Rambla de Catalunya, La. Núm. 61 (21 oct. 1935)

              2.! ,Net,,!bre de 1935
gaba el cinco por ciento, con un im
puesto, y ahora el cuatro por ciento
sin impuesto, el tenedor sale igual y
el Tesoro también—, hay otro aspec
to que es una espera en los pagos. Es
tas deudas amortizables convertidas
del cinco al cuatro por ciento, tenían
que extinguirse dentro de quinze y de
treinta y dos anos, y el senor Minis
tro de Hacienda lo eue hace es sus
pender la amortización, que es un pro
cedimiento de insolvencia. Una enti
dad particular no habría podido so
breseer en el cumplimiento de sus
obligaciones con tanta facilidad. El
Estado presenta una ley y suspende la
amortización de esta Deuda. Los Te
nedores de títulos no se quejan, por
que siguen cobrando el mismo cuatro
por ciento que antes, y a favor de esto
el Estado no paga.
Lo que ha hecho el Gobierno, ha si
do una confesión de insolvencia. ?Con
qué beneficio? Con ninguno. Esta deu
da amortizable se extinguía totalmen
te dentro de quinze i de trenta y dos
anos; pues ahora, en virtud de esta
disposición se acabará con este siglo,
se echa sobre el porvenir esta carga,
y se reduce, además, nuestro pequeno
coeficiente de amortización de la
Deuda Pública, i se anula e impide
todo posible desarrollo de la tributa
ción sobre los cupones de la renta. Se
abandona todo esto y. además, se da
el espectáculo de diferir pagos sin que
tuviéramos noticia de que la situación
del Tesoro espanol le obligase a estas
determinaciones.
?Donde está entonces el beneficio
resultante de la suspensión de las
amortizaciones? Porque, eso sí, el Es
tado paga menos; pero ?dónde ha ido
a parar el beneficio? ?Por qué no se
ve en la formación del presupuesto el
resultado de esta economía? Por la
misma razón de antes, porque se ha
ido extrayendo dinero de donde se ha
podido para cambiar totalment la in
versión de los gastos públicos y si el
mnistro de Hacienda no hubiera he
cho esta operación suspendiendo la
amortización de la deuda, habría unos
cuantos millones más en el déficit ini
cial del presupuesto.
Así se nivela un presupuesto como
se quiere. Suprimiendo las partidas de
cargo al arbitrio, todos tos pri aupues
tos se nivelan.
El limas de la política mo
netaria exterior i de comen::
exterior ens condueixen a
una fallida imponent
Hay una cosa más grave todavía,
que es la política de cambios del Go
bierno. En el mitin de Mestalla ya me
mostré alarmado por lo que ocurría.
El Gobierno nos ha dicho en nota
oficiosa que el Centro de Contrata
ción de moneda estaba al día, que se
iba a liquidar la situación, que se iba
a rescatar la prenda en oro deposita
da por Espana en Francia, etc. Nada
de eso es así, porque todo lo que se
está haciendo en este particular, es
trampantojo, y simulación. El Centro
de Contratación de moneda, debe 400
o quinientos millones de pesetas, como
todo el mundo lo sabe y afirma, y está
atrasado en cuatro o cinco meses en
sus operaciones, aunque el Gobierno
lo niegue. Y hay reclamaciones y pro
testas de importadores, de empreses
extranjeras con negocios en Epana
que no pueden movilizar sus créditos.
Esto procede de una errónea polí
tica de prestigio, que se empena en
mantener la peseta por encima de su
valor efectivo, con lo cual, se produ
ce la parálisis del Centro de Contra-.
tación, la insolvencia del mismo, un
fenómeno de congelación de créditos,
que es la realidad actual de estas ope
raciones y, además, se agrava el pro
blema dia por día, porque con la pe
seta sobre su valor efectivo, las im
portaciones pesan, y el aumento de
importaciones agrava la situación
del problema, desnivela más la ba
lanza de pagos, y vamos a llegar a
una situación de catástrofe y de quie
bra. Esta es la realidad.
?Soluciones que se habían pro
Puesto? El senor ministro de Ha
cienda había ideado la de valerse
de los bonos oro, que ha hecho ad
quirir al Centro de Contratación a
costa de las reservas y créditos oro
en el extranjero, para luego, con la
garantía de estos bonos, levantar un
empréstito en el exterior. Pregun
tad a un alto funcionario del Ban
co de Espana que ha ido con estas
pretensiones al extranjero qué le
han contestado. El empréstito no
aparece por parte alguna, pero ten
drá que aparecer, porque no todo
el miwido se va a resignar a que le
congelen los créditos en el Centro
de Contratación de Moneda. Eso no
Puede ser, pues además de hacer
imposible la vida comercial, dificul
tará la celebración de nuevos Tra
tados, y tendremos que llegar a li
quidar de alguna manera, de alguna
de estas dos formas: O exportar el
oro físicoc le tiene Espana, parte
de él — l que sea necesario—, o
hacer un < -préstito oro en el ex
tranjero. ;tamos a volver a una
situación conocida en Espana
desde las eras coloniales: ir a le
Yantar am sitios fuera de Espana
con vistas una baja de la peseta,
Inevitable; suerte que contrata
ríamos alia . un empréstito al pre
cio de la p eta para pagarlo luego
mucho mea -aro, cuando viniera el
descenso h atable de la moneda
nacional. E es, en líneas genera
les, la ruta que se sigue. Yo no niego que el senor Ohapaprieta sea
un gran hacendista. Lo será, pero
es un hacendista de grupo y de
clase. !Ah, pero el hacendista de la
República, no es! (Moit be. Aplau
dimenta)
ENDERROCS «DERRIBOS»
GARCIA I VIDAL
Compra i venda de portes, flnestres, balcons, vidrieres, blgues de
ferro i fusta, baranes, reixes i altres efectes per a la construcció
CLOT, 1 - Teléfon 54998
eas~,,,,,,eaamosesumminagb
C=I
CIZ=11 1L31
En la situació present la
convivéncia és impossible
Primer cal reparar les in
justícies i els atropellaments
Más que todo esto nos duele y
nos subleva la situación moral del
país a la que yo aludía antes. Esta
situación de inferioridad, de descré
dito y de vejamen que la condición
de republicanos echa sobre nosotros.
Me acuerdo que el ano nueve, en
ocasión de otros sucesos políticos,
decía el Partido Liberal en un ar
tículo famoso: "?Pueden ser monár
quicos los liberales?" Pero nosotros
no podemos preguntar si hemos de
seguir siendo republicanos. Tenemos
que preguntar: ?Es que los republi
canos seguimos siendo tratados co
mo espanoles? Porque se nos trata
como a un país enemigo, y en estas
condiciones todavía se nos habla de
conciliación y de convivencia, toda
vía hay gentes que físicamente o de
ifn modo simbólico, después de ha
bernos asaeteado material y moral
mente, tienen la pretensión de alar
gamos su mano. (Ovació.)
No. Después de lo que ha ocurri
do, el pueblo republicano tiene de
recho a estricta justicia. Ah. pero,
?qué se creen? ?Que después de ha
ber pretendido aniquilarnos, después
de habernos pisoteado, ultrajado, en
vista de que no acaaan con nos
otros, se van a compa decer y decir:
"Somos hermanos". Sí, somos her
manos, pero sin perder, y, sobre
todo, sin perder la dignidad cívica y
personal.
Ya sé yo, y estamos dispuestos a
ello, que en un país de democracia
y de opinión, los cambios son inevi
tables, y unos días son triunfadores
unos, y otros días son vencidos. Eso
es natural. Tampoco nos negamos
nosotros, todo lo contrario, a una
situación de tolerancia, y como se
dice ahora, de convivencia; pero
?en torno de qué? ?Sobre miles de
presos y de muertos? ?Sobre miles
de injusticias, y de vejaciones, y de
cohechos? ?Sobre miles de insultos
y de violaciones de la Ley? Sobre
la subversión de la República, ?qué
convivencia? Convivencia en torno
del régimen, de la justicia, de la
Constitución y de la ley republicana,
cuando ellos quieran. Fuera de eso,
!nada! (Xardorosa ovació.)
Todos los destrozos causados por
esta política, destrozos legales, orgá
nicos, de significación política y de
sentido moral, van a agravar las
dificultades con que el día de ma
nana se tropezará el Gobierno repu
blicano. Las agravarán, como si no
fuesen bastantes las que lleva con
sigo el empeno de rehacer la polí
tica republicana. Por eso la acción
de los futuros Gobiernos republica
nos ha de comprender dos partes, no
sucesivas — entendámoslo—, sino si
multáneas, porque no seré yo quien
diga nunca: Hay no puedo hacer
esto porque estoy haciendo otra
cosa. No. Todo se puede hacer todos
los días y al mismo tiempo. Basta
querer hacerlo. La acción —repito--
de los futuros Gobiernos republica
nos ha de comprender dos partes:
una de reparación de sanciones y de
restauración justiciera, y otra, la
parte política. de innovación, de
creación y de progreso de la Repú
blica. Sí. Hay que hacer una obra
de reparaciones legales y de orden
moral y personal; de reparaciones
legales, poniendo otra vez en vigor
los organismos, los cuerpos y los
Estatutos que las Cortes han des
truido, devolviendo a los pueblos sus
representaciones locales, provincia
les y regionales.
Des d'ací, fraternalrnent,
obrim eLs braços a Catalu
nya
Y aprovecho la ocasión aquí, en
este panorama de Madrid, el mismo
de Goya, cerca de la Bombilla, don
de está lo más granado del casti
cismo madrileno y donde están aho
ra las representaciones republicanas
de toda Espana, para decir, en nom
bre de todos vosotros, al pueblo ca
talán, distante y sojuzgado, que nos
otros le abrimos los brazos de la
fraternidad hispana y republicana y
que es en nosotros donde tiene su
esperanza de pacificación, de justi
cia y de gloria espanola a la que
ellos, como nosotros, pertenecen.
(Grans aplaudiments.)
Hay que hacer esta obra de repa
ración, además, en todos :os casos
de saqueo del interés público, mae
nifiestamente realizados y compro
bados, en cuanto haya un arranque
de valor cívico que permita la de
mostración de lo que todo el mundo
sabe. Y hay que individualizar—fi
jaos bien—, individualizar, la res
ponsabilidad y la sanción por todos
los abusos cometidos desde octubre
acá, y desterrar de todas partes el
espíritu de venganza, advirtiendo al
pueblo que para conseguirlo no ne
cesita salirse de la República ni de
la Ley, anees al contrario, solamen
te en la República y en la Ley obten
drá justicia.
El programa de realitza
cions dele futurs Governs
republicans
Decíamos que la obra de los par
tidos republicanos en el porvenir
tendrá esas dos partes de la repa
ración justa y debida a la concien
cia popular y la obra política de
construccióa que le ha de estar en
comendada. En esta obra política
muchos problemas nos saldrán al
paso, pero es lícito, y debido
aún más que licito, que nosotros
marquemos algunas preferencias en
grmtrannuntrarannuntsnntsumnunturanntsn
NOBLES PE1 A OFICINES
Agustí Altaba
C. TALLERS, 29 i 31-BARCELONA
el orden de los problemas de Go
bierno y de reo:ganización de la Re
pública. Nosotros hemos insistido
siempre en poner en el primer pla
no de las preocupaciones del Estado
republicano, entre otras cosas, la en
senanza, que es el escudo de la Re
pública; la organización de la justi
cia, el problema agrario, la legisla
ción social, y el problema fiscal y
presupuestario, mirándolo desde el
punto de vista político en que nos
otros tenemos que mirarlo.
Respecto ka los problemas de ense
nanza, a nosotros no nos cumple más
que aplicar las leyes votadas por las
Cortes y proseguir la política inicia
da hace tres anos. De esta política
se habla ya poco; ya nadie recuer
da la obra de creación que hizo el
Gobierno republicano, el esfuerzo
económico que impuso al país vo
tando un empréstito de cuatrocien
tos millones para escuelas, la crea
ción de muchas docenas de Cen
tros de segunda ensenanza, la po
lítica que hicimos en Bellas Artes.
creando Bibliotecas. creando Museos
idyeatendiendo a los grandes Centros cultura nacional. Sobre este par
ticular todas las definiciones políti
Incoas y programáticas están hechas, y hay más que ejercer la acción gu
bernamental, administrativa y presu
puestaria para acelerar esta labor
como lo reclama el estado de incul
tura del !reís y la formación de las
conciencias republicanas del porve
nir.
En la legislación social nos cum
plirá restablecer toda la obra legis
lativa de la República y hacer fun
cionar todas las instituciones crea
das por el Gobierno.7epublicano, des
dichadamente pisoteadas por la reac
ción imperante, volviendo a herir y
lastimar la conciencia de los tra
bajadores alejándoles la esperanza
de que en el régimen republicano,
innovador y democrático, habían de
encontrar in camino pacífico de me
joramiento ., de elevación de su dig
nidad profesional y moral y de ciu
dadanía.
Hemos de atender de una manera
especial a la organización. de arriba
a abajo, de la Justicia del Estado re
publicano. Acontecimientos recien
tes han vuelto a poner en primera lí
nea este género de preocupaciones
que nunca hemos abandonado. Y esto
es harto grave, porque a veces
se puede uno preguntar si todos los
anhelos mostrados en tiempos pasa
dos y aún dentro del régimen por
asegurar a la República, y más exac
tamente al pueblo espanol una Jus
ticia competente e independiente, no
van a tropezar con la rutina, con
deformaciones del carácter y del es
píritu profesional que se opongan a
la verdadera reorganización y sanea
miento de este primordial servicio
y función del Estado.
Hacía ya mucho tiempo que en
Espana no presenciábamos el espec
táculo del revuelo de las togas en
las antesalas ministeriales, yendo a
tomar la orden del Gobierno sobre a
quién se debe perseguir, a quién se
debe procesar, libertar o encarcelar.
Y esto lo hemos vuelto a ver en los
meses pasados. Yo estimo desde aquí
que más que perder el tiempo en dis
quisiciones legalistas o dogmáticas,
tratando de extraer de los textos
constitucionales definiciones jurídi
cas, importa mucho tener en el alma
el decoro de la función y de la pro
fesión, que no siempre lo hemos vis
to levantado a la altura que requie
re la dignidad nacional, ni el senti
miento de la justiala. Eso no lo he
mos visto siempre, y será bueno que
la Justicia republicana del porvenir
diese satisfacción no sólo a los dig
nos magistrados que sienten esta ín
tima alarma de su conciencia profe
sional, sino al anhelo del pueblo es
panol de poder descansar en la jus
ticia, de la cual estén excluidos to
dos los intereses bastardos que nu
blan hoy por hoy el sol de la Justicia
republicana.
