Tradició catalana, La. Any II, núm. 05 (15 març 1894)

              I
"'
Any Il. Número. 5. Barcelona, 15 1IIal'9 189 ...
LA
TRADICIO CATALANA
Seientia -e- Ars - e- t.itterae
REVISTA QUINZENAL lLUSTRADA
---;t-- OMNIA ET IN OMNIBUS CHRISTUS ---;t--
S U M ARI
Sobre'l cJeda. d'en Fredericb Soler. - Un cenu .li.me intelee¡ull. - FIo­.
Ctel. _ L. Escol. }urfdiea catalana (.¡gle XVII), Funce.eh M'f tf 'I Vil ...
d. mor (tltiÚJQlHlIfl). - Bibliografía. - Crònica.
BARCELONA
REDA.CCI Ó y A DMINI STIlA CIÓ:
LHbreria y Tipografia Ca t Ólica. - pt , 15.
r
LL1~TA DEL~ ~R~. CORRE~PO~~AL~ OLE REBEK m~L RII)LWNS
AdD. (Vilenc,.), D. Fr.nei~co Clau., p.ilTooo.
Aleor, D. Camita Vilaplana; D. }o'eph Marll.
Almeria, O. Bartomeu Carpentc, l'bre.
Areny. de M.r, D. Fredefich F'bre!:", l'b.e
Banyol"., Viuda y Fill de Mlleu.
Bera., D. Quirsc C .... t • • imp.enl •.
Bilbao, Sn. Bulli. y C.a; D. Joacph de Alluy
Burgol, Senyor Administrador dd Centre CatÒhch.
Cad,., D. !o$eph :.t& León,. nomfn(llca, Pbre.
Calaho.n, D. Roeh Aalel.rra, elrlonge.
Cadlq\lh, D. Salvador Lloren •.
Carlagena, D. Eduardo Cerón, fabricant de 'loca-latl.
Cup, D. Anlón Serrale.
CUl' de la Selva, D. Jo.eph MI.t'nell
C ... tellO de I. Plana, D. Eoúch Lloreos_
Centellu, D. Fr.n~lch l'ons.
Figueru, D. LI. M"~ge.,ille; O. M, Clmp.", ••.
Girona, D. F •• neisen Get! y D. Joseph Franquel.
G'anollen, D. Jo~ph Abina,
Gn .. ad., n, Jo .. ph Ló~ GU\"Ylfll, llibrerl •.
H .. b.u, D. Ru .. ón Mu!!nel, Aull de Orfenl.
Huelu, P. Jo.eph Ban~o, Pbre., SA .. cho AbA«:., 8
IguIIAdA, O. Nicol.u Poncell.
Jah, O. Joa .. Flui.no, l'bre.
La BI,bal, D. JOleph Puig, curt del Arnb.l.
Lai Pllmas, 1.). Anlón de L.r ••
Lleyd., Senyor Administrada. dellh'tlritl di llrida.
Madnt, D. Gregori del Amo, llIbreria; Ben ..... t Ri.
co, 1tibrerf.¡ J) Enrich Her"'ndet, llibreria,
Manlleu, D. Jo.n Sol'.
MaM, D. Jaume Tutz6, Pb.e.
Manr.cor, 1). Pere Mont.ner, Pb.e,
Mlnlt., D, Joltph Zuagou.
Man.esa, Suo Vi~u y Viuda Torroell.
Molins de Rey, D. Miquel Ci.il.
Mo1terusa, D. Joseph Cantonl.
OIOI, D. Jal .. Bonet.
Orenle. D. Pere SICO. Phre,
Urihuela, Admini,t'ldó de li 1.1(1 .. ra Pqp .. ¡,.,.
Palencil, Admini$lracló de la PrtlPllK, ... tI. Ca161Ütl.
1'.lml de M.Uorc., D Pelip Gu .. p, Ilibrerla.
r.mplon .. , Admi .. il t •• ció de El T'ad¡donalúta
Reu., D. JOI" Gr.u. y Gent.
RIpoll, D, Jo.n Bonet.
S.lamlncl, O. AmbrÓI MOt.lu.
Sabldell, D. Joan Oli~cr.
S.lIent, D. Hartnmeu CIA.,.
Slnl Andreu de Palomar, D. Jo»epb RlurI.
Sant Sebutl', Admini.ttadot de El F.,,.isltl.
1'.nagona, Sr • . Fill. de FOlli, pI ... de Ii Pont.
T."all., D. Sah'ador Rodó.
T'rrega, D. AnlOn Ortiz, Pbre.
Tortou, D. FrancClch Mestre..
Tuy, D. Joaeph M.· de IAlglcsin,
ValenciA, 1). J05eph Martí, lIibretfA.
VAll., D. &nuentura Balan1', con6ler.
Vendrell, D. MAnel Miquel, ferreteriA.
Vich, D. H. Angl.da; Su. Au.ió., c.a
VilAfrAnCI del Plnldt., D. Miquel Claret.
Villno •• 1 Geltrd, D. J. Pujol. IIlbreril
Fribour¡, fi. He.der, lIibrerfA
Parb, Sr •. Garnier, germ.ns. CArrer de SlinlS.l'~.
re,.
Roma, AdminlSlrlció de Ls Civiltd Calftlli~.,
\lhich. D. Edith Borrell, Medinoa, :lS.
LLOCHS DE VENDA
LlibrerIA., Tipografi. eltólica, carrer del PI, S
del St. Puig, l'li", No ....
del Sr. M • .,ol, !lern.ndo VII.
Llibreria del Sr. Verdaguer, R.mbl. del MilI.
H_ira ili Onl, Rambla Stl. Mònit.
Germ.n. Subitana, POrl.ferri.II, 14.
Costa per subscripció 5 pessetes l'any per tota Espanya.
Tota la cOI'l'espondencia, subscripcions y demés deu dirigirse a
D. l\'1iquel Casals, Llibreria !I Tipogr(lJia ('flló/ico, Pi, 5. _ Barcelona.
TRESINA
NOVELA DE COSTUMS , per GAYETA SOLER
Forma un volum de 276 pagines. - Preu: UNA pesseta, en exa Admi­nistració.
ANY 11. Núm:RO 5. BARCELONA, I S MARÇ 1894 ,
Zricntia ... l\ro ... lLittcrac
R ~: VI ST A QUINZENA L.. I LUST RAD¡\
OMNIA ET IN OMNIBUS CHRISTUS
SOBRE'L JESÚS D'E1'i FREDERICII SOLER
PER poch que mos lector~ hajan ,iat·
jat. s'hauran trobat de segur, pas­sar
ab lo tren per una encontrada
qUè ls raigs de la lluna iluminan: los ar­bres,
les aHt'ues, le~ mo n tan~es. pa~"an
per de,'ant del viatjant bai" una forma
fantastica, encantada; la pressa ab que
unes coses assolc"en a les allre~, de'\:a
en Ja camb/ol fosca dy nOMra imaginació
una impressió poètica. que l'endema al
recordarla sembla mes que de la rea­litat,
efecte d'un somni, Si açò han IÍ st,
ja .. aben, donchs, la de~ilus i ó abrumadora
que's sofreix quan un altre dia ab ple sol
se torna a passar per aquella encontrada:
Ics som bres negres} fones, que po:-;a,an
de relleu los mes petits grops de la :-;erra,
y dona\an à una dotzena d'arbre:-; l'a:-;pecte
d'un bosch centenari, en 110ch sc veuen;
la llum csblaymahida de la lluna, que ho
armonisa\'a tot dintre una tónica dolça,
bla\'enca. ,-agorosa. e,.,ta oÍ'ubstituida per
la llum ardent y dara del sol, que fa re­"
altar lo co lor lleig de le:-; fexcs, la grogor
de les fulles mil\" mortes d'una \e{ot-ctació
!Jobre y raquítica; Ic:-; parets arruinades
que'ns semblaren un \esti~i de Ics etats
heròyqucs, \C)em que son un ca"a[ot sense
forma arquitectòn ica¡ lo riu misteriós que
o.:orria mÍl'\: amagat per entre Ics mates yïs
arbre .. d'una fondalada pintoresc.l, \-cyem
que no es mcs qu'u na rie ra llotOsa que ab
pena s'escarra pe'l mitx de quatre plançons
que crexen :i ses \'orcs. ¡Quin desencant!
Lo cap se re~is t eix a creure qu aquell es
lo panorama que tant nos impresiona la
nit passada!
Sols açò pot donar idea del deSl:llCant y
la desil usió ~Iu'experimento ara cada ve­gada
que \e a mes mans una obra d'en
Frederich Soler,)' crcch ~Iue ab mi deuen
esperimentarla qua nts han llegi t en sa
primera)' litcrariament inexpcrta jo\-entut
les obres del popular poeta. Com imatges
d'un somni, pas~an enca ra per ma imagi­nació
sos mcs celebrats drames, ses més
aplaudides poe:-;ics; ma fantasia s'ompla a
son recort. de tots aquells personatge~ per
un cantó ò altre segurament poelichs; )'
sense an:ilisis, .';ense cntica, aclucat d'ulls
hi goso, sabentme fins greu que'm punxe
lo rccel de que ses obres d'abans son tan
dcfe<.:luosc,; com les d·ara. Haig dc dir la
veritat, sento repugnancia de tornar ¡¡ lle­gir
los drames ant ¡chs d'en Soler, que
jauen entre mos llibres, y'm rcsistcsch a
creure tOia critica que d'aquells dramcs no
sia encomi asti ca; es una ilusió que'm sab
greo arrancar de la memoria,
Jutges. donchs. per lo dit. ab quin goig
66 LA TR.\ DICIÚ CATALA:-\A
aplaudina la obra dramàtica d'en Soler,
que du'! nom dejesli,ç, lant mês. quan me
semhla"! fru)"t d'una respectuo~a admiració
a ,ostre Deu y Senyor. a qui. Ilumana!,
en Soler dona plobes en son oblidatJlll.l,~,
de no conèxer. Vull creure al poeta com­mogut,
admirat per aquella ¡Iigenda. uni­ca
en la hi~toria, per aquella historia de
cap lle~enda superada, que comença en
BClhlem, pa,,~a pel Gólgota y acaba ó aca­bara,
en la mi'lteriosa gloria que traspua
per Ics profètiques planes Apocaliptiques;
\ull creure que ha sentit tota la grandesa
humil y dolça de Jesús, nOStre amor, y
tota la sublim poesia que'l rodeja y ['acom­panya,
yque, desitjúsd'escometre una obra
insigne, que fos lo monument perenne de
sa fama, s'ha cregut ab prou forces pera
copiar en sos facilissims \ersos los cants
del di\'i poema, que tant senzills apare~en
en les planes humils dels Evangelis, sen­'
lC considerar que aquella senúllesa enga­nyosa
es la senzillesa inassequible de lo
sublim en sa expressió mes perfecta, Adc·
mes, tampoch ha considerat que es condi­ció
nece~saria pera la interpretaci,) d'un
"entiment lo sentirlo, y que per tant, la
fe s(ll:>renalural que informa la amor dels
E\'angelistcs, ha\'ia d'ha\-er informat tam­be
son cor enamorat sols naturalment de
Chrislo, si ... ·olia encertar en la e~pressió
dels sentiments qu'animan als personat­ges
de la di\Ína tragedia. \'eusac¡ui apun­tat
lo capdal defecte de la ohra d'en Solcr,
defecte de constituciú que no te cura y que
matar;\ per si mateix \<.1 obra. Ayta[ defecte
es lo que fa de Jesucrist, li. qui sia sempre
honor y gloria, un heroc teatral, ab ayres
de prestidigitador en sos miracles, de pe­tulant
en ses imecti\"es contre')s Sacerdots
del Temple, de propagandista social en
sos di"cursos y d'home apa'<sionat en ses
com-erses; es lo qui fa dels _\pustols uns
conspiradors politichs; de _\Iaria \Iagdale­na
una enamorada, de sentiments nobles,
l dc Cay \ntoni y Dimas uns conversos
incomprensible'i, com dc judas un calcu­li"
la '<cnse cscrupols ni conciencia.
