Tralla : setmanari satírich, La. Núm. 004 (21 nov. 1903)

              BARCELONA 21 NOVEMBRE DÉ 1903 CINCH CÉNTIMS ANY I— NUM. 4
•t•
SETMANARI SATIRIC14
No l'equivoqueu ab el d'enfrente 0 Mudará'l petadó cada setmana
DIPUTACIÓ, 295
•
SURT ELS DISSAPTES
El militarismo clo'n, Solmerón
— Escolti, senor Salmerón: ?Quina falta
dia al Congrés?
— «Pues muy sencillo. Sin buen ejército
el día que se instaure la República en
ens fa el tenir bon
y mucha Guardia
Espana?
exércit y mona Guardia-Civil, com vosté demanava raltre
Civil ?cómo íbamos á darles lena ustedes, á los republicanos,
2
LA TRALLA
Vetaquit qu'aquesta xerrameca podría ser
molt 'larga, perque d'assumptos d'actualitat
no'n faltan y á mi'm sobran las ganas de feria
petar, pró á la qüenta alió de que por mu
cho pan nunca mal ano, deis castsllans, no
deu tesar ab las crónicas que tant se resen
ten per carta de més com per carta de man
co, que diu en Xeixa-Moixa. Perque quan se
tenen moltas teclas per tocar, á un li passa
lo que al avi Pau, que sabia molts qüentos,
,pró que quan li deyan que os en contés un,
s'estava tres quarts mirant las teranyinas del
sostre y al últim acabava per dirvos que de
tants qu'en sabía no s'en recordava de cap.
Pró com que á mi aquesta escusa no'm val
dría y per obligació tinch de parlar una esto
neta, haig de fer memorias deis qüentos que
sé y contarne alguns. Els lliberals (ja deuhen
saber qui son aquestos senyors) es van tro
bar sense quefe, y es molt natural qu'es
preocupessin de buscarne un á corre-cuyta,
si no vollan veures condempnats á dejuni
perpetuu. Y ara dirán vostés: Bé, ?y qué hi
té que veure ab el dejuni deis lliberals el seu
quefe? Molt, com que'l quefe del partit es el
cuyner major, y las cuynas del Estat están
reglamentadas de manera quels cuyners ma
jor sols se mudan ab la condició de portarse
tot el fato de segons cuyners y pinxes, veta
quit la febre d'aquests pela-patatas pera tro
bar un bon cuyner qu'els hi fes de general y
fos capás d'entrar al assalt de l'olla del pres
Supost del Estat. Com veuhen vostés, els
móvils qu'els impulsavan á buscar quefe no
podían ser més enlayrats. Es tractava del
duro garbanzo, que dur y tot, es un gran
plat á Madrit, ó plat de Madrit, si
hem de parlar ab propietat. Y lo extrany,
pera qui no conegui la carpanta deis pela
patatas polítichs d'aquellas terras, siguin Ili
berals ó conservadors, monárquichs ó repu
blicans, es que, sent ells tan patriotas y trac
tantse duna qüestió de tanta importancia
pera la seva patria (ab Iletra minúscula y se
nyalant al ventre), nos posessin desseguida
d acort pera dessignar al cuyner major. Per
que ha succehit que, lluny d'alzó, després
d'uns quants mesos de fer els papus, l'altre
dia es van reunir al Senat pera designar
quefe y van arribar á las mans com uns per
fectes ganapias. Y com sempre, ha resultat,
que al cap d'avall, qui pagará els plats tren
cats será la mestressa, aquesta desgraciada
Espanya que no guanya prou pera mantenir
la golafrería de sos servidors y encara li ro
ban tot lo que poden. El diari ho deya ben
pel ciar: «que además del partido liberal demo
crático que dirigirá el senor Montero Ríos, se
formará otro de unión liberal con los elemen
tos que siguen al senor Villaverde, Moret y
Romero Robledo.» ?Qué tal? Ja tením una
unión liberal y un liberal democrático. Total:
qu'anavam per un quefe y n'han surtit dos.
Ja veuhen si la mestressa té de fer 11111 viu.
Pobreta !tan delicada qu'está y justament
ara qu'anea' de cara al hivern y que tindrá
prou feyna á arroparse bé sino vol agafar
una calipandria y entregar Váni'ma á Deul
Y á propósit d'ánima espanyola. la ha sortit
aquell setmanari, Alma Espanola, á quí un
company bromista el califica d' ánima de
canti... y baili flamenco. Es molt salau. Per
capsalera la bandera roja y gualda; ja poden
contar com es lo que seguix á la capsalera,
complertament rojo y gualdo també. I-Ii han
una colecció d'autographs que fan fredat.
Pensin que son escrits contestant á n'aquesta
pregunta: ?A su juicio, dónde está el porvenir
y cuál debe ser la base del engrandecimiento
de Espana? En Salmerón dona la resposta en
cinch paraulas, diu: La instauración de la
República, y es queda tot descansat. Es co
neix que don Nicolás ja está convensut de
que la réplica no té volta de full quan no
s'ha pres la molestia de dir el per qué. Fa
com si Ii preguntessin: ?Qué medicamento es
el mejor para curar la tos? Las pastillas del
doctor Andreu. Es cosa probada y no sha
de dir res mes. En Salmerón encara está
al 73, ó sigui als Ilims. L'Ortega Munilla
ens vol fer Ilegir á tots y no diu quíns espa
nyols escriurían lo qu'els restants tindrian de
llegir. En Navarro-Reverter está lacónich y
expressiu. Contesta: El trabajo, y firma.
