impureses?
—Tornem-hi! Jo comprenc 1
LLET
CONDENSADA
MARCA
"EL NIN
La Llet Condensada marco "El Nino" per lo
constáncia de la seva alta calitat segueix me
reixent la més absoluta conflanca deis seus
nombrosos consumidors. Demani avui mateix
a SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
Via Laietana, 46 - A, l'interessant folletdi
"Utilitats culináries,de la
Llet Condensado marca
"El Nino" que_ U será
tro m és gratuitament"
Compri Llet Condensada "El Niiion miri al dorrero de tes
etiquetes, jo que moles\ poite'n prernis en metállic
II
m'explico tot el que vulgueu. Pelee
ja us he dit que jo en aquest
moment no era jo, que procurava
adoptar el punt de vista de l'ho
me del carrer que, en definitiva
és el que fa la balançada... I als
ulls d'aquest espectador esa temo
que tot aquest remenament hagi
estiá no sois inefican sinó in
oporeet...
—Aleshores estem d'acord. Tot
el que °corre no és, com suposen
alguns, un "zafarrancho de com
bate", a la vetlla de les eleccions:
és una cris1 que s'ha prodult in
evitablen-tent a conseqüencia d'un
llarg procés morbós...
--Sens dubte, cal prendre-ho
aixi. En aquest punt estem d'a
cord, peró els meus dubtes no
desapareixen.
—Com voleu que desapareguin
si sou un escéptic de mena!
--Deixeu les definicions. Jut
geu les nieves remes sense recor
dar deen' surten_ Vós treballeu
per fer-me acceptar les convul
sions del partit hegemónic com
a produde d'una fatalitat contra
la cual no es podía ter res. Jo seré
escéptic, peró vós sou fatalista i
no sé quina cosa ée pítjor... Ad
metent—i aixó no em costa gens
d'admetre—que dina el gran par
tit que va triomfar el 12 d'abril
de 1931 neeessariament s'havien
de produir diverses crisis amb
l'objecte d'acostar-se a la unitat
doctrinal 1 temperamental que és
indispensable als veritables par
tits 1 per evacuar els indesitja
bles que hi embarquen abans de
l'xit perqué no cal mirar prim 1
després perqué manca eent, jo
em dernano: ?No batuda estat in
finitament millor que la crisi que
es produeix ara, com un cataclis
me inevitable, tos provocada uns
mesos abans, un any abans, com
una mena d'avortament clentlfic?
—Tal vegada.,. si hora tenia el
coratge i la decisió...
—Aquí hi ha. l'entranya del
problema. Amb seny, coratge i
serenítat cree que mesos enrera,
abans d'algunes altres eleccions,
hi ha hagut avinentesa per pro
var amb garanties d'éxit una
°pereció salvadora.
. —Bé van intentar d'atraure
elements sans. Jo, almenys, re
cord° una crida encaminada de
dret a obtenir aquest resultat...
—Potser, entre altres coses, va
mancar aleshores l'indici cert
d'una voluntat depuradora. No
bastava atraure elements sans:
calla demostrar que hom era dis
posat a expellir els que encara
avui segueixen pertorbant la
mana del partit...
—En a de poc serveir deplo
rar els errors o els mancaments
passats. Ara; l'urgent fóra de tro
bar una posidó o un reme1 que
donesein 'ala catalanístes republi
cans les má.ximes garantles d'é
xit en les eleccions 1—aixó tam
bé!—després de les elecciens, en
la tasca d'estructurar Catalunya
i de refer Barcelona .
—Jo no en veig d'altre que un
enérgic esforl general per supe
rar els personalismes, acompa
nyat d'un severissim bandeja
ment deis vividors 1 deis ener
gúmens. Totes les altres solucions,
ádhuc si de mornent donen al
partit hegemónic algun éxit, se
ran efüneres i probablement ca
tastrófiques.
Hotel
1 RESTAURANT
Coberts a 10'50 ptes. 1 a la carta '
Fíats regionals. ExceHent mina
1 Servel perfecte - Salons per a
llodes 1 Fedes
Orquestra Preus inoderat.,
lipa Usa Tot s3p al dia
e:J.4
'
410 1 0-1 4
n 1/1+C I /ij iP1,;1 11
'-
fa ;1 "
munrialli
11/111 11
(
jI
S
1/2
Lgtt
1111111! If i 1111
e
.1141¦,11111
Aquest és el cas remarcable de la
que.si centenaria Casa Pantaleoni
Gerepaps, especialitzada en el ram
de l'aleillament per a homes i nens.
Fou a les -primeries del segle passat
que els germana senyors Miguel i
Joan Pantaleoni i Gusta fundaren
una modesta sastreria en l'allayors
popular barriada del carrer de. l'Es
paseria. No trigaren gairendegut a
obtingut, a trasllaciar-se al més
impostant carrer d'aquell temas, dit
Gignits, on porta sí i porta també hi
havia una sastreria, peró no n'hi ha
lda -cap del seu caire en•el que fa re
ferencia a bon estil, i molt especial
ment en vestits fantasia per a nens,
modalitat en la qual es féu popular
no solament a Barcelona, sinó arreu
d'Espanya, ja que aleshores la Casa
va estendre les seves-aeteritats al co
men de sastrería a ,rerigres, negadi
que avui continua en pie esplendor a
toles les capitals i ciutats sic la Penín
sula, aixi coro, també a les posses
sions d'Africa i Repúbliques d'Amé
rica.
La Casa Pantaleoni Germana ha
estat sempre incorporada al creixent
desenvolupament de Barcelona. No hi
ha hagut Certamen, Pira de Mostres
ni Exposició en qué la-Casa no hagi
pres part i que no hagi aconseguit les
més altes distincions, i fins per a con
tribuir al bon prestigi de' l'Art de la
Sastreria a Barcelona, sense reparar
en sacrificis materials, ha pres part
en Exposicions com- la de París a
l'any 1900, en la qual, degut al son
merit i exquisid gust, Ii ou atorg,ada
una alta qualificació.--
On la Casa Pantaleoni arrea la se
va popularitat fou en el seus Grans
Magatzems del carrer d'Escudillers.
Pot dir-se, sonso caure en ,l'exagera
ció, que no hi ha; a Catalunya, nin
gú que no hagi passat per la Sa-stre
ria Pantaleoni. Aquesta important
Casa mai no s'ha adormit en els seus
llorera, sinó que sempre ha anat se
guint la creixença de la ciutat, i cosa
a rasultat d'aix6 canvia d'estatge i
a l'any 1913 inaugura el gran esta
bliment que avui té establert al po
pular i típic carrer de la Postafer
rissa. Solament vint anys han .pas
sat des d'aquell día en qué tota la
ciutat admirá i agraí reconeguda l'es
'ore que en be dé la ciutat repre
sentava aquell canvi sobtat i d'en
grandiment de la Casa Pantaleoni
Germana, el qual engrandiment, sen
se vacillacions, segueix trioinfant,
cosa ho demostra que no obstant ola
temps perque passem, plena d'incer
tituds i dificultats, no ha dubtat gens
a ter reformes per tal de situar l'es
tabliment al gust i exigéncies del
dia.
Mari aquest establirnent reneix
exornat amb les millar& geles. D'a
quell vell estil tan mil vuit-eents ja
en queda res. I és que l'habilitat d'a
quest decorador que és Jaume Moya,
el aual ja ens té acostumats a les se
ves creacions en materia d'installa
cions inciustaials, ha transformat el
vell _estableeent Posant-lo al nivell
ártistie -que 'la. ciutat, amb la seva
pre-ixença i modernització, reclama, i
ha fet ressargir d'aquélles desferres
anacróniques el nou establiment de
Pantaleoni Germees. -
Una visa 'Jaume Moya
Hem vollit enartar les activitats
industnals d'E aurne Moya, nom la
ben conegut d 'Stots ele botiguers que,
transformant
'
.atus ,establiments,
no voléis sucu1'r á la paorosa crisi
económica sentida arreu del món i
requereixen l'art e l'experiencia cons
tructiva d'En Jaime Moya. Hem vi
sitat aquest -hdnie que porta cons
truides centenars de botigues a Bar
celona i no poques arreu d'Espanya,
en ola seus tallers del carrer d'Ara
gó, 184, on una Munió de fusters i
ebenistes están actualment activant
els treballs per a diverses botigues
properes a inaugurar-se.
El senyar Moya ens concedeix una
minuts i ens fa passar al departa
ment tecnic, on mis dibuixants dila
gents i comprensibles interpreten les
aoves creacions, plasmanteles gráfica
ment ala plans i perspectives.
A les nostres preguntes ens respon
que a la darrera botiga inaugurada,
o ala la deis senyors Pantaleoni Ger
mans, ha tingut com a collaboradors,
i sota la seva direeció, ultra els seus
propis tallers d'ebenisteria. i fuste
ria, i els treballs de paleta, eh se
nyors Franzi Germana, que han for
nit els marbres; Marcel Vilá, en els
metalls; la 'casa Jaeint Costa, submi
nistrant els coneguts refiectors "Pitts
burgh" i els aparells de llum "trio
liten i en Joan Condins, que ha exe
cutat els treballs de pintura.
En.s acomiadem del senyor Moya.
No volem interrompre la seva aten
ció, dedicada per complet al treball,
elaborant bolles obres que meravellen
als nostres conciutadans i alhora ho
noren la ciutat.
Lluminotécnia Jacint Costa
La preocupació de tot comerciant
és aconseguir una bona i adequada
illuminació per a llur establiment, ja
que ha arribat a l'ab,solut convenci
ment de tots que en els temps que
carrera un deis factors principals de
l'éxit d'exhibició i venda depén del
bon o mal enllumenat deis estable
ments.
La casa Jacint Coet,a 1 C.a, S. L.,
de la Rambla de Catalunya, 80, d'a
questa ciutat, casa especialitzada en
luminotecnia, ha contribuit podere
sament amb la venda dels seus Di
fusors "Triolite" i Reflectora "Pitts
burgh", o sigui deis installats a l'esta
bliment dels senyors Pantaeloni Ger
mans, i que són els que després de
tota mena de preves i comparacions,
han estat acceptats quasi per unani
mitat pels comerciants amants del
progrés i que elegeixen aquests apa
rells per tal de posar la illuminació
de llur casa d'acord amb l'enorme
avenç que en aquests darrers anys
es rnanifesta a la nostra ciutat en
tot el que fa referencia a l'enllume
nat deis establiments rnoderns.
Franzi Germans (Marbres)
Aquesta casa, acreditada des de ja
fa mola anys par la piensa deis sena
marbres, sha vist honorada diverses
vegades amb la collaboració del seu
article per a la construcció i reformes
deis edificis oficials de la riostra ter
ra, entre els quals podem esmentar
el Parlament Catan!, com a model
de treball acurat. Cota a mostra de
la perfecció de la casa es pot admi
rar també la installació del vestibul
de la casa Pantaleoni Germans, inau
gurada aquests dies.
