Revista, La. Any 02, núm. 028 (30 nov. 1916)

              4¦10/MP 41~111•111~~1
LA REVISTA
QUADERNS DE PUBLICACIÓ QUINZENAL
Suscripció trimestral, 1 pta. - Número solt, 20 cts.
ANY II. NUM. XXVIII - NOVEMBRE 304916
SUMAR!
Barbres o civilitzats, per ALEXANDRE GALL—Romain Rolland, per J. M. LÓPEZ
Prcó.—Poesía catalana: L'amor que camina amb mi, per FIDEL RIU I DALMAU.—
Poesía Francesa: Tarda de Batalla; A un triomfador; Els conqueridors, de José
M. de Heredia, per JOÁN ROVIRA, trad.--Lletres: Cants i Atlegories, de J. M. Ló
pez-Picó, per CARLES RIBA.—Vida i Actes del reverent mestre i benaventurat
mártir Ramón Lull ara novellament escrits per Llorenç Riber, prevere, per
L. NICOLAU D'OLWER.—Versos d'amor i galanía, de Josep M. Girona, per JOÁN
ARUS.—Apología de la Llengua Catalana, per Emmi VALLÉS.—Arts Plástiques:
Heterogenia, per ESTEVE MONEGAL.—Notes marginals, per MARTÍ CASANOVAS.
Crónica, per M. C.—Dietari espiritual.
ADMINISTRACIÓ: CORTS CATALANES, 615, BAIXOS
BARCELON A
SUMARI DEL NUMERO 27
tTLoÓasS,,Cptireuartda.Jt—. iMMl.'EeLsdópitpeaErcizito-,Pnprsecórs.oJ—.brPMeoOleR'sAAíaTrqÓuCriatGetacRltaAunrUaa.,:—pLeEraspJSOeeAriuQt UidIAMecGFcOiiróLo,CnHdae,I HMT.OitMRjaRannEinSt,.—apeMmrouMrnaAtlaiNtnaUytsEaLi, RPOEreVhtéEe.Nx..! Quina nit, Girona, Epigrama, per LLurs G. PLÁ, Pvre,—Poesía Anglesa, Cangó, de William
Wardsworth, per JOAQUIM FOLGUERA, trad.—Lletres: La «Biblioteca Menéndez Pelayo», per L. NICOLAU D'OLWER; La Consagració deis Bisbes, de F. Clascar, per MARC FERRER; Eucologi dLeleDgeifnudnetss,, dveerRsiaómiócnomReibnetarraisLdloevFerte,dpeerricjoAC.NlasAcRaUr,SP.—vrAe.rtps ePrláAsNtiTqOuNeIs,GpReIrERFRAA, NPCvEreSC. VPAoIeRmEDesA.i
Notes per una revisió crítica, per MARTÍ CASANOVAS.—Dietari Espiritual.
LLIBRES RECENTS
JOSEP M. LÓPEZ-PICÓ
CANTS I AL•LEGORIES
Preu. Dues pessetes
JOSEP M. LÓPEZ - PICÓ
L' infantament meravellós
de Schahrazada
Interpretacions deis poemes de "Les mil nits 1 una nit"
Publicacions de .41..a Revista"
Preu: Una pesseta
PAU GRIERA
EL JURAMENT
Naavelela
Preu Dales pessetes
RAMÓN RIBERA LLOVET
POEMES I LLEGENDES
Portada d'Oliva
Preu: DUCIS pessetes
JOSEP M. DE SAGARRA
EL MAL CAPADOR.
POEMA
Illustracions de Joan Mirambell
Preu: Set pessetes
JOAQUÍN MONTANER
POEMAS INMEDIATOS
Portada d'A PA
Preu: Tres pessetes
JOÁ.N ARÚS
NOVE,S CANÇONS
Portada de Josep Obiols
Preus Dues pessetes
•11.1¦•11¦1111
CARLES SOLDEVILA
PLASENTE IES
Societat Catalana cl' Edicions
Preu: Dues pessetes i nultja
Anunci de llibres nous. Una inserció: 2 pessetes. Tres insercions: 5.
LA REVISTA
ANY II.
N.° XXVIII
QUADERNS DE PUBLICACIÓ QUINZENAL
ADMINISTRAC16: CORTS CATALANES, 613 - BA1XOS
Suscripció trimestral, 1 pta. — Número solt, 20 cénts.
NOBRE. 30
1916
BARIRES O CIVILITZATS
Veurem si al joiell que Rousseau feia gi
ravoltar un jorn, potser debades, u donem
avui un moviment inusitat i el fern Hampa
guejar. Será si decás una altra paradoxa i
de paradoxes no ve d'una al món. Heu`s
aquí: «Tout est bien sortant des mains de
l'auteur des choses, tout degénére entre
les mains de l'homme» Nosaltres diem avui:
Barbres o civilitzats? De bell entuvi sospi
rem fondament pel retorn a l'intuició viva.
Diem retorn tant sols en un sentit; la parau
la més exacta és arribar. Arribar a la in
tuició viva, dones.
D'un borne del canal), ço que interessa
més indubtablernent, és ço que ell troba arnb
la ira del seu esperit; i les formes de civilit
zació estantices i desfigurades que li venen
arnb qué ehl arriba a substituir-se, només
valen per anestesiar la seva ánima i peffer
li una vida tarnbé estantiça i opaca.
Els apaga per complert i esdevenen apa
riencies d'home, com les formes de civilit
zació amb qué es vesteixen són apariencies
de veritat.
Nósaltres ens els estirnern més essent
barbres.
No hem de parlar del que passava en al
tres temps; perb avui, des de fa un segle, en
els temps deis adelantos de la ciencia, quan
la civilització corra pels rails i pels fils
d'electricitat i es propaga per la premsa
pel cine, va creixent l'elaboració d'aquests
residuus d'home a la ciutat i fibra de la ciu
tat i espanta considerar que cultura i ins.
trucció corrin pel mateix camí i conaborin
a la mateixa obra.
Hem de clamar, dones, pel retorn, per
l'arribada a l'intuició viVa.
No hem de negar la valor de la civilitza
ció que per alguna cosa és feta tota ella
d'intuicions vives que foren, per?) la civilit
zació ha de ser superada, ha de ser sobre
passada i cal, a l'extrem d'ella, trobar alca
vegada la natura verge i tornar amb tot el
trernolor de l'esperit a l'intuició viva per
fer més eivilització, si's vol.
Nosaltres sofrim sobretot pels mestres, per
tota mena de mestres, que són sens dubte
els més responsables i els que están més en
perill: que les formes de civilització no'ns
dominin, que no ofeguin l'esperit i el deixin
hábil sempre per l'intuició viva!
Per mor deis mestres hem usat el mot
intuició, sagrat en Pedagogía, puix el di
gué aquell Pestalozzi al qual sempre hem de
retornar.
ALEX NDRE GAIA
ROMAIN ROLLAND
Dejen els escéptics: No hi ha poeta per
escriure el poema deis nostres temps.
I no teníen raó.
El poeta es diu Romain Rolland. El poe
ma es diu Jean-Christophe.
Els nostres temps están sota l'advocació
de la sensibilitat.. El Jean-Christophe és
el poema de la sensibilitat. Romain Rolland
és l'honre de totes les sensibilitats.
Els darrers grans bornes de sensibilitat
parcial responíen al nom de Nietzsche o de
Tolstoi. Romain Rolland és més compren
siu; respbn també als norns de Beethowen i
de Miguel Angel.
Abans de I' any 1898 la bellesa de les obres
literaries més belles era fragmentaria; la
capacitat deis darrers creadors era una ca
pacitat de resum;Phalenada llur moguda per
la pressa de finir aviat.
Romain Rolland, plasma el desig del seu
temps. Vol la restauració de l'home en la
seva integritat espiritual i práctica. No es
mou per la curiositat sensual de catalogar
sensacions sinó per la necessitat total de
posseir.
No és l'escorcollador de la vida, és el
recreador de la vida: Artista tant com bo
rne d'acció.
Bis qui l'han acusat d'inhibir-se davant la
guerra, no el coneixen. Amb la seva acti
tut ha superat una acció determinada per
donar-se a totes les accions, com amb la se
va obra havía superat una sensibilitat de
terminada per nodrir-se de tot es les sensi
bilitats.
Pot dir-se que és el poeta d'aquesta gue
rra d'ara. El seu poema es diu Au dessus
de la melée; i a despit de tots els contradic
tors apassionats o envejosos, dies a venir
podra admirar-se en aquest poema la sín
tesi de totes les nobles virtuts que la gran
guerra ha desvetllat, la palpitació de totes
les dolors i de totes les pietats, de totes les
passions i de tots els sacrificis, la resplan
dor immortal de totes les flames eternes de
2
aquesta trágica foguera d'Europa que ens
redimeix i ens purifica.
El partidisme és una sola flama i cada na
ció fa una sola baralla. Romain Rolland al
tifica totes les flames per damunt de totes
les baralles. Venç l'heroisme fragmentani
que és una mutilació i accepta i glorifica
l'heroisme total que és una restauració.
L'actitut de Romain Rolland en el seu
recull Att dessus de la mNée completa el
sentit del Jean-Christophe davant del qual
demanaven alguns: ?Quins són aquests dies
millors que la dialéctica torrencial de l'au
tor anuncía?
Heu`s-aquí que ara l'autor respbn sense
desmentir el passat, fidel al seu pensament
de sempre:—Els dies millors són aquest de
má, damunt la baralla, que jo us prometo.
Perxb no crec que el jean-Cristophe si
gui una creació de tristesa ni que Au des
sus de la melée sigui una obra crítica en el
sentit desmesurat de blasme que molts li
atribueixen.
Romain Rolland ens ha donat sempre una
visió de la multitut amb totes les depres
sions i reaccions deja multitut.
Aleshores i ara el moviment mental pren
i reprén els personatges delJean-Crzstophe
i pren i reprén les idees d'unitat espiritual
que són el centre de Au dessus dela melée.
Les multituts de carn i bssos i les multi
tuts de pensament que mou el Romain Ro
sense desmentir en absolut la concep
ció idealista d'un Goethe per exemple,
obeeixen una inquietut, i per tant són més
vulgaritzades. Tenen, perb, una superior
vivacitat que les fa més vulnerables artísti
cament, més humanes, més nostres, igual
ment defensades del naturalisrne tecnificat
d'un Zola que del naturalisme neocristiá de
Tolstoi.
