Tralla : setmanari satírich, La. Núm. 048 (23 set. 1904)

              BARCELONA 23 SETEMBRE lone ANY II.-NUM. 48
"1"rk
SURT EL
DIVENDRES
,§151"N
s!-
,..,., S •
'
Diputació, 262
Lt0 PÍ DE LAS TRES BRANCAS
2
LA TRALLA
El Pí de las Tres Brancas
Ningú menor que'l nostre plorat poeta nacional
Mossen Cinto pot donar rahó de la bellesa del nos
tre arbre. Eh el cantó en polidas estrofasy las pre
cedí al publicarlas de la ressenya que ácontinuació
publiquém.
En celebració de la Festa que denzá passat ht
efectuará la benemérita «Unió Catalanista» pera
pendre posessió del Pi que generosament Ii doná
son propietari, LA TRALLA s'honra pnblicant aques
ta ressenya de Mossen Cinto y al ensenzps, al feli
citar á la «Unió Catalanista», dona grans enho
rabonas á tots els catalans que per la generositat
de l'ofertor del Pi esdevenen propietaris ttts d'
aquest titá del Pirineu, delsimbólich Pí de las tres
brancas.
es Ilur himne nacional que fan sentir per totes ban
des, traduhir á toles les Ilengues y ressonar per tots
los cors. ?Esperarém nosaltres á estimar nostre arbre
de Guernica, á nostre altívol PI de les Tres Bran
ques quan sia mort? Ventura que viurá más que
nosaltres y en los segles á venir pot esperar que
pase alguna generació más agrahida. Mes avuy
que'l simbolisme está de moda y té escola oberta
en los grans centres, ?com no s'ha fet cabal del que
s'apren extasiantse á la ombra d'aqueix formidable
vegetal que may pert la tulla? ?Per qué els vena
bles aymadors de nostra terra, per qué'Is catalanis
tes no lijan pres per sagrada divisa? ?Per qué no
l'han posat en son escut los poetes y conreadors de
nostra llengua, arbre que té tres branquesy no es
més que un arbre perqwe no tt sino una soca? Lo
Cel no fa les coses endevades y menys coses tan
bailes, armorrioses y significatives: sentírn li'n grat
,Paqueix prodigi de la vegetació; sehtirn li'n grat d'
aqueix patriarca de mil anys, que, jove encara y
sena un cabell blanch, desde un recó dels pirineus,
nos fa axecar los ulls al Cel ahont escriu la página
més gran de nostra historia y'ns parla ensemps de
Deu y de la Patria les dues grans amors del horne.
t JACINTO VERDAGUER, LIBRE.
J. M. J.
En lo bell cor de l'alta Catalunya, derrera meteix
del santuari de la Mare de Deu de Queralt y vora'l
canaí de ferradura que va de Berga á Sant Llorens
deis Piteus, s'axeca aqueix arbre famós y extraordi
nari. Es un Pi deis anomenats pinasses per los pa
gesos, diferente de sos vehíns tiras en la aspecie,
puix tots son pins !legres, parents del abet. Aques
tos, com avergonyits de semblar á ses plantes hu
mils bolets, s'apartan d'ell poch á po:h, enfilantse
á les serres vehines y'l titá deis Pirineus se queda
tot sol sense terma de comparança, en mitg del Pla
de Campllonch.
Satal parassol inmens de sa brancada més duna
volta, en les passades guerres se soplujaren y arren
gleraren batallons sencers.
Entrels colossos del regne vegetal á Europa no
figuran mes que roures, alzines, castanyers y algun
olm ó tey cap al Nort, en Iloch se parla de cap pi
de les dimensions extraordinaries d'aqueix.
Desde arrán de terra fins á une deu parras d'alçada
es d'un sol tronch roló y Bis de 33 palms de roda ci
circunferencia. A aquesta altura se trifurca en tres
branques sapades é iguals com tres columnes besso
nes fina á Palyada total del arbre que es de una tno
palms. Mis que un pi podriam dir que son tres
enormes pitas de 18 palma de groxudaria quiscun,
agafats y soldats en un per la soca, com tres minera
ses roses d'un meteix brot.
Los gegants entre'ls arbres com entrels hemens
solen tenir més d'estrany y de deforme. que de es
caygut y proporcionat. No tenen gayre boniquesa
A rbre dels set gernzans de Villers-Cotterets, ni'l
Castanyer del Etna, ni l' Al!ina de Casciano tan
bellament cantada per Lamartine; no son pas gayre
gentils lo Dragoner de Tenerife ni'l Plátano de
Snzirna escarnarlat com lo cotos de Rodas; ni'! PU.
tano d' Omar al que de vespre encanen Ilum los
moros en un carrer del Cayre; ni la rnatexa Alína
de Mambré; que alguns fan contemporánea d'Abra
hain. Aqueix Pi si que es tan ben plantat com ufa