Teatre català, El. Núm. 245 (4 nov. 1916)

              EL TEATRE  CATAL�

579

Orfe� Gracienc : Concert
: de musica �da Camera� :

� c�rrec dels notables alumnes Na Rita
Brossa, pianista; Ernest Grau, violinis-
ta, de l'Acad�mia Ainaud, En Felip Vives,
viola de l'Acad�mia Granados i En M.
Montserrat, violoncel, del mestre Soler de
l'Escola Municipal de M�sica, es verific� el
passat diumenge a la Sala d'actes de l'Or-
fe� Gracienc, una sesi� que es veg� molt
concorreguda dels socis i llurs families que
acudeixen amb molt inter�s a aquestes fes-
tes culturals.

El jove Grau demostr� for�a de condi-
cions per a el viol� si b� adoleix de certa
vehem�ncia una mica perjudicial a la pul-
critut de l'execuci�. La senyoreta Brossa
t� un notable domini del piano, si b� la re-
comanem tingui m�s cuidado en els clars
i obscurs, puix extrema quelcom els forts.
El nen violoncelista Montserrat ens agrad�
for�a; si perservera en l'estudi treure un
gran partit d'aquell to hermos�sim que treu
de l'instrument.

En les obres de conjunt hi hagueren al-
gunes defici�ncies per manca de adaptaci�.

Teatre Principal de Gracia

Aquest antic teatre que es va cremar fa
alguns anys, ha sigut reconstruit inaugu-
ranf-se amb la solemnitat musical del pri-
mer concert a Barcelona de la s�rie que ha
donat en aquesta temporada l'Orquestra
Simf�nica de Madrid que dirigeix el mestre
Arb�s.

Aquesta corporaci�, molt coneguda del
nostre p�blic, es caracteritza per una bri-
llantor extraordin�ria en les seves interpre-
tacions, que devegades degeneren en certs
efectismes dels quals no t� necessitat l'or-
questra madrilenya per a demostrar els m�-
rits que atresora. Interpret� l'Obertura de
Fieischuts, de Weber, Andante de casa/ion,
de Mozart, Francesca da Rimini, de
Tschaskosky, Quinta Simfonia de Bee-
thoven i tres grans fragments vagnerians
de Sigfrido, Tristan e Iseo i Tanh�user,
quina espl�ndida m�sica del mestre de
Bayreuth sigue ampliada amb la Cavalcada
de La Walkyiia.

ORPHEUS

Els fari�zeus

del Teatre Catal�

Copiem de Yllustiaci� Catalana:

�Dijous havia d'obrir-se'l Romea amb una
companyia castellana que dirigeix el senyor
Puga. Al vol de la contracta d'aquest actor
s'han dit coses saboros�ssimes, no preci-
sament relacionades amb ell, sin� amb l'em-
presa que estigu� algunes sefmanas fent
passar de noves a una colla de bons patricis
decidits a honorar de nou aquella casa amb
una temporada de teatre catal�. Dels articles
i cartes que s'han publicat a la premsa
di�ria sobre semblant afer, s'en despr�n
amb tota claretat, sense que hi valguin ex-
cuses, qu�'ls senyors empresaris o l'entitat
formada per ells, han preferit fer teatre cas-
tell� a acullir en el Romea una empresa que
portava fermes garanties, per� era catalana.

Aix� que diem no son comentaris. Es
conslataci� de fets. 1 un altre fet �s que l'em-
presa de Romea t� registrat el t�tol de Tea-
tre Catal� cosa realment incomprensible en
una entitat que tant poca estimaci� demostra
tenir per a ell.
Val a dir que probablement el dia que fos
suscitada una q�esti� sobre semblant t�tol,
segurament que s'hauria de adoptar el cri-
teri de no considerar validesa a la exclusiva.
A fi de comptes Teatie Catal� es un t�tol
perfectament gen�ric. 1 fora curi�s que enco-
ratjats per l'exemple, un mercer, un adro-
guer, o qualsevol altre industrial o comer-
ciant, registressin el nom de la seva pro-
fessi� creguts que cap altre ciutad� pot
posar damunt de la botiga el r�tol Meicerfa
Adioguei�a o qualsevol altre. Sobre tot si a
la Merceria s'hi venguessin fideus i a la
Adroguerfa robes fetes. Perqu� el cas de
Romea es aquest. S'en diu Teatre Catal� i
s'hi exp�n de tot fora teatre catal�. Doncs,
sobra el r�tol i moltes altres coses.