Qu'em perdoni don Juan, pró aixó equival á
deixar sentat qu'Espanya no té porvenir ni
engrandecimiento possibles. Es com si li pre
guntessin: ?cóm té de veure un cego? y ehl
contestes, curantli la vista. Conformes, pró
?pot curárseli la vista á un cego?... pues ve
lay. Un almirante de la armada diu que'l per
vindre d'Espanya está en tenir molta marina
de guerra; y es compren; un fabricant d'elás
tichs també respondría que'l pervindre con
sisteix en que tothóm porti elástichs. Que
filan prim aquests marins. Pró nosaltres hi
filérn més qu'ell. El pare Celpena y al
Bisbe de Sión veuhen el pervindre en la ca
ritat cristiana. Tenen rahó; en la caritat cris
tiana de las demés potencias, qu'ens deixan
viure quan podrían venir aquí y treurens de
casa. En López Dominguez y l'Eduardo
Dato, també están acertadissims... tocán el
violón... Y ara, en honor á la vritat y á la
justicia, fem constar que una dona, senyors,
una dona, tot y quedantse á mitja resposta,
ha superat en coneixement de la realitat á
tantas eminencias. La senyora Pardo Bazán
diu: «En la instrucción entera y general,
extendida á todas las clases y sin diferencia
entre los dos sexos.» S'hi hagués afegit: y en
el reconocimiento de las naciona lides que inte
gran el Estado espanol, mediante la concesión
á cada una de ellas de la autonomía política y
administrativa, jo ho firmaría y tots els espa
nyols que tenen sentí comú també. Y perdo
nin la inmodestia.
CARRETER XERRAIRE.
"Lances cte honcw"
Ó'L DESAFIO ENTRE EN VILLAVERDE Y EN SALMERÓN
—?Tant mateix s'han de matar?
—Quin dubte hi cap; sí, senyor. •
Va haverhi paraulas grossas,
insulte qu'afectan l'honor;
?ques creya donchs? ?que las cosas
no tenen reparació?
Sí, senyor; per xó hi há reglas:
vosté m'insulta, donchs jo
lluny de darli quatre natas,
li envío un tronch de senyors
que s'en diu padrins, convenen
l'hora, l'arma, el metje, el lloch
y al sent demá, es va al terreno,
es balla'l ball de bastons
ab dos espasas ó sabres
ó ab pistolas ó ab garrota
y quan els amichs comprenen
qu'alió ja s'allargat prou,
intervenen, els separan,
es donan las mans tothóm
ya fa 'un diná á Vallvidrera,
Ó al Suis, Ó bé al colón,
per celebrar que no s'hagi
vessat sanch de cap deis dos;
s'extétr un acta en que consta
que á vosté l'hi inaultat jo,
que vosté m'ha dit cul d'olla,
jo l'hi he dit berro y couchon,
cm cambiat un par de balas,
cm espantat als coloms
y ens cm entornat á casa
portant més netet l'honor
que las cartas d'en Lacandro
O la cara d'en Junoy.
—?Y vol dir que aquesta historia
es la que entre en Salmerón
y don Raymundo ha d'haverhi?
—No ho dupti pas, sí, senyor.
—Es que aquest cop ha estat grava.
—Encara que mármol fos
pasearla d'aquest modo.
—Es una persona seria.
—?Quí? ?En Raymundo?
—En Salmerón.
—Vaja home, no'm fassi riure;
?de qué'n diu serio??D'un hom
que s'aconsola á fe esquena
perque surin vividors,
duna Celestina mascle?...
—!Per Deul
—Sin faig massa poch.
iTant de bo que la comedia
del desafío, no ho fos;
tant de bo qu'anee de serio!
—?Per qué ho diu?
—Cregui qu'aixó
fora una sort per Espanya;
cm sento inhumé La mort
que m'esgarrifa y m'espanta,
sent per ells no'm fa pas por;
tant de bo que anés de serio.
ojalá anés de debó,
!quin mort ens treyam de sobre
si d'aixó en surtía un mortl
—?Un mort? Dome, m'esgarrifo
d'escoltarli semblante mote.
—?Es á dir que li plauria
qu'en morís un?
—?Un? Tots dos.
Q. K.
Letn2oUX:
T'hem de contar un qüento.
Una vegada, un inglés va entrar á la pes
catería; al ser dintre, li van fer goig unas Ila
gostas y s'en va fer pesar una tersa; quan la
tingué pesada, l'home va creures que li ha
vían quitat pes y ab tal motiu se va enredar
de paraulas ab la pescatera; esdevingueren
insults per part d'aquesta; insults, que'l nos
tre inglés va escoltar ab tota la flema de que
pot disposar un fill de la rossa Albion.
Quan la pescatera es va haver desfogat,
l'inglés li va preguntar si ja estaba llesta y
al respóndreli aquesta que si, l'home digué:
—Pues osté ser todo eso que haverme dicho
á mí, y á más una gran p a.
—Meno!
—Nosaltres vam Ilegir el pudrimané que
en forma d'article vas airejar l'altre dia á
LaPublicidad, insultant á catalanistas y á no
catalanistas y... fem com l'inglés:
—Osté ser todo aquello que havernos dicho
y á más un grandísimo m o.
—!Ah! Y enterat el xarrich que tením á
la Redacció pera dur las quartillas á la im
prenta, de que, en vista de que vals fer el
valent, nosaltres t'anavan á convidar á visi
tarnos, ens ha pregat que no'ns prenguessím
aquesta molestia, perque ell se sent capás
d'omplirte la cara de bofetadas si no més
t'atreveixis á dirli cut d'olla.
Yare 't deixarém de conte com si fossis un
género averiat, t'estendrém la papeleta de
defunció y per nosaltres quedas enterrat en
el panteón del olvido involuntario.