Aquesta defensa permet que del cant de
la multitut que és l'obra de Romain Ro
lland excellin veus tan pures com la lletra
a G. Hauptmann, o els comentaris a la
literatura de la guerra en Au dessus de la
mélée i episodis tan purs com el d' Antoi
nette i el del professor Schultz; o figures fe
menines tan sobiranes (tan shakespearianes
gosaría dir), com les de Sabina, Agna
Grazia, en elJean-Cristophe.
Aixb vol dir que en la comprensió de to
tes les sensibilitats no s'abandona Romain
Rolland. Aix6 vol dir que fa un acte intel
ligent de selecció.
aquest és el poema del nostres temps, i
aquest és el poema de la guerra: La sensi
bilitat governada per l'intelligencia. La yo
luntat de selecció vencent l'instint de con
fusió que és la mort.
?No nega la mort Jean-Cristophe?
?No nega la rnort Au dessus de la mé
lée?...
L'oportunista localitzador rn'interromp
pregunta, diu:
—Bé, perb on va néixer Romain Rolland?
—No ho sé, responc, ni m'importa sa
ber-ho.
*
* *
Quan escric que Romain Rolland és el
poeta deis nostres temps, vull dir més pre
cisarnent que és el poeta del demá.
?Qué en penseu vós que per afalagar
l'amic u dieu el més gran poeta d'avui?
!Es tan curt avui!
Ja ho sabeu: 24 hores.
***
L'home de prejuís, gran enemic nostre,
no pot acceptar l'amplitut del Romain Ro
lland.
L'home de prejuís, és com aquel! dement
que el municipal deixá a la Comissaría de
pobres i després no se'n volía moure i deja:
—Jo no he pas vingut. Que cm tregui el
senyor municipal; quan ehl m'ha dut, ehl
sabrá perqué....
Bis partidistes no conprenen l'obra de
Romain Rolland,—l'obra i l'actitut se con
fonen,—perqué tenen una part de sensibili
tat atrofiada.
El neutralista no el comprén perqué no té
sensibilitat.
POESIA FRANCESA
TARDE DE BATALLA
J. M. LÓPEZ-PICÓ.
DE JOSÉ M. DE HEREDIA
El xoc fou Violent. Encara la farum
del gran carnatge omplía l'espai. Centufions
i tribuns respiraven aquell agre perfum,
i els soldats esguardaven els amples horitzons,
amb ulls tristos, comptant els llurs companys'difunts.
Mes eren vencedors. Al lluny, com fulles mortes,
vejen, en remolí, els arquers de Fraortes.
I la suó amarava llurs rostres ferris, bruns.
Llavors aparegué, ses carns d'heroi cobertes
de sagetes, mostrant ses ferides obertes
sots la porpra onejanta i el bronze rutil.lant,
3
al só retrunyidor de bél•lica complanta,
superb i domenyant son cavall que s'espanta,
sota el cel inflamat, l'Emperador sagnant.
A UN TRIOMFADOR
Fes esculpi en ton arc, Ilustre emperador,
fueres de cabdills i de barbres guerrers
sota el jou; troços d'armes i de naus i de velers,
i la flota cativa, i el rostre, i ta braor,
Tant si ets eixit d'Ancus com nat d'algún mesquí,
tos noms, familia, honors i títols, llargs o breus,
grava'ls tots en el fris o en els baixos-relleus
profundament, de por que els borri l'avenir.
El temps ja se t'acaba, I esperes, sér mig-rat,
eternitzar el bruit de tes virtuts mesquines.
Pró una eura pot desfer el trofeu més servat.
I entre l'escampadiça deis marbres triomfals
on l'herba ja s'arrapa a ta gloria en ruYnes,
potsé algún segador, sol, oscará sa falç.
ELS CONQUERIDORS
Com un vol de falcons lluny del fossar natal
cansats de ses miseries altives, uns marins
sortlen de Moguer devers llunyans confins,
embriacs d'un retorn heroicament brutal.
Volíen conquerir el metall fabulós
que en apartades mines Cipango madurá.
Lluitaven amb els vents alisis, al llindar
del món occidental, obscur i tenebrós.
I cadanit, l'atzur de la mar, resplendent,
llur somni aureolava d'un miratge daurat
i els mostrava els encisos d'un avenir plaent;
o, inclinats endavant de les naus blanquinoses,
del fons de l'Occeá, dins un cel ignorat,
vejen alçar-se noves estrelles Iluminoses.
JOÁN CAPDEVILA, trad.
4
LIRICA CATALANA
L'AMOR QUE CAMINA AMB MI
Jo tinc una amor estranya
que no es pot moure de mi,
una amor que m'acompanya
cada dia pel camí.
Jo tinc una amor ignota
que no la coneix ningú,
que sois el meu cor la nota
perqué és ell el qui la du.
Jo tinc una amor eterna
—devegades no sé on
peró els moments me governa
en el meu pas sobre el món.
Jo tinc una amor que pensa
i que sent com sento jo;
amor que sempre es comença
com si fos el meu ressó,
Jo tinc una amor que parla
en la meya propia veu,
peró quan vaig per cercar-la
sempre em fuig de tot arreu.
L'he seguida cada dia,
l'he seguida pel camí;
i la duc per companyía,
sense moure's, dins de mi.
Segueixo tota la vida
la veu que mor i que neix,
—no sé si l'espera que em crida
soc tal volta jo mateix!
La vida la veig a fóra
i la veig a dintre meu,
mes sé que ben a la vora
solament hi tinó a Déu.
Ets massa abellida i pura
—o, &ala qui sempre em véns!—
ets només una figura
feta deis meus sentiments.
De mon desitg qui s'anima
tu ets la forma, tu ets la fió,
perx?) el meu cor qui t'estima
diu que sois m'estimo jo.
Amor que mai se concreta,
amor que és sois ideal,
amor que de tan perfeta
no pot ésser mai real...
Amor que ets com una imatge
de la meya voluntat,
te duc en el meu viatge
com qui duu l'Eternitat.
FIDEL RIU DALMAU
5
LLETRES
CANTS I AULEGORIES, per J. M. LópEz-Picó. Op. VIII. Imprenta de F. X. Altés, Barce
lona 1917.
Suara una obra petita de J. M. López-Picó:
L'infantament meravellós de Schahrazacia, ens
duia a una vera orgía de la metáfora. Uns ver
sos que així que l'atenció s'hi projecta sern
blen enrigidir-se per un intim nervi de volup
tat; i en ells, sovint, una segona metáfora par
tint d'una primera metáfora com d'un objecte
real no obrat encara poéticament. Aquesta in
terpretació dels poemes Les mtl nats zuna nit,
anava per?) fibra de la serie deis «opera» del
nostre poeta; i el seu catalá cenyit, i d'unes
crues colors assolellades, diria's que romanía
embolicat en la seva virtut,—estranger a l'or
gía on s'asseia curiós.
Avui, apareixen Cants i Allegoríes, op. VIII:
un «agape» de la metáfora, dinar d'amor; i en
cara més just, el «symposion» de l'amical, sa
via conversa.
Es a dir, la metáfora ja com una vera filoso
fía. Passa ella, i tot el món ne resta enriquit:
les coses, abans, recordem que eren ben po
bres i fosques de significat.Eren sobre tot «iso
lades». Ara, elles se són ajuntades en mil di
versos acords, flonjos, gosats i intePligents.
Ara, el món és nou i té una aparenca clara de
unitat. Ara, també, en el món han sonat unes
guantes interrogacions més: després d'un vol
infinit en Pascensió infinita, el poeta sab una
vegada més «la tristesa mortal de ser home».
I nosaltres amb eh.
Vetaquí. El divi de llame, contempla; l'hu
má de l'home, inquireix i recerca, i en la folla
cacera de les significacions, el món el tanca
írónicament en un cercle sense circumferen
cia. Les unes coses s'expliquen solament per
les altres coses; peró el nexe misteriós no és
aclarit si l'home mateix no crea la llum. Ales
hores sorgeix la metáfora. No és en darrer
terme una metáfora tata definició? I no consis.
teix la poesía en donar el nom de les coses,
que és com definir-les, peró amb un máxim de
llum en un mínim de materia expressiva? La
guspira no té mida en el nostre cómput del
temps; ni qui sabría l'intensitat de les hores
6
callades del poeta, que són el pas obscur de
les coses cap a dintre d'ell, per iPluminar-s'hi
d'home?
Aquí revé poderosament un vell motto:
«L'home és la mesura de totes les coses», L'ho
me individual? L'home en genre? L'inquietant
equívoc sembla poder solament subsistir si per
«borne» entenem «poeta». La poesía—preci
sant, la líriéa—inclou en son pie la paraclaxa:
el máxim d'individual amb el máxim de gené
ric. Així el cant més íntim és de tots els ho
mes i de tots els temps.
La dita vella doctrina veia la natura com un
esdeveniment perpetu, actuant sobre el per
petu esdevenir que fa la personalitat de cada
home; no es podría acceptar aixó per aquest
món de la poesía que és apart del món deis
sentits, i en. el qual les coses no viuen sinó en
quant són expressades per súbita,inefable unió
amb altres coses, ésa dir,en quant sónmetáfora,
que aixf val tant com «mesura»? Mesura, que
és dir «límit»; aquell limitar arbritari, impe
rial, que no comprén res que no sigui a forma
i semblanca humana; que si un temps creava
els déus amb figura i sentir d'homes, més tard,
per obra de la fe que és un altre món apart
—feia de l'home una imatge i semblanca di
vines. •
La qual és l'actitut de fe d'aquest llibre opu
ene Cants i Al.legories. Quan el poeta s'adre
ca al seu Senyor, s'esdevé tot seguit un diáleg
entre dugues humanitats, la infinitarnent alta,
i l'infinitament hutnil, la que petja l'humus
d'on sortía. 1 quan el poeta ens diu (en aquest
llibre vuité, continuació, sense fronteres, de
set altres) l'espectacle de la seva conciencia,
i el del món de les coses exteriors, tot dominat
i fas sota el magne poder de l'interligencia,—
aleshores el poeta, a faisó divina, «crea»: i la
seva creació no és sinó un limitar, un mesurar,
un «metaforitzar». La metáfora continuada té
un nom: al:legaría; l'expressió ritmada té tam
béun nom: cant.
Ara, el joc de PintePligencia no és fácil de
seguir com el sonar afalaga dor de la orella; en
canvi, si en aquest segón habita la obscuretat,
aquell és tot claretat. Cants i Allegories, (com
altrament la resta de l'obra de J. M. López-Pi
có, de la qual és ja un membre indestaCable),
és doncs un llibre difícil i ciar; en un sol mot:
ddsszc. Així, amb el temps, la seva destinació
és que els escolis acoblin damunt inaca
bablement.
