Temps, El. Núm. 116 (28 març 1936)

              namil¦NEM
Z Surt els dissabtes—Any III
<E
El nostre Parlament a l'hora de reprendre les seves tasques, ha
palesat un sentit de serenitat 1 coincidéncia que és obligació
patriótica de tots ter que es
La setmana
a Catalunya
Hem de parlar en primer lloc
de l'éxit esclatant obtingut pel
míting organitzat per la Federa
ció de Joventuts d'Unió Demo
crática. Els nostres lectors po
dran llegir en aquesta mateixa
edició un resum del discurs del
senyor Carrasco i Formiguera
pronunciat durant aquell acte.
No caldrá, dones, que hi fem co
mentaris. Subratllem, només,
que els «leit motivs» deis oradors
foren la reconstrucció de la uni
tat espiritual del nostre poble i
la necessitat de desvincular la
nostra política de tota política
externa, objectius que es servei
xen alhora amb una política
auténticament i amplament na
cional, exempta de sectarismes i
de provincianismes.
Davant de l'éxit d'aquest acte,
constatem amb satisfacció qut el
nostre poble es va adonant que
les solucions deis greus proble
mes de l'hora present han de ve
nir de les doctrines de justicia
social i de pur patriotisme que
inspiren les actuacions d'Unió
Democrática.
* • *
A remarcar la integració dins
de l'Esquerra del grup Lluhí i de
diverses organitzacions federalis
tes de Catalunya. A remarcar,
també, en les declaracions del
senyor Companys, per mitjá de
les quals féu pública aquesta in
tegració, una crida a les oposi
cions perque collaborin a l'obra
del Govern. Será bo que les opo
sicions estiguin disposades a
prestar el seu concurs, pero cal
drá també que el Govern el faci
liti per mitjá d'una política de
comprensió i de respecte al dret
de tots els ciutadans.
Ls per aixo perqué entrebanca
l'obra de co•laboració del Govern
amb les oposicions, que hem de
lamentar i blasmar l'obra de ri
dícules, absurdes i antidemocrá
tiques mesures de persecució a
legítims sentiments de tots els
ciutadans, empresa per diversos
ajuntaments esquerrans. Pel bon
nom de Catalunya i de la digni
tat cívica dels catalans, cal aca
bar amb aquestes actuacions fo
ra-senyades.
* *
No volem acabar sense fer
constar la nostra protesta per la
conducta seguida pel Tribunal
de Garanties envers el diputat al
Parlament Catalá senyor Dencés.
No ens intereSsa saber si la seva
manera de pensar és acostada o
(segueix a la tercera página')
L2:1\AP‘
0...~..~0.***"...••••¦¦•¦¦••W•'•*.r+%,..0'^%...0.•••=00"..../.******"*".00"•~0.**
Belles paraules
Dies passats, en una conversa amb els periodistes, l'Honorable President de la Generan
tat, senyor Unís Companys, féu unes manifestarions a les quals cal retre el degat honor. Deja
el President: «Cada dia que passa és més necessari atreure a l'obra de govern d'esquerra els
valors més destacats de Catalunya, no solament per a sumar-los a les funcions governants
sinó també per a tenir-los en l'esfera de l'oposició, per a comptar sempre amb la fiscalització
1 les suggeréncies de la crítica.» I afegia després: «... és necessari que els valors més desta
cats, els més ben caparitats de Catalunya, no sentin menyspreu per la intervenció directa en
la política, sinó que aspirin a fer-la viure, intervenint-hi amb activitat, perqué l'hora present
ho demana i la tasca a desenvolupar ho sollicita amb exigéncies de deure imperatiu.»
Belles paraules que, precisament perqué les creiem dites de bona fe, han de despertar
en nosaltres un ressó de cordialitat. A elles ha de correspondre dintre de la nostra terra tot
hom que mantingui viu un sentit de responsabilitat. Peró perqué es puguin traduir en fets cal
una política seriosa de qué han de donar exemple tant o més que els altres, els que tenen a
les seves mans tots els ressorts del Govern. Són ells que han de fer valdre i rendir les pró
pies capacitats i no ho aconseguiran mentre no sufoquin dintre les própies organitzacions de
partit l'arrió interessadament corrosiva del prestigi deis més aptes que acaba arreconant-los
i substituint-los en els Ilocs de responsabilitat per personatges i personatgets de mínima sol
véncia. Són ells que han de demostrar la voluatat de treballar per tota Catalunya desenvolu
pant llur programa de Govern sense menyspreu de tot alió que és realment viu en el país, in
teressos, idees i sentiments; i sobretot establint una unitat en l'acció de Govern que lligui
tots els gratis de la jerarquia; perqué no pugui passar que els bons propósits exposats pels
de dalt es vegin contradits a cada punt per les arbitrarietats i els sectarismes deis de baix,
de les autoritats locals i subalternes. El problema més greu de Catalunya és avui el problema
de la disciplina i coordinació interna de l'Esquera. No ho ha d'oblidar l'Honorable senyor
President de la Generalitat i no ho han d'oblidar els seus collaboradors més immediats.
Naturalment, aixó que demanem al partit governant no descarta per res alió que és exi
gible a les oposicions. La funció de l'oposició és una fundó crítica que s'ha de portar a
fons sempre que calgui peró, tant per raons d'eficácia com de lleialtat, amb un esperit am
pie i generós. L'oposició ha de guanyar-se una força moral que només s'obté quan es despu
Ila ostensiblement deis petits interessos partidistes i es posa al servei de l'interés general del
país.
Dissentir quan és necessari és una obligació fonamental. Dissentir per sistema és anul
lar els propis esforços en ares d'una passatgera satisfacció. Encara hi ha moltes coses a Cata
lunya en l'apreciació de les quals governants i oposicions es poden trobar units. Uns i altres
tenen l'obligació de possibilitar-se ntútuament l'eficácia patriótica de Ilurs respectives actua
cions. I el millor títol per a exigir a l'adversari en rectitud de conducta i l'altesa de mires és
la prbpia rectitud i la própia altesa de mires.
Les paraules del President de Catalunya semblen una crida a la collaboració en una obra
comuna. La fará possible eh, la faran possible els bornes del seu partit, la farem possible
tots, cada u en la mesura de les seves disponibilitats 1 de la seva força? Aixó és el que cal
da veure, i a cada ú la seva responsabilitat.
Barcelona, 28 de maro del 1936
EDITORIAL
Vegeu en aquest número la ressenya
del Maing de la Fecleració de Joven
tuts d'Unió Democrática de Cala
iunya, celelorat el diumenge passat.
s,
ha estat visat
per la censura.
N.° 116.— Preu: 15 céntims
Dits i iets
Fa pena constatar el to cada
dia més provincia en qul es pro
dueix la nostra premsa diaria. I
pels qui recordem passades cam
panyes, fa més pena encara veu
re com ocupa el primer Roe en
aquesta posició de renunciament
el diari "La Publicitat".