Joan Condins (Pintor)
El despatx i tallers d'aquesta casa,
installat al carrer d'Aragó, 215, so
brerament coneguts Deis industrials
de Barcelona, té la especialització en
el ram de pintura per la perfecció
deis seus treballs en el decorat deis
moderns establiments, essent el dar
rer la Sastreria Pantaleoni Germana,
inaugurada dissabte.
Marcel Vila (Metalls)
Aquesta coneguda signatura, domi
ciliada al carrer de Corts, 570, fou
fundada l'any 1900 des de aleshores
ve dedicant-se especialment a muntu
res i metalls per a aparadors, cosa són
barres i suports moderas niquelats e
platejats per a camiseries, saben
ries, guants, muges, teixits i altres.
També ha contribuit a la magnífica
installació de la casa Pantaleoni Gas.
mans subministrant ola suports de
metails deis aparadors.
Finalment...
No ens resta més a dir sine que els
nostres lect,ors visitin l'Exposició de
les darreres Novetats per a Vestits 1
Abrics d'homes i nena que per a les
temporades de Tardor i Hivern ex
hibeix la popular i acreditada Casa
Pantaleoni Gerrnans, Portaferrisa, 13.
1
'
.
.
1
1
I
i
.
I
i
i
;
I
=I_
Planxisteris, Pintura i Guarnició per a automóbils
B. JUNCOSA
Borra, 208 - .Teléfon 32933 BARCELONA
,i,
,
_n
odu15re de 1933
•~111.11¦1101•11.11•M
la rambla 5
MACIA
Contra les informacions ten
dencioses, contra la bilis deis
amargats, contra el desig —més
o menys vergonyant—deis adver
saris, podem afirmar, una vega
da més, que la democracia cata
lana té, ara més que mal, un
nom: "Esquerra Republicana de
Catalunya". Les sessions d'aquest
II Congrés Nacional Extraordina
ri que acaba de celebrar-se al Co
liseu Pompeia de Gracia en són
la prova evident, definitiva, con
tundent. Si Catalunya és el re
ducte del republicanisme, Esquer
ra Republicana de Catalunya n'és
talunya no cauria", digué el Pre
sident Macla la garantia més só
lida que el régim instaurat el 14
d'abril podrá trontollar, podrá
caure i tot, a les terres hispani
ques, peró no trontollara, ni cau
rá a Catalunya.
Dos homes representatius, dues
figures i•lustres de la nova Ca
talunya van afirmar-ho, en ter
mes coincidents en la sessió me
morable del II Congrés Nacional
Extraordinari d'E. R. C. celebra
da diumenge a la nit. "Si la Re
pública caigués allá, aqui a Ca
Al marge d'un Congrés 1
La democrácía catalana té un nom:
Esquerra Republicana de Catalunya
talunya no couria", digué el Pre
sident Maciá. "Si la República es
panyola trontollava — referma
Lluís Companys — la República
catalana seria el seu reducte!..."
Bastaren aquestes dues afirma
cions amb l'emoció 1 la solvencia
deis llavis que les pronunciaren,
perqué aquella multitud que s'es
gotava en discussions 1 diferen
cies d'ordre intern es redrecés
enardida. Basta que el President
Macla, amb la seva figura severa,
austera, venerable, s'alces a dir
unes paraules, perqué l'ambient
de la sala espaiosa, carregada de
fum i de neguit, canviés d'una
manera rápida, absoluta. L'exér
cit civil que va manifestar-se el
12 i el 14 d'abril i en tantes altres
ocasions, va reviure frenétic—fre
nétic com mai aquells passat,s
moments d'emoció — d'aquella
e-mo-Ci-ó que Lluís Companys
sillabeja amb el cor més que amb
els llavis—, i l'esdevenidor de la
nostra Patria va semblar-nos
més falaguer que mai. Una vega
da més va demostrar-se, amb la
celebració d'aquest Congrés, que
la democracia catalana, ara com
ara, només pot tenir un nom, no
més té un nom: Esquerra Repu
blicana de Catalunya. Un nom i
un símbol que és la seva garan
tia: Francesc Maciá.
* * *
Lluís Companys pronuncia en
el curs de la tercera sessió d'a
quest Congrés memorable un dis
curs formidable. Un discurs be
llíssim de forma, dens • i profund
de contingut, viu i emocionant de
to 1, políticament, transcenden
tal. Lluís Companys, siRabejant
una vegada més, com si tingués
interés a no llançar inútilment
una sola lletra, afirma el na-cio
na-lis-me, la ca-ta-la-ni-tat d'Es
guerra Republicana de Catalunya
per acabar, d'una manera simple
i definitiva, amb una afirmació
categórica: "Catalunya, nació!"
Després d'un període d'inacti
ser, una mica desillusionades.
"Rebroten les audácies reaccio
náries..." digué sense una punta
d'odi, amb un dolor profund.
"L'alegria dels primers moments
ens feu oblidar les vides enemi
p•-r L. flYMA111 i BAL1D1AA
espanyola, s'alçaria la República
catalanal..." -
• * •
A la sessió de la tarda—plena
de passió i seguida ávidament
pels enemics d'Esquerra Republi
.
Un aspe cte del Congrés extraordinari d' E. R. C.
vitat aparent, Lluís Companys
torna dissabte a la palestra. Des
prés d'haver aguantat damunt les
seves espatlles un xafec d'injú
ries 1 d'insídies dels enemics im
potents de plantar cara amb ar
mes nobles, Lluís Companys tor
na a ésser el cabdill de les hores
angoixoses de la pre-revolució,
l'animador indiscutible de les
masses enfervorides i aval, pot
gues que tenle* a les nostres
mans...", contIrllia encara amb
menys odi i amb més dolor. I el
poble enardit Ii dona la resposta:
"encara hi som d temps..." I per
últim, la declaració concreta,
enérgica, infrangible, de la
nostra fe republicana—republica
nisme rablós—i de la nostra ca
talanitat abrandada. "Catalunya,
nació!" "Si caigués la República
(Fot. Ritma)
cana de Catalunya —el Congrés
palesa, a bastament, la seva força
democrática. Qüestions delicadis
simes, trencadisses, dificils, van
ésser sotmeses a la deliberació
del Congrés, autoritat máxima
del partit. En dos aspectes ben
diferents va tractar-se de la dis
ciplina deis militants. I el Con
grés va manifestar-se amb prou
eloqüencia. L'afer que durant al
HISTORIA POLITICA
Antecedents
Després deis esdeveniments po
Mies de la setmana que acaba
de finir, adquireixen doble relleu
alguns deis aspectes del discurs
pronunciat dies pasats pel se
nyor Largo Caballero a Madrid,
davant les "Joventuts Socialistes".
Heus aci un fragment taquigrafie
d'aquel' discurs:
"Después, cuando la elección
del presidente de la República,
se produjo otra crisis. (Yo creo,
camaradas, que muchos de nos
otros tendremos remordimientos
de conciencia por el voto que di
mos en aquella ocasión.—Ovación
enorme.) Tengo que repetir ante
vosotros algo que se ha dicho
en el Parlamento, pero en lo que
la opinión no se ha fijado lo bas
tante. Poco antes de la elección
del presidente de la República
recordaréis que celebramos los
que entonces éramos miembros
del Gobierno una reunión en el
restaurante "Lardhy". En aquella
reunión se cambiaron impresio
nes — eso se dijo en el Parla
mento—sobre la solución política
que habría de prevalecer después
del nombramiento de presidente.
Y entre todos no hubo ni uno
que no estuviera conforme con
que los elementos políticos repre
sentados en el Gobierno deberían
continuar en el que se formase
después de la promesa del Pre
sidente de la República. Y no ya
estuvieron conformes todos, sino
que quien hoy ocupa la cabecera
del banco azul dijo: "No sola
mente los grupos políticos, sino
las personas deberán ser las mis
mas." Eso fué unos días antes del
momento político que se aproxi
maba por la elección de presiden
te. Por lo tanto, pocos días antes
de la crisis que forzosamente te
nía que surgir, todos tenían el cri
terio de que continuasen los mis
mos grupos políticos, y, según el
senor Lerroux, las mismas perso
nas. Se fué a la constitución del
Gobierno. Y al formarse éste, co
mo el companero Prieto pasó al
ministerio de Obras públicas des
de el de Hacienda, quedaba este
departamento sin titular. Hubo
otros cambios de carteras, y
cuando el senor Azana fué a vi
sitar al senor Lerroux para de
cirle que tenía ultimada la lista
de los ministros, el senor Lerroux
contestó que lo sentía, pero que
no estaba conforme porque en la
relación figuraban los socialistas.
(Rumores.) Yo digo que eso no
es cierto, porque si hubiera sido
cierto, el jefe radical no podía
haber dicho en "Lardhy" dos días
antes lo que dijo. Lo que pasó,
camaradas, es que al ministerio
de H-ciend^. fué al senor Carner.
?Quién es el senor Carner? Apro
vecho este momento para hacer
del senor Carner los elogios que
merece por honrado, por impar
El senyor President
de la República—que
continua mereixent
personalment el nos
tre respecte — no ha
pogut sostraure
aquests dies la seva
alta autoritat a !es
discussions del car
rer i a les polérniques de premsa. No
volem repetir les raons —prou cone
gudes i argumentades--d'aquells que
consideren que ha interpretat la
Constitució de manera cómoda. En
canvi, trobem que no ha tingut gaire
sort en algunes defenses que ti han
sortit.
Per exemple, "El Sol" de dijous,
en un comentani contra els socialis
tes sobre la debatuda interpretació
de l'article 75, escrivia amb impru
dencia aquest pargraf:
"La falta de confianza rompe la
unión del Ejecutivo, representado
por el Gobierno y las Cortes, que
unidos forman el juego parlamenta
rio en los Gobiernos de este tipo; el
Poder moderador, fuera de ese juego
directo, queda para resolver la situa
ción en caso de realizarse tal rup
tura. ?Cómo? Como le parezca, y ya
el Parlamento derrocará, Gobierno
tras Gobierno si le place, como su
cedió en época muy reciente al Pre
sidente Millerata, en Francia."
Francament, alzó d'invocar el re
cord de Millerand per tractar de co
brir Alcalá-Zamora ens sembla al
menys impolític. Se'n diu — escrivim
¦¦••¦.,
cial, por leal, por gran hombre
en la República. Su enfermedad
ha influido mucho en los acon
tecimientos políticos de Espana.
Ha sido una verdadera desgracia
que el senor Carner cayese en
fermo.
Pues bien: el senór Carner es
el hombre que, cuando la Con
junción republicano - socialista
planteó en el Parlamento el pro
blema de la administración le
rrouxista en el Ayuntamiento de
Barcelona —y todos recordaréis
que aquél fué el motivo por el
que el senor Lerroux hubo de
abandonar la Conjunción (Muy
bien.)—, extremó más la acusa
ción contra el jefe radical. Y al
senor Lerroux era natural que le
costase mucho trabajo sentarse a
la mesa del Consejo de ministros
al lado del hombre que le había
llevado a la picota en las Cortes
por el asunto del cemento de Bar
celona. Este es el motivo y el
porqué de que entonces el par
tido radical se apartara del Go
bierno. Y para ocultar la verdad
se buscó la plataforma de la cam
pana contra los socialistas, que,
por cierto, les ha dado muy buen
resultado. De modo que ése fué
el punto de partida. Luego vino
la campana que todos conocéis."
en castellá perqué ho entenguin —
"mentar la soga en casa del ahor
cado".