CARLES RIBA
UNA BIOGRAFÍA DE RAMÓN LULL
Vida i actes del reverent mestre i benaventurat mártir Ramón Lull, ara novellament escrits
per Llorenç Riber, Pvre.
• En un pla vora la mar una ciutat foneja aYs
sant bandera de mitges 11u.nes. Tun4, diu la
llegenda. A vela i rem un navili i tres barque
tes van i vénen. De la porta de terra n'ix un
camiol.Per ellha sortit l'escamot de sarrains que
ara apedrega un venerable francescá de llonga
barba. Espessos Ji engeguen els roes—els cu
llen dé terra, en duen a faldades,—i tóts col
peixen els cansats membres del sant varó,
Raimundus Lullsus. EH, de genollons, aguan
ta ferm, i encara té prou abrivada per repetir
que Sola christianorum religio sit vera, i amb
son martini ho conferma. Per ço, esbotzant-se
la volta atzur del cel, un raig de gracia divina
l'enforteix i l'aureola... Aquesta és la bella
imatg-e d'un boix cinccentista, que fa la porta
da d'un bell llibre, imprés suara a la Ciutat de
Mallorca i a despeses del seu Ajuntament:
Vida i actes del reverent mestre ibenaventurat
mcIrtir Ramón Lull, ara novellament escrits
perLlorew Riber, prevere.
De cap autor com de Ramón Lull la vida i
l'obra han anat MéS estretament unides; per
aixó que és tan nombrós el capítol bio-biblio
gráfic de la literatura lurlista. Charles Bouvel
les (París, 1514); Nicolau de Pax (Milá, 1519);
Joán Bonlabü (Valencia, 1521); Lluis Joán Vi
leta (Barcelona, 1565); Nicolau de Mellinas
(Mallorca, 1605); Joán Seguí (Mallorca, 1606);
Antoni Daça (Valladollid, 1611); Pedro Sán
chez de Lizaraça (Tarazona, 1613); Andreu
Libavius (Francfort, 1619); Artur de Munster
(París, 1638); Bonaventura Armengual (Mallor
ca, 1643); VicensMut (Mallorca, .1650); Alonso
de Cepeda (Bruxelles, 1664); Joán María de
Vernon (París, 1668); Damián Cornejo (Ma
drid, 1686); Pere Bennassar (Madrid, 1691);
Jaume Curturer (Mallorca, 1700); Ivo Salzin
ger (Maguncia, 1721); Josep Amengual (Ma
Era l'amic dintre e defora cobertd'amor, e anava cercar
spoóns:Amat. Debia-!j amor: —?Non vas, amador? —Res — Vou a mon Amat, perço que tu sies major.
horca, 1847); Marius André (París, 1900); Sa
muel M. Swemer (New-York, 1902); Antoni
Blanch (Barcelona, 1907); Joán Avinyó (Igua
lada, 1912), i molts i molts d'altres—deixant de
banda els que a grat scient cultivaren la llegen
da luPliana, com Jaime Botellas, Núnez de
Arce i Dicenta—escrigueren en llatí, en cata
lá, en francés, en anglés o en espanyol, amb
crítica o sense crítica la vida de Mestre Ramón.
Base de tots els biógrafs luPlians que no
l'han cercada en la tradició popular, ha sigut
una certa vida coetania de Ramón Lull i dic
tada per ell que—per ço—no pot arribar a la
seva mort, deturant-se en 1711. Es la mateixa
que Joán Seguí la creu escrita per Ramón a
precs de Felip el Bell, de França, i Wadding a
precs de Jaume II, de Mallorca.
Servint-se d'aquella pedra fonamental, mos
sén Riber ha emprés la seva tasca. Refer el
camí seguit de P. Curturer (Disertaciones his
tóricas, Mallorca, 1700), de P. Pasqual (Pindi
ciae Lullianae, Avignon, 1778) i de Littré i
Hauréau (Histoire littérafre de la Trance,
XXIX, París, 1885)—no esmentant que els bió grafs que assenyalen monjoies definitives—era
difícil empresa. Assajar-la, vol dir 'gran con
fiança en les propies forces—la d'un atleta que
entra en la palestra amb els més forts—ReeUir
hi, véncer els uns en la crítica histórica, vén
cer els altres en l'análisi psicológic, véncer
los tots en la bellesa de la forma i en la com
prensió integral del personatge, merita una
doble corona, de lloren i de roure.
Mn. Riber no és pas, com En Salzinger o
el P. Pasqual, un deixeble de l'Ars Magna.
Creu que la gloria de Ramón Lull está en les
seves obres catalanes, de poeta; peró jutja
amb una compassió amorosa, ben diferenta de
la,sequedat racionalista de Littré i Hauréau,
7
fins la part més abstrusa, pueril i ja-Hgrat sia
a Déul—morta per sempre, del sistema luPliá.
Senescal del rei de Mallorca, trovador que
cantá la bellesa de les clames, ermitá de Ran
da i de Miramar, mestre a la Sorbona i a Mont
peller, viatger incansable de totes les terres
mediterranies, apostrofador de reis i de papes,
pledejant en els concilis i els capítols de me
norets i predicadors, apóstol i martre de la
fe cristiana en terres sarraYnes...tota la obra de
Ramón Lull és obra d'amor, d'amor humana i
d'amor divina.
Qui s'acosti amb fredor a la obra de Ramón
el foll, del procurador deis infidels, del juglar
de Crist, romandrá desconcertat, com el sord
que veu moure's un actor sense oir-ne les
paraules.
La obra de l'amor només que amb amor es
con-iprén, i Mn. Riber anal.) amor s'és atançat
a la vida iT a la producció luPliana. Per ço l'ha
entesa i amb amor l'ha escrita.
I, perqué és obra d'amor, la Vida ens enamo
ra de bell entuvi, i no la deixem de niá fins
que l'hem llegida. Cap novePla, cap ficció té
l'interés de la vida de Ramón Lull. Trenta
anys de vida mundana, déu de vida contem
plativa, quaranta de vida apostólica! Té la be
ilesa de Pacció i té la bellesa sublirn de la tra
gedia. Recórrer tot Europa, interessar les corts
de Mallorca, de Catalunya i de França, el
papa i els cardenals, els fills de Guzmán i els
fills d'Assis en la obra de més alt profit per
la Esglesia... i veure al cap d'anys el corlegi
de Miramar afollat i dispers, el perill turc crei
xent de dia en dia, el Sant Sepulcre en ma:ns
deis sarraYns! Que bé es comprén la darrera
anada de Ramón Lull a Bugía i a Tuniç en
1314! Un horne sense amor s'h.auría suicidat al
veure el fracás de tata la seva vida; Ramón
Lull, sobreixint-li l'amor, cerca la mort per
amor de son Amat: es fa matar, ja que no pot
matar-se.
perqué és obra d'amor és perfeta. Res del
que els documents diuen, insinúen o permeten
rastrejar Mn. Riber no ho ha oblidat; cap deis
passatges de les obres luPlianesei tants n'hi ha!
—que poden contenir un tret autobiográfic d'ell
no l'ha negligit...i tot el que en dóna a conéixer
un estat d'anim o una impressió volandera, i
s'enllaça la obra amb el temps i amb el paisat
ge, i alió que sois un poeta podía fer, la inter
8
pretació d'imatges que paraules fugidores
esborrallen— com només que un gran pintor
pot desenrotllar en una tela els esboços d'un
altre gran pintor—res; res no hi manca en la
Vida escrita per Mn. 'Riber. 1 res no hi
sobra tampoc. L'encis 1 la majestat d'un bosc
d'alzines repugna l'acordeó i els llumets a la
veneciana. L'encís i la majestat d'En Lull re
pugna Padjectiu torturat i la frase salomónica.
Gairebé que tota la Vida coetania i moltíS
sims fragments en prosa i en vers de Ramón
Lull, intercala Mn. Riber en la seva narració,
i no hi ha soldadura aparent. La mateixa ri
quesa de léxic, la mateixa elasticitat de cons
trucció als uns que a Paltra. 1 res més lluny del
pastiche, peró Mn. Riber no és deis que ex
treuen deis clássics paraules i frases, amb una
mena de pinces (que solen ésser les del mal
gust)-- com rentomóleg caça els insectes en un
ramell de flors,—les conserven dissecades en
un cedulari, i després, entre un neologisme
inútil i un barbarisme revoltant, les incrusten
dins la tonalitat d'una prosa estantiça. N'hi
ha, peró Mn. Riber no és d'aquestos. Fins ara
el sabíem poeta (poeta és un nom que els adjec
tius li sobren); ara el sabem també prosista,
prosista on la simplicitat i la puresa del llen
gnatge i de la construcció lurlianes han sabut
maridar-se amb Pamplitut i la sonoritat lla
tines.
Pocs són deis n.ostres literats els qui dominen
els clássics; i, d'entre els pocs, poquíssims són
els que'is aprofita: en primer terme, Mn. Riber.
perqué és obra d'amor, la Vida será fecun
da, tothom qui la llegeixi creixerá en amor
de Ramón Lull, si ja el coneix; frisará de co
néixer-lo, si no: i cercará' immediatament el
Desconort i el Cant de Ramón, i el Feliu, i el
Blanquerna, i el Llzbre de Santa María i el de
Contemplació... i será un de més en el nombre
infinit deis entusiastes de «Ramón Fantástic».
Per acabar, remarquenn la noble faisó core
llesca deis estranys epitafis amb qué, fineix la
obra.
I que, així com ara l'he llegida a corre-cuita
entre el tumulte ciutadá, pogués rellegir-la
aviat, amb pau en el cap i en el cor, a Mira
mar, vora la ermita de la Trinita.t, mentre refi
len els rossinyols i riella, saltant-hi els dofins,
la mar sonora.
L NICOLAU D1OLWER
VERSOS D'AMOR 1 GALANÍA, per Josep M. Girona.—Barcelona , 1916
En Josep M. Girona publica amb aquest el
seu primer llibre de versos, que el formen un
número reduit de composicions. Aquesta últi
ma circumstancia sol ésser una garantía quant
a la valor substancial d'un llibre com aquest,
per tal que ella deixa entendre que el tal llibre
és fruit d'un treball intel.ligent de selecció. Pe
ró una circumstancia no menys interessant
convé de tenir en compte per a la publicació
d'un llibre així, ja que la seva publicació exi
geix per si sola una responsabilitat literaria.
Aquesta altra circumstancia és la circumstan
cia de temps; és, senzillament, la oportunitat.
