Terra, La. Núm. 6 (13 març 1909)

              ANY I. NÚM. 6.
El bon burgés
-Tot justatrient me dl!spatxa a mi que més que ningú necessito'l guany pera co~prarme remeis.
-
13 MAU 1000
. REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ.
- PASSATGE DE MERCADER,
JO, INTERIOR.-BARCELONA.­SURT
ELS DlSSAPTES !') ~
-Ho faig perque la vostra 'malaltia exigeix molt repós y no vuy que després me diguin queDQ'm prÇocupo de la salut dels meus obrers.
,.
, 2
Pa~Lem~ pa.,Lant
EL mOlllent ~etual tle la
.ocietilt catalana, i no
e, deci::il1, com s ha
dit, ofereix pn (~aUlbi nn I!xten:í.­~
itll e.unp (h)bsenació fllle no (leu
pa, sar8e per al t, si volem treure
.fruit d experiencia. dels acontei­xemeut'.
Da.rrera de le: agitacions de
l'e~perit ucceheix. Ull Cànsament,
uua íi:ulil<a aplanadora que's tra­dueL-
ca. i ~eml're eu \lua !:,>T.tn in­lliferencia.
ller tot 10 (IUe'US en­volta.
En le~' mn1titut,s acontei.- exac­tament,
y a1lnesta illdit'erencÍlt es
en elles molt sovint cau:a de la in­eficaci¡
l. del fnlÏt de Ics 11 l'Ím e re ,
a.gi tacion s ,
El moment d'a.l'<l va per aquets
"iamnj";, Però per fortuna, el can­'
ament, la fadiga en lloch d:infan­tat'
apatía, han dut e8pectació,
.Te> sento un gl'an :i1enci al :meu
BntÓt'n, La lley d'lulmiuistració
local l'l'i varà ell l'hom d'a(IUest
,'ilenci y h'I, seva, implantació no
l' drà pa' al8ar entu :iasmes,
>011l1a com si ha.!;ue: 'im co-néq
u 11 d,leuteria. A le:; lluite',
a I b¡ u~, l molt p 1'1:11'. ha.
,l€> l',,,uir llUU l'oca f r, (l'ac­tual'
y mentl'es el poultl' e pera, els
directn¡'g t~men defthduílar espe-
., pOt' solalnent que
• ella 'ia c.lusa de que'ls cansats
jl1Stjfi'luin en fl1tu1'e. decepcions
1.1..\ ;}lur apatia.. y de qne'.l s <1ll1bi-
IC.iÓ!'O!! de dir cció J)olítica trobin
ol 1'ma de combat' (lue t-1'lw,llrà.d'es­grimi\'
eontra. d'ac¡uésta lIey,
pot 'el' aquest.a "i .. ió d'un ave­l1ir
no llunyà poJl'Ía apeyar molt
éfectíva.ment aquesta nostra teoría
cie la' ólid¡¡,rÍtat na.ciona.1i ·ta sense
(li ·tinci6 de dretes ni eSfJ.uerre ,
.I H¡"n d'arribar,moments en qne
la disgregaéió cIe forses nacionaliS­tes
Lm'! estèriI.I'esfors del poble y
aleshores hil de p~sar al damunt
elel~ ~ui han distret als catalans
ab orienta,cions particularistes el
remor iment de la acció que han
reali 'at, l'li al rea1is!,-rla, no ha pre­sidit
en ell;- la bona fè y'l mé . al~
patriotisme.
... 'o temem pas els acontpixe­ments.
El no tre optimisme ens
¡. IH.:eser.vera de tóta decepció, l\li­rem
els adveniments ab Ía sereni­tat
del qui no dubta de que tots
ell:::) adçersos t) favorables, son les
LA TERRA
neces, aries etapes peNes qual ha
de pa' 'al' el no. tre poble a fi d'ad­fI1llril'Xlleriencill.
L'hora actual n:e' ulla d'aques­tes
etapes. a nostra generació ha
com n at la historia política de
f'atalunya y bé ho calía,
No som somniadors fins al ex­trém
de volguer una Catalunya
lliberta, arribada per art de mira.­cIe
a la posessió dels seus drets,
verge~ blanca, ignocenta, sense
experiencia de lo que es nn poble,
sense ha\Ter passat per les fileres
de la decepció, sen 'e haver tingut
de lluitar contra el.' obstacles, Els
mal que plorem avuy, l'emedia­bles,
serien en ]a posessió de la
no <tra herencia sense reme)', Ac·
ceptemlos, donchs, avuy com a
mals neces,'¡uis, sem,e perdre la
serenitat, sense 'fer erros dels qui
no pensen com nosaltre ' pera com­bàtrels,
sino pera reflexionar en
nosaltres mateixos y cullirne ex­perien
cia. aplicable a nove8 proba­tures
a venir,
La existencia ele dos partits en
oposició ofereixen dos perills re­marcables,
L'un es la. passió polí­tica:
La mellora que un dels dos
p<lrtits alcansal'à pera Catalunya,
serà rebuda ab prevenció per l'al­tre
partit y adhuch pot succehir
{Ille a tlle:ta prevenció reflueixi'l
'alo1' li 'aital me llora nE'gant co >pe­ració
p-er impla.ntarIa. L'altre és­y
!lixò ha esdevingut ja-la per­torbació
que porta en la senzilla
mentalitat (le les multituts la co­,
acció que exerceixen els distiuts
dit'ectors apreciant oposadament
diversos punts de vista de capdal
illlportancia. Exemple: la aprecia­ció
(h~ dreta y esquerra respecte ]a
nUVi1 Iley.
Però, ja ho hem dit: nd temem
de cap manera la realitat, Això ha
e ... de\'ingut, això es, Devant del
fet no pot oposarhi més que la teo­ria,
però el fet resisteix y a voltes
gu¡tnya. La ra.llò d'existeneia de
(LtlUest' fet es lo que ha d'esser peu
d'estudi' seriosos pera preveure
orientacions a empendre,
A ixís, fin' de les p¡'ovatnres
Í<tllade:::, dels móvÍment¡¡ infruc­tuosos,
ne podrem extreure bona
ma.teria pera la construcció futura
del non poble que s'anuncÍa.
G~o,,!.
TAfANERIES
Vaja, que'ls que diuhen mal den
Lerroux, gayre bé no tenen cor ni
entranye~
10 abans n'era contrari, perque no
:ispirava a ser un día diputat.
Però des de queïs cranchs éaminen
en avant; desde queïs dos Sense fu­gir
de mare, troban un cauceaprop6-
sit per arribar allà ahont l'enveja
intima desitja, veiz quel mellor apro­posit
es afiliarse al costat del que un
jorn me pot donar profit,
Què's pensen que ser diputat es
qualsevulga cosa?
Ah, no, senyors. Abans m'ho pen­sava
qu'un qualsevol ho era; però,
des:ie que l'experiencia m'ha ense­nyat
que per serho, no més se neces­sita
una engruna de llustre lerrouxià,
que'm tenen renegant del catalanisme
y ab ganes de declarar que foren els
soliàaris qui anàren a davàlllhi tiros,
quan la gavia estava a la Granvía,
prop del carrer de Balmes. yes a dir,
me vé 2 boca deixar anar una filípica
contra tot lo qu'es català, y tinch per
segur que'm mereixeré una abrassada
per en Vinaixa y l'Iglesias, y després
potser un B LM. del mi propio
digno jefe D. Alejandro Lerroux:
com diu el de los Rios), felicitantme
pel meu convertiment.
Per ventura, no han desfilat un sens
fí d'homes que teníen vergonya de les
hostes den Lerroux.? Què tindria de
~~cw~r.qy' ~ de
v rgonya ... bé. vuy dIr, un que no
més desitgés figurar quelcóm, deixés
el catalanisme, y s'allistés al embus­teris?
... No sé com tinch la ploma
avuy, ja m'entenen apesar dels meus
esgarriats conceptes, veritat? _
Tinch un vici jo: el de que quan
m'equivoco no esborro rès, deix~llt
que surti com Deu .. Bó! Altra parau­la
que no fa per un súbdit den Ler·
roux.
Penso anarmhi acostumant al sis­tema
radical.
He deixat les senyoretes perque ta
cursi: quelcóm de dretista: compro
ara, veritables radicals: aquells cale­ros
que fan tosir ab .gravetat y t ser
veixen de purga, sezons en quines
ocasions.
No anava a la Maison. però ara,
encara hi aniré menos, don ehs no vuy
que se'm digui que soch bonapartista:
par'aré dels I hermidors, den Robes­perre!
(un Lerroux de panxa més
grossa que fou una figura que sino's
menjà cap gall per Nadal perque era
bur<Ícrata, en ca~bi' feu obr. repu­blicana),
ça a dir, que convé amotllar­me
en tot lo que puga senne d'utilitat
per les meves dobles intencions,
uemà aniré a la Ca-\a. per ser cas·
sat: m'acostumar~ a pendre caté de
garrofes y sigrons: a que afeytantme
m'arrenquin els pèls del bigoti, y ta
lfantme'ls cabells me deixin més calvo
que de reglament per l'edat me toca:
miraré de comprar .. aixis ... mitg ven­túreres,
unes quantes accions d'aque-lles
que van a preu de paper de barba
comprantlo a resmes: visitaré la Pe­nya;
bé, la Ca,a (es el mateix) cada
diumenge y aplaudiré si fan pel-Hec­les,
o si'm daven lA ¡:alita, El mor­ronsa.
y La c~a do?lo$O: d'e tot diré
Bueno: fins, donaré conferencies de
galimatíes: escriuré articles..al estil
de Calderon sense barca, no més fón­te;
y solicitant als Ullets grossos, ò a
n'en Zurdo, parlar en un d'aquestos
melllins-que diuhen els d~ Sans.­de
que ara anirémtant b~ y' ae que
toda ha de ir baja la cuchílla. que
no tinch el més petit dubte: jo, que
visch en un piset de dos quartos y
una sala y arcova, me traspassaré a
viure a la Granv~a, obtenint al cap de
poch la patent de diputat ab èl "islo
bueno del meu quefe, y potser si tinch
temps de l'~ndre .. , alguna cosa mès,
fugírè cap els ayres buenos. donant
una abrassada al tant insultat capdi\l,
símbol d'un nou Rizal, y li dirè:
-No me conoces~ Como tu, ciud'l­dano,
he huid. de las garras de la
Justícia.
Y serèm dos martirs. sense martiri;
però que potser serà prólecb per anar
un dia al ~uís. y. deixar que pagui la
caseta del carrer d'Aragó: .. o be ...
algú d aq'!estos que mentres"'tenen
alè, cridan:
- Viva Lerroux! Viva Espàñal
Ah .. Desd'aquestes hores es el meu
tio lAlejandro! El prench per tio!
