Terra, La. Núm. 5 (6 març 1909)

              ANY I. NÚM. 5.
•
bssent nacionalista ¡acció que en ei noMre poble rea/isa Iol UNiÓ. tenen el dret y el dever de cooperarhi lots els caUlans '1}oguls per les aspiracions
del Nacionalisme, qualsevul{(a que sia-llur pensar y senti,' en maleries religio~e.<;. polítiques y socials. (DECLARACIÓ Oti: L'As~AMBLEA DE BAIU.ELONA)
SUI't els djs~aptes REDACCiÓ Y Jr1).\\I/1lbTRACIÓ
Pa~satge de Mercader, 10, iotcrior.-BARCELONA
lJds ll"ebal1~ que'::; ptlbhquiu ne son "e';ponsables
llurs autors.
r-
•
1\re si que anem béf
GEDEO~ (preOlp~a madriJeoya).-Que acaben de untl ~e:¡ ¡ús plejerencias, los japorilismos de que
gOfi.a Cataluña por debi/idad de nu~stros gobiernos!
2
pq~Letn ... parLant
Per la Ilivertat dels nostres germans
En Gabriel Alomar lla l1en:-;at
a l'aire uu crit de ju ticia. Ji.. .. U ya,
adl'es at al nostre amich: en Baró,
de Figuera , qui sofreix condemna.
a la pre 'ó,
En Baró sintetisa avuy a tots
els l)er eguits, y el crit de l'Alo­ma.
r va per tots, pels qui son 11l-i­vats
de llibertat) pel qui en terres
forasteres vegeten cap-cots, anyo­rats,
malalt, fugint de l'amena. ~a
d'un cert o probable empresona­ment.
LA T.I!!RR.A. recull a(lUe't crit (le
l'eminent publicista, no per gene­rositat
sinó per deber.
Catalunya tota ha. de remònres
reclamant la llib~rtat, l'amni ,tía,
pera'ls seus germans empres.nats
o de ' terrats per delicte d 'opini6,
'l'ot!'; el catalans han (le respon­dre
al crit de l'Alomar y acon e­guir
un e tat d'opinió que obligui
als representants de Catalunya a
gestionar seriosament dels poders
aquesta llibertat y aquesta am­nistía.
Potser encare n'hi han de cata­lans
que la ignoren la existencia
d'aquets sofrents (l'esclavatge.
Put f"r també excn. en la . seva in­llH
l'eneia o ignorau cia ab la pre­tesa
decepció que han rebut del
modment politich de Solülaritat!
S'imposa la celebració d'un
gran acte públich en el que s'hi
!\f!nti la veu de tots els grupus po­lítichs
y socials de Catalunya, que
tots o gairebé tots el ténen el Sf'!U
!\ar.riiicat, el seu amich reclós, el
sen company desterrat.
Que noIs pugui dir que a Ca­tal
uBya sols se celebren actes pú­blil:
hil en vigilies"d'eleccions!
L'Alomar_ha de volgnerho y
till(lt'à al seu costat a tota la jo­ventut
catalana, y ab ella n'hi
hanrà prou pera fer moure tot el
poble. Cap estament, cap agrupa­ció
podrà negarli '1 seu concurs.
Catalunya podrà novament y alti­V¡
Wlent oferir el bell espectacle de
la solidaritat per amor a la justi­cia;
y a la fas d'amichs y d'
enemíchs acomplirà el més herm6s
dels seus devers.
Que'l crit de l'Alomar trobi
ressó en tots els cors, que tota la
prempsa de Catalunya l'aculli com
nosaltres-segurament ab més efr­('
v'h-y que desd'ar~ ja rebin els
(lde pttl' la p·1tria. sofreixen perse­(\
Ilci{), I alegria q ne ha de propor­ciull,
t1shi el fl:lt !le que Catalnnya
{len '¡t en ells y treballa.per la seva
llibertat, anunci di que ella serà
LA TERRA
un fet, perque es innegable que ho
serà i el poble M vol.
Lo. R~dttccid,
De VaUéldolid
Carta del CorrespoI¡sal de LA TER~A
3-4 de 15
Amichs de la Redacció
del seomaoarj LA TERRA
ja socb a Valladolid
qu'es una tcrra molt freJa;
estém a 00 sé quaots graus
y jo ab {vaus no lJl'hj enredo,
Socb al mitío, com sabeu,
del Grao blocb de les esq ucrres;
ea Moret ha pujat dalt,
la ovació ha estat inmensa
per més que hi bao males veus
que diulten «00 me la pega",),
La ovació es valor entés
y l'Alba bi pOt dir la seYa
perque l'Alba fa molt temps
.que per la ciutat navega
reclutant alabarders
d'aquells de les maos tan seques
que ab uo sol aplaudiment
tiren una casa a terra,
Pró aném a la informació
que aquesta es la meva fdoa
y per'xo m'heu en vjat
a les castellanes terres,
Ea Moret ha pujat dalt
corn ja us üich més endarrera,
La espe_lació eril molt gran
pró la gel1l<lda per¡lIú¡a
perque' ls organisadors,
per por de la patuleya,
baa donal invitacions
talment com qui va a comedia.
En Moret ha dit «senyors,.;
se mira a n'en Canalejas:
y al vèurel tao malcarat
p~rque d demòcrata, y sc;m.bla
que democrncia y«séoyors»
no lliga, sabeu, 110 pe{/a,
ha rectificat ,orrents
y en 1I0ch de senyors, diu l'ueblo!
Lo que a n'aquest pueblo ha di!
es, crcyeume, de primera,
S 'ha dccl¡trat a~ensa!
com en Lerroux o poeh meoos;
les emprén contra dels frares
cootra'ls bisbes y l'lglcsiil, ..
però fà una salvetat
per por a les cooscq üencies,
y's dedara admjnuior
del Saot Pare Lleó tretze,
Diu que aquest es un sant bome
pró que'ls frares el f'e,:iefltafl
y que per això es precís
fer el bloch de les esq ucrres
pera acabar ab to.ts ells
y véoccr la onada oegra
que ameoasa aquest país
plè de cltro y de miseria,
Esverat de lo que !ta djt,
per donar peixet al pueblo,
dju qu'ell no es com en Jaur¿s
oí com en Combes ni CUerfl03,
Ell es creyeot y avensat,
eSli ma al Rey y al puc Itero
estiaa als republicans,
al Sant Pare y al baix clero;
y vol fer revolucions
desde dalt del caodelero ...
Ay Don Segis del meu cor
com t'hi 'fjal y com l. veo!
LLUPIA.
TAP ANERIES
A n'aquest mon, quan. no es en
Maura que'ns clava una xidgotada
entre cap y coll, forsosament ha de
sortir un altre a fernos divertir,
; Es que estem predestinats a riure
sempre!
Avants, jo era un dels homes que
agafava les coses en serio y'm veya
ab la precisa necesitat de pendre tila
cada mitg·dia en lloch de cafè. a fí de
temperar els nervis,
Per o desde que vaig comensar a
llegir El Imparcial, El Liberal y
/Iemldo, aquella agror de cor va
anar mimvant, fins que fet a llegir
aquesta prempsa he acabat per po­sarme
bé del tot,
AL'tís com hi han pintors que no
dibuixen sense inspiració y poetes
que no escriuen sense llegir avants,
lo que'l pseta firma després, jo, no
puch gosar de tranquilitat fins des­prés
de llegir Comentaris Això dels
comentaris es una plaga: comenta la
verdulera al mercat, el peixeter a la
pescatería, el barbamech meritori al
despaig, el salta-taulells d'una b01i­gueta
de robes, fins comenta r Una­muno,
..
Ara ha tocat el torn a n'aquest bon
senyor, que demostrant que a Sala­manca
s'hi ha d'anar per sapiguer,
ell sense sapiguer s'hi trova com peix
a l'aigua.
Lleigeixin les famolles comenta­cions
de l'Unamuno,
Diu:
CI No me ofende que digan que el
Africa empieza en los Pirineos, Mejor
..es ser africano de primera clase que
europeo de quinta, Pera hay que ser
afl-icano de primera c1ase» ,
Si noy, si; per mí es una rahó irre­futab!
e; som africans de primera clas­se,
perql1e dels Pirin~ls en.sà, sobr¡:­lot
a la part litoral de Catalunya n'es­tà
empaItada de virus africana q e
desdiu de l'europeació, Verbi gracia:
Els toros.
Després a n'el seu famós comenta­ri
donat a l'Ateneu de Valen cia a la
setmana passada diu:
«Yo creo que el hombre nace tonto
y deja de serIo rara vez-.,
Aquestes paraules puerils dites ab
ingenuitat les crech ~ense vacilar.
J o no sé si l'U na.. etc ,_ parlava
per t'xperiencia propia, Però es de
creure; y deja de serio rara ve{, es
una sentencia millor que les que es
cribía el gran Pascal en bores de fe­bre
Y diu per final o com a cop d'efecte:
«El movimiento catalanista no es
catalanismo, sino barcelonismo Co­mo
el bizcaitarra es bilbaínismo. La
conciencia de la región es la ciudad.
Donde no hay vida no hay reg¡,ón.
Això no hi pòdia mancar: «el mo­viment
catalanista es barcelonés .. ,
La punxeta verinosa havía de son­dejar
en un lloch o altre; per sort,
aquestes vares, en ¡¡och de tocar a la
fera, ,'an a caure al ¡nmens buit de
les regions que no 'n tenell de COIl­ciencia,
Després de llegir' la comentació
del catedràtich (ditxosos catedrà­tichs!)
de Salamanca, he prés una
bona tassa de tila ab un tarrocet de
sucre de la coneguda marca Pacien '
cia y he exclamat també ab aire una­munú.:
-«¡C!Ímo lIoranl ¡Cómo lloran a
"eces lo muertos!»
EL CRO, 'ISTA ADAM
Cróniques ~e la
Ciutat Espiritual
L'HOMENATGE j. GUl~lJ1:)l.j.