Un mateix fruit— i perdoni-se'ns la poca novi
tat de la semblanea en gracia a la justesa del
concepte—será diferent al nostre paladar, se
gons sigui collit abans o a l'hora justa del seu
estat de maduresa. Un aventatge ben remarca
ble, no obstant, és d'advertir de part del fruit
que l'arbre produeix, i és que aquest fruit, si
gui de la mena que es vulga i prescindint deis
casos d'injertació mixta, té una sabor propia,
més o menys plaent a la boca, per?) propia. 1,
en canvi, el fruit que el poeta ofereix, el llibre
primer que dóna a la llum, especiálment, a
més de la aspresa que li pervé de la prematu
ritat, ofereix al nostre paladar una ambigua
mescolanea de sabors alienes que erts fa intro
bable i difícil de saborejar en tota sa intensi
tat el gust genuí. Que en un primer Ilibre de
versos, que en l'esperit del poeta quan gaire
bé, per la seva mateixa jovenesa, és verge de
sensacions profundes, s'hi descobreixi de tant
en tant la petjada d'altres poetes, és un fet ge
neral perfectament explicable, i més tenint
present que el cas del geni és un cas isolat, no
massa repetit. Peró, a pesar de tot, no deixa de
manifestar-se, enc que tírnidaffient i d'una ma
nera simptomática, la llum que fa endevinar
lla del camí el pas ferm i lliure del poeta, la
seva personalitat futura, si és que aquesta per
sonalitat existeix realment. En aquest cas es
troba, segons el nostre bensar, l'autor de Ver
sos d'amor i galanía. El seu llibre, apesar de la
poca extensió, s'aparta pot-Ser d'aquella valor
de cosa seleccionada que és propia dels llibres
dels poetes que es mouen ja dins d'una órbita
personal o deis que, havent publicat totjust el
primer llibre, han tingut una producció prou
vasta per a fer-ne una tria a satisfacció de la
crítica que l'ha de judicar, més que de l'autor
mateix. En eanvi, s'ajusta a eo que deixern dit
sobre la maturitat i la diversitat de gust.Altra
ment,no ens ha semblat descobrir a travers d'a
quets versos qui-sab-lo amanerats,un fort tern
perament de poeta, encara que no hi manquen
signesreveladors de ben estimables qualitats li
teraries. Hi ha, indubtablement, unavoluntat
poética, una inclinació per la poesía; peró no
una inclinació natural—vocació, en el pus sen
tit—sinó produida per la mateixa voluntat, que
pot arribar a simular una vocació. La dita, tan
coneguda, de qué el poeta neix, és veritat, en
cara que nosaltres creiem que el poeta neix i
es fa. D'aquí, doncs, que la poesía, com a fa
cultat innata que és, existeix en essencia ape
sar de la voluntat o independentment d'ella,
de manera que mai aquesta podrá suscitar-la,
contrariament al que passa amb les facultats
adquirides, sinó que, existint en principi per
llei natural, es desenrotllará naturalment pel
contacte amb la vida i amb la cultura. En els
inicis de la Renaixenea, quan, amb millor yo
luntat que preparació, el nostre fervor patrió
tic volía improvitzar una literatura, era dis
pensable la pseudo-vocació, i encara Phem de
agrair, per tal que, si bé—llevat deis casos de
pura vocació—no tingué una positiva valor li
teraria, itnpulsá el desvetllament polític de la
terra 1 prepara una época més equilibrada i
conscient. Peró ara, per raó d'aquesta mateixa
conciencia, per la responsabilitat que sobre
nostre pesa cada dia més, no podem confiar
massa en la vocació presa en el sentit d'afició
literaria, si no va degudament acompanyada
del qué,propiament parlant, en diem db i,en el
nostre cas,db patic.E1 que fins no fa pas gaire
ha succeit aquí, que molts preníen la lira en un
moment enganyós i tabandonaven més tard,
assabentats que la realitat no responía al llur
propósit—lloable, rnalgrat tot—no pot succeir
avui, no deu succe,ir. El qui d'entre la actual
generació prengui la lira ha d'ésser tal que no
la deixi ja més. No hern de permetre que ningú
vingui i digui, desitlusionat: he penjat la lira.
Peró confiem que En Girona,amb altres llibres,
ens demostrará no ésser d'aquests.
JoÁN ARÚS.
9
APOLOGIA DE LA LLENGUA CATALANA (*)
Discurs inaugural del curs académic de l'institut de Cultura i Biblioteca popular
per la dóna, del dia Ler d'Octubre d'enguany.
II:lustres senyors:
Benvolguts comprofessors i alumnes de
aquest Institut:
Diu un historiador anglés que en conside
rar l'eclipsi dela literatura catalana, li sem
bla que el món ha perdut una part de la seva
intel.ligencia i ha vist fondre's impensada
ment el patrimoni intellectual de la genera
ció humana.
Si a aquel' notable escriptor hagués estat
avinent de parar-se en la renaixença litera
ria de la nostra terra, amb joia d'igual in
tensitat que el dolor de les paraules preee
dents, hauría pogut constatar la llegenda
del Fénix esdevinguda realitat en ránima i
el cós d'aquella que els primers poetes deis
Joes Florals restaurats anomenaren la mor
ta viva.
La joia d'aquesta resurrecció, que a nos
altres atany d'una manera especialíssima, i
que infón plenitut de vida i buf d'espera a
tota manifestació de Vánima catalana, no
pot menys de guiar la meva paraula, avui
qué una indicació de la Junta Directiva de
aquest Institut m'ha posat en el deure de
adreçar-vos-la.
com podría parlar-vos d'altra cosa que
no fos de la nostra preuadíssima llengua ca
talana un qui té feta professió del seu ense
nyarnent, en mig de l'esclat renaixementista
deis estudis lingüístics a Catalunya i del cul
te a l'expressió natural del nostre pensar i
sentir? •
Fa déu anys d'aquell memorable i popular
Coligrés internacional de la Llengua Cata
lana, on més de tres mil amadors de les glo
ries patries vinguts de tots indrets colpeja
ren amb el batall del llur entusiasme la
campana destrempada per tres segles de
abandonament i afeblida en la propia sono
ritat pel ressó d'altres veus més a la moda.
‚o
L'any 1916, com responent al transcurs de
la primera década d'aquell toc de sometent,
podrá, ésser anomenat l'any de la lle ngua
catalana, per l'esplendor deis actes realit
zats en son homenatge, comencant per la
Diada de la llengúa que assenyalá, el Cap
d'any, remarcant-se encara l'anyada per
l'eselat victoriós que tingué el nostre verb
a una memorable sessió del municipi de
Barcelona, pel plebiscit favorable hagut
deis representants de Catalunya a les Corts
espanyoles i per Factitut defensiva que sor
gí de diversos indrets on llengua catalana
és parlada contra possibles intents de re
ducció de la seva área espiritual.
Permeteu-me dones que porti la meya
ofrena humil a l'altar del verb nostrat, i. no
encara la meya sola, puix en tan agradós
romiatge bé puc esperar la companyía de
tots els que féu la mercé d'escoltar-me.
Comencem proposant-nos una qüestió que
ha d'ésser l'origen de tota l'apología de la
llengua catalana. Comencem preguntant:
qué és la llengua catalana?
Si ho pregunteu als pies alterosos i a les
valls enconcades que s'estenen des deis es
tanys de Salses, terres enllá deis Pirineus,
fins a les palmeres d'Elx i Santa Pola, us
dirán que és la veu de les generacions hu
manes que han vist passar fa déu segles,
escombrant terres avall la host deis alarbs,
embarcant-se en els ports banderes alçades
cap a redimir altres paYsos de l'infidel o de
la opressió enemiga, regant la terra amb sa
sang generosa en lluita contra l'invasor.
També us dirán que aquest invasor, venint
del Nord o de Ponent, es distingía per la se_
(*) Discurs inaugural del curN• acadernic de l'Institv,t de Cultura i Biblio
tecaPopular pera la dona. No insistirem mai prou en l'elogi del nos
tre idioma i en la necessitat de que ell acabi per imposar-se to
talment en nostra terra. Avui que 1\l'Emili Valles, ha escrit d'ell
una bella apología, renovem el deure sagrat al-1lb la reproducció
total del discurs que féu en lInstitut de Cultura i Biblioteca Po
pular per a la Dóna.
va parla que no enteníen les veus de la tre
muntana regolfant pels cims blanquejats
deis gegantins turons que migparteixen el
país deis nostres pares, ni les crestes del
Montserrat posat al mig dela terra estenent
sos braços de boira com fent d'ampara als
seus fills de llevant i de ponent, de rnigjorn
i de tramuntana, parla que no sabíen confe
gir les copes deis salzes i els pollancs mo
gudes pel mateix oretjol que arrissava les
aigües del Ribagorça i del Turia i que dia
logava amorosamentamb sa germana orien
tal d'una ribera a l'altra del Cinca.
Si pregunteu qué és la llengua catalana
als rústecs fills d'aquestes cimes i d'aques
tes valls us dirán que ella és l'expressió na
tural del seu pensament que no sabríen dir
en altra formasense retorce'r i disfreçar-lo,
i que mai no &han sentit d'altra en boca
deis seus passats ni d'altra faisó sabríen
adreçar-se a aquella sa Mare divina que té
un temple en cada cim de la patria.
Si baixeu de les terres muntanyenques i
us atanseu aciutat per investigar quina opi
nió de tal llengua és tinguda, uns en veureu
que serven fidelment, més o menys pura, la
parla que una Ilei natural hadesenrotllat en
llur cor i en ilurs llavis; d'altres que no sois
la serven per impuls ancestral sinó que fan
professió de servar-la i enaltir-la contra in
vasions amenaçadores; altres que amb tot
l'amor i tots els esments 'del seu esperit la
conreen i l'engalanen amb les penes del
seu ingeni i ádhuc u injecten amb gran cura
esmerçament de saviesa aquells gérmens
de fortitut que la facin resistent a la corrup
ció. I entre aquells que laguaiten com a ma
nifestació natural del llur esperit,i els qui la
tenen sois com una antigualla més o menys
venerable, i els qui la troben escaient amb
el seu davantal de cuina o amb les humils
sandalies i la virolada barretina, per?) no
amb el ropatge de la senyoría, i els qui tre
ballen ardidamentperasseure-la en son tron
de sobirana, no manca, !o incomprensible i
suma ignorancia! qualque professor de <Ins
tituto general y técnico» que digui en son
llibret de text, d'aquests llibres que es van
copiant els uns deis altres, que la llengua
catalana no és més que un de tants dia
lectes, que, com Pandalús, el gallee, el
valenciá i el mallorquí són parlats en els te
rritoris de les 49 provincies espanyoles, sot
meses, no per llei de natura, sinó per volun
tat inconsiderada del legislador a una unitat
lingüística oficial.