Altre defecte capdal de la obra es la
ampulositat ripica que di~tingeix y carac­terisa
la qu'en podriam dir li,.ic:! dmlldJic:!
d'en Soler; COnlra'ila la sobrietat dels
E\-ange[is ab exa redundancia empalagosa
de paraules vuydes; [a Iran~parencia dels
parlaments de jcsus, ab la confosa munió
de paraules que surlen do.; sa boca per ex­pressar
los mes insignil¡.:als conceptes. En
[a impo~sibilitat de Iliurarse en Soler d'e"a
facundia crònica, havia d'ha\'er adoptat la
pro!'a per escriure son pOema, COl1\'ellla
concisió, sen7i!lesa, intensitat de frase
pera acostarse poch ò molt al motllo ¡n­mortal
dels E\'angelistes y açò li es impos­sible
dintre sa desbocada forma met rica,
tan I en los octosilabs que tc més esversats,
com en los endecassilabs, de que te publi­cades
\lastimoscs mO'itres,
Certament que ab lo que dc\o dit n'hi
ha prou pera veure que'l poema Jesús es
defcctu6!i en fons y forma; mes no ba~ta
pas pera donar idea de lo que's lo poema
dramatich ~ posar de relleu ahres molt
~ros"os defectes.
Ocupa enlre aquets lo primer lloch la
tentati\-a de donar unitat y enllaç a Ics
nombroses escenes de la obra per medi de
Sadoch, juda.~ y ])imas, Poch s'hi pensa
l'autor al escullir un medi tan trÏ\ iali per
poca rene\ió que hi hagues fet, hauría
\-ist desseguida que dintre la grandioM
tragedia del I [ome-])eu tOICS les accions
dels hom en" perdlan son nllor, com al
CO.'itat del espay immens son insignificants
granulencies Ics me" altes cordilleres-, com
desaparexen Ics llums de Ics esteles al
sortir ['astre del diai hauria vist ademes
que "on ridícules totes les afegions que's
fac;san il la obra incompren~ible, g-randio­sa
y admirahle de la I"l.edempció humana.
~Què \"olen dir la hona voluntal yïs es­forço<;
de Dim"s pera sah'ar a jeslls de
perills '1ue sc saben inventats per l'autor.
com en lo robo frustat del primer acte~
¿()uín interès poden de"pertar los gelosos
amors de Dima'i y Cay ,\ntoni cm-crs la
\Iagdalena, quan ja se sab '-Iu'aquesta,
..
LA TRADICIÚ CATALAJ'\A .,
convertida com esta, nols ha de corres­pondre?
¿Quina novedat pot fer lo caràcter
del a\'ar Sadoch, quan te al costat lo pro­tOlipo
de la avaricia, Judas! Y totC!; les
accions y tots los succe!'sos de la dda de
101~ ells, ¿qu~ son alia hOIll tot ho om pla
la figura mage.stuosa de Jesus? ~:\i quin
enllaç poden tenir ab la independent, es­pontünea
y vo!untaria mort d'Aquell qui
ve a morir voluntari ament pera redimir­nos~
ll asta Ics més rudi m entarie.~ regles dra­lllatiques
demanavan que la atenció's con ­centras
y desenrotllas la acci", al entorn del
protagonista que per dret propi, per l'ar­gument
y pe'l titol de:a obra. es aqui Je­SilS:
no comprench t'empenyo d'en Soler
en "olguem os amagar la ligura de JCSÚ!i,
posposantla a la de personatges completa­ment
secundaris ~ fins puch dir sobrers,
ja que sen"e ells sc descapdellaria del ma
tei'( modo la divina trama.
Tampoch te explicaciò sa tisfactoria la
introducc ió d'escenes històricament falses
com la de la proposta que fa Caifàs a Je­sus
de passarse al bando pobtich dels
Pontifices; la de condcmpnar y destorbar
Jesus los sacrificis de la Antiga Lle~-; y
sobre tot la rissi ble de proposar Pi lat a
Jesus una fugida, La Ili\ertat del poeta
deu subgectarsc a la \'cro¡:¡similitut histò­rica,
y aqui en Soler n'ha fugit fins à un
estrem inexcusable. Ja's ,-cu que pera con·
sen-ar e'la ,-erossimi litut es prccis un co­nexcment
fondo dels caracters y COStums
de la cpoca y regió dels personatges; mes
si en Soler no'l tema, no ha\'ia de córrer
lo~ perills del invent. y podia atenirse a la
lletra dels Evangelis, que ["hauria lliurat
d'aquesta y moltes altrcs r.:nsopegades.
Dats aquests precedents, no cstranyara
ningll que diga que l'argument ¡:¡'escorra
esllanguit y tortuós pe!' entremitx d'un
sens fi d'escenes accidentals y d'especta­cle,
que ab poch treball ,indl'ian ¡\ fer
d'eix drama sacre una comedia de magica.
Los procediments son los conegudissims
del popular dramaturg, r la nO\'edat del
desen rot llo es nula, sobre tot SI 's te en
compte que !o que's no u, com les visions
de ])imas en lo segon acte y la de Sant
Pere en l'ultim, no menys que la agressió
de Dimas contra J uda::i, son copiades è
inspiradl!'; en /;;/ ,ILd Ató~tol J' el BIfI:1I
L~d,.JII, drama en que l' lI artzenbusch
imita, com el! mateix adelanta, los dra­mes
sacres del antich teatre espanyol, que
tenian relació ab lo tema qu'ell trac­ta,'
a,
Y ¿q uè dir dels caracters? Alia no hi ha
una figura que prenga relleu; de la mate­xa
manera podl'ian èsser jueus contempo­ranis
de Cristo, que catalans de la edat
mitja ò moderna; Ics paraules y rahona­ments
de Dimas no's distingexen deb de
Sant Tomas; ni' ls de Farcs y Barral:>as.
dels de Cai(;j:; y demes companys de Sa­cerdoci,
Com algu altre ja ha fel notar,
Pilat resulta un estri/-fort de nostres dies
y al matei'l temps que men)spreuador al­tiu
de Caifas r sa banderia, dèbil y COI11 -
pa~siu fins al punt de plorar al \'cure sor­tir
a Jcsus cap al suplici; no sc perque
ta ntes \acilacions en pintar un tipo histò­rich
que te tants consemblants en lots los
temps, y mcs que ma~ en la nOSTra época.
Pilat, home temerós de perdre la prefec­tura,
de caracter dcbil y amena~at d'una
denuncia al Cessar, l'olc'lt ,~atisl('f "I tnble,
entrega à Jeslls als J ueus: veusaqui'l
Pilat del Evangeli, A 'lis mateix cstan pin­tats
en les sagradcs pagines los tipos y ca·
racters de tots los qui inteningueren cn
la obra del diú sacrifici; la ignorancia y
rude .. a de].; ,\ pòstols, incapaços de enten­dre
lo que· ... un plan po1itich, com lo que
l'.\utor los hI atribueix gralUitament, de
\-oler restaurar lo soli de Judca: la ha'(a
avaricia de J udas. qui descontent de Ics
lliberalitats del seu Senyor y .' Iestre, se'l
,'en pc'l preu mesquí d'un e~clau; la amCll'
encesa y mística de '\agdalena, qui ¡¡na\'a
entre !es doncs que ab la \ 'er~c Santi~si ­ma.
seguian ¡\ Jesú..,. y no darrera de Je­sus
contantli ... os amors, que encara que
purs y noblr.:.." III son propis ni de bon
68 LA TRADICiÓ CATALAKA
gust; la superbia dels FarÍ!zeus y Ponti­fices
qui adulterant la Ue}' ab comental'Ís
y explicacions d'e.'icola, no pogueren so­frir
la rectitul y pure~a de la doctrina de
Cristo, y tement perdre'l prestigi propi,
moguts d'odi, procuraren sa mort, sense
qu'en I]cx:h sc trobi ni la \'erossimilitut
permeti, que intenta<;sen fer entrar à Je­sus
com capdill, en la con;;piració ab que's
pensa\'an lliurar a l'irael del jou de Roma.
