Rambla de Catalunya, La. Núm. 62 (28 oct. 1935)

              28 octubre de 1935 la rambla de Catalunya
guerrer d'altres temps, car sabu
da és la impressió perdurable que
deixá 'mb "Los diez mandamien
tos", "El signo de la Cruz" 1 "Rey
de Reyes". Aquestes pellicules fo
ren veritables epopeies cinemáti
ques inoblidables pels qui les van
veure.
En "Las Cruzadas", el notable
director ha aconseguit el que lins
el present solament ha estat un
esfore: amb impressionant rea
lesine ens presenta formidables
exércits, els quals, impulsats per
veritables ldeals espirituals, mar
xen alegres, rnalgrat les increí
bles privacions, a atacar fortale
ses, fins llavors inexpugnables,
Que els separa deis seus mes
preats tresors. I la presa de Sant
Joan d'Arce, després de cruenta
lluita, és solament un detall tu
el gran eplsodi historie que ha
estat reprodult al llene, caz
aquesta i altres escenes serve1xen
per a donar color a la intriga
amorosa que el rei anglés,
Cor de Lleó, va convertir en (Mg
1 encisador
FEMINA
En la riostra secció de critica
comentem el film que ve projec
tant-se des de divendres passat,
"Nido de águilas", pertanyent a
la M. G. M.
MARYLAND
Després de projectar-se durant
tres setmanes la producció Co
lumbia "Una noche de amor",
l'empresa d'aquest local prepara
per a ésser presentat, dintre de
breus dies, el film "Alta escuela",
pertanyent a la casa Ufilms.
FANTASIO
Amb motiu de la presentad()
del film "Barcarola" es vegé con
corregudíssim aquest elegant ci
nema, atrets, ultra el prestigi 1
atmosfera que el precedí, per la
confíenla, a quants elements
puix que ofereixen un
máximum de garanties.
L'argtunent es desenvolupa din
el meravellós mare form.at pels
c,anals, les góndoles 1 antics pa
laus deis Dux, emmirallats en les
plácides aighes del Gran Canal
Veneciá, al servei d'una de les
novelles de trama més captivador
1 ineressant, aconseguida per la
Ufa amb la mestria que ens té
a,costumats.
&Jadio
PRESENTA
en
arzicz 515acá",
II ir
La gran produccis
que ha figurat
SEIS SEMANAS ENCOJO.
del u:r2¦2Marignand Pay>ts
PARLEM-NE
Den personatges que han fet
fortuna amb agilitat i
destresa
Peuets afortunats que han dut
fama 1 diners als seus posseldors.
Carnes ben fetes, ágils 1 lleugeres
que, unides a ells, han conquerit
el món de les arts. Aquest és el
tema d'un article inspirat en la
seleceló que ha fet Patricia Ellis,
la noieta que hom anomena "la
de les carnes encisadares", de deu
personatges als quals la Natura
lesa ha afavorit amb la lleuge
resa de les seves passes 1 la mes
tría en els moviments.
La varietat de tipus seleccio
nats per Patricia Ellis presta
1
MOLT
AVIAT
ESTRENA
1
chI444940-11S
10011/4e0eproducejem thofesito
Un film de multituds
Un film de seleccions
Cal remarcar abre mateix, que
en són protagonistes G ustav
Froelich, el qual obté amb el seu
acurat treball un legítim triomf,
1 Lida 13aarova, la qual aporta,
Ultra el seu delicat treball, l'en
cant de la seva bellesa.
URQUINAONA
Presenta el film anglés "El du
que de hierro", de la valua del
qual en parlem en la ¦secció
adient.
AVENIDA
En vista deis frac,assas regis
trats amb motiu de les produc
cions realitzades anteriorment
per Rafael Arcos, no U ha estat
poasible de trobar un local del
centre dIsposat a fer la presen
tació del non film que, sota el
titol "Qué tío más grande!", pre
sentará l'empresa d'aquest cine
ma extreme
De mes a més, cal ter present
al nostre públic que l'autor del
Ilibre és Munoz Seca, o sigui el
que representa dintre la literatu
ra el que Royo Villanova en polí
tica, dos grans amics de Catalu
nya 1 deis catalans.
gran interés a les seves observa
clons. Heu-vos-els ad: comença
Patricia dient-nos com Rugby
Keeler, que triomfá, a "Risas y lá
grimas", ha seguit avançant en la
seva carrera mitjançant aquest
art extraordinar1 deis seus peuets
"simfbnics", que és cosa l'anome
nen aquí a causa dels seus har
monics rltmes en executar el
"tap".
