Rambla de Catalunya, La. Núm. 70 (23 des. 1935)

              •
dos anys de la mort de Maciá
)" "A III núm. m Redacció Administració : Rambla Canaletes, 13, pral. — Teléfon 14757 Impremta : Bot, 21 — Teléfon 13000 Preu : 20 céntiml,
Es euriós com els pobles, Igual
que l'home, deuen sovint la mi
llor part del seu patrimoni mo
ral a l'adversitat. No es diria sinó
que la fuetada del destá els des
vetlla valora adormits al fons de
la raga i que ja no haurien pu
jat mai mes a flor de conscien
cia.
No hi ha poble que ami amb
més passió la llibertat que el que
ha provat les amargors del cap
tiveri. "Deis pares esclaus és dels
que neixen els fills mes llares",
RIPOLL,
tomba del fundador de la Nacionalitat Catalana
(Foto Torrents)
A més de presos, Catalu
nya tembé té exiliais
LA RAMBLA DE CATALUNYA, que ha tingut ocasió recent de
tenir contacte directe amb alguns exiliats, té el deure de fer una
crida al poble de Catalunya per a recordar-li l'existencia d'aquests,
existencia que, contra el que alguns poden suposar, no és ni planera
ni té res d'agradable.
Coneixem casos que fan molta angoixa, des del qui, desesperat
1 amb prou dignitat per no voler acceptar almoines de companys
d'exili, tan necessitats com ell, ha tornat a la nostra terra 1 en passar
la frontera s'ha fet agafar per tal de poder menjar a la presó, com
el qui, per poder atendre les necessitats més Peremptbries, ha hagut
d'acceptar, i content, un lloc de picapedrer en una de les carreteres
de la República venta.
I no diem aixó ni com. a retret ni com a acusació. No és aquesta
hora de retrets ni d'acusacions. Posats a fer acusacions, hauríem de
comencar per nosaltres mateixos, que hem comes la mateixa falta,
la d'oblidar els nostres exiliats. L'important, pero, ara, és que el
temps — avui cal confiar que no gaire llarg — que duri l'exili, els exi
liats puguin comptar amb l'ajut moral i material del poble de Gata
lunya.
Es aixl com LA RAMBLA DE CATALUNYAté com a gran honor
Iniciar la CAMPANYA PRO EXILIATS, segurs que trobarem el ressó
que aquests mereixen.
Estimats amics nostres i volguts co•legues menen una campanya
Meritíssima, constant, justa i relativament eficient, en favor deis
homes que sofreixen a les presons catalanes i espanyoles.
No estan, dones, aquests, com a patriotes nostres, abandonats
del tot, LA RAMBLA DE CATALUNYA,que no els ha oblidat en cap
moment, seguirá ara recordant-los i fent per ells tot el que calgui.
Peró LA RAMBLA DE CATALUNYA, com deiem abans, vol afegir a
aquesta campanya la que inicia avui a favor deis exiliats.
SUBSCRIPCIO PRO EXILIATS
LA RAMBLA DE CATALUNYA (iliurades)
J. Sunyol 1 Garriga ..• ••• ••• ••• ••• •••
Glória Soler ••• ••• ••• •.• ••• ••• ••• ••• •••
Joaquim Ventalló ••• ••• ••• ••• ••• •••
Lluís Aymamí ••• ••• ••• ••• ••• ••• ••• •••
Ferran Llardent
la rambla
*a calmo,
•••
Jaume Llopard ••• ••• ••• ••• ••• ••• •.. ..• •••
Salvador Abril ••. ••• ••• .•• ••• ••• ••• ••• •••
Miguel Soler _. ••• •.• ••• ••• ••• ••• ••• ••• •••
Josep Ildefons ••• ••• ••• ••• •.• •.• ••• ••• •••
cm digué, la darrera vegada de
veurel, l'arquitecte dels grans
somnis, Gaudí, afrontant, seré,
amb aquella catalanitat seva, ir
reductible, els primera embats de
la Dictadura.
No hi ha cel tampoc mes ric
en conste•lacions i en símbols que
el dels pobles que han sofert per
secució per la llibertat. Es quan
la llengua ha d'emmudir que par
len les flora i les estels. I és quan
aquest llenguatge de les criatu
res comenga a fer-se entenedor,
••• •••
••• •••
••• ••••
••• •••
••• •••
•••
•••
•••
•••
•••
700 ptes.
50 "
25
5
5
25
5
5
10
20
Suma a seguir ... ... 850
I demanem a tots els exillats, es trobin on es trobin, que vulguin
donar-nos llur adrega per tal de poder-los trametre aval el nostre
Periódic 1 de/11a el nostre diari, i ensems, quan tinguin una necessi tat, els preguem que se'ns adrecin, perqué LA RAMBLA DE CATA
LUNYA, en la mesura de les seves forces, fara els possibles per aten
Chela.
(espori í dufadanía)~.~.~«~~
TOMBES BRESSOL
que el sentiment patri ja ha en
trat per camins que només co
negueren els grans mística i que
menen a aquell concepte sagrat
de la nostra terra, que la fa, als
nostres ulls, viva i sensible a la
gloria 1 al greuge, a la llibertat
i al jou, com nosaltres mateixos.
A qué es deuria sinó que un dels -
presenta més emotius que he re
but al penal sigui el d'una mos
ta de terra catalana que m'hi féu
arribar un patriota 1 que, per
més sentit, aná a collir al meu
noble! Ni quina altra idea que
aquesta llangaria, 'de vegades,
més forta que tots els instints, els
homes al suprem sacrifici per de
fensar un sol pam de la terra
patria!!
Un estranger sensible que es
tudies Catalunya per la sola flo
ra,ció riquíssima del seu espe
rit en símbols, n'endevinaria tot
el calvari que ha d'haver pas
sat i tot l'idealisme apassionat
del seu somni. La bandera, e/
„ segadora, la sardana, 1:esp1ga; lit
rosella, la falg, la ginestaer
l'onze de setembre, el 14
el Corpus de Sang, Sant Jordi,
avul el Nadal, 1 tata una abun
dor magnífica d'altres símbols que
arriben a imprimir un ritme a
aquesta mena d'any polític que
vivim els c,atalans 1 una liturgia
patriótica als nostres actes i a
totes les manifestacions del nos
tre esperit.
Quina riquesa de tradició
quanta i quants anys de vida es
piritual sintetitz,a cada slmbol!
Vígileu que no us hagin tret
del cens!
Les listes que serviran per a
les próximes eleccions no són
les mateixes que serviren per
a les passades.
Consulteu les llistes a les
oficines deis centres d'esquer
ra que estan oberts, i a l'Ofi
cina d'Estadística, Laletana, 16
Teniu temps fins el 9 de gener.
reciameu, si us
han tret.
Per aixó en cadascun d'ells tro
bem aquest regust de terra, de
treball, de religió, d'historia, de
records vells, de noves esperan
ces. Per aixó també, quan una
major adversitat precipita el rit
me de la vida de Catalunya en
la gestació d'un deis seus nous
símbols, aquest neix amb una
forla que crema. ?Qui no recor
da l'impetu de flama amb qué,
en venir la Dictadura, prengué
per tot Catalunya "La Santa Es
pina"? I si dic simplement "La
Santa Espina" sense esmentar el
nom gloriós deis setas autors Gui
mera 1 Morera, és per donar-li
tot el carácter que tenen sovint
els himnes nacionals, que no sem
blen sin.ó naseuts, d'un cop, com
un crit, del mateix poble.
Pass á la Dictadura, peró els
catalana no sabrem escoltar mai
mes "La Santa Espina" sense sen-tir
de nou, e cara viva, l'o-tprobi
' a, com no
pod oltar mal més
"La Marsellesa"
ta la gloria d'a
inefable.
Aquest fenomen de Antes' de
tetes les valora d'un noble que
realitza mi símbol pren tota la
seva plenitud quan aquest s'es
cau ésser un home. Si, darrera
aquest instint d'encarnar en se
nyals visibles els ideals que te
nen, els nobles arriben a huma
nitzar un tros de drap i a sensi
bilitzar una mosta de terra, ?com
no han d'arremolinar-se amb tot
per VENCURA GASSOL
23 desembre de 1935
Barcelona
la rambla
el seu pas,sat, present 1 futur, en
apoteosi, al vol d'un símbol que
parla, que obra, que viu 1 que,
com ells, sofreix 1 lluita, treballa
1 somnia?
No manca tampoc aquest slm
bol a Catalunya. I sé que no hau
ré tingut temps encara d'escriu
re'n el nom, que tothom se l'hau
rá sentit ja muntar com un crit
a flor de llavi: Francesc Maciá!
Jo, que l'he acompanyat per
tot Catalunya, al sol record seu
sento esquinlar-se el vel d'a
quest silenci que em volta, ara,
ala crits de hosanna amb qué el
rebia sempre la multitud que la
joia estremia. I veig la meya so
ledat poblada d'una volior blan
ca de mocadors i de flora, de
mans 1 de punys, de somriures 1
de llágrimes. Homes fornits que
el besen, plorant que ni uns in
fants. Mares trasmudades que 11
ofereixen els fllls. Dones corrent
adalerades 1 comptant-se les ve
gades que l'han pog-ut tocar 1 veu
re de la vora. No cree que es vegi
mal més espectacle d'exaltació
d'exultado interior de la multitud
com el que representava el con
tacte de Macla amb el poble.
Max Deauville, el gran escriptor
belga 1 gran amic de Catalunya,
home que seguí de molt a la vora
tota la gran guerra, avesat,dones,
al xoc de les més fortes emo
cions, després d'haver-lo acom
panyat en un d'aquests viatges,
en arribar a Bélgica publica, exul
tant encara, un emotiu opuscle
dedicat a Macla. No cree—hl diu
que d'enea deis temps bíblics d'a
quell Mestre del Nou Testament
s'haguessin tornat a produir es
cenes com les que hem vist sor
gir, amb meravella, a l'entorn de
la figura venerable de Maciá.
Si el poble de Catalunya vol
gué consagrar-lo, ja en vida, com
el suprem símbol deis seus ideals,
la Mort ha volgut consagrar-lo a
la immortalitat perpetuant en
tre nosaltres la seva presencia.
Immortal com ja el trobá„ im
mortal hagué de deixar-lo al pen
sament i al cor de Catalunya.
Per aixó, per aquella mena de
providencia que vetlla els pobles,
l'ungí amb el seu peto — suprem
alliberador deis homes — a l'hora
de més misten 1 de més llegenda
de l'any: el matí d'aquella nit de
la gran Naixenga.
Cada any, a l'hora d'aquesta
nit, quan tots ens sentim purs
i un xic infanta, al batre del
Bressol de Nadal, que ni el bro
git deis homes ofegá mai, ni l'es
ti-0U de les armes, sentirem tam
El dijous, dia 9 de gener vinent,
sortirá
diari eatalanista de les esquerres
(edició del vespre)
•¦¦¦¦••••¦••••¦¦¦•.......w...
L'església del Pare de la Clutadella, futura tumba del Restaurador
de les llibertats de Catalunya
(Foto Torrents)
bé la t,ebior de la tomba on repo
sa el pare de les nostres lliber
tats. M'esborrona sola de pen
sar el barreig que, a la seva me
moria, es fará a la nostra ment,
de l'amor a la vida amb la fere
sa a la mort, de les ombres de la
tomba amb la llum del bressol.
Els dos símbols suprems de l'ho
me que, difusos com som, havlem
anat separant i que eh, amatent
i vigilant, ha tornat a ajuntar
a fondre per sempre.
• 4.