Vers una auténtica justícia
social republicana : Refor
ma agraria i impostos &cals
sobre els privilegis
Nosotros ponemos en primer plano
la política agraria, porque estima
mos que la Reforma Agraria es la
columna vertebral del régimen repu
blicano y de la obra política de .os
republicanos. A esto hemos de con
sagrar desde el primer día—y así
se lo exigiremos al primer Gobierno
republicano que se forme—las me
didas urgentes, renovadoras y repa
radoras de todas las atrocidades que
en este orden se han hecho por la
situación imperante. Y no nos bas
tará decir que vamos a acometer el
problema central de la Reforma
Agraria, tal como está definido, sino
~ala
larambla de Catalulya
que esta obra central ha de ir sos
layada y acompanada y flanqueada
por otra como sería la derogación de
la inicua Ley de Arrendamientos,
hoy en vigor, sustituyéndola por
otra más humana, justa y atente a
la justicia social, por el rescate de
los bienes de los Ayuntamientos es
panoles, que nosotros habíamos lle
vado ya a las Cortes Constituyen
tes y cuya votación supondría una
renovación profundísima de la vida
económica local, y Por la creación
de los organismos de crédito con to
da la potencia, toda la autoridad, y
todo el mecanismo necesario para
atender a la vigorización y a la efi
cacia de la Reforma Agraria en Es
pana.
Hemos de atender también, desde
un punto de vista nacional y repu
blicano, a la política de Hacienda.
Yo no hablo de Hacienda como un
técnico porque no lo soy. Para mí
las cuestiones de Hacienda son de
orden político; yo soy un político y
tengo la pretensión, que ya he pues
to en práctica otras veces, de que
la técnica se subordine a nuestra
política y sirva las definiciones y los
propósitos y las creaciones de nues
tra política. Esta es la posición en
que nos hemos de colocar frente a
los problemas de la Hacienda es
panola, y manejaremos la política
hacendística y tributaria de Espana
con un propósito político, quiero de
cir, con un propósito de justicia, que
es el contenido de nuestras defini-ciones
politices. A través de la po-lítica
de Hacienda, manejando la
ca
reforma fiscal y la estructura de los
presupuestos, hemos de ir derecha-mente
a romper las grannddes
--
nes
n
traciones de riqueza teritorial y mo
biliaria, que dada la estructura de
la sociedad espanola atrozmente
conservadora, con el retraso de un
siglo, impiden la efectividad del vi
gor de la democracia espanola,
mientras esas grandes concentracio
nes de riqueza territorial y mobilia
ria no se rompan definitivamente.
Y las tenemos que romper a través
del impuesto, a través de toda la le
gislación de Hacienda. (Grans
aplaudiments.)
Hemos de afirmar desde ahora
nuestra resolución de partido— por
lo menos de partido—, de implantar
la tributación sobre los patrimonios,
para ir a ese fin de justicia social
que acabo de enunciar, y de mane
jar la tributación directa lo mismo
que la indirecta para acabar con
los privilegios que hoy tienen sus
traídas de la carga fiscal las zonas
más ricas y poderosas de la sociedad
espanola, y que no siga pasando la
mayor parte del gravamen tributa
rio sobre los pobres que no pueden
más. Esto lo hemos de hacer a tra
vés del impuesto directo y a través
del impuesto indirecto, recordando
que el consumo de los ricos está ab
solutamente exento de toda carga
fiscal en virtud de herencias de po
lítica conservadora en el orden eco
nómico que hasta ahora la Repú
blica no ha conseguido destruir.
Más que todo esto nos interesará
el tono moral con que se gobierne al
país y la comprensión del espíritu
popular y el recoger en la obra gu
bernativa y legislativa este anhelo
espanol que desde hace siglos pugna
por hacerse oir y que cuando ha
tenido la ocasión —hace tres arios
—de manifestarse en la obra legis
lativa de las Constituyentea y en la
trayectoria de los Galanteos repu
blicanos—no el mío, de todos los
Gobiernos auténticamente republi
canos—ha sido esclavizado otra
vez, haciéndole retroceder a los peo
res decenios del siglo diecinueve.
Es preciso tener en cuenta que la
República es de todos los espanoles,
y que ésta está para beneficio del
pueblo espanol, para su engrande
cimiento, su prosperidad, su paz,
para la satisfacción de sus anhelos
de justicia, hasta ahora nunca col
mados. Es preciso tener en cuenta
que este régimen republicano se
tiene que caracterizar por un sen
tido de humanidad, de tolerancia, de
comprensión, y que ha de destruir
absolutamente los privilegios de las
clases adineradas que ahora sojuz
gan al pueblo, no con espíritu de
desquite ni de revancha ni de diso
lución social, sino con espíritu de
creación, de estabilización de la so
ciedad espanola, que hoy desgracia
damente no existe.
Para esta obra el Partido de Iz
quierda Republicana aportará su
fuerza, su entusiasmo, la populari
dad que tenga; pero como he dicho
en otras ocasiones no los aportará
para cualquier cosa ni de cualquier
manera ni para ir tirando. Nosotros,
como partido, hemos nacido de la
fusión de otros tres, lo cual no es
un indicio sino una prueba de cual
Tal com la setmana passada anuncíávem, rapan
có de
la rambla
diari del vespre
tindrá Iloc en els primers ches del novembre vinent.
No cal dir que ei nostre fraternal col lega, en trans
formar-se de setmanari en chari fiará honor a la seva
história catalanista, republicana i esquernsta de sem
pre i será el d ari que els nosres am cs 1 lectors es
peren 1 desitgen.
A primers de novembre,
la rambla
diari del vespre
es nuestra disposición para enten
demos con los partidos afines. Se
trata de restaurar una política per
feccionándola, y para esa restaura
ción y perfeccionamiento nosotros
nos entenderemos con todas las or
ganizaciones que entiendan esa po
lítica de la misma manera que nos-.
otros, es decir, con todos los parti
dos y fuerzas políticas que represen
ten una parte de opinión análoga a
la nuestra, y no sólo con ellos sino
con todos los que, sin ser especifica
mente republicanos, admiten el pos
tulado de la República, y están tan
Interesados como nosotros en su
conservación, en su prosperidad y en
su progreso.
Seguramente apareceremos juntos
en un frente electoral — y supon
go que nadie creerá que yo me he
convertido ayer por la tarde a esta
tactica, porque desde octubre de
1933 la vengo pidiendo a voces, por
cierto. en vano — Esto se hará por
que así conviene al interés nacio
nal y al interés de la República,
pero hay también que tener presen.
te que los organismos políticos —
no hriblo más que de partidos y de
masas — que vamos a preparar la
fcrmación del frente electoral, so
mos todos mayores de edad, Y es a
nosotros, según nuestro leal saber
y entender, a quien nos cumple me
dir los pases que hay que dar para
el fin propuesto, qué ocasiones se
han de aprovechar y cuáles son
más propicias para la salud de la
República. Lo siento mucho, pero
a ninguna de las fuerzas políticas
que estamos preparando el frente
electoral, nada nos hará dar un pa
so en falso porque sería la destruc
ción y el fracaso de nuestros mis
mos propósitos.
Feta la unió, per a triomfar
solament neoessitem dues
coses : un Govern responsa
ble i el respecte a la llei
Para esto necesitamos una lega
lidad electoral y un Gobierno res
petable. Una legalidad electoral,
porque ahora se ha puesto casi en
unanimidad el parecer de que es
necesaria la reforma de la Ley vi
gente. Vosotros sabeis que ha sido
estribillo de dos arios atribuir a la
ley Electoral la derrota del ario
1933. Yo no he participado nunca
de esta, opinión, y me gusta, por
disciplina y par ensenanzas propias
y ajenas, recalcar lo que para mí
es una convicción demostrada por
los hechos: que la culpa de la de
rrota electoral del ario 1933 la tu
vimos los derrotados, porque si al
guien se había imaginado que ya no
había enemigos de la República en
Espana es que estaba en Babia. Tu
vimos nosotros la culpa, la princi
pal culpa, sin que esto sea lavar de
su mancha a las turbias combina
ciones que entonces se vieron en
vigor y que tanto contribuyeron al
auge triunfal de las derechas; pero
nosotros insistimos y hemos decla
rado recientemente en el Parlamen
to que nos atenemos a la ley mayo
ritaria, prestándonos a aquellas re
formas de detalle en ella que facili
ten el acuerdo de los Partidos.
!Estaría bueno que habiendo
elaborado una ley mayoritaria, pen
sando en una coalición que después
se rompió, y habiendo sufrido nos
otros los perjuicios que esa ley nos
produjo el ario 1933, ahora que esas
ventajas de la ley mayoritaria van
a funcionar a favor nuestro, esta
ría bueno — repito — que nos
prestáramos a su derogación y sus
titución por otra que viniese a des
truir la mayoría republicana del
porvenir!
Todo lo que venga del Gobierno
actual con vista a la reforma elec
toral es para nosotros sospechoso
por lo menos sospechoso —, porque
ellos se ven en derrota en la pró
xima campana y todo lo que pro
pongan tiende a disminuir el triun
fo de las izquierdas en el porvenir.
Bien estará que en una situación
de estabilidad de la República, el
día de manana, cuando las bases
del régimen no puedan conmover
se de ningún modo, los partidos re
publicanos con los demás partidos
estudien una perfección del siste
ma electoral, sea la que fuere; pero
hoy no podemos renunciar sin sui
cidio a la ley mayoritaria que está
en vigor.
Necesitamos también un Gobier
no responsable que presida esas
elecciones, un Gobierno que tenga
la suficiente autoridad y la sufi
ciente justicia para no convertirse
en ejecutor de voluntades de par
tido desde el ministerio de la Go
bernacidn; que restablezca las le
yes, que restablezca la libertad de
propaganda y que restablezca las
corporaciones municipales, arbitra
ria e injustamente suspendidas pu
ekla situacien. Y a no hace esta
(Die llamt q otro!, pelare nosotros
no tenemos nada que hacer en con
diciones desventajosas delante de
los colegios electorales. Pero que na
die se engane; no nos basta el he
cho de la victoria electoral más o
menos trabajosa y brillantemente
conseguida; no basta la victoria
electoral, como no bastaría la ban
dera de la amnistía para hacer la
coalición; al día siguiente del triun
fo electoral es cuando empezaran
las grandes dificultades, porque en
tonces se tratará de organizarlo y
aprovecharlo políticamente en bien
de la República, y entonces como
nunca serán necesarias la discipli
na, la abnegación, el sacrificio per
sonal y el no estropear y perder lo
bueno queriendo y deseando encon
trar lo mejor.
La política del tan bes
cantat bienni, era í no
millor que l'actual?
Si vuestro entusiasmo no va a du
rar más que 24 horas o 24 semanas,
ya podéis, desde hoy, ir a ponerlo en
otra parte, porque el Gobierno repu
blicano que ha de salir del triunfo
electoral necesitará ser como la proa
de una nave llamada a navegación
difícil y tempestuosa, y si un día,
como las cosas no saldrán perfectas,
ni podrán salir perfectas, buscando
una perfección imposible, o por con
ciencia o por frivolidad escucháis la
propaganda de vuestros más acérri
mos y permanentes enemigos, !ah!,
entonces considerad que hay expe
riencias que no se pueden repetir in
definidamente.
Recuerde ahora el trabajador que
durante el bienio se creía o le ha
cían creer que estaba desenganado
de la República y mal servido por
la República, recuerde ahora el tra
bajador cuál era entonees su suerte
y cuál ha venido a ser después de
que aquella República desapareció.
(Grans aplaudiments.) Recuerde aho
ra el cultivador a quien se le hizo
creer — !qué no se hará creer a la
gente inocente e ingenua! — que por
culpa de la República y más espe
cialmente del Gobierno republicano,
no podía vender su fruto; recuerde
ahora el cultivador y vea si le trae
más ventaja haber caído indefenso
en las garras de la usura organizada
desde el Poder.
Recuerden ahora los que nos acha
caban destrozos en la economía na
cional, porque favorecíamos una li
mitada política de elevación de sala
rios para mejorar la capacidad de
consumo, que en último extremo re
dundaba en beneficio de la gran in
dustria; recuerden ahora y digan si
es mejor defender la economía na
cional o están mejor defendidos ha
biendo reducido a muchedumbre del
pueblo espanol al hambre, y a comer
hierbas del campo, y cortezas de los
árboles, !porque así hay muchos es
panoles en nuestro país en el día
presente! Y recuerden los desleales
a qué situación nos ha traído a todos
su deslealtad, incluso a ellos mismos,
que no tendrán motivos para mos
trarse hoy contentos de su conducta.
Y recuerden también los intransi
gentes — lo diré con las palabras de
entonces—, los jabalíes, que entonces
nos aullaban sin piedad a nosotros
los republicanos. como si fuésemos
los mayores enemigos de la Repú
blica. ?Qué dicen ahora estos jaba
lies? Muchos de ellos se callan; se
callan muchos parque tienen un buey
en la lengua, y el día que los quite
mos el buey de la lengua, nos volve
rán a aullar, tenedlo por seguro.
!Ah, pero ya los habremos conocido'
A nosaltres, com a tot Eu
ropa, se'ns planteja el ma
teix dilema : democricia o
tirania. Cal, dones, escollir
EZl aliento para esta obra tiene que
venir directamente de la voluntad
popular a sus ejecutores; organizada
y disciplinada esa voluntad popular
en las formas de la democracia- Nos
otros somos parte de las fuerzas que
combaten por la democracia. Toda
Europa hoy. es un campo de batalla
entre la democracia y sus enemigos,
y Espana no se exceptúa. Vosotros
tenéis que escoger entre la democra
cia, con todas sus menguas, con to
das sus fallas, con todas sus equivo
caciones o errores, o la tiranía con
todos sus orrores. No hay opción. La
muestra está hecha. Nosotros la re
pugnamos no sólo poi doctrina, sino
por experiencia y por buen sentido.
!Y de experiencia los espanoles tene
mos alguna en este particular! La
dictadura es una consecuencia o una
manifestación política de la intole
rancia; su motor es el fanatismo, y
su medio de acción, la violencia fí
sica,. La dictadura conduce a la gue
rra, y allana los caminos de la re
volución en contra de aquello mis
mo que la dictadura se propone de
fender; entonces a los pueblos los
enloquece. Y antes de todo en la vi
da, incluso antes que el régimen po
lítico, es la libertad de juicio y de
independencia de espíritu, a la que
nosotros no estamos dispuestos a re
nunciar. (Grans aplaudiments.)
Pero esto no tiene nada que ver
con el rigor, la disciplina. la recti
tud, el avance de una democracia in
teligente, que sabe lo eue quiere y
está resuelta a realizar lo que quie
re, con disciplina, con decisión, con
el desembarazo y la plenitud de Po
der, dentro de la Constiaición, natu
ralmente, que necesitará el Gobier
no republicano en el porvenir. Y si
no nace así el Gobierno republicano,
mejor será que no nazca, y yo me
guardaré muy bien de contribuir a
que nazca fuera de esas condiciones,
porque prefiero cuatro anos de Go
bierno de las derechas, a seis meses
de fláccidos tanteos de republicanis
mo en el Poder, inerme e ineficaz.