Després selecciona a Bill Ro
binson, el bailare de color que ri
valitza amb Fred Astaire, aquest
gran artifex deis ballables que
amb les seves carnes llargues 1 os
sudes ha conquerit una fortuna.
En un altre camp d'acció es
menta Patricia a Gene Tunney, el
pugilista que sempre era vence
dor a causa de la lleugeresa de
les seves passes, ja que les seves
carnes responien amb extraordi
naria lleugeresa la rápida acció
que es requereix per a vencer en
una accidentada lluita.
Lleó Errol, el comediant que do
blega els turmells en certa for
ma, ha guanyat una fortuna sim
plement exercitant aquesta ha
bilitat de les seves carnes.
La Mistinguett, companya que
fou de Chevalier en la seva joven
Avui, nit, en sess'ó de ggla
COLISEUM
UN FILM DE <MIL B.DEMILLE
70,y/laYOUNC
WILMON
SO MAMAS MÁS
Y8.000 ARTIITAI
UN ESPECTACLE D'UNA MAGNITUD SENSE PRECEDENTS A
LA HISTORIA DEL CINEMA
L'epopela de la Cristiandat en armes per recomiuerir el Sant
Sepulcre 1 la Vera Creu
L'esdeveniment de l'any ofert, com sempre, per PARAMOUNT, la
marca de prestígi máxim
Apresseu-vos a Prendre localitats per a avul 1 els tres dies
successius.
••••¦
tut, conserva molt encara de la
fortuna que guanyá balla.nt, 1 no
fa molt que s'esmentaren les se
ves cantes com les més ágils i de
más gracils moviments.
Claudette Colbert, coneguda
avul com a una de les actrius
dramátiques de més grans éxits,
guanyá els seus primers diners 1
els seus primers triomfs ballant.
Joan Crawford era la reina del
ball abans de dedicar-se al ci
nema.
Ann Pennington abandoná el
cinema per a dedicar-se al tea
tre, 1 en tots dos espectacles ha
trobat amplitud d'oportunitats
per a bailar i fer diners.
Patricia Ellis completa la seva
llista amb Maria Ga,mbarelli, la
famosa bailarina clássica que
posseeix una agilitat 1 sutilesa
gairebé inconcebibles, 1 amb Nina
Theilade, protegida de la Pavlo
wa, 1 a la qual hom considera com
a única possible successora d'a
questa meravellosa bailarina. NI
na Theilade fou portada recent
ment a Hollywood per a executar
el gran número bailable denomi
nat "el Nocturn", que veurem en
la creació "El sueno de una no
che de verano".
RAZA URPUINAONA 5.
A I)
21966
DIMECRES, NIT
ESTRENA
ALTA [SEA
UFILMS
Un fllm extraordinari que ha me
rescut l'honor d'ésser presentat
pel Polo Jockey Club de Catalunya
e "e-
Tots aquests personatges que
esmenta Patricia Ellis posseeixen
habilitat 1 han fet fortuna mit
jançant l'art coreográfic, amb
l'excepció de Gene Tunney, pero
allb que no ens diu Miss Ellis és
que en la seva propera pe•lícula
titulada "The case of the Lucky
Legs" ella té ocasió de demostrar
nos que també ha estat afavori
da per la Naturalesa amb ágils
peuets que valen una fortuna.
• • •
Anneta Lousie ha rebut amb
emocionant entusiasme una pla
ca en la qual está gravat el seu
bust. El féu un presídale, que
compleix cadena perpetua, i em
pra un any a perfeccionar la se
va obra. En trametre'l a Anneta
Ii pregá que no 11 enviés diners en
recompensa, que tot el que eh l vol
és un autograf d'ella. Anneta
dedica una fotografía al pobre
home, que tant l'admira.
• •
Per primera vegada a la histo
ria del cinema, s'estrenará une
obra a totes les grans capitals
simultániament: París, Madrid
Londres, Buenos Aires, etc., re
bran a temps la producció perqu
l'arribada de Shakespeare al ci
nema sigui una veritable fest
mundial d'art classie: Es tracta
de "El sueho de una noche de ve
rano".
• * *
James Cagney es troba molt
satlsfet d'ençá que sap que ell és
EATRE
13
Quatre diálegs opti- 1
mistes sobre teatre
catará
AL NOVETATS ESTRENEN...
Aquesta setanana la cornpanyia N1-
colau-Martori donará al Novetats la
primera estrena completarnent cata
lana de la temporada. Es tracta de
la darrera comedia que ha enllestit
Josep María de Segarra (1 cliem en
llestit perqué en aquests moments
n'está ja escrivint una altra).
A l'Euzkadi, xamIrá carrer de Casp
Passeig de Gracia, han interrogat
un actor del Novetats.-
--Com van els assalgs?
