Rambla de Catalunya, La. Núm. 59 (7 oct. 1935)

              la rambla
de carda:
7 octubre de 1935
Barcelona
...~~~~~/~(esport i chdadania)~~1111~~~~
Segona época. Any III, núm. 59
~111~111!
limigammlffill¦••
Redacció i Administració Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757
Article sisé de la Ç.'obstitució de
la Repúblca:
"Espanya 'renuncia a la
guerra corn a instrument
de política nacional."
1'
LA GUERRA, A
killes1 hdhgllt de mur per Id cuma
9111INIZ ••••¦•••
~1'
EL GENERALISSIM ITA LIA EMILIO DE BONO
El feíxisme confía en l'a
juda del Déu de la guerra
Així ho ha dít en una proclama
el Qeneralíssim Emi jo de Bono
El comiasari superior. general
De Bono, llança amb data del
dia 3 la segfient proclama es
crita en les llengües italiana, as
márica 1 árab:
"Durant quaranta anys el Go
vern Ralla ha assegurat la pau i
Ja tranquillitat a tot el Mareb i
Mellasch 1 ha enriquit el país i ha
governat amb justicia.
Tot el nostre esforç ha estat
cercar una amistat sólida per part
del Govern etíop, de conformitat
amb els pactes estipulats.
Pel contrari, el Govern d'Addis
Abeba des del primer moment va
mancar a la seva promesa de pau
ajudant els rebels, violant les
fronteres, fent saquejar i fent
matar a pobres pastors d'Eritrea
EL RAS SEYUM,
comandant de les brees etiópiques que aquests dies defensen
bravament pam a pam la independencia de la seva terra a la
Unía Aksum-Adua-Adigrat
i Somália, fidels súbdits nostres
vostres germans i fills.
Vam demanar justicia i la jus
ticia no es féu.
Per bonesa vers ells hem tin
gut paciencia; peró, en lloc de
quedar-nos agraits, encara assal
taren traidorament els nostres
llos fronterers de Somália, in
juriant-nos i alabant-se de voler
destruir les nostres ciutats 1 tot
el que hem volgut fer pel vostre
bé. Des de fa temps que es pre
paren per atacar-nos. Per a de
fensar-vos de totes les molésties,
per a assegurar la tranquilfitat
de les vostres famílies contra d'a
quests provocadors, els soldats
d'Italia i els forts "eamises ne
gres" han vingut voluntáriament
al vostre costat 1 vindran encara
molts més altres soldats.
Ja en el passat, ací, a Eritrea,
Libia i Somália, vau fondre la
vostra sang amb la dels fills d'Itá
lia en nombrosos combats.
Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu : 20 antims
CA
Sou, per tant, fills nostres i per
aixó hem de defensar-vos, i us de
fensarem.
Perqué les vostres terres no so
freixin el dany de la guerra I per
a ajudar les nombroses poblacions
del Tigré 1 altres regions que de
manen la nostra intervenció, he
ordenat a les tropes que travessin
el Mareb.
Vosaltres, camperols i comer
ciants, treballeu tranquillament
en els vostres camps i en els vos
tres comerços. No us eseolteu els
falsos rumors que els nostres ene
mies tractaran de fer correr con
tra nosaltres, 1 vosaltres, cape
llans 1 monjos, vosaltres, cheikhs,
continueu fent les vostres pregá
ries, que AMB L'AJUDA L DEU
DE LA GUERRA farem que el
triomf de la justicia sigui rápi
dament. Dissortat del que faci
circular falses noticies i alteri
l'ordre públic!
Seré inexorable!"
La Némesi de fa h stória
.....~~~~11•11~
començai la Huila
Escrivim anzb l'anim pie de
tanta angoixa, que la ploma ens
tremola a la nia. Allá baix, a les
tórrides zones de l'Africa, sota un
clima que mata, on la natura per
ella mateixa és hostil a l'home i
li obstrueix el pas amb mil insí
dies, en aquella torra d'Africa que.
bu ja banyada de tanta sang ita
i liana, ha començat la lluita. El
primer telegrama narrava lac.)-
a comoditat de la
gent d'afers, que no té temps a
perdre — que les trapes italianes
havien avançat en territori abis
ver 11.14BERCO ERRANCE
sini, que el Negus havla donat la població inerme amb la qual
ordres a les s'eves de detxar-lo en
trar algUns quilómetres i després
oposar-li resistencia. Les ordres
del Negus han estat escrupolosa
ment obeides: les tropes italianes`
penetraren a Abissinia sense tror
bar altra resisténcia que la del
poble insurreccionat contra l'a
gressor (resistencia qu'e bu rapi
dament sufocada pels italians)
continuaren fins que es trobaren
amb les primores línies de l'exer
cit del Negus. Aquí trobaren al
guna cosa de més reststent que
s'havien enfrontat prímerament,
i el comunicat narrava, efectiva
ment, que s'inicia el loe i que fi
ltagueren morts i ferits •d'amb
anes bandes.
* Aquí fem. punt. Qui ha fet la
guerra i coneix l'estil fr,ed: buro
cráticament exacto, desimbolta
mc-t i desvergonyidamena. obscur
deis comunicats dele respectius
comandaments, sap proü be qué
signifiquen aquelles quatre linies
de premsa que apareixen sobre ele
periódics. Signifiquen l'inici de
ts1
KHARTOUM
o
41r
11'
•
K ssala
a
41 h.9CtdJl
cala
(
41" tr "tra. 11*
03".
°LIGAN DA
AFRI TJE R.IENY':
,ae
Talle
DJ AM
Q
o
001
fetzo
T
Den
)
i.
am.0
tga
Zae
Margtterite
te rchaing
Xy 4'. '
estephanie
lac 444il, #$0000
,odolphe -vo41,11, #4
K E N Y 47"."1 wnile
NGLAISE
ouala
9
Lae
Znuai
Aaí
Gatarna
d •DO"
k1,
A R A, 11 E
,4•411
•
E
4Assa hubo.
1 c415,1x Obok
.ANQ 5,t
DES
OMALI
10.00401
•
JiM Nena,$79.5 SOIVIALIE ANGLAIS
trtet14;,, "Nraio
tt,y,
iOUT
..!••
GOLEE .0' D R
BERBERA
SaW:2benc
Oull
c*,*
AA'
•
• :i
-5.19 oLug h 'tçlb*"‘›
Mahaddf:1
O.
4<v>.
41-14§:tormeta
El pla d'invasió d'Abissinia per l'exércit feixista,
segons el preveu l'alt comandament etiópic
Heus aci com preveu l'Estat
major abissini que es desenrot
liará el pla d'atac italiá, ja iniciat
el dia 3:
Partint de la Somália italiana
les cinc columnes indicades amb
les fletxes 1, 2, 3, 4 i 5, tindran
una missió de vigilancia 1 han de
const:tuir com una mena d'ame
naça a la reraguarda abissínia.
La columna 1 haurá de traves
sar estepes pantanoses, cálleles,
de febres. No éS possible ravitua
llar-se sobre el terreny. Poca al
gua. Animals verinosos. Terreny
descobert. Petites dificultats per
als tanks, carros i l'artillería.
Objectiu d'aquesta columna: ELS
GRANS LLACS.
Les columnes 2, 3 1 4 han de
progressar en zona tropical, de
febres, humida. Anímals verino
sos. Aigua, peró no ravitualla
ment. Grans dificullats per als
tanks, els carros i l'artHleria. Ter
reny cobert, favorablea les em
boscad,s.
Objectiu de la columna 2:
ADDIS ABEBA, pel SUD.
Objectiu de la columna 3:
ADDIS ABEBA, per l'EST.
Objectiu de la columna 4:
EL FERROCARRIL DE DJIBUTI
A ADDIS ABEBA.
La columna 5 operará en les
mateixes condicions de la colum
na 1. Objectiu ...'aquesta colum
na: DJIDJIGA.
Les columnes 6. 7, 8, 9 i 10 par
teixen de l'Eritrea i han iniciat
aix1 mateix la seva acció.
Les columnes 6, 7 1 8 hauran de
travessar un deis més calids de
serts del mon. Disenteria 1 pa
ludisme. Ni ravituallament, ni
aigua. Carni fácil. La columna 8
topará amb una muralla de 3,000
metres al peu del seu objectiu:
Dacia.
Objectiu de la
EL FERROCARRIL
A ADDIS ABEBA.
Objectiu de la
ADDIS ABEBA.
Objectiu de la
DACIA.
columna 6:
DE DJIBUTI
columna 7:
columna 8:
La columna 9 trobará camí fá
cil, ilat per rius gualables en
novembre clima cálid 1 malsá.
Animal verinosos. Aigua molt
abundant; ravituallament nul.
Ha de franquejar un mur mun
tanyós de 2,000 metres d'altura.
Objectiu: GONDAR.
La columna 10, integrada pel
gran exércit feixista, ha d'entrar
per la sola porta franca oberta
als alts planells. Passant per
ADUA, entrará per bon cana per
entre una gran gorja de munta
nyes.
Objectiu: EL COR D'ETIOPIA.
2
lluites espantoses, Pinici del car
natge, deis estralls que l'honie —
reesdevingut fera — cometrá
centra l'home. Es horrible! Tan
horrible que la rnent humana de
fui de concebre cosa tan mons
truosa, la raó es rebella contra el
concepte "guerra" i ránim atónit
davant de tant oprobi, cerca de
refugiar-se en l'esperança opti
mista i fal-laç que tot es reduira
als termes minims es resoldrcl en
Un breu i trist episodi colonial.
Nosztres voldriem que los aixi.
Peró l'experiencia, i sobretot la
Irreductible necessitat que té el
món d'acabar per sempre més
amb aquesta aventura, ens ense
nyen que la cosa no pot tancar
se aquí. Quan la violencia inter
romp el curs de la llei que bé o
malament regula el viure civilit
zat de tot el consorci humá, no
solament es lógic, ans és encara
un deure que una altra violencia
intervingui per frenar ele impe
tus de l'agressor. I si per viltat o
sutzes interessos no intervé nin
gú, la impunitat i la facilitat que
troba l'agressor el fan tan audag,
tan follament agosarat, que es
devé extremadament perillós a
tots aquells qui per interessos o
covardia l'han deisat fer.
Anglaterra i Franga avui amb
amarg penediment deuen reco
neixer que si ehaguessin oposat
a temps a certa política que els
devia semblar ridlculament au
dae, no es trobarien en les con
dicions que es troben i tot el món
710 seria sotraguejat per l'horror.
Hi hagué un moment — el maig
del 1933, si la memoria no ens
enganya — que tot era a punt
a Franga per enviar un "u/time:-
tum" a Hitler imposant-li que
abandones el poder. Aleshores
aquest ultimátum no hauria sig
nlficat la guerra, sinó la fi d'un
.sistema i d'un régim que és per
ell mateix la guerra i que a la
Que," a ha de portar indefectible
ment. Per virtut de certs cercles
patriotics interessats en les in
dustries de guerra de tots els paf
sos, Paris no trameté
Un any 1 mig després, Versalles
ja no existia i França havia de
començar a tremolar per l'enemic
que creis gegantinament a les
seves espatlles. La por de la guer
ra haría detingut Franca, que té
iota la raó de no voler la guerra.
