Rambla de Catalunya, La. (1930-1931). Núm. 11 (9 juny 1930)

              r.,zr
ja:á
am rammilalb„
'te Cala
Any I. — Número u.
Nosaltres diem...
I seguirem
dtent
que cal que el Govern, tal com na
promés recentment el general Beren
guer, s'ocupi d'una manera activa deis
militants obrers empresonats per delic
tes socials. I deis hornes de Catalunya
que encara — encara! — no poden
tornar a la seva terra. N'hem parlat
ja en tots els tons. Haurent de turnar
a cotnençar. I ja no podrem agrair
aquest perdó recelós i parcial, aquest
perdó sense aquella ampla cordialitat
dels artes justos i sincers.
En el cas concret deis presos so
dais, el senyor alcalde va prometre
oenpar-se'n. 1 el que és per ara...
el senyor comte de Güell no ha estat
tan afortunat com en la redacció de
discursos, proclames i rnanifestos.
Nlonarquia? República?
Catalunya! I, per tant,
República.
("La Rambla", 24 febrer)
la Prernsa?
Ja sembla que no se'n recorda nin
gie de la Premsa. Es prenen acords de
;.e.fra mena, s'autoritzen els actes pú
blics pet la segona quinzena d'aquest
mes, es parla d'eleccions per al setem
bre..., i ni per casualitat es din res
del régim de censura en vigor — i
tant en vigor!
"El Sol" ha comentat recentment,
ata reflexicns serenes i atinadíssi
mes, el eas. Caldria que tota la Prem
sa liberal plantegés novament el pro
blema damunt les seises págines. Pot
ser una éarnpanya intensa en aquest
sentit decidirla el Govern a prendre
un determini o altre. Ja dura massa,
tot aixó. El matei-x públic ja no sein
Isla reaccionar com al principi da
vant un
*Aquest número ha passat per la
censura"
A mesura que passt temps, et maI
esdevindrá crónic, per inércia i per
abandó. Un alerta! constant ho evita
da i possibilitaria, potser, una decisió.
El més trist — i el més perillós —
és que no es parli d'una cosa:
Dona catalana:
Aprén d"escriure en la
teva 'lengua.
Senyor alcal
de: demanem
niés
No s'esveri el senyor Pich i Pont.
pDeeltnqauneemsemmbélas, iellltsunfiunnaeciioonnasr,ispemrquunéi, tcdaiebplaellas neRononhqdaunaé vdeiesst StearnoncbtaaraPuerrnees.mtaIotnnluaommpeennats d'ara: fa ja mesos i mesos.
Per aixe, demanem més cions: petser amb més ilum bous sb'aadiodnearpáodreqisuepriielosteqtsuedehimhaaondse, lidc'ahdear ment escampats al peu de l'esmentat
montament — car als catalans .ed.\soatrnataarqáuelle!s lolorcd.reVs oolepmortucrneeusrepeqr uneeteha un oblit involuntari...
Ri haurá, sembla, llibertat
ele tribuna. ?I la llibertat
de Premsa?
Aquest número de LA
RAMBLA DE CATA
1,11NYA ha hagut de
Passar per la censura
(esport i cintadanía)
Redacció i Administració: Ronda Universitat, 6, pral. -- Tellfon 21808
CIUTADANIA
L'obreriisine no pot de
sentendresse'n
Tenint davant els ulls un prospecte in
teressant: és una crida del grup editor de
"Terra Lliure", periodie ?libertan, *
en la
qual es dentana ajut material i moral als
plentents dcrates de Catalunya, per tal de
possibilitar la sortida de la publicació.
No hem de discutir ad, naturalmcnt,
l'ideari que propugnara "Terra Lliure".
Volem assenyalar volem assenyalar-lo
joiosament— el fet que aquest sector de
les avançades obreres de Catalunya pensi
llenar al carrer, en catala,, la seva tulla,
portantveu de les seves idees:
"... i la termo creença —diu en la cri
da el grup editor— que les idees es fan
més assimilables a la nostra pensa expressades en llengua vernacla,
és el gite. ens indueix a editar "Terra Lliure". En efecte, germd
obrer. El teu idean —respectable sempre, quan perrta la noblese
de la sineeritat i l'autentic afany de justícict social— arribará fins
al moll del lector si aquest pot llegir-lo en la seva 'lengua —11en
gua materna i viva que trobara, en la ressonchcia fanviliar, tota
la sUggestió i tota la força per a arribar, tabia, fine al pensament.
Assenyalem joiosanzent; corn una conquista de Catalunya, aquest
fe?. D'altres sectors de l'obrerisme ho han compres tam44: heu
vos ací "Treball", aquesta fulla vibrant i europea; heu-vostci "Es
tela" i -"Terrassa" i " Prometheus" —que ..ta setntanes que no po
do llegir—, i, encara, l'anunci de l'aparició de "L'Hora"... La
política anticatalamt de la dictadura, per una banda, i la gran llkó
de. l'obrerisme ettropeu; per una, altra, han acostat a Catalunya les
seves avançades proletetries, indiferents fíats fa poc —i la culpa
no era d'elles-- al fet catalai a les reiviulkacions racials. El gel
s'ha trenca& Dema sera difícil acusar en bloc el oatalanisme de
reaccionar:. Hi hauria —si no id haguls ja un gran, autentic afany
de dentocraoies— la garantia de l'obrerkme, a l'avantguerda.
Ta-nmateix hi ha cantí a fer, encara. Tanmateix, una gran part
deis órgans d'expressió de l'obrerisme caleta són escrits encara
en castella: hi ha "Acción", Várgan de la Confedera,ció, per no
citar sinó el de més importancia. Hi ha, encara, "Maiía,na", aques
ta esplenclid-a revista mensual .fruit de la cultura i de l'esforç d'uns
quants homes. Se'ns dittique dema hi haura, novament, "Solidari
dad Obrera", diari ultra vegada.
I béi !per qUe la "Soli" --encara en projecte— no podría sor
tir al oarrer escrita en eataldr'iQuin obstablesuperable pot ha
ver-hi,perque el gran, portantveu del Sindicalisme no surti, a Ca
talunya, redaotat en llengua catalana? Estem certs que .no n'hi ha
cap. No se'ns pot respondre que la C. N. T. és un organisme apo-lític.
Si ho és —i no cal comenter-ne ací l'eficacia— sigui en bona
hora. Perb Catalunya no és una política: és un fet. Catalunya no
necessita d'interpellacions parlam-entaries: el. seu problema no és
a discutir Sittó a resoldre. Catalunya no 'és reacció i burgesia:
és un gran afany de .11ibertats i de democracies. Catalunya no és
un'sotnetent:.és. poble. Catalunya no- és, tina fieció: .és una llen-gua,
un' pensament i-unct cultura: Els capdavanters del moviment
h2 han compres així i. ha han fclit així.
Dones? Un tant per cent d'obrers forasters? ?Dificultats
de redacei4? Falta :de: contacte amb ele altres. sectors pesainsulars
de la Confecleraeió? No r17. semblen. no,. orguments de prou foro
daUant l'ai‘glinzent de' la llibertat i del dret deis po
bles.1 d'aquest argument, l'obrerisme no P ot desentendre-se'n per
que és 'a la base mateixa de les seves rcivindicacions, perque furia
traició eI .I'anima essencial deis seus gestos i de les seves nobles
rebeldies.
La Catalunya de 1930 veuria ami) una joict fraterna i cordial
l'aparició del gran diari obrer de la 'Confederació redactat en llen
gua catalana. Ele !tornes de la "Soli" —que voldrícm veure molt
aviat pels nostres carrers— lenco la paraula.
JOSEP M.
--Aquests bascos, amic Mariano,
en s han d'amargar l'ekistIncia. No
n'han tingut /non de guanyar-nos el
campionat de Lliga i d'eliminar-nos
del d'Espanya, que fins el partit de
seleccions se l'han hag-ut de fer seu.
Qué hi fareml Es veu que aquest any
tenen la bona.
—No és precisament que tinguin la
bona, senyor Llagostera, sinó que en
salien més que no pas nosaltres. Sem
pre li he defensat que els del nord
entenen el futbol de millor manera.
El futbol és esport de xicots joves
i valents, no? Dones, ?sap qui és el
jugador Inés vell de l'Athletic? Es
En Lafuente, que té vint-i-dos any-s.
En canvi a requip del Barcelona en
tenim alguns que ja ni es reeorden
deis anys que fa que van fer la pri
mera comunió, i fins n'hi ha algun
exernplar que gairebé és tan vell com
la Constitució del setanta-sis. A més,
els jugadors del nord són tots uns
atletes, mentre que nosaltres en te
nim cada tul de raquític que fa engú
nia només de pensar el que passaria
si als nostres camps hi hagués cor
rent d'aire. Algun dia el vent se n'em
portaria la meitat.
—Bé, sí, tot el que vulgui, per?)
diumenge els 'bascos van tallar ben
prim. Si els nostres arriben a estar
una mica de sort, no ens guanyen. 1
aixb que várem fer tot l'equip amb
gens de la terca. Si hagulssim fet ju
gar En Goiburu, En Padron i En
Walter, haudem tingut la victória
gairebé segura. Peró ens hem esti
tnat més perdre net que no pas gua
nyar brut. ?Várem dir que fariern una
selecció catalana? Dones. sets els ju
gadora han estat catalans.
—Grácies a Den. Ja era hora. Ja
fa massa temps que ens hem de sen
tir que el futb catalá s'aguanta grá
eies a qué els jugadors no catalans
que pesquern un d'una banda i l'altre
d'una altra, cris salven el prestigi.
?Quin dia será que els nostres clubs
es decidiran a fer el mateix que els
selecciotadors? ?Quin cija será que el
Barcelona podrá anar a tot arreu atnb
el cap ben alt, sense por que el com
parin amb el "tercio? Les pessetes que
ens gasteni comprant jugadors de
fosa, valdria més que les destinéssim
a refer aquell planter de futurs "asos"
tan famós que teniern. ?No Ii sem
bla. senyor Llagostera?
—Miri si el sembla bé, que li pro
meto que de seguida que m'hagin fet
de la Directiva, i consti que espero
apesta assemblea d'ara amb molta
confiança, no cm donaré ni un mo
rnent de repós fins que aquesta idea
de vosté sigui una realitat.
ELS ESPOBTS A 1.49EXPOSICIO
-
El pertit de rugby entre catalans d'ença i enllá del Pireneu, va resultar bas
tant més hrillant eme el d'associaci6..
L'OFICIAL DE TORN
Barcelona,
9 de jtmy de 1930
A Madrid:
Ateneu, Acadénila de
Jurísprudéracia, Colale
gi d'advocats...
1 a Barcelona, qué?
SitEll~1111111111~11r21~1~191~~~11114111k11~111111~.
Impremta: Barbará 11 i 13 -- Teléfon 19603
ESPORT
liasebnia-Catalunya
Decididament
els nostres ger
mans de Sascania
s'Un apuntat un
alise punt. El re
1 sultat del partit
d'ahir—partit que
la gent esperava
amb una certa il
lusió -- constituí
un paper ben gol
dos d e 1 nostre
fufbo.'. Potser si que en sabem Inés,
de jugar, Pera sis fets irrefutables
concedeixen, aquesta temporada, una
absoluta superioritat al futbol base.
