Rambla de Catalunya, La. Núm. 63 (4 nov. 1935)

              ~Mal
la rambla
de gata
".1
4 novembre de 1935
Barcelona
(esport í duladani %)~~~~.~~~
Segona época. Any III, núm. 63
"1111.1.111111111~1~
Redacció i Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Telblon 147,57
Hall de cure bis !tú
La setmana passada es produia, de resultes de l'escándol Strauss,
un deis fets de més transcedéncia per a la vida de la República:
l'expulsió deis lerrouxistes del Poder.
Tothom té format el seu concepte ciar del que és el lerrouxisme.
Diguem només que ara acaben d'ésser llançats al carrer els dos
homes que des del 14 d'abril de 1931 no havien estat mal sense viure
del pressupost: l'un d'ells Rocha, primerament ambaixador d'Espa
nya a Portugal, després ministre, després president del Consell d'Es
tat 1 després ministre encara, supervivent de cinquanta crisis. Per
primera vegada d'enea. del 14 d'abril, aquest lerrouxista, afortunada
ment per als republicans, ja no és ningú, ja és un individu a seques,
Igual que l'home que passa pel carrer amb un sac al coll.
L'altre és Salazar Alonso. Primerament president de la Diputació
de Madrid, després ministre de la Governació 1 darrerament alcalde
de R. O. de Madrid. Ja tampoc no és res. Ja és un ciutadá vulgar.
Aquestes dues cessacions són un fet importantíssim.
Amb ells han caigut també els altres representants classies del
republicanisme historie, que avui només tél'historie de
i no té res de republicá — igual que el catalanisme
historie que, sota la história de trenta anys de negocis, ha deixat
ofegar el seu catalanisme
A qué es deu aquesta actitud? En primer lloc, a manca d'escrú
pols i de sensibilitat. En segon lloc, a por. Preveuen llur fi, i l'entrada
de les esquerres a la governació del país; temen no poder ajornar
mes la consulta electoral, i farien mans i mánigues per defugir-la.
Per aixó tracten de guanyar temps. I si poguessin fer una llei electo
ral adaptada per a legalitzar tupinades, la farien de seguida. Josep
Pla, des de La Veu, se n'exclamava, alarmat, l'altre dia:
' "Hem de dir només — escrivia — que si no s'aproflten aquestes
peques setmanes que queden de vida a les Corts aetuals per fer una
11e.1 electoral de tipus mitjá i equilibrat, es cometrá una insensatesa
i es trobaran en els resultats electorals que s'acosten, els efectes
desastrosos d'aquesta deixadesa general."
Ens temem — ens ho temem pels de la Lliga — que ja no hi són
a temps. Els lerrouxistes expulsats no s'avenen a seguir recolzant una
situació que tan malament els ha tractat — diuen ells —. I aixó el
que ho pagará será el senyor Chapaprieta, no podent portar enda
Vant els seus plana financers dins del pressupost.
I és que cap Govern no pot viure si no té l'assisténcia moral del
país. Per aixó no sorprendria ningú que denla, mateix, per exemple,
si el cap del Govern no troba al Parlament l'assisténcia numérica
que li cal, és a dir, si els lerrouxistes i altres elements de la majoria
no deixen de fer campana i no van, per tant, a recolzar els plans
pressupostaris, tot s'esbotzi d'un cop i la crisi crua, definitiva, la que
posará fi al bienni ,sigui plantejada per a donar lloc a
la dissolució de les Corts.
Al senyor Lerroux se 11 han
de perdonar tots els rellotges d'or perqué el 6 d'octubre va salvar
Espanya de la catástrofe, segons La Nación. Al senyor C.' lazar Alonso
se 11 han de perdonar tots els rellotges d'or perqué va provocar la
revolució,
Rvial,
molí avíaí soriírá
la rambla
diari del vespre
El dilluns passat el president de
l'Audiencia, don Eduardo Alonso,
prenia possessió dels carrecs. de
governador general de Catalunya
i de President de la Generalitat,
amb motiu d'haver-ne estat tret
el qui els acaparava a l'hora que
acaparava el negoci de rstraper
lo, senyor Joan Pich i Pon.
Immediatament no ha estat
autoritzada la conferencia que
havia de donar el diputat senyor
Rovira i Virgili el dijous passat,
sobre el tema "L'esperit cl,emocrit
tic a la Catalunya antiga", com
tampoc no ha estat autoritzada la
conferencia que sobre el moment
Polític tenia anunciada per a de
má, dimarts, el diputat senyor
Rubió i Tudurí.
En canvi, immediatament ha
estat autoritzada la concentració
antirepublicana a Montserrat, que
va tenir lloc ahir a la tarda, aMb
assisténcia de diverses menes de
carlins.
DANIELSTRAUSS A LA
CANDIDATURA DE LA
LLIGA
El dibuixant que es guanya la vi
da a "La Veu del senyor Cambó", pu
blicava l'altre dia una caricatura so
ta la qual es llegia el següent:
"—?I ara qué en faran d'aquest
Strauss?
—Segurament l'inclouran en una
candidatura de l'Esquerra."
Ni els seua lectors s'ho creuran. El
senyor Daniel Strauss, el dia que es
nacionalitzi espanyol es segur que se
ra sollicitat per la Lliga per arrodo
nir la seva candidatura, puix que ja
és sabut que semore hi acostumm
a haver alguns noms que tothom as
senyala i que vénen donaat temps
molt de joe, encara que no .se'n parli
gaire.
El senyor Daniel Strauss necessita
gent del seu braç i sap que és a la
candidatura de la Lliga on els trona
rá. El senyor Strauss, eoalitzats dels
lerrouxistes, com s'ha demostrat, no ignora que la Lliga collabora amb
ells, i per tant, com. que "leS amis de
mes amis sont mes amis", sap que
sempre té un lloc segur entremig
deis que promogueren el gran escán
dol deis suros.
Hom demana, entre altres
coses interessants, la rela
ció deis pagaments que el
senyor Pich fée, com a al
calde governatiu nomenat
per el! mateix
El dipuntat d'esquerra senyor Mar
co Miranda ha dirigit al presiclent
de les Corts un prec perqué se solli
citi deis respectius ministeris la tra
mesa a la Cambra deis següents ex
pedients:
De comunicacions marítimes de
Guinea en relació amb l'empresa
Tayá.
L'instru'it pel comissari de Dolida
senyor Roldan, sobre el joc a Sevilla.
I la relació de pagaments ordenats
per Joan Pich i Pon mentre fou al
calde de Barcelona, amb expressió de
la data en qué es feren efectius.
Hom recordará que el senyor Pich
i Pon com a governador va publicar
un decreten el (mal es nomenava.ell
mateix regidor i posterionnent un
altre nornenant-se alcalde,
100101•111111~~1~1010010011.
La CEDA, la Lliga i els agrarrs
confirmen a Poder grácies a
l'aiut de s Ierrouxistes que elIs
maleaos acaben de desqua
iificer.
lit ha epidermis gruixudes!
Impremta: Bot, 21 — Teléfon 13000
L"straperlo" de Daniel
bre del 1934.
"Vamos a continuar la
bre del 1934.
L"straperlo" de Daniel
essent president del- GovPrr
Strauss va funcionar al Gran
história de Espana". Paules
Strauss va tornar a funden
dor Alejandro Lerrot:.
‹,rsino de Sant Sebastiá, pel setem
don Alejandro Lerroux, per l'octu
Formentor pel desembre del 1934,
,roppr—,„ 7¦11...1—.~77.777""111•7.-
LOTERIA N
-
•¦¦¦¦¦•¦••1
NA el númc,ro
18036
•!lebree. e;-1 1 ', el d,a 2: Diclembre 1935 v
-~"
- """clo." -mido," -"no.— --"wiP"-- ---~-7-,---.--:,
_.a.,—. _..."._ .....r........-61/»..- ......1111m- ....031:,..i' •-•
-=M1Z s •
' -4•41i5."
la
El polític que ha debut en la polí
tica d'una manera immoral, ?pot, al
cap d'una colla d'any, esdevenir un
governant dreturer i honorable?
Heus ací un problema que m'he plan
tejat sovint i amb particular fre
qüencia en aquests darrers anys.
?Com l'he resolt? Us ho diré en po
ques paraules.
La immoralitat política no és di
ferent de les altres menes d'immo
ralitat. El pecador que peca tot es
sent diputat, ministre o regidor, és
evident que pot tenir el seu nlinut
de contrició, com Don Joan Tenorio
en rescena del cementiri, i salvar-se.
Adhuc sense esperarl'hora darrera,
que amb la imminéncia del perill
treu mérit — al meu entendre, és
un parer personal — a les reaccions
del penediment, és imaginable i ver
semblant el cas d'una conversió en
plena vida, en la força de l'edat, en
la integritat de les potencies i dels
sentits. Al costat de la conversió "in
articulo mortis" hi ha, per bé que
sigui més rara. i alhora menys sen
sacional, la conversió "in articulo
vitae".
?No tenim el cas de la Magdalena,
jove encara, seductora encara, que
passa de la práctica del vid a la
santedat? ?No tenim el cas de Saule
que, en el camí de Damasc, aterrat
pel llamp, troba la ruta de la virtut
i de la fe? ?O el del duc de Gandia,
que davant respectacle de la mort
de la persona amada renuncia les
vanitats del món i comença a esde
venir Sant Francesc de Borja?
No cal dir que ádhuc sense dema
nar auxili a la Historia Sagrada i a rhagiografia, trobarem en la vida
corrent i natural abundosos exern ples de rectificació de conducta.
Ara bé: aquestes rectificacions de
conducta poden ésser de dues me
nes: profundes o superficials, acom panyades de purificació o sols coman
dades per un cálcul, sols afavorida
per un camí de circumstáncies.
M'explicaré: suposeu un polític que
ha actuat d'ença del seu debut amb
una constant abséncia d'escrúpols.
Regidor — die regidor perqué els de
per (ARLES SOLDEVILA
buts polítics solen fer-se per aquesta
investidura—, ha supeditat els inte
ressos del cornil ala seus interessos
particulars. Adhuc quan aparent
ment ha fet una cosa ben feta — ha
adjudicat un servei a l'entitat que
estava en millors condicions de pres
tar-lo„ ha proveit una plaça amb
l'home que més ho mereixia, etc.—,
ácIhue en aquest cas, ha obrat inte
ressadament. No sois ha cobrat per
obligar la ciutat a fer mals negocis,
sinó que també ha cobrat per con
sentir que algun cop en fes un de bo.
Bé. Seguim. Aquest polític que, na
turalment, encobreix les aoves com
binacions amb una demagogia des
guerra o de dreta, o bé amb una de
magogia del seny i de l'equilibri
— aquest tipus és més rar, pero tam
bé hi és, 1 resulta d'alió més temi
ble!—, va pujant, va obrint-se pas.
De regidor passa a diputat, de dipu
tat a sots-director, de sots-director a
ministre. De vegades, fina té prou
empenta per saltar les etapes 1 se'n
va de dret al ministeri, amb sois
haver rebut el bateig edilici. ?Es psí
quicament possible que en arribar a
un cert grau de poder i de benestar,
l'home que ha estat immoral esde
vingui honrat?
Si, indubtablement. ?No hem vist
el cas de dones de vida irregular que
a una certa edat, després d'haver fet
un matrimoni decent, abandonen les
antigues velleitats i són unes excel
lents senyores de llur casa? ?No és
freqüent i tot el cas de comerciants
o d'industrials que han fet les pri
meres pessetes d'una manera que
val més no examinar, pero que bon
punt es troben amb disponibilitats
treballen amb pulcritud i fins pre
sumeixen de prirnmirats i de gene
rosos?
Dones en la vida d'un polític que
ha guanyat els primers galons sense
honor, pot haver-hi també una vi
rada d'aquesta mena.
Ara bé: quan aquesta virada és
obra d'una crisi espiritual, és a dir,
d'un avergonyiment que fa renegar
i maleir les hores de feblesa i de
tralció, tot va bé. La salvació de
iques1 mimen ha hagill
••••
de pasar per la cellsura
l'home és veritable. Era un lladre
i ja no n'es. Era un immoral i se'n
penedeix d'haver-ho estat i per res
del món voldria reincidir en la in
fámia.
Peró, desgraciadament, al costat
d'aquestes conversions profundes que
renoven l'anima d'un home, hi ha
conversions superficials que no són
sinó aparells de defensa, disfresses
de conveniencia que adopten deter
minats personatges quan arriben a
(Passa a la página 2)
Preu : 20 céntima
del deis 21
El dictamen de la Comissió deis 21 deia:
"Las declaraciones recibidas y las presunciones que racionalmen
te cabe establecer llevan a la convicción moral de que se han mani
festado, en quienes intervinieron en los hechos que se examinan, con
ductas y modos de actuar en el desempeno de funciones públicas que
no se acomodan a unas normas de austeridad y ética, que en la ges
tión y dirección de los asuntos públicos se suponen como postulados
indeclinables."