Pero no havent obrat a temps,
s'havia creat ella mateixa el més
terrible perill de guerra que havia
d'amenaçar-la.
Amb Mussolini, per altres vies i
amb altres aspectes, succeía la
mateixa cosa. Ningú no temia del
feixisme italia, ningú no com
prenia els seus fins i la seva im
portancia
!Quina 1-ella pensada, el
feisisme! Quin geni, el Duce! En
debades els pocs homes d'intel
lecte i de cor que viuen en aquest
mhn escéptic egoista cridaren
que la pensada no era bella
(i Plató
a través deis segles els havia en
senyat que solament alió que és
just pot ésser bell!) i que el Duce
geni;
endebades els centenars de mi
lers de prófugs polttics escapats
del paradís feisista d'Italia cri
daren al món tot els estralls de
llur martiri, tota la turmentosa
angoixa de llur espasme. Ende
bades! El món continua jugant
el futbol 1 divertint-se ainb els
discursos 1 les parades del Duce.
I, cosa que és pitjor, aquells als
quals e. sentit d'aquells adverti
ments no hauria hagut de sonar
estranys, els homes de govern
volem dir, romangueren obstina
dament sords i cecs davant el do
lor del poble {taita 1 les roents
acusacions deis prófugs... Sords 1
cecs. Peró no foren ni sords ni
cecs, ni menys insensibles, da
vant les reclamacions i les re
gestes del Duce. Els banquers de
boya York, que no deisen ni un
dólar sense segures garanties i
sense alts interessos, obriren sol
licitament llurs bosses a penes el
dictador recorregué a ells. Du
rant l'afer Matteotti,
GIACOMO MATTLOa
— ji estengué la seva md
socorredora 1 l'aluda. Després,
quan tot está a punt d'anar-se'n
a la deriva i la barca feixista sem
blct que hagi de fracassar en els
esculls de la realitat, és França
la que salva el régim amb enz
prestits dissimulats 1 sostenint la
lira. Laval és portat a aixá per
por a Alemanya. Pero el poble
francés — al qual avui Mussolini
apel-la anomenant-lo generós!
no pot oVidar que el pririur as
sestenir nioralment ma:.erial
nicnt Hitler ha estat Mussolini;
que ha estat el Duce el oil ha co
meneat a malparlar de la "infa
mia de Versalles" i a armar les
camises brunes. Pitjor: sense
Mussolini, Hitler no hauria estat
possIble. Fins que només existí
Mussolini, Anglaterra trobá la co
sa digna de la "Carneval
1 reía. Fou quan advingué Hitler,
i sota certs aspectes supera el
mestre, que a Londres hom co
ntenga a capir que la cosa esta
y.: a punt d'esdevenir seriosa.
Feró era massa tard per evitar la
trogédia. La historia té una Né
rzesi seva completament especial,
i aquest colpeix cegament 1 in
distintament tots els responsa
bles.
Sobre aquest fet, sir Austen
Chamberlain deu meditar avui,
recordant els dies que a Livorno,
com a representant d'Anglaterra,
honorava el Duce concedint-li un
llarg colloqui (naturalment, se
cret) i abaixant-se a acceptar la
insignia del jets. Erem
l'any 1924. Pocs mesos després
d'aquell colloqui, Mussolini, par
lant a les camises negres a la pla
• ça del Duomo de Milá, els adver
tía que es preparessin perqué
Europa conservarla la pau per
poc temps i calcu!ava que la guer
ra esclataria el 1935.
Per una vegada, ha tingut pa
raula. Peró ara que la Home
Fleet pas.seja amenaçadora per la
Mediterránia, sir Chamberlain
deu sentir !'eco del col-loqui de
Livorno COM un rondinar molest
l'orella deu anar a buscar amb
iza tremolosa la insignia de fei
xista "ad honorem" oblidada en
algun
• • •
El Negus ha estat hábil. Ha
volgut estalviar a aquells senyors
de Ginebra la fatiga d'indagar
qui era i'agressor. Féu retirar les
tropes molt endins dels confins
i ara a Ginebra, encara que ho
volguessin fer a posta, no poden
tenir dubtes sobre l'agressor. Es
ver:tat que els diplomátics són
capaços de tot 1 ádhuc de provar
com tres 1 dos fan quaranta-vuit
que no ha existit agressió i que
la culpa dels morts i ferits és de
guda a la péssima situado en qué
es troben els empedrats dels car
rers de París o els tramvies de
Corfú. El l'ion, naturalment, da
vant uns arguments tan persua
sius, es convencerá de dues coses:
la primera, que aquells senyors
de Ginebra són uns genis; la se
gona, que treballen afanyosament
per la... pau. Efectivament, pels
periódics de tot el món serpente
gen telegrames sibiblins que tenen
tot l'aire d'ésser jets a posta per
donar a/ mon la pau... del Duce.
Diu un d'aquests telegrames que
les sancions seran aplicades de
manera tenue per no ferir la sus
ceptibilitat d'Italia (per tant, una
comedia recitada "pro forma" i
amb l'intent de tur/upinar, fent
los creure que la Societat de Na
cions ha jet el seu deure); que
la diplomacia treballará després
per concloure al més aviat que es
pugui una pau.
El telegrama s'oblida de dir que
una tal pau seria el próleg de la
més espantosa de les guerres. Un
proverbi Italia diu que "l'appeti
to viene mangiando". Fet sense
disturbis el primer mos, el feisis
me, no solament Vita/iá, sino tot
el feixisme que empesta Europa,
podrá joiosament constatar que
la por de la guerra és tal que qui
té el sinistre coratge de gosar a
fer gestos desesperats pot arris
car-se a violentar els més febles
perqué segurament el deixaran
ter. Es precisament perqué el Ja
pó feixista no ha trobat obstacles,
que la Italia feirista ha gosat. Si
el cop reix a Mussolini, dema será
qualsevol altre Estat feisista que
atacará el més débil, 1 no a l'Afri
ca llunyana, sino en el cor de
!'Europa. La por que impedint al
feixisme italiá d'acomplir plena
ment la seva conquista hom pu
gui provocar la guerra mundial,
no solament és exagerada, ans és
una mentida posada en circulació
per certa premsa interessada en
el triomf del feisisme.
. • •
L'opinió pública francesa pen
sa que la sola, única política que
pot i deu seguir Franca és la del
pacte ginebrl seguida fins ara. Si
la Lliga de Nacions s'ha afeblit,
aisó es deu a les diverses feble
ses deis governs francesos que no
van fer respectar sempre el pac
te. Si !'aventura africana acaba
amb un triomf del feixisme, la
Lliga ha acabat i Franca es tro
bará isolada, perqué Anglaterra,
no essent ajudada 1 sostinguda
, ara, no sostindrá ni ajudará
Franca quan es trobará ella ma
teixa en la situació actual d'Abis
sinia. Laval no és d'aquest parer
perqué creu (o fingeix creure) en
el gran aport militar que 11 ha
ce venir d'Italia en cas d'un con
flicte amb Alemanya. ?Pero té
segur Laval d'aquest aport? No
creiem que l'Estat Mayor francés,
coneixent certs humors i certs
canviaments, nogués fiar-se mas
sa d'un tal aport, ans deu més
_
IttriltrittSISSES11M4141111t11,1tiltreextrytatatmtansyn
!NOBLES PE1 A OFICINES
Agustí Altaba
e TALLERS, 29 i 31-BA «.:ELU A
. ..uuntamannununammusumunrinua
la rambla de Catalunya
o
111
.r 114
o
‘as. lif1101
1
—Té: Tocat de !'ala, com el sogre.
Les guerres que hem ilegii
La primera que várem "seguir"
a través deis diaris 1 de les con
verses va ésser la guerra russo
japonesa. Estudía.vem el tercer
any de Batxillerat. Sense cap
mena de raonament, d'esma, ens
várem declarar russófils, de la
mateixa manera que, passant pel
carrer, trobem més simpátic
aquell senyor desconegut del ves
tu ciar que l'altre no menys des
conegut del vestit fose. No vull
chr que en les discussions que
sostenlem entre classe 1 classe
--sofistes precogos! — no argu
mentéssim amb raons histori
ques, étniques 1 polítiques, com
les persones grans; peró era evi
dentíssim que aquesta superes
tructura no tenia cap importan
cia 1 que havia estat edificada a
"posteriori".
La segona guerra de qué tením
memoria és la guerra anglo-boer.
Va costar-nos ben poc de pren
dre partit. Els colons holandesos,
que defensaven llur territori amb
coratge 1 una habilitat enormes,
s'endulen totes les simpaties. Po
ques vegades el romanticisme de
la joventut ha trobat un esmerg
tan fácil 1 tan escaient.
Hom vela un petlt poble de
camperols, duent per tot unifor
me un feltre d'ales amples, plan
tant cara a un Imperi immens
que pretenia atuir-lo sota una
allau de soldats amb salakof...
I cridava a plens pulmons: "Vis
quen els boers!".
Després la memoria s'embolica
un xic. Ens sembla recordar unes
guerres balcániques que ens va
ren deixar forea indiferents. Ser
bis 1 laúlgars no agafaven prou
relleu davant la nostra imagina
do 1 el plet que dirimien ens
apareixia confús 1, si ho hem de
dir tot, poc interessant. El con
filete entre Italia 1 Turquía tam
poc va arribar a apassionar-nos,
per bé que si ens haguessin dlt:
"Qui voleu que guanyl?", és se
gur que haurIem respost: "Ita
lia."
Més present al nostre record
—1 s'explie,a!—és la guerra d'Es
panya contra els rífenys d'Abd
el-KrIm. Guerra trista, guerra co
lonial, que el país va suportar
amb fatic 1 que no va pas refer
la confianga en les seves apti
tuts bellicoses, ni encendre grans
illuslons de prosperitat en el cor
deis fabricants, ni deis comer
ciants, n1 deis pagesos, ni deis
obrers. Va ésser la "nostra guer
ra" perqué tots d'una manera o
altre várem contribuir a supor
tar-la. Per res més.
De la Guerra Gran no cal par
lar-ne. Es precIsament la seva
enormitat el que tapa el record
de totes les altres que la prece
diren 1 justifica aquest esforc que
faig per retreure-les. ?Quí no té
present l'interés stedic amb qué
várem obrír cada mati els diarís
d'aquella época? ?Qui no con
templa amb una certa angúnia
els posats 1 els eras amb qué
nosaltres, neutrals per pura xam
ba, defensávem 1 atacávem les
nostres posicions d'aliado:11s o de
germanófils? ?Qui no recorda
amb certa melangia les belles es
perances cine va inspirar-nos la
pau 1 la Conferencia de la Pau
i la Societat de les Nacions, en
ePra en idea?