No ens ha pas de punyir, mon benvolgut
auditori, que la nostrá gloriosa parla sigui
motejada de dialecte per qüestió de nom tan
solament, com ningú no s'ha d'ofendre que
hom digui barret o capell del'estre atn.13 qué
cobrim el nostre cap; 'lengua i dialecte són
en certa manera expressions sinónimes, i
sois una convenció científica molt raonable
o, en el nostre cas, la ignorancia o bé una
pru'ija de desconsideració, a totes dues co
ses, que ja solen anar plegades, fa repre
sentar a aquestes dues paraules idees dife
rents i supeditades la una a l'altra; i de tal
malvestat sí que ens n'havem de doldre.
Pero) seguim els nostres passos en cerca
d'aixb que pugui ésser l'anomenada llengua
catalana, i demanem-ho aquesta vega da, per
no errar el tret, a la ciencia lingüística. Per
obtenir-ho, seguint el camí d'aquesta cien
cia,vulguem assabentar-nos de l'origen i de
la vida de la nostra llengua, i compendrem
fácilment la nullitat deis esforç os deis que
pretenen rebaixar el seu llinatge.
Qué'és lallengua catalana respecte de son
origen? Tothom sab que la llengua catala
na és classificada entre les anomenades ro
mániques. Aquest qualificatiu prové de la
descomposició de la llengua de Roma que
slavía fet general dins de l'imperi rorná
amb el nom de llengua llatina, imposant-se
damunt la gran diversitat de llengües exis
tents abans que les legions romanes arribes
sin a estendre's formant aquell formidable
imperi.Així com els raigs del sol es descom
ponen en atravessar un prisma de cristall
i la llum blanca es destría en raigs
d'entonacions de color innombrables, així
la llengua parlada pels diversos pobles sot
mesos a l'imperi romá, en desfer-se aquest,
i en anar recobrant cada un d'ells per tant
II
la seva personalitat, al xoc de la llengua deixar-lo expansionar després anab major
general amb les arestes i facetes del carác- braó i empenta.
ter peculiar, nasqueren i es formaren evo- Aqueix braó i empenta li ve del fet cone
lucionant a través del temps les anomenades gudíssim de la reconquista, començada en IlengüeS novo-11atines. tota la unja de cordilleres del nord d'Espa
Com set són els colors simples de l'espec- nya, on s'havíen refugiat els fills del país da
tre solar, o sia el procedent de la descom- vant la gosadía de l'invasor, i d'on eixiren
posició de la llum blanca, set foren les bran- aquells reietons, sobirans després amb el
ques principals eixides del tronc comú, set nom de comtes o de reis dins d'aquells nuclis
les filies grans del 'latí parlat, distribuides nacionals que s'anaven formant a mesura
per tot el migdía d'Europa. Començant per que una comarca quedava lliure de la host
la península ibérica, el domini occidental de enemiga.
les parles llatines, ja trobem marcades tres Així com la invasió era vinguda de sud a personalitats lingüístiques, el portugués, o nord així era natural que es fes en sentit
més ben dit galaico-portugués, el castellá i invers l'escombrada del foraster i s'hi
el catalá.Ve després el francés, la més sep- marquessin les tres agrupacions, que dife
tentrional d'aquelles parles, entravessada renciades per la parla llur, constitufen al
de influencies nbrdiques, que es parteix amb mateix temps tres nacionalitats en flor. La
elprovençal el dominide les Ganies.Segueix ventada sarraina que féu caure aquella flor
el feix de dialectesque constituiren,predomi- primerenca doná cohesió per contracop a
nant el toscá, la 'lengua italiana. 1 anant aquells nuclis que, obrant cada un amb la
fins a l'orient d'Europa trobem el rumanés, independencia que li assegurava la mateixa
la llengua parlada per aquesta nació que, configuració del terrer, assenyalaren tres
posada en mig de pobles de races distintes i faxes de nord a sud. Així quedá dividida
tintada amb reflexos eslaus, honora en el definitivament la Iberia en tres regions lin
seu nom el record de la mare Roma. güístiques, com, a través deis canvis i ab
Resumint, podem definir la llengua cata- sorcions esdevingudes, encara avui pot per
lana dient que és el reflex de lallengua vul- fectament observar-se.
gar de l'imperi romá damunt la manera Ja en una época molt remota es forma
d'ésser propia deis habitants del nord-est de ren del catalá les dues agrupacions conegu
la península ibérica. Aquests habitants for- des avui per catará oriental i catalá occi
maren, doncs, un dels tres grups lingüístics dental, essent la més remarcable distintiva
en qué aquesta península quedá dividida, si del primer la confusió de la a i la e átones,
prescindim deis que seguiren parlant l'anti- que tant carácter dóna al nostre catalá
quíssima llengua basca, resistent a la roma- oriental entre totes les parles d'origen llatí.
nització, i que, com tothom sab, subsisteix D'acord amb la observació del filbleg
encara,salvaguardada entre riscos i penya- francés Bréal quan diu que les circumstan lars, i perpetuant, amenaçada pels seus dos cies polítiques són el millor alçaprem per
flanes, una mostra del carácter indbmit de fer surar una llengua literaria, podem veu
la famosa antiga Iberia, re com lanostra s'enlaira i assoleix la cate
Els esdeveniments polítics, si és que es goría de llengua d'Estat i per tant de vehi
pot parlar de política referint-se a aquella ele internacional gracies a la terra presa
época turbulenta que succeí a la caiguda de als alarbs per nostres sobirans i especial
l'imperi romá,van anar accentuant aqueixa ment per les conquistes del gran Jaume I
formació trilingüe dela Iberia romanitzada, que estengué, juntament amb les fronteres
i la invasió sarraYna no va fer més que detu- del reialme catalá i la fe cristiana, l'esplen
rar l'evolució natural del fet lingüístic per dor de les nostres lletres, puix d'ell ha po
12
gut dir amb justicia En Verdaguer que fou
gloriós de la musa catalana «que li
obrí les portes de sos estats i u doná les
ales dei seu entusiasme, per volar amb ehl
de muntanya en muntanya i de reialme en
reialme». 1 no sois impulsá en els seus súb
dits conreu de les lletres, sinó que ehl
mateix s'abellí a conrear-les, alçant-les al
nivell que no sabría dir si no és copiant les
expressions del rnateix poeta esmentat quan
diu que «manejant tan bé la ploma conri l'es
pasa, emmotlla nostre nadiu idioma a la
precisió legislativa en els Furs de Valencia»
i que «en sa Crónica, de la qual verament
se pot dir, com de pocs llibres, que tot és or,
el pasta i el torç, l'aprima i el ductilitza a
son voler en gráfiques imatges i delicades
pintures del seu temps i sobre tot en natu
rals i bellíssimes frases amb qué ens deixa
entreveure, sense adonar-se'n, els seríti
ments del seu cor tan senzillament gran».
Així és com en aqueli llarg regnat que
omplí més de rnig segle, i que per ell sol
fóra prou a immortalitzar el nom d'una, pa
tria i d'una cultura, veiem con] pren impuls
l'extensió del llenguatge d'aquella cort in
comparable presidida per un que és tan ex
pert dipláonatic i hábil legislador com guer
rer valerós i estrenu que als onze anys ja
pot, pendre el comanament d'un exércit.
Tres nous regnes renaixeren pel gran rei
a la vida de la civilització cristiana; i aixó
fou el poderós majá, d'eixamplament del do
mini lingüístic catalá, que s'expandí a Va
lencia en sa varietat occidental, retraient
l'origen de la gent lleidatana que aquell rei
nat en la terra catalana de Montpeller va
tramentre per poblar de cristians les terres
fertilitzades pel Turia, i formant més tard
per natural evolució i contacte de pobles la
varietat valenciana. Així mateix certes
semblances morfológiques entre la varietat
mallorquina i la parla de la costa brava del
continent poden assenyalar d'on eixiren les
naus deis conquistadors de les Balears, els
descendents deis quals formaren aquest
dolç Ilenguatge que ve a ésser fonéticament
un terme mitjá entre les dues varietats prin
cipals del continent. I finalment el regne de
Murcia, que D. Jaume cedí al reialme cas
tellá, amb més generositat encara que aque
lla amb qué volgué oblidar sos drets a les
corones de Lleó i de Navarra, no deixa
per llei d'herencia i de veYnatge de sentir
l'empremta de la nostra llengua en els girs
mots catalans encastats encara avui en la
seva parla, com florons de virolada pedre
ría en nurea corona de la solemne llengua
de Castella.
I més lluny hauríem d'anar encara encal
çant les passes glorioses de la nostra llen
gua, i, seguint el camí del sol que empren
gueren els ardits almogávers, trobaríem
les traces d'aquelles petjades en els noms
de lloc i més que res en els arxius d'aquelles
terres escorcollats pels nostres erudits. I no
sois les trobaríem en els antics ducats d'A
tenes i Neopatria, sinó també a Sicilia i a
Nápols on fou igualment llengua d'Estat,
i on fa més viu el record de la forta civilit
zació medieval catalana el culte que té en
aquelles terres la Bruna Sobirana de la
nostra muntanya santa.
I sentiríem encara no uns indicis, no una
romanalla, no un record boirós, sinó el
verb nostre mateix, viu i fresc, clapat per?)
per la llengua oficial de l'Estat que avuí
posseeix la illa de Sardenya, en la ciutat
d'Alguer, conservada lingüísticament tan
catalana com el Rosselló, malgrat de les
combinacions diplomátiques estranyes a
l'espera de la terra. I aquella dolç.a parla
catalana que dóna el regust del nostre im
peri mediterrani a la platja algueresa en
carada amb l'antiga metrópoli, aquella par
la circuida per Paspror deis vells dialectes
sards on el llatí s'ha barrejat sense acunça
ment amb els parlars indígenes primitius,
apar una fita d'imperi i de civilització nova
en mig les fumarelles deis ritus antics re
closos en llurs fondals de misten i mentre
s'operava la transformació del món impul
sat per les vies d'una evolució cap endavant.
I encara Fúltim ressó de parla catalana a
l'orient d'Europa on s'aplegaren els fills dis
persos del poble jueu expulsats del Rosselló
13
a les primeríes del quinzén segle i que ser
ven tossudament el llenguatge matern.
***
Hem situat la llengua catalana en son do
mini actual i en les seves arrels que furgant
la terra o amagades sota l'aigua veiem
aparéixer més enllá de les fronteres signa
des en els tractats.
Deis fets que aquí havem reportat una
, conseqüencia ben clara es dedueix: la de la
unitat essencial de la nostra 'lengua en to
tes ses múltiples varietats, unitat que me
reixé que l'autoritzadíssim Menéndez i Pe
layo assenyalés els seus detractors amb el
qualificatiu de majaderos.
