Rambla, La (1931-1935). Núm. 236 (18 juny 1934)

              II
18 de juny de 1934
Barcelona
(ciutadanía)
Any Y.— Número 230•
Dema: ofensiva gene
ral contra Caialunya
í contra la República
des del Pariament de
Madrid. Alerta!
Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. Teléfon 14757 Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu: 20 céntims
C711c.nr~iiit. Ic:PalLiw5791:›1 11701.1wil-1-1-Es
Catalunya ha marca una directnu
Te al Mis BIS 1
té en contra eis monárquics
Bernaes desbordará tatala Robles
Compás d'espera Davant la sessió de den-1
Sembla que el Consell de Ministres de Madrid, de dis
sabte, hi va haver, més que discrepáncies formuláries, di
vergIncies fonamentals, i que els senyors ministres arri
baren a aixecar molt la ven.
La impressió que se'n va treure a Madrid era que
el Govern havia decidit incautar-se de l'ordre públic de
Catalunya. Aixe• provocá, naturalment, que tothom es
posés en guárdia aquí, puix com que la incautació de l'or
dre públic, per part del Govern central, seria una cosa
injusta, i tindria tot el carácter d'una agressió, ja és sa
but que el Govern de la Generalitat no la permetrN i
que els catalans u faran costat, en aquesta actitud, de
cidits.
Sembla, pero, que el Govern Samper vol estar assis
tit del Parlament en l'actitud que hagi de posar en
práctica. I amb l'objecte d'aconseguir aquesta assistén
cia--descomptada per endavant—ha preparat per a de
la, un gran programa «patriótic» al Congrés, en el qual
prendran part totes les vedettes que s'han especialitzat
fent números contra Catalunya.
Es una mica perillós aquest joc. Perillós per al Govern,
s'entén. Nosaltres farem complir la llei de Contractes
de Conreu, i no lliurarem l'ordre públic si ens el volen
prendre. Aixb, decidit en fred, requereix uns quants cen
tenars o milers d'homes disposats a jugar-s'hi la pell.
Hi són ? No hi són ? El Govern de la Generalitat, va al
davant, i al darrera d'ell hi ha, no centenars i milers
d'homes, sinó tot Catalunya.
Perb després d'una sessió patribtica com la que es
prepara per a demá, sessió, més que patribtica, monár
quica, fins les pedres s'aixecaran a Catalunya contra
qualsevol intent d'atac a la nostra sobirania establerta
per l'Estatut i la Constitució.
Martínez Barrio ho assenyalava ahir en el seu dis
curs vrqdrid
«Hi ha alguns insensats que aspiren a aconseguir el
triomf i la consagració de llurs idees mitjançant una
guerra civil. Ara, ara mateix, s'está incubant una nova
ofensiva!»
Mentrestant el vell Lerroux diu que aixb de Cata
lunya és artificial, que és fum, que amb una bufada se'n
va. I que l'amient ha estat enrarit, perb no pas pels 5eus
amics i protectors de la C. E. D. A., sinó pels que s'han
posat precisament al costat del Govern de Catalunva, per
quó — diu Lerroux — el que volen és fer caure el Govern.
Lsperem aquesta sessió patriótica de demá. Espe
rem-la, per la curiositat d'anar veient tot el desenvolupa
ment de la maniobra monárquica dins d'aquestes Corts
que només donen governs lerrouxistes.
El que puguin acordar ho donem per descomptat,
donada llur comnosició. Martínez de Velasco (camarada
de Ventosa i Calvell en la campanya realitzada contra la
Hisenda de la República en terres castellanes en la pri
mavera del 1932) , Gil Robles (el de l'Escorial, que des
tacá el sexi «poulain» José María Valiente a Fontaineblau) , 1¦Ielquiades Alvarez i Lerroux, ja sabem que poden donar
de si. Res no ha.de sorprendre'ns del que aprovin, perque Si
ho aproven será evidentment greu, i haurá arribat l'hora de
complir el nostre deure. L'altra disjuntiva, la de la crisi
que el mateix Guerra del Ríono rebutja com a impossible—,
seria evidentrnent una gran solució per a la República.
Perb és pot esperar una solució útil per la República, quan
els que governen actuen presoners dels monárquics ?
Compás d'espera fins demá.
Mentrestant destaquem, i que ho sápiguen, que el
President Companys — el President de Catalunya — fou
ovacionat ahir pel poble a Les Corts d'una manera im
pressionant com ningú no havia vist mai a la nostra terra.
El poble catalá, és al costat del seu Govern, i espera
a les Corts de Madrid
Lerroux pensa tornar als seus bons temps del
jipijapa amb la 6aa dé la bandera espanyola
Malestar en els reneles radícals
LA CRIS! D'UNA SITUACIO
D ' ESTUPOR
Despres duna setmana d'inquie
tuds politiques, les mes greus, sens
dubte, que es registren fins ara en la
historia del regim republicá heus
ad que sobre el començamént de
noves inquietuds i esdeveniments.
No seran sino una prolongació de
les passades, peró mogudes per un
ritme més accelerat i més perillós.
On anem? On se'ns vol portar?, es
pregunten els republicans d'Espanya.
?Les actuals circumstáncies, són el
principi de la fi de la República, ad
vignuda a Espanya després de tanta
sang, tant de sacrifici i tanta d'amar_
gor? O bé, al contrari, ?començart
a partir d'aquests greus moments,
la reinstauració del régim que el
noble espanyol es dona, en tota la
seva plenitud d'impulsos renovadors
1 civilitzadors de la vida nacional? Ens
trobem en el punt en qué es pot se
guir l'una o l'altra trajectória de les
enunciades. Passará aló que vulguin
aue passi els republicans. Ha arri
bat el moment en qué el poble ha de
dir l'ultima paraula sobre la qüestió.
Un abassegador impuls d'ordre bio
lógic, des del punt de vista social,
enardeix les multituds, els nobles
d'Espanya. Comença de fer crítica la
situació d ' estupor q u e va ori - ginar el triomf aclaparador de tota
la vella podrimenta tradicional coa ligada contra les esséncies, el con tingut i els motllos republicans, en les
eleccions del desembre darrer. Des d'aquella data als presents dies, no hi ha hagut ni un moment de pau. Gradualment, la tasca anárquica i destructora de les Corta de la negra
contrarevolució ha anat situant els
ciutadans en peu de guerra civil. El
desordre 1 el caos sha ensenyorit des
de les més altes esferes del poder
fina als nuclis social més baixos,
en ordre jerárquic de la general convivencia. No és hora aquesta d'es
catir responsabilitats , de cali
brar-ne la gravetat ni de l'enumera ció d'aquelles persones i sectors po lítics sobre els quals pesen les més
greus. Més que no pas fer justicia des d'un punt de vista analitic de minuciós examen, cal fixar tota l'a tenció dels sentits i prenyar d'impuls i ardiment la capacitat d'acció per a unir en un atapeit feix intren
cable en la seva decisió de salvar el país i la República. L'actitud de Ca talunya, davant les gents entronit
zades en els organismes que haurien d'haver estat de major responsabili tat L E,arantia per a salvaguarda de les essencies i institucions republi
enes. no ha estat sinó el punt en que la paciencia s'ha esgotat, i l'exemple per a tots els espanyols que encara falta un reducte, un baluard a vencer
per tal que Espanya sucumbeixi de finitivament en la regressió i el sal vatgisme de tots els temps passats
que la púrria monárquico-lerrouxista
ha volgut revaloritzar, amb les seves
normes i solucions de signe contrari
a tota idea constructiva i d'afirma
ció civilitzadora, han desfermat la
situació que té el país agitat 1 en
perill d'assumir les más desesperades
altituds.
(Del nostre redactor a Madrid ALARDO PRALS)
TOTA L'ESPANYA REPUBLICANA
ES AL COSTAT DE CATALUNYA
El geganti sentiment de dignitat
civil i republicá que anirpa Catalu
nya va a l'uníson amb la inquietud
present de tots els republicans dels
altres pobles d'Espanya. Catalunya
no está sola. Tot alió que en l'ambit
nacional significa decencia, afany no
ble de renovació, de justicia social i
d'embranzida envers la superació de
la idea duna Espanya neta, gran i
republicana, sintonitza el gran movi
ment de Catalunya. Mai aquest poble
iberic no ha tingut en els seus ger
mans, integrante de l'Estat republicá,
una plenitud d'assisténcia com en els
moments actuals. Tots els republi
cans i socialistas són al costat de
Catalunya. Tots els monárquics hi
són en contra. Aixi está plantejat
el problema. Són inútils les aprecia
cions d'ordre jurídic en el plet que
es ventila. Pels eminents juristas es
reconeix la competencia indiscutible
de la competencia de Catalunya en
la legislació civil i social. Peró aquest
no és un plet de competencia en
l'ordre jurídic plantejat. Es quelcom
de profunditat 1 d'importancia mes
gran. Es l'atac a fons contra l'únic
que queda de republicá a Espanya
adhlic en fundo de Govern exem
piar. Se n'han adonat tots els es
panyols: els uns per a atacar Ca
talunya i sumar-se ah rengles deis
qui contra aquesta regió han em
pres l'ofensiva: els altres per a al
xecar els adormite esperits contra
l'emdaç maniobra que tendeix a des
truir la gran foguera de sentiments
republicans que sustenta Catalunya
i que cremará passi el que passi, qual
sevol que sigui el caire que prenguin
els esdeveniments.
La plenitud d'assistencia a Catalu
nya, en l'hora actual, ha estat pale
sada ben eloqüentment en els dies
de la setmana paseada. L'expressió de
soliclariitat fraternalment autentica i
esizetament manUnguda s'accentuará
encara més en els dies propers. La
G. T., per mitjá de la seva Co
missió Executiva. ha fet pública ta
seva adhesió, en tots els terrenys. al
Poble Catalá. En els primen dies d'a
-1=sta setmana apareixerá un sensa
cional manifest adreçat al país, que
'gnen les més altos autoritats dels
partits auténticament republicans.
• la seva part. el Partit Socialista
Espanyo1 per mitjá del seu órgan a
la Premsa. en un vibrant article. as
scnyala la seva posició en relació al
plet catalá. Proclama la seva plena
adhesió i solidaritat amb Catalunya.
I entorn d'aquesta declarad() formu..
la apreciacions ben pertinents i cla
res en relació a l'actuació del Go
vern monárquico-lerrouxista i forces
que el recolzen, l'animen i el diri
geixen.
"Sabut es — proclama "El Socia
lista" — en quina mesura contribuí
Catalunya a la victoria republicana,
confiant que aquesta victoria repre
sentava el final de tota una política
incomprensiva i hostil. Mentre la Re
publica va ajustar eh seus actos al
seu origen, Catalunya va poder com
provar que no s'havia equivocat. La
tepública dona a Catalunya l'autono_
mia i els mitjans per a ter-la efec
tiva. ?Es que ara hom considera ar
tdbat el moment de liquidar aquesta
conducta de lleialtat? ?Es que, corn
s'ha fet amb els treballadors. s'ex
clou també Catalunya de la Repú
blica?
La República no está assiltAda d'ex
cessives arlhesions sinceres. i com
que en fretura, no pot malvendre's
definitivament l'adhesió de Catalu
nya. Perdre aquesta 'adhesió pot és
ser un dany irreparable."
També diu:
"Sempre que una entitat apelli a
nosaltres recorrent contra una injus
ticia. ens identificarem amb ella. se
guint una tradició de la qual no es
tem disposats a renegar."
"A la consideracio del Govern del
xem l'esbrinar en qué consisteix el
seu deure. Del nostre deure no par
lem, pe.rque no ens cal registrar-lo:
cposició tancada a tot alló que sig
nifiqui aparició de la vella Espanya
faraónica.
SI ES DONA LA BATALLA,
AQUESTA T1NDRA MULTIPLES
ESCENAR1S A TOT ESPANYA
En aquestes circumstancies el Go
vern, per iniciatives deis monárquics
i monarcoides, empés pels Goi
coechea, Cambó, Ventosa, Gil Robles
i tota l'altra patuleia repugnant.
s'apressa a donar la batalla a Cata
lunya. Va a plantejar-la allá, pero es
indubtable que l'acció tindrá multi
ples escenaris a totes les províncies
d'Espanya. Un Govern sense auto
ritat ni dignitat política, puix que
les ha perdudes en la intriga espessa
dels seus innombrables desencerts,
en qüestions de menys importancia
i abast, perisa enfrontar-se amb Ca
talunya en aquests moments per tal
de fer prevaler per la força una
LERROUX
MELQUIADES ALVAREZ
Les quaire mino/íes que
demanen que s'adopfin
mesures contra
Catalunya
Signada per radicals, agraris, populars agraris i libe
rals demócrates, es presentará a la Cambra, i será discuti
da probablement en la sessió del proxim dimecres, la se
güent proposició :
«LA CÁMARA, MEDIANTE EL OTORGAMIEN
TO DE UN AMPLIO VOTO DE CONFIANZA, INVI
TA AL GOBIERNO A QUE, VELANDO POR LA
LEGALIDAD REPUBLICANA, ADOPTE LAS ME
DIDAS QUE SEAN NECESARIAS PARA IMPEDIR
CUALQUIER ACTO CONTRARIO A LA VIRTUA
LIDAD Y EFICACIA DE LA RESOLUCION DICTA
DA POR EL TRIBUNAL DE GARANTIAS CONSTI
TUCIONALES FN LA CursTION DF ColvfPnTEN
CIA SOBRE LA LEY DE CULTIVOS DE CATA
LUNA.»
GIL ROBLES
MARTINEZ DE VELASCO
2
:
-
injust'cla monstruosa. A l'afirmació
que si de tal .planIra„Js produeix
plaritegi olliblOkt Urda de
topará ,amb 1a mituittPattirMtada que d coulilles
tota l'Espanl qu y•a.pú-blica
del 14 abrt
,; gir, que
dintre del m ix b 'greus
earácters ha 4;#-riente *Quedas, tuna.
Tingué aquesta una expressió proti
eloqüent en el Oprer Consell de mi
nistres celebat ‘01)1Sa4Y)11 de th
cidencies del qual els lectora de LA
RAMBLA ja cenen noticia. Peró
alló que en el sí del Govern pot
ésser eliminat com a perjudicial e
inadmissible iniciativa, a les Corts
de la corrupció i de la monarquia
pot prevaler. Peró si preval, en la
seasió "patriótica" que es prepara
per al dimarts, a l'hemicicle del Con
gres, tots els espanyols saben a qué
atenir-se quant al significat i carac
terístiques de lacte que es prepara.
La iniciativa ,pa4eix, del senyor Goi
coechea, deis' ntalucs ondu
lants: després ha estat reCollit per la
C. E. D. A. i darrerament refrendada
pels radicals, gran part deis radicals,
perqué fins dintre cráquest mateix
grup existeixen naves dissidéncies
provocades per la insensata manera
de produir-se el 'Govern 1 alguns ele
ments irresponsables dé la minoría.
Tot aixó pot ésser el Principi de la fi
del partit rariical,lerrouxista, en pie
desprestigi i deriotá. La desaparició
del Govern del banc blati i la desfeta
definitiva del conglomerat monárqui
ca-lerrouxista .que afligeix el país
amb els seus innombrables desen
certs, disbauxes i excessos.
En ordre a l'hannonia que presi
deix els components del Govern, cal
només assenyalar que un gran sector
d'aquest — Vflkalobos, Iranzo, del
Ftio. Guerra del Rio — han adoptat
una enérgica actitud de "!Proa tran
sigéncies"! De no trobar-se l'equip
ministerial davant un gravissim es
tat de pertorbacions socials i de pe
rfil candent del poder públic, la crisi
s*hauria plantejat 'dissabte mateix.
El senyor Lerroux arribará dimarts
per tal d'assistir a la reunió de la
minoría radical-1 tractar de sotmetre
a la disciplina alguns deis seus mem
bres que des de fa lms quants dies
vénen palesant llur disconformitat
amb l'especie de política que se se
gueix. En aquesta reunió el senyor
Lerroux exposara novament els seus
punts de vista i la seva opinió sobre
el problema- -plantejat pel Govern
Samper 1 els'inoriárquics de la Lliga
a Catalunya. Es parla deis propó
sita que respecte á aquesta qüestia
h són atribults: renovar eLs llorers
de "patriota" tan justament conquis
tata en la sera época d'agitador i
agent provocador al serVei de la bur
gesia, de la monarquia, etc. — és
home de grans i incoercibles ser
veis — quan sobre el apl.- barret de
jipi ostentava la famosa escatapella
bicolor. Els feixistes i subarnats
d'Acció Popular. etc., pensen prestar
ressó i escalf al carrer ,a aquesta
campanya de "patriotisme" a l'antiga
usanea de xim-xim ."Mareha de
Cádiz". Si s'atrevlixen a sortir al
carrer. protegfts o no Pratégits pel
senyor Salazar Alonso. no els arren
do la ganancia. Trabaran el que
busquen.