L'illuslonament va ésser tan
tan fort que potser no varem
adonar-nos ben bé que a Rússia
contínuava una guerra de na
cions. barrejeda amb una guerra
civil. En ce nvl. j rig várem ado
nar més de la revlfalla turca 1 de
aviat recorder certes aspiracions
sobre Niça, Savoia, Córsega, etc..
que han est^t durant tretze anys
diáriament pregonades. Sigui com
sigui, Laval deu trobar-se davant
un dilema espantos 1 maleir en el
cor el 6 de gener 1 resperit ma
ligne que l'ha inspirat a contrau
re amistats tan perilloses.
!Ah, com es pagaran amarga
ment les fin:1state contretes amb
el felxismel
per CARIES .OLDEV1LA
l'envestida victoriosa de Mustafa.
Kemal contra les milenáries co
lónies gregues de l'Assia Menor.
I no cal dir amb quanta clare
dat hem percebut, malgrat la
liunyania, les conquestes japone
ses a Xina 1 la Huna lamentable
de paraguians 1 bolivians dins la
la selva del Chaco. La gran guer
ra ja era Iluny; la seva ombra
ja no ens impedía de veure els al
tres confilctes que esclataven l'un
darrera l'altre. Peró la seva mag
aa,
MUSSOLINI
en la seva actitud clássica
nitud encara ens Inclina a no
atribuir veritable importancia si
nó als conflictes mundials. Hem
estat espectadors d'un drama tan
colossal, amb tants personatges,
amb tantes multituds, amb una
"rníse en seene" tan enlluerna
dora, amb una orquestra tan no
drida, que tots els altres conflic
tes ens fan l'efecte de funcions
mesquínes — una mena de "bo
los" — que no acaben de tenir
dret ni a la nostra atenció, ni a
la nostra pietat, ni a la nostra
justicia.
Es per aixó que la imminénela
1 al capdavall l'esclat de la guer
ra italo-abissinia, si no impliques
la possíbilitat d'una topada in
finitament més vasta, ens dei
xaria relatívament impassibles.
Relativament només. Perqué no
es pot pas amagar que aquest
conflicte, a causa del régim polí
tís que impera a una de les na
cions belligerants, té la virtut de
remoure una part considerable de
l'opinió pública mundial. Es evi
dent que si Italia no visqués sota
una dictadura felxísta no susci
taría molts deis odís 1 de les ad
hesions que suscita. Ni Goicoe
chea ni Gil Robles no ferien vots
per la seva victoria, ni els labo
ristes anglesos 1 el socialisme
continental es mostrarien tan
partídaris de veure sancionada
per la Societat de Nacions la seva
conducta.
?Per ventura el régim d'Abis
sinia és més liberal, més demo
crátic, Inés humanitari que el
d'Itália?—demanen alguns homes
que voldrien treure la discussió
del terreny de les polítiques na
cionals.
Cal reconéixer que no. Amb tots
LLEGIU
Relat de les hores vlscudes en
uno momento histories
els seus detectes 1 amb tots els
seus excessos, el rég1m que man
té el Duce ens sembla superior
al que imposa el Negus. El neo
paganisme feixista és probable
que encara resulti molt més com
portable per a qualsevol occiden
tal que no el vell cristianisme
etiópic.
Aleshores, ?en quint punt re
colza la simpatia esquerrana, col
locada, si fa no fa en bloc, al
costat d'Abissínia 1 enfront d'Ita
lia?
Al meu entendre en una idea
de deserció. Hom considera que
la Italia és'avul, en Murar-se a
l'experiencia feixista, ha deser
tat del seu lloc, ha trait la civi
lítzació occidental. La guerra que
ara desferma, després d'una llar
ga preparació moral i material
deis seus ciutadans, sotmesos du
rant deu anys a una militaritza
ció intensiva, els apar com una
conseqüencia volguda 1 recerca
da, no pas com un incident for
tuit. No és que molts deis que
avui miren amb desaprovació la
conducta italiana ignorin la his
tória colonial de tots els altres
pobles, amb el seu segun d'infa
mes intrigues 1 de vergonyoSes
explotacions. No. Els tenen ben
presenta.
Pero les empreses colonlals
d'Anglaterra o de n'anea, ben
sovínt condemnables, han tIngut,
si més no, la contrapartida d'una
metrópoli que s'esforeava a be
llugar-se en un pla de civilltat
superior, en un régim de discus
sió, en una atmosfera de convi
vencia. Pura ficció? EH No exa
gerem els escepticismes antide
mocrátics. Basta adonar-se de
com fora impossible de promou
re en la Italia feixista la revisió
d'un afer Dreyfus o, simplement,
de consentir la publicado d'un
diari com el "Manchester Guar
dian" o els esplais d'un grup in
tellectual com bu el dels Fa
bians, per comprendre la profun
da diferencia de clima.
De manera que la nostra des
aprovació del capteniment Italia
no implica de cap manera una
apología de la seva víctima apa
rent 1 momentánía, ni una des
coneixenga deis precedents his
tories que el Duce troba fácil
ment en la historia colonial de
l'Africa. Es tot una altra cosa,
infinitament més greu 1 més com
plexa.
Seriem felleos de veure com
una Europa justa 1 comprensiva
atorgava a una Italia me,stressa
deis seus destins, guarida de la
febre totalitaria, un generós pro
tectorat sobre Abissínia on, comp
tat 1 debatut, ens interessa més
de veure-hi un poble germá que
parla una llengua Hatina que no
pas un noble enterament estrany
al nastre gení. Pero, avul per
avui, dins la molestosa relativi
tat deis afers polítícs, on no és
possible donar ni llevar tota la
raó a ningú, no tenim altre re
mei sínó censurar l'envestida de
Mussolini, que representa, amb
una esglaiadora cruesa, el retorn
als procediments de violencia 1
el tríomf de la intoxica,ció Impe
rialista.
C NIEL
1 RESTAURANT
Coberts a 10'50 ptes. 1 a la carta
Plats regionals ExceHent cuina
Servei perfecte - Salons per a
kumis, 10.40S
Orquestra Preus moderats
El senyor Barcia va dir a
la cara dels diputats :
«!Llevamos doce meses
con las garantías constitu
cionales suspendidas!»
7 octubre de 1935
?S'aconseguirá evitar que el con
filete italo-etiópic esdevingui un
c,onflicte europeu? Heus aci la pre
gunta que, amb horror, amb angoi
xa, és formulada avui en milers
milers de llars europees. Uns miren
envera Gine'zra, amb esperança, al
tres amb inquietud. De Ginebra, en
efecte, en pot sortir la pea. Pero en
pot sontir també, encara que aixó
sigui una terrible paracloxa, la
guerra.
I no és pas que abominem de l'es
perit de Ginebra. Només de la So
sietat de Nacions pot esperar-se que
un dia hi hagi al alón una pau es
table i duradora. Peró a Ginebra hi
ha avui massa hipocresia. No tots
eLs Estats que hi són representats hi
sin amb una voluntat ferma i deci
dida d'imposar la pau. Si tots els
&tata la desitgessin de la mateixa
manera, no seria difícil imposar-la.
Bastaria segurament ramenaca de
les sanciona económiques al país que
ha mancat al pacte. I si no bastes
sin aquestes sanciona, hi hauria en
cara les sanciona militara. Les san
ciona militara, ímposades per una
nimitat, paralitzarien en un minut
ractivitat del país agressor. Peró
avui aquesta unanimitat falta. Les
sanciona militara serien, no la pau,
ans, automáticament, la guerra a
Europa. Peró, és mes, les mateixes
sanciona económiques seran de difí
cil a,plicació. Almenys ja s'endevina
que molla palmas, encara que les vo
tin, no les compliran.
I és que si a Europa hi ha avui
molla milions d'homes que volen la
pau, molla milions ala quals el re
cord de la passada Guerra Gran ex
tremeix i omple d'angoixa, n'hi ha
molla d'altres, no tan nombrosos,
certament, peró en molts Estats
molt influents, que no pensen sino
a aprofitar-se, com els corlas i els
taurons, de la guerra. Són aquella
que van enriquir-se amb la Guerra
Gran. Són aquella que creuen tro
bar-se en la mateixa situació deis
qui van enriquir-se. Fa anys que
uns i altres pensen en la guerra,
treballen per la guerra, hi somnien
com somnien molts, per Nadal, en la
grossa. Per aixó els Estala on pre
dominen els capitalisbes, els aferis
tes importants, és a dir, l'alta bur
guesia i l'aristocracia, són més o
menys descaradament partidaria de
la guerra. Els Estafa més liberals i
democrática, en els quals el poble té
una influencia mes torta i més di
recta, són, en canvi, partidaria de
la pau.
r-, -
,
per DOMENEC GUANSE
Així la guerra, respec4-x a de ia
guerra, en presentar-se al món,
dividit en dos bandola: el deis que
Iban aplaudida, eta que l'han salu
dada am'a entusiasme, i el dels que
li han girat el rostre amb horror.
Aquests dos bandola, peró. ja exis
abai.s. Fai realitat la guerra no
ha fet sinó accentuar-ne l'actitud.
Aquests dos bandola eren el de les
aretes i el de les esquerres.
I no hi fa res que en alguna paY
sos, com a Espanya, per exemple,
les dretes es declarin neutrals i afir
min la saya voluntat
Hl ha inhibicions hi ha neutrali
tata hipócritas. Hl ha inhibicions,
hi ha neutralitats nue no són sinó
un desig camuflat de guerra. Es la
inhibició, és la neutralitat d'aquella
que diuen que no hen: d'expressar
cap mena de simpatía envera els
paisos contendents. Es la inhibició,
la neutralitat deis que no volen tan
sois que proclamem cap condemna
moral contra aquella que han provo
cat la guerra. Es, saaretot, la neu
tralitat, la inhibició dels que no yo
len que siguir aplicades cap mena
de sanciona. Ella saben que les san
ciona és l'unic que pot deturar la
guerra. Ella saben que si el conflicto
italo-etiópic no es detura aviat, la
passió pujará de tal manera en
molts paísos, que no es podran evi
tar noves e,omplicacions i nous in
cendia. Es per aixó que són neutrals:
perqué la guerra segueixi i poder
així aprofitar-se de la guerra.
Ah!. no sabem qué passara amb
l'actual conflicto. No sabem si els
homes de bona voluntat aconsegui
ran encara apagar rincendi a temps,
o si els hipócrites de la neutralitat
salaran produir noves complicacions
i noves catástrofes. Pero una cosa
ens sembla clara i óbvia: que per a
assegurar a Europa una pau estable
només hi ha un sol mitjá: el triomf
de la democracia a tots o a gairebé
tots els 'Jalaos europeus. La demo
cracia representa per ella mateixa
la fi de la guerra. Si algun país més
o menys feixistoide volgués alesho
res alterar amb els seus somnis im
perialistes la pau del món, no seria
pas gens difícil reduir-lo amb la
simple amenaça de les sancions
económiques, o de les sanciona mi
litara. Cap país verament democrá
tic no tralria el pacte. Peró mentre
lec dictadures, les aristocrácies i
l'alta burgesia senyoregin en els
grana paisos d'Europa, la pau estará,
amenaçada i viurem constantment
sobre un volcó..
(-1E09!