Campions de Diga de primera i se
gona divisió, primer; catnpions d'Es
Panya després, i ahir vencedors de Ca
talunya a l'Estadi de Montjuic, els
bascas lun tingut una temporada com
pleta, completíssima. Hens de reconli
xer-ho.
L'equip catala no havia Perdut a
Barcelona cap parta oficial en vint-i
dos anYs: firks ahir. L'Isit fou, dones,
esclatant. 1 la desteta experimentada
—ja Prou sensible--esdevé, per aquest
fet—diguem-ne histarie—, més sensa
cional.
Per culpa de quif No volcm pos
llençar acusacions de cap mena. Les
deficiéncies iunegables que ahir obser
varent a l'equip calda no creiens que
Un: pugui atribuir-les a 11141:ra de vo
luntat. Holles vegades, un equig no
clóna el rendiment que hom n'esPera,
i els mersys culpables son els jugador,
que !'integren. El cas d'ahir és d'o
quests. Si l'equip catala no dona d
renetiment esperat, fou perqné hom
s'obstina en plantar-nos un conjunt
que,- malgrat de les aParences, patio
d'un defecte Hale. El defecte tl'estar
confecciona: sense obeir a una Ilei
rt}dinsentaria: el sentit comú.
".`Resulta molt ingrat lurver de censu
rar laecompo.lició d'un equip desPrés
d'havér perdut un partit. Fío confes.
semi-. Na podem, pera, d'abstenir-nos
en. I no ene en abstenim, perque el
nos:N-e criteri — ens consta — és el
criteri de /a immensa majoria d'afi
cionats, no tan solament ara que s'Ita
perdut, sino ja abans de celebrar-se el
partit. Honradament, Un: de declarar
que si s'llágués guanyat — per un
d'aquells atears del joc tantbé di
ríen: el matei.r.
Nosaltres voldedem saber per quins
set sous hom designa la parella De
Mur-Alcorisa, deixant de banda En
Vigueres i canviant de lloc un juga
dor PVP com -De Mur. Nosaltres vol
drient saber per qué es féu jugar de
mig dieta En Tena, complicant la si
incido del defensa. De Mur. Aquests
dos errors — caPitalíssims — ocasio
naren el gol de l'equip de Bascanict, i
no n'ocasiona caP más Perqué hi ha
gué Providencia, que d'ocasions no en
mancaren.
El mérit d'un seleccionador no con.s
tituels !las en triar once jugadors dig
nes d'ésser seleccionats, sinó en sa
ber-los moblar. Els anee que van ju
gar ahir mereisien tots, individual
Catalunya fou batuda en futlbol per Bas
duda, 1 :en ruglby perla sejecció del Llenguadoc
A les pistes de tennis, la parella Sindreu-Naler va batre
els janonesos A he-118rada
ment, !'honor d'éstes seleccionats. En
De Mur, pera, ene hauria estat tnolt
bé al costat d'En Saprissa, de la ma
teixa manera que En Tena ene !sauna
estat mole bé a la banda esquema. 'Es
que e! seleccionador — o selecciona
dor: — van creuret que De Mur, can
viant-lo de !loe i fent-li fer parella
amb Alcarisa, donaría Inés rendiment
que Vigueres a la defensa? ?Es que
no hi ha cap mig dreta a Catalunya
que pugui actuar en un equip de se
lecció?
Hi ha coses ,certament, incompren
sibles fins a cert punt. I si el partit
d'ahir no s'hagués perdut, Potser inris
Ens fa por, pera, que pugui
interpretar-se com a despit per la des
feta, i !so deixem correr. Tal dio fard
un any, i comPte a no recaure.
El cert is—repetim-ho—que al cap
de vint-i-dos anys, l'equip representa.
un de Catalunya ha estas batut, per
Primera vegada, a la nostra ciutct.
Es aquesta una dada magnífica que cal
tenir tnolt present. Més encara, per&
en aquest partit el pabilo, l'afició, el
poble, tenia posades les esperances
d'una reivindicado que no ha estas tal.
La Iluita d'ahir, pese), serví per a
Palesar una vegada tnés, la cordialitat
de relacions entre Bascania i Catalu
nya i hons aprofita l'ocasió per fstrl
nyer, també, els llaços de germanor
amb els nostres gertnans del Llengua
doc. Si més no, aquesta jornada hen;
de recordar-la amb satisfacci6 pesqué
-?Pingué a coronar, d'una manera dig
na, els corrents que uneixen Catalu
nya i Bascania i ja que en raspecte
esportizt no poclem cantar victaria ni
alegrar-nos massa del resultat, en res
pecte — diem-ne moral — passa tot el
ccnttrari. Una vegada més, han triom
fat els que han encarrilat llurs estor
ces a aconseguir aquest agermanament.
Es ciar que si.s'hagués guanyat, hau
ria fet més bonic. Ben mirat, pera,
la desfeta honra servit per a palesar
que també saben:, perdre, com sab,nts
guanyar i que per damutst d'un re
sultat futbolistic estimetn uns ideal:
que difícilment :eran entelats per un
gol de tnés o un gol de menys.
Hens perdut, sí, pera a la lúe, ehs
jugadors catalans entonaren el "Guet
nikano Arbola" i els jugadors de Ras
cania corejaren "La Santa Espina".
I aixa, francament, arriba en certs
montents a ésser más important que
les sifres del marcador ~malle.
L. AYMAMI I BAUDINA
A Madrid, l'Ateneu, l'Aca
démia de Jurisprudéncia,
el Collegi d'Advocats, ac
tuen i parlen.
I a Barcelona, qué?
CAIALUNYA - BASCONIA
El moment interesmntissim del gol de Gorostiza que doná la yictei4
a Bascania
Preu: 15 céntima
JA Hl HEM TORNAT
El partit final del Campionat d'Es
panya, celebrat cliumenge passat a
l'Estadi de Montjuit ha jet revifar
aquell foc hostil que de quan en guau
cremen a Madrid, de cara a Barcelona.
Comprencin que és tnolt deplorable
que un partit de futbol — un simPle
partit do futbol reporti aquestes
consegilénties. Traben:, pera, més
plorable encara que els nostres com.—
panys de prenzsa mculrilenys hagin
exagerat tant la nota. No n'hi hagué
per tant, francament. Ací no ens men
gem ningil. Ara, que si ells s'obstinen
a fer-ho creure..
,b4s;
DE LES LLUMINAIRES
Ara que estem en plena éPoca de les
idees Iluminases — i con.sti que no lw
diem pel senyor Piel; —, cal remarcar
la illunsinesció instalada a la casa del
Passeig de Gratia cantonada a la Ron
da de Sant Pers.
Contra el corrent general, aquella
illuminació resulta molt esportiva. O
mis ben dit, molt barcelonista. Unes
rediles biaves i ;egres us fan pensar
en el que seria el casal- del Barcelona
illuminat, si un dio s'arrikés a consti
tuir.
SELECCIONS I MATEMA
TIQUES.
La distribució de les pessetes a re
partir entre els clubs que deizaren fu
gadors per al partís de selecció d'ahir
es fard—segons acord previ—de la se
gilent manera: cada club percebra 10,
Per cene de la recaptarió bruta per
cada jugador efectiu que tingui a l'e
quip i un 1 per cent de ?a recaplació
neta per cada suplent.
Aixa explica que ahir, un cop aca
bat el partit, hom sentís fer aquests
caletas: El Barcelona té cinc nets i un
brut; l'Espanyol, cinc nets i ?Europa,
un net i dos bruts. Calculs que per
qui no eslava en la qiiestió semblaren
una mica cabalístics.
EN PLATT.E0 I EN BE
LLAMY
La setmana pcissada, tn sos interviu
que varen; publicar, d?iem que a En
Plattko, en les sis settnanes que s'ha
haaut d'estar al lit, no rhavia anal a
visitar ningú del Barcelona; En Platt
ko ene prega que fem constar que ri;-
'sic que el va anar a veure va ésser
?entrenador senyor Bellamy.
L'entrenador — afegim nosaltres
té l'obligació d'estar sempre al cor
rent de l'estat de tots els jugadors del
club. De manera que en aquest cas
no va fer altra cosa que contplir amb
el seu detere.
EL BENEFIC1 D'EN SAGI
Sha dit que a En Sagi l'altra set
mana li van oferir el partit contra
!'Arenas per a fer el bcnefici. Aixa
és cert, cons ho és també que li par
laren d'aquest partit el dilluns (es va
celebrar el dijous) quan no !si !savia
temps material de preparar res sensa
cional.
Sembla que En Sagi celebrare} el
benefici abone d'acabar la temporada
actual. Sembla que el velera jugador
barcelanista pena; denumar la data
del 24 del correttt, diada de Sant loan,
que el Barcelona no té compromesa
en ferm. Si les gestions donen bou
resultat, els socis del Barcelona ja es
poden preparar per a gaudir d'una
ent.oció de les mes fortes que seis po
den oferir actualment: la reaparició
montentania de Pau/f Alcantara, el su
tador més formidable que ha tingut
el club blau-grana. _
2
En futbol Associació I en futbol Rugby, els representantl
de Catalunya foren batuts per Baseónia (1-0) I. Llenguae„.
doe (30-16), respeetivament
Bascinala va bagre Catalunyal
per un gol a cap
Gorostíza mamá el gol de la victória. --- Un partit molt poc inceressant
i una exhibició poc afortunada deis nostres seleccionat5
• Es 16gic que d•un partís entre requie
representatiu de Bascónia i el de Ca
talunya se n'esperes alguna cosa de bo,
ja que el futbol de Catalunya i el de
Bascónia són eh millors de la Pen
ínsula. Pero ja se sap que la lógica i
el futbol no sernpre estan d'acord; i
el partit d'ahise precisament, va te
nir molt poc interés.
El domíni fou alternat, i tan aviat
es portava el joc al canap base com al
catalá, peró el nostre conjunt dominá
inés que l'adversari. La nostra línia
de majos, que fou la millor de l'equip,
aguantá més que la deis bascos, i aixó
féu possible un major domini deis se
leccionats catalans.
Llevat de la laja esmentada, totes les
altres del nostre equip fosen supera
des per les corresponents del conjunt
base. Tot i algo, el partit d'ahir l'ha
vien de guanyar ele representante de
Catalunya per poc que la sort no se'ls
hagués girat d'esquena, i que l'árbitre
fugues estat Inés encertat en la seva
tasca.
Cert que les escapades deis davan
ters de Bascónia donaren més sensa
ció de perill que no pas les deis mes
tres, peró aleó era degut a la insegu
retat del nostre tercet defensiu que
contrastava extraordináriament amb
l'encert del de Bascónia. Els davan
ters bascos es van perdre alguna oca
sió, magnífica, per augmentar l'score,
pesó els cateaste no van tenir gens de
sort en les seves jugades, i en més
d'una ocasió, quan ja el porter este
va batut, la rniraculosa intervenció
deis defenses o dels pals de la porta
evitaren que els nostres representante
s'apuntessin algun gol.
El partit comença amb domini deis
jugadors bascos, que als set minuts
aconseguiren l'únic gol de la tarda,
marcat per Gorostiza. Acte seguit vin
gué una reacció catalana, sense con
seqüéncies, i aviat el joc decaigué. I
ja no torná a tenir interés fins a l'a
cabament, quan mitjos i defenses ca
talana intentaren en un esforc suprem
aconseguir el gol de l'empat, que no
vingué ben bé per miracle.