ELS CREVIS DEL FEIXISME
Sota el títol "Otro nino fascis
ta Muerto", "La Voz", de Madrid,
diu: •.
"?Cuántos Van? ?Todavía no
bastan para que la conciencia
los abrume 4 esos mayores de
edad que se atreven a reclutar
partidarios en las muchedum
bres colegiales? ?Hasta dónde
piensan seguir explotando pa
s.ignes y entusiasmos pueriles?
?Y qué piensa' ahora el humo
rista ese de tse perlx5dico de la
manana que ' se atrevió a enca
rarse con nosotros el día que an
te otro nino muerto combatía
mos no el desgraciadísimo suceso
en si, sino la organización poli
tice que lo hacía posible? ?Quién
ha matado al nino que ha pere
cido hoy? ?Quién sino el bárbaro
que lo alistó, él bárbaro que puso
un revólver en sus manos? ?Pero
no hay leyes en este país? Y su
puesto que las hay. ?a qué se es
pera para apike,arlas? Y espera
mos también la protesta de esas
asociaciones de' padres de fan-1i
11 que llevan •tres anos —.-
tando contra todo; y todavía no
se les ha ocurrido protestar con
tn•-.- estos procedimientos que
amenazan dejarlos sin razón de
existir socialmente al dejarlos
sin hijos."
Anuncis oficials
TRAMVIES DE BARCELONA A
SANT ANDREU I EXTENSIONS,
Com sigui que el dia 1.er
de juliol vinent venç el cu
po número 48 de les Obliga
cions al 4 per 100 d'aquesta So
cietat, s'anuncla als senyors te
nídors que el pagament de l'es
mentat cupo quedará obert des
d'aquell dia, a raó de 10 pessetes,
deduint Ptes. no pels impostos
del Tresor, a les cases de Banca
següents: S. A. Arnús-Gari, Ban
ca Arnús, S. A., i Crédit Lygn
nais.
Barcelona, 16 de juny de 1934.
LA DIRECCIó
SOCIETAT TRAMVIA DE BAR
CELONA, EIXAMPLA I GRACIA
Com sigui que el día 1.er
de juliol vInent venç el cu
pó número 52 de les Obli
gacions al 5 per 1(10 d'aquesta
Cornpanyia, els senyors tenidors
són informats que el pagament
de l'esmentat _cupo quedará obert
des d'aquell dia, a raó de 12'50
pessetes cadaseun deduint pes.-
setes 2 per impostos del Tresor,
a les oficines d'aquesta Societat,
Ronda de Sant Pau, 43.
Barcelona, 16 de juny de 1934.
LA IIIIWALPIAVCTIVA
per JOArv BALAGUER
'tirar permet tota Mena
- En un formidable article de
Víctor de la Serna a "La Liber
tad" se'ns diu als catalans qua
hem de mantenir el seny i el co
ratge tradicionals del nostre no
ble per tal d'arribar a la conques
ta d'Espanya. No, naturalment, a
la conquesta material, sino a
l'absorció espiritual que en , al
tres temps pretenia Castella so
bre nosaltres. Es el tema que
Francesc Pujols ha vingut sos
tenint sempre en defensar la te
si de l'hegemonia catalana a la
península ibérica.
Els actuals moments son pro
picis a la doctrina de Víctor de disposada a tot. Entengui's bé: 1 la Serna. CatalunYa no es pro- dsposa.da a tot. Els trenta anys
posa la conquesta d'Espanya, de catalanisme de la Lliga no ha
vien donat un sol home, a des
grat de les oportunitats históri
ques que tingué, capaç de la ges
ta de Lluís Companys: "Sóc aquí,
disposat a defensar la dignitat
nacional i no cediré. Abans que
cedir, fent-me indigne d'aquesta
bandera, hi deixaré la vida."
Cambó deja: "Sóc aquí dispo
sat a vendre'm les illusions de tot
un poble per una casaca de mi
nistre i uns cope-.; a l'espatlla
mismes als catalanistes autén
tics i als republicans cent per
cent. Catalunya en defensar
prestigi del seu Parlament- i el
respecte sagrat a la seva lliber
tat, Iluita per la salvació de la
República del 14 d'abril. I.Cata
lunya no juga. Quan es decideix
a fer les coses les fa seriosament.
El President de la Generalitat 1
els seus companys de govern han
donat un exemple magnífic de
dignitat i de coratge. Catalunya
els admira i els segueix. Espera
l'ordre, disciplinada ment, peró
peró ha aconseguit ja a hores
d'ara esdevenir l'única força po
sitiva de la República espanyola.
Com més hores passen més s'ac
centua el prestigi 1 el vigor de
Catalunya. La nostra terna s'ha
convertit en el fortí inexpugna
ble de l'espere t liberal de la uso
lució del 14 d'abril i en aquests
moments és l'esperança de tots
els republícans d'Espanya. L'es
perança i la realitat. L'esperan
ça, perqué tothom mira amb donats Del reí."
simpatía la posició de dignitat Dos homes, dues posicions.
1 energía adoptada pel Govern Darrera de la Diera hi ha els
de la Generalitat i el Parlament grans interessos de la burgesia,
de Catalunya de la qual ha de les banques, els consells d'admi
sortir-ne la nova croada de re- nistració, les rendes, els comptes
publicanització espanyola. De corrents, les caxes de cabals, les
realitat, perqué és un fet innega- Chades, els suros... Darrera els
ble 1 evidentíssim als ulls de tot- homes d'esquerra no hi ha egois
hom que el moviment actual de mes jueus, ni interessos térbols.
Catalunya és seguit amb entu- S'esperen l'eina de treball, els lii
siasme per totes les masses libe- bres, les quartilles, l'estilográfica.
Les posicions són les mateixes
a Espanya. Les esquerres són
l'ideal pur. Les dretes són el que
la Lliga representa a casa nos
tra. Els camps estan perfecta
ment delimítats 1 no hi ha con
fusions possibles.
Catalunya está pendent deis
llavis de Lluis Companys. Espera
el mot d'ordre del seu President.
La posició adoptada i mantingu
da pel Govern de la Generalitat
•1 pel Parlament de Catalunya
compta amb les simpaties de to
ta l'Espanya republicana, que és
la majoria. Aixó ja representa un
gran pas en la conquesta espiri
tual d'aquella Espanya que no
ens comprenia. El nostre exem
ple, en aquests moments, el nos
tre exemple des del dimarts d'a
questa setmana, representa la
I dignitat de la República. L'exem
ple deis altres representa tot el
rals espanyoles.
La republicanització d'Espanya
sera la catalanització d'Espanya.
A tots els recons de la vella Ibe
ria ja comencen de destruir les
estúpides idolatries unitáries i
avorreixen els defensors d'aquell
anticatalanisme especulatiu que
va servir per a alimentar un re
gionalisme mercantil 1 un espa
nyolisme de casta, reaccionani i
oligárquic. A tots els recons d'Es
panya es va esborrant la imatge
artificial 1 falsa de l'odi a Catalu
nya 1 es cremen els fantasmes se
paratistes inventats per la mo
narquía 1 bellugats avui encara
per tots aquells que encara se
gueixen fidels als Borbons. Els
fets, a desgrat de les campanyes
tendencioses deis interessats a
mantenir el passat que els serví
de dida exuberant, han vingut a
imposar-se contra les maniobres
contrari. Des de dirnarts .a la
1 les martingales. Catalunya és
republicana. Catalunya és demo- tarda sembla que estan cercarit
crática. Catalunya és liberal. , la dignitat per tot arreu i a ho
Catalunya v o1 l'engrandiment res d'ara encara no l'han poguda
d'Espanya perqué no pot fer al
tra cosa que beneficiar-la. Ara
bé. Catalunya vol ésser respecta
da. Vol mantenir la seva digni
tat. Vol que la República com
pleixi els seus deures autonomis
tes com ella compleix els seus en
vers la Constitució de la qual és
la més fidel guardadora. Cata
lunya estima la seva llibertat.
I l'estima perqué hi té dret. Com
estima la Ilibertat deis espanyols
perqué també hi tenen dret.
Per aixó s'ha dreçat vigorosa i
enérgica contra la política nega
tiva d'uns governs que estan
destruint la República. D'uns go
verns que actuen al dictat deis
enemics del régim. D'uns governs
que han pretés atacar la más po
tenta fortalesa de la República
per assegurar el triomf als qui
esperen delirosos 1 a tornada
d'alió que els catalans no deixa
rem tornar mal més. Trista fel
na la d'aquests governs. Vergo
nyosa, repugnant comesa! Trair la
causa democrática 1 fer el joc d'a
quells que els permeten menjar a
pleret uns dies, a canvi de ven
dre la República a l'enemic.
Peró l'estat d'esperit de Cata
E1 BLOCK CAFE GILI
premsal i pur, per la
seva nova presentació
i mocialilaf, supera beis
els cafés en
AROMA
QUALITAT
HIGIENE
DESPRÉS DE TOTS (LS APATS PRENEil
~Al
1
trobar.
On diantre se'ls haurá posat?
Un fantasma de mal averany
conten que aparegué ahir a la
frontera d'Irún. Tregué el nas 1
desaparegué. ?No podria ésser
que se l'hagués emportada ell?...
2
18 juny de 1934
Per 1a Repillolica
Evolució de la democrácía
JOSEP R CRABAL
Ens sembla obvi insistir .afirmant
que l'Estat sofreix tina crisi d'efica
cia que és, a fi de" comptes, una
crisí de finalitat i d'eStructura. D'ella
se'n ressent, en printer terme, la De
. mocriscia, immediatament, la Re
pública, que és la forma més adient
d'exercitar-la. Cal, dones, reformar
rorganització del régim, perque Fac
tual no és altra cosa que un anacro
nisme en el qual reviuen tots els
vicis de la monarquia i totes les fa
lles produIdes per la manca de com
petencia en la majoria deis legisla
dors, d'iniciativa en el govern i d'efi
cacle en l'instrument burocrátic exe
cutor.
Ara bé, aquestes modificacions i re
formes ?poden fer-se sense alterar
ressencia mateixa de la Democrácia?
I, en darrera analisi ?qué cal, en
realitat de veritat, eniendre per De
mocracia? Aquest mot i el concepte
que expressa, ?de quines interpreta
cions són susceptibles? Després trac
tarem de contestar aquestes pregun
tes. Comencem, de moment, per afir
mar que no és prudent de concebre
els ideals com a formes permanents
de les aspiracions humanes; alió que
constitueix un afany máxim en una
época, esdevé motiu d'intolerable
opressió en una altra. Els pobles, en
el camí progressiu del seu millora
ment social, se'ns aparebten a la
ment — amb fidel ressemblanea —
com la creixença d'un infant. Les
tuteles que de petit el protegien i
eren plaents, de gran se li aparencen
limitacions inaguantables, vexacions
que atempten contra la seva sobi
rania.
Amb el progres de la civilització
canvien els ideals i es modifica, si
no ressencia, la interpretació prácti
ca de les doctrines que sobreviuen
a l'avene inexorable del temps;
aixó tant en l'art, com en la cien
cia, com en la política. Res no té,
dones, de particular, que el ciutada
d'avui día tingui de la Democracia
un concepte díferent del que profes
sava una republica del 73. D'alesho
res enea les aspiracions socials s'han
materialitzat quelcom més i es nota
actualment en les masses una ten
dencia alarmant, peró no pas illógi
ca, a sacrificar el seu dret al sufragi
davant Hur dret no menyspreable
per cert, a la vida. Es a dir que la
humanitat, fatigada i insatisfeta en
sems de la borratxera d'ideals que
li va permetre de marxar alegrement
durant quatre anys, sota el ritme de
les fanfares, envers els camps de ba
talla on slesfondraren tots els valors
morals de la civilització, obeint ara,
de bell nou, ancestrals impulsos de
violencia refany dé satisfer inajor-,
,nables 'nek.rititats meteríais
quadra, amb inisitafia despreocupa
ció, en les forMalions de rantidemo
crácia, desIsperalaçada de la política,
conveneuda del tacas del parlamen
tarisme i afanyósa de fer, sigui com
sigui, la revolució de qué durant
tant de temps se' 11 ha fet l'elogi. Aixi
han nascut tots els feixismes i totes
les dictadures actuals; recolzades en
aquestes ideologies i organitzades
amb la cera blanca, amargada pels
desenganys i la fam, deis obrers en
atur forcéis.
UN MANIFEST FEIXISTA
La Falange Espanola de !es
J. O. N. S. es vol allistar per
anar «contra la rebeldía de
la Generalidad de Cataluna»
Falange Espanola de les J. O.
N. S. (Juventudes de Ofensiva
Nacional Sindicalista) ha fet pú
blic el manifest següent:
"La abierta rebeldía de la Ge
neralidad de Cataluna contra el
Estado espanol nos hace asistir a
un espectáculo más triste que el
de la misma rebeldía: el de la in
diferencia del resto de Espana,
agravada por la traición de los
partidos, como el socialista, que
han pospuesto la dignidad de
Espana a sus intereses políticos.
Mientras los nacionalistas ca
talanes caldean el ambiente de
Barcelona, no hay en Madrid
nacionalistas espanoles que pro
clamen a gritos la resuelta vo
luntad de mantener unida a Es
pana.
Falange Espanola de las J. O.
N. S. no juzga ahora la bondad
o malicia de la ley de Cultivos.
Ni siquiera el acierto del Tribu
nal de Garantías Constituciona
Lo que estima intolerable
mente ofensivo para la dignidad
de Espana es el alzamiento fren
te al Estado de un organismo
regional, subrayado con pala
bras y ademanes de reto y teni
do no ya del más patente des
amor, sino del odio más agresivo
contra Espana.
Falange Espanola de las J. O.
S. no quiere hacerse solidaria
del cobarde silencio que rodea a
tal actitud de los separatistas. Ni
quiere ser cómplice de la desasis
tencia que en estos instantes de
bilita al Gobierno espanol. Para
alentarle y para servir a Espana
hasta donde sea preciso, Falan
ge Espanola de las J. O. N. S.
compromete su resuelta palabra
de alistamiento.
!Viva Espana!
!Viva Cataluna espanola!
!Viva Falange Espanola de las
J. O. N. S.!"
I
«HOLLYWOOD SALON»
Pulcritud - Serietat - Preus m?dics
Ondulacions permanents
Tintures
Carrer Vilamari, 24, pral., 2:
(XaMfra Sepúlveda). Teléf. 35342
BARCELONA
rnent (G. C. Rutten, O. P. "La doc
trine sociale de le Eglise), 1932): "El •
proletariat i el pauperisme son dues
coses ben distintes. La presencia
duna multitud de proletaris, duna
part, 1 d'un petit nombre de rica pra
veIts d'enormes riqueses, de l'altra,
testimonia fina a revidiancia que les
riqueses creades en tan gran abun
dancia en la nostra época d'indus
trialisme, estan mal repartides..."
"Es, dones, absolutament indispensa
ble fer el que calgui, a fi que, al
menys en revenir, la pant deis béns
que s'acumulen a les mans deis ca
pitalistes sigui redulda a una quan
titat més equitativa i que d'ella se
n'estengui una suficient abundancia
entre els obrera..."
Queda ben ciar, dones, que adhuc
l'Església, afeccionada com ben po
ques institucions al conservadoris
me, entén cale el present estat de
desequilibri i vexació económica no
pot continuar per més temps. Aixó,
dit en altres paraules, significa que
cal establir sobre normes diferents
l'organitzacló social i canviar l'es
tructura de l'Estat, adequant-la a les
noves funciona requerides per la jus
ticia social que hom propugna.
No és, dones, qüestió de canviar
de doctrina, tant com d'augmentar el
benestar. Es a dir, és més aviat qües
tío d'administració que de sistema.
Perqué la realitat és que una certa
pant del noble comerles( a tenir gana
i no está satisfeta económicament.