Avuy el cronista fa acte entus­siasla
d'adhesió al proposat home­natge
a Guimerà, per creure aital
acte. pagament ¿'un deute contret
per I a jove gener ¡ció /iteraria .b el
gran poeta, yentendre que es al/lO'
ra altíssima manijestació de la exis­tel/
cia d'una ciutadanía espiriLual
en el nostre poble
Però .el cronista petllador de la
perJecciò ciutadana, es pr és en
aquets moments de fogositat home­natgivola,
d'un temor, car l'home­natge
poliría devenir entre nosaltres
jesteta de cossino, y ocasió de llui­ment
de jovincels r damiseles rap­sodes,
ab ¡p'eu perill de la nostr4
espiritualit.lt y del bon nom del per­sonatge
a qui s'endressa, enJesta de
reconeixement, l'encens de les lloan­ces,
Creu ab lot el cronista, que l'ho­menútge
a Guimera es jora d'aquets
perills, .. però tem com ja ha dit els
Juturs homenatges, car el goig del
iniciador d'aquesta festa en h01l0r
del poeta lràgich, es entre nos.Urcs
envejat, y lesl coluriÍnes del diaris
son temptació constant, pera sortir
a exposar ab "jbranls paraules
d iniciador, l'idea d'w, homenatge
més, no ja pel Jet de recon¿ixer sin­cerament
deute sagrat ab el poeta,
o ab l'a¡·tis/a proposat al h011)enatge,
sinó per simple esplay de la ploma
blincada als perfils de les lloances,
y pel goig de veure comentar els
seus paraf!,ra(s, en els seus sueus, -­sius
articles que'ls amichs eludits
publicaran. _ ,
YaqueIs perills que exposa ¡n'eu
ment: el cronisla,-entussiasta ad·
herit al homenatge a Guimera-sòn
producte de la poca seLecció que s'es
Jeia entr.ets nostres conciutadans
11' espiritualitat, degut tr que en
aquesta la nostra ciutat espiritual,
hi resten encare les indecisions dels
ruJimenl'lris moments de formació,
y això fi que entre les multilub
perJectes y entre'ls homes qui sOn
dignes ciutadans, hi resten eLs vesli
gis de la imperJecte selecció dels qui
confosos, conviuen en la vida nostra.
Per això el cronista. allu)': tot
Jent acte d'adhessió al homenatge a
Guimera, l/ensa sobre les ciutadanes
mullituIs espirituals el é,it de ¡Se­lecciol
¡Selecció! heus aquí el «dilema».
com dida un dels nos/res més per· '
Jectes sonetistes.
.AUSU;;T.
ELS
U n mot de rIglesias ha al~a t la
idea de dedicar un homenatge a
1'Angel Guimerà.
L'Iglesías no creu pas-n'estem
segurs-en l'aItís:.ima trascenden­cia
del seu mot.
Justícia, doblement, ha obrat.
Dels ulls dels cechs ha llevat el
vel, y els ha fet assombrar de la
foscor en que han viscut fins ara.
Aquest despertar tindría la be­llesa
de la Ingenuïtat si una certa
ampulosa fulleraca no vingués a
cobdr la nua sorpresa.
Donchs teníem en Guimerà!
Esperem ara confiats en aques-ta
altre sorpresa:
Donchs teníem un po ble!
Y encara una altra:
Do.lchs teníem uns debers a
acomplir!
D'aquesta hem de parlar, carís­sims
poetes de la nova pleiada qui
escribiu ab agulla de brodar, qui
obriu avuy els ulls a les grans cla­rors
que essent d'avuy mateix cre­guereu
rtflets moribons d'una fla­ma
a punt d'extingirse.
Teníem un mestre y no ho sa­bíeu.
Tenim un poble y no'l co­neixeu.
Y aixís com pel mestre te­nieu
un mot: «vell», pel poble de­veu
tenirne un altre: «Ignorant».
\ Tri.t espectacle el que ofereix ~l
poble distanciat de les coses d'Art,
peró pitjor encare, més trist, més
fret el que ab freqüencia veyem; la
producció artística orfe, exempta
de 1'escalt del poble.
D'aquest divorci, no hi ha cap
dupte, podem assenyalar el culpa­ble.
Y el culpable no es pas el poble,
més l'artistd, el novelista, el poeta ..
Una mat entesa menyspreansa
per les grans qüestions del nostre
· Qüestions socials
Det Feminisme
I
Quedarem, danchs, en que la
primera mida rer la resolució de
les qüestions socials era la d'una
serena, justa y ben complerta en­senyansa
dels devers.
Però, arrencant d'aquí la dife­renciació
que primerament surt al
pas dels que s'imposin la salvado­ra
tasca, es la dd!: devers que cor­responen
al home y els que corres­ponen
a la dóoa.-Eterna, aquesta
qüestió del femenisme tant y ta:lt
debatuda que ha esdevingut motiu
de proba per tots els escriptors que
vulguin assenyalarse com aquelles
sardanes fili-es en el concurs de les
LA TERRA
peETES
poble caracterisa malhauradament
la indiosincracia dels nostres artis­tes.
Els parleu de q üe:.tions social"
y us responen ab la cara molt se­riosa,
yab un brill als ulls d'un
urch mal compr.!s, que ells no'n
saben rès de tot aixó. Els parleu de
les miseries dels que treballen, dels
dolors dels que sutreixen, de les
ansies dels que lluiten, dels amors
del, uns, dels odis dels altres, y
responen invariablement que ells,
super·homes, son (l'un regne supe­rior
a les vils coses de la vida; y us
parlen emfaticament y ab vanitat
de la seva ignorancia, y us miren
ab un aire de compassió a vosal­tres.
pobres mondans qui us pre­neu
la pena de pensar, òe preocu­parvos,
d'intervenir en aquestes
coses injeriors.
Adhuch han inventat un mise­rable
vocabulari pera justificar el
seu no saber rès, Son els de la poe­sía
pura, els de la literatura per la
litaratura, els del teatre pel teatre,
art desamparat que renega de la
seva altíssima missiJ; literatura fe­ble,
anèmica que s'ha deixat vencer
per la pestífera invasió dels Rocam­boles
y detectius, per l'allàu de la
baixlliteratura criminal y sanguí­naria;
poesía pura'-tan pura com la
eSléril virginitat, inútil, malaltissa,
engarlandada ab un léxich ampu­lós,
imprecís, que mal amaga la
buidor del conceptl'. Poesía pura
que canta J'afemel\ament de la ge­neració
de poetes que no saben rès,
que no volen saber rès de la vida,
que s'eoamoren de les superficiali­tats
del segle XVIII, que amen 'fie
la I Mitología grega la colorada
gama, l'anècdota bellugosa, sen­se
alcansarne el fons altament
Y -EL
filosófiLh tXclu i\'ament filo ófich.
Donch què e:. lo que hi feu ab
la ploma als dits si no e-; pera re·
tornar ab deu:. 10 qUI;; dl:. \-art:n
do larvos? '
Y us queixeu del poble perq ue
no llegeix els vostres versos Què
hi apendrà el poble en els vostres
lli bre~? Li voleu donar delectansa?
Ja la troba per si sol allí ahont els
instints el duen! Per què no'ls hi
eduqueu els instins? Es que, po­bres
de vosaltres no'o sabeu rès de
la seva vida, no l'heu escorcollada
la seva ànima, no la coneixeu, y
y voleu que ells us cooeguin!
No'n sabeu rès vosaltres de~gran
secret que es en vosaltres mateixos.
No'n sabeu rès de la forsa poderosa
que teniu en les vostres mans! Sou
el riu remorós qui và a la mar sen­se
deixar recort.
Les Tost res aigues se remohuen,
cànten, rihuen o ploren, sense de­turarse
a empenyer la roda inrr.en­sa
del gran molí de la vida.
Sou una forsa perduda, mil vol­tes
més inútil que la feblesa.
Ahontaneu a cercarIa la inmor­talitat,
aquell somni que ha torbat
les vostres nits d'adolecent?
No l'alcansareu, no, traduint pel
mon, a quí tant se n'hi eodona,
les morbositats de la vostra ànima,
sinó intervenint ardits en el bate­gar
de la gran ànima del poble.
Jo us estimo petits brodadors de
subtileses, jo admiro la vostra pe­tita
tasca qu~ m'apar feta per blan­quíssilfles
mans de damisela ena­morada.
Jo voldría fervos dels meus
y que tots ne fossi u fervorosos d'
aquesta gran religió de la vida. Y
perque us estimo us dich arc fe­bles,
distrets, dispendiadors dels
grans cabals que son en vosaltres y
cobles.-Jo ¡tocaré aquet punt per- Heusaquí el sagrat principi de
que crech que sense deixar ben es- la vida-I'Amor-imposant de nou,
tablerts els principis:ab que creyem . com sobre de tota cosa, la potencia
sostentada aquesta qüestiò'ns es de son bell dictamen. Per una ma­impossible
seguir en el desenrotllo, teixa idealitat d'amor els camins
més 'o menys ranonat, d'una teoria separats s'aj unten y ja un sol, dret
social. y recte van a morir a la gloria.
Mirant el problema en. la seva En la puresa d'aquesta primera
essencial causa primera es evident concepció hem d'anar a cercar el
que si li la dóna yal home'ls hi cor· remey y la essencia del problema.
responen drets y devers comuns Cada hu ha de procurar en lo que
també'ls hi pertocan separadament llurs estorsos li permetin, arri var a
dretsy devers especials que separen imposarse la tac;ca educativa que
integralment les seves actuacions. tendeixi a ¡untar tots els camins.
Peró lo mara vellós del cas y lo Les funestes desviacions del feme­admirable
es que casualment-més nisme exagerat y Iírich han produit
ben dit: virtualment-lo que sepa- y estàn produint degeneracions en
ra les actuacions aquestes es lo que la rassa. La dóna ha nascut pera
uneix en un comú destí la vida del complir una bella missió sobre la
home y de la dóna. U na generosa terra .
transfusió renovelladora uneix I «Aquesta dona del teu amor
com una garlanda de flors, les àni- cumpleix en la vida el seu destí y
mes humanes. tu procuraràs no torcel ab les teves
3
que ignoreu , car si no' ls ignoressiu,
si !>abe~siu q'uc'n sou amos y'els
mJlbéITate~ ... iu com ku , no u!-. es­tilIJd
"il pa s, Us avürrina en no.lI
de l'a loor de tots els homes.
El secret de la inmortalitat us el
donaràn lots els grans m ~ tres de
la literatura de tots eb temps.
Abans de llegir les llur o bres es­corcolleu
les llllrs vides yapendreu
d'ells eI' misteri de Ja seva gran
forsa.
Y veureu a Ibsen responent al
crit de llib<!rtat de la vella Norue:"
ga, ya Bjornson, plcd ... jant per la
llibertat dels homes, y a Zola ya
Grelhe y a Voltaire ya Burns, del
qual diu Carlyle que per entre les
més humils regions de Ja existen­cia
humana ell hi estén la gloria
de la seva ànima!
Y veureu als, avuy ja coneguts
nostres, poetes y literats russús, jo·
ves de cor, alsant a hJl un poble d'
entre les lloses pesantes de l'auto­cracia,
d'entre les runes de llur
propia miserable existencial
Yal martre de les llibertats !iili­pines,
y al poeta dc la Fransa aso­lada,
aquell Victor Hugo qui's feu
oir de tot el mon, qui barrejà sa
ploma ab les armes de tots els pais­sos
que anhelaven llibertat.