"3.0 Al proceder a precisar las personas a quienes afecta el par
ticular del número precedente, la Comisión tiene en cuenta, única
mente, aquellas respecto de las cuales ha adquirido noticia de que
ejercían o han ejercido funciones públicas, o bien ostentan o hayan
ostentado representación parlamentaria, omitiendo. por tanto, a
aquellas en quienes no concurran algunas de tales circunstancias o
las ignore la Comisión.
En su consecuencia, enumera a los siguientes senores: don José
Valdivia, don Rafael Salazar Alonso, don Eduardo Benzo Cano, don
Sigfrido Blasco Ibánez, don Aurelio Lerroux, don Juan Pich y Pon,
don Santiago Vinardell y don Miguel Galante."
"4.0 Como consecuencia de las precedentes reclamación y enu
meración, se estima que deben cesar en sus funciones delegadas de
Gobierno los que las ejerzan, de los incluidos en la relación del apar
tado precedente."
Posats a discussió els extrems anteriorment transcrita del dicta
men relacionat amb la denuncia de Daniel Strauss, amb ocasió del
seu intent fallit d'installar al territori de la República taules de Stra
perlo, joc no d'atzar, sino d'avantatge, es produiren en la sessió del
Parlament espanyol el dilluns passat les votacions següents:
Sobre si era culpable o no Salazar Alonso, 140 boles blanquea i 137
de negres.
Sobre si era culpable o no Sigfrido Blasco, 190 boles negres i 70
de blanquea.
Sobre si eren o no culpables José Valdivia, Eduardo Benzo, Aure
lio Lerroux, Joan Pich i Pon, Santiago Vinardell 1 Miguel Galante,
166 boles negres i 14 de blanques.
Textos de la Ilei de gan
duls altrament dila
de vagos y maleantes,
del dia4diagost de 1953
"Art. 2.° Podrán ser declarados en estado peligroso y sometidos
a las medidas de seguridad de la presente ley
1.0 Los vagos habituales.
2Y Los rufianes y proxenetas.
3.0 Los que exploten juegos prohibidos o COOPEREN CON LOS
EXPLOTADORES A SABIENDAS DE ESTA ACTIVIDAD ILICITA, EN
CUALQUIER FORMA.
Art. 4.° Son medidas de seguridad:
1.a Internado en un establecimiento de régimen de trabajo o co
lonias agrícolas por tiempo indeterminado, que no podrá exceder de
tres anos.
2.a Internado en un establecimiento de custodia por tiempo in
determinado no inferior a un ano y que no podrá, exceder de cinco
arios.
3.1 Aislamiento curativo en casas de templanza por tiempo ab
Solutamente indeterminado.
7.a Sumisión a la vigilancia de la autoridad.
8.a Multa de 250 a 10.000 pesetas, que se regulará conforme a los
preceptos del Código penal vigente.
9.a Incautación y pérdida, en favor del Estado, de dinero o •
efectos."
"Art. 6.° Las medidas de seguridad se aplicarán a las categorías
de sujetos peligrosos de la forma siguiente:
...4.a A los que exploten juegos prohibidos o cooperen con los
explotadores, a sabiendas de esta actividad ilícita, en cualquier for
ma, se les impondrán, para Su cumplimiento simultáneo, las tres
primeras medidas siguientes, y sucesivamente todas las restantes:
a) Internado en ún establecimiento de trabajo o colonia agri
) Pérdida de dinero y efectos incautados.
colab.
e) Multa de 250 a 10.000 pesetas.
d) Prohibición de residir en determinado lugar o territorio y obligación de declarar su domicilio.
e) Sumisión a la vigilancia de delegados."
--I a aquests, per talle els l'han delzat fer, la concentració?
el1
2 la r b1adeCatahiflya
ELS CATALA NS A L'EX! LI
Des de París, Joan Casanoves
parla per als lectors de la rambla
Aquest hotelet tranquil del plácid
barri de Saint-Gennain-des-Prés on
; viu el senyar Joan Casanoves és el
• marc que convenia a la vida calinosa
asaaasegada que mena a París el
president del Parlament de Cátalu
aya. Lectura de llibres 1 diaria des
pata de la nombrosa corresponden
cia que 11 arriba de Catalunya 1 de
la rsta d'Espanya, heus aci les se
ves acavitats. Gran coneixedor de
París, flaneur de bona mena, Joan
Ca.sanoves omple els seus lleures
amb llargues passejades a l'ombra
de les velles pedrea ennoblides pel
ternps i per la história. Tora els ino
numents que, de prop o de lluny, evo
quen les jornades dramatiques 1 glo
rieses de la Revolució Francesa pesen
do.aament en el seu cor.
Asa un pas, ara un altre, anem
fent un d'aquests itineraris senti
mental& El marc grandiós d'aquesta
riba del Sena no convida pas a les
confidencias de carácter anecdótic,
trivial. La política, l'art de govérnar
els pobles, agafa una plástica 1m
pressionant davant d'aquests pa
laus — negre 1 gris —, testimonis vi
vents duna solidesa més forta que
la de la pedra.
• • •
—Potser la veritable revolució re
publicana no és jins ara que comen
qa — diu el senyor Casanoves
La República del 14 d'abril nasqué
sota el signe de la joia ; la República
que hem de reconquistar, masera so
ta el signe del dolor. Per aixo será
Inés forta, más dura 1, per tant, mes
salida. Les dretes izo saben. I encara
que no hi hagués al mig del carrer
l'espectacle palpitant de la multitud
freturosa de reconquistar e/ poder
Per al Poble, el mea instint de con
•ervado les hauria de prevenir que
!'hora de les esquerres ha sonat amb
una evidéncia inapel/ab/e. Seran in
sitias tots els alla.rgassaments, les
'Itabilitats" dels polítics de vella es
cota. Quan les coses van de debo, no
hi ha altra habilitat que valga/ que
la de franquejar rápidament el pas
a la torrentada que arriba. Si les dre
tes, ultra conservadores fossin intel
Ugerzts, veurien que llur prcrpi inte
rés e/4 dicta canalitear dintre l'ordre
i 1a normalitat la rivada que s'acos
ta. Si no ha entenen aixi, saltaran
els dics, les greses, peró el corrent
sarbotant de la República no s'ata
raria sinó ben al contrari I
• * •
Fina a París han arribat, potents
1 esperançadors, els ecos de la for
midable concentració republicana que
tingué bloc a Madrid amb motiu del
discurs Gel zenytu Azafut. Colneic1Ifl
amb el clamor d'aquest acte. han arri
bat també les emanacions desagra
dables de l'afer Strauss. Vistos des
d'aquí. el discurs del senyor Azana
1 la história de laStraperlo", aparei
xem com la cara i la creu d'una ma
teixa situació. Són l'alba 1 el crepus
ele.
Forgosament, el senyor Casanoves
havia de referirse a aquesta actua
litat immediata
—En el transcurs de les llargues
converses que vaig sostenir arnb el
E s que no tenen
escrhois
*?.Qué aparece aquí? Pues apa
rece sencillamente el reflejo de
un clima moral, que sólo existe,
en estos momentos, en el partido
radical.
Y tenéis que pensar en esto:
que ya ningún partido espanol
podrá ir nunca en alianza elec
toral ni política con el partido
radical, porque el partido radical
está descalificado ante la opinión
pública.?
Mxf parlava Primo de Rivera
junior en la sessió de dilluns pas
aat a la Cambra.
El dimarts es produia la crisi
total per expeHir del Govern els
iztinistres Lerrouz i Rocha. i el
inateix día continuaven en alían
In politica amb el partit radical
La Ceda, la Lliga 1 el partit agrari.
per JOSEP MARIA PLANES
E sistema proporcional és
laiüortdetota democráci
La dernocrácia, de demos, pobIe, 1
kaatos, autoritaa- significa el Govern
en el qual el poble exerceix la sobíra
nia.
En les antigees democrácies, les
qüestions que afectaven el comú deis
ciutadans, es debatien a la placa pú
blica. Tot ciutada tepla dret a inter
venir en els debats que els afers de la
república plantajavera Les qüestions
debatudes, es passaven a votació. Un
home, un vot. Zas acords presos per
mejoría feien llei per a tots. Per va
taca!' deis ciutadansaeren elegits els
encarregats de posar, en práctica els
acords de l'assemblea 1 de dirigir els
afers del Govern popular.
Es per aquest sistema com exercien
la sobirania les ciutats de les velles
demoerácies.
Aquest sistema, que és el de la de
mocracia pura, no té aplicació en les
modernes dernocrácies a causa de les
vastes proporcioas deis Estats. No fó
ra possible reunir, desplaçar i mobi
lazar convententment tots els ciuta
dans d'un d'amiésts grans Estats en
un ?loa determinat. Per aquest motlu
es fa necessarí establir un sistema de
representació o delegació de poders
perqué la gran massa de ciutadans
deleguí en altres ciutadans aquelles
facultats que eta són prómies per ela
borar les lleis de convivencia huma
na i dirigir els negocis de rEstat.
Per Barró considerem el sistema elec
toral com la 'tal básica de la demo
per LLU1S MARRASSÉ
crácia, pula que és amb l'aplicació de
les normes establertes en aquesta llei,
com el poble exerceix la sobirania.
Les democrácies, en llur constant
evolució, van convertint llur ideal en
cosa real al xoc de les opinions diver
ses. Pels díferents 1 varíats mitjans
de propaganda, debaten els afers pú
blica a la llum del dia. Els ciuta
dans segueixen els Incidents d'aquests
debata 1 formulen llur judica En pre
sentar-se eleccions per a renovar
l'engranatge representatiu de l'Estat,
els ciutadans voten aquelles persones
o partits, els postulats deis quals s'a
dapten millor a la seva manera d'a
preciar les qüestions que. en obtenir
estat d'opinió, floten en l'ambient pú
blic.
Efectuada l'elecció, els representants
que han obtingut majoria de sufragis
són els cridats a posar en práctica el
conthigut deis seus postulats, puix
que són ella els que han aconseguit
convencer la majos quantitat de ciu
tadans, i en una democracia aixó és
el que compta.
?Quina són els objectius que es per
segueixen en una elecció de repre
sentants a una ínstitució de Govern
d'un Estat democrátic?
En primer terme: fer decidir el cos
electoral sobre les qüestions més ím
portants que en el moment de relee
ció afecten l'interés públic. I des
prés, facilitar bon material per a crear
instruments de Govern sólida a fi que
JOAN CASANOVES,
a la sortida de l'estació d'Orleans, és rebut per dos periodistes
Venia de Foja, on havia arribat després de travessar els
Pireneus a peu
francesos.
senyor Azana, amb motiu de la seva
reoent estada a París, vaig tenir oca
sió d'escoltar deis seas llavis les idees
i el pensanient que informaren el seu
gran cliscurs riel dia 20 do'ctubre. El
que jo ignorava, alesh-ores, era ?'exis
tencia d'a.quest terbol afer del joc.
Pero és igual: l'escándol Strauss no
faarviro nido yac per a preetptrar, per u
donar un fina/ deplorable a una si
tuado que ja esteva tocada de mort.
Les esquerres no necessitávem agites
ta historia veryonyosa per a poier
recuperar la República. Tentem ja
al nostre costat la immensa majoria
aal Patas ara, després de l'escandol,
els culpables directes, els seus corre
ligionaris i els seus aliats queden do
blement desautoritzats.
El
problema polític plantejat a la Re
pública queda doblat d'un problema
moral; de mora/ pública i de mora/
privada.
• • •
Catalunya...
Pel que fa referencia a l'esde.veni
dor de la nostra autonomia, el pre
sident del Pariament és optimista :
—El proxim trioinf de les esquer
res a la República porto aparelicida,
autamáticament, la rem-esa en vigor
i integrament del ncAstre Estatut. So
bre aquest punt, els republicans de
Catalunya i els de la resta del ter
ritori de la República no tenen res a
discutir. L'anutlació de la Lid anti
constitucional del 2 de gener sampo
sa ovni una mesura immediata. Per
airó queda tan trista i grotesta l'ac
tivitat de la Lliga provant de resca
tar, sense por a les huntiliacions i
sense rubor per a certs contactes, una
part ridícula de les atribucians que
els seus aliats i amics politics varen
prendre a Catalunya. Les esquerres
no han de di :culi: detalls, perque és
l'Estatut rencor el que volem i obtin
drem. No cal que la Lliga s'encaparri
amb els seus traspassos "Codorniu"...
—?Pla electoral de les esquerres
catalanes?
—Sobre /a base de l'actual coa'i
ció, el fron.t electoral s'ha d'estendre
a tots els matisos d'esquerra que res
ponguin a ura realitat. Res d'atan
ces amb partits fantasmes que no
tenen altre signe a'existencia que el
papes timbra i un segell de goma.