EL NOSTRE CARRETER
Amenitats
De O Seculo (periódich portugués) del iii
d'Agost de 1903:
.
•Imr
ICOM MIL LLAMPS!
Un espanyol de pas per Lisboa, mentres
hi estava fondejada la escuadra americana,
l'anava á veure á la platja de San Martinho
y desde Aterro li dirigia unas miradas terri
bles.
Una d'aquestas tardes arrivá al moll d'Ate
rro y miré. La esquadra ja s'en havía anat.
—Aixó es lo que t'ha valgut,—exclamá ehl
en la seva Ilengua:—«si sois trigas una hora
á anarten, te comería de un trago».
Y si hi há algú que, en vista de lo trans
crit, cregui que ab aquets republicans, la re
pública ha de salvar á Espanya, qu'alsi'l dit
que li recomanarém la clínica den Barra
quer.
11*
Los publicitaris han inaugurat una secció
de bellesas masclo-republicanas, comensant
el concurs ab l'exhibido, desde'l baleó de
«La Perdida» (aquell baleó ahont tants de
sons hi feu el pobre Doyz) del retrato del
gran y asiátich regidor, l'eximi orador en
Eusebi Corominas.
Devant d'aquell busto mut, serios y impe
netrable, hi vegerem moltas personas que
badaban; abras. pero, més Ilestas, passaban
de Ilarch tapantse las orellas, boy dihent:
sembla que parla. Fins certas donas s'atrevi
ren á plantarli cara, convensudas de que te
nían dret á ferho, malgrat se tracti d'un bo
rne casat pe'l civil y per l'Iglesia. Per algo es
avensat don Eusebi y partidari del amor
Iliure... (de á quilo.)
Si posan á votació l'hermosura deis publi
citaris crech que'n Corominas tindrá un gran
partit; descontant, naturalment, lo que li
prengui en Junoy, que es un gitano molt
salat.
Dihém aixó, per quant avuy, després d'ha.
ver renyit ab en Vallés y Ribot (vulgo Pau
Peret com vulguin) no crech pas que l'expo
sin el retrato d'aquest extrzbuno. Si ho fes
sin jadéu Corominas!
Perque en Valles n'es molt de maco y com
no sigui'l seu barber, ningú ho diría que va
tot tenyit. Per fora, s'en tén; que, per dintre,
tothom ho sab: ni'l sutje.
LetIntigiAlias
Si com ha dit varias voltas
es robo la propietat,
voldría senyor Lacandro
tingués l'amabilitat
(si per cas no es molestarlo),
de dirme lo que serán
ele futuros propietaris
de la cavi que are us fan.
Li fan tanta ponte tricornis
que temo, per más que diu,
que á na vosté no Penterrin
pel civil.
V. CALDÉS A RUS
Ball de bastons
El diumenge passat se varen celebrar dos
miitings.
Y tots dos varen ser suspesos.
Aquets republicans y anarquistas es co
neix que's passan el curs sense estudiar.
Y es ciar, venen els delegats y els hi do
nen carbassa.
*
En Nicolás Salmerón y Krausse es tambe
deis qu'están convensuts de que.sense mucho
ejército, mucha marina y mucha Guardia Ci
vil no podém anar en lloch.
Se comprén. En aixó es en lo únich qu'el
veyém práctich.
Tot aquest ejército, marina y Guardia Civil
l'home el necessitará pera tenir quiets als
republicans avuy per demá que puji la Repú
blica.
Ja veuhen si don Nicolás las veu venir.
***
El Congrés de Madrit fa ja un grapat de
días que funciona y no s'ha pres.entat ni dis
cutit ni un sol projecte de Lley que indiqui
voluntat de fer quelcóm en benefici d'aques
ta pobra Espanya.
De manera que si la regeneració'ns té de
venir de la cámara baja, ja podém agafar un
balansí y feri petá un son.
Y qui chas passa anys empeny.
Y á este paso la vida es un soplo.
!Ah! y els catalans, que tenim per perdre.
entretenintnos discutint si'l jefe del Estat te
de dur corona ó gorro frigi.
Es alló de Los dos conejos ?entenen?
Sois que en aquest cas las potencias faran
de galgos y podencos y dirán per tot te deixo.
Y Finis Hispaniae, que dijo el otro.
*
Capitol de barbaritats:
Mostruari recullit en el miiting republica
sosprés el diumenge passat:
«Ab la sang de tots els frares y monjas
d'Espanya no ni ha prou pera venjar á las
víctimas de Santander».
«No s'ha d'acudir alspoders públichs á de
manarjusticia, sinó que se l'ha de fer ca
dascú».
«Dels succesos d'Alcalá del Valle ne tenen
la culpa els capitalistas y el capellans».
«Se necessitan moltas guillotinas pera fer
rodar molts caps».
Tot aixó á principis del sigle XX y dit per
ciutadans que enarboran la bandera de la
«Libertad, Igualdad y FRATERNIDAD».
somni
Els portuguesos ja'ns han pres el número
y despres, no contents ab aixó, ens prenen
el pel qu'es pitjor; es á dir, els hi prenen el
pel á n'els de Madrit.
Véase la muestra:
Del O Seculo del 25 d'Agost de 1903:
UN SOMNI.—E1 castella don Pepe de
Aragón, Picos de Alicante y Talavera de la
Reina, es va ficar ab tot sossego en el seu
cómodo Hit, situat en un quarto del tercer
pis de la calle de Fuencarral, á Madrit.
Un terratrémol havia ocorregut aquell ves
pre y don Pepe y Talavera de la Reina enca
re estava impresionadíssim per el fenómeno
sismich que l'havía fet tremolar per primer
cop en sa vida.