R01:33ED'
"^f
-••¦•
Ii
a
, --saaak
ata
Una
•
caricatura del "Chicago Tribune"
Afty
7.1U.r
Una vis ta de l'Ateneu Republicá
de Grác a al4s presidís
Fou en la setmana del 20 al 27 de
setembre que tingué lloc l'excursió
organitzada per l'Ateneu R:publicá
de Gracia en pelagrinatge ala penals
de les berrea del sud on hi ha es
claus illustres catalana. Feia temps
que els presoners no podien veure's
voltats de tanta gent catalana —
una trentena de persones —, i no
cal dir que a tots ella els produi
gran emoció la visita. Amb facili
tate per a realitzar-la a Cádiz, on
pogueren conversar amb Lluís Com
panys i els consellers Lluhí i Como
rera lliurement, durant més de dues
horca, fou difícil de ter-la a Carta
gena, on hagueren de parlar amb
els consellers separats per dobles
reixes i amb vigilancia constant. No
cal dir que encara fou feta en pi
jora condiciona la visita efectuada
al Castell de Sant Julia, on s'ha de
parlar en espanyol 1 amb guárdies
de vista, a diferencia del Castell de
Santa Caterina, on &lacen parlar
amb relativa llibertat.
Produí gran admiració entre els
expedicionaria el rnagnífic estat d'á
nim mostrat per tots els presoners.
I si optámistes van marxar de Bar
oelona eta nostres amics, més opti
mistes van tornar, encara.
Com a nota simpática de l'excur
aló cal destacar el magnific acolli
ment que com a catalana tingueren
per tot arreu on pasaren o s'allot
jaren. I cal subratllar amb tot Ilur
valor els magníficas actea de com
panyonia organitzats por la Izquier
da Republicana de Cádiz, actea que
cultnin.aren amb una votllada de co
miat celebrada en honor del-5 expe
dicionaria en la qual hi hagué mas
taína parlam,enas. Enmig de mes de
cent cinquanta persones el diputat
senyor Munoz téu rapologia de la
causa de Ca,talunya, qualificant-la de
justa i rnerescuda, per acabar amb
mgnífiques paraules de comprensió.
Li contesta, el senyor Sbert — que,
no obstant no anar amb els expedi
cionaria, es trobava aquella nit
allá — regraciant les atencions que
el poble liberal de Cadiz té amb els
presoners catalana allá reclosos, i
afegí que les atencions que es guar
den en aquestes hores estrenyen tan
fort els llaços d'amisbat que mai més
no es podran desfer.
Amlar'és oradora foren entusiásti
cament aplaudits, 1 finalitaa la vet
llada c.-nmig de visques i canta gia
tíssims ala catalana.
En nom deis nostzes =las donem
públicament les grácies a tots els
esquerristes de les berrea del sud, que
facilitaren en gran manera el bon
exit de rf xcursió, i contribuiren i la
comprensió que ha d'existir entre
dos nobles que, encara que diferents
de característiques profundament 11-
berals, tenen el mateix pensammt
pel que afecta les qüestions socials.
J. 13.
IXIAggAVIIE BOB
Largo Caballero
en pres6 atenuada
El Tribunal Suprem ha concedit la
presó atenuada, per vint dies, a l'ex
ministre socialista senyor Largo Ca
ballero que es trobava a la Model de
Madrid des del mes d'octubre de l'any
passat.
El fiscal no hi ha estat conforme,
peró el senyor Largo Caballero ha
passat al sal domicili.
NOVA 1 GRAN URBANITZACIó A BARCELONA
Torre del Baró
Quaranta milions de pams quadrats de terreny rodejats de pins, el
vidim en solars per a cases-xalets a 10 centims pam. Signades les escrip
turca de 400 solara com a regal da vant el notad Sr. Aleover, degut a
les múltiples demandes, eontinuem a benetiei del public donant els sorars
com a regal a 10 céntims pam, libare de despeses i amb el Iliurament de
plans i escriptures a Pacte
DESPATX: CORTS CATALANES. 602. quart Telefon 21309
•1•"•‘•
Els instructors estrangers de l'exéreit d'Abissínia
(Foto Keystone)
la rambla de Catalunya
1 Eis temistes són
estImais de Déu
"Estem actualment en Pany de
Sant Joan (1935), i el GOvern ita
lid va a esdevenir gran 1 puixant;
els qui s'oposaran a la grancle,sa
italiana moriran. La corona reti
rada iZlegalment al Shoan (*)
us sera tornada. Es prohibint-vos
de venir a vendre els vostres pro
ductes a Eritrea que el vostre Go
vern ha començat a cometre
greus errors. Si el poble Anhari
venia a la provincia del Tigré us
deixaria sense ni tan sois un gra
pat d'ordi per alimentar els vos
tres infanta; saquejaria una ve
gada més els vostres ramats i els
vostres graners de cereals. En el
mal temps els italiana us han aju
dat sempre. Si eta feu la guerra,
no oblicleu que les forces italia
nes es troben en aquests moments
no gaire lluny de vosaltres 1 que
us reduiran, no solament a la im
poténcia, sinó també a la fam.
Ningú, sinó eta italiana, no pot
procurar-vos el vostre benestar:
tingueu confiança en ella, no te
meu res; són estimats de Déu."
(Test d'una de les proclames
que els avions italiana llançaven
a Etiopia,
(1) AntiC rei de la provincia
del Tigré.
S'aplicaran les sancions navals?
La a la
La posició d'Anglaterra
a la Mediterránia
La concentració naval anglesa a
la Mediterránia a conseqüencia del
conflicte italo-abissini converteix la
nostra mar en -un deis punta més
neurálgica de l'actual cr.si europea.
Si el conflicte entre Italia i Etio
pia hagués de tenir altres repercus
sions de més amplária, seria segu
rament a la Med.terránia on es fa
ria sentir amb més agudesa. Per a
la Gran Bretanya, la Mediterránia
és la clau de la saya comunicació di
recta amb el seu gran Imperi colo
nial.
Es per aquest motiu que Angla
terra ha procurat reforçar la seva
posició en la nostra mar, preveient
el cas que una altra potrincia u po
gués destorbar el seu accés a l'Orient
al llarg de les rutes marítimas. An
glaterra hi ha sembrat els sena
punta de suport per a la continui
de la saya política colonial. Gi
braitar 1 Malta en la Mediterránia
oceidmtal i Alexandria i Xipre en
l'Oriental son els pr.ncipals punta
que aguanten la dcminació anglesa
en la nostra mar. En el temps en
qué l'aviació no podio, ésser conside
rada com l'arma ofensiva formida
ble que és considerada avui,'Gibral
tar 1 Malta eren importantíssimes
per a una eventual acció contra
qualsevol potencia mediterránia. Ma
jorment l'illa de Malta, que ha estat
sempre una base permanent, consi
derada inexpugnable per Anglaterra
per la seva situació al sud de Sicilia,
podio, jugar eventualment un paper
importantíssim per tallar les comu
nica:dona normals entre Italia o
n'anea i les sayas colonias de la
conca mediterránia; l'Africa orien
tal i les mara de la Xina. Era rela
tivament fácil a l'Anglaterra de fer
sentir la seva superioritat en aquest
punt, clisposant com disposa de les
esquadres mes potents del món. Si
entrara dins del terreny de les supo
ver lORDi SUBtRACS
TakisePt.
raitalri r.)
o Concentration
fr
navale anglaise
italienne
e 500 11:100 Km.
3:1
&Se'
'07-1
•
?b:
R e
% 4 014
,
ç),
pez:
Napias nte
Corroa e
Argostolltii
HaValiWI
•M91te (Br)
?••
ste
rflateaf-1
•
Do
So Chyp
1.8r)
ere e
19 A Né E
PoriaSat
Alexandri ,
1:41
Concentracions actuals o projectades
sicions 1 admetem la possibilitat que
del conflicte armat entre Italia
Etiopia se'n desprenguin repercus
slons que posin front a front Ita
lia i Anglaterra, la inferioritat na
val de la primera és tan manifesta
que la seva situació a l'Africa Orien
tal podria esdevenir de les més com
promesas. Ens en donarem compte
resseguint les dades facilitadas pel
ministeri francés de Marina en data
primer de juliol d'enguany que do
nem a continuació:
Anglaterra Italia
Cuirassats moderns , „
Portaavions .
. .
Creuers moderna . ,
" antics
Torpediners moderna
antics .
15
6
35
16
60
109
4
o
14
11
52
36
LA JURA DE LA BANDERA ABISSINIA
lDaavniaant edsqelueNrreaguPs,esetelsndoafridciadles la'ceambpaetsraddoer niomamenbarlatoqdureenta amenb
laire juren fidelitat a ell i a l'Imperi, i prometen no recular mai
coM a soldats i perdre la vida en l'atac, si cal
(Foto KeystOne)
de forees navals angleses I italianes a la Mediterránia
Submarins moderna . 37 48
antics . . 21 21
Actualment Italia construeix dos
grans cuirassatis de 38.000 tones que
estaran lestes d'ací a dos anys. Cor
relativament, el programa de cons
truccions navals angleses per a 1935
establebc la construcció de 21 vaixells
de guerra, en un perlode de tres
anys, amb un pres,supost de 10 mi
lions de liras.
Cal, paró, tenir en compte que els
progressos constants de l'aviació na
val poden disminuir l'eficacia de les
escuadres angleses a la Mediterránia
donat el veinatge d'amplias bases
aeronautiques, disminuint molla de
la importancia deis punta de suport
seculars de la dominació anglesa a
la Mediterránia occidental. Els for
midables canons del -Hood" i del
"Renown" i les perilloses evolucions
deis creuers rápida i torpediners po
den constituir una seriosa amenaca
per als ports de la Península italia
na si el cas arribés d'un conflicte en
tre Anglaterra, i Italia; peró el po
tencial de l'aviació naval italiana
que no cal perdre de vista podria
neutralitzar en carta mesura l'acció
de les escuadres angleses i amena
ear seriosament les seves comunica
cions amb la Mediterránia oriental
i la mar Roja. Cal tenir en compte
que de Siracusa a Malta hi ha tren
ta minuta de vol, i de Trípoli dues
horca esca,sses. Quan, en ocasió de la
Conferencia del Desarmament de
1921. s'invita a tetes les potencies a
denunciar els seus efectius. Italia
dona la xifra de 1.500 avions. Des
d'aquella data s'han votat crédits
per valor de 1.200 milions de liras
per a la reorganització de l'aviació.
Indubtablement Anglaterra s'ha
donat compte de la realitat de la
seva posició a la. Mediterránia oc
cidental i sembla com si tota la seva
atando l'hagués pasat a la Meditar
ránia oriental, on indubtablement
gaudeix d'uns avantatges considera
bles. No és cap exageració dir que
la Meditar/atila oriental no és avui
per avui cap mar nostra; és una mar
esseincialment anglesa.
A la posició d'Anglaterra a les bo
gues del Nil amb la seva important
base naval d'Alexandria cal afegir
el punt de suport al nord amb
de Xipre, girada de cara a Palesti
na. El que França ha negligit a Da
masco Anglaterra ho ha aprofitat a
Harfa, convertínt aquest port en una
de les bases comercials i militars
més importants del Próxim Orient.