—Bé, molt bé. No nheu vlst cap?
—No. Nosaltres no son' homes
d'assaigs. Ens plan veure les coses
ben a punt de solfa
—Potser tenia raó. Pero guau es
tracta duna comedia de Segarra,
fins els as,saigs resulten interessants.
L'espectacle de rautor recitant els
versos propis...
—Perqué vosaltres us els apren
gueu. Pero parl•eu-nos de la comedia.
—"Roser flor", per si no ha sabiett
pasas a Girona.
--Ja ho sabiern.
—Us ho he dit perqué com que al
g-uns diaria digueren que passava a
Ginebra..
—A Ginebra?
—Si. Segurament que es tractava
duna errada Involuntaria del primer
de publicar la noticia. Pero la grácia
del cas és en qué els altres diaria que
la copiaren, no rectificaren l'errada.
—Aneu al ara.
—A Girona, al segle passat. Deco
rat, una sala isabelina.
—Isabelina auténtica?
—Si no auténtica, magnífica. corn
a obra de rescenOgraf Francesc Fon
tanals.
—I els personatges?
-
personatges es mouen — o es
mouran admirablernent bé en
aquest decorat. La senyora Nico
lau...
—Qué?
—La senyora NIPolisu:'-1é un gran
paper en "Roser Alágorít". Un paper
tan gran que... •
—Qué?
—Que gairebé --1 alzó prometen
me no dir-ho no ha'deixat papel
per ala altres.
—De veres?
—De veres. Pero, sobretot, no ho
digueu.
L'actor que ens informa ha consul
tat el rellotge i s'ha aixecat cuita
corrents. 1 la fosca del vestíbul del
Novetats iba ngolit.
A PUNT D'ANAR A L'ESPANYOL
Si, senyors. A punt d'anar a l'Es
panyol la companyia Vila-Davi. No
es pot dir, perqué...
—...perqué en aquell teatre encara
actua la companyia valenciana de
Josep Alba.
—Aleshores?
—Aleshores cal esperar que la for
mado aquesta doni per llesta la seva
temporada.
—I aixó será... •
--Será dintre poc, 1 la companyia
catalana cornençará cap a la prime
ra desena de novembre.
—Magnífic! Doneu-me alguns al
tres detalla.
—Aci van: Si Segarra té fiesta la
comedia que está escrivint expressa
ment...
-Inaugurann la de &garra?
—Naturalrnent !
—Ah, resulta que és natural?
—Per no trancar la tradició.
—I després?
—Despré,s una ccnnedia de Lluís
Elles titulada "Baixos fons" que si
no arribes a temps la de Segarra ser
virla per a la ínauguració. Es perla,
encara, d'una tra.ducció de Jaume
Rosquelles d'aquella primera obra de
Pasmol. "Els marxants de la gloria".
I res més.
—?No es parlava, també, d'una co
media de Gassol?
—Val mes que no en dignen res. Algú n'ha parlat, pero no hl ha ab
solutament res de segur respecte a
aquesta qüestió.
—Grácies per les informacions.
—De res. Disposeu
LES OBRES DE L'EDEN
Les obres de l'Edén, que no són
precisament les obres de teatre, sino
les obres de paleta.
—No em deírcen viure — era diu
Clapera, referint-se a la brigada de
paletes, fusters 1 electrícistes que tre
balla al local del carrer Nou.
—Pero quan cataran lestes?
—Es difícil de precisar-no. Penso
que a mitjan novembre podré inau
gurar la temporada. El terrps corre,
i a mi em convé fer comedia.
--Sempre tan animat?
—Naturalment. Heu de pensar que
realitzo un dels meus somnis de
fa molt de temps. El Parallel, amic,
és una cosa morta.
—Voleu dír?
—Segur. Cada vegada la gent s'hi
penas més, a anar-hi. Jo. ja en els
meus temps de galan a rEspanyol,
aconsellava a en Santpere que es
traslladés cap al centre, cap al cen
tre.
—P.:r exemple acl al carrer Nou,
quasi a la Rambla
--Justa! Aquí n'ir teix on hi ha l'E
den.
--a els ave-anys pessimistes que,
respecte a la vostra comedia, va fer
en Jiménez Sales?
—Deixeu-lo dir. Per a desconfiar
duna temporada com la meya. de
comedia alegre 1 digna, cal haver
provat alguna vegada de fer-ne.
—I voleu dir que en Jiménez Sa
les...
—Jo no clic res.
ELS QUI MAI NO S'ATUREN
Aquest era gairebé el títol d'una
comedia de Ramon Vinyes. Pero ara
és una endevinalla.