Es cert, deya ell á sos amichs, !que sois la
terra podía ter tremolar á un valent com jo!
Com encare estava impresionat litigué una pesadilla. Va somniar que un nou terratre
mol feya trontollar la terra. Salta del Hit y
picant de peus ab forsa cridá.
—!Prou d'aquest soroll!
La terra malgrat aixó seguí tremolant.
Y la pesadilla seguía.
Don Pepe vegé, que de prompte, la Espa
nya era engollida terra endins; primer des
apareixian els Pirineus, despres las Vascon
gadas, desseguida Asturias, Castella la Ve.
Ila, Andalucía, Lleó, Estremadura, tot, des
de la frontera francesa fins á Portugal.
LA TRALLA 3
Per fi va desferse també Madrit y sois s'es
tava don PepeTalavera de la Reina empinat
sobre un turó voltat d'aygua per tots cos
tats.
Y el terratrémol para.
Don Pepe Talavera de la Reina, assom
brat en lo seu islot, se plagá de brassos, y
pensá si sería útil ó no lo conquistar Portu
gal en aquella oportunitat.
Allavoras una veu li va cridar desde Lis
boa, condolgut de la situació del pobre cas
tellá:
—!Te proposem la unió ibérica'
Don Pepe va arrugar las cellas y respqn
gué:
—Acepto... ab una condició.
—?Quina?
—Que la capital ha de ser á Espanya. (Ma
drit).
—?A Espanya?
—Y l'exércit, ha d'ésser espanyol.
—?L'exércit?
—Y tots els empleats públichs espanyols.
—?Els empleats?
—Y els toros espanyols.
—?Els toros? !Pro si el teu pays está reduit
á un trosset de terral
-
pero ya crecerá porque es espanol!
!Viva Espana!
Y comensá á cantar la marcha de Cádiz.
Qui'ns ho havía de dir
que'n Coquelín ens visita
ria y que vindría á fer
nos obras tan espatarrantas
com Le gendre de M. Poi
rier, (que per cert ja per
Madrit corre trad uhi da
baix el titul de Et yerno
del Sr. Manzano que no
deuhen vostes confondre ab l'ex-goberna
dor, perque son pomas d'un altre pomé
aquestas) com Cyrano y com Thermidor!
Vaja que si'ns ho haguessin dit, no ho hau
riam cregut. Lo que si hauríam cregut es, si
després ens ho haguessin dit, que no hi ha
vía anat ningú, cosa que no ha succehit,
precisament perque era d'esperar. !Aquesta
terra dona cada chasco! Y sino que ho digui
en Valles y Barrot, que encare que estigui
avesat á rebrels á tota arreu, no per aixó ha
de trobar els d'aquí, tortas y pan pintado.
El primer día de Coquelin si que hi llague
poca gent perque la de casa, entre veure un
gendre y un engendro, va triar per l'engen
dro perque era den Goethe, y en Maragall
hi feya de llevadora modernista. Y ciar está,
tothóm, menos l'Urrecha, s'en va anar cap al
Intim, quinas intimitats cada día son més
públicas perque es major el públich que hi
assisteix.
Va ser la XIV sessió del Teatre Intim, pot
ser la més interessant de totas. En ella, en
Gual va estar com sempre afortunat en la
presentació escénica, Goethe va prometre
que aniría molt Iluny y en Maragall va de
mostrar ensemps que era lo que s'en diu un
poeta, que havia sufert una gran equivo
cació.
?Que cóm va anar la cosa?... Jo'ls hi expli
caré. Velsiaquí que després que en Vilare
gut (que's un xicot molt guapo y que Ilegeix
molt be) va haver Ilegit cuatre paraulas d'en
Maragall, que venían á ser com una mena
de crit de !Senores, no empujar! corregueren
la cortina, la tornaren á corre, á descorre, y
á corre, total tres vegadas, per altres tres
quadros, y la gent va agafar una sed tal que
tothóm filá cap al café per refrescar la gola.
En el café las taulas estavan plenas de ser
vey, paró no hi havia cap cullereta... ?per
qué las havian amagadas? ?per que hi havia
en el teatre tota l'aristocracia?!Home!
De pressas no'n demanin; pressas que afe
gídas á una combinacíó de Ilums blancas y
vermellas que ningú va acabar d'entendre, y
á un timbre d'avis que may ho feu á punt,
promogue un soroll tal durant els tres pri
mers quadros, que ningú va tenir temps
d'adonarsen de la seva monotonía, lo que
afegit al seu torso á la firma d'en Maragall
va demostrar la cultura del nostre públich
que no feu cap manifestació de desagrado.
!Si en lloch den Maragall arriba á sser un
Miragallina, no es mal escándol el que s'ar
ma, y adiós demostració de cultura!
Al cuart quadro, la cosa s'aná escalfant y al
septim !'entusiasme fou indescriptible, y en
veritat que ell sol valía per tota la sessió.
Fou una verdadera manifestació artistica. La
decoració, l'Orfeó, en Maixuach, la Ferrer,
en Goethe y en Maragall, tots estigueren á
l'altura.