La importancia d'Haffa ha crescut
pel fet de l'acabament de la "pipa
Ene", que a través del desert con
dueix a la conca mediterránia eta pa
trona de l'Irak, l'antiga MessopotÉt
mia, aquest reialme creat per An
glaterra en 1920, al tron del qual po
sa l'emir Feilal. L'aportació directa
del "mazuot" a la Mediterrania oc
cidental és un avantatge immens
per a l'avitualament en combustible
líquid deis vaixells de guerra angla
sos, als quals sels estalvia els des
plaeaments a la Metrópoli, ja que
Anglaterra ha installat grans refina
rles a la mateixa Palestina. Com
pletant aquesta zanca de seguretat
posada per Anglaterra entorn del
Canal de Suez, hi ha Gracia, que no
és altra cosa que un vassall d'Angla
terra. Entre els ports d'Argostoli i
Navarin s'estenen potents forces na
vals angleses que eventualment po
den amenalar l'entrada de la mar
Adriática, l'estret de Messina i la
important base italiana de Spezia.
Com a important avancada cap a
Orient, Italia té la base naval del
Dodecanés, arxipélag que s'estén en
tre la costa de Smirna i l'illa de Cre
ta, la més important del qual és
Radas. L'arxipélag del Dodemanés
caigué a mans d'Italia coth a epíleg
de la guerra amb Turquia en 1912,
en el cura de la qual Italia s'apode
ra de la Tripolitania i Cirenaica, país
que avui és denominat Libia i que
s'estén des de Tunis als eonfins de
l'Egipte.
Hi ha un factor a la Mediterránia
que pot jugar un paper decisiu, i
aquest factor és Franca. De l'acti
tud que adopti França en l'aplica
ció de sancions navals que preconit
za Anglaterra, deprinque la posició
d'aquesta darrera a la Mediterrania
guanyi o perdí terreny.
Per les següent,s dades de les for
ces navals que posseien el primer
d'octubre a la Mediterránia, Angla
terra, Franca i Italia ens podrem fer
cárrec del papar preponderant que
pot jugar la veMa República.
Angla- Fran- Itá
terra ea ha
Creuers de 10.000
Cuirassats . . . . . 5
Creuers de batalla 2
Porta-avions . 2
Transporta d '
a
vions
Creurs de 10.000
tones 1
Creuers de menys
de 10.000 tones 11
Contratorpediners
29
Torpediners . . . .
Submarins . . . 8
Les xifres referents a
han estat establertes segons els mo
viments coneguts entre Gibraltar 1
Aden.
3 2
1
1 1
6 7
1 18
16
88
17
50 69
Anglaterra
Com que és una realitat el despla
eament de l'Home Fleet" a la Me
diterránia cal suposar que el quadre
de forces navals angleses és molt
importants.
El més important, peró, és subrat
llar la situació naval importantíssi
ma de Franea. que és la que en rea
litat té la clan deis esdeveniments
que puguin t,enir lloc a la Meditar
ránia.
"e~~•~1~~.~
Patrici Arnau
TALLERS GRAFI CS
BARCELONA
Verda.guer i Calas 5 1 7. Tel. 14855
3
777:71.11
"
Tropes abissínies camí de la concentració (Foto Keystone)
EL BLANC l EL NEGRE
sobre la guerra
nii¦E
?I a bandera de la civiiització llat na
justifica la invasió d'Abissínia? - Ita tia
1 e, teixisrne. - La rr-utraltat, la
democtácia i la pau
Al café, al- bar; al tramvia, al
carrer, no es parla d'altra casa. Da
vant del gajosa, els curiosos devo
ren els titulars deis diaris i exami
nen els mapas del territori abissini.
A dues passes del quiosc dos he
mies, dos temperaments, dues con
cepcions. Escoltem el dialeg:
*4*
—?I per qué creieu que el plet ita
lo-abissini ha arribat tant a l'anima
de la gent?
—En primer lloc perqué el rno
ment internacional és delioadissim
en conseqüéncia, el conflicte italo
etieopie pot tenir derivacions greus a
Europa. En se-gen lloc perqué una
de les parts intaressades és Italia,
baessol de la civilització tialina.
—Protesto. Esteu completament
equivocat. Parleu d'aquasta qiieetió
com un diplomátie de vitrina o com
un intellectual -que aja ala llims.
—?Aleshores, opinatt que les cau
ses són altres?
—Exacta. Les causes de l'emoció
a e
EL COMTE GALEAZZO CIANO;
gendre de Mussolini, el qual co
mandava la primera esquadreta
feixista d'avions que, penetrant
en territori abissini, bombardejá
l'Hospital de la Creu Roja d'Adua
¦¦•¦••¦•••¦•¦•••••¦/1
que el conflicto italo-abissini ha
prodult en el poble, són molt dite
renta. Al meu entendre, la més im
portant és aquesta: que una nació
forta, ben utillada, ben pasparada,
en nom d'un ideal imperialista, ha
envait el territori d'una altra nació
proporcionalment pobra, endarreri
da i indefensa.
—No comparteixo el vostre crite
ri. Oblideu que es tracta duna obra
de civilització.
—Jo no pue admetre que pugui
parlar-se d'obra civilitzadora a base
de bombes mortíferas, de canons
destruetors i de tanes de guerra. Ci
villtzar no és destruir, ni atacar, ni
matar.
—Desvieu el diáleg. Vós no teniu
en compte que Abissinia está plena
de tribus salvatges que posen en pe
rill els interessos de la Somália ita
liana.
—Raó de mes. Si hi ha tribus sal
vatges que les instrueixin, paró no
a rab una guerra d'invasió. Des del
raoment que Abissínia fou admesa a
la Societat de les Nacions és que la
coneideraven un poble civilitzat, i.
per tant, hi havia mitjans diploma
tics per enfocar aquest suposat ideal
de eivilització. Per altra banda, ul
tra la Somália italiana, a Abissinia
hi ha la Somália anglesa 1 la fran
cesa, i, que jo sapiga, ni França, ni
Anglaterra no s'han hagut de quei
xar mai de cap agressió, de cap sal
vatjada ni de cap molestia d'aguas
tes famoses tribus salva.tges.
—Parleu arnb massa passió. Un
llati no pot oblidar que Italia ha es
bit el bressol de la cultura latina.
—Confoneu Italia amb el feixis
me. Un demócrata no pot oblidar
que el feixisme ha eonfós la eivilita
zació amb Recordeu
Maaeotti, 1 no watt que pugueu tro--
bar cap prtecedent que justifiqui la
maternitat llatina del feixiame res
pecte a la idea de cultura. Italia ena
per DOMENEC DE BELLMUNT
rnereix Vota mena de respe,ctes, d'ad
miracions i ádhuc de preferancies.
El feixisme, no. La invasió d'Abis
sínia no l'ha acomplerta Italia, binó
un partit, un afany imperialista,
una dictadura.
—Bé, vaja. Vds sou deis que rom
pen la llança a favor del Negus.
M'agradazia saber qué se us hi ha
perdut, a Etiopia.
—I vós son deis que, en nora d'u
na falsa bandera eivilitzadora, pre
tenen justificar una guerra d'inva
si() en 1935. Si més no, pels matei
xos perilla a que vos mateix heu al
ludit abans en referir-vos a les pos
sibilitats d'una derivado europea
del conflicto.
—Jo he llanaat aquest argument
quen m'heu demanat les causes da
la popularitat de la guerra italo
abissínia. Pero si us he de parlar
amb franqueas he de dir-vos que la
gent dóna massa importancia a
aquest conflicta. S'lha de tenir en
compte que, en definitiva, es traeta
duna simple operació colonial, en
la qual a nosaltres no ens va ni ens
ve.
—Ja hi tornem a ésser. Jo no u
he dit mai que nosaltres, des del
punt de vista polític internacional,
no hágim de roanandre severament
neutrals. Peró abcó és un altre pro
blema. No es tracta d'anar a fer el
quixot a favor deis una ni a favor
deis altres. Ea tracta de discutir se
renament i objectivament els fets. I
protesto de la vostra afirmació que
a nosaltres no ens hi vagi ni ens
hi vingui.
—Que cansti en acta la protesta,
peró permeteu-me que m'in ratifi
qui.
—No tenim, és cert, cap lligam
material ni politic, ni tan solament
espiritual amb Abissínia. En canvi,
tenim afinitat cultural amb Italia.
Paró permebeu-me que us faci una
pregunta.
—Digueu.
—?No hem defensat sem,pre, com.
una bandera nacionalista pura, el
dret deis poblss a disnosar d'ells
mateixos? ?No hem anat ala Con
gressos de minories de Ginebra?
?No hem dit que la democracia. és
la pau?
—Aleshores no cornprenc com po
deu trobar justificable que el feixis
me, per raons d'expansió territorial
i d'excés demografía, violi el ferrita.
ri d'un poble que te perfecta dret a
disposar dala seus destins i a qué no
l'amoinin a casa se-va. En aquest
sentit, deixant de banda el rneu vot
increbantable per la neutralitat i
contra la guerra, he de manifestar
vos que em situo espiritualment del
costat del feble, del per.szguit, de la
víctima.
—Sentirnentalisme galeria. La
qüestió és una altra. ?Vós no sabeu
qua a Etiopia encara hi ha esclaus?
—Em penso que n'hi ha més
a Europa. Em fa molla gracia
aquest desinterés de la civilització
capitalista i la saya habilitat a dis
fressar l'esclavatge dels pobres pa
rias amb vestit blau o amb coll
plameat. De més a més, us torno a
recordar que Abissínia forma part
de la Societat de Nacions i que és
allí en cal plantejar el problema
deis esclaus. Paró, entre nosaltres,
em penso que vós deveu referir-vos
a l'esclavatge, del petroli del callao,
de les riqueses minarais d'Etiopia.
No és veritat?
—No, no. Em refereixo a pobres
diablas que encara són objecte de
merc.adeig...
—?I no reces-den que qui més s'ha
lucrat amb el mercal de negras han
estat eta blanca?
—Aixó és desplacar la qüestió.
ParLavem de la qüestió candent, i
jo m'he limitat a dir-vos que trobo
explicable la posició d'Italia, a la
qual les grans potencies europeas, a
l'hora de liquidar la guerra mundial,
deixaren les sobres del gran festí.
Italia es troba ara amb excés de
poblaeió, i s'adona de la seva situa
ció d'inferioritat com a potencia co
lonial.
—Ahcb mat,eix. I he fa pagar a., Abissínia, com si els a,laissinis hi tin
guessin cap culpa. Es com si jo, a
causa d'un específic miraculós, tri
pliqués la meya gana de manjar i
per satisfer-la m'apoderés del rebost
del veí. ?Qué dirteu si un veí vos
tre us prengués la meitat del pis i
us donéis c,om a excusa que té molts
fila? Li dirieu que vós no hi éreu!
E
"km. I 2471
A S
:
Albó .
o
0.•! irt
z••••• '''."*.... ..... RAESA
....... °'
TUCW.¦•• O
fAi'01 6R/ tlf 5%_:13aranlo
OebraSel. 'Coatit •
" • .:. wisawa.. .....o- o ADI.pilALO: .19Debera"'1'
: o 15).--\-- ,. A_--ga-m-e.l-t8__'',.,_,----..,"u--L,.-.=.-. .
