Tradició catalana, La. Any II, núm. 10 (15 jul. 1894)

              •
•
or.
Any II. Numero. 10. Barcelona, 15 Juliol 1894.
LA
TRADICIO CATALANA
Seientia -. - Ars -. - t.itterae
REVISTA QUINZENAL lLUSTRADA
--+- OMNIA ET IN OMNIBUS CHRISTUS --+-
~-
SU:MARI
ReHeKiò. - L. Eseola 1uridica Catalana, (eontinuleiO). - And'ólIlaea plon.
la mort d'Heelor y J. o.fane,a. de 100 fill, (poeda). - Datoa per. b. hi,.
tori. de Iu CrCUI de pedra de Catalunya. - El. I~. germans, (rondalla).
....: Crónica.
~----------------~
BARCELONA
REDACCiÓ 't' ADlllNISTR.ACI6:
Llibreria y Tipografia Cat6lica. - pl, 5.
•
LLl~TA DEL~ ~R~, WRRE~rU~m~ QLE REBE~ ~~B~~RlrLWN~
Ador (Valencia" D. t'rancisca Clau" pbrow.
Ale01, O. Camilo Vilap!anI.' D. Jo:>epb MarLi.
Almería, 1). Ba.Lomeu Carpente, Pbrt.
Aren'!. de Ma., D. F.ede.icll F!b.egu, Pbre.
Ban10lu, Viuda., Fill de Mateu.
Rer,a, D. Quine Cua!" impTenta.
Bilbao, S.I. Bulli ., c.a, D. Ja.epb de Mtu1.
Burgo., Sen'!or Admini.L.ador del üntre CatÒlich.
C'dit, D. Joseph M· León 1 Oomfnguez, Pb.e.
Calaho.ra, D. I{och Allelar.a, canonge.
Cadaqul:., D. Salvada. Lloren •.
Cartagena D. Eduudo Cerón, {abrlcanl de aoco·
laLa.
Cup, D. Anlón SerTale.
C",' de la Selva, D. 10feph MarLlneU.
CUlelló de I. Plana, D. Eurich UnTen..
CenleJlu, D. Franeueh Pons
Figueru, D. LI. Mtcgeville; D. M. CampaOla •.
Girona. D. Fr.nci<co Geli y D.1oseph Franquet.
Granallen, D.1<»eph Abina.
Cranada, D. Jou:pll Lópu Guunra, llibre ria,
Habana.. 1). Ra.món Martlnez. Auil de Orfenl.
Hue,eD., [l.10aeph Ban~, rb.e., Saneho Abarca, 8.
Igualad., D. Nicolau Ponc .. ll.
J.b, 1). Joan Flaviano, ¡.obre.
La Silbal, O. J01eph PUIg, carr~ del Arrabal.
La. PalOl&l, D. Anlón de Lata.
Lle,da, Sen,!or Adminiilrador de\l)iQ";11 t/I Lmt/a,
Madril. D. O.egon del Amo, Ihbreria; Ben .. rt Ri-
00, lJjbrerla; D. li:nncll Hecntndn llibreria.
~hnlleu, O. Joan Sol'.
Mahó, D. JauOle TuIIÓ, Pbre.
Manacor, D. Pere Monlaner, Phre.
Manila. O.10aeph Zaragon.
Manresa, Sn. Vi..el '! Viuda TorroeU ..
~lohnl de Re,!, D. ~l,quel Ci,,;!.
~loUeruu, O.10seph Canlon •.
OIOI, D. joan Honct.
Orense, O. Pere Saoo. Pbre.
O .. bue1a, AdmlnlS!r.ciÓ de la I.U/Hf'1l Pl1p .. JIlf'.
Palenei •. AdmJn;llrac,Ó de LtI p,."PIlp,.d4 CtIIJ/i"ll,
p.lma de Mano.ea, D. Felip Cuup, llibre ria,
Pamplona, Ad,niniauació de El Tf'lldü;I1,.QlittQ.
Reu., O.joan Graul '! Cenl:.
R'poll, D. Jo&n llOMI.
SlllamancR, Il. AmbrÓ' Moralu
S.hadeU. 1). Joan Oliver.
Sanenl, D. Bartomeu Clar'.
Sant Andreu de Palomar, D.1oleph R,ur l.
S.nt Seb .. ti', Adminil!rQdoT de El F,ur;lftl.
Tarragona, Su. Fill. de Fon,_ plau de la Font.
Tar .... , D. Saludo. Rodó.
Tbrega, D. Anton Ort;z, Pb.e.
'1'0.1011., D. Frlncueh Mutre..
Tu,!, D.101ieph M.a de la Irle.;a.
Valencia, n. Jo ... ph M.ní, llibrer{a.
Vall., O. Jk.n."entura Balan,t, confite.,
Vendrell, D. Manel MIquel. ferreteria.
V,eh, O. Ito Anglada; Su. Au.ió 1 C.'
Vilafranca del "'an.dl:l, D. Miquel Cluel.
V,lanqya 1 Geltrd.. n.1. Pujol. lhbrerla.
Fribourg, B !lerder, lIib.er{a.
l>arC., Sn. Carnie., germltn., car.er de Saint¡.P~.
' H.
Roma, Admintflraeió de lA Cill;¡';' C."l1liul..
~lhich. D. Edith Bor. ell, Mcdinos, :z S·
LLOCHS DE VENDA
Llibrerfa '! "(¡poa,al;a Catóh~a, çarrcr del Pi, S.
del Sr. ¡'ui¡, Plaça Nova.
del Sr. M'yol, Fe.nando VII.
• H"rnu!,tI dt 0 "11, R.mbla Sta. Mònica.
Ge.manl Sublr.nn, Po. llferriua, 14.
Costa per subscripció 5 pessetes l'any per tota Espanya.
Tota la l:ol','espondencia, subscripcions y demés deu dirigirse a
D. t\liquel Casals, Llibreria y Tipografia Calólica, Pi, 5. - Barcelona,
TRESINA
NOVELA DE COSTUMS, p er GAYETA SOLER
Forma un volum de 276 pagines. - Preu: U~A pesseta, en exa Admi­nistració,
•
"
ANY 11. NÓMERO 10. BARCIU.ONA, 15 J ULIOl. 1894.
Sricntia ... :k1ro ... lLittcrnc
REVISTA QUINZENAL l LUSTRADA
OMNIA ET IN OMNIBUS CHRISTUS
REFLEXIÓ
I-I [han fets en,la hi"toria que mal­g-
ral y que s l'cpclcsqucn cada
dia. semblcn inc,.plicables. ln
d'clls es t'c'l:crcici del Poder per part dels
g'O\crnants de tots los ~cglc". ja's diguen
rc~", imperants ò president:; de república;
jú, dj~ucn absolutistes, ja Ili\cral" en
tota la cstcn"ió de la paraula. Tots ells
han cregut. ó al menys han obrat com f<i
ho cregue",.;cn; quc'] poder que excrcien
cra prflpictal inalicnabk ~ absoluta.
:\0 hi ha res tan dar com cxa doctrina.
llUC no Yolem anomenar tCOrJU; Ics ~ocie­lah
tolcs 'nccc..,,,i\cn un cap qui Ics hi
don~H unitat, una ma qU(; moderi)' enca­mini
à un malei" li 1cs indi\'iduals ò par­ticulars
encrgic,,: mcs com les societats
son conMituides per sers lliures, y dint.¡-e
una sociclatllin¡.¡:u ha nas.:ut ab mes drets
que un altre. d>aqui que dc\cnt haverhi
un Er0\ernant de la m:lte\a sociclat, ella
deu lliurement elegir"el ~ 1 wn-ernant no
pot c()J\~iderarsc mçs que C(lm un manda­tari
dc la so..:ietat electora Dintre aquei\
genuí concepte de la cOI~slitu..:i~) de go­vcrn,
ab la que \ a lligada la autorital que
Deu otorEra, ~i¡;a mediala, "iga immcdia­tament.
al governant. no hi cap l"c\ercici
despblich del poder com forma corrent y
acceptada; al menp no hi cap en una na-ci~',
ci\ilisada" Y nil ohstant, no hi ha pas
en la actualitat altre (Mma de govern, ah
tot y que s"ha prodamat la lIi\ertat abso­luta
del home y ~'ha proclamat al poble
rey soberà de "OS actes"
Aquell passatge delHi \TC ten¡- dels Heys,
cap" XII. que espIí ca que a la mort de Sa­lomón
lo poble"s reuni en Sichem pera
demanar fi Roboam, qui anava a esser rey,
que'ls l!iUl"as de les carregues de Hon parc
y quel nO\ell re)" tos contesta: - Si mon
parc os imposa un jou pesal. jo us a{egirc
encara pes al jou, y si mon parc us açot:\.
ab corretges, jo us a~olaré ab \'ergue", de
puntes! - es lo etern passatge de quants
go\'ernants no s"han dexal guiar per la
llum de la di\"ina gracia"
Hes hi fa que una l'e\"olució espantosa
haja \"ingut ú proclamar la can.:uda del
dc"~tolisme; res hi fa queah l'anch s"hagen
escrit los drets del home lliure, emancipat
fins de la autoritat de neu; res hi fa que
ta ig-ualtat, la lIi\crtat y la fraternitat ha­~
cn c~lal in~crits en le~ constitucions dels
moderns poblcs; res hi (a que·ls reys de
dH~1 dil'" IUtol certament illinteli~ible) ha­gen
estat sub!<tituits per re)'s de drel huma
y \lurs corones y ceptres d"or ò ferre, ha­gen
estal suh~titui¡.; pcr corones de cartró
y ceptres dc canya; res hi {a que reduhits
LA TRADICiÓ CATALA;\'A
al paper de figures dccorati\'cs, hagen es­tat
los reys suplantats per mini stres irres­ponsablcs,
qui el' realitat governen a son
albir lo~ pobles: lo de.:,potisme es la nor­ma
dels actuab governantS, com ho fou
en les tpoques mts re,-o!tes ò en les na­cions
mts a!rassades.
