p. 379 |
Desar pàgina Eliminar pàgina | Anterior | 7 de 12 | Següent |
|
Aquesta pàgina
Tot
|
Carregant continguts ...
EL TEATRE CATAL� 579 Orfe� Gracienc : Concert : de musica �da Camera� : � c�rrec dels notables alumnes Na Rita Brossa, pianista; Ernest Grau, violinis- ta, de l'Acad�mia Ainaud, En Felip Vives, viola de l'Acad�mia Granados i En M. Montserrat, violoncel, del mestre Soler de l'Escola Municipal de M�sica, es verific� el passat diumenge a la Sala d'actes de l'Or- fe� Gracienc, una sesi� que es veg� molt concorreguda dels socis i llurs families que acudeixen amb molt inter�s a aquestes fes- tes culturals. El jove Grau demostr� for�a de condi- cions per a el viol� si b� adoleix de certa vehem�ncia una mica perjudicial a la pul- critut de l'execuci�. La senyoreta Brossa t� un notable domini del piano, si b� la re- comanem tingui m�s cuidado en els clars i obscurs, puix extrema quelcom els forts. El nen violoncelista Montserrat ens agrad� for�a; si perservera en l'estudi treure un gran partit d'aquell to hermos�sim que treu de l'instrument. En les obres de conjunt hi hagueren al- gunes defici�ncies per manca de adaptaci�. Teatre Principal de Gracia Aquest antic teatre que es va cremar fa alguns anys, ha sigut reconstruit inaugu- ranf-se amb la solemnitat musical del pri- mer concert a Barcelona de la s�rie que ha donat en aquesta temporada l'Orquestra Simf�nica de Madrid que dirigeix el mestre Arb�s. Aquesta corporaci�, molt coneguda del nostre p�blic, es caracteritza per una bri- llantor extraordin�ria en les seves interpre- tacions, que devegades degeneren en certs efectismes dels quals no t� necessitat l'or- questra madrilenya per a demostrar els m�- rits que atresora. Interpret� l'Obertura de Fieischuts, de Weber, Andante de casa/ion, de Mozart, Francesca da Rimini, de Tschaskosky, Quinta Simfonia de Bee- thoven i tres grans fragments vagnerians de Sigfrido, Tristan e Iseo i Tanh�user, quina espl�ndida m�sica del mestre de Bayreuth sigue ampliada amb la Cavalcada de La Walkyiia. ORPHEUS Els fari�zeus del Teatre Catal� Copiem de Yllustiaci� Catalana: �Dijous havia d'obrir-se'l Romea amb una companyia castellana que dirigeix el senyor Puga. Al vol de la contracta d'aquest actor s'han dit coses saboros�ssimes, no preci- sament relacionades amb ell, sin� amb l'em- presa que estigu� algunes sefmanas fent passar de noves a una colla de bons patricis decidits a honorar de nou aquella casa amb una temporada de teatre catal�. Dels articles i cartes que s'han publicat a la premsa di�ria sobre semblant afer, s'en despr�n amb tota claretat, sense que hi valguin ex- cuses, qu�'ls senyors empresaris o l'entitat formada per ells, han preferit fer teatre cas- tell� a acullir en el Romea una empresa que portava fermes garanties, per� era catalana. Aix� que diem no son comentaris. Es conslataci� de fets. 1 un altre fet �s que l'em- presa de Romea t� registrat el t�tol de Tea- tre Catal� cosa realment incomprensible en una entitat que tant poca estimaci� demostra tenir per a ell. Val a dir que probablement el dia que fos suscitada una q�esti� sobre semblant t�tol, segurament que s'hauria de adoptar el cri- teri de no considerar validesa a la exclusiva. A fi de comptes Teatie Catal� es un t�tol perfectament gen�ric. 1 fora curi�s que enco- ratjats per l'exemple, un mercer, un adro- guer, o qualsevol altre industrial o comer- ciant, registressin el nom de la seva pro- fessi� creguts que cap altre ciutad� pot posar damunt de la botiga el r�tol Meicerfa Adioguei�a o qualsevol altre. Sobre tot si a la Merceria s'hi venguessin fideus i a la Adroguerfa robes fetes. Perqu� el cas de Romea es aquest. S'en diu Teatre Catal� i s'hi exp�n de tot fora teatre catal�. Doncs, sobra el r�tol i moltes altres coses.�
Descripció
Puntuació | |
Títol | Teatre català, El. Núm. 245 (4 nov. 1916) |
Descripció | Conté il·lustracions |
Matèria | Teatre català -- Revistes |
Editor | Biblioteca de Catalunya |
Data de publicació | 2011 |
Data del document original | 1916 |
Tipus de recurs | Text |
Format | Imatge/jpeg |
Font | Publicació original: Barcelona : [s.n.], 1912-[1917] (Barcelona : A. Artís, Impr.), Any 1, núm. 1 (29 febr. 1912)-any 6, núm. 264 (24 març 1917) |