Comencem des d'ara a evitar canfu
lionisines que, més tard, respercuti
rien en racció governamental. La re
presenlado deis partits en les can
diclatures i després en el poder, ha
de correepondre a llar importancia
real. Cal tarnaé, a ?'interior deis par
lits, el mát.rim de daredat i de co
herencia; es poden adrnetre, i fins
son recessáries, diverses interpreta
cions de doctrina i d'opartunitat, pe
ro quant a la part fonamental de/
programa i de la táctica, s'ha d'im
posar una disciplina absoluta. En les
qüestions essencials, no poden haver
ta confusionismes. La salut de la Re
pública i de l'Autcnionna ho exigei
ron, ara ntés que mal.
—I, després, l'acció de govern?
—CorreSpon a les esquerres ?'honor
i el deure de posar en marra l'Esta
tut. En el pla polític s'ha de gaver
nar el país en un sentit integrament
esquerrá, cense que airó signifiqui
que no s'hagin de fer tots els esfor
eas per aconseguir la concordia civil
i la unió dels oatalans en ?'obra co
muna. En el pla técnic, la Genera
litat luz de cercar la collaboració de
Lotes les capacitats, vinguin del camp
que vinguin. Aspirem a fer una Ca
talunya lliure, forta i avançada. La
riostra gran anibicio ha d'ésser que
els catalans de demá miguin sentir-se
orgullosos de nosaltres!
Recordatori
Llegim a "La Humanitat" amb la
signatura de Frederic Minana:
"Catalans: Recordeu Sirval. vosal
tres que sou tan torta per al record.
Recordeu-lo. Vosaltres que teniu l'ho
nor d'hostatjar dos tesamonis de la
seaa mort: el tinent Pando. a Man
cesa, i el tinent Florit, a Carona."
G )ANS LIru DACIONS 1 REBA XES DE PREUS
7asa BASTIDA
PASSEIG DE GRACIA, 18
10.300 Impermeables Plomes, Trinxeres i Txecs des de
SECCIO
RAN BASAR DE SASTRERIA I CA
TISERIA SISTEMA NORD-AMERICA
ocasió de formidables compres amb baixes de preus II
:meten oferir-vos aquesta temporada grans avantatges
VEST1TS I ABR1CS.
s nostres aparadors són els més grans 1 més ben presen
a de tot Barcelona d'indumentaria masculina í us dona
n refiex exacte de la moda per escollir l'elegancia que
és us convingui.
mb la CASA BASTIDA no hl poden res els seus compe
idors. Es l'única casa que cada any veu augmentada la
•va clientela 1 la xifra de negoci des de la seva fundació,
•acies a adoptar els gustos més moderns als sorprenents
reus segaents:
)0.000 Vestits de 20 a 50 pessetes 1 classe més superior de
63 a 70 pessetes.
30.000 Abrics de 25 a 50 pessetes 1 classe més superior de
60 a 75 pessetes.
100.000 Pantalons de 5 a 10 pessetes i classe més superior
de 12 a 20 pessetes.
15 pessetes.
A MIDA
Tenim una secció que ens permet, en cas de qualsevol compromis, que necessiteu un vestit de carrer, dol o etiqueta,
espollintlo al matü el podreu teuir Ilest a la tarda.
Vestits i Abrics a mida des de 60 pessetes i amb classe superan des de 85 pessetes
Vestits etiqueta a mida. Fracs, Xaqués I Smokings des de 100 pessetes
Vestits 1 Abrícs de nen a mida. Lotes tormes, des de 30 pessetes
SECCIO DE CAMISERIA GENERES DE PUNT
10A.000 Camlses confeccionades, a 4, 5, 6. 7 i 8 pessetes, molt super ore
100.000 Pijames confeccicnats, des de 6 pessetes i Bates des de 15 pessetcs
100.000 Mitjons de fantasía ; carnisetes de, d. 1 pessets
Obsequiem amb segells d'Estalvi Popular de la Caixa de Pausions per a la selles. 1 d'Estalvi i altres presents a pro
l'orca, Pub rimport de ta compra.
Ara resulta que el qui sembla que n'ha fet un gra mosca és
l'Strauss.
• • •
Malgrat tot, ver& aquí ja está tot com si res no hagués passat.
• • •
"El león" diu que ja no se'n va a Portugal. Es veu que no vol que
ji diguin com a alguns que ja son allá: que se'n va per haver fet
l'agost.
• •
Diu que mentre dl visqui no hl haurá més cap que dl.
• • •
'd-Lzv,rer albista, que va ingressar als rengles, ales
hores •'don Santiago 's del partit radical con: un mer solclat, s'ha
iguel Galante.".3' malgrat que, segons tots els indicas, el/ era
cris que voten que subsisteisi el. bloc.
• •
r tanl els_radicals autonomistes de Valén.cia volen sepa
rar-se deis radicals Que no han estat expulsats.
O•
Sigfrido no es resigno a seguir collaborant amb ele aliats de la
CEDA.
Ves per on ara li ve de perilla aquest argument tan negligit injus
tament.
• • •
Salazar Alonso sembla que la está fent la maleta per anar-se'n
de Sevilla.
• • •
No vol arribar tard, malgrat que encara és molt d'hora per tornar
a fer sortir les Ptocessons de la famosa Setmana Santa, que en va sal
var amb la seva proverbial energia.
• • •
Sort en va-telir de salvar-la aleshores. Ara U vindrá molt bé per
anar fent peniténeia tot descalç 1 amb una cucurulla.
• • •
Aquel! Vaquero que no va assabentar-se que es jugava a Formen
tor mentre ehl era ministre de la Governació diuen que és ara deis més
intransigents eialiU d'aprontar l'ocasió de netelar el partit que va
donar-U el Ministeri.
• • •
No gens menys que el cap deis intransigents sembla que és el se
nyor Vaquero. -
• • •
El senyor Alba n'és un altres deis caps. Sembia que el que havia
d'ésser solemnement coronat, aprofitant ?'estada del "caudillo" als
banys aquells de Portugal, on ara ja no va, puix que sembla que no li
eren bons ja abans d'anar-hi.
• • •
Pero es veu que el Vaquero d'aixó tampoc no se n'havia assa
bentat.
• • •
En canvi els caps del bloc, que es veu que varen assabentar-se
que "El león" 391avia assabentat d'allá que ells preparaven, varen
apressar-se a anar a retre-li pleitesía per tal d'evitar nous escándols
més sorollosos.
• • •
Airó ha reanimat molt les exhaurides brees del caudillo, que es
revifa per moments, i va dedicar tot el din deis morts a revifar els
vius, que semblaven morts, 1 que es veu que nontés estaven amagats
sota llurs llits.
• • •
Degut a aixo, ha estat convalidat com a cap del +lartit radical a
Catalunya el tantes vegades ex 1 massa exhonerat tan injustament
C0771 en mateix diu.
• • •
Degut a («tuestes sobtades revifades tan astoradores, ara resul
ta que el senyor Chapaprieta és paradoxalment l'unic que troba dif
cultats per a anar tirant.
• • •
Ara acaba de fer unes declaracions — el senyor Chapaprieta —
Que ens han posat la carn de gallina.
• • •
El cap del Govern que s'aguanta damunt del petit bloc,
només luz dit que si no se it donen més facilitats está disposat a bus
car lora del Parlament l'Out que allí sembla que ti regategen.
• • •
A darrera hora, per& el petit president ha aclarit una mica els
termes de la amenaca 1 ha retornat una mica la tranquillitat
als cors.
• • •
Sembla que només es limitaría a donar una dotzena de "mítings",
on, si el cas arribes, faria saber al Doble els motius pels quals se u ne
guen les facilitats 'que necessita per a portar a terme la seva tasca
financera.
• • •
Tot aixo. que deu ésser tan interessant, per& el poble es quedará
sense saber-ho si, com és de consuetud, reculen els qui ara no velen
recular 1 segueixen les maniobres que Cal que segueixin per a conti
nuar eixamplant la base de la Revública i per continuar la Historia
d'Espanya, tan inoportunament interrompuda per aquell innominat
Strauss 1 d'altres "sense pátria".
• • •
:Aquí tot seovor fanal i a lo nenernlitat •eaneixen els materos
ré)**9.17101,, 0771,* va n e4f1,7 07, r7,1,577 ; •14•• °ni ri It l'es la coros_
Rió —entária, que ea millarant, grácies a Déu, en la seva impor
tant salut.
NAQUERA
els representants de la democracia
puguin actuar amb la mateixa auto
ritat.
?Com estaba!' aquests objectius?
Procurant que els resultats electorals
permetin obtenir per a les institu
cions democrátiques una majoria d'i
deal homogeni i una minoria d'ideals
heterogenis. Car les funciona de to
vern duna institució democrática son
funcions de direcció 1 de fiscalització
a la vegada. I per dirigir amb efira
cia, cal unitat de pensament; aixl
com per a fiscalitzar, diversitas; puix
que amb la matisació del pensament
l'acció del control és més perfecta.
Heus ací com les modernes demo
cracies aprofiten totes les partícules
del pensament cuitada en la seva
obra de govern. Els uns dirigint, i els
altres controlant.
?Quin será el sistema més adient
per aconseguir aquests resultats?
. En el que fa referencia ala munici
pís, Diputacions provincials 1 Genera
litats:
Un home, un vot;
Collegi electoral únic;
El 65 per 100 dels representants, a
la llista que hagi obtingut majos nom
bre de votants;
El 35 per 100 restant de represen
tanta, a repartir en proporció al nom
bre de votants de cada llista.
Renovació de corporacions en la
seva totalitat, cada quatre anys.
Per a l'elecció de diputats a les
Corta de la República espanyola, el
mateix sistema indicat si fos possible
establir el colegí electoral únic. Peró
si no és possible, caldrá tenir en
compte altres factors que la realitat
del tos electoral espanyol ens propor
ciona.
Sense voler prejutjar la situació po
lítica que ningú ni de cap partit,
examinant el panorama polític de les
circumscripcions electorals espanyo
les, podrem constatar les diferencies
fortament remarcables que s'observen
entre elles, en apreciar els diversos
problemes que afecten l'Estat. Agües
tes diferencies provenen de causes di
verses; peró no cal ésser un psicóleg
refinat, per a remarcar les diferencies
ideológiques que hi ha entre el tos
electoral de la ciutat de Barcelona,
per exemple, i el de Sória; entre el
de Madrid i el de Palencia; entre el
de Valencia i el de Cuenca; etcétera,
etcétera. I és que les inquietuds es
pirituals 1 económiques de Barcelona
difereixen molt de les de Soria, com
difereixen les de Madrid de les de
Palencia, i les de Valencia de les de
Cuenca.
Aquest estat psicológic diferencial
entre les diverses circumscripcions
electorals espanyoles, porta en si el
germen de les majories i tes misiones.
Per tant, assolit aquest objectiu auto
máticament, el millor sistema elec
toral fóra el de les majóries absolutes
a base de circumscripcions no infe
riors a dos-cents mil habitants. La
llista que obtingui el mejor nombre
de votants s'emporta la totalitat dels
representants.
Aquest sistema electoral obliga els
ciutadans a concentrar la seva acció
política dintre deis grans partits dis
ciplinant el seu pensament i articu
lant el seu ideal en alió que reuneix
voluntats i no en alió que les separa.
Aquests grans partits polítics. centre
aglutinant de l'activitat ciutadana,
són els propulsors deis grans movi
mens d'opinió pública, fecunds en
força creadora. I, pel seu dmamisme,
són la mes ferma garantia per al des
envolupament normal de les institu
cios Cal no oblidar
que els nobles ascendeixen constant
ment en llur obra civilitzadora pel
prestigi i l'eficacia de llurs institu
cions públiques.
Hem dit alló que entenem conve
nient en materia electoral per al des
envolupament normal de les institu
cions democrátiques, si és que es vol
que el poble, en votar. determini la
seva voluntat i amb plenitud de so
birania marqui les petjades a seguir
als seas governants. Puix que és de
la manega com les modernes demo
crácies són mestresses de llurs des
tina.
Pera a hores d'ara, els governants
actuals pretenen modificar la llei
electoral vigent, 1 tenim els nostres
dubtes sobre l'eficacia de llurs bones
intencions en materia tan delicada
per a les instaucions democrátiques.
De primer antuvi. s'havia propug
nat per alguna establir un sistema
doble. que consistia a retornar als pe
tits districtes electorals amb sistema
majoritari. fórmula que havia donat
tan borss resultats a la vella monar
4 novelare de 1935
quia. I Per a les grans chaumscrlp
aans, el sistema proporcional; 1 en
ala?) la vella monarquia no es va
atrevir mai a tant. El joc no podia
ésser mes ciar, estava a la vista del
més modest observador; peró tanta
gosadia ha fracassat. Encara hi ha
pudor. Ara sembla que el vent bufa
a favor del sistema proporcional.