La gran majoria deis seus edi
torials i articles són escrits de
cara a Madrid, obeint consignes
de Madrid, dictats des de Ma
drid... Hora hi parla del govern
i del parlament sense fer cap dis
tinció quan deis d'Espanya es
tracta. En canvi, no es descuida
mai d'aclarir quan al nastre es
refereix, que és el Govern, de la
Generalitat o de Catalunya.
'Nosaltres creienz que parlant
escrivint en cataIanista sempre
s'ha d'entendre que precisament
no calen aditaments o aclari
ments quan parlem del nostre
Govetn o del nostre Parlament, i
per contra sí que cal, a l'esmen
tar corporacions o institucions
forasteres, distingir-ne la seva
nacionalitat.
Se'ns dirá que pitjor ho fan
encara "La Humanitat" i "La
Rambla"... Ben segur que sí. Pe
rO tothom sap que a aquests pe
riódics no se'ls pot exigir massa
cosa en materia de catalanisme,
jruix que és cosa que encara els
ve de 710U. En canvi, "La Publi
citat", si más no, té história. I
una bella história que tots els na
cionalistes n'han de sofrir en
veure conz avui s'Id fa tan poc
honor!
* * •
Aquesta Quaresma també la
política assimilista es mostra a
les portes de les esglésies barce
lonines.
En lotes elles hi ha lira! el
cartell d"Acción Católica" anun
ciador d'exercicis i serrnons.
A quests cartells són redactats
únicanzent en espanyol i ni tan
3olanzent el ciutarla que els con
sulta s'hi pot guiar per assaben
tar-se si els oradors sagrats hi
prediquen en la nostra llengua o
amb la que Déu dona a altres
.pobles, per?) no pos al nostre.
Coses de l'Acción Católica"
tal coni la voldrien pel nostre
país certs senyors que encara no
s'Izan volgut adonar, malgrat
tot.s els avisos que d'uns anys en
la es prodiguen, que a la nostra
terra el que ens falta es una Ac
cid sincera i no una "Ac
ción" al servei de la política as
similista d'una gent i d'un Es
tat que e-ns ha ensenyat mctssa
savint les urpes perquk ens hi
haguenz de junyir tan dOcilment
a ter-nos-en instrument.
2. EL TEMPS
Diumenge passat, a les onze
del matí, la gran i popular sala
de l'iris Park presentava un as
pecte brillantissini, plena cona
eslava d'un públic entusiasta i
inteiligent que ocupava totes les
seves llotges i el pati de buta
ques, corrí també el primer pis.
Foren molts els qui hagueren de
70inandre drets, dones a un
quart de dotze ja era impossible
!robar un sol seient. Tot fa su
posar que d'haver-hi ajudat una
mica el dia, dones durant tot el
matí l'aigua caigué damunt la
nostra ciutat a bots i a barrals,
Tample local de l'Iris Park hay
7-ja resultat insuficient per a la
gentada que s'hi hauria aplegat.
Ilenunciem a donar els noms de
les personalitats que hi assisti
ren, per no ler allargassada
aquesta nostra ressenya de l'acte,
que proa pecara d'incampleta,
no podent-nos extendre repro
duint íntegrarnent els parlaments
dels oradors que hi prengueren
pant i limitant-nós solarrient a
fer-ne un extracte. Consignarem,
peró, cona fou gran el contingent
de joves que acudiren a aquesta
.crida de les Joventuts d' Unió
Democrática i con el .seu patrio
iisme pogué manifestar-se amb
,els aplaudiments i visques calo
rosos arnb qué subratllaren la
presencia i les paraules deis ho
mes d'U. D. de C.
A un quart d'onze es dona per
•coine-nlat el míting.
En nom de la Federació de
Joverituts, el senyor Ignasi Ma
luquer, que presidia l'acte,
adrelá la paraula als assistents
regraciant-los la presencia i jus
tificant la celebració del mí
ting en.els moments actuals, en
la necessitat imperiosa que les
Joventuts d'U. D. senten d'orien
tar la joventut catalana en mig
del cnfusionisme i desorientació
de l'hora present.
josep Sagarra
Tot seguit s'aixecá a parlar
Josep Sagarra, president de la
Joventut de l'Entitat Matriu, el
qual començá dient que tota la
joventut del Partit sentia no ja
com un deure de disciplina, sino
com un veritable impuls vital,
l'obligació de recolzar la crida
als joves adreçada pel senyol
Pau Romeva en la seva clarrera
conferencia a la Sala Mozart.
Manifestació immediata d'aquest
afany d'actuació fou la magnífica
conferencia que sobre els pros
blemes de la joventut catalana
dona, la setmana passada, Ig,na
si Maluquer en la sala d'actes de
l'entitat matriu; una altra mani
festado, el propi acte que avui
s'está eelebrant i que no és més
que l'anell d'una cadena d'actes
i treballs que seguiran. En
aquests moments difícils, el qui
té la tasca més planera i fácil és
Unió Democrática, que pot ofe
rir a la consideració de la joven
tut de Catalunya dues coses que
El miting de la Federacíó de Joventuts d'Unió Democrática a !'Iris Park
„ :';!:,!1!;¦111kirJ, NILIS#11111111~11111~1111111•1111111~111111~~~"1„,„ '1"*7,11Or:'1!:1'11111¦1
Un gran ade d'afirmadó nado
nalísia í de democracia cristiana
Un públic nombrosissim i entusiasta aclama els principis d'U. D.
de C. magnificament exposats pels oradors J. Sagarra, Maurici
Serrahima, Joan J. Mitjavila i Manuel Carrasco i Formiguera.
per la seva claredat i honestedat
han d'impressionar fortamebt
l'esperit deis joves, que cerca
seinpre la máxima sínceritat i es
dona al que actua de bona fe i
sense l'afany d'interessos mes
quins. Aquestes dues coses són,
per una banda, un programa pre
cis i concret, ple d'un ample sen
tit huirá i cristiá, amb el qual
poden resoldre's tots els proble
mes que angunieg:en la societat
actual. Per l'adra, una actuació
recta i lleial deis seus bornes re
presentatius als organismes pú
blics i de la qual en.són una bo
na prova la conducta de Manuel
Carrasco al Parlament espanyol
i la de Pau Romeva al Par
lament de Catalunya, i aquella
altra potser menys espectacular,
perb tan eficaç i positiva d'aquel/
grapat d'homes anónims que
amb els ideals d'Urdo Democrá
tica ben endins del seu cor, tre
bailen abnegadament i coratjosa
rrient escampats per tot Catalu
nya, des deis seus cárrecs de
eonsellers municipals en fosen
portats per la voluntat popular.