Y tal1t com ho "s~
EL CRONISTA AO.\.M
Cróniques ~e la
Ciutat Espiritual
LA SANTA :.\Lt.GlèíA aE LE) VIGILlE,
~"ur el cronista sent l~ santa
alegrfa de les J';¡.:iJies ;ar nz {J'lu't.'s·
ta la llostra Ciutat Espiritllal. s'Ili
prepara la gran festa de l'expansió
de la Bellesa, la :festa que solita";
celebrQ1)a un día me tre Rwkiu, p' e
dicant als humils, la paraula sant"
de l'ArislO'cratisació Espiri~Uàl,
Per les amples places· ciutada
nes, un dia les· terroses multituls
plllulaJ1en ansioses d'un queJcòm ;g
norat que ha .te venir de més endalt,
y instintipes com son. s.lrreCerQJIen
en ¡es parets e.~culpturades de les to
r res etJúrn;as, ahonl els poetés son
,eclosos, cisellant ab destl'esa ex
quisida Ja .maravella dels seus "e,"
,~os' En la cambra reclosa y solil,1
ria del poeta. arribarà un murmull
incért. com un encens armònich, qui
pujarà blancamenl de les testes enno
blides per l'inquietut de espel ar
l'ignorat quelcòm: y el poeta ~orti-'
rà a la finestra entre'oberta, y 1:1
seva aparic;? pendrà, sola el.ç C(>IS
sereníssims. r sobre' les cabeJlele.~
ondulantes al vent d'an~jetat en mag
nífica actitul y l'ample gest d Apòs
tol
Aleah~s el Verl, devin.rà pa­raula
dottrinal de Bel/esa, y Belle­la
$obirana, de"allarà per boca del
pòeta. ,obre les aluies de la mulli-tul.
.
Le! "i~ ik la Ciutat Espiritual,
jardins fins ara solitaris. camins de
diJIQgació delI escullils. s'omp/iràn
de la esbojarrada jo)a popular, per
virlul de la SlJnta Paraula Aposlà­/
ica, y ell arjres milenaris, tron to -
llard •• Qí,.lu ;nrJltlnses sòta eh
espay' lerens, y sota l'or de lea mag·
niftcmeieJ thl sol, y. una Jaia de
flors blanques, caurà ab tremolor.
labre les testes brunet dels humils,
tal com les flames vingueren sobre
les (estes ,del! Aptk!ols de J.esús
Vindra! "indra el día de /a gran
jes/a'. El cronista ho leni en' cada
una' de les palpitacions de /a nostra
Jlida ciutadana.
Per això LA TEUA, qui ha Jlingut
al mon' Jlestinl Ja ,'esta popular, vol
esser la primera en donar oli poble
lel primícies joyoses de la propera
felta. Y dèsde a"iat, 1101 omplir la
,eva cistella de Iruits d exquisitat,
per feme ofrena e la multilut.
AlJ6UST.
LA TERRA
Vegis lo que diu La Escena Ca­talana.
senmanari dedicat exclussi­vamenta
teatres: «Qo'unsque fassin
un drama molt mal escrit y pitjor
construit, ho compreném, no seda
aquest el primer cas; que la obra
(diguemne obra) es porti a una em·
presa teatral, tampoch es nou; que
la direcció acordi posaria, també
se han dodo casos; que !.'anuncil.i
J'~trena ab bombo y platerets fent
corre que la obra (hem quedat en
que en diríem obra). es de IaIo qual
eminencia. pasese, però que arribi
el dia de la execució y el publich
de bona fé, en 1I0ch d'execut.lrla se
po~i a aplaudir y a cridar el autor,
aixó, no, aixó ho confe~sem, no
ho havíem vist m~y». Y després de
llegir aquesta, vegin aquest tros de
La Veu' de Catalunya, y ...
.. Y el p'úblich va aplaudir més a
cada acte reclamant cada cop ab
major insi!>tencia al autor que, ab
una discreció y una modestia ex­traordinaria.
no va presen tat se fins
al final, quant l'éxit va ser plena-
U.,banianes
Lo que va passar a la Jun,ta de
vocals associats ab els presu posto~
d'enguany y lo que ha passat ara
ab el presupost de cultura a la Co
missió Provincial. son dos fets que
han de dur necessariament un de­-
eUcllnt, un dolor en l'esperit de
tot bon ciutadà de Barct!lona q'ue
deixantse d'apassionaments polí­tichs.
jutgi serenament,
Heusaquí que s'havien presentat
uns Pre~upostos encaminats, ab els
que l'Ajuntament se lliurava : del
déficit pahorós que sempre li va
rerassaga, y ab els que Uarcelona
tenía garantíes de poguer st'guir
fermament. el camí cap a les, explt!n,
dors ,de cIutat moderna que totS
desitgém, que tots reclamèm. Y
aquestQs Presupostos varen e~ser
rebutjits sens ni donarlo:-hl'ls ho­nors
de la discussió, cega~enl,
com un desacert i{lcalificable, com
unamonstruo~itatfatal. Uns quants
senyors, segurament guiats tan sols
ment consagrat»... per mesquine~es particular!., o es-
Y ara passin els ulls per l'Esque· térils sectarismes, varen rebutjar
lla 'e la Torralxa. «Una mala par· l'obra feta per una Comi~sió pa­tida'm
han jugat els autors al es· triòtica, inspirada pér dos doctís­criure'l
melodrama La filla del po, sims ciutadans. quals noms no hem
ble, estrenat dijous de Ja sen mana de citar ara, conerx..:dors de les be ,
___ "'I!!I'!II~_""'I!'!!!!'I_!!!!!!!I_!.-.""E!"!&'" .passada, pero més dolen ta' ns 1 ha ce:-si~" IS de la ci u ta t y deis j n tri rn:a l'i
jugat J'Empresa,o qui siga, al fer fenómens de l'hisenda; uns quants
veure damunt de les taules aquest senyors de Barcelona, volgue­esperpento.
Caballers; alió no es ren esser més papistes que'l Papa,
un drama. alió es una pas!.ejada de y imposaren el seu criteri de carre.
mal género. Menos mal quealgup's ró dàvant de lo ·noble, lo elevat.
'.
.'J De Teatre
, J
Hi han certes coses qu'enqr que intelectuals y altres que no ho cran Barcelona qu'a\'uy ja comensa a
no més semblín que petitesanoma· van donaries pera aplaudir; els pri- tocar les cons.!qüencies de son erro
Iíes no poden deixarse pa$sar sense mers sens dubte, enganyant als ig- al h,iVer d'aguantar la vigencia del
un modest çomentari, y aquesta ve. nocents autors y els segons engan- presupost passat ara posal iotegfa­gada,
seré jo el comentarista, encar yantse ells mateixos». Y va l'última menI en peu, els no agrahj~à.
que no _~é si ,abré inlerpretarho qu'es De Tots Colors .. . Aixís mateix, la ciutat de BaTce­CORda
CQsa mereix o-com jo vol- «Allà interés, al à ~moci6, allà lo~a y la Provincia lindlào d'agra.
dría. Més vosaltres estimats lIegi- elem.!n ts cómichs y dramàtíchs hi'r a la Comissió provincial. l'error
do.rs, ja'm dispensareu. combinats ab acert; allà finalment, ¡omens que ha .comès ab el Presu-
Al endresan'os aquestes humils triomf de la virtut y càstich del vici pOSI de cultura. Diem error pera
rallles es per fer una açJarad6 o y de totes les concupiscêncies. Y lo no aplicar altres calificatius que ~e­més
ben dit; es per fer justicia o qu'es més .d'elogiar encara. litera- rien potser més justos encara que
perque s'ea fassi, y resulta que riament, un llenguatge correcte, més d'urs, a lo que" htt fel la csmt!n­aquestos
que més usen aquest mot acertada pintura dels personaties tada tomissiò. Per qué, senyors.
son els qQe menys l'aplican. " . '. \ y. ~olt de comple en Ja presenta- a quin temps som que'ns haguém
Ab motiu de Li estrena d'un dm. C1,O de q~a.dros de costums y am- , de preowpar de pCliq:ses curiales­ma
catalè en el Teatre del .Triomf b~ents l1plchs corr~sponents. a les ques, davant dels supréms interes­s'ha
vist Jò molt qu'e&tant discre- diverses c1~sse~ soctals que Inter- sos de la cultura ~general? Treta la
pant alguns de nostres critichs. els venen en" accIó». , . base quinta que podía d<.spertar
encarregats de jutjar l'art que o bé . Y ara ~I?oe~ despres. d hav;r He- apassionaments més o me.41ys justi.
coronen de gloria al autor o el ma· gl~ tot alxo qu en ded.ulU de I obra? ficats que hi ha \'ia, de q uín .mal
ten moralmeot, això passa segons He; a?solutament ~es; sa?eu tant patia el presupost de cúltura peta
les amistats que tinguin ab el po- c~~ SI no hague~~lU lJegn rès .. Y fer recorrer als senyors de ta Co­bre
autor, que creyent que se li alxo.!,os sembla dIgne per una CIU- missió provincial a buscar üòa CIC­farè
justicia entrega l'obra a una ~at com Barcelona ahont els homes cusa que'ls servís d'arma occi!=1ora? '
empresa te~tral pera que li posin tnteJectuals abunden? Cap de justificable; mòlts dïnspi­en
escena aquell llibre que tantes Per aV\ly prou, pero penso con- rats en mesquineses y seètarfsitles,
y tantes veg ,des I ha\ ía fel pen~ar tinuar sobre el mateix assumpte Y això apena si un pensa que dins
y fins solrir. ' car enlench que per It-r Je CI.II..:h. la Comissió provincial hi han ho .
Més això no fora lè" el>timats primer, !.'w té t.I't!-!K'r. mes que pa~san per fervents palri-lectors.
això no fora rès mentrl!S, JO ,'OI JURENY. ciso per apóstols de! la causa de Ca-que
quant arribés aquellt tUlor de talunya. L' historia'lstarà la justicia
febre perJ'aulor, fos la ~eva obra que's mereixen.
jutjada ab verdadera inl.!ligeocia y- Lo cert es que aquets dos erros
imparcialitat y 110 com s'ac .. ba de ~ son dos ferms esculls en els que du-fer
ab l'últim drama e:-trenat al rant molt temps.anirAn a morir fe·
Triomf. tes ruixims totes les sanes onades
3,
de progré, y d'avens. Lo cert e~'~'
que abells. !> ' h'l fet apareixer a l'ac­lual
Ajuntament. com a un Ajlln- .
tament desorielll~l y enemich dels '
vers interes~os del poble. Y cal dir!f •
ho bp.n alt, l'enemich del poble e!.tà­en
si mateix, en sa incultura, en •
.son desintelé,. may en els que li '
impo an un t:stors pera aix'ecarlo '
vers els camins de llum, de s3lva­ció.