Catalans, aquest Nadal, si sa
beu escoltar, sentireu la terna
catalana com s'estremeix de ban
La Ceda, coaligada amb Renova
ción Espanola, és derrotada
al Collegi d'advocats
Una maniobra política d'alguns ad
vocats cedistes que comptaven amb
l'adhesió de tots els elements monár
gules i espanyolistes del Collegi de
Barcelona, va motivar una assemblea
extraordinária del Collegi d'Advocats
celebrada el dissabte passat, a la Sala
d'actes de Fedifici de l'entitat. Es trae
tava purament i simplement d'accep
tar o de refusar la dimissió que tenia
presentada la Junta actual del Colle
gi a conseqüencia d'un refús de l'an
terior assemblea a aprovar un aug
ment de quotes.
Els elements cedistes, els que enar
boren una falsa bandera d'apoliticis
me dintre del Collegi, peró que en
realitat representen la bandera "rojo
y gualda" contra les qua tre barres,
s'aprofitaren d'aquesta petita qüestió
d'ordre administratiu intern per a
oposar a la junta catalana del Col
legi, una junta de la Ceda i "Renova
ción Espanola" coaligades.
La Ceda mobilitzá tots els seus efec
tius. Visita collegiats de casa en casa.
Adhuc la proposició de votar contra
la junta anava acompanyada duna
carta del senyor Cirera Voltá que
molts deis collegiats reberen 1 que
deja el següent:
"Distinguido correligionario:
Debido a la noble finalidad y a
la transcendencia indubitable que
tiene la adjunta petición, he de
rogarle con todo interés quiera
atenderla y ayudarla con su va
liosa colaboración y la de sus
amigos. Agradezco..., etc., etc.,—
Cirera Voltó."
A l'Assemblea de dissabte hi as
sistiren prop de 500 advocats. Hi ha
via febre i emoció. En votació nomi
nal votaren a favor de la Junta ca
talana, 367 collegiats. En contra, 196.
La Ceda. dones, queda aixar5, '- per
una majoria aclaparhdera.
A notar, com un detall rack curiós,
1
da a banda sota l'onada d'una
mateixa esgarrifanga: d'aquell
bressol de la nostra Nacional
tat, de Ripoll, a la tomba de lea
nostres llibertats; de Montjulc!
Aquest és el gran somni: el Fun
dador que dóna el crit d'alerta al
Restaurador!
Si us acosteu tant a l'una cona
a l'altra, no hl sentireu el corc
de les tombes pesants que dor
men, sine, aquell petit bleix deis
bressols que branden 1 somnien
1 el plor que tant,ost hi ha tren
cat l'infant més tendre de tots
els nostres anhela 1 deliquis: la
Catalunya de sempre que torna!
Penal de Cartagena„ 18-XII-35.
que els senyors Jover Nunell i Torrents
Dalmau, s'abstingueren de votar en
veure ei caire que anava prenent el
plebiscit. Feren bé. A notar, també,
com una anécdota significativa, agre
lla interrupció al discurs de l'Hurta
do, sortida del grupet cedista:
—"!Demasiado dinero para libros!"
L'ombra vençuda del fantasma "r )
jo y gualda" sortí del carrer de Ma
llorca amb la cua entre carnes i amb
una presas que tenia tots els aires
d'una fugida.
Saludem la reaparició de
«El Socialista», suspés go
vernativament des de l'octu
bre de 1934, i u desitgem que
no torni a trobar els entre
bancs i dificultats de qué ha
estat víctima.
«El Socialista» reprén la
seva publicació en bona ho
ra. Endavant, per la Repú
blica!
CONFLICTE D'ORDRE PUBLIC
QUE CAL PREVENIR
Els cliaris diuen que el senyor
Igna,si Vilallonga va venir exclusi
vament a donar als jesurtes els edi
ficis que els havien estat incautats.
Encara que el decret es va publi
car a la "Gaceta" esperem çue el
senyor Portela no delirará que es
produeixi el greu conflicte d'ordre
públic que es produiria si els jesui
tes anaven a llançar al carrer els dqauesaarrrian vaGnaapa
i Rosselló.
2
Es la deis
lntervius amb Alvaro Pascual Leone í amb Jerónimo Bujeda
El bloc de drefes ls que
La Iluita electoral es clourá
amb un triomf rotund de les esquerres
Alvaro Pascual Leone és potser
el deputat mes dinámic de la mino
ria d'Unió Repuelicana. En ell, la
prélénciái física denuncia a lacte la
seva manera d'easer. Agil, inquiet,
nerviós, el somriure burlesc trobará
rápida i immedlata traducció ver
bal en el comentani irónic 1 pun
xant, que no per ésser dit entre
brames deixa d'ésser profund. El seu
correligionari 1 simpatitzant l'escol
ta sempre amb interés; el seu ad
versara l'escolta amb temor. Perque
aquell rebrá el consell encertat que
l'orientará i el guiará, mentre que
aquest té la seguretat de rebre ver-tiginada
l'estocada — fina i subtil,
perb encertada — que el ferirá en la
sesee zona vulnera le.
Li parlem sobre l'actual situació
poUtica i les seves perspectives per
al futur.
—?Qué us ha semblat
ció de la Ceda?
—Admirable! El que m'estranya,
únicament, és la sorpresa deis ce
distes. ?Es que creien, per ventura,
Que no eLs havien conegut?
—Expliqueu-me aixó...
—Es molt senzill. Ja veureu... us
explicaré una anécdota. Es queixa
Ven una vegada els novel-listes del
ALVARO PASCUAL LEONE
segle passat perqué Leopoldo Alas,
el celebre "Clarín", quan exenta la
crítica literária censurava despieta
dament algunes obres de les quals
només havia llegit alguns capitols.
I deien: "?Corn pot jutjar una no
vena per la sola lectura d'unes
quante_s pagines?" Quan "Clarín" es
va assabentar d'aquests comentaris,
va respoudre -amb tanta ironia com
encert: "Per convéncer-me que en
un carhp de blat hi ha un ase, no
em- cal veure-li tot el cos; en tinc
prou amb veure-li les orelles". Doncs
jo, ara, estic — com tot el país, na
turalment — en el paper de "Ola
rínee durant aauests dos anys de
cedisme, mes o meny encoeert je
suíticament, hem vist tots els es
panyols aparéixer, no una, sinó infi
nites orelles d'ase pertanyents a la
Ceda. ?Per qué havíem de fer l'ex
periment de donar-los el Poder? Ja
havien deenostrat a bastament qui
eren amb llurs orelles...
—Melt oportú ?La l'ostra opinió
sobre aquest Govern?
—Pss ..! No m'atreveixo a enju
diciar en públic. Diré com la Biblia:
per les seves obres els coneixereu...
—?Creieu en el decret de disso
lució?
—Jo, amb fermesa, només cree en
mi mateix. Cree, aixó sí, que les
dretes han de procurar, per tots els
mitjans, evitar el que ás inevitable,
aixó es: la dissolució d'aquestes
Corta, que elles saben que no tor
naran a aconseguir. D'aquí vénen
els constants globus-sondes que llan
cen a cada pas. Una vegada parlen
deis pressupostos; una altra, de dis
sensions ministerials; una altra, de
la situació internacional. Fins a tal
extrem afirmen la seva convicció,
que cert personatge financer, perla
nyent a una poderosa empresa nord
americana molt arrelada a Espanya,
ha enuncial el seu propósit de mar
xar al seu país i tornar a l'abril,
"per a, les eleccions". Naturalment
que tot- aixó, ensems pot ésser tam
bé tina contramaniobra, si conside
reml certee coincidéncies- entre aquest
personatee i altres que s'han afincat
en la present situació, ben relacio
nats amb l'empresa d'armen. A mi
em sembla- que, a desgrat de tot,
les eleccions se celebraran a finals
de tebrer o a començaments de
mare vinents.
—?Unió Republicana anirá a les
eleceions?
—Depén, naturalment, de les ga
ranties d'imparcialitat que s'oferei
xin .1 de record amb les altres
forces.
—?Existeix la intelligéncia amb
els altres partits d'esquerra?
—Indubtablement. Total i abso
hita.
—I amb els socialistes??
,--Per qué no? Ella diran la seva
darrera paraula, naturalment. Per
part de .les forceS republicanes des
guerra existeix el propbsit — no
cree que sigui indiscret proclamar
ho — d'anar a una amplíssima i es
treta coalició que barri el pas a les
dretes 1 eviti la repetició vergonyosa
d'unes altres Corta com les actuals.
Una batalla en tota regla contra la
reacció que ha desvirtuat la Repú
blica. Sense treva ni quarter.
—?Quites extrems abraçará la coa
lició?
—No sóc jo l'indicat per a tractar
d'aquest punt concret. Peró tothom
pot tenir la seguretat que tot será
escrupolosament acordat i mesurat.
Abans que no s'acordi cap compro
mís, será ben pensat; perb una ve
gada fet, es complirá per tothorn
sense titubeigs. La paraula que les
esquerres republicanes donin al país
i a les seves forces aliadas será
complerta a Pacte.
—En cas de triomfar, ?quinee
collaboracions...?
—D'aixó és prematur parlar-ne ara.
—?Creieu en una mejoría d'es
querres?
—Fermament. Entre republicans 1
socialistes, endevino una Cambra
amb una majoria a favor nostre
d'uns tres-cents diputats. L'interés
actual está a saber com es descom
pondrá aquesta xifra entre els res
pectius partits del cartel d'esquerres.
—?Considereu factible que es re
faci el bloc goveniasnental?
—Miren: el darrer cas conegut de
resurrecció es doná fa vint segles, 1
no sha tornat a repetir. El bloc?
Abans de la crisi esteva ben mort
1 la seva putrefacció és la que ens
ha portat a aquest estat. Tramitada
resolta la crisi, que fou profunda
per la ruptura del bloc, és impossi
ble que el bloc ressusciti, ni tan
sois per a fins electorals.
—No obstant, la Ceda no deixa
de tirar cables.
—Que en tiri tanta com vulgui.
Perb la Ceda és Gil Robles. I Gil
Robles és la Companyia de Jesús.
Aix5 és un fet real, davant el qual
no valen subterfugis. La Companyia
de Jesús s'ha equivocat aquesta ve
gada en creure que a les dretes no
hi havla altres interessos que els
seus. No. N'hi ha i de poderosos.
Lícita? Legítims? Ah! Allá ells.
Ferie en postergar tots els altres, la
Ceda — llegiu la Companyie de Je
sús — va cometre un gran error.
A más, en afavorir-los tan deseara
darnent, s'ha incorregut en responsa
bilitat indiscutible, tan greu com la
dels altres assumptes sensacionals
que darrerament ha estudia t la
Cambra. Dintre poca dies, en un
míting que penso donar a Reus, fare
algunes denúncies de cena impor
táncia, relacionades amb aquest te
ma. Reiteradament he demanat al
Parlament la tramesa deis expe
dients de devolució de béns ala je
suites; faltant obertament 1 desea
radament al Reglament, no han es
tat tramesos. Com és natural, el fet
no m'ha estranyat gens. ?Com ha
vien d'enviar-los? Ella saben sobre
rament que en algun d'aquests ex
pedients es dóna la eircumstáncia
meravellosa i estupenda que la sig
natura del senyor Gil Robles apa
regui tres vegades: la primera, com a
testimoni; la segona. com a advo
cat de persona interposada; la ter
cera, com a ministre. Ella saben
també que en un altre expedient hl
hagué un document del senyor Gil
Robles en el qual aquest declarave
que determinats béns es trobaven a
l'estranger; bé és veritat que aquest
document ha desaparegut misterio
sament, peró no s'ha pogut evitar
que aquest document figuri testlmo
niat a l'expedient. Ella saben abd
mateix l'anomalía que determinada
resolució hagué d'ésser dictada 1
signada per la Presidencia del Con
sell, perqué el ministre titular del
departament sentia invencible re
pugnancia a posar el seu nom al
peu d'aquella... Per qué seguir
Sabem quites docurnents existeixen
i tot alió que en ella es diu. Tot
sortirá al seu cha afortunadament...
encara que ells no vulguin. 1 mol
tes coses es desfaran...