—?Sabeu — ens han dit — qui és
el que no descansa ni un moment,
cercant teatre?
‘11-11-11-1-4
—En Lluelles.
—Encertat. En Lluelles ens ha dit
que es passaria tota la vida cercant
teatre. De moment, sembla que cornp
ta amb capital, am.b primera actriu...
—Laura Bover?
—No. La senyora Bover está ja etn
paraulada amb en Clapera. L'actriu
amb qui compta en Lluellas és una
actriu catalana magnífica, molt de
sitjada pel nostre públic, duna gran
simpatía entre les clames.
—Aquesta endevinalla si que no
cm veig amb cor de desxifrar-la.
—Doncs no espereu que jo as donl
la solució. Espereu que en Lluelles
trobi teatre.
—I en trotará?
--Si no ara, per any nou.
—Aixi ho direm.
—No, no. No ho digueu. Ern cons
ta que a en Lluelles el que 11 Interes
sa és trobar teatre i poder fer come
dia. Que no li fa cap grácla tata
aquesta xerrameca que pot semblar
que cerqui una publicitat gratuita
que en realitat no cerca...
—Res! Callarem com uns monta.
II Saló de Creacíons
I EXPOSICIO DE L'ART DEL VESTIR, DEL MOBLE I DE LES
ARTS DE CORATIVES
(l'atan número 1, Exposició de Montjulic)
ESTARA OBERTA L'EXPOSICIO DE LES DEU DEL mATI A LES
VUIT DE LA NIT
Entrada : UNA pesseta
El públic podrá veure 1 admirar entre altres moltes 1 prodigioses
installacions, el pavelló i correr de la Perfumeria amb la seva bóve
da de mágica canviants de llum; La Industria Textil Catalana, bri
llantment representada en els superbs Stands de Sabadell i Terras
sa; La secció deis inventa moderns al servei de la llar; La Rádio, la
Telefotografía, el Cinema de la llar... La interessantíssima secció en
la qual la revista "Ilenage" presenta admirables exhibicions i demos
tracions populars de la cuina en els seus més diversos aspectes.
Grandioses 1 suggestives exhibiclons de la Moda Nacional, Tardor
Hivern 1935.
En la Gran Sala de Pestes, superbes desfilades de maniquís vi
venta, presentant la moda femenina 1 infantil, a cárrec ci'importan
tissunes signatures barcelonines.
Totes les tardes, a les cinc. Intermedia per famosos artistes.
CONCERT-TE DANSANT
Amenitzará respectaele la formidable
DEMON'S JAZZ
L'ARLSTOCRACIA DE LES ORQUESTRES DE MODA
Es reserven taules per al TE a "Casa Llibre" Teléfon 20632
PREUS:
Entrada Saló Creacions 3'— Ptes.
Silbas numerito
Entrada 1 silló
Ticket per al Té
350 "
5'50 "
SERVEI EXTRAORDINARI DE TRAMVIES
A la GRAN SALA DE FESTES funcionará un PERFECTE SISTEMA
DE CAL EFACCIO
l'acor favorit a trança 1 que el
seu cornpany Dick Powell és el
seo. Inés proper rival. No és d'es
tranyar que qualsevol home se
sentí satisfet d'inspirar admira
do a les francesetes, que tan exi
gents son amb els setas idols de
matinées.
* • •
Tres notes d'interés: Erro!
Flyn será el protagonista de "El
capitán Blood". Frederic March
será l'herol de la gran obra épica
"Adversidad" (Anthony Adverse),
1 Everett Marshall, el bariton que
ha fet el seu debut en Ia pellícula
"Vivo para amar", ha arribat al
cim de l'éxit en aquesta primera
presentació.
Mr. Horen, director de la
Hispano Foxfilms S. A. E.
homenatjat
Avul tota la cinematografia es
reunirá entorn de Mr. Horen per
tal de retre-11 el testimonlatge
d'amistat 1 d'admirado amb mo
tiu d'haver estat nomenat Oficial
de l'Ordre de la República, dis
tinció que s'ha fet mereixedor pel
seu constant treball a profit de
l'enaltiment de les coses de la
riostra terra portat a cap du
rant els anys que conviu entre
nosalt,res, pel qual motiu s'ha
guanyat, ulra les slmpatles de
quants l'han tractat, l'admiració
deis que tan sols el coneixen a
través de la seva obra.