Ko lenia, per consegOcnt, neces.<:itat de
treballar molt en Soler pera trobar la nOta
car;lctet'istica de cada personatge, pui ....
hen apuntada est;1 en los Sants Evange­lis;
bastava estudiarlos y trasladarlos {¡ la
e~cena ab la senzillesa y naturalitat de les
Sagrades pagines. ¡;'lles ayl qu'aquC!;ta
C!; la emprc-o.;a que sols pot realisar un
gran poeta ~'encara un gran poeta cri~­tia
... y en Soler ha ,.lon:1t probes de no
ésser ni una cosa n i un' altra: to gran no està
¡\ l'alçada de sa ma, r la fe cristiana,
aquella fe suau, ilustrada è inspiradora,
no niua en son cor, com ho demostran to­tes
Ics obres en que ha \'olgut tractar as­sumptos
religiosos. ¿Què son Ú's A les
Negre!> )"1 judas de lú:n'oth, més que unes
desgraciades lucubracions literari es, que
ni goso dir poetiques, filles la primera de
supina ignorancia teològica, y la segona,
de la lectura d'exegeses racionalistes?
Qué es lojesús mes que un'altra proba de
que desconei ... à Jesus }' l'csperit de sa
Doctrina? No basta la bona voluntat,
que'm complasch en rcgonèxer en l'Autor
aquesta vegada, donant fe al sentiment
que li pot ha\-er dictat exes paraules ulti­mes
de la 11I'{'ocacr'ó:
¿Com no brnlJar ma lira soos ao¡;tèliehs
polsantla per Julis? \los e8nt, que ho di¡;an
Que'm perdonin si erro,'ls que m'escoltan.
,\I es no basta, dich, aquesta bona \-0-
luntat pera lrohar~e en condicions d'em­pendre
una epopeya com la del jesús, sino
que's necessila l'alè poderós d'un Dante ò
quant men}"i, la relativa grandesa d'un
Ilojeda ò un I(lop~tock , Y en Soler no'!
tc'l do de la grande"a oi la .~ent, ni ha
inspirat may sos versos,
I _a \ena lleugera, a~erida, ~amosa, pro­pia
de la comedia, es la seva; un ferm es­tudi
literari y una obsenació directe del
natural, l'haurian de~at al",ar fins al dra­ma
de COSlUms; y una llima cu}dadosa
hauria polit sos versos, que son ata de lo
mes incorrecte que corre entre lo notable
de nostra literatura, ;\0 pretench definir
ex cCl/hedra; Illes me sembla que aquesta
era la missió d'cn Soler, Arn, dexanlse
portar dels aplaudiments d'un publich \ ui­gar,
ha malejat fins un punt inconcebible
ses bones disposicions; ha escrit poesies a
preu fet y ba creat un teatre que ha for­mat
c-"cola fins entre sos enemichs, qui
poch s'apartan en sa majoria dels motllos
del antich Pilarr,;¡, sobre tot en lo que te­nen
d'anti-artistichs, Aqueix aplaudiment
lo ha enorgullit } l'ha portal fins ni cx­Irem
de creure's capaç de exes colossals
empreses qu'han estat la corona de dos
genis, unichs que's \-euen entre les obs­cures
ruine::; de tams talents com volgue­ren
emular les glories de\lihon ) del
Dante, _\Ics t'bit ja li pOt ha\'er demostrat
que no es aqueix lo cami de son ingeni;
molt menys ara, que arribat ja a la edat
en que manca a la imaginació'! foch que
la caldeja en la jm-entut, no es hora d'es­calar
Ics altures, sino de caminar ab peus
plans per la terra baxa coneguda de tOla
la \"ida: haig de dir que jo no he sabut
trobar en 1I0ch ni una ratxa d'inspiració
entre les cent di\'erses situacions de la Ira­gedia;
per tot la mate:<a fredor y esterili­tat,
cobenes ab un ropatge llampant
d'imatges retòriques vuydes, que sols tes­timoniejan
la ausencia de la inspiració ver'
dadera.
Si a tals defectes, incorreccions y manco
d'inspiració s'hi a fege~en les mil incom-e­niencies
qu'espurnan la major part de les
e'icenes, los anacronismes, que \-enen à
esser la punta de la orella del iliterat y per
fi. los nombrosos error:; teològichs que
L \ TRADICiÓ CAT\I~. \ Y\ IX)
de per tot arreu s·axecan en aque!lc:; mor­tab
planes (I), se tindrà una idea apro:ti ­mada
de lo que·:; y lo que representarà
dintre pochs anys em tentativa poematica
que pe'! bon nom de son Autor deuria
ometres en les fu ll es de nostra historia li­teraria.
y per re~pecte fi la Religió deuria
desterrarse de les taules del Teatre.
G AYETA SOLER, P\' rc.
UN C E NTRA LlS~ [ E lNTELECTUAL
Lo centralisme abson-ent es tan con­trari
fi la naturalcsa com l'exclusivisme
particularista. Totes Ics cascs tencn un
moviment propi dintre del tot un i\-ersa!.
' les, en nostres temps los homcns s'han
empenyat en llUC ¡dgunes casc:; monopo­lisin,
diguem ho ax is, la esfera d'acció de
totes Ics demes. ¡h is ¡'¡ Madrid per tem­perament,
per educació ó per necessitat,
tothom es polit ich d'o fici y la política \e
CI) En proba de lo que dich, veusaqu i un ma nadet de anac ronismes; la mort de joan
Baptis ta aba ns de eomençarse la predieaeió de Cri s to inaugu rada en les Bodes de 'Cana; dir
que la fe verdadera es:
la expresió
¡'a ltre en que par ta de
la que du una vena als ullI.
y, en la ma a lçada, una creu;
no es menester se r un Sèneca
los Sa ll is EvaNgelislas del Anti ch Testament.
Ara, una mos tra de ineonveniencies y errors teotògicha: pr imer quc tot, los molts pusa t­ges
en que jesús par la baix condicionals qual desenllaç desconeix \' . g.:
s i no moro per flaquesa
hUm'lOal, sé que dema
\ Ioriré pe r \Iagdalena,
y en lo inconcebible soliloqui del llort de Getsemllni
r. ,,"(, que mas penas, son
as de ser creat pe r ml ,
espantal mon ser divi
de lo quc jo ja sabia,
veig. que, e'lC(lr que'l PresseNtia,
supern li. 101 son s ufr í.
Y axis va seguint d'u na manera in intel igible (¡ vegades, argüíntse li. sí mat ~jx y pregun­tantse
sovint, com qu i fa Exe rcicis,
mes ... ,¡y la missió divina
que he vingut jo (¡ cumpli al mon?
missió que sols se decideix .i complir en vista del afron t y verl(onya que passaria at sabe r de
sl mateix que no la compli pe'l temor dels sofrimen ts y de la mor t.
Pe r últim y per no alla rgar exa llis ta, vejan si conexe n l' inve ntor d'exes doctr ine8:
qu i ma ta may fa jus tícia,
y en al tre Iloch:
may mon rccort ni ma imatge
presidcscan ca p rigor,
la crueltat 8em pre es salvatge
y digan si es menester scr teòJcch pe r no caure en aquestcs aberraci ons que no son lapSllS
ca/ami si no que en la obra venen acom pan yades d'escenca en les que je8':' 6, co nforme ab Jo
que ense nya Renan, eondempna tota efusió de saneh, lense In qua l S. Pau, no tan ben ente rat
segurame nt com en Sole r, deya que no hi pod ia have r remissió: sil1e eJJussi om.: sal1J! 'úN (S, I/O I/
fil r~missjo.
70 LA TRADICIÓ CAHU,,\
a e-.ser a \ladrid un centralisme intelec­tual
que ho absOf\'ei>; lot; y lo qu'es a
\Iadrid la polit ica, es a Barce!o:la'l co­mers.
Son diferents .¡.;;pe.:te..; del egoisme
uni\'ersal que' ... manifesta de diferent modo
a ..:ada poble. Qui \'ul¡:ra conê~er les cau­sei
del estacionament en que's troban Ie..s
bellcs arts a Barcelona. Ics trobara en
aquesta immensa gola comercial, en
aquest centre cap ahont gravilan totes les
inteligencies, totes Ics voluntat-;, tote..i les
aspiracions y tota la humana acti\"Ítat. Per
lo tant, aquí no hi ha per que parlar de
l'ida intelectual y artistica; quan no es
nula, es corcada ó malaltissa.
Y\ compren. \ una generació que no
te mes ciencia que la de! tant per cent,
preocupada no mes que per l'ideal de \·iu­re
y de \"Iure unicament de pa; a aquesta
ressurrecció de la raça feniça, a una ci\"i­lisació
jue\·a. que ha com'ertít lo mon en
un cementiri moral, que ha creat aquest
arany monctari qu'engendra la corrup­ció
en politica, que mata la amor a la pa­tria.
·que con\"erteix al amich en tira del
amich, al parc en but>;i del fill. al fill en
fis~al del parc, que dona mc" importancia
;1 le.; pcce'i de tela y ;1 Ics bales de cotÓ
que al noble e~ercici de nostres facultats
intelectuals, que te"! seu temple en la Bolsa
y1 seu deu en la moneda trincanta, que
pren per prototipo;1 un poble, que no ho
es, quc es sols un abigarrat conjunt de
races sense hi~toria, ni tradició, ni perio­nalitat,
ni literatura, ni mol"Íment inte­lectual,
anomenat Estats Units, qu'en­gendra
un uniformisme infernal, pretenent
sols pera dcfen'iar sos interes'ios borts,
portar a la practica la unificació antinatu­ral
de races y de idiome~, y que "01 obli­gar
de gral Ò per força. a que l"ajudin to­te.;
Ics forces de la naturalesa, impo,.;ant
un jou ignominiós a la Ili\·crtat. a la >òa­grada
lli\"ertat, ctc.; a una generació axis,
no li parleu de res que no siga lo que li
agrada, lo que li interesa segons so!> fal­sos
judici ... Y lo que l'interessa no es pas
lo que pen~an aquests sers .lll/inJ/llratS.
e:r:/r.lnys y rd/culs qu'en diuen sabis ò ar­tistes,
puig lo seu esprit dorm la son de
la ¡nercia.