Aquesta labor fructífera que es,
basa en el treball de cada dia i
en redore personal de cada u,
és la que Unió Democrática vol
que rendeixi la seva joventut, a.
la qual i als altres ciutadans que
amb esperit jove i els enateixos
ideals que aquella actuen fora
de la seva disciplina, s'adreça
l'orador encoratjant-los a actuar
cada dia amb més entusiasme i
més sentit de responsabilitat al
servei de la Democracia i de la
Justicia social, que és tant com
dir, acaba afirmant el President
de la Joventut, al servei de Ca
tal unya
Maurici Serrahima
Un cop acabats els aplauda
rnents que premiaren el magnf
fic parlament de Josep Sagarra,
féu ús de la paraula el membre
del Consell Nacional, senyor
Maurici Serrahima, el qual din
que vol continuar la crida que a
la joventut ha fet l'orador que
l'ha precedit. Volem la joventut
perqué ella és el dema i per tant,
en definitiva, la garautia de la
continuació. Quan ens dirigim
a la joventut no ho fem pesqué
entenguem que els bornes es di
videixen en dues classes, la dels
homes fets i la dels bornes joves.
Per a nosaltres, els joves són els
homes fets de demá i aquesta
considerado ens priva d'utilitzar
la joventut amb aquella concep
ció de força de xoc que ha estat
fins ara la que ha predominat en
els altres partits polftics. S'ha
abusat moltes vegades del seu
desinterés que ha permés que
fos fácilment explotada i aixt
podem veure guantes vegades no
han estat utilitzats els joves po
sant en llurs mans una pistola,
amb aquella mateixa manca
d'escrúpols i esperit de covar
dia que significa el posar les do
nes i criatures al davant d'una
manifestació per tal de servir de
parallamps, i en el seu c,as de
carn de cenó, als que des de dar
rera la cortina atien els odis i
les passions. No! Nosaltres yo
lern la joventut perqué té una
força de visió i penetració que els
grans no tenen per veure els
ide,als, força de penetració que fa
que no vegi els primers termes
per veure solament l'últim, l'i
deal. 1 per aircb ens tacaria la
consciencia utilitzar aquesta dis
posició especial deis joves per po
sar en perill llurs existéncies. La
vida no solament es pot sinó que
deu donar-se per la Patria en un
moment deterrninat i necessari,
perb per la liuda política de ca
' da dia no, puix aixó també seria :1; menysprear el mateix valor de
la vida.
Nosaltres volem els joves per
. qué el din de demá tinguin les
mateixes condicions que desit
gem que tinguin els homes de
pervindre. No voldríem que algú
pogués creure depriment aques
ta visió de la l'anejó de la joven
tul. Tot al contrari : demanem
esforç, treball, entusiasme, perb
no per desperiare-ho tot en un
moment i en manifestacions es
pectaculars i treball d'aparença.
L'entusiasnie de la joventut ha
de servir per tota una vida de
b:eball i si és una Ileugeresa que
els joves portres d'aquella gene
rositat i aquel! desinterés de qué
parlávern el despenguin voluntás
riament 'en un sol moment, con
sideraríem un veritable crim que
fossin els hemes responsables
d'una organització els que els
atiessin i es portessin per
aquest camí. El gran mestre de
nacionalisme que fou Prat de la
Riba, ja va .clir en una °cesio que
un deis defectes cabdals del nos
tre noble era la manca d'herois
me de cada dia, millor encara
e; menyspreu d'aquest heroismé.
Ara podem veure els resultats
de fiar-ho tot a una demagogia
fácil. No volem seguir-los per
aquest camí. Volem una política
nova i per tant, homes nous : per
abcó cridem la joventut. Fer un
partit nou no és aplegar una
gent que voti una candidatura.
Fer un partit non és infondre un
ideal i fer un nucli de ciutadans
en la contemplado del qual po
guéssim tenir una ante-visió del
que seria la Patria el dia que tots
els seus homes hi formessin part.
No vol dir aixó, per-e), que ens
proposem el partit únic ; al con
trari. només hi volem els . que
creguin i pensin com nosaltres i
aleshores aquest Partit, petit o
gran, seria una veritable força
perqué tindria la de la seva con
vicció i integritat. Per assolir
aquesta força ha de treballar
tothom i en especial els joves els
quals encoratjá l'orador en po
sar al servei deis ideals l'entu
siasme i redore de tota la vida.
El senyor Serrahima, que bu
relitgiosament escoltat mentres
descabdellava la seva interessant
peroració, escolta en acabar en
tusiastes i llargs aplaudiments.
han J. Mitjavila
Seguidament adreçá la parau
la als assistents el senyor Joan J.
Mitjavila, ex-membre del Comi
té de Govern, que fou saludat
amb una gran ovació. Cornença
dient que Unió Democrática s'a
drela a la joventut perqué entén
que ella és la base per refer la
unitat espiritual de Catalunya.
En parlar d'unitat espiritual l'o
rador diu que no vol dir que ca
da ú abdiqui deis seus ideals,
per?) si que aquests ideals que
tothom pot i deu mantenir dig
nament, no han d'ofegar el sen
tirnent de la conséiéncia nacional
de Catalunya. Per damunt de tot,
nosaltres ens sentim catalans, ca
talans nacionals. No dernanem
per tant una claudicado sinó que
anem en recerca d'una coopera
ció, d'un' noble sentiment de so
lidaritat, per bastir entre tots
el bell edifici de la Patria. I aixó
no es pot aconseguir sense exal
tar per damunt de tot alió que
ens uneix i no alió que ens se
para.
Nosaltres sentim l'esperit de
germanor i aquest ens fa desitjar
la major prosperitat per a tots
els homes de Catalunya Tots ens
estimem Veconomia de Catalu
nya, tots la volem próspera i tots
volem magnífica. Per?) tota la
passió que al camp de la política
han de dur els catalns, ha de te
nir per finalitat que no hi hagi
cap nacional que pateixi i que
quan arribi a les seves velleses i
la má estigui ja una mica can
sada i les yenes s'hagin tornat
més blavoses i es sentin una mi
ca més tivants, aquell home sen
ti la tranquillitat «una vellesa
assegurada i ben endins del seu
cor, profundament arrelat, l'or
gull immens d'ésser catalá.
En acabar el senyor ,Mitjavila
el seu brillant parlament, que en
diverses oeasions fou interrom
put pels aplaudiments entusiastes
de la concurrencia, escolta una
()vació xardorosa:
Manuel Carrasco i Formiguera
L'ovado es repetí novament en
disposar-se a parlar l'i•lustre
membre del Comité de Govern i
ex-conseller de la Generalitat, se
nyor Manuel Carrasco i Formi
guera, el discurs del qual era
esperat amb veritable expectació.
Avui Unió Democrática, diu
el senyor Carrasco en fer-se el si
lenci, sent l'emoció de posar en
mobilització la seva joventut.