Hi ha alguns hornos politics d'es
guerra que senten velleitats pel sis.
tema proporcional. Llurs manifesta.
cions, quan les sentim, ens produei
xen esgarrifances de fred. En apa
renca el sistema proporcional sem.
bla el més just. Peró analitzant el sis.
tema en si i els efectes que prodUelx,
veurem com l'implantar-lo és l'error
més greu que pot cometre una denlo
crácia.
El sistema proporcional és una for
ma d'elecció per a classificar els ciu
tadans d'un país en ordre a la seva
ideologia.
En un poble no hi ha cap partit
polític ni cap agrupació humana, per
gran que sigui el seu prestigl, que ab.
sorbeixi la totalitat deis ciutadans. I
és que cada chitaría tot fent el camí
de la seva vida, elabora la própia ve
ritat: la seva. I la veritat d'un, dife
reix de la veritat d'un altre, encara
que en alguna aspectes hi hagi simi
litud d'apreciació. Abrí veiem corn
els ciutadans en un poble, divideixen
llur acció política agrupant-se en par
tits. A cada partit s'observen di
verses matisacions del pensament co
mCi 1 cada matisació té aspectes di
versos, i així primfilant matisos i per
filant aspectes, arribem a l'individu
que és la máxima matisació del pen
sament humá. De manera que per
aplicar el sistema proporcional amb
tota la seva puresa, caldrá, que tots
els ciutadans siguin regidora 1 dipu
tata a la vegada. I alzó ja hem vist
de bell començament que no és possi
ble en les grans democráties. Demés,
pel sistema proporcional no és neces
sari obtenir majories per a ésser ele
git regidor o diputat, ço. que facilita
duna manera extraordinaria la crea
ció de petits partits política que creí
xen amb l'abundancia dels bolets a
la tardor. Facilita igualment la dis
gregació deis grana partits que veuen
cada dia despendre's branques del seu
pensament comú. A la més patita dis
crepancia es produeixen escissions per
poc que els ciscrepants es Iegin amb
cor de sumar adeptes. No la ha poli
tic de cinquena categoria qua ro n
cregui amb dret d'aixecar bandera, 1
a redós d'un casinet, provar fortuna,
Aqusta situació fa que no hi hag,i
mai cap partit politit que pugul go
vernar amb majoria propia, i, per
tant, es troba impossibilitat de posar
en práctica els postulats amb els
qoals s'ha presentat davant dcl coz
electoral per a demanar-li ola sidra
gis. Aquesta impossibilitat facilita, ala
pocs escupolosos, la seva demagogia.
Hom pot prometre-ho tot, quan es té'
la seguretat de qué no s'haurá de
pagar mal, ni s'haurá de donar comp
te a ningú.
Amb aquest sistema els parlamente
són un viver de partt .s minoritaria i
els governs s'han d'estructurar a ba
se d'establir coalicions entre els di
versos partits. Els partits que entren
a governar es veuen forcats a deixar
els ideals propis. Entren en joc les
combinacions Inés inversernblants• -}1.--
dret al "pasteleig" está sempre a ror.
dre del dia i funciona en tot el seu
esplendor. Els governs que neixen d'a,
questes situacions són febles, cense
prestigi. El més mínim incident pro
mogut per un deis components, tira
en orris els plans més ben orientats.
L'estabilitat, tan necessaria per a un
govern democrátic, resta inexistent.
No creiem que la classificació ideo
lógica deis ciutadans portada a aquest
extrem, interessi gaire per a governar
una democracia. Se'ns dirá segura
ment que és el resultat de la consulta
electoral. Perfectament. Peró en un
parlament minoritari les combina
cions ministerials a ter són infinites.
Tot és qüestió de saber Per el bres i
estirar la torda, ara d'un costat, ara,
d'un altre, segons convingui. ?Quina
de les innombrables situacions de Gc
verns factibles representará l'opinió
pública per a escometre els negocia
de VEstat? Cap. Puix que el poble no
s'ha manifestat, ni li han donat peu
a manifestar-se. Llavors, en aquests
casos, ?qui exerceix la sobirania i l'he
gernonia? Una dotzena de senyors si
tuats en partits de centre, movent
habilment els fila d'unes marionetes.
Qué es pretén? Crear un instrument
per a posar al servei d'una oligarquia
el govern de la democracia espanyola.
Heus ací, ciutadans amics, cap a on
mena les aigües de la democracia el
tan celebrat sistema proporcional.
La situació caótica que provoca
aquesta situació ha de portar forço
sament el ciutadá al convenciment de
la inutilitat del seu vot com a instru
ment de voluntat popular. 1 la lógi
ca d'aquest raonament conduela a
l'abstenció electoral. I una democra
cia que s'abstingui d'usar del seu dret
de sobirania, és democracia morta.
Com les nespres per a madurar. el seu
enterrament, és qüestió de palla 1
temps.
Reflexions sobre la
immoralítat
(Ve de la página 1)
determlnat nivell social o polític.
Eren venals i la sola cosa que fan
es dissimular que ho segueixen es
sent. Regidors, no creien pas que la
missió del polítíc fos de servir el
país, i elevats a les supremes magis
tratures, tampoc no ho creuen. L'aug
ment de responsabilitats 1 de títols
no augmenta Ilurs escrúpuls. Sota la
capa d'un pa trioterisme grandilo
qüent o d'un autoritarisme intrépid
vigorós, o d'un redemptorisme
abrandat, no fan sinó maniobrar tan
sutzament com vint i com trenta
anys enrera.
Hi ha una cosa, tanmateix, que sol
créixer 1 afinar-se a mesura que un
personatge inguariblement immoral
s'enfila per l'escala política: la pru
dencia, les precauciona L'home és
el mateix, els insanas el comanden
amb la mateixa energia; pera la vi
da, l'experiencia i la situació privi
legiada en qué es troba l'inclinen a
obrar amb més delicadesa. El seu
joc deixa d'ésser brutal; estalvia els
perilla; combina eta cops de //la amb
un art més refinat 1 mes caute. Es
devé alió que se'n diu "un senyor de
compromís".
Ara, si resulta que ni en materia
de precauciona hi ha progrés; si ocor
re que el personatge immoral, a tra
vés deis anys i deis ascensos, no ha
aprés ni l'art de guardar les formes
i d'evitar les agafades... ah! alesho
res, no és en el qui resta en mala po
sició, sinó tots els que, malgrat el
seu evident i esclatant irredemptis
me, l'han volgut per company, per
amic 1 per collaborador.
1110BLES PE1 A OFICINES l?)
Agustí A It a lb a
C. TALLERS, 29 i 31-BARCELONA
nimmannunrugnurnsuntaainamsnonnorags
4 novembre He 1935 la rambla de Catalunya
Tres íntervíus
.4
per J. PASCOR 1ViLL1AMS
El cap de la minoría parlamentáría d'Esquerra, En Miguel
Santaló, diu: «Els partits de la coalició governamental
manquen de sensibilítat política».
Miguel Santaló. Home moclest,
senzill. afable. Camina distret, di
versos periódics sota el brag. Acut
a un deis vells cafés del Madrid
clasSic. Allí el trobem l'endemá del
debat polític.
I sorgeix la conversa política, es
coltada amb diversos gestos pels
veins de les taules properes; un,
lector de "A B C"; un altre, com
prador de "Política".
—La solució de la crisi? Absurda.
Totalment absurda. ?Per qué van
dimitir Lerroux i Rocha? Ja sé que,
oficialment, va dimitir tot el Go
vern; peró era una dimissió formu
laria, presentada per a servir de ta
padora a la deis dos ministres radi
cals. I aixó és el que no m'explico
i que no he aconseguit tampoc que
ningú aclarís. Si el dictamen no es
mentava cap d'aquests dos ministres,
per que demanar-los la dimissió? Si
eren in.nocents — alinenys a través
de la prosa del dictamen —, no calia
sacrificar-los.
?Es que aquests són més ho
norables que els que han marxat?
Heus ací el misten que envolta
stquesta erial, inexplicable en el seu
plantejament, inexplicable en la
seva solució, i mes inexplicable en
cara en la, seva explicado, del tot
confusa.
AUGUSTO BARCIA
Barcia, o la pulcritud. En el es
conjuguen admirablement, comple
inentant-se, la passió profunda i
arbaraaa per una idea i 1a sereni
tat magnífica duna maduresa fe
cunda. Oavallerositat i correcció.
Fermesa. Visió rápida, encertada i
exacta deis homes i de les coses.
Escomesa briosa, embolcallacia sem
pre en el manteil del somriure.
EL SR. GUTIERREZ
ALTRA VEGADA
Els nostres léctors recordaran que
a l'Ajuntament de Barcelona hi ha
via un tal Gutiérrez, cap de bom
bers, el qual durant la Dictadura féu
fer a bocins i convertir en baietes
la monumental bandera catalana que
cada any per l'onze de setembre pen
java de banda a banda de la Ronda
de Sant Pere, i el dual, demés, fou
expedientat en venir el primer Ajun
tament de la República i destituít
de resultes de l'expedient, per ha
ver-se demostrat que es construía
una casa a Valencia amb material
del Municipi barceloní i fent-hi tre
ballar bombers barcelonins.
Dones bé, era natural que fos sota
l'Ajuntament governatiu deis coalit
zats del senyor Strauss que elsenyor
Gutiérrez Los reposat.
Sí, senyors. El senyor Gutiérrez ha
tornat a entrar a l'Ajuntament de
Barcelona sota la protecció de la Lli
ga 1 la Ceda amb la diferencia que
si fins al moment de treure'l de l'A
juntament cobrava 12.000 pessetes
mensuals com a cap de bombera, ara
hi ha entrat amb canee al Departa
Ment de Circulació, amb 18.000 pes
setes de sou, ultra pagar-se-li els
sous de tot aquest temps que ha es
tat fosa de l'Ajuntament.
Ja ens fem canea que les pessetes
no hi haurá manera de fer-les-hi tor
nar, pesó el dia que torni l'Ajunta
ment popular, aquest senyor i
tres que es troben en el seu cas, ja
Poden agafar les maletes.
—?Com us expliqueu la persisten
cia del bloc?
—Aixó era una cosa descomptada.
Ho va anunciar Cambó a Sitges; ho
va mantenir Gil Robles en el seu
discurs del Ritz, i ho va confirmar
Lerroux el dilluns passat, ja en ple
na i álgida tramita,ció parlamenta
ria de la deníancia.
qué atribuiu aquest cornil
desig de sostenir la coalició?
—A insensibilitat política. Al te
mor d'afrontar una situado clara.
A galvanitzar artificiosament i alar
gar la vida oficial d'aquestes Corts,
mortes ja fa molt temps, pesó
sense que ningú s'atreveixi i esten
dre la seva partida de defunció.
—?Creieu que aquestes Corta po
den rea.litzar alguna labor?
—En absolut. Cap. Són unes
Corts esgotades, inoperants i acose
passió. Van néixer, compliren el mo
destísim fi per al qual foren crea
des... i s'acabaren.
—?Quina finalitat és aquesta que
vós Ii atribulu?
—Actitud de les oposocions?
—La de tancar al Govern tots els
camina, posant de manifest l'este
rilitat de les Corts. No deixarem
pasar absolutament res
—Creieu que s'atacara la reforma
constitucional?
Don Augusto
1 —Hi ha qui ho desitja fervorosa
ment. Espanya viu, per desgracia, la
tragedia de veure subordinats tots
els seus problemes — que són enor
mes i urgents — a un trist i pobre
problema confessional. Hi ha qui no
descansa i no para i fa tetes les
combinacions possibles, posposant-ho
tot a la desaparició d'aquest célebre
article 26 de la Constitució. Aixó és
inaudit i incomprensible; pesó és
alai. I m'espanta de pensar el que
poden ésser unes eleccions convo
cades amb aquest signe confessio
nal, que equivaldrá a una guerra ci
vil a Espanya. Sense oblidar, com
va dir molt bé Azafia, que sortirá
aleshores una Constituciió reforma
da a gust deis vencedora. I si, com
és indubtable, triomfen les esquer
res, aleshores aquest article 26 no
sera tan inofensiu com és ara i els
seus efectes no es referiran a una
orde religiosa determinada, sino a
Lotes... Compreneu? Jo cree que
plantejar ara aquesta qüestió és un
greu error historie d'incakulables
conseqüencies. Pesó qui he desitja
i ho faci, que s'atengui després a
les resultes de la seva equivocado.
i no pretengui pertorbar la vida de
tot un país que travessa moments
dramática i difícils, simplement per
un fet tan insignificant com són els
interesaos duna orde religiosa, que
MIQUEL SANTALO
és cosa molt diferent de la creença
en una doctrina.
—Mota vegada que l'heu esmentat,
?quina opinió us mereix el darrer
discurs del senyor Azaria?