(Molt be. Aplaudiments.)
Després
del míting
La sortida del camp
5
Que tothom compleixi el son
deure i tots dempeus per
la República
Vosotros, masa popular republicana
nos prestáis ese aliento; nosotras po
nemos la responsabilidad, yo no sé
qué es lo que vale mas; seguramen.
te, vuestro empuje. Es un cambio de
prestaciones.
La nuestra es irrevocable. !Ah, pero
si la vuestra nos falta un dia o se
enflaquece, o se pierde, nosotros es
taremos para siempre libres de toda
clase de obligaciones, porque como
decía antes, tales experiencias no se
pueden repetir.
Naturalmente, tratándose de esta
relación de la opinión pública y del
empuje popular con los partidos y
con la responsabilidad de los hora
bres del Partido, yo reconozco que
sería un poco tonto hacerse el dis
traído delante de las realidades ac
tuales y hacer como que no se da
uno cuenta de lo que efectivamente
pasa en la opinión republicana; yo
no me hago el distraído y nosotros
vemos el torrente popular que se nos
viene encima, y a mí no me da mie
do el torrente popular ni temo que
nos arrolle; la cuestión es saber di
rigirlo, y para esto nunca os van a
faltar hombres; pero mientras a mi
me queráis escuchar, yo os declaro
que mi obligación más neta y mi
respuesta más leal es no permitir que
esta nueva fuerza popular se extra
vie ni se malgaste en una sola gota,
ni se pierda. Si yo viese a esta fuer
za popular en trance de perderse,
malgastarse o extraviarse, yo sería el
prinif.rc en atravesarme en vuestro
camino a decir: !Alto, la hora no ha
lice Co! Y eso sería poner a prueba
via ir, confianza, porque entonces
terveriamos que sufrir un poco más,
hasta llegar al momento propicio,
El iriunio de la República no pue
de ser ur triunfo capitulado ni parw
tado, ta ne que ser un triunfo total,
a banderas desplegadas, sonantes te
das las trompetas de la victoria, cnn
tules los enemigos delante; peea
ccn niaguri enemigo al costado ni a
la esna'aa, y solamente siendo así el
triunfo de la República, podrá 'a
República enderezar a Espana,
(Grans aplaudenents.)
Esta es la posición del Partido, y
en mi calidad estricta de propagan.
dista de la República y de portta.
voz del Partido, mientras lo presida,
la posición que yo adopto pública.
mente. ?Es mucho, verdad? (Veus:
No!) Yo sé que es mucho, lo sé me-e
jor que vosotros; pero yo leo en el
corazón popular que alienta y aúpa
las grandes empesas, porque en esas
grandes empresas, tal como nosotros
las concebimos, el pueblo se ve ama
do y querido y enaltecido, como co
rresponde a sus directores y a sus
responsable. Yo lo sé; porque lo sé,
aseguro que vale más fracasar en
un empeno grande y descomunal,
que acertar en obras menudas; que
vale más levantar a un pueblo a
la altura de sus anhelos, que admi
nistrarlo pacatamente sesteando a
la sombra de rutinas inveteradas y
despreciables; que vale más conser
varle al pueblo espanol la ilusión en
sus futuros destinos; que es mejor
no permitir que se adormezca en la
miseria o se suicide por desespera
ción; que es mejor mostrarle que la
hombría de bien no es risible; que
la picardía fracasa siempre, aunque
no siempre vaya a la cárcel. Y que la
tolerancia y el trabajo. y la hones
tidad pública, son los verdaderos ca
minos políticos de la redención del
país. Es la mejor lección que se pue
de dar a nuestro pueblo, y envidia
ble sería la suerte de un espanol que
pudiera corroborarlo con su ejemplo
personal ante sus compatriotas. Esta
es la gran ambición que puede sentir
un corazón republicano expansio
nándose libremente delante de 400.000
correligionarios (Veus: Més, más)
que acuden de toda Espana a hincar
la bandera republicana en el cora
zón de Madrid, corazón de la Repú
blica. (Clamorosa ovació.)
Y ahora, callad; ahora poner enci
ma de vuestro fervor la losa de un
pensamiento grave; callad todos,
guardad silencio todos, y que la evo
cación que voy a hacer no os alborote
ni os haga romper en aclamaciones.
!Callad todos y pensad en silencio
en los mártires de la República. que
también los tiene! !Pensad en silen
cio!... El silencio del pueblo declara
su tristeza y su indignación; pero la
voz del pueblo puede sonar terrible
Como las trompetas del Juicio. !Que
mis palabras no resbalen ligeramen
te sobre corazones frívolos y que pe
netren en el vuestro como dardos
de fuego!... !Pueblo, por Espana y
por la República, todos a una!
(Una clamorosa °vació que dura cti
versos minuts acull les últimas pa
raules del senyor Azanaa
En acabar el discurs del senyor
Azana comeneá el públic a surtir del
camp en absolut ordre. En carrer
d'Antonio López i les avingudes que
porten al pont de Toledo i al pont de
Segóvia presentaven un imposant es
pecie. Els pocs tramvies que en aquell
m.oment circulaven, hagueren de pa
rar, esperant que tota aquella multi
tud travessés els pones 1 sortís a les
vies emplea Es de destacar l'admira
ble organització que Izquierda Re
publicana ha donat a aquest acte, ja
que als trenta-cinc minuts d'acabar el
seu discurs el senyor Azana, hem vist
el camp absolutament desallotjat de
les quatre-centes mil persones que han
assistit a aquest inagnífic acta en
perfecte ordre pujar a Madrid.
No podía faltar la nota pintoresca.
Efectivament, en tot el cerní que ala
assistents havien de recórrer entre el
camp 1 la Porta del Sol. s'han pre
a AMB ELS PRIMERS FREDSI
Preveniu-vos a temps, eviten els refredats. Compren
eAlsrmDilrlaeps,sMinittejorniosrslladnea,LBlaunfaanideCso, tGó,uaJenrtsse, yBs,atePsu,llBoawtienrss,,
etcétera, etcétera, a camiseria TEIXIDOR
El millor assortiment. — Preus baratíssims.
CARRER ARCS, 2, davant Plaga Nova
senciat escenes d'expedicionaris que,
al cantell de les voreres o als
portals de les botigues, desempaqueta
'ven el dinar i menjaven tranquilla
etnent, al mateix temps que presencia
ven la grandiosa desfilada mal vista.
a Madrid de la rivada de gent que,
procedent del camp, es dirigia cap
al centre.
A les tres de la tarda no hl havia
en cap café, bar o establiment de
menjar, un sol lloc lliure. Madrid.
que ordinariament está quasi buit els
die.s de festa, per desplalar-se al camp
la mejor part de la seva població.
avui es troba completament pie de
públic que circula pels carrers 1 pla
ces sense provocar un sol incident. Se
Opinions de diversos bornes públícs
sobre el discurs de don Manuel Azaria
Qué penseu del
L'ex-president del Consell
de ministres, Don Diego
Martínez Barrio
"Admirable de pensament 1 de pa
raula. Molt mes encara en eficacia.
! Un discurs a la mesura de lacte
Un acte que no té mesura."
El cap del Partido Nacio
nal Republicano, Don Fe
lipe Sánchez Román
"Un discurs admirable que ressus
cita tot el republicanisme."
L'ex-ministre federal Don
José Franchy Roca
"Un gran discurs i un acte que
és una grata esperarlo per taz re
publicaba"
L'ex-ministre
Don José Gira!
"No s por fer n1 millor, n1 per
l'oraeu li pel públic."
,Don Augusto Barcia, cap
de la minoria d'Esquerra
Republicana
"Un acte d'aquesta magnitud ex
cedeix tot el que es pot forjar la
irnaginació, i crea un estat d'emoció
interna que solament el cor apre
>cía, peró que la boca no sap expres
sar. El discurs ha estat grandiós. Es
el raig de llum 1 l'esperança deis re
publicana que ha recollit ací l'am
bient de tot Espanya."
Don Pedro Rico, alcalde
de Madrid, per elecció
"Una admirable oració. Eloqüent
en a forma i encertada en el seu cra
teri polític i plena de democrática
orientació."
Don Manuel Torres Cam
panyá, ex-sots-secretari de
la Presidéncia
"Un acte, un poble."
d'Ins
trucció Don Bernardo Gi
ner de los Ríos
, "Un exemple admirable de fervor
republica 1 una esperança per a les
Idevenador d'Espanya."
!
L'ex-sots-secretari d'Hisen
da Don Antonio Laxa
"El discurs, com tots els seus.
Quan a fixat les orientacions del
seu partit, clar, rotund 1 tallant.
Per enjudiciar-lo en la part desti
nada a la crítica cal recordar tot
el que ha passat des d'octubre
del 34."
L'ex-sots-secretari d'Indús
tria Moreno Galvache
"Una gran crítica del desgovern
d'Espanya per les dretes. Una afir
:nació de la urgencia de reintegrar
la República a les seves normes fo
namentals 1 a l'austeritat pública,
, que tots els republicans hem de subs
' criure. Una gran preocupació pa
triótica per l'esdevenidor de la Re
pública. Una calda urgent a qué s'o
brin endegaments per a la norman
tat política mitjaneant l'acatament
de la voluntat nacional coneguda
per una consulta electoral."
L'exsots-secretari de Justi
cia Don Fernando Valera
"Lacte, Espanya en tu; el dis
curs, en la seva part crít1ca pulve
ritza la situació de les dretes; en la
seva part positiva, la mes fidel ex
! pressió de l'esperit constitucional.
Per a Unió Republicana, la satis
facció d'ésser cornpartides les doctri
nes i posicions adoptades pel partit
des de la seva creació."
L'ex-ministre Don Félix
Gordon Ordax
"El discurs m'ha semblat una obra
mestra per restil 1 pel pensament. El
que mes em satisfá en ell es el ro
: tund de l'expressió de la doble obra
í a realitzar des del Govern: responsa
; bilitats i construcció. Qualsevol d'e
lles sola faria imperfecta la funció.
Espanya necessita justicia 1 obra, 1
laqueixes aspiracions, per a realitzar
les, han desser el lema de tots els
parelts republicans d'esquerra. Per
haver-les exposades bé i claranient el
senyor Mana. és perqué principal
rnent l'aplaudeixo amb tot ehtusias
me."
CANALETA
GRANONDA
DRENA
DEKOR
XAPA LIISA
FIBROCROM
FIRPnmARMOL
URALITA, S. A.
sentía parlar pels carrers molt catalá
1 valencia. Probablement hauran es
tat aquestes regions les que han en
viat representació més nombrosa.
Als voltants del camp, alguns ca
mions amb guárdies d'assalt
guardaven l'or
dre. que, per cert, ningú no ha pre
tes alterar. Nombroses motocicletes de
la guárdia civil circulaven de lloc en
lloc donant ordres ala destacaments.
A la sortida, el públic que havia ar
ribat a l'estadi passava amb tota tren
quillitat junt a les forces estacionades,
Al centre de Madrid, encara que hi
ha presea ba-stants precauciona no
s'ha fet gran exhibició de forces. A
discurs d'Azana i de
Don Jerónimo Gomariz,
president del Consell Na
cional de Unión Republi
cana
"El discurs del senyor Azana signi
fica el formal i irrefutable requeri
ment per a tornar ala republicans la
vigencia substancial de la República."
L'ex-ministre Don Ramón
Feced
"U-nes peticions concretes: la dis
solució de les Corta, l'exigencia de res
ponsabilitats polítiqUes i de gestió, i
una declaració plena d'encert."
Don Marcelino Domingo,
ex-ministre d' Agricultura
"El discurs ha estat el judici més
encertat 1 més sever de la política
que se segueix des de fa anys en greu
dany per a la República i per a Es
panya. Després d'aquest acte, que
constitueix un plebiscit insuperable,
els qui tinguin el deure d'estar atenta
al sentit de l'opinió pública sabran ja
el que han de fer."
L'ex-ministre d'Estat Don
Claudio Sánchez Albornoz
"Judici del discurs? Que és un home
que va a governar molt aviat per a
bé d'Espanya i dels republicans. I
que ho fará sense adular les masses.
Magnífic en la forma; subtil en la in
tenció; acerat en l'atac; sempre en
pla de conductor i educador. En re
sum: un estadista deis que n'hi ha
pocs en la Historia."
Don Julio Just
"Els seus efectes. durant molt de
temps seran difícilment superables,
apreciables 1 calibrats en totes les
perspectives. En accentuar el discurs
de Baracaldo produirá resultats im
mediats. D'aquell discurs s'está ah
mentant tota la política republicana
deis nostres dies. El camp presentava
l'aspecte d'un compacte bosc d'ani
mes que efereix la futura perspecti
va deis cornicis espanyols. Aquesta
part rastollera deis suburbis de Ma
drid s'ha ermoblit amb l'onada espi
ritual de tots eLs pobles d'apanya. La
dc.rrera pant del discurs, duna emo
ció 1 un vigor extraordinaria."
Don Mariano Ruiz Funes
"El discurs ha estat magnífic de
fora 1 profund en la intenció. Si no
sapiguéssim ja, des d'avui reconeixe
ríem en el senyor Azana el primer go
vernant d'Espanya i el politic de me
jor emoció patriótica."
Don Santiago Casarcs Qui
roga, ex-ministre de. la Go
vernació
"?Vós creieu que quan s'está pró
xun a plorar d'emoció es pot parlar?"
Don Julio Carabias, ex-go
vernador del Banc d'Espa
nya
"Discurs magnífic, sobretot en l'a
tac. El final, afortunadís.sim 1 duna
emoció difícilment. contenible. En la
part económica, superior al que va
pronunciar a Lasesarre, 1 totes les
afirmacions que ha fea incontesta
bles."
Don Luis Jiménez de Asila
"Insuperable. Per l'assisténcia del
públic, quelcom de desconegut en la
historia de les manifestacions poli
tiques d'E,spanya. El discurs d'avui
del senyor Azana és possiblement en
el que ha construit millor grama
ticalment, 1 en aquest aspecte, s'está
superant de tal manera que será di
fícil en molts anys que cap orador
pugui igualar-lo. En els primers temps
de les Constituents, 1 encara que
sempre amb un estil clássic del més
pur, no era tan perfecte com ara.
Ara les seves oracions no les millora
ningú. De contingut, magnífic."
Don Jerónimo Bugeda,
diputat socialista
"Ha estat un discurs d'una gran
intenció política, que tindrá conse
qtiéncies polítiques 1mmediates si hi
ha sensibilitat en els alts poders de
la República i en els organismes que
la governen. De públic, una quan
titat que no es pot preveure. Si al
camp caben tres-centes mil persones,
es veu ben bé que está de tal manera
apinyada la gent, que li cal alear els
braeos per aplaudir, i fora hi ha més
de cent mil persones. La correcció
exquisida amb qué ha estat escoltat
1 seguit l'orador per aquesta enorme
multitud, demostra la sensibilltat i el
respecte d'un poble."