—En resum...
—En resum: que la Ceda pot fer
totes les temptatives d'allança que
cregui oportunes. Ningú no 11 ho pot
impedir, naturalment. Per?) el blot
de dretes no podrá reviure. Les se
ves deslleialtats i el seu egoisme
11 barraran moltes portes. I encara
que, en ofegar-se, vulgui treure el
Crist de la contrarevolució, com a
tauló que el salvi, ningú 11'n fare,
cas. Tothom sap ja quin és el seu
negoci. I ni tan sois els republicana
més febles poden prestar-li ajut. Va
sembrar prbdigament aquella venta
1 no ha de queixar-se de recollir
aquestes tempestats. !Negocis de la
Companyia de Jesús que algun dia
havien de sortir malament, malgrat
les seves enstruccions reservades per
a cercar terceres persones. .1
* • •
El senyor Jeroni Bugeda. Franque
sa 1 espontaneltat. Expressió plana i
sense afectacions. Iniciament rápid,
expressat sense rodeigs.
Recordem, aquests dies de Nadal, tots aquells repu
blicans que mancaren de les seves llars perqué es troben
a la presó o a l'exill. I que l'any nou els retorni als seus
I a tots ens dugui la llibertat enyorada.
per 1. PASTOR 1ViLL1AMS
—?Quin judiel us mereix la situae
ció actual?
—L'eliminació de la Ceda, admi
rable. El trist és aixó: que hagi cal
gut eliminar-la. Es a dir: que hagi
governat la República essent emi
nentment anterepublicana.
—El govern actual...?
—Parlem d'una altra cosa. D'aixó,
ni puc ni vull parlar-ne... per ara.
—?Que opineu de l'enrenou que
ha provocat la prórroga dels pressu
postos?
—Home! Que té molla grácia veu
7,"
JERONIMO BUJEDA
re com hi ha persones entossudides
a demostrar llur incapacitat, abso
luta. ?Qui és aquest advocadet que
fa córrer tantas coses rares i absur
des? No es tracta de res que tingui
relació amb aquests artieles del Codi
deis quals hom ella ve parlant, sense
que sapiguem per qué. Són contribu
cions ja votades. no en pressupostos
anteriors, sinó per lleis antiquíssimes;
algunes, com la d'Utilitats, que no
fou — fígureu-vos! — Vany 1900. Per
tant, el pressupo,st- no fa més que
xifrar acelests lngreasos per. contri
bucions calculant-los degudament.
I no és el pressupost. per conse
güent, qui determina 1 obliga a aves_
tes contribucions. No. El dret a l'e
xacció arrenca d'altres lleis que li
són completament, totalment i abso
lutarnent alienes. I les coses sense
solta ni volta que hem llegit aquests
dies ens proven que el qui les escriu
desconeix absolutament el dret fiscal
espanyol.
te'
'
ere.,
la rambla de Catalunya
—?Creieu, dones. que es puguin
prorrogar per decret?
—Sense cap mena de dubte. Encara
que em sap meat de greu, en aquest
punt concret he de coincidir amb el
Govern.
—?En
litat?
—L'actualitat ofereix infinita as
pectes d'alió mes hilarant; tant, que
e i alguna moments ja no és pos
sible sostraure's a la indignació. Per
exemple: ?qué podem dir d'aquestes
sebtade ardorosieits que ara han es
comes el senyor Gil Robles per tal
de defensar la Constitució? ?Oi que
fa riure. tot aixb? Eh que s'ha pas
sat la seva vida ministerial vulne
rant-la! Ell, que des que va néixer
11. escampat arreu que cal reformar
la fulminantment! ha suspés pe
riódics, ha destituIt Ajuntaments,
ha convertit ere Letra morta el lai
eisme... I ara h agafa el rampell
constitucionalista! I e Catalunya?
Qué va fe- anab l'Estatut? ?Quina
tesi fou la seva quan la célebre Llei
de Contractes de Conreu? Si no ha
tingut ni un sol moment de la seva
vida — governathental o extragover
namental, tant se val —
, en qué no
hagi estat trepitjant algun precepte
constitucional, ?con :és que té ara
la gosadia 1 l'audacia inconcebibles
d'atrevir-se a dernanar respecte per a
alló que ell fou el primer a rebre
gar, no ja sense contemplacions, si
nó gallejant? Que recordi alee que
va fer amb l'article 26. I amb el 56.
I amb el 75...
—?Que opineu de la propera, Ilui
ta electoral?
—Que constituirá un gran triomf
de les esquerres.
—?Acudireu, els soclalistes, coallt
zats, en la lluita, amb els republi
cans?
—Naturalment. L'acord, a reserva
del que després hom vagi perfilant
en els detalls, figura entre eta adop
tats i publicats en el peribdic.
—No obstant... Algun deis edito
rials del mateix periódic han pro
duit certa desorientació, hi figuren
conceptes quelcom confusos...
—Res d'aixb. Al meu juí, allí es
fa indubtablement referencia a
aquests detalla a .que alludeixo. No
hi ha amfibologia en l'expressió.
Acudirem tots a la nieta arn-b lotes les
nostres [orces, perb sempre dintre de
la coalició; coalició que ha de mi
rar, naturalment, no tan sols al dia
de les eleccions, sitió als següents
El problema no acaba -en comparéi
xer davant les urnes al contrari, és
aleshores própiament quan comen
'la. I neix amb mol tes complexhats
que cal mesurar -ame tota cura per
tal d'afermar el triorif. Es la pers
pectiva d'aquest in.tt — que els
aliats hem de megiralr en nura res
ponsabilitats — el que s'alludelx en
aquests edito-ríale. Pene convé insis
tir, perque raciversari no es .faci il
lusions: cadascú aportare les seves
forées dintre de la coalicift.
—Programa futur?
—Es musa aviat per a parlar
d'aixó. I, encara, no sóc jo l'indicat
per a aixb, quan hi hagi en el partit
órgans amb apesta missió.
I, per avui» el diputat socialista
no ens diu res més.
altrea aspectes d'actua
Des del 9 de gener, LA RAMBLA, diari catalanista de
les esquerres
;lee,
Jeeeee
Les dretes van desenrotllar una
gran campanya contra les Consti
tuents, van intentar oanplir-les d'o
probi, presentar-les com les més 1nep
tes que mai hi hagués hagut a Es
panya. Encara, de tant en tant, avul
les alludeixen per a intentar fer per
durable el seu descredit. Perb tot al
xó són paraules. Les Corta actuals,
amb predomini de les dretes, ?quin
resultat han donat? ?Quina labor po
den oposar a la labor ingent desen
rotllada per les Constituents, per
aquelles Corta, l'única fallida de les
quals van ésser el seu romanticisme,
la seva bona fe, la seva tolerancia
amb diputats tipus cm el senyor
Royo Villanova?
Les Corta actuals no s'han fet re
marcar si no és per la seva esterili
tat. Si han fet alguna labor, ha estat
una labor negativa, un intent mal
reeixit de sabotatge a la República.
Els electors, sobretot, de les minories
que han resultat governamentals, es
poden sentir defraudats. Els capa po
lítics deis altres parida de dreta que
disputen a Gil Robles la seva clien
tela, tenen raó d'acusar-lo de no ha
ver cocplert els compromisos electo
rata, d'acusar-lo de defecció.
El número más important del seu
programa —i diem número perque
els programes eleettorals de les dretes
tenen molt de programa de eirc —
era la reforma de la Constitució. ?On
és ara la reforma? ?Qui en parla se
riosament?... Plataforma ahir, espan
tall 1 número de distracció més tarcl,
ara, mentre no arribi l'hora d'ataba
lar la clientela electoral, ha estat re
tirada a la cambra deis mala endre
ços. De fet, peró, potser aquesta és
l'única prova de mesura i de seny que
han donat les dretes. Que ja veurem
qué pasas quan arribi l'hora,—que
tot arriba —de reformar la Constitil
ció. Car cal no oblidar que la ConSti
tució tal com está no salida bampoc
completament les esquerree; que per
a les esquerres, diguin el que vulguin
els sagristans de Gil Robles, és una
curta transaccional.
Un altre cavall de batalla de les
dretes ha estat la reforma electoral.
?I qué ha passat amb aquesta altra
reforma? Cada sector de les dretes
volia una Reí electoral a mida 1 una
llei electoral per a guanyar. !Si n'han
celebrat de reunions i de conciliábuls
llurs capitostos! No shan pogut.perb,
posar d'acord, i s'han quedat, vícte
mes de les prbpies ambicions,. sense
la T'ova llei.
Un altre deis grans propósits legis
latius de les dretes ha est,at el de dic
tar una llei que prives la premsa de
tota llibertat d'expressió; que acabé,
a poc a poc —i no masas a peo a poe
—amb tota la premsa liberal. Perb
tampoc no han pogut sortir-se'n. I
d'aixb no pas perqué els diferents
sectors de dreta no hi estiguessin d a
cord. Tots hi estaven. Tots echen, en
cara, donar un tomb al tornet. Pero
la premsa va quadrar-se. La- peernsa
republicana planta cura 1, encara que
subjugada per la censura, va impedir
que l'enorme iniquitat de privar el
país i els partits polítics deis setis
órgans naturals d'expressió, l'os per
ALEGRIA
DE LES FESTES...
PREOCUPACIO DELS REGALS
L'alegría de les festes que
s'atansen comporta una
preocupació pels regais
Les creacíons J. ROCA
joieria, rellotgería, argen
tería— són la resposta de
finitiva que heu d'oposar
a la vostra índecísió i als
vostres dubtes
Les creacions J. ROCA
perfectes i en la marca in
esborrable de la distinció
— representen una aran
gamma de preus í una va
rietat d'objectes díns una
mateíxa q ualitat insupe
rable í única
J. RoCA mi E R • Passeig de Grácía, 18
petrada. Els inquisidors de "El De
bate", que ja des de l'época de la dic
tadura somniaven en una llei Edad,
per quedar-se sense competidora ni
contradictors en la tasca d'entabanar
el país, van haver d'empa.ssar-se la
bilis.
I no és que no hagi fet res el Par
lament, no.
Que quan la Ceda i els sena aliats us
parlin del Crucificat, rieu-vos-en.
Quan us parli d'Espanya, rieu-vos-en.
o enteneu-ho bé: és de la butxaca
que us parlen.
I mentrestant, cal preguntar: de
tots aquella projectes per a remedar
l'atur, qué s'han fet? D'aquells projee
tes d'Obres Públiques per a donar fei
na ala parats i portar comunicacions, i
llum, 1 aigua ala nobles, ala tristos
nobles espanyols, isolats i miserables,
qué s'han fet? I, encara, on són els
presupostos? ?I la comedia de les lleis
* * •
* * *
* • •
• • •
• • •
23 desembre de 1935
El Idas i de les dreles
r er DOMEAEC GUANSÉ
de restricceons en qué ha parat?
?En retallar el sou d'uns quanta infe
liços funcionares que no tenien ni
per viure?
Davant d'aquests interrogants, ala
diputats de les ramones governamen
tals eta hauria de caure la cara de
vergonya. Necessitaran molt de tupé
per a poder presentar la cara al no
ble.
Perb, ah!, no els mancará una ban
dera per presentar-s'hi. Aquestes
Corta, entre les lleis negatives que
han fet, han fet la llei de gener, gan
rebé derogant l'Estatut de Catalunya.
Han substitint, a Catalunya, el Pre
sident de la Generalieat, d'origen po
pular i democrátic, 1 el Parlament,
expressió del pensament 1 de la vo
luntat de Catalunya, per un Gover
nador governatiu. I aixb, senyors, és
una bandera que els servirá per tapar
moltes vergonyes.