Quan no's dona pa a la inteli~encia, vc
un de~enrotllo temible de Ics passion", y
pcr axó los poblcs molt comercia!'; son po­blt:
s molt corromputs. D'aquí ,'c taml">e que
les uniyues cose" que agraden son Ics que
enlluhernan los sentits, a qual totalitat
dona'l nom de civilisaciÓ. Es dir, som
molt ci\ilisats perque surt molt fum de
moltes xemeneycs, peryue's fan cotons
molt blanchs ò llanes molt fines, perque
hi ha tantes llums per los carrers que en­lluhernan
la \"i'ita, perque'ls carrers son
tots rectes y amples, :'t fi de que pugan
passar y traspas~ar ab l1i"crtat molts car­ros,
tram'ies y cot~es, peryue hi ha mul­titut
de basars de quincal1a y altres ob­gectes,
quc tenen mitja hora de lIargaria,
y quals estrems per sa gran distancia sc
perden de vista, perquc tot te dimensions
cxtraordinarias. molta altura. longitut ':!
latilu\, perquc hi ha ferrocarrils molt
Ilarchs, que portan molts quintars de car­ga
ó molta carga de sers humans que no
estan may be a casa se\"a y "an de l'un
cantó al altre sen<;c anar ma)" en lloch,
etc., etc. :\0 \"01 dir açò quc nosaltres
siguem enemichs del progres material,
però"ls comerciants no'n perd\"e~en res
mes de les coses, per..¡ue la borratxera
comercial no \'01 \'curc cn !loch mes que
mo,'iment idem. Y sortintnos per un mo­ment
del a<;sumpto, direm que la bogcria
)" l">orrat~era poblica, qu'es una altra de
les llagues d'J~",panya que costar:'tn molt
de curar, no l'cu res mes que lIuytes, dis·
putes )" gatuperis. Ella es la que dona
tambe'l nom de ci\"ilisació a \"aries mani­festacions
del despoti'ime. al fet de que'ls
ccntres nacionals matin les energies re­gionals
le~ grans ciutats, als pobles pe­tits.
abs)f\'int sa l'ida; a que s'hagin aca­bat
10'i lladres de camins. qui armat" dc
trabu..:hs demana\":!.n los diners ò la ,·ida.
a cambi de que tothom puga robar si \"01
al amparo de la lley; a qUè ["artifici de la
l
l
L.\ TR,\DICIO CA I AL.\:'\A 7'
farça ocupïl lIoch que corn::spon a la na­turalitat
de la veritat; a que Ics relacions
internacionals dels pobles sc mantingan
per la colo .... sal mentida de la diplomacia,
a que la autoritat racional quI,! no degrada
la dignitat del home, siga substituida per
la força bruta que la degrada, a que les
nacions tingan podero~issims elements
de destrucció, en una paraula, a quc'l
mon siga com es, un teatre ambulant,
ahont los que fan menos comedia son los
còmich" d'ofici. puix tenen un director
d'escena quc posa lunits a la acció de la
comedia, mentres que la comedia humana
no te director.\ \cs tornem al assumpta,
Una de Ics coses que al meu modo de
veure dona la mida e'tacta del estat inte­lectual
d'aquesta Barcelona moderna, mi­nada
per lo corners es lo segnent fet per
mi molt observat. \'0 hi ha cap home en
lo mon, siga quin siga 'I grau de la seva
inteligencia, desde'l que llinda ab la im­becilitat,
fins a ccrn:lls com los de Pascal
y Shal,spcare, que no tinga un círcol d'ad­miradors,
Podra'l fet \'ariar les circuns­lancies
accidcntals de nu.mero, de cultura
) altres, pera ell e'tistei", Pera .:ertes per­sones
que'ns conexen, lots los homens te­nim
molt talent. Tot dependeix del grau
d'intcligencia que hi hagi en nostrc cer­vell
ab relació ab lodel que'ns jUlja, y no
poques \egades noslre lalent esta més en
lo .:ap seu. que no pas en lo noslre pro­pi,
Si ell ne le menos, som sabis; 'li'n te
mes som lonlos, poguent esser alternati­\'
ament una cosa y altra, Les coses a\'u~:
l'enteniment no les jutja sense ulleres.
quals \¡dres uns cops fan les I¡gures mas­sa
gro ... ses y altres massa petites, Deter­minades
perso nes han tributat gransclogis
a un vcritable artista a un sabi de debò,
) al cap d'un rato han jUljat del mateix
modo a qualsevol palan, Los matexos
termes han senit per l'un com per l'altre.
I3eetho\en es sublim y tambe ho es qual ­sevol
me"lre de capella rutinari, y Ru­binstein
es un piani"ta eminent, y lai pia­niSIa
de societat es una mara vella de la
naturalesa; en Perez Escrich}' en Rafel
del Castmo tenen per admiradors als ma­texos
que Cervantes; molts entusiastes
del (( l lamlet)) s'extasian en una represen­taóó
de «La \ Iuerte Ci\'il)): los amants
de la Filosofia comparan a n'en Pi y \ Iar­gall
y Salmeron ab Sant Tomas, ab Plató
r Arisl!'Hil, mentres molts qut.: s'c ntusias­man
ab los gran" poete~ cl.bsichs, del re­nexcment
Ó ¡-'t: ab algunes eminencies
contempor:inees posan fins als nu\'ols a
alguns \'ersistes adotzenats, A~() suposa
indubtablement una verdadera desorien­tació
intelectual, que es tan perjudicial en
art y en ciencia, .:om en religió. ,\ \ u)' la
moral nai~ del temperament, com la bc­lIe~
a y la \'eritat de la simpatia ò antipa­tia,
Son coses purament COll\'endonals,
Com qualse\'ol hoix pot dir lo que be li
\'Ínga publicament, !'ense que ningu sc
n'e'ttranyi, la fc's confon ab lo f:lIlatisme
sectari. )' un criminal. un far ... ant. un \'i­ciós
es proclamat martir, considerat re­demptor
y comparat ab Xostrc Senyor Je­sucrist,
Xo serem nosaltres los qui alirmem que
lo corners es la uniea causa de tot axó,
pero!Sl direm que n'es una de les princi­pals,
puig a me'l de que las co~tums co­mercials
son embrutidora" en wau super­latiu,
la conducta de molts comerciants es
indigna a tot scrho,\lolts son los qui tan
bon punt s'ha desafamat, per dirho a"i5,
a ulla criatura, consenten en tenirla a casa
seva, obligantla a estarsi de"de la set del
demali fins a les onze de la nit, respirant
una atmósfera corrompuda y primnlia
no sols de desenrotllar "-es forces morals,
si no fins les flsiques. Per aqucsts .. crs in­feliços
no hi ha ni una sambra de com­passió.
,\ çò sen<;c contar ab que aquest
treball escessiu y superior a les seves for­ces
y edat es recompcnsat de la manera
mts \'il y miserahle,
No contents ab aquesta c<;cJa\'i tut re­pugnant
no'ls dc-.:an respirar ni'ls dics de
festa, pri\antlos axis, fins de procurarse
una mka de instrucció religiosa, quals
7' LA TRADlCtO CA r. \Lr\:-Jr\
prc.:eptes los en .. enyan à no re~peclar, Y
a'(i., van fent any., aque"te':i infdices cria'
turc.,. axi., \"an cre\ent en un I[:¡.-;timò<;
a\:>andono, axh \'an a.:o"tumanhe a respi­rar
una atmòsfera de negoci, que va me­tall';
ant son e"perit. Quan tenen alguns
an\s, tenen fam y set de lo qu'cll .. ne
diuen lIivt:rtat. ò siga d'ayee, de \"ida y
de mo\'iment, y s'entregan a tots los \'icis"
l~lIs son en gran part los qui poblan los
caf~s; ells los .::readors Y 'iostenedors de
tantes y tan pernicioses societats de ball;
per aquec;ts camins arriba ¡\ esser lo que's
aque"ta munió de ¡o\"ens insulsos, rutina­ris,
cala\'ert:s, 'it:nse conciencia de la mo­ral,
de la justícia, dd de\'er, ni tan sols
de la familia, quals goig,,; no han tingut
temps d'assaborir. \ causa de no ha\"er
pogut rebre una mica d'instrucció. si al ­guna
cosa Ile¡.:excn, son aquests setmana­ris
pornog-rafichs que tan abundan li Bar­cclona
y que gracies a aquells tenen \"ida
prò<;pera, '! per aquest rnedïs van tornant
gro<;sers de COstums, d'idees, de senti­ments
y de tot, y en ses converses pot
din;e que \"erdadcrament sc rebejan en lo
fanch, L iguals son los que açò consenten
fi gratcient com los que ho practican per
vici"
Gracies à tot açó, en aquesta terra des­graciada,
no hi ha atmòsfera artística, no
hi ha ambt:nt ahont esplayarse una ima­ginació
somiadora, no hi ha 1l0ch ahont
concretar, exteriorisar, donar ser y vida
als grans pensaments, .1 les grans aspira­cions,
sina que totes clles sc pt:rden en lo
hu~t, en un buyt interminable, en un
abi m i nlinit que produheix \"I~rtichs de des­esperació
y d'angunia " Les imatge,~ flo­tants
de la imaginació, aquests l1ampechs
espirituals qu'en diuen inspiració, passan,
volan y fugen vertiginosament. com un
mon de sombres fantastiques, qu'en mo­viment
etern em'oltan al artista, qui Ics
veu \"enir ara y tornar desprê<;, y s"hi en­carinya
y enamora com si fossen traços
dd 'ieu cor y sent conStant tentació de cu­Ilírles,
de retrataries, de materialisarles,
pera darleshi vida llarga, gosar~e en ellcs
y ferne participants als demés homens que
ni sospitan sa exi"tencia, \\e,.;, ¡lluyta inu­til!
"obre se" e~patlk" pesa com un plom
immens que l'a'l;afa, lo derer de consen'ar
sa \ida, de dar lo diari aliment dd cos,
sense trll!:lar may una ma amiga, un pare
compassiu, un amich \'erdader que li ofe­re'l;
l un banch pera ~eure, un coxi pera
repOsar. Los fruyts de la intcligem.ia no's
coti ... an en aquest men;at, en 10 mercat de
"quest pais ahont l'artIsta es una distrac­ció
y un passatemps.