Idea és aquesta de la unitat que cal tenir
ben fixa per a respondre degudament a
aquella concepció obtusa que abans retreia
de l'Espanya lingüísticament unificada, la
d'una Espanya on els molt diversos parlars
de la gran varietat deis seus pobladors (que
ja havem vist dividits en tres grans agru
pacions lingüístiques) s'ofereixen en humil
sacrifici a la voracitat d'una implacable
deessa.
Altres poderoses proves podría dur aquí
en defensa d'aquesta unitat que ens fa iguals
lingüísticament parlant els catalans de les
quatre provincies de l'anomenat Principat
de Catalunya, amb exclusió deis aranesos,
80.000 aragonesos, 1.250.000 valencians, els
mallorquins, menorquins i ervissencs,
fóra d'Espanya, els del principat d'Ando
rra, els del Rosselló, Conflent i Vallespir
els 12.000 habitants de la llunyana ciutat
d'Alguer.
No-res-menys el propósit de reforçar els
arguments amb la presentació de nous fets
cm duría a estendrerm sobre el segón deis
dos punts que us he proposat, aixb és, l'o
rigen i la vida de la llengua, i exposar-me
així a abusar de la vostra amable atenció.
Si he estat potser massa llarg en el primer,
em proposo abreujar el desenrotllament del
segón.
Qué és la vida d'una llengua? La paraula
«vida», fóra que se li vulgui fer designar
14
l'existencia "del Creador de totes les coses,
enclou en ella mateixa tres idees principals:
la de naixença, la de desenrotllament i la
de mort. Una llengua viva, dones, com la
nostra, és un ser que ha tingut un principi
(principi que ja havem deixat exposat), se
gueix un procés de desenrotllament o evo
lució i és amenaeada d'una fi o corrupció
més o menys próxima. Aqueixa fi o corrup
ció és la que han sofert ja les anomenades
llengües mortes, o llengües que no són par
lades per cap poble, corn s'esdevé amb la
gloriosa llengua llatina que després d'haver
estat vehicle quasi universal de civilització
i de cultura, va anar fonent-se i corrom
pent-se en boca del poble per l'esforç de do
nar vida a tantes i tan esponeroses bran
ques del tronc ressecat.
Es cosa corrent entre els filblegs conside
rar les llengües com sers de la Historia Na
tural, i com a tals estudiar-les. I efectiva
ment, les ilengües en llur constitució i en
llur vida obeeixen a normes paraPleles a les
que regeixen la constitució i funcionament
deis organismes vius. Corn un cós viu es
compón de cél.lules o elennents primordials
de vida, un idioma es compón primordial
ment de paraules que, en els alts i baixos de
la vida funcional, van unes en camí de la
mort o desaparició per un procés degenera
tiu, natural o precipitat perxocs inesperats,
mentre d'altres van apareixent en lloc d'a
quelles. Així es va mantenint requilibri
constitucional fins que el predomini d'un
deis dos corrents cPassimilació i desassimila
ció determina Penriquiment o Pempobri
ment de tot el cós lexical. Demés de les
cél.lules comporta aquest organisme viu que
s'anomena llengua o idioma la orientació
d'aquests elements, sense la qual no podría
considerar-se el conjunt com un cós orga
nitzat. Si de Pestudi deis elements o cél.lules
del llenguatge en diuen els gramátics Mor
fología, en la orientació d'aquestes cél.lules
per produir agrupaments que responguin
lógicament a un pensament, hom pot veure
alió que és objecte de la part de la Gramá
tica anomenada Sintaxi.
Perb tot aix?) no fóra prou per donar
aquest producte cornplex i espiritual que
anomenem llengua, corn no foren prou les
cél.lules i llur ordenament sistemátic per
produir un cbs viu. Manca l'impuls vital,
manca el buf de l'espera, manca l'halé diví
trespuant pel fang perqué la figura inani
mada hegui els seus moviments regulats
per la pensa, tal com eixí d'un troç de terra
la graciosa persona del pare Adam.
Essent, dones, la llengua un cbs viu, i
essent-ho tatnbé tota agrupació humana
formada en una unitat histórica o cultural
és ben escaient la fusió de l'espera de la
llengua amb la del poble que la parla, i aixó
fa que, com digué l'illustre poeta i regidor
d'aquest A.juntament En Bofill i Matas en
l'admirable apología que féu de la 'lengua
catalana en la sessió consistorial del 22 de
febrer d'enguany, d'eterna recordança: «un
idioma és la flor, és el fill del nostre esperit,
representa i condensa la totalitat del nostre
compost humá, perqué es compón de cbs i
d'espera, i tots els pobles han calculat la
seva amor a la llengua per aquesta valor
espiritual, pel seu regust d'humanitat». Per
aix6 ha pogut dir un altre Ilustre apolo
gista de lallengua catalana i savi escorco
llador deis seus títols d'honor i gloria, el
Dr. Rubió i Lluch, parlant especialment de
la nostra llengua: «L'estimem no sois per
qué fou gloriosa i noble, perqué ens apareix
formosa i escaient; l'estimem perqué és
nostra; perqué és la vestidura amb qué ha
nascut el nostre ser aquí en la terra. No
odiem cap altra 'lengua; les amern i respec
tem totes: per"?;• tan bé com ella no en sabem
parlar cap altra, i sois en ella tenim pensa
ment i imaginació i energíes de l'espera. No
Phavem forjada capritxosament en só de
rebeldía o enlluernats per una falsa retóri
ca, no la podern deixar sinó amb la nostra
carn, perqué ella és carn i vida de l'ánima
nostra; ni la podern baratar amb cap altra
per noble i gentil que sigui; perqué és Déu
qui ens l'ha imposada com sant i misteriós
114 amb qué han de viure indissolublement
units en aquest món la nostra paraula i el
nostre esperit».
De córn la !lengua ha sabut acréixer en el
curs deis temps aquesta valor espiritual,
aquest regust d'humanitat de qué ens parla
el poeta, en faríem recordança retraient
aquella primavera avençada de les lletres
catalanes que florí en els segles recóndits
que dotaren a Europa per primer cop amb
la nostra parla, segons parer de molt serio
sos autors, d'una 'lengua dolça i harmonio
sa. Remembrarem també el granar d'aque
lla florida amb el geni enciclopédic de Ra
món Llull que féu de la llengua vulgar deis
catalans el primer mitjá d'expresió que tin
gué Europa per a les especulacions filosbfi
ques; remembrem la savia política dels nos
tres reis i les nostres institucions que dona
ren llum per primera vegada en nostra 'len
gua a un cbdic rnarítim, quan les altres ter
res de llengua románica estrenyíen encara
la lletra de ses lleis i constitucions en la
malla rígida d'un llatí oficinesc; i remem
brem de més a més l'esplendor de les nos
tres lletres en els segles XIII, XIV i XV,
en qué la llengua catalana fou no sois parla
de reis i cronistes de cap de brot, sinó que
fou ella també vehicle per on pervingueren
al patrimoni de la civilització mundial les
grans obres de l'antiguitat clássica.
I noteu com aquelles grans figures que
omplen tres segles de la nostra historia lite
raria i que omplirán l'admiració de les géne
res futures menee hi hagi amants de les be
lles lletres i del bell saber, foren, per Pro
videncia que tingué la nostra parla, distri
buides pels territoris principals del seu do
mini. Així el gran contemplatiu, que sol fóra
prou a proclamar la valor literaria d'una
'lengua, i que destriá Pactivitat incalculable
de la seva vida des de les cátedres deParís
als sorrals de Bugía, caigué del cel com una
benedicció damunt la terra just arrabassa
da als sarraYns en la major de les illes ba
lears o de Mallorques, d'aquesta terra que
en els temps moderns ha sabut cisellar amb
tanta exquisitesa la nostra 'lengua literaria
15
per la ploma trempada en un broll de clás
sica elegancia del cantaire del Pi de For
mentor i per la de sos germans d'esbart
Mireu ara la que pot dir-se metrópoli
de l'imperi lingüístic catalá, la més cornu
nament anomenada Catalunya, i hi veureu
créixer i expandir-se la llengua catalana
mercés a la política mediterrania deis nos
tres sobirans, i la veureu copsar acunça
ments i galaníes i ungir-se amb un bálsem
d'immortalitat en els escrits de tants irlus
tres cronistes i poetes i tota llei d'escrip
tors. Fem esment només d'algunes figures
principals, com Phistoriaire Ramón Munta
ner, amb sa «Crónica» sadolla del més sá,
irnperialisme, floró valiosíssim d'una corona
de gloria a l'ensems política i literaria que
teixiren per la honor futura de la nostra
terra tot un seguit d'historiadors i cronis
tes. Esmentem també l'autor d'aquel' tan
delectable 'libre anomenat «Lo somni»,
aquel! Bernat Metge, secretani i amic del
rei amador de la gentilesa, aquel' conrea
dor de la parla en plenitut de saba, del qual
s'ha dit justissimament que s'avença a les
clarors del Renaixement, puix en sos escrits
trespúa la sentor d'aquella sotragada que
va renovar el món celebrant amb son alda
rull la clausura de l'Edat Mitjana.
Gireu ara l'esguard a la més llampant de
les tres germanes, i entre ses hortes delito
ses i vergers en flor veureu alçar-se plena
d'austeritat augusta la solemnial figura de
Fra Francesc Eximenis, qui, encara que
nat a Girona, és considerat generalment
com a valencia per haver passat en ternes
de Valencia la major part de la seva vida.
Allí veureu el que més endavant fou bisbe
d'Elna ungint amb cristiana regor la multi
tut deis coneixements de la seva época i
bastint amb ses obres, tan nombroses com
poc vulgaritzades encara, tal monument ti
tetan i a la llengua que mai no s'atançarán
endebades a aquella fecunda pedrera del
nostre idioma tots els recercadors i restau
radors del verb de la patria. Veieu, ja en
plena albada renaixementista i ja en l'inici
de la davallada de l'astre literari de Cata
lunya, produir-se aquel! «Tirant lo Blanc»
que Cervantes salvava excepcionalment,
pel seu enginy i la gentilesa de la seva ex-,
pressió, del cástig exemplar donat als 'li
bres de cavalleríes que enterboliren la ment
del «hidalgo» de la Manxa. I en esmentar
aquest autor conegut per Joanot Martorell,
recordern com eren aquelles mateixes He
ces patries les que s'havíen vist aureolades
amb poetes com Ausies March, del qual,
millorant el concepte merescut per la tragi
comedia del castellá. Fernando de Rojas, es
pot dir que faría consagrar el títol de diví
que se li ha donat l'ésser ell tan profunda
ment humá. I fou també príncep de les nos
tres Iletres en llengua valenciana el subti
líssim autor del fam6s «Llibre de les &mes»
En Jaume Roig. I, si usant un símil bella
ment desenrotllat pel bisbe Torras i Bages,
ens representem el sistema del pensament
catalá com a una construcció arquitectóni
ca, tindrem el cimbori que la completa amb
l'esperit de Sant Vicents Ferrer, qui esten
gué els tresors de la seva famosa oratoria,
sempre en 'lengua catalana, per Castella,
per França i per Italia. I brillava encara,
finit l'esplendor literari de la metrópoli, tota
una déu d'illustres escriptors i poetes, i en
tre ells En Roiç de Corella, qui, en morir
l'any darrer del quinzén segle, es pot dir
que clou amb preciós fermall el cicle d'or,
del qual havem esmentat aquí les figures
més representatives.