411
Qué poc dura, l'alegria a la casa deis pobres... republicans!
Encara ha clurat menys la mica de satisfacció que la constitució
del nou Govern de Madrid va produir entre els ciutaclans que aquell
bon dia 14 d'abril varen donar-se lliurement un régim nou que a
hores d'ara encara és més ncru que aquell malaguanyat dia llunya.
• • •
L'acte més important portat a terme per aquest Govern petit,
que va ésser saludat amb petita satisfacció perqué cl'ell no forma
ven part aquella eixamplaclors de la base de la República, que a hores
d'ara encara no l'han victoreada, va ésser l'autorització perqué po
gués reaparéixer El Socialista, acte que va venir precedit de ?'agra
dable rumor que Martínez de Velasco havia dimitit.
• • •
L'autorització s'ha confirmat, peró el rumor, malauradament,
no ha passat d'ésser un nou desengany.
• • •
En canvi, a partir d'aquí, el Govern ha emprés un moviment de
retracció en el seu esperit inicial, ccrmengant per unes gestion„s de
reconstrucció, més o menys dissimulada, del famós Bloc.
• • •
Passada la petita decepció del manifest terrorífic del Jefe, que
mete no s'equivocava, i que no ha passat d'ésser un paper mullat
i una nova equivocació, el ministre de Finances ha iniciat una tasca
d'aproximació, facilitada pels radicals, que han comprés abans que
ningú que, abans de fer-se unes eleccions, no eta convé malquistar-se
les simpaties del Govern.
• * •
El senyor Lerroux, que encara és cap dels radicals, ha fet un
discurs patétic com aquells que fa trenta anys feia al Parallel i que
els acabava traient-se un llonguet de la butxaca; en aquest discurs
d'ara ha remarcat el patriotisme del partit i ha dit que a les esferes
goverrutmentals sempre podret comptar-se amb ells en les horca més
difícils.
Hores difícils que, seguint un antic sistema que sempre U ha
donat bon resultat, anunciat que no són lluny.
* * *
Ha remarcat que pot haver-hi una guerra o qualsevol altre tras
bals que reclimeixi el seu patriotisme i el seu esperit de sacrifici.
• * •
Només cal, dones, per acabar-ho d'adobar, que sigui possible una
avinença entre el cap que mai no s'equivoca senyor Gil i el cap que
sempre s'equivoca senyor Cambó, cosa que per ara es fa veure com a
poc probable.
Només cal donar temps perqué la Lliga acabi d'acaParar totes
les conselleries i regidories i alcaldies, i després tot s'arranjaret.
• • *
Tot fará possible que mentre els pobres republicans de bona fe
esperem en la bona fe dels altres, es porti a terme una aliança de
totes, absolutament totes, les dretes, des de Guerra del Río fins al
doctor Albinana, amb la garantia d'una bona vista per part del que
sol anomenar-se les altes esferes governamentals.
Perqué, sortosament, amb el temps que ella necessiten per a fer
el jet, basta i sobra per a articular un front popular de tetes, absolu
tament totes, les forces d'esquerra que s'encarregará de recobrar la
República del 14 d'abril per aquells que la van dur.
Peró qui dies passa, anys empeny.
I mentre Calvo Sotelo ens anuncia, amb una franquesa que mai
no li agrairem prou, que si guanyen ells caldrá "arrasarlo todo", a /a
cua de la rifa de Nadal hi ha estat, durant sis dies i sis nits. guar
dant el primer ?loe per tal de poder-se'l vendre i portar un pa a
casa, un ex-alcalde socialista que bou elegit per sufragi universal,
com mana la Constitució de la República del 14 d'abril, pel poble de
Logros (Granada), i que ara fa aquests humils menesters perqué no
troba feina des que va començar l'eixamplament de la célebre base...
I encara n'hi ha de pitjors...
A Granada mateix, al camí del Avellano, ha estat trobat el ca
dáver de l'obrer Eusebi Fernández Díaz, natural de Calahorra, mort
de !am i de fred.
* * •
En canvi, segons una curiosa i verídica estadística d'un estimat
colega de Madrid, el quaranta per cent dels militants del partit de
Melquiades Alvarez cobren ja la cessantia de ministres.
* * •
Sense comptar el metge del famós ex-constitucionalista que ara
és ministre en efectiu.
Rico Avello ha dimitit el cárrec d'Alt Comissari del Marroc per
qué diu que es vol consagrar a les properes eleccions.
!Com si no s'hagués consagrat prou i massa quan va fer les dar
reres...!
• • *
La Cierva, aquell famós La Cierva de 1909, aquell de Ferrer i
Guardia, aquell La Cierva que Pany 1931 va haver de fugir d'Espanya
disfressat de frare, anuncia que torna a la política i que presentará
la seva candidatura per Múreia en les properes eleccions.
"De moment—cliu un diari—ho tara amb carácter independent,
peró molt aviat es declarará republicá."
Aixó fa preveure, si Déu no hi posa remei, que tnolt aviat Mar-tínez
Anido es declarará comunista o anarquista o qui sap aué.
• a •
En carzyi Royo Villanova diuen que diu que pensa retirar-Se a
no ens he volem creure.
la
El senyor Maluquer i Vilaclot ja no és governador general.
• • •
La ?leí del 2 de gener aviat /ara un any.
• • •
finalment us desitja un bon
?S'AQUEAS
23 desembre de 1935
Pel restabliment integre de I Estatut
Política d'altura
Palla 1 eis gel bloc
Aquesaa setmana pasada, vigilia de
Nadales. ha estat la setmana de les
intrigues. Contra el Govarn del se
nyor Portela han mobilitzat els des
nonata del Poder lotes les manicbres
1 cembinacions de qué són capaços.
,EEss tracta duna lluita a cópia d'haba
dandestines i marangales Je
vell estil. Per ara, és el senyor Por
tela qui va anotant els punrs de la
victória. Ha de fer front el cap del
Govern a dues oposicions de. diferent
mena: luna, franca, Ileial, decidida,
deis republicana d'esquerra, la pul
critud política dels quaLs els impe
deix d'entrar en qualsevulla mena de
combinacions; i l'altra sinuosa, ale
vosa i asfixiant. de les antigues for
ces del bloc. Els republicana d'esquer
ra estan enfront del Govern per
questions de principi. Del Govern
condernnen el seu origen. la seva
eomposició i les seves intencions ca
ciquils. Li atribueixen un sol deure
i 11 exigeixen el seu compiiment: el
restabliment de la normalitat consti
tucional, la llibertat dels presos go
vernatius, la reposició de les autora
tata d'elecció popular a la regló i els
municipis i la neutralitat electoral
perqué es manifesti lliurement l'opi
nió pública a les urnes.
11~912~53~R
No cerquen solament una garantia
electoral. sinó el respecte a una doc
trina democrática que const1tueix la
substancia del régim republieá. Pere,
assenyalat &alela deure i exigit el
seu compliment, l'oposició de les es
guerrea és clara i transparent; la
seva vigoria estará en fundó de la
resistencia governativa a cumplir-lo.
Mes no hi ha en la suadita oposició
móbil mesquí ni amagat. Fls republi
cana d'esquerra no esperen e ip favor
del Govern ni solliciten d'ell cap au
xili. Solament demanen que seas fa
ciliti ocasió de demostrar la seva
força i arribar per vies legas a con
querir el poder, que només el poble
pot donar-los.
No és d'igual qualitat l'oposició del
náufraga del bloc, entestats a ereler
rocar el Govern a aopa d'intrigues
de la mes pura marca rornanonista.
Clar, que l'enernic a qui han de ven
cer amb aqueixos grollers recursos es
un mestre en aaueixes inateixes arte.
Pretenen derrotar el eseavon Porteia
en el terreny de les habilitats clandes
Unes és un propósit inútil. El nalitic
gallee d'alai) en cap molt més que
Alba, veritable inspirador de les ma
niobres, que Gil Robles, modest dea
xeble dels jesultes. i que Lernaux. que
no acostuma assabentar-se de res. Si
la categoria política h dones la des
tresa en aquebcos jocs misteriosos, el
senyor Portela seria el primer esta
dista d'Espanya i mereixeria en jus
ticia la comparació amb Clemenceau,
tal com establí candorosament un
diari republicá. Parque Portela fos
Clemenceau caldria que Gil Robles
tos el Kaiser, i Martínez de Velasco
el rei Albert. No exagerem. Portela
no és ni tan sois Mandel. per6 resulta
molt superior als aprenents que trae
ten d'enderrocar-lo. El contrast que
ofereix principalment amb Gil Robles
és molt curiós i descobreix una d'a
queixes paradoxes tan freqüents en la
política espanyola. Gil Robles, intér
pret de la política oportunista del va
ticanisme, resulta un imnulsiu, un
demagog, un coet. que agafa rabietes
formidables i manca de dote de si
mulada fina a l'extrem de plorar
com un infant al qual prenen la
capsa de soldats quan l'oblig-uen a
abandonar el ministeri de la Guerra.
Dividit el bloc per Portela amb la
collaboració de Camba sha creat
una situació dramática i grotesca a
agraria i meleuiadistes, sollicitats.
duna banda, per les dretes demagó
giques que volen conquerir l'opinió a
cópia de discursos i manifestos,
d'altra banda, pels avantatges tradi
cionals del gaudi del poder. Un agrari
és, en principi, un borne que no creu
en manifestos. Al senyor Martínez
de Velasco no se'l podrá acusar d'ha
ver-ne redactat un de sol en tota la se
va vida. Eleagraria creuen sobretot en
l'encasellat. Pon-nata en la més pura
escola garciprietista i datista, possea
dora durant tota la Restauració del
domini nolític en les tres quartes
paras d'Espan3ra, els agraris eón ele
supervivents de les antigues clienteles
monárquiques i les oligarquies caci
quistes. Les kgions de cunyats, gen
dres, clents i afavoritsconstitueixen la
musa damunt la qual actua aquest
partit anacrónic. Gil Robles era en
tre ella un pertorbador, que volia agi
tar el país amb les seves proclames 1
els seus gestos de "duce" salmantí.
Ala agraria solament els interessa el
poder. Peraixó quan ele l'oferí Portela,
abandonaren la Ceda i els facciosos
cie -Renovación Espanola". Una co
misiá gestora duna Diputació provin
cial té sempre per a un agrari más
substancia que tetes les enclenques
del Papa i toles les esperances dicta
torials de Calvo Sotelo. Al nartit re
formista li pasa quekom de semblant.
El "verb de la democracia", com en
cara anomenen al senyor Melquíades
alguna amies astuarians, no é_s mea
que un fracassat cacle de barri, con
Yerta en figura sinistra per la seva,
aliança política
.t11541MY+414~ ir, -I '
r•
*/ ulblodahr
Agraris i reformistes ja tenen el
poder que ele ha donat Portela, peró
temen que una divisió de les forces
dretistes en les próximes eleccions fa
ciliti el triomf, ja inevitable, de les
esquerres. Voldrien disposar dele go
vernadors i de les gestores. peró
comptar ensems amb les masses reae
cionáries i delirants que Gil Robles,
Goicoechea i altres energúmena agi
ORO DEL RHIN
(Carrer Corts: 601)
Reformat i modernitzat amb tot confort
Aperitius - Restaurant
Cerveseria - Tes - Cafés
i sortides de teatres
amenitzats per orquestra
per CARLES ESPLA
ten per aqueixos pobles castellana.
No seria possible encara unir-se?
Basant-se en aqueixos dubtes que
converteixen cada agrari en l'autén
tica imatge de l'ase de Buridan, Alba
i Gil Robles munten la seva intriga
contra Portela. Han recorregut als
grans mitjans i fins han parlat con
fidencialrnent de l'amenaça imrninent
duna guerra europea, per a evitar la
dissolució de Corta i veure si encara
poden refer el bloc. Don Alejandro,
per la seva banda, eufóric com mal,
ja s'ha ofert per a un Govern d'unió
nacional, com si aol no hagués pas
sat res.