Deixant la tralla á un recó, y cargolantni
un... donchs, si, senyor Maragall, sembla
mentida que voste que te talent, no s'en hagi
recordat de que certas cosas ó no's tocan
si posa la má de ferm. Si vosté en comptes
de vestir á la moderna els personatjes que ja
en Goethe feu d'una época anterior á d'ell,
pera poguerlos fer moure entorn del seu pú
plich (el den Goethe) mes, naturalment, al
costat de lo maravellós, y en comptes de
respectar tan noblement l'original lo que va
produhir aquellas escenas tan cómicas d'un
húsar que va á la saga de galesas turcas, y
d'un desafio á sabre y estoch entre un senyor
de jaque y un defensor de la patria, vosté s'ha
gués dit: Vaja aquí estich jo, que president
del Ateneu y tot, vaig á demostrar que tinch
el criteri ben posat, y en lloch d'aquel' capi
tá de barco que sembla tirar per pintor, ens
hagués presentat un corromput (Yerdader y
únich dimoni possible avuy dia) y ens l'ha
gues fet coneixer sense remetrens á l'opera
pera trovarli la fe de baptisme; y en lloch de
la Guricb, que unas vegadas s'assemblaba á
voste y altres á la Gurich de Fuentes que
anava á interyeviar una modisteta pera ferse
un qüento, ens hagués presentat á l'home
assedejat de vida, y etc., etc., !quina obra
més maca que hauría fet!
Encare hi es á temps á feria aquesta obra
en la que hi podria deixar casi tal lo tradu
hit per vosté de manera tan hermosa com de
vosté era d'esperar. Aixó sí, si pot ser, per
la meya honra de carreter que no ha aixafat
may cap criatura li demano, fassim el favor
de treure aquell—de repenta—si la mares
presenta, perque fa posar la pell de gallina y
no fa gayre Mara-gall. Y sino vol fer la obra
vesteixi els personatjes tal com van neixer,
que tal hi guanyaria.
Deis escenógrafos , tots , especialment
l'Alarma, menys el de la última decoració
que no anava en lloch.
Deis comediants, la Srta. Ferrer genial, y
acreedora també als cinch de la dolsa. Vaja,
ja veig que á aquest pas hauré de mirar de
tenir una mica de sort en el Chic-Chic
IXEDeA MoixA
Ordinari
Concursos de LA TRALLA
Certamen literari-gastronómich
Primerament, hem de ter constarque no's trae
ta d'un certamen de boquilla com el que feiern
en lo primer número d'aquest setmanari. Aseg-u
rém ab tota formalitat, y si es precia jurém, que'ls
premis que oferírn serán donats religiosament als
quins ne siguin guanyadors: y podem ferho aixís
perque are no's tracta d'anar á comprar novelas
de l'011er á can Llopis.
Nosaltres, considerant quels escriptors y di
buixants, siguin professionals 6 aficionats, els
objectes d'art no poden menjársels perque no
alimentan, ni treuren cap profit, á menos que
s'els empenyin, y aixó sempre's Iletx, hem decl
dit oferir premis en especie, vianda del temps
qu'alegra la vista; recrea'l paladar y escalfal pa
hidor.
Aixís, donchs, olerím:
i.er Un parell de capons, una barra de turró y
una ampolla de Champagne, al autor de la millar
semblansa de S. M. Alexandre I, Emperador del
Paralelo, en vera y que no tingui més de trenta
estrotas.
Dos accéssits, consistents en una ampolla de
Champagne catalá cada un.
2.on Dos capons al autor del més graci6s epi
grama. Assumpto 'hure.
Dos accéssits consistents en una ampolla de
moscatell, cada un.
3,er un pollastre al que contesti mellor, en
prosa, á n'aquesta pregunta: ?QU'ES MADRID? La
resposta no ha de tenir més d'una quartila de re
gular mida.
Dos accéssits, consistents en una ampolla de vi
dols, cada un.
CONDICIONS DEL CONCURS
i. S'admeterán trevalls hasta el día 9 de De
sembre.
2.' Se publicarán tots los premiats en lo núme
ro Calendar.
3.• No's tornarán eta originals no premiats.
4.' Els trevalls deurán venir ab un lema y una
tarjeta de son autor, tancada dintre un al
tre sobre que porti escrit lo mateix lema
que'l
5.• Formará el jurat calificador la redacció de
LA TRALLA.
6., Eta premia serán otorgats als quina ne si
guiri guanyadors el día 19 de Desembre,
O sigui'l mateix que's publicará el número
Calendari ab el resultat del Certamen.
Y are. Salut y inspiració.
LA TRALLA
COMPOSICIONS REBUDAS HASTA EL DIA 18. —
t. ?Hasta quant abusarán á Madrit de la nostra
paciencia? ?Quosque tandem? — 2. Feulii un
nus á la qua. — 3. Bostas vingueren...— 4. Pels
polítichs Xauxa, etc. — 5. Una bona dentadura.
EL carpo Las COMOCaS
PALAMóS
El cacich Montaner (que es el que deixa diners
á n'en Roure, perque pugui ésser senador, ja que
en Roure no'n té cap, haventlos perdut tots en
jochs y vicia) demana quart y ajuda al Ponci de
Girona, per el día de las eleccions.?Creuhen vos
tés que s'hi temía una revolució? Donchs creuhen
malament. Lo qu'han de creure perque va suc
cehir es que'l Gobernador de Girona va enviar á
n'en Montaner un tuteral de civils. Y apoyats en
ells, en Montaner y'ls seus miserables capatassos
obligaren á'Is trevalladors á votar ab las candi
daturas senyaladas. Semblant infamia é infracció
de la 'ley no ns sorprén, parque som á Espanya.