En tan critiques circumstáncies, li in
teressará moltissim la Democracia
— mai no ho he posat en dubte —
pero he de fer constar que l'estómac
no es regeix pel cervell, ni els fills
poden nodrir-se de les idees deis pa
res.
Per tant, si volem assegurar en el
nostre país la continuitat de la De
mocracia, evitant contingencies que
la posin en perill, caldra organitzar
les institucions que la governen, de
manera adient a satisfer les exigen
des de la realitat económica que fe
reix el país. amb més punynet dolor
cada dia. Dit duna altra manera: la
persistencia de la Democracia queda
fatalment vinculada a l'increment de
la riquesa i al just i equitatiu repar
timent d'aquesta. Un poble regit per
un Estat organitzat democrática
ment, és a dir, governat per un sis
tema liberal i igualitari quant a la
gestió civil i política deis seus ha
mes, peró despreocupat respecte a la
vida económica d'aquests; inacpae de
garantir la llibertat económica i la
satisfacció de les necessitats impres
cindibles deis ciutadans, será sempre
un poble abocat a pregones convul
sions socials de protesta, perqué es
elements que rintegren—individual
ment i collectivament considerats —
no poden estar-se, per exigéncia in
tolerable del seu biologisme, de ma
nifestar la seva protesta contra tel
alló que els limita i cohibeix en la
satisfacció de les seves necessitats
ineludibles. I ja sabem també que
aquestes canvien de la Polinésia al
Pol Nord, passant per les zones més
temperades, on, per exemple Alema
nya, els aparells receptora de radio
acaben d'ésser declarats articles de
primera necessitat i inembargables.
Constitueix un anacronisme prác
ticament impossible parlar avui de
la Democracia, amb intenció idéntica,
I segons la mateixa concepció polí
tica, amb qué ens parlava un "sans
culotte" de la revolució francesa.
Fer-ho així equivaldria — si se'm
permet una compareció assequible —
a concebre un viatge a América amb
el mateix utillatge náutic que va ser
vir per a iniciar el comen catalá
d'ultramar, o sia sense voler tenir
present que l'avió travesse l'Atlántic
en un servei regular de 36 hores.
Cal, dones, adaptar les institucions
polítiques a les exigencies nascudes
en el cas social, com a conseqüencia
obligada de les, modificacions pro
duides en l'evolució del món, pels
nous descobriments científics i les
ideologies predominants. De no fer-se
així, sorgeix inevitablement el con
filete entre la voluntat imperiosa de
l'Estat, falsament recolzada en l'an
quilosi d'arcaiques doctrines de go
vern, defensores de privilegis iracas
sets, i l'afany renovador de la nació,
en recerca duna organització esta
tal dotada de mejor vitalitat i efi
cacia.
Perque únicarnent els mártirs an
teposen les idees a les realitats; els
nobles, malgrat tot el que es digui,
acostumen sacrificar les tesis als fets.
Persistir, dones, en l'any 1934 pen
sant que rhome polític pot quedar
desvinculat de l'home económic; que
al primer se li han de garantir mi
nuciosament , i escrupolosa tots els
drets, i que a l'altre se li poden ne
gar les condicions més fonamentals
per a una existencia digna, adhuc
aquelles condicions que són indispen
sables per a l'existencia mateixa, com
són el dret a menjar i el dret a re
produir-se. Suposar que un tal con
cepte de la Democracia — bipartida
en les seves funcions i inconnexa amb
la realitat que pretén regir — será
considerat com a acceptable gaire
temps més; creure, avui dia, que el
govern del poble pel poble pot ad
metre com a desiderátum de la seva
missió la irritant desigualtat actual,
de faisó idéntica a com succeia en
l'época de ratulment católico-capi
talista, equival a cenfondre deplora
blement la mentalitat deis infants de
cent anys enrera amb la deis homes
actuals. Es a dir, talment com si
aquests acceptessin, encara, de con
tinuar sofrint les calamitats i la mi
seria present, sostinguts per la fe en
la falórnia dogmática que els pro
met una altra vida compensadora
deis sofriments haguts en aquesta.
L'església mateixa fa temps que
ha abandonat per impossibles — da
vant el creixent despertar de les
consciéncies, aquestes maneres anti
quedes de supervalorar innecessaris
sofriments. I així Pius XI, en la seva
encíclica "Quadragesimo Anno", en
tractar sobre la restauració de l'or
dre social de conformitat amb
preceptes de l'Evangeli, diu textual
L'Estat democrátic, per a ésser po
líticament fort, cal que doni satisfac
ció a les exigéncies económiques del
país. En cas contrari, el poble, és a
dir, els homes de carn i ossos que
tenen fila i dona, i no viuen d'idees
sino, d'aliments, en ésser-los negada
la satisfacció de les necessitats més
peremptóries de la vida, prescindiran
de les formules polítiques caducades
i abjuraran de la Democracia per
inútil. Es a dir, davant dels siste
mes i idearis político-filosófics — si
el moment arriba d'una contradicció
entre aquests i els seus interessos vi
tals, aixb és, económics — el poble
afirmará el seu dret a la vida i a
una societat cada dia millor i més
perfecta, refusant els honors verbals
i illusoris dels sistemes polítics que
reconeixen i atorguen, teóricament,
tots els drets, pero que, en la reali
tat práctica, Ii neguen el més fona
mental, el dret a la vida. En cir
cumstáncies históriques d'aquesta
envergadura, els nobles, moguts per
elementals afanys biolergics, preferei
xen l'amo a la gana. Si en aquells
moments existeix un home amb ca
peT
pacitat i energia suficients per a
interpretar el fugisser instant de la
histbria plasmantslo en un progra
ma ideológic de general acceptacio
que satisfaci les necessitats del po
ble — digueu-li César, Napoleó; Le
fin, Mussolini o Hitler — la dicta
dura és un fet.
I és completament inútil lluitar
contra alló que no podem domi
nar, contra els fets aliens a ,la nos
tra voluntat, determinats per motius
d'ordre superestatal o universal.: la
ideologia política del 1800 ha éom
plert la seva missió históriça. Voler
continuar imposant-la quan només
ens manquen prop de cinquanta
aya per a arribar a l'any' 2000, cons
titueix un error formidable. El poble,
per altra part, no es paga ja de for
mules, ni de principis, ni de leones
polítiques; ni creu tampoc en revo
lucions filosófico-literáries. El poble
viu de realitats i vol realitats. Ac
cepta les ideologies socials o politi
ques, si aquestes recolzen els seus
afanys i serveixen a la consecució de
les seves finalitats de millorament
económic; en cas contrari, anteposa
a tota filosofia la necessitat fie viure.
D'aqueSta realitat ha nascut el culte
a la violencia i el fervor a l'acció
directa, elements fonamentals del
sistema feixista.
Així, dones, tot sistema polític que
recolzi damunt la Democracia, si ha
de sobreviure, cal que faci obra ve
ritablement democrática, aixo és, que
asseguri al poble, duna manera efec
tiva i real, el govern polític i eco
ne,mic de l'Estat. En cas contrari, el
país .prescindir de la falsa Demo
cracia teórica i verbalista, per esti
mar-la cobertora d'interessos contra
ris al seu benestar. Aixó és el que,
pel bé de la Democracia i a fi de
millor servir-la, cal evitar, atorgant a
la República l'eficacia que li manca.
Eficacia o sia encert en l'acció i no
merament en la reciaccio de precep
tes formals i de definicions jurídi
ques. També, en aquest sentit, cal
dra que el poble entengui que la
Democracia ha de recolzar la seva
acció, si vol assolir un grau d'efi
cácia compatible amb la duració del
sistema polític que representa en una
jerarquia de valors.
Havent dominat l'aristocracia de
la sang, amb el vessament generós
de la seva sang propia, ha de vencer
la plutocracia amb la intelligéncia, o
sla, com digué Gabriel Alomar — "La
formación de sí mismo", pág. 64 —
estructurant la Democracia sota la
direcció de l'aristarquia o govern
deis millors.
Abel será possible, respectant la
igualtat social i política, fer progres
sar el món sota el guiatge de la je
rarquia intellectual, veritable aristo
cracia de l'esperit, establerta damunt
la desigualtat natural de les intel
ligéricies. En cas contrari, les Demo
cracies fracassaran per manca de
cervells i de caracters capacitats per
a portar a terme els seus afanys.
Aquest ha estat sempre el seu prin
cipal escull. Es per aixó, també, que
sovint — impellides per irreprimible
tendencia messiánica — accepten el
guiatge d'un príncep; en teoria, pri
mer entre els iguals. En la práctica,
pero, no triga a creure's amo i fautor
del poder que ha rebut del poble.
I de príncep esdevé tirá. En les
mans d'un exemplar qualsevol d'a
questa especie han mort sempre les
Democracies quan no han sabut or
ganitzar-se.
CAM1ONS
Productes GENERAL MOTORs
Concessionari: JOAN FLOTATS
Tamarit, 95 i 97 - Telefon 31506
ARA RESULTA QUE, SEGONS «EL DEBATE»,
NOSALTRES CONSIDEREM ESPANYA UNA
COLPNIA CATALANA
"El Debate" d'alfif- Pinta un'• arti
cle- que la censura catalana havia
tatxat al "Diario de Barcelona".
Diu:
"La censura, que por razones de
todos conocidas ha impuesto el Go
bierno de la República, ejercida y
aplicada con finalidades bien diver
sas por la Generalidad, impide a los
catalanes que tenemos la suerte de
hallarnos enfrente del partido de la
Esquema, que podamos exteriori
zar nuestra sincera opinión en mo
mentos tan trascendentales.
Por ello es menester que, habien
do hallado hospitalaria 'cabida en las
columnas de "El Deba.te" el publi
cista que suscribe, colaborador del
"Diario de Barcelona', • agradecido
aproveche esta ocasión para hablar
claro y poner las cosas en su verda
dero lugar, a fin de que Espana se
entere de lo que en Cataluna ocurre.
La inmensa mayoría de los cata
lanes, que sin dejar de serlo muy de
veras, nos sentimos espanoles, ante
la indignación profunda que ha pro
ducido • en nuestro espíritu la farsa
política del Parlamento 'catalán, en
cubriendo con un fingido sentimen
talismo, del que no participa nadie,
el acto incalificable de intolerable
rebeldía contra la resolución del más
alto Tribunal de la Nación, hemos
de protestar ante la faz de Espana
entera contra esa ficción que entra
na un verdadero separatismo de he
cho en contra de la voluntad de Ca
taluna."
"Precisa que, por dignidad_ del Es
tado y por el prestigio de _Cataluna
y en aras de la justicia, • se -resuelva
bn forma tal, que aparezcan deslin
dados, con evidencia, los campos del
vencedor y del vencido. Porque si
aquellos que, respetuosos con las le
yes de la República y en el terreno
digno de la lid, triunfaron con las
armas lícitas de la razón y del dere
cho, se vieran postergados por los
que, después de sembrar la anarquía
en el campo de Cataluna, invadie
ron en el orden legislativo todas
aquellas facultades que en la Consti
tución se reservó el Estado, se colo
can en actitud de franca rebeldía
contra los Poderes constituidos, ello
se podría interpretar como asenti
miento tácitq al hecho innegable de
una Cataluna independiente, que le
jos de estar supeditada a la Nación
espanola, considera a ésta como a
Colonia sumisa a sus acuerdos y de
cisiones.
Y Espana no puede inhibirse de
ese nuevo pleito que con su censura
ble conducta ha entablado el Parla
mento catalán. Máxime cuando en
Cataluna, el que más y el que me
nos, allá en el fondo de su concien
cia, maldice ese Estatuto, producto
de un pacto revolucionario, que, mo
nopolizado por un partido sectario y
demagógico, lejos de representar las
verdaderas libertades a que podía as
pirar la región autónoma, sirve sólo
para esclavizar y amordazar a la
mayoría de sus ciudadanos, que ni
siquiera cuentan con las elementa
les garantías de seguridad personal
para poder gritar, en una explosión
de sinceridad, a pulmón libre y con
todo el sentimentalismo que se aho
ga hoy en su pecho: !Viva Espana!
!Viva Cataluna espanola!"
..40"
lío lío lar ar
«
1~"Vilall
it P4 E R„
4
11D>.,-7Z...<
•
t::•\
GIL ROBLES PASSA REVISTA A LES "FALANGES" DE LA LLIGA
__Dones, sí; no podíem pas estar-nos amb els braços plcg davant tantes 1 tantes provoca
cions, 1 el nostre amic Rahola els ha ensenyat la histrucció.
18 juay de 1954 la rambla 3
A DE LA
1,14. NXCION
«EL SEPARATISMO ES UNA COSA VIL, RAS
TRERA, DE BABA, QUE SE ARRASTRA POR
EL POLVO, Y QUE VIVE MIENTRAS NO PISO
TEA SU CABEZA VISCOSA UN ZAPATO DECI
DIDO Y ENÉRGICO»
"La Nación", aquest diari defensor
del catolicisme i de l'ex-rei, dirigit
pel senyor Delgado Barreto, que
abans havia dirigit el setmanari por
nográfic "El viejo verde", diu:
"Un golpe más al tema catalanista.
Porque en Madrid se habla de una
campana de agitación anticatalanis
ta. Y no hay tal. No hay ni siquie
ra una verdadera y fuerte reacción
espanola. Lo que hay es que el país
sufre mansamente, resignadamente,
si se quiere cobardemente, la agre
sividad y la insolencia que deriva del
envanecimiento procaz de la Es
guerra.
?Agitación anticatalanista? No
existe, en ninguna parte de Espana,
el anticatalanismo. Lo que sí existe,
aunque no tiene las exteriorizacio
nes adecuadas, es el antiseparatismo.
Pcro a ciertos periódicos, con fines
políticos, y a otros periódicos, por
motivos más inconfesables, les inte
resa hablar de anticatalanismo. Se
distinguen en ese empeno "El Libe
ral" y "Heraldo de Madrid", que es
tán al servicio del separatismo ca
talán. El "Heraldo de Madrid" es,
en su espíritu, y sin que valgan los
disimulos, el "Heraldo" de Barcelona,
o mejor, el "Heraldo" de Manresa o
de Sabadell, porque al fin y al cabo
Barcelona tiene una importancia y
un tono de gran ciudad europea. "El
Liberal" y "Heraldo de Madrid", que
pertenecen a unos comerciantes ca
talanes, constituyen una dependencia
de la Generalitat. Seamos, pues, muy
claros. Tengan esos periódicos tam
bien la valentía de ser sinceros. Com
prar "El Liberal" o el "Heraldo" es
favorecer los designios de D. Luis
Companys y de Venturita Gassol. Eso
será o no será bueno, pero no vale
enganar a nadie. El público que sepa
que hay periódicos en Madrid entre
gados de pies y cabeza a la Gene
ralitat. Y que el público decida.
Nosotros no enganamos a nadie.
A nosotros nos repugna el separa
tismo. Y esa repugnancia la acusa
mos con vehemencia y con pasión.
A nosotros el separatismo nos pare
ce un síntoma revelador de un na
cimiento inadecuado. Un separatis
ta no debió nacer en Espana. No se
puede ser separatista, como no se
puede ser mal hijo, precisamente por
que no hay opción, porque no cabe
— ya lo dijo D. Antoni Maura —ele
gir la madre, ni elegir la familia, ni
la tierra en que se nace. De manera
que el separatismo es una cosa vil,
rastrera, de baba, que se arrastra
por el polvo, y que vive mientras no
pisotea su cabeza viscosa un zapato
decidido y enérgico. Como todos los
ideales bajos y groseros, el separa
tismo carece de grandeza. Ahí están
las pruebas. En el separatismo hay
negociantes pequenos, vendedores de
credenciales modestas; en el sepa
ratismo hay sindicalistas renegados;
en el separatismo hay insolvencias
políticas, que en ninguno otra parte
hubiesen destacado; en el separatis
mo flotan antiguos pistoleros y car
teristas; en el separatismo se encuen
tra la fauna más sugestiva y va
riada... Pero a ver si alguien, hon
radamente, puede senalar, dentro del
separatismo, el nombre de un már
tir o de un héroe. Eso sí que no!
Cuando dicen que darían la vida por
sus libertades, uno se queda a punto
de reventar de risa. ?La vida? Ni un
alfiler! Por "sus libertades", ellos no
dan nada. El separatismo no ha te
nido jamás, ni podra tenerlo nunca,
un héroe o un mártir. El separatis
mo constituye la doctrina de "los
-ayos', que saben huir, y salvar el
pellejo, pero que no saben racista
ni perecer.