—Magnífic. Pesó cal recollir tots
ola discursos. El de Mestalla va ésser
més aviat lisia. E de Baracaldo,
ja fou crític. El de Madrid ha estat
eminentment programada. Es una
ascensió constant 1 recta com una
fletxa. Admirable.:
(El veí de taula lector de "A BC"
tanca de cop el seu periódic i marxa
nervios. Creiem que sense pagar. El
lector de "Política" somriu satisfet.
I el cambrer mira de reüll i amb cu
riositat, com preguntant-se: "?Qui
deu ésser aquest horno?")
Barcia .diu: «Com més tardin a anar a les
eleccíons, pitjor per a ells».
Els símptomes de des
composició de la mejoría són ben
visibles, com ho demostrará ben
aviat el fet que el Parlament no
podrá funcionar en el seu aspecto
legislatiu, fallant amb aixó l'essen
cial i fonamental de la seva missió.
—?Quina opinió haveu fonnat de
tots els fets política d'aquestes dues
setmanes?
—Tots aquests fets, que han tin
gut per escenari el saló de sessions,
encara que hagin passat ala tribu
nals pesqué dilucidin llur aspecto
penal, vénen actuant com agents
espirituals que obren en descrédit
d'aquells que es presenten com a
continuadora de la política del Go
vern anterior. I convindria, de Lotes
maneres, preguntar quina de les di
verses polítiques seguides és la que
pretenen continuar... No?
—Durant aquests dios han mogut
la qüestió de la reforma constitucio
nal. sCreieu que podran portar-la
a cap?
—Ca! En absolut! Alaco vol passar
davant el país com una bandera i
aspira a constituir una injecció que
vilalitzi les ja innries 'crees d'aua
riajoria desfeta. I no ja solamcnt
un projecte de tanta envergadura i
importancia com una reforma cons
titucional, sinó empreses molt més
modestos, no podran portar-se a cap.
En la darrera sessió va passar una
cosa summament significativa, en la
qual la gent, distreta i desorientada,
no es va fixar. Fou que en toba la
tarda el Parlament hagué de suspen
dre tres clictámens tan importants
com el de mo'ailització, el de fabri
cació de sucre i el d'Industries i Co
municacions Marítimos, sense que
les Comissions respectives econse
guissin nombre suficient per a votar
una sola esmena. En canvi, per a
l'única cosa que hi hagué vots fou
per a l'aprovació de la proposició
per a suspendre la sessió de- diven
dres. I aixó s'esdevé quan els ór
gana periodístics de la majoria yo
len justificar la pervivencia del bloc
basant-se en la malta feina que han
de realitzar les Corta. Ja ho estem
veient.
—?A qué ho atribulu aquest afany
desesperat de mantenir el bloc go
vernamental?
—A la por a l'avenir. Saben que
com més retardin el moment d'acu
dir a les urnes, més gran i més
torta será l'embranzida de les es
querres. Aquesta será intensíssima i
formidable. I per aixó precisament,
per temor a aquest.moviment, pro
curen ajornar-ho tant com poden,
encara que algun dia haurá d'arri
bar. I, com mes trigui, pitjor per
a ells.
obstant, sembla que no tetes
les dretes pensen igual...
—En efecte. Entre les files d'algu
nes drete.s i deis conservadors co
menea a exterioritzar-se i créixer el
temor clavant la creixenea del mo
viment esquerra i velen cercar una
sonido, normal a la situa,ció. Pesó
el temor de les forces governamen
tals a perdre llur actual posició de I
privilegi, que saben .que no tornaran
a recobrar mai méa, 'els fa mante
nir-se elles i manteritr el país en
taqpuostuerasdrtamaa ica i para -
' doxal.
—Aleshores, la vida del Govern...
—Nula. Ni cal parlar-ne. Per qué?
Les realitats que presenciem no ne
cessiten comentaris.
—?Quina situació espiritual ofe
reix el país davant' les emocionants
jornades que s'apropen?
—Magnífica. Oberta a Lotes les es
perances. A Espanya hi ha quelcom
que feliçment influeix de manera de
cisiva en la vida dels partits i en les
orientacions de la política. Quan
aquells es troben mancats d'autori
tat moral, el poble sap ja fer-los
efectives les seves responsabilitats.
Mai, davant les immoralitats admi
nistratives, no es manifestá indife
rent el poble esnanyol, que posseeix
inesgotablvs cabals de profunda pas
sió. Pesó. ara, aquesta sensibilitat
aecentuat extraordinariament dires;e
de la Republica i srsts'per moments
i falla tots aquest'plets amb encsr
tat sentit de la justísia. Fa temps ja
que el poble ha formulat la seva sen
tencia augusta i inapellable i només
espera l'instant de confirmar-la da
vant les urnes en abassegador ple
tiscit. Per aixó no cal ésser ni pro
feta ni augur per a vaticinar el re:
pid i total descrédit d'aquesta situa
ció governant, a la qual el país ha
girat l'esquena en un gest magnífic
de desdeny.
—Alguna cosa més, senyor August?
—Cree que ja he dit bastant...
Don Félx Gordón Ordax diu: «Que le Corts vinents han
d'acordar, en primer terrne, la ínvestigació de les fortunes
deis polítics i dels seus parents i amícs».
Gordon Ordax és l'escomesa.
El delit. La passió desbordant i abas
segadora que no admet la possibili
tat d'un obstacle que s'oposi a les
seves finalitats, Voluntat que es dis
para, recta com un dard, a l'objecte
perseguit. Dinamisme i inquietud,
apropiats al moment polític del
món.
—L'afer del joc? El que cm sor
prén és la sorpresa que tots fingei
xen haver rebut. Hi ha hagut mol
tíssim de farsa en les manifestacions
parlamentáries fetos aquests dios.
Es podria dir ací alló de "tot Madrid
ho sabia, tot Madrid menys "el".
EH, en aquest cas concret, vol és
ser-ho Gil Robles. Pesó,
I aixó no
té ni tindrá solució mentre no es faci
una investigació a fons, no tan sois
de les fortunes deis personatges po
lítics, sinó de llurs parents i amics;
quelcom de semblant al període que
en els iniciaments de la França mo
derna va fer aquell gran polític que
s'anomena Colbert i que es concia en
SASTRERIA.
RE BLIDES LES
NO VE TATS
D'HIVERN
per a
Homes í Nens
El millor assortiment en
VesilisiAbrics
Secció especial
a la mida
Portaferrissa, 13
FELIX GORDON ORDAX
la historia amb el nom de "la caça
deis lladres". Aixó será l'Onic que pu
rificara l'ambient.
—?Creieu, potser, que aixó pu
gui fer-se per aquest govern?
—Per aquest, no, naturalment, Pe
ro aquesta és la primera tasca que
correspondrá complir al proper go
vern d'esquerres, encara que amb la
garantia que no haurá d'aplicar el
Cedí ala qui resultin víctimes. Vícti
mes, eh?, entengui's bé; no respon
sables, que no és el mateix. I ja m'en
tenen els qui han de fer-ho...
—?Teniu esperances, si tal es fes,
en descobriments importants?
—Absoluta. Els negocia en aquests
darrers temps han assolit tal volada
que podem repetir la imatge de la
poma macada.
Els uns anaven pels diners i els
altres anaven a prostituir la Cons
titució i la República. I és molt trist
que hagi estat un estranger — i si,
com diuen ella és un indesitjable,
pitjor encara —, el qui ho hagi es
bullat tot i hagi assenyalat au
tors i cómplices,
—?La vostra impressió sobre el de
bat polític?
—Lamentable. La doctrina de Gil
Robles és inadmissible. Encara. que
la solidaritat no sigui més que po
lítica entre uns grupa i els altres, una
altres homes, quan es dibuixen i
comproven responsabilitats adminis
tratives, pesqué en un govern els una
han faltat a l'ética indispensable en
la gestió dele assuinptea pública --
emprarem la frase elegant del dicta
men — i els altres ho ignoren, aque
lles responsabilitats afecten i atenyen
a tots. També s'ha escoltat una altra
curiosa i peregrina teoria, tan inad
missible com l'anterior. Pesque d'igual
manera que per a un govern les bo
nes accions deis seus'Oubordinats son
distintiu de gloria, res males han
d'ésser motiu de deácrédit. Per aixó
és monstruós que les Corta assenyas
lin la responsabilitat d'uns subordi
nats, pesó no la del ministre, quan
la máxima responsabilitat — i més
en aquests afers — ha d'ésser la del
ministre precisament. Les falles deis
collaboradors són seves. Podran no
ésser penals potser, si tenen habili
tat per a sortejar-les; pero, evident
ment, són polítiques. Aquestes són
coses tan elementals que causa ad
miració que calgui fer-les ressaltar.
—?Considereu que aquest govern
tindrá molta vida?
—?Creieu que assoliran de fer al
guna labor?
—Cap. Volen aprovar els pressu
postos, pesó no he aconseguiran per
la descomposició evident de la ma
joria.
—Actitud de les oposicions?
—L'única posició de les esquerres
és la d'una oposició nicle i sonso
quarter a una situació tarada per les
aoves immoralitats. A mes, no és pos
sible que hi hagt forces d'oposició
amb sentit de responsabilitat que s'a
vinguin a sancionar l'aprovació d'un
pressup'st que viraleia a sancionar
'-obra dement de emolir l'organit
zació de l'Esbat. A l'ambra de les res
triecions han aparegut un' séne de
decrets aut impossibiliten tota la tas
ca canstnictiva i administrativa deis
ministeris. En tots aquests queda l'alt
personal polític lligat de peus i mans
al caprici deis funcionaria i els mi
nistres, sots-secretaris i directora ge
nerals que han quedat es veuen con
vertits en fabriques de signatures,
que no s'assabenten deis afers.
—?La vastra opinió sobre els pro
jectes de Finances?
—Estic d'acord amb reorganitzar
tots ola serveis estatals, pero com
pletament a l'inrevés de com s'ha fet
o es protón fer. La dificultat d'a
questa tasca consisteix a qué no es
pot fer estalviant, sinó, al contrari,
despenent molt i bé.
El senyor Félix, que parla verti
ginosament, fa una pausa i conti
nua:
—Ja sé que s'utilitza ara el reclarn
d'una projectca da Ue4 petar.; «El
Un llibre de la Unió de Rabassaires
Els desunzo* de mg* a
del 6 de 1534 elllá
Dintre peques horca la Unió de
Rabassaires donará a la publicitat
un libre sobre els desnonaments
de camperols del 6 d'octubre de
1934 enea.
La tragédia del camp
catalá
Sobre aquest tema es pot fer un
libre emocionant. No caldria pes
aprofundir gaire l'estudi de cada
desnonament per a descobrir-hi un
drama, la descripció del qual po
dria ésser una narrado més emocio
nant que molta literatura d'imagi
nació.
Milers de persones han estat Han
ladea de les torres que les mante
nien i de les cases qua les aixoplu
gaven.
A Sant Martí Sarroca un pa
gés va ésser desnonat deis campa
que treballava. L'horne cerca feina
durant setmanes i meses. Gente
nars d'altres pagesos, en circums
t.:andes idéntiques, cercaven també
feina de bracer. Al cap de sis me
sos de desnonament l'home, deses
perat, es va suicidar llançant-se en
un pou.
En cada desnonament hi ha un
drama!
Un document históric
La Unió de Rabassaires, tanma
teix, no ha volgut pas fer un llibre
emocionant, probablement perqué
ningú no pogués dir que pretenia
especular amb la sensibilitat públi
ca, tan fina a Catalunya.
La Unió de Rabassaires ha vol
gut presentar simplement un docu
ment, i es limita, a oferir a la con
siderado pública una relació deis
desnonaments, amb la constatado
del nom del desnonat, la terra que
se l'obliga a deixar, les raons alle
gades pel propietari per a treure'l
de la terra, el nom del propietari. i
en molt pees casos algun altre de
tall.
El llibre de la Unió de Rabassai
res no és pas un libre d'argumen
tació abundosa i apassionada. Tret
del prefaci, escrit amb concisió i
serenitat, l'obra no és més que el
que ja he dit: una simple selacio
deis desnonaments efectuats a Ca
talunya del 6 d'octubre de 1934 en
pa. Pesó aquesta relació té, en la
seva sirnplicitat, una eloqüencia im
pressionant. L'opinió pública sabrá
veure, a través de l'esment de cada
cas, tot el dramatismo que enclou
i, en conjunt, tota la indignitat de
la repressió deis propietaria rurals.