ACA8F.l\1US
/I '¡Il'
== j
\ .. ..,
, .
Obrerisme y Nacionalis'me(*("'!
" :se:
, JOSEPII ~Dígues. .;.;,~
JOA:N.-Hè dit. y tu hi has est:Jf-;;
conforme, que'¡ ¡:;roblema obrer' n'ó'" ¡
revesteix a tot 'arreu el mateIx ea ... ' ,
ràcter. Això sol es prou pera 'que I:>
comprenguis Jo impo ible de: rl¿f· ,))'
nar soluciò al probrema I que';,s 1 .. ,
ocupa, a tot el mon alhora .' P'è;¡ !J~
~oder fer acció de coojunt / e!sl','\
obrers de tot arreu haurien de fixarliU-'
un fi comú inmediat, y lluitar pei1'l:
implantarlo, fixant després un altrê '''~
fi y aixís sucessivament. Però. -e~ "(.
possible aquesta a:vinensa? No, Jo':
seph, rerque la diversitat d'aspira­cions's'hi
òposa. En efecte;' suposac,Ui­que
ja està reunit un congrés int\!T' ".
nacionalj d'obrers pera establir li n .
programa mínim. Què acordaríen? "
Anar a les vuit hores. per exemi>I~?-'¡:¡l'
No hi guanyarien rès els que ja les'
tenen assolides. Si pera uns es qües. ,r:
lió a resoldre, pera ells no, y això,
donchs, no sería millora pera eHs.lh·
Sïs .fixés un jornal' mínim, tam-tlV
poch per aquí anirien bé, perque
qualsevulga qcie tos la quaotitàt fi·
xada no representaria una solUCIÓ
equitativ..l. Cambiém les condi­cions
de vida d'un pais a l'altre y
les 4, 5 ó més pessetes que's fixessin
co:n a jornal mínim, seríen sufi­cients
en. un 1I0cl. pera atendre a
les necessitats de la vida meotres
que en altre no arribarien ni pera
la meitat. El problema en aquestes '''t
condicions es com plexe. ttant, '. que
jo'l coosiderot'haix aquest punt de il .
vjsta, insoluble. Per la uoiformitat il,
tnondial en les aspiracions 0'0 arri- .
barém may. els obrers, a veure re- '
solt.el problema nostre.
-Això, Joan, no pot ser.. Sedal ,.
desesperant que sempre hagués de . .; ,
seguir el mon .com ara.
-Si, es vt!ritat; però jo DO' t'~e~ .
dit que sempre hagi d 'esta{' lot oe ~
la mateiJ'a manera. Ló quesostit'lch . _ ~
es que s'ha d'anar1l la l1uita".d ·altrà ·;
manera, ab una altra fòrmula, ' fj:lH!:
- T'ho miras màlament~ J'rg.urst :_r.
que'ls obrers de tot el mon ~U.S ) ....
avi n.guc:ssi m a a'judarn_os. " [)àqu~ll 'u
¡.-'~,' '~¡IJ~ a'!
(olt) "('g~s el RUml/TO 4, ::' il ',1 ,;i .... :··,
roaMra's podría comensar a resol~
dre') nostre problema per paisos.
Per exemple: en un 1I0ch determi­nat
els obrers demanaríen el màxi­mum
d'aspiracions y, sino se'ls
atengués. decJararse en vaga aju­dantIos
tots els altres del mon ab
recursos pera qu.: no haguessin de
sucumbir per necessitat ...
-Ht, ja es bonich això; però per
ahont comensaríem? Suposém q ue'l
capital del punt escullit pera co­mensar
no trobés ningú més pera
suplir els obrers. Vols dir que'ls
que necessitessin millorar la lleva
situació ja hi estaríen conformes
en esperar pera resoldre'l seu pro­blema
que'ls altres ja ho haguessin
fet? Creu. Joseph, que poch s'aven ·
saria d'aquesta maner._ Aixís, men­tres
uns se veuríen apoyats pera
anar endavant y admetent que con­seguissin
son propòsit, els altres
quedaríen estancats fins :que'ls to­qués
el torn. Per això't deya que ab
el teu universalisme'm resultaves
un atrassat, perque no es just atu­rar
als obrers de determinat Iloch
en el cami de les seves reiyindica­ciont,
ub motiu de que convé pera
millorar a uns altres. Els que ara
treballen deu hores, hauríen d'es­perar
a veure disminuit son treball
fins que'ls altres haguessin conse­guit
sos fins y això no es just, Si
invertím els termes osigui fer que1s
que ara's troben mès millorats es­peressin
als que van atrassa~, no's
faría rès més que perdre temps, En
virtut de què s'haufÍa d'imposar
que" progrès cn un sol punt dc la
terra's trob~s aturat? No, Joseph,
nOi no es aquesta la fórmula bona.
-Bé, donchs; si aixís 'no s'ha de
conseguir us, cóm s'ha de fer?
Quin es el camí a seguir? Sapiguém
el teu criteri.
-Ja'n parJarém dissabte que vé.
D&LCLOT.
Indiferentisme
Soch un enemich irreconciliable
dels indiferents, deh qui no ton rès.
com confessen ingenuament més
truna volta arguns, y podríem dir
que lo més baix y execrable per un
home es el no poler esser.
Heusaqui, llegidors, un proble­ma
dels més 'intrincats, dels que
hauríem de preocuparnos sobre
manera, y en cambi SOn pochs els
treballs que's realisen pet part de
tots pera fer desapareixer a una de
les més grosses plagues socials com
es l'indiferentisme.
Els neutres, els crestats de la po­lítica
decantats a una o altra ban­da.
farien de que o be'ls problemes
que afecten a la polidca s'imposes­sill
d'una manera violenta o be se
TI::.olgu~ssjn bonament en bé del
a~:.ohmcnt de les principals qües-
LA TERRA
tions que afecten a la humanitat
en el sentit relligiós. polítich y so­cial.
Els mitjos burgesets que miren
les coses de Ja vida activa dels ho­mes
desde'l taulell, o ab ·la con­templació
fixa a l'ideal. .. del ca­laix,
no's fixen ab que més d'una
ve~ada les crissis financi eres y les
pertorbacions socials, venen prin.
cipalment de la seva inactivatJ del
seu retraimeot, }' GO consideren
que aquella bonansa dels,seus ne­gociats
poden pcrtorbarse d'una
manera greu, gracies a la seva ac-ció
negativa, .j
Y es de doldre aquesta passivitat
~el elements neutres, perque ells
corJstitueixen la major part. la mas­sa
més n'ombrosa de la societat.
Hi ha qui afirm; que la política
porta greus conseqüencies a 1a tol­milia
y a la societat, y podríem
afirmar que aquestes conseqüen­cies
greus son producte de la poca
intervenció dels homes en la cosa
pública,
Es que no devem dir polítichs
als mangonejadors dels Estats, ni
als estrafalaris de la llivertat dels
pobles, sinó als quins ab detalls y
cassos concrets ens ensenyen la ve­ra
via del progrés dels pobles, pro­bant
sempre les Uurs afirmacions
ab JèS estadístiques y detalls recu­llits,
Y avuy en la mateixa massa neu·
tra hi ha una corrent d'opinió que
ha fet creure que la política era
una tarsa, basantse ab l'acció d'al­guns
elements fracassats.
. Aquí només hi ha que ..:onfusió
d'idees.
Perqu~ hi pot haver r's de més
ideal y enlairat que procurar el
complert millorament de totes les
classes y estaments, procurar el
millor desen trotllo de la vida local
dels pobles y alsar en el seu gran
corresponent la cultura y educació
d'aquets?
Resoldre tolS aquets essencials
problemes de la vida ens proposem
els quins som,'pol!tichs en el bon
sentit de la paraula, trobant tan
sols per obstade. 'per cert ben I fu­nest,
a tota UGa JJegió d'homes fra.
cassats que's troben ab els neutres
,qui'ls fan costat pera la seva obra
demagògica, car l'abstenció de cada
home en la vida politica, equival a
la soma d'un vot a l'acció dels qui
constantment pertorben a la socie­tat.
Per això desde aquestes colum­nes
lIenso un anatema en contra
dels elements neutres purament
repulsius, y faig una crida als rtjle­x;
us pera que's convencin de que
~ necesaFia la seva acció y si no
volen estar condempoats a no ser
rès, com confessen , alguns ing.­nuament
pensantse dir alguna de
les mà.ximes més grans.
LLUIS FàBREGA. T AMAT • •
LBS RBFeRMES
DE
A la fí podem donar I~ bona
IIova als nostres lec.tors.
D'ensà de la sortiJa del 'primer
número de LA TERRA, la nostra
preocupació constan't ha sigut .el
mellorament de les seves condi­cions
materials pera poguer donar
extensió y compliment al progra­ma
que'ns varem imposar . •
Fruit d'un profó,! estudi de les
necessitats de la societat catalana,
nasqué la idea d'agermanar d'una
manera visible y efectiva les du­gues
grans forces de l'ànima nacio­na\;
la ¡ntelectual y la popular; es
a dir iniciar J'apr?pamenl d'una y
altra treyentles d'aquest isolaf!lent
pel qual divaguen, fins a arribar. a
la transfusió necessaria pera com-pletarse
abdú'cs, . ' .
El nostre poble no coneix als
nOS\Tes poetes y aques,t no conei -
xen el nostre poble.
, LA TuJU, vol, do~ch,~, posarse
en condicions 'pera que un y a~tres
puguin fer con,eixen,sa. A~ poble li
demana que 'aporti a les nostres pA.
gines Ja manite<¡tació dels seus
ideals. el plany dels seus dolors, el
càntiçh de les seves esperançes, el
seu pensament y la seva ànima
lOta, Als poetes, son amor a les co­ses
belles, el seu accent enlairador
de l:esperit, els seus cants consola­dors,
el seu pensar lIuminich, la
seva caricia adressada a l,es à~imes
adolorides.
Que'J poble ~prengui a vencer les
seves tristors entrant francament a
Ja noble vida espiritual y-que'l poe·
ta aprengui a plorar les llàgrimes
del poble y a omplirse de les seves
esperances,
Po'tser es massa hermó-¡ ' l'ideal
nostre pera que fassi en t usiastes se,
guidors en l'hora positivista de \a
nostra vida nacional.