Don Manuel Cordero,
ex-diputat socialista
"Públic 1 discurs immensos. Si hl
hagués sensibilitat política on caidria
1
penes es veuen algunes patrulles més
que en dies normals.
Ni un incident
A les quatre de la tarda, hora en
qué tots els milers d'assistents a l'ac
te estaven ja ala seus domicilis 1 els
forastera en restaurants 1 hotels, la
Drecció d'Ordre Públic de la Direcció
general de Seguretat, i els Serveis de
guárdia de les Comissaries, participa
ren que la forea pública no havia ha
gut d'intervenir en cap moment per
restablir l'ordre perqué no s'havia
alterat des de les sis del matí, hora
en qué comenearen d'arribar al camp
els primers assistents.
l'acte d'Esquerres?
que n'hi hagués, la dimissió del Go
vern seria fulminant 1 la rectificació
política, immediata."
En Miguel Santaló, cap
de la minoria d'Esquerra
Catalana
"Lacte no té precedents. ni per
la multitud ni per l'actitud com
prensiva de l'immens públic. Es l'ex
pressió viva deis unánimes afanys de
tornar a la República del 1931.
Azana, diáfan 1 contundent tant en
l'anális1 del passat i del present, com
en el dibuix del contorn d'una po
lítica futura immediata. Amb menys
paraules no podía expressar-se la jus
ticia en ordre del problema de Ca
talunya 1 de la seva profunda sig
nificació nacional. Aquestes parau
les finals, duna emoció com mai no
he senda"
El Dr. Negrín, cap de la
minoria socialista
"Sóc refractani a emetre opinions.
Amb dos mote diré el meu parer:
Incommensurable per tot."
Subscripció
pro-presos
Pessetes
Suma anterior ......27065
Apolónáa Tomás (38 vegades
A. S. C. (38 vegades) 2'—
Maria Campa, a la memória
ria de Maciá 1'—
Full número 254
F. Garrete
J. Coll ..• ...,...
D. Bachero
F. Genovés ...
E. Salines ...
F. Garrete
J. Coll
D. Bachero ...
E. Salines ...
F. Genoves
P. Raburdosa
F. Garrete, ...
J. Coll
D. Bachero
F. Genovés ...
P. Ra burdosa
E. Salines ...
..•
J. Coll
D. Baohero •..
F. Genovés
P. Raburdosa
Eduard Salines ...
F. Garrete
P. Mateu
P. Gracia
P. Raburdosa ..• O 25
Full número 221
Enriqueta Alfonso ... 3'—
lsiclor Museoles Y
Y
6'—
Una familia de CaloGge
(quarta \regada)
G. A. T. P. T. A. C. ...
Zahonero
Josep Ribes (segona vegada)
Full número 225
Josep Fontanet
Pare TO2
Francesc Bakells
Miguel Rebertee
Lluís Colomer
Josep Cort •••
Josep Borras Coca ...
Full número 204
Caries Montplet
Joan Guillem
Lluís Arnat
Pau Molet
P. Rius
P. Rius
Joan Luna ...
Ja unie Pra t
Josep Maria Faure ...
Angel Sachs
Jordi i Marcel Alabedra
Ricard Laforga Margalejo
Montserr a t Amat
P. Rius
J. F.
F. González ...
Arsená Pagés ...
Joan Sant ...
Prudenci Pallares
J. Subietas Pont ...
Albert Francas
Del Partit Catete Proletari
Suma a seguir .
Segons ha dit el senyor Pich
i Pon, hl ha encara 280 centres
polítics d'esquerra clausurats.
s'—
2'— Investigación."
2'—
1'—
2*—
2'—
2'—
2'—
2'—
2'—
040
1'—
1'—
1'—
0'50
050
1'—
1'—
1'—
2'—
1'10
37965
Plaza
la rambla de Catalunya
1--
La posció
fica del diputat
Sunyol
i Garr ga
Ens interessa fer constar que
estan absolutament desproveits
d-e fonament els rumors que
aquests dies han corregut sobr3
la tornada al Parlament de la
República del nostre cor,pany el
diputat senyor Josep Sunyol i
Garriga.
En viatge per EuroPa actual-ment,
no ens estat possible
posar-nos en contunicació amb
ell, peró coneixedors com som
del seu pensament de sempre, po-dem
dir que vientre el partit
d'E. R. C. havia deixat en lliber-t.
' els seus diputats, la conducta
política del nostre amic Sunyol
i Garriga havia estat d'abstenció
en les tasques d'aquest Parla-ment,
des del norembre darrer,
perqué aixel havia cregut millar
.0.
El diputat senyor
SUNYOL I GARRIGA
servir les directrius assenyalades
pel Govern de CatalunYa en la
declaració q: 3 el seu President
Regí el 6 d'octubre de 1934.
Aquests rumors, dones, no po-den
ésser ni confirmats ni des-mentits,
perqué será eh, quan tor-ni,
el qui des d'aquestes pagines,
i, si és que va al Parlament, des
del seu escó, fixara la seva acti-tud.
Recordem, de totes maneres,
que el nostre amic senyor Sunyol
i Garriga havia vingut sostenint
la conveniéneia d'abstenir-se de
tota coRaboració en el Govern
Lerroux del 4 d'octubre de 1934
i en els seus successc.. s.
En el seu anim ha de pesar
molt, per& segurament, el sentit
de la disciplina, sobretot en mo-ments
com els actuals, en els
quals interessa, tenint en compte
les circumstancies, que els par-tits
d'esquerra apareguin torta i
cohesionats per a donar la bata-lla
definitíva a les dretes.
5'—
1'—
0'50
0'50
025
5'—
1'—
0'50
0'25
0'50
0'25
5'— 1
l'—
0'50 ;
050
00''2255'
a l— I
0'50
Dintre de molt poques setm-
050 nes, quan En Josep Sunyol i Gar-
0.25 riga estigui de tornada, la seva
O'25 posició política sera fixacla amb
3'— tota elaredat.
—
1'
EL JOC
A la Presidencia del Consell de Mi-nistres
bu facilitada la nota se-güent:
"Ha llegado oficialmente al poder
del Gobierno una denuncia suscrita
por un extranjero, cuya personalidad
no consta de un modo auténtico en
5'— Espana, en la que se formulan acu-saciones
contra determinadas perso-nas
por supuestas iregularidades co-
150 metidas con ocasión del ejercicio de
-
funciones públicas. El Gobierno ha
1'— trasladado de oficio esta denuncia al
-
fiscal con el propósito de que se prac-
-
tique la más amplia y escrupulosa
"La Voz" ha dit:
"Barcelona. 19 (630 t.) — Hemos
visitado al ex ministro senor Por
2'— tela Valladares para interrogarle
1'— acerca de las dos autorizaciones para
2'— jugar que, según "El Debate". ha
bía concedido siendo ministro de la
Gobernación, y nos ha dictado la
siguiente respuesta:
—No creo que el Consejo de Mi
nistros haya tomado ese acuerdo que
"ael Debate" le atribuye, por la sen
cilla razón de que en el Consejo hay
ministros que saben perfectamente
cuál fué mi criterio en esa materia,
y en la memoria de todos está cómo
en el último verano me opuse a so
licitaciones y complacencias que fue
ron en vano pretendidas, y también
que en dos provincias, por particu
lar y directa intervención mía. corté
de raíz las tolerancias que se ve-nían
teniendo, Y procedí a clausu
rar los correspondientes centros.
Pero. en fin, si la versión que "El
Debate" publica es cierta, versión
que no aparece en ningún otro pe
riódico, fácil será al Gobierno hacer
luz completa en este asunto y pu
blicar esa comprobación de las refe
ridas autorizaciones a que ese diario
alude. Se puede hacer política, bien
que mal, desde el Poder; lo que no
es licito. ni digno, ni caballeroso, es
utilizar las facilidades de que el Go
bierno dispene para faltar a sabien
das a la verdad."
COBERTES
CEl.R ASOS
TUBERIES
DESAIGUE S
DIPÓSITS
REVESTIMENTS
ARRIMADORS
Antonio López, 15
La guerra vista des d'Italia
(Del
La situació que es va formant
lentament a Italia presenta els
aspectes més interessants que un
estudios deis fenómens socials
pugui desitjar. Un periodista
conscienciós, que volgués f e r
quelcom més que el que corrent
ment s'anomena "reportatge" i
c'onar ala seus lectora un quadre
exacte de les condiciona de vida,
tant material com psicológica, en
qué ha caigut Italia amb la guer
ra i amb el régim que l'h,a pre
parada durant tretze anys, hau
ria de fer un treball impossible
d'ésser tancat — per raons de
temps i d'espai — dins dels limita
del periodisme. Perqué el que está
succeint a Italia no és solanient
la fatalitat horrible de la ge er
ra; és una cosa més vasta i in
finitament més gran: és la trans
formació psicológica i política de
la nació, accelerada amb l'activi
tat dels canons.
El que fa ressaltar 1 caracte
ritza la nova situació és el jet que
les classes benestants, aquelles
que van voler sostenir el fe:xis
me, s'han convençut ara que el
"duce" La portat l'Italia a un en
renou del qual no en pot sortir
sinó enfeblida 1 amb pérdues
greus. Certament que el régim,
per a mantenir-se en peu, recor
re i recorrerá a tots els expedients
i a tots els mitians; peró la crisi
ha començai 1 será molt dificil
que, un cop sortida d'aquesta
aventura, Italia continui a ésser
el que fou en aquests clarrers tret
ze anys. A més, els expedients, en
els quals el régim no coneja rival,
no poden ésser inexhauribles, i la
guerra, amb la seva diaria des
trucció de vides i de riquesa, ani
rá de pressa a assecar-ne les
tonta.
Es evident que el feixisme vol
donar al poble un aspecte de
guerrer que és absolutament con
trari al temperament individua
lista del poble itallá, contrari ala
ateixos interesaos d'Italia i con
trari, sobretot, a les raons icleoló
giques, politiquea i morals que
aconseguiren unir Italia i fer-ne
una Poténcia, si no gran, almenys
digna de figurar al costat de les
grana potencies. Per a aconse
guir els seus designis, el régim
hauria de véneer amplament la
ignoráncia del poble 1 la sena
r- Inca d'educació política. Ara
que Italia esta en guerra el de
tecte de culteura política de la jo
ventut italiana es manifesta en
forma tan estranya que podria
ésser més perillosa per al régim
que si els elements subversius el
minessin sota terra. Amb llur in
conscient ignorancia política, els
!aves crescuts en l'ambient fei
xista cometen tantea i tan gros
ses "planxes", que serveixen més
a la propaganda antiguerrera i
contra el régim que tot el que po
guessin fer els conjztrats més het
bits. Els feixistes clesillusionats
són els veritables propulsora de
la desconfiança i del descoratja
ment; i com que obren a plena
llum 1 en totes les ciutats d'Ita
lia, la intuició que s'acosta un ve
ritable canvi ha devingut gene
ral i, malgrat els esforços de la
política per contenir-la cada
día pren proporciona més grans.
hom assisteix a certes escenes
que semblen increibles. Persones
que mal no s'han ocupat de polí
tica, que no haurien mai gosat a
pronunciar un mot contra el ré
gim, ara en parlen obertament
amb desdeny, cridant ben alta
llur opinió irreverent respecte
deis homes enviats per la "pro
vidéncia" i aixecant la veu als
cafés, a les tavernes, als tramvies
i per tot.
L'estupor — sobretot entre els
antifeixistes — és enorme. Els
antifeixistes coneguts com a tala,
peró, han d'anar amb cautela
perqué la policía només té ulls
per e ella 1, si está disposada a no
fer cas del que diuen els ciuta
dans coneguts com a apolítica, no
tolera que eta antifeixistes pro
vats gosin a criticar el régim.
Un jet simptomátic: no són es
tranys al malestar ni les esferes
militara ni els rics. No sé si a l'es-.
tranger ha estat notada aquesta
anormalitat, peró és un jet in
contestable que l'estat major ita
lid — començant pel rzés intel.li
gent de tots els generala italiana,
el general Badoglio — ha estat
des t.el principi resoltament con
trari a l'aventura africana, pero
el " 'uce", que es creu infalible,
ha volgut la guerra, la seva guer
ra. Ara. que la campanya militar
ha cornençat amb els resultats
que són coneguts a l'estranger,
i que són sospitats a Italia, l'a
versió a aquesta guerra és encara
més accentuada i s'és manifesta
da gairebé obertament davant de
les mesures militara adoptades
contra Anglaterra en un moment
de rabia del "duce", peró que des
nrés — afortunadament! — s'ha
desistit d'elles, si no del tot, al
menys en gran part. Quan Mus
solini va saber que el vaixells an
glesos havien entrat a la Medí
terrania volgué ja posar-se en
front d'Anglaterra i ordené de
minar tota la costa des de Final
marina a Elba, que trens blindats
recorreguessin les línies properes
nostre enviat especial)
per BRUNO MARÍN ONI
a la mar i que es Íes una demos
tracio de submarina a Gibraltar.
Homes que no han estat enviats
per la provicléncia i que, per tant,
tenen el cervell a lloc, persuadi
ren el "duce" que no cometés
semblants errors, que serien 1 ?-
j'arables, i el "duce" féu marxa
EL MARISCAL BADOGLIO
enrera. Perb l'evidéncia de la
gravetat deis jets era tan gran
que, passat el primer moment de
rabia, entra la consternació...
L'Estat major crida triomfal
ment: —Ho haviem dit, ho ha
viem previst i no ens h,avien es
coltat. Mireu on hem arribat!
1 tot seguit féu patent la sena
aversió a la milicia feixista.
Aquesta aversió, no obstant, no
l'han sentida els oficials, la gelo
sia de casta deis quals és explica
ble, pero sí que ?'han sentida els
soldats, i s'explica fetcilment, no
sois per l'antipatia que el poble
en general sent per les camises
negrea, sinó, sobretot, per la di
versitat del tractament als sol
data de Unía i ala militara feixis
tes. El general Baistrocchi, minis
tre i feixista, va cometre la im
prudencia de publicar una circu
lar, que fou tramesa a tots els
capa de l'exércit, en la qual s'exal
ta l'esperit guerrer de les milícies
feixistes i el confronta amb la
depressió i el descoratjament de
l'exércit. Aisó irrita l'Estat ma
jor, que demana que fossin equi
parats els miliciana i els soldats.
El Consell de ministros es va re
unir i hagué de donar-li raó, i el
tractament a miliciana 1 soldats
ha estat gairebé igualat.