Y encare avuy, Anatoli France,
tan vulgarisat entre nosaltres, dient
el seu mot en la qüestió Dreyfus ...
Y al nostre gran Guimeni ab el
seu gran cor tot per Catalunya.
Vosaltres petits poetes de les fili­granes,
altius privilegiats que us
mireu al poble de tan amunt. pen­seuhi
en Catalunya que plora yen
el poble que sofreix.
Aleshores sí que la vostra obra
serà in mortal.
J. M.F.
accions menlres puguis ferho sens"
torce'l teu»,' 'ha dit hermosament
en Pere Corominas, en la més pura
austel itat de la vida.
Peró la dóna no deu abandonar­lo,
aq uet destí, y en com ptes de
carrer serenament la llarga vía al
costat del home fugir en la vague­tat
dels extreviats camins descone­gu
ts, sola, ben sola, pero 11 un y de
la vida.
Cal separar de les abstraccions
aquesta qüestió qu'es viva y palpi­tanta,
com el mateix cor humà. Ra·
hons de vida ]a resolen y no rahons
de filosofia. Viu y canta, dòna,~oh
la més alta mara..-ella de la terral
Acóstat, que la teva bellesa carnal
y espiritual siguin repós en el camí
de la vid~ ... Compleix el teu destí.
Desde aquesta situació tan con­cisament
exposada'os serà fàcil en­trar
en coneixement dels devers fe­I
4 LA TERRA
menins, quina ensenyansase li deu
8 la dóna t.i se li vol exigir la ple­nitut
del seu feminisme.
Ur-baniahes
La setmana vine.lt se IclTà laCà
la Ciutat els exercicis d·oposic.ió
al càrrecb del quete de la euarda
urbana. Heusaqui un càrrecb que
en el meu sentir, cal que's dongui
ab molt coneixement de causa.
Es un f\!t, y no cal a.magarhcr,
que la guarda urbana ha defraud;.t
un xich les esperanses que'n ella
~'!Javien posat. Sembla'va que des-
El senyor PuilJa es un mestre en de que aquet co.> sortiría ól carrer,
l'art d'improvisar di~cursos, confe- Jès ordenanses municipals haurien
rencies o lo que se li presenta. Par- d'esser escropulosament respecta­Iem
per Jo del discurs de la sessió de .. per tothom, car de lo contrari
passa'ia al Ajuntament, contra la la sedetat de la guarda urbana,
policia de mbter Arr'ow. Alli, se- cauría sobre el contraventor. Mal­nyor~,
pera sentir improvisar di~- hauradament no ha si~ut aixís.
barats. Se veu que'l senyor Pini- Poch ha lograt I esmentat cós. Per­lla
ha llegit t.>1S els tomos de Sher- què? Sensilhmcnt per manca de
loch Ilolmes y que sc'ls ha prés de vigor de rectitut.
bona fè, es a dir, que's creu que'! Moltes denuncies presenudes
polida ha d'esser una mena de per- pels urbans no I\:'n tingut electe,
di'-" uer y que ~ols se dem. ,o stra la s'hàn aigualit yademé,; molt, dels
e.~i'>tencia d'u na bona pollcta quan nú 'neros d'aquesta guarda Inn si-bi
ha molts crims y lots se descu- gUl mestres en pro:.seguir y perpe­breixen.
Per t 11, donchs. la polida tuar tots els vicis y mals usos de J'
Itreventiva, la que'ls evita, nl} es apalillada guarda municipal. Ells,
tal pol:cía. Ell. tan avensat, nosab els urbans, !oi no tots. molts y
que la policb moderna se preo~u- mollS, han seguit pa~santse les ho­pa
tan d'c:vllar com de descubnr .y res pels carrers xarrant ab a'llichs,
declara solemnialment que la poll- criades y coneguts. No han estat
da especial no Iu servit de rès Y ben possessionats de que la seva
que s('n mal aguanyades les feyna es vigilar activament, com
50000 pes-;etes qUI! s'inverteixen fan els guardes de l'exlranger, y s'
pera sostenirla. han cregut que la qüestió era pas-
Bé li va contestar el senyor Du- sar les hores de servey lo més bé
ràn. Per això el senyor Pinilla des- possible, badant palplantats com
terotat, va dir el di:.b",rat, I espatot- estaquirob. Yel" hem toroat a veu­x\
da més grossa que t.'hagi ~entit re plens d'ensoplment y des:,inte­may.
l\Iolt pi1xor qut! totes les del ré,; per lo que pa-;sa al seu entorn,
senyor ZurJo! vagar esmortuits com els vells mu-
-Si ara t'sclatessin bombes-va nicipal d'abans.
dir-jo no parlaría així~». Donchs, Cal, donchs, que'l nou q~efe
cóm parlal ía, home de Deu? Vol que vingui sàpiga infiltrar a tots
dir que al/avares diría que míster els seus subordinats una mica de
Arrow es un gran polida? ... Fugi, vigor a ¡'europea y que'ls tregui
home, fugi. Això a més d'una ne- a..¡uest ensopirnerH moresch; cal
ce tel t, es ulla f.¡lsetJt , perque els que'ls ~àpiga d:!!>vetllar l'elmor al
bdfceloníns recordem perfectament l 'O" de que torm ... n part, deixonJír­que
quan e"clilaven bombes els l<!, lo~hi l'amor propi colectiu y el
rrouxistes lambé tronaven contra particular; cal que'ls fassi estimar
mister Arrow- Vell cóm no s'hi Vell la ciutat y el tros dI! carrer que vi _
a improvisar discurso,? Ni tam - gilen; cal en una paraula que'.ls
poch confer\!ncies, ?erque moll~ tregui de l'atonia en que han cal­son
els que recorden també que - gut donantlo:.hi ell el priml'rexem­quan
al teatre PI in,-ipal: de Harce ple de serietat, vigor y tè. De lo
lona se va estrenar La nsa de Gre contrari passarà ab la guarda ur­cia
del senyor Eduard J\larquina, bana lo de la coneguda faula dels
el senyor Pinilla, abans d'aixecarse mateixosgossosab collars diferents.
el teló, va espategar una divagado Se, à la guarda municipal ab un
ra conferencia tosca y ens0pida, altrI! uniforme.
lJarf!a y rimbonbant, tonta y pre-tencio~
a que va predisposar al pú -
blich en contra la obra que s'anava
a representar. Y vetaquí que vol-guent
fer un favor al poeta Ma~­quina,
el va perjudicar. Al reve~
de lo Que li ha passat ara, que vol·
guent perjudicar a la policia espe­cial
l'ha afermaJa més}' més.
Ab això ja ho sabem per sempre
més; quan el senyor "inilla ataqui
una cosa contem ab que anirà bé y
quan l'alabi pensem que anirà per
ACAaEM.us
JUSTIeI1\I!!
En El Poble Cala!d s'hi han pu­blicat
darreram.:nt dos articlel>;
deu l\larius Aguilar el primer y
den Gabriel Alomar el segón, ad­vocant
pe~ Ja Iliberació den Baró.
Sense en Baró hi han altres ca­talans,
presos ds uns, exi1ats els
altres que contribueixen a fer més PODRA EXPONER LISREME.·TE ~us (PI
gros el flagell que so b re e ata,I un.ya NIONES, DE PAlABRA Ó POR E CIIJTO»,
pe~a ab motiu de -la Uey .d~ )UflS- etz, etz.
dicc:ons.
Les pobres families d'aquests ca­talans,
pecadors del gros pecat
d'estimar la seva patria y lluitar de­cididament
per les seves rtivindi­cacions,
han de passar mil priva­cions
y angoixes_
Fa ja ma~sa temps qu'això dura.
Els diputats de Catalunya han asse­gurat
una y mil voltes que han fet
Amich Aguilar; senyor Alomar:
ja no sou sols en la vostra empre­sa.
¿Què creyeu que s'ha de fer?
Compteu ab nosaltres.
JOAN LLOIIENS.
tot lo humanament possible pera
derogar una Hey que'ns tè, als ca - De
talans, en un regim d'excepció, y bones
6ns diuen que havent trobal resis- y de noves
teneies que han cregut insupera­bles,
han procurat conseguir una
amnistia que, humana y justiciera,
tornés la llibertat als catalans per­seguits
y la tranquilitat yel rà a
les families d·aquest->.
Nosaltres no'n volêm dubtar un
sol moment de la gestió dels nos­tres
diputats_ Cre\'ém m¿!'; aviat
que han trobat veritables obstacles
y adhllch prome~e<; incomplertes.
pl}~ats, donch·;. en aquest ter­renv.
opiném que'ls catalans tots
he~ d'oferir a la rppresentació ca­talana
el no~tre e~f)(s yel nostre
entusiasme pera .:onseguir d'una
vegada que acabi la anormal situa­ció
dels nacionalislec; perseguits.
Tant com per humanitat, ho
he!l': de fer per jmticia.
Sí. per justicia; perque en un
Estat que's diu constitucional v en
qual Constitució hi ~an articles
que reconeixen als Ciutadans el
dret a exposar lliurement, de pa­raula
o per escrit, valentse del ~i­ting,
de la conferencia. de la Im­prempta,
etc., les llurs ide:s, no .es
justa la t"ersecució per delictes dIts
d'opinió.
Yels que hem posat totes les nos­tres:
ansies, tots els nostres er.tus­siasmes
en conseguir que a Cata­lunva
se 'li fas~i justicia; els que
per un etzar, mé:i que per altra
cosa, hem escapat a l'acció d'una
Ilev escepcional; els que som del
poble ya n'ell ens doném en cor y
anima, bem de fer qu'aquest ~'eldo­ni
ja de que sobre d'ell hi plana: en
nom de la Justicia, una l'ey d es­cepció,
dictada sols y exclu~íva­ment
pera imposar silenci als que
per convicció, perque som co~ei­xedors
de la realitat, ens hem Im­po~
at la tasca de ccntribuir a fer
que la nostra Pa tria sia res.pectada
en sos drets y en ses necessita ls.
No podràn pasdirque recJamém,
de moment, cosa contraria a les
lIeys fonamentals.
La nostra queixa es ¡cosa extra­nyal
purament constitucional.
Els presos y exilats, poden haver
faltat- segons interpretacions - a
unes Ileys "dictades en moments
extraordinaris, però han tet us dels
drets que la ConMilució els otorga:
Ha mon en nostra ciutat En Fran­cisco
X. Gibert, pare del nostre c'om­panyen
la prempsa En Salvador, al
qui, com a la demés famiha acompa­nyem
en el seu dolor.