])esgra<..:Íat del ani"ta que no sap crear­se
una vida Intima seva, exclussivament
propia" Forad'ell no hi ha mes qu'una be­lIugadbsa
de sers que \"an y venen senSt:
cap mes ideal qu'omplir Ics ca\es de di­ners,
com unich medi de gosar, pera noïs
grans goig" del esperit, sina plahers ma­terials,
grosers. de gastronomia ó erotis­me"
Y'1 po!:lre arti"ta's veu arra<¡trat per
aquesta rierada comercial y malgrat sos .
desesperats esforço,.;, pera sortime, te de
seguir sa corrent infernal en un circol per
ahont pas"a en moviment precipitat, tro­bantse
sempre al mateix 1I0ch"
\ Iireu ara lo cantó invers, mireu 10 que
vol tenir apariencies de \'ida intele..:tual,
los centres ahont se culti\"a l'art y se os
gclara la anima" \qucll materialisme co­mercial,
es al fI y al cap, y permètintme
la frase, materialisme-materialista, men­tres
que l'altre es un materialisme ab pre­tencions
d'espiritual; es lo sensacionisme,
lo plaher egohta, l'embotament de les
mes nobles facultats del home, la exube­ranci
a dclluxo matant la vera bellesa de
la forma, lo COIl\"cncionah"me sodal con­vertint
l'art en medi de satisfer la vanitat,
la sensualitat, la exhibició de la opulencia,
en una paraula, fent del art lo grandios
bufon del rey luxo" \'eu<;aqui una especie
de maniqueisme al re\"és, en lo qual
triumfaï principi del mal. Aquesta gent
actualment ho tenen acaparat y per lo
tant, cOrl'omput tot; la pl'empsa, los tea­tres,
fins les universitats y ateneus, A. tOt
LA ITt\DICIÚ CATAL\l\A 7J
arn::u ahont aneu hi trobareu lo regu~l
d'un poble rutinari y egoista, d'un !poble
que te'l" ideals en lo sistema nel'vios, yl
sistema nerrios li la butxaca,
¡Pobre gentl li l'hora que malgastan
molts diners en posar ses cases y ses per­sones
ab un luxo tan ple de riquesa com
de mal gu~t, tenen l'enteniment yl cor ple
de trenyines y pols, y'ls infclissos no se'n
adonan. ,\ Ientres tant al artista no li que­dan
mes que dos camins: ò ferse comer­ciant
ò rutinari. Es dir: si es arquitecte,
en !loch de obres d'art, tindra de fer nius
dt: pedra en formes geometriques !;empre
igualsi si es pintor, a retratar senyores Ò
senyoretes tiesses com un pal ò lIampan­tes
com un cromo; si es escultor no tindrà
mes remey que fer marchs per quadros ò
cadires y sofj~; si literat, no trobara camp
per carrer sina fent gacetilles y telegra­m..:
s per algun diari, ò be articles ab fra­ses
fetes (pcrque sina, exig..:xcn massa
atenció y son massa prDjlmdos li y si es
musich, ò tindra de tocar Operes conegu­des
(es condició indispensable que sigan
del gastat repertori liceista), convertint lo
piano en una bandurria, ò a ensenyar
senyoretes que \'aren començar tenint pe­resa
per moda yacaban tenint la per \'ici;
ó fer \'eurc als pares que tots los seus fills
son uns talents e'ttraordinaris, Ò escriure
pesses romantiques per cant en italia O
sarsueles pornogr:ifiques en un acte, Ò
balls pera alguna societat ú or<'lue~ta de
poble, ò fer lo sabi component mi !'Oscs tea­trals,
etcetera,
Es hora d'acabar, Lo positivisme nas­cut
per la falta de fe religio!;a, s'ha
tra .. format en egoisme y lo concret d'ell
es lo corners, :-':0 combatem aquell comers
legal y prudent, necessari a la \ida d'un
poble yal progres general, y que's tan
uti] com poch practicat; pel'o SL que com­batèm
y ab tota la anima, lo fet de qucls
pobles moderns se tornen essencial y e'\:­clusivament
comercial~; combatem y ab
lates nostres forces aqueM centralisme in'
telectual que's proclama a si matei,< com :i
unieh que te dret a la vida, fi aquest co­mers
despòtich qu'aqui s'ha cOLl\crtit en
vergonyós medi en qu'hem de viure y
quals miasmes hem de respirar, que à
pesar d'esser tan dolent, es tan general,
que fa perdre la convicció de la propi a
vida, de la dignitat, del d..:\cr y de tOt; y
que com·crlei..: al propietari honrat ..:n un
burguCs antip;'Ltich. 'Jo veuen aquc~ts in­feliços
enlJuhernats per la brillantor del
or, que ab lo matei'\: que volen ferse feli­ços
se fan desgraciats, ab lo mateix que
volen dar~e bona vida's privan del repòs
y tranquilit¡¡t d'esperit, que son la essencia
de la vida . Dcsengflnyinse d'un cop; si \'0'
Ien esser feliços, es necessari que de tant
en tant s'olviden del !;eu ofici.
E\'ident es que fi. aquestes anime .. mor­tcs,
no se'ls pot dar cap art ni cap litera­tura
de debó.
,\ra be: essent açO \'Critat com ho es
¿quma es la SOrt del artista en nostra te­rra?
Lo llegidor potser ho ende\inara.
Nosaltres no mes hi vcyem dos camins,
Suicidarse moralment, si te de guanyarsc
la vida, y sina, crearse a dins de casa se'·a
una soledat ahont puga concentrar dins de
si matei..: son esperit y fer ,ida interior y
no tenir dc cscamparse cap a fora. Con­centrant
nostra atenció, le .. forces intclec­tuals
s'aumentan d'un modo prodigiós
del matei~ modo queconcentrant per medi
d'un cristall en un sol centre los raig .. so­lars
no e,>calfan sina creman, no donan
calor, sina foch.
,\ . VIVES,
74 LA TRADICiÓ C,\Tr\LA:\'A
Quand al Cel tornava
l'an::\ngel Gabriel
3prés l'embaxada
de part de I;Etern,
dessobre ses a les
s'hi posa un aueelJ.
Fins enlrt! a la Gloria
d'allí no's mogué,
Donaren1i hostatge,
no sabeu pe r que?
Per què alimentava
son parc vell,,!.
FLORETES
D'Angels de la Guarda
tenia li millers
la Verge Maria
(entli acatament.
Y tots quan plovia
perque no's mullés,
ab llurs belles ales
formavan dosse r,
Tot anant carni d'Egipte
Jesús, \laria y Joseph,
sobre ¡'areh de sant Marti
guoylavan los angelets,
En renglera s'hi al(lnsa\'an
Com per un balcó del cel
per vcurc la professó
que possava pe'l desert.
Sota una ponada
d'a Ull li Nazarel
hi niavan colomes,
un esbart enter.
Als pelits don3van
lo menja en lo bech
perque no tcnian
plomissó ni rc,
Una mUlinad3
Irobnren descrts
los nius, que la cria
muda havIa fet
sobre 13 tculoda
del fuster Joseph,
No sabian qui'ls entrava
d'Egipte los infecls,
mas los idols al senti rho
mil traços sc varen fcr,
Per un3 fo rça invencible
cuygucrcn dintre l'infern
y com fi cans rabiosos
lladraren fi Llucifcr,
,
LA m ._\ DICIO C.\T.\ LA:'\A
LA ESCOLA )URÍDlCA CATALANA
~IGLI! n'lI
F K"'CI!SCIt \ IARTí Y VILAU.\_\IOIt
(Ac.Jb.Jlllenl.)
Al fer la c'I(posició del dret publich y
con:;titucional de Catalunya, al primer
cop d'ull un ja hi nota grans cone"cOlcnts
de lo que tracta; discurs clar, metòdich,
conels; torba de moment \c~cnt la valen­tia
y atreviment de ses propOsicions, pera
l'ànim <:e dcscmboyra dcseguit al \-curc
que, al descapdcllar lo tema, re:; diu que
no estiga conforme ab la tradició, ah les
llcys de la terra y ab 10 sentit juridich
mes crisi ió.: y m~ quan proba al peu de
la lletra totes s..::s afirmacions. ¿QUI no
s'espanta al ohir que a Catalunya 1¡¡\lo­narquia
d'aytal manera es paccionada y
electiva que, no solament en lo cas de
rompiment del pacte per part del Sobira,
ò de"~prés de la mort d'aquest, lo nO~tre
poble reasumei ... l'autoritat ab poder lliu­re
y legal de donarla:i qui mel Ior li sem­ble,
si no que fins servant lo Comte'!s
juraments empenyats y durant sa mate ... a
vida, pot mudar de govern y escullir lo
que més li agrade? 1~1I matei ... confessa
qu'esta proposició sembla atredda, pero
la \'eritat es que la d..:~a ben probada sen­se
que la tape la \:Ioyra més Iku, com
veurèm més cnde\'anL Un autor de nos­tres
dies califica de re\'olucionari y dema­gògich
:i en " Iartl y Vilada mor; la \-eritat.
açò no'ns estranya en la ploma d'un home
qui tant de paper ha gastat en sos estudis
sobre'l regnat de Felip 1\', fent la apolo­gia
de l'OIÍ\-ares, blanch de Ics censuréS
d'aquell juri,>consu!t; per altre part,:i nos­altres
nos sembla que lés idee;s y la ges­tió
politica del senyor Canovas, qui es
l'autor aludi!, tenen molti,.;sims punts de
sémblança ab les del Pri\'at d'en Felip, si
ja'ls dos, no son exemplars d'una mate ... a
especie,
Tot..:s ses obr..:s son genuinament cata­lanes:
ab tot y la l'alentia ab que parla,
més filla de les circunstancies lJue de r..:s
més, y que nosaltres \eyem més engran­dida,
efecte del reba ... ament de ca l'lleters
qu"avuy impera, lo qual nos fa pendre
per atre\im..:nts d'un t:llr.lgé, lo que no
son més lJue'ls dictats de la rahó y la dig,
nitat ultrat jade,;, s'hi veu sempre al fons
aque!Ja maturitat de s..:ny, aquell sentit
praclÍch, positivista, aquella serénitat y
repòs de l':inim, que ab tanta justicia no,;
concedeix l'immortal analista aragonés,
en Jeroni Çurita (Ana].;, lib. H, cap. IÓ,)
Lo caracter catala es del tot antitètich
al ca,;tclla: ab qui tenim mc,; comunitat
d'esperit es ab lo poble francès meridio­nal.