'-.:.-.
,
'aelwrimlre i's 1 .i. ..) ..,.
205-,i\sa. 1f
. e
or'iy,ALA71 A';"
- AODICA A
. ,
5/;4111Agird.,1.,
=„el
71a4edri.
>e,
...... -
• ..4t- .4.Mora 3248 01b1,9013„,c 2s:1§1//71;e75U/7Lié
• arecht o 41"
1.1 •
I MYna
, ',AsImNaa "date' irm A.di5olesolo
, R E G
DaráTacM )
.......
(,)
( ,
.... ,en.
grark:741,.
_
Addi'Deeg
•racraz1
o .AddicIa
HAIDA ..."",„
Seinery4.'„4_:;..;„
4.11/111111.
Chei-ébe/a,
. 0.4
-.
atacci
sn,1;;43-7-
•h\\ a?kbb4Garima; 4dilek's
fdayvihiámus
, •-•....
oebt<5;„,.........
4/ .t.91)ere AcloWeiss.lié Adifirocyj 00Scliernet
ender
1. E lvt,), •.,
AddiRUZ/. Ire2y.,?6,777nat .
2o4041--3,904; macaLIE
pmiaespMdeelasplaeitsadleAilagntésen,rerilieetsso.riteorrnibsl'eesstlalunitIelsiurraenlta,cidoensaddeeslaeinnvealssiótedl'eEgtiroa
serqitautilaoisrpBHtsa,aoSdnmaaaalnolipttmciregialésab.la'aacrbnáaiypsAsitiDan18liIs9G;6dR,e AA1 lDaTAU,KqlAauS,aUvllMailla,acliarpuertpieanrsteaasdtiedgpeeiollassSaadibtceaaislufietasatonatrstsídaienpltreaegrcedonveneiis
1111.~t~~~1~~~~tftttli~kItP.-e')
CAMISERIA I SASTRERIA
F. VEHILS 1 VIDAL
Rebudes les novetats d'hivern en vestits abrics
32, AVINGUDAPORTAL DE L'ANGEL, 34
7, PLACA UNIVERSITAT, 7
'44111-3--i irl 414~111131111111$M111•31~~111~~~1:
la rambla de Catalunya
La crisi inexplicada
Ha acabare el debat polític promo
cut per la presentació del nou Go
Ivern 1 la seva declaració ministe
!riel. En tot moment resulta per
fectament inútil aire) que anomenen
debat polític, especie de jocs rlorals
parlarnentaris duna aesoluta irrea
litate Perb en aquesta ocasió el de
bat ha superat tots els gratis d'este
! rilitat, perqué no ha servit per a
satisfer la necessitat elemental d'ex
plicar la crisi. lecn refereixo a una
explicació seriosa, reveladora de les
causes veritables del canvi de Go
Verte puix que no pot considerar-se
con a tal la que ha donat el senyor
Chapaprieta des de la c,apcalera del
banc blau, 1 que és una explicació
Mecánica. Aquest Gocern, segons el
seu president, sha format perqué el
Cap de l'Estat va donar al senyor
~prieta l'encárrec de formar-lo
1 aprová despees la llista de minis
tres que 11 va presentar. Aireó es la
naatebca evidencia, pene no explica
res. F,quival a dir que fa fred per
qué el termómetre marca tants
graus. El que Importa saber és una
cosa molt distinta, 1 se li ha pre
guntat en tots els tons al senyor
Ceppaprieta. sense aconseguir d'ell
el més petit aclariment. Hi ha, en
afecte, coses inexplicables, 1 la inte
raitat de la crisi n'es una.
Qui amb mes precisló apunta al
bla.nc 1 aconseguí les millors dines
amb les seves preguntes és el senyor
Barcia. L'interrogatori a qué el se
nyor Barcia va sotmetre el preste
dent del Consell pot resumir-se alai:
Si el Govern actual és integrat pels
mateixos pernee que l'anterior 1 gai
reze per les mateixes persones, si té
el suport de la mateixa majoria i
realitza la mateixa politic,a 1 pre
senca el mateix programa, ?per qué
al davant de l'actual trobem el se
nyor Chapaprieta 1 no el senyor
Lerroux? Es podrá dir que la base
parlamenteria d'aquest equip minis
terial ha astat ampliada amb l'en
trada de la Lliga, perb la incorpo
ració al Govern del senyor Rahola
no altera la composició de la ma
jo:ea perqué la Lliga ja actuava
com a grup governamental, 1, per
*Otra parte la presidencia del senyor
Lerroux no destorba va pas aquesta
lncorporacee Mes aviat l'hatea pre
parada.
Per aquest costat no pot trobar-se
Cap explecació al canvi de president
del Corleen. La Lliga entra a for
mar part del Govern acceptant la
situació creada per rantenor 1 el
seu mateix programa. No hauria
tingut cap 1nconvenient a acceptar
la presidencia del aenyor Lerroux,
arnb el qual collabora, com no n'ha
tingut a acceptar la de l'ex-albista
isenyor Chapaprieta. L'explicació cal
cercar-la en una altra banda, perb
on? El senyor Chapaprieta s'he
cuirassat durant tot el debat en el
Inés esquerp deis sileneis. El dipu
Efemérides
12 de setembre de 1933. Don Juan
José Rocha és nomenat ministre de
la Guerra en el primer Govern Ler
roux.
10 d'octubre de 1933. Don Juan Jo
sé Rocha cessa de ministre de la
Guerra.
16 de desembre de 1933. Don Juan
José Rocha és nomenat ministre de
la Guerra en el segon Govern Ler
roux.
4 de març de 1934. Don Juan José
Rocha cessa de neeistre de la Guerra.
5 de març de 1934. Don Juan José
Rocha és nomenat ministre de Mari
na del tercer Govern Lerroux.
27 d'abril de 1934. Don Juan José
Rocha cesas de ministre de Marina.
28 d'abrll de 1934. Don Juan José
Rocha és nomenat ministre de Mari
na en el Govern Samper.
3 d'octubre de 1934. Don Juan José
Rocha ceses de ministre de Marina.
4 d'octubre de 1934. Don Juan José
Rocha és nomenat ministre de Mari
na en el quart Oovern Lerroux.
2 d'abril de 1935. Don Juan José
Rocha cessa de ministre de Marina.
3 d'abril de 1935. Don Juan José
Rocha és nomenat ministre d'Estat
en el cinque Govern Lerroux.
5 de maig de 1935. Don Juan José
Rocha cesas de ministre d'Estat.
6 de maig de 1935. Don Juan José
Rocha és nomenat ministre d'Estat
en el sisé Govern Lerroux.
24 de setembre de 1935. Don Juan
José Rocha ceses de Ministre d'Estat.
25 de setembre de 1935. Don Juan
José Rocha és nomenat ministre
dInstrucció pública en el Govern
Chapaprieta.
(Continuará)
—No empetitiu rassumpte remb
exemples casolans. La CO6a é6 mes
transcendental que tot
—?Peró no 1:aviene quedat que
s'havia de mirar com una petita
aventura colonial? Com una petita
aventura colonial que ha emocionat
tot el món i que está plena de pe
rills. Una cosa aixi com deixar anar
una criatura amb un Ilumí encés per
un magatzem de pirotécnica...
—Foca gereu
—Tant de bo!
per CARLES ESPLÁ
tat per Alacent, que com a ministre
de Fiaances donava la impressió
d'ésser realment un ministre, arnb
aparent autoritat personal 1 compe
tencia, ha quedat dismingit de talla
en ocupar la capçalera del banc
blau. Sembla un nou Sam,per. Perb
aquesta semblança tampoc no expli
ca, ni molt menys, el veritable se
cret de la crisi, que no trobarem
en el seu desenllaç sine) en el seu
origen; és a din. en el moment de
prescindir del senyor Lerroux. Par
tint d'aquesta eliminació es pot
arribar a alguna conduela 1 ja
aclareix un xic l'assumpte el dis
gust del pintoresc senyor Royo
Villanova, al qual mogueren fila in
visibles perqué provoques acuesta
crisi que s'ha resolt donant com a
successor del propi Royo Villanova
un regionalista aatalá. El senyor
Martínez de Velasco és un home
greu, circumspecte, dotat duna so
lemne serietat, perb en aquesta oca
sió ha procedit ame el seu intrepid
correligionari com un consumat bro
mista.
En el debat ponte hi ha hagut,
a més, dues notes d'interés polític:
la intervenció del senyor Gil Robles.
que es va creure alludit en parlar
el senyor Martínez Barrio de l'ame
nace d'un cop de força, i el discurs
de l'ex-secretari de la dictadura se
nyor Calvo Sotelo en tractar del
tema del poder personal en la Re
pública. El ministre de la Guerra
done a la seva intervenció verita
ble importáncia pel fet de sentir-se
alludit, per bé que després el cap
d'Unió Republicana, amb extraorcii
nária haeilitat, va desviar la pun
beba. I, no obstant, en tots els repu
blicans subsisteix reguló. No es
traerte duna acusació contra deter
minada borla armada, que seria in
just de formular, sinó d'enjudiciar
una política de partit i una con
ducta personal, que ser-rabien enca
minades a les finalitats assenyala
des pel senyor Martínez Barrio. Si
el senyor Gil Robles es felicita que
se li hagi donat ocasió d'esvair ru
more i sospites, no per aixó es tren
quillitzeran eta republicana. Perque
els rumors 1 les sospites no poden
quedar esvaits per paraules sinó
per actes.
Respecte al tema tractat pel se
nyor Calvo Sotelo, sense protesta
de la mejoría, 1 més avíat amb com
plaença de molla diputats governa
mentals, namés podem registrar la
tenida 1 Incompleta defensa de les
persones beta des del banc t'ate 1
no amb gaire fortuna, pel senyor
Chapaprieta. Encara que l'ex-assis
tent de Primo de Rivera acusava
casos concrete, l'interés del seu dis
curs esteva en la posició doctrinal
contra eta principis mateixos del re
gim. A un monterquic no 11 inte
reses. des del seu punt de vista, ata
car les persones representatives de
la República sinó en la mesura amb
qué la seva crítica estén el descrédit
sobre la institució, de la mateixa ma
nera que als republicans no ens in
teressva el cas d'Alfons XIII sinó en
allb que servia per reforcar la nos
ira posició antimonárquica. El debat
higué d'ésser acceptat en el terreny
doctrinal i de principie. Només da
questa manera s'hauria pogut fer
una defensa completa de les inste
tucions republicanes, que quedaren
desemparacles. Una convicció repu
blicana no pot commoure's per les
anéodotes que formaren la medulla
del discurs de Calvo Sotelo. Fins ac
ceptanteles íntegrament, sense dis
cuesió, la seva veracitat només ser
viria per a fer mes forta la con
vicció republicana 1 demostrar la su
perioritat del régim electiu, republi
cá, sobre rhereditari, monárquic.