?Una campana anticatalanista?
!Si lo cine hacemos nosotros es de
fender a ios catal caes! !Defendar a
la mayoría de humanos cata.an.s,
de nuestra raza y de nuestra san
gee qué se sienten espanoles, y que
per ser espanoles hace tiempo cne
sufran la espantosa ignominia, la
vergüenza y la afrenta que supone
la plebeya tiranía de la Esquerra.
No hay, pues, campana anticatalanis
ta, sino antiseparatista. Y excepto
grupos aislados, que sienten honda
mente la unidad de la Patria, la tris
teza de Espana consiste en que no
reacciona frente a esa agresividad
insolente del canallaje político que
impera en Barcelona.
Aquellos periódicos que, por fines
políticos unos, y por motivos bien dis
tintos otros, hacen el juego en Ma
drid a las perversas intenciones de
los hombres de la Generalitat, luchen,
pues, con otras armas. No hay anti
catalanismo en toda la Península, si_
no antiseparatismo. Y los que quie
ran tragárselo, que se lo traguen. "El
Liberal" y el "Heraldo", por ejem
plo, se lo tragan a gusto, y es na
tural. Pero nosotros, no. Todas las
ofensas que se dirijan a Espana las
devolvemos centuplicadas, y quien
hiera la unidad de Espana, la idea
madre de nacionalidad espanola, aun_
que no vaya a la cárcel, es un mal
vado y un mal nacido. Malvado y
mal nacido sea pobre o rico, ejerza
o no ejerza cargo de autoridad."
EL DEBATE
«AL PODER CENTRAL, «DIGNO Y FIRME», LI
SOBREN MITJANS PER A IMPOSAR EL RESTA
BLIMENT DE L'ORDRE JUR1DIC SUBVERTIT»
"El Debate", de Madrid, dedica el
seu editorial a la qüestió catalana, i
sota el títol "Mientras dure la des
obediencia", diu:
"Nosotros, y na sólo nosotros, sino
en general los elementos que se han
ocupado del asunto, hemos procura
do no envenenar la cuestión, sin que
esto implicase desconocimiento de la
realidad ni olvido de los derechos
del Estado y de lo que se debe a
su indispensable autoridad y presti
gio. Muy otra conducta han seguido
del lado de allá del Ebro, la Esque
rra, sus hombres y sus periódicos,
que han extremado la violencia con
notas de un dramatismo que tiene
mucho de declamatorio y de falso.
Pero senalado el hecho que robus
tece nuestra posición, ni entramos al
diálogo sobre un tema que no lo ad
mite, no esperamos que el Gobierno
caiga en la tentación de entrar en
polémica con los hombres de la Ge
neralidad. No son palabras lo que
las circunstancias piden, sino medi
das adecuadas a la índole del con flicto, sin olvidar, al pensar en ellas, la singular idiosincrasia de algunos
políticos catalanes.
Al decir esto pensamos concreta
mente en un punto, cuya simultanei
dad con los desahogos de la Esquerra
no puede menos de ofrecer un con
traste irónico. El senor ha Corominas llegado a Madrid para asistir a las sesiones de la Comisión mixta de traspaso de servicios, encargada de la realización gradual del Estatuto. En
sus sesiones últimas dicha Comisión
se ocupó del traspaso lidad a la Genera del impuesto de derechos rea les, que importa en Cataluna alrede
dor de los treinta millones de pesetas
al ano. Pues bien, para nosotros es indudable que las cuestiones relati
vas a la aplicación del Estatuto hay
que considerarlas a la nueva luz de
la situación creada por la actitud de
la Generalidad y del Parlamento de
Cataluna. Se abre, en realidad, un período nuevo. Y ante él hay que
preguntarse: ?Debe el Gobierno es
panol continuar traspasando impues
tos y servicios afectados por el Es tatuto, mientras mantenga la Gene
ralidad su actitud presente?
La cuestión jurídica Toda es muy clara. la organización autónoma de
las regiones descansa sobre un sia
lezna expresado por el_ciere9110..Posi
tivo y en el que es tnia pieza esen
cial por virtud de la Constitución,
que los conflictos entre el Estado y
las regiones se resuelvan por un fa
llo del Tribunal de Garantias. Si la
región desobedece el fallo es evidente
que el sistema jurídico se rompe. El
caso no está, expresamente regulado,
a pesar de las inquietudes que sintió
en las Constituyentes el sencr Sán
chez Román ante una similar ano
malía. Pero la solución se halla im
plícita en el derecho vigente y, a
mayor abundamiento, el Gobierno po
dría llegar a obtener de las Cortes
una ley prescribiendo la suspensian
de la autonamía para las regiones
que desobedazc an los fallos del Tri
bunal, por lo menos mientras la des
obediencia dure.
Dada la viabilidad jurídica de esta
tesis, es evidente la de otra de mag
nitud inferior: el Gobierno espanol
suspende el traspaso pendiente de
servicios ínterin subsista el desacato.
El grado de realización de una u otra
tesis, mientras no se halle predeter
minado por la ley, es materia para
apreciada por el Gobierno en su fun
ción de defender el prestigio del Po
der público y el respeto y acatamien
to a lo legislado.
Puede el Gobierno, sin duda algu
na, ir adoptando toda una gama de
actitudes. Ya se ha senalado la de
obstaculizar los actos singulares de
ejecución de la ley anulada. Pero, a
nuestro juicio. importan a la digni
dad del Estado espanol algunas me
didas más generales, entre ellas esa
de la suspensión de todo traspaso le
servicios, de que hemos hablado. Re
parase en que toda la razón estaría
de parte del Gobierno si, recordando
los antecedentes de la cuestión, exi
giese el restablecimiento del orden
jurídico perturbado como condición
previa para que continuase la gra
dual aplicación del Estatuto.
?Podría ocurrir que la Generalidad
insistiese, a pesar de todo, en man
tener su postura? Pues el camino
está expedito para nuevas resolucio
nes que llegasen hasta la máxima
energía. Nadie podría negar al Go
bierno que así procediera ni su apro
bación, ni su apoyo. Los hombres de
la Generalidad Y los que fuera de
Cataluna les hacen el juego, desaca
tan una Constitución que ellos mis
mos defendieron y votaron. Adviertan
que un Poder central digno y firme
puede exigir el restablecimiento del
orden jurídico quebrantado y le so
bran medios para imponerlo. Y vean
también que, en el terreno de la po
lítica práctica, nunca será más pro
bable que sean derrotados el d'spe
cho izquierdista y el odio del so
cialismo como cuando se presentan
en alianza con las tendencias separa
tistas. fomentadas por un sector en
decadencia de los políticos catala
nes."
EL SIGLO :,:FUTURO
011,- E
«UNA COSA SÓN ELS CATALANS, I UNA ALTRA
ELS TIRANS DE LA GENERALITAT»
«DE TOT AIX01) QUE PASSA EN TENEN LA
CULPA ELS MAÇONS»
El Siglo Futuro, diari carlí de
Madrid, pa blica un articte mall, di
ver 1, dei cual són cas si' freg
me e as
"En estos momentos se está dando
el caso inadmisible de eme- las gen
tes que no distinguen de lenguaje
oigan hablar sin protesta y hablen
arrastradas por la rutina periodís
tica — que no es rutina, sino mal in
tencionada táctica — de cuanto tra
ma la taimada revolución masónica
que prentende destruir a Espana,
confundiendo a la noble región es
panola de Cataluna con ese partido
que se denomina Esquerra catalana;
que no es Cataluna, sino un peque
na' parte de catalanes, una minoría
audaz de elementos que han nacido
y viven en Cataluna; y que, aprove
chando circunstancias creadas por
la política funesta del liberalismo
parlamentario, que hundió al régi
men monárquico constitucional, fué
la vanguardia de la revolución en el
golpe de ruano del 14 de abril de 1931
dado en Barcelona.
* * *
No hay pleito catalán ni proble
ma catalán, ni cuestión catalana, ni
hecho diferencial, ni nada que en
tal aspecto afecte a Cataluna. Lo
que hay es pleito, problema y cues
tión tainiadamente planteados por
el partido llamado la Esquerra; y un
hecho diferencial cada día más cla
ro, más diáfano, más evidente: la
incompatibilidad con el espíritu es
panol de ese conglomerado de ele
mentos que se ha apoderado y tira
niza a Cataluna: ateos, masones, in
ternacionalistas del marxismo en to
dos sus grados y tonos; anarquistas
sin patria, extranjeros enquistados
en el puerto mediterráneo y babélico
de Barcelona: la Esquerra.
La Esquerra, que sólo de un Go
bierno como el del bienio y de una
Convención como las Constituyentes,
en que la mayoría de sus miembros
eran masones e internacionalistas,
pudo obtener ese Estatuto, converti
do en trinchera de ambiciones, vani
dades y provechos y nacido de una
votación calificada de plebiscito, mo
delo de amanos, de falsedades y de
corruptelas, perpetrados al amparo
de la abstención de la mayoría de
los catalanes, lograda por la impo
sición amenazadora de los terroris
tas al servicio de los hombres que
para encaramarse al Poder pacta
con la impunidad con las organiza
ciones que durante arios y anos ofre
cieron al mundo el espectáculo ho
rrendo de una ciudad anarquizada.
?Cómo al hablarse de eso se ha de
poder invocar el nombre de Catalu
na? ?Cómo es posible establecer si
nonimia entre todo eso y Cataluna?
Cataluna nada tiene que ver con
sus tiranos.
* * *
No. Eso no es Cataluna, Cataluna,
la región catalana, integrante de la
patria espanola con todas sus de
más regiones he-manas. es la región
que con la sangre di Wifredo, que
marcó las barras de su escudo. dió
a la patria los colores egregios de la
bandera nacional; Cataluna es la
Cataluna católica, y por católica,
espanola; que tiene en Montserrat el
baluarte de su fe, y en la cueva de
Manresa guarda el recuerdo del fun
dador de la milicia católica más ge
nuinamente espanola, que a Catalu
na fué para vele sus armas y con
cebir y redactar las estatutos de la
ínclita Companía de Jesús y el libro
admirable e inmortal de los "Ejerci
cios"; de Barcelona. "cuna de la cor
tesía", salieron aquellos frailes de la
Merced que, con el escudo de Cata
luna sobre el escapulario del blan
co hábito, rescataron de las maz
morras de Argel, para orgullo de la
humanidad y honra inmarcesible de
la patria y gloria imperecedera de
las letras universales y del idioma
castellano, a Miguel de Cervantes,
que a tierra catalana llevó, para ren
dirle ante el caballero de la Blanca
Luna, sobre la playa barcelonesa, al
inmola I hidalgo manchego hijo de
su ingenio; Cataluna no es el con
glomerado de la Esquerra, que desa
fí y serebela al grito de "nosaltres
sois", sino la tierra bendita donde
sonó y pensó Raimundo Lulio; don
de Balines meditó los conceptos de
su filosofía; donde cantó el maravi
lloso verbo de Verdaguer. Es la Ca
taluna que derramó su sangore por
Espana en los riscos del Bruch; que
por la independencia de Espana le
gó a la admiración del mundo la
epopeya bárbara del sitio de Gero
na; la que con las bayonetas de sus
voluntarios escribió en los Castilla
jos la página de bravura y de heroís
mo en aquel día de gloria en que, al
grito de !viva Espana!, condujo
Prim a la victoria a sus paisanos cata
lanes, tremolando la bandera roja y
gualda, después de la arenga famo
as: "!Catalanes! ?Permitiréis que la
bandera de Espana caiga en poder
del enemigo?"...
!Cataluna! ?Con qué derecho, en
virtud de qué abolendo histórico
puede tomar para sí la Esquerra el
nombre sagrado de Cataluna?"
Un article humorístic de INFORMACIONES
«Cataluna no es más que un pedazo del alma de Espana
indivisible.» I afegeix : «!Desgraciado del espanol o del
pueblo que se atreva a ponerlo siquiera en dudal...»
Els que atemptin contra la integritat de «Espana única,
sagrada e indivisible», són uns traidors
L'única autonomia que ens correspón és una autonomia
administrativa de la nostra espiritualitat i deis nostres
costums populars
Sota els títols "Ni rebeldías ni trai
ciones. Espana es una e indivisible",
Enrique Izquierdo Jiménez escriu un
article abrandat contra Catalunya.
Heus ací uns fragments:
"Ciertamente la República conce
dió la autonomía a Cataluna. Pero
cierto también que el pleito catalán
fué una de les herencias que la Re
pública recogió de la monarquía.
Los espanoles justos y sensatos no
deben de olvidar que don Alfonso de
Borbón era silbado e insultado en
Cataluna cuando era rey de Espana,
y que si ahora ha habido algunos
malos catalanes, inconscientes, cobar
des y malvados, que han ofendido la
bandera nacional, estos catalanes,
indignos de llamarse catalanes ni es
panoles, son los descendientes direc
tos de aquellos otros que ofendían ya
el pabellón nacional allá por aque
llos arios en que era precisamente un
republicano — Alejandro Lerroux —
el que defendía y mantenía viril
mente la honra de la ensena na
cional.
* * *
No; la República no es culpable
de lo que está pasando en Cataluna.
La República, en todo caso, estará
siendo víctima de una tentativa de
traición opuesta injustamente a lo
que fué una noble concesión de una autonomía que, preconizada ya por
los paitidos gobernantes de la mo
narquía y aun prometida solemne
mente por el que fué rey de Espana
en las postrimerías de su reinado,
puede ser y debe ser norma conti
nuada de los Gobiernos republicanos.
Conceder la autonomía a un pue
blo es otorgarle ciertas y limitadas
libertades de administración que, ha
ciendo mas holgados sus espontá
neos y característicos movimientos
peculiares a su diferencial psicolo
gía, facilite los avances de su pro
gresa, haciéndole sentir, cada
mas y mejor, el amor a la patria y
a la nación de que forman parte. Y eso es lo que la República, por una previa promesa antes de existir—en el Pacto de San Sebastián—, y por
una realidad jurídica después, ha
concedido a Cataluna una autono
mía administrativa, pura y simple mente administrativa.
Administrativa de sus iniciativas creadoras en el orden económico;
administrativa de su espiritualidad y de sus costumbres populares; admi
nistrativa de su literatura y de su lengua, de sus bailes regionales y de
sus poemas líricos; administrativa de
su arte y de su genio creador; admi nistrativa, en fin, incluso en la fa
cultad legislativa, de todo aquello
que afecte al hecho diferencial psico lógico de sus hijos.
Esto, que es lo que ha concedido
la República, ha de ser respetado y amparado por la propia República,
llamando a la razón y a la ecuani
midad comprensiva a aquellos otros
espanoles que, con ligereza tan cen
PUel.:crrAs
-7_
tt
OUfdint les grons
calors, per o
.dels
greus
trastorns
que
produebc lo Ilet
en
moles
condicions i que
%antes
víctirnes causo entre
kes
criatures, és uno
excel.lent precoucló consurnIr
exclusivoment Ilet
condensada "VA
LECHtftA", que,
i
condensado ol buit
cibsolut o
baky,o
temperatura, conserva totes les
vitamines i valor
nutrl
tiu de la
millar Ilet
fresco ',, esta
ey,empto de tots els
seus
perklIs.
.,
Demaniavui mateix a Sociedad Nestlé, (Seccit LF94
Vía Laietana, 41, Barcelona, un exemplar del magra& folletó illustrat "Recetas La Lechera".
.4t114:X•Z ci
• Wnv,
surable como la de los catalanes fa
náticos, dirigen diatribas contra Ca
taluna, terminando con un absurdo
y criminal "que se marchen de una
vez; que se declaren libres"...
* * *
No. Los catalanes no son duenos
ni de marcharse ni de declararse li
bres, ni siquiera de insubordinarse
libremente frente al supremo Poder
de la nación espanola, esencializado
en el triángulo jurídico Parlamento
espanol, Presidente de la República
espanola, Gobierno de la República
espanola.
Porque Cataluna es sólo y única
mente una región de Espana única,
sagrada e indivisible contra cuya in
tegridad no puede atentar nadie que
no sea traidor a la patria.
Por eso el problema que parece
muy grave es bien sencillo no obs
tante su delicadeza y su actual maya*
nenamiento...