No podriem acabar aquests
breus mata sense patentitzar-11 la
nostra amistat trametent-11 la
nostra más cordial enhorabona
1
DIES DE PLENS
IMPONENTS
Taquilles tancades abans de
començar les sessions
Recomanem la máxima pun
tualitat per a evitar aglo
meracions
Ha estat precisa una nova
sessió a les 3'15
Warner Bros First National
presenta
114
CONTRA EL IMPERIO
DEL CRIMEN
-V,' A RNER spOS FIRST NATIONAI. FILNIS
A més
1 LA MUJER TRIUNFA
per JOAN BLONDELL
GLENDA FARREL 4 anau., 1
DEMA, A LA NIT, AL NOVETATS
\reinada d'homenatge a
peleles Mesires
Denla, a la nit, al teatre Novetata
tindrá lloc la Vetada d'Homenatge
a Apenes Mestres, el primer deis ac
tes que han estat organitzats a ho
nor del venerable escriptor catalá.
No cal remarcar l'interés que té
aquest homenatge. Apelles Mestres és
una de lea nostres figures més in
discutibles. Al voltant de la seva
vellesa sha fet atmosfera plena de
simpatía 1 de respecte que només es
produebe en coronar una vida de
treball, d'honestedat artística.
Ara, amb motril d'aquestes festes,
Pescriptor - teatral senyor Francesc
Curet ha perfilat la figura d'Apel
les Mestres amb mots justíss:ms. A
nosaltres ens plau reproduir-11 aques
tes paraules:
"El primer que hom remarca 1
admira en la vasta 1 formidable pro
ducció d'Apelles Mestres és la varíe
tat de les seves actívitats. Dibuixa,
fa versos, escriu comédies, contes 1
narracions sobre temes diversos, com
pon mús:ca, és jardiner, coneccio
nista... De tot produeix en quantitat
1, el que val més, en qualitat. I en
cara li resta temps per a rebre vi
sites, presidir lectures 1 concerts in
tíms a casa seva meteix, contestar
al día 1 no pas duna manera formu
lária, la nombrosa corespondencia
que 11 adrecen els seus am:cs 1 asnu
radors (Apenes Mestres és deis pees
catalana que responen de seguida
complidament les cartas que reben).
I després de tot aixo, afegia face
ciosament un dia Apenes Mestres:
APEL•LES MESTRES,
bust-retrat executat per l'escultor
Víctor Moré, adquirit per subs
cripció popular 1 que será ofrenat
al Museu d'Art de Catalunya
"encara he tingut lleure d'estar ma
lalt durant dos terços de la nieva
v:da".
Apenes Mestres ha tocat totes les
cordes 1 les toca bé; pero no pas
com a borne de molts oficia, el que
se'n diu un fenomen o, en termes vul
gars, un tastaolletes. Res d'aixo. Les
diverses activitats d'Apenes Mestres,
cada una de les quals constitu ría
l'obra 1 també la gleria d'un home
sol, obeeixen a una identitat dintel
ligéncia i de pensament. Eón efectes
d'un mateix diamant, no pas una
bigarrada macedonia d'elements he
terogenis.
Apenes Mestres, com a home de
veritable talent, és sempre clan i
comprens.ble. No hi ha engany, ne
bulositats ni mitges tintes en les se
ves produccions. Es alhora delicat,
incisiu, profund, sent-mental, ironic;
entenedor sempre. Ningú com eh no
ha encertat a din 1 escriure, amb el
llapis o amb la ploma, coses tan
subtils, tan d_vinament humanes o
humanadament divines, amb un
sentit tan gran de realitat."
• * •
La Vetllada d'Homenatge de demá,
al teatre Novetats, s'ordenará de la
següent manera: ,
I.—Representacló per la Compa
nyia Amateur "Quadre Escénic Mos
s'en Cinto", de la marina ‘n un acta, I original de l'homenatjat, "L'avi".
II.—Recital de poesies d'Apenes
mestres a cárrec de la senyoreta lvfer
cé Nicolau 1 dels senyors Ramon
Martorl i Enric Jiménez. La canta
.triu senyora Mercé Plantada 1 el te
nor senyor Eusebi Carasusan, acom
panyats al piano pel mestre Pere
Vallribera, cantaran diverses cona
posicions or.ginals, lletra i música,
de l'homenatjat. La seccíó infantil
de l'Orfeó Gracienc intecranpçornsettaambréqoruigianatlsrde'A
penes Mestres.
HL—Representan!) de la comedia
en un acte, de l'homenatjat, "Mas
carada", per la companyia titular del
Noveta ts.
No cal dir que el senyor Apenes
Mestres assistirá a la festa 1 que és
de preveure que no hl mancará la
fluencia d'un públic cons.derable.