Re;; te d'estrany, donchs, qu'essent'
nos Castella aleshores tant enemiga, en
totéS les obres del nostre jurisconsult s'hi
troben tendenóes afrancesade,;, fins ..:n
Ics escrites quan encar..: formava part de
la corona espanyola. Similis simifem qll.'-:­n'I,
Entre en Fontanella y en .\ Iartl r Vila­damor
no hi trobam cap punt de contacte,
L'un es l'home sabi, qui sentint per tot
arreu apparellaments de guerra y'ls crits
de dolor de la marc patria, al \ eures man­cat
d'esperit y de vocació pera les arme;;,
se tanca ben be adins de casa se.a pera
no oure res de lo que passa a fora, y es­criu
infolis, plens dïlustració y sabicsa,
es \erilat, y que honran molt al pobl..:
que compta entre sos ¡ilIs al llur autor,
pero que, si \'al :i. dir la veritat, no cra
LA TRADICIO C,\ I \L\;\'A
allò lo qu'en a..:¡uelles clrcun<¡tancies de­mana\
a la .çall/,ç /,np/lli. L'any 16 ... 0 duya
la gramalla de Conseller en Cap. pero en
res contraria a lo dit: aytal elÍrrech se
dona,'a per insaculació.
Lo liscal de Ja Batllia general de Cata­lunya
era tambt un home ple de saber,
com se comproba llegint ses obres, encare
que no siga més que per SUlll/na c:l/,it:!;
pero, ab la sanch d'en Vallseca, defen­sant
en lo parlament de Casp los drets
del Comte d'Urgell; ab l'esperit d·en
l3elluga, pledejant les llers de la terra en
Ics COrts de Valen eia, durant la regencia
d'en Joan de \Ta\"arra, ell se feu ben be
carrech de la crissis espantosa qu'alla\"ors
passava sa PaIria, conexia la tradició de
la escola li que pertanyia, la qui per boca
d'en Calbs proclamara que quilibct tene-
1111' .firigr:re rcm/,llblicam clii II:lScitllr, se
senti ab forces pera cumplir satisfactoria­ment
en son Iloch d'honor, y s'hi llença;
si, se llen.,:a ab tota la anima a treballar
en alió que de moment sa ]"latria li dema­na'
·a: la defensa de les tautes de sa lIey.
Pera \·eure la ,·eritat de nostres parau­les
no hi ha més que comparar, posar de­vant
per de\·ant, los tHols de llurs obres
respecti\es. \Ientres en Fontanella escriu
De l':¡c/ú nll/,tia{iblls, en .\\arti }' Vilada­mor
composa la _Voticia Ullh'ersal dc Ga­IL1/
IIII)':!, apologia, la més valenta, de la
nostra soberania nacional, de la monar­quia
paccionada \ electÍ\·a de casa nostra;
aquell jurista dona li llum les Decisiollcs
Sacr¡ Hq!ii Sen.Jt/lS G.lthalom·c'f:, lo nostre
fill de Perpinya escampa als quatre \'ents
lo PfI"I.,.údirrm illc.r!,14gl/,lbilc Pri"ci/,;¡lrrS
G.llh:lloniro tro jtne elif.!elldi Gh,.isti;¡níssi­ml/
III ,lfon.Jrch,lm.
Ab qui te molta afinitat es ab en Pau
Claris; si aque51 hagues sigut advocat,
hauria escrit la ({~olicial) y'l (,Praesi­dium));
en ,\ Iarli, en la presidencia del
Geller.ll, hauria trel:>allat, com l'inmortal
canonge, pera constituir li Catalunya en
Republica Independent, y en cas de no
poderho lograr, com realment succehi, a
causa dels nostre.;, c,;crupols tradicionalis·
tes, hauria també enjo~ at les quatre ba­rres
ab le~ flors de lis de ¡-altra banda dels
Pyrincus,
Qu'un, \·olant per I"alta especulació ju­ridica,
nos feu \'eure 10 noble y ample
esperit de lIi\'enat cristiana, qu'informa
li les llers de la terra, y que es la anima de
sa tradició; l'altre, tocant més de peus a
terra. recorda aqueste~ doctrines al poble,
li empehü alguna mica de sanch, qu'ell en
ses \·enes guardava dels l"i vallers y'ls Pa­llars,
li senyala Ja terra de Promissió, y,
com altre ,\loi sès lo guia fins anibarhi,
pero tambe, com aquell, mori a~is que hi
entravan los primers, L'obra de l'un se
co mpleta ab la del'ahre¡ qualse\·ulla de
elles, sola, seria incomplerta.
En varis manuscrits coetan is havem lle·
git d'en Claris que tenia un caràcter cnér­gich,
ferm, tot d'una pessa, y qu'era
home de poques rahons, qualitats que li
en\lartl ningu tampoch li e.::catimar.i., si
ha llegit sisquera un parell dels capitols
de ses obres. L'ad\'ocat fiscal es lo repre­'
sentant de la tradició politlch-juridica en
l'ordre especulalÏu, l'altre ho es de la ma­te>:
a, pero en l'ordre practich. ¿Qui fcu
mes pera Catalunya? {VOS espanta algUn
tros d'en \ Iarti y Viladamor? Escolteu lo
llenguatge d'en Claris (parla ab lo p, Ber­nardi):
En lo que diu V. p, que sa ¡\la­gestat
està ab los brassos oberts pera
abrassar medis , nO!óla1tres estem, havem
estat y estarém sempre ab los gcnolls per
terra, per obeirlo com a facis y Ileals va­ssalls,
!,CI'O ab las anll.lS ell la,~ lIlallS COII­tra
tos .çoldats quc l'ol,m tritmfar de llostres
,'ides, hOllrcs y h.lclótd,l$, (Lletra del 22
Setembre de ¡6¡oJ,\çò retrata li en Cla­ris,
y aquest es lo matei.'( pensament del
nostre jurista, Lo mò\"il, lo fi, la apologia
de la conducta del President del Gelleral,
tot esta inclós en aquelles breus paraules;
y la manife;;lació legal de llur rahó y jus­ticia,
\"eu<;aqui l'intent de tOtcs les obres
d'aquell ilustre advocat.
l';s en \larti y V¡¡adamor lo cap de brOI
I.A TRAOICIO CATALANA 77
de la nasI ra literatura jurid ica en ordre
al dret puhlich y constitucional; es, en axó
lo representant mé~ tipich de la tradióó
catalana, Si comparem Callis ab Belluga,
poch no~ costara lo veure que ;L n'aque:;t
derrer ja sc li han empeltat clements de
fo ra casa; en efecte, ab 101 y ê~~cr fill de
la tradició; l'enl luernaren un xich Ics llam­pa
nts doctrine,; del n.enaxemenl. que be­gué
oi la Cni\'ersitat de Bolonia; te massa
~i m pat i e,; al romanisme en detriment dcl
\cll espcrit casota, Lo S/,CCU/1II11 /lrillci/'IW¡
no'n~ dexara mentir,
.\ en Callis, si'l mirém superficialment,
lo ,-eurèm tal ~encer; mes, ~i reflexioném
un xich. encare que') ne Irobarèm bon Iros
més que en Belluga, ~i no hi notàm II/i ­cules,
hi trobartm rugllCS,
Tots conexem lo Exlrat':!f:!almillll/ CI/­"
ianlm: es una exposició del no:;tre dret
pú.blich y constit ucional, sen~e rcs de par­ticular
que cride la atenció, En la terra
dcls qui aban~ de perdre ses lleys parti­culars,
volen de primer perdre llurs ani­mes,
aquella obra, encare que bona, y,
molt bona, no produhcix ni fret, ni calor:
la monarquia li Catal unya es paccionada;
lo poder llegislatiu resideix ell Ics Corts
ab lo Re)': "cusaqui les léssis més prin­cipals
d'en Jaume Callis; de la tradició no
n'cnsen)a totes les doclrines, sina que's
queda a miu carni. Arc be; quan acaba la
dita obra Il.I23} encare no fe)a deu anys
que alli à Casp triomfà lo romanisme,
ofegant los dictats més dars y sagrats de
la tradició catalana; sagnanla encare la
ferida, tera aquella la mellor manera de
medicar 10 cos qui la rebé~
Canictcr \-erament catala. no perçò en
Callis estigué à la alt ura de lo que les cir­cunstancies
demanavan, i Y quant bo fe­rian
de \cure entremÍlx del /~xll,lI'agalo -
1'111111 alguns capi Iols de la .\'ol icirl l 'm­l'eruf.
l
Lo meSIre del dret civil c¡¡tahi es en Fon­tanella;
mes l'astre-rey de la no~tra litera­tura
jurídica, cn l'ordre públich y. constitu­cional,
no es, no, cn Jaume Callis, com ho
indica un autor de nostres dics, si no en
" lartL y \ ï¡adamor: compareu, SillO, Ics
obres d'aquell ab le~ d'aquest: CIl punt fi
ferme~a. y en traure fins Ics derrcres con­seqoellcies
de la nOstra Iradició leg-a1. lo
Exll\ll'agalnrilllll no es comparahle. ni ab
la Xolida (' /Zi l'cna/, ni ab lo ! 'rl.lcúdium
illcxtllgll:!l>ilc,
Lo temperamenl repO ... al, pr.ictich¡ la
potcncia armonisadora y a .. similati\a; no­te.
s caraclcristique~ del geni calala. fins
les trobem en Ics formc!o; litcraries del
nostre juri~cons u lt; pot~er algú nos con­tradira,
puix de tothom es sabut quc cn
aquells temps lo gongorisme arriba al
zenit de les ... e\'es extra\agandc~, y quc'ls
autors catalans, sensc fe r excepció d'en
.\I arh, se llençaren tambe li nadar en lo
llach fangós d'aquelles aygucs mortes.
Pero llegint ab un xich d'atenció la obra
del nostre catala. d'e¡;til m~s empalagós,
la obJ'a m~s gongorina:)' açò principal­menI
per estar escrita en ca~ t clla , la ,Y(, ­lidiJ
e'liI'crul de Cala[¡ltIy". à primera
vista ja hi notar~m quel fach ardoró,:; de
la nova escola, al costat dcl nostre caràc­ter
moderat. assimilatiu, catalanisador,
e,.;calfa ben poca cosa, Lo can tor de A II­gé/
ica)' .I/cdoro, fi ns la creuria de formes
emmidonades,
Lo gongorisme en malls d'cn _\Iarti y
Vilada mor, pert me ... d'un cinquanta per
cent; la energia, la concisió, la úrihtat
del llenguatge nadiu dc l'autor y de re~­til
català, campejan pcr tot arreu,
S,\L\,\[)OI( l ~o\J~~ Y SAL\'AOO H .