En conjunt—com hem dit—dominá
.tnés l'equlp de Catalunya que el de
›or•:"
ae.
-4>
•
Presenciaren els dos partits Inés de 45.000 espectadors
no va respondre a l'expectació desvettlada
*6,
ageee'l,n
Bascónia. Sincerament creiem que els
nostres jugadors podien haver gualyat.
• • •
Els equips, sota l'arbitratge del se
nyor Escartín, s'arrengleraren de la
manera segiient:
Selecció Catalunya (gersei blanc).
—Zamora, De Isfur, Alcoriza, Tena I,
Guzman, Castillo, Vantolrá, Gallard,
Samitier, Arnau i Perera.
Selecció de Bascónia (gersei ver
mell).—Blasco, Ciriaco, Quincoces,
Amadeo, Ayestaran, Echevarria, Bien
sobas, Bata, Olivares, Albéniz i Go
rostiza.
De l'equlp base el porter i els de
fenses tingueren una tarda magnífica.
Millors els defenses—quins defenses I
—que Biasco. De la ratlla m'eje el
més encertat va ésser Roberto Eche
varria. De la davantera sobresortiren
Gorostiza, Bienzotras i Bata. El pri
mer aconseguí el gol de la victória, i
les seves escapades impressionants
tingueren tota la tarda amb l'ai al cor
ale espectadors. Ahir va tenir una
coicaadsaió magnífica—una sortida desgra
de Zamora—i la va perdre d'una
manera incomprensible. L'extrem de
l'Atlétic és un sprinter formidable i
de vegades centra molt be, per6 no té
pas mana picardia. Ahir l'únic xut
que encertá bu el del gol. Es ciar
que naolts diran que ja n'hi ha prou,
perb és que va tenir tres o quatre
ocasione més que ni que les hi hagues
sin preparades expressament. Els dies
que llena vist defensant els colora de
l'Atlétic ens ha agradat molt més. En
defensa seva pot allegar-se que ahir
jugava amb un interior—Albéniz
amb el qual no s'avenien gens ni mica.
En canvi, Gorostiza ahir, després del
gol, poca cosa més va fer de particu
lar. Amb tot, féu el suficient pu
portar de cap tota la tarda la parella
Tena 1-De Mur, que eren els encar
regate de vigilar-lo. El seguí en crié
ras Bienzobas, que Castillo no vigi
lava prou. I després d'agnest, Bata.
L'interior reservista de l'AtIltic su
perá els alavesos Olivares i Albéniz.
Aqueli xutá bé, perb no sap construir
joc. Albéniz fou el davanter tnés
*. +u... •
9
-A.
Zamora bou un deis poce elemento de l'equip catalá que estigué encertat
cn totes les seves intervencions
AHIR, A L'ESTADI'
Del conjunt que ostentava !S.-repte-sentació
de Catalunya, Zamora tingué
un dia no maese afortunat. En el gol
que ji marcaren no hi podia fer res.
La sortida que hem esmentat en par
lar de Gorostiza, era una sortida obli
gada. Si Zamora no s'hagués mogut
de la porta probablement elE bascos
s'haurien apuntat un altre gol. Peró
el portes de l'Espanyol no va estar de
sort en aquesta jugada. Volgué allu
nyar la pilota amb el peu—cal tenir
en cornpte que era bastant fora de la
seva área—perb li reboté a l'esquena
de Tena, i caigué davant la porta, que
en aquell moment no cobria ningú. Go
rostiza en un rápid sprint es féu amb
la bala, i quan tothcm es pensava
que xutaria i marcarla el segon gol,
va voler avarmar més, I quan es de
cidí a xutar ho va haver de fer en
posició l'oreada. i per aix(i) la pilota
no aná a persa. Aleshores Zamora
intervingué novament, i De Mur, en
voler allunyar el perill, Ii doná un cop
de peu al cap, lesionant-lo. Les altres
intervencions de Zamora foren tetes
—Ilevat d'una o dues—encertades, si bé
pecá una mica d'insegouretae
La defensa no ens ea convéncer.
Alcoriza superá De Mur. Die la rat
Ila mitja el rnés fluix fou Tena. Guz
man comeugá molt bé, després s'apa
ga, i més tard torná a brillar. Casti
llo fou, potser, el més regular, si bé
deixá massa lliure a Bienzobas.
De la davantera el mée fluix fou
Vantolrá. Arnau treballá molt, peró
no tingué sort. Samitier féu tres o
quatre coses bones i prou. Gallard,
molt treballador, xutá molt poc. El
que sobresortí més de tots els davan
ters fou Perera, en especial a la se
gona part. Peró l'extrern barcelonista
no té prou domini de la pilota, i de
vegades ti manca decisió i valentia
per acabar les jugades. Quina diferén
cia de les escapades d'ell a les de Go
rostiza 1
a *
L'únic gol que es marca en tota la
tarda va ésser obra de l'extrem es
querre de l'AtIltic. Una pilota que ve
na deis mitjos, Gorostiza la va saber
avenear bé, i aprofitá la indecisi6 de
Tena i De Mur pu llanear un xut
creuat fort collocat, que s'encastá a
la xarxa pel costas oposat al que hi
havia Zamora.
Hi va haver Ores ocasions que el
gol semblava un fet, perb el marcador
no registrá cap variad& En els der.-
rers moments del partit, (luan els ca
talans es Ilanearen a una desesperada
ofensiva, ens va semblar que Quinco
ces trela una pilota de dintre la por
tera, perb el senyor Escartín no ho
apreciá aixi i no concedí gol.
A propbsit del senyor Escartín di
rem que el seu arbitratge no ens va
convIncen Quan s'acabava la primera
part, Ciriaco va fer un foulcl a Ar
nau, díntre l'área, que evita un gol
gairebé segur. I tot i que la jugada
va ésser feta a tres rnetres del senyor
.Escartín, aquest no deturá el joc per
fer executar la pena máxima, com a
la rambla de Catalunya
El sopar de Miramar
Al Restaurant Miramar tingué lloc,
ahir, el sopar a honor de les repre
sentacions de Bascónia i Lienguadec
que participaren en la gran jornada es
portiva de l'Estadi.
L'acte— al qual assistiren uns s5o
comensals—transcorregué animadíssim
i el menú fou excellentment servit.
A l'hora dels discursos van fer ús
de la paraula el senyor Rossich, en
nom del Comité Nacional; el senyor
Sunyol, President de la Federació Ca
talana de Futbol Associació, el qual
llegí un telegrama del bon amic de
Catalnnya, i ánima de l'esport base,
En Manuel de la Sota, concebut aixl:
"M'adhereixo amb tot entusiasme
al banquet en el qual els nostres ju
gaders com a representante de les jo
ventuts catalana 1 basca segellaran
la unió de Ice dues reces germano,
fent vots perqué segueixi essent l'es
port e! Han que estrenyi la fraternitat
deis nostres pobles, units ja per uns
mateixos ideals. Arnb el fervor de sem
pre, brindo. per Catalunya. — Manu
Sota."
La lectura d'aquest telegrama féu
esclatar una soroliosa ovació, que es
repetí en acabar l'urde Sunyolnel seu
parlament.
Parlaren després, eh s senyors Boix,
de !a Federació Catalana de Rugby;
el representant del rugby del Llen
guadoc, el senyor Maynés, en repre
sentació del Comité de l'Expcsició i
de la ciutat; el cornpany doctor Tra
bal i el senyor Geti•n-rez Alzaga, de
la Federació de Futbo! de Biscaia, el
qual acabá amb un Visca Catajunya 1
que elogué l'acte.
Un tercet interpreta diverses com
posicions, i foren molt aplaudides 1
esccltades a pu: dret "La Santa Es
pina", "Guernikako Arbola" 1 "La
Madelon", que els concurrents chore
jaren ansía eatusiasme.
L'acte, repetim-ho, fou brillantíssim
i servf, una 'regada més, per a estra
nyer els linos de germanor amb els
amics de Bascónia i els catalans de
Frenen, i per a palesar també—com
digué l'amic Sunyol en el seu discurs
que contra el que s'ha dit, l'esport no
és pas un motiu de desunió entre els
pobles, sinó tot el contrari: un ferm
Iligam que els confondre--quan és ben
endegat— en una abranada fraternal
que travessa fronteras i oblida tota
mena de prejudicis.
La Pérgola, 1
El Restaurant de moda
a l'Exposició
1 1 —I 1.01
dreta Ilei procedia. Al segon temps, a
part la jugada de Quincoces ja esmen
tada, asenyalá un orsai a Vantolrá
que es podia molt ben discutir. En ge
neral el seu poc encert afavorl els
bascos.
El públic— un públic nombrós peró
fred com el partit—el va esbroncar
en dues o tres ocasione. A! nostre en
tendre, alguna vegada—en anar-se a
comenear, la segona part, per exern
ple—va exagerar la nota.
JOAN B. TINTORER
1,0111174
ro 113093
r 113703
roo
L•fONS
De
IIICAPA/31
LA LIGA INTERMINABLE
"PLUS-ULTRÁ"
Patentada en diferente vais
um
CRUCIÓ DI MAIILIACTURES
Un paren de Iligacaniee
més
Un parell de cintes de
recambi, igual
2 PARELLS de mgacamets
per rsl preu d'un
•
Dem ani al sea" leer Mes
11 enaesy1 1a 11111aemaa
"PLUS ULTRA"
Desmontable
Rpcambiabte \ Sola ts1 midor. 4)
Mallorco, 230-Barcelona
OIO
Llástima, fou una veritable Ilás
tima que l'equip catalá no presentés
el s seus minore jugadors. D'haver
pogut jugar tots, un altre hauria
estat el resultas del partit. Molt mes
falaguer, naturalment. Quant a la
qualitat de joc, vistositat, emoció i
velocitat, dubtcm, penó, que ho ha
guessin pogut superar. Puix que
aquestes qualitats del joc les várem
poder veure durant tot el partit, tot
i que l'interés per veure el vence
dor, al cap d'un quart d'hora d'ha
ver-se comengat, ja s'havia perdut
en absolut, puix que els del Llengua
doc ja portaven mis quants punts
d'avantatge, i sobretot ja havien pa
lesat una gran superioritat damunt
els nostres, perqué hom pogués dub
tar del vencedor.
Dones si traiem una de les emo
cione més fortes de tot esport, la
incertitud del vencedor, i aquest en
cara resulta extraordináriament in
teressant, limagineu-vos la dernostra
ció de bon joc que sha de fer! Més
quan els espectadora en eón gairebé
indiferents o quan no molt poc en
tesos en el joc, per no dir gens.
Els jugadora catalans de l'altra
banda deis Pireneus feren gala del
joc que els ha fet famosos, tot i que
no portessin en el seu equip cap
individualitat netament destacada.
Sabent per endavant la superioritat
que posseien damunt els nostres, i
més que res el fet que seis ha
gués dit que aquest partit s'havia
concertat amb mires de fer-ne una
exhibició, tot el seu joc, tot el seu
saber, va ésser encaminat cap aquest
fi: al fer-ne una exhileició que les
agradosa al públic.
I amb aquest objete empraren
durant tot el partit el joc obert, a
base de passades a la iná, que acaba
engrescant el nombrós públic que
presenciá el partit, més norribrós a
mesura que acabava aquest.