IYaqui pro\-encn Ic>ò anomalies que preo
senciam seg-uidament: los poble.:, dema­nen,
com lo d'Israel. que se'ls allcufteri'l
jou quc sohre d'ell~ pesa y'l go,em, ~iga
Cano\as ó Sagasta, siga'n Serrano, Sal­merOn,
Castelar ò altre, respon aumen­tant
les contrihu.::ions y creant impostos
arhitl aris; los poble~ .::at" lichs demanen
presentant al Congrês carretades immen­ses
dc milions de firmes, la unitat rdigio­sa
yl go\'crn se diga moderat, consen-a­dor,
republica ó sagasti, respon donant la
lIi,'ertat de cuhos ó un equi\'alent \'ergo­nyós
en la !olerancia; y un altre dia los
pobles s'a"eq uen y exercitant lo dret de te­nir
scntit comú, demanan per boca de sos
prelats, que no siga permesa la propa­ganda
de Ics doctrines disolyents de la
societat, y'l go,-ern exercitant la irracio­nalitat,
propia de tot despota. respon que
ell no pot oposar'ie ¡i la lliure emi""ió del
pensament ... imbtcil.
Desprts d'aço, eestr.lnyarà ningú que
quan un poble perfectament lliure dema­na
'I dret de consenar ses lle)'s, «a llengua
y ses costums, no se li concedesca?
La causa d'cu conducta ha de cel'carse
en l'oblit de que'! governant. de la mate~a
manera que es un mandatari de la nació,
es un representant de Deu. que en nom
d'Ell exerceix autoritat, que no hi ",I to­testolt
~i"o de Deli ha dit r.\postol; y men­tres
aquei..: concepte de la autoritat no in­formi
als go\"ern5 no seran altre cosa que
llops devoradors del rcmat, qui s'ha en­tregat
a sa ,ara, Totes les doctrines de
lIhertat, Ics més exaltades, no han pog-ul
modificar 10 despòtich exercici del poder
que \-enen fentne los go\'Crns lli\'erab
d~de la Con\'enció, y per açò'ns rihem
nosaltres de que ah doctrincs sociolo:;-i-ques
vulga curarse ci"\: cranch dels pobles
y que'ls nostres catal anistes nos presen­tcn
homens informats del meteix esperit,
dels qui ayuy nos governen, y'ns los ofe­resquen
com penyora de un régimen pa­triarcal.
;\'0, es innat en l'home lo fer abús
de la força que li esta donada, y no man­quen
significats catalanistes, queen l'exer­cici
de carreehs de ¡.¡-o\"ern han mostrat
t~Se{ uns mesquins SaH'a"t~, tant mts
crudels y despòtichs quant més petits. Si's
\"01 que un dia Catalunya senti'ls bencli ­cis
d'aquell régimen paternal, propi de
la majoria de sos antich5 reys, es mcnes­ter
que's formi un pohle imhuit de la pie­tat
que a aquell anima\a, pera que a .:;on
temps puguen sortirne repre .. entants y caps
que sapiguen obrar de conformitat ab les
doctrines de Aquell, qui'ns vingut à fcr
lliures, pui" sols la \'eritat podra Iliver­larnos:
" eritas liberabit l'OS.
Y tant més a\l deu fer5c, quan sols lo
poble que compren tota la altesa de sa
dignitat sobrenatural. es lo qui sab opo­sarse
al despotisme, no'l poble ruhi. qui
s-entrcga en un momcnt de borrat"era,
com lo de Paris, à la matança y a la or­gia,
puix aquei..: l'endemd mateix tornara
à doblegar lo cap al jou que ,"ulga impo­sarli
un soldat de sort com Bonapart ò un
miserahle, com Robespicrre ó be Danton.
Sob lo poble fael a Deu es lo qui ~ah re,,·
pondre a sos dèspoles com 10 d'Israel a
Roboum:
-i.Ou¿ tellú" -lIlC l'ell re "o.~alt,.es ab los
fitis de D:H'iJ? ¿Qui" l'm}it cstcrJm .ld fill
de 1s,1i? (for/ut.:n. Israel, .i Ics t.:,,:Jes.l
-
Formem, donchs, un poble calala, no
segon,., Ics màximes morlernc..<; que pro­meten
!liverlat y comple"cn tirama. "ino
segons les mhimes di,-,ncs, un poble fael.
un poh1t: religiós, no un poble pCllitich, y
sahra rcsistir à sos dèspotes, com ho sah
fer lo poble de Xu\-arra, y ¡\ son temps
donara per fru)'t go\ernant~ qui ressuciten
la memoria deb anti.::hs Comtes_
G, S.
LA TRADICIO CATALA:\',\ I li
LA ESCOLA JURilJ!CA CATALANA
sElilE \\ 11
FR:\:\'CESCH M.\Rn Y VILAD.\.\IOR
(COlllilluació)
¿Yoleu mcs probes de la veritat de la
nostra doctrina;' Era comle de Ban.:clo­na
En \Iir, y a ~a mort dc-.:à, encara peti­tets,
tres fill,,: Sinofret, Oli\a y \Iiró.
l,o ¡{erma d'En .\Iir. Sunyer, go\erna du­rani
la minoria d'En Sinofret, y, mort
aquest sen~e fills, es dar que, segons la
tley de succe<;<;ió de !'anch, lo Comiat
toc.\\·a à rOli\a¡ perols catalans, qui veren
lo mal go\'ern d'aquest, qui era comte de
Bc~alu, no'l volgueren per llur comte y
sen~'or, y elegiren a Borrell. lill del dit
Sunyer, per [a amor que du~an a aquest
ab motiu de son govern paternal durant
aquella minoria. ¡\-.:is ho diu la Genealo­gia
dels comtes de Barcelona que's troba
al da\ant del volum I de les Constitucions
de Catalunya: Bnlrcl/,fill de dil SIIIIJC,.,
Comle 1'lIJlé slIcce/¡¡ ell lo ComlClI de Bar­ecloll.!
al"'cs mori de SilloJ;edo 5011 COS"I
gcrm.:i, 110 ob"l:ml t'is'¡lIés Oliba C.!brela
Comle de Be".1lú ¡.:t: rtll.l, de dil 5I1/(1/,.edo.
l'erçà '1"e lo l'0ble mcs slilll;J lo cosiger",.l
qllC lo [te/ma, l'er la gnlll S.llisj~c/io que
11II[:IIC,.ell del gOI'e/1I de dit SIIIIJel SMI
l'.lre. Y l'e,. lo -ll/C 1'0:)\111 lo m.ll .r.:(lf·o:nl 'lI/e
t.:llla dil.OIif..~ ell lo Comt.!1 de BesaM. e:
ell SOli lemt.~ ¡¡HlC t,.t.~,J B.1,.cdoll.1 tcr los
;l[()fOS de .\lallorc.1. l'slaltf ell "bsenl de:dila
eIul.!l, l'ero elllLlIIlosl acudl ,lI> ,1:'(111 lIume'
)"(l de Bi:lroIlS,)' cal'allo:rlS, )' j[enl de: l'o:u, )'
/,1 Cl>bl", l'xtel/llltde I(l/a u lel,." los Mo­ro.
t, e: gOl'e/"ll.l .1!'·l'S tacijic;;mClII SOli Com·
l-.l/fins ell 1,,11) DCCCC.L\"XX.\ïll. qllc
mOli.
Arc bc;si"! comtat s·hagub. nagut dc do,
nar pcr lle/.!"Ítima successh'l de samh, y no
per cleccil'. ¿I. ~ no,.;trcs parc", haurian p0-
gut dc-.:ar de donarlo ú I"Oli\ a? ¿:\'o es
"critat que I~n norrell fora un intrus? En
la conciencia de tothom estava, per conse­gOenl,
que'l comtal de Barcelona era clec­tiu,
y en virtut de les lleys gòthiques la
lIegitimitat d'En 130rrell es mc:; clara que
la llum del sol.
Y que la admissiu del jurament contc
en !'i I"acte immediat de la elecció, se ,'eu
clar pel fet de no ha\'er volgut, tant En
Pere III, com En Jaume']], anomcnarse
comtes de Barcelona, abans de la presta­ciò
del dit jurament, ab tol y ésser los
¡ilIs primogcnits de llurs ,.e;pcctius parcs,
al~ qui. en cas de successió forçosa, y no
d elecció, penoca\a'l dret d'anomenarse
comtes, abans ja del jurament; y per no
ha"er observat aquesta regla de conducta,
n'.\lfons 111, açò es, per ha,·er,.;e anome­nat
comte de Barcelona anans del jura­ment,
ni hagueren bastantes revoltes, y sc
li el1\iaren en que..a moltes embaxades,
li le'l quals ell regonegue per justes do­nantleshi
tota mena de satisfaccions".
Als 14 de Ics I\alendes de :\ovcmbre de
l'any 1339 En Pere 11 [ diguc que'l dit ju­mment
se prestcs a la ciutat de Barcelona
i,1 inilio ¡tSO,.I/III IIO\'i domi",ï, ac IIOI'.!e
su(Cessiollis. Ergo, Sl II01.'i domi",.,. ac I\()­f'.
te successlollis, los reys no eran per elec­ció,
y I"!.O per ~ucces~ió forçosa de sancn;
si hagu(:s ~igut açò darrer, ¿hauria sigut
IIOU 10 domini, hauria sigut 1101'.! la suc­cessiu'
En lo cas de llegitima successió de
sanch, la frase natural, darissima~' com­pletissima
haUria sigut aque . .,ta: /l/ ¡,rilio
il'un 11 '" dom ili ii ac slIcccssioll is .
1\lentres los actes positius ~e pugan en­tendre
segons la di~posició de la Ilcy, deu
escluirse tota interpretació cont raria, per-
•
LA TRADICIO Cr\'L\LA:\A
que sempre deu C\'1\ar~e la correcció de la
Hey, y açò majorment .~i los tals actes son
facultat ius, puix ab ells may es compati­ble
la consuet ut, com ho diuen tots 10:-;
doctors; y ja rc-sta prubat, com a Catalu­nya,
tots los actes positius en la cola·
ció del Comtat de Barcclona:s poden y'"
deuen entendre segons la dispo,.ició de
les dites Ileys gòthiques y decrel~ cOl1ci­liar~.
c.'lScnl los tals actes Yeramen! facul·
tatius de la amor dels catalans.