Un exministre lliberal qu'aspira a
tornar al banch blau, h~ dit entre al­tre.,
co~es, ~ne Madrit, la Cort y capi­tal
d'Espanya no té la capacitat muni­CIpal
necesar-ia pera disfrutar d'auto.­nomia,
COJOcallt la capital en condi­cions
d'inferioritat, establint desi,ual-tats
irritants.
i Pobrets de nosatlres si aitals parau­les
:es hagués pronunciades algún ca­talà!
Com hauria sorlit a relluhir tot
aq uell floreyo a que'ns tenen acostu-mats.
Senvor exminislre lliberal, recordis
que fer~u una lIe.v de j~risdic~ions y
vosté ha caigut en el deltcle d IIlsulls
a una r"gion hermantl.
O no hi han tals insults, o ::If'Vf'O
confessal' lavoslra iucapacitat en el re­gi~
me local.
Qué diríen si això ho diguessim
nosaltre~?
A n'els chicos de la premps:!. se'ns ta
cada tiía més dificil la vida periodística
ab la crisis polílica qu'at avessem.
Aviat tindrem que fer igual que
aquell aficionat a escriurer q!!e sempre
demanava tema,
l<'igureuvos que ni un assumpto po­Iítich
ve a despertarno¡ del nostre soto­ni,
ni l'Imparcial diu que fabriquem ~I~
panyos dolents, El País ja no.'ns dIU
separatistes, Don ClotZo per ven.Jarse ?e
nosaltres ni'ns anomena com Sl no VIS­quessim,
en Lerroux fa d'emigrant, la
policia no dona un que dir y per col­mo
de les desventures s'hau acabat les
discussions al Congrés per haver~e
aprovat el P. de A. L.
No se com ho farem.
Resignemnos a exclamar are com
el poeta: Cua/quier otro ¡¡e,l'po pasadr¡
fllé mejor.
Cada dia's parla de lloves orienta­ciolls
en el parlit lliberal, pró'm sem­bla
a mí que a n'aquesta gent els passa­rà
lo d'aquell burro d'un pagés que'~
feya viurer seuse menjar y quant 11
tingué acostumat se li morí,
El dia que'ls lliberals estiguin res ',I­tament
orieutats Ja ningú hi serà a
Y aquesta diu que«TvDO ESPA:'lOL temps.
Per mi la millor orientació que po­drÍen
pendre seria la de retir.use de la
vida polltica_
Y no'ls tractaríem de panells.
El «Vivido. ja ha arri vat de Buenos
Aires.
En Lerroux, encare'n te per uns
quants dies.
Retallem:
, F .• 'a madruqada hubo en el borrio de
La Tr;nidad un crimen mi~terioso.
L~ co\a ja no es pas nova, perque
nn hn h, ~;gut tota la vida un misteri
lo de la Trin:tat? ¿QII~ té (le particular
que sem"'re hi rl'~ni'I misteri.
L1e¡¡eh:o:
«Ayer tarde celebró Junta regla­mpnlaria
Ja directiva del Circulo Li­berlll
».
Encare hi ha Circulo Liberal!
«En dicho Circulo se espera con
¡nteré!! el discurso de Moret, del qual
hayalgunns soci os que piensan iniciar
Ja idea de harer una tirada especial».
El calembour compromet
y en veritat l'han errada
puig lrobo que a n'en Moret
li serà broma pesada
que !'ien els lliberals
els que fa!'sin la tirada.
El e:enpral Linares ha telegrafiat al
Alcalde de Barcelona y al President de
III Oiputaci6 oferin/se al mnment de
1'Iendre pcsessió del Ministeri de la
Guprra.
Gom qne aquest actp. realisat pel ge­nerlll1.
inares no té pn'cedents. córren
veu" de qne en alglín cerrle de Madrid
ha ~ignt molt comentat. dientFe si'l ge­neral
Linares es so-Iidari.
Quan els pobles envplleÍl¡en fan fi­lets
cnm "Is homes. Els madr!lenys.
ara. no poden posatse a taula que no'.
trobin un solidari a Ja sopa.
~
Els pstudianls de Valencia han ce­lebrat
un banquet en honor de l'Una­muno.
Vetaqui que no extranyem que'l fer
el brindis potser -una mica enrogit de
tanta farda y xaretlo, en~ clavés que
tots som uns africans: com que l'home
tenia els ulls entelats, potser imaginava
que erem peluts com rames sames.
El baró da Rotschild se troba a Va­lencia.
Si potser anessin els de la Ca-\a, a
veure .:j compra unes quanlf's accions
d'aquelles-que ara's troben al 300 per
lO, l'0tser la cosa picaria? Vaja ... que
l'''l:a!>ió la pintan calva.,. y es cosa de
no tOrll3r:;hí de calvo esperant pri­mades.
L'Alba <!!> un gran bromista. ili ha
fet la pre,entació den Moret al pueblo
11allisoletano (aixó'm recorda el sojorn
inoblidable de la célebre estudiantinà
qne va vt'nir a estrechar).
Y al fer la presentació ha dit:
«No necesilo presentaroslo. Es un
viejo revolucionario, el de siempre,
a~ante de la libertad.»
LA TE:rtRA
Dil'pense, querido Alba,
que una ciera ley eyoqne;
Moret no es revolucionario
y usted es Alba ... ricoque.
T si no fos pel '1uè diràn en 1J0ch
de Iluarteta hallria fet sexteta.
Ja tenia el darrer consonont.
L'Unamuno are's dedica a escriu­rpr
comedies. La noticia no te res de
particular, puig e\l es prou ilustre per
poderho fer, mes l'egons han dit veus
vingudes del Jloch de l'estrena de la
seva producció teatral, han dit què'1
protagoniSta era del mateix tempera­ment
de l'Unamuno.
Però per escriurer això no calia po­sarho
en escena ni ferho representar,
ja que-de sobres el coneixem ab la co­media
qu'ha vingut representat nns are
en el qual ha representat el pap!'r ri­dlcol.
Que li e~cau molt bé com tots sa­b'm.
D'una sessió del Congrés:
«El ~enyor Villanueva afirma que es
qUPl'tió capitalíssima lo de la llauna de
la Rioja».
~Vaja, jo trobo que es massa llau'/Ul lo
de la questió de la llauna.
En Francos Rodrililuez al intervenir
en la que¡;tió de la creaci6 del Teatre
Nacional digué que aquet vindria a ser
un llibre pels quins no saben de llegir.
Mentres no resulti un llibre sense
fnlls, flue tirin al dret. Aixis tal vega­da
podrém millorar y progressar en
31!1U"t sentit per educar al poble. i~ que
a les pscoles ni llibres no hi tenim, ni
material.
Aviat. seguint per aquets camins,
ja veuràn cr¡m se suprimirà'l Ministeri
d'lnstmcció Pública pera crear en son
IIbch el Ministeri d'«Espectaculos PÚ­blicos
» ab Departame!lto pera'ls ciné­mal6grafs
que patim.
~
«La Junta del Círcol Republicà del
carrer de Carretas (Madrid) se reunirà
apuesta nit pera un document de pro­testa
per la conducta que se segueix ab
l'acta del senyor Lerroux~. _
EIs verdaders republicans d'aqui
pensen també reunirse pera protestar
de la conducta qU'ell segueix no volent
venir.
A Madrid hi ha un Sindicato de Ini­ciativa$-.
Tal com senten ¡Iniciativasl
¿Però que's creuhen que aquestes
iniciatives son bones pel pais?
Ah no, senyors, no. Es una comissiÓ
presidida pel senyor .Aguilera per ferhi
balleruga .. .
Oie lIa! .. .
¡..\re siqu'anil'ell1 bél Sempre'es bo
que'ls pro-homes de la Patria se diver­teixin
J rumihin els presopostos ,entre
les harmonioses delicadeses d'un valset
o un minué.
A Berlin varen reunirse actors yac­trius
en un mitin que comensà a les
dotze de la vetlla y acabà a l'una del
endemà, ab el propòsit de discutir
unes ordenanses que afectaven als cò­michs
y eren com pedra de toch als
empresaris.
Els discursos foren v¡oleots. cridant
contra'ls opresors crits de 4:¡JJadresl» y
«Iexplotadors! ~
Nosaltres planyem de veres a
n'aquets treba lIadors de l'art, y'ls fem
avincnL que per aqui còrren altra ban­dada
d'empresaris que no mereixen que
~e li declarin en vaga, sino que'ls ense­nyessin
al poble, desenmascarantlos.
Ahl ... no tenen reglament pe~s ac­tors.
ni autors ni actrius ...
IPobres berlinesos que caiguessin a
llurs grapesl
S'ha passat revista a 16 barcos de
guerra ...
-Ahont?
-A Dorrolk d·Inglalerra.
-Ah! ...
Corra la veu de que s'ha condecorat
o condecorarà (no ho sé) a n'el Barò de
Bonet ab la creu dp.1 Mérit naval.
Es una ditxa que no la té tothom
aquesta, la de portar creu, y menos de
Mérit naval com el Rector de l'Univer­sitat
de Barcelona.
Diuen que s. li ha concedit perque
sab nedar molt bé entre d .Igues ay­gues.
Diu qn'en el miting de VaJJad"lid
hi havía una nota ~jmpa/jca.
En mitg d'aquella multitut enorme,
exorbitant, qlle concorregué a escoltar
les paraules del panell per excelencia
s'hi deslacilven les figures de molles se­ñoritas.
Tal vegada El Liberal parlava ab
una miqueta ma,sa d'entussiasme per­que
si fos élixi-s._. vaja, no ho volérn
creu/'e/'. A n'aquí n.) més hi figuren les
damas rojas ~n els actes polítichs.
El Covgrés ha volat J'e1evac.ó J'una­provincia
a: la categoría d'Estat.
Ab goig, ab un gran entussiasme
veyém que'l Parlament comensa la seva
obra descenlralisadora ...
Però càlli:;! No lS'engresquin tan
aviat!
El Congrés;¡o e:; l'espanyol siuó el
de Washington y la provincia agracia­da
es la d'Arisona.
Quina desilus¡ó!
Heusaquí un Parlament que segons
teories dels polítichs espanyollS hauría
d'anar en pés a la presò. Per separatis-tesi
-
Els del bloch sempre que han orga­ui::;
at algull mitiAg al final ka hali cele­brat
~b el correspoilcnt àpat, pagant els
demés.
De'lhen pensar, després d'un lIarch
dejuni, qU'es precís hermanar la propa­ganda
ab l'arrós.
No pensen pas malament aquesta
gent, per més q u'e;,lé 11 COli vensudis­!
oims de que no ho fan pas paf' amor o%i
arte ~ino ab mires a 1,-, menjadora.
L'Excm. Sr. Governador de la Pro­vincia
de Barcelona Dou Angel OS$orio,
deu saber que'ls kioskos de Barcelona
5
estàn plens de revistes (?) fra nceses ple­nes
de porqueries.