Es evident que el funcionament nor
mal de les institucions democreti
ques del régim republicá permeten
corregir sense disturbis, amb abso
luta naturalitat, les extralimitacions
que puguin procluipse en qualsevol
magistratura. No s'esdevé igualment
en la monarquia. on la solució cal
cercar-la per procediments catastrb
fics i revolucionaris. Naturalment
que per a sostenir aquesta tesi da
vant les insoléncies de Calvo Sotelo
calla abans de tot sentir pregona
ment la doctrina republicana, no
estar tacat pel contagi amb el
vell régim, tenir, en fi, un esperit
Ileialment republicá. No pot dema
nar-se tant a aquells que encara no
s'han adonat avui que regeix la
Constitució del 1931 — amenaça de
revisió— 1 segueixen vivint en l'am
bient moral de la Constitució del 76.
Les casaques i lliurees els són molt
feixugues ala vells servidora de la
monarquía.
7 octubre de 19-5
El dia 20, gran
discurs de don
Manuel Azatia
La Comissió organitzadora d'a
quest importantíssim Flete, que s'ha
de celebrar a Madrid, davant el
gran nombre de dificultats que ha
tingut per a trobar un local ade
quat, 1 empesa i encoratjada per
ropinió pública, ha decidit habilitar
en píe camp una gran esplanada,
1 a tal fi han començat ja les obres
de tantee aixi com les necessáries
per a complimntar els requisita le
gala.
Les esmentades obres suposen
unes despeses de certa importáncia,
que la Comissió organitzadora espe
ra sufragar, comptant per endavant
amb la collaboració de tots els cor
religionaris i simprnitzants.
Lacte se celelgará a Madrid el
prorper dia 20 del corrent, diumen
ge. a les onze del metí.
Les localitats començaran a dis
tribuir-se el vinent dia 10, 1 els
donatius oscillaran entre una 1 cinc
pessetes, que s'esmerçaran en les
despeses que origini l'orgamització
de lacte.
Per a aquest es compta jet amb
la previa conformitat del ministre
de la Governació, i es gestionen ac
tualment tots els permisos de tipus
municipal i governatiu que són in
dispensables.
A partir d'avui començaran a fun
cionar les oficines installades per
aquesta Comissió organitzadora d'in
formació, local/tata i hostalatges.
aPoIticaa diari repu
blicá d'esquerra a
partir del da 15
El nostre estirnat collega de Ma
drid, el setmanari republicá d'esquer
ra "Política", sha acomiadat com a
tal dels seus lectors en el seu número
de dijous pa,ssat, 1 anuncia que a
partir del dia 15 es transforma en
diari del matí.
No cal dir com celebrem aquesta
transformació, i per endavant felici
tem els republicans d'esquerra espa
nyols que tindran ara un brgan diari
d'expressió, dirigit pel nostre estimat
company Carlee Esple, i redactat per
periodistes i escríptors de tremp i de
lleialtat republicana no desmentida
mai.
L'enhorabona, 1 per molts anys.
Interviu
Les drefes espanyo!es no poden ésser republicanes,
perqué no snó libera 's
El fronl únic d'esquerres és indispensable
per J. PAS1OR 1VILL1AMS
El senyor Basilio Alvarez, el célebre
abat de Leiro, és un dele tempera
menta mes destacats del Parlament
actual. El seu aspecte físic demostra
ja la presencia duna personalitat
própia 1 inconfusible. La cabellera,
rebel 1 indómita, és com un reflex
del seu esperit batallador, inquiet 1
propici a l'escomesa briosa d'un
celtiber. El senyor Basilio no és home
que s'ernmotali fácilment als tons gri
sos 1 estrena, tant en yoga actual
ment. El senyor Basilio — efusiu en
les seves manifestacions, rápid en el
seu pensament, sempre cordial i es
pontani —, és home de passions ve
hemente i desbordants. Irromp ara en
la maduresa de la vida amb l'impetu
delites de la joventut. El seu verb es
copiós en paraules 1 abundant en me
táfores; les unes 1 les atares brollen
amb exuberancia prolífica i deli
tosa, brillants com un acer que busca
repid el cor de l'adversari.
Dies enrera, en obrir-se les Corta 1
produir-se el debat polític, el senyor
Basilio Alvarez sorprengué per la seva
positura política de separar-se de la
disciplina del partit radical, en el
qual maná sempre, renunciane aixi
metete a la vegeta del Tribueal de
Garanties, on actuá en forma que
obliga al reccoreament deis cata
lans. Encert gallard, gens corrent en
el camp don procedeix. Perb el se
nyor Basllio, fidel a dl mateix, expe
rimentava la necessitat imperiosa de
no ocultar al país el seu pensament
Intem. I l'exposá, encara que per a
aixb hagués de trencar amb els qui
foren — encara que ja vagin essent
escassos — correligionaris de partit.
Heus act les manifestacions que
ens ha bel per a LA RAMBLA, amb
accents d'encesa sinceritat:
—?A qué és deguda la vostra se
pareció del partit radical?
—En el meu diecurs pronunciat el
dia 1 a les Corta, en ocasió del debat
polític estan ben claree 1 terminants
les raons que m'han impulsat a adop
tar aquesta resolució. La inclinació,
al meu jui funesta, que s'ha donat
al parte, radical en aquests darrers
temps no respon a l'esséncia del seu
programa ni al ritme fort 1 acu.sat
Tinivs
PEIELELIAIDA
LES SEVES CREACIONS
PERELADA, número 16 (aperitiu)
PERELADA blanc 1 negre
PERELADA moscatell
PERELADA, primera cava
XAMPANY PERELADA
Doux - Demi doux - Sec
GARANTIA:
Embotellats a les mateixes caves
del Palau de Perelada
Agt.: F. Quintana, Llúria, 125
de la seva histeria. El partit radi
cal era el cridat a ésser reix de la
República, l'agulla de la balança en
qué es contrapesessin 1 equilíbressin
tots els extremismes, sense posar-se,
com s'ha posat, sense mesura, en el
platel de les dretes. Amb aixb ha per
dut la seva missió fonamental, la
qual jo creía i cree que era Indis
pensable mantenir a tota costa, pre
cisament per tal d'afermar 1 conso
lidar la República. Vaig sortir, dones,
del partit radical, sense que a aneó
em dugués altre merbil que un de pu
ramerit romántic, com nascut de la
.rneva conselencia. Me'n vaig anar per
que censidero que, per a ésser repu
blicá, és condició "sine qua non" és
ser liberal, I les dretes espanyoles no
ho són, ni poden ésser-ho. El senyor
Alexandre Lerroux cregué que havien
de collaborar amb els republicana en
la governadó de l'Estat. Error cra
síssim. Poden fer-ho, i de fet ho fan,
a França, a Bélgica, a Anglaterra
i a nitres molts pagos; pene és que
aquelles dretes, sobre ésser més ge
neroses més audaces que les matei
xes e-truenes espanyoles en tots ls
prcblemes que afecten la justicia so
nervi cie la vida moderna, tenen,
alments, el mínimum de decórum de
mocrátic eue jo lemando ale le
mente reaccionaris dad, 1 Iss el qne
eiguin fr.. ainenta'art nt liberels 1 no
ees teme ts, intransigente t
muntante
—?Com enjudicieu el momenz po
I ersent?
--Dcient desgraciadament dolent,
tant a linterior corrí en rintegte do
nal A l'interior, pereue el Govem ac
tual, com una coi. tinuació formal 1
programática de l'anterior, es troha
en equelgi inestable, i tan sols és
sostingut dret per la gravetat trans
cendentalissima dels moments inter
nacionais. En l'exterior, perqué la
riostra situeció geográfica i la nos
tra actuació, quasi directriu, a Gine
bra, ens cellcc,a en un primer pla per
a toles les eventualitats.
— ?Creieu necessari o convenient
un front únic d'esquerres com a re
rnel a la situació? ?C,onsídereu be.ne
ticiós que en el susdit front intervin
guín els partits obrers?
—Evidentment han de coalitzer-se
les esquexges per a realitzar l'obra
comuna de rescatar la República.
Quant a la conveniencia
que en el susdit front d'esquengs in
tervinguin els partits obrers, jo la
cree no solament beneficiosa, sinó in
dispensable, perqué l'obrer, que re
presenta el factor importantissim del
treball, ha d'actuar en la política del
país, és clan que dintre de la llei,
pele) aportant la força immensa i de
cisiva de la seva gran maese.
?Quines possibilitats politiquee
veieu per a Pesdevenidor?
—Les úniques posibles. les que ex
clusivament poden resoldre el gran
problema polític d'Espanya. Si la
guerra italo-abissínia, com és d'espe
rar i més encara de desitjar. r.o in
fecta de les seves rancúnies a la 1de
diterránia, fent que l'onatge de la
guerra no traspassi el 1:anal de Suez,
s'imposa la forInació d'un Govern que
procedeixi com més aviat millor a
consultar la voluntat del cos electoral,
perqué sigui ella, com és obligat en
tot país de regim parlamentan, la
que assenyali eta rumba 1 les direc
trius de la vida nacional interior. Si,
per d'asure aquesta guerra és guspira
que abrandi rincendi adurmit de la
contesa de problemes internacionals
latente, s'imposa un Govern nacional,
que t,ingui com a programa básic anar
enmotllant els grana i sacratissims
drets d'Espanya a les exigéncies i im
peratitis de la realitat.
— ?Creleu les dretes amb força su
ficient per a intentar un cop d'Estat
en el cae que es veiessin obligades a
abandonar el Poder?
?Qui pot parlar d'aixt) seriosa
ment? Les dretes potser hagin pen
sat en la possibilitat que aqueix in
tent pegues portar-los a la vicié
ría i a rapoderament absolut del ré
gim; peró no han d'ignorar, i jo cree
que no ho ignoren, que, a la sola
temptativa, a la Inés Ileugera inicia
ció d'un moviment aosorbent, per a
la qual cosa haurien de sortir de dar
rera del reces del parta radical, les
tres quartes parta del país, d'aquest
país que, com espiritualitat de la seva
hstória a través deis segles, té el se
gell inconfusible del seu liberalisme,
s'aixecarien com un sol home.
—?Quina és la vostra opinió sobre
el moment polític internacional?
—Poc pot parlar-se ara d'araueixa
materia delicadíssirna; perb és inne
gable que l'ánsia d'expansió territo
rial no és, no pot ésser en régim de
justicia ni d'humanitat, raó suficient,
ni allegació de disculpa perqué una
nació es liante damunt duna altra
per arrabassar-li el :nés sagrat que
existeix en la consciencia de tots els
pobles, que és Ilur llibertat, llur in
dependencia. D'ad ve que la simpa
tía deis honres de recta consciencia
no pugui acompanyar el Duce en la
seva aventura. Per la resta, jo cree
que els pareos europeus. que encara
tenen obertes en llurs carne 1 en llur
economía les ferides i els esqueixa
reents de la gran guerra, han de fer,
com yerren fent plausiblement, els es
forços imaginables per a evitar una
altra conflagració mundial, que seria
terrible, i fer tornar a la raó eta que
tan desbordadament l'han perduda.