Veritat es que dcspres nos unirem ab
Castella, pere ¿\-arcm perdn; per çò nos­tres
drets y pri,"ilc¡¡-is? ¿Qui ho dcfcnsa~
:'\o's mereix pas {.l'aFc consideració la di­ficultat
que algú. presenta dihenl com los
reys d'.\ragó en llurs te<;tamenls disposan
expressis 1'Crbis del comtat de Barcelona;i
fa\'or de Ilur~ hereus; ¿le.o,; disposicions te,,·
tamcntarie!'l poden fer hereditari à un reg­ne
quals Iley"~ secular~ disposan que ho
siga per elecció;' l'n regne no passa d'ele":­tiu
a hereditari, sina quan tot lo pohle,
ab consentiment universal, se subgecta a
un rel determinat y a sos Ilegitim~ suc­cc~
sors, ,\''Ús ho diu .\\ontano. Aquells
testaments deuen considerar~e tenint en
compte lo que ha\'em dit de la amor fonda
quels llostre." avis tcman à la sanch de
llurs comtes, per qual amor quasi sempre
elegiren lo ~l)birà ell l'hereu del comte
defunt', com tambe li Ja elecció anticipada
per la providencia del parc, segons con­suetu\
ja obsen'ada en temps de la mo­narquia
g-òthica
Pera, U lo "uecehit a la mort del bon
.\\arli;' Lo pilrlamenl de Casp, ¿cvm o,;e
compagina ab eSleS dO::lrines;'
Donchs molt senúllamenl: degut a la
amor dita dels catalans a la ca"a comtal,
y no ha\ent dexat Ln \Iartí fill Ilqritim,
no perçú volgueren elegirne un csuan) à
aquella Ca~a, com ben lícitament podian
fl:rhoi ~ino qUI: determinaren, \"1st lo \ot
uni\'er"al del pohle catalli li favor de la
dita Casa, que succehís al bon ,\Iartl aquell
qui, en ca" d'~~"cr lo regne hereditari, fos
lo Ilegitim successor. Ls \eritat que, at<:-
nent à lel:; manifestacions populars d'ales­hores,
quasi no's \eu en lo poble catala sa
conciencia del dret d'elecció, pera aç().
m~s que proba de la no cxistencia d'aquest
dret, ho es de la fondlssima amor dI: Ca­tatun~
a à la sanch de SO" comtes. que, per
ha\'er elegit sempre als primogènits, se
oblidava ja bastant del dret que tenia per
clegirne un attre que no fos d'aquella
Ca"a, Sabuda es la influencia deci<:si\'a de
sant \'icents Ferrer en la <:entencia dels
jut¡.tes de Casp, donchs he, escolteu a
nï~n 'Iarli y \'iladamor: lo\lc.~tre Fra
\'icents Ferrer, es cert que com à Sant
sal-tia lo <..Jue·ls demcs papable) ignora\'an,
açò e", que'l comtat de Barcelona era elec­tiu
~. no hereditari; y a\b tambe com fi
Sant <:abia perfectament que'n conciencia
en la elecció havia d·é,..~cr preferit lo més
digne. y conexent le!> qualililt,; d'en ¡ 'c­rran,
s<.'crmlulII DCllm d SIlJm ,ml.~èú'l1li:HII,
li donà <:on tot. :\0 \'olgu~'1 Simt nomnar
lo nou comte per medi dc la elecció, qual
clret moltíssims del poble ignora\'an, puix
si ls hi ha~ués fet à ~abcr. los catalans,
entussiaste,> del Comte d"l·r¡..rell, sc¡:tura­ment
haurian elegit à n'a<..Juc"~t.~· s'ha¡..rue'
ra començat una guerra ci\il, pOI~er, de
tremendes coní'eqoencies; ~ axis, ha\ enlhi
molt!'! duptes en lo dret de la succe~sió
de sanch, \alentse d'aque.~t dona son
\'ot, preferint. en a<..Juelles circunstancics,
aquest medi al electiu. Pero, notant des­pr~
s lo gran disgust dels catfltan" per
la dita ~entencia, en un sermó quc'ls hi
feu pera rcduhirlos a la nbcdicncia d'Ln
l'úran, digue que si a Casp hag-uc."
sen numna! rcy per elecció ha\ia d'ès­"
erho també l'infant eastelhi. y nol Comtc
dl'rg-eJl, per la a\entatg-e que du~a a
aque~t en lOta mena de qualitat'" sot-rc­"
aliellhi ~ axis. que lo aceptas"en ab tota
C\lrdialitat com SI hagUé" ptl,gul del celi
In qual \ e a dir ben c!¡¡ramcnt-¡¡fegúx
1':0 .\\arli-que son \01 à fa\tu' del caste­lla,
si be cra IiI! de la ,;e\a C01\\ ieció en lo
major dret de succe"siú de "~anch d"aquest,
no pen.;ò trepitja,a lo dret publieh ~ cons·
• 4 c"
LA TR,\DICIO C.\T\LAX\ '49
titucinnal de la nostra terra. que mana do­nal'Sc
·] Comtat, no per successió forçosa
de ;<anch, ::;ino per elecció; no parhintlo,;hi
de la p ¡testat que tcnian de prescindir dc
tot dret de sanch. per'-Iuc no com enia.
, h) hn\ er dit dc,;prés los catalans a
\\lrt)lls. mMt son parc Ferran, ab motiu
d·un contrafur. que encara no esta\·a seca
la tinta de la scntencia de Casp, ¿no pro­ba
Iambe e\ identi~simamenl que, ab tot
y la scntencia del major dret dc successió
dc sanch a fa\or de son parc, esla\·a en
llur concicncia yue podian llegitimament
csborrar encare la dita sentencia y dexar
dc regonexc'l .\ n·ell, a 1"\lfon5, per suc­ccssor
de son pare. açl') es. quc si be cn
aquella o..:a.;ió lo vot de la elccció dc Ca­talun~
a "e inclinà a [1\ ordel drct dcsanch,
no pcrçó \cnian obligats li. obrar semprc
cn aquell sentit, pui .. per ell no ha\·ian
dero¡;rat la no.;tra l1ey secular de succcssió.
quc no es hereditari a, sin,) cJeCli\"a: En lo
ca'i dc succcssió forçosa de .;anch. ¿los ca­talans
haurian pogut dir aquelles pa­raules?-
Tota la Xoli":l:! {'"i,'ersJl cc; una ame­naça
fcrma, rahonada, catalana, de sepa­rali"
me. pera aquc.;ta paraula encarc no
ha sortida de sa ploma; mes, ah tot y véu­reshi
lan clara cntre ratlla y ratlla, no sab
tcrmenar la obra scnse rotular lo capital
derrer (lo _'\:\l\') ab aque~tes paraules: de
la autoritat que te Catalunya pera mudar
de g"l)\"crn \b aquesta darrera part la es­posiciú
que fa del no;<trc dret constitucio­nal
rc"ta completi~sima.
Pero, ¿e:. allò \·critat?--SeO'i dupte .
Diu en lIoraci\lontaM (in trac\. de Re·
gal ib. in praelud. u 16, 17 Y 1,11,) que'n lo
Regne electiu lo poble recupera la sobc­rania
en dos ca-s:.os: a la mort del rey, Ò
~Iuan sc torna tyra .. hls matei"\: tots los
doctors més gn\\es y caI4)!ichs. Catalu­nya.
donchs, qual comtat deu donars\;! pcr
elecció y no per forço;<a successió de
sanch, en aqudb dos casso:. te la autori­tat
més al'>soluta pc;ra mudar de go\·crn.
\l~, ["Olivares, no solament troba mi-n¡
slre.; com l"infellç Santa Coloma. qUI
c\ccuta\an al pcu de la lletra ses lyrani­que.
s dispo;<icions, "i que també homens
doctes, mo.;s, empc;ro. ab les lle~s de la
adulació, quc no pa~ ah le.; del dret. qui
defo.;n.;aren ah la pl'lma ... os pn)pbsits ab­solutiste.
s de redlfc"ir Iaios l(l.~ reyllQS de
ql/e se comtnllc Esp.ui.l .ll.:.,ti{o y rl.~M de
C;¡.\till.l, Sill IIIIH.:rlll.l d,/el·ellci¡J, com cll
matei"\" tinguc·l dcsn.:rgonyimcnt d'cstam­par
en la .Uem07il quc cndrc"-sd al Rey.
Un d·aqucll.'i homcs crials ab la llct dc la
sen'itut fou cn GreKOrl l.òpc¡: .\ladcra, del
Consell Suprem dc Castella.
Diu aquest en la ;<c\"a obra dc las Exce­lellcias
de la\lo"a/"qllf.l de J~s/,lll(1, que
l'linic" successor llegltim de rullim re}
goth cra lïnfant Pelay; que per açò sos
;<ucccssors, los rcys de I.leò y Castella,
sempre s'anomena\an a si matexOS Reys
d'Espanya; y, de consegQent. que no te­nian
rahó d'é"-"cr la diversitat de lleys quc
impera\·an en la corona espanyola; y que
era arribada la hora de que, a-.:is com no
més hi havia un rey, no hi hagués també
sino una lley, un drct, en una paraula, un
sol poblc.
.\ doctrines tant falses è hypòcrites res­pon
en \larti y \'iladamor ab llògica ine­xorable.
Diuen les tle}"s gÒlh iqu es que la elec­ció
sc fa""a ab lo concurs de tOb los Pre­lat;<,
\'obles y gent principal dc tota Es­panya,
{fou axis la clecció de l"infant
Pelay?-\'o, pcrquc era impossihle, do­nada
la in\l¡.;ió dcls alarbs, pcro la ncces­sitat
de reconquistar la ]latria suplia ben
bc aquell rcquisit .. \-.:Pi respondría tot ho­me
sensat. Y Ics eleccions fetcs pels 03-
barros, pel"- aragonesos y pels catalans,
¿no rcgoncxen e"tc'i maIC'l:e" circunstan­cies?-:'\
i mes. ni meno ... Si. donchs.
aqucstcs son illegilimes. lambé aquella; y
si la castellana no, ¿per que ésserho les
dels altres pobles espanyols?
¡Los reys de Lleó ~ Ca.;tella <;'a nomc­na.\"
an re)"s d "l ~ .. panya! .. {\'oleu saber la
rahó? Prcgunteula als l'er.;as, als Grechs.
I ~o L\ TR,\DICIO CATr\L.\:\A
als Tartres, als rUl'chs y al Romans, per­que
ells, sensc çsserho, s'anomenaran sc­nyors
de tOt lo món; es la matem: la va­nitat,
l'orgull. ,\xis ho a!irman tots lo~
autors.