Aquestes revistes entren a Catalunya
lIiurement_
En cambi se'ns ha dit que una or­dre
superior havía prohibit la venda a
Barcelona de L'Assietle au bel!rre.
Y es que en L'Assielle au beurre no
-hi han fotografies pseudo-artísliq ues, y
si genials dibuixos plens d'idees_
Nosaltres creyém que'l Sr. Dssorio
no sab rés d'aquesta prohibiciò.
Hem rebut ab dolorosa sorpresa la
mort del nostre antich company en 10-
seph Catarineu un dels primers calala­níste:!
quesofr; persecució per la justi­cia.
Ens fem nostre el dolor que agobia
a la seva familia,
En Moret ha dit que'¡ govern den
Maura anava de bracet ab los que ataca­ran
a la Pairia.
La indirecta va per Solidaritat.
Ens alpgrém molt de;:saber el califi­caliu
que'l Sr. Moret-futur govern­aplica
al moviment de Catalunya.
Cuyti a pujar al candelero, que als
catalans els hi convenen poJítichs com
voslè. El foch, com més llenya s'hi tira,
més crema.
Yen Maura no fa més que tirarhi
aygua.
Vulgarisació científica
Ets insectes, propagadors de malalties
Hi h;¡ IIn proverbi holandé, que
diu: «any de mosques. any de
malure~"; en el segle di!>st't, el met­ge
y filo'oph anglés. Thomas Sy­den
ham, va e~tablir una lIey !oe­gons
la quall;estiu en que'ls insec­tes
y e~recialment les mosques
abunden lxtraordinarimcnt, es se­guit
d'una tardor desastrosa pera
la salut pública; y si'ns enlairem
fins a l'antigüetat, veyem qu'empi­rica
men t aq uets fets, provats avuy
per la ciencia. eran aleshores in­tuits
ab maravellosa c1aretat.
En els paisso~ ahont no existei­xen
lleis sanitaries. y abont els ani­mals
jauen al aire lliure, les mos­ques
escampen la pesta y produei­xen
veritables calamitats.
Les pusses y les formigue.s, son
també veicols activissims.de malu­res,
perque aquestes darreress'ino­culen
del microbi al devorar els
taups morts de pesta. y'l trasme­ten
després y l'escampen, essent
junt ab les rates les causantes de
les plague.; que sovint ens amenas-sen
de l'Orien t_ .
Pera citar un cas-conc~et en pro­va
d'aquestes hipòtesis, menciona­rem
el d'un vaixell de guerra ame­ricà
que fa uns cinquanta anys
porra a bord ellòlera per espay de
sis mesos, disminuint ja epidemia
tant bon pUElt les mosques anaren
miuvant, però reproduintse nova­nient
al arri var al port de Malta,
6 LA 1'EltRA.
ESPERAHTA
El comité encarregJt de l'organisació dels primers Jochs Florals
Esperanli:.tes que ab motiu del vinent Congrés l!lternaciünal tindràn
1I0ch :.egurament en el xamós poble de Vilassar de Mar, y que ab
tant de ce) y activitat trebaUa pera que aital festa's vegi coronada per
l'èxit que's mereix, està. format de la segucnt manera:
Pre~idcnt honorari: Dr. L. L. Zalnenhof.-¡Jresident: Srs. Cario
Bourld y G. \ïla Roca.-Secretari: Sr. Joseph Pujol.-Vocals: Se­nyoreta
María ¡\las, Dr. ken. Artigues y el Sr. Baró F. de Menil
En el vinent oú nero donarem a coneixer l'interessant programa
d'aitals Jochs Florals, poguent de moment assegurar que seràn im­portantíssims,
done a!> arriben a.fl ci número de temes y premis tant
de Catalunya com del extranger.
Tant simpàlica idea de la divulgació de nostres costúms a tot el
mon mereix la no~tra més entussiasta 1J0ansa que sens escatimar la
donem als seus iniciadors.
Arreu van obrintse nous cursos de la llengua internacional Es­peranto,
10 que'ns fa estar certs que'ls congresistes extrangers al venir
a nostra ciutat en el prop·vinent Septembre tindran un entussiàstich
reb<!ment, sens dubte com pochs se'n registren en l'historia de nostra
ciutat.
A la llista dels 46 cursos que's donen a Barcelona (publicada en
nostre colega Tutmonda Espero) tenim que afegirhi els seguents:
Curs en d 4<Foment de la Barriada de Sant Antoni~, Mauso, 40,
que té 1I0ch eh; dilluns y tiivendres, de 7 a 8 del vespre.
Curs en «E:.pero Kata1una»,-ParaJís, 12,-dimars y dijous, de
dos quarts de nou a dos quarts de deu, explicat per en L1uis Bacar­dit,
president del «Esperanla Slenograjía Grupo».
Encara un altre curs sera obert en la mateixa Societat «Espem
Kalalana~ el vinent dimecres, el quin serà continuat tots els dimecres
y di\'endres. de nou a deu del vespre, ct>rrent la explicació a càrrech
ahont eXferimentà una novella in­vas5ió
d'aquest alats intermediaris
Per e~ser coneguts de tothom, no
hem de indicar els medis y proce­diments
pera guardarse de la ma­lífica
infiuencia dels insectes. Hem
, volr(ut ~olsament cridar l'atenció
vers aquest perill de veritable im­portancia
yïs propis coneixements
de mos llegidors trovaran els me­dis
mès adequants pera combàtrel.
Com a descuit general y de capital
importancia, hem de recordar la
incuria ab que's deixen estar en
con tacte les m0sq ues ab els ali­ments
de les persones sanes, y ab
excrements de les malaltes: això en
tot temps y especialment en els de
epidem ia es la ca usa princi pal de
que perdurin les malalties. Segons
els darrers experiments científichs
sembla fora de dubte que aquets
insectes trasmeten també la tuber­culosis
y si ab això afegim que'ls
mosquits son uns provats propa­gadors
de la febre tifoideil, ma j fa­rem
prou en recomanar les mides
pera prevenirse de sos terribles
efectes.
DR. ZEUS.
f eina nacionalista
L'idea de Patria ei¡ gran y jo no
sé que tindrà d'ideal Ja meva Ca­talunya
que'm subgestioni cada día
més el seu nom, fins arribar a estar
més que orgullós de ser català., de
sentirme català cada Jia més.
Y cada vegada que contemplo la
llevor escampada pel catalilnisme
que ha fet sempre la seva via recta
sense decantarse, may per may ni
a la dreta ni a l'esquerra, sento
que'l cor se m'omplena de satisfac­ció
pel camí que hem avensat ja,
emprà el carr.í segur, el de la vic­toria.
Els quins som catalanistes neta­ment,
ens diuhen intransigents,
que desvariejem, emprò si mire!>­sim
per un moment les campanyes
de ci nlh anys enrera convindrem
que la època d'ara es filla d'aquella
educació catalanbta que escampa­ren
els periòdichs y entitats neta­ment
catalanistes.
Titllen alguns la nostra obra de
política negatíra, emprà podrem
contestar que no desconeixent la
necessitat de la lluita polÍlíca en
certs moments, preferím educar al
poble que desconeix l~s seves coses
pera que aquestos homes recone­guin
ells mateixos lo que son y lo
que han sigut, o sinó ens troba­rem,
no fentho aixís, que podrem
obtenir triomfs de tant en quant,
que seràn passatgers y curts perque
del Secretari de les Escoles Berljtz de BarceJona. senyor Delfí Dal­mau
Janer.
Havem rebut del senyor Georgi Ci.Klari alguns exemplars del
seu poema II Tra lo mon«o per Esperanto~. Al remer.:iarli 1 envio 'ns
confirmem en lo que referent al mateix deyem en nombres pa~s¡,ts,
això es, que'ns plau molt y que es digne d'esser llegit.
/
Fins asuy era fon3ament sentida la necessitat d'un Programa
d'Esperanto que servís d'auxiliar als alumnes que's dediquen al eSluúi
d'aquesta llengua ¿a baix la direcció d'un professor, ja per ells md­teixos.
• El senyor Joan B. Albiñana, conegut esperantista, prof<!ssor y
ex-secretari d'4<Espero Kata/una» y president honorari d'«Esperanto
kaj Patrujo ... , ha omplert aital buid ab la publicació d'una col·lecció
dt: preguntes gramaticals que serveixen complertament al fi a que's
dediquen,
El nom del senyor Albiñana y les lletres del senyor Pujula y
Vallés ab que .;omensa el llibret, son bona y fermol gar.mtía de la
bondat del ma teix.
•
El diumenge passat el grupu 4<Kulturo» del C. N. R de Gracia
va fer una excursió al Parch Güell, ab l'assistencia dels senyors Cases,
Pujula y Vallés y la seva senyora, haventhi també una nodrida re­presentació
de senyoretes pertanyents al indicat grupu. v
L'objecte fou, al ensemps qu'una nota d'esplay, fer pràctica de
la llengua internacional per medi de la conversa.
El grupu «Kulturo» té altres excursions projectades, y la primera
tin.irà lloch el diumenge vinent, a les deu del matí, al Tibidabo,
quin principal objecte serà visitar l'Observatori Fabra que dirigeix
l'eminent Ccmas Sola.
no porta r àn més que entussiasme
y no rpfonda convicció.
Y creyeu que les victories q ue'ns
ha n de portar aq uestos faràn méc¡
difícil I" nostra ta~ca de la qual ha
de resuItarne un poble conscient,
perqué entenem que sols ab ho­mes
que tinguin coneixements dels
seus deures podrem obtenir, po­drem
assolir el ver triomf defini­tiu.
Per tot això soèh catalani!>ta ne-tament,
sense eufemismes, y no
puch capir que hi hagin catalans
que's desvihin del cami recte y que
a la primeril decepció política ja
creuhen que tot està perdut.
Jo crech y estich segur de quels
homes que composen les diferen­tes
branques del nacionalisme ca­talà,
tots el sen Ien l'a mor a Cata­lunya,
però tal vegada ja sia per un
mal entés afany de conquerir vo­luntats,
tots creuhen anar bé y no
veuben que fraccionen lo que hau­ria
d'esser indisoluble fins que no
vingui el triomf desitjat produint­me
el mateix efecte que aquells
que ja tiren càlculs dels diners que
treurà'n a la rifa de Nadal abans
del sorteig.
J¡¡ que tots treballem per l'assoli-ment
de la personalitat catalana,
crech inoportú tota mena de polí·
tica partidista que no sigui genui­nament
catalana, y es fora de rahó
el voler donarli a Catalunya un
color blanch o negre quan no po­dem
disposar encara del pinzell­be
podriem dir.