LA TR.\ DICIÚ CATALA:\'A
BIBLIOGRAFiA
Dc la Frllició Arlistic¡).- Conferencia
del Dr. D. Joseph Torras y Bages. en lo
Circol r\rtistich de Sant Lluch.
Ab molt gu~t an;lm a ocupamos d'eX"a
notable Conferencia (que I:!ellament im­presa
hem rebut de son .\utor, per 10 que
agrahits n'hi donàm les gracies), per la
importancia que re\'estc'l:en sos dos as­pecles
de treball fi10sòfith y Conferencia
¡\ un Centre d'arti~tes ; à pesar de lo qual,
apenes si la prempsa diaria s·en ha ocu­pat.
.\b tot açò no· ns estranya, puiX" sem­pn:'"
\eu lo matei'l:, la prempsa passa en
silenci ò consigna en lo l'0/'I'0uni insipit
de <ia crònica, los fets de mès importan­cia,
quan no van precedits de bombo,
anunciador obligat de totes les obres \ a­ncs:
mentre~ que potser lo dia maleiX" de
la omis~iò, de'itina una plana a re~sen~ar
la estrena d'una botiga celebrada ab un
hon ¡¡pili, .his ha succehit, com deyam.
al:! a4uesta Conferencia que. per sa ,';llua
y dohlada significació, mercX"ia ben be al­guna
atenció. mto'i de part dels qui s'ocu­pan
scriament d'Art en nostra terra.
Es com treball filosófich aquesta Con­ferencia
un capilol dï~stèlÍca subgecti\a,
en lo qual sc proba la necessitat de que'l
realisme propi del Art sia informat de
aquell ideal que ((})/<116 ,1IIome/hi l"ideal de
)Ilo bcll, y després ,,'di, Iols los homells de
)I!!lj.~1 regli lar )' Iols los }'erd,ldus ,1.rlisle.~
))1I·h,lII dil lo bell idea!.)) (Cousin: De lo
I"u,lo l1e/l)' lo 80, segona part, lliçó \ 1 ).
Per un procediment e'l:perimental, tan
propi de qui ha estudiat lo metodo de la
escota e~COCC'3a, ,-a·\ Dr, Torras ¡\ raure à
le~ conclusions més lluminoses y fona­mentals
que ha formulat n~scolasticisme
per la I:-oca sapient del gran Sant Tomàs
d·Aquino. l.es grans idees platòniques
ac,,:cpladcs per la 19lesia, tilosofades per
r \ngel de les Escoles ~ poetisades mara­vellosament
pel Dante, ,enen a formar lo
cabal dI; doctrina qu·alla s'exposa, entre-te'l:
il ab nomhroscs ol;.<;cn-acions dc gran
\'àlua, y ab una breu, però forta im·cctiva
a les tcones positivistes de Taine, que tan
enlluernats portan al<; artiste<; y lletrats de
nostres dics, ..:om si fossen supremes de­¡¡
nicion" d'un oracle infalible. La partici­pació
de ~imilitut que ab Ics substancies
superior_~, espiri luals, tenen Ics formes sen­sibles
r'ls hi dona son peculiar atractiu¡
los element.s de bdlesa que per e\a parti­ópació
conte la materia, )' la armonisació
d·aquesh elemcnts materials y espirituals,
ohgecte del,\rt cri~ti¡\¡ tal e'i en sintessis
la esplicació demostrati\'a de la II,llu,....,lcsa
y C:lUU de la frui..:ió artística, donada pel
Conferenciant, pera p'l'isar despres t'I. de­duhir
la rahó d'6~er del realisme de bona
lle)", ja que'l principi fontal de la Bellesa
es la \'eritat y aquesta e,., la Realitat per
e««cncia¡ passant d·aqui a Ics condicions
de bondat que les Belles .\rts deuen re­ullir,
si han d'':.~e,. coloc...,dès ell I" c...,lego­rja
d·...,rls ci"lïisildurc.~ y arribar a assolir
sa finalitat propia, que no es altra queï
l'rog res del homc, I.l elel·..."ió del home,
Per aquesta breu e'l:posició's pot com­pendre
la importancia que entranya I"es­tudi
del Dr. Torras y Bages, sïs te en
compte qu'es un ressucÏlament de les
idees estètiques del Escolasticisme, sols
intentat a Espanya per l'insigne autor de
la lIislori.l de /eIS ¡dc,1S esté/icas. (Vegis
lo volum I dd tomo 11, d'cX"a obra, en son
cap, \'11 1).
Pot'ier no mancara qui obgecte que la
materia·s presenta un poch confosa en
aqudk'i pàgines atapahide:i d'idec~ y ob­ser\-
acion~ protitose,;¡ me~ en cambi, sc
haunl de regl1ncxer que la força del ra­ciocini
y la preci~ió de la forma, compen·
san y tapan en bona part exa falla, degu­da
a la amplilUt del tema y als hmits re­duhit~
d·un:l. Conferencia: de bon grat
condonariam algunes de Ics gales relòri­ques
que Iluhen en altres treballs d·eX"a
,
!' ~~ ____ ........................ "F"="· ________________ ~~=~~~~_~o-=-~~="-, =-=--~-=~~
•
L\ TRADICiÓ CATALANA 79
indole, ab tal de que'ns aportessen un
cabal dïdees com lo que nalora cxa dis­quisició
filosòfica del autor de la TIt.\OI­C1Ó
C.H.\LASA.
Y ara sïs mira bai, lo punt de ústa de
la r\ .. sociació ta qui \"3 dirigida,'s veun! la
trasccndcncia d'ci1 treball doctrinal, que
feliçment podràn repas<:¡ar oi. ses soles los
artistes que l'escoltaren y cmpaparse en
aquella doctrina C,>tètica, pura y elc\"uda,
que reforçara de segur ['esperit dels qui
ajuntats constitucxcn cxa agrupació ardi­da
del Cí rcol de Sant Lluch.
1.0 dcs\'ari propi de totCi les decaden­cics,
s'ha apoderat en l'c\tranger dels lle­trats
y artistes, y amenaça cncQmanarse
als de nostra terra, qui mi ran tot lo nou
y extran~er com un progês innegable,
} peri[[an, per tant, com ho proban ja al­gunes
notes de !T05tres e~posicions artis­tiques,
de caure en Ics aberracions que
una falsa eSletica, ò millor, una ignorancia
estètica imperdonable y un abominable
malgu;¡t, pres..::ntan com conque;¡tes dels
moderns genis, qui han d'eclipsar les glo-rics
totes de les Arts antigues, Con Ira
aquetes bOlres del NorI, llum clara y se­rena,
trobaran nostres artistes en les en­sen}
anc..::s que enclou lo darrer treball del
Dr. Torrasi en elles ;¡entiran lep..::rcutir la
\"..::u d..:: la r\ ntiguctat, sabia guiadora dels
genis, qui encara al'uy no han trobat l'..::n­c..::
dor entre la inmensa turba d'artistes,
qui desde la patri a de Plató, fins a les im'
menses terres americanes han sorgit en
tants de si¡;des; )' en elles trobaran, sobre
tot, lo dit de la Iglesia santa, que dreta­ment
los guia, no à Ics fondes y [[otoses
aygues de la mah:ria corrompuda, sino a
les fonIS alti;¡~imcs del divinal saber, en
que begueren tots quants snn la honra de
la humanitat ci\"ili~ada.
Hebin. donchs, lo Circol de Sant Lluch
y son ilustre Com;il;ari, lo Dr. Torras y
Bages, prb·ere, la mes coral enhora­bona
de L.\ l lHl,JlClÓ Ç.\T,l.USA., quïs
complau en aplaudir e~a Conferencia que,
si honra a son '\utor, no hon ra menys a
la ,\ssociació que s'ha fet digna de que li
fos dirigida.
s.
CRÒNICA
Lo dia ome d'cix mes en la Sala Doc­toral
de l1o~>tra Uni\"ersitat celebrà la uReal
Academia de buenas lell·as de Barcelona))
una sessió solemne pera commemorar lo
quinquagèssim ani\er"ari de la entrada
en dita ,\ cademia de son actual President
honorari doctor don JoaquIm Rubió y
0"'. l,'obseqlllal lIcgi un erudit treball
critich·b;bliosràtich sobre'] català Baste­ro,
celebre autor de la CruSC.l Pro\'<!t/;al.
FelicÍlem de cor al senyor H.ubió per la
di;¡tinció de que ha c~tat obgectc y per
son notable estudi d·un dels lletrat:; mes
notables del pa.;"at sigle.
Pera fomentar la cnncurrencia a la EJ.:­po"
ició l·ni\'cr .. al d',\ml>eres cdcbradera
enguany, s'ha constituit un comite à Ca-talun)
a del qual te la pre$idencia hono­raria
lo cónsul de Bèlgica en Barcelona y
la efectiva don Joseph lIlaria Rius)' Ba­dia;
n'es secretari don ,\lal'Ían Capdevila.
Com noticia de sensació ho ha estat en
exa 'quinzena la terminació de les nego­ciacions
diplomatiqucs del general \\~ ­nez
Campos pera acabar sati~factoriameill.
la qOestió militar d..:: ,\Ielilla. Lo Empera·
dol' dd ,\Iarroch ha concedit la indemni­sació
demanada pel General. a~ic¡ com lo
castich dds culpable.; d·eix incident com­prometedor
de la pau enlre le:; ducs na­cions,
~ï senyalament de la zona neutral
que exigexcn Ics condiciom d..:: ,\Ielilla.
'\0 hi ha que dir. que en ¡-actual estat
d'cscepticisme en que's troba tothom
Ro LA TRADICiÓ CATALA:'\A
l"e .. it de les ne~ociacions no ha despertat
pas un entu:-;ia~mc proporcional al que
desperta l"insuh al pabclló nacional. De
tots modos, dada la situació pohtica ~
econòmica de nostra paIria. mes nos ha
\algut que l'incident no haja tingut més
conseqoencie'i beliljlles que les d'abans de
començar les ne({ociacion:; diplomatiques.