Era l1egitim lo domini dels goths, per­que
ab la sanch de llurs velles nos trague­ren
de l'esda\atge roma, ¿y no ho seria'l
dels nabarros, aragonesos y catalans qui a
dolls la Ye~saren pera escombrar de Ilufb
terres als ¡ilIs de\lahoma? Donchs, y'l
castella, ¿pel' quc?
Y al termenat', ho fa ab estes paraules,
que, cone\:cntlcs, ningu sc atre\Íra a dir
que en aquells temp.s minves poch ni
molt l'esperit puh\ich tradicional de la
raça catalana; veyeules si no; :\"0 intenta
Catalun}a usar de sa l1ivertat, pero no sc
li obren més ses llagues; presta sempre
\'assallatgc:1\ seu gloriós senyor, pero no's
tire mes llen}a al foch; continua encare
prestant serveys }' fineses innombrables,
pero no sc la ofengue més. Y arc, oh
Primpcep, oh Re~na, oh Prohoms de la
Cort Reyal dï~spunya, ~i algu de \·os.L1-
tres, veyent la \t.:ritat de mas rahons, te-niu
pit y's determineu a reme}ar la cegue­ra
que fa temps patci~ la .\ Iagcstad Catò­lica,
fcuho prompte, no perdau pas g't.:ns
de temps, la dilació pot conduhirnos a
l'ahim .. \Brau, Primpcep, considereu, Se­nyora,
t.J.ue la nostra terra, fidel yamant
com sempre, demana ab veu l->en alta tals
aquestos de~enganys; y que pcr vostres
\'cne~, antigua e ilustre, corre -.anch cata­lana,
mçs que també, lo sempre Christia­nissim
Lluis XIII. que-avuy rcg-na glorio­~
amenl a Fran~a, per la branca ma"dc
deccndei~ ditxosament de Catalunya. de
la nobihssima casa dels \¡oncades.
Los nostres temps, que tant han bala­drejat
sobres la democracia, no poden
mostrar un exemple de virtuts ci\i4ues
tant espartanes, ò mellor dit, tant cri~tia­nes
com aques\. Catalunya es un terrer
ahon l'esperit de Ili\'ertat, cl'istianament
cOlés, s'hi arrela tant é hi crei\: ah tanta
ufana, com l'abet en los piehs del Pyri­neu.
(CoIIIIIIII.¡rJ. )
A):J)R('l:IIAC.\ l'LORA L.\ ~IORT IYIIECTOR
Y LA Oltl ANES", UK ~OK I III.
(11;"," .. , d' li"", •• , Llib..." XXII, , ...... , 477 .. 1 J' ~ ')
Hector, ¡trista de mil.., tots dos visquerem
Ab lo mateix mal fat; ja ab ell nasqucrem,
De Priam tu de Troya en lo Palau,
A Thebes, malhaurnda, jo nada,
Y sent nina, lIetión a]]['m nodria
Dc Ics selves de Placo en mitj l'afrau.
A\'uy ... ¡quina dinort l ¡qullnt mellÓ'm (ora
/\'0 haver nascut! l'abisme 11 lu'l devora
IV'm de;u::s plorant viuda en nostra llar!
Lo nostre fill, pobret, cap benhaurança
Tindra al mon sense Iu, ,¡qufna esperança,
Si es que's lliura dels Greehs, li ha de restarf
Los altres axamplant llurs propics fites
Li robaran los eamp8 y le8 culli tes,
Com orfe'l mirarlln desamparal,
Y ab lo eap baix y'ls ulls qu'el plor amara
•
LA TR.\DICIO C.\T.\ L.\:'\A
Als companys de la taula de l scu parc
Dcmanara un bocí per caritat!
AI mantell y li la tímica agarantse
D'aquest y aquell, lo sentiran quexantse
Oe sa trista miseria, iai meu fille t!
Y lo mts eompassíu tot fe ntli agra vi,
Li dard un glop per remullar lO llavi,
Mes no li ealmard l'a rdenta set!
PoUl algun nin qui tinga parc y marc
Dc casa'l t rega y' l bofetege encare
Dihentli:- ¡fuig d'aqui , que'l parc teu
Ja no'ns paga fest ins, com ans solí al­Y
!lvergonyi t plorant , al eaure' l dia,
Lo veuré relOrnar al costat meu.
ITi¡! abans que per cadira d'or tenies
Los genolls de ton pare, y sols volies
De la carn tel"l.d re'l mts t riat bocí;
Que cansat de jogar, jo't contemplava
Com la son de tos parpres s'amparava
Dormint di t 'l:ós en ton bressol de lli.
Que en braços de la vida manyagoya
Somniant te mirava molt eofoya,
Mcs . sense pare avuy lay, quin doló'l
¡Sense l'Hèctor aquell que Ics mu ralles
Y torreons de Troya, en cent batalles
Dcrensava ab coratge de lIeól
¡Oh lIèetor l; a ra mort lluny de tos parcs
A les naus enemigues t'en anares,
Y'ls euehs bellugad;'¡OS y' ls masti ns
t\ b ton cós nu se sacia ran depressa,
IY per amarch recort de ma viudesa
No més tes robes guardaré aquí dinsl
Aquelles robes fines, virolades
Per mans de les donze lles treba llades
¡Ni sols pe r enterrarte't servi ran!
Que'l foeh de\'orndor Ics eonsumesea
Y ta glor ia d'exemple que servesca
Als Troyans y Troyanes que vi ndran.
ARTll tJ R M ASRI!:RA S. J.
'\ ,
DATOS PERA LA 11ISTORIA DE LES CREUS DE PEDRA
DE CATALU N YA
(Continuació)
Es important també la que hi ha a Car·
dedeu, del renaxement y ab l'arbre (or­mat
per esbelta columna salamónica; en
son repeu s'h¡ o\"ira un escut y les se­gOcnts
curioses in<;cripcions.
C Ol: I!.
S T i;¡
'l' LA TRADIC IÓ CAT \LA".\
Dl~N' . VN "PAR:.
'" Ol( . ï 'Aê . M IllA
C, \1\ NirVi '1-0 D I E 5
Df" PE.flDO.ANY 1,610.
Cau~a pena veure mo[to.:" d'aque~tcs
creu,.; ja malmeses, ja dcsnaturali<;adc~ en
èpoque"i de mal gust, com la que existeix
en ta l{ambla de \\ atar6. \ questa creu,
que'..; recomana per ésser c~helta, de mag­nifica
csc ulptura y clcgancia de ¡¡necs, cv
ta\'a amagada dins una construcció del pit­jor
gust, llUC sen'ia de font publica. Fou
calocada sobre un "òcol de la malcxa ar­quitectura
que la creu, ideat per l'arqui ­tecte
senyor P uig y Cadafa1ch. L'arbre es
rodó , \ en lo capitell, rodó tambe, hi ha
"aries capelletes, separades per columnes
ah capitells jònich". en quine., s'oviren le"
figures del" dOtze apòstols. Y entrant a
r arra .... a. pel cantó de Sant Pere. sc tro­ba
tambe una ~òtica creu de pedra colo­cada
sobre un <;úcol d'hon brollen qua­tre
fonts. L'arbre es \uytavat y de pedra
fina pulida; en lo capitell hi ha <.¡uatre
tigureo; de sant", sem hI ants tins en ,"ador­no
¡\ los del capitell de la creu d·\brera.
1.0 Sant Crist te a sos qualle c:;trems al­t!"..:"
tantes li;.tures. Està ba"tant ben COIl-
8enucla, cucar que e'i molt rònega. L'¡,r­!."
lfe te deu pam'i, lo capitell un y mitg- y la
creu tl'e", que junt ab lo sòcol, format per
la f\)nl, COmponen un 101 d'uns 2i pams.
Si volgues~em citar una pcr una totes
h:~ creuo; que's trohen en Ics entrades dels
p,)hles de Catalunya, deuriam fer un \'0-
lum nombroslsslm, puix pot dir"e ab \e­ritat
que s'estengueren indefinidament:
a~is e'i que solo; citarem alguns pobles
hon se'n troben dïmportams. y son entre
altres, \ Ibi. \'ora \'ina~a, .\ ndorra la \'e­lla,
Castellbò, Pallars, Cardedeu. Bala­guer,
13al"areny. han en lo (lcarrer de la
Creu}), n'hi ha una de pedra, trencada.
"cgomi diu la gent. li tiros pe'ls carlins.
Uinas. quina porta la fc1~a de l'iol; à
Piera, \ ora la [Ble~ia hi ha un arbre \"uy­la\'
at ab malmcs capitell del segle ~\l. que
<;O"IC a\u~ una creu de ferro; Sant Sa­durm
de \"o~'a, ~abadcll. Tremp, To~sa,
I"eya. LirJ"ega, del ~e¡{le"\\, una de te­mcs
ben con"en ades de Catalunya. Bala­guer,
\'ilm i, Valls. \'iure, Colmes, hon
se'n troba una de la cpoca del Rena~e ·
ment. plena d·adorno'!. peró hastant de­teriorada
y Bellcaire, en mit~ de quina
plaça sc troba una tipica creu posada so­brc
quatre gra ho ns y un repeu format per
una pedra quaclran¡.rular sense e~culpir,
sobre quina s'al~a l'arbre \ uyta\al que
sobremunta un capitell hon s'hi onran
\. uyt sanIs soplujats per tosco~ do,,:>ers q'ü e.
lo matci~ que la creu, acusen la cpoca d<.:
transició.
I [e dit que aque~te~ creu~ s'havien es­tcs
indc1inidament: peró ara, per desgra­¡;
ia, no son tan nombro:;es, gracies oi nos­tre'!
llu~te~ fratricides y al poch ld dels
que haUrien d'é,~~cr lll~ primer" en propa­garies
y conser\"arles; a\is \"eyem han des­aparesculles
que hi hana a 110rta, .\Ia<;­quda,
Picra, Sant Lloren'i Savall, Espar­ra~
ucra )" molles altre~ que fora pe~at
nombrul. Dc la d' I torta sol~ ne resta un
repeu rodó; de la de \ 1",>queCa una co­lumna
!':'!triada feta a troços; de la de
Piera una pedra ón;ular que a\u~' soste
un fanat; dc la de Sant t ,I()rens la creu es­bocinada
que, sego n ~ noticies, hi ha in·
tenció de restaurar, si hc no s'ha [et fins
¡¡ra perque porta una inscripciú molt bar­rada
, que's desitja colocar ell la nO\'a y
lIill:!1Í del tnblc h.I s.l/,iKIII /lc.!!";." de la de
I~sparraguera ne resten traços, que te~ti­tiquenera
una precio~a joya del segle ~\ JI,
e\istents a\ uy en la Casa de la \ïla, han
es de d!':sitjar no permane"\en oblidats.