Aquesta emoció la sentim en tota
la seva intensitat aquells que es
tem ja a la meitat del camí de
la vida i que després d'haver
ajudat amb les nostres angoixes
i el nostre sofriment personal el
moviment per al retrobament na
cional de la Patria, podíem ex
perimentar en veure l'estat de
penúria en qué es troba avui a
Catalunya el moviment naciona
lista, el dubte cruel i amarg de
si valia la pena d'haver sacrifi
cat tantes coses per arribar a tan
magres resultats. I és per aixó
molt més forta la meva emoció
en contemplar aquesta sala plena
de joventut entusiasta i patrióti
ca que ens fa donar per ben em
prats els nostres sacrificis.i priva
cions.
I com sempre tornarem a par
lar d'una cosa que no ha perdut
actualitat ni la pot perdre : el
nacionalisme integral. I no sola
ment no ha perdut actualitat si
no que avui Unió Democrática es
disposa a començar una nova
tasca de recatalanització integral.
Hem de tornar a afirmar d'una
manera clara i contundent, per
qué ens entenguin d'una vega
da, que a Catalunya no es podrá
resoldre íntegrament cap proble
ma mentre no es resolgui el seu
problema nacional. Catalunya
ha de lluitar fins assolir consti
tuir-se políticament, com a na
ció que és, en Estat independent
que ainb bata llibertat pugui
portar les aliances i confedera
cions que cregui convenients.
Aquesta afirmació no enclou cap
concepció xovinista ni és un pe
rill per a la bona relació i fra
ternitat entre els pobles, puix
pricisament el reconeixement de
la llibertat de les pátries és la
única garantia de la pau uni
versal.
Acabem de sentir a hores d'a
ra reinoció d'una victória elec
toral en la qual creiem sincera
ment veure-hi reflectas, encara
que sigui imperfectament, bona
part deis nostres ideals. No po
dem amagar tampoc l'emoció
d'haver sentit eras victorejant
Catalunya en terres d'Espanya i
estem disposats a correspondre
hi Ileialment en alló que tinguin
de realment autentic i sentit.
Perb hem de destriar amb la
mhxima fredor i serenitat el que
hi ha en aquelles manifesta
cions de sincer i el que obeeix a
un criteri sectari apassionat.
Deia I'altre dia a «La Humani
tat» . Palustre patrici Rovira i
Virgili, que Catalunya ha de te
nir una política exterior i que
aquesta els fets l'han donat ja
feta en vista de la simpatia que
la causa de Catalunya desperta
va en les esquerres espanyoles i
l'aversió que inspirava a les dre
tes també espanyoles i afegia
que ell no tenia la culpa de la
conducta tan clara i diáfana d'a
quelles dretes. Invitem a comen
tar el que pot significar per als
catalans nacionals aquesta afir
mació de que la sort de Catalu
nya estigui lligada a la sort deis
partits polítics espanyols. Hern
de reaccionar sigui com sigui
contra aquesta idea de que Ca
talunya está destinada a tenir
l'autonomia mentre governin a
Madrid les esquerres i a veure
com s'ensorra el cija que els hi
toqui el torn de pujar a les dre
tes. No hem d'oblidar un sol
moment que la sort de Catalu
nya només pot obeir a l'esforç
i al treball dels catalans exclusi
vament amb independencia deis
contratemps i anécdotes de la
política espanyola. En aquest
aspecte la veritable política ex
terior de Catalunya no és la que
apunta el publicista esmentat,
sino l'efecte i la simpatia i l'a
liança amb els altres pobles pen
insulars que també malden i
lluiten pel seu retrobament na
cional... (Ovació i crits de «Gora
Euskadi» i visques a Galicia i
Valéncia.)
S'ha de veure, dones, almenys
amb recança, aquesta simpatia
i benvolença que envers Catalu
nya sernblen sentir ara determi
nats sectors d'opinió peninsu
lars. No sabem el qué hi ha en
ells de lleial i de sincer i si la
finalitat podria ésser enfondir
la divisió en el cos sagrat de
Catalunya. I aixó sí que no po
dem tolerar-ho. A hores d'ara
els veiem a ells lliurats a Hui
-tes interiors manifestades ben
sovint en forma realment sal
vatge. Ningú no ens diu, peró,
que quan arribi el moment no
formin la pinya com altres ve
gades en contra deis interessos
i de la voluntat de Catalunya.
Com a catalans, no ens ha de
preocupar la seva divisió. Ells
es destrueixen en lluites fratri
eides : unim-nos nosaltres en de
fensa de Catalunya. (Gran ova
ció.)
A continuació recorda l'orador
que l'esperit nacional de Catalu
nya está lligat amb l'espiritua
lisme cristiá deis nostres avant
passats. Cita els noms gloriosos
de Jaume I, Ramon Llull, Au
ziás Marc, Verdaguer, Maragall,
Torres i Tots ells han
anat formarrt l'esperit catalá
hi han deixat un posa insubor
nable d'espiritualisme i tots han
honorat i a tots els uneix la nos
tra Ilengua gloriosa on está plas
mat tot aquell esperit i que és
el do més preat deis catalans
¦i el llac comú que els agerma
na per damunt de les ideologies
deis estaments.
Recorda les paraules de Pau
.Romeva quan afirmava que el
catalanisme és el «leit-motiv» de
totes les nostres qüestions. La vi
talitat del nacionalisme catalá es
ven tot seguit amb un senzill
examen del que ha estat la vida
ciutadana de Cataluny-a durant
aquests últims anys. A principis
de segle veiem com el sentit de
civisme es desvetllá ainb el cata
lanisme i evoca l'orador l'actua
ció inoblidable del Dr: Robert i
de Prat de la Riba al crit de
Visca Catalunya! Després aquell
primer impuls es materialitza i
arriba un moment que pesen mes
els interessos i les combinacions
financeres que el catalanisme.
Ve aquella Conferencia Nacional
Catalana que provocá un movi
ment que tants fruits excellents
hauria pogut donar i altra vega
da el crit de Visca Catalunya!
reneix l'esperit de civisme. Ve
després la Dictadura que enves
teix orbament contra tot el que
significava Catalunya. Es pro
dueix més tard la reacció ciuta
dana i Catalunya es suma a
aquell moviment de republica
nisme que floreix per Mes les
terres peninsulars, altra vegada
a través d'aquells que ens ano
menaven separatistes i que són
els que varen anar a concloure
el Pacte de Sant Sebastiá. I ve
el 14 d'abril, en el que al costat
de la joia per la victória, sem
bla barrejar-s'hi un cert temor
davant la possibilitat d'una vio
lenta reacció popular ; es viuen
efectivament moments de gran
perill, peró vingué la gran figura
d'En Maciá... (els aplaudiments
del palie im,pedeixen escoltar
les paraules de l'orador).
En aquesta exposició de fets
no vol tampoc oblidar l'orador el
que per a l'espiritualitat de Ca
talunya signifiquen la Lliga Es
piritual de la Mare de Déu de
Montserrat, el Foment de Pietat,
la Federació de Joves Cristians...,
institucions totes elles creades
també al conjur del catalanisme.