:'\otables troballes arqueològiques s'han
fet en Les Pilc!; y en Ban~eres, pobles de
la provincia de TarraR"ona. En Les Piles
s·han de~cobert en una finca de don Sin­foria
Malet, unes sepultures evidentment
ante-romanes, en les quals han aparegut
dos esquelets adornat l'un ab un collar ~
arrecades de mari~chs, y I"altre sostenint
en la ma una de'itralela de pedra a:ds com
lo primer un gani\-et també de pedra,
En Banyeres s'ha Irobal una ara roma­na
ab inl'cripció ) Ull sens fi de reSIOS ro­mans.
com fragments de têgules, d'anfo­res,
pesos, pedres de molinet, etc. Lo
ha\crse trobat tot açò al peu de la antiga
ermita de San ¡\liquel dels Guanechs, nos
fa creure en la e;o,;istencia d'un sacellut1l
romà ell aquells lIoch!>. altre temps abun­dants
d· a~ gues ferru~inoses. De la troballa
de rara n·ha donat com ple ja'l pare Fila
en lo Bullleti de la Heal Academia de la
Ilistoria.
Veusaqui la carta que de Sa Santedat
ha tingut la honra de rebre lo señor Ar­quebisbe
de Tarragona en contestació al
Missatge que li diri¡Zi, donanlli compte de
la celebraci(\ del quart Congr6 Catòlich
espanyol. en la capital de sa arxidiòcc~sis:
(1.1 IIMlle ¡·ellrrable ge/mj Tomjs, (Jrque-hisbr
de Tarr.Jgo/la.
LLEÓ, P.\PA XIII
\·cnerable Germa: Salut y benedicció
apostòlica. ¡\\olt ~O~ ha complagut la no­ticia
que'!\s donas en la le,a carta, de
que'¡ quart Congres dels catòlichs espa·
nyols s'ha de celebrar!o mes d'Octubre
en exa molt ilUSlre y anliga ciutat. Cer­tament
jutj:'tm !loch molt oportu pera ay­ta!
,\~~amblea una ciutat que, ab sos
fa .. tos y monuments, evoca molts recorts,
ja de la e!ipccial !iolicitut de Rtlmans Pon­IlIi.::
c.<; cll\'er.<; lo .. Prelats~' ciutadans tarra·
gonins, ja de la fidelitat con~lant y pietat
filial d·aquests eml:rs laScde r\po~tólica.
1\o!'o fa mes grata aquella noticia del quart
Congré~ e~pan)ol que deu cclcl:warse alll\.
10 que manifeslas en la te\ a carta, que
persones distingides consagrao ja, per la
te\a iniciati\ a y bai, la te\a presideñcia,
sos des\etllaments y treballs a preparar
tot quant sia neccs~ari pera que l'anun­ciat
Congrés tinga feliç e\it Perque a
ningu s'oculta que, si per si mate\os tenen
aquc.<;ts Congressos moltes \'cntatjl:s, sos
fruyls, no obstant, depcndexcn principal­ment
del estudi previ en escullir los as­sumptos
que s'han de proposar a la deli­beració.
l\\cs essent lo teu propÒsit y"l de les
eminents persones dedicades a preparar
lo Congres, segons se dcspren de la te\a
carta, promoure aquelles qoeslions que
més contribue.~in, no soh> a estrén}cr los
animos dels concurrents ab los llaços de
la fe y de la cari lat, sino que també a so .. -
tenir los drelS de la Sede Aposlòlica~' a
dcfemar los principis fonamentals del or­dre
religiós y social, no dubtam que'ls
preparatius del anunciat Congres seran
tals com 1\os en gran manera desilj:'tm.
I!,;ntrc lant, pregam sia propicia la gracia
yau,ili de Deu als teu~ cuydado.s y ta­recs,
y als d·aquells ab qui comparle .. es
ta incessant solicitut, y al propi temp", en
testimoni de Xostre amor. donam afectuo­sament:
i Tu, Venerable Germà, al Clero
) poble contIal a la \igilancia, la Bene·
dicció Apostòlica.
Donat a Homa en San Pere lo dia )0 dc
Janer de 189.1, X\'I de \o:-;trc Pontilical.
-Lleó P,T/,.J XIII.))
•
>
OBRES DE MOSSEN JACINTO VERDAGUER
B ethlem.-En VU,I~, I pta. Pcr correu, ¡'lO
Canigó. Llegenda piren.,ca del temps de la
Reconquisti. - S ptu. en tela, ab .ique' cobeTtc.
'¡eròTiques, Per correu, 5'35-
Cansons de Montserra.t. Seiona edlci6.­So
dnlllns en nbtica. Per cor~", SS.
Cansons de Montserrat, polides en md.
.ic. per D. Llui. Gine'li.- 6 pte.. Per ço •• !!U, 6'50.
Cé.ntichs. Edició pelÍla. - Senl mdsica, So
e~nlims en rd~lie •. Per correu, SS.
Colecció de Céntiohs religiosos del
poble, , una, dUCI )' ITU veul ab acompanyamenl
de piano li orga. Mlhica de!mutre Cindido Can­dl.-
t'So pIu. en nhtic •. Per corrcu, 2'75.
Excursions y viatges.-3 ple •. en .duic •.
l'cr coueu, ]'25-
I d.ilis y cants mistichs, ab un prOlectl de
D. M. Mili y Fonunlb Ter<:er. cdiciO.-¡'2S ¡>ea­sCles.
Cn l'1hl;CI,)' " S7 cn let._ Per correu, ,oc~n·
lima me •.
I tinerari d'un pelegri A Terra Santa.
-3 pIU.
L a At1é.ntida, poema, ab la traducció caste·
llana per Melcior de l'alau. Tercera edició.-2'So
pIu. en . ll.tiu, y 4 en tela. Per correu, ~S d,,·
lim. mb.
Lo somni de Sant Joan. Llegenda del
Sagrat Cor de Jed., ab I. traducció cutellanll. Se·
gona edició.-I'So pte,. en .4uica, y :I en ,da.
Per eorreu, 10 c~ntim. mb.
Naznreth.-I ptR. Perconeu, loctnllmlmb_
Nerto. Poem. ucri! en ..eno. pro .. cnçals per
Yrederich Millral, y traduhi~ al calal' per mouen
Jacinlo Verd'!luer.-I'so pIes. en flh,ica.
Passió de Nostre Senyor Jesucrhiat
Tercera edició, li: 6 chtim •.
,
Patria, poelCel __ 3 ptes Per correu. 3'25.
S'ACABA DE PUBLICAR:
Caritat. Pouies. Tercera edició._1 pe .. eta.
La fugida é. Egipte. Sq¡;ona pITI, d.him. en
I. publlc&Cló del poema 71sIÚ "'f",.I.
Lo Roser de tot l'any. Dicta.i de pen.a.
menti rehgiolol.
Se u'obln en la Lli6,..r/" J' Tip~gr"fl" C"t6litll,
CH.e. del l';, n.o S. B.Tcelona.
LO MISSATGER DEL SAGRAT COR DE JESÚS
REVISTA MENSUAL DEL APOSTOLAT DE LA ORACIÚ
Ab llicencia ecleaJé.atica.
!
Lo boo dcsilg d'.juda. li: que .'exteogan cata dia me. per oOltra terra la .mor y .. eoeració al Cor
Sac.at!U;m de Je.lll, y Iu reeondes YI.ludables p.II:ctique. del Ap('1I01.L de la Oració; juntament ab lo
especial Ifecte li: ela oNlra estimada patria petit., ha mati.... 11 publicació, de ICOrt Ib IN Re .. eren"
Pa.es d.: I. Comp.nyl. de Bllb.o, de un. edició popular del celebrat 1I11.'lIj"1I dll StlpIlU c,w"ú" '"
71slÍs ell nNtre regional idiom •.
Lli MissaIre,. del StJgrtll Cllr lun cada mel en fucK:lea de lJ4 planti, .b coberta de (.(llo •.
Se retXI lo dl. primu del me. relpe<:liu, pe.ó .e comen .. rt li: .ep'rtir cincb dia¡ .b.nl, pera m.jor
conYeoiencia deli .uhacripton r deli Cenlres del Ap<»tol.t de I. Oració.
COnL~! Explicació de la intenció donadl cad. me. al .ocil del dit Apo!tolat¡ Secció doctrin.l; Crò­nic.
de la dcyoció 1i SDIt •• t Cor en Cllaluny., MaUo.qUel y V.lencia: Crònic. general reli!liOIl; Blblio·
grafl.; T reso r, y C.lendari del S'!lrat Cor de Jel '!l, y adtmh un S.OIo •• 1 cllal4 r uo. Secció de ..arie-­ta"
htcrarin.
COli' I. ,ub$c.ipció dos peuettl l'.ny, a L. beurela.
Dirigir-se' La L¡¡Inria y TipII¡raf(" Ca/óli'll, Pi, S, bollg" Barcelonl'
s :;:r es _Oli -. •
,
s
ANUNCIS LITERARIS
NO SE ANUNCIAN OBRES QUE NO SIAN ORTODOXES
BADALONA POESIES
Monografia hiUórieb-arqueolOgica ptr MOUt:n d'Aflhll' Manie,a, de la Campan"'a de lnds, ab
Glly~l' Soler, Pbre. - Un 'rollin ¡IUllrat ab gr. ..· .u prefaci de Mouen Verd.fUto •. - Un lomo en'llla
1 helioKf1Ifiel, 4 ptel, dernat en tel., 4 ple •. Per (:O~\I y «.t¡ficat, S
ROMA
lmpre8l101l' 1 coment.ru, ~ r MOI~n Jaume
ColleU, Pbre., ab dibu%ol , 1. ploma del Eo" ch
~r",. _ Ull .oh!m enquadernat en tel. ¡n¡lesa,
3 pte..
LA TRADICiÓ CATALANA
Eatlldi del n.lor ~Iich '1 racional del regionalisme
caUlU, per J oeeph Torru , Bages, Pbre. - Un
gNl ~llI m C'O quart, 6 ple..
LO GAYTER DEL LLOBREGAT
Edició poliglot •. Poni .. catallnu de Joaquim
Rubi6 1 Ora. - T~ •• oltau, 18 pIU.
POESIES
de MOl.len Miquel COII~ y Llollera, Pbrc:. - Un
"oll1m en qUlrt, 3 ptes.
POESIES
d'en Francisco Cuu 1 Amigó, ab un pròlecb d'en
Mouen Aguil0. - Cn 1'ohlm en quarl. 4 pIU.