La República, el Parla:Mento espas
nol, el Presidente de la República.
Espana, en fin, única e indivisible,
tiene el deber de mostrar para Cata
luna un amor especial y paterno lla
mándola a la razón y a la sensatez,
y facilitando, por todos los medios
dignos, la resolución de la situación
creada; que no puede ser otra que
dar a Cataluna la seguridad de que
cuanto le es debido, por la ley de su
concedida autonomía, le será reco
nocido, si lo pide con el respeto y la
subordinación evidente e indiscutible
que debe al Estado espanol.
Y si una parte de catalanes, que
n:inca serían Cataluna, porque Ca
taluna es un uedazo de Espana que
tiene su ciclo histórce pasado y fu
turo y muy encima de las pasiones
de una generación, pretendiera, fue
ra de la razón o ele la ley, rebelarse,
secesicnarse y trairianar a Espana,
a la República y a sus Gobiernos, en
tonces estos Gobiernos, esta Rema.
blica y esta Espana única, sagrada e
indivisible, tendrán el deber fulmi
nante, para no ser traidores a sus
propias esencias, de someter a la ra
zón primero, a la ley después y a la
fuerza en último término, si ello
fuere indispensable, a esa legión de
catalanes, espanoles apóstatas, de
mostrándoles, de modo rotundo, que
para, dejar de ser espanoles tendrían
que dejar también de ser catalanes,
porque ser catalán, podrá ser una
alta categoría; pero ser espanol lo es
más, porque Cataluna no es más que
un pedazo del alma de Espana india
visible.
!Y desgraciado del espanol o del
pueblo que se atreva a ponerlo si
quiera en duda!"
P• C
Un article d'Adolfo Marginad.,
TOTA LA CULPA DEL QUE PASSA ÉS DEL
SENYOR AZANA
Adolfo Marsillach escriu un
•
dels
seus clássics anudes anticatalans a
l'A B C. Diu:
Los separatistas, gracias a la am
plitud del Estatuto que ha puesto en
sus manos la Justicia, la Ensenan
za y el Orden público, impunes ante
los delitos de lesa patria se han des
bordado. La frase tantas veces por
ellos repetida: "cate se nos dé la au
tonomía, que lo demás ya nos lo to
maremos" ha pasado de la categoría
de aspiración a hecho consumado.
No mueven pie ni mano, ni conciben
cosa alguna que no responda a aquel
propósito. De la Ensenanza han he
cho un arma peligrosa contra la
unidad espiritual de Espana. El ar
tículo séptimo del Estatuto es in
existente para el Gobierno de Cata
luna, com en otros casos la Consti
tución. Como si esto fuera poco, se aperciben para mayores audacias.
Son los consejeros de la Generalidad
los primeros en decir que no esta
mos II'V'3 que en los comienzos de
la batalla. Harta generosidad será
no imponerle el idioma catalán co
mo se le imponen los panos de Ta
rrasa y los géneros de punto de Ma
taró. El Sr. Azana y las Constitu
yentes se han lucido. Con su perma
nencia en el Poder, el primero, y
por su afán de perdurabilidad aque.-
11as calamitosas Cortes, dieron a los
separatistas catalanes cuantos me
dios de acción podían desear para el
logro de sus aspiraciones. Los que
votaron el Estatuto pueden darse
una vueltecita por Cataluna y verán
lo cale entiende su Gobierno por la
"conllevancia", cómo Cataluna va
"adentrándose" en Espana.
Lo qu-i estamos presenciando con
motivo del fallo del Tribunal de Ga
rantías Constitucionales,, votado por
los diputados de la Esquerra, no es
más que un episodio, uno de los tan
tos conflictos que han de surgir en
tre el Estado y la Generalidad.
Todo el ruido que se ha armado
alrededor de la aludida sentencia es
una concluyente prueba de que el
Estatuto nos va alejando de Espas
na. Los representativos de la Esquea
rra, al discursear sobre esa senten
cia. han dicho cosas intolerables, de
verdadera agresión a Espana. Los rperiódicostodci ciu , que,Ithnqs<5ocene
tiende
a sua
paraavivarea Jianloééflliaidio de los suyos
contra la nación espanola y a en
sanchar distancias, han sacado la
artillería 'gruesa, y lo que dicen, en
mala sintaxis catalana, no podemos
transcribirlo por miedo al lápiz del
censor y por no indignar demasiado
a nuestros lectores. '
Se ha dicho que todo podría arre
glarse hallando una fórmula honro
sa para el Gobierno de• la República
y el de CatalUna autónoma. !Qué
más da! Ya hemos escrito anterior
mente que el conflicto motivado por
la ley de Contratos de cultivo no es
más que un episodio de la lucha que
se ha entablado entre un Estado de
verdad y una región 'con pretensica,
nes de Estado. Solliétitadá esta cues
tión, surgirán otras' y otras, y el con
flicto, la querella, la guerra no ten'
drá fin Entonces pOdrá ver el "ge
nial estadista", "la 'revelación de la
República", el insigne autor de "La
corona", todo el dano que ha hecho
a Espana. No se limitará ese dano a
la desmembración en potencia de/
territorio catalán, sino que, por el
afán de complacer a los separatis
tas catalanes, que cohtaban con cua
renta votos. en las '.0artes Constitu
yentes, necesarios .al senor Azana
para gobernar como le'diera la gana;
hubo que hacerse -extensivos a todas
las regiones los Estatutos autonómi
cos. Pronto otra región espanola, en
la que ha anidado el separatismo, tendrá una Carta pareja a la de Ca
taluna. A aquella región seguirá
otra, hasta la total balcanización de Espana.
Sólo entonces habrá triunfado el
ideal separatista catalán, y el senor
Azana ad irá conterrolan satis'acho,
los positivos irésultados de su polí
tica trituradora."
EL «DIARIO DE BARCELONA», ÓRGAN DELS
MONARQUICS BARCELONINS, ES FICA AMB
L'«A B C», I AMB LA MINORIA DEL GIL RO
BLES, PER LA CAMPANYA SEPARATISTAQUE
REALITZEN
La campanya separatista deis dia
ris monárquics de Madrid ha exci
tat el seu collega "Diario de Barce
lona", que troba que és contrapro
duent i els reclama equanimitat.
Heus ací uns fragmenta d'aquest
"Los que en Madrid con motivo
del conflicto surgido entre el Go
bierno espanol y la Generalidad de
Cataluna alrededor de la ley de
Cultivos que ésta quiere imponer y
el fallo del Tribunal de Garantías
declarándola anticonstitucional, los
hombres del centro que decidida
mente se colocan del lado del dicta
men de dicho Tribunal — no dire
mos si con razón o sin ella, porque
tampoco se nos dejaría decir lo que
pensamos —, vuélvanse, de hecho,
contra los catalanes en general y
contra los intereses todos de Catalu
na, como si unos y otros estuviesen
únicamente representados por los
hombres que manejan a su modo el
Estatuto y se han hecho. por tanto,
árbitzois de la autonomía,
Hace muy pocos días que el gran
diario madrileno "A B C" publicaba
un artículo editorial en el indicado
sentido, que subrayaba diciendo que,
aunque de las medidas que se adop
taran hubiesen de salir perjudicados
todos los catalanes, al resto de Es
pana, y menos al Gobierno, debiera importarle nada; viniendo a con cluir, en suma :—?No tiene Catalu na su autonomía? ?No' quiere admi
nistrársela a su antojo? Pues allá ella, y allá ellos; si se encuentran
los catalanes en un callejón sin sa lida, ni el más leve amparo, ni som bra de preocupación. No les queda sino resolver este dilema: o herir -
nos, para ser tratados como a tak
o extranjeros, para desentenderncs
de ellos en absoluta
No cabe duda de que en tal manc
ra de escribir entra por mucho •'
apasionamiento y ya es sabido q'
la pasión es muy mala consejer
Claro que tal vez "A /1 C" podría
contestarnos que su apalionamiento
— si es que ki 'admite eoino a, tal "A
la_rambla
Papers canviats? Patriota o propietari
•
:
No hi ha res tarulaatte\poln el
carácter deis pobles, niT 'tan
insegur com la definido quo 'en
donen les llegendes i les ditestdels
altres pobles.
Durant molt de temps ha es&at
si fa no fa axiomátic.que els ca
talans érem una gent sorruda
práctica, eixuta 1 mercantívola.
No vinguéssiu Os a Catalunya
per a cercar iderlisme, ni ver
bositat, ni amor de l'actitud, ni
generositat. El catala era un per
sonatge taciturn 1 laboriós que
per treballar la terra o per ter
una fábrica, no tenia parió a la
Península, Feró no li dernanés
sitt pas gestos de cavaller perqué
us defraudará.
Aquests thics, que, com dic.
semblaven cOnsolidats 1 indiscu
tibles, d'uno anys enea 1 particu
larment en aquests darrers
temps, han" estat objecte d'una
revisió obstinada que els ha dei
xat sense suc ni bruc. No sé si va
comenear l'Ortega Gasset en un
estuca que va dedicar als pobles
peninsular{i- en el qual ens deja
representantt-áe anticuS,
tot atribuint als castellans la re
presentado de _l'homo modernus.
El fet és que entorn de la pro
clamació de la República va ini
ciar-se un corrent, que ara po
dem considerar arribat a pleni
tud, per obra del qual els cata
lans riera canviat enterament de
mena. Es posible que la majoria
de nosaltres'n6 ens hágim adonat
d'aquest canvi, pero el canvi
existeix 1 val,la pena que, per ra
tificar-lo o per contradir-lo,
cuitern a prendrn esment.
Segons la nova silueta que ens
han dibuixat els nostres obser
vadors de Madrid, particularment
interessats en les nostres tetes
en les nostres dites, els catalans
no som sob.ris, sinó abundosos; no
torim gens d'eixutesa, sinó que
pequem de sentimentals; si a es
temes, (farrera un taulell de boti
ga o dins un despatx de fábrica,
lem semblant d'hornes práctics,
en la majoria deis casos, aixó que
la nostra vanítat'és en joc, esde
venim impetuosos 1 oblidem els
nostres interessiaa. Per una bella
actitud sacrificariem el benestar.
Per peder 'ffir' una bella paraula,
eus imposariem qualsevol sacri
fici. En conjunt, som una mica
criatures, força artistes, molt
enyorosos-i*un bri poca-soltes.
Aixó, segons el model que han
anat perfllant nostres veins
de Castella.
, Val. a dir que els nostres his
toriadors i critics, sense acceptar
del tot aquest flguri inesperat, ar
riben també a retocar notable
:nent el tipus que semblava per
sonificar la gent catalana fins a
comeneament del segle XX. La
nota de sentimentals 1 d'idealis
t. de lirics i d'artistes, no ens
semnla inescaient ni injusta. Ens
hi reconeixem. Amb complaença?
'Va a cites. Unes vegades el nostre
klealisme fa goig, no es pot ne
gar. Ah. Pere el Gran, deixant els
enormes ínteressos polítics 1 mi
litays que el retenien a Sicilia 1
a Calabria, se'n :e a la Península,
travessa Arag', i Navarra, d'in
copar, se n'entra a Franea 1 arri
ba a Bordeus. Per qué? Ah, per
donar. cavallerescament, un parell
de- tornbs per la llica d'aquella ciu
tat 1 deraostrar que ha recollit el
guant que li llança el seu enemic
Corles d'Anjou. Ehl ha acudit al
desa.flament, i el seu enemic no.
Pere el Gran ha conegut riscos
innombrables, ha fet feixugues
jornades. ha posat en perill in
tere ssos quantiosos... No hi fa
_
Per CARLES SOLDEVILA
res. Es el primer cavaller d'Euro
pa. Es el rei més coratjós del món.
Ara, naturalment, no tenim
ocasió de realitzar gestes d'a
quest tipus. Peró és un error de
creure que el món modem eli
mina les avinenteses de genero
sitat i d'heroisme. En dóna so
vint.
Per exemple: tothom va ado
na.nt-se que en l'Estatut que hem
obtingut una de les parts més
Llagues, mes migrades, més mes
quines. és la part financera. Tot
inclina a sospitar que en les ne
gociacions entre ells i nosaltres.
los "judíos catalanes" (aixó per
tany a la vella nomenclatura que
caldrá desar aviat) varen perme
tre gracíosament que els tras
pasessin noms força bonics,
enunciats força vistents, peró,
afl, dotats en una forma vaga i
confusa que quan es comença a
Concretar resulta un desastre.
mateix, Déu nos en guar.;
ore tínguem un altre exemple
d'aquest bescanvi de papers que
s'ha operat o que ens pensem
que s'ha operat, perqué podria
&ser que les coses haguessin es
tat sempre identiques i que sola
han mudat els tópics en ús.
Déu nos en guard!
Nosaltres, per coMençar, hzim
estat valents 1 cavallerescos com
mal. Hem sentit l'afront 1 hem
respost com els cavallers respo
nen als afronta.
Ells — els de Madrid, els hidal
gos — no han fet cap rebombo
ri, ni gairebé s'han alterat (si la
processó va per dms, per fora no
es coneix). Han dit que cal obrar
amb prudencia, que havien pres
a.cords que es complirien oportu
nament... I mentrestant cc' ma
nifestado, cap crit, cap sessió
histórica.
*
*
?Qué resultará d'aquest apa
rent canvi de papers?
Resulti el que resulti, convé
que ens hi fixem amb compte.
Estem passant una experiencia
greu; fóra renos que no ens ser
vís per a augmentar el nostre co
neixement de nosaltres mateixos.
La Ilántía de l'od
deis de Pi B 1"
Un del tópics més rebregats que
utilitzen els monárquica de 1-A B
C", és el que els catalans vivim amo
l'esquena dreta grades a la genero
sitat de la resta d'Espanya.
Nosaltres som una mena de ne
grers que mercadegem amb la carn
deis habitants de més erina de l'E
bre. Aínb aquella explotado els ca
talans naden-1 en l'abundancia, po
dem anar a estiuejar a Blanes, com
prar-nos una torreta a Mditcada i
anar fent, mentre les Populacions no
catalanes estan assolacies per les set.
plagues que nosaltres els hi hem en
viat.
Aquest és un tonto de rimperialis
me espanyol astutament manegat
pels explotadors de la mala fe prop
duna massa políticament retrassa
da que culmina tot en el dilema:
"Hermanos o extranjeros", que ara
el senyor laica de Tena ha torna%
a treure del sepulcre del Cid.
Encara que no ens cousiderem en
l'obligació de rebatre els arguments
del periódic antirepublica "A B C",
está cohonestado por actitudes tru
culentas en la parte contraria: pero
en este aspecto de la cuestión- no
queremos entrar ,por el momento,
para no hablar en balde, porque, de
ciertas cosas. hoy por hoy. no pode
mos hablar, sino tartamudear — y
gracias —. y á nosotros nos place ha
blar como se debe. sin jactancias,
pero lisa y llanamente. Yallegará su
cha: que el tiempo dura más que
los hombres, -Y, la verdad más que el
tiempo, porque es eterna.
Pero aun yrescindiendo de lo que
afecta a la "liarte de acá". puede
substanciarke 1b1que corresponde a
la "parte de allá"; y a esta última
parte pedimos, un Poco de ecuani
midad en sus juiclbs y determinacio
nes. No podrá negarnos "A B C" la
condición de hermanos a los catala
nes, porque precisamente por ser ca
talanes somos espanoles. Cataluna y
Espana están .unidas por un víncu
lo étnico, moral y gecgráfico indes
tructible, dé 'tal manera, que ya en
tiempo de la_Dictadura — tan erró
neamente obsesionada por el fantas
ma del separattsmc, decíamos que
a nosotros no nos preocuaba éste lo
más mínimo, convencidos como está
bamos de que,, aun cuando se nos
diera regalan ý con dinero encima,
no podría Cataluna sobrevivir a su
Implantación. Y hay que considerar
además que"sepktratisrno se recluye
en unos pocos casinos. independien
temente de los anhelos. previsiones y
directrices del -gran 'pueblo catalán.
Demás de que esa pretendida auto
nomía de Cataluna no es tal, si el
concepto de autonomía se halla to
do él substanciado en el Estatuto
que se nos dio. simple remedo de la
antigua Mancomunidad con cl adi
tamento de algunas delegaciones Lo
que hay es que 'A. B C" toma fácil
mente la parte por el todo. Y en
este punto es donde reclamamos un
poco de ecuanimidad — que tanto
resplandece en otras cuestiones tra
tadas por el estimado colega madri
leno—, para que distinga debida
mente de casos. cosas y personas.