Més de mil cinc oents
desnonaments
Pich i Pon va dir un dia que els
desnonaments efectuaba no passa
ven de seixanta-nou. Pich pegué dir
aixó sense donar una xifra inexacta
perque es va referir ala desnona
menta registrats als jutjats de pri
mera instancia, i no va dir res deis
casos que s'havien plantejat per
vía notarial ni deis que no havien
passat deis jutjats municipals ni
d.'aquells altres casos de llança
menta violenta efectuats per la for
ça pública, sonso intervenció judi
cial, casos que es prodigaren imme
diatament després deis fets d'octu
bre. Pich només va dir, dones, una
part de la veritat, i dir només una
part de la veritat no és pos dir la
veritat, sobretot en aquest cas. que
mables, en els quals es parla d'una
modificado tributaria. Que el seu au
tor no s'ofengui si em somric davant
d'ells. Igual que les célebres reformes
pressupostáries del seu antic mestre
el senyor Alba l'any 1917, passara
amb aquestes. Tinc la seguretat que
els projectes del deixeble d'avui que
daran corrí quedaren els del mestre
d'aleshores. Per aixó considero im
prescindible oposar-se enérgicament
a la desorganització que suposa l'ac
tual estalvi de despeses i que deixara
inédit el veritable reforç pressupos
tan.
—?Creieu, dones, que cal despendre
més?
—Sense cap mena de dubte. Des
pendre molt i bé. Hi ha a Espanya
milers de pobles que es troben man
cats del més elemental en un país ci
vilitzat. Un Estat republica no pot
consentir aixó. Hi han diners per
a aixó, i només cal cercar-los on es
trobin i després saber despendre'ls,
—Una última pregunta. ?Penseu
tornar assíduament al Parlament?
—Segons. Penso tornar-hi, pesó so
lament per a combatre, ádhuc vio
lentament, l'actual antirepública. Per
a aixó, sí. No cal dir-ho. Pesó per a
collaborar en una obra legislativa, en
absolut. En aquest aspecto, ni la més
lleu crítica tan sois.
ANTONI M. SBERT AL
CENTRE CATALANIS
TA D'ESQUERRA
El Centre Catalanista d'Esquerra
de la Rambla de Catalunya, 6, prin
cipal, ha organitzat un cicle de con
ferencies d'actualitat política, la pri
mera de les quals es proposa celebrar
el vinent dijous, dia 7, a un quart
d'onze de la nit.
Aquesta conferencia anirá a cárrec
del senyor Antoni Maria Sbert, vocal
del Tribunal de Garanties Constitu
cionals, i parlará de "La reforma
constitucional".
Oportunament s'anunciara la que
donará el diputat al Parlament de
Catalunya senyor Francesc Arnau
Cortina, president de la Federació de
Municipis Catalans i en la qual par
laré, do "ira Ud Aclunicipal Catalana'',
1111~11,
41.10¦111~1~
Per ViCEN(' RIERA
Pich oposava la seva veritat parcial,
que encloia una falsedat, a una
afirmació feta per la Unió de Ra
bassaires. Aquesta havia dit que els
desnonaments venien a ésser un mi
ler. "Seixanta-noti!" — va dir Pich
i Pon. "Ací teniu la lista!" — ha
dit la Unió de Rabassaires. I ens
presenta una relació de més de mil
cinc-canta casos.
Mil cinc-cents és realment una
xifra impressionant, pesó encara
cal tenir en compte que correspon
només a una part deis desnona
ments efectuats a Catalunya. La
U. R. C. no ha pogut pas reunir
una relació completa de tots ola
casos, pesqué hi ha manes zones
del camp catala que catan fora del
seu control. Aquestes sones no van
compreses en l'era:tuesta de la U. R.
C., enquesta plena de dificultats
que només els que saben com es
fan aquesta mena de treballa po
den imaginar-se. Per altra banda,
l'escrupolositat de la U. R. C. ha
reduit, encara, la llista, en no ter
ús sinó deis informes rigorosansent I
comprovats i deixar de banda la I
noticia de nombrosos casos proba
blement corta i sempre versem
blants que no han estat compro
vats duna manera directa per la
U. R. C.
Venjances
Els motius reals deis desnona
ments no són pas, en la majoria
deis casos, les raons alle.gades pels
propietaria.
Com s'afirma al prefaci del libre,
gairebé la totalitat deis desnona
monis fets amb el pretext del pro
pietari de valer conrear la terra di
rectament obeeixen a impulsos ven
jatius. Malgrat aixó, en cada cas es
fa constar la raó allegada pel pro
pietari sense cap mena de comen
tan. La Unió de Rabassaires pre
senta eLs casos en el seu aspecto pu
rament legal.
La majoria de les víctimes deis
desnonaments són ola afiliats a la
Unió de Rabassaires, contra els
quals va dirigida preferentment la
repressió, pesque van ésser els que
duna manera mes decidida van fer
compite les disposicions de la Ge
neralitat.
L'actitud de la Unió
de Rabassaires
Davant la repressió desfermada a
ALFREDO NISTAL,
diputat socialista per León a les
Corts Constituents, director ge
neral de Comunicacions durant
els Governs Azana, que ha estat
condemnat a cadena perpétua per
un Consell de guerra celebrat a
León
partir del 6 d'octubre de 1934 al
camp estala, la Unió de Rabassaires
ha adoptat una actitud digna i sere
na que fa la desesperado deis seus
enemics, que l'haurien volguda lliu- .
rada a rescandol i a les estridéncies
incontrolados i contraproduents pro
vocades per la desesperado i la
manca de serenitat, cosa que s'adi
ria molt amb la turbulencia i l'ab
senda, de control que aquella enemics
s'han complagut a atribuir ala ra
bassaires, des de la premsa reaccio
naria. Pesó és que les característi
ques de la Unió de Rabassaires no
són pas aquestes que els seus ene.
mies li atribueixen d'una manera
tan gratuita. La Unió de Rabassaires
és, pel contrari, una de les institu-:
cions rnés serioses i de mes respon
sabilitat del país, i és d'acord amb
aquestes característiques que s'ha
captingut davant la repressió indig
nant que els propietaria rurals han,
emprns contra els seus afiliats, els
quals assisteix en les aoves relacions
amb els propietaria i en els seus con
fletes. Els sena esforços, realitzats en
una conjuntura adversa, per a con
trarestar els efectos de la reacció, no
han pogut evitar la C-011115,310 d'injus
tícies inqualificables.
Els camperols han d'emi
grar. Un sol propietari
Renga centenars d'arren
dataris
La majoria deis camperols desno
nats que tenien altres torres que les
que són obligats a deixar; son poca
ola que disposen encara d'alg-una pea
ea que no els bastará per a viare
moit menys els que pociran viure de
la terra que, els queda.
Els winisrs han de llogar-se caín
a bracers o han d'emigrar. A les lo-I
calitats desnonaments
abandat será possible que cls des.
nonata p guin las alguna jo,aaala re i
bra.._:er, zue no pot pos el: se
que els sigui una solució.
Enaltrels liocs ola desnon t's
poi -an pes llegar-se com a brícer3
A la comarca de Tortosa, per
exemple, un sol propietari, Damiá
Oriol Amigo de Ibero, ha llaneat de
les seves terres — una sis mil jora
nals — centenars d'arrendataria.
Una quants pagesos poden amb
més o menys dificultats, trobar feia,
na de bracer. Alguna centenars és
totalment impossible que ho facin
als termes municipals d'Amposta
Tortosa, que és on són enclavados les
propietats d'aquest propietari repres
sentatiu.
Es evident que als arrendataria
desnonats per Oriol no els queda al
tre recurs sinó emigrar. A alguna
d'ells els ha estat proposat d'anar a
conrear unes torres, avui crines, que
el propietari té a Les Mianes, d'on,
si hi van, probablement els treurá
així que les torres produeixin, amb
la qual cosa no faro, sino repetir el
que ara ha fet.
El delta de l'Ebre era, quarantal
anys carera, una gran extensió de
terra inculta que ha estat converti,
da en un esplendicl canoa en plena
producció, grades ala esforcos deis
arrendataria, que en un principi van
trobar grana facilitats d'arrenda.,
ment, i ara, quan la terra produeixi'
en són llançats.
o accepten aquelles torres ermes
que els són ofertes pesqué comencib
el mateix procés, o han d'emigran;
Emigrar, que és el que hauran de
ter la majoria deis mil cinc-cents pas
gesos esmentats!
Un órgan de les Joventuts
Socialistes de Catalunya
Denla, dimarts, es posará a la
venda "Iskra", periódic quinzenal so*
cialista. Valdrá 15 céntims.
Li desitgem molla vida.
fr '
Amb aquest sobó anireu
m4c hen aiaitot.
',dudado per Id
\Pla. aova escoma ao masa, que mei
no s'ass•ca, lo
folla corro amb
oorfoalosuovitot.
tsrotx CrE CARTRA 1,2$; METAL?. 1,50
4
Panorama polítíc mundial
La i Id
Despres d'haver fabricat per a llur
ús i consum una "detente" en el con
nicle italo-anglés, els senyors diplo
miajas deuen adruetre que la tensió.
entre Itália i Anglaterra subsisteix
sempre i que la -detente" només ha
vingut én els diarls a sod dei s go
vetas respecteus i en els telegrames
'de les agencies complaents (entre
.parentesis: aquestes agencies servei
xen per a confondre 1 despistarl'opa
nió pública del món sencer, són la
peste de la riostra civilització); cal,
pere, reconéixer que la "detente" —
encara que falsa — era necessária al
Sr. Laval per a ter-se elegir al Se
nat francés. La posició del senyor
Laval és molt feble a França I hau
ria sofert segurament una desfeta
electoral si no rhaguessin ajudat en
el darrer moment eis traIdors del par
.tát socialista francés, el grup que s'a
nornena ell mateix "neo-socialista",
compost d'individus que van entrar
'al moviment socialista amb a pre
cisa ftnalitat de fer carrera, i quan
veieren que de l'altra part era prou
Inés fácil arribar a la seva
esdevingueren irrunediatament lee
xistes. Naturalment, continuen dient
se socialistes. Aquests aneos" tenien
necessitat d'un truc qualsevol. I La
val els l'ha ofert fent-se mitjancer
de la pau. Les propostes del senyor
Laval eren simplement ridícules per
qué venien a reconéixer el fet acom
plert a l'Africa 1 a donar a ragres
Sor el premi amb el
tonsentiment de la Societat de Na
dona. Una vigorosa campanya de ta
ta la premsa de dreta presentava
rpbra de Laval, no solament com un
éxit probable, sine com una cosa se
gura. En nom de la pau es poden co
inetre tots els delictes que servelxen
a reavivar la guerra i augmentar el
perill duna conflagracie mundial.
Aixi tots els esforços del senyor La
val per ajudar la guerra del senyor
Mussolini apareixíen com a fervoro
sea fatigues per a mantenir la pau i
els "neos" palien recolzar llur can
didatura sense necessitat de treure's
la máscara. No obstant l'esforç 1 la
victória de les esquerres, Laval sor
tia elegit. I aleshores es descobria
de sobte que no havia existit de res
pap "detente" i que les relacione en
tre Itália i Anglaterra són en el ma
tear punt que es trobaven abans de
3es eleccions a França. Es superflu
afegir que els conservadora anglesos
es prestaren a la comedia, i no obs
tant el to d'encesa polémica usat per
Moare 1 Baldwin contra França a la
Çambra deis Comuna, ajudaren el se
eyor Laval en el seu rol de falsa co
Els presos í
e s processats
Eis nostres arrees esnyors Lluís
Cornpanys, Joan leanu iVallesea 1
Joan Comorera, presos a Puerto de
Santa María, 1 Martí Esteve, Martí
Barrera, Ventura Gassol i Pere Mes
tres. presos a Cartagena, continuen
rebent incessants visites, no sola
rnent deis elements d'esquerra de les
dues localitats esmentades, sine
també d'elements d'esquerra de Ca
talunya 1 de tot el territori de la
República.
Les peques entitats d'esquerra que
'han estat obertes han cuitat a tra
rnetre telegrames de salutació ala
empresonats.
Igualment reben contínues visites,
dintre del que el regim penitencian
Permet, els presos polítics que estan
reclosos en diversos penitenciaries
espanyoles, 1 els que es troben a les
se.
El fiscal juriclic militar de la De
aisló ha quallficat la causa pels fets
d'octubre del 1934 ocorreguts a Tor
regona, 1 sollicita, per al Cornissari
ellOrdre Ptralic senyor Lluís Pru
ners la pena de deu anys; la de ata
arlys 1 un dia per al diputat al
Parlament de Catalunya senyor
Martí Rouret i Callol, i igual pena
per a l'ex-delegat del Treball. senyor
Sanahuja 1 altres encartats, i retira
l'acusació- al processat senyca se
galés.
:Horn suposa que la vista de la cau
aa se celebrará avíat, teta vegada
que s'ha donat un termini de sis
dies ala advocats defensora, senyors
Andreu, Llebadot, Nogués i Macian,
per a estudiar-la.
• •
La Secció tercera de l'Audiencia,
que instrueix la causa, per enhibició
de l'autoritat militar. contra els
consellers de l'Ajuntament popular
de Barcelona, accedint a peticions
deis advocats defensora deis preces
seta ha disposat que es rebi decla
.ració a diversos testimonia que han
estat designat.
Acordá tumbé sollteiter de l'auto
ritat militar uns antecedente de con
sells de guerra i els seus veredictes
contra alguna Ajuntaments de Cata
lunya encartat en els fets d'octubre
de 1934.