Un tal senyor
F. Fraser Lawton,
director o el que
sigui de la Compa
nyia "Regs 1 Força
de l'Ebre", va ésser
convocat, com tots
els altres represen
tants obrers o d'em
preses, a la reunió de trenta hores
al Govern General, de la qual va sor
tir — grades a la gestió lloada per
tothóm, excepte el seu antecessor,
del Goveruador General senyor Set
ves — la solució o almenys l'ajorna
ment del conflicte de Llum i Força.
Peró el tal senyor Fraser Lawton,
súbdit anglés, va pretendre que a ell
nn l'obligaven les indicacions de les
nostres autoritats, 1 que degut a ia,
seva "eategoria" i altres históries no
podia acudir a la reunió.
El nostre amic senyor Selves va
saber, dignament, restablir el prestigi
de la nostra autoritat en una fornia
que mereix ésser divulgada: va tele
fonar de seguida a aquell indivídu
client-li que si ell no acudia a la re
unió l'anida a buscar una parella de
la guardia civil. I el representant de
"La Canadenca" va anar a la reunió
com els altres.
Ho trobem bé. Peró, francament,
hem de dir amb tot respecte al nos
tre digne Governadnr General que
va ésser massa benévol. A qualsevol
país del món — en el propi país del
senyor Lawton, per' exemple — un
estranger, de qualsevol "categoria",
que desatengui les indicacions legiti
mes de l'autoritat nacional no roman
al territori de l'Estat ni vint-i-quatre
hores, perqué és expulsat fulminant
ment.
Del discurs del se
nyor Cambó a Sit
ges:
"Hl ha católics que
sospiren per una dic
tadura..."
I a continuació
— segons reporta el
"Full Oficial":
"Enlloc del món la riquesa no pa
••¦••••••••1¦¦¦¦
Ia.p.e';
qué
teix més que en palsos de dicta du:
diantre el senyor Canibó
identifica la religió amb la fórtuna?
Aixó de canviar de
posició dóna sempre
mals resultats. Per
exemple, els radicals,
com abans feien de
furibunds anticleri
cals no és estrany
que no sabessin res
de la Biblia. Potser
el% era beneficiós. Peró ara que s'han
convertit en l'esperança de tots els
mossens que tenen la seguretat que
Lerroux els retornará la paga, val
dria la pena que als centres donessin
unes lliçonetes d'alió que quan érem
petits en déiern "História Sagrada",
així evitarien badades com la que
reportem, publicada en "El Liberal",
un diari que, encara que no os ho
cregueu, surt cada día:
" Se ha descubierto la tumba de
Moisés; éste es uno de los tantos des
cubrimientos que de tiempo en tiem
po nos anuncian los sabios que te
niendo poco trabajo, quieren ganar
notoriedad; la tumba de Moisés, lo
más probablemente no la encuentra,
ni el ángel de la trompeta, el día del
juicio final.
Ahí es nada: encontrar el sitio
4-
Caixa d'estalvi de la
Generalitat de
Compies de Contribuent
La Caixa d'Estalvi de la Generalitat de Catalunya
admetrá, si hom ho soiicita abans del dia 15 del corrent,
l'obertura d'un compte de contribuent per majá del quál,
sense que signifiqui cap molestia ni despesa per part de
l'imponent, Ji retirará els rebuts de contribució que hági
de satisfer al Servei de Recaptació de Contribucions.
HORES DE DESPATX
Dies feiners: 9 a 12 del matí i de 4 a 6 de la tarda. — Diumenges: De 10 a 12 del matí
OFICINES CENTRAL S :
PALAU DE LA GENERALITAT
ENTRADA: CAr RERDEL BISBE
guns mesos havia estat el coreó
d'Esquerra Republicana de Cata
lunya va quedar liquidat duna
manera decisiva. El críteri del
Directori del partit va ésser re
frendat d'una manera emocio
nant, unánime, pels congressis
tes reunits. El plet va ésser fallat
democráticament, i aquells que
refusaren l'ape•ado a l'organis
me máxim del partit trobaren la
resposta adient. Les expulsions
acordade sel dia 27 del passat se
tembre van ésser sancionades
d'una manera absoluta, aclapa
radora. I encara el Congrés hi
afegí una esmena: la d'exigir als
expulsats la dimissió d'aquells
canees aconseguits grácies a Es
guerra Republicana de Catalu
nya. La unitat del partit, la uni
tat que calla aconseguir en
aquests moments transcendentals
per Catalunya i per la República,
va ésser iniciada en aquest Con
grés. La paraula emocionant del
President, l'oratoria vibrant, ple
na de sinceritat, de Lluís Com
panys, després del parlament
florit, concis i seré de Ventura
Gassol, van refer, en un día, en
unes hores, tot el que uns altres
havien intentat desfer en molts
mesos. Els enemics de l'Esquerra
esperaven aquest Congrés amb
una certa Muslo. N'esperaven, no
res menys, la desf eta del partit
que governa Catalunya. I aixi
hem vist com una part de la
Premsa—la de dreta 1 la que vol
passar per esquerrana —accen
tuava els atacs més grollers, més
imbecils, més desconsiderats, con
tra l'Esquerra i els seus homes,
en forma anónima o avalats--és
un dir—per signatures que hau
rien d'abstenir-se de parlar de
política si tinguessin una mica de
sensibilitat. Va refer-se, repetim,
en unes hores, tot el que s'havia
intentat desfer en molts mesos.
Esquerra Republicana, afrontant
amb valentia, democráticament,
tots els conflictes interns 1 ex
terns, deíxant el camí obert a.
totes les discussions; escoltant
queixes, denuncies, protestes 1
suggerencies,.ha enfortit la seva.
posició. Cap altre partit ha tin
gu la valentía d'acarar-se ala
seus plets, als seus problemes,
amb la decisió, amb la claredat
que ho ha fet fins ara Esquerra
Republicana de Catalunya. Algú,
acostumat a dur la roba interior
molt bruta, tot guardant les apa
rences, ha fet veure que s'escan
dalitzava, per tal de desprestigiar
aquest partit democrátic per ex
cellencia. En el fons, peró, aquests
aficionats a parlar de cloaques 1
de podridura i de corrupció 1 de
pestilencia, saben prou bé que ells
o els seus partits han fet sempre
el contrari, utilitzant la tapadora
en lloc del bisturí. I aquests pro
cediments a la llum del dia,
aquesta sinceritat—moltes vega
des cruel—els ve de nou 1 els fa
enrogir de vergonya.
Aquest Congrés extraordinari
d'Esquerra Republicana de Cata
lunya haurá estat, potser, el més
important de tots els fins ara
celebrats. I sense reserva de cap
mena, el més emocionant, el més
viu, el més vibrant. Si abans de
la seva celebració podia existir
l'home escéptic després d'aquest
Congrés l'escepticisme no té raó
d'existir. Esquerra Republicana
n'ha sortit considerablement en
fortida, afermada la seva cata
lanitat, enfortit el seu esquerris
me republica i refeta la seva uni
tat sota l'alt guiatge de Francesc
Macia i d'acord amb les normes
senyalades, en mig de l'entusias
me delirant de la multitud, per
Lluís Companys.
COMPANYS
donde aquel venerable varón dejó
sus huesos después de haber salido
sano y salvo de aquella tormenta,
que nosotros nos empenamos en lla
mar Diluvio Universal, cuando alie
nas llegó a la categoría de las inun
daciones en China...
?Por qué no se dedican a buscar el
Arca?
A lo mejor encuentran a muchos
animales dentro aún...
Marcos Benet."
Una cosa com alló de: "els quatre
apóstols eren tres: Adam i Eva".
El nou Govern de la República
PresidIncia...
Governació ............
Guerra ...
Obres Públiques
Indústria j Comer9
Hisenda ..._... ............
Treball
Comunicacions...
Estat
Instrucció Pública
Justicia
Agricultura... ....
Diego Martínez Barrios
Manuel Rico Abelló
Vicente Iranzo
Rafael Guerra del Río
Félix Gordón Ordax
Antoni Lara
Caries Pi i Sunyer
Leandro Pita Romero
Emilio Palomo
Sánchez Albornoz
Domingo Barnés
Botella Asensi
Cirilo del Río
LES CONSTITUENTS DESAPAREIXEN
Ha estat signal el decret
de dissolució de Coris
El 19 de novembre, eleccions generals
Madrid, 9. — El President de /a República ha signat
aquest matí el decret de dissolució de les Corts Consti
tuents. Segons el text de la disposició, el dia 19 de novem
bre s'efectuaran les eleccions generals i el 8 de desembre es
constituiran les noves Corts amb carácter ordinari.
ASSORTIT
3 DE GALETES
MTIAC
21classes fines per
a postre, berenar,
desdeiur; -1c.
I
5,25 KILO
(DEMÉS EL TIMBRE)
la rambla 9 octubre de 1933
,
Continua el triple empat entre
TR1
AMB AQUE/T PERFUM
DEIXARÁ
PER ON PAfil
UN RATTRE
DE DIfTINCIÓ
OtarnaCke„-
F- X Va - C O alfil:Fe L O-1911-17-za Ý6O
L.8 acua- del passat
campionat de Barce
lona de veterans
Hem rebut amb referencia a lea
incide-Peles ocorregudes en el Campio
nat de Barcelona de Veterana, orga
nitzat per la Penya Ciclista Fobia
Nou, dues notes: una de la U. V. E..
una altra de la P. C. Poble Nou.
En la primera, ja publicada en la
Prernsa, es fa una Ilarga relació de la
qüestió, 1 acaba fallant de la següent
manera:
I Anullar el títol de Campionat de
Barcelona, a la cursa de veterana ce
lebrada per la Penya Ciclista Poble
Nou. 1 deixar aquest titol a disposició
d'una alta entitat.
II Ordenar a la Penya Ciclista
Pcble Nou la devolució íntegra de
l'import de la inscripció ala corredora
que no volgueren prendre la sortida.
No autoritzar, en el t,ermini
d'un aacy, cap classe de cursa que pre
tengui organitzar la Penya Ciclistt
Poble Nou.
A aquests acords, presos per la Co
missió Esportiva de la U. V. E., la
Penya Ciclista Roble Nou protesta en
un llarg. eserit, aciregat al secretani
de laUe.V. E.. que sentim que, per la
manca d'espai, no poguem publicar
Integre cona tóra el nostre gust. Amb
tot, n'extraiem alguna interessants
Parálr.411:
"Si bé és ver1tat eue modificáram
els reglamenta de la cursa la nit
abans de celebrar-se aquesta, ningú
no podrá negar que fou modificat
per a tota per igual.