* *
Al través d'aquesta multiplicitat de mati
ços que pren la producció literaria catalana
i el trespás del seu centre de gravetat de
Catalunya a Valencia, el principi de la uni
tat de la 'lengua, que abans he anunciat,
Iluu amb singular magnificencia, fins al
punt que malgrat de dir l'autor del «Tirant»
que havía escrit la seva obra en llengua va
lenciana, el més súbtil lingüista no sab tro
bar-hi diferencia essencial amb la llengua
d'En Lull i la d'En Muntaner.
aquesta relació d'identitat, per raó del
mateix malastre que ha fet quasi emmudir
durant tres segles la nostra expressió lite
raria, és més marcada, tractant-se del cata
lá, entre la 'lengua antiga i la moderna. En
efecte, cap altra llengua 'latina, llevat de
la nostra i de la italiana (que en aixb amb
due's poden ésser comparades) ha experi
mentat un salt tan gros entre el seu esplen
dor medieval i el seu refloriment modern;
cap com la nostra mantingut tan
amagada entre cendres humils durant la
somoguda del Renaixement, i aixb ha fet
que en sa novella florida s'hagi trobat ben
acostada a la llengua antiga, sense havér
sofert l'esmussament produit per l'ús litera
ri. Així en la historia del nostre parlar
s'encarnava la llegenda de la princesa ador
mida que al cap de centuries es desvetIlava
sense mácula en sa joventut i gentilesa.
I si ens concretem a la llengua moderna,
prescinditn deis intents de creació d'una
llengua literaria artificiosa grata a certs
floralistes de dies passats, qui no reconeixe
rá una identitat de llenguatge,entre els ca
talans continentals, tant si es diuen barce
lonins, lleidatans, empordanesos, valencians
o rossellonesos, i els catalans balears? Qui
no veurá com aqueixes diferencies dialec
tals, que en la 'lengua parlada ens distin
geixen fills d'unes o altres contrades, van
fonent-se a Pescalf d'un culte literari per
anar marcant cada dia més en la obra de
nostres poetes i escriptors l'empremta d'un
sol cuny, i contribuint a assolir aquella
identitat entre la Ilengua parlada i "escrita
que és l'ideal que ens assenyala el desig d'un
pervenir de completa renaixença? Perme-teu-
me una anécdota. Era un amic meu va
lenciá,, persona cultíssima, perb que mai no
slavía captingut del problema plantejat
per la diversitat lingüística de les terres es
panyoles; i per tal com no se n'havía cap
tingut, usava indistintament el llenguatge
nadiu o Padoptat per a l'expressió del seu
pensatnent segons l'atzar o les circumstan
cies, i fins sovint es manifestava en una ba
rreja de mots i de girs tan pintoresca com
mal sonant. Es clar que, com tants catalans
que tenen establerta una artificiosa catego
ría social deis parlars, el meu amic tenía el
catalá (que ell deja valenciá) per als tractes
de cada dia i el castellá per a les expressions
solemnials,—i ja se sab que en aquests casos
no cal fiar massa prim en ço que atany a la
integritat de cada terme d'aquest dualisme
lingüístic.--Doncs un dia l'heroi d'aquest cas
veritable em comunicava molt seriosament
una observació seva, segons la qual, !o me
ravella! els llibres i els peribdics publicats
a Barcelona que es dejen escrits en catalá
ho eren en la parla de la seva població na
diva. Amb igual motiu aquel' subtil obser
vador hauría pogut trobar en el catatá que
avui s'escriu i ádhuc en el que es parla,
quant se té esment de parlar, traces de qual
sevol dels parlars dialectals que aboquen el
tresor de llur corrent en el cabal comú de
la 'lengua literaria, una i diversament ira
sada. !O beneit poder de aquest corrent de
nacionalització del nostre idioma que ens fa
ésser uns en la parla, com ho som en la nos
tra avior, els fills de Vinaroç i els de Fra
ga, els d'Alacant i els de les Mallorques, els
de Perpinyá i els de Tarragona, els de la
brava costa catalana i els del Pla d'Urgell,
els qui viuen a Pombra de les palmeres
d'Elx i els arredossats en els relleixos fra
gosos de la Vall d'Andorra.
(Acabara)
ARTS PLASTIQUES
EMILI VALLÉS
HETEROGENIA
Una curiositat barcelonina que no té res Cezanne, perqué «no sab fer nassos.»
de singular. Resposta gloriosa del cezannitzant: <aquí
Un arquitecte revolucionani que no tolera está lagracia».
17
D'un altre: «no en sab fer, perb sab fer
que se l'entengui; o sino, vós sabeu que
en fa, com ho sabeu?
Encara una altra d'irbnica: «realtnent, Ce
zanne poca cosa sabía, perqué sabía tant
com vós: ehl també n'estava enterat que no
sabía fer-ne».
Ningú negará l'agudesa aquilina de Ven
giny persuasiu d'aquest arquitecte. Les
respostes, al seu costat, son xates. En rea
litat Cézanne no sabía fer nassos i feia veu
re que sí: simulava un nas. El bon cezannit
zant, sovint només sab fer nassos i fa veure
que no. 1 está ciar.
Aquí estriba la seva desgracia.
No sab fer que no l'entenguem. I no sab
tata com nosaltres, que sabem que no sab
que l'entenem.
***
Un conflicte per a la equitat crítica.
Es corrent l'indecisió davant el següent
dilema: «o rebutjar tot allb que participi de
simulació, coincidint així sovint amb el juí
del mig-entés que ho rebutja a favor de ço
que és completa simulació; o bé acceptar-ho
per a evitar coincidencia».
En exernple: es presenta un que «fa» de
cubista, i tot seguit cundeix la veu d'alarma
entre la vil comunitat del mig-entés; un tro
ba llavors que no hi ha perqué alarmar-se
tant, perb reconeix que certament, sovint
els boigs fan bitlles.
S'interroga el nostre parer; si expressem
conformitat, mentim; si desconformitat, és
ciar que amb les pertinents aclaracions,
caiem en un excés de sinceritat, tota ella
inútil ademés. Qué fer?
Tenint en compte que quan el mig-entés
ens interroga, el que fa positivament és in
quirir la nostra opinió, no en vista a l'obra
contemplada, sinó indirectament, en relació
a la tendencia del seu propi partidisme, i
que, per tant, una resposta de desconformi
tat amb aquella li será, propicia, per deixar
sentat clarament el nostre dissentiment amb
tots dos extrems, tácitament establerts en
la seva pregunta tortuosa, se m'acut una,
paraula senzilla: res de sí ni no; podrem res
pondre invariablement, «tampoc».
* *
He rebut una epístola amarga. Es d'un
ex-deixeble de la «Escola de decoració».
Ne transcric, per estalviar-ne la prodigalitat
de lamentacions, la part substancial, per
18
tal de procurar un doble benefici: un al meu
corresponsal, evitant-li la feina d'expansio
nar el seu desencant amb cadascún del nos
tres amics comuns; i altre, a aquests, sal
vant-los de la labor d'inquirir el contingut
de la seva vaga expressió catligráfica.
«En els temps que correm, la nostra áni
ma eminentrnent fenicia, sembla que vol
fer-ho reditar tot; és en vá, que una exigua,
minoría pretengui a través del seu desin
terés, aportar una renovadora idealitat da
munt la nostra aspra materia; aquesta és
en tanta de manera absorsiva, que no deixa
ni una sola paraula generosa, per a cridar
alavor de la seva inútil existencia.
sois fos aixó! Perb és pitjor, encara.
Cabalment, deis qui preconitzaven aba,ns la
excetlencia dela nostra tasca humil, surt ara
la veu que`ns blasma nomenant- nos !just
cástig de lanostra gosadía! «novo-clássics»;
i aquest adjectiu equívoc, per sarcasme,
serva encara el ressó de la itlusió passada.
Abandonats, pitjor, expulsats sense pie
tat ni record de la nostra pretérita atliança,
hem de contemplar amb quina omissió de
responsabilitat se`ns qualifica, en equivalen
cia, d'antropMags de l'espera, d'homes que
ens alirnentem amb la substancia deis altres.
Me dirás que sorn insignificants, que la nos
tra escola ha esdevingut incolora, insignifi
cant ella mateixa, des del moment que'l
nostre «Cap» se`ns perdía, peró no has de
convence'm: no és de la nostra valor singu
lar que s'abomina, ni del cas particular de
la nostra Escola, sinó de la nostra significa
ció general. No-res-menys, s'és fet sempre
cas omis de cada un de nosaltres, i nosal
tres ens hi aveníem, a major profit de la
nostra germandat.
Novo-clássics! O, no! ni encara no hi
arribem, ni mai la nostra ansia ha estat tan
ta. No volíem altra cosa que renovar-nos
per mitjá, o a través de viure una visió
sintética d'alió preterit que conveníem ha
ver escalat materialment la nostra costa, i
és ciar: qui se'n está d'heure'n enyorança?,
quin deis nostres mercaders s'és•estat de
satisfer la enyorança del nivell ansiat, plas
mant d'una manera o altra, la seva tamW
ávida visió del fet model?
Una diferencia se m'acut, a favor nostre:
les nostres plasmacions, han estat sempre
sense ficció, clarament fruita admirativa,
mentre que aquelles altres, són proposades
equivocament, com a pariones o, encara,
singulars.,
No, novo-clássics! Només una • joventut,
temerariament animada per les mateixes
veus ara detractores, alentada per un seny
simulat que ad.uía un artificiós prestigi a la
seva vacillació primerenca, i que elogiava
la seva missió sense revisar la seva valor.