Va ésser a la segona part quan
•el públic ens va donar una nota molt
agradable, en aplaudir amb venta
bit entusiasme les jugades de tots
dos bándols, protestant algunes ve
gades de les decisions de rárbitre,
protestes no sempre raonades, peró
que tingueren la virtut de demos
trar-nos l'interés que el públic pre
nia en la lluita.
Aquestes manifestacions que fem
ara, tengas cimera ens hauria estat
impossible de fer-les. De mica en
mica el joc del rugby va atraient el
grácies a la seva emoció in
nata. Partits com el jugat ahir afín
els que fan més adeptes del joc. Si
el nostre públic pegues veure uns
quanta partits ent-e equipe de ca
tegoria, llavors sería quan s'hi do
nana de pie. Recordem que cada ve
gada que ha estat possible de cele
brar un partit entre equipe de válua
ha estas quan més adeptes s'han fet.
Els partits de Les Corts entre el Lió
i el Barcelona, i de les selecciona
catalana i alemanya han creat més
adeptes que no pas els centenars de
partits jugats pels equipe de casa
nostra.
La raó d'aja?) tothom la coneix,
i és una llei general per a totes les
coses. Una cosa ben feta, per poca
ernoció que tíngui, sempre será agra
dable. A l'inrevés, una cosa que
d'ella mateixa ja sigui bonica, perb
que estigui feta per principiante,
resultará sempre monótona i enso
pida. I segons en quin s aspectes
més que en altres. I el rugby prin
cipalment és d'aquests, que si no
és ben jugat resulta ensopit i avorrit
com uns funerals de tercera.
Molts han estat sempre pessimis
tes quant a la propagació del rugby
a la nostra terra, basant-se en el
temps que fa que es juga I encara
no ha pogut arribar a ;inermes- ni
una inillésima part deis nostres es
portistes. Nosaltres fina a la data,
tot 1 no ésser deis tan pessimistes,
ho érem una mica, més pel que fa
al tesnps que es tligaria a implantar
lo que no al seu oblit absolut. Ara,
9 de juny de 1930
El partit Bascónia Catalunya
La selecció del Llenguadoc venç la Catala.
na per trenta sis punts a setze
El partit fou molt vistós interessant, i la iniciativa del joc correspongué
gairebé sempre a l'equip catalá del Llenguadoc
des de fa un any, som optimistes.
Creiem que arribará un dia que será
tan popular com ho és a Freno. I
que aquest dia será quan els nostres
jugadors hauran adquirit una cate
goría verament internacional, cosa
que es pot arribar a fer concertant
partits poni el d'ahir.
EL PARTIT
Al començament, i vista la com
posició del nostre equip, pensárem
en una sorollosa desfeta, un "ceba
cet", com vulgarment es din. Os
RESTAURANT RIERA
Passelg de Grácia, 100
COBERT RECLAM A 5 PTES.
Menú setmanal:
Aeui, dilluns,
Ous porhés rasa Riera
Rap a la Pescado a
Toro a la catalana.
Dimarts,
Escudella de Pagés
casolh
Llug a la Bella Molinera
DilPecres,
Trulta hortolana
Salmonete grillete Maonesa
Entrecano aran esearxores
Dijous, ,
Macarrons a la Napolitana •
Calamars Portuguesa
COntradlet amb petates
Divendros;
Sopa de peix especiai Riera
Sarsuela de pelx
Pota clo xal a la JardIr era
Dissable.
Arrea de pelx
Filete 'de...
Cassoulet Toulousalne
Diitmenge,
Can Ion!! IlossInl
l'o( I, (le l'el-1,1;1nd° margum
Pollastre a la COCOttO
Esplandid aervei a la carta
Preua econOmice
Se sereeixen les famosos cervens
"WALSHERVI" de Saviera.
DEMA TOT BARCELONA
SUBHASTA SALA PARES
o així que v
a ip'carsesaadaems b la a la
iná, al r.bant en dues o tres ocasions
molt pro') de la ratlla de marca ca-talana.
F.Is nostres es del-cesaren
molt né, 1 nd anotar una ;alarida
de Puigdevall que tothom ja veia un
e
nostres s'animaren i atacaren
raó. Quan feia una set mi-que
es jugava, Massoni agafa
Iota a una "touche", i tot sol,
a
de trenta metres lluny, pot
marcar el primer assaig de la tarda,
emportant-se tota una colla de ill.
gadors que provaren de barrar-li el
pes. Escoltá una gran ovació. L'as
saig no fou transformat. A continua.
ció, Blanquet, en tina de les rases
escapades deis nostres tres quarts,
aconsegeuix el segon assaig, trans
DEMA TOT BARCELONA
SUBHASTA SALA PARES
format per Fontanelles. Els catalans
de Perpinyá, en lloc de desanimar
se, treballen de valent, i Casanova,
amb extraordinária empenta i ener
gia, marca el primer assaig per als
seus. Poc després Saltraille, en una
escapada deis tres quarts, marca el
segon.
Encara no porten un quart de je:e
i Massoni ja ha marcat un altre
assaig per as nostres. S'está una
bona estona amb aquest resultat i
amb gran domini deis perpinyane
sos, domini que els resulta infruc
tuós. Quan manca un qurt per aca
bar la primera part poden passar
per quatre vegades la nostra ratlla
de marca, tres vegades pel mateix
Une, per la nostra ala esquema, que
és la més fluixa pel que fa al pla
catge. D'aquests quatre assaigs, dos
eón transformats. I acaba aquest
temps amb el resultat de vint-i-dos
a onze a favor deis perpinyanesos.
El segon temps ha estat molt més
.e-•• eleenies•
Samitier, atase fer un mal partit—no el superápas l'Olivares—, 0ghl
Una actuaaió discreta que no aconseguí destacar
v 1114
- was '11~. A anuo
EL MEJOR MATERIAL PARA TECHAR
BARCELONA:111. Antoni.o López 15, 1é1:16556,
URPA.1...11T'A s. A• MADRID: PI. Salesas,io el: 32648
St~grIel"' •"'" . •
. ,
. •
I vss• • Y, •
11111 111111 g
MEJORTUBERIA PARA CorsIDUCCUDNES A PRESION
9 de juny de 1930
Per Canaletes d uen..,
Que per uh encértat acofd de la
Fedetael6 Catalana tots els jugadora
d'allir tarda a l'Estadi tenien que
ése« eafalans,
* * *
Que deis principais Clcbt de
Barcelona és l'Europa eúnic que té
tots els jugador* catalán*.
* * *
Que viste la forma de selteclo
na• l'equip, En Bigueraá petisa de
manar el traépae.
* e ir
Que pote« aild aernietgilita que
es recotdin d'el! per a jugar anab
Alcdtlia.
* *
Qué el jugador de Mur Va
piar abir tarda el seu company
na II.
a0,
Te
•
* *
Que per fer més estada la cele
pia va leaionar fina el seu eapítá d'e
quIp Untara.
•
* *
Que el Club Deportiu !llaves
fará aviat la competbecia als tiostres
r,ercles.
*
Que per no ésscr enenys, fine
tindra jugadors no solters,
* * *
Que per a cornenear han acor.
dat casar dintre breus dies a Quin,
Coces.
?
• *
Que el Club de Can Ralla se
gueix vivint molt satisfet i fent la
santíssima al Consell de la Federa
ció Catalana de Partbol.
•
*
Que en liquidar el taquillatge
del partit d'ahir tarda va deseomp
tar l'import de dues pilotes.
* * *
Que almeftys podía deixar de Ii
quidar-lee per a fer-se rhenya difícil
la tan discbtida liquidaeba.
* 5*
Que el banquet d'ahir nit a Mi
ramar, Alcoriaa, cornpany de taulit
bonic que el primer, i es Veieren ene
pila de cotnbinacione toteá elle*
mólt boniques, que han entualasthat
el pablic. Alá deu tnhittš Biebal,
que a la segena part jugá de tres
olerte ala, ,Mártli. un altre assáig,
trantdattftlit phi MasSeni. 1 giran
hora Creta eritth rtetiltat tholt hable
Pét heeiret, eta pirettente, atiab
unes attalltea ebtaPiedes valtoelália
t'OS ithitlets, de dep a cap de cátala
i ethb els semi tatitiellata cattais de
joc, desconcerteh per completéII
nóstres jugadors, i poden assolir
quatre assaigs més, un d'ells trans,
formal Ataba el pállit arce el re
sultat a favor del l pirenenes de
trenta-sis a sette.
ELS EQUIPS I L'ARBITRE
L'arbitre fou M. Roses, del Co
mité del Llenguadoc. ja. Naviero
vist altres Vegades, I sabeth el que
pot fer. Ahir ajuda amb la seva
tasca que el joc fos vistós, sola
mera pee aika ja rherebt él Sea ar
bitratge la nostra felicitació. Deixa
de xiular algunes faltes i sobretot
"avants", peró ja hm dit que ho
trobem encertat.
De Pequín perpinyahenc, bate ens
agradaren. Elá tres-qttárts Š(Sn fa
pidíssims 1 eŠ páseen la pil,ita de
qualsevol manera. Cobre aéeset
el millor de teas, i efeetua uhes te
capades rheravelloSes; Éntá tiate els
adversaris. Uoguefee tatithé @he
agrada, sobretot en el rnotnent que
el van a placar, puix que efeettia un
salt que fa difícil que el ptiguin sol
fea El defensa Amigues telnbé ehs
agrada molt, sobretot :blbeant lee
Pilotes i "trobant" lea "tauthes".
Deis majos, el millor el d'abertara,
špaurix que el de melée ea va eti
molt la paseada. Deis davan
ters, Sayroux, Valls i Casanova per
damunt deis altres. Treballaren tots
per fer el joc obert, abandoriant el
joc tancat, tot i que en aquesta uno dalitat, gracies a la seva corpulén
eje, slaurien lluit més, si aixó és
poásible, puix que demostraren que
quan volien necessitaven tres o qua
tre individus que els forcessin a
catire a terra.
Deis nostres jugadors, eh Hitler'
lloc hm de dir que els que han tor
nat de l'excursió a l'estranger i va
ren jugar ahir, ja ens mereixien to
tes les nostres simpaties, 1 Itur ac tuació gairebé no val la pena dé co
mentar-la. Després de la rove d'amor propi detnostrat, arelern lee
no cal jutjar actuacions ni deis mis
tu i deis altres. que per bé que serien favorables a una part, a d'altres els
serien cruentes, I en v-erltat no te
ruereixem itqUest tracte.
I deis qtte varen jugar sénse ha-aer
anat a l'excursió, podem eir
el tuateix. puix que varen demostrar
Pesseir t'instante de cap mena,
de Versteldte, detnahava a t4quest que
aflulkés una Mica th 41. paralt d'evui.
555
Que Ventottith eetava dilspasat
a earnplaure'l si Alcoriza també
afluitáve.
• * *
Que a la siortide dél beiphr410,
ritertatge a Perla, al tehilble estü
lateo ira for de lee seseas
* * a
Que va demostrar que serVélit el
motete per un eoneett de guitarra
que pet a ésa« aervislal entb la
regadora,
Que IN, iltY0 thtoves adtivitate
veten fer reOlta greda ala seue etim.
puye 1 Presidenta d'altura.
*5*
Que el que no va 'se tanut
cia fou hay« d'ebnigar la despee*
de
si'
Que de regulen d'agiten combat
de bofe inter-callegiáte amateurs ha
estat obett Uitempedietit.