En primer lloc, en no ésser apro
vats ni segellats per la U. V. E. els
reglamenta que foren presentats pri
rnerament en acuesta Secretaria, no
dona cap torea a aquesta per a san
cionar l'entitat organítzadora, en el
cas que aquesta decideixi fer les mo
dificacions que cregui conveniente
Com vós no ignoren, la U. V. E. no
disposa de- cap mena de reglamenta
per a curses de veterana, 1. per tant,
no arribem a comprendre com la Co
rnissió Esportiva ha pogut prendre
aquesta determinad& volent desquali
ficar una entitat que ha seguit els
camina legals.
Si /a determinaoió que ha pres la
C,omissió Esportiva és parqué entre ala
corredora que no prengueren la sorti
da i protestaren n'hi havia algun,
com el senyor Soler. que és soci i
directiu de la U. V. E., haureu de
convenir amb nosaltres que s'ha co
mes una de les més grans injusticias
que a'hagin pogut cometre en ci
chame.
Posem també en el vostre conei
xement que a nosaltres no se'ns pre
senta cap delegat de la U. V. E., i si
en realitat n'hi havia ho ignorem.
puix que, a dir veritat, no coneixem
mes que els més destacats. El que
sí féu gales de delegat i president de
la Comissió Esportiva fou el senyor
Soler, que allá a l'encontre de la
torea pública, no per a expulsar els
corredora que no volien correr. sinó
el Jurat de la cursa, per tal de sus
pendre-la, al qual reoueriment les
mentada forea publica. It contesta
que ella era al-: per a niantenir l'or
dre, i mai per a alterar-lo, i, per
tant, algo era qüestió de • l'entitag or
ganitgadora.
Referent a l'anullació. del Camelo
nat de Veterana de Barcelona supo
sem ene no cabrá en el %T'atea, bon
crite.ri aue es Dorti a afecte •després
del sgerífici que representa castre
meses de trebalts consectitius; haVer
pres la sortida cinquantagniatie g'or
re.dors per á disputar-se el dit emw'
pionat i la propaganda iDdrtaila'aT
afecte 'per radio, premaa 1 carte111.:'-
?Heu prestat atando .els 'eleinents:
que comnoneu la Cornisaló Esporti
va a l'afecte tan deplorable que cau
sara a tatició apuesta determina?
ció?
Referent ala dorsals, us hem de ,
manifestar que ja s'han pagat a
dues pessetes alsdel Prat 1 a tots
aquella que no han volgut diploma.
Us preguem eme us Murar
aquestes oueixeg• ala manabria's que
componen la Coinissió EseortPra, it
ensema. us serviu recordar-lbl qué"'
el moment de fallar prescindeixina
de teta ciaste de pastidismes i es far
cin cáriec que solament i exclusiva
ment pertanyen a la Comissió Es
portiva, i na que són també mena
bres d'una entitat que presenta: -cor
redors i després els retira, per- error,
sens dubte.
Esparem de vás us servireU lltue•
rar aquésfgg Oneixes novamentea
.Cumissiel .Esnortiva, i-•d'aquesta• aing
fan just i seré, per tal de geure..,de
posar -11 - a aquest lamentable inc4-
cient que res no ,diu en prestigi del
nostre eapert. •
Quedem de vós atta. ss. ss.
Pel Censal' Directiu, el president.
Jaume Dole."
-L'homenatge a Trueba
Diumenge, al matí, al Parc de
Montjuic, es va celebrar un festival
ciclista a homenatge de Viceng Trua
ba.
El temes plujós. ínsegur, va re
treure segurament malta gent, enca
ra que• amb tot la concurréncia era
bastant nombrosa i ernmarca degu
dament les diferents curses que es
corregueren.
L'interés fou sempre accentuat, so
bretot per la cursa en la qual corría
Trueba.
El gesultat de la cursa en la qual
prenia part el gran corredor mun
tanyenc, fou el següent:
Joan Jimeno, A. C. Montjuic, en
1 h. 22 m. 10 s., 64 punta.
Vicene Trueba, en 1 h. 22 m. 10 s.,
28 punta.
Manuel Izquierdo, A. C. Germanor,
en 1 h. 22 m. 10, 27 punta.
Salvador López, 11 punts.
Joaqaim Tudela, 19 punts.
Francesa Cavaller, 12 punta.
Lsidre Colet, 5 punta.
Jaume Lloreng, O punts.
Antoni Destrieux, 14 punta.
Agustí Sancho, O punta.
Fins a 32.
"
i°1111N,
CDSULICH 1-1-NEr7-
LINIA BRASIL- -PLATA
M/N NEPTUNIA
de GIBRALTAR 30 OCTUBRE
cap a Pernambuco, Bahía, Rio Janeiro, Santos, Rio Grande do Sul, Mon
tevideo i Buenos Aires.
LINIA RIO AMAZONAS
(Nord Brasil)
s/s AMA Z ZONIA
d- BARCELONA
cap a Belem (Estat de Parit)
LINIA ESPANYA - NEW YORK
M/N SATURNIA
de GIBRALTAR
M/N VULCANIA
de GIBRALTAR
"COSULICH'IINE"
Ageflis Gr'eneraas per a Espanya: S. A.
BARCFLONA: Rambla Santa Mari lea, 31-33 MA1511ID: Alcalá,
1 NOVEMBRE
24 OCTUBRE
21 NOVEMBRE
a
45
LA RAMBLA, 9 - 10- 33,
1
FI
Carnpionat de segona
categoria preferent
RESUETATS D'AHIR
Sant Cugat - Ripollet
Manresa - Vilafranca
Ilüio Mollet
Terrassa - Tárrega
• CLASSIFICACIO
1-3
3-0
2-0
3-0
J. G. E. P. F. C. P.
Terrassa 3 3 0 0 6 0 6
Hura 3 2 1 O 7 2 5
Mollet 2 2 O 1 5 2 4
Manresa 3 1 1 1 4 3 3
Ripollet 3 2 0 1 9 3 4
Sant Cugaa 3 0 1 2 2 7 1
Vilafranca 3 O 1 2 2 8 1
Tárrega 3 0 0 3 111 0
'*
Martinenc - Gimnastic: 1-0
Sana - Santboiá 6-1
Poble Nou - Reus 3-1
Harta - Sant Andreu 0-2
CLASSIFICACIO
J. G. E. P. F. C. P.
St. Andreu 3 2 1 0 6 3 5
Martinenc 3 2 1 0 5 3 5
Fobia Nou 3 2 1 0 5 2 5
Sana 3 1 1 1 7 4 3
Reus 3 1 1 1 5 4 3
Horta 3 1 1 2 2 4 2
Gimnástic 3 0 1 2 3 5 1
Santboilt 3 0 0 3 4 11 0
A SANT MARTI
El Martinenc guanya el
Gimástic de Tarragona, per
un gol a cap
Amb prou feines va poder guanyar
ahir a .arasa saya el Martinenc, en
cara elite va jugar força bé. Va apun
tar-se-.1a' \datar/a, que no va poder
éser més grossa parqué també els
..minyons del Camp de Tarragona
van fer-ho força bé.
El Martinenc, completament recu
peral de les seves darreres deficients
actuacioris, fer un 'excellent par
tit veritablement era mereixedor de
la victória. Els socis no poden pas
criacar la minas victoria parqué els
jugadors posaren tot el -seu entusias
me i el seu saber en la lluita, i tenint
en compte la perfecta actuació deis
contraria' poden donar-se 'a basta
mantaalatisfets de poder apuntar-se
dos punes Mes: '•• -
kl,partft-va ésser'molt• bonle 1 fíns
ben jugat, parqué ja hem dit que tots
, ola jugadora van fer tot el que po
--gueren, que no fou pas poc. Hi hagué
entusiasme, 'billa i bou joc, imposats
per Vilaseca i Castells, respectiva
ment. L'aribtre senyor Caminal no
aingué ni un sol moment difícil, i
,com que ell també va estar a l'altura
deis jugadora, va resultar un partit
altament agradable.
Els equipa 'eran:
.- F. --C., Maatinenc: Petrus, Porta
Altés, Andreu, Rochi
gua, Vila, Alejo, Sals, Vilaseca
Fandos.
C. Gimnastic de Tarragona: Alva
rez, Wenceslao, Requesens, Sama.
Rovira. Bordes, Barbera, Castells,
Ballester, Fairent i Torelló.
L'emic gol de la tarda i que dona
la victoria al Martinenc van entrar
lo a la segona part, per mitja d'un
gut de Vilaseca que de rebot va anar
als peus de Vila i aquest va tra
'inetre'l a la xarxa. Fou -un gol bonic
emocionant, no potser per la seva
execució, pera sí per l'ansietat amb
.qué era esperat pels martinencs, que
velen com dominava el aeu aguije,
paró no arribava mai el moment de
marcar, degut a l'excellent defensa
d'Alvarez, que va salvar el seu equíp,
junt arel) els seus companys, d'una
derrota més gran. « I 'consti que no
l'haurien pas merescuda.
Per la seva part, el .porter Petrus,
del Martinenc, lió va flor també molt
bé i va evitar algun gol quan els
• gimnástica s'aproparen a la seva
- porta. Deis altres jugadora val tara
bé la pena d'esmentar Andreu, el
centre martinenc, que va aguantar
l'equip com sempre.
ADRIA
SANS
Sans 6 ; Santboiá 1
Ahir a la tarda, al camp del car
rer de Gallileu, davant regular con
curréncia va tenir lloc el 'tercer en
contra del campionat de Catalunya
de segona categoria preferent.
Tal com ja assenyala el resultat,
fou de gran superíorítat de l'equip
local. Al primer temps el Sans juga
d'una forma tan notable que en al
gun moment, ultra dominar els seus
adversaria, els arribaren fina a
l'acorralament. Fruit d'aquest domi
ni fou que durant aquest primer
temps ja marcaren cinc gols, obra
de Folch, Escolá (2), Amposta i Fi
guares, algun de forma excellent.
El Santboiá es defensa, per tal que
no augmentés el marcador, i al
mateix temps aprofitaren algun mo
ment per atacar i arribar fins a la
porta que defensava Escoda, paró la
seguretat del portar sansenc féu en
debades els estancia .deis xicots del
Santboiá.
El segon temps resulta quelcom
més anivellat, ja que el Sans con
servava el marcador, amb un gran
avantatge. I amb motiu que el Sans
no s'emprá tan a !fans com a la pri
mera part, el Sanfboia, arriba, ani
vallar el joc i arriba, a aconseguir el
gol d'honor per mitja de Castells.
Aquell gol desperta els jugadora del
Sans. i a poc a poc torna a desenrot
llar el joc que feren al primer temps,
i al cap de pocs minuta de l'anterior
gol obtenen per mitjá d'Escala el
sisa gol.
I amb domini del Sans, l'arbitre
fineix el partit.
Bon arbitratge del senyor Her
nández, a les ordres del qual els
equips s'alinearen abrí:
Sana: Escoda, Soligó, Aparicio,
León, Btuynete, Busquets, Folch,
Arnpcsta, Escobe Figueres i Gironés.
Santbolaa Ros, Lacal, Mir, Pagés,
Danzo, Ribes, Pana Chinata Pastor,
Castells i Llobera.