Però ens encoratja ja desd'ara la
bona rebuda que s'ha fet a LA TE­!
l.RA en la seva pri mera eixida y es­té~
segurs de que'J~ que en~. han
seguit de bones a primeres, els qui
entre les Hnies del nostre treball
ja han sabut Jlegirhi l'afany de ve­nir
a acomplir una enlairada tasca,
no sols no'ns deixaràn sinó que'ls
comptem com ~ base de les refor­mes
que hem resolt introduhir en
la nostra publicació.
..
•
,. .
Sense l'apoy dels que han bén
acullit LA TEUA no'ns haurjem
pas atrevit a presentar1a ,com ens
proposém. Sí a la nostra cridi no
s'hagués respost com h; respost' er
nostre poble es ben segur que' no
' hauríem pas pogut re~lisar , a~.ues­tes
mellores.
La forma que .dur~~ a ca~- a
comptar desde'l, primer núme~Q del
més entrant no serà més que }'ep-­saig
de 10 que en ,l',avenir hau~,d'
esser la nostra publicaciÓ.
LA TE!l.RA apareixerà ab nou
format ab l'únich fí de posaria en
condicions de formar volúm~..§.e
mellora notablement la catitat del
paper y s'aumenta fins a dotze el
nombre de 1Pàgi~s de text, in­cloent
en' cada número setze planes
de folletí en ~l qual s'hi publicaràn
obres escullides, ca&alanes y ex­trangeres,
-de canícter literari: so-cial,
filosófiéh etc, "
Pera el folletí del primer núme­ro
réformat hem pogut adquirina
extelent traducció que en R":MÓ'N
DE FOJ:x ha fet de la exquisida
obra de Maurici Maete'rlinçk
_ • L
La Ir(tel~ng~nc_à
, de 'és ,flq";;
'La edició sera ~'Valuada abJ.;.1Iu~_
tràcioós dep MANEL AIN:AUa, ....
La redacció de LA TÈRRA 'pót
com ptar ab la èooperaci6 de nota­bles
elemen ls tant en la pOrt litera.
ria y políticb-social, com en ratrtí~
tica lo qual .ens permetra mellorar
les seccions establertes y. c~è~rne d,e
òoves, dotant a la nostra 'publica­ció
'd'una escullida y 'pròfusa col~
laboració gnifica.
'LA :.tERRA no deixa'nt e'l seu . ca­ricter
fonamental de periódíchpo.
pular donara cabuda a la pro.d'ü¿­ció'
dels nostres melJo .. ~J:itenfts­'
poetes y s'ocupara 'en' generai de
les qüestions ¡¡teraries: sócials v­polítiques
de la nòstra terra ; -'de l'
extranger. ,i . ,', J
, A comptar, donchs, del díà3' ~fl
vinent Abril LA TÈ'R~À a pa reíx.e i a,
reformada cons(a'ot de .2 planes i.ie
text y .6 de folletí Iíter~rí, y's 'ven­dra
' per tOt arreu al pféU' de 10 cé1i­tims
el número.
; , De'- bònes
y de nO,ves
El Libt!t41 deM!ldrid diu que'ls ca­ta/
ans; no .reculant may dennt déls
obstacles. ~n ça passos de trobar carn •
a l'òs del Vl,}ni ql,lC un miniure francès
t!os va donar a rosegar.
De més duts n'hem rosegat d'ossos,
seriyhr' Liberall
Per exemple l'òs del madroño que
vostè sab., ~ 'calle.m, ·tut anant feot la
MOlil/a, jl
Oh, els anticlericahl •
IVp~tés recordarào }es declaracions
del ~uefe del partit lliberal fetes a V~­Iladolid,
totes ell;; purament an1iclé-ricals.
. "
, DOñ1!bs lIegèixin are:
.EI senybr Groizard protesta en
nom -du'la minORa lliberal. de les des­consideraci(
ms de que ha sigut obgtcte
el bisbe de Jaca Der. part del president
l''¡J, ,
del Senat y afirma que no sols es de
doldre l'auseocia a Ja Cambra d'aquest
prelat, sjno que sería convenient q ue'ls
represer.tants de Ilglesia intervingües­sin
ab més frequeucia en els d,bats,:.
Ja. m'h():sembla~ a rp.i que t'an ti­clericalism~
den Moret y'l de.n Lerroux
podien -d'onarse'les manst
.~ ..
Diu que tió ' tal Natali' Reivas gran
entuSsiasua la elletrJadel bl{Jq~, va r\3-
·pa.ljlir ¡das Y; Jlueftas que· :vactn aprofitar
gr~JlllomQre dels COlKQcrents pobres
a V~!adohd .enlre'lsque , hi figurav~~
malts ex-governador.s y ex-dipuLats.
Tàmbé diu qué s'havia acordat que 'ca-o
~ ~. • l " I dàhú pagana els gastos del restaurant
ycOm qlM h'hí~reó Íí.aver'illguns"4ue
se'n"1aren'desc'uidar no va quedar altre
remey que graLar 'Ia: buuaca de'n !tfo:'
ra~. " I
· B~eoo, ¡. se'n pot. estar de menj.a{
U~S qua~ts dies; cicas es que diguip
que'u Moret es esplèndit, 'y,,~yeu~er.si
pOL ser aviat, qen avjl.t, ij04y~pera res­cabalarser
•
¡cÒmo cam'6tan los tiem¡losl
oJ ~.. .;i ... ¡ : ..
• "J' '#,
, .
El Liberal de Madrit, parlant dol
constant conreu deJFoment:del!Tre­bf.)
1 Nacional a Jo .rl1!ere~lt als terrenys
d~ Afrjca, pregunta si qi . ha algl!oa
analogía e.nt¡e la~a.rretina y !a cogulla,
perq ue diu que sempre q ue's parla d'al-
8*n ne~'óci s'hi' troben els dos se¡üen~
exemplars: un comissionista calalà y
un frare;"
.- ' No sé si ab això voldrà probar el
nostre (l') C1ei'icaIi8me, mes deti hav.r
de pensar que a :nosaltres' eos animen
altres ideals més enlairats que'ls d'ell,
que'n comp4ls de pensar ab)'engran­djment,
d'Espanya per medi de l'acdvi­tat
y') treball ho fa sempre omplint
cuarLiIlef .de .ifamacions y ab mires a
là menJadora.
Y encara gosa a cridar: Vipa Espa­nyal
· Àrr,maireslll .,
Llegeixo: .
«El representant ::le Xile à Madl iL ha
formulat .llna reclamació al minÍl;teri
d'Èstat pei fet de que a la guía oficial
d'Espanya apareixi' èCim a president de
Xile en l'actualitat el qué va morir fa
deu anys. < ~ ,
LA TERRA
Es que" senyor representant de Xile
no sab que deu auys son poqueta cosa
per enterarse de certes fI/teses de rès.
Si estès acostumat com nos3,ltres a
passar anys y anys Rera tramitar les
qUeslions mé::l importans no li extra­nyaría
de que ab deu anys 00 s'hagues­sin
poguL enlerar d", lo que fou objecte
de reclamació.
Llegeixo:
«Abir varen regbtrarse tres defun-ci~
ns pe~ inaniciÓ, I
La prempsa clama contra l'incle­mencia
del veinat,.
,-Es cosa muy divertiqa
Ber .cert lo que està passant.
Tres muert08 mqs, y q1l.e importa,
Que torni a contin uà'l ball. ... '
Di u que aq uestos dies s'ha parlat d'
una certa intelligellcia entre'n Moret,
CaHalej:1s y Montero fent càlcul~ per un
acort entre aquets y aquells, '
Mireu -que parlar de qüestions d'in­telligeucia
entre aquesla gent es cosa
may vi¡;ta, puig entre ells hi regna per
Ja llur auser.cia sempre,
, -Ay, deixeume.riure!
Sl;!goÍl~ noves vingu.des de Berlín,
ens comunK¡uen que segueix essent un
èxit grifidi6s el poema sinfónich del
mestre :Manéntitulat «Nova Calalu­nya
».
Un èxit aixls es un triomf que deu
alegrarnos a tots els catalans que yolem
que'ns coneguin qui sam per tot y en
Manén J¡.o fa conquistant \lorers per ell
y Catalunya.
Nosaltres n'hi desitgem de nous'y
més I~rans si's pot.
~
En Moret digué a Vall.tdolid que'ls
partits ' ~ols podenp-ujar al poder · en'
brassos de l'opinió.
.AiIó.que no es axiomàtich, no po­dia
dirho..en Moret, puig sab eU molt
b~ qu~ ~ Espanya hi han dos partits
turnants al poder que ni la coneixen la
setÏ.yora opinió,
. 'Anem li dir que lo que volía dir en
Moret ·no era là opini6 sinó la ... barra,
com acostumem a dir nosaltres, .Y ab la
barra lii -podríem barrejar també els
mangoneigs y les tupinades. '
En cada acte que'ls del bloçh de les
esqnerres han O/'¡anisat, l'un cop :l'afir­ma
la-seva desfeta y en l'altre la seva
forsa.
Es ben 'veritat que la gana fa fer
moltes coses y no'ns hem d'extranyar
donchs que aquets patrioters d'ofici va­gin
lIJ captar l'opini6 per a:nor de Deu,
ja que avuy l'únich ideal que'h¡ · fa be­llugar
e:o el del Poder que'ls manté a
tots,
Tornem a parlar de la célebre «Es­tudiantina
Vallisoletana», d'aquella
co!la d'estudjants ca~tellans que varen
venir, segons manifestació pròpia, a
lligar la::¡Qs de germanor enlre Catalu­nya
y Castella, ab motiu de les fes/es
del Carnaval.
Vostès saben que varen - esser molt
beu rebulll a Barcelona, que ,'areu es­ser
acompanyals per la dutal pel se­nyor
Pagés y Rueda el qua.l sembla que
'Is va fer concebir espcranses d'e que
l'Orfeó Català çant¡¡ría ab ells al Pala u
de la Música Catalana. Els diaris ho
varen dur però nosaltres nQ ho varem
creure,
També es sabut que després d'haver
fet més estrets els lligams entre Cata­lunia
y Castel/a, la IaI estud :antina
castellana donà Ull ncert a la Úlsa
del Pueblo, en el qual 110 hi varen pas
faJtar la~ damas rojols,
ftem mas, la tal estudian tina caste­llana
va donar un concert al Palau de
la M. C. a bellefi!:i ... d'ella mateixa.
L'Ajuntament el~ hi deixà la,Banda de
franch, però l'Orfe6 com es natural va
• fer pagar ' el lloguer de la sala com es
d'habitut,
Segons nòticies, aquesta Estudian­tina
va treure un benefici net d'aquest
concert de més de 700 pessetes.