También se la reclamamos a esa
admirable organización política que
es Acción Popular Agraria"; la cual,
ante el problema planteado por la
Generalidad de Cataluna, ha adop
tado la resolución de proponer al
Parlamento varios acuerdos encami
nados a entorpecer el desarrollo del
Estatuto. y de los cuales sólo que
remos destacar uno, a todas luces
injusto: "que el Estado deje de en
tregar a la Generalidad todas las
sumas procedentes de la cesión de
las contribuciones, y cualesquiera
otras que por razón del Estatuto de
biera entregarle". ?Es justa esa pro
posición? No lo es. porque recomien
da la abstención de lo que no se ha
otorgado todavía, y otra que se nie
gue la exacción inherente a servi
cios, no sólo traspasados. sino pues
tos ya en ejecución con los gastos
consiguientes; por lo cual. aun en el
caso extremo de que se derogara el
Estatuto, deberían ser abonados. Lo
contrario sería un acto dictatorial
con dolo, esto es. con engano (por no
aplicarle el término femenino que
merece). Y, además , hay que tener
en cuenta el déficit que con ello se
irrogaría a la Generalidad, afectaría
a todos los catalanes, a Cataluna
entera, que tiene su derecho a que
sean respetados sus intereses, inde
pendientemente de los apasiona
mientos y contiendas de unos yotros.
Ecuanimidad, senores, un naco de
ecuanimidad."
p r JORDI 51.1B1RA15
perqué ells, com nosaltres, saben que
no diuen la veritat; que per a es
criure en aquella plans cal solament
que es suqui la ploma no en el un
ter, sino en la liando, de Fodi, no
volem restar muta davant aquesta
déria malaltissa de fer mal pel plaer
de fer-lo. L'organ deis imperialistes
espanyols potser es creu que ens fará
rectificar de conducta en tirar-nos
novamerit entre cap i coll el seu ja
famós dilema: "Hermanos o extran
peros". Potser es creuen que ens
emociorvarem quan ens retreuen la
protecció aranzelária de la nostra
industria textil, grades a la qual,
diuen, que ens oposem a que es doni
una compensació en el tractat de
comerl amb Anglaterra per tal d'a
favorir els draps de Catalunya i per
judicar les fruites d'Aragó, Valen
cia i Murcia. Potser es pensen que
ene fan ni. fred ni calor quan afir
men que "disponemos de todo el
mercado nacional para la industria,
el comercio y el trabajo de Catalu
na para crear con estas mismas ga
nancias logradas de toda la Penín
sula, sacadas de los bolsillos de to
dos los espanoles, una hacienda ca
talana, invirtiendo en la región, ex
clusivamente, el' fruto de las recau
daciones".
Aqui podrlem mencionar unes
guantes xifres que demostrarien com
el catalans sem materialment "es
quilats" per l'hisenda espanyola i
paguem més que ningú. Peró no és
hora de combatre amb xifres. Com
tampoc no val la pena de treure'ns
els drapets al sol. Perqué si vulgués
sim seguir amb el mateix to deis
nostres enemics, diríem. per exem
ple, que als hospitals de Barcelona
no hi poden cabre els habitants "de
la región" perque els llits són mono
politzats gairebé des d'origen, pels
habitants de "provincias"; afegidem
que el percentatge de captaireg més
crescut, prové de "provincias"; que
un nombre crescudíssim d'empleus
en el comerç i la indústria i grans
companyies i en la prbpia adminis
trado "de la región", estan ocupats
per gent que no són d'aquí: d'aquest
fet molt,s catalans es troben o bé en
un cas d'inferioritat per a guanyar
se la vida. o per a ter-se un com
plement de vida cara, o bé simple
ment han d'emigrar.
Nosaltres aniriem allargant la llis
ta fins a ter-la interminable.
Pero no cal. No cal. perqué els
catalans volem la llibertat de la nos
tra Patria, pero també som htunans,
i encara que les circumstáncies ens
obliguessin a no tenir contempla
cions amb aquells que pretenen en
sorrar-nos com a poble, encara que
la exacerbació duna Iluita ens por
tes a extrems egoistes, seria perque
ens hi obligarien els nostres enemics.
Catalunya ha estat en tot moment
generosa. potser excessivament gene
rosa, a casa propia, amb aquells que
a les nostres prbpies dictes ens han
escarnit i ens han combatut. Cata
lunya, com a poble geográficament
petit, té la psicologia conectiva deis
paisos d'aquesta índole. Orgullosa en
la defensa de l'ideal nacional, perb
un tracte de bon ve! ami) els que
la rodegen. Per aixb amb els espa
nyols intelligents que són tots els
que no són monarquics o aliats amb
ells. ens entenem prou bé per a res
pectar-nos mútuament. El munt de
telegrames i cartes que s'han rebut
i es reben de tota Espanya, així ho
demostra.
Pero si arribés el cas que la con
trarevolució monárquica es fes seu
el Poder i vulgués atacar Catalu
nya, seria natural que aquesta es
defensés i proclames la seva inde
pendencia. No creguin els mollar
quics de 1"‘A B C" que aquesta even
tualitat ens espantes per a deturar
nos a mig camí. A part que amb
aquest fet els catalans salva/1cm
l'Espanya republicana i socialista, a
desgrat de les pertorbacions que pote
ser sofriria algun sector de la pro
ducció, la possessió a les nostres
mans de tots els ressorts del Govern
1 de l'economia del nostre país, ens
ajudaria a resoldre un bon nombre
de problemes que avui resten inso
lubles a causa del regirla actual.
Si la eventualitat arribes que l'an
ti-Catalunya de B C" sigués un
programa del Govern central, i en
conseqüencia Catalunya es constituís
en Estat — que podria eventualrnent
,
federar-se en altres — disposaríem
del comerç d'exportado i establiriena
tractats de comerç afavorint la nos
tra agricultura i la nostra industria.
D'aquest fet molla productes agrí
coles catalana que sofreixen de la
competencia que els fan productes
similars espanyols, l'entrada deis
quals no podem impedir, ni tan sola
contingentar, ni menys gravar amb
un impost d'entrada, es trobarien
revaloritzats. Podríem fer entrar
blat — no precisament de Castella
ni d'Aragó — i exportar, com a com
pensació, olis, vis, fruits secs, tei
xits que enviariem amb vaixells de
la neutra bandera que podrien ter
un preu dé n'Ola especial mitjant
çant unes compmsacions de l'Estat
com es fa a Italia, el que li permet
de tancar-nos, ara, els mercats con
sumidors de Sud-América. Po
dríem eixarlar la riostra expansió
comercial vteW'els paYsos del Prbxim
Orient mitjantyant linies "nado
nals" de vapors. Després, amb la mi
lionada que paguem a FEstat espa
nyol, millonada que en no existir
l'Estatut no sortiria de Catalunya,
~ídem fer grana aprofitaments
d'aigües, canalit2,acions, electrifica
do deis ferrocarrils i de l'agricultu
ra, i podríem realitzar una obra so
cial am•líssima.
En fi, per que seguir? No és una
mena de "El Dorado" el que acabena
de descriure: són les possibilitats
d'una Catalunya amb plena sobira
nia nacional. I aquesta idea, i aquest
desig de conquerir com sigui la nos
tra sobirania nacional, ja no és un
somni dels poetes de la Renaixença
literaria, ja es un mot d'ordre de
les masses ciutadanes i camperoles.
De cada día aquesta idea es va in
filtrant en la consciencia del nostre
poble.
és molt nossible que els monár
quics de 1-A B C" i els que porten
a banda i banda, encara es creguin
amb dret de fer qualsevol provatura
com si Catalunya fos un poble en
plena decadencia, covard i aimant
del mínim esforç. Catalunya és un
poble jove, esportiu 1 valent. I els
nobles d'aquesta naturalega saben
vencer lluitant.
Cuba deis Martí, Maceo i Máxim
Gómez va saber vencer. Irlanda de
De Valera, també vencerá en tota
la línia. Y a Catalunya no li són
desconeguts loes semblants. Tot és
qüestió d'anar-s'hí acostumant.
Que refiexionin els "sepulcros blan
queados" abans de remoure els bai
xos fons amb la bandera de l'Anti
Catalunya.
Ni set anys de dictadura, ni set
segles d'opressió no han aconseguit
anorrear la nostra personalitat com
a Nació.
I en aquest moments encara ho
aconseg,unien menys.
11/5IIg/V71
El corresponsal de «El
Debate» ha escrit en el nú
mero arribat ahir :
«Ya en otras ocasiones he
mos dicho que, aunque to
davía no se ha llevado a
cabo el traspaso de la con
tribución territorial a Cata
luna, es lo cierto que la Ge
neralidad viene reteniendo
en su poder las cantidades
que cobra de rústica y urba
na, sin rendir cuentas al
Estado.»
El fet és acabar d'emboli
car la troca. Endavant amb
els infundis.
tiuy 'de 1-934
per DOMÉNEC GLIANSÉ
Aixb ja és un fet consumat. Perb
encara, davant de la sentencia,
la Lliga, si vol comptar-se com
•
partit catalanista, hauria po
gut reaccionar, penedir-se de la
seva actitud; dir que realment
no és aixó el que volia o que pen
saya. Confessar que els enemics
de Catalunya s'havien aprofitat
de la seva actitud per un atac a
fons a l'autonornia 1 posar-se en
conseqüencia al costat del Go
vern de la Generalitat per defen
sar-la.
Aixó és el que hauria d'haver
fet la Lliga. Aixó, fallat el cata
lanisme del partit, és el que hau
rien de ter individualment
aquells que, com tu, es diuen ca
talaniares 1 patriotes. La contu
macia en l'error, el no voler ni
adonar-se de la monstruositat de
la sentÉncia. del Tribunal de Ga
ranties, el no sentir-se ferida la
dignitat de catal,ans, 1 encara co
sa pitjor, el seguir íntrigant a
Madrid, al costat de Gil Robles,
perqué sigui aplicada, si cal amb
violencia, significa que són com
pletament posposat al patriotis
me els interessos materials. I en
cara, per a la Lliga, vol dir una
cosa pitjor: que a Catalunya ja
•
c( .ifiança de guanyar: que
carifia, més que er ia prZ‘pia Par
la, en la força que a Madrid te
nen els Gil Robles...
Ara, en el teu cas particular,
d'ra. rne de lletres 1 de propietari,
d'una catalanitat evident, man
tinguda fins avui tata la vida, no
gosaré a afirmar que de catala
nista n'hagis deixat d'ésser. Es
a dir, que no segueixis tenint un
amor difús a Catalunya 1 a l'i
dloma. El que negaré, mentre se
gueixis la Lliga, és que pel teu
amor siguis capaç d'un petit sa
crifl- • material o d'amor propi.
Es catalanista de tota la vida.
Es també home de lletres. S'ha
manifestat, durant la seva jo
ventut, copiosament. Ha escoltat
1 fet discursos. Ha pres part en
nombrosos Jocs Florals. Ha es
crit, en catala, naturalment, un
parell de llibres que resumeixen
l'esforl més pur de la seva vida.
?Qui dubtara, dones, del seu ca
talanisme? Es ell mateix quí ho
diu:
— ?Qui dubtará del meu cata
lanisme? Peró si sóc catalanista
sóc també propietari 1 em sento
identifiCat amb la Lliga La llei
de Conreus em sembla injusta i
cal que d'una manera o altra ens
defensem contra la seva aplica
ció.
—Perfectament hem res
post —. T'has comportat sempre
com a catalanista. Has escrit un
parell de 'libres que t'asseguren
un lloc a la literatura catalana.
Pera) ara, entre el teu patrimoní
espiritual que són els 'libres i el
patrimoni material, que són les
terres, tríes sense vacillacions el
patrimoni material. A la difusió
1 perdurabilitat de la teva obra,
que només l'enfortIment de la
personalítat de Catalunya pot
assegurar, prefereixes que els
teus drets de propietari no siguin
gens minvats. En aquests mo
ments, dones, 1 a desgrat de la
teva brillant história de catala
nista, entusiasta 1 coto!, que no
t'ha costat cap sacrifici, et com
portes més com a propietari que
com a patriota.
No protestis. No es tracta ara
de discutir si la llei és justa o
injusta. Aixó, pel cas, és exacta
ment igual. No es tracta ja de si
havia d'ésser o no portada da
vant del Tribunal de Garanties.
Contra el que ara es protesta,
contra el que tot CatalunYa es
redreça, és contra l'enormitat del
fall, que és un nou greuge contra
el nostre país, que és un intent
de minimitzar la nostra autono
mía. Tu mateix t'hi revoltaries
si no avantposessis un interés
material als teus sentiments de
catalanista 1 de patriota que has
mantingut amb tota la ferMesa,
mentre no has hagut de sacrifl
car-hi res. Dirás potser que és
dolorós que siguin precisaMent
els propietaria els que hagin d'es
ser sacrificats. Penó en moments
que molts catalans semblen dis
posats a sacrificar sí cal la vida
per la patria, potser no és massa
exagerat de demanar que algú
sacrifiqui Una mica el patrimoni.
?Que qué havia, dones, d'haver
fet la Lliga davant dels interes
sos ferits deis propietaris, molts
dels quals són afiliats al partit 1
li donen els vots? En primer lloc
no haver anat a Madrid. ?No
diuen que cada dia tenen més se
guidors 1 més adeptes? Dones
aleshores u hauria bastat de se
guir treballant la seva política
Catalunya endins. Si l'actual
Parlament de Catalunya no ha
gués fet cas de les aoves esmenes
—1 és possible tanmateix, que al
guna suggestió hagués estat
aprofltada—hauria pogut espe
rar unes noves elecclons. No será
pas tan dolenta la llei, que l'a
gricultura catalana no hagués
pogut resistir un parell d'anys la
seva aplicació. I aleshores, des
prés d'unes noves eleccions que
haurien guanyat, naturalment, si
és cert que tenen tanta força, no
els hauria pas estat difícil de re
formar-la o fcr-ne una altra.
Ells, peró, han preferit de re
córrer a Madrid com els antics
militants de la Unión Patriótica.
«NO Hl HA PRECEPTE QUE S'OPOS I A QUÉ CATALUNYAPROMULGUI
UNA LLEI COM LA DE L'll D'ABRIL
Així parla Félix Fernández Vega, d'Esquerra Republicana, al qual José Manuel Pe
dregal va prendre la representació d'Astúries al Tribunal de Garantie.s
Félix Fernández Vega ha trames
al President de la Generalitat aques
ta carta:
"Excelentísimo senor D. Luís Com
panys, Presidente de la Generalidad
de Cataluna.
Ilustre ciudadano: He triunfado por
Asturias en las elecciones para vo
cal del Tribunal de Garantías Cons
titucionales. Merced a los procedi
mientos del profesor de Procedimien
tos Sr. Becena — ponente en el re
curso de D. José Manuel Pedregal —
es el Sr. Pedregal el que quiere re
presentar a Asturias en el aludido
Tribunal. Para que ocurriese esto
hubo de invalidarse la elección par
cial de un Ayuntamiento y revalidar
se la que en la primera ponencia del
Sr. Gasset se declarara nula; y así,
con esa sencilla operación, consi
guió el Sr. Becena apuntar un voto
de mayoría a su correligionario el
connotado hombre público inédito se
nor Pedregal.
Y como el senor Pedregal ha sido,
según la Prensa, de los vocales que
más se han movido durante la dis
cusión del recurso entablado por el
Gobierno contra la llamada ley de
Cultivos de Cataluna, creo que —
vocal sin ser vocal — estoy obligado
a emitir mi voto por razones de de
recho y de ética política y social.
Mi voto se suma al emitido por los
senores vocales y publicado en la
"Gaceta de Madrid" el 12 de junio
actual con el número 2.
Todos mis respetos para el Tribu
nal de Garantías, desde luego. Pero
ese respeto a la institución no puede
privarme de opinar acerca del asun
to ni tampoco ha de velar mi opi
nión francamente adversa al voto de
la mayoría. Lo que se lee en sen
tencia, redactada según el modo y la
vestidura del último tercio del si
glo XIX, es algo que retrata la psi
cología de dos de sus ponentes: los
senores Becena y Pradera, hombres
enquistados en lo que se pierdehacia
atrás en el tiempo. Hay que ver cómo
se sacan al sol doctrinas de una se
nectud triste, con qué confusión, co
mo del que anda a ciegas, se pre
tende sembrar lo que ya no• es si
miente y de qué manera se van en
cerrando en un túnel los senores
ponentes.