• • •
Les disposicions fiarais adopta
des pel Govern han tocat el cor
(és a dir, la cartera) als grans ca
pitalistes, que s'han convençut
immecliatament que el "duce"
arruina la patria, convertint-se
en un expropiador pitjor que un
bolxevic. De tot aquest estat de
coses se'n declueix clarament un
complet desordre económie que
avança amenaçador i ja fa pres
sentir des d'ara quin será el caos
quan la catástrofe es produeixi.
Les primeres matéries escasse':
gen 1 ja es nota una mancança
sensible de cotó. Les industries de
guerra ja fan servir la xatarra
recollida als campa de batalla cíe
GOVERNEN LES DRETES
La llibertat
de premsa
"La Libertad" diu:
"Bajo el imperio de la Ceda. — No
se puede vocear "La Libertad". —
Como un síntoma de la campana
que las derechas vienen siguiendo
contra la prensa republicana, nos
creemos en el de'zer de relatar lo
que ha ocurrido a un vendedor de
nuestro periódico esta manana.
Dicho vendedor, que se encon
traba ayer manana voceando "La
Libertad" en la plaza del Duque de
Alba, fué requerido por dos guar
dias de seguridad, que le amonesta
ron para que se marchara de aquel
sitio, porque allí no podía vender tal
periódico, puesto que el vecindario
de aquella barriada es gente de de
rechas y era molestar a los vecinos
vocear un diario de significa,ció iz
quierdista."
"Política" escriu:
"Según nos comunica un amigo. el
jefe de la estación del ferrocarril de
Teruel, a quien por lo visto le mo
lesta cuanto signifique sentido libe
ral y democrático, arbitrariamente
ha dispuesto que "Política" no sea
vendido y voceado en los andenes
de la estación.
El hecho parece intolerable, pues
la venta de los demás periódicos
está autorizada en la misma forma."
• *
Llegim:
"Madrid. 19. — Al Govern civil
han facilitat la nota seguent:
"Por el gobernador civil ha sido
impuesta una multa de quinientas
pesetas a cada uno de los periódicos
"Ya" y "Diario de Madrid", por ha
ber publicado textos prohibidos por
la censura."
21 octubre de 1935
la guerra mundial i treta deis val..
xelis de guerra inservibles
abandonats.
Naturalment que el Govern
pren providéncies. La primera ha
estat la desautorització gaitebé
completa del trompetejat m is
teri de les corporacions, que
ria hagut d'ésser el dirigeni tel
régim, peró del qual Musa( .ni,
ara, ni en vol sentir parlar. P la
irreductible lógica de les coses ;o
tea les indústries han passat 2i
rebé exclusivament a les ITUlt de
l'exércit, o sigui als comis tris
oficials, la incompeténcia (tela
quals serveix a obstaculitzar en
cara més el treball 1 a Usen ,rar
els propietaris de les indústri s.
Un altre fenomen que ee fa
fortament sentir, i és cause de
clesordres i complicacions, é la
mancança d'obrera especialit zts,
deguda al jet que el pla de Ir bi
lització civil que preveía el res
pecte ala obrera especialitzat: ha
estat modificat. Els especial stes
han hagut d'entrar a l'exéreit
anar-se'n a l'Africa. No s'ha yen
sat que a casa podien donar més
profit... Ara si, com semblc, la
guerra a l'Africa ha de d «rar
molt de temps, caldret fer te) :zar
de nou els obrera especialitzats
que les batalles africanes hauran
escampat. Donat aquest estat de
coses, eta industrials s'havien en
tes entre ells per a fer-se passar
uns ala altres els pocs obrera ee
pecialitzats que han quedat a
Italia. Peró el Govern ha acabat
amb aquesta indecencia: ha pu-.
blicat un decret en virtut del qual
la met d'obra no pot ésser objecte
de Canvis. Naturalment, aixó no
ha fet més que augmentar la irri
tació deis industrials i deis obrera.
Com era fatal, enmig de tot
aquest dessordre, els llapa i els xa
cala han sentit farum de cadáver
han fet acte de presencia per
tot. I han comengat les espera
10,01"1",
!.4
Les superficies comparades
d'Etiopia
(De la "Gazeta Polska",
lacions sobre la fam i la miseria
del poble que van servir a enri
quir tants bandíts deis vaina bel
ligerants durant la guerra mUn
dial.
Amb aquest panorama es va
desenvolupar.,: la guerra. Qué sue
ceiret? Es de creure que el poble
italiet — tot el poble, o sIgui in
clusa la burgesia — acabará Per
trobar el seu veritable cami...
La tasca será aspra, dura, 1
costará sacrificis enormes.
Peró és segur que s'hi arribará.
Només s'ha de fer observar que ja
és la centésima vegada que "Ya",
dia.ri monarquic, fa cas omís de la
censura, i publica el que li dóna la
gana.
Ah! I recordar que a Catalunya,
per casos semblants els periódica
són suspesos, com per exemple en
cara ho és el nostre fraternal col
lega "La Rambla", el satíric "El Be
Negre", etc.
* 4,
El diari monarquic "Ya" ha p7gut
publicar una fotografia de C.-.sas
Viejas. Encara no ens és permén de
publicar-ne cap de la repressió clAs
túries feta pels que s'apoderaren del
Poder explotant eta desgraciats de
Casas Viejas morts pel capita Rojas,
$1511<>
e.,
IGNASI VILLA
LONGA, el nom del qual sona
com a governador general de
Catalunya
NOVA I GRAN URBANITZACIó A BARCELONA
Torre del Baró
Quaranta milions de pams quadrats de terreny rodejats de pins, ets di
vidlim en solara per a cases-xalets a 10 centims pam. Signades tes escrip
tures de 400 solars com a regal da vant el notant Sr. Alcover, degut a
les multiples demandes. continuem a benetici del puhlic donara els solar
com a regal a 10 céntims pam, lliure de despeses 1 amh el Illurament de
plans escriptures a l'acte
DESPATX: CORTS CATALANES. 602. quart. Teléfon 21309
AL COMPTAT I A TERMINIS
SECCIO ESPECIAL DE PIANOS DE LLOGUER
A PREUS MODICS
8 - LLURIA - 8 : : : Teléfon 23063
El Barcelona aconseguí el resultat rhcord del
torneig: onze gols a cap!
El Sabadell va batre l'Espanyol i el Girona empatá amb el Bada'ona
El Barcelona esclafá el
Júpiter, marcantlí 11 gols
Escolá (7), Vantoldrá (2) í Raic 1 Munlloc (1)
en toren els autors
Per un equip de les immenses pos
sibilitats del blau i grana, aquesta
diferancia de tres gols arnb qué, ex
cepció feta tel partit amb l'E,spanyol
venia resolent a favor seu t,ots els
encontres, era indubtable que havia
de considerar-se migrada, insuficient
no per a guanyar, per a adjudicar-se
els dos punts en litigi, que per a
aixó arnb un de sol ja n'hi ha prou,
sino per a satisfer la petita—i en
guany justificada—vanitat personal
i collectiva deis components de l'e
quip barcelonista, i també, com no!,
la deis seus nombrosíssims partida
ris i simpatitzants.
Vist, dones, com es desenvolupava
el Barcelona en el campionat de Ca
talunya d'enguany, era fatal que un
dia o altre l'equip superaria i de molt
aquesta diferencia de tres gols pa
lesadora ja duna superioritat que
avui ningú que sápiga de futbol,
que hagi vist jugar a futbol gosaria
tan sola discutir, del Barcelona res
pecte dels altres—de tots els altres
—equips que prenen part en la com
petició.
Aquest dia de la superació dels
tres gola, la clássics, de diferencia,
que havia d'ésser també a la vegada
de superado de les grana dota di
guem-ne perforadores de la davan
tara barcelonista, va ésser el dia
d'ahir, contra l'equip del Júpiter
precisament, aquell equip, —ai!—,
que en els dos o tres primera par
tits semblava que havia d'arribar
tant Iluny i avui—el qué són les co
ses...—esta en el darrer lloc de la
classificació, si bé, i sempre és un
consol, ben acompanyat, puix el qué
II fa companyia--qui ho havia de
dir...—és l'Espanyol.
Tornant al Barcelona i a les dites
dota perforadores de la davantera,
hem de donar-nos pressa a dir que
mal no havien brillat tant com ahir
a la tarda. El camí que condula
prop del gol contrari, era, pero, for
ça planer. Hauria estat, dones, una
greu equivocad() dels davanters bar
celonistes no aprofitar-se'n, oi més,
quan el propi portar del Júpiter, el
riostra vell amic i anys enrera ad
UNA NOVA ADQUISICIO
DEL F. C. BARCELONA
Torredeflot, l'extrem
dreta del Valéncia ha
ingressat al club cam
pió ce Catalunya
Ja és un fet. "Roda el món i tor
na al Born". Torredefiot, iniciat al
Sants i "fet" al Valencia, torna, si
no al Santa mateix, a un club veía al
Barcelona. Des d'ara la substitució
s
VANTOLRA 1 TORREDEFLOT,
els dos extrems dreta del Barce
lona, després del primer entre
nament de l'ex-valencianista a
Les Corts
de Vantolrá els elles que aquest no
pugui actuar, deixara d'ésser una
preocupació. Torredeflot será un dig
ine substitut.
Amb l'entrada del notable ex-vas
lencianista al Barcelona, l'equip
campió de Catalunya demostra que
es preocupa d'un punt importantís
cim: el deis suplents. de gran in
fluencia en el rendiment regular d'un equip que ha de participar en Largues 1 dures competicions.
PIANOS
R. Marisiany
A LES CORTS
la rambla
de carilla§
(esport i ciu.adania)
Jornada futbolística sota la pluia
mirat porter Sola no encertava, ben
a pesar seu, a deturar gairebé cap
de les pilotes que queien en els seus
dominis; les dificils o imparables,
per aixó, parqué aren imparables, i
les facils • perfectament parables,
parqué l'home, esverat, esmaperdut,
ja no sabia exactament on era, ni
si la pilota era rodona o quadrada...
Aquella dita ja valla de qué la mi
llor defensa és un bon atac la fa
realitat, bella realitat, la davantera
barcelonista una davantera que sense
témer ésser titllats d'exagerats podem
qualificar de perfecta. No volem en
trar en discusions respecte si fora
del Bareclona hi ha uns extrems
tal o tal — millors, ni si al
Nord o al Sur hi trobarfem millors
interiors o si a Oviedo hi ha un
Lángara superior a Escolá—que amb
la ala posada damunt el pit vos clic
que em permeto dubtar-ho. No és
hora de discutir aixo, que en el cam
pionat de Lliga tindrem, segurament
temps i oportunitats sobrades per a
fer-ho. El que suara diem, repetim,
millor dit, ea que, avui per avui el
Barcelona compta amb una davan
tera perfecta, sense un punt flac,
rápida, intelligent, decidida a tot
ser-ho, no solament en la passada
o en el centre, sino també en el xut
a gol, cosa, aquesta, fonamental en
el joc de davanter. El davanter que
tingui por de xutar a gol, no pel xut
en sí, sino pel que lí pot costar el
fet de xutar-hi, que cerqui un altre
lloc a l'equip. Exemple de decisió,
de precisió, de potencia de xut, Es
cola, un dets davanters de més xut,
de millor xut que hem vist, no sola
ment en equips catalans, sino adhuc
en peninsulars 1 estrangers. Ara bé;
Escola—i volem donar-li un consell,
encara que potser no siguem nosal
tres els més indicats per a fer-ho—,
Escolá, diem, sap, per experiencia
la valor que té una passada feta a
temps al company, desmarcat, puix
el mateix Raic que Fernández n'hi
donen qui-sap-les. Perqué, dones, dl,
que cada dia té més domini de pilo
ta, que la controla força bé, que té
una passada a l'extrem senzillament
magnífica no prova de tant en tant a
passar al company, interior dret o
esquerra en més bona disposició per
a xutar a gol?
Aquesta davantera barcelonista té,
a més a més un altra bona condicló:
dóna força, moral i material, o téc
nica, a la resta de l'equip. No volem
dir, amb aixó, que les ratlles mitja
i defensiva del Barcelona estiguin
malament o que flugeixin tan sola.
Res d'aixó. Les trobem, ambdues, ex
cellents. Peró és innegable que la
confiança, la seguretat, millor, de
qué la davantera ha de marcar gola,
ha d'aprofitar degudament les opor
tunitats que se li presentin, dóna a
tots els altres una tranquillitat d'es
perit que forçament ha de traduir
se en un millorament del joc, una
millor visto del marcatge del con
trari.
Es, aixo que hem dit en el para
graf anterior. el mateix, paró a la
inversa, del que ji succeia anys en
rara a l'equip que darrera seu tenia,
guardant-li el marc, a Ricard Za
mora. Era tanta la confiarles., la se
guretat que a l'equip donava Zamo
ra, que defensas, mitjos 1 davanters
es llançaven a l'atac, convençuts de
qué la seva porta, tan ben defensa
da no corría cap perill. Enguany, a
l'equip del Barcelona, ve a passar-li
el mateix, pero a l'inrevés: és tanta
la confiança, la seguretat que hom
té en la davantera, que tot l'equip
es llença amb decisió, amb unes
ganes boges, amb una alegria con
tagiosa a l'atan, amb afany de ser
vir-lo, d'alimentar-lo, encara que no
més sigui per a satisfer aquesta pa
tita 1 justificada vanitat personal
que tot l'equip barcelonista porta
dintre i que la gloriosa samarreta
blau i grana no és prou a amagar...
• • •
Dit l'anterior, qué podem afegir a
un partit resolt per la diferencia
d'onze gola? Gairebé només cal do
nar la relació d'aquests onze gola,
de qui els va fer i en els minuts del
partit—primera i segona part— en
que varen produir-se, segura com es
tera de qué la seva enumeració do
nará perfecta idea al lector, si no
fas prou a donar-11 l'esclatant del
resultat, del desenvolupament de la
partida.
Heus ací, donas, la relació deis on
za gola:
Raic, ala dos minuts, marca el
primer.
Escolá, al quatre, el aegon. á
Vantolrá, ala sis, el tercer.
Escolá, ala set, el quart.
Escolá, als tretze, el cinqué.
Escolá, ala dinou, el sisé.
Vantolrá, ala vint-i-cinc, el seté.
Escolle als trenta-dos, el vuité.
Escobe ala quaranta-dos, el nové.
Escolá, als tres de la segona part,
el dese.
I Munlloc, ala vint-i-vuit,
A remarcar que tota la segona
part—i durant bona estona de la
primera—, es jugá, bo 1 plovent a
bola i barrals, la qual cosa no fou
obstacle parqué eta nombrosos aficio
nats que presenciaren l'encontre
aguantessin de ferm la pluja, puix
pel que es veia eh compensava da
questa molestia la pluja de gola que
queia a la porta del Júpiter...
Va arbitrar, discretament el se
nyor Esteva, el qual arrenglerá:
Pel Júpiter a Sola, Daniel Ibánez,
Font, Soler, Mena, Pérez, Galvany,
García, Perpinya 1 Terradelles.