Davant d'aquestes maniobres, en
cara té Portela un recurs decisiu:
avançar la dissolució de les Corta,
colocar ele náufraga del bloc davant
el fet c,onsumat i obligar-los a pactar
amb ell, per a realitzar el seu propó
sit de portar a les Corta 15 cliputats
de centre que puguin exercir un con
trol absolut en les futures Corta.
IIMIZZEIZILI=NMEENEW
Més do tres mil
de
En la conferencia que fa pocs díes
va donar al Centre Catalanista
d'Esquerra. el diputat al Parla,ment
de Catalunya i Alcalde de Malgrat,
Francesa Arnau i Cortina. va do
nar aquesta desoladora dada: són a
Catalunya més de tres mil els Con
sellers municipals suspesos. La im
mensa majoria d'ella no tenen causa
pendent. i ni tan sols van ésser de
tinguts. Els seus cárrecs els ve ocu
pant gent de la Lliga, de la Ceda
radicals de nou encuny. El bloc
que formen aquests tres partas con
tra bota raó moral i legal, goyerna
una gran quantitat de Municipis do
nant-los una orie,ntació i actuació
contráries al seu sentir i voler.
Les protestes molt sovint ofegades
i fins els requeriments dirigits eFa
coro amb la Ilei als Consellers go
vernatius. no han servit per a res.
Es a dir, per ara, s'han utilitzat per
a fer actuar ele Tribunals precisa
ment en contra d'aquella. dele Con
sellers suispesos. que en eompliment
del seis deure ele subscrivien. Fet tan
irregular, tan vergonyós, mai no s'ha
via vist! La legislació municipal, la
investidura municipal, els canees re
presentatius. cap valor no tenen per
a les nostres dretes unides.
Si les dretes diuen representar
l'orlare, en aauest cas com en molts
altres realitzen una obra subversiva;
si, dient que defensen la Ilei, la vul
neren obertament, donen l'exemple,
penare es realitzin nous desordres, i
mes transgressions ala preceptes le
gala fonamentals. Pretenen que cal
constituir partits d'opinió per a
anullar-la i desacatar-la; entren als
Ajuntaments irrespectuosos amb la
democracia, per a obrar en el go.
yern municipal sense les limitacions
que una primaria discreció i fine la
correcció elemental, imposen, atases
la transitorietat i el carácter del no
menament. Les dretes han implan
tat la norma; es mana arnb la llei
o contra la llei, amb l'opinió o con
tra l'opinió.
Aixi en relació als Ajuntaments
s'han complert aquelles paraules que
va pronunciar Cambó pel mes de
febrer a Terrassa i que l'Arnau i
Cortina va retreure en la seva con
ferencia: "Si no collaborem — deia
el fracassat financer —
, ja saben
per qué. Será perqué prevaldrá el
criteri que s'ha d'aprofitar la trage
dia de Catalunya per a repartir ac
tea de regidor a aquella partits ale
quals el cos electoral no va donar
n'hi..." Pera com sempre, la Lliga
cha sacrificat repartint-se cárrecs
de Consellers, segurament per a
aconseguir la convivencia, aquella
convivencia que, segons va dir fa
poca clics En Ventosa, ha estat res
tablerta destituint ele jutges muni
cipals i metges hidrólegs, vulnerant
la Llei Municipal, mantenint la cen
sura; suspenent Consellers munici
pals i passant elle a ocupar els cár
recs...
L'avís ja está donat; els requeri
menta adaptats estrictament a la
Llei hauran de fer el seu cure perque
tal cosa imposa la dignitat ciuta
dana, negligida, ultratjada per les
dretes. Un respecte rudimentari a la
Ilei havia d'evitar les suspensioris
deis Consellers; una mínima eleva
ció civil, un rubor indispensable en
la vida, collectiva havien d'obligar, fa
temps. a reposar els Consellers sus
pesos arreu de Catalunya.
En la histaria municipal de Cata
lunya i d'Espanya aquesta etapa será
depriment i s'haurá de recordar sem
pre l'esforl ciutadá dels Consellers
suspesos a favor dele drets democrá
tica i de l'imperi de la Llei.
A divulgar aquesta actuació fou
dedicada la conferencia de l'Arnau i
Cortina i de l'extracte que ha pu
blicat "La Humanitat" en reproduim,
porqué sigui ben coneguda, la con
dudó d'aquesta actuació i la forma
com l'autoritat governativa ha trae
tat de sabotejar-ho:
'Ele regidora populars suspesos,
creient que així complien el mandat
que el poble els havia conferit, pro
jectaren una assemblea, la qual ha
vía de tenir lloc a Barcelona, per
tal de procedir a la lectura de dos
documenta, un deis quals adreçat al
Governador general. tot fent-li veu
re que no esteva dintre la llei. i l'al
tre ale gestora municipals. tot posant
de manifest que seas considerava
culpables del denote d'usurpada) de
funciona. Les autoritats, després de
moka elles de consulta no autoritza
ren la celebració de l'esmentada as
semblea. Ele documente de referen
cia foren -presentats posteriorment,
d'acord amb l'article 190 de la Llei
Municipal, al Governador general, el
primer, i als Ajuntaments gestora,
el segon.
Molas consellers gestora, en llegir
l'acusació documentada que amb
l'exposició dele textos legal es de
mostrava que eren culpables d'usur
pació d'atribucions, dubtaren, i al
guna fina dimitiren ele canees. El
senyor Jover Nonell, peró, féu públi
ca una nota en la qual deia que
"vistos ele escrita de referencia ha
via de ter constar que tetes les co
missions gestores nomenades ho ha
vien estat d'acord amb la llei d'Or
dre Públic". Que ele alcaldes ges
tora a mesura que els anessin re
bent. ele trametessin a la Conselle
ria gestora de Governació i. final
ment, que serien tramesos a l'Auto
ritat Militar per contenir amenaces,
coacciona o injúries.
Se li respongué, per mitjá de la
premsa, que l'article 55 de la Llei
d'Ordre Públic no era vigent en fer
se el nomenament, i que la presen
tació del document era el primer pas
duna acció legal que podia conti
nuar davant del Tribunals. Des
prés d'aixó, a tots els regidora que
els signaven ele fou instruit sumani
pel suposat delicte de desacatament
al Governador general."
Les coses que passen
EL PROMETRE NO FA POBRE
El senyor Félix Escales Chameni,
que vol fer de president de tots els
catalana, ha cuitat a nomenar gestors
municipals de Barcelona, deu senyors
de la Lliga, i director d'Administració
Local el lligaire Parpal.
LA PERSECUCIO CONTINUA
El cap d'Esquerra Republicana de
Sevilla, ha denunciat al governador
que diversos alcaldes de la provincia
es neguen a facilitar certificats als
afiliats d'esquerra, els noms deis quals
no figuren inscrita al cena.
LA NEUTRALITAT
Josep Pla escriu a "La Veu":
"Hl ha la impressió que el Govern
treballa amb intensitat en el nome
nament del governadors que hau
ran de presidir les eleccions. gover
nadors que hom creu que sanan perso
nes que mereixin tota mena de ga
ranties des del punt de vista de la
neutralitat política."
ara llegeixi's a continuació:
Ha estat nomenat governador de
les Boleara l'advocat de Joan M.arch
senyor Joaquini García Cabrera.
_
la rambla de Catalunya
ASTURIESI 1935
Impressions d'una visita d'aniversari, des
prés d'un any de pacificació deis esperits
per PERE PAGÉS
El 6 d'octubre d'aquest any era
a Oviedo. Aquestes notes no eón
un reportatge en regla. Són, mi
llor, primeres impressions, con
verses, fotos fetes d'esquitllentes
i d'amagat de la gent d'unifor
me. Informació imparcial. Per la
ni a patia absolu- tae,vsisincera, sorollosa
perque ara fer soroll és "pecat".
Tot está un xic desonlenat, pe
ro unit per un matéix lligam, un
lligam que fa posar la pell de ga
llina: Astúries!
L'opinió del ministre
"El ministro de a Gobernación,
que regresó anoche .de Asturias, ma
nifestó a las periodistas que se en
contraba muy satisfecho de su viaje
y del brillante desfile de las fuerzas
del Ejército, .Guardia civil y Asalto,
homenaje rendido por el pueblo de
Oviedo a los eletmentos armados.
He podido comprobar—dijo el se
nor De Pablo Blanco-el restigio de
que gozan tanto el gobernador ge
neral, senor Velarck, como el coro
nel Aranda, que, vienen actuando de
manera laudable en un sentido coin
cidente para mantener la paz mate
rial y aumentar 'aa espiritual en
aquella región. Mi 'parecer con res
pecto a la situación en Asturias es
que se vive en una normandad ple
na, dentro de un orden absoluto,
Una bandera del Tere arriba a Oviedo per a rellevar-ne una altra
aunque, claro está, subsiste en las
mentes de todos el recuerdo trágico
de la revolución.
Es lógico que los efectos espiritua
les y materiales de una convulsión
tan profunda como la de 1934 no
cesen de momento; pero restableci
do el orden jurídico y encauzado el
sistema económico, puede conside
rarse llegado el momento de iniciar
una era de liquidación de aquel
cruento episodio, facilitando a As
turias los medios indispensables
para acrecentar su riqueza y a los
asturianos para desenvolverse en la
vida de los negocios y afianzar de
tal forma la ecanomía del país.
Todo ello no puede ser obra de
días, ni pueden tampoco suspender
se las medidas de precaución.
El senor De Pablo Blanco volvió
a referirse a la normalidad en la
región asturiana."
("El Liberal", de Madrid, 13-X
1935.)
Primera impressió
"Arriba las halestes obreras,
pronto tiempos mejores vendrán,
y Asturias, con fé y con afán,
será en pie de las primeras
que por el triunfo lucharán."
No he sentit la continuada Un
xicot amb una boina fugissera, une
grane esclops i una destral esferei
dora ho cantava a l'estació de Cam
pomanes. Es dele primera pobles
d'Astúries que es trobere vanint de
Santander. Un nom que surt tot so
vint en la historia de la revolta.
Una escena viscuda a Can-llamarles
enceta la nostra informació.
Al final del vagó, en un comparta
ment hi ha una parella de la guar
ala civil. Está sola, en un banc en
caben quatre persones mes. Nosal
tres hem deixat el seient a una ve
Ha. Drets queden, encara, una noia,
un pagés i un capella...
«No pueden suspen
derse las medidas
de precaución»
Arribem a primera hora de la tar
da. Anem a l'hotel i a Correos, al
carrer de Campomanes. A la acracia,
un gran soroll de trompetea i tim
bale. Una marxa militar. El "tercio"
desfila. Case d'acer. Baionetes enor
mes, llargues. com ganivets d'escor
xador. Un oficial, muntat a cavall,
fa equilibris per a sostenir l'espasa
i, a la vegada, encendre el cigarret.
Darrera de tot, mules amb metra
Ilaciones i caixes de municions. Avui
és l'aniversari de la revolució. Pot
ser hl ha bullit; ele elements provo
cadora es fiquen per tot, petiso. La
gent sembla no ter cap cas de la
tropa.
Al cap de poca estona tres avions
voten baix per sobre d'Oviedo. Fan
evoluciona equilibris. Els pilote es
veu que volen lluir-se. En un por
tal, una vella es senya. Un menut
cola i amb la cara bruta aixeca un
puny. Un company l'hi abaixa d'un
cop, tot advertint-lo:
—Cuidado, hombre. Que no es
tás en tu casa.
Tenen, tot el més, set o vuit
anys. Ele avions pasen i tornen a
passar. El soroll deis motors amb el
xim-xim de la música militar és el
que primer he sentit a Oviedo.