La sentencia que comentamos, da
da su especial confección, vendría
a prejuzgar e impedir cualquier mo
vimiento de las regiones autónomas
en el campo del Derecho civil. Es
sentencia para todo y aplicable a to
dos los supuestos. Según la manera
de razonar de los ponentes, tan pron
to como Cataluna, Vasconia y Ga
licia manana quisieran legislar sobre
materia civil — el Estatuto lo reco
nocería, según lo reconoce la ley de
15 de diciembre de 1932 — podría
sacarse la sentencia contra la región
y se le diría que rozaba, contradecía
o vulneraba preceptos reservados al
Estado espanol. Tienen tal eficacia
dialéctica y tal copia de doctrina, se
gún los partidarios de la incompe
tencia, algunos de los razonamientos
del fallo recaído que, del revés o del
derecho, acogotarán todo intento de
legislación autonómica.
El voto particular número 2, de
que se hizo mención, va, con claridad
y ordenación admirables, poniendo en
su punto las cosas. Ha sabido, por
la pluma, con la inteligencia y el
corazón de un jurista insigne y de
un repúblico eminente, situar el pro
blema en el terreno de la verdad.
No hay precepto que se oponga a que
Cataluna dicte y promulgue una ley
como la del 11 de abril de este ano;
no es posible deshacer ni aun contra
decir seriamente lo que en el voto
particular se estima como fundamen
to de la opinión de sus suscriptores,
En ese voto está el acierto desde el
punto de vista del Derecho aplicable
y de la justicia social.
Hombres de la mentalidad política
del Sr. Pradera — que es el verda
dero hombre de las cavernas — no
pueden sustraerse, con toda la honra_
ctez que se le reconoce, a creer que
en su mano está y que dispone del.•
Justicia como casi único depositario.
Las verdades religiosas reveladas, a
las que se rinden, les hace suponer
que también en la ciencia del De
recho existe la revelación, y con arre
glo a esta creencia proceden.
Mi saludo cordial a Cataluna. se
nor Presidente. Y mi deseo de que
en estos días de inquietud y de hon
dísima preocupación sepan los espa
noles encontrarse en el camino del
amor, de la comprensión mutua y de
la justicia, igual que supieron hacer
lo el 14 de abril de 1931.
En usted saludo a Cataluna.
FELIX FERNANDEZ VEGA
de Izquierda Republicana,
Bes de "la Mación" más en dlell "salyaies"
A "La Nación", de Madrid, un tal
Gonzalo Latorre hi explica aquest
cante perqué els admiradors de Pri
mo de Rivera i Calvo Sotelo disfru
tin.
Diu:
"He conocido hace muy pocos días
a una persona, el venezolano senor
Saavedra, hombre de negocios tea
trales, con el que he charlado sobre
los asuntos de su país. Y al hablar
de uno de ellos surgió la magnífica
referencia del triunfo de un catalán
en condiciones realmente excepcio
nales.
A muchos quilómetros de la capi
tal hay una tribu salvaje, la única
que existe en la República.
Nadie o casi nadie llega a esa tri
bu: porque es salvaje, y si los civili
zados somos como somos... !cualquie
ra se arriesga a ir a un poblado que
se sabe está habitado por seres en
completo estado de salvajismo!
Separa el terreno de la tribu del
civilizado grandes extensiones de ga
nadería, de labranza, y por fin, la
selva; pero la selva auténtica, con
sus auténticas fieras, tigres, pante
ras y reptiles, y no sé si pistoleros.
Pues bien; el jefe de esa tribu es...
!catalán!, y se llama José Dolores.
?Cómo llegó ese hombre a la tri
bu salvaje? ?Cómo consiguió some
ter sus habitantes a su voluntad? No
me lo han sabido decir y me he que
dado con esa curiosidad.
Pero, en cambio, tengo la evidencia
de que—auncple nada me ha dicho
sobre el particular el senor Saave
dra—, esos salvajes hablan el catalán
y hasta habrán enviado un mensaje
de admiración al honorable Presiden
te de la Generalidad, senor Com
panys."
LES JOIES
SORTIDES
D'UNES MANS
SENSIBLES I
SAVIES FAN
PENSAR EN
LES COSES
SOMNIADES
JI•R.00A
1 E R
PASSEIG DE GRACIA, 18
18 juny de 1934 r m.b a
Informació espanyola
Un de Barrio'
explicant la posició del partit radical
demócrata davani el moment politic
El públic victorejá Catalunya i la Repúb ica en a ';ud r
l'aladar els que tracten d'encendre una guerra civil
GIL ROBLES NO POT GOVERNAR AMB AQUESTES CORTS
Si Acción Popular vol governar dins de la República, cal que vagi a les eleccions
vinents amb la bandera republicana desplegada
Cal fondre en un de sol els nuclis republicans amb pensament comú
Els partits republicans hem viscut i seguim vivint com a dispesers dintre de la Re
pública. Ni abans ni ara no hem tingut una política nostra
Hi ha alguns insensats que aspiren a aconseguir el triomf i la consagració de llurs
idees mitjançant una guerra civil
Diuen VIVA ESPANA, i per dintre els recrema el desig de cridar MUERA CA
TALUNA, i per aquest camí, nosaltres no hi anem
Madrid, 17. — Al Teatre Victeria se
celebra, l'acte ganitzat ICV!I Parta
Rapublicano-Radicai Demócrata. pee
tal de dnear a coneixer el seu idean.
El local era nana: de públic • hi
figuraven mon'asirries senyores,
Va començar i'ent ús de la pararas
l'ex-sots-secretari de Presidencia se
nyor Torres-Campanyá, el qual va
manifestar que aquest acte era el
cemeneamcnt duna serie de mitings
de propaganda que se celebrarien a
diverses cipials e epanya.
A continuació va parlar el presi
dent de les Joventuts del Partes. se
nyor Merino.
El senyor Blasco Garzón va com
batre el Parlament actual.
L'alcalde de Madrid, senyor Pere
Rico, va explicar per qué es trobava
a l'esquerra, i definí l'orientació del
Partit, que estará sempre al costat de
les classes proletáries.
En aixecar-se a parlar el senyor
Martínez Barrio, va esclatar una
enorme ovació, amb visques a la Re
peblica i al polític honrat.
Un cop fet el silenci, va començar
a parlar el cap del Partit Radical
Demócrata.
Diu que li cal parlar deis modus
deterrninants de la creació del Par
tit Radical Demócrata, encara que
no dirá res que no sigui jasabut
'Més que no pas dir coses noves,-
neinteressa fer una recopilació de
tot el que ha succeit fins ara, per tal
de fixar després la nostra posició, de
cara al moment actual.
Les meves diferencies amb el Par
tit Radical s'iniciaren, malaurada
ment, a.primers de novembre. Des
prés, encara s'agreujaren. No es trac
ta d'unes diferencies doctrinals, sinó
d'unes diferencies en la táctica que
el Partit havia de seguir des del Po
der, no solament en alió que fa
referencia a l'administració del país,
sinó també amb el tracto amb els al
tres Partits republicana o no republi
cana que actuaven en el regim.
Aquesta afirmació la vaig exposar
on havia de fer-ho, que era al Par
lament. Allí vaig dir, el dia 7 de fe
brer, discutint amb el senyor Gil Ro
bles, que el problema estava en go
vernar amb plenitud de dignitat,
seise sentir die a través del minis
ted governa gent afí. I vaig dir ai
xó perque el senyor Gil Robles, se
guint la táctica que comença després
de les eleccions de l'any 1933, aspi
raya que les aoves idees i els seus
compromisos s'esmunyissin des de
rea-gan. del Poder, sense tenir la res
ponsabilitat. Em fou ofert, per part
del Govern. de seguir una política
d'acord amb les meves conviccions,
peró l'oferiment no passá d'aqui,
d'ésser un oferiment, porqué íntima
rnent hom tenia la resolució presa
de servir els interessos de les force&
de dreta, i duna manera especial de
les forces simbolitzades per Acció
Popular i per Gil R,obles.
Necessáriament s'hagué de produir
la crisi i la divisió del Partit Radi
cal.
mateix Gil Robles va a dir a
Badajoz, el 27 de maig, que al cap
de sis meses havia aconseguit aquests
resultats: La substitució de l'ense
nyament religiós no s'havia realit
zat; la supressió deis havers de la
clerecia havia tingut una rectifica
do inicial, les conseqüencies de la
qual ja es veurien onortunament: el
ministre d'Estat havia d'anar a Ro
ma; reconebrent la sobirania del
Pontífex i la independencia de l'Es
glésia. S'havia donat l'amnistia, la
llei de Termes Municipals havia es
tat derogada, i afirmava Gil Robles,
textualment: "Tot aixó sha realitzat
des del Poder, per un Govern radi
cal, el qual no he volgut substituir,
nerque des del moment que realit
zava el nostre programa no calia
substituir-lo.
Jo crec que la incorporació d'a
questes forces a la R,epública havia
d'ésser un acatament lleial i com
plet, i no dissolvent, fina a deixar
nos exhaustes i inermes. El temps
ens dirá qui deis dos. si el senyor
Lerroux o jo. hem tingut una clara
viajó de l'esdevenidor.
El que en el senyor Lerroux era
generosa equivocació, dispensable en
que está al final duna vida de sa
crificis per la patria i per la Repú
blica, no ho és en monea persones
que segueixen aquesta desatinada
orientació, i és a aquestes persones,
perque en sentin el remordiment, a
les quals m'adreço.
?Quina és la nostra actitud da
vant el Govern, davant Acció Po
pular, davant els altres grups repu
blicana? ?Qué cal fer, atenent la si
tuación present a Espanya?
Vaig a examinar aquests temes..
Posició davant el Govern. Amb
aquestes Corta no podrá governar
cap Gabinet que tingui una compo
sició molt diferent de la d'ara, és a
dir, que no cree en la possibilitat ni
en l'eficacia ni en dret que es cona
titueixi un Govern que, volent viure
amb aquestes Corta, si situi més a
la dreta encara que no pas ara.
Salvant t,ota mena de considera
cions personals, el Gabinet actual ha
de complir una obra d'interinitat que
el fa totalment inefical. El país es
creu regit per altres voluntats ab
senta, i creu que el Govern els con
sulta cada un del seus actea, preci
sament a gent que no té cap respon
sabilitat pública.
Pero el fet que un Govern sigui
interí — interí també fou el que jo
vaig presidir — no l'eximeix del deu
re de governar. Tot i essent Govern
interí, ho és permanent pel que es
refereix a orientacions i al concepte
de la responsabilitat
Jo pregunto al senyor Samper si
aquest Govern es considera amb
aquesta situació d'independencia mo
MARTINEZ BARRIO
ral. La té? Dones, si la té, li cal
afrontar la resolució de tots els pro
blemes, amb eficacia, amb rapidesa
i amb plenitud de responsabilitat.
Hl ha alguns problemes plantejats
que són la preocupació d'Espanya,
que reclamen, per a ésser tractats,
aquestes tres condiciona. ?Hom no
creu en aquesta situació de completa
llibertat? Doncs fará ,bé de seguir
el seu exemple, és a dir, recordant
que els Governs interins no han d'e
xistir més que el temps just per a
complir la funció que els ha estat
encomanada, i si el senyor Samper
fou elegit president en un moment
que aquesta solució de tránsit era
necessária, que pensi que ha deixat
d'ésser-ho i que ha de deixar pas a
una altra solució definitiva, que tin
gui unes característiques de perma
nencia, d'estabilitat i de seguretat
que el país reclama. (Grans aplau
climents.)
!Abandonar el poder per a deixar
pas a una situació estable amb
aquestes Corts! El meu criteri per
sonal és que amb aquestes Corta no
es pot produir una situació estable
i eficaç, peró pel damunt del meu
criteri n'hi ha un altre de superior,
superior a tetes les lluites politiquea,
i si creu que encara hi ha una espe
rança, una lleugera esperança que
aquestes Corta puguin portar a terme
una obra legislativa i de govern, que
hom doni a aquest Govern garan
ties d'estabilitat i de plenitud de
responsabilitat. Jo. al contrari, cree
que ha arribat l'hora de canviar de
política i que cal intervenir amb cu
res més energiques, més heroiques, si
no volern que el mal que es mani
resta arreu purulent, s'estengui a la
totalitat del cm social.
Posició davant Acció Popular. No
tenen cap iideres que Aedo Popular
resti fora da la legalitat de la Repú
blica. qus demanem és que fixi la
seva actitud sense equívoca. No ho
ha fet hns ara i molt ens temem que
no pensa fer-ho mal.
El senyor Gil Robles ha pronunciat
un discurs en inaugurar el nou local
d'Ació Popular i parla d'aquella que
parallelament treballaven per un ma
teix fi. M'atesta altres no poden ésser
ningít mes que Renovación Espanola
i els tradicionalistes. (Gran ovació.)
El seey or Calvo Sotelo digué tam
be que calla conquerir rEstat, que
Portugal, alernanya i Austria eren
rereablieues gevernades Der monár
quica. Una -legada la república ame
rada de resperit de la monarqaia,
vindria la restaurado persoaal. 1 era
per aixt que volia comptar anio nos
altres! (Grana aplaudiments.)
Un sitie sentit és la visita del se
nyor Valiente a Fontainebleau. D'a
questa manera segueixen el doble
joc. Gil Robles ret acatament al Pre
siclent de la República i Valiente es
posa a la disposició de l'extingit po
der reial, dient que al capdavall Ac
ció Popular no cerca altra cosa que
servir l'interés d'Espanya per camí
que ella mateixa es dona. Aixó tant
pot ésser dit a la Cambra del Presi
dent com davant Alfons de Borbó.
- Cal que Acció Popular, si vol go
vernar en el régim, acudi a les clec
cions futures amb la bandera repu
blicana desplegada. Si aleshores li es
refermada la votació, tindrá perfec
tísim dret d'ocupar el poder. Acció
Popular en aquestes Corts no pot go
vernar .(Gran ovació que dura llar
ga estona.)
Posició respecte dels altres par
tits republicana. Es evident que a
la dreta i a l'esquerra del Partit Ra
dical Demócrata hi ha grups i par
tits equívocament republicana, pero
també és evident que ni ara ni mai
1 el nostre Partit es fusionará amb els grups que cap a la seva dreta o cap
a la seva esquerra no representin
coincidencies constants i perrnanents
en la manera de governar i de diri
1 gir el país.
Política de cordialitat, política d'a
proximació, aixó sí; pero coinciden
cia no vol dir confusió.
Hi ha un fet real, i és que, mal
grat que a l'esquerra o a la dreta
podem trobar-hi partits republicana
amb eh quals no ens podríem iden
tificar, hi ha massa partits republi
cana. Amb els partits amb els quals
podriem estar d'acord, amb aquella
que volem estar rápidament d'acord,
la coincidencia fácil es fa precisa I
indispensable per les circumstancies
generals de la nació, i encara que jo
no els anomeni, ella saben molt bé
a qui em refereixo. Ja saben també
prou qui són, aquella als quals em re
fereixo en dir que no podríem fusio
nar-nos amb ells.
No restem callats. La vida del
país ho reclama. Acudin o dema
nin que acudim nosaltres a confon
dre'ns amb ells, perque la respon
sabilitat davant d'Espanya és de
tots. Cal fondre tot,s aquella nuclis
republicana que tenen una direcció
comuna, perqué diversificats no són
órgans duna política eficaç. Tots
junta podrien oferir rápidament al
Poder moderador i a l'opinió espa
nyola els instrumenta de Govern que
run i raltre reclamen cada dia.
Cordialitat amb tots! La nostra se
paració del Partit Radical no ha es
tat feta amb escandol ni amb difa
macions, perque aquella que resta
ren al Partit Radical i els que ena
n'anal-en-1 tenim l'intima convicció
que podrá arribar un moment que el
dolor de la República i les necessi
tats d'Espanya tornin a fusionar-nos.
I en aquesta convicció trista, perqué
suposa un perill, está la raó de la
nostra conducta.
Resta ara per examinar quina ha
d'ésser la nostra conducta davant la
situació actual d'Espanya.
Més duna vegada ho he dit i
m'han acompanyat homes represen
tatius de la democácia republicana.