•
*
Que raelts esperen que el reaultat
traquear sera una nava odleld del
"tal falle tal trabarte".
* *
Que Quinceees ét iin sisbjeete
molt divettit.
a. do
Que die tia a pteguntar a ša&
mitier u afilia á Praga i a Bolahia.
é e *
Que Sátnitier, serapre "al taríto",
va contestar-li que per tenir molta
Mino no podría deeplaear.ee.
'DEMA TOT BARCELONA
SUBHASTA SALA PARES
Pe14 a banquete I necea
— al --
Restaurant del Pare
pel fet de no haver-los seleccionat,
sebretat tralgtitt d'elle que s'he trie,
reixia forea.
Si no diem rea dé les ilidividuáll
tats, del conjura ja és ,una altea
ceba. Dernostrarái clavara els setá
gerrhans de llengtia tala bell nata
inferioritat. Inferlóritát en hats ele
aspectes. Póteer ett la “tellthe" va
ésser on es .varen lluir Inés, peró
en lee "theléée" la diferahcia hl era
ben asiere. La del9 pirefience já es=
tava formada, que la t'ostra eeeara
s'hatia de eteuenlat á terniár. En
toba ens veneeten dé Ilarg, Els per.
pihyanesos sempre eren darreja bu
pilota, els nostrée d tánt eli tant,
i segons que 1 en el joc oberS fou bu
evidenciareft la urde completa
noiantk.Éls 116etreS daaafitete
prineipalment, quart C bletaVit de
fer una escapada a base de passa
des a la rua són a l'aigua. Nó aabett
dé qué vá,
Ene Manea álgini temo per á
áPferldee teltéá atnieSteS eoles. Ara.
que hetn de fer-nos arree que
l'equip d'ahir era un equip fet coas
Déu va volee, i encara grill-ate que
jugué§ qui a jieeár, 1 que penad
tenia tiesa a fié fetal°.
No patleit per nietiya de Ptateetat
de qué iota la segdna part etiju
gués Mida setie jegadorS. Se'ns Vi
die que Un jegádter que atiava de
supletit es va entesteta aulgties que
no. a jugar. i que per aquest Motas
tren a*tse. Si airé és veritat, demae
netti a Itt PederatiÓ que Atta; ettérl
teleartletit, paila/ utt correctiti mine
plise aaquest jugador fió .és ve.
ritát alee. el que es va encaeregar
de fer ltiuip va deixáe de complir
Suele la leva oblltaciói traspitolimi
cls limite de l'esportivitat i la caea
1lb-chitar,
Deirrein per á un hitté dia ti ta
nteittali ,que eus ha 5 uggerit el par
tit dahir, i els resultáis assolits per
la 'lastra selecció pef camps es
trangers. te tina !Mil (le difícil exe
cució, i per dohar-ne una exhi
bició és mcciettri un estudi molt
detingut. Mes eue més quan le ha
elereents que res teheii a retire ami)
els Modere. Perita-1 dele dirigénts.
A áleests sényors /mita dedicat res
meutat article, principalrnent.
MALiATESTA
Lis equipo s'arrengieraren aii
eélteclá Llehgeedoc: Mitigues.
uiltrflICeeflete, thapeille, l'entue,
res, Escala. Girald, Valls, Planes,
Casanova. Mollns, Panell, Prada,
Valls, Sayroux.
Selectió Catalana Folcla Sara
Blanquea 'lagunar, Bota GerrIgala,
Ros Baldes, ugdevall Bishal
Déla Massoni, 'Mastican,. Nuvials.
Fontanella. Tainbé jugaren lsard,
Ruiz I Ittattee.
Torneig de classificació
A MATARO
¦••¦¦.*
Iluro, 1 - Júpiter, 1
El partit fou jugat davant
tun ptablic enorme, a un tren
fentástic 1 brutalment.
Per aquéstell Causes es pro
(nitren una shrie d'incidente,
1 calgué que la guárdia civil
patrulles al final de !'encon
tré.
El Júpiter marcá un gol en
el primer ternpe, per medlució
de Ilareeid,
°Can yierieaven de urninute
per it finelittee el purtat, Sóler,
que permutll él lloc arnb el da
Ventee centre, °Mengue l'em
pat.
Tambd colgué que intervin
gues el portar suplent
ro, per beVerele !Mátale
Els equipe feeen:
JUPITER. Manyer, Oro,
Vandellós, Dele, Rosatene, Pei
144, Pilé», ntineló, Caebone•l,
Met 1 Gtilt,
ILIJI10.—Terrds, (Hospital),
Mala, Planee, .Priit, soler, Be
net, Col!, Meettets, i1nttii, Eer
riendee 1 Serrtt,
Titigué aura del desafortUnat
arbitretge,
DEMA TOT BARCELONA
SUBHASTA• SALA PARES
A I'llittlitASSA
wiillwas••¦¦
Terrassa, 2 - Sano, 2
Vanivelltieló de l'otees del
partit del Torneig de Glassifie
eael4 celebrat útil' al calima del
Terrassa ea traduí en un me-,
reseut empat entre els equips
qUe eneepealen.
Lftpritnera rneitat transcor
regué amb joe preciosista, 1 tots
dOs eqUeps quedaren empatats
a en gol.
A la gegona part, els equipa
fitarcar'en un altre, gol.
El parta fou bo, en con
Ele equipa s'errengletaren de
la fórrela segfleht:
TWIIIASSA, Ulldernolins,
Dartorneu, VIle, Morales, Se
bestiii, Castró, Laville, Mese
ra, Mitjans, Sabitiatten, i Valls.
SANK-e---Casatiovee, Torrede
Montesinos Pauses, Ber
tolí, Pénya, Punç, Besolí, Vila,
COlonilnesi1 Vilaneve.
DEMA TOT BARCELONA
SURHASTA SALA PARES
A PALAPRUGELL.
11.1.1111•¦¦••
El Palafrugell i el Sant
Andreu empaten a zero
El partit raes ensopit de la
telüfeórade tifigué lloc a Pala
feugell diumenge passat. El
efereenteri a agiten porill és la
irnmcbilittit del Mardador, Ten
el Palafrugell com el • Sant An
dreu no es ferén dignes, per la
qualitat de joe que empraren,
de guanyar el partit.
Cemeneh la primera pan, i
tot eeguit 'ifli1 itu Iletiger do
eaini per pert deis' forens, ben
dohtingui., per cert. pels (M'en.
see beeals. Miguel provoee ak
gene enciades perilloees, pe
lee, mal acampana-ata no obtin
gueren cap résullat prectie,
A la segona part fbu el Pa,
lafrugell que preellioná, encara
que sense clieseqüencies, degut
a la mala aótuaciá deis juga
dora. que s'elan Moetrat impree
ciaós durant tia el partit.
Acudí á presencier l'encontré
Uit públic no massa nombráis.
Comerera féu un magnIfic
arbitratge, i arrenglerá ebu
equipe de la següent manera:
Sant Andreu: Palau, Julián,
Soler, Baete, Ferrer, Tubau,
Carpio. Besolf, Sanui, Sencillez
i Conipany.
Pálafrugell: Ganxia, Pons,
Blande Castelló, Rosaletiele
Cabnees. Reitach, Espada, Mie
qut Abelait i Escuder.
DEMA TOT BARCELONA
SUBHASTA SALA PARES
avataeleamuserelamamemi~m~tellre
A VILANOVA
Lis Alumnes Obrero
pl,....rden per dos gols a un
davant el Sabadell
Aquest parta va celehiar-se
ahir al camp de l'Associfiteó,
davant Mistela pilklic, el düel
Ut quni cosn féU qtle en cornen.
etie l'eneeelte Muní) t)te5tfl
1 niut E iJO S I) ee1 e.
L'eqUip dé l'Associachl apr,•
regué amb ele elements le.,ifire
I Rolla, el8 qtittla estaVen Je
14a rambla de Catalunva
qualificats, i, a més, raspare
gué González, un deis mili( rs
jugadora deis Alumnes, 'Afro
rint aquest Carde un tic més
de potencialitet quo aquests
[herrero temps.
El Sabadell ea tnostrá
sobrelot en le primera pert,
en la (tutti marcá el s selle dos.
gole, i en la qué dominh més
que els locals, sobresortint la
Ifnl Miljana i l'ala esquerra de
la daVantera.
Els defenses, encertats, 1 el
portee, Maelp niolt segur.
A la segona part l'oren do'ai
nadors f! I s Aluiliries, ola quale
només feren un gol, que dona
•
1
\ ss
Imm••
ww»
MMINol
*lama
V01.0.
1 g
E
-7
fet González a Peidr6, defen
sant-se el Sabadell amb ifolta
energía.
En aquesta part, s'actuá amb
joc mes dur que a la primera,
la qual cosamo tivá que abun
dessin 1u3 faltes.
Els equips s'arrengleraren
com seguelx:
C. E. SABADELL. — Macip,
Giner, Retire, Cortina, Gracia,
Costa, Meta, Sala, Bertran,
Sato 1 Pérez.
ALUMNES OBREF18.—Vidal,
Pueyo, Roca, 13étran I, Altés,
López, Videl, Gonzblez, Peidró,
Callao i Torres.
Vaquests darrers,
PRENEU AQUESTS APERMUS
-:,:durCIOMANABLES PER LA SEVA FINURA i EXCEL-LE
11•
Zanco azcso
í
Quina& dinytno
el poder
DE MAICi D!1930
teatiametleausaaadaiitasieleterelliitattiailfereleilietliilleiciturtalitairetime
Cdtxes Camions
71"111~
A r,ent oficial des de 1909
Llegiu la segona edició de LA RAMBLA DE
CATALUNYA, amb informació
Vidal molt insegur; els daten
ses, millor Pueyo que Roca; en
els mitjos, destaca López, i a
la davantera, no cal dir-ho,
González.
L'extrem 'Vida], també esti
gué foroa bé.
Peidró fou anullat pel mlg
centre contrari, i l'ala Callao
i Torres, no s'entengué.
Arbitre, amb imparcialitat,
el senyor Marinar.
El públic, un tic etedaner.
ara-.
7,*
CI
Si té una
arandela es
maltada en
color és que
Conté moneda
1 COMES 1 CAMIO.NS MAIRI ulitesettetisetitieiteuniuditaithiaftelairearaHialailareabitetalialiretrielitieteallolituermaiiittlialailieilluterlehelltetterretollaalt
Total
Aqu.estes xlires us dernostren clarament
la superioritat rnanifesta del
d'aquesta tarda.
Les seves cápsules ?ontenen
UN DILUVI DE MONEDES
D'OR 1 ARGENT
ElITLLETS DEL
GRAN CONCURS CINZAN01930
amb 170.000 pessetes en premis
Premis en metál-lic a tots els concursants que lliurin butlletins no premiats
rad dé 5 ptes. cada 500, des del 7 de 6ener fins al 31 de Maig de 1931 attaustwyky‘ymm-\.".
\
1 CULAIS A LA PROVINCIA( DE I ...,,,„,,....,„...............„.„....T....„.„.,„,,,,,„„,,,,,,,,.„..................................................