7.~.1
Cele
e-es,
UN MOMENT DE LA DARRERA ETAPA DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA CICLISTA
(Foto Berd-Buyosa)
•••¦
a Agush Bo
TOTS ELS MOBLES I TOT EL
MATERIAL PER A CLASSI
FICACIO I ARXIU
CORTS, 596. Tel. 10266
la rambla
de camama •
(esport ciu .9dania)
8151:1--- ilft
SiS 211.111;7,-- 4tu III Is
it: II "Ime"
22 TAttCRSJ.PALLAROLS
•
•
-•
"1"'
..1-111-A5A:-.13 SRI/ almul,y!
22
DECOPACIÓ MO MES TAPISSERiES LÁMPAQ ES
7ALLLas t1Ui1i—PISSCC1422 LXPOSICIÓ P=DEGRACIA 44
El Consell de ministres celebra! aquest ~fi
ha acordat que lotes les persones anomena.
des en el Dictamen deis 21 í que exerceIxen
cárrec públic, cessín immedíatament
El senyor Pich i Pon ja no és, doncs, governador general, ni
President de la General& governatiu, ni Mcalde gestor
Cal consultar el poble
,5415
-1r1K
"Aurelio Lerroux me hizo ven" así como a varías otras per
son,., a San Rafae d:scutir sobre las ganancias que él y su
padre debían obtener. Se de i en la casa de su padre, en San
Rafael, que éste tendria 25 por 10' Pich y Pan 10 por 100; Aure
lio Lerroux -ar 100; 5 por 100 a Gc..sa y 5 por 100 a Paulino;
así quedaba F por 100 para mi."
La moral i l'ética deis
homes d'esquerra
"La Libertad" de Madrid diu:
"Antes de venir a buscar influen
cias a Madrid, Strauss intentó operar
en Barcelona.
Llegó allá con un automóvil de
película, unos trajes muy llamativos
y la companía, que siempre da tono
y carácter, de una dama hermosa y
elegante, y echóse a buscar amista
des... Tenía el designio de establecer
su ruleta "sacaperras", primero en
Sitges y en Caldetas y luego en Bar
celona.
Atrayéndose la atención con cier
tas empresas de boxeo, apenas trabó
algunas relaciones, insinuó:
—Quisiera ofrecer mis respetos al
Presidente Companys, y al consejero
Lluhí, y al consejero Gassol, y al
consejero Comorera, y al consejero
Barrera...
?Llegaron al Gobierno de la Ge
neralidad tales deseos? Llegaron, !ya
lo creo! Pero vanamente. Ni el Pre
sidente Companys ni ninguno de sus
consejeros aceptaron diálogo con el
aventurero polaco. Ninguno quiso re
cibirle.
Ahora que todos estos hombres
—hombres austeros en sus actuacio
nes administrativas—cumplen conde
na de cadena perpetua en lejanos
penales, es justo recordar el acierto
—el "seny" — con que procedieron."
Ens plau de reprozaur aquest text,
sobretot quan els diaria católics, i al
davant d'ells els de Gil Robles, flan
cen aquests dies les seves acostuma
des calúmnies contra els homes del
Govern de la Generalitat que són a
presidí, pretenent fer-los arribar el
llot que evidentment només pot ern
brutar els homes 1 els partits que
han collaborat i collaboren amb el
lerrouxisme.
iTuvo relación con políticos de la Esquerra
CON EL DINERO GANADO CON EL JUEGO PENSABAN
ESTOS HABERSE DESLIADO DEL PODER CENTRAL
STRAUSS, EN BARCELONA
La bola de la ruleta se para donde quiere el banquero
Strauss, arruinado, enteró de todo a Prieto
ESTE, A SU VEZ, SE LO COMUNICO A AZANA
Una mostra de la manca d'escrúpols deis diaris del Gil Robles és
aquest titular de "Ya", amb el qual es pretén derivar l'escándol
lerrouxista-cedista 1 ter veure que es tracta d'una maniobra política
De des del dilluns passat enea
s'ha produit un fet d'escándol
que per les seves caracteristiques
és el de més envergadura que en
l'ordre moral s'ha produIt en la
política espanyola durant la ge
neració present.
L'envergadura, és dar, no ve
de la quantia del que s'hi 'juga,
sinó de la categoria de les per
sones sobre les quals ha investi
gat la Comissió parlamentaria 1
investigaran encara el Parla
ment, el Tribunal de Garanties
1 els jutjats.
Durant la setmana passada la
tensió política ha arribat al seu
grau maxim 1 el dissabte passat,
en conéixer-se el dictamen deis
21 1 en fer-se públics els termes
de la denuncia de Daniel Strauss
al President de la República,
l'ambient es fu enrarit, i a Ma
drid la policía es velé en el cas
d'haver d'empaitar a cops de sa
bre 1 de porra els qui al carrer
d'Alcalá cridaven: !Abajo los la
drones!