* *
La prestigiosa entitat culural
"Atenea", de Figueres, ha pi-es re
cord de nomenar president honorant
el nostre amic senyor Josep Puig
Pujades, comissari de la Generalitat
a Girona i actualment empresonat
a le seva cellulan
El felicité= i felicitem la societat
d'Al-enea".
• *
Ateneu Popular de Grácia ha
1 nes els telegrames següents:
re,sident de la República Fespa
: la. Madrid. — Ateneu Popular
c rácia prega sigui concedit rin
je robrer Florentie Prieto, con
cite-1M a mort ,per un Censen de
gue.:a a Oviedo. — Per la Junta,
Miguel Ferrer 1 Josep Lluís.
President del Censen de Ministres.
Madrid. — Ateneu Popular de Grá
cia prega aconselleu l'indult de lo
. • Florentino Prieto, condemnat
'`• --- un Corleen de guerra
la Junta, Miguel
e elide.
per 1.1141BERCO ERRANCE
loma de la pate Són favors aquests
que els reaccionaria es fan de bona
gana, i Déu sap com el senyor La val
recompensará eta conservadors que
ara van cap a la incógnita de les
eleccions.
• • *
•
De fet, els efectes de la guerra
abissínia es fan notar sensiblement
a l'Europa central. Tots els petits
Estafe que tenen injustícies (reals o
no, no importa) a reivindicar contra
els tractats de pau, alcen el cap.
L'Hongria vol acure sobre dues ca
dines feixistes, i es recolza en Alema
nya 1 Italia. Així succeeix que els
Estala feixistes acaben per estar sem
pre d'acord. Peró el que dóna mes
maldecaps a la diplomácia no és
Hongria, sínó Polónia, també feixis
tuteada. Entre la Txecoslováquia (dar
rér_ oasi democrátic a l'Europa cen
tral) 1 Polónia no hi ha hagut mal
bones relacions, 1 ara han esdevin
gut péssimes. Polónia pretén que
100.000 poloneses han romás en ter
ritori txec. No cal cla que aquests
100.000 poloneses són escampats en
pobles 1 ciutats on una neta divisió
deis confine nacionals és impossible.
Txecoslováquia ho remeiá concedint
ala poloneses (com nimbé ala ma
giars) ampla llibertat de cultura, va
crear escotes poloneses allá on no
n'havien existit mal 1 els doná tots
els drets de minoría nacional.
Aquests drets són tan amples que a
les zanca habitades per magiars les
escotes han millorat, no sola mate
rialment, sinó que ádhue han aug
mentat del doble i del triple en reta
ció a quan estaven sota el Govern
hongarés. També els diaris 1 les re
vistes magiars han augmentat 1 se
n'han creat de nous. Naturalment,
per tot aleó TxecosIováquia recull
fruits d'ingratitud. No de les mino
ries sotmeses a ella. sine deis governs
de Varsóvia 1 de Budapest, que, es
sent feixistes, han de tenir sempre
enemics per combatre 1 guerres per
preparar. Ale' ha succett que el cón
sol polonés d'Ostrava — la regló on
es troba el mejor nombre de polo
neses — ha pronunciat un discurs
irredemptista 1 el Govern de Praga
li ha donat lnexequatur", que vol dir
que l'ha engegat a passe1g. Per repre
Polónia ha engegat a passeig
dos censols txecoslovacs i a Varsóvia
han tingut lloc violentes manifesta
cions irredemptistes. En tot aixó hi
ha, naturalment, l'ajut de Berlín,
tant que ádhue a Berlín hi hague
ren manífestacions contra Txecoslo
váquia al crit de: "Volem alliberar
els germana oprimits!"
No. cal recordar que tambensilusso
lini vol aniberar els esclaus abissinis
i que tant Hitler com Muasolini están
d'acord que la llibertat és una ver
gonya que ha de deseparéixer.
L'activítat contra Txecoslováquia
s'ha accentuat d'ença que el ministre
txec de l'Exterior, doctor Benesch,
aná a Moscou a tractar l'acord mili
tar per fer passar les trepes russes a
través de Reinante i portar-les a
l'Europa central en cas de conflicte.
De bates maneres, l'enigmática situa
ció de l'Extrem Orient 1 la conducta
del Japó fa molt difícil el problema
del transpon de trepes russes a Eu
ropa. I aixó encoratja els enemics de
Txecoslováquia, que ho són també de
la democrácia.
El sistema d'aliances rnilitars ba
sat en el "Covenant" de Ginebra, 1
hábilment creat per França, havia
*J01'. OttiO MAentA,
que diu que a les bones o a les
males defensará la licitud que
rex-rel vagl de bracet amb mon
. sieur Marquet
Perqué els diaria recordaven
Que Alfons XIII s'havia prestat a
fer de papallona a les taules de
loe de Deauville que tenía en fun
cionament monsieur Marquet, que
havia acceptat d'aquest senyor
cavalls de cursa í que s'exhibla
per tot arreu amb impudor al seu
costat, el diputat mondrquic Ho
nor Maura desafiava el país l'al
tre día des del Parlament així:
"No hay derecho a resüdtar in
noblemente la figura del Rey pa
ra mezclarle en este asunto, en
que no nos va ni nos viene nada.
Aquí han reconocido voces repu
blicanas que nos habíamos por
tado en este asunto con todo pa
triotismo. Lo hartamos siempre,
pero el patriotismo tiene un lími
te, y nosotros no podemos ya
aguantar la vergüenza que supo
ne lo que hace esa prensa con la
tolerancia de la censura, y por
eso protestamos contra ello y le
decimos al Gobierno, y principal
mente al senor presidente del
Consejo de ministros: si no se nos
da medio para, con igualdad de
armas, defender estos prestigios,
para nosotros tan sagrados como
para vosotros son los de 11 Nina
(Rumores), nosotros estamos dis
pue;:tos a defenderlos sea como
sea, por las buenas o por las ma
as. (Aplausos y rumores.)"
servít fina fa poc per a rnantenir la
pau a l'Europa central. Mussolini
primer recolzava moralment i ma
terialment Hitler; després va ter cau
re la República austríaca, que era el
baluard més fort de la democrácia a
l'Europa central, 1, en fi, pasee a
França descontentant tots els atleta
d'aquesta 1 creant una situació que
la diplomática francesa feria molt
bé d'examinar si un mal día no es
vol trobar de cara a sorpreses des
plaents...
‚cc
El Govern autoritan d'Austria ha
tingut una crisi. Han descobert que
el major Fey és masas amic deis
nazis alemanys. Aquesta descoberta
havia estat feta ara fa un any i mig,
quan els nazis amenaçaren el doc
tor Dollfuss, estantehi present el ma
teix major Fey. En aquella época a
l'Austria es murmuraven coses molt
greus contra el mejor Fey, peró no
existint la llibertat de Premsa les
veus van haver de callar i Fey ro
mangué ministre. Ara, si shan deci
da a engegar-lo a passeig, vol dir
que ha sucede alguna cosa encara
més greu. Peró, qué? Ah, deis Go
yema autoritaria és lidt esperar-ho
tot, ádhuc les coses més fantestiques!
satalsrput sal Tepe
tríaques de guerra treballaran per a
Italia 1 Austria tornee), Italia de
llenya 1 altres meterles. Aquesta és
la gratitud deis monárquica (1 fei
'debes) austríacs envere aquella So
cietat de Nacions que ha donat a
l'Austria tants de milions!
•
• •
El feixisme japonés no s'aconten
ta del Mamtukuo, sinó que continua
les seves provocacions i els seus pre
paratius de guerra contra la Repú
blica mongólica, que es troba sota
la protecció de Rússia.
El feixisme japonés pretén im
plantar a Mongólia estacions tele
gráfiques i radiofóniques, 1 insisteix
perqué els seus agente (que després
esdevindran espíes militare) tinguin
les mans Illures dina aquella Repú
blica. Al Govern d'aquesta dancen
tot eixó sembla massa i ha negat
els permisos, peró ha aacedit a par
ticipar en una Assemblea per este
blir relacions de bon veinatge. Pene
-aquestes relacions amb un Estat fei
xista són només possibles si l'Estat
no-feixista és el mes fort. i aquest no
és pas el cas de Mongólia. Així ja
sembla clan que Mongelia capitu
lará i que la penetración "pacífica"
deis japoneses será aviat un fet
acomplert.
Hom diu que a Tokio el Govern
no está d'acord amb aquesta em
presa, que seria feta únicament pels
militars, en contrast amb la volun
tat, del elov.ern, i a Moscou esperen
que la cosa sigui realment sexi 1 que
es pugui evitar una guerra.
El desig que té Moscou d'evitar
una guerra és comprensible: la Re
pública Soviética no té velleitats im
perialistes 1 está tota atrafegada en
redificació socialista a l'interior, que
una guerra retardarla per molt de
temps. Peró resperança que el Go
vern de Tokio impedeixi l'obra del
seu Estat Mejor és falsa. A part el
fet que la psicología japonesa és im
penetrable ala anees pobles (el rus
compres) í qué és impossible com
nrendre ,els plans i les idees del Go
vern de Tokio, resta l'altre fet: el
Goveen cle Tokio és feixista, i si per
-reces d'estrategia política pot fin
gir que no está d'acord amb l'Estat
Major. quan es trobi davant rápat
que aquest li ha posat al plat se'l
menjará sense fer cas de les protes
tes russes.
Europa, teta abassegada com esV
pels perilla que li presenten els seus
feixismes, no dóna importancia al
conflicte mongólic
peró
s'equivoca, perqué si Rüssia és cona
treta a obrar, els feixismes europeus
ho aprofitaran per a fer nurs agres
sions. La conclusió és aquesta: que
grácies al febdsme que ha ences el
caliu de la guerra en moltes pares
del món, la Humanitat sencera es
troba en temps terribles. I en un
futur que sembla bastant próxim...
Per ara, hom combat a l'Abissí
nia...
Alts cárrecs
En substitució de rantic torrador
de cafés senyor Jaume Polo Otin
lerrouxista acreditat, per al qual
fou creat el cárrec de delegat de
l'Estat a la Confederació Sindical Hi
drográfica del Pirineu Oriental, ha
estat nomenat el comandant que fou
deis Mossos de l'Esquadra durant el
set anys de dictadura, Ignasí de Bu
falá.
NOTA DE DOL
Aleix Fontber
nat i Argués
Dolorosament sorpresos, ens hem
assabentat de la mort — ocorregu
da ahir — del nen Alebc Fontber
nat i Argués, fill deis nostres es
timats anees Enríe 1 Pura.
Comptava dotze anys d'edat, 1 per
la seva intelligéncia, el seu tracte 1
la seva simpatia, es feia estimar de
tothom; familiars, amics, companys
professors de linstítut-Escola, on
iniciava el batalllerat, han sentit
profundament, dolorosíssimament, el
traspás d'aquest infant, que comen
çava d'ésser heme 1 en el qual els
seus pares tenien posades les illu
sions de la seva vida.
A l'amic Fontbernat, a la seca
«dolorida esposa, ala avis 1 a la ger
maneta Núria, els fem avinent el
nostre condol sincenestm, 1 els re
comanem, davant el fet irrepara
ble, la resignació necessária per a su
perar la diesen.
Reposí en pau el rnalaguanyat
Aleix, l'enterrament del cadáver del
qual, celebrat aquesta tarda, ha
constituit una senticiíssirna mane
!cebadó de dol,
la rambla de Catalunya
D'ad a pocs ches sorfiran d'Oviedo
dos~cents infants asfurians, vers les
Ilars obreres que s'han • ofert per
acoLir-los
"El pob'e de Cata'unya ha respost magníficament a
ies nostres crídes, peró, ens calen, són mprescind bles,
noves ap Ttacions", ens diu foana Colom, del
Comi é Catalá Pro-infáncia ()hiera
per VEACURA PLA1V4
• e •
A aquesta hora del vespre, la mag
nífica Instltució cultural que és l'A
teneu Polyteeanieum, bull.
Bull d'una joventut inquieta.
Que sois dorm fisicament.
María Iluisa Queralt, entusiasta
animadora del Comité Catalá Pro In
fluida Obrera. voldrá atendre'ns, pe
ra haurá de perdre la classe.
I a ella 11 dol.
I a nosaltres també.
Afortunada/nene peró, arriba Joa
na Colom, una jove mestressa d'in
fants, de la aual parlarem en una in
formació próxima.
Joana Colom ens atendrá i Ma
ria Liase Qperalt podrá tornar a
classe.
—El Comité Catalá Pro Infáncia
Obrera — ens diu Joana Colom —
1nstal1at a Barcelona i amb delega
cions per tot Catalunya, és una ins
titució completament autónoma. Per
facilitats d'organització, peró, actua
d'acord amb el Comité Central ins
tallat a Madrid que presideix Clara
Campoamor, secundada per unes
guantes dones de tremp. Entre nitres,
la coneguda oradora comunista Do
lors Ibarruri "La Pasionaria".