I pel Barcelona a Iborra, Zabalo,
Aresso, Bardina, Berkesi, Balmanyá,
Vantolra, Haic, Escolá, Fernández 1
Munlloc.
PARDAL
El Badalora i el Girona, passaren
la tarda sense marcar cap gol
Amb l'estokisme que caracterit
za els de la professió, el plarnifer
que aixó escriu va haver d'aguants.r
la segona part d'aquest partit arnib
una ma a la butxaca i l'altra afer
rada a un paraigua per evitar mu
llar-se massa, ja que no mullar-se,
sota d'aquella pluja torrencial, era
poc menys que impossible amb el
simple aixopluc duna tela més o
menys impermeable. A la primera
pant unes gotea amenaçadores avi
saren amb antelado del temporal
que es desencadenaría paró els in
condicionals — d'ambdós equips, i
del futbol — no es resignaven a del
xar-se perdre el desenllaç d'un par
tit que podia ésser decisiu per a
la classificació definitiva.
El mata fou nul, pero el punt ad
quirit en aquest partit dóna al Ba
dalona un lleuger avante tge sobre
el seu immediat seguidor en el se
gen lloc del Oamplonat, que preci
sament és el club gironí.
Cap dels dos equipa no s'imposa
prou per apuntar-se la victoria, si
be el Badalona fou el que posa más
coratge i tambe mes coneixement
tecnic per aconseguir-la. Paró la
ferina actuado de la parella defen
siva del Girona, integrada pels ja
cla.ssics, Farró i Torredeflot, impe
dí que els artillers badalonins tra
duissin llurs atacs arnb "besadas" a
la xarxa.
L'estat del terreny 1 l'excessiu pes
de la bala dificulta molt l'acció deis
jugadora, paró a desuat de la plu
ja persistent, es pogueren veure ju
gadas emocionants i susceptibles de
fer accionar el marcador. La parti
da es mantingué sempre interes
sant, tant per la inseguretat del
resultat cora par l'entusiasme que
desplegaren tots vint-1-clos jugadors.
La primera part fou de joc ani
A SANT ADRIA
Sota la pluja d'aigua i de gola,
ESCOLA,
autor material de set deis onze
gols marcats ahir pel Barcelona.
(Foto Arxiu)
vellat. Cap dels equips contendents
no s'acabava d". -?osar, pezó el
Badalona es mes agressiu en
les .seves incursión a l'arca temible.
Paró, amb tot i el seu domini, el
Girona de tant en tant reaccionava
i es canviaven els papera, aconse
guint portar la intraquillitat en el
terre.ny blau-blanc.
I arnb aquestes alternatives s'a
cabá el primer temps que posa de
relleu l'ardor combatiu d'ambdós
equipa i també la poca eficacia de
les respectivas davanteres.
Després del deacans s'accentua el
domini badaloní, paró mal sense ar
ribar a rembotellament del seu ad
versara A/1lb una força imponent
l'aigua queia a barrals, i la foscor,
que a pee a pee eneoltava el camp,
impedí una visió deis jugadora i
del públic. Entre el bosc de parai
gües que terdern davant veiérem al
guna jugada interessant. Entre
elles la que motiva el penalty amb
que fou castigada una intervenció
quelcom dubtosa de Torredeflot.
Tirada la falta per Forg-ues, Fran
cas, en un plongeon imponent, la
llança, a córner, i el Badalona, ando
aquesta jugada, perdía un gol que
ti hauria, donat la victória.
A les darreries del partit nigua
cessá, i aix! va aprofitar-ho el Ba
dalona per Hangar-se a fons, po
sant a prova el teroet defensiu gi
roní, que, corrí un mur de conten
ció, V fer estavellar la fiarla deis
costen3rs.
En aquests monients, per la 1me
petuositat de l'ofensiva del Badalo
na, es produisen alguna inaidenta 1
els jugadora discutiren amb l'arbi
tre más del tolerable: Va haver-hi
un conat d'invasió de camrp detin
gut oncrtunar-lent par l'actuario de
el Júpiter va detensar-se com va
Barcelona
la força pública. Peró la cosa no
passa a majors...
Al cap duna estona l'arbitre Es
pelta xiulá el final de la partida, 1
aixo motiva graos protestes en sor
tir aquest senyor del carnp per
creure alguna -que encara no s'ha
vien complert els noranta minuta
reglamentaris. De tetes maneras
interiorment v árem agrair-li-ho,
parqué es "mastegava" una altra
mánega d'aigua que hauria fet ex
posar al que ata', comenta a un re
fredament segur.
Del Badalona as distingl particu
larment Lledó. El ferm defensa ba
daloní, amb la deaisió en eh carac terística, contrarestá les amenaces
del "poulains" de Zabala. Després,
per ordre de mérits, Cristiá, que
en tot, moment fou el baluard que
deturá reficirincia de rala Ramon
Ferrer. A la davantera el vetará
Forgues. I el jove Camdra, que amb
una labor &enzilla, paró d'eficacia
fou el que provoca i majoria d'in
cursions baclalonines. I els altres
compliren.
Del Girarla sobresortiren Farro 1
Tor•edeflot, juntament alud el por
tar Francas, que a.mb la SeVii es
tirada evita un gol segur, que h.au
ria donat la vietária a l'equip de la
Costa. El dos exteriors, Lluc i Fer
rer, amb el mig-ala Campa, foren
els malora deis gironins.
L'actuació d'E,spelta origina mol
tea protestes. Potser xiulá faltes arnb
exeessiva meticulositat, paró en ge
poder davant l'empenta del
(Foto Berd-BUyOsa)
F •
A SABADELL
• •
_
TALLL IPALLAROLS 22
;r1
•
. =
11.•
DECORACIC; MOD1LS TADISSCIliES LÁMDARGS
TALLGRS LLUM1-11155G0422 LXPOSICIÓ PID4GRACIA 44
)
neral estigué regular amb les sayas , apreciacions.
Els equipa s'arrengleraren de la
forma següent:
Badalona: Navés, Borras, Lledó,
Cristiá, Camacho, Schild, Betan
court, Cambra, Forgues, Serra. i
Torres.
Girona: Francas, Farro, Torada
flot, Campa, Castillo, Telas, Lluch,
Clara, Trujillo Ramon 1 Ferrer.
A la segona part Trujillo pana
al lloc de Clara i aquest al de da I yantar centre.
S. COSTA
Una dificil viciór a del Sabadell
dBmunf l'Espanyo', per 2 gols a 1
El seguit d'actuacions dolentes
que Espanyol i Sabadel han fornit
en aquest campionat de Catalunya
va éser la causa que el terreny de
la Creu Alta no oferís aquell aspec
te característic da'questa diada fut
bolística. No solament hi mancava
públic, sino que tampoc no hi havia
l'acostumada passió i emotivitat.
La tarda era freda 1 plujosa, i tot
va contribuir a qué la lluita comen
cés duna manera freda tambo, d'a
cord amb l'ambient dintre el qual
es desenvolupava.
Hl hagué un equip que va tarar
cura ben aviat que la lluita esdevin
gués animada i es fes interessant, I
aquest equip va ésser el Sabadell, el
qual semblava més decidit a abastar
la victoria. L'onza local va jugar
una primera pan admirable, durant
la qual exercí un domini gairebé ab
solut. L'Espanyol, que primerament
va donar una impressió ben pobra,
millorá notablement la seva actua
ció durant la segona part, fina al
punt que hom el consideres proba
ble vencedor, 1 no va ésser aixi gra
des a una oportuna reacció del Sa
badell, que h valgué el go- de a vic
tOria.
La partida no va caracteritzar-se
per produir jugades brillants, sinó
más aviat per joc poc vistos, en el
qual la contundencia de les defen
sas pot más que el joc personal deis
elements atacants contraris. De ba
tes maneres, cal fer ressaltar unes
excellents comblnacions de la davan
tara local. pr„rticularment la que pre
cedí a robtenció del primer gol sa
badellenc.
L'Espanyol no ens va plaure; ée
cert que va començar la segona part
amb un gas fantástic. paró d'amó
no n'hi ha prou, i com que lleva
d'aquesta, reacció no va fer gran
cosa més digna d'esment, per aquest
motiu trobem que la seva actuació
no va pasear de mediocre. Va jugar
una primera part del tot dolenta,
tan deficient que ni tan sola dona
va fe de vida. Si exceptuem Pardo,
Forniés i Edelmiro, podríem dir que
la resta de l'equip espanyolista falla
completament durant els primera
quaranta-cinc minuts de joc.
Després la cosa canviá, 1 fins a
mitjans de la segona part l'onze vi
sitant domina palesament l'equip lo
cal; finalment torna a decaure,
llavors és quan perdé l'encontre.
L'actuació de l'Espanyol va pecar
d'irregular, 1 alguna dels seus juga
dors demostraren una manca d'en
tusiasme ben palesa. Descollaren
Pardo, Edelmiro, Soler, Manolín
Forniés.
El Sabadell va jugar en conjunt
una partida ben notable, amb un pri
mer temps excellent; creiem que és
el millar encontre que ha fornit du
rant el present campionat, o al
menys el que ha jugat amb més co
ratge 1 entusiasme. Feia temps que
no velen.' la davantera del Sabadell
xutar a porta amb tanta assiduítat
i bona puntería, qualitat aquesta in
dispensble per a guanyar partits,
que fins ahir no va saber practicar
la davantera local. La linia mitjana
va jugar un bon encontre i deseo
llá, Mota, el qual tingué una tarda
plena d'encerts. La defensa en gene
ral bé, encara que amb algunas fa
lladas d'aquellas que solen acabar ma
lament. Florença jugá una bona par
tida; únicament deixá de convancer
en el gol que 11 marcaren, puix que
encara que la bala anava amb mol
ta força, com que fou xutada des de
distancia, creiem que podia Casar de
turada. Tret d'aixó, complí excellent
mena
Vilalta va trobar un encontre ben
fácil d'arbitrar; la correcció deis ju
gadors 11 facilita en gran manera la
tasca.
SS.
Des deis primers moments el Sa
badell portá la iniciativa del joc, 1
aviat es produíren dos moments
francament perillosos pel mara de
Forniés, que aquest aclari amb de
aislé.
Barceló, que tenia un dia inspirat,
va llançar una bala ben collocada,
que el portar espanyolista intercep
ta amb una rápida estirada.
La Iluita continua, enmig d'un do
miní aclaparador del Sabadell, la
'
gran pressió del qual lela preveure
que la porta de l'Espanyol acabaria
per éser batuda, a desgrat de la no
table actuació de Pardo. Abcó suc
ceí transcorreguts 24 minuta de joc,
i el gol del Sabadell va éeser prece iditde la millor jugada de la tarda
Gual va salvar una pilota que ana
va a traspassar la lina de kick, ,
la cedí rapidament a Sospedra el
qual la ~sé, a Parara, aquest cen
ESTUIG C.ARTRO, 1,25
ESTOIG METALL 1,50
NOU ESTOIG
DE ROSCA, 2,50
otmEs LL riAaite
CREMA
D'ESCUMA
Aquesta és l'escuma que
fa que la fulla passi per
la pell amb la suavitat
d'una ombra. Emprant
aquest sabó cromos i
neutra us afaitareu
en menys d'un minut.
SABÓGAL
PER A LA BARBA
trá sobre porta 1 Forniés allunyá poc
la bala per estar atent a l'entrada.
de Gua', i finalment Barceló rema
ta la jugada i la pilota ami a la
xarxa.
La superioritat sabadellenca va
fer-se més intensa encara, i l'Espa
nyol arriba, a donar mostres d'una
insuficiéncia aclaparadora; en poca
estona hagué de concedir quatre re
cons de resultes d'un seguit de ju
gadas apuradas.
Inieiar-se la segona part 1 comen
lar un joc impetuós de 'Espaa
nyol fou cosa de no pensar-s'hi,
el Sabadell resta clarament descon
certat, i més encara en veure que al
cap de quatre minuts els visitants
havien marcat ja el gol de rempat.
Hom temia una desfeta del Saba
dell, i aquest perill va existir fina a
mitjans de la segona part. Llavors el
Sabadell va reaccionar 1 la partida
resta anivellada.
La davantera local, que tíngué el
millor dia d'atila que es juga de
campionat, feia entrar en joc cons
tantment la defensa í portar aspa
nyolistes, 1 malgrat l'encert da'quests
alemanas, el Sabadell entra el gol
de la victoria al cap de 32 minuts,
en ésser castigat l'Espanyol amb un
cop franc que executá Morral, i que
allunyá fluix Forniés, la qual cosa.
va permetre a Perera d'endinsar la
bala a la porta,
Aquest gol va desvetllar de nou els
visitants, i la partida va fer-se inte
ressant de debo, per la incertitud
que hi havia de si el marcador se
ria encara alterat. Abundaren els
perilla per cada porta, paró el resul
tat no varia.
Els equips es presentaren de la se
güent forma:
Sabadell: Florença. Morral, Blanc,
Gracia, Font, Mota, Sospedra, Cal
vet, Gual, Earceló 1 Parara.
Espanyol: Forniés, Pardo, Teruel,
Espada. Soler, Lecuona, Quesada,
Edelmiro, Green, Manolín 1 Dome
nech.
g/\4111 BOB
Els Campionats de Futbol
de Catalunya
CATALUNVA
PRIMERA CATEGORIA A
Barcelona - Júpiter 11-0
Badalona - Girona 0-0
Sabadell - Espanyol 2-1
PRIMERA CATEGORIA B
Martinenc - Granollers 0-5
Calella - Sant Andreu 1-1
Horta - Santa 1-2
Europa Tenassa 4-5
SEGONA CATEGORIA
PREFERENT
Primer grup
G. Tarragona - Poble Nou 3-0
Reus - Santboiá 3-2
Amposta - Gracia 1-1
Segon grup
Vio - Iluro 2-1
nresa - Sant Cugat 8-1
Mollet - Tárrega 6-1
CLASSIFICACIO
PRIMERA CATEGORIA A
J. G. E. P. F. C. P.
Barcelona
Badalona
Girona
Sabadell
Espanyol
8 8 0 O 38 8 16
8 3 3 2 12 12 9
8 3 1 4 14 16 7
8 2 2 4 11 18 6
8 2 1 5 15 17 5
PRIMERA CATEGORIA B
J. G. E. P. F. O. P.
Sant Andreu 8 5 2 1 14 6 12
Granollers 8 5 1 2 22 10 11
Terrassa 8 5 0 3 18 16 10
Europa 8 4 1 3 19 15 9
Galena 8 2 3 3 15 18 7
Martinene 8 2 1 5 14 22 5
Horta 8 2 1 5 14 20 5
Santr 8 1 3 4 12 20 5
8
EI San' Andreu empala a Calcita
perts continua a1 cap de la classificació
El Terrassa guanya l'Euro
pa per 5 gols a 4
Malgrat ola forta pluja que caigué
abans de començar el panoli. a pre
senciar l'encontre entre el Terrassa
1 l'Eurc>pa hl acudí regular concur
réncia. La victaria que l'onza gra
cienc assoli a Terrassa, en el partit
corresponens a la primera yola, lela
esperar una lluita entre ambdós on
zas, molt interessant, ja que l'onza
agarena, faria tot el possible per tal
de treure's l'espina del partít an
terior.