Llengua | cat |
Relació | http://cataleg.bnc.cat/record=b1014360~S10*cat |
Gestió de drets | Còpia permesa amb finalitat d'estudi o recerca, citant la font "Arxiu Històric de la Ciutat". Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització |
Productor | Ardiaca |
Resolució | 150 ppp |
Compressió | JPEG, compressió baixa |
Definició | 24 bits |
Característiques físiques | 27 cm |
Descripció de la pàgina
Títol | p. 379 |
Transcript | EL TEATRE CATAL� 579 Orfe� Gracienc : Concert : de musica �da Camera� : � c�rrec dels notables alumnes Na Rita Brossa, pianista; Ernest Grau, violinis- ta, de l'Acad�mia Ainaud, En Felip Vives, viola de l'Acad�mia Granados i En M. Montserrat, violoncel, del mestre Soler de l'Escola Municipal de M�sica, es verific� el passat diumenge a la Sala d'actes de l'Or- fe� Gracienc, una sesi� que es veg� molt concorreguda dels socis i llurs families que acudeixen amb molt inter�s a aquestes fes- tes culturals. El jove Grau demostr� for�a de condi- cions per a el viol� si b� adoleix de certa vehem�ncia una mica perjudicial a la pul- critut de l'execuci�. La senyoreta Brossa t� un notable domini del piano, si b� la re- comanem tingui m�s cuidado en els clars i obscurs, puix extrema quelcom els forts. El nen violoncelista Montserrat ens agrad� for�a; si perservera en l'estudi treure un gran partit d'aquell to hermos�sim que treu de l'instrument. En les obres de conjunt hi hagueren al- gunes defici�ncies per manca de adaptaci�. Teatre Principal de Gracia Aquest antic teatre que es va cremar fa alguns anys, ha sigut reconstruit inaugu- ranf-se amb la solemnitat musical del pri- mer concert a Barcelona de la s�rie que ha donat en aquesta temporada l'Orquestra Simf�nica de Madrid que dirigeix el mestre Arb�s. Aquesta corporaci�, molt coneguda del nostre p�blic, es caracteritza per una bri- llantor extraordin�ria en les seves interpre- tacions, que devegades degeneren en certs efectismes dels quals no t� necessitat l'or- questra madrilenya per a demostrar els m�- rits que atresora. Interpret� l'Obertura de Fieischuts, de Weber, Andante de casa/ion, de Mozart, Francesca da Rimini, de Tschaskosky, Quinta Simfonia de Bee- thoven i tres grans fragments vagnerians de Sigfrido, Tristan e Iseo i Tanh�user, quina espl�ndida m�sica del mestre de Bayreuth sigue ampliada amb la Cavalcada de La Walkyiia. ORPHEUS Els fari�zeus del Teatre Catal� Copiem de Yllustiaci� Catalana: �Dijous havia d'obrir-se'l Romea amb una companyia castellana que dirigeix el senyor Puga. Al vol de la contracta d'aquest actor s'han dit coses saboros�ssimes, no preci- sament relacionades amb ell, sin� amb l'em- presa que estigu� algunes sefmanas fent passar de noves a una colla de bons patricis decidits a honorar de nou aquella casa amb una temporada de teatre catal�. Dels articles i cartes que s'han publicat a la premsa di�ria sobre semblant afer, s'en despr�n amb tota claretat, sense que hi valguin ex- cuses, qu�'ls senyors empresaris o l'entitat formada per ells, han preferit fer teatre cas- tell� a acullir en el Romea una empresa que portava fermes garanties, per� era catalana. Aix� que diem no son comentaris. Es conslataci� de fets. 1 un altre fet �s que l'em- presa de Romea t� registrat el t�tol de Tea- tre Catal� cosa realment incomprensible en una entitat que tant poca estimaci� demostra tenir per a ell. Val a dir que probablement el dia que fos suscitada una q�esti� sobre semblant t�tol, segurament que s'hauria de adoptar el cri- teri de no considerar validesa a la exclusiva. A fi de comptes Teatie Catal� es un t�tol perfectament gen�ric. 1 fora curi�s que enco- ratjats per l'exemple, un mercer, un adro- guer, o qualsevol altre industrial o comer- ciant, registressin el nom de la seva pro- fessi� creguts que cap altre ciutad� pot posar damunt de la botiga el r�tol Meicerfa Adioguei�a o qualsevol altre. Sobre tot si a la Merceria s'hi venguessin fideus i a la Adroguerfa robes fetes. Perqu� el cas de Romea es aquest. S'en diu Teatre Catal� i s'hi exp�n de tot fora teatre catal�. Doncs, sobra el r�tol i moltes altres coses.� |
Etiquetes
Comentaris
Afegir un comentari per p. 379