Els partits republicana necessiten fer
una obra propia amb treta caracterís
tica. Hem viscut i seguim vivint com
a dispesers dintre de la República.
Ni abans ni ara no hem tingut una
política nostra. La mateixa obra en
bloc realitzada per les Corta Consti
tuents, que avui es rectifica, és una
obra que respon a altres aspiracions.'
La rectificació d'aquesta obra, és molt
dar, respon a una aspiració allunya
da dels partits republicana.
(Una veu interromp donant un vis
ca a robra de les Constituents, i el
públic aplaudeix.)
?Es que els republicana creuen
que podem estar en vaga o en va
canees constants? Tenim el deure de
realitzar una política peculiar. En
aquesta falla hi ha la causa fona
mental del crebantament 1 de la tor
por de la República. Girem la vis
ta cap els fundadora de la primera
República espanyola, que es van
abocar amb claredat, amb eficacia,
a teta els problemes que preocupa
ven resperit huma. Aquella precur
sora nostres, en l'ordre polític, en el
religiós, en el social, en reconómic,
van veure tal quantitat de soluciona,
articulades amb tanta precisió, que,
malgrat totsels avenços del temps són
a l'ordre del dia 1 encara no han
pogut és.ser desenvolupats practica.
ment. Fem una política propia de!'
republicana. Els espanyols segueix
avui, hora per hora, minut per mi
nut, els batees de la vida de la Re
pública, i és que tenen la confian
ea d'haver realitzat una acció his
s o
tórica amb la implantado de la Re
pública, i tenen por que aquesta ac
ció histbrica g
la pública ens fugi dels dita. N'hi
hauria prou
di qu
Re
exemplar i lleial, un pla a realit
zar, parqué teta la confiança d'Es
n
panya empares la República.
Cal fer-ho avíat, molt aviat, per
que hi ha alguna insensata que aspi
ren a aconseguir el triomf i la consa
gració de llurs idees mitjançant una
guerra civil. Ara, ara mateix, s'está
incubant una nova ofensiva, angu
niosament, per un bloc que s'anome
na "Bloque Hispano-Nacional", la
finalitat del qual és prou coneguda:
Espanya única. Com a símbol d'a
questa unitat, la bandera bicolor, i
com a fita, la monarquia. que simbo
litza, ambdues coses a juí dels inspi
radors dels propósits i del programa.
Jo clic que Espanya única, sí: Es
panya, coincidencia de pobles, de re
gions, en una unitat superior política
ja creada i que cada dia es vagi do
tant de major quantitat. Aquest él el
carní pel qual Espanya es pot con
vertir en una unitat superior nacio
nal, amb tots els pobles per a ésser,
un altre dia, la gran Europa. Tant
de bo que en un desvenidor próxim es
pugui constituir la gran comunitat de
tots els pobles d'Europa, Africa, Asia,
América i que tots apesta nobles es
trobessin units per un mateix ideal i
per un mateix interés comú.
Peró Espanya única, en segons
quina llavis no es ben bé aixó. Es
panya única és la teja de la guerra
civil. Diuen "!Viva Espana!", i pela
dintres els recrema el desig de cridar
"!Muera Cataluna!'', i per aquest ca
mí nosaltres no hi anern. (Ovació in
descriptible, amb molla \rasques a la
República i a Catalunya.)
Visca la República, amics meus,
que en aquests moments és la sínte
si, l'interés, el desig i la bona volun
tat de tots. (Aquest visca és contes
tat unánimement.)
Surt aquest "Bloque Hispano-Na
cional" en un moment que una com
moció espiritual ha suscitat una si
tuació difícil entre el Govern de la
Generalitat i el Govern de la Repú
blica. Aquestadiferencia entre aquests
dos Governs cal que sigui recluida, i
resoldre-la a costes de l'amor propi.
Qui s'atreveix a parlar d'amor propi
quan es troben en litigi, quan es trae
ta deis alta interesaos del país, els
alts interesaos del regim!
Amb bona voluntat, amb resolu
cions heroiques i fermes será esbor
rada aquesta diferencia, i cada u
restara al seu lloc i cada poder din
tre la seva área, responent tots a rimpuls cordial que motiva la seva
creació; peró, enverinantala, rabe
jantas'hi, volent posar uns hornea
d'Espanya davant uns altres homes d'Espanya, procurant que la guerra
civil sigui el sol que inumini l'Es
pany-a del segle XX, amb els matei
xos sinistres resplendors que aqueses
partits feren que illuminessin el se
gle XIX, aixó, no, amics meus, aixó
de cap manera. (Aplaudiments.)
Que es posi en peu la democracia
republicana per a impedir-ho, per a
dir que tetes aquestes diferencies es
poden arranjar, es poden anullar. El
que no té esmena és que una lila
fratricida s'aixequi amenaçant al
tres germans d'Espanya. (Gran ova
ció.)
El senyor Martínez Barrio va aca
bar el seu discurs dient que tenia la
necessitat d'exposar al Govern la si
tuació en qué sha collocat i tenia
també l'obligació d'adreçar-se al país,
exposant-li la situació del moment,
perqué rápidament la democracia
cspanyola es redreci. Lluitem amb
les banderes desplegades, i el nostre
triomf será proper, perqué será el
triorrif del bon sentit, i lluitem per
qué floreixi una altra vegada a Es
panya aquella illusió del 14 d'Abril.
(Gran ovació, que dura llarga esto
na. El senyor Martínez Barrio, en
sortir del teatre, és consta.ntrnent
ovacionat per la gentada, reunida
pels voltants.)
Lerroux ha tet un discurs
La direcció de l'autono
mia catalana s'ha posat
a les mans deis menys
intelligents
«El partit radical és l'únic instrument de Govern que té
r la República»
«El país em cleu la dissolució de les Corts Constituents»
«Si torno a formar Govern, el que es surti de la legalitat
será combatut a sang i a foc. No tindré cap conternplació
ni a la dreta ni a l'esquerra ni, naturalment, en tremolará
la má».
«No importa que jo no governi. Governen els meus fills»
Montemayor, 17. — Sha celebrat
el banquet crhornenatge del Partit
Radical de Cáceres al senyor Lerroux,
amb rassistencia del ministre d'O
bres Públiques.
Foren llegides adhesions del se
nyor Samper i de tots els ministres
radicals. Vaoferir rhomenatge el se
LERROUX
nyor Lerroux, el qual va ésser ob
jecte duna xardorosa ovació.
El senyor Lerrnux féu una amplia
exposició del que fou norma de con
ducta del Partit Radical des que en
separar-se del primer Govern de la
República intenta portar-hi les dre
tes i excloure els socialistes de la
governació de l'Estat. Manifesta que
va aconseguir el seu propósit assolint
que ingressessin a la República els
agraria i la Ceda, i-els considera ja
ingressats.
1
Alludint als republicana conserva
dora, diu que hi ha algunes dretes
que van per camina tortuosos i do
nen el seu ajut per a apoderar-se del
Poder, amb la qual cosa fan un grau
mal a la República.
El poble — continua dient — ha
negat la seva confiança a les esquer
res republicanes, i cal convenir que
tenia tota la raó per fer aquesta ne
gativa. Els socialistas hom no sap
si están amb la República o contra
la República. Hi ha un sector la fina.
litat del qual és republicana, pero n'hi
ha un altre que amb les seves ame
naces no fa altra cosa que renegar,
perqué més que amenaces les seves
ps.raules són blasfemies. Diu també
que el Partit Radical és l'únic ins
trument de govern que té la Repú
blica.
Parla del 14 d'Abril, i diu que va
ésser com una mena de rierada de
generositat per a tots i que no ha
estat agrait. Creu que no es pot tan
can el pas de les dretes al Poder, pe
ro tampoc no els pot ésser lliurat
alegrement i amb confiança.
El que cal procurar és que s'apro
pin als republicana. La Ceda es tro
ba ja dintre la República.
Diu, després, que el país que con
corre a mítings i a conferencies no
és pas t,ot el país. El poble va als
mítings com el que va a veure els
braus, peró hi ha una altra gran
massa que sense assistir a aquests
actea s'interessa per les coses de
dintre i fora del Parlament. cosa
que no feia abans per por a les re
presálies de la monarquia.
Creu que els dirigents del socia
Vegeu un deis
'lastres vestifs
mo pessetes
i veureu quelcom
nou en confecció
al111~~.1~1111.1
Sastrería
ODELC
-rnbla de Canaletes, 11
lA U EL PERFUM DELICIOf
bsUE MAI NO ACABA 'D'EVAPORAR J'E
P
E ›C l'Ef-LOCION; -COLIONIE./-POLVOR./'•.fAVO
lisme han estat de,spassats per les
masses, i que aixó els portará a exe
cutar actas que sembraran lanar
quia al pa.s Jo — afegi — faré el
que pugui per impedir que el Poder
vagi a mana d'aquest sector; és per
aixó que vaig plantejar una crisi en
la qual sortiren del Govern dos ra
dicals.
El país m'ha d'agrair dues coses :
primer, la separació deis socialistes.
Els vaig dir que podien governar
contra meu, peró no sense jo. Segon,
la disolució de les Corta Constituents.
El Poder no cm fou donat quan es
van dissoldre, peró va éser donat a
un radical.
Jo he catregat amb el Poder en els
moments mes (-Inicua. Les e,squerrJs
es desgastaren al serve: de la Repa•
blica, peró se ise servir-la. Les dretes
aleshores no estaven unides per a
formar part d'aquest gabinet.
Recorda que a l'any 17, perqué els
socialistas puguesin sortir de presidi,
el Partit eZae.e.al els va incloure en
la seva, canuioatura, i jo mateix
afegeia cm yaig sacrificar !Yergue
sortís Largo Caoallero.
Duran!: la .d!ctadura, en ésser per
seguits els regionalistes del Collegi
d'Advocats, lo tingueren altre de
fensor que e. Partit Radical. Hi ha
alguna hom€s. cate quan no poden ma
nifestar el ana laicisme mosseguen eta
bisbes. Perb cal respectar totes les
idees 1 lotes les religions.
Diu, a continuado, que ell no sor
tira, de la legalitat, pero que si arriba
a tornar a formar Govern, el que se'n
surti será combatut a sang i a foc.
El que més pot perjudicar la Repú
blica és la manca de serietat deis
seus homes.
Parlant de l'amnistia, diu que el
Partit Radical havia adquirit com
promisos durant la propaganda po
lítica electoral, i que va obrar amb
justicia.
No és possible acabar amb tots els
mala al mateix moment, com tampoc
no és possible acabar amb el pistole
risme quan hi ha homes que serven
lea armes que han d'ésser després
homicides. Cal rescatar-les de les
mane on es trobin, siguin les que
siguin.
Ho die el primer, perque jo se
gueixo essent el primer dintre el
Partit Radical. No importa que jo no
governi. Governen els meus fills.
Els periodistas faran mala cara
quan vegin que no faig cap allusió
certs problemes que ehan plantejat;
peró no cal oblidar que el Partit Ra
dical és autonomista. Es fa un as
saig d'autonomia. Per a rautonomia
sempre el Partit Radical donará el
seu ajut; penó passa que la direcció
d'aquesta autonomia s'ha posa,t a
mans dels menys intelligents.
Jo no tinc ganes de governar aviat,
peró si torno a governar no tindré
cap contemplació ni a la dreta, ni a
l'esquerra, ni, naturalment, ern tre
molará la má.
Així acabe, el seu discurs el senyor
Lerroux, el qual bu molt aplaudit.
Tres radicals opinen
sobre el problema
cata á
L'ANCIANITAT REPAP1EJA
Lerroux diu que tot és fum
que amb un buf desaparei
xerá ; que el Govern té pre
ses les mesures del cas, i que
l'afer ha estat enverinat a
Madrid... pels republicans
i els socialistes!
Montemayor, 17. — El senyor
Lerroux ha estat interrogat per un
periodista a propósit de la qüestió
catalana. El cap del partit radical ha
dit:
—Naturalment, estic d'acord amb
l'actitud del Govern. Tal com es tro
ba plantejat rassumpte, no hi ha
problema. Aquestes actituds que al
gú té interés a presentar com a his
tóriques no són altra cosa que pas
sió, mm, nue bufant s'extingeix. Tot
es resoldrá pacíficament i satisfac
thriament
El Govern ha adoptat les mesures
adients per atendre la realitat deis
fets i el compliment del seu deure.
El problema estala l'han enverinat
més a Madrid que no pas a Barce
lona, ja que a Madrid hi ha aquests
elements que desitgen assaltar el
Poder, i, naturalment, comencen a.
ter correr les veus de crisi per veis
re si finalment ho encerten.
Guerra del Río no ho veu
ciar i diu que demá i passat
demá es pot produir la crisi
Montemayor, 17. — Parlant de la.
qüestió catalana, el senyor Guerra:
del Río ha dit que no veu cap perill
per al Govem, pero que aixi 1 tot hi
ha dos ches en la vinent setmana
que poden presentar algun perilI.
Són dimarts i dimecres, en els quals
ehaurá de discutir el vot de confian
ça que les forces agrades, radicale
i Ceda han de donar al Govern.
Amb aquest motiu es pot suscitar un
debat polític, i en aquest cas no es pot
descartar la possibilitat d'alguna en
sopegada.
De tetes maneres — acaba, dient—i
no cree en la crisi, i espero, pel con
trari, que el Parlament es tancará
en la data que ha estat dit.
El ministre d'Instrucció
és home de bones paraules
i bons desigs
Béjar, 17. — Sha celebrat un acte
d'homenatge al ministre d'Instrucció
Pública, senyor Villalobos, el qual
dona una conferencia desenrotnant
el tema: Unicament la Ilibertat pot
salvar els pobles.
Els periodistes li preguntaren la
seva opinió sobre el problema de
Catalunya. El senyor Villalobos di
gué:
—La qüestió te un aspecto social
un altre de polític. L'aapecte socia)
havia de quedar resolt amb la Re
forma Agraria, i el políic s'hauria
de resoldre amb la més gran cordia
litat
Confia que els catalana es faran
cárrec del bon desig del Govern per
arribar a una sonido amistosa, que
és la que realment convé a t,ots.
Sembla que els republicans
espanyols estan disposats a
adreçar un manifest al
país
Madrid, 18. — "El Socialista" diu.:
"Parece que vamos a entrar en
una semana política que puede ser,
en muchos aspectos, decisiva. Recien
temente han vuelto a reunirse los
representantes de todos los partidos
republicanos de oposición, habiendo
dedicado mucho tiempo a estudiar
la situación que han creado los re
cientes acontecimientos políticos, ha
biendo acordado dirigirse al país con
un manifiesto en que expondrán su
pensamiento. Se atribuye a esa re
unión y a ese manifiesto extraordi-,
nada importancia, mucho más ha
bida cuenta que se trata de una se
gunda apelación, ésta hecha direc
tamente al país. La primera la hi
cieron sin resultado satisfactorio an
te la persona que, según los repu
blicanos, debía conocer su pensa
miento.
Aun descontada esa disposición de
ánimo de los republicanos, la situa
ción creada tiene un interés muy su
bido. Para el martes se anuncia la
discusión y votación de la proposi
ción de confianza presentada a las
Cortes por Renovación Espanola. En
caso de que sea retirada por sus fir
mantes, lo será para dar paso a otra
que suscriben los agrarios y cedistas
y cuyo texto dice así:
"La Cámara ,mediante el otorga
miento de un amplio voto de con
fianza, invita al Gobierno a que, ve
lando por la legalidad republicana,
adopte las medidas que sean necesa
rias para impedir cualquier acto con
trario a la virtualidad y eficacia de
la resolución dictada por el Tribunal
de Garantías Constitucionales en la
cuestión de competencia sobre la ley
de Cultivos de Cataluna."
Se tiende con ella a estimular al
Gobierno a proceder con energía. En
busca de orientación, el senor Sam
per ha consultarlo con el senor Le
rroux, y éste ha decidido convocar
para el martes a la minoría radical.
De esa reunión se espera que salga
una decisión que permita al senor
Samper fijar de una manera concre
ta su conducta de jefe de Gobierno.
LA RAMBLA continuará sortint diáriament men
tre durin aquestes circumstáncies, i comnlint el seu deure
patriótic s'ha posat a les ordres del Govern de la Gene
ralitat de Catalunya.
Compreu demá, i cada dia LA RAMBLA.