F. A.
Grup Preferent
A MATARÓ
Mollet O; Iluro 2
Aquest és el resultat del partit
celebrat ahir a la tarda al camp de
l'Avinguda de Ferrer i Guardia. La
victoria es decanta a l'onza local,
després d'haver-se d'amerar a fons
en tot l'encontre.
Al primer ternes fou quan l'Iluro,
no obstant ésser Ileuggrament domi
nat, marca els dos gols que es rea
litzaren durant el partit.
En aquest temes el Mollet desglos
sá un joc molt precis i rápid, que es
velé aplaudít per istes 1 contraria.
No així pOdem dir al segon temps,
que va ésser tot al contrari, car do
minats pel nerviosisme no confian
ren en la victoria, i valent-se de
la impunitat de l'arbitre, que deixa
va conduir el joc per mala via
ranys, el novell equip vallesia per
mitjá, d'alguna deis seus jugadcrs,
no empraven altra táctica que el
destruir joc, i alai arribaren al fi
nal de l'acta sense deixar fer res,
ni tampoc obtenir ells res. Mala
táctica fou aquesta, i ens estranya
que jugadora de categoria com Mo
ta, Villalta i Gordi hagln de recór
rer a aquests recursos.
El primer gol bu marcat per Ors
en arreplegar una pilota eme s'es
capa. de les mar.s de Toboada que
provenia d'un' fort tret de Judici.
El segon Paf' marcat 'per Pi en des
viar una passada d'Orriols, que
quan ja era gol Sancho, per allu
nyar el perill, l'endinsá encara més
dina la s,eva porta.
El conjunt del partit fou molt
acceptable, deixant el que hem dit
del segon temps. Els jugadors que
mes es destacaren foren els dos por
teas.
Sota les ordres del collegiat senyor
Blat s'alinearen els equips com se
gueix:
Mollet F.' C.: Toboada, Villalta,
Sancho, Gotall, Salanguera, Pairo,
Gómez,, Motalt.,C•net,. Sánchez 1 Si
mó.
Iluro É. C.:" ma:tinez, Julio, Bor
ras, Vela, Vfariages, Forrara, Ors,
Palomares, Pi, Judici i Orriols.
L'arbitratge del senyer Blat molt
bé al primer temps i deficient al se
gon.—Bellavista,
A TERRASSA
Terrassa 3 ; Tárrega O
La tercera jornada del campionat
de segona categoria preferent, cele
brada al camp d'esports del Terras
sa, amb el bartilt Tarrega Terras
sa, ha finalitzat-,átnb una victoria
clara i oportuna'a favor dels locals.
Aquest resultat augmenta la pun
tuació del Terrassa, que es manté
en la pcsició de leader del torneig,
ímbatut encara, i quant al Tarrega,
malgrat el seu entusiasme, manta el
darrer lloc, mig-rada recompensa per
la seva qualitat de debutant en el
grup.
Es ciar, paró, qüe el TerrassaF.C.
ha iniciat la competido amb un
equip ben arrodortit, almenys fins a
la data, i el bon aficionat terras,senc
pot, amb motiu, abrigar l'esperança
que el seu equip pugui obtenir un
lloc d'honor en l'actual competid&
i adhuc pot esperançar la possibili
tat de veure-li disputar la promoció,
la qual cosa li asseguraria l'interés
per a l'actual temporada esportiva.
Els seus triomfs damunt el Ripp
Ilet i el Manresa, aquesta al mateix
Pujolet, i l'actuació desenvolupada
en el partit d'ahlr, són símptomes
que confirmen el nostre comentara
L'encontre d'ahir fou en conjunt
interessant per l'entusiasme que
amiadós equina posaren en la Iluita.
Quant al TOrrega, aauest factor i
la coincidencia de no veure traspas
sat el seu marc fina ben entrat el
joc al primer temps, foren motius
que mantingueren durant aquests
quaranta-cinc minuta l'interés. Des
prés, un COD trasoassats els sena li
mita per mitjá .d'un tret imponent
de Bartomeus, transformant un free
kick, els seus ánima minvaren, i la
major qualitat técnica del Terrassa
s'imposá a la segona part duna ma
nera definitiva. Burillo, d'una juga
da individual, obtingué el segon gol,
i més tard Legas, en pie domini lo
cal, marca el tercer gol.
Eta equipa es., formaren com se
gueix:
Tarrega: Barceló, Solsona, Pina
sés, Ponç I, Ponç II, Maimó, Ga
lobard, Ferran, Amor, Nebot i Ma
nonelles.
Terraa.sa: Llopis, Brió, Bartomeus,
Castro, Requesens, Cadafalch, Mar
zo, Barri, Burillo, Legaz i Bruno.
DE MANRESA
Manresa 3 ; Vilafranca, O
Estem segurs que el Vilafranca
acudí al camp del Pujolet per orn
plir amb el compromís de la data
del present torneig, o, més ben dit,
amb el convenciment que havia de
sortir vençut de l'encontre. Així ho
demostra, almenys, amb l'apatía que
juga. i amb la tranquillitat que per
dían la pilota els jugadors, quan
aconseguien ter-se-la seva.
Restaurant Catalunya
recomana a la seva distingida ellente!a 1 al"pfiblle en general.
la Incomparable
SOPA DELS PESCADORS Plat creació de la casa
Aquesta apatia 1 aquest desconcert
s'encomanaren al Manresa, el qua,l,
després del primer gol, ja jugá sena
pre en pla de vencedor. Cal dar que
fina tren etrat el primer temps no
aconseguiren els locals -de marcar i
a partir d'aleshores es posaren una
mica a to. Si la dadvantera hagués
actuat més encertadament. el partit
d'ahir era d'aquella propicis a obte
nir un resultat bomba, Pera eLs de
tectes encara subsisteixen en aquese
ta linia, malrat la modifica.ció feto.
Cal tambar un davanter-centre, i si
bá Sainzs va soitirese'n bé, creieni
que no és aquest 'el seis lloc darla
nitiu.
En conjunt el Manresa jugá una
partida només oue regular, potsser
perqufi l'equip que tenia enfront no
era temible 1 no cregué convenient,
de matar-s'hi gaire.
El primer gol el marca. Torró a la.
primera part, en desfer un embolia
davant la porta penedesenca. Sainz.
a la segona part, marca, el segon gol
en recollír un bon servei de Bastar
das, i Costa, de penalty, obtingué el
tercer cap a les acaballes del partit.
Del Manresa bé els migs, especial
ment Prat i Costa; Montserrat, la
defdensa i els extrema.
Del Vilafranca ens dol no poder
distingir-ne cap. Realrnent la parti
da que jugaren ahir a Manresa no
els pot acreditar gaire. D'entre tots
potser arritarfem a escollír l'extrem
dreta.
L'arbitratge de Ferrer, per les ca
racteristiques del partit, resulta j'a
quena tan planer i descansats.
A les ordres d'aquest senyor, els
equipa formaren així: Girona, Ra
mon, Vila, Bastida, Doménech, Via,
Gual, Suriol, Oriola, Gasulla 1 Civit,
pel Vilafranca.
Mont,serrat, Batlle, Prat, Prat,
Griera, Costa, Vilanova, Torró, Sainz,
Bastardes 1 Calzina, pel Manresa.
A HORTA
Horta, O; Sant Andreu, 2
Ahir se celebra aquest encontre al
camp de l'Horta. Sempre té un in
terés marcadíssim un partit'entre els•
dos equips de la mateika barriada,.
L'encohtre va észer jugs araolt
tren i encata que el vent ha impedit
el joc clássic, no ha deixat de ju
gar-se.
L'Horta no ha fet aquell partit
a qué es podia esperar de la seva
composició, ja que va fallar la fi
nta de mitjos que_ no va recolzar la
davantera, la qual no ha pogut fer
el joc d'extrems, i aixl com també
el centre no ha fet joc de 11u-imana.
La defensa í porta han eStat molt
segura.
El Sant Andreu ha presentat un
aquip molt cobejós, que ha jugat
sempre amb entusiasme-, i aixe, la va:-
valer la victaria.
Les sayas línies estan ben cohesio
nades, i la davanterá ha donat sem
pre sensació de perfil.
Els gola els ha marcat el Sant An
dreu un a cada part del partit, el
primer fet per Vila desviant-la el
portar amb la ma., pera el fort vent
que Lela impulsa, la pilota a la xarxa.
El segon gol fati marca per Cap
devila, el qual des del ring del eamp
es driblá el mig centre de l'Horta -1
els defensas, (que abatiren el portar.
L'arbitre, r. Espelta, si no va, fer
un arbitratge brillánt, va estar el
sulicient enérgic Per a evitar el joe
dur. Va •haver de treure del camp
els jugadora Vila i Brió per haver-se
agredit.
, Els equips es van arrenglerar de
.1a manera següent:
Ilorta. Vila, Felguera, Peix, Brió,
Bardina López, Pasqual, Trilla, Roig,
Aliart I, Barnet.
Sant Andreu. — Novas, López,
Sana, Sancho, Crispí, López, Ors, Pi
neiro,. Vila, Capdevila, Ubeda.
,A.
A SABADELL :
El Sabadell bat rnerescuda
ment el-Júpiter, per.dos gols
a cap
Acuesta partida fou una nova de
mostració 'de la válua del Sabadell,
que jugá duna manera excellent en
la major part de l'encontre; -fina a
l'extrem que durant el transcuts de
la segona part, els jugadora sabade
llenas veieren premiada llur brillant
tasca amb continuadas mostres d'a
provació i fort,s aplaudimelita- del
públic.
Val a din que s'ho mereixien, par
qué el joc que practicaren era propi
d'un equip de classe, excellint en be
llas combinacions que valgueren al
Sabadell un domíni aclaparador du
rant bona part del segon temps. El
resultat, malgrat ésser favorable al
cercle del Val/és, no guarda reláció
amb la superioritat que demostra,
puix que topa amb una defensa de
sesperada afortunada del Júpiter,
que no deixá funcionar el marcador
més que dues vegades.
Ahir el Sabadell, ultra els moments
favorables que tingué, creats magní
ficament, tingué una altra condiçió,
i fou no deixar-se imposar per una
estona d'inspiració dels visitants al
segon temps, que semblaven dispo
sats a fer variar el resultat, i pres
sionaren d'uaa manera formidable, a
proposit per a desmoralitzar qualse
vol equip; paró el Sabadell va sor
tejar bé aquella momento, i tot se
guit reacciona d'una tal manera, que
d'aleshores fins al final, el Júpiter
no pogué ter gaire cosa més que es
capadas individuals, generalment ben
talladas per la defensa local.