BARCEIONA DURANT EL 1491S
•11¦1111
a
Ford 77 79 156 I
Chevrolet
Fíat
Citroén
1 Renault
1. Peugeot
Opel
Erskíne
21 20 41
38 38
31 3 34
8
7
7
Elj
E
111
WOMO
molde
dowlem
ik4A1yIm»l;
91;
eee'
8
.-ititRE RO
Ens comunigen Madrid:
"UNA MANIFESTACION
HINCAS.—Durante el descanso
partido Centro-Galicia salen al
piÓ 'IN atftehlo grupo de aficionad
condieionales.del Real Madrid qk
lis vuelto Oí feretna 10 &ego lu
titt inbrnte temar/ eh 1I que se 1
letras grandes: 'Como lo que s
cesita son jngadores las étn te
por ti Iladrhi, literentos el e`
Vivan lee diem merrngtorar
El pública de sol distrae a los e
láneos tos *MIMOS Mittntrcfs el dé
forertcht *nuestra retPetb--..10 silon
atithalityt vi Pobre /tutti& he t
tnolontott, 1 ti iiti I? petie paf
de canesú a Ero Sativo, qu ts
se la carrrga quan perd
Ací encara no hem arriba! gt
Srmpre hi li tat Pitfor.
deis partits
í .5 Lt.1:: L'AREVAL0
L'A''évola (el Pare, no !'atleta) és un
tdu eis el bout gentil de la paraula. L'ho
Me és ami: de tothent, u con* quo ara
li a sortit en noi que ti tO$ trumfo
fent curses- de velocitat, de seguida ta
tensar el compromis que lefi giraria
si el Bartelona i l'Esparvel Ii proe
mio* el fin.
l'hame—que semPre h *SI& Par
tidari de nedar i fjuardar la roba—ha
trobat la solució: ha fet imetríwre el
noi al Gimnlistir 1!.. Tarragona.
CANVI DE CAMP
°Studebaker Club" ene attabofta
que ha trasliadar ti stu catnp de foc
al carrtr de la ProvídIncia, tocan a la
plaça Rovira.
Ëu prenem nota i els drsitgent
LES DESGRACIES DE
L'ALCORIZA.
tilicoritta—un eleinOtts ene
tnillor actuaren en él partil d'ahir
eslava aclaparat.
día—deia—qua /temía fel talettls
amb les pessetes que cm tocarle», ti!,
perdem. N'hi ha por liancar tl borrct
JI foc. Sempre el Ponen aquestes Ca
ses (luan més
EL PARTIT D'Alta? 1ns
MADkILENYS.
Elle fa l'efecte que el rendid d'ahí,-
l'Estadi de Montfurs honra cautat
malta satisfacció en certs (tierras.
Certament, nonsés per a evitar-la
hattria valgut la pena de prendre-s'ho
atina uno mica Inés d'interés.
HO
Antr—seguint el tostant—un redac
tor 'lastre Melad entrar en el vaina
ri Jets jugadora, un cap acabo el por
ta de l'Estatti, per tal do fer informe
& del que pe/tunees i cielo*diattors
del match.
El nostre catnpany, perb, ?s traba
que no fott Pertneta !estrada ha
guétht guodar-te antb rttt.
Es ttn fet---ated—d'utte tosPoribytela
relativa, certamen!, que faria ntolt bo
rde que no torttés ti osittr,
UNA 0,11t..,10 1-1AIÉN .
DABLE.
En el sopor celebro ahie MIbtísee
osar, a honor dele jugadera de Bota
nia i del Liengtoadoc, hagwertn, ote
turolment, df.tetilled dednf011ahh
Arbtpri, Perá, ea parlo déti tLefts
deis espotts a l'Exposieíd tingué l'a
teneió de parlar de la callaboracit5 de
la prono. Pcht una ostftrfd lamenta
ble que no ltd poro doeproboda
que ortomit MCIPS M111440,11.
Nasa/tres no vob.In ca
DIP1LTTACIO, 279
Trelhitons 17666169O1
SUBHASTA SALA PARES
ea!
OEI4A TOT BARCELONA
4
E s partits d'aquesta tarda!
""a 11(111•
%IND'15I\O
irOalli
gmaiiim,„,„,, warazoria alma.
MIIIIIIINIIIIN nr1"1111011"Illow FUI
glill"IllW anamin "i
11i11111111r11"AQImraria."'\¦----ihir" u:0m ..101 usamalawa¦ iwailal".,,lejlt _......901.-11~~ apunk ------- .11=1000:1ftVarisas rwimarnia1.1
rF0ili0gi.n0g00011 mmatiaaimr.":1 mgnmalmaall . oo —o rmalmaeminala i _ .....egulti.leaLitrajal"
00;00700. «mis ,.......P2:1
0.14a
whical"."1
tizirt,‘53`21,
Eriail.EZZ
lommapieraolek
bIemoioraseas
Gílinaorawne
emIcemeals".
eat 0O5i0rO0°pr.
fr
,
AVIAT ENS Hl ACOSTUMAREM
1!::: Utal. En Babera més, combinem nailon filigranegem més,
tan méls córners.- paró el gol el fan elle.
, Tata g choza — El gol el fan ella.- i alzó és el Me trist.
\ril LES CORTS
z
Rapta a benefici de PatricrÁrnau
Barcelona Yallncia
'A ta Cofta, daVant d'un públic
molt nombrós, es juga aquesta tar
da l'anunciat partit a benefici del
jugador Arnau, entre els primers
equipa del Barcelona i del Valén
aia.
Sota l'arbitratge 'del senyor Ma
tiner, ala onzas s'han arrenglerat
aixi:
Barcelona: Sola, Zabalo, Mas, Ar
nau, Guzman, Castillo, Piara, Goi
buru, Arocha, Ramon i Parara.
Valéncia: Cano, Melenchon, Tor
regaray, Imosi, Molina, Amorós,
•Torredeflot, R.eig, Navarro, Conde i
Costa.
Arocha, als 20 minuta de comen
cat el partit, fa un gol. Sobresur
ten pel Barcelona, Guarnaq j Ar
ma, Lotmigt snaiapa,er,
AL GUINARDO
Pel Valéncia, Conde i Toi7e1-a
ray.
En acabar la primera part, hi ha
un xut esplendid de Parara, deturat
també espléndidament pel portal del
Valéncia.
El partit ha començat amb un
doraini franc del Barcelona.
000
La segona part comença amb do
mini del Valéncia.
Unes mana de Guzman dintre l'á
rea. han nroduit un penalty que,
tirat per Torregaray, ha estat gol.
Al cap de poc, en un córner con
tra el ValIncia, una jugada desgra
ciada del mig ala Ismosi ha ficat
la pilota a la própia xarxa.
En tancar l'edició, continua el par
tit amb el resultat de 2 a š, a fa
vor del Barcelona.--
It-nu-"titipir-t del partit Europa -
aquesta tarda, el resultat era O a O
..4615 hattant deúblic, s'está id
gant a l'hora de tancar aquesta edi
pió, el primer partit de la Copa Ma
tes-La Riva entre es primera equipa
de l'Europa i de l'Espanyol, que
,!'han arrenglerat
Europa: Flerença, Vigueres, Ala°.
tiza, Layola, Mauricio, Gon
Bestit, Miró, Escrita i Gi
roné.S.
Espanyo/1 Zamorái Portal, • De
,Mur, Sasasqueto, Itarte, Espino,
;Vantolra, Gallard, Alamo, Padron
limé
' Han acaliat la Vnitja Part atnli em
tat a aero.
No s'ha tirtoduit cap incident
'importancia. L'Europa ha eausat
jua sorpresa extraordinaria pel seu
komini constant, i tarnbé per alió
"tua no eaperava el mateix: el seu
.''k;onstant xutar a gol, beliament nu
tralitzat per Zamora, que estava
avui en bona forma. L'arbitratge ha
estat regular. ava I
ESPORM
ANTALONS BLANCS
(PAITALONS DE TENNNIS
1
ALSHEIIM
La primera part ha. acabat amb
un començament de pluja i la con
segiient invasió de tribunas.
Si la segona part segueix la tra
jectória de la primera, no será gens
estrany que l'Europa áconsegueixi
una victória honorable.
HOTEL SANT AGUSTI
TOT REFORMAT
Habitacions totes amb aigua
corrent :: Saló per a banqueta
Coberts des de 5 pessetes.
Teléfon 20628
Plaça Igualtat i curar Hospital
VESTITS D'ESTAM, a mida-.
DE DRIL " "
.
DEMA TOT BARCELONA
SUBHASTA SALA PARES
ELS DARRERS PARTITS PER
A LES ELIMINATORIES DE
LA "COPA DAVIS"
ELS PENINSULARS SON ELI
MINATS
A les pistes de Montjuic s'han
jugat aquesta tarda els partits de
cisius per a l'eliminatória de la Co
pa Davis. Després del gran partit
d'ahir, en el qual tan brillantment
guanyáren els nostres la darrera
jornada; havia superat l'expectació
desvetllada el primer dia. Era na
Badalona
Júpiter
Sabadell
ant Andreu
Sans
Iluro
Palafrugell
Martinene
Terma&
A. O. Vilanova
En el partit d'home
natge ah jugadora de
l'Athletic, empaten a
tres gola l'Arenas
i l'Athetic
Bilbao, 9. — Amb assistencia de
moltíssim públic se celebrá ahir al
camp de San Mames un partit de fut
bol entre l'Arenas i l'AtlItic de Bil
bao.
En sortir els equips al camp són
ovacionats.
aL primera part acabá amb dos gols
a un favorables a l'Arenas. Mara
primerament Lurruchaga, qui va rebre
una magnífica passada de Juanito ,
i llanca un tret formidable que Ipi
zua no pogué deturar.
Al cap de poca estona aquests ju
gadors tornaren a entendre's en les
seves passades. i com a conseqüéncia
d'aquesta compenetració fou el segon
gol per a l'Arenas. Ara l'encarregat de
collocar la bala a la xarxa és Juanito
aprofitant una pastada de Gurru
chaga.
Moments abans d'acabar-se aquest
primer temps l'atlétic Lafuente corre
admirablement la línia i Ilanea un cen
tre que és rematat per Mandaluni de
TENNIS
Que
‘111111~1~1.111111~1111~~11111111111111111111~~
A BILBAO
....des de Ptas. 8915
" 30'
,, 40'
.. 14'
,, 15'—
ELEGANCIA :: PROMPTITUD :: ECONOMIA
LA CASA QUE VEN MES BARAT D'ESPANYA I L'UNICA MUNTADA SISTEMA
AME RICA
ESPECIALITAT EN LA MIDA
---
,YENDES A TERMINIS I AL COMPTAT
GratSastreria Laietana la del Rellolge "'Arto:V:6 4°
LA MILLOR CERVESA ALEMANYA
ARRIBADA DE BAVIERA A BASE DE FRED
NI PASTEURITZADA, NI ..1LCOHOLITZADA
LA TROBAREU A LA CERVESERIA BAVIERA
Granja Orient, Bar Canaletes, Casino Restaurant, de Sant Sebastiá,
Bar Brement (Muntaner, 41), Café Restaurant Riera (Passeig de
Grácia), 1 Coq d'Or - Café Restaurant (Plaça d'Urquinnona).
Restaurant i Cerveseria OBERBAYERN, Parc d'Atracclons
Exposició de Barcelona
Aaent per a Cataltiny :Josep LI obera, 315. Teléfon .31672
- la rambla de Catalunya
tural, doncs, preveure un pie a ves
sar, un pie que batés el récord de
públic aconseguit dissabte.