Ara mateix, diu el senyor Carras
co, i no voldria que fossin im
prudents les meyes paraules,
veiem com a Espanya es pro
dueixen estats de veritable anar
quia i es realitzen actes de sal
vatgisine i pura barbárie i a Ca
talunya, grácies al nostre senti
ment de dignitat nacional s'ha
menat una clara diferenciació
que jo cree sincerament deguda
a aquella circumstáncia. (En
acabar de pronunciar aquest pa
rágraf el senyor Carrasco, es
produeix una torta ovació que
dura llarga estona.)
El catalanisme t,ambé és la
base de la convivencia civil, com
digué en forma insuperable el
senyor Romeva en la seva darre
ra conferencia. No ens interessa
cap monopoli, com ha dit l'amic
Serrahima en el seu parlament,
i volem simplement la llibertat,
la toleráncia. Nosaltres reconei
xem el dret deis altres i recla
mem també la nostra llibertat
per a realitzar aquells actes i
aquelles coses que s'adiuen a les
nostres idees i les nostres creen
ces com a homes i a les quals hi
tenim també un perfecte dret.
En el que es refereix al proble
ma social, ens colloquem en una
posició de serenitat. Hem de dir
ben ciar que no estem a la dreta,
ni a l'esquerra, ni al mig. Aixe)
són expressions topográfiques
que no arribem a comprendre,
perqué tampoc no podem capir
que la Veritat, la Justicia i el
Dret puguin estar a l'esquerra,
al centre o a la dreta. Es troben
allá on són, i alla oil es troben la
Veritat, el Dret i la Justicia allá
ens trobem també nosaltres. En
voler aclarir aquesta posició fer
ma d'Unió Democrática davant
del problema social, no hem sinó
de refermar la nostra declaració
de principis i tornar a repetir
que no creiem l'actual organitza
ció de la societat ni justa ni cris
tiana. Volem enderrocar-la pels
mitjans evolutius i donar a cada
u el que li pertoca, amb tota va
lentia i tota sinceritat, sense mit
ges tintes ni solucions mixtes
que consisteixen, com vulgar
ment es diu, en fer capes mal
tallades que no serveixen per a
res ni per a ningú.
Abans d'acabar — continua el
senyor Carrasco i Formiguera —
vull parlar breument de la posi
ció d'Unió Democrática en les
darreres elecions r de la nostra
actitud davant l'actual govern de
la Generalitat.
Pel que es refereix a la nostra
posició en la passada lluita elec
toral, ja es féu públic a la seva
hora un document en el qual es
feia un análisi deis fets que obli
garen l'abstenció a Unió De
mocrática. Várem sostenir sem
pre la convicció deis enormes pe
rills que suposa proposar la llui
ta en les condicions en qué es féu
quan es tracta de dues fraccions
que almenys a priori podien su
posar-se numéricament iguals.
No podíem sumar-nos a la candi
datura que es deja defensora de
l'ordre, quan justament aquel'
era l'ordre que nosaltres no po
díem defensar : no podem defen
say l'ordre quan vol dir defensar
les coses mal posades, ja que pre
cisament la finalitat de la nostra
actuació és posar les coses allá
on en justicia han d'ésser. Tam
poc no vam fer cas de l'apel•ació
a sentiments que per ésser de
consciencia haurien d'ésser més
respectables i més respectats del
que no ho foren. Intentar oposar
l'esperit de Lenin al de Jesucrist
en una lluita electoral, no és ja
una insensatesa, sinó que m'a
treviria a dir que tira a blasfe
mia i a sacrilegi. Es per aixó i
donat el carácter i les circums
táncies que tots recordareu tenien
les passades .eleccions, que nos
altres entenguérem que no po
diem portar aquells sagrats een
timents a les urnes electorals.
Per aura banda, no creiem que
valgui la pena d'insistir sobre
les dificultats insuperables •.jue
per a integrar l'altra candidatu
ra en lluita oferia la barreja d'e
lements i de tendencies, algunes
d'elles totalment oposades a ta
riostra, que en elles s'hi vejen i
que també repugnava el nostre
habitual comporta.ment de Ileial
tat i honestetat amb els altres.
En quant a la nostra posició
envers el Govern de la Genera
litat, haig de dir-vos que el recu
neixem com a instrument lega
hm, emanat de la legalitat demo
crática. No solament aixó, sinó
que entenc que se li ha de donar
un marge de confiança i creiem
que se li presenta una bona oca
sió per anar d'una vegada a cer
car la pacificació civil i la ger
manor entre els catalans. El po
ble cree sincerament que vol
aixó i que a aquest afany de pa
cificació obeeix l'amnistia que el
poble ha votat, de generós'i cris
tiá oblit. Esperem sincerament
que la futura actuació del Go
vern respongui al nostre criteri
nacional totalitari. Em feria an
goixa veure que per sectarismes
imperdonables s'arribes a allu
ny-ar aquesta possibilitat de pa
cificació que tanta falta fa al país
i que una pruija inexplicable de
molestar els sentiments respecta
bilíssims d'una gran massa de
catalans tornes a dominar els
actes governanientals. Aquesta
darrera considerado m'he vist
obligat a fer-la davant del fet,
petit si voten, peró que pot tenir
un gran valor simptomátic, que
ens reporten el diaris d'aquests
dies d'haver estat acomiadades
d'un institut benefic de la ciutat
unes religioses que prestaven un
servei en formr que no suposa
va cap pertorbació a l'economia
de l'Ajuntament. Els que hem
passat per aquell organisme com
a regidors, sabem la feina enor
me que cal fer i l'atenció que re
clama l'estat anormal d'una co
lla d'afers i de qüestions, i per
aixó pot resultir doblement de
priment i signihcatiu el fet de
que sense més ii mes s'hagi pro
duit aquell incident. En aquest
aspecte haig de repetir, de cara
al Govern de la Generalitat i de
tot el poble catilá, el que he dit
abans : reconeixern el dret i la
llibertat deis altres, peró recla
mem per a nesaltres el mateix
tracte i la mat?ixa toleráncia.
I ara, per acabar, vull repetir
als joves la crida que els hi ha
estat feta pels altres oradors i els
conjuro perqué treballin pels
ideals d'Unió Democrática amb
la máxima disciplina i entusias
me, puix l'esfore i el treball de
cada dia és més heroic i eficag
que la gesta aillada d'una hora.
(En acabar el senyor Carrasco
i Formiguera el seu discurs, que
havia durat uva hora justa, es
clatá una ova7ió unánime que
dura alguns minuts.)
L'acte, que transcorregué sen
se cap incident i en mig d'un en
fervoriment i vibració com po
ques vegaries s'r5s vist, acaba a la
una de la tarda, abandonant la
gentada el local amb tot ordre i
lliurant-se ja als comentaris més
falaguers i encoratjadors per a la
vida i per a la missió del partit
Unió Denzocrática de Catalunya,
el qual pot comptar per a portar
endavant el seu programa amb
uns home.s i unes joventuts con
seqüents i exemplars.