Paró la llulta, millor dit, el partit
que ahir vam veure jugar, va ésser
duna clara 1 neta superioritat de
l'onza del Terrassa, el qual durant el
primer temps 1 part del segon, su
pera tant en el seu acIversari, que
la victbria aconseguida ahir pel Ter
rassa la trobem encerrada i Lógica.
?Causes d'aquesta superioritat ega
renca? El Terrazas, en conjunt, fou
shir millor que l'Europa, i ahír po
gué encara superar-lo més, arnb mo
tiu de que l'onza gracienc juga du
rant tot el partít sense rnig centre.
El jugador que ncupava aqueas lloc,
en Gimen°. forte' una tasca tant
deficient i desgraciada, que la da
vantera contraria, trobá el lloc apro
piat per fer-hi passar sotas les pilo
tes, 1 alai arribaren amb molla fa
cilitat, a la porta de Montserrat.
Prova d'aquest.a manca de mig cen
tre, la tenim, en que el Terrassa po
gué desenvolupar una actuació ex
cellent que li valgué finalitzar el pri
mer temps amb un resultat de tres
gola a un.
Els gola foren marcats. el primer,
ala quinze minuta per Burilo, en
recollir una passada de Brió II. Poca
minutos després, ala vuit, l'Europa
aconsegueix empatar per obra de
Ballester I en rematar una passada
de Soler. En una topada resulten le
sionats Layola i Montaner, 1 el pri
mer ha de retirar-se del ca: p. Res
ta el Terras.sa amb deu jugadors, no
obtsant aixó aquests mantenen la
superioritat damunt l'adversari que
cmr.ença a donar senyals de des
orlentat. No triga. gaire en venir el
segon gol del Terrassa, obra aquest
de Polo que xutá fltax 1 Montserrat
no va encartar en deturar. I abans
de finalitzar el primer tmps, els de
Terrassa augmenten el marcador,
per mediació de Burillo al rematar
una passada de Layola—que poca
moments a bans havia sortit. ocupant
el lloc de Brio II—d'un xut a l'angla.
En la segona part, fou jugada
sota una pluja intensa, 1 el públic no
seguí ja amb l'interés d'abans, peró
eta jugadors continuaven jugant amb
el mateix er.tusiasme que en la pri
mera part, especialment l'Europa en
aquest segon temps, per tal d'acon
seguir millorar el resultad. Al comen
çament, el domini fou europelsta, no
obstant aLab, no priva que el Terros
as realitzés interessants incursiona 1
realitzar el quart gol, per mediació
de Burilo. Aquest nou gol, assegurá
rnés la victórla egarenca., i aquests
es despleguen a la defensiva i al
inateix temps, amb aquest avantatge,
o aprofltá Layola per a retirar-se
deflnitivament. Amb deu jugadora
dones per el Terrassa, segueix la
Duna, dominant com és natural l'Eu
ropa. Poc després. l'Europa aconse
gueix el segon gol per obra de So
ler. No triga gaire el Terrassa en re
plicar i Burilo aconsegueix marcar
el que fa cinc pel seu club. Es lesiona
Alcoriza 1 es retira per no sortír-ne
mes. Resten en el camp, nou juga
dora egarenas, que amb entusiasme
segueixen defensant-se. La inferio
ritat numérica del Terrassa, fa que
!'Europa pression1 1 amb aqueas mo
tiu aconsegueix marcar dos gola més.
El primer. que representa el tercer,
és obtingut amb un penalty que
Dançat per Mas, fa que la pilota en
tri dina de la portería de Llopis. Poc
després, Solé. mara el quart i darrer
gol de la tarda. Acaba l'encontre des
prés d'haver llançat un córner con
tra el Ternas?. molt perillós.
Arbitra el senyor Armengol, el
qua.1 féu un arbitratge regular 1 es
tigué molt encertat en saber tallar
el joc dur.
Els equipe foren:
EUROPA: Montserrat, Barbera,
Martí. Garcia, Gimeno, Montaner,
Solé, Mas, Ballester 1, Arquer, Sa
l:testar JI.
TERRASSA: Llopis, Penyarroya,
Alcoríza, Castro, Layola. Cadafalch,
Brló II, Pueyo, Burillo, Polo, Colo
mer.
Els Jugadora egarencs portaven un
braçal negra per la mort de la mare
del jugador Cadafalch.
OCELL
El Granollers, vencedor del Martinenc, a un punt del líder
el Terrassa, vencedor de l'Europa en tetcer Ilec
A GRACIA que ha desnult la vistositat de les A SANT MARTI
jugadas.
Ja comença a ploure abans d'ar
renglerar-se els jugadora, si bé ha
vía paras quan centraren la pilota,
per a tornar-hl després fortarnent,
abans de la mitja part, 1 ja no para
fans un quart abans de l'acabament
del parda
L'Horta comença bé, jugant confiat
de la victbria, i les coses semblava
que li anaven a sortir de cara, i ultra
en marcar el primer gol Domínguez.
Aquesta confiança no li permetia
veure qui tenia ertfroat, que si bé
era el culata de la categoria, no ha
debtat de jugar amb cobejança i yo
luntat, que en diversas vegades ha
estat la dissort el que ha fet perdre
eta partas que no pas la manca de
loe
Abd el Santas no deixá augmentar
la numeració del marcador de l'Hor
ta, i mantingué l'un a pero fina prop
de les acaballes del primer temps,
.que Jaume, director del partit d'a
hir, afavoria el Santa amb la con
cessió d'un penalty contra l'Horta
per suposat fould de Ribó a l'ama fa
tídica.
Senyor Jaume: ?No sou vós qui
en el partit Horta-Europa vareu dir
que no ereu partidari de penalty-s, si
no fos en un cas greta ja que aixb
sIgnificava allanar un gol que pot
decidir una classificació? Nosaltres,
espectadora imparcials, hem de dir
que no hi hairué tal penalty, per
quan abans hi havia hagut un hands
del Santa, 1 no us vareu dignar as
senyalar-lo. I ultra castigá.reu greu
ment una jugada insegura a un
equip que en aquella momentos feia
més d'un minut que tenia l'Horta
dos jugadors a terna lesionats prop
de la línia d'aut, com ho prova que
vareu haver despenar a ordenar ti
rar el penalty, que estiguessin aquella
jugadors restablerts,
Senyor Jaume: Váreu estar exces
sivament dur contra l'Hrota, i ala()
és un desmérit per a la vostra cate
garla.
Enmig duna gran pitaba Sala tira
el penalty, que serveix per a igualar
el Santos el marcador.
S'arriba a la mitad del temPs de
joc i la pluja no para. S'espera més
del reglamentara per a continuar .
Per fi es decidebt Jaurne a reprendre
la partida.
L'Horta apareix amb Ribó lesio
nat, el qual passa, tot i estan mválid,
d'extrem esquema, i Capdevila de
mig ala.
Ea Santa aprofita aquest handicap
de l'Horta i fa perillosos ataca per
l'ala dreta de Folch i Arnpcsta, la
qual cosa obliga al porter Ilanús a
emprar-se a fons.
Malgrat aixó, l'Horta manta el
marcador. 1 també fa alguna ataca a
fons per les sayas ales, Mayoral i Ber
net, més cobejós aquest, 1 també pel
centre, que no van tentr resultat por
prémer en excés les jugadas i fer els
centres massa tanc,ats a la porta.
Quan mancaven cinc minuta per
acabar el partit, i quan la foseor ja
invadía el camp. Sala recolli una
avançada de Folch amb una bona
centrada el qual aconseguí el golpre
cia de la victbria; aquesta jugada
fou rabuda amb visques per part deis
seus "islas", els guata malgrat el tem
poral d'aigua. Hampa 1 trons, aguan
taren el partía
De distincions no en volem fer par
qué el partit no fou una cosa axtra
ordinaria, peró sí hem de dir que el
Santa es mostra, en general, més yo
luntariós.
L'Horta burra de mirar de treure's
el diumenge que ve a Sant Andreu
l'espina de la desfeta d'ahir.
Els equips s'arrengleraren coto se
gueix:
Horta: 13anús. Sancho, Mir, Sola
nas, Sabadell, Ribb. Mayoral. Capde
vila, Domínguez, Cambra 1 Bernet.
santa: Mateu. Mohnar, Maranges,
Barceló, Cifuentes, Burguete, Folch,
Amposta, Sala, Borras 1 Ilgésies.
A HORTA
—
El Sants venç l'Horta per
dos a 'un
Mal día per al futbol el d'ahir. La
rnajor pant del temps l'hem hagut de
presenciar amb una torta pluja que
ni el paraigües valla. Arbitre i juga
dora han hagut d'actuar en ple xafec,
Primera Categoría B
A CALELLA
veS 1NA
F. A.
Calella, 1 - Sant Aldreu, 1
Ha regnat un fort vent, la qual co
sa ha motivat que es veiessin poques
jugadas de qualitat. Miró, en la pri
mera part, 1 Cruz en la segona, han
estat els suports de cada onze, 1 al
seu esforç hom deu que no fossin
marcats més gola. La primera part ha
acabat arnb el resultat de zero a zero.
A la segona, i als vint minutos de joc,
el Sant Andreu ha comés una falta
greu dins de rana deis espanta El
consegüent penalty llançat per Rei
xac, ha donat el primer gol per als
locals. Als trenta-vuit minuta de joc,
i després duna forta reacció deis ju
gadora del Sant Andreu, Trevino ha
aconseguit l'empat, amb qué ha aca
bat el partía
Santillano ha tingut cura de l'arbl
tratge.
Equipa:
Calella: Zamora, Miró, Colomer, Co
mes, Requena, Rexac, Coromines,
Usandizaga, Busquets, Babot I Gar
nacko.
Sant Andreu: Cruz, Falguera, Sanç,
Perera, Daví, Castillo, Comes, Tre
( vifio, Roig, Vallribera 1 Pifiar°.
r-- Asna - TOS
BRONQUiTIS
curareu amb
TISANA PE',.:;TGRAL
"DI VID"
Venda en farmacie • del Pi, Cardenal
El Granollers guanya el
Martinenc per 5 gols a cap
Un partit aquest d'ahir el camp
del Martineaa definitiu des dels
primera minutos parqué el Granollers
va empényer seguidarnent de tal
forma que al Martinenc no va to
carai catre remei que donar-se per
vençut, malgrat que va fer tots els
esa:anos per recixir, paró, era tant
ferina, tant decidida i contundent
la victória ja del començament ini
ciada pels vallesans. que no va ha
ver-hl pas manera. Contrariament,
en tambar e, partít cap a la segona
part, va afirmar-se encara mas
aquesta seguretat executiva del Gra
nollers apuntant-se dos gola mes als
tres que deban antuvi portava ano
tatos.
El Martinenc, diera de les sayas
possibilitats va fer el qué va poder
fina direm que va dominar en ter
reny adversari bastant més que el
guanyador, paró amb eficacia ben
mínsa parqué ni alió que en diuen el
gol d'honor va aconseguir, malgrat
que va tenir-ne ocasió parqué a la
segona pan va afavorír-los un pe
nal que Iranzo. molt mansament. va
entregar a Casanovas, qui malgrat
les dificultata del terreny, amb poca
esforços va evitar-lo. En canvi el
Granollers arrencada que feia ar
rancada que tancava un gros perill,
parqué hom els veis avançar amb de
dal 1 pit, obrínt joc ferm 1 ampli a
les ales 1 entrant amb vaientia el
centre. Alar, ahlr, Sanz de la Huerga,
va ésser gairebé l'autor de tots els
gols i va ésser per a eh, indubta
blement, un día gloriós.
Abans de començar el partit va
caurer una pluja que va deíxar el
terreny en molt bones condiciona,
parqué després, quan va parar de
ploure va jugar-se molt bé, pa
ró quan va reprendre el 'tarea,
aleshores as va len ímpossible bellu
gar-se amb llíbertat parqué el ter
reny era un escampan de fang ar
gilós enganxadís que feia difici
líssim el control de la pilota 1 l'esta
bilitat del jugador. Era en aquestes
condícions que l'equip més experi
mentat o més eixerit tenia que len
un eficaç joc ras 1 amb pasadas
curtes parqué el pes de la pilota
i el cansament de les llargues fintes
no permetia altra cosa. El Grano
Itera (és alar) va ésser rúnic equip
que va fer quelcom d'aixó, perb no
pas amb la intensítat i precisió ne
cessáries, perb va ésser com es pot
suposar, l'equip que va saber apro
fitar-se'n emportant-se'n una bonica
victbria.
El Martinenc que va jugar amb
molt bona fe, no va tenir altre
ramal que doblegar-Se davant de
l'eficacia del contrari, parqué varen
ésser més posítius, molt més afea
tius que no pas ella. El Granollers
va mostrar tenir ahir molt bon fons
1 en canvi el Martinenc no varen
passar de la bona voluntat 1 prou.
Alai no varen saber reconéixer-los-hi
els seus partidaria que varen rebre
amb vertader mal humor la seva
derrota tan estrepitosa, tan contun
dent a casa seva mataix.
Els equipa arrenglerats. varen
ésser: Pel Martinenc: Petrus, Cata
fua, ~izo. Maga Moreno, Iranzo,
Albareda, Casa" Castro, Goma i
Mas.
Granollers: Casanovas, Aparicl,
Valla, Martí, Rovira, Torras. Eugeni,
Garí, Sana de la Huerg,a, Rubíes i
Gubt.
El primer gol va ésser de Sanz
preparant-se la pilota tan bé que
avançant se la va emportar amb el
cap 1 la va collocar de bolea ala
KA•C• RECUST11.011
Societat Nestlé
la rambla de Catalunya
peus dels Que va sortir-ne un xut
fort, alt . angular filas a acc xarica
mataba El segon pot din-se que va
ésser d'aquest mateix jugador par
qué a ehl deure la passada que
va rebre L'Usen' per a poder creuar
1 xutar ras ran de pal fins a dios
del gol deficientment defensat per
Petrus. El tercer duna lliurada de
Rubies (l'hame valent 1 decidit de
requip) a Gula (el vell jugador sa
i fort com mar, qui en centrar al
cap de Sanz aquest no va tenie. més
ramal que entrar a la rematda senas
que Petrus pogués evitar-ho. Els dos
restants gola que varen produír-se
tletism e
Miró 1 cules venced ;rs a Cor
ne 16, i Jula i La Mola en la Volta
a Barcelona de mnxa
El d'ahir bou un dia de gran acti
vitat atlética. Se celebraren proves
per a tots els gustos: cursa a peu,
marxa atlética i atletisme lleuger
a l'Estad'. Eis nostres atletas no po
den queixar-se per manca d'activa
tat dala Clubs i Federació. Els que
no actuen és parqué no voten. O no
poden.