La visió s'ha repetit tots ele dies
que hi he estat. Al matí, a les onze,
"paseo militar" del Tercio i evolu
ciona aeries. A la tarda, a les cinc,
demostració de forces i exhibició
d'avions de bombardeig. Cada día.
Des de fa 365 dies. O sigui, 730
passejades.
Evidentment, les mesures de pre
caució no es poden suspendre. Si no,
com s'ho farien ele pobres soldats
del "Tercio", si no podien sentir ca
da din, fusell a l'espatlla, a pren
dre l'aire?
Un carrer sense nom
L'Ajuntament (gestor, és ciar)
d'Oviedo va acordar en sessió so
lemne que un deis carrera havia de
portar el nom duna illustre perso
nalitat del moment. Encarregá la
placa a un marbrista. Un cop Res
ta, aquest la collocá a la cantonada
corresponent, tapada amb draps es
perant el dia, també solemníssim, de
la inauguració.
El matí següent, la placa era a
bocina, el marbrista robé l'encárrec
Á
de fer-ne una altra. Al cap duna
setmana l'encarrec es repetia, per
que la nova placa havia estat tren
cada una altra vegada. Diuen que
la factura de platales puja ja uns
quanta centenars de pessetes.
El carrer havia de portar la
Una metraliadora, en P; easseig
militar diari, per Oviedo
placa amb el nom del president de
l'Associació de Premsa:
Calle de
ALEJANDRO LERROUX
está molt prop del Govern civil. Als
baixos del Govern civil hi ha la Co
missaria de Vigilancia. A la Cernís
sarta hi ha un calabós que té una
finestra. La finestra dóna a un pati.
Al pati, el dia vint-i-set d'octubre
del mil nou-cents trenta-quatre, Luis
de Silval, periodista, habitant a Ma
drid, rabia vuit treta disparata per
un oficial estranger del "Tercio es
panol", que li causaren la mort.
Un cartel!
Al matebc carre,ró, tot vorejat
d'arbres, on hi ha l'estada' del Fer
rocarril basco-asturia, que és el que
va a Trúbia i a Figaredo, hí ha una
tanca blanca, llarga. A la tanca
aquest retol, fet amb quitra, força
curosament :
Som a Oviedo, a 800 quilómetres
de Barcelona. La nostra radio és
molt difícil de captar-la des de la
ciutat asturiana.
Els duaners d'Astúries
Pel canar de Trueba hi pasea el
tramada. Al costat del tramvia trota,
un petit cavall insignificant, que
arrossega un carret pie fine al cim,
de llenya. Al costat del cavall una
dona.
L'amic que m'acompanya la co
ncia. La ericla i s'atura a enraonar
amb nosaltres. Es joyo, trenta anys
escassos. Ene explica:
Té el marit a la presó i el sogre
ha pc)gut fugir. Li han deixat un
noi petit i el cavall. Ele ha de man
tenir tots dos. Cada tres dios ve
a Oviedo i ven la llenya. Les aoves
mana, que vol, peró no pot amagar,
estan deformades. Fa deu mosca que
viu daixo. Viu?... Va sonso mitges.
I el termómetro marca 12 graus. Jo
porto abric i guants folrats.
Pele carrera d'Uria, de Jesús, de
Campomanes, aquests carreta 1 aques
tes dones hi paseen a dotzenes. Ele
transeúnte ja ni se n'acionen. Peró
a mi, que ahir encara era a San
tander, on hi ha el Sardinero, el
Palau de la Magdalena, la Universi
tat internacional, aquestes dones
em semblen com els duaners d'un
altre món, que té un nom que abans
portava un princep i que ara porta,
una Revolució.
I tot just és el primer día d'es
tada !...
LA RAMBLA, diari del vespre, el dia 9 de gener 1936
SubscrIpc ó
pro funilia Be3o 1
LA COOPERACIO DE L'ASSOCIA
CIO DE PERIODISTES I DELS
MESTRES NACIONALS DE CATA
LUNYA
A l'Ateneu Obren d'Esquerra (Pro
vença, 156), al local del Partit Repu
blica d'Esquerra (Passeig de Gracia,
42) i a la redacció de LA RAMBLA
continua oberta aquesta subscripció
destinada a alleujar la situació de
la vídua d'aquell gran amic de Cata
lunya i Ilustre escriptor que es digué
Luis Bello.
El Comité organitzador d'aquesta
subscripció ha de remarcar la seva
satisfació per la iniciativa de l'Asao
ciació de Perioclistes de Barcelona, de
la qual el traspassat era president ho
norari, de contribuir a tan lloable fi
nalitat en forma que oportunament
anunciará.
Volem destacar, també, amb idén
tica satisfació la iniciativa que llan
ça "El Magisteri Catalá". portantveu
de la Federació de Mestres Nacionals
de Catalunya, a les pagines del qual,
després de fer un sentidíssim elogi de
Luis Bello, Ilegim el següent:
"El Consell Permanent de la Fede
ració de Mestres Nacionals de Cata
lunya, en aquesta subscripció, no de
mana almoina. Demana als Mestres
de la nostra terna una petita penyora
d'agraünent. Una prova d'afecte, de
consideració i estima eue vol oferir a
la familia de Luis Bello. Té la se
guretat que els Mestres a qui s'a
dreça sabran comprendre el noble im
puls que ha inspirat i motivat aquesta
decisió, i confía que tots contribuiran
a la subscripció, permetent a llurs
Habilitats que retinguin una pesseta
de cadascú en fer el pagament del
havers d'aquest mes de desembre.
Ele qui vulguin contribuir a la sube
cripció amb una quantitat superior,
són pregats de fer-ho avinent al seu
Habilitat perqué els la retingui.
El Consell demana als senyors Ha
bilitats ene v-ulguin tenir l'amabili
tat de dur a termo aquest servei que
el Consell de la eFderació es permet
encarregar-los, regraciant-lo per onda
vant, i els prega que remetin les quan
titats que recaptin al Tresorer de la
Federació, plaça d'Urquinaona, 4,
principal, Barcelona. Prega ale perió
dica profesionals i a la premsa diária
que vulguin tenir la gentilesa de pu
blicar aquesta circular, i recomana
ale directius de les Asociacions profes
sionals que existeixen a Catalunya
que procurin que arribi a coneixement
de tots els Mestres que les integren.
Barcelona, 16 de desembre de 1935.
— El preisdent, Josep Coll i Mas; El
secretara Josep Figuerola 1 Mustera."
A la satisfacció que ene produeixen
apuestes iniciativos que han de co
operar eficament a l'exit de la subs
cripció (la qual quedará tancada per
tot el mes de gener), hera d'afegir-hi
que tenim noticia d'haver començat
la recaptació al Masnou, Monteada
i altres localitats de Catalunya.
LLISTA NUM. 6
Suma anterior ... ... 1.48505
Eugeni Deis
Familia Bonet
Recaptat al Centre Repu
blica d'Igualada (155 do
5,---
5,---
147'—
3'—
5'—
25'—
2'—
201'25
2--
Familia Conill 5'—
Josep Freixes
Familia Basart Latorre ...
Mariana Jordá
Adolf Cabús
J. Cavalleria
Recaptat al míting contra
el feixisme al Príce
Suma i seguirá, pessetes . 1.890'30
ANTICATALANISME
El lerrouxista Jesús Ulled que
aquests dios ha fet d'alcalde acciden
tal de nomenament governatiu, s'ha
negat a signar cap document oficial
que no anés redactat en espanyol.
NOMENAMENTS
Ha estat nomenat governador d'O
rense el monárquic feixista Benigno
•
ww.
Gran Caria
Extra
Escumós
Duc d'Oran
l'YES 1 MERA DE FUTIR
PENEDES (Espanya)
De 11' anein la Eibert t
Al cap de quatre anys de República
L'escola, la Universitat 1 es obrei s
o,-
Cntra l'Estatut l contra !
da Constitució
1› Ben sovint, la premsa d'esquerra
rala fet ressó de la vulneració de les
alela besiques de la República i de
Catalunya per part de les actuals au itoritats governatives. en alló que fa
referencia a la cultura.
. Altres companys que han fet de
astincies i han escrit articles. no han
'catee gaire afertunats quant a resul
ts immediats i no confiem pas, as
r més sortosos nosaatres. Peró volern
instir. Si l'éxit immediat no ens
îacompanya, ens acampanyará la sa
sedó de complir un deure de mi
tadania i contribuirem amt el nostre
rnodest ajut a posar de niannest, una
!regada més la manca de respecte a les
illeis que el penls. s'ha aonat, per part
deis encaraegats -le vetilar pel eet:
compliment.
L'artícle sete de l'Estatut de Ca
talunyan.provat per a. Cesas Consta
diu: -La Generalltat de Ca-talanya
podrá crear I sostenir als
Centres d'ensenyarnent en tots eh
as í ordres que cregul oportuna
,sempre subjectant-se a alló que fija
posa l'artiele 50 de la Constitució et
cétera. etcétera."
L'anide 50 de le Constitució de la
República. després crestablir la :mea
da) de les liengües catalana i castella
na en l'ensenyament i de reservar a
l'Estat el dret de mantenir o crear
institucions oficials d'ensenyament
castellá en el territori autónom. tau:
"El Estado ejercerá la suprema ins
pección en todo el territorio nacional
para asegurar el cumplimiento de las
disposiciones contenidas en este ar
tículo y en los dos anteriores."
?Qué diuen aquests dos articles an
teriors?
L'article 48, diu: "La ensenanza pri
maria será' gratuita y obligatoria. Los
maestros. profesores y catedráticos de
la ensenanza oficial son funcionarios
públicos.
••• ••• ••• •-• ••• •••
La República legislará en el sentide
de facilitar a los espanoles económi.
ca nente necesitados el acceso a todos
los grados de ensenanza, a fin de que
no se halle condicionado más que poi
la aptitud y la vocación.
La ensenanza será laica, hará de'
trehaio el eje de su actividad meto
dolégica y se inspirará en ideales de
solidaridad humana.
Se reconoce a las Iglesias el dere
cho, sujeto a inspección del Estado
de ensenar sus respectivas doctrinas
en sus propios establecimientos."
L'ariete 49 fa referencia a l'expe
dició de timas académica i professio
nels. No ens interessa en aquest mo
ment.
I bé: ?com compleixen l'Estatut i la
Constitució els actuals detentors de'
Governde Catalunya i de la ciutat de
Barcelona?
Eles infanta barcelonins — precisa-ment
els infants deis obrera — han
estat laurees a les escoles confessio-nals
— idea genial del senyor Codolar
i Gualdo — on, contra la Ilei fona
mental de la República i contra la Ili
bertat de consciencia, són sotmesos a
un ensenyament 1 a unes practiques
refigioses determinades, i on per mor
de la situació económica de llurs fa
mílies, aprenen a odiar la societat
en trobar-se en eualitat d'alumnes
que no paguen com els altres, en una
situació d'inferioritat.
La manca de nombre suficient d'es
coles oficials. gruns escolars de l'A
juntament o de la Generalitat — fa
lla que les esquerres començaren
remeiar en els dos primera anys de Re
pública — és una excusa inaccepta
ble. no és una justificació. Ho seria
si en subvencionar escoles suplemen
tares hagués subvencionat escoles i
mestres particulars respectuosos amb
la constitució, i no escoles confessio
nata que van contra l'esperit i les
esséncies del régim republicá.