Itnnonlimemi
3 7 4 1 4
g. es el número del teléfon de la casa més antiga i millor
organitzada de Barcelona per al repartiment de tota classe
de propaganda així com també pel cobrament de rebuts.
Oficínes: Consell de Cent, 240, pral. 1.a
3
TEMES SOCIALS
Postulats urgents
En una ocasió, un il•ustre sacerdot, davant un moment semblant
l'estat social i polític que actualment vivim, es feia aquesta re
flexió : «Per a fer-se escoltar en els ravals i en la ruralia, cal
començar per aprendre llur llenguatge», és a dir, cal identificar
se en certa manera i sentir com aquells els quals hom preten gua
nyar, fins a fer-se voler d'ells. Aconseguir que l'odi, que l'esperit
de revenja o venjança es torni confianca, fe, cordialitat, amor fra
ternal. Pero tot aixó només s'obté que amb generositat al cor, com
prensió a l'esperit, tradult en obres. Si afirmávem que fins al pre
sent hem fet tot el contrari, no erraríem de gaire, confessaríem la
nostra culpa i ens sincerarlem com cal. Des del nostre camp cri
dem molt contra del laícisme esquerrá i poc o gens ens adonem del
laicisme dretá, tant o més estult i enderiat que aquell, quan menys
més responsable, perqué en definitiva l'altre té més de convencio
nal, és més de conveniencia sicial i política que de vocació, al
menys moltes vegades ; mentre que el dretá surt de més endins,
nia en el cor i té l'habilitat de saber-se abillar amb falses drape
ries que li dissimulen tota la malicia. Es que no és una veritable
tasca laicitzant la que s'ha vingut fent fins ara, de part de grans
masses de cristians, en voler resoldre — quan hem arribat a reco
néixer-los, perqué moltes vegades ni aixó hem fet — els problemes
socials, en predicar una resignació que indignament i sacrílega
hern emparat amb doctrines sanies i sagrades, que molt hem com
promés i tornat odioses? Contra les doctrines s'hi va de moltes i
diverses maneres, adés directament, adés fent tortes, forma aques
ta més repugnant per ésser més estulta i traidora. I, ara, les obres,
se'n tornen per aixó precisament, contra deis mateixos qui les han
practicades. Es tanmateix la justicia que es venja, i, oidá, que al
menys es vengi profitosament. i converteixi el cor d'aquests laics
dretans, tants en nombre, que, com aquell cec de l'Evangeli, hau
rien d'exelamar : «Senyor! feu que hi vegern!» I jo em temo que
molts restaran impenitents, excusant-se potser, o fent com aquells
patrons que creuen molt en l'eficácia deis Sants Exercicis, peró
perqué hi creuen precisament, i aixó no els obligui a restitucions
justes o a un millor compliment deis deures que imposa la justi
cia social, hi envien Ilurs obrers. Qui sap si tal volta pensant
tenir-los aixi més mansois i predisposats a seguir essent un juguet
de les seves insaciables cobejances.
I és hora, amicá, que ens deixondim i desvetllem la nostra
consciencia. Cree que molt es pot fer encara, i hem de fer-ho. Pel
cristiá, tot temps és propici pel treball sanitós. Jo no diré que si
gui l'hora primera, peró tampoc és la nona. Hi som a temps. Molla
és veritat la tasca a fer, la quantitat, pero, no ens ha ha pas de fer
tornar enrera o atascar en el bell mig del camí. Hi han postulats
inajornables i que cal acomplir urgentment i amb decisió, i que
per ésser fills de les nostres doctrines no hem de permetre que els
altres ens els prenguin de les mans. Volem tenir l'astucia, la pre
visió, l'esperit Iluitador deis altres, — que en aixó molt ens ense
nyen jo dina el sentit social de la vida. Jo no sé a que és de
gut, pero és un fet comprovat aquest individualisme tan acusat de
molts cristians, que, en tanta de manera, repugna a l'esperit del
propi cristianisme. En efecte. ?Es podria trobar doctrina més so
cial, mes generosa, més humana en un sentit exce•lent?
I en parlar de postulats urgents, voldríem assenyalar la neces
sitat de treballar a favor d'aquells que tantes vegades han estat
enunciats. Salan i vital, subsidis familiars, assegurances, participa
ció en els guanys, etc. Aix'o en ordre a la vida de la producció,
perqué tampoc podem negligir els deures que avui ens imposen
els problemes de la formació i cultura deis nostres infants, i tants
altres dels quals si no ens manques ara temps i espai parlaríem
també.
Jo voldria fixar un mot d'ordre i aquest fóra : Avant amb l'ac
ció, posat el cor en l'esperarlça i l'esguard fit en l'albada d'un de
trié, que, si volem, i ajudant Déu, pot ésser nostre i més lluminós.
-LA MONTSERRATINA- III
COMTAL, 15 - TELÉFON
La setmana a Catalunya
(ve de la primera página)
discordant de la nostra, ni volem
entrar a esc,atir les responsabili
tats en qué hagi pogut incórrer
en les seres actuacions públi
ques. Es tracta d'un diputat ca
talá que veu tractada indigna
ment la seva investidura i viola
da la seva immunitat i d'un atac
a les prerrogatives del nostre
Parlament, i no hem de dubtar
ni un moment a sortir en defen
sa de l'un i de l'altre. Un cop
més el Tribunal de Garanties (i
13583
EL TEMPS.-3
per Josep M. Malet
FLEC A í
P ASTISSERIA
Pastes. panets i co
ques immillorables
Coques de
Montserrat
aquesta vegada sense la menor
excusa i només per ganes de mo
lestar i d'ofendre) s'ha volgut
manifestar enemic de les nostres
minces llibertats. Cal que tots els
dirigents polítics catalans es re
cordin que és de máxima urgen
cia l'adopció de mesures que po
sin aquel! Tribunal fora de la
possibilitat de pertorbar la nos
tra vida pública.
I quant al cas del senyor Den
cás, esperem que no caldrá exci
tar el zel del Govern catala en la
defensa deis drets indiscutibles
deis representants del nostre po
ble. C.
„irFrhi\Ap
Redacció i Administració: Rivadeneira, 4, primer
COLORAINES
Benvingut,
Aquests dies es traba a Barce
lona Monsenyor Patau, Bisbe de
Torone, antic auxiliar del de Per
pinyá, hoste d'honor d'aquell
grup d'entitats que nasqueren a
1' escalf de la savia intelligéncia
d'aquell sant Bisbe de Catalunya
per tots tan recordat.