S. JUYM F.
La feioa ' de tots, ara com ara, es
una sola: Feina catalanista, sem­brar,
bona Ilevor y que fecondi
que en son temps ja donarà'l fruit
que deurà,
No'ns fem ilusions ab victories
passatgeres pera que resultin estè­rils
y in útils després.
Devem catalanisar el poble abans,
pera ferlo mereixedor de les seves
i ustes aspiracions y no esperarho
tot del homes de política funesta
madrilenya que ni'ns comprenen
ni poden compéndrens, ni'ns do­naràn
ells jamay lo que de dret
ens pertany y es ben nostre. ,
Siguem catalanistes no més.
Com que no es possible fer com­bre~
ar a tots els homes ab unes
mateixes idees relligioses, socials o
polítiques, entench que la nostra
acció ha de ser d'unió. de conjun­ció
de forses, prescindint de tota
mena de particularitats qüe'ns allu­nyin
cada vegada més els uos dels
altres.
Es per totes aquestes causes que
soch netament catalanista avuy,
reservan t\llle les meves idees parti· _
culars per demà que siguem ja un
poble.
Aixís ho entench jo y'm sembla
que aixis haurien d'enténJreho els
catalans tots, principal nen tels
quins van a la·devantera dels gru- .
pus 'del catdlaoisme actual. '
Que bonich sería veurer no més
que catalans, y allunyades ja aque­lles
petites rancunies d'uns yaltres
qut: t~n i r.n pOl>l>1 ble el nostre avens
en el camp de les ideesl
Allavores si que podríem can~
tar la victoria del catalanisme ro­bust
y plè de forsa, perque conta­ria
a b tots els catalans que a ra li
mermen les forses ab les llurs di­visions
que dels diversos camins
aporten els quins abans que ser ca­talanistes
son partidistes d'un ho­me
~ d'un ideal, sens pensar abal,?s
ab l'ideal sagrat de la patria catll­lana.
LLUli FJ..sREGA y AMAT.
., l'
Nota important
LA TEI!. RA , pera IInar portant a
cap la misió que s'imposà .al apa­reixer,
pot anunciar la publicació
en¡4lquestes columnes del magní­fich
y pensat treball del eminent
sociòlech francès M. Achille Ri­chard,
tractant de la
ÜRG.A.NISACIÓ COL.CTIVA DEL TI!.I!:­BALL
traduhit expressament pel nostre
periòdich.
Pera jutgar de la importanoia
que té pera la classe obrera catala­na
la coneixensa del notabilíssim
treball que'ns proposem publicar,
n'esmentarem alguns enunciats del
sumari:
EL TREBALL C ,r:ECTIU EN LA IN­DUSTRIA
MODERNA.
COM ~ HA P'ORMAT y'S FOI!.MA EL
e )NTRACTE COU1CTlU.
LES DIF.RENTES FASES DEVOLUCIÓ
DEL CONTRACTE COLE€TlU. La vaga:
de la vaga violenta a la "aga pacífi­ca.
-La c.nciliació y l'arbitratge.
EXAMEN CRÍTICfl •• L CONTRACTE
COLECTlU.
EL eONTRACTE COU:CTlU a,ux EL
l'UNT DE VISTA aE L'ACCiÓ SINDI­CAL,
etc., etc.
La éxperiencia, ~ue en aquestes
materies ha demostrat tenir M. Ri­chard,
han fet d'ell una autoritat
al tractar de tals qüestions. El seu
criteri 'imparcial y desapassionat,
el Seu judici cIar y seré sobre'l con­Hicte
entre1capital yel treball, ofe­reixen
un recomanable estudi als
obrers catalans, no pas pera seguir
al peu de la lletra ses prescri pcions,
nï pera. aplaudir incondicional·
ment els seus judicis, sinò com a
orientaciò pèra estiblir a Catalu­nya
una base' d'organisaci6 social
atemperada a la manera d'esser dtl
nostre poble.
Recomaném a obrers y patrons
la lectllra d'aquest treball. Als uns
pera que puguin adresS8r els seus
esfor~os ver .. un punt determinat
solucionador en part de les injusti­cies
socials de que son víctimes. y
als altres pera que no de!>coneixent
-com molts desconeixen-les rea
litats de la funció que deuen exer-
LA TE1iRA
cir y dels devers a que s'han de
subgectar, puguin molts cops evitar
conflictes, y sàpiguen també que
de la perfecta organisació obrera ha
de venirne l'exalsament de la in­dustria
y la pacificaciò dels espe­rits,
en benefici de la civilisació,
Full de Vatria
Tots junts l'havem d'entonal l'
himne sant de la no:>tra Patria.
Es després d'aquella mare que
va durnos en llurs estranyes, la no-
"va deesa qui espera de tots el sacri­fici
y un nou amor. Sacrifici he
dit? Oh, paraula imprudental Qui
sent en llur cor el batech febrós
d'un efecte, no fa cap esfors d'esti­mar
lo que es Hey de volguer ab
tota l'ànima.
Estimemla germans: y com més
la vituperin; quan més ens escar­neixin,
volguentnos patentisar el
nom crudel d'inhumans, alsem
ben ergida la testa demostrant, no
una rojor de vergonya ni éovardía,
sinó el rebrot de foch de vida nova
que fuig de les nostres venes y es­devé
en els ulls ab rabia ...
Nosaltres, els fills honrats, ne te­nim
de Patria: no'n tenen els borts
que la maleheixin y'n renegan: no
en tenen els corbs que van rastrers
per la terra, com cercant el colpeig
de flexible canya per morir a la
fanga. Però, nasaItes? N'havem tin­gut
sempre, benehimla: fent po­mell
de cansons fresquivoles respi­rant
pures.a excelsa: el ·treball de
aquesta terra ha sigut despertar els
cors per rejovenirlos ab aquelles
ideees sanes, que pel damunt de
exotismes han volgut embolca­llaries
entre les brpmes més negro­ses
dels iQlPúdichs misteris. L'obra
es ferma: hem alsat el nom d'una
nació deTant l'extrangerisme: h.m
tinglòt sempre l'anhel de germanor
'qu'enllassa als homes: més, ayl
sempre havem rebut ofenses en
pagament d'efectuositatsl
Les corren ts terboles son les
què arrastren els apassionaments
corrumputs: a ne'l camp dels bons
patriotes, Tolen viurehi cacichs dis­fresats
de patriott!ros: homes abo­minats
de la polític&.
Però els qui senten la Patria,
aquestos no's disfressan may d'ho­mes
bonrats,-perque'n son-y sa­ben
que a llur entorn hi ha'l poble
per adam..rlos y fthhi jUl>licia,
benhJurantlos eternament.
Y al volt dels nobles; dels bons
fills qu'eslimen a .:¡uïs mereixen
estimació, allavors lI'hi pot Cantar
verament I himne ~ant ; I !Jimne
purissim de la castíssima Patria:
EMILI GRA ELLS CASTELL~.
Qui té gana ...
A puesta sen mana passada ha si­gut
de r~gocijo pera'ls pobres llibe­rals,
però, ay! sense alegría.
Figureuvos qu 'un periodista de
aluvió-com diu 1Jn dlari,-va te­lefonar
a un dels prohombres del
partit la possibilitat. oh, l'Imagina­ciól,
la cal>i realitat de la cri~i to­tal
del Ministeri, fundantse, precis­sament,
en la dimisl>ió , del minis­tre
de la guerra, empipat, segons
els uns, ab els de Gobernació y de
Hi¡¡enda y segons els altres, degut
a la falta de salut; en l'anada del
Reya Madnt, en la cara que hi
fan els ministres quan sels pre­gunta
respecte del assumpte y en
el silenci de La Epoca per lo q ue's
refereix a la 4 üestió.
El sil5nificado es lliberal y ... ja
casi està .cht tot.
La falta d·elements nutritius vlil
influir necc~sariament en les fun­cions
del esperit, la fantasía vOl
aixecar son vol, va passejarse uns
moments per sobre Xauxa y les ca­mes
van portarIo a ca'o Moret,
sense donarse'n compte.
El quefe qu'el>tava enrahonant,
nadamenos qu'abeldirectord'un pe­riòjich,
naturalment no v.a pogu.r
estarse de comunicarli la fausta
nOlicia, y el direClOr ho esbomba
y ... rès: uns quants dies de xerra­meca
en els cercles poJítichs y has­ta
que'o vingui un'altre,
Sembla mentida, la gana, que
fassi fer tantes coses I Quï'ls hi ha­",
ía de dir a n'ells, alsllíberals, que
haguessin d'arribar a n'aquest ex­trem
per un plata de lentejas, ells
que quan menjaven poder hasta en
dona ven a n'en Lerroux y això
qu'era republicano (?), ells que fe­yen
d'Espanya'l que'o volíen, ells
que promul¡aven Ileys' de Juris­diccions
y's feyen ben veurer dels
militarsl
Però ... Qui li havía de dir tami:}é
a l'Espanya que vindría un temps
que s'intentaría demostrar que la
seva salvació dependría del predo­mini
d'una determinada tendencia
política?
TENS.
Tribuna lliure
De l'Assamblea obrera
He llegit detingudament els ar­ticleS
que fan rderencia a lo que
encapsala aquestes ratlles y en tots
dos veig surarhi la bona fè y l'ansia
de revindicació de la desvalguda
classe oblera, y portat pel mateix
de!>itg, v~nch a donar el meu humil
pareT.
Jo crech q ue e~ de tot pu n t ne::es­sari
.que la classe obrera )Oe de"Y<!t ­lli
y reunida en ~ssamblea m.Jgna ,
7
senyali la ~ línea de conducta a se_
guir en el pervindre, NI? hi ha dub.
te que pera que això sigui un fet
serà necessa ri u n gran gasto de'
energies pera decidir als que tot ho
volen com plogut del cel. També
n hi ha de neutres a la c1ase obre ­ra
que's miren aràticament llur
~otrir/ Y aquets ab sa passivitat
fan mé" mal que'ls que tenen Ics
i dt:es n és exaltades. Als primers
cal bu rxarlos y lerlos mourer, als
segons cal encausarlos. 'i Es precís
mourer la opinió; fer ambent, ci ­tar
a tothom, fer que se 'n parli .
que no hi fa rès que'ls obrers si~
guin o no siguin poIítichs, siguin
o no siguin rell igiosos, que abans
que tot això, si la propaganda es
ferma, &e recorda~àn de que son
obrers.
No es hora encara de citar la
conducta a seguir. Això competeix
a l'Assamblea, emprò aJelan tant­me
'un :xich crech que Jo primer es
donar la representació directa de
la cIas~e obrera ab programa defi­oit,
discutit amplement per la ma­teixa,
y que sos representan ts no
puguin mourers del programa per
ells ci¡at. Això farà caure els fal­sos
ídols que alguns obre rs adoren
creyen t que d'ells ha de venir la
reivindicació y adhuch treur à la
enfàtica representació que s'atri­bueixen
certs despreocu p:Hs sense
conciencia social.