. \ Igunes vc;.;-ades, no ob!'òlant.lrobem au­toritats
Y ¡¡,h particulars que plens d'un
zel digne de lloança S(1Il los conservadors
~ restauradors d'i1que"tes io~es arquitc..;tò·
niques y artisti<.jues Entre"!s derref", me·
reix e~pecial mendó don Caspar !samat,
L.\ TR.\DiCIO C.\T \L.\'\_\ , 5J
qui es lo consenador de la creu. quc's
Ir,lha cn I,) carrc,' 'bjor dc lli neda. en lo
jardi que hi ha da\anl d'una casa; es gÒ­tica;
d'uns l 'i p~tm .. d·ai.;,tda. obra dd "e­¡.:-
Ic '(1\. perú tant hen c,)n ... er\"ada, '-Iue
sembla a.:abada ¿l'es.:ulplUrar.
111
l'''' 'IO-:t·" 1.\\I1'1\I.S
I :ongcn d'aqueslcs creus sc l'ert també
Cll la fos.:or del \cmp .. , comcno,:an\, no
ohstanl, .i aparc"\;c!' ¡\ França en lo sc-
¡.:-Ic li \1, esscnl prohable quc aleshores
e",C en rccO\'erles per un sostre, donch"
en UI 'scrildel scglc \l!! s'hi lIegó\ aquesl
pas .. a 'e: u ... d CII CJllCUIIC ch¡/é dc 1I0s/rc
cml'¡r~ 1 .li cr()l.~.l {'CJlIr.:,'. el des.\)'s 1.1 crois
11'.1 l'OI d'arc MIli (arquivolta), pnur fOU
'lue dll ;, I.(lul l':Jr desnu.~ l'l'lIc1ilZtmt, :¡I/e
'I()II_~ IJ II~ (11 tel.' I"CI/I,'III"r.1I1<;( -lue 1I0llS
',e 1'01011. ue III/fe riell.~ !j()it 1'.1r Jesl/s I.-i
III' .~nil '" '(lite Oli n,ric ... . (I J.
E'(is\len d'ln.:hs, coberlcs sobre les
creuc¡ dels mins, ja que Jehiln no volia
_Iue se'n p ·e" ... en sohre Ic .. a"\;ecades en
son terri torr, à fi de que a sohre la creu
no hi hag-ués res que no fos benehit ò sa­grat.
\questa idea .. embla prc\"¡¡le\er, en
cfe...:te, durant l,) se¡.tlc \l!!, don.:hs no's
tror.en sen~ ah antigue" de ~o"tre .. cohrint
le.;; creu" de),; ...:amin,.,. en a.:¡uesta èpo.:a,
en lo n'lrt de ¡.'r¡¡n\'<I
lli ha Il'l.:h à creure, per altre part, <.Iue
les ~rcu'i no esta\cn protel--l'idc~ per. ,,"os­tres,
sino quan porta\ en 10 Crist. ò ,-juan
esta\en fetes de materia ddkada, fI pinta­des
<.) daurades, donchs sC "eucn encara
crcus romanc!:> de camins lJue no han si­gut
certamcnt felcs pera cstar situ.tdes sota
un sostre, ,\ principis del segle \1\ scm­bla
que la costum de cohrir lo.:'i crcus ab
un so,;tre re\isqllc à I:ranç¡¡. pui"\; se'n tro·
ben algunes d'a\lal èpl).:a, enlre altres la
de Bdtech (AII.fe), que e~ta\a enterament
pintada
,\qui oi Catalun~'a dena ¡.:-enera1isar'ie
bastant la costum dc col;\rir les creu .. quan,
.. egons e .. menta la tradició. eren moh
abundants \ora la co .. ta de l.le\ant; re­cordantnos
ademés de 1;;1 Crell coberl:J,
\"ora Barcelona, que s'alça\'a en lo cami­ral
de \Iadril. en lo punt hon pren origen
lo d'llospitalet, a un quart de llegua de la
Porta de Sanl\ntoni. construhida per la
ciutat de Barcelona. Se Ú11l1ença la f¡¡\:Iri­ca
en IS7J y :i'acahà cn Ins. Fou dcs­truida
en l~l3; pero L\juntament manà
restauraria al any 'icgOenl, com ho tcsti­lica\;\
la in~cripdó grabada en son pedes­Iai,
que de) a: u.ll(!lllllllclltn ql/C, aiKido tor
1.1 pie.l,li ¡'..lrcefOI/(:.~,l (li '\f,D,LXXV, rcs­tel,
Tdn ell 1.1 K"Crm de I,T 11I.lcpclldcllcla,
,unió el .I¡,,()I' re¡'olllcioll,lfio ell \L D.CC. e
:\:\111. Uelll':lII.io ¡.'(n¡JIIJo ,'Il. el /)esc.l­Jo,
Q. D. G, reslll>/(..;e tl .-\y\'lll.lIIliellln
re.ll." t.·/I'elllo;le I.l clld:d :le !JJrce!oll,l,
.\lDCCCX\1 \. li '\os rCCl)rdèm ademc$ dc
la que hi ha oi Reus. en lo \lo.:h anome­nat
¡tia Seha'. y \oral santuari de PMeJ
.idKa.la, un dels m!!s important<; d'aque­lles
encontrades Y _Iual on gen, "egon .. sc
assegura. sc remonla ú la cpoca dels tem-
(I) Ali!l. 4JIIX ()-l':1I. ie Rlllebe .. ¡, LeU. rie Preslres-Le;¡ns.
-----~ -'t!
I 5-1 LA THADICIO C.\TALA:'\A
plaris; y de la de Corbera, que actual­ment
ja no ho esta, quina, segons conta
la tradició, sedeu:l que havent estat alli
una primpcesa de Barcelona, perque San.
ta .\Iagdalena, patrona del poble, li eurt::s
un cranch que tenia al pit. prega inutiJ­ment,
pui'( no con~egui lo que ,-olia; mes
la revolució de 1869, \l es diu la tradició
que cap dels qui la enrunaren torna a casa
set-a, pui:< foren morts tots .. \ra s'alça ja
de nou triomfant dita creu,
.\'0 hi ha Cap dupte que la major part de
creus habien sigut alçades. com la ante­rio
r, pera consenar lo recort de un fet
memorable ò de un signe d'cspiació. A,,¡
tenim que à França, sobre'l carni que ha­via
seguit lo rey Felip l'Atrc\"Ít. de Paris
al anar1icn csclamu:-¡Oh !:)anta .\l agda­lena!
¿4uê he fet jo per<..Juc no'm cure1iseu
corn als altres?-Y al moment li cayguê'l
cran,h y ella en acció de gracic1i feu a"e.
car en aquell mateí\ lIÇ1ch hon li ha\Ía
~u<:cehit lo miracle, una preciosa y alta
<.:reu de marbre que fou enrunada durant
a Saint·Denis, portant sobre ses espatlles
los restos del rey Sant UUIS, s 'alçà una
creu de pedra J cai;, estació de la professó,
ongen casi idèntich al que tenen les creus
de Las Bunyolas. t'ora Vilafranca del Pa­nadés,
segons conta la segUent tradició
que recullircm sobre'l terrena.
Estaven, feya molt temps, enemistades
Ics families de Cervelló y .\¡oncada, quan
esseni Bisbe, y per lo tant tenint permis
1.,\ n~r\DIC I Ú CAI\Lr\Nr\
pera refho, un individuo dels 'toncades,
atra\"\~s~;i ab son acompanyament la pro­pietat
deb Cervelló: lo qual. vist per son
senyor, lo feu agafar. tencantlo en lo ca~­tell
de Gelida y. una \eg-ada alli. l"insulta
donant li una bofctada. Dc~pres lo Bisbe,
recobrà la lli\'erlat y acudl al Papa pel
castich del <;,acTlII!ch. Lo Papa'l "a perdo­nar_
mes po>,ant per penitencia al de Cer­\
eUó, \"a\ecar un I lospital pels pobres. en
sos dominis_ y fer luego a peu, y scgons
altre..s de genolls, quinzc \"egade~ lo cami
antich de Vilafranca del Panadés a Ole­sda
de Bones\-alls.
Complt lo de Cervelló la penitencia
fundant en dita ultima població, un 110>'­pita!.
que a\'uy encar::J. e\istei'<, a la enlra­da
dc qUin hi ha un escut ab una mà es­tesa
per hlassó, a fi de recordar [a bofeta­da,
y fent [o camí indicat; mes diuen que
en los lIochs anon sc tingué de parar per
can ... anci, hi feu alçar una creu. Vora Ole­seta
n'hi ha dues de bf:n consen-ades; una
d-elles porta en una part lo Sant Crist y
en la altre una ma estesa.
Dcsdc la mes llunyana antigüetatse ob­serva
la costum de commemorar ab algun
monument los fets importants, 6 be de se­nyalar
lo 110ch ahon ocorrC¡..rueren. En
efecte. traslladantnos als primers temps
de la ll istoria trobem que'ls celt~ ja usa­\
en Ics làpides, com tambè aquests monu­ments
de pedra, anomenab menhirs, que
venien a esser uns arbres de pedra, de un
a vint metres, com a s ignes de victoria ò
pedres tumultuaries, y los llimllls, que eren
munts de pedra a \C<.:als so~n; la blLl1ba
dt,: alJ(un '-Iuefe Ò pt,:rs()na notable_ Passen
també per davant dels nO~;lres ulls les Pi­ramides
del Egipte_ les innombrables la­pide~
romane~_ jum ah los ferms archs de
triomf, y tantes y tantes e~cenes de la Bi­blia,
per apoyo de nostra proposició, que
sena pesat referirIes: mes, baste cÍlar lo
que'ns diu feren los israelites al arrir.al' a
la terra de Promissió, y després d"atra­\
essar lo riu jorda, al~ant un altar ò ma­numem
ab pedres que quiscun cuUia del
Ibt del riu al passarlo a peu .. ech.