El Dr. Patau és un bon catalá,
nascut a Bolquera, simpática vil('
enclavada al mig de les valls de
raltra vessant del Pireneu. Fill
d'aquelles muntanyes, ha esta:
sempre un bon amador de les
belleses de la naturalesa i fins
que cenyl la mitra episcopal, ca
da any es dirigí en piad& ro
miatge, a través d'aquells mas
sissos, a visitar la Princesa de la
Vall de Núria. No és eslrany,
dones, que els Minyons de Mun
tanya l'anessin a cerrar agitest
estiu darrer perqué presidís la
Setmana Escoltista que es cele•
brá al Campament de Llorá, en
mig de les boscúries de Collsaca
bra i durara: la qual, en diverses
llifons, deixá sentir la seva auto
ritzada paraula, amb el seu ca
sempre florit, harmonitzat
amb aquella simpática cantarella
deis nostres gernzans del Con
flent.
L'amista: amb aquest illustre
Prelat ens ve de quan la Miga
Espiritual de la Mare de Déu de
Montserrat visitá Sant Martí del
Canigó, arnb motiu d'haver tor
nat a brandal. la "Martina” des
del cini del campanar d'aquell
monestir, reconstruit pel bisbe
Dr. Carselade. A aquella memo
rable diada, el bon bisbe de Per
ninyá no pogué concórrer a la
/esta, anzb tot í tenir preparada
una cadira anzb la qual pogués
ell ésser traslladat al Monestir.
El pes deis anys havien malmh
la seva salut i el seu estat no
permeté d'as,sistir a la coronació
d'aquell "cimal", que amb tan
ta fe hi havia treballat durant
tants d'anys. A Monsenyor Pa
tau li correspongué substituir-lo,
i en aquell acte, un bell par
lament, que va ésser una página
de poesia en la que glossá els
més bells passatges de l'obra cul
minant de Verdaguer.
Diumenge passat, durant la
lesta organitzada, amb motiu de
la "Dominica Letare", per les
klopeawilyp r!ijillpfrolq!Ir,,11!1,1,11;/1,,t1s0111
Unió Democrática de Catalunya 1
DELEDACIO D'HORTA
Demá diumenge
A les onze del matí
Míting nacionalista al Cinema Unió
Propagandistes
a Jaume Brasó
Joan Ribó
Joan J. Mítjavila
Joan B. Roca i Caball
Manuel Carrasco i Formiguera
Presidirá:
Jaume Bes i Balaguer
Escoles de cant gregoriá de Ter
rassa i Sabadell, en l'antiga ba
sílica de Santa Maria, que forma
pan del bell conjunt del recinte
románic d'Egara, dirigí una ins
pirada salutació als catalans d'a
ci. Monsenyor Patau ens deja que
aquelles construcciones li recor
daven l'obra de Monsenyor Car
selade, que després de recollir du
rant tants anys un pedra darre
ra l'altra, aconseguí d'aixecar al
tre cop, aquell inotzestir de Sant
Martí del Canigó.
Jo recordo Monsenyor Carse
lade, bisbe de Perpinyá, fa més
de vint-i-cinc anys. Quan la sa
lut u ho permetia encara, venia
sovint a Barcelona i eh, fill de
Bordeus, ens parlava en catalá,
tal com en es dirigia als sezis dio
cesara. Bon exemple de Pastor
d'ániines, donava l'illustre Mon
senyor. Deia en al seu poble, que
havia de pregar solament en ca
tala, car si no ho /da així els
ángels no l'entendrien !as.
Aquesta selmana illonsenyor el
Bisbe de Torone, ha dirigit els
Exercicis que, com cada any, or
ganitzen les entitats abans allu
dides i l'església de Sant Felip
Neri, s'ha vist plena de penitents
que han seguit les seves exorta
cions i consells, en un lo sernpre
elevat i amb un bell parlar que
l'ha les molt atraient.
Abans de deixar els catalans
d'aquesta banda del Pireneu,
Mon.senyor Patau es dirigirá a
Vic i a Sallent, per tal de com
pletar dades que li manquen per
als seus estudis sobre la vida del
Venerable Pare Claret, aquell
apbstol incansable, qui restaura
la predicació en ls nostra llen
gua, ja que en sempre deia que
els catalans, si en catalá es per
dien, en catalá s'havien de sal
var.
Aguilar de SEGARRA
•a••ssami•numm
• TAPIOQUES 1 PURÉS •
•
?
MMit, •
?
rigueres :•
• •
són els mIllors.
• •
•oma••••¦•ffizzaw•m•••
(Pina Eivissa)
ASSISTIU-HII
140pfienr~10, gl" 1~041~11~4Miifilhi~ ~1~1 110.0~11107111h1
Teléfon 20400
l'osicié del B.E.N. da-vantel
momentactual
Del Bloc Escolar Nacionalis
ta" hem rebut, pregant-nos la
seva inserció la present nota:
Es evident que l'haver Iluitat
durant quinze mesos sota un ré
gim d'opressió, amb unes con
signes minimilistes poden haver
desfigurat davant els ulls de se
gons qui, el veritable sentit del
nostre moviment.
Aixt mateix la consecució de
bona part d'aquestes consignes
fan necessária una revisió deis
principis que fins a la data han
informat moltes de les nostres
actuacions.
Sabedors que els fets ocorre
guts darrerament a la nostra Pa
tria han d'ocasionar greus pro
blemas de consciéncia en bona
part deis que has ara han mili
tat dins els nutres rengles,
conscients de l'hora histórica que
viu la joventut scolar catalana,
creiem que per a bé de tots es
fa necssari una major delimita
do deis ideals i principis que
animen a cadascú, prescindint
d'actuacions anteriors motivadas
per raons de foro major.
Considerant que la manca per
part de tots els sectors universi
taris d'opinions fermes i actúa
cions sólidas pel que toca la vida
cultural catalana i concretament
als múltiples problemas univer
sitaris que hi ha plantejats, in
defectiblement constituiran serio
sos perills per a les nostres ins
titucions, creiern del tot naces
sari vincular als nostres ideals
primordials un seguit d'orienta
cions claras i precises sobretot
als afers universitaris, de marea
ra tal, que la sola condició d'es
tudiant nacionalista intransigent
faci sapiguer als altres com pen
sem en tot el que de prop o de
Iluny es relacioni amb la vida
cultural catalanc.
D'acord amb tot l'exposat, el
B. E. N. fa pública la següent
declaració de principis:
Ir. El B. E. N. és l'organit
zació d'estudiants catalans que
lluiten per la iidependéncia de
la Patria plasmada en la Repú
blica Catalana.
2n. Essent e. B. E. N. emi
nentment universitari, no pot
donar per satisfetes les seves as
piracions amb e: restabliment de
la Universitat Autónoma i no
creu en l'existencia de motius
suficients que impedeixin conti
nuar la Iluita per la Universitat
única i catalana.
3r. Que per la seva qualitat
d'organització ce joventuts, el B.
E. N. té el dure de preparar a
les novas promocions pel període
post universitari en la lluita per
la Ilibertat de Catalunya.
4t. Que el B. E. N. collabori
i co•laborará amb tota entitat
que representi una aspiració de
profunda catalanitat.