Y que no se'm digui que 'ls obrers
han d'esser revolucionaris pit esen.
cia y que han d'estar contra les
J1eys , car poden estar con tr a y a
favor de lo que vulguin, però el no
voler esser a la formació y discus­sió
de Ileys, no dona dret, un cop
aprovades, a rebutxarIes, ni tan
solsament a queixarse ja que no
han fet rès pera evitaries o suavi­sarles,
amotllantles, ell lo possible,
als interessos llurs.
Tot això sembla molt vulgar,
em prò es pràctich y poch a poch
s'arrivarà allà ahont se pugui y
vulgui , que les montanyes no venen
als homes sinó els homes han d'
anar a les moatanyes, y pera aso­tir
el cim, es precís comensar per
baix fent forsa giragonces y fins a
voltes reposades y tot, y això, es
més segú que no pas volguerles
pujar d'una correguda_
Y finalment citaré lo que un
prohom del catalanisme digué en
una conferencia: «Estarse en un
cuarto tancat contemplant l'ideal
es molt bonich, y l'ideal sempre es
¡nmacular; emprò no s'avc nsa ni
un pas t:n que lligui realitat. En
cambi baixar al carrer a emplear
els medis que les Ileys donen y
lluitar, sembla l'ideal menys ¡nma­culat.
empró se treva lla més per
l'ideal y es més possible que un
día o altre sigui realitat. No os Ilo
st:mbld?
JA U,\\ E C LOS.
L'es.cola del crim
Aixís podem anomenar a les
obre en lel> qual. tol ~on hOlllki ·
dis. :.uiciJís, et.:.
Lo que es pi jor mal. es que
aqucqc., obres !>on, generitlment,
les que co"ten m~s poch" cé ltims
y plr lo tant Ic., que compren y lIe·
geixen els més senzil ls de la socla·
lat y ptr tant els més là.ils a la su­gestió.
L~s obres IOles, tant literaries
com teatrals. han d ' e~ser, ademés
de divertiment, instructives yedu­cadores.
y pera e"ser inslructive"
han J'csser humanitaries, cosa que
no !>on aque!>ta mena J'obres de
que parlo
AI teatre, ahont l'obrer va a di-'
verttn,c, es, principalment, allí
ahont sc representen obres, que po·
dríem anomenar, criminals,
Yallí al teatre ahont sc deliria
ensenya; humanítarbme, allí l'es·
pectador s'avesa al crilll, y d'escola
de cultura que'¡ Teatre ha d'esser,
se converteix en escola dd cri ."
El poble s'acostuma a veure
sang, ¡ò:; més quO! sang y en aques·
tes condicions aquest poble no pot
l!SSer lè, més que un pobh! allulI)al
del veritable camí de progrés y de
cultura.
Y per això .. jo, a~omeno. a
n'aquest gei1re d'obres, la escola
del crim, perque \erdaderament hi
atrau y hi tamiliarisa.
b, uecessan tn:ballar, treballar
molt, pera expulsar de l'escena y
de les llibrenes aqueixes obres que
no més respiren sang y se revol­quen
en mng d'un Ilol t:x.:crab!e.
Aqut:sta escola pona grans mals,
més dds que un se pOL figurar. Y
no son solsament obres, son també
pt:riòJlcbs com Los Sucesos, La Se·
mana ilustrada y altres'
Y aq uesla prem psa criminalista'
forta, potst:r, més mal que les
obres, perque quants n'hi ha que
per una perra .gorda comprt:n
aq uets pa ¡.¡erols {>t:rq ue hi ha làmi·
1les que ¡.¡ortt:u t1) el retrato, de
quan aquell va matar la promesa
per gelo:>la, o quan aquell altre cia­va
IQ pun) alaúa al de més eullà, o
el de mé" t:ollà sé penja a Ulla viga ...
y l1elgllll auò ei pODII! fiU, plora,
però en d loos ni ei seu riun: oi el
s~u plorar sou sannosos, perque ea
l1o~h d · e.Ju~ar ei seollmt:ot ei fan
devenir l1làsdl, y acoslUmamlo a
comiJt:làr eis IDòjors horrors, 00
fan més que iosenSlbilisar d- cor
senzill dels lectors,
Hem de trt:oallar de ferm contra
aq uesta escola del CI 1111,
TOla la premp"a Cataland dt:uríd
dedicarhi ds seUs majors I.!StOISO~
perque loeutrt:s el poble ~t: deIxi
temptar per lo ~ensacional de mal
gust y de pi tjors cons,::q üencies,
podém dir que la cullura no troba·
rà en la nostra terra la ~ahò. neces­sacia
per fructificar,
LA TERn.\.
Si, treballém y r¡lré n u n gra n bé
al poblt'!
F"ASCISCO X. MM.ct:.
Vida nacional
BARCELO. 'A,-L'Aaúcntia de San Fe­rrà.,
ab el .Ot un ni .. de tOL' els acad~michs.
a.:.tba de nom brar membre: de la IJLlldxa al emi­nent
escultor Català en Miquel Blay, 611 d'Olot
y cI'una ramilia modesta, qU'entra d 'aprenent en
UDa fabrica de i ... uges, arribanl a (ormarie 6ns
que sorpreDgué al mon ani<tich ab ci seu grupo
"Els pri .. ers frclS» que l!:uarda'l Museu Muni­cipal
de Barcelona,
O'alla .. ors ens;i'ls seus triomfs han si,ut
continuus.
-Devém senyalar també'l triomf qu'ha ob­tingull'arústa
català en RamóD Pichot ab la
seu np.sició d'aiJ:ua-forl5 en l'~ristocràtich
saló Vilcbes de ,\bdrid, essent 1lI01t celebrada,
,.¡,itada y discutida.
L'acte de l'inauguració fou Ull éx.it per en
Pichot,! s'assegura que foren atquirits per bon.
preus m "llts dels seus treballs,
-Dies passats tinl!:ué Ilo.:h l'inaul:uració d'
una 1I0l'a ràrmacia que serà' I complemeDt de le5
institucions benéliques de mutualitat y té per
objecte adclalltar les medicines als socis d'aque­lles
illstitucions adherides, a reserva de cobrar
l'impor! al for la ¡"uidació.
El seu fi prindpal es oferir ab garaDtla '!
puresa Ics medicines y medicalllenlS ab la millor
baruura posi ble.
La nOl'a farm;tcia esti establerta en la popu·
losa barriada de Sans,-ürretera R.ial, 5 y esta
dotada de tots els .l"_ents ne~cssaris a qu'etra
destioada,
-S'ha coostituit UDa noYa tntitat iAtegrant
de l'Associació Popular Catalanista. ab el lema
(.Amors y lIetre5,. lcnint per obleCte la publica­ció
d'obres literarics catalanes dels jo .. es 'autors
maocalS de medis,
Tindrà'l local social al carrer d'Escujellers
~Ianehs, li pfal. que es aaont lieuràn ferse les
adhesions de soci.
Els autors podràD remetre les obres llurs de
set a nou (vespre) essentlosbi entregat el corres­pODent
resguan,
-La C:>mbra Agrícola Pràctica Expecirílen­tal
d'norra, obre un curs d'eDseDyaosa «d'em­peltadors
» desde'l dia I al 31 de Mars, esse'll la
matricula completament gratuita per tots els
quins vulguin perfeceiooarsê en l'empelt,
-D. Delfl Dalmau, preSident de la secció d'
instrucció de l'~Espero Kataluna. donara un
curs practich d'esperanto desde'l 10 del proper
Mars, ~'ada dia de dcu a oose del nspre, eo el
local social paradls, J 2 pral.
El métode de que adoptara (ara pOlsi ble l'
aS5istencia a classe a tota mena de persollcs ell­cara
que no lÍDauiD coneixements de Gramati­ca,
ni cone¡¡uin el casteUà ni'l eatala.
N'obstant yaixò, podran apeDdrer d 'iJ:ual
manera l'esperanto tots els asistenlS, sense De­cessitat
d'baver d'e$ludiar fora de cluse,
-Hem reltut el primer número del Eco de
Mataró, portanu de l'AJ:rupació Foment de la
Sardana, el qual "onarà eompte lie (otes les fes·
tes yactes q ue's realisaran en aq uella entitat,
SaJ:Jdem al aovell confrare dcsitjantli "Da
lJeraa vida.
-La secció de cODrereDcies de l'Associació
de Lectura C:>talana, n'esra preparant un cicle
que portara per litol «Estudi històrich uniyer­sal
de Poe.ia,»
Els confereDciants seràn de lo escullit d'cn­tre'ls
mestres que m~s gloria ban donat a Ics
lletres catala.es,
-Seabla que aviat seri un fet la propera
publicació del diccionari AlemaDy-Catala, que
l'eminent professor y gran amicb de la nostra
Ilen¡ua estava coofeccionant el Doctor Eberbard
Vogel, catedratieb de Filolo,la a l'iJainrsirat
de Aachen (Alemanya), .
El; d'agrabir el treball del Doctor Yogel,car
ademés de la diyul¡ació de la nostra UeDgiia
per l'imperi aleman,! vindrà a sec COI'J2 un estat
d'alternació europea,
Es UD treb.illl excepcional, que contindr;t
nombrosos voeables esmersalS eo "iverso, oc­dre.
d'ldees, desde lo relatiu a arquitectura fins
a Ics pràc[iqu.:s de les arts texlili y industrials.
-Aquest any l'Associació Musical celebra
el segón centeoari dels coneens que dona anual·
lIleOl per la quaresma en el I:ran t?tre del Li­ceo.
A n 'aquest fi dedica a bene6cencia els vuit
grans conccns que baix la direcció de'n FraDz
Beidler, d'en Gabriel Pauré '! eo Pau Casals.
tindrao lloc" en l'esmentat coüseu. L'associaci6
l\(usÍl:;il es "igne de tota aJaltansa per la set'a
ilbra,
-El dilluns d'aquesta senmana "a arribar a
la no'tra eiuJat el distingit or~aQistade FraDd:,
fOr! ,enyor 'Heyse qui pendra pari en els d.-,s
concerls. qu'cn els .He. fi y 10 del .. és ~ue <om,
<Ionanll'Urfe'; C:>tala en tl Palau de la :o.túsíca
Cotalaoa.
-Avtl)' di.aapu a les deu de la l'etila, d.1i
Rossend Serra y Pagé, donara en el local del
Centrè Autonomista de Dependeot' de Corners
y de l'ondustria, una conferencia, qual tema
sera «Prehisloria; ci .. ilisació humana anterior a
la lIi,tori~."