Per si aixó fos poc, els paladina de
la cultura a l'Ajuntament de Barce
lona encara tenien nous projectes que
ara potser no podran realitzar. Per
excmple: subvencionar amb 25.000 pes
setes la construcció de cada edifici es
calar confessional que samprengui:
CALIXTUS
SALVADOR OLIVER
C4A/[/ANADUIMttNCYA
CANALETA
GRANONDA
DRENA
DEKOR
xAPA llISA
FIBROCROm
FIBROMA RA401
URALITA, S.
subvenció anual de mil pessetes per
grau a cada escola d'aquest carácter:
demanar el mateix ajut económic
l'Estat i eximir frares, capellans i
monges de tota mena d'impostos- en
retols i anuncis referenes a escotes
católiques. Aixó, contra els articles de
la Constitució que hem esmentat i
contra aquel article tercer de la me
teixa llei, que diu: "El Estado espanol
no tiene religión oficial."
Ja hem dit en començar aquestes
ratlles que no esperem ésser mes afor
tunats en la nostra protesta, que al
tres companys. Peró entenem que
amb menyspreu de l'éxit immediat
cal denunciar aquests fets a l'opinié
páblica... i als interessats en l'estat
actual de coses. Si més no, perqué
aquests darrers, quan l'hora arribi —
i no trigaza). — no puguin manifestar
sorpresa devane les incautacions que
els homes d'esquerra, respectuosos
amb la Constitució, puguin acordar
Encara que amb les societats més o
menys anónimes i altres recursos per
l'estil surtin aleshores a defensar uns
interesaos que van contra la Repúbli
ca.
Un apartat interessant
de l'article 48 de la
Constitució
Aquest apartat afirma i declara que
la República legislará en el sentit de
facilitar "a los espanoles económica
mente necesitados el acceso a todos
los grados de ensenanza a fin que no
se halle condicionado más que por la
aptitud y la vocación." Podem afir
mar que aquest apartat constitucio
nal és prácticament incomplert a que
fins ara hom fa tot el contrari del
que el text de la llei propugna. -
La supressió de l'ensenyament llíu
re. acordada pel Patronat Universita
ri es basa en raons de técnica peda
gógica que acceptem. No censurem,
dones, aquella decisió estricta del Pa
tronat, sinó la falla de no donar al
regim suprimit, un substitutiu eficient
que podria esser, en part, la Universi
tat de nit. en part també, per a deter
minats estudis, l'ensenyament lliure i
com a complement indispensable, la
concessió de beques. El "canvi de re
gim" a Catalunya (i no ens referirn
pas a la proclamació de la,República)
s'ensopega en moments que la solucie
d'aquest problema preocupáaa el Pa
tronal Amb el "nou regind—, és ciar.
aquest problema, com tots els que hí
havia plantejats, han trobat una mas
teixa solució: la de prescindir dels
principis fonamentals de la Repúbli
ca i deixar de banda els interessos es
pirituals i materials de la classe obre
ra. L'ames dels ciutadans económica
ment necessitats a tots els graus d'en
senyament. com declara la Constitu
ció en el seu article 48. és. simple
mena un mite.
La concessió de beques
Amb data 16 d'agost de 1935 1 sig
nat pel catedratic 1 diputat de Lliga
Catalana senyor Tomás Carreres Ar
tau fou publicat l'anunci de conces
sió de beques, una de les condicions
essencials per óptar a les quals és
que els sollicitants o Ilurs famílies
manquin deis recursos económica ne
cessaris per a atendre una carrera.
Aquestes beques havien d'ésser con
cedides el darrer mes d'octubre, pe
ró a horca d'ara encara no ho han
estat. Qué ha passat?
A la Universitat hom exposá els
noms deis sollicitants de beques. nrc
ciutadá, interessat en l'afer, repas
sá la Illsta i es trobá amb la sorpresa
que els dos únics noms coneguts per
el. pertanyien a famílies de possibili
tate económiques. L'un. aspnant a una
beca de dues mil pessetes, resultave
ésser ffil d'una senyora propietaria de
PAMPLONA - OSCA
Excursió per ala dies 4, 5 i 6 de
gener, organitzada per l'Ateneu Re-publica.
de Gracia, Montmany,
números 34 1 36
ITINERARI
Barcelona - Saragossa
Dia 4. — Sortida de davant del
nostre estatge a les tres de la tarda.
Sopar i pernoctar a Saragossa.
Saragossa - Pamplona
Dia 5. — Sortida al matí de Sa
ragossa. directa fina a Pamplona.
Estada a Pamplona fins al mate del
dia 6-
Pamplona - Osca - Barcelona
Dia 6. — Sortida al metí de Pam
plona, directe fins a Osca. Visita
tombes Galán i García Heniandez,
en les guata dipositará l'Ateneu un
ram de flora en nom del seu soci
fundador i president honorara En
Lluis Companys. Dinar.
Sonada a la tarda d'Osca, per
continuar el viatge directa fina a
Barcelona.
Butaca: 62 ptes. Seient supletori:
47 pessetes.
Per a inscripcions: A l'estatge de
l'Ateneu cada dia de vuit a nou
del vespre.
La inscripció quedará tancáda el
dia 31 de desembre.
A.
set cases, degudament registrados
L'altre. aspirant a dues beques. resul
haya ésser fill d'un comerciant a l'en
grós establert en una localitat de ,e:
comarques gironines, el qual figurave
com a tributar d'Hisenda, en conce•
te de contribució indus,ial. amb mi'
tres-centes setanta-dues pessetes
quota.
El ciutada que féu aquest cisscobri
ment denuncia el fet per mitjá de
premsa. Si els dos únics aspirants que
conebda — deja l'interessat — resul
taven ésser tan pobres, ?no hi havia
motiu per sospitar que entre els al
tres aspirants hi haguessin altres ca
sos semblants?
Un deis esmentats aspirants — el
'fill de la propietaria de set cases --
retira espontániament ( ?) la solla
citud. L'altre --i partem deis dos ca-sos
concreta que ens han denunciat
sense altre propalan que el d'aclarir el
que hi hagi pel mig — insistí. Sem-bla
que c,ompta amb el suport de des-,
tacades personalitats de la Lliga i ha
pogut demostrar que l'establiment que
figurava a nom del pare del sollici-tant
va fer fallida... peró fou obert.
a nom de la mare amb data poste
rior a la sollicitud. Passem per ale
fet d'haver presentat documents ofi
cials "també" amb data posterior al
tancament del concurs, perqué si és
certa la denúncia. el sol fet esmentatl
abans és prou elnqüent, malgrat que,1
segons les nostres referéncies, unr
personalitat de la Lliga, influent en
aquesta qüestió, declara qui bastaste
que el "Padre tal" li assegurés rue el
sollicitant és pobre per creure-ho.
Resultat: que la concessió de be
ques, que havia de fer-se el mes d'oe
tubre, encara no s'ha fet esperant
potser que aquest afer es resolgui fa
vorablement per al sollicitant im
pugnat.
Mentrestant, estudiants mancats de
recursos i d'influencies, han de res
tar al marge d'aquestes beques.
Els estudis universitaris
limitats a una Glasse social
El nombre d'obrers — intellectuals
o manuals — que mancats de mitjans
económics aprofiten les hores que el
treball quotidia els deixa lliures per
estudiar és molt important i signifi-catiu.
Sense cercaT altres exemples.
tenim el de l'Ateneti Priciclopédic Po-pular
— que com altres entitats si-milars
campea amb l'ajut de la Ge-neralitat
fins que la Lliga ho acaba
— on cursen actualment el batxi
llerat 222 obrers, dels quals 150 acaba
ran enguany.
Aviat está dit. ?Us imagineu, peró.
el sacrifici i la força de voluntat que
aquests 222 joves — dependents de
comera mecánica escrivents, etc. --
han de fer pet a recloure's a l'Ateneu
horas i ^més hores que roben al des
cana i a l'esbarjo, per a fer-se homes?
;Quanta d'ella esperen illusionats el
El dissabte passat van traslladar-se
a la capital d'Aragó els representants
de tots els Centres aragonesos de Ca
talunya i un bon esto) de fills d'Aragó
qua van afegir-se a l'homenatge oía
cial de les entitats, els guate van em
plenar un deis Pullmans més grans
que hi ha ací a Barcelona.
La sorpresa no deuria ésser poca
quan, en arribar a Saragossa, van as
sabentarese que el governador civil
senyor F. de Paula Duelo, havia dene
gat (allegant ordres superiora) el car
ral per a tota mena de manifesta
ció que es projectés davant el mo
nument del darrer Justicia aragones
1 actes en la vía pública.
A les dotze de la nit, peró, fnrmant
una petita manifestació entre els re
presentants dels Centres eragonesos
de Catalunya i els elemente de la Jo
ventut d'Esquerra Republicana i un
grup enorme de saragossans, van col
locar-se al voltant del monument les
corones deis aragonesos forastera
els bons fills d'Aragó que s'adheriren
I 571A INAUGUR,4T
sea"
/".
LA CALA
AST. GRILL
81(R - KELLER-B,4R
PL CATALUNYA 7
ig‘si
la rambla de Catalunya
Per L ./97141t 1W BAUDAA
dia de festa per a tenir mes horca
lliures per estudiar! !Quanta d'ells
han acabat greument metales!
I tot, per qué? Ara acaben el bat
xillerat i qué faran? La, supressió de
l'ensenyament 'hure — del qual jet
hem parlas abans — sense haver cen
cat abans el seu substitutiu. conoce
aquesta joventut estudiosa i tan man-cada
de mitjans económics com so-brada
de voluntat, en un carreró sen.
se sortida. Els uns, han d'abandonar
la illusió de seguir una carrera — per
la qual han feUota mena de sacrifi-cis
— pesque els és impossible deixar
el treball per anar a la Universitat
D'altres, segueixen estudiant i — si
poden, si els sacrificis no han arribat
encara al límit — van a examinar-se
a Sevilla, a Saragossa, a Múrcia, en
molt sovint l'accent catala és un "han
dicap" terrible per aconseguir un
"aprobado".
La supressió de rensenyament lliu
re, evidentment, obeeix a raons d'or
dre pedagógic. Pera cal cercar el
substitutiu (per que no la Universitat
de nit?) si hom no vol negligir, per
servir la técnica, un altre aspecte ini
portantíssim: el de la justicia social
i el de la mobilltzació i aprofitament
de les intelligéncies.
Una raó allegada es l'excés de gent
que estudia; la superproducció, que
podríem dir-ne d'homes de carrera.
Acceptem també aquesta raó d'inte
rés per als mateixos estudiants. Peró,
?no us sembla injust que per a tallar
aquesta superproducció hom hagi de
cidit només dificultar l'accés deis
obrers a les Facultats?
Evidentment, la .Universitat de nit
no solucionaria d'tina manera total
el problema. Hl ha carreres que exi
geixen altres solucions. Pe raixó, per
sones enteses — amb les quals coin
cidim — opinen que la solució hauria
d'ésser mixta 1 aplicable a cada cas:
Universitat de nit, beques i ensenya
ment lliure limitat. Si les dretes, en
el poc temps de vida que els resta, no
solucionen aquest problema — que
no tindran interés a solucionar — les
esquerres que treballasen per trobar
hi solució, han d'incloure'l en llur
programa de realitzacions immedia
tes perqué és just i largué és humee
En un cas semblant al d'aquests
obrers abnegats (lee aaem esmentat,
es troben molla ?s'altares impossibill
tata d'acudir a la-Fecultat de Peda
gogia ja que hora els exigeix l'assis
tncia a quatre hores diáries -de classe.
La cosa és clara. Si el mestre ha de
fer de mestre per viure, no disposa
d'aquelles quatre hores i ha de re
nunciar a les seves aspiracions de cur
sar estudis superiora D'on resulta que
els única mestres que poden acudir
hi són aquells que, por permetre-ho
la seva situará económica, poden
prescindir de treballar.
Sempre. dones, el qui rep és el ma
tela en aquesta "República de traba
jadores de todas clases."