'Ics ab lo cristianisme prenguê dita co~
tum una altre forma en quant a la signi­tica.::
iÓ dels monuments, alçantse general­ment
magnifiques iglesies ó monc-;tir" en
memoria de una cèlebre batalla ò be pera
demostrar algun favor rebut del cel. La
historia de nostra Patria esta plena dc
c\emples que ho provcn; mcs per los fch
de poca importancia tingueren que adop­tar
altres formes de commemoraries, qui­ne"
si be no costessen lo que les anteriors,
servissen pcr lo matei,< obgecte, y a\1 fou
com començaren a usar Ics creus de pedra
mes 6 menys hermoses, segons la època
y la importancia del fet que's volia recor­dassen.
Les que aqUl a Catalunya havem trobat
poden reduhirse a dos grupos; puix unes
son signe de algun fet miraculós, y altre':
de alguna desgracia ò mort.
~_ F ONT y S,\GU~
(SegllirJ,)
VAHIETATS
ELS TRES GER\[ANS. -(RONDALLA ) ( o)
.\.;6 era un pare que tenia tres fills,
que havien nom .\ntoni, 'liquel y Joan.
Quan sc mori los de\3 un gall \ un
moix y una faus.
( I ) Itccu11ida a Manacor.
,
El major s'aferra ab el gall, el segon ab
ci moi~, y el derrer ab la faus.
El major \"a dir:
-,\I-en \aig a cercar \cnturil.
•
, ,6 L \ TRADICIÓ CATALAi\'.\
Y ja va esser partit ab ci gall.
Camina caminaras, arriba a una terra
ben enfora.
\'cngué la nit i \CU un [[umet moll
lluny; :; "hi aco~la; y forcn unes cascs.
Troba:i. [a carrera uns quant" hornos
que envcla\'en un carro, dos tocadors de
guitarra y guitcrró quI,: lrcmpa\'cn, y dos
cantadors que proba ven tonades
-.\!abat !';ia Deu, va dir. :;:'\o'm dona­fiau
retiro per alluc~la sanla nit?
-Entrau, li digueren. Y ¿qué ccrcau ah
aquest ani maló?
-\'entura.
-Ja vos ne podeu tornar en voler; que
no'n trobareu gt~ns per aqui. Ell no n'hi
ha cap mka. Figurau\os que tot açò que
\'eys mogut, es per anar a sorlir à eanll a
la auba.
-1·\ la auba!
-Ell no vendria, si no li safUessem a
carni cada dia. \ ,,¡ nos ho ensenyaren els
nostros parcs.
-D onch~ jo duch aquest animaló, que
la crida, y ve ben aviada.
-¡Ca! Anireu de berbes, ¡La auba \-enir
per que aquest animaló la cril! Fa rialles,
-Xo res, a la matinada ens podrem
treure el gal del ,;ach.
Aquells hi coO\engueren, \' varen sus­pendre
tots els preparatius,
En Toni posa demunl una estaca el ga­llet,
soparen y s'cn anaren à colgar,
Passada mitja nit, el gallet pega un pa­rell
de qucch·'¡lIcre·:¡uechs.
Tothom sc desperta y soni ren a defora,
a \eure,;i era ver que la auba s'en ven­gués
perque el gallet la cridas.
:\0 destriaren senya de re.,>, y ja \'ohen
partir ab lo carro, cls sonadors y els can­tadors.
-Xo sieu tan gui"tes, deya en Toni; no
tengueu ansia: la auba vendrà. \'os ho
asseguro
-AI cap d'una horeta el gall torna fer
qllech-:¡lIere- qllech .¡ I/ccll-.] lIere-quech .
Surt tothom a defora, y ja \'aren \'eure
una mica de clarura.
Era que la nuba comcnça\a Ú trencar.
-¿ Ilo veys? los va dir en l'oni. I!::; que
ha sentit el gall, s'es enlb;tida, y s'en \e.
Encara no'n acabaven de creure; pero
com el gall començà à cantar de bon de
n::re~ y la auba sc \"a fer clara, )" clara de
lot, al.juella gent esta,a ab los cabells
drets.
-.\I.juest animaló nos heu de \'cndre,
germanet; valga lo que \"alga. digueren a
n'en Toni.
-Ah, no, '-a respondre ell. :"l"o pOl
ésser,
-.'tirau, \-ataqui cent lliu res, y el gall
es nostro; y no haurcm de fer cada dia
aquest mala\-eig del diantre per anar a
cer,ar la auba.
Ja ho crech que'Son -aferla barrina; y en
Toni ab les cent lliures s'en ana tOt gojós
y content a ca-seua.
COm d germ¡\ segon, en \\iquel, que
tenia el moi"t, \-a sebre lo que ha\"ia pas­sat.
diu:
-Ja hi \'ull jo anar tambe a cercar ven·
tura,
Y ja \"a esser part it ab el moiL
Camina caminaras, al cap d'uns quants
dics hora ha"tet \"eu unes ca~elcs, (2uant
hi va ésser, ja feya fosca negre, y locll,
loclr .
-~Qui es? digué una '·eu.
-Un crial \ostro. Xo'm donaria u reliro
per aquesta santa nit?
Li obriren. entra, y li demanaren_
-~De què anau, germanet?
-Ccrch ventura.
-¡Què'n trobareu de poca per aqui! Ell
no n·hi ha gens.
I~n .' Iiquel \'01 reparar una ¡iJ,.:ra de ca­rabassots
penjats a la paret.
-e. Què son tants de carabassots ~ '-a
dir.
-_\ h, germanet, contestaren: es que
aqui hi ha una casta d'animalons que'n
diuen rates, que tot ho roegan. Per que
L.\ TRADICIO C.\TALr\X.\ ' 17
no'ns mengin les orelles en la nit, nos
posam el cap din~ un carabassot per
dormir.
-¡Què de prompte no n'hi hauni cap
de rata! s'escJama en ~ I iquel.
-y ¿que fareu, germanct~
-Aquest animaló que duch. y lo~ mos-tra
el moix, Ics se menja com :i tallades
de llom torrat.
-jCa, germanet! A ell el ~e menjaran
les rates"
-Donchs anit te '"cura,
Soparen, s'en van a jeurc, y tots sc po­saren
el cap dins et caraba~sot; y. fort)
110't mogues, volgueren qu\:n ¡\Iique! fes
lo mateix.
.\paguen el llum; y, quan tothom ja
dormia. comparexen les rates, y r.lc/¡
rac/¡ per tot; pera. com troba\'en els cara­ha~"
ots, no podien arribar a Ics orelles.
\] mOix, ja ho crech, quan \'a "entir
fressa dc rates. "e po:;a en guardia, y fua
:I n'aquesta,:i n'aquella y :lla altra, n'aga­fa,'
a tantes com en ,olia, y no li tocaven
voreres. S'en posa un ,cntre com unes
xeremies: per pa¡.ra duya fam d'enrera.
Quan no n'hi ,"olgueren pa~"ar pus pe!
canyó, no mes les mata\'a,
\'enlJe.~ti tantes. que l"cndema demati
hi va ha\'er una solada de rates mortes
que reya por.
Quan \eren tal mortandat. els d'aque­lla
ca~a sc feyen creus.
-.\Iirau. digueren à n'en \Iiqucl¡ aquest
animaló no" heu de "endrc, cost lo que
cost.\b tantes ratc..., aqu) no sc pot viurc.
DiJCau que'o ,olcu del animal.
-¡Ca! ¡no pot ésser per cap ,cnt rlet
mon que jo'l ,enga. de~a ci traydor d'en
\1iqucJ
-\'an docentes lliurcs.~· no"n parlem
pu". dig-ueren.
-Ja ho .:rech que les \a pendre en .\Ii­que!.
~ los de~¡i. el moix i y s'en amí bras
sonant) orella fumant cap ú ca-seua.
Quan el derrer, en Joan. estigue ente­rat
del cas, diu:
-.\\e n'hi vatg jo tam be a cercar \en­tura.
Pren la faus. y ja es partit de d'all:l,
Camina caminaras, arriba :i una terra
molt enfora.
I~ra :i mitjan Juny. y troba un tall de
hornos din:; un sementer de blat alt, gra­nat
y espes; y el toma\'en, tirant flcl:'l:es a
n'els brins.
Figurau\'os si'n de\"¡en fer de hret:<3,
En Joan digut a ramo qui comanda\'a
aquella gcnt.
-¿Que voleu que'n tom de hrins jo ab
aqucsta arma~ ~. li mostra la faus.
-y ¿que se diu açò?
-L'na segadora.
-(\' toma hrin,,~
-Esperau ~ ho \ cureu, diu en Joan.
Ell s'arromanga, se posa els cui~als. els
managots yels didals de canya, pren la
faus, y sefalçada ve y scfalçada \"a, ah una
e~alació \a ha\cr feIa una estesa de brins
més grossa que la que hancn feIa lots
aquells hornos en lot el temps que s'hI
ha"icn pegat.
Tothom va romandre astorat. y no s'en
podien avenir de cap manera,
L'amo digué:
-Germanet, m'heu de vendre la "ega-dora.
- ,\çò si que no ho faré.
-Digau que'n \"oleu .
-:\0 hi ha doblers per ella.
-Vos donan! trecenles lliures, )' no'n
parlem pus.
En Joan feu com que pcnsarhi un poch,
y a la fi c¡'csdama,
-Si tan encarat hi estau, perquc sou
\"os. "aja per feta la barrina.
Va pcndre Ics trecentes l!Jurec¡, entref{a
la sCI.fCldM..l: y, botant de content. toca sa­letes
cap a ca-seua.
L'amo tot satisfet, contemplant la faus,
diu.
-¡Vaja, a ,cure qui la pren!
El més agoserat l'agafa, se posa a se-
L.\ TR\D[C[O CATALA'\A
gar. y encara que no fos molt practich, de
brins en tomü una cosa cspanto~a.
Com estiguc cansat, se posa la s<!1.:Jdm,;¡
demuntl'espatla '
Se pcrpen ... a, y diu:
-.\Iillor es que estiga en terra.
Per po~arlahi, estira en lloch d'alçar: y
la faus, ja ho crech, s'a fica dins l'espatlla
Aquell homo pegà un crit escarru­fador.
-¡,\)"1 ¡La segadora <;'c<; afuada ¡'¡ mi!