De moment consignem que el
dictamen de la Comissió deis 21
diu:
"Las declaraciones recibidas y
las presunciones que racional
mente cabe establecer, llevan a la
convicción moral de que se han
manifestado, en quienes intervi
nieron en los hechos que se exa
minan, conductas y modos de ac
tuar en el desempeno de funcio
nes públicas que no se acomodan
a unas normas de austeridad y
ética, que en la gestión y direc
ción de los asuntos públicos se
suponen como postulados inuecli
nables."
Aleshores el dictamen diu:
"3.° Al proceder a precisar las
personas a quienes afecta el par
ticular del número precedente, la
Comisión tiene en cuenta, única
EL GENERAL FRANCO
"Cuando llegué a Palma, el go
bernador nos dijo que por su par
te todo estaba en regla; pero que
las autorit..„ es -,,,oe
ter'es prohiUrian el juego, -
esta cuestión dependía por ente
ro del minisiru Ci la Guerra. Hé
me aquí, pues, con toda mi ns
talación y mi personal en Palma,
mejor dicho, en Formentor. Me
puse inmediata: ..ente en comuni
cación n Aurelio, y otra vez en
vié el senor Ense",at a ir a
mis costas. El senor Ensenat tra
tó con el gene: al Franco, con Hi
dalgo y con Benzo. Hidalgo y
Franco le prometieron dar '-s
trucciones a las autoridades com
petentes de Palma para que
torizasen, organizar et juego."
mente, aquellas respecto de las
cuales ha adquirido noticia de
que ejercían o han ejercido fun
ciones públicas, o bien ostentan o
hayan osteiltado representación
parlamentaría, omitiendo, por
tanto, a aquellas en quienes no
concurran alguna de tales cir
cunstancias o las ignore la Co
misión.
En su consecuencia, enumera a
los siguientes senores: don José
Valdivia, don Rafael Salazar
Alonso, don Eduardo Benzo Cano,
don Sigfrido Blasco Ibánez, don
Aurelio Lerroux, don Juan Pich
y Pon, don Santiago Vinardell y
don Miguel Galante."
I continua:,
"4.° Como consecuencia de las
precedentes reciamacEn y enu
meración, se estima que deben
cesar en sus funciones delegadas
de Gobierno los que las ejerzan,
de los incluidos e ". la relación del
apartado precedente."
Transcrit aixó, constatem que
tothom ha quedat sorprés davant
el Pan Oficial d'aquest matí, en
veure un gran titular a tres co 1 lumnes que anava encapplat
així:
"Manifestacions interessants
del Governador General de Ca
talunya. — El senyor Pich i Pon
anuncia que presentará querelles
contra el senyor Strauss i aquells
que, sense foi.ament, posin en en
tredit el seu nom."
Trobem perfecte, lógic, lícit,
que el senyor Pich i Pon es que
relli 1 vulgui demostrar la seva
innocéncía. Penó trobem, al
menys, estrany que després del
contingut deis apartats 3 i 4 del
dictamen de la Comissió dels 21,
l'alcalde Barcelona, el President
de la Generalitat 1 el Governador
de Catalunya siguin encara el se
nyor Pich i Pon.
Ho deia La Humanitat — 1 ho
diem amb cita d'altri, perqué la
censura vegí que ja ha ha deíxat
dir:
"Cal que s'acabi d'una vegada
amb la situació política on s'ha
incubat i prodult la vergonyosa
historia de l'afer Strauss 1 que
s'allunyín immediatament deis
llocs de govem í de representa
ció els qui, en aquesta hora, no
poden ostentar amb dignitat els
seus cárrecs.
El senyor Pic 1 Pon pot escriu
04—
DIEGO HIDALGO
"El senor Ensenat trató con el
general Franco, con Hidalgo y con
Benzo. Hidalgo y Franco le pro
metieron dar instrucciones a las
autoridades competentes de Pal
ma para que autorizasen organi
zar el Juego."
re, com escriu al "Full" d'aquest
matí:
"Afirmo d'una manera rotunda
que són falsos tots els fets que
respecte a mi es diuen en l'escrit
de Strauss", pero aixo no ho pot
declarar mentre encara ostenti
cárrecs públics després de la de
claració decisiva i concloent feta
per la Comissió deis 21, per una
nimitat, és a dir, amb els vots
deis seus tres correligionaris.
Res del que está passant no ens
ha sorprés. La perera només pot
donar peres, i el presseguer no
més pot donar préssecs. Els ler
rouxistes només poden produir
escándols com el d'ara.