DONCHS BÉ; la taJ estudiantin~ cas.­tcllMa
al arribar a Valladolid ha publi­cat
en els seus diaris locals una resse­nya
del seu yiatge de germal/or, eu la
<1 ual se manifesta molt oresa ab l'Orfeó
perque A1ltJ!::ST IIALTA. A LA. PARAULA
(ningil autorisat la donà) NO CANT¡~T
All ELLS EN EL SUSDIT CONCERT, Y fa
ressortir allò del egoisme dels catalans
perque l'Orfeó va cometre la desatenció
de fer pagar el lloguer de la sala,
Sens perjudici de contestar a n'
aquets senyors lo que's mereix~n, as­senY!
llem ao.juest fel pera em,enyansa
dels que ab la manía de lligar amistats,
que ningú ha uencat, fan acatament
a la primera murga ridícola .Y preten­ciosa
que ve a fer negoci a les costelles
dd5 .catalans.
I;enfadó dè la Estudiantina Valli­soletana
obeeix principalment a havér­selshi
tornat aigua-poll el progecte d'
anar a Nissa ab els beneficis de lo que
haurien recaudat a Ba!'celona, Els
acompanyem ab el sentiment, però no
podem plo~ar.
Y are que'ns perdonin eJs de la es­tudiantina
castellana si'ns permetem
calificar d 'hipòcrita co~ducta la que ob­-
sernren aliant a despedirse de la
prempsa de Barcelona pera donàlshi
graCies de la bona acullida,
~
Ara anirem bél Figureuv08 que tots
aniràn mudats y ab trajos nous.
Ah; ho trobeu poch? D,'aixó ha de
venir l'estar bé, donchs.
Els madrilenys han donat molta
importancia al discurs den Moret a Va.
lIadolid.
Oualldo el dia.blo 1W tiene nada que
kacer con el 1:abo ca.{a moscas.
~
, Se'ns prega la inserció:
~I.a Societat Econòmiea Radical So­cialista
eslà preparant un sens nombre
de 'campanyes pera avivar els ànims
dels pacífichs ciuladans que impàvits
soportan . l'alsa considerable de les pri­meres
maleries alimenlicies, aixís com
també combatre el monopoli ab el ta­bacó
y sucre, causa de la gran emigra­cí6
que's nota en Espanya.
La Junta Directiva d'aquesta socie­tat
emprenedora de inicialive:; fa\'ora­bles
al benestar de les classes '!llitges y
proletaria,' farà .. viat tfua crida a les so­cietats
pera que assisteixin a secundar­Ia
pera véncer al enernich del poble que
fa insopprtable la vida de I ... classe ne­cessitada,-
La Junta,»
Llegeixo:
«En un dels ca frers men vs cèn trichs
de Madrid s'ha trobat aque;ta tarde' un
home agegut prop d'uu sola r, y un cop
pOrlat a la casa de SOCOI s els facultatius
hah declarat que havía mort de fam.»
Els comeu taris feslós tu, leclor.
~
Els lerrou:dstes varen enviar un te­legrama
al I fotel Eslava de Buenos Ai­res,
ahont s'::i trova allotjat el i/ustre
expat"¡ado,~ en el qual manifestaven
qua COti acta o sill acta vingués, que per
alguna cosa hi eren aquí. ,
A lo que ell devia dir que ja s'hi
pe:1saria, perque sembla que hi està
molt bé tractantsc ab els homes de la
banca. No es lot hu ferse ab els burge­sos
que ab el poble.
Y aquets pobres encare hi creuen.
Si'n va deixar el rey Herodes! ... ..
Llegeixin que es bonich:
«Hace un año fué condenado un
indivíduo.à pagar una multa de 40 pe­seta
s, en un juicio de faltas, en el JUl'
gado municipal d el' distrito del Con­greso,
Arer fué requerida para que hi­ciera
efectiva la m'olta, y el ilJteresado
manifest6 que ya la había abonado a
su debido tiempo; peto hoy el Juxgado
le ha vuelto a Uamar, manifestandole
que el funcionario a quien abonó la
'cantidad habfa fallecido y no habla
pueslO la npta en el Ilbro correspon­diente,
por lo cual había de pagar n ue­vaJ?
1ente la multa, Còmo se negara el
interesado, ha sido llevada a la Carcel
Modelo.»
Eh, que bonich?
~
«El Gobierno no se ha cuidado de
la madre tierra y el que tal haga debe
ser maldito.»
Si vostés han llegit els diaris u'aquets
dies,- de segur que diràn: Això son pa­raules
den Moret.
Però jo dich: paraules d'un baligll­balaga
que parla per parlar y que posat
a dir no s'àdona que no, fa rès més que
«mentar la soga en casa del ahorcado».
~
- Y seguim retallimt:
~Canalejas habl6 ofreciendo los
hombròs de los leales para la defensa
de la democracia ... »
De què diuen? Dc la democracia?
Devía ! star de broma y ab ganes de fer
el savi.
Perque, voleu dir que sab ell lo que
es de-mo-cra-cia?
AVIS
'1" - ,
Próx;mament LA TERRA
comensara a publicar el
magnifich estudi de M. Achi­lIe
Richard
lk'Oí'gaoisaejó ColeetivQ
del Trrebe1t
traduhit expressament pera
'I nostre per¡,ódich • .
•
6 LA TEItRA
ESPERJ\NTO
Per indisposició del nostre
company en:S. Jnym F. no ens es
impos ible publicar aquesta setma­na
la ESPERA~·TA. FAKO.
ereyem que la mellora del nos­tre
company noIs farà esperar, y
de tot cor ho desitgem, pogueut
continuar aqnella secció tan ' aten­tament
llegitla. pels entusiastes de
la bella llengua del doctor Zame­nhof.
El nacionalisme catabi
Tenir glories comuns
eo el pa:;sat, u~a TOJUQ­tat
e.mil en el present;
haver fet grans co~es
junts, Tolcrne fer d'al­tres
encara: heusaqulles
cond icions eisen ci a f s
pera ésser una nació.
¡':r"~$t Re".".
La nacionalitat es una qüestió de
fet. y aquest let existeix indestruc­tiblement
per Ja seva realitat ma­teixa.
Per això jo crech que davant de
l'Espanya unitaria, el problema
que s'ha de resoldre es el de l'auto­nomía.
Catalunya aspira a la seva
autonomia integra], demana'l reco­neixement
de les facultats autonó­miques
consignades, en forma es­bellcialment
igual, en les Bases de
Manresa de IlSg2 y en el programa
federal de 1~4. Aquesta autono-'
mía es lo que s'ha de conquerir.
Oesde'J punt de vista legal y de
dret, Ja qüestió del nacionalisme
no té importancia. Jo tinch dit: si
a Madrid no volen concedir rauto·
nomía a Catalunya-nació, que Ja
concedeixin a Catalunya-regió a
Catalunya-provincia. Eus es lo
mateix. L'ésser una nacionalitat es
un fet intern, una resultant ètnica
y històrica, una qüestió, en suma,
d'orde natural. Y això no's pot
En ei problema català dels nos- crear pel sol fet d'afirmarho, ni
tres díes jo hi veig distintament ~olt menys pel sol tet de negarho
dos aspectes diversos. L'un es l'as- se pot delltruir.
Pecte polítich, el de l'autonomia, es evident, per altra part, que la
que es e] que està més directament conciencia nàcional d'un poble,
relacionat ab l'Estat espanyol, avuy que la convicció d'esser una naeio-oposat
a l'ideal del selj-governmmt nalitat, engendra el JJegilim desitg
català en vi rtut de la atà ViC3 tradi- de conseguir l'autonomia. E] na-ció
unitarista representada per les cionalisme es la causa; rautODO. -
dinasties d'Austries .y Bo~bons. L' misme es l'efecle. La nacionatisa-altre
es l'aspecte social, al del na- 'ó d' I ~ .
cionalisme, que constitueix, dife- CI pro
bt
ue!x
l
, a t orsa ~ut.' serveIx
, . . pera o eOlr au anomia.
rentment del de I autonomia, un y - . l' .•
problema ¡ntcrn de Catalunya, el . SI afues~~ naclOna IS~CIO 0:.(:4
qual ha d'esser resolt pels catalans, nacflOtna ItsaCI l' eS'1 comi I em IUIt,
, 'ó d " un e na ura en e qua a va un-independentment
de I accI e t a t y J' accI' ó de si cta ]a a ns, hI' tenen
Estat central. , una innuencia tortíssima, ardba-
. En efecte: Catalun. ya,h pedr a oIb te- rem a Ja conc1 US'I6 d e que ca I rea-nt.
r la seva a1udto?]omla, t ~ p an~ lisar a la nostra terra una intensa
telar Y reso re seu p et evan tasca interna. Hem de crear una
de l'actual organisació unitaria de voluntat comú, una voluntat na­l'Estat.
No depén, donchs) l'auto- cional; hem de voler ter grans co­nomía
de]a sola voluntat dels ca- ses en l'avenir, superiors a les
talans, ja que hi ha poders y forses grans coses de la nostra historia.
externes que son termes de] pro- Recordemnos de *lue això. segons
b]ema, factors ab els quals s'ha de en Renin, son condicions essen-comptar
necessariament. En cam- cials pera esser una nació. Sense
bi, el nacionalisme. la nacionali-saci6
de Catalunya, es una qüestió
aquesta VQ]untat en el present,
sense 1ïdeal de l'avenir; no s'es
que depen principalment de ]a vo- una nació,~. sinó el cadavre d'una
luntat y de la conciencia de la nos· nació.
tra pàtria, Malgrat la dolorosa pri-vació
de l'autonomía, la tasca re­]
acionaJisadora de Catalunya s'ini-cia
fa més de mitja centuria y
segueix avuy gloriosament e] seu
ascenciona] camí, cada día més 1Iu­min6s
de claror d'ideal y de VlctO­ria.
L'autonomía ens la'nem de gua­nyar
lluitant ab les rcsistencies de
l'Espanya vt:lla, que nosaltres vo­lem
tranllformar radical. injectant
sang vitalisliima en el seu cos allè­mich.
La nacionalisació de la nos­tra
terra se va fen t, y's pot con ti­nuar
fiòs a molt amunt ab el sol
estors dels fills de Catalunya.
En altres paraules: l'autonomia
es una qüestió de dret, y aquest
dret pot ellser desconegut y negat.
A. ROVIR.A y VIR.GILI.
La vaga d'Igualada
La vaga de les teixidores de la
casa ftofiJJ y c.a, ha quedat resolta
de )a manera més dolorosa que era
pos~ible: trasladant Ja casa y fàori­ca
a Barcelona. A consecuencia d'
això 70 o bo teixidores, 70 o 80 fa­miliés
han quedat al carrer, sota
les urpes de miseria. Un generós
clam d'humanitat s'ha aiucat en
favor de les miserioses, en lata
Igualada. lIna vibranta crida es­crita
en català, ha sigut fela públi-ca,
y ens plau pubJicarla íntegra.