A 'desgrat de la desfeta, el Júpiter
va agradar per l'entusiasme de tots
els seus jugadors, els quals batalla
ren fins al darrer moment sense de
fallir. Quan millor actua l'onza vi
sitant fou al començament de cada
para ja que aleshores obligava a re
plegar-se seu contrincant, particu
larment al segon temps; pera no-in
gua manera de traiga profit 011/ta
lles ocasions favorables.' i despraaaja
no hi era a temps. joc desenvo
lupat pel Sabadell. Estem segurs que
amb les ganes que jugaven els ele
Talleu
la
vostra
amb una tassa de la
CURA VEGETAL Ne1 5
DE L'ABAT HAMON
La salut per les plantes
veritable bálsam de les vies respiratOries. Combat eficadnent les altera
clons deis pulmons 1 bronquis, talla la tos 1 normalitza la respirad&
Es el tractament mes 'segur 1 sa contra els CATARROS, GRIP, BRON
QUITIS, ASMA, etc. No perjudica ni embruta l'estómac com les pastilles
i els aixarops. Es compost solament de PLANTES sanes i inofensives.
Pessetes 830 la capsa per a un mes de tractament 6 90 tasses, a Far
!nades, Ronda de la Universitat, 6. Barcelona, i Peligros, 9. Madrid.
En Josep Masslp •de Sarroca, de les Garrlgues (Llelda) patia bron
quitis 1 s'ha guarit amb la Cura Núm. 15 de l'Abat Hamon.
manis del Júpiter, de no tenir per
containcant un equip com el Saba
dell, no perdían la partida.
En Casterlenes dirigí bé la par
tida.
Sabadell. — Massip, Botella, Giner,
Colungo, Duran, Mota, Sangüesa,
Calvet, Gual, Barceló i Esteva.
Júpiter. — Casanoves, Claudi, Vi
guares, Font, Rosalenc, Rodriguez,
Esteva, Parara, Serra, Perpinyá • i
Mas.
Els primers minuta de l'encontre
foren favorables al Júpiter, i Serra
va Hangar un rápid xut que sortí
quelcom desviat. Persistí: en menys
intensitat la pressió dels visitants
fins que Sangüesa arranca i provoca
els primers perilla per a la porta
contraria.
Es portaven uns deu minuta de joc,
i en una brillant escapada dels da
vantem sábadellencs, Barceló xuta
tort, i la pilota topa: al pal. Gual
'cata, i Claudi en volee aclarir la ju
gada, endinsa, la pilota a la seva
premia porta, i bu 'el primer gol
local.
El doman fou per llarga estona del
Sabadell, i Casanoves es veié pre
cisat a efectuar grans aturades, par
ticularrnent a xuts de Gual. Hora va
admirar una gran jugada de San
güesa, que finalment aclarí la de
fensa contraria.
Reacciona el Júpiter cap a les aca
balles de la primera part, pera la
saya, dava.ntera no era gaire precisa
i le. 'defensasaltállenca es bastava'
pér -áclarir les situacions compao
meses.
Represa la huila, el Júpiter es va
Hangar a uns atacs peralongats que
obligaren el Sabadell a batre's en
franca defensiva, fina que els locals
-comprengueren que alló no anava a
l'hora i bregaren tan intensament
-que els papera es canviaren, 1 el Sa
badell es convertí en l'amo dintre
camp, si bé no marca cap inés
gol. Algunas escapadas de--la davan
aezea visitant eran quelcom perilloses.
- tYaquesta manera s'arriba a cinc
minuta del final amb el resultat 1-0
favorable al Sabadell. Aleshores es
produí ha. millor jugada de la tarda:
Gual arranca, cedí a -Sangüesa i
aquest a Calvet, el qual la cedí
matemáticament a Gua' que acon
seguí el segon gol del Sabadell.
P. F.
A GIRONA
Girona O ; Granollers 2
El resultat d'aquest encontre ju
gat al camp de Vista Alegre no re
flecteix de molt el desenvolupament
del joc fet per ambdós equips, ja
que el Girona, dominant i jugant
molt mes que el Granollers, no ha
aconseguit marcar cap gol, mentre
que els contraria n'han obtingut un
a 'cada part. A la primera part el
Girona ha jugat bé, pero ha fallat
d'una manera lamentable la línia
davantera en el moment de trans
formar en gols el fort domini que
han tingut, ja que durant tota
aquesta parí, la pilota no s'ha mo
gut de la porta forastera i els da
vanters locals han perdut, una dar
rera altra magnifiques ocasions per
fer funcionar el marcador. El Gra
nollers, en una arrancada ha mar
cat un gol per mitjá de Sastre. Els
locals han continuat dominant i
perdent ocasiona per marcar, i s'ha
arribat a la mitja part amb el re
sultat d'un a zero a favor deis fo
rasters. A la segona part el Girona
ja no ha jugat tan bé com a la pri
mera, i al cap de pees minuta des
prés d'haver començat, el Granollers
ha marcat el segon gol, i ja des
d'aquest moment els locals no han
fet de bon tros el joc de la primera
part. Es pot dir, dones, que el par
tit l'ha perdut la davantera gironi
na en la primera part en no apro
fitar degudament les magnifiques
ocasiona que se li han presentat.
Una gran gentada s'ha reunit il
camp de Vista Alegre, i sota les
ordres de Comorera els equips s'han
arrengierat així:
Granollers: Gallofré, Santfeliu. Lledó, Argemí, Sala, Torres, Lluch,
Gari, Sastre, Carmona i Guix.
TGiroonar: rGaauxida, Faarrfó,lot, Flavia, Abat, Tries, Ferrer, Xi
freu, Clara, Pasqual i Pagés.
El Girona ha jugat a la primera
millok que el Granollers. S'ha dis
tingit la defensa, en la qual reapa
reixia, Parró, que ha tingut una.
bona actuació; la ratlla mitjana
tarribé ha bregat molt • enc1 laa drávtaantemra jaehnem td,it el
"PehelafrGeatnolles s'han distingit Ga
llofré, la defensa, Lluch, Sala i Sas
tre.
L'arbitre senyor Comorera durant
la primera part que arbitra estigué
encertadíssim. El seu stibstitut, se
nyor Mariner, també complí bé.
P,
TEATRES
TEATRE NOVETATS
Companyia LLUIS CALVO.
Avui, nit, a les 10. Grandiós pro
grama: LOS PARIENTES DE LA
NATI i l'exitás en tres actas,
AZABACHE
Magnífica creació -de Felisa Her
rero, Emili Vendrell, Trini Avelli,
Joan Barajas, Carme Llanos, Vale
ria Ruiz París. Gran presentació.
CINEMES
Sessia continua de les 11 del matí
a la 1 de la matinada.—Avuí, di
lluns, estrena:
BUDAPEST
reportatge de la histórica ciutat del
Rin.
REVISTA FEMENINA
noticiani setmanal per a la dona,
Mundanitats, Infantils, Elegancias,
Esportiyes, Artístiques.
EN EL INDOSTAN
documental.
Pathé Journal News
lea ultimes noticies inundials.
Eclair Journal n.° 39
Concurs de pescadors al Sena; El
ministre de l'Aire de Franea torna
del seu recent viatge a la U. R. S. S.
A Bascónia se celebren importants
partits de pileta basca; Tenis; Til
den venç Cachet en un memorable
partit. El procés de Leipzic; Els
pressumptes incendiaria del Reichs
tag, ccmpareixen davant el Tribunal
que els jutja; América conjura la
crisi amb actas d'optimisme; Pestes
tradidenals a Bulgaria i a Italia.
Entrada única, 1 pesseta.
FANTASIO
Avui, nit, a les 10:
Gran éxit de la superproducció FOX
CABALGATA
per Cliye Brook (en espanyol).
COLISEUM
Avui, nit, a les 10:
Revista Pararnount
DIBUIXOS
i l'estrena del film Paramount.
Melodía de arrabal
per Carlos Gadlel i Imperio Argen
tina.
PUBLI-CINEMA
Avui, dilluns. sessió continua des
de les 3'30 de la tarda fina la 1 de
la matinada. Entrada, 1 pesseta:
Reportatges Ciileac de París
LA NUEZ DEL COCO
documental.
Noticiani Fox Sonor
Noticies d'Espanya i internacionais,
entre elles el procés deis incendia
ris del Reichstag.
Panoramas de Grecia
Catifa mágica Fox.
SALONS CINIES
TIVOLI
Avui, dilluns, 10 nit: "I F. 1, no contesta", Ufa, per Charles Boyar.
CAPITOL
Avui, dilluns, 10 nit:
EN DEFENSA PROPIA
El moderno Robinsón
per Douglas Fairbanks.
CATALUNYA
Avui, dilluns 9'45 nít:
La feria de la vida
Fox, per Janet Gaynor.
KURSAAL
Avui, dilluns. 9'45 nit:
El príncipe de Arcadia
PATATRAC
ei espanyol.
La cantante de ópera
CINE PARIS
Nit, 945:
REVISTA
Marta Eggerth en
Diplomático de -mujeres -
Dorotty Jordan en
ESCLAVITUD
9 octubre de 1933 la rambla
Barcelona,
A PALAFRU GELL
El Palafrugell batut (?) per lEspanyol
per la mínima - La intluéncia
deis &bares
LA INFLUENCIA DE L'ARBITRE
El Palafrugell comença la tempo
rada malament. Hom assenyalá, "a
priori", Dotser massa precipitada
ment, un lloe poc .airós en la classi
ficació a l'onza que tan brillantment
actúa la temporada passada. Els fets
semblen demostrar aue els pronos
tics no anaven errata. Perú el aui ha
gi seguit una per una les actuacions
'del 'cerda -empoadOnes, sap que l'e
quip que ha jugat ola darrers partits
no és ja aquell onze descohesionat i
vacillant que comença la temporada
caient un dia i l'altre també. Avui la
reacció ha vingut en joc, en cohesió
.i en moral. Paró no es guanya. I és
qeu ha entrat en escena un factor
amb el aual hom no hi comptava:
l'arbitre. Diumenge passat era Pujol;
avui ha estat Aicart. Dama será un
altre. I així, mercés a l'impunisme i
a la manca de cura en la revisió dels
arbitres, el Palafrugell va acumulant
desfetes que únicament una capri
alosa interpretació del reglament o
una manca absoluta de capacitat han
fet possiblea.
PARLEM, DONCS, D'AICART?
Potser ens hem precipitar en donar
rom a definitiu el resultat de l'en
contra. Parque en realitat, segons el
veredicte de l'arbitre, el partit no ha
acabat. La jugada que ha promogut
Ja discussió s'ha produit dos minuts
abans de finalitzar el temps. Un atac
impetuós a la porta de Florença aca
ba, amb un xut de Reixach que tras
passa el marc, treient Pérez la pilota
amb les rnans. Aicart no esdóna per
assabentat. Protesten els jugadors del
Palafrugell, contranrotesten els de
l'Espanyol i el jog resta interromput,
rnentre tots els actuants volten l'ar
bitre. La discussió dura més de quin
ze minuts i en aquest interval Aicart
canvia de decisió amb una volubili
tat desconcertant. Ara consulta el
jutge de gol i aquest li diu que és un
gol com una casa. Ara diu• que no és
gol Ara és "penalty". Ara, ara,
ara...• (!!!). Finalrnent, sembla que es
decideix per la darrera solució. Pe
nalty. Paró ara els de l'Espanyol s'hi
oposen. I no el deixen tirar. S'ha fet
fose 1 ningú no veu ningú. La cosa
s'acaba, paró el partit, en realitat, no
ha acabat.