Lo que'ns sorprén es quena homes rastrera que
están al servey del cacich Montaner y del Negre
de la kiva' se entretinguin á preparar días de dol
per la població, per la comarca, y per la indus
tria tapera. Lo que'ns extranya es que'la empleats
del escriptori de las fábricas de dit senyor, es
sent com son alcmanys en sa majaría, no se'n va
gin á arreglar els seus assumptos ab el Kaiser el
deis bigotis recargolats. Lo que'ns extranya es
aqueixa protecció que dispensa el gobern á un
extranger contra'Is espanyols; perque han de sa
piguer que en Montaner es naturalisat alemany,
contribuheix ab sos cabals á la protecció de la
escuadra alemanya per medi de las suscripcions
,que'ls súbdits del país del socialisme ridícul or
ganisa á lo que ells ne diuhen colonias, y té sas
dugas fabricas á l'ombra del pabelló alemany
per vergonya d'aquesta terra.
Lo que'ns extranya es el silenci del divino
Valles, diputat pel districte.. es á dir, si's tractés
de llepar... las mans al Petrus de la República si
que'ns extranyaría, paró tractantse d'arremetre
contra un cacich, se sent cursi, calla, y no'ns ex
tranya.
Pera comble, tan el joch á tots aquestos dege
nerats una colla de panxa-contents de la vila,
q ue's titulan catalanistas per deshonra de nostra
noble causa, creyense que ja ha son parque sa
ben din //ur y ensemps, com si per ser catalanista
no (os necessari avans que res, l'ésser honrat y
volguer el bé dele catalana tan si son richs com
si son pobres. Ja'is parlaré d'aquestos farsants en
una altra carta.
UN CURT PUNTUT
TARRASSA
iVálgam Sant Non y quina alegroys fa un pe
riódich republicá d'aquí!
!N'está més de content! Yté motius per estarne;
figuréus qu'ha tingut tatas las majorías gracias
á n'en Roca y Roca, l'etern pretendent á nostra
representació.
En López y en Palet y Barba diu que cantan las
absoltas als tarrassenchs no repubbcans. Sois els
catalanistas els hilan por. j'Y aixó que som cua
tro galos/
Peró el millor día treurém las unglas y ja veu
rán quinas esgarrapadas. Tot es qüestió de temps.
FUET TÁRRASSENCII
D'un article de
Nuevo Mundo:
«Son las siete La
hora que cesa el tra
bajo y empieza el
descanso. La hora
alegre de Madrid.»
Aixó ha de ser un lapsus per farsa. L'arti
culista devía volguer din: «Son las siete. La
hora que cesa la vagancia y empieza el des
canso. Una de tantas horas alegres de Ma
drid.»
***
La Vanguardia desde que va dar una cossa
á n'el ex trifaceo Roca y Roca plantantlo al
carrer, ha aumentat son número de suscrip
tors en cinch mil.
L'inmensa majoría han fet constar que s'
hí suscribían per l'ausencia del campane
ro P.K.
Y es compren. Nosaltres que ja som sus
criptors antichs , avans de Ilegir el diari, el
donavem á la criada perque mires si hi havia
la firma den P. del O., y si hi era, La Van
guardia s'en anava de dret cap al Jardín.
Repetim las décimas del número passat, se
nora Vanguardia.
En Roca y Ruch sembla que s'afectat per
la llissó de La Vanguardia. Mirin quins mo
dos gaste are.
Quina diferencia entre avuy y'l temps aquells
en que certas actas tardavan tres y cuatre días
en anar per exemple desde'l correr de l'Hospi
tal á la casa de la Ciutat. Avuy aixó ja no's
fá,ni's jara may mentres el poble vulgui.
Hi ha que celebrarho ab tot el cor perque
aixo sois revela un progrés inmens en las nos
tras costunis políticas y per lo que han contri
buit á afermar aquest progrés inmens deuhen
enorgullirse lo mateix els regionalistas que'ls
republicans.
?En qué quedém, neula? Fem nadas, tupi
nadas y coaccions ó hem afermat el progrés
inmens de la legalitat electoral?
Y respecte de que'ls republicans de la teva
corda hi hagin contribuit t'ho nego en ab
sol ut.
Vosaltres heu romput candidaturas, heu
organisat partidas de la porra per fer por als
espantadissos, heu fet coaccions escandalo
sas com las del carrer de Ponet ahont els
vostres sicaris anavan a tiro pelat contra no
saltres que afermabam la legalitat electoral
segons dius tu mateix, en fi heu obrat com á
lo que sou; com á caciquistas.
Vos faltava consagrar l'amo y per fi aquest
s'ha presentat, ha Ilensat la careta y vosal
tres, impotents de tota la vida, heu caigut de
genolls adorant servilment al que vos fa
passar per ahont á n'ell ti dona la gana.
Heu tingut la dignitat del gas paté que
l'epa la bota que'l castiga.
Teniu l'amo que vos mereixeu. Bon profit
vos fassi
Hem tingut ocasió de veure las postals que
ab lo tau' de «Un bon xasco» han editat els
nostres amichs senyors Rialp y Gibert, que
creyém cridarán l'atenció deis aficionats á
coleccionarne y també deis que no ha son.
Y consti que no cobrern res pel bombo.
***
L'Ardid fa una pila de días que's lleva de
mala Iluna y dona gust de sentir las heret
jias que diu de nosaltres en «La Fraternidad
Republicana».
Y si enfada y si enravia que la veritat fins
ens té ab cuidado.
Senyor Ardid, no's prengui las cosas tant
á la forta, vosté ja es d'edat, es una mica
fort de sanchs y está molt roig; el millar dia,
ab un disgust d'aquests es ferirá y será una
'lástima, perque metjes !oyes de la experien
cia de vosté, en tot Barcelona no'n trobaríam
cap mes.
Nosaltres ja sabém que vosté es un vellet
modest (y aixó que no creyém en la modes
tia) y cregui Ii convé tranquilitat; ara ja te'l
noy colocat á consums que ja's guanyará be
la videta, vosté diuhen que ja ha arribat á
ésser metje y encare que no hagi volgut esser
arcalde de barri, els seus correligionaris ja'n
fet prou per vosté, perque si la beca de La
Caridad li ha fallat non tenen la culpa ells.