Les coses que passen
El senyor Cambó, republicá,
Quan el President de la Repúbli
ca encarregar a Alba que mirés de
formar Govern, el senyor Cambó, en
un moment de sinceritat digué als
periodistas:
—He manifestat al senyor Alba la
meya satisfacció de veure que ha re
but, l'any 1935, rencerrec que jo de
sitjava que llagues tingut l'any 30."
Perque si Alba hagués tingut l'any
30 aquest encárrec — pensa el se
nyor Carnbó — la monarqiiia no
hauria caigut. 1 la República no hau
ria vineut
"La Veu de Catalunya" diu:
Un éxit de l'A teneu Enciclopédic
La poes a do García
Lorca, dita per elli i per
Margarida Xirgu, arri
ba al cor d'un públic
popular i entusiasta
MARGARIDA X1RGU
llegeix a l'escena/4 del teatre Barcelona els poemes de Federico
García Lorca, el qual es troba, assegut, a la theta de la fotografla
(Foto Centellee)
Ahir al matí, el poeta andalús Fe
derico García Lorca recite, poesies se
ves davant d'un públic popular que
fins a vessar, el teatre Bar
celona-.
Abans, el doctor Víctor Colorner,
president de l'Ateneu Enciclopédic
Popular, entitat organitzadora de
Pacte, pronunciá un parlament enal
tint la figura del poeta i la de l'actriu
senyora Margarida Xirgu, sócia ho
norária de l'esmentat Ateneu, la qual
també prenia part en el recital.
El doctor Colomer glossá, taanné, la
tasca de l'Ateneu Enciclopédic, i les
seves campanyes pro Universitat po
pular i a favor de raugment de les
escotes públiques.
A continuació, García Lorca pren
gué la paraula. A la sala es féu aquell
silenci expectant que revela l'interés
portat al máxim. El poeta, assegut
dan-era una taula, el micrerfon de
Rádio Barcelona a la seva esquerra,
els braços plegats damunt dels seus
llibres de versos, s'adreça sim.plement
al públic. Fóren els seus primera mota
una introducció senzilla 1 bella que
tendia a situar el poeta i la lectura.
Nosaltres ens fem l'honor de repro
cluiplo textualenent:
"Senoras y Senores:
Aceptando con mucho gusto la in
vitación del Ateneo Enciclopédico de
Barcelona voy a leer para sus socios
una selección de poemas de mi mo
desta obra poética con toda la buena
fé y la intención pura de que soy
capaz y con el ansia que tiene todo
verdadero artista que lleguen a vues
tro espíritu y se establezca la comu
nicación de amor con otros en esa
maravillosa cadena de solidaridad es
piritual a que tiende toda obra de
arte y que es fin único de palabra,
pincel, piedra y pluma.
Estamos aquí reunidos y como yo
no tengo la técnica ni el paisaje del
actor y veo este gran teatro lleno de
un público distinto yexpectante, ten
go ciertomiedo que mis poemas o bien
por íntimos o bien por obscuros o
bien por demasiado escuetos, sin esa
hojaraca musical que entra por las
orejas sin llegar al tuétano del sen
tiniento puedan quedar ateridos bajo
esta bóveda temblando como esos ga
tos sucios que los ninos matan a pe
dradas en los arrabales de las pobla
ciones.
Yo nunca he leído mis versos de
lante de tantos espectadores, no por
que no sea capaz, puesto que lo voy
a hacer ahora, sino porque es indu
dable que la poesía requiere cuatro
paredes blancas, unos pocos amigos
ligados por una armonía de amistad
y un dulce silencio donde gima o
cante la voz del poeta.
Mi amor a los demás, mi profundo
Carino y compenetración con el pue
blo, como me ha llevado a escribir tea
tro para llegar a todos y confundir
me con todos, me trae esta tibia ma
nana de Barcelona a leer ante gran
público lo que yo considero más en
tranable de mi persona.
Por eso yo ruego a todos que por
un momento nos sintamos amigos ín
timos todos. que olvidemos las pro
porciones de la sala, las curvas
terciopelo que orlan palcos y platea
y nos hagamos la ilusión que estamos
en una pequena sala donde un poeta,
con toda modestia y sencillez va a
claros sin desplantes ni orgullo, lo
n.ejor. lo más hondo que tiene.
Un recital de poemas es un espec
táculo con todas las bellezas y agra
vantes del espectáculo, todos los días
los escuchais y algunas veces muy
bien; una lectura de versos por el
propio poeta es un acto íntimo. sin
relieve donde el poeta se desnuda y
deja libre su propia voz.
Ante un gran público tengo siem
pre recelo de leer versos porque la
poesía es todo lo contrario a la ora
toria. En la oratoria el orador estira
una idea ye conocida del público y
le va dando vueltas y más vueltas en
juego simple que la multitud acoge
con entusiasmo, es como una larga
bandera que el orador hace jugar
con el viento, cambiando pliegues
pero sin alterar líneas; en la poesía
se ha de estar alerta para cazar imá
genes y sentimientos que saltan pul
verizados como agua de tormenta y
en todas direcciones como una ',an
dada de pájaros espantados por el
tiro del cazador.
Precisamente por eso yo no hablo
sino que leo lo que escribe y no im
proviso para no tener ni un solo mo
mento de divagación. Por eso yo re
cuerdo con ternura a aquel hombre
maravilloso, a aquel gran maestro del
pueblo don Benito Pérez Galdós, a
quien yo vi de nino en los mítines
sacar unas cuartillitas y leerlas, te
niendo como tenía la voz más verda
dera y profunda de Espana. Y eran
aquellas cuartillas lo más verdadero,
10 más nítido, lo exacto al lado de
la engoladura y de las otras voces
llenas de bigotes i ruanos con sortijas
que derramaban los oradores en la
balumba ruidosa del mitin.
Sean mi pudor, mi sinceridad y
vuestra buena fe los tres elementos
que formen el aire íntimo y claro
donde se pieidan los poemas y ojalá
sirvan para elevar y afirmar el ánimo
de los que me oyen."
Aquestes paraules de García Lorca
guanyaren immediatament el públic.
LA primera ovació esclatá, uns aplau
diments que l'entusiasme feia irrepri
mibles i que ja no cessaren durant
tota la lectura.
Escriptors em
1 presonats
Ha ingressat a la presó de Larri
cnnSol.alernany.
Espina, per ha-ver publicat a
Peri6dies subscrita a lAgencia Sirval un article considerat
riptor Antonio
"El Li
beral"
a Bilbao, res,
La denuncia
esei
En la •vista, davant del Tribunal
injuriós per a Hitler.
AValate
d'Urgencia, el fiscal, senyor
gui, pronuncia un durissirn !rito
contra el senyor Espina i veme. con_
copies injuriosos per al susdit escrie.
ton
públic.
Mentre informava el senyor Apabe.
eeenii, el fiscal cap, que es trobava
amb algunes altres persones en una
cambra del costal, pronuncie parau
ks elogioses per a l'actitud del fiscal,
la qual cosa provocá protestes en el
El defensor senyor Aldasoro féu
un breu informe i afirme en prineipi
que la causa no havia de veure's da
vant del Tribunal d'Urgencia. Afegí
que rarticle del senyor Espina es pu
blicá erran d'unes deckracions de
Hitler, en les qua - el dictador ale
rriany deja que trencava amb el Trae
tal de Versalles„ la qual cosa, a en
ten de rescriptor senyor Espina, sig
ropa. Tam.bé digué que d'un país on
nificava un perill per a la pau a ge..
encara s'empra la destral per a res
tablir el dret 1 on es practica l'este
rilització, el que s'anomeni foll un
cap del Govem II sembla disculpable.
La presidencia cridá l'atenció al
senyor Aldasoro, i aquest, en vista
d'aixó, acabá el seu informe dema
nant l'absolució del senyor Espina.
El Tribunal es reuní tot seguit per
deliberar, i fallá condemnant el se
nyor Espina a un mes i un din d'ar
rest.
* * *
A Barcelona es troba detingut amb
presó atenuada, al seu domicili,
criptor J. Civera i Sormaní, denun
• • *
ciat igualment pel cónsol alemany.
Al jutjat de guárdia s'ha rebut un
ofici de la Prefectura de Policía en
el qual es dóna compte d'haver-se re
collit 160 exemplars de l'obra de Die
go Ruíz "El Duce contra el Negus",
per ordre del general Sánchez Ocana.
Diego Ruíz ha estat detingut per
la policda, tancat als calabossos de la
Prefectura Superior de Policia i final
ment dut a la presó per no tenir les
10.000 pessetes que el general Sánchez
Ocana 11 demanaea per no tan
careo.
* * *
El director de "El Be Negro", senyor
Josep Maria Planes, contra el qual
ht hasta orcire de detenció per un
article
s'ha hagut d'exiliar i és a París.
L'autor de "Yerma" Regí, primera
?nene unes ccrmpasicions del seu pri
mer Ilibre, titulat "Canciones". Des
prés, seguí la "Petenera", del "Poema
del Cante Jondo". Conservant aquest
ordre cronológic, García Lorca recitá,
després, alguna deis famosos peemos
del "Romancero gitano" els gita
nos, raristocrácia d'Antealusia, cenit
digué en un comentare precise.
Del seu llibre, encara ineclitnepoeta
en Nueva York", destect,
titulat "El Rey de Harlem", cele és
una excitació vibrant a giré es dei
xondeixin i retrobin llur esperit. Com
previament advertí García Lorca, en
"Poeta en Nueva York" un accent so
cial s'incorpora en la seva obre, ac
cent inspirat pel contacte del poeta
amb la vida nord-americana, en la
qual els negree són l'única manifesta
ció d'espiritualitat.
També en ele negree, per bé que
d'un carácter totalment distint —es
tracta ara de Cuba —, cal trobar a
inspiració del "Son de negros", amb
el qual García Lorca clogué la seva
dissertació.
I els aplaudiments entuslásties amb
que el pnblic regraciá el poeta s'ájun
taren amb l'ovació fervent que 'salu
clava l'apareció de Margarida Xirgu
a l'escenari. La ilustre actriu, figura
embellida per una llum interior, si
lueta gairebé d'aparicee — vestit
blanc, groc pállid rosa —, llegi ma
gistralment l'emoclonat "Llanto por
la muerte de Ignacio Sáncleez Mejías"
i Una petita i graciosa composició del
"Romancero gitano".
Actriu i poeta escoltaren, junta, els
darrers aplaudiments d'aquell públic
popular i autenticament selecto. El
posar-se en contacte amb ell, fou per
a García Lorca una satisfacció inten
síssima. Així ho afirrnava després ala
seus a,mics: "Mai—deia —no m'havia
trobat amb un auditori tan herid de
comprendre. Mai no havia recitat tan
a gust, ni m'havia Iliurat als oients
d'una manera tan absoluta..."
H
I \ UNA /A/CA
Flascó, 2,50
otmls et urea«
e
de Fixol, en pentinar
vos, i !a no hi fará res
que faci vent ni que
us poseu i tregueu
el capell moltes ve
gades durant el dio.
Anireu Loen pentinat.
" (I
apeilo
quemara
'l
IX
PERFUMERIA GAL. - MADRID. - BUENOS AIRES