Ens trobem en plena temporada
de provea de boa, manta o cursa, i
els corredora i marica-dora acallen
aquestes organitzacions amb interés.
Abtó no significa, paró, que allagin
d'abandonar totalment les organit
zacions a l'Estadl o en altres llocs,
dedicadas ala concursos i curses de
pista. La nostra temperatura és pro
picia per a teta mena d'organitza
cions.
La volta a peu a Comalia, tercera
edició, reuní noranta concursants.
FRANCESC JULIA
del F. C. Barcelona, vencedor de
la volta a Barcelona (mama at
lética)
(Foto Berd-Buyosa)
Aquesta 'cifra és ben demostrativa
de l'entusiasme amb qué bu aco
llida la prova del Rugby Club Con
nana. Entre eta inscritos hl havia cor
redora ben destacats, cam Miró, Bor
ras, Smandia, Gracia (que ahir de
buta per l'Hércules), Fontseré, etc.
En canvi no hi havia representat,
amb un equip complet, el F. C. Bar
celona, que segurament es reserva
per a proves de més envergadura,
com per exemple la volta a Barce
lona de la U. A. Nurmi, que tindrá
lloc diumenge vinent.
Miró 1 Borras realitzaren la cursa
amb molt de seny, fent cas lamía de
Tutusaus, Pérez i Mir, que iniciaren
la prova a una marxa impossible de
sostenir, com més tard es demostra
perdent aqueas les posicions avan
ladea que ocuparen en eta primera
moments.
Si durant la cursa no es produl
ren moments de gran interés en eta
darrers metres la perspectiva bou
011•5 aues
o
c
N/ e'
o més culierades &cifres
després del desean& també varen
ésser de Sana a la rematada de cen
tres de Gura 1 tots dos també de
capcinada.
L'arbitratge de Pérez va ésser
fácil parqué el partit va decidir-se
avlat i copiosament senas lloc a dub
tes. Aixi varen acatar-ho bata 1 va
transcórrer el partit amb tota cor
recció semblant-los-h1 bé l'arbitratge
fina a aquella que en iguala jugadas
1 perb diferentes ocasiona eta seria motiu per a desformar rotas les sayas
tres.
ADRIA
ben altra. Miró 1 Borras, a un tren
viu 1 sostingut, aconsegulren desfer
se de llurs adversaria, iniciant un
esprint final Cate resulta pie d'amo
ció 1 pogué ésser contemplat pel pú
bite situat ala voltants de la meta.
Fou precisarnent en aquest loe on
es decidí la prova a favor de Lluís
Miró, que ha iniciat una temporada
de victóries brillantíssirnes.
A remarcar, tambo, resforç realit
zat per Marius Pérez, encara que la
seva brillant classificació, pula que
entra a la meta preoedit solament
per Miró 1 Borras.
En la clan.sificació social anotem
una nova victbria de l'Hércules, que
per ara fa honor al seu nom. La
puntuació registrada en aquesta
classificació no fa altra cosa que
demostrar la superioritat d'aquest
Club damunt la resta d'adversaris.
Preveiem una Mata emotiva 1
aferrissada entre eta equipa de l'Hér
cules 1 Barcelona en la volta a la
nostra ciutat que prepara la U. A.
Nurmi per a diumenge vinent. —C.
CLASSIFICACIO GENERAL
1, L'oís Miró, Hércules, senior,
18' 4" 4/5.
2. Just Borras, Hércules, senior.
3. Máraus Pérez, Montnegre.
4. J. Fontseré, F. A. E. T.
5. Antoní Bondia, Nurent
6. Vicenç Navarro, Nutría.
7. Antoni Smandia, Nurmi.
8. Antoni Gracia, Hércules.
9. Robert Sánchez, independent.
10. Felip Sánchez, NurmL
11. Manuel Martínez, Hércules.
12. Josep Andreu, Hércules.
13. Ramón Santesmases, Nurral.
14. Galileu Baró, Nurmi.
15. Josep Mir, B. U. C,
16. Josep Gómez, Laretánia.
17. Aguad Arrufat, NurmL
18. Gabriel Prieto.
19, Cartas Baró; 20, Barrionuevo;
21, Ramon Trillo; 22, Jaume Bayo;
23, Manuel Fernández; 24, Viceng
Jovani; 25, Joan Font, fina a 55 alas
sificats.
CLASSIFICACIO SOCIAL
Hércules: 1-2-7-9-10=29.
Nurmi: 4-5-6-8-11=34.
Montnegre: 3-12-18-19-20=72.
U. S. Obrera: 13-14-15-16-1'7=75.
CLASIFICACIO EN ALTRES
CATEGORIES
Primer neófita Robert Sánchez,
independent.
Primer juniors: G. Baró, NurmL
Primer locals: Francesa Aragonés.
• • •
La mita a Barcelona de marxa at
lética, organitzada per la Penya Ca
rima, constituí, coro la cursa del
Rugby Club Cornellá, un éxit. Lle
vat de García i Castelltort, es pot
din que participaren en aquesta
marxa tots els que es dediquen a
aquesta asparralitat.
Francesa Julia, brillant primer,
realiza una demostració de la seva
superioritat damunt la resta de con
=santa, senas que en cap moment
perillés la seva victoria. La hulla,
intensa, es concentra entre Arquer
ola germana Villach per al segon
lloc, que finalraent es decidí a favor
del primer.
L'equip de La Mola, de Terrazas,
fort i compenetrat, obtingué el pri
mer premi en la classificació social.
liets
menys condensades.
Es un fet que un litre de Ilet fresco &toa750 calarles, iun
litre de Ilet condensada "1.4) Lechero", en dána 4.500.
Aquesta evident i demostrado superioritat alimenticia
de la llet condensado "lo lechera" no és degudo
únicament o la seva gran concentració, que ofereix
sota un volum reciult tots els elements nutritius duna
quantitat sis vegades majar de la millar Ilet fresca,
sind tumbe a lo seva incomparable riquesa en vitami
mines, hidrata de corbon i sois minerals.
"Lo lechera" oparentment k més
cara, és, en la practico, la mé%
económico.
LLET CONDENSADA
CHERA
Demani gratuitament el Ili
bret de receptes i la !lista de
nous i espléndids regals a
(SeccióL( 3 ) Via Laietana, 41 - BARCELONA
OCTUBRE
25
Divendres
inauguració
Reunió de Tardor
a Barcelona
EXPCSICIO DE
MONTJUIC
Teléfon 31453
En aquesta marxa hi prengueren
part 28 concursants, deis quals set
abandonaren i en bu desqualificat
un.
CLASIFICACIO GENERAL
1, Francesc Julia, F. C. Barcelona,
1 hora, 4 minuts i 21 segons.
2, J. Arquer, Escultista, 1 hora,
7 minuta i 2 segons.
3, A. Villach, La Mola, 1 hora, 10
minuta 1 3 segons.
4, J. Víllach, ideen, 1 hora, 10 mi
nuta 1 30 segons.
5, Tobenya, G. Barcelonés, 1 hora,
11 minuts 1 31 segons.
6, Colin, Escultísta, 1 h., 12 ni. 1 s.
7, Caries, La Mola, 1 h. 14 m. 9 s.
8, Jizneno, Escultista, 1 h. 14 mi
nuts 20 s.
9, Gil, A Aragonés, 1 h., 15 in. 6 s.
10, P. Riera, A. Montnegre, 1 hora,
15 m. i 38 s.
11, González, Facultista; 12, J.
Martí, P. C. Barcelona; 13, J. Tapia,
Sprinters Masnou; 14, R. Arquim
bau, Montnegre; 15, Esplugues, La
Molo.; 16, M. Arguenzo, Penya Ca
noca; 17, E. Navarro, Escultista; 18,
Badia, Penya Carioca, i 19, J. Agui
lar, idem.
La volta al Pobk Seo
Una de les proves essencialment
tradicionals de ratletisme barceloní
i catalá, és la classica Volta al Poble
Sec, organitzada psi Centre d'Es
ports Aire Lliure, que gaudeix de
les simpatías de tots eta aficionats
molt en particular deis esportius
que a aquesta manifestació atlética
veuen estimulat llur esforç amb el
bon nombre de premia amb qué
compta rentitat organítzadora.
En la seva vuitena edició, la po
pular Volta al Poble Sec ha de cons
tituir una Ouperació a si matebta en
tots eta sentías i molt en particular
a la qualitat 1 quantitat de partici
pants, majorment tenint en compte
que cap de les més destacadas enti
tats afiliadas a la Federació Cata
lana d'Atletisme regatejaran llur
cooperació 1 és d'estimar-ho abrí per
tal com són moltes les que han pro
més la inscripció deis satis m'Ilota
elements.
Com tots els anys, aquesta classica
prova es disputará per categories i
s'admetran inscrlpcions deis inda
pendents, allicients que redundaran
en benefici de remotivitat de la
cursa i en propi interés deis que
pensen concórrer-hi.
Per les inscripcions, adreçar-se a
rentitat organizadora, Francesa
Lairet, 91, o a la Federació Catalana
d'Atletisme.
El Natura, vencedor del
Triangular de l'Estadi
Entre eta clubs Natura, Icária i
Centre d'Esports i Excursions, es
disputé. ahir al matí, a l'Estada un
mata triangular, el qual fou gua
nyat psi primer dels Clubs e,smen
tats.
Entre eta resultats sobresurten les
marques de Star, en alçaria, 1 eta
800 metres guanyats per Granen,
del mateix Club.
Durant el taanscurs d'aquest mata
diversos atletas intentaren millorar
alguna récords de Catalunya, peró
cap d'ella no reeird en la temptativa.
RESULTATS
Pes
Molina (lcária, 11 ni. 17 cm.; So
ler (Natura), 10 m. 63 cm.; Rosés,
Pujol, Nafarrate 1 Bonafont.
De lliure participada>: Ricart (Ju
nior), 12 m.; Serrahírna (Junior),
11 ni. 78 cm.; Garcia.
100 metres
Berra (Icárla), 12 s. 1-5; Pujol
(Icaria), Jordi, Pinyol, Soler 1 Na
farrate.
De lliure participació; Ricart (Ju
nior), en 12 s. 1-6; Ferrer, Star, Ca
ba, Martí i Serrahíma.
Segona série: Aillón (Faege), en
12 s. 2-5: Sender, Alférez, Freixes,
Rubial i Ventura.
3.000 metres
Campos (Icária), en 9 en. 42 s.
Vera (Natura), en 9 m. 52 s.
A continuació, Comabella, Huguet
PasquaL
21 octubre de 1935
II 85 o de
i Exposició de l'Art del Vestir, del
Moble i de les Arts Decoratives
Sota l'alt patsonatge
DE LA GENERALIZA-1"
DE CATALUNYA.
de
l'EXCM.
AJUNTAMENT
DE BARCELONA
NOVEMBRE
lo
Diumenge
CLAUSURA
.111~11"
Allária
Star (Natura), 1 m. 62 cm.
Coll (Icaria), 1 m. 60 cm.
Gausachs, Granel. Dalmau 1 Cruz.
400 metres
Pujol (Icaoria), en 56 s.
Soler (Icaria).
Vera, Nafarrete, Molina i Valls.
De lliure participació: Piferrer
(Barcelona), en 54 s. 3-10.
Seguidament Allón i Gausachs.
Llargaria
Serra (Icaria), 6'7 metres.
Soler (Natura), 5'81 m.
Gordi, Pinyol, Gausachs 1 Bona,
font.
Disc
Rosés (Natura), 30'7 metres.
Molina, Soler, Coll, Bonafont 1
Pinyol.
De lliure participació: Ricart, 3589
metres; Serrahima i Serra.
800 metres
Granel (Natura), en 2 ni. 9 s. 1-5.
Comabella, Garcia i Martín II.
De lliure participació: l'aferres, en
2 m. 8 s. 2-10 i Piferrer U.
Perxa
Gordi (Natura), 270 metros.
Pinyol, 250 ni.
Star, Serra, Gausachs i Valls.
Javelina
Alcaraz (Natura), 39'35
Arévalo (Icaria), 3540
Molina i Star.
4 x 100 metres
Icária, 48 s. 2-5.
Natura, 48 s. 2-5.
C. E. E.
Puntuació
Natura, 92 punta.
Icaria, 91 punta.
C. E. E., 34 puntos.
Els Campionats socials de
la F. A. E. E. T.
La secció d'atletisme de la
F. A. E. E. T. celebra la primera jor
nada dels sena campionats socials
d'esports atlética, la qual reuní un
lot considerable de concursants. ro
tos les proves del programa foren
disputadas amb molt d'entusiasme.
Si fos cert el hampa facilitat, cor
responent a la cursa de oent uretras,
prova guanyada per Miramono cal
eria classificar aguas+ atleta entre
metres.
m,
els nostres millors sprinters. Parea
celearada la cursa en una terrenys
poc a propbsit ce a a obtenir bonos
marques, ens permeten dubtar de
la fidelitat del temps facilltat.
RESULTATS TECNICS
100 metres Risas (final)
Miramon, 11 m. (?).
Miramon, 11 s. 8-10.
Batista, a un matra.
Llaneament nel
Rodríguez, 9'82 m.
Miramon.
Espuria.
800 metros
Orche, 2 m. 22 s. 4-10.
Sassot.
Llançament de la barra
Rodríguez, 2030 rnetres.
Espuria.
Miramon.
5.000 metres
Munoz, 18 en. 16 s. 4-5.
Secorun.
Pes
Salt d'alçaria
Miramon, 1'55 m.
Ex-aequo Ruiz, Rodríguez, Aldea,
150 metres.
Batista, 1'45 m.
Ex-aequo Bachs U, Munoz, Estivill
1'30 metros.
NECROLOGICA
Maria Gasóliba 1 Ponseti
El dissabte a la tarda tingUé
efecte la trista cerimónia de l'en
terrament de la senyoreta Maria
Gasóliba 1 Ponseti, lilla del nos
tre estimat merla i company de
premsa Cecili Gasóliba.
L'acte constituí una sentidíssi
ma manifestad() de dol.
Rebi el nostre estimat amic el
nostre condol més sincer.
GRANJA ROYAL
CADA DIA
GRAN SALO DE TE
amb eta seus tan celebrats
TES I SORTIDES DE TEATRE
amenitzats per la gran
Cracy Boys Orchestra
De 10 a 12 nit, tradlcionals concerts per l'aplauda sextet
que dirigeix el gran violinista 1 compositor
EDUARD TOLDRA
¦••
1
1
1
1
a