Héuselaqui:
«Poble d'Igualada:
«Devant ta majestat sobirana ve­nim
a exposane les nostres quei­xes;
escóltans y judica. No es de la
vaga Bofill de lo que vením a par­lane,
ab lot}' oft:rirnos prous ar­gumento::
pera demostrarte l'intran·
~igencia dels fdbricants; sería par­larte
del passat. tota veRada queï
traslat de la Casa a Barcelona h.1
resolt aquest conflicte. Es del pre­sent
y del pervindre de 70 o ~o tre­balladors
d'aquella fàbrica, que la
burgesia igualadina ha condemp­nat
a miseria perpetua, arribant el
seu cinisme fins al extrem de fer
exclamar al descaslat XA VO (el fa­bricant)
davant la nostra mateixa
presencia que, «no pararíen fins a
obligaries a emigrar per mi!oeria o
quedar aplastades per la fam»; es
de la dignitat obrera trepiljada y
escarnida ab e] propòsit d'impedir
l'associació. dret que'ns concedei ­xen
les Ileys, que constitueix nos­tra
única defensa y eu e] qual eUs
mateixos s'acullen pera endogalar­nos
ab el «pacte de la fam»; es de:
tot ¡,ixò de lo que volem parlane,
p~ra que estiguis en antecedents
pera fallar sobre tuturs aconteixe­ments
que puguin ocòrrer.
Heunits ele fabricants el di1luns
d'aqu~sta setmana, acordaren no
emplear a cap de les obreres pro­cedents
de la tàbrica B0611 apesar
de tenir noticia certa del seu tras­lat
a Barcelona. Pot donarse un
cas d'iniquitat més manjfo;:sta?
Per solidaritat, per esperit de
classe, per humanitat, per la no~­tra
propia personalitat rebregada
per aque~ta gent buida de senti­ment,
hem d'acudir a l'ajuda dels
nostres germans ultratjats y en es­treta
germanor hem de demo~trar
als ull~ de tothom que sabem res­pondre
dignament al insult que
tan barroerament se'ns ha tirat a la
cara, no permetent que aquelles
honrades treballadores tinguin de
marxar de la població.
Si deixem ami]anar nostres
ànims davant les amenasses indig­nes
dels que no tencn altre fi que
explotar nostra ignorancia y .có­vardía
pera enriquirse; si no'ns
sentim indignats oavant de l'ultrat·
ge que han inferit a nostres com­panys,
contribuirem a refermar
mès les cadenes de nostra propia
esc/avitut y per altra part ens ta­remacreedors
al despreci de les per·
sones dignes.
Lluitar es. lo menys que pot exi­girse
a tota persona dOlada d'inte­ligencia
y vo]untal. y no hi ha pas
dubte que1 que lluita ab lè y per­severancia
tenint la rahó de sa part,
ha de véncer.
¡Poble In:baJlado[ queJes convi­dat
a lli campanya de vindicàciól
¡Teixidores, al TO:.tre cost&t te-niu
a tot un poole pera ter prt:vaJ
dre la justicia! .
Iguala~a y _ Mars de 1900.-La
Comissió.»
L'endemà d'haver .igut repartí·
da aquesta crida, els fabTi~aob dè
teixits ne publicaren un'altra que
tou repartida profusament. upli
cant el procés de la va~4 \' t<e.\ enf
la conclusió de que ld 'ju:.-tidl nià
de la seva part.
El fet real es que'li f:\bricanN,
ab rahó o sense, han I1ensal a la
milleria a 70- o ~o famílies ob. re- res.
La rahó no sempre justifica els'
actes inhumanj..'ris, y entenem
nosaltres que'ls fabricants han-de
tenir en compte no solament la
justa apreciació. sinó les necessi­tats
dels obrers y Ja desigualtat so­cial
en qué han de J/uil~r aquets. /'
JOAN MARESMA Y LLUCH. , :
Vulgari,aeló clenUftca
Ofieis peítillosos
Seguint la llista d'oficis que
sota aquest titul poden aplegarse.
hem de mencionar en primer ter­m¡;'
Js fabricants d'explosius, expo­sats
a terribles catàstrofes, per més
que pera ' evitar/es, duguin vestits
especials y no portin claus ni cap"
mena de metall en el calsat, Els
operaris que preparen el cotó ful­minant
preparen la operaciò gene.­ralment
de lluny y amagats en un
recinte format de cordes encreuha­des,
que per esser fl<!xiblè, en cas
d'explossiò es molt mi1lor qu'una
paret rígida. .
- Els que puleixen pedres y me­talls,
corren altres perills; el m.és
comú es el de les pneumoníes pro­duídes
per ]a pols que s'introdueix
en les vies respiratories. Els venti­]
adors soo un bon medi pera ami­norar
sos malignei' efectes. rero
devegades no n'hi ha prou y 1'ope­ràri
ha d'esser provist d'un apa~ell
com els que s'ullen per.t~baUar en
ambients irrespirables o bé 'I treball
se verifica dintre d'un cilinJre de
cer hont !"obrer introduheix els
brassos, mirant a l'interior per una
finestreta disposada a aquest efecte.
Y ja qu'hem parlat dds aparells
que s'ulIen pera trebàl/ar en am­bients
irrespirables, al referirnos
per exemple. als llochs hont se
prepara l'amoniach, tueln la des­cripciò
d'un dels que donen me­llors
rt:sultatli y qu'es el De la Rue.
en aquest els ul1s queden protegits
per una mà~cara quins cri!italls se
!lostenen per uns anells de goma; un
tubu de goma, una de quines ex-
. tremilals arriba a ]a boca del obrer -
el posa en comunicàciò ab l'aire
exterior. Es quelcom semblant · ili
aparell qu'usen els bombers pera
penetrar en indrets plens dç fum ..
La preparació del amonialh es
una de les "més pel ¡lloses; l'acció
corro!>iva d"aqut!< t gas deleteri es
tant potenta que fins se destrueix
la ve,.:ctació en alguns kilomelres
al entorn de la fàbrica. !-Is.homes -
que la Lfectuen estanl exposals a
malalties del:. ronyom.; cistitis ClÒ­niques,
asma, etc ,'y"Com a conse­quencia
de la desapariciò del ape­lit,
eh. intoxicats es veuhen preci­~
als a bcunr acabant ab l'alcohol
I.a ru í na orgà" ica i oiciada pel verí
gl5~IÒo;
,. ntll: It's induMries químiques
la pnpd~aclò je la anilina es tam­bé
for!-a pelrllo~a. EJ ~eu maneig
produheix un eJlverinament ràpit
conegut al> el nom d'anilisme. Pro'
dueix també malalties de la pell
que no's p~den evitar més que ab
una netedat riguro!!a.
. Si un allTe día'os vaga, continua­re~
la enumeraciò d'aquets oficis,
'verit&bles flagells de .la humanitat
y al enfront dels que ;'hauríen de
. po~r en vigor loles le~ mides que
la ciencia'neomana.
DR. ZEUS.
En el número próxim: De Veg~­tar
sme.
.
... ·Els miseriosos
A mitja montaoya de Montjuich
hi ha 'I Tir de coloms. Es un tan­cat
sense malicia pintat de fraolles
blaves y blanques: puresa y ignos­cencis
... Els homes s'hi divertei­xen
matant coloms. Bé poden di­vertirsc
ells que tenen al seu da­munt
la càrrega de la Vida.
Aquesta diversiò es beneficiosa
als miseriosos: El guarda del Tir
gu~o\'a sis rals cada día y lé casa
franca. Es ell el qui dona menjar
als coloms, el quïls engre;xa pera
,que'ls ,tiràdors s'hi engresquin.
També es ell quïls dOlJa la Hiber­ta
t. ell quïJs obre la porta de la
.. gabia y diu: «Vesteo, ets lliure,
que tu no'ls veuràs els vint canons
d'escopeta que t'apuntaràn en el
mateix moment en que comensa­,
ai a compendreu que ets lliure».
... Y el colom tuig. tot extranyat
d-e no trobar al devant dels seus
ulls eb fil ferros de la góbia, ptr·
que·l.; coloms, com els homes, s'
avesen a tot. El seu cor petit bat
ab vio\encia Es. una joya que de
tant fonda no li deixa temps de
fruiria.
S'enfila, s'enfila, y veu dessota
seu tota la terra y tot el mar. Ses
ales se plauen a batre, a extren­dre'l>
planes, bressant el seu cos
palpitant de joya, remontantlo ab
lIna m$!oa de voluptat que'ls ho·
mes bonrats no coneixen, perque
may han estat presoners.
Quaranta ulls els segueixen cal-
LA TEllRA
culant els metres de distancia que'l
separa de Ja terra, calcul honora­ble
que fa entrar en les ignoscentes
diversions dels homes ramar a les
cien cies exactes.
Un tret ressona y tot seguit una
descàrrega que omple Ja montanya
de vida. La vida's manifesta fins
pd tret d'una escopeta.
• El colom vacila y cau a plomb,
Però quan ja gairebé es a terra,
quan el guardià y una collada dexi·
cots corren per atraparIo. el colom
sent la farum de la terra y sap que
es a la terra ahont habiten els seus
enemichs, Dessangnant!.e y lot, fa
un esfors suprem; torna a enlairar·
~e, sufrint crudelment, sentint que
les forses li mancaran y com n,és
alt s'aixequi més dolorosa serà la
cai~uda ... peró això que hi t¡¡? Ell
vol fugir, Sent que la Vida es més
amunt, molt Oiés amunt, allí ahont
els seus ulls no veuran ni taulades
ni cúpoles, ni campanars, ni mo
numentsl Y vola, vola penosa­ment,
sortejant l'aire ab l'esperan­sa
a l'esperit y la mort al cos.
En el l'ir hi ha gran ansietat.
-Encara'ns e!>capara!
U n tret torna a peta r y u na altra
descàrrega omple l'espay de res­sons.
El colom cau.
El guardià corre y eJs xicots el
segueiAen. El guardià va darrera
del seu pever, els xicots darrera del
ral de propina. Tot" la humanitat
se moti per aquestes ma eixes mise­ries.
Ho regiren tot, ho miren tot, y
el colom no's troba. Ahont s'haurà
ficat d bona-pessa?
Els tiradors estan indignats.
Un d'eHs exclam;¡:
-Siga com vulga, lo que es d'a­questa
no se n'aixecarà,
Aq uesta reflexió els calma a lots.
En un sot, que la terra ha vol­gut
deixar tocan I a les parets del
Cementiri, hi jeia un xicotàs, ne­gre,
vestit d'estrips y calsat d'una
espardenya e~ilagarsada y d'una
sabata sense cordons y gairebé sen·
se sola ni cuiro.