5é. Que les dues consignes
del B. E. N. han d'ésser :
1.a Dins la Universitat «Per la
Universitat Catalana».
2.a Fora d'ella «Per la Repú
blica Catalana».
EL COMITR EXECUTIU
masszazawmamoqua
a
, a
• TAPIOQUES I PURES •
a a
is a
. F"igueres 21
. .
• •
a •
• •
• •
il són eis míllors. it
u •
smammilmasemeze
Encara hi ha moltes coses a Catalunya en l'apreciació de les
quals governants i oposicions es poden trohar units
Subscripció: Un any, 7'50 ptes.; trimestre, 2 ptes.
NOTICIARI
U. D. de C.
Junta General de l'Ezititat Ma
triu. — El passat diumenge va
celebrar-se a l'Entitat Matriu
d'U. D. de C. Junta General or
dinaria. Foren aprovats l'acta
anterior i l'estat de comptes de
l'exercici. També va procedir-se
a la renovado reglamentária i
parcial de la Junta Directiva, es
sent nomenats els senyors Sixte
Alberti, Josep Gendrau, Sixte
Cambra i Manuel Palau.
Parleu catará a tot arreu
(Consigna del Comité de Cata
lanització.)
Escola de Polemistes. — Dijous
vinent, com cada setmana, es ce
lebrará, a dos quarts de vuit del
vespre, sessió de l'Escota de Po
lemistas, dirigida pel senyor Ro
ca i Caball.
Feu els vostres anuncis en calla&
(Consigna del Comité de Cata
lanització.)
Curset d'Economia Política. —
Dimarts vinent, dia 31, el senyor
M. Carrasco i Formiguera dona
rá a l'estatge de l'Entitat Ma
triu d'U. D. de C. la segona lli
gó del seu curset d'Economia Po
lítica. Comeneará a dos quarts
de vuit.
Useu el catará en totes les vos
tres activitats
(Consigna del Comité de Cata
lanització.)
Excursió a la Cartoixa de Mont
alegre.—Demb., diumenge, l'En
titat Matriu d'U. D. de C. cele
bra, com a complement de la do
cumentada conferencia donada el
passat dimarts pel senyor F. Du
ran i Canyameres, una excursió
matinal amb visita a la Cartoixa
de Montalegre.
Hom sortirá de bon matí per
assistir a la missa conventual de
les vuit. De nou a onze hom tin
drá, el temps lliure per esmorzar
i visitar els voltants. A les onze
hom efectuará la visita al recin
te de clausura. A les dotze s'e
fectuará el retorn amb els matei
xos autocars de l'anada.
Els inscrits per assistir a
aquesta excursió cal que tinguin
present les recomanacions se
güents : Els autocars arrancaran
puntualment a tres quarts de set
del garatge Olivares de L'Hospi
talet, a les set de la Placa de Ca
talunya (davant del Banc Ale
many) i a un quart de vuit de
davant del número 292 de la car
retera de Sant Andreu. Ni a la
missa conventual ni a la visita de
la clausura hi poden assistir do
nes; si alguna vol, pot assistir a
la missa pública a un quart de
nou. Tot l'horari s'efectuará amb
la més rigorosa puntualitat. Al
retorn hom procurará assistir a
la darrera part del míting que
celebrará la Delegacíó d'Horta,
sense que aixó sigui part inte
grant del programa de l'excur
sió ; els que es quedin a aquest
míting, hauran d'efectuar el re
torn al centre de Barcelona per
compte propi. Hom aconsella de
portar-se l'esmorzar, donat que
no és segur de poder-se'n pro
veir a la Conreria. Dirigirá la
visita del NIonestir el senyor Du
ran y Canyameres.
Apreneu d'escriure bé el catalá
(Consigna del Conzité de Cata
la72ització. )
Míting nacionalista a Horta. --
Demá, diumenge, la Delegacié
d'U. D. de C. a Horta celebrará
un gran míting nacionalista i de
propaganda de l'ideari. Serk pre
sida pel senyor Jaume Bes i Ba.
laguer i faran ús de la paraula
els propagandistas Jaume Brasó,
de l'entitat organitzadora; Joan
Ribó, del Consell Comarcal de
Barcelona-ciutat; Joan J. Mitja
vila, del Consell Nacional Joan
B. Roca i Caball, del Comité de
Govern, i Manuel Carrasco i For•
miguera, ex-conseller de la Ge
neralitat de Catalunya.
Comencará a les onze del matí.
Porteu els vostres infants a una
escola catalana
(Consigna del Comité de Cata
l(rnització.)
Conferéricia a Sant Andreu. —
Prosseguint la intensa campanya
de propaganda que s'ha emprés
aquesta delegació d'U. D. de C.,
el divendres vinent es celebrará
en el seu estatge una interessant
conferencia a cárrec del membre
del Comité de Govern del Partit,
senyor Miguel Coll i Alentorn.
Comeneará a dos quarts de deu
de la nit.
La vostra premsa ha d'ésser la
catalana
(Consigna del Comité de Cata
lanització.)
Coma de catalanització
Més adhesions. — S'han rebut
novas adhesions a l'obra empre
sa pel Comité de Catalanització.
Entre les mateixes figuren: Col
llegi de professors de catalá, As
sociació del Mercat Lliure de Va
lors, Unió Catalanista de Barce
lona i Orfeó Gervasienc de Sant,
Gervasi.
Cal remarcar com la revista
«La Dona Catalana» propaga efi
calment l'obra del Comité de Ca
talanització, intercalant en el
text de les seves pagines les con
simas recomanades pel Comité.
Es recorda a les entitats cultu
Mis i patriótiques de la nostra
terra, que havent de constituir
se per tot aquest mes les delega
cions foranes i sub-comités de
barriada, s'apressin a remetre
llur adhesió al Comité, domici
liat al carrer deis Ares, 1, prin
cipal.
Feu els vostres impresos en
catalá
(Consigna del Comité de Cata
lanització.)
mmumwasamem.••
• •
• TAPIOQUES I PURÉÉS •
e .
• •
• y¦• a
•
. nigueres •
a a
a il : són els millors. 1111
Ii a
Imammagsammum.
Btístia 01"El Temps99
J. A.: Valldoreix. — Anotada
subscripció.
F. C.: Moiá. — Acusem rebut
Iletra. Anotada subscripció M.
O. Mollas grácies.
J. S.: Bisbal del Penedés. —
Anotem subscripció.
M. F.: Vilafranca del Pena
dés. — Acusem rebut gir postal,
import subscripció fins a 30 de
juny del 1936.
J. M. B. : Sau d'Urgell. —
Anotadas vostra subscripció i .de
l'amic J. S.
F. V. : Ponts. — Rebuda lletra
i gir postal import subscripcions
corrent trimestre. Grácies.
T. G. Núria : Botera, 10, 14. : »I 17053
çrt.