El Comité Catalá Pro Infáncia
Obrera el constituim: Montserrat Pa
llejá, presidenta; María Perellada, vi
ce-presidenta; Elionor Oriola, secre
tee:1a; Elisa Urtz„ vice-secretária: Joa
na Colom, tresorera; Marta Lluisa
Queralt, comptadora, i Marta Ricard
Candelera Escote, vocals.
En aquest punt de la nostra con
versa, entra a la secretaria del Comi
té on partem ,amb Joana Colom, un
home.
Ens diu que amb la seva dona han
parlat deis infanta asturians.
Ella no tenen filie.
I voldrien afillar-se un infant deis
que han de venir d'Astúries.
Joana Colom, mou el cap en sen
tit negattu 1 ens díu, a aquell home
i a nosaltres, que els infante que hom
porta d'Astúries, vénen per a acollir
se temporaiment a una llar benefac
tora, perb (!rue immediatament que
desapareguin les causes — empreso •
nament o exile deis pares — que els
fan mancar de les seves ternes; i els
seus pares els reclainin, hauran d'és
ser retornats.
Aquell borne s'excusa i se'n va.
Joana Colom ens din:
—Amb casos abrí ens hi trobem ca
da die.
Seeurament que la InPjoria deis ma
trimonis obrers eixorcs de Barcelona
han passat per aquesta secretaria.
Matrimonis obrers i aleuns de be
nestant. amb,,erna diferencia: els
matrimonis benastants, en assabentar
se aue els infante sola poden acollir
se temporalment, prometen que será
tan ben a colliteque tindrá aixe i elle,
rembrera a la -seva disposició, etce
teea. per& que ha d'ésser per afinar
sea.
Davant la nostra negativa, el ma
trimoni benestant s'excusa 1 desapa
reix.
El matrimonl obren, en canvi, des
prés de saber que no podrá afillar-se
un infant, s'allista per acollir-ne
un temporalment, o se subscriu per
una quantitat mensual, o fa un do
natiu en metállic, etc.
Ara estem preparant una expedició
d'uns dos-cents infants que sortiran
d'Oviedo dintre la segona quinzena
d'aquest mes.
A Catalunya en vindran uns qua
renta aproximadament. No us puc
donar la xifra exacta, car fíns a dar
rera hora no farem el recompte de
les demandes presentadas a la nos
tra central de Barcelona i a les de
legacions d'arreu de Catelunya.
El retard d'aquesta expedició— re
tard en relació amb la data de la
gesta d'octubre — és degut a qué es
tracta d'infants que estaven acollits
per familiars o amics de Ilurs pares.
Familiars i amics, pera, que no po
den, els és impossible, continuar ate
nent aquests infanta.
Digueu que nosaltres, les dones del
Comité Catalá Pro Infáncia Obrera,
estem molt contenteá de les facilitats
que trobem en la nostra comesa.
Aquests dies, com en les expedicions
anteriors, hem rebut una comissió de
taxistes que s'han ofert per a traslla
dar gratuitament els infanta al do
micili que els és designat.
Aixf mateix, respecte molts deis in
fanta que assisteixen a escoles par
tículars, els mestres es neguen a per
cebre els seus havere. •
Entré altres, 'el professer de l'es
cola de l'Ateneu Obrar dei carrer de
Provenna, entre Urgéli t Villarroel, el
qual denla 1110 gratuitáment a quatre
infante asturiana.
Fins ara a Catalunya liem acollit
seixanta-cinc infante, els quals tots
estan bé i han augmentat de pes.
Aauests infante éstan en relació
constant amb Ilurs familiars respec
tius i podem din que tant les fami
lies própies com les que els tenen eco
llits estan contentes de la nostra ac
tuació.
• En les expedicions anterlors. el Go
vern s'ha connelagát a posar obstacies
a la nostra gestió.
Es ven que la riostra actuació no
ele és simpática.
Veurem en aquesta ocasió qué pas
será.
Si ens entrebancaran o donaran fa
cilitats.
Ara, que ja podeu suposar que les
dones del Comité Catalá Pro Infan
cia Obrera tenim tentps per Meter 1
amar endaVánt.
Ad a Barcelona'. pedem din que no
ene han molesta gaire, perla, en can
vi, en leones localltštsde Catalunya
no han deixat cotistltúir la nostra de
legació.
Tot 1 que els estatuts de. les dele
gacions són cópia de la central de
Barcelona, legalment coestinficia.
4 novembre de 1935
En aquest punt de la nostra conver
sa amb Joana Colom, entra a la se
cretaria del Comité un taxista.
Gorra en nue, ens diu:
—"Venia, que hace cinco meses que
tengo pedido un nino y ahora he leí
do en los periódicos que van a venir
doscientos."
Joana Colom, es disposa a atendrea.
A nosaltres se'ns fa tard.
I Jeans Colom ens dóna la nift,
tot dient-nos:
—Digueu que estem molt agrantes
al nostre poble, el qual ha respost
magníficament a les nostres crides,
peró que la cooperació generosa ofer
ta fina avui no és suficient 1 ens ca
len, són imprescindibles, noves apor
tacions.
Dignen que cal fer un esforç rree
xim de solidaritat humana.
I dlgueu que les demandes per aco
Ilir infante. 1 els donatíus en metállic,
roba, joguines, etc., etc., s'han de fer
a restatge del Comité Catalá Pro In
fáncia Obrera: Ateneu Polytechni
cum, Alt de Sant Pere, 27, de set a
non del vespre.
Ells mateixos se'n donen
vergonya
Ella mateixos es donen vergonya
de formar part d'un bloc governa
mental que per a poder amar tram
pejant la situació necessita els vota
d'un parta els capdavanters del
qual han estat declarats acuse éti
ca ni moral, com a traficants d'in
fluencia.
oonfiança al Govern gosen amar ae
de votar la
'n donen vengo
quanta diputats temen els
partes que catan representats en
la confiança quanta se'n donaren
el votaren
Diputata de la Lega.
115
35
70 Diputats lerrouxistes
35
Total 255
Votaren la confíenla al Govern en
la sessió del dimecres passat 163 di
putates que es distribueixen abrí:
De la Ceda
Agraria
Radicals
De la Lliga
Total
Independents
Melquiadistes
Republícá indep.
Sense classificar
Total
81
20
32
11
144
10
5
1
3
163
Debtaren de votar la confiarlo, a/
G-overn:
De la Ceda 34 diputats
Agraria 15 "
Radicals 38 "
De la Lliga 34 "
Total 111 "
Es a dir 111 diputats deis par
tits que tenen ministres al Govern
no votaren la confiança a aquest
Govern.
NOTES AL MARGE
Brilannícus
Jo m'imagino el senyor Anthony
Eden, a través de lectures 1 írnatges
gráfiques, con un anglés arquetípic.
Jove, rasurat de fresc sempre, espor
tiu, calmós, enérgic, pragmátic; im
pecable i polit tothora; circumspecte
i reservat; compendi, en definitiva,
de les característiques britániques,
fina i tot insistint en el telele. Aquest
heme, "dictador de Ginebra"—com
l'han anomenat despectivament certs
escriptors feixistitzants, perqué els
mateixos dictadora, quan se n'obli
.den, troten en la par-aula un insult—,
-és fet de qualitats mes aviat exter
nes i superflcials i tot, o bé desde
nyables, peró de llur fusió n'esdeve el
carácter que distingeix els ciutadans
i el poble del seu país, i és per aquest
conjunt de condiciona que el vell
"angle de la terna" del :alón ende,
més aviat migrat de natural, seta fet
un lloc imrnens en la histeria.
Examinar i sobretot discutir armes
tes guantees britániques — tan :líes
trívolament interpretades pel Macla
riega assagista, dnAnelesos, france
ses, espanyols", infinitament superior
al politic i al diplomátic i tot — ens
portada molt lluny. I no sempre, al
trament, el tópic general, per força
erroni, cobra vida en un heme. Tan
mateix esdevé colpidor seguir els mo viments, sovint imperceptibles, del
E CONDEN
NARcA EL
Ii
Itf
%ny
COA() tECHERA MOKA" IPtievega 5. •¦". •r1
LLET
MARCA
"EL NINO"
Le Llet Condensado marco "El No* per lo
constancia de lo seva alta calitot segueis me.
eixent lo més absoluta confianço deis seus
nombrosos consumidor*. De•noni avui ~ti),
e SOCIEDAD LECHERA MONTANESA A. E.
Vio Lohnona. 46 - A, l'interessant folletdo
"Utilitats culinaries de lo
Llet Condensado marco
"El Ni5o" que II sera
Irames aretuitomeni •••
Compri tlet Condensado "El NiRo" I reiri of demoro de fes
etiquetes, jo que moltes porten prends en matal.lic
..•¦••¦¦
per GRANIER-BARRERA
senyor Eden, intérpret evident en
aquestes hores de tot alló que és Al
bió. Per el podem constatar altra
vegada com aquella suma de valors
minsos que se superposa, com en es
trata, en la personalitat envaidissa
deis anglesos — puritarisme, "fair
play" que els aleas veuen com a "per
fidia", serenitat ultraneera que de
vegades, a força de manca d'impro
visad& tambo suprirneix les possibi
litats d'impromptus saludables i de
cisius — construeix al capdavall un
gran carácter individual e eme:pena.
dóna una eficácia persiste-rae ine
pressionant, a tot alió on pot prejec
tar-se.
El contrast és tot a favor del con
trari Mussolini és un heme intelle
gene encara que sovint fa tot el pos
sible per dissimular-ho molt bé,
com per exemple ara, i té uquell do
mini de las multituds propi de l'ex
militant socialista, que entiebades
voldran adquirir els angélics deixe
bles aplicats deis savia jesuItes. Ser
vele l'instint priman, matusser„ de
multituds embriagades, i ha iecollit
amb innegable destresa aquell antic
complex d'inferioritat de la Italia
moderna, sempre tutelada 1 uniere
dividida, tothora a remete i rnai vic
toriosa, reflada molt més de la in
triga externa que de la interna forte
tud, ánima en pena entre els graos
pobles per tot un passat de submis
sió pesant. El sol, la llum, el vent de
les planúries que aviva les banderes
colorides i multiplica la veu en ecos,
tot ha pogut ésser aprafitat per ell
servint el gust quasi grotesc de l'o
pereta que sofreixen les seves mas
sea. El rostre "feroce", la veu profun
da, el mentó avançat 1 el rictus dur,
amb les amenaces a Ginebra 1 a tot
el món, donaven o volien simular la
Impressió d'un paroxisme cestnic, in
dominable 1 arravatat. I Eden, en
canvi, com tot Anglaterra, com la
"Home fieet", com Ginebra on domi
na el seu paren, no s'ha immutat i
ha anat fent. Tot es preparava en
silenci, t,ot queja de manera inflexi
ble damunt l'home terrible obligat
a retrocedir, i Eden jueava al golf.
dula els millors barreta torta o cilio
cirios i els pantalons planitats amb
una cura que a nosaltres ens sembla
pueril, Zumaya, conversava, 1 el seu
país celebrava els "week-ends" amb
el rictus solemne de sempre.
Nova demostrad& senipre uta fins
presdndint de l'anécdota actual i
transcendental de la tivantor anglo
italiana, la qual sortosament sembla
dulcificada aquests diez, que els -ré
güns de força no sen mai les dicta
dures, sinó les demoerácies estables,
1 que alló que uneix mes els hornos
no són els interessos materials ni la
simple força, sinó la llibertat i el
benestar guanyats i sostinguts en
comú.
Naturalment que el litigi no és tan
sois de principi, peró ja que Italia,
contra toba previsió raonable i tot
sentit de conservació, ha desfermat
una tempesta guerrera que solamert
pot redundar en perjudici d'ella me
teixa, no importa que rinterés eco
nómic—imperialista si voleu—d'An
geaterra coincidebd amb l'interés de
la pau i de la justicia, que és el ge
neral del món, parqué és aquest gi
tiin interés el que cal servir, sigui
quin sigui el beneficl particular—ben
lgeugií.tim—que qualsevol Fetat n'obtin
Cavour va din una cosa que cenirá
evocar sovint, ara que tants en ro
len ter de crespos: que governar amb
baionetes esteva a l'abast de qualse
vol creti. I no oblidem que Cavour
és l'autor — tant o mes que ces ro
mántics guerrillers Mazzint o Gari
baldi — de la unitat italiana, tan la
boriosament aconseguida, 1 tan pro
metedora de coronar amb un esclat
de llibertats novelles l'epopeia dura
dera del "Risorgimento". (Potser, en
el fona, l'error inicial que ha desviat
les coses va ésser allí el mateix del
nostre Prím 1 que Garibaldi s'entes
tés, malgrat Mazzini, a aclimatar una
monarquía democrática.).