¡ajuda que s·ha mester! deya aquell be­neyt,
cridant y plorant com un desesperat,
de la pena que pas~a\"a.
lli \30, corrent, dos hornos; y, en lloch
d'alçar la faus, li peguen tirada ab tota sa
foro;a, y ]'e..;patla d·aquell malanat de\"allü
per avall.
Quan veren l'espatla tallada, quedaren
tOb de pedra.
l,a faus los cayguc de les mans, en fo­giren
horrorisats. y no s·hi volgueren
acostar pus.
-,\nau à donar part à la Justícia, diguc
ramo,
I h anaren y \·cnguc el l1atle al:l dos
hornos armats de hassctjes (I).
Los rno~traren IJ .~egad()r;¡ d·un tros en
fora; aquells hornos posen un bon mach
dins la I:-a..;setja. li donen \'olta y altra, y
/,1.lIu. Feriren 1,1 .~cf.!al()1";J iu..;t a [a punta
de la fulla, y li feren pegar tal hot, que
s·alçà mes de trenta pams,
-¡Ja se torna afuar! digue tothom ab
nou e""gla~, fent ample.; tant com po­gueren.
La segadora tornà caure en terra.
Despró; de moltes discussions y dispu­tes
sobre lo que com'enia fer, el Batle. ab
una corda fo.:rmada a una canya molt llar­ga,
feu passar un nuu corredor à la ma/­(
ado/a faus; y quan la tcngueren fcrma­da,
la penjaren ú una figura.
-r\ra farem venir el hotXl, y l'aufcgar¡\.
díguc el Batle.
El botxí sc prescnta, se mira la cosa de
prim conte. medità per lIarch, y ¡'¡ la fi
s·csclama:
-Ja sc que fare: m'entil per la figuera;
rn·amollare per la corda. m'a~ancarc de­munt
la lIIaf/";¡dor~, y raufech al temps dc
dir Jesus. :\0 hi ha veL
El betsol de hot:>.:i ho feu d'aque5ta ma­nera:
ab tOt el seu pes sc tira dcmunt la
faus; y. ja ho crech, [a faus li entra per el
mit"( de lc'i cames. y robn de dalt a bai"(:
d·un hot"(i en \"a fer dos.
,\llà romang-ue penjada la .~.:gaJ()ra, y
ningu pus s'acostà fi n'aquella figuera.
Y cncara hi es. ~i no la s'en han duyta.
'Iirau si'n \arcn fer de fortuna ci gall,
ci moix y la faus que aquell parc dex(t a
los seus tres fills. que. riehs y plens. \is'
queren fins ... que foren morts.
Ah,i/ ,fe /''-,'111.
(I) A .\tallorca diuen f>aHeli~ a lo quc'ls c:¡ lalans diuen lema. En la obra Espaila, .~!lS mOli I/­mell/
O$ J' ade.~, $1/ lIalr¡raleza é /¡ls/o";a. C.:ttaluñ.:t, t, I, c. 11, p¡\~., 1 1 l, trob.:tm aquestes ducs
notes: dJ::uclja equi,·a[e li la voz cata[:¡na modern.:t ballest.:t. También equivalc, m~s propia­mente,
t>,JSselja, aún usada en algunas eomareas de Cataluña, à la/ona (cataUn), ú honda eas­tcllano~.
En vista d'axú havem cregut que havlcm d'e!'.eriure basselja, y no f>3.$se/j3., com pro­nunciam
els mallorquins.
L A m.ADICIO CATAL. \ N'\
CRÓNICA
TERCER CERT.\\\E\" LITERARI E\" L,\ CIUTAT DE .\I.\ ;,\ I U~SI\
R EGIO~AL
Prcmis (ldi".n is,-1. S'adjudicara la
Flor lIalllral a la mellor poesia de tema
lliure, 1.0 poeta favoresc ut ne fara pre­sent
ú la dama de sa elecció, q ui ~era pro­clamada
RCy".l de 1.1 .fC$I.l, tenint a son
cúrrech la repartició dels demés premis
desde son trono,
l,O. La (( Ll iga Regional)) concedeix un
premi, consistent en lo !>egell de la societat
ab un brot d"atmetller, tot d'argent, com­bi
nat ab un llaç del mateix metall daurat,
ab la inscripció cOrre...,ponen\ alusiva à la
festa, colocat dins d'un r¡ch e'itoig, for­mant
un bonich obgecte d·art. que s'en­trcgara
al autor de la mcllor composició
catalana en que's cante (." glMiós {el de
la lIislori .J de J lcm res;:t.
P remis eslraorJi";lIis.- l ,OI L"excelen­tls~
im !>enyor don Ramon Larroca" Go­'"
crnador Ci,"il de Barcelona" oferei\ un
Ol>¡:eclc a,.li"çlic/t al me llor treball que de,,·
enrotlle lo tema seg-Ocnt: ("lilil.lls qlle re­l'(
lrla ci les toblaciO/ls ;II.1/1sl,.i .1ls, mcrcan­lils
y .lgricoles. la ere,lcià d"c$coles d".'\ ds)'
Oficis, Y trocedimc"/s quc dcuriell "~c,f[Ilir"~e
ell diles escole$ J fi dc toder dO/ur los ",e­l!
Ms resl/llals tossiblcs.
l."n La esceh:ntj..."ima Diputació Pro­,
ineialotorga un O¡'Rtde d'.lIl, al autor
del mellor Tr"cI.ll d"EcoII(Jmia t(lWic" tCI"
liS de les e.çcoles dc l',imcr;:t e,,"çclly.111ç.J"
1"" L\:scelentl""im e ilu"tn"sim .\jun­tament
de :\Ianre"a oferei'( un hermó;; Ob·
~ec/e d".lrl a la Illes ben escrita ,\I t;moria
;;ohre'l següent tt;ma: lIistmú de 1.1 Acc­'
Jul.J de ,llaureu, ulililal,~ qltl: ha rctorl<ll
,j la Agricllllllr.1, t llJllslri.1 y COlllerç de
1.1 m.l/ex.l cilllal, essent preferida aquella
que a.porte major nombre de dato!; histò­richs
fins a\"uy de.-;coneguts.
"I," Premi ofert per l'c;;cclenti" ... im è
dustri""im "enyor doctor don Joseph \I or·
gades} Gili, Bisbe de \ ïeh, consistent en
Ima hUII/os.J [¡/I.T/ge del $.1111 Cn\/" dc lIIar·
fil. que s"cntn::gara al autor del mel lor tre­ball.
e"crit t;n cata]¡i.que descnrOllle lo sc'
gOent tema: LJ':III(lslr;:túú de C<lm /.1 l!flesi.,
l'ol qlle Iol doc./rilla c;:tlòlica s'e"se"yc )' pro­t:
J,l!IIC ell /;:t IIIJlcxa liCI/glia ql/e e/p"alum.ll
toble, tel t'"~ser açò lo mó CO II/o"ue J la
r"hJ "alllral y lo més tr0l'i ter (,..U/re lo
I/ujor .1;11.1"1 de sc"~ cllsellyallces Y l'd cliq lles"
Son' Premi del;; esccJcntissims senyors
don ,\ le" andre Groizard, ministre de Fo­ment.
y don Eduard Vincenti. director ge­neral
d'ln"trucció pública, consistent en
una coleçció d"obre" de la BiJ:.l ioteea po­pular,
'-Iue ... cran entregades al autor del
mcllor trd,'Iall que's prescnte sobre'! tema:
1.0 I<cj.:ioll;:t!ismc ell C"/.1/I1I1)'.1 )' G.1/iciol,
$(lli car.icler lilerollI y tolilieh" ¿Es ¡"collita'
lible 1.1 .ullor .i la "IIII/allifal ah la amol' li l,I
t.Jlri.l~
6"' Premi de! llorejat poeta y senador
catalll, E"çm" senyor don \'íetor llala­gucr.
otorgant 1111.1 wleeciú c.omt lerl" de
ses olores al autor de la mellor poe ... ia, ca­talana.
Ò ca~tellana, que cante Les ¡:Iories
dd "l/oll/serl'oll,
¡. ,\ltre premi del diputat oí Corts pel
d¡..;tricte, don Emili Junoy, consistcnt en
un bonich Obf?ec/c d"al/, quc"", donara al
autor de la menor obra que dcsenrotlle lo
"egOent tema: (~elaciOlls ellfre la AWicu/­lI/
ra y 1.1 l"dl/slria )' cOU/l'afibilil'll dels .~ells
resteclillS ;,II(!ressos.
~.' L"lIustre Clauslrede Profc!<~ors del
Institut de ... egona. en;;enyança de ;\Ianre-
,60 LA TR.\DICIO CA Tr\Lr\~ ,\
sa. ofereix un ()"gecle ami al que dc~cn­rotlle
mdlor lo tema '<cg-Ocnt: Belles:! del
/lcnf!II:lIJ!c fi ~('II tC1jtcúnn;;mctlf ter la
fif()/oj.!l.l.
9.' La ((Lliga de CatalunyaHofcn:ix un
Obgcctc d'ari al autor de la poesia que
rncllof cante Alglm.5 dels gloriosos rel.~ de
la marúu cal.Jl.JII.J
10," Altre premi del l'Casino dcl Co­mcn:
ioll consi);\cnt en ('fI,) t¡;;te,) de mi/­mol.:
lb los cmblclllt,s del Comerç. d'al!!clIl:
que s·cnlreg-aï.i al aU\(lf de la mellor com­posiciú
en prosa sohr..: lo tema '<egO..: n!:
I 1!511(ll1J. Y dc.~cllr()lII¡l Je la ¡',J/I.~¡,-i:J y Co­me";
t'tl l.l Cirlllll de ,1I,Jllft:SJ.
11,- ((El Fomento de ~Ianre"a)) concc­dei
... un Obf.!eclc .:f,-tlM/eh al autor de la mc·
llor JjiOj.!f.J(i;¡ d"ulI lII,lII,.e~j i/us/re, eo.;scnt
ah igualtat de circunslancies preferit lo
treball quc's dedique à aquell qui per ~es
virtulS, cicncin Ó fel~ haja donat major
gloria ;í 1e ciulat.