Ni dormía ni pensava: jeia. Hi
han homes que sols poden fer una
cosa a la vegada'. Pensar y jeure tot
alhora es qualitat dels homes e::.lu­Jiosos
y !>apients. Ell no era sa­pient,
puig ni sabía que no sabés
rès, ben al revés d'aquell sabi que
t¡o sabí.! sense creureho,
Jeia en aquell sot y no's preocu­pava
gens de lo que'l voltava, ni
de!>i el cel blau que s'aguanta"a al
seu damunt era blau, ni de si era
cel, ni de toles aquestes pt:'lites co­ses
ab que'ls homens omplenen
llibres. convef!>es y existencies.
Aguell home no sabía com se
deia._Se podría dir Món, que vol
dir tot lo miserable y tot lo bo que
existeix. En Món no era ¡nfdís,
perque n~ sabía I" que era la teli-citat.
Menjava quan tenía gana, si
no'n tenía. Ni feia mal a ningú ni
sabía lo que era'l MaJ.
Fou un gran e~fors pera ell a1-
sar el cap pera veure que era allò
que acabava de caure als seus peus.
Quan va vt:ure que era up colom
s'alsà amatent, però sense esserne
sorprés. Quan va veure que estava
ferit va acullirlo ab germanor. Era
una víctima. El çolom tenía una
ala trencada, ell, en Món, tenia
l'ànima atuhida.
\'a agafar al cofom y li bufà les
plomes pera descobrirJi les ferides.
Quan les hilgué reconegudes, va
baixar montanya avall: traver::.à la
carretera y la línea del tren, y sal­tant
de roch en roch arribà a la
mar; s'ajupi en un clot plé d'aigua
verda, ahont forses cops hi havía
"trobat nodriment pera'l seu cos
arrencant les petxines dels sota­roques.
Va rentar les ferides; des­prés
les cobrí a b terra pera estron­car
la sang y caminà a la ventura
ab el ferit a les mans.
Encara no havía fet cinquanta
pac;ses que's trobà de mans a cara
ab un home seguit d'una munió
de quitxalla.
-Ey, 'Destre, porteu aquest co·
loml
En Món va seguir endavant.
-Us dich que'm dongueu el co­Joml
En Món se'l mirà, però seguí'l
seu camí.
Llavores l'home l'agafà pel bras
yen Món se deturà. Va girar els
seus ulls cap a la cara d'aquell
home pacíficament, sense por y
sense atreviment,
-Qué vols?
-Porta'l colom.
-En Món va restar indecís un
jnst- nt. A la fi respongué:
>,-No vuy.
Y's disposà a seguir el seu camí.
Peró l'home 110'1 deixà anar.
-No le'n aniris que no me'l
donguis.
-Per què'l vols?
-Es nostre.
- Voslrt:?-y passejà una mirada
calma per t01:l la colla de xicots.
-Sí. es del Tir.
-Donchs, no es vostre.
-Es del qui l'ha ferit.
En Món no sapigué que respon­dre.
Qui sap si a dintre de tot de
aquella ànima enterrada s'hi movía
una raó, «Es del qui l'ha fcrit?
Donchs, no es del qui l'ha curat?»
Se mirà'l colom que duya entre
les mans. Y com !oi ab aquesta mi­rada
hagués cullit una resolució,
va donar sobtadament una forta
estrebada pera des!erse de la mà
que l'agarrotava y digué, un cop
desem brassa t:
-No te'l vuy donar!
-Perque ets un lladre! -cridà'l
guardià.
Lladre? En Món se quedà retI<!­xiós.
Ell h<\vía reculllt un ser ferit
7
que havia anat a demanar socors.
L'havía curat ... Aix3 era ser lla­drer
Però en Món no sapigué dir
rès de tot això ni tingué temps de
pensarho, quao el guardítt ailargà
decidit el bras pera pèndrelïl ca·
10m La quilxalla 's 'removia impa­cienta
parlantsc a l'ordia.
El més atrevit ventà grapada a les
mans den Món. El colom va caure
per terra y el guardià'l cullí quan
en Món s'amauía a la revenja. Els
xicots varen arrencar a corre y
quan varen ser un tros lluny el va­ren
apedregar. Una pedra li 'llnà
de dret a la cama y li va fer un es­boranch,
De primer no'n feu cas,
però al cap d 'una estona la sang
que'n rajava, agafàntseli a les cal­ces,
li produhí una viva dolor.
Novament baixà a la vora de la
mar y's rentà la lerida,
Després. assegut en un roch, se
quedà mirant l'etern anar y venir
de l'aigua.
Ja havía oblidat el mal, la causa
del seu mal y tot lo que havia fet
aq uella tarde. Com l-tue no se sor­prenia
de rès, oblidava facilment.
Semblava que estigués convensut
de que la gent tenien el dret de fer­li
mal y ell el dever de sufrirlo,
Qui sab si tenia raó. La ~ent,
una mena de gent que pobla Ja ter­ra,
Ifl dret de ter mal; y els altres,
els innombrables Móns tenen el dc·
ver de sufrir ...
Lo que havia passat ao en Mon
no passa cada dia, en cada instant?
Un home li havia pres el colom
y aquest home guanyava sis rals
diaris. Uns xicots havien apoyat a
l'home y l'havien apedregat an ell
perq ue's resistia. Els xicots tenen
un ral de propina per cada colom
tronat,
Tots cumplien un dever. Era cn
Món qui no estava en el seu dret,
l-J Dret era allà dalt, en el Tir
franjat de blau y blanch, assegut
en una taula plena de bòchs de cer­vesa;
era allí, en el canó.de les es­copetes
d'aquells senyors que reyen
ab la dóna del guardià, fresca y
arremangada de brassos, menlres
el seu marit cercava'l colom per la
montanya.
Què'n sabia en Mòn de tot això?
Donchs, quí'l feya embolicar! Si ell
hagués deixat estar el colom des­sangoantse
allí als seus peus en
1I0ch de curarlo, ni li haurien dit
Jladre ní l'haurien apedregat. .. Per­que'l
colom no era d'ell, era del qui
l'havia ferit!
Potser ara en Món era d'aqueJls
xicots que l'havien ferit, també.
Oh, sí! Que'ls home~ no son may
de sí mateixos, que son sempre dels
altre!!1
Se va alsar.
La ferida li feya mal 'y 00'1 dei·
xava caminar Penosament se n 'en­tornà
al seu dot Desd'alli, assegut
a terra. va veure tota la mar roja.
Els raigs del sol que se'n anava,
•
•
s'arrosègaven pel damunt de les
ones. La escuma blanca bullia en­tre
les roque~ negres. Per la carre­tera
un aixam de lrt:bdlladors, ab
les pales y els picots a l'espatlla,
se n'anaven cap a la cjvtat,
En Món va riure yes va ador­mir.
J. 1\l." FOLCH Y TORRES.
Per en Baró y per Catalunya!
Ja ha fet un bny que en Joseph
Baró el ferm nacionalJsta dI: Flgue·
res, cumpleix la cond~mna dicta­da
pel concell de guerra, a dosanys
quatre mesos y un dia de presó.
Un anyl Un any que 'I bon
amich, sofreix els 'rigors d 'una Hey
feta solsament pera deturar la em­penta
de l'allau poderosa que porta
en sí el redressamenl de Catalunya.
En Baró y d'altres son a la presó,
altres companys :;ofrcixen a l'ex­tranger
els rigors del desterro.
Hora es ja de que'ls nostres re·
presen tan IS s'en preocu pin d:!l es­lat
en que's troven molles families,
privades de la companyía dels es­sers
estimats, privades potser de la
ajuda material que aquest els hi
portava.
Es precís, urgeix, una ample am­ni
tia pera tOls els que's troben sot·
meso,> als rigors d'ag uc ta lIey.
Y a vosaltres, rep 'csellt!nts de
Catalunya, es a n"aquí'm dirigeixo;
a vosaltres, pera que per medi de
vostres forses, demaneu atans que
tot, y per damunt de lot, la lliber­tat
de nostres germans, q ue's tro­ben
allunyats de nosaltres els Ull S,
y reclosos en rònegues parets els al­tres
pera que gaudeixin d'aquest
sol de llibertat, d'aquest sol que
tan anyoren en les hores amargues
de trista solitut.
Acció! En vostres mans està la
sessació d'aqu.est estat de coses.
Penseu que Catalunya sofreix, que
no serem d!,gnes d'esser fills d'ella
si no lem tot lo humanament pos­sible
per Ja llibertat dels nostres
germans,
11. NADAL y MALLOL.
Port de la Sc! va.
QUESTIONS LIfERARIES
La benemérita «Associació de
Lectura Catalana» ha enviat al Con.
sistori dels Jochs Florals de Barce­lona
el següent comunkat, que pu.
bliquem integrament:
«Senyors:
Per segona volta nostra Associa­cià
de Lectura Catalana creu perti­nen
t di rigi rse a vosaltres pera pre­sentar
a vostra discussió y aprobació
!'extrém: que procurarém explanar
T,A 'rERRA
a l'actual comunicat y que confirma
en totes ses parts lan tedor que ha
de guardar:.e en aq ueixa Secretaria
al ídèntich fi I!ndrcssal.
La proposiciò !10s1ra Ja creyém
irnportantí:.sima y decisiva per me·
llor explendor dI! la poética festa
anyal dels Jochs ¡Florals, car ente­ném
que la Jectura dels treballs
premiats es indiscutiblement en
l'art esmentat un factor d'igual Vd­Jua
quan menys com la correspo­nent
intrínseca baix el punt de VIS·
ta de llur Iluhiment.
1'0 \' l'jém facil discussió en l'igual.
tat y drel de crt!ar una determinada
obra li leraria y poélica y l'extereo­risació
o l'interpreti.aciò .de la ma­teixa.
La per:;onalitat de 1'autor,pot
estar corn pleta men t de~lligada de
la pt!rsonalitat del lector ~om ho
està l1ógicament en .l'obra teatral y
m uSlcaJ. Desglosar-q ua n el cas ho
reclama....:.abdu~s personalitats, es
en tots els casso~, y en aquest espe­cialment,
beneficiós a l'obra artís­tica.
C:!l considerar que 110 tothom
poseheix personals condicions pera
interpretar degudament, respectuo­sament
y justa, com ella se mereix,
l'obra superior, que per esserho,
ha sigut distingida ab prt!mi entre
totes y cal tenir present 10 molt que
pert aq uesta quan no es trasmesa
al públich en condicions apropósit
pera que aquest pugui capir lïm­portancia
y la bellesa qu'ini.lubla·
bkmenl tanca la creació honorada
De 1'obli t d'aq uest lra!>cendl!lIlal
detall n'han Jèvillgut espectacles
que desdiuen y compromt!tt:n el
conjunt que dt:uría presentar la
hermosa [<e!>la, accenluant més la
mena de cultura prima y trenca·
di.,;~a de nO!>l! e poble.