El resultat final no ha pogut és
ser mes desastrós. Veneut Juani
co no am tanta rae:lisas com el re
sultas vulgui demostrar, Maier s'ha
tirat el partit a l'esqeena, com vul
garment podríem dir, sense defen
sar-lo gens ni mica per tal de fer
quedar el nostre tennis un xic mi
flor.
Heu-vos ad els resultats que han
:algut la nosfra eliminació defini
tiva:
Harada ha guanyat Juanico, per
6-o, 6-3 i 6-3.
Ostia ha guanyat Ifaier per 6-í,
6-1 i 6-r.
,TORNEIG DE CLASSIFICACIO
RESULTATS
Puro — Júpiter
Palafrugell — Sant Andreu
Terrassa — Sans
A. O. Vilanova — Sabadell
CLASSIFICACIO
10 8 1 1
11 6 2 3
10 6 1 3
10 5 2 3
10 5 2 3
11 5 2 4
11 3 3 5
9315
10 1 2 7
10 0 2 8
cap i aconsegueix el primer punt per
als atlétics.
La segona part té caracteristiques
similars a l'anterior. Els primers a
marcar en aquest temps són els are
ners per mitjá de Menchaca en rema
tar una jugada en collaboració de
Juanito.
Els equips estan molt igualats i el
perill és indistint per una i l'altra
banda.
Iraragorri agafa la bala i corre la
Unja. Llanfia un centre llarg, i Here
dia en magnífica posició aconsegueix
batre 'a puregui.
Al cap de pocs moments Mandluani
remata una passada de Iraragorri i
aconsegueix l'empat.
El partit ha estat disputat i el do
mini indistint. Els arenera en alguns
moments aconseguiren pressionar amb
més insisténcia i arribaven amb faci
litat als dominio d'Ispizua, per6 un
cop ací l'excessiva precipitació feia
que les jugades no tinguessin un re
sultat que es traduís al marcador.
Sobretot Gurruchaga, va desperdi
ciar una ocasió magnífica de marcar.
Els equipa foren:
Atlétic.—Izpizua, Carega, Castella
nos, Castafios, Aztoreca, Ruiz, La
fuente, Iraragorri, Mandaluniz, Eguia
Heredi.
Arenas.—Játtregui, Iturre, Arrleta,
Vigueras, Ilaurre, Gerardo, Saro, Ri
veo, Gurruchaga Menchaca i Juanito.
L'arbitratge d'Ugarteche, deplora
ble.
!Que Piera, Samitier, Gorostiza,
Goíburu, etc., etc.,
són elements indispensables per a una dayantera,
és una cosa lógica i sabuda!
Sastreria New-York
Ferran, 42 -
disposa d'elements tan notables en el seu génere
com els anteriorment citats, ho saben infinites
persones
Si vós ho ignoráveu ens plau decomunicar-vos-ho.
Vestits a mida de 100 a 250 pessetes
GENERES SELECTES
DEMA TOT BARCELONA
SUBHASTA SALA PARES
Aquest número de LA
RAMBLA DE CATA
LUNYA ha hagut de
passar per la censura
PADE VIENA_
ES71EVE RIEhQA
RIERA
RIPER
1-1
0-0
2-2
1-2
41
28
19
19
16
22
21
15
10
9
9
17
9
17
16
22
19
27
30
34
17
14
13
12
12
12
9
7
4
2
Els panets que no portin gra
vada aquesta marca a la part
inferior, no sán de la casa
Esteve Riera
El Sevilla s'adjudica la
Copa de la Federació
Sud
Ahir se celebra al camp del
Sevilla F. C. el segon partit
1ner el Bel is i el Sevilla, per tal
de disputar-se .la copa donada
per la Federació Sud. Acabá el
partit anal) un empat a dos gols,
i, per tant, la copa queda del
club propietari del terreny.
El partit feu de joe igualat 1
bastant brut, .senso que l'arbi
tre, Medina, pogués: impedir-ho.
Els primres a marcar t'oren
els del Betis, per initjá de Car
rasco, en rebre una pilota de
Broto. Al cap de poca estofa,
el Sevilla és castigat amb un
penalty per una má declara
dfssima de Sedeno II. El tira
Enrique i marca el segon gol
del Betis..
Cine minuts després, un xut
d'Adelantade és deturat per Je
sús, peró Ili entra Gual i Ii pren
la pilota i marca tot seguit el
primer gol del Sevilla.
En el segon templa empata el
Sevilla en rematar Campanal
una bona centrada de Romero.
Més tard, l'árbitre expulsa el
bétic Angelillo i després fa el
mateix amb Manolfn.
En aquesta part Jesús fa una
gran jugada en parar un penalty
tirat per Bran.
Destacaren pel Sevilla, Ro
mero 1 Campanal, i del Betís,
Brote 1 la defensa.
Viatges Blaus inicia les
seves excursions amb
un éxit esplendorós
Acte de confraternitat
Barcelona-Girona
Amb una gran gentada a bord i amb
delirant entusiasme per part deis con
corrents, inaugurá ahir " Viatges
Blaus " les seves excursions d'estás.
La d'ahir, a més, tenia la doble fi
nalitat de col-laborar a l'acta de con
fraternitat en la nostra ciutat i la co
marca gironina.
A dos quarts de vuit en punt cm
prengué la marxa cap a la pintoresca
ciutat de Sant Feliu de Guíxols l'es
pléndida motonau "Príncep Alfons",
portara a més d'alguns centenars d'ex
=--
Material
Fotográfic
?Es que no hi ha premis per a
l'equipo campió de Catalunya
Unió Espertivá Fig0CreS, nc
nyors directibs?
Iban passat, aproximadament,
mis dos 'ilesos des que s'acabá
el Carnpionat amateur catalá,
del qual ens sortí guanyador
la Unió Esportiva Figueres, i
encara és l'hora que els direc
aius que componen la Lliga
amateur hagin donat senyals
de vida.
La Unió Esportiva Figueres
va guanyar el Campionat cata
i creiem que amb aquest tí
Lo! Lliga Amateur havia de
fer present al primer guanya
dor del Campionat amateur al
menys d'una Copa i unes me
dalles, ja que en guanyar el
Campionat provincial no se'ls
féu present ni d'un petit ob
jecte commemoratiu.
Fins avui, aquest Club no ha
sabut que hora Ji volgués fer
cursionistes a la representació de l'A
juntament de Barcelona senyors Coll
i Rodés—en representació de l'alcal
de—, Mallo!, Tusell i Navés, la ban
da Municipal amb el seu director el
mestre Lamotte de Grignon i el cap
de cerimónies senyor Puigdomenech.
Tambe hi veijrem entre altres per
sonalitats al cónsul general de Dina
marca, l'eminent actriu Emília Baró,
el director del periódic "El Camí",
de Sant Feliu de Llobregat, semkar
Guitart, acompanyat deis simpátics es
portius senyors Ribcs i Borrell, una
representació del casal nacionalista de
la Barceloneta, etc., etc.
Admirant el deliciós paisatge de
1 Ja rostra incomparable Costa Pra va hom es trock sense adonar-se'n,
a la formbsa bada de Sant re:irt,
01, esperava l'arribada una rima!,
de gent que, sense por a incórrer en
exageració, podem dir que hi era to
ta la ciutat, amb el seu batlle, se
-1: or Bonet, al davant, acompanyat
dels consellers senyors Palaiii, Ci
vils i Roldós; els consellers giro
nins senyors Rahola (Darius), Font
i Fargues 1 Masó; els alcaldes de
Flassá i Arbúcies; representacions
de Palafrugell, Palamós i La Bisbal,
DEMA TOT BARCELONA
SUBHASTA SALA PARES
Casa Casellas
Santa Anna, 4
Immens assortft 'd'aparells de les mes conegudes marques.
Gran taller foto-eléotric que permet de lliurar els eneárrecs
a les cinc hores.—PERFECCIO - ECONOMIA - PUNTUALITAT
Abans de fer les vostres comandes visiten aquesta casa 1 Pestes de la Setmana Hotelera 1
organitzades per la JOVENTUT HOTELERA
EXPOSICIO DE BARCELONA DE 1930
DEL 9 AL 15 DE JUNY
Dijous, cija 12, a les quatre de la tarda
FESTIVAL INFANTIL A L'ESTAD!
Gimnástica Ritmlca - Partit do futbol - Carreras a pou.
Pallassos - Giobus - Músiques - Repartiment de berenar
Joguines a tots els infants. - Entrada gratuita per a tots
els escolars i els professors acompanyants, AMB DRET. A
VISITAR EL POBLE ESPANYOL I EL PALAU NACIONAL.
Cal inscriure's a JOVENTUT HOTELERA - Gravina, 1
CAFES TORRATS
101
Material
Ginematográfic
Vendes a l'engrós
al detall
1
Oficines í rnagatzem:
HOMERO, 56
SANT GERVASI
9 de juny de 1930
Del passat Canwionat de Catalunya
!liga Amateur
de la
ofrena de cap estímul Per ha,.
tvnietaor!l,acmopnalsgergautitd'haqavueerstehstoantodraes-ai
setnytoart res
els seria regalat algun objeete, 1 d'haver rebut una
resposta
afirmativa.
ningú no sernbla recordar-se
esaarç feren per a con.querir
deis figuerencs, que tan bell
Com que el temps passa,
tarqeusellavtuíit,oldetsan d'parqeuaets, tensosai co.. lumnes, hem volgut Ter me..
mlaórLialigaalsAsmeantyeourrs, dpierrecttaiuls qudae
rpeiecrosr,ditnotqui enoels snseorstdrees laeqeuai.. pital, són mereixedors
bre un estímul amb mata.,
d'haver estat el primer equip
amateur que ha guanyat el tí
tol de Campió de Catalunya. Ara ells tenen la paraulai
JOAN RomANs 1 RIERA
i dues entitats chorals ?eBadalona amb 'bits senyeres.
ritual, hom s'encamira a l'Aittnta-
Désprés de les presentacions de
ment, on l'alcalde doná la benvin
guda als visitants, cantant després
els chors unes canons a honor deli
representan.ts de Barcelona.
En acabar, la comitiva es dirigí al
cementiri per tal de portar a la tom.
ha del malaguanyat músie En Juli
Carreta un espléndid ram de flors
amb una llaeada de les quatre bar
res, ofrena de la nostra Banda Mu
nicipal a l'eminent mestre.
El senyor Col! i Rodés, visible.
ment emocionat, digné que en nom
de l'esmentada banda feia ofrena a
l'eximi nuísic catalá que va xuclar
—diu— d'aquesta mar i d'aquesta
muntanya tota l'excelsitud de la se-va
música.
El senyor Bonet, en nom de Sant
grácies per aquesta prova vers
el
agraí el record donant les
fill illustre de la seva ciutat. I, F.
nalment, el mestre Lamote re;
ncia a totsilluraacta de.com,pan
A les dotze els representants de
la nostra chitas foren obsequiats pel
senyor Rius amb un lunch al res
taurant de- Sant Elm, i a les dues
ho foren amb un esplendid has que
el senyor Encesa. propietari de
S'Agaró, volgué dedicar-los en l'es
plendid i pintoresc restaurant d'a
quell bell indret.
A les sis de la tarda la Banda Mu
nicipal de Barcelona dona. un con
cert al Passeig del Mar, i a les non,
sopar íntim, obsequi del propietari
de Sant Elm.