12.< El ('.\tenco Obrera .\\anrcsanOff
oferei, un ()bgeck d"Jlt. al autor del me­llor
trel:>all en pr(l~a que en forma com­prensible
y sCn7.illa desenrotllc'¡ se¡:Oent
tema' S()ci()l1s tddi.7u<".~ d"ccolI()II1IC1 .10-
IIuf.,til'J . mdi.\tells,lble.~.i 1.1 obrerLl mm'c .Ie
rall/iI/iJ,/¡md.]III.~e e~t'!"JlmclIl erll.1jonu.;J
:Je .fi~/rib/l1f In .~;¡I.Jri y medis tcr nblellir
rc"~I.lh'i.
q. Altre premidelHCentre de la PauH
con~islent en un Obgccle d'arl y1 /ilol de
snci /¡()lInfMi al autor de 1il mdlnr com­posióo
poctica que cante Ics Gloric,~ allll­.!.:
u<".~.'· lIIoJer/l~·s.tel SOll/ol/Cl11 de .HJ"rc·".1
y .mll dis/ricte.
I I · Premi del sen~'or don Leonci So·
¡cr y \Iarch. an:i\er municipal d'aque,..ta
ciutat, consistentl;n un D,tloll/J d'{,"l/or
ma¡.tni!icament policromat sobre perg-ilnll,
que ~ef;.i entregat al autor d..:: lil meU or
/,\ •.• ,\<"".\",1 gen.:.:J.iJi':,l ~ /¡i~/ú,i~a del J'U Je
lJagl's, t.:~crita en catala.
15.< ,\ltre premi del ~enyor don .. \r·
thur Gallard, consistent en un Obgectc
d"arl que oferei-.; al autor de la mcl/nr tnc·
~iJ l'Jl.JIJII.l .I.: c.lrjda fes/iu
• Lo J urat concedira tants acccssits
com crega convenient~"
2." Tots los treballs literaris hauran
d'c~ser incdil~ podent"e pre~entar escrits
en catala li ca-;tclJ¡'t tot" Iol' que no <;'cs­p
re:<~a cn 10<; respectius temes en qual llen,
gua deuen l:~ser compostoS.
3." Se re!ier\"a'l Jurat per un any ;í
comptar desde el dia de la festa, la pro­pictat
de Ics composicions premiades.
.. " Tots lo .. trehalls deurao è~ser re·
mesos al Secr..::tari de la Lliga Regional
(Sobrerroca :u) aban:- del dia t 5 d'Agost
\inent. S'cll\iarún eo plech clos que con­tinga
lo nom dcl autor; portant en la co­berta
lo mateh titol \. lema de la compo­sició.
5.· 'o s'entre¡.:-ar:in lo~ premis a altra
persona que al autor ó li la qui aquest
haia indicat prèviament.
6," Los plech~ que contio¡:wen los
noms dcls escriptor .. no premiats, sedn
cr..::mats en l'acte de la festa.
7" Si algun dc,,", prl;mi~ no poguès
adiudica~e a composició adecuada al
tema d'aquelLqueda facultat lo Jurat pera
di~ccrnirlo a la que estime convenient.
Lo Jurat calificador lo constituiran los
senyor~ l'OS J Il.\Ql"hl RIEHA Y BlóH1' lt'\:»,
PresiJ.:nl.-Do:-; J (L\Q\"L\\ 80111(;.\<; \lE .\H·
(,I 1.1.01.,-00:-; 'AHci~ \"EHP\(.nm y C.\­t
lis,-D,):» '.\ReiS _\h:<\lIlAI..-])()!'; .\1\­GEl.
CARhO:»1!1-I., .se~ret:lli,
!\\anre~a 2i de Juny de 11\91.-I.n r>rc­úJclIl,
J().\QI LlI Rn:R.\ ) I{wT!tA:».-l.n
Secret,ll', \ .... (,U C.\lHIOè\ELL.
'"OD SIS prc.,enta algun altre tema sc
publicara un suplement d'aquest cartell.
B."donl _cIll.bhmenl Tipç&rafich , dnHh de Fidtl Giro, J'UlCrg de SI.nI JO'Il, 168.
•
OBRES DE MOSSEN JACINTO VERDAGUER
Bet.hlem.-En Vllyt~, I pla. Pe. correu, l'10,
Canigó. Llegenda piren.ret. del temps de 1.
Reconqui$la. - S pIes. en tela, ab riques cobertes
• legÒriqu~s. Per correu. 5"5-
CansoWl de Montserrat. Segona edlció.­So
c~nl;m~ en .1\slicI. Per cor~u, SS.
Cansons de Montserrat, pou.du en mñ
.ica. per O. Ulli, Gine'I6.._6 pte •. Per ameu, 6'so.
Có.nUchs. Edició peIÜa ....... Sen. mlbica, So
dOlim. en rdSliea Per cor«=u, SS.
Colecci6 de Cantichs religiosos del
pobl e ... una, duu y l.u veus ab acompanyament
de piano li orga. Mlhica de] mulre C'ndido Can_
d,.-2'SO pIU. en .dllicl. Per oorreu, 2'15.
Excursions y viatges-3 plell. en rdslic •.
Per coneu, 3'25.
IdiUs y cants mistichs, ab Ull próleeh de
D. M. Mil' Y Fontanals Ter~r. edic;ó.-i'25 pes­tetes.
en "!.stica, y l '51 cn ¡el •. Per eorreu, l octn'
liml mh.
Itinerari d'un pelegri é. Terra Santa.
-3 l'I.,..
La Atlé.ntida, poem., .b la Iraducció calle·
lIan. per Melcior de 1' .. lau. Tercerll edieió.-lI'So
ptel. e .... lItic .. , y 4 e" tell. l'er correu, 2S et ...
lims mt"
Lo somni de Sant Joan Llege .. d .. de,
S. Crll Cor de J.,.1b, ab I. u .. dueció c .. tell ..... Se •
g" .... edició.-I 'so pIU. e .. róslica, y z en tel ...
Pe. correu, 10 ctullml mho
No.zareth.-I pla. p"rcoueu, 10 ct .. tims mb,
Nerto Poeml eAeril e .. venol pro .. ençals per
Ftederlcb Mistral, '1 traduhit .1 cal_" per mouen
Jacinlo \'erd"lIue •. -t'SO l'tes. en reblic •.
Passió de Nostre Senyor Jesucrmst.
Tercer. edició, ol 6 ctlll;tnl.
Patria, poelle. - 3 pt~l. Per correu, 3'25.
S'ACABA DE PUBLICAR :
Caritat Poeliu Tercera edició.-I peuet ...
La fugida é. Egipte Segona parI. dhim" en
Ii publicació del poema 7t1Ú1 ¡,,/a,,'
Lo Roser de tot l'any. Dieta.i de pe .....
mentI rellgiOSOI.
Se troba .. en la Llibrtria J' rifJ#grafia Catllita,
Clfrer del l'i, n.o S- al.celon3 .
LO MISSATGER DEL SAGRAT COR DE JESÜS
REVISTA MENSUAL DEL APOSTOLAT DE LA ORACIÓ
Ab llicencia eclesié.stica.
Lo bo .. desÏlg d'ljudar i '1ue .'Uleng1n çad. dl. mh l'U nOlI •• le"l I. ImOr y .. enendó .1 Cor
Sacr.tluim de Jelt1l, '1 Iu fecondel '1 salud.bles prutiquu del Ap"llol.t de I. Or.eiÓ; junlament ab lo
especill .fecle • u .. nOIlU. estim.da pltri. petitl, hI motint la pubhettció, de acorI Ib IOl Revere .. "
Plrel d" la Coml' .. n'1r. de Bilbao, de una edició popular del celebral M,,,sIJ/,n, d,I StJ(J'IJd# CllrlloJ,. fi,
7míl en nOllre regional idioma.
Lli Músalt"'" ¿t! S8grat Ct!I' lun cada mes en fucictes de. 24 pl.ne., ab cobe.ta de (olor.
Se le\l:.lo di .. primer del m.,. r"'pccliu, peró It COmenalra , reparlir c¡ncb d!Q .ban., pera mljor
connnie .. cia de¡' lubl-C"ptofl y de\¡ Centres del Apostola' de I. OrltiÓ.
Cnnlt: Explicació de la intenció donlda cadI mel .1 IOC;" del dit Apostolat: Secció doctri"al; Crò.
nic. de la devoció al SaCrRl Cor e .. Cat.¡uQY., Mallor'l\le. y Valentia; Crò .. ica general religiosa; B,bJio-o
graUli Trelor, Y C.lendari del Sagrat Cor de Jeids, y a-femta un S .. moral c"ali y UQ. Secció de ,.nie­tata
i,lerarie •.
C<»II la 11Iblcri¡x:ió dOI peuelU l'lny, ila heltrel •.
Dirigirse , I. L/ij,trla, Ti~t"N/,a ÜJtó!i((1, Pi, S, boliga. Bareelon.·
ANUNCIS LITERARIS
NO SE ANUNCIAN OBRES QUE NO SIAN ORTODOXES
BADALONA POESIES
Monografia hiat6rich- arqucoJ6gica per M05sen d'Artho. M~ .. ierR, de Ja Companyia de jeslls, ab
Garet' Soler, Pne. - Un yohln ¡lullrat ab gravats prefaci de Mos!<':n Verdnguu. _ Un tOIllO enqua.
y heliQgrafies, 4 pte~. derna! en tela, 4 pIes. Per correu y cert ificat, 5.
ROMA
Imprt.sioDI y comentaris, per MOIsen jaume
Collell, Pvr e., ab dibuxo. li la ploma del Enrich
Serra. - Un vohlm enquadernat en tell. ¡ngles .. ,
3 ptel.
I.A TRADICiÓ CATALANA
Estudi del valor ~lich y racional del regionalisme
catalli., pcr J oseph TarTas y Bages, Pvre. - Un
gros voh\m en quart, 6 ple,.
LO GAYTER DEL LLOBREGAT
Edició poliglota. Poesia, catalanu de JoaquIm
Rubió y O~. - Tres vohlml, 18 ptes.
POESIES
de Mouen Miquel CosIa y LlaTen, Pvre. - Un
voltim en quar t, 3 ptes.
POESIES
d'en Francilco Casal Y Amig6, ~b un pròlKh d'en
Marido Aguiló. - Un vohlm en qu"l, 4 pIes.
--~--
FLORALIA, LLIBRE DE VER SOS
----o, - -_
MOSSEN JAUME COLLE LL, P VRE.
meslre en Gay Saber,
CANONGE DE LA SEU DE VICH
Preu: 3 pta s ,
Barcelona. tSlampa a càrreeh d'en Fidel Gir6, passeig de Sant Joan. 168.