Sosseguis senyor. Ardid, y cregui retiris,
quels Catalanes, Catalanistas y Catalaneros
li aconsellan desinteressadament.
***
Els fussionistas s'han reunit per nombrar
quefe, y per posarse d'acort s'han dit el nom
del porch els uns als altres. Potser tots te
nian rahó.
Com que son polítichs á la menuda l'única
que han fet surar es l'ambició quels do
mina.
Els conservadors están len, len. L'únich
que'ls aguanta es el turró; quan aquet s'cabi
també vindrá l'acabóse.
Els republicans unitaris que també peces
sitaban el manso ab esquella quels guiés,
per nombrarlo van tenir una reunió relám
pago. Pera no barallarse van haber de ferho
depressa y encare sistema mut. Si s'arriban
á allargar una mica, ó dir no más quecuatre
paraulas, tambe haurían tingut espetácu/o.
Aquí tenen tres colectivitats diferents y
una sola concupiscencia verdadera.
Y entre mitj de tant desgavell se sent la
veu cavernosa del profeta Salisbury que va
repetint: S'acosta el Finis Hispanice.
!Meno!
*
La subvenció á Madrit deis 40,000.000 de
pessetas sembla que va endavant.
Y avans de consumarse aquest sacrifici de
las provincias, ja li ha posat l'inri el polítich
en quina persona s'encarna más be la repre
sentació de la Espanya decadent.
En Romero Robledo, el mes desyergonyit
de tots els politichs, ha fet brometa ab els
obrers madrilenys (suposant que n'hi hagin
d'obrers á Madrit, á costa deis catalanistas.
Espanya no té pas cura: jo crech que lo
millar que podém fer es ajudar á que puji la
República Unitaria á veure si aixis acaba
d'una vegada.
Allargar l'agonia moltas vegadas es anti
humanitari.
Lo senyor Rivera y Cuadrench ha enviat á
la prempsa de Barcelona, una carta ahont fa
constar la realitat deis fets devant. de la sis
temásica oposició que se l'hi feu en l'Ajun
tament la sessió de la pasada setmana.
En l'esmentada sessió, com ja dehuen saber
vostés, el perdido Buxó, ab una barra que
sois es compren en un deis votants del Gas
d'aigua... de malvas, va din que si feya are
la oposició al senyor Rivera era pera venjar
se d'aquest senyor quan no va voler embru
tarse votant l'aludit gas republicá.
No'n fassi cas senyor Rivera; ?qué hi vol
fer si en Buxó-, es tant... Buzó?
Y acaba la seva carta el senyor Rivera
dihent:
«?Per qué, donchs, no se m'ha donat permís
dels dos petits coberts que tinch fets dintre ma
Ilegítima propietat? A San Martí, perque no vaig
volguer aceptar condicions lletjes de qui me las
proposava, y á Barcelona per venjansas deis des
pitats.
jAixis valen (en administració.»
Si; sí, senyor, aíxis valen fer administra
ció; y are no son más que deu; á primer
d'any veurém cosas bonicas.
La desaparición de una Casa de la Ciudad.
4
LA TRALLA
Per un morrió
e)-3
Y are que partem den Buxó-Rach-Rach,
parlemne forsa.
Aquesta parodia de regidor, aquest tras de
carn batejada, al veure qu'anava á malas un
asunto en la sessió de la setmana passada y
tornantlhi á la boca una bravada de gas
Strache, va encararse ab els regidors regio
nalistas dihéntlos'hi.
«Are guanyéu perqué sou els mes, pró jo
os emplasso pel r.er de Janer.»
Deixant apart que aixó revela las bonos in
tencions deis regidors que entrarán á formar
part de la republicanesca grey concejil, tanca
una protesta del despitat contra la Iley de
majorias.
Si, Rach-Rach, sí, tens rahó, la lley de
majorias es estúpida, pró tens de tenir en
compte que si no fos per la estúpida Iley de
majorías tu no foras concejal, ni hagueras
passat may de granota.
***
Retalls de la Campana sense Gracia:
!La Revoluciól
Tothom l'espera, tothom l'ansia. Mes cal tenir
calma, paciencia, que ja vindrá...
Hauria pogut anyadir... un día ó altre.
Pro com eh l diu cal tenir calma, paciencia,
molta paciencia, ?oy Roca?, malta calma, <;oy
P, K.?—Seguim,
,..d millor dit 1a estém dintre d'ella.
?Qué din are? ;caram! y nosaltres que non
sabíam res ahont ha sigut la ocurrencia.?
De moment, ja que no la sanch, els nostres
enemichs trehuen molta bilis.
!Ahora lo comprendo todo!
.Una revolució de bilis? vaya, vaya, donchs
cal cridar al doctor Ferrán que's l'unich per
curar biliosos revolucionaris.
?No opinas com jó, P. del O.?
Pró continuem.
...Y ab aquesta efusió de bilis pot ser n'hi hau
rá prou per acabar ab ella.
!Potser si que n'hi haurá prou!
!Ves qui ha había de dir que ya eram á la
revolució y que l'habiam feta ab bilis!
!!Ay Roca, dispensa la franquesa, com
més vell te fas, méslIonsal! Den t'el torni.
Y entre parentisis ?que't fora fácil averi
guar, quántas vegadas n'has fet de Revolu
cions com aquesta desde «La Campana»?
Ja sé que no ha pots saber, per forsa has
d'haver perdut el compte.