Haviem dit en editorials de
temps enrera: Els lerrouxistes
deixaran el país devastat, com si
hi hagués passat un cicló. Tot
será lis com la palma de la má,
quan cessin en el Govern. No
creixerá ni un bri d'herba.
I encara afegíem: No se n'ani
ran. Hauran d'ésser escombrats.
Massa ha tardat a venir la con
firmació deis nostres vaticinis.
Pero era fatal que vingués. I trae
tant-se de lerrouxisme, és natu
ral, hi havien de sortir rellotges
d'or, i calderilla, com ha dit
molt grá,ficament l'ex-comte dOE
Romanones. Peró quan aquesta
tarda, en la sessió que s'está des
enrotllant quan aquest número
surt al carrer, es diluciden les
responsabilitats per aquest afer,
la magnitud del qual la mateixa
Vanguardia constata en dir que
"toda la calle, todo Madrid, está
sacudido como nunca re- _damos
haberlo visto por la epilepsia del
apasionamiento. Claro está que el
hecho se explica, porque tampoco
se vió nunca en la política espa
nola un suceso de trascendencia
y de magnitud iguales", aquestes
responsabilitats toquen també els
collaboradors del lerrouxisme.
Tots hem sentit dir, persones
que passen per gent d'ordre, gent
de la Lliga i de la CEDA: Jo, en
tre un polític honest, pulcre, peró
que va acompanyat de desordre,
com l'Azafia, i un altre que "faci
violins", pero que mantingui l'or
dre, em quedaré sempre amb
aquest."
Bé. Ara és l'hora dels violins,
dones. I quan tot el país s'aixeca
contra els immorals, han de par
ticipar en la part de culpa que
411.,
ELOY VAQUERO
"Además Aurelio nos dijo a Pich
y Pon y a mí no fuéramos a co
meter el mismo error de antes
cuando no dimos las 100.000 pe
setas a Salazar Alonso, pues si se
las hubiéramos dado no hubiera
prohibido el juego. Esta vez te
nía que pagar 'Z5.000 pesetas a
Benzo y una suma importante a
Vaquero. Entonces recibiríamos el
permiso Y no nos sucederla nada."
•
*lattit"
EMILIANO IGLESIAS AMBROSIO,
I r
els toca per haver-ho tolerat, per .
haver-ho encobert, tots els par
tits que han treballat al costat
del lerrouxisme, és a dir, la
CEDA, la Lliga, els agraris...
Seria massa cómode r ir-se
les mans. Pero la gent sap que
mentre es jugava a Formentor, el
puritá (?) Anguera de Sojo era
ministre en el mateix Govern, so
ta la presidéncia de Lerroux.
I la gent sap que quan Cambó
allargava la má. a l'hall del Pala
ce al senyor Lerroux el dia 9 del
present 1 11 donava de ministre el
senyor Rahnla, ja sabia que hi
havia els fets que ara s'han fet
públics.
Els emparadors deis negociants
en ruletes tenen,
dones, la seva part- dé tesponsa
bilitat davant de l'opinió pública.
No cal que dediquem gaires
mots al corner.tari que fan entorn
d'aquest escándol els diaris mo
nárquics. La República no pateix
absolutament gens amb qué es
faci llum sobre afers d'aquesta
(Passa a la pág. 3)
RICARD SAMPER
"Alejandro Lerroux había de
clarado expresamente a Aurelio
que puesto que toda la responsa
bilidad reposaba sobre Salazar
Alonso, n' encontraba justo que
cediera 500.000 pesetas a Samper.
Aurelio Lerroux dijo claramente
que en opinión de su padre se de
bía dar menos a Samper y más a
Salazar Alonso, puesto que él era
el que asumí i la responsabilidad."
"Samper estaba furioso por no
haber recibido todavía el dinero."
JUAN JOSE ROCHA
"El senor Pich y Pon estaba
preocupadísimo, pues se había
comprometido a conceder al mi
nistro cle Marina, Rocha, la mi
tad de los beneficios que le otor
gaba el primer contrato, pero ha
biéndole retirado Aurelio el pri
mer contrato no le quedaba más
que el 5 por 100. Me mandó lla
mar entonces unos días después
del Hotel Colón a casa de Julio
Rocha. Los dos caballeros me
confirmaron que Pich y Pon ha
bía prometido al ministro Rocha
la mitad de sus beneficios. Pich
y Pon me rogó, pue9, de confir
ma en vre 'encía de Julio
que lo comunicaría a su hermano,
cuál seria ahora la participación
de Pich y Pon. Como corresPou"
día a la realidad se declaró que
Pich y Pon no recibiera Y
Aurelio si- 5 por 100. En
consecuencia, Julio Ro
metió comunicar.., a su hermano?'