-Desdeï dU. 2 del corrent s'''aD rem3ndat
les classes d 'Ecooomia Social y política araoze­laria
dd. Estudis Uni"ersitaris C;ttalans, essent
l'bora de cI ... ,se de 7 a 8 dd vespre de toLS ci,
dimars, dijous y dissaptes,coDlÍouanta càrrech
de: dOD Guillem Grael!.
-En el local del CeDtre de la F\,deraci6 Re­p.
blicana del districte segó n, Mer.:adcr •• 2Ó pri­mer,
el Grupu E5peranusta de BarceloDa inau­gurà'l
prop passat dilluns un DOU curs pera ab­oiós
se"es, essent la matricula completament
gratulta, tenint U.ch les elasses de dilluns. di­mecres
y di.endres de cada seunana,
-El dia primer del proper mars lornaran a
obrirse les escoles que sosté l'Ateneu Obrer del
tercer di5triclc (Cassador, 01-, pral. ) per baver
cambiat les circunstancies que motiuren ci
que's tinguessin desospendre iDterinameot.
Di: FORA.
TERRASSA.-La Schola Coral organisa IV
vetllades .electes d'al'!, quiacs tindràn Ilodl din·
ue'l més a~[UaJ, No hi ha p-.lS dubte que dooats
eis elements que bi pendriÍD pan resultaràn
molt atractives.
LLEJDA,-El dia 27 del passat Febrer el
senyor ROl'ira y Virgili dooà una important
"onf.reDcia eD el local 4e la JoveDlut Republi­caDa,
disertaDt sobre les grans corren lS de la
política mUDdial, esplicaDt ab !ran .Iaretat y
concició'ls diversos problemes qu'agitea els po­bles
aoderns, baix diter.ots aspe~tes, senya­lant
els camins que deu seguir Catalunya si de­sitja
intervenir en ci mon de l'alta pollti~a ab la
seva acció ascendent y civilisadora,
Donà mostres d'una gran erudició en mate­ries
internacioDals, sosteDint l'interés del audi­tori,
qu'era molt numerós, omplenant la sala d'
actes de Jovenlut Republkana,
CALDES DE lItú.'iTBUY,-E;l diumeDge
passat !Ín¡uê I!o.:h en l'Avens NaCÍooa.lista Re·
publicà de Caldes de Montbtly, un acte: de pro­paganda
nacionalista, hayeotbi pres part els
senyors Ramón Yinyl:s, Pere B. 'l'arragó y p.
Prat, GabaUí, cloguen! l'acte el secretari de l'en,
titat senyor COD:nanli.
Els oradors foren aplaudits y l'acte rel'estl
¡¡can importaocia,
OLOT,-La Dovella entitat "Centre Nado­naliste
republicà», que desde primer d'any esra
fondada en aquesla ciutat y qu'esra disposada a
escampar arreu d'aquesta comarca, els verda­ders
ideals Nacionalistes Republicans y per això
ha comensal, a fi de que'ls socis poguessin fru­hir
d'un rato d,esbarjo en las properas vetllas
de les festes de la quaresma present, ab l'orga­nisació
d 'una serie dc cODferencies y vetllades
ab la forma seguent: (adjuot el programa per
abreviar).
La primera d'elles se celebrà confocme se
anuDcià el diumenge passat, devant de bas tanta
economia, en la que'l president de la Junta. de
Acció Politica senyor P . .Martí Rossell, després
d'bver fet una mica d'esbós de lo que serà el
nou progecte de A, L, aprobat ja a n'eI Congrés
indicà que fora del tot necessari que s'obris en
tnta la Terra calalana una grossa iDformació de
dit pro~e.:te y que els caps devanters de'l nacio­oalisme
anesin a explicar set;ons la oova lIey lo
que cDové a cada municipi, a fi de que després
els de Madrit no puguin dir, que'ns han dooat
una mica d'autonomia y no la saben ellcara ad­ministrar
aquesta prova que ens han dODat,
puig que alt la nova Uey serà lIece.ssari d'estarne
eaterat per poguer exercir de regidor.
Desseguida eDtrà de plé en l'obgecte de la
conferencia quin terme era «La Rabia,. el qual
desarrotllà molt bé y clarament del modn que
ell sab ferho, a fi de que tOtbom hagués de com·
peDdre lo qu'es aquesla terrible eDicrmetat, que
eDcare qu'cll digué que q .. an era del lot a)tode-,
rada, avuy era iocurable, tenia fe ab la dencia
que ab ellemps, trobolda UD remei pera comb.1-
treIa; explicant també els difereolS sislemas que
hi ha avuy per atacaria en els primers mo­meDIS,
Y per acabar, indica qlle'j millor modo de
acabar ab aquesta enferllletat, era que'ls ajunta·
ments se'n preocupessin, ja que'l gosque's l'aDio
mal, pec el qual s'apodera aquesta en fermetat,
seria necessari que després de ferlosi paiar un
tan per cada un, s'obligués a o'els seus amos a
t'erlos vacunar ab el producte «ADti-rabie» qlie
tenen els priDcipals eeD!r." .nu-rabi.s d~l mou;
donantse pec acabada reben de tothom tota cia,·
,se de felicitacions,
La d·a.uy «\'etllada Iit~rari~ .. hi pendran
part els senyors Mestre.'. Llobera, Juanol .. ,
Gru .. rtm:mer, GruI y allres r"ellant pDCSl.S al­gunes
d'elles molt palriÒtiques.
SA. 'T SADL'R:>i1 DE ,'OYA.-.\b el no ..
d'Associació l\lusical, ha '1ucd.it ~o,l>truidil en
aquesta vila una societat, que com ci seu nom
iodi~a no té altre objecte que'l Conreu d~ ¡'an
de l'harmoDi~, L'csmeDtada Assod.CI.I, do".rà
enncerts en nombre de dotle, pec lo meno" ca­d'any
yes indubtable que ser~ f.¡vor,s~uda pe'l
poble de S, SadurDí.
-Aquest an,. el CarneStoltes s'h:t celebr.t
casi com de costum eo aq Ue5u. vila. Eu ci c..SSIOO
del Cenlre y ea el AteDeu, .-aren eelebrarsh.i els
b~lIs de societat qu'acostumen a teoir 1I0cb c;¡da
any eo sCTblantts diades. T .. mbé hi hasueren
balls lOts_'tres dics a càrrec" d'orqucstes y"ban­des
qui feren iPr.voltar una mica a lI'el jovent
.imant de ballar'Jgues; però si'l$ demés lJoi:1is
havien d'imitar el nostre exemple, ja podria
dirs. q ut:'~. Carnestoltes ha mort; '! 110 obstaDt,
5egOIl~ eh. informes dels periòdicbs"nig qu'"u
geDeral, DO s'han fctaItre cosa, ,..
Després del bullici, ha vingut la Quaresma
que sinó .'na deiut seDtic apenes pe'i coatrast
enu'eles bogeries utremades s'ao:eotuat en el
tempsqu'ha esdeYÍngut borrascós, privant a
molts de sortir a fora coa tenIen per costum e.
ci dimecres de cendra,
CALONGE,-Hao passat els dies de Ou:na­..
al ab complerta desaDimaciò, No sé si es que
hi ba menos diDers que abans o que la gent se
l'à acatiant de creuru q u'eI C:>rnal'al no te cah6
d'esser, lo cert es que aquest any han sigut con­tades
les disfresses qu'han surtit, Solament el
primer dia's va cooeixer qu'erem a Carnestoltes
y eocara per la cerca-"ila que de temps inme­morial
te llocb eo aquesta vila y que pot ben
afirmarse que'l dia que no's celebri, el Carnaval
haurà desapare.scut del tot a Calonge,
En l'iridicat dIa tingué JJoch l'aparició de
Lo trapacet' Calongí, periòdicà d. broma quO
escrigueren nns quaDts joves ab molta 50mbri
y que sigut! celebrar per totS els calongins que
trobaren acerr.adissima l'ocurrencia, Felicitem
a la Redacció que la formaven els senyora Vi­lar,
Clara, Rotllant y Casadcmom,
-Segons S~'DS comunka, se tracu de consti
!Uir O Ja s'ha constituit. una A¡¡rupació esc ur­sionista,
que porUirà per oom "Els Incansables,.
'! que far.!. alguDes sortides la propera flrimavc­ra,
cOllleDsa .... t la primera, per vjsitar lo més no­table
que hi Bagi eo les poblacions del Baix-Em·
,ordà, Dcsitjatlem que'l comuDiunt d'aquesta
DDVa no'ns holl:ués engaDyat; y cas deque's por.
ti a cap I<idea, ens posem a la disposició del or­ganisadors
per tot lo que c.oviDgai.
-En aquesta població's pot dir que la ~
jorla de Ja Joventut es catalanista; la majoria
del p .. ble es cepublicl federàl, donebs, mal.
¡rat això no existeix cap ceotrè ni agrupació ca.
talanista; solsament existeix el cens federal y del
que no tolS els te:derals formen part.
El partiúederaI nuy se pOt dir qu'està Ull
xic/¡ desprestigiat à.causa de Its divisions que
hi ha bagut dintre'l meteix per causes ~ue no
80n per dites eD aquest moment. Ooa.:h.> b~! jo
crech que si,'ls catàlanistes s·acoblessin .y se
eODstituissiñ ;"n Agrupació, se'ls hi agregarlen
alguDs r.publicans fedecals que, avuy Per nuy.
DO estàn conformes en cap dels bandos ell que
el seu partit se troba di,.idit.
.Moltes coses no's fan per falta d:JDiciatíva:
Calonge es una població en la qual .DO s'hi ha'
celebrat may.:ap mitin de propa¡aDda catala­nista;
solsament s'han recomat de ferne ea vigi.
lies d'eleccions, pera i!emal1ar els vots éels Ca­longios
pcr determinats caDdicLllS,
La beDem~rita «'tnió C:>talanista» que tan
ha treballat y treballa per el nacionalisme cata­là,
trobaria en aquesta "i/a un terreuo molt ben
aboDat per que fructifi'luessin les idees cataJa..
Distes, si en uoa de leS sevesescursiDns, .. ingués
a predicarnos la bOD .... nol'a del resurgÏlneot de
CaUilunya y a exposar la necessitat que hi de ¡­acoblament
de tots els catalans per lograr el fi
que desitjem. Per la nostra part, estem disposats
a coadjuvar, qualsevol iniciauv," encamiDada.a
eoallir nosua pauia Catalana.
-Per el prop l'inent diumenge dia 14 delco­rrent
esta 3Du.ndada una vetllada en.el Cassino
"La Frateroitat», ell la qual se represeDtarà al­guna
obra catalana en el Teatre Fontou, per
alguns aficionats d'aquesta vila, y després se
celebrarà ball de societat.-Hipó!i'.
Imp. LA T.ERt\.!