La Campana de la Desgracia en son nú
mero de dísapte, parlant d'eleccions es des
penjá ab la segúent bestiessa:
Aquets que van á grapats
no son gent de la gardanya,
son els prohoms lliberals
disputant la quefatura.
Els regionalistas de 14 que'n presentavan,
n'han tret 7.
Un número simbálich.
La representació deis set pecats capitals.
Molt Bé; Roca y Burro. Ara jo també en
vuy fer de broma com aquesta, fixat:
Els republicans unitaris de 17 que'n pre
sentaren l'un estaba en estat interesant y vá
parir, varen sortirne 18.
Un número simbólich.
Els 18 sayons deis Gas Strache.
?Eh, quina broma?
*'41
!Gracias á Deu! ó si aquesta exclamació
els sembla reaccionaria !Gracias á Mahomal
O... á qui vulguin.
La Campana claudica. La Campana tan
embustera y falsa, tan trapella y farsant,
acaba per confesar. Asómbrintse, senyors;
la Campana diu la vritat, vegin la mostra:
...També tornará á fracassar, tant bon punt
s'encarregui de dirigirla, que ni per eh l ni per
cap monárquich hi ha ambient propici en l'opi •
nió del país. L'atmósfera put á tempestat, á tor
menta, á revolució.
?Ho vehuen? Confesan que la atmósfera
put á Revolució, lo que's equivalent á dir
que la Revolució fá pudor y realment es ai
xis, fa pudor y en fá d'ensá que se Iban po
sada en boca en Roca, en Lerroux y demés
pandilla de... pudents.
Un'altre rnostra de claudicado:
En Villaverde va dír, que tot aixó dd movi
ment republIcá era «mucho ruido y pocas nue
CES.»
Es veritat, pocas nous.
Pero en carnbi moltrs castanyasl
Y tornan á tenir rahó els toca- campanas
de can Llibrería Espanyola.
Si, senyor, castanyas y res més, perque
ben mesurat y garvellat tot lo quels jefes
del moviment revolucionani de ca la Frater
nitat, fan ab els seus corre... ligionarios no
es Iltra cosa que dals'hi la gran castana.
?Es aixis ó no es aixis, Ex-trifaceo?
* *
El Siglo Futuro, que no es pas diari cata
lanista , també creu corra nosaltres, que'l
Emperador del Paralelo es un agitador á
son del Govern Central, enviat aqui pera
combatre al catalanisme, qu'es lo únich que
fa verdadera por als politichs centralistas es
panyols.
Llegexin aquests parrafets que trayém
d'un article del esmentat diari:
«Y nos mandaron á Lerroux.
Y vinieron á ejercer la superior autoridad en
carnizados enemigos del catalanismo y de Cata
luna, que evidentemente no llevaban más p'an
ni otras instrucciones que la persecución á todo
trance del movimiento catalán y la más decidida
protección al emisario que promovió las huelgas,
multiplicó los tneetings de marcado carácter
anarquista, y se constituyó en jefe y dictador de
muchedumbres inconscientes movidas al calor
de insanos odios sociales.»
«Ahora que vuelva Lerroux á Madrid y presen
te la factura al cobro, porque como trabajar, no
puede negarse que los suyos han trabajado con
ardor digno de mejor empcno
!Uva!
* *
Llegint la crónica de La Esquella de la
Pocalatxa \de la setmana passada, casi bé
en van venir las Ilágrimas als ulls, al veure
las delicadesas fúnebres del humoristich (!)
ex-trifáceo Roca y Roca.
Reparin com canta:
«Si'is regionalistas estiman la seva causa, de
fénsinla ab dignitat y comensin per abocar molt
cloruro de cal sobre ce, ts perlódichs que no son
nitre cosa que verdaders focos d'infecció y de
incultura.»
?Vols dir La Esquella y La Campana?...
!Ah, nol qu'aquestos no son regionalistas,
Ho teniu de dir clan, homes... sobre'l !Cu-cut!
y LA TRALLA. ?Que t'han prohibit anome
narnos? Mal fet. Es veu qu'en Llopis bada
tant com tú y es pensa que no anomenantnos
ens fa mal. Infelis.
fant si vais com si no vols;
anomenar á LA TRALLA,
y al iCu-cui!, entre tots dos
us farém morir de gana.
Que es lo que se trataba de demostrar.
CORRESPONDENCIA
A cavall: (i)—Senyors: Un Catalanista de Mar
torell; P. V. y S.; Xiribech; R. S. 13 .;Fuel Tarras
Apeu:(a)-Senvors: Un tretnpolí C. B.; A. C.;
iTn esquirol earreter; P I. Q. A. 1..; J. C.; Latigui
llo; Un Fanduli.
VII de bou.—Los trevalls d'actualitat. pera po
guer ser publicats. han d'arribar á nostres manis
ab tres días d'anticipació al de la sortidadel nú
mero
L'Establer Morillo.—Massa llarch.
Marsat.—No encaíxa en nostre setmanari.
Vol dir, que lo qu'ens envían serveix
2 0 sigui, á la sistella.
Fidel Giró, impressor. — Carrer de Valencia, 233
••••••••••••••••........................................" •.•• I IPRODIGI EDITORIAL! I
1 Biblioteca NOVA CATALUNYA !Tomos á UN RAL!
: Paper superior. — 64 planas de text. — Encuadernació en
— Obras inéditas y originals deis millors
catalans.
PROXIM Á SORTIR: Volúrn 1 .er /
escriptors
CREUHANT LA PLANA MORTA
:IperObra escrita expresament pera la Biblioteca NOVA CATALUNYA el notable escriptor catalá en
FREDERICH PUJULÁ Y VALLÉS :