Arreu està solucionat aquest
punt capital, car arreu es conside­rat
eminentíssim, l'art de la lectu­ra
; enteném, donchs, que ja es hora
que l'llustríssim Consistori dds
Jochs Florals de Barcelona se pre­ocupi
d'aquest punt concret, no
per altra cosa. sinó al .major lIuhí­ment
y benefici de les obres poèti­ques.
No .pot dubtarho l'Associaciò de
Lectura Catalana y en conseqüen­cia
vé a exposar al degut Iffltudi el
següt!nt medi que'ns apar (pràctich
pera corretgir y reformar, dintrè lo
exposat, la hermosa Festa:
A.-El Consistori deis Jochs' Flo­rals
constituirà a son "lbir u 1 jurat
especial compm,t de persones Je re·
coneguda competencia y criteri so·
bre lectura artística, que admetrà
en principi a tots aquells elemenb
que cregui de completa educació y
condicions físiques de potencialitat
de veu y clara articulació y pronun
ciaci6 pera executar les obres que'l
jurat caWicador senyali ab vuyt
dies d'anticipació pera llur leclura
en J'actede la festa.
B -El jurat de Jectura distri-buirà
lliurement y sense cap més
ingerencia, els treballs que'l jurat
lit<;:rari senyali a n'aquells indivi­duus
_(homes y dónes) que cregui
més a propòsit pera la millor ¡Oler· .
pretació de les composicions iodi·
missió d'Arenys vingué a saludar al ¡Jactor ,
jllOt ab la que moments després, ens dirigírem
a Ja befla y sensilla vila Canetenca, reb.ntl la
ab;¡os d'cntrarhi, la salula.:io de' bOQ nombre
de c;¡netencbs.
AI arribar al mal\estuós h~stítge del Fq­ment
fiataJanista, ,I1na multilúi IrIsIlSil~"Spt-rava.
•
cades. .
Ç,-El jurat de lectura's preocu­parà
de les coqdicions acústiques
del Saló ahont tindrà 1l0ch l'acte.y
de modi ficarIes si tes necessari, així
com organisarà un servey pera'l
millor ordre de la festa y cuidarà
de tancar el local una volta comen­sada
aquesta, y també de la tiscali­SlC
ió, y solució avansada de tot lo
que pugui portar tra!>torn y deSÇlr­dre
en la sessió pera que aquesta
tingui aquell caràcter seriós que es
son millor y més valiós distintiu.
D,-El Consistori dels Jochs FIo.
rals advertirà convenientment y en
la forma que cregui oportuna als
auturs dels treballs distingits., no
l'elíminament de tuta lectura, sinó .
róbligació d·acc.:pta¡ en cas '<ie que
vulguin llegir J1üTS composicions,
les bases generals exposades e,sen~
el fallo del jurat de lectura, inap\!­Jable.
,Sols ab aquest criteri lograrém
que la si m pàtica Festa poélica es­devingui
refinadament bella y agra·
dosa y fugi d'ella aquesta mala en­tesa
democracia que.1a desnaturalisa
convertintla en certs moments en
espectacle llastimós y trist,
Senyors: Aquesta Associació de
Lt:ctura Catalana creu que ha arri·
bat el moment de reformar la Festa
en el sentit que deixérn indicat.
Que Deu vos guardi molts anys
per bé de l'Art y de la Patria.
Barcelona 24 de Febrer de 1909 »
Cartes de fora
SANTA CRISTL"'A O·ARO.-Després de
unes quantes festes d'aburriment quc dona
principalmenl en pobles eom aquets els dies de
quaresma, avuy hem tingulla visita de LaJoven­tut
Dàlldarcnca de Castell d'Aro, secciÓ de joves
d'aquet poble veí, que ab molt bon acertes preo­cup"
de rer cultura per medi del teatre y que
ens a d'anat a coneixer algunes pesses del seu
ref'enori entre altres han rcpr~senrat el drama
històrich Catalunya y Me.tri Olaf/uer, pa
cert que en aq uest últim ha estat admirable el
jove Dentin, quin a representat el seu paper de
una manera que no pot pas demanarse més,
!ra,tantse de joves que son aficionats y que en­lrc
setmana. cada un té de treballar, en conjunt
tots treballen taDl bé com poden.
Felkitém de lot cor als joves de Castell d'
Aro. desitjant que conunuin ab més braó que
may la tasca pér eHs empresa y que si pot ser
qu.c obres com el Mestre Olaguer y Catalufl.va,
y altres que ni ban que procuren representarne .
farses que tal vegada podran arrelat; per aq uesta
encOntrada'!s ideals de Nacionalisme que tanta
falta'os tall, molt més sabent com saben que
aquest poble es encara (per vergonya nostra)
dominat pel més vc:rgonyós caciquisme cosa
que en altres puestos ja se l'ban pogut traurer
de sobre, sinó en lot en molta part.
CAXET DE MAR.-.\I mati del diumenge
passat, arriba a Arenys el Or, Martí, acompa­n
yat de l'estimat company en Candi Roben, a
quins esperaven un petit aplecb de Canet. y
Arenys, que acompanyaren als volguts bOliteS a
l'Uotel de .'olout-Calvari, ahoot tingué Iloch en
bon or del Dr. Martí y Julia, un dinar Intim.
No havIa acabat encare'l dinar, que una Co-
L'acte comensà: Acerrada r curta presenta­ció
del senyor Puig Jofr~ y'él Dr. M.lrll ~ ' Julíà,
esmensa sa dirertao.ió; pariA prOp d'uQ;I bQr3,
duranlla qual e~ públich restA sempre ell ,ten­sió,
sempre pendent dels bells conceptes del dis!
tingit conferenciant.
FeUs paragraf tingué'l Dr. Matt} '1.1 rebatre
l'afirmació dels aoensat", al dir q uc I ideal Da­donalista-
es endarrerit y raquld~h'y que vol fer
una pelita naciò catalana, a qual cntorn S'aixe­quin
altius murs que no permetin l'Intromissió
ae ~p ayre de progrés de les altres nacions, i
el Dr. Maní, davant d'aquesta atirmació, ' pre­scnta
l'acci9 de l'bome (ort, qui's aent C(JI)flllt '
en si mateix, que no es certam~lJt u ac,jó d;so­lament,
sinó que fa sentir tota la farsa de sa po­tencia
'I lo'mateix que passa en els bomes, pas­sa
Cn ets pobles, per això la noStrà Catalunya.,)
P"t' dirse no existeix cQQ1 a poble, pcrque no .té
en ~ .. ra plé coneixemcnt de sl mateixa, d'aq"út
naix el deure de tots els fill. de Catalun}'ailde
scntirse ben homes, ben catalans. " <r1"f. I
Remarcà la necessitat de que IIer . Çatalunya
per(1urj la So/,datitat eotrc'Ii;(;atalans, sens di­visions
de drctes,! esquerres, propós dels partits
po~iticbs, que no. son en benefici /Dés que de ses
respectives capelletes. .
Com a fioal el do~tor MartJ, ens parl~ dels
catalan'S que sofreixen, els UnS tn tc:rres a~uy
de la Fransa, altres ben a prop nostre. eJ:'iiWlt :
als presents a tributalshi un rec ort moral y ma­lerial,
cumplint aíxi un deute que tenim com a
catalans.
Llarga o .. ació posà fl a tartt bell parlament,
que ja en varies ocasions havia sigut interrom­pUt
per forts ,aplaudiments.
En Puig Jofré, finalisà l'acte donant les gra­cies
als oyents 'I al doctor Martl, anunciant
que's passaríen Unes safates ·peca recull .. r.ec ..... -
sos pera'!s exilats, re,audantse més de 5. pes­setes.
MOLINS DE REY.-Alguns elements se ve­geren
molestats per la meva. pri mera correspon­cia
per haver dit quo al IDeal AI~'le& l.ibn s'hi
representa .... uenero ehlco 'I pehcules de 8al'leh
9 J'efP.e.
Com que tot es Teritat me ratifico en tot,
dient que'ls quins protest.n, empresaris deLCi­nematograf,
més que per l'ideal de l'educació
fan (uncioua; dh CinemalOgraf, alt programes
sugesli~s, ab el fi .Vomplenar el calaix ... y s'en- .
faden si senyalen els defectes sempre mn-estos
pels pobles.
Aquets Son els mateixos '1uc :;tlt la.ptditka
de taula de cafè volen arreglar les question'S t¡­cionals
y mondials.
A n'aquesta vila bi ba una passivit;at graa
en tots els ordres. Sembla talment que no si­gue
.. ni al Mapa. Ning¡)'s preocupa de les ques- .
tions que m~s afecten, y passen els dIes ttistos f
grisos cqntellJela!'do como se pala.la Dida
mirant les pellcoles d'un Cinemawgraf .·em­presaris
merêaotiJistes.
~A n'aquesta vila el diumenge passat cau",
fondissima pena Ja repentina m~rt del 'l~i»a­via
sigut l'eminent doctor Jaume Xumetra,
metge, que arriba a conquistar.>e un nom, y no
hi bavia cap cas extraordinari en que no fii fos
en Xumetra. '
El finat gosava de'gran fama y havia sigut
un ferm propagador dels ideals nacionalistes
lluitant baix la b;lOdera de 1'\.1oió, essent soci
actiu del Centre Catalanista.
Maneja va molt bé el llapis y era nn arusta
de cor.
El pObie plora I;; seva mort que s'ha empor­tat
a un dels seus bomes mé$ ilustres.
D~sC3nsi ell pau y rebi la familia el condol
det?ts. ..
&~~:ae ~g,. w '1t~ ~8t:J&
~ .... • ,( I
, .....
f'l,e§oeillt de CODll.Jnieaei.on -s, J. P.-Nn VII.
J. Hermen. - L'inconvenient nl ·e.;; que
Sigui literari, ¡¡erque LA TI!:RRA està a di~­posició
de liler~ts y poetes, "i 110 sei';eix e<l
pertjue.es moll mco.r<·ecte. 1
Salyadol' Cuntlre~ . -Gracie~ JJer les seva"
ptlranle.;; afectuo:;es, Eb "el';;O~ no son publi­eable3.
M. Pllig y G.-Ho sentim molt. però'l seu
nrticle està mancat d'inlere3. ALlemés. no
podem'entretenlrno;; trnduhint. ¡ l'er Ijué no
e,,;criu en ca talal
Jordi de Llsins.-No es puhlicaiJle.
• Imp. LA TERRA