Amb aquesta descripció creiem ha
ver deixat entreveure el que ha es
tat l'actuació d'Aicart. Podríem dir
molt més. Per exemple, que el gol de
l'Espanyol ha estat precedit d'una
falta a Gorgoni de les que no deixen
lloc a dubtes,i'que Pérez, per •a, éVitar
un gol de Miguel, s'ha vist obligat a
servir-se del "penalty" més indiscuti
ble que hem vist en un camp de fut
bol. Diríem també que tot el seu ar
bitratge ha estat un seguit d'errades
i desencerts, paró no ens agrada ra
bejar-nos amb ningú. Ens limitem a
exposar lleugerament eh fets més so
bresortins 1 a exposar, purament i
simplement, la imPressió que hería
tret d'ell: que és un de,sgraciat.
I DEL PARTIT? PARLEM-NE
Abans que tot, un partit igualat.
Sernbla .mentida, paró és així. Equi
valent el joc palafrugellenc al que ha
desenrotllat l'Espanyol, aquest no ha
demostrat mai una superioritat clara
en cap concepte. Rápid el joc, per
ambdues bandes, mogut i emotiu.
Pot,ser no gaire técnic. En aquest as
• pacte ha perdut l'Espanyol. Paró ho
ha guanyat en voluntat, en entusias
me i en moral. En tots dos equips, les
parts defensivas superiors a les ata
cants. Potser ha estat degut a qué
els dos mil-centres han fiaquejat. I
les davanteres, lógicament, s'han
ressentit de la manca de serveis.
INDIVIDUALITATS
Ros gairebe no ha intervingut. Li
han entrat un gol, al nostre enten
dre, evitable. No pot dir-se, dones,
que hagi estat alló que es diu bé. La
defensa, molt bé en conjunt. I supe
rior .Pons, que ha fet un gran partit.
Els mitjos ales, el millor de l'equip,
a raó d'una part cadascú. Cabanes
la primera i Rosalench a la segona.
Espada no gaire bé.
Deis davanters, el millor, sense cap
mena de dubtes, Bonal. Pesi a qui
pesi i contra l'opinió d'un sector de
"tecnies" que no perdonen ocasió de
dedicar-li frases de mal gust en lloc
d'aprendre una mica més a fons les
beceroles del futbol. Que bona falta
els faria
Gorgoni, bé a estones, aix1 com
Avellí. Miguel, únicament regular, 1
Reixach, amb molta voluntat i em
penta, peró sense aprofitar cap d'a
questes qualitats per manca d'una mi
ca de técnica.
De l'Espanyol ha estat molt bé el
tercet defensiu. El mig més accepta
ble, el vetará Martí. I dels davanters,
Edelmiro i Bastit. Iriondo, nul com
pletament. I eh extrems internacio
nals, centrant molt bé quan ho per
metien Cabanes i Rosalench. Que no
era gaire sovint.
ELS EQUIPS I L'ITNIC GOL VALID
ESPANYOL: Florença; Hereter,
Pérez; Martí, Layola, Serra; Prat,
Bastit, Iriondo, Edelmiro i Bosch.
PALAFRUGELL: Ros; Blanch,
Pons; Rosalench, Espada, Cabanes;
Gorgoni, Bonal, Miguel, Reixach,
Avelli.
Mitjançava el segon t,emps quan
una falta a Gorgoni prop de l'area
no ha estat assenyalada per l'arbitre.
La pilota arriba llarga, a Edelmiro;
aquest corre cap a la dreta i xuta
ras, fiuix i_esbiaixat, a l'angla, sense
que Ros s'esforci gaire per a deturar
la bala.
El gol "misten" fet dos minuta
abans d'acabar i que marcava l'em
pat, l'hem explicat a sobrerament.
Mancava únicament remarcar que el
que havia entrat la bala havia estat
Reixach.
A LES CORTS
CORRESPONSAL
El Barcelona bat el Badalona
per tres gols a cap
El dijous passat es jugaren par
tits corresponents al Campionat de
Catalunya. Amb ells s'inicia la se
gana volta. A Badalona s'enfronta
ren l'Espanyol i el Badalona; el re
sultat: quatre gols a tres a favor del
Badalona... i a profit del Barcelona.
A profit del Barcelona, diem, parque
d'aquesta manera tan senzilla com
inesperada, el Barcelona igualava en
puntuació el seu més directa adver
sari, i a més s'assegurava per a ahir
una entrada al camp de Les Corts
molt més bona de la que segurament
hauria tingut d'hayer estat l'Espa
nyol requip vencedor en el partit de
la Costa...
Per aixó hem dit: quatre a tres a
favor del Badalona i a profit del
Barcelona.
* * *
Amb sis minuts i mig de retard,
comença el partit, que arbitra Villal
ta i que posa davant per davant
aquests minyons:
Nogués, Zabalo, Rafa, Santos, Sa
las, Arnau, Ifantoldrá, Goiburo, Ra
n'ion, Padrón i Miranda, pel Barce
lona; i
Florença, Daniel, Martín, Cama
cho, Mena, Josa, Millan, Xiol, Escota,
Torres i Betancourt, pel Badalona.
La partida comença bé. Ataca el
Barcelona i es defensa el Badalona.
Tots ho fan prou bé. La gent s'en
gresca i creu que la illusió de pre
senciar un bon partit es convertirá
en realitat. Al cap de cinc minuts,
en un moment d'aquests que diem
que el Barcelona ataca i el Badalona
es defensa, el públic, tot el públic,
té ocasió d'aplaudir sorollosament,
d'engrescar-se de debó: una passada
de Padrón a Goiburo l'aprofita
aquest per disparar recta i per alt
una canonada imponent. Quan els
barcelonistes tenien el gol! a flor de
llavi, Florença es llança en plongeon
aeri sobre el seu costat esquerre,
arriba amb les puntes dels dita a la
pilota i la desvia a adamar. Es llavors
quan l'ovació és unánime, parqué
els barcelonistes aplaudeixen Goibu
ro, els badalonistes, Florença, i els
que no mm barcelonistes ni badalo
nistes, aplaudirn ambdós.
Cosa d'un quart més tard, és el
"mano" Nogués el que es llueix de
valent, parqué el Badalona ve de
mostrant que si sap defensar-se bé,
sap atacar potser millor. Per l'ala
dreta més que per l'esquerra. Les
jugades de l'ala dreta són ciares. Les
de resquerra són fosques, "negras"
gairebé... En poca moments, Nogués
té tres intervencions magnifiques, de
les que acrediten. Hern apuntat un
xut de Torres, un cop de cap d'Es
cola i un altre cop de cap de Frei
xes, tot salvat per Nogués.
Goiburo segueix disparant canona
des. Xutant, ben pocs jugadora s'as
semblen al jugador navarrés. Ju
gant, si no fos que a vegades s'entre
banca amb la pilota, i altres vegades
corre més que ella, o que li prenen
per entossudir-se a driblar pel Iba
més difícil de sortir-se'n bé, Goiburo
seria un mestre. Paró de mestre no
més té el xut. Un xut que els portera
contraris de bona gana l'hi privarien
n'estem segurs...
Portem 33 minuts de joc i el mar
cador assenyala zero a zero. Un aut
a la banda de la tribuna. Un aut
dubtós, discutit. Qui el tira? Josa?
Santos? El jutge de línia ho acla
reix: Santos. Prop de Santos, Salas,
no marcat per ningú del Badalona.
Campionat de Catalunya
de Futbol
Dijous, 12 d'octubre, a dos quarts de quatre
contra ZONA
Camp de Les Corts. Entrada general, RES pessetes, més el 10 per 100
Cal la presentació del rebut del quart trimestre
spanyol i Sabadell
BARCELONA - BADALONA. -.-Una oportuna sortida de Florença, el porter badaloní, salvant un
deis atacs del Barcelona (foto Claret-Berd)
Santos li tira la bala, Salas la pássa
per alt a Miranda, i Miranda, tal
com li • ve, la tira per alt sobre gol
i Ii va a gol, davant la sorpresa ge
neral de barcelonistes, badalonistes
1 neutrals. El més estranyat, Floren
ça, que no se'n sap avenir...
—Ha estat un xurro!—diu algú.
I joc die: —En futbol, valen mis
ala xurros que els bunyols. Quan d'un
jugador es diu que ha fet un xurro
és que ha marcat un gol, o que l'ha
evitat. Jo recordo que de Zamora,
quan començava, molta gent dala:
—Es un xurrero. I encara juga. Si
li haguessin dit: Es un bunyalaire,
ben segur que com a portar de futbol
ja no se'n cantara gall ni gallina.
Aixo no vol dir que jo cregui que
Miranda pot arribar a ésser d'extrem
esquerra el que Zamora ha estat
— i és... — a la porteria. No. ?Per
qué? Jo qué sé, pobret de mi! Pot
ser parqué amb Miranda erri pasa
una cosa molt particular. A tot.s
futboliates eh miro sempre els peus,
i així sé el que els té bons i el.que
els té dolents. A Miranda, quan rne'l
miro, el primer que veig és el cap.
I ja no sé treure la vista del cap.
El cap ho :tapa tot...
Dominant el Barcelona c'acaba al
primer temps. El Badalona, de re
sultes del gol de Miranda, xurro o
no, no sap per on va ni el que es fa.
Paró el Barcelona, del seu domini no
encarta a treure'n profit, i acaba el
primer temps amb un gol a cap...
* * *
Segona part. El-Barcelona surt i
empeny com un dimoni. El Badalona
segueix influenciat pel gol. Eta migs
Ii fluixegen i els defensas no estan
tan encertats com en el primer
temps. El que es mant,é millor i més
seré és Florença. El noi fa darrera
una parada, una paradassa. S'estira
per la dreta, s'estira per l'esquerra,
salta, surt, ho fa tot i tot Ii surt bé.
Una joia. Paró s'engresca en excés
i s'atreveix a tot. Adhuc a fer mo
nades. Una d'aquestes u costa un gol.
Ramon ha acabat endinsant la pi
lota a la xanca en una situado con
fusa creada davant la portarla de
Florença i de la cual ningú més aue
eh l ha tingut la culpa, per voler-la
allunyar amb el puny en un saltiró
d'alió més espectacular i poca-solta,
puix que ha deixat la pilota a an
metre de la porta:.
Aixó, ni minut més ni mima:
menys, al cap de non' minuts. Tres'
minuts més tard, un altre gol tarée
lonista. També de Ramon. Xut fácil,
ben Iluny de tota possible interven
ció de Florança. La jugada ha estat
així: una passada d'Arnau a Pa
drón, d'aquest a Miranda i de Mi
randa a Ramon.
Tres gols a cap, ben mirat, són
molts gols. Ja ni Daniel ni Martín
són els defenses segura en el xut
ben collocats sempre, del primer
temps. Ara, el mateix els fa tocar la
pilota amb el peu que amb la flia.