Eren les dotze de la nit quan la
motonau iniCiá el retorn a Barce
lona, on, després d'un viatge ring
nífic, ha arribat avui, a dos quarts
de quatre de la matinada.
Un exit esplendorós de "Viatges
Blaus". Un acte ben simpátic .de
confraternitat i unes estones deli
cioses tant a bord com per les he
Iles cales i poble de Sant Feliu,
que tots recordaran amb goig i que
a tots han quedas ganes de tornar-hi,
essent moltíssims els concurrents
que ja es donaven cita per al vi
nent .dia 22, en el qual la susdita
motonau fará una altra excursió• a
la badia de Roses.
Vejen els assortits í preus a la fábrica
PASSATGE BACARDI
Rambla - Plaça Relal
AGIF
TIRMIMMOMINO~O
B A ST O N S
. .
=
TELEFON 71964-
•
gde juny de 1930 ,
HOCKEY
LA FINAL (?) DE LA COPA EXPOSICIó 1
El segon equip del Polo guanyá la
"Copa Comité"
Ahlr al metí, al terreny de
joc destinat al hockey, al Sol
de Baix del F. G. Barcelona, va
lebrar-se l'eneontre entre el
Terrassa F. C., campió de Ca
talunya, í l'equip del Polo.
El guanyadur d'aquest partit
ara qui s'adjudieava la Copa
Exposició, ja que el partit final
(request torneig celebrat a l'Ea_
tadi entre els mateixos equipa,
va finir, després d'haver estat
prorrogat, amb un empat.
No obstant, malgrat de triom
far abir l'equ1P -del Polo, no
podem assegurar si, efectiva
ment aquest sera el guanyador
dal s'alude trofeu.
En‘l'onze que ahir alinearen
els polistes hi figuraven alguna
jugadora que no reunien les
condiciona reglamentaries per
a prenda part en aquest tor
neig, més encara traetant-se
:d'un tan deeissiu encontre.
I a l'equip del Terrassa, per
no ésser menya que llurs an
tagonistes, també hi laavien al
guns clemente que es trobaven
en les mateixes condicions.
El més natural fóra que
equesta... diem-ne final, ros
arrullada, 1 un nou encontre
decidís en definitiva, pere en
el nostre Opon hi passen coses
que s'aparten un xie del nor
mal, i .no ens e.stranyaria que
la Copa Exposició pestes ja
adjudiciada,
.-- o
Defensaven ahlr els colora
de l'equip de Catalunya deu ju
'gadors tan sois, i encara d'a
quests la mettat eren deis que
normalment figuren en aquell
primer equlp.
Malgrat d'aquesta inferiori
tat numérica i de valors —ja
que la manca de F. Argemf, '
Badiella, Boix, Vancells i Roig
és digna d'ésser tinguda en
compte—, els terrassencs es
defensaren honorablement, 1
speurnblren davant el eonjunt
poliste només que per dos gola
a cap.
La tasca de eanh, Codina,
Sima i Fitó contribuí a l'ob
temió de l'honorable resultat.
L'equip del Polo palesá du
rant el partit indiscutible su
Perioritat, mes acinesia es re i flecif únicarnent en el dos gola .
esmentals, que foren mareats
per l'II. Tusquets, un deis més eficacos jugadora a la davan
tera del Polo.
A les acaballes partit, el
sol i la calor contribuiren a quil
j 9 3 O 11111111ENERIIIIIIil
Oberta des de les nou del matí fins a les dues
de la matinada
Preu d'entrada al recinte, 1'05 pessetes
PARC D'ATRACCIONS
Obert fins a l'hora del tancament
Illummacions i Fonts lluminoses des d'entrada
de fose fins a les nou, i de dos quarts d'onze fins
a les dotze de la nit
PALAU D'ARTS GR.AFIQUES
Exposició Filatélica. - Entrada, 1'05 ptes. Entrada amb
dret al segell comemoratiu, 2'05 ptes.
PALAU D'A.LFONS XIII
Exposició de treballs manuals de gent de mar. - Expo
sició de treballs de la Dona Espanyola
PALAU DE L'ELECTR1CITAT1 FORO. MOTRIU
Farga catalana. - Exposició de Ferros d'Art
LABERINT
Curiosa atracció a la planta bai'xa del Palau de
Projeccions
-•~4m
cs~ .•448
4~.~1
wir.~69
Liz
es~
rrt E33
E33
•mm•
FARINA 1. LLET
co DENNADA
SUPERIOR ,1
E CONDEN
• •.1 s
merca relistreA
ECHERA
rrelavea (5ar
"""¦=!!11,1111,,,,„. ifiltuí
U11(¦1¦1
violéncies no passaren del nor
mal (?) en aquests casos.
Arbitraven aqueet partit Ma
cip i Regás, havent-se erren
glerat els equipe d'aquesta for
ma:
TERRASSA.—Sarrá, Codina,
Chevanel, Pera, Simó I, Simó II,
Fitó, Amát, Argemf J. i Indu
rain.
el joc c'endurfs un xic, mes les
POO.L—Ferrer, C. Tusquets,
Calle, Grácia, Goieoechea, Re
la rambla de Catalunya
nau, Rierola, M. Tusquets, Ro
don, V. Caseta 1 Remaran.
—o
Abans d'aquest partit,1 arbi:
trant Salvatella, eis segons
equipe del Polo 1 del Junior
disputaren la final de la Copa
Comité.
Guanyb,, el Polo per la mí
nima diferencia, malgrat de
qué a la segona meitat del par
tit olsdel Junior haurien molt
bé pogut empatar, almenys...
Eta equips foren aquests:
POLO. — Ferrer, Gorella
Han Ker, Rosselld, Corehla I,
J. Renau, Moda, M. Renau,
Luna, Ohliger i Elizalde.
M. Renau march el gol del
triomf per ale seus.
I aquests foren els possibl
ment darrers partits d'aquesta
temporada.
MARIUS VALLS
A II SME
rstillt A
L'ESTADI
VIVES VA EATRE EL
RECORD D'ESPANYA
DELS z.000 METRES
Ahir, a l'Estadi, a l'aeabament
del partit de rugby Llenguadoc-Ca
talunya, i a la mitja part de l'encon
tre de futbol Basconia-Catalunya, va
ren celebrar-se unes quantes carreres
a peu, amb l'objecte de fer desfilar
davant els esportius de la nostra ter
ca els atletes que poca dies abans,
en representació d'Espanya, tan bri
llant actuació varen portar a cap en
terres italiasea.
No tots els atletes seleccionats,
pero, varen fer acte de preséncia;
alguna, tal volta per no haver estat
insitata en la forma burocrática i fina
reglamentária que és de consuetud
en ele organismes federatius ben.
organitzats; altres, segurament per
trobar-se absents de la costra ciutat
o en condiciona desfavorables per 9
actuar.
Per aquestes causes la concur-,
reacia d'atletes ou molt escassa, i
no hi concorregueren una bona part
dele que havien estat invitats o ins
crita des de les columnes d'alguna.
periódica.
Les proves disputades foren cinc:
roo metres, acaa, L000, zzo tanques i
relleus ax too tnetres.
A contismació donen els resultats
MARQUES
•BEGISTRADES
=--
a
ntlighT 1111010101LriXmaCh
,Bedinery & Bú, S. en O. C:rts, 96 - Tel. 10:66 Brena
MOBLES DE PUS l'A 1 AC4iR PR A OF CIN
niiiiiiimicfuumulowneemerowniffinwimortiwoulliwis, -49!-
técnics registrats en cada una d'a
questes cinc proves, seguits d'un
petit comentari:
roo metTes
Primer, Arévalo, Ir segons i a Ciri-tez.
segon, Chal, i tercer, Pé-
En aquesta carrera el vencedor va
Iluitar podríem dir senae contrin
cants, i que ens perdoni Chaf.
D'haver-hi partictipat Serrabima,
Jonquera i Oliver, amb tota segu
retat que Arévalo hauria rnillorat
el
dels so primers metres,
Arévalo ea va destacar com a ven
cedor absolut.
eoo metres
Aquesta prova, difícil de córrer,
va interessar tnolt el públie, i fou,
certament, interessant.
Labourdet, "recordman" d'Es
panya, d'aquesta distáncia. per tal
d'equilibrar més les brees i intentar,
passada, batre el seu propi temps.
va donar 16 metres d'avantatge
González i Cunyat i deu a Munta
ner, ell cobri tota la distáncia.
La carrera fou duríssima. Labour
det, indisposat o desorientat, va
reatltzar una carrera molt irregular,
i l'acabá duna manera molt forca
da. en primer !loe, és a dir, després
d'haver recuperat el terreny donar
d'avantatge als seus adversaria.
El temps emprat per Labourdet
fcm de 51 segons.
Darrera el vencedor varen entrar:
untaner, González i Cunyat.
loco znetres
En aquesta prova Vives va inten
tar, amb éxit, tirar per terra el seu
propi récord, ajudat per Muller, que
va cobrir, corn aquell, tota la dis
tancia: Montfort, Montaner Agaecio
1 Serrahima, que sortiren amb al
guna metres d'avantatge.
Vives i Muller van realitzar tzia
prova molt Buida durant gairebé lista
els L000 metres. Quas només man
caven una 50 metres per acabar, Mu
ller, que portava el cap amb Vives,
va abandonar. de "reíste, la lluita, al
mateix temps que Muntaner, amb
un eop de coa formidable, aconseguia
entrar en primer terme.
Com que es traeava d'un íntent de
récord, per part de Vives, es va
prendre solarnent el temps d'aquest,
que emorá en els "non metres 2 mi
nuts, 38 segara i a einqué, nou ré
cord d'Espanya.
o me.trei tanques
Primer, Segurado, en x6 segoai i
3 cinquens; segon, Ballesteros, 17 se
gons i 2•5, i tercer, Miret. Aquest
(drim va saltar tanques de o‘or me
tres; els altres, les reglamentáries
d'I'o6 Inetres.
La auperioritat de Segurado sobre
Ballesteros fou neta i destacada des
de boa comeneament. El vencedor,
ultra ésser més rápid, salta molt mi
llar les tanques.
SAISYRE
Un bon vestit, elegante I
econemie, podreu adquirir
lo avantatjosament a aques,
ta casa
Cuourulla, núm. 2, primar
Relleus 4 X 100 metres
Primer: F. C. Badalona (Conse
gal, Tugues. Culi i Oliver), en,.46 se
goas.
Segon: Selecció Escolar (Palomo,
Serrahima, Pérez í Arévalo).
L'equip del Badalona, molt su
perior a l'altre, va igualar en aquesta
carrera. la darrera del programa, el
récord de Catalunya.
I res més de particular.
MURPHY
5
"Posiblemente esto del fut
bol sea el único síntoma de
que aún Espana vive y
siente y vibra, y es capaz
de empresas de solida
ridad."
'Francisco de Comía.
43:st Coligr?s de Metges
de Lata:unya
Tindrá lloc els dies 20, 21,
22 i 23 del corrent, a l'Hos
pital de la Santa Creu i de
Sant Pau
Inscripcions, a la Secreta
ria de l'Associació General
de Metges de Llengua
Catalana
Carrer de Llúria, 7, pral.
DODGE
BROTHERS
Automóbils
Camions
Autómnibus
Rambla Catalunyal 123