Jo en renego de la nostra valor, perb plo
ro encara, no per tal que havem estat de
nigrats, sinó perqué no és aixb resultant
d'una revisió, d'una rectificació redempto
NOTES MARGINALS
CLASSICISME
Cal no confondre'l amb ço que'n és imita
ció, o repetició periférica. No-gens-menys
separar-se per un punt no precisable, el seu
trespás, és, perb, el que va dela condició vi
va i intel.ligent de la forma, a la repetició
amorfe i aparent d'aquesta.—Un esperit que
manqui de finesa els confondrá, senzillament.
Un novo-classicisme és quelcom de des
criptiu i superficial. Repetició gráfica de
signes, narració, repetició d'un tema. Veu
re el classicisme, no com un procés
gent, com un ritme i una llei, sinó com una
cosa superficial, com una qüestió de perife
ria.—I si s'enamora d'aquest, el veurá com
Pespectacle, i es posará a descriure'l: el
repetirá.
la valor de la forma clássica, substan
cial en ço que ella té d'objectiu, aquí, será
materia d'aplicació i recepta. No quelcom
que vingui de la llei: sinó quelcom que
s'aplica, per tal de simular aquesta for
ma i .aquesta llei. Es materia d' aplicació,
valor de superficie i d'apariencia, apar
tant-se de la condició viva i intel.ligent
del classicisme, que no és quelcom que vagi
de fbra a dins; no un revestiment, i una apa
riencia, sinó quelcom que va de dins a fbra,
fila d'un ritme i d'una llei; quelcom d'intel
ligent. Una posició inicial, causal.
Repetició, diem nosaltres: una manera clas
sicista, ens portará a un classicisme. Rit
mes: recreació, «reinvenció», com diu el
CRÓNICA
Manta volta el classicisme és una mera
qüestió d'habillament i una recepta, que pot
aplicar-se damunt de qualsevol cosa; una
mena d'etiqueta. Es ciar que aleshores res
té que veure la cosa disfreçada amb el clas
sicisme, per?) peralgú, és un gros problema
el saber conéixer aquesta diferencia; per
ra. No se`ns diría si aixó fos, novo-clássics.
Infortunats de nosaltresl Amb el mateix
errat motiu d'exaltació, ara se`ns confbn.
Ploro, perqué valem tant com valíem,—
no valem res,—peró fins ara no se'ns treu
del'«aparador».
ESTEVE MONEGAL
nostre d'Ors.—Qüestió doncs de procés i de
procediment; substancial, inicial, i no d'apa
riencia.—I essent el nostre classicisme, una
viva i feconda superació.
EL GENI
Justa, una glossa, parlant de la condició
genial: veient-la, no com una qüestió qual
litativa, sinó quantitativa. Reduint-la a una
qüestió de corpulencia.
Diguem-hi la nostra. — Aquesta qüestió
quantitativa, a qué es refereix?—A una in
tensificació de l'individual, a una exaltació
individual. Una força individual, que no
s'encausa, i que vessa sobre les coses, ofe
o-ant-les, convertint-les en una extensió
d' aquesta individualitat.—E1 geni és única
ment un excés.
Per?), aquesta poixança individual no es
refereix per res a la qualitat: sinó única
ment a l'excés, a la força.—I segons sigui
la condició individual, la condició genial, no
fará més que engruixar-la, donar-li una poi
xança i una corpulencia.
Per aixb, si aquest carácter individual és
pompós i exuberant, pomposa i eXuberant
será la manifestació genial: si , aquella és
rnedriocra, exagerada i grandiosament me
diocra será aquesta—no és paradoxal el
que hi hagi,—i alguns en coneixem—tempe
raments mediocres i genis mediocres.
MÁRTí CASANOVAS
qué hi ha algú que només sab veure la
fatxada.
1 aquesta fatxada enganya a molts, que
no saben veure que al darrera, només hi
ha carcassa. Exemple: hi ha qui s'empenya
va en fer -nos empassar En Ciará com a
clássic (novo-clássic, sí ho és; perb no, clás
16
sic. I la diferencia és essencial. ja ho déiem
altre dia)
Qüestió de fatxada: qüestió d'etiqueta. Hi
ha qui només s'acontenta amb la fatxada,
i amb la periferia. Tal volta ens obligarán
a dir que tenía raó el Doctor de Salamanca,
i algún deis nostres, en afirmar tot seriosa
ment que la estética ens ofega.
Disculpem, peró, aquel' erro, que ara se
expía. Després de donar-se compte d'aquel'
per a tapar-lo adoptat el suprem recurs
de callar; En Ciara ha passat per mort,
després d'ésser portat als núvols.—I com a
«mea culpa», i alliçonat per la experiencia,
hi ha qui s'entreté cridant amb aire docto
ral contra el novo-classicisme i una gent
nova, terriblement revolucionaria, que el
reviscola i u remena els Usos.
D1ETARI ESPIRITUAL,
Es mort D. Ramón Picó i Campamar.
Ara començará de viure més aprop de nos
altres. Devindrá un clássic, ell qui en vida tan
curosament s'exercitá en la contenció i en la
sobrietat.
De la pléiade deis jocs Florals fou en Picó el
poeta qui més d'aprop seguí les petjades del
mestre Milá i Fontanals cercant la fulguració
viva de l'anima popular i ultrapassant els con
vencionalismes retórics sense menyspreuar,
peró,, l'alta entonació dignificadora de la retó
rica.
Entre els homes del seu temps, molts deis
quals monologuen iLeclosos en un pessimisme
violent contra tot i contra tothom ell fou deis
pocs que sablen dialogar.
Honorem la seva memoria fent que la con
versa no fineixi...
*
Els aldarulls d'estudiants, no sabríen indig
nar-nos.
Ens diverteixen més aviat. El que ja no ens
diverteix tant, i fins ens avergonyiría és la se
rietat ridícola amb qué els estudiants bu
llanguers mofeten de qué els estudiosos intel
ligents els diguin la veritat; i els escarafalls
d'uns quants catedrátics que es creuen en el
deure de protestar deis qui lliurement judiquen
l'obra negativa de l'en.senyament oficial uni
versitari.
Anys enrera dejen els esperits crítics: Que
tan quin les Universztats.
Avui, nosaltres, que estimem l'interveneió
més que la crítica, diem: Que millorin les Unz
versitats.
Quan el professorat abandoni l'actual siste
ma docent de promulgar la ciencia; quan no sigui possible que un catedrátic defineixi la
prehistoria dient que és una ciencia tendencio
sa; i un altre expliqui l'arquitectura romana
en dues llicons; i un altre afirmi que de dret
polític tothom en sab perqué tots llegim els
diaris; i un altre tingui dins les caixes d'em
balatge tot un curs el material docent...; ales
hores els estudiants no promourán vagues es
túpides i xivarris cridaners. Respectarán la
dignitat de la cátedra.
M. C.
si dins les Universitats fermenten agita
cions, serán lluites d'ideals, generoses inicia
tives jovenils a punt de combatre per l'autono
mía de Catalunya, per exemple.
* *
S'ha reunit una nova Assambleade maestros
nacionales.
Aixó fou a Madrid. Les conclusions aprova
des parlen d'escalafó, d'ascensos, de catego
ríes, de sous superiors a mil pessetes...
Molt nacional i molt poc pedagógic.
***
Mentre aquets escriptors estimulants de la
moderna literatura castellana qui es marave
llen de la paraula optimisme s'embadaleixen
de l'hegemonía del castellá, i deis milions de
gent que parla castellá i de la necessitat d'or
ganitzar a Madrid una fira del llibre castellá,
oficialment se negligeixen els interessos dels
nuclis de jueus de parla castellana a Salónica,
Jerusalem i Constantinobla i som els catalans
qui defensem els interessos d'Orient, i són els
editors estrangers qui fan del castellá una me
na de producte per al mercat d'América, i son
els americans de parla castellana els creadors
d'un non idioma i d'una nova metrópoli que ja
no serán ni castellá l'un ni raltre castellana.
* *
La Real Academia de Buenas Letras, que
sempre ens deixa el dubte de si és un Centre
Caligráfic o una Societat literaria, sembla de
cidida a fer professió d'alta literatura,
Peró val a dir que amb aquesta transforma
ció perd carácter.
Ara mateix, icorn se trobará envellit el doc
tor Segalá dins l'Academia!
Ja el dia de la recepció advertírem que volía
venjar-se'n amb l'ironía del terna del discurs
en el qual estudiava la noble personalitat del
Dr. Balan i juvany, qui fou un veritable pre
decessor de la moderna ortografía catalana.
20 Impremta i Litografía de JOAN COMAS, Rambla, 81.— Sabadell.
Mutua General de Segurs
Socletat d'accidents del treball
CONCELL ADMINISTRATIU:
President: Trinitat Rius i Torres. — Vis
President: Josep Masana Tarrés.—Secre
tari: Pere Calvet Pintó.—Vocals: Tomás
Recolons Lladó; Jaume Brutau Manent;
joán Torres Vilanova; Lluís Guarro Ca
sas; Romá Regordosa Soldevila; Cayetá
Marfá Clivillés
Agent en Sabadell FELIU CAROL
Balaguer, 152. Telefon 293
ESCOLA. D'ART
DIRECCIÓ: IGNAS1 MALLOL
PINTORS ESCULPTO/LS
ARQUITLCTES : ILNGINYER.S
C. CUCURIL7L.L.A : IV : II
OFRENA
Revista gráfica mensual catalana
Suseripció anyal: 5 ptes. Número solt: 40 cts.
Redacció i Administració: Corts Catalanes, 550, 2.°" 1.a
VELL 1 NOU
Revista Quina:anal diArt
Suseripeió trimestral: 1'50 pts.-Núm. solt: 30 es.
Redaeció i Administració: Corts Catalanes, 613
GALERIES
LAIETANES
Corts Catalanes, 613
ANTIGUITATS EXPOSICIONS
LLIBRERÍA D' ART :: CAVES
DE VINS : ART MODERN
PUBL1CACIONS DE "LA REVISTA"
Administraciós CORTS CATALANES, 613, baixos - BARCELONA
HA SORTIT:
Mots plaents idesplaents
DE MIQUEL POAL
EN PRE,PARACIÓ:
44.~4,d5
L' OBRA DI ISIDRE NONELL
PRÓLEG D1EUGENI D5ORS.—BIOGRAFÍA D/ALEXANDRE PLANA. —ESTUDIS DE FRANCESC PU
JOLS, RAMÓN REVENTÓS, RAMÓN CASELLAS, MARTÍ CASANOVAS, FELIU ELÍAS, FRANCESC
VAVREDA, JOAQUIM FOLCH I TORRES I ROMA JORI.—REPRODUCCIÓ DE DIBUIXOS I PINTURES
La edició d'aquest llibre es fa per suscripció. Preu: Tres pessetes