Incorren sovint en mans volunta
rias. Betancourt segueix prudent,
més prud.ent que rnai, fins un. cór
ner tira a fora, i rap .persiué el des
migue...o
FUTBO L
Els campionats regionals
BILBAO Arenas 6 ; Alavés O
Baracaldo 2 ; Erandio O
Bilbao, 9. — El Bararaldo va ven
cer per dos' gOls á cap l'Erandio, des
prés de dominar-lo sobratot: a la se
gona pan.
L'arbitre era el biscaí Vallana.
Els dos gols es marcaren a la se
gona part, per mitjá de Zuloaga el
primer, i de penalty el son, llançat
per Larburu.
Baracaldo. — Bazaldua, Salgado,
Zabalaga, Pablito, Larburu, Miranda,
Olano, Gonzalo, Zarate, Tachi, Zu
lc?ga.
Erandio. — Garay, Tizon, Altuneba,
Julianramon Arrizabalaga, Cavia,
Gonzalo, Perenzuna, Ortuza, Trillo,
Mugida.
torbés cap jugador, no; paró u faja
nosa el pal del banderí...
Padrón — que ja no és, ni de bon
tros, el Padrón-or, sino, millor, un
Padrón-coure, i grácies...—, Padrón,
die, remena molt la cua pel mig del
camp, paró en arribar a la línia de
defensa se h arronça el melic i ve a
ésser una mena de Betancourt del
Barcelona. Per la por, vull dir...
Els minuts van transcorrent... El
partit segueix ensopit, mancat de
tot interés... Provisqueja, es fa fose...
S'obren paraigües, algú comença a
desfilar... Es ara, ara que s'acaba,
que el Badalona es desvatlla i do
mina un sic i tira algun córner i va
de res que no marca un gol. La cosa,
pero, no passa del clássic ai! Un al!,
en el futbol, no val res. El que val
és dir: Gol! I a.vui, gol! només ha
han pogut dir els barcelonistes. Paró
per tres vegades. Es el que deia un:
Mai menys! Sempre més!
PARDAL
1 Bilbao, 9. — L'Arenas baté l'Ala
ves per 6 gols a cap. Els de Güecho
a la segona part van dominar neta
ment a la segona part. No obstant,
eis alavesos• fcren -els qui dugueren
la iniciativa a 13 primera part. A ca
Ca temps es marcaran tres gols, els
quals foren obra de Zulaica (aquest
jugador marca el primer gol a la
seva própia meta, en intentar dao
viar una aala); Urquiza, Barroeta (31
i Yermo.
Formaren per l'Arenas Egusquiza,
Egusquiaguirre, Arriata, Calvo, Ur
restí, Pérez, Helguera, Barroeta, Yer
mo, Barrio, Urquiza.
Alavés. — Santamaría, Mardones,
Arana, Calleja, Zulaica, Albéniz, Her
razquin, Ruíz, Escarela, Fernández,
Urretavizcaya.
Arbitra el Sr. Zabala.
fLl NeN/ VAN A 1' ficou
Amb fa reobertura de les das
ses, els petits surten cada matí:
desafiant les incleméncies de
l'hivern. Protegim els seus ten
dres oroanismes, donant-los-hi
FARINA LACTEADA
NESTLÉ
Aliment complet, molt nutritiu
i assimilable, ric en vitamines
i sals minerals, que els hi pro
porcionará abundants reserves
per a resistir l'acció nefasta
del fred i la humitat.
Demani avui mateix una mostra de Farina
Lacteada Nestlé i un exemplar del folleto
"Para fortalecer a la -
-da" o: Sociedad
Nestlé A. E. P. A. (Seccic: 1329 Vio Laietana, 41
Barcelona.
Witt
de de lulo'
RESULTATS D AHIR
Palafrugell-Espanyol 0-1
Girona-Granollers... 0-2 =
Sabadell-Júpiter ... 2-0
Barcelona-Badalona 3-0
CLASSIFICACIó
Barcelona... ... 9 7 1 1 29 13 15
Sabadell ... 9 7 1 1 21 10 15
Espanyol 9 7 1 1 29 14 15
Júpiter.. ... 9 3 1 5 17 18 7
Granollers... .•. 9- 3 1 5 14 22 7
Girona ... 9 2 1 6 9 17 5
Badalona... ... 9 2 1 6 12 20 5
Palafrugell 9 0 3 6 7 24 3
•
PARTITS PER -A' DIJOUS VINENT
Badalona-Sabadell
Barcelona-Girona
Granollers-Palafrugell
Espanyol-Júpiter
PARTITS PER A DIUMENGE VINENT
Sabadell-Espanyol
BadalonaçGranollers
Palafrugell-Girona
Barcelona-Júpiter
SEVILLA
Betis 6 ; Nacional 1
Sevilla, 9. — El Nacional de Ma
drid sofrí al terreny del Patronat un
seriós contratemps, en ésser vençut
pel Betis per 6 - 1. Part de culpa
de la desfeta la tingué el porter
madrileny, que actua deficientment.
En canvi destaca Montalban.
El Betis es dedica a provar juga
dors per a la Lliga i Manolín 1 Pa
quirri causaren bona impressió.
Manolín marca, tres gols, dos Pa
quirri i un Garcia de la Puerta.
Calleja va fer el gol del Nacional.
Betis. — Jesús, Arezo, Aredo, Peral,
Soladrero, Lecue, Timimi, Paquirri,
Unamuno, Garcia de la Puerta, Ma
nolín.
Nacional. — Santander, Suárez,
Calvo, Sánchez, Calleja, Zulueta,
Castro, Moriones, López Herranz,
San Emeterio, Montalban.
BURRIANA
Burriana 1 ; Gimnástic O
Burriana, 9. — D'una forma sor
prenent el club titular d'aquesta po
blació aconseguí adjudicar-se els dos
punta en litigi en el seu encontre
contra el Gimnástic de Valencia.
Hom no esperava aquest resultat,
ja que els encontres realitzats pel
Burriana no havien estat tan satis
factoris com per esperar el triomf
davant el conjunt blau-granat.
Es distingí en l'encontre la magní
fica tasca d'ambdós tríos defensius.
En canvi, els davanters es mostra
ren en extrem desencertats.
L'únic gol de la tarda fou acon
seguit, al cap de nou minuts del
primer temps, per Soler en rematar
amb el can un córner. Arbitra vul
garment Escartín.
MADRID
Athletic 3 ; Sevilla 2
Madrid, 9. — A l'Estadi de Valle
cas l'Athletic derrota el Sevilla per
tres gola a dos, després duna tarda
en la qual va ploure. L'equip madri
leny va resoldre la lluita al seu fa
vor per la seva decisió, ja que fre
qüentment es veié dominat pel con
junt andalús.
Arbitra, amb poc encert, Ricardo
Alvarez.
Destaca en l'Athletic l'actuació
d'Arocha i Marín.- Rubio, que reapa
reixia, tingué una tarda gris. Pel Se
villa, Campanal i la línia mitjana.
El defensa Deva, molt violent.
L'extrem esquenu Espinosa de loas
Monteros realitzá, una jugada que
valgué un gol digne del nom que se
li ha donat en els darrers encontres.
Al primer temps no hi hagué gola
válids, si bé n'hi hagué un, acon.se
guit per Campanal, per al Sevilla,
peró que fou anullat per l'arbitre,
per considerar-lo off-side.
A la segona par', foren aconseguits
tots els gola. Marcaren per l'Athle
tic Eleicegui, Amunarri i Marín, I
per al Sevilla, Espinosa de los Mon
teros i Campanal.
Equips:
Athletíc: Pacheco, Corral, Olaso,
Rey, Ordónez, Castillo, Marín, Ru
bio, Eleicegui, Arocha i Amunarri.
Sevilla: Eizaguirre, Deva, Euskal
duna, Alcázar, Segura, Fede, Tejada,
Torrontetaui, Campanal, Cortón
Espinosa.
VALLADOLID
Madrid 3 ; Valladolid 1
Valladolid, 9. — Amb mal temps
jugaren en uartit de campionat el
Madrid i el Valladolid.
El partit es resolgué favorable
ment als centrals per tres gols a un.
Els madrilenys sortiren ja amb
avantatge en el marcador al primer
temps, en el cual marcaren Oliva
res, en rematar una passada d'Hi
larlo, i el mateix jugador en un boa
servei d Emilín.
En aauesta part el Valladolid
accnseguí el seu únic gol, per mitjá
de Sanudo.
Al segon termas el Madrid afiança
la seva vietbria per mitjá, de Re
gueiro en una centrada d'Eugenio.
En el Madrid destacaren Quinco
ces, Rey i Villanueva. Pel Vallado
lid, 'rondo i Susaeta.
Arbitra malament el senyor Eguía:
Els agallas:
Madrid: Zamora, Quesada, Qinco
cas, Garruchaga, Villanueva. Leon
cito, Eugenio, Regueiro, Olivares,
Hilario i Emilín.
Valladolid: Irigoyen, Ochandiano,
Luisón, Badila, Gabilondo, Quiro
ga, Susaeta, Sanudo, Ibarrondo,
Grande i Escudero.
IRUN
Unión 1 ; Osasuna O
Irún, 9. — Merescuda fou la vic
tória que els fronterers aconseguiren
ahir al terreny de Gal sobre els ju
gadors de l'Osasuna. Fou deguda a
la tasca excellent del mig irundarra
Pena, ben secundat per Gamborena.
Després d'un quart d'hora de joc
anivellat, s'imposaren els osasunisa
tes, paró no aconseguiren res davant
la tancada defensa de la parella Ar
zac-Mancisidor. En el segon temps
els irundarres jugaren amb més co
ratge, Pena, com ja hem dit, iugá,
exellentment i féu reaccionar la saya
línia empenyent la davantera que
s'imposá netament a la seva rival
Al cap de quinze minuta de joc, Pe
drin intenta allunyar amb el puny
un córner, peró en entrar a rematar
dos irundarres feren entrar la pilota
a la xarxa. Errandonea, de l'Irán,
exectua un penalty, paró fou detu
rat per Pedrín.
Més tard es lesiona l'irunés Cajo.
'Cap a les acaballes s'imposaren els
de Pamplona, paró fou inútilment.
Els millors de l'Irún foren Pena.
Gamborena i Mancisidor. I de l'Osa
suna destacaren Rey, Vergara i Bien
zetas.
Arbitrats per Usandizaga, que ac
tua encertadament els equips s'ar
rengleraren de la següent manera:
Irún: Emery, Arzac. Mancisidor,
Lecuona, Gamborena, Pena, Oyan
guren, Echezarreta, Errandorena,
Cajo i Chipia.
Osasuna: Pedrín, Ilundain, Rey,
Villacampa, Cuqui, . Ruiz, Fernández,
Remacha,. Vergara, Bienzobas i Ca
tachus.
,,a••"44",.1
• 41
er-cialva
• 41..rell'AllOri ,.
CAVE1DEVEMPORDA PERELADA
4GENT
• GINCIISILJ, • •
FRANCISCO QUINTANA LLURIA 125 BARCE.1•Of\ja