Un hornenatge a Lanuza
a Saragossa
Plaza
a l'act,e, com Izquierda Republicana,
raes de quinze corones, amb la par
ticularitat —sense consigna de cap
mena —que "tetes" les corones ana
ven enllaçades amb cintes de les
"quatre barres d'Aragó", quedant eus
todiat el monument per forces de peu
i de cavall de l'ordre public que no
deixaven atansar ningú al raonu
ment.
FI mateix vespre, les entitats Estat
Aragonés 1 la seva JoventUt Els Al
mogávers i la seda:celó de "Renaci
miento Aragonés" van trareetre ala
senyors Companys 1 Gassol el tele
grama següent:
"Aragoneses venidos Barcelona co
locar coronas monumento Lanuza.
Gobierno prohibe manifestación, co
ronas colocadas Carinosos saludos
esperamos abrazaros pronto en Bar
cele na.'
Subscripció
pro-presos
Suma anterior . .
Un Noi Catete „.
Un grup d'obrers de can
Roura. de Premia, apor
tació d'octubre ...
Apolónia Tomás (44 ve
170530
10'—
22'—
2'—
Suma i segueix 1.74030
De la senyora Francesca Pone 1
Canee hem rebut dues PaatlaiPa
cions duna pesseta cada una als
números 2.617 3.172 del sorteig cele
brat el dia 21 de desembre de 1935.
COBERTES
CEL RASOS
TUBERIES
DESAIGUES
DIPÓSITS
REVESTIMENTS
ARRIMADORS
, Antonio Lopez, 15
M A NIFEST
A s intel-lectuals, artistes, escriptors,
técnics: A tots els amics de la cultura
Companys:
A ningú i menys a vosaltees . o pas
sa desapercebuda la -profunda 'rana
cendencia deis moment,s que vivirn;
greus i inquietaras mornents! No
cal una gran sagacitat per a con
templar el perfil, cada eegada més
accentuat 1 ciar deis corales de for
, ces en presencia : el corrent de for
ces regressives, antihistóriques, reac
cionáries, que es polaritzen amb rit
me accelerat, que amenacen eader
rocar iotas les conquistes de l'espe
rit i enfront d'aquestes el torrent
históric vital de Iones creadores,
reprimides descaradament o sorda
ment pels qui volen fer retroe3dir el
curs ascendent de la Histeria. En
tots els fronts de la vida social es
Iliura una arate dura, els termes de
la qual es plantegen alai:
Progrés o Reaeció!!
Descnvolupament o Degeneraciót!
Gairebé tots els pobles del món.
sacsejats per una crisi económica
sense precedents, constitueixen un
terreny propici a la sembra i al
floriment d'ideologies retrógrades,
propalades duna manera astemáti
ca i hábil, apellant al reclarn d'una
fraseologia brillant, demagógica, bui
da, per ocultar així el seu contin
gui real. Sobren les frases per a qua
lificar aquest contingut. allí cm
aquest,es ideologies s'han erigit en
sistemes polítics, veureu ,obre la dig
nitat, la llibertat i la cultura huma
na calculades, redifici sangenent del
feixisme. La fea del món, fonda pel.
fuet del feixisme, és un testimoni
eloqüent per a poder jutgar. No es
deu a un simple atzar el fet que si-gui
un Govern feixista el qae hagi
desfermat sobre el món la guerra!
Es conseqüéncia natural immanent
del feixisme. Vulgui-ho o no. el fel
xisme té necessarament ueia ten-
.
déncia envere la guerra, pala cale
El partit redical ha mort
d'una indigestió de pavo
republicano
e,
?Qué queda, en aquestes horca, del
Partit Radical? Les restes del tradi
cional partit republica históric es de
baten epilépticament en la bassa
de la seva concupiscencia. Desapare
gue tata ombra d'ideal. Solament
queden, entorn de la figura vacicent
d'un ancla que desvarieja, uns quants
amics antics que no se senten amb
tercas per a posar damunt el senti
ment de la vella amistat -la repug
nancia que eis inspira respectacle
d'un partit polític lliurat a un desea
perat desenfrenament entorn del cab
dill per coincidir amb ell en el wa
ter que el Poder és cosa que es gau
deix en benefici propi a costa deis
interessos del país.
Aquesta és la veritat, dita era
mena sense embuts ni circumloquis.
Sobre el Partit Radical s'ha projec
tat sempre, des dels ja llunyans
temps que Ji infonia coratge el fervor
catala. la prometenpa simbólica del
"pavo republicano" que Lerroux pro
meta a la seva clientela en els inefa
bles "berenars fraternals".
— En les Pasqües d'enguany — as
segurava Lerroux a la credulitat deis
seus amics — podreu menjar el "pavo
republicano". 1 les multituds obrien
una ulls com a pneurnatics d'automó
bil i una boca de la grandária d'una
plaga de braus.
R. 1. P.
seneSera
is presos
sol d'aquesta manera brutal supe
ra transitóriament les seves contra
diccions internes i les seves diferen
cies internacionals portades per
aqiiest al paroxisme.
El feixisme, en una paraula, és la
guerra!
La guerra, aquesta feroç allau de
barbarie i de mort, és una realitat.
L'espurna de l'Africa pot abrasar el
món i devorar els valora i adquisi
cions més carea de la Humanitat.
damunt els quals gravita el risc de
de l'existeencia, en la societat actual,
d'elements i sectors que constant
ment fomenten el barbar mita de la
guerra!
!La tragedia del moment, corn
panys. és immensa!
antellectuals, artistas, amics tots
de la Cultura!
La indiferencia davant la situa
da, actual, és més que una covar
dia: és un crim! Som els dipositaris
d'un tresor forjat per les genera
cions passades, des.prés de grossos
esforços: destruit acose treva avui
pel feixisme, per la guerra, per la
reacció. Unir-nos pez a fer efectiva
la nostra responsabilitat, defensant
la llibertat, la dignitat, la cultura, la
pau!
No pot argüir-se per eludir aques
ta responsabilitat, que el perfil no
existeix per tot arreu. Seria sempre
una inconsciencia no veure les for
ces reaccionares que tenen tenden
cia, a la destrucció feroe de la lliber
tat i de l'herencia cultural de les
nacions i nacionalitats! Mal cosa ara
no s'havia pretés estrangular la im
petuositat de les mhiories nacionals
que tenen pel seu carácter i história
peculiars, el dret d'afirmar llur per
sonalitat !
A tots els pelaos del món salan al
çat els intellectuals, els escriptors
artistes més eminents per unir Ilurs
per BRAULI SOLSONA
Una caricatura de "Crítica", de Buenos Aires
Els anys passaven i el "pavo repu
blicano" no arribava per a acabar la
fam endarrerida deis famolencs se
guidora del cabdill.
A part dels comptats privilegiats
que podien engolir una avanços del
"pavo republicano" promes, en les fes
tasses de l'Ajuntament de Barcelona,
les reiterades prometences no feien
sinó excitar la gana de les multituds
famolenques.
El "pavo republicano" seguia essent
una prometença vaga i incerta que s'a
nava esfumant sense esperance de
convertir-se en realitat.
A la fi arriba la República Peró
la República, en el seu impute ideal.
era una aura cosa molt distanciada
d'aquests somnis de fartaneres mate.
23 desenibre de 1935
forces en defensa de la Cultura 1
contribuir asnb Ilur acció a la nafta
s
per la pau, el progrés 1 la Ilibertat!
No hi ha a Catalunya cap orga-nització
que agrupi els esforeas 1 co-ordini
deis intellectuals cons-que
en
.
L
unim fraternalment, juntament amb
totes les entitats culturals eeistentai
com ens correspon per miga d'un
POTENT FRONT D'ACCIO PER A.
LA DEFENSA DE LA CULTURA!
Es aquest d'objectiu de l'organit zació que avui s'inicia i des d'ací ín
vitem cordialment tots el intelec
tuals, artistes, escriptors, tots amim de la Cultura, conscients de Ilur res ponsabilitat i de llur deure sociaa Reforceu-la 1 junta Iliutarern:
CONTRA LA GUERRA!
!CONTRA TOTA TENDa:NCIA
DEFENS DE LA
E LA LLIBERTATI
J. Serra Hunter, Joan Puig i Fer
retar, Margarida Xirgu, Lluís Cap
devila, Granier Barrera, J. Miravit
Iles, Josep Lluís Sert, Josep Pinyol,
L. Cervera, Mateu de Soto, J. Xirau,
Enric Casanoves, E. 13osc,h Roger,
F. Martí Alpera, Fmuli Mira, A. Ro
vira i Virgili, Domenee de Bellmunt,
J. Cerner Ribalta, Josep Granyer,
Just Cabot, Feliu Elles, laafel Mo
ragas, Josep Cali i Mas, Manuel Hu
gué, Maria Baldó de Torres, C. Ri
eres Cheriff, Dolors Palau, Antoni
Riera. Mara Rexach, J. M. Mar
qués-Puig, Frederic García Lorca,
L. Aymamí, J. Ventalló, Candid
Luanco, Enric Palau, Manuel Galés,
M. Viladrich.
* *
La Comissió organitzadora de l'As
sociació Intellectual per la Defen
sa de la Cultura prega d'enviar les
adhesions a: Carrer Moles, 26, pral.
rials. Els homes de la República eran
altres homes que no sentien ran
xes i grolleres ambiciona Els radicals
i llurs "procediments de govern" que
daren arreconats en els (madres re
publicans, en un loe molt secundara
I la fam l'arrossega a la desespe
rad& Per a sentir d'ene — de la fain.,
que la desespereció no era sin() una
conseqüencia de la fam tia amesfeta
— apelaren a otes les baixeses, a bo
tes les roindats, a totes- lee
dona Era nec,es.ma gaudir el Poder,
per tots els mitjans. Si calla reetifi
cor l'ideari, es rectificara. Si calla
unir-se als enemics de beta la vida,
es furia la unió amb els enemtes. Si
era necessari perseguir els republi
cana autentice per a donar satisface
ció als aliats del moment, se 1s per
seguia, se'ls obria la porta de la pre
só, seas posava a la frontera; i no
cal din que, naturalment, seas sepa
nava de tots els loes cIe comanda
ment. Quan calgué cercar un prerext
per acabar amb els Ajuntaments re
publicana, es provoca—Salazar Alon
so ho declara amb tota franquesa,
un moviment republica de protesta
contra la monarquització de la Re
pública. S'escombra el baluard repu
baca que era el Govern de la Gene
ralitat de Catalunya i es destroM el
Inés ferm baluard del socialisma: As
túries. I prenent com a base aquesta
protesta cim del sentiment republica,
es desplaça els republicans autentice
de tots els Ajuntaments de la nació.
Fou aleshores quan, a la fi. Lerroux
pogue fer efectiva la seva prometença
de servir a la taula on s'asseuen els seas
correligionaris en vast berenar fra
ternal, el simbólic "pavo republicano"
que feia tanta anys prometé en una
exaltació (zatara.
Ja s'han menjat el paó. Ja han
devorat la carn tendra 1 han escurat
els ossos. Ja s'han afartat. Ja han
pogut satisfer Ilur fam endarrerida.
Peró, naturalment, ha sobrevingct
la indigestió. I ara estan en les dolore
grolleres i repugnants de la indigestió
inevitable quan després de liara
temps de menjar malament es menja
molt i de pressa per por que el co
mensal del costat s'emporti més ra
ció.
Aquesta és la crisi perqué ara passa
el Partit Radical. Aquesta és la greu
malaltia que travessa, i que el por
tará a la tomba: una indigestió de
"pavo republicano".
61e1ff4r01411,---11.
01,0
(11- 40:
,CALIXTUS
SALVADOR OLIVER
ZAVAANANALURNIKNOYA
-
Majestic Hotel Restaurant
Passeig de Grheia
REYEILLON DE FI D'ANY
SÓPAR-BALL I COTILLON
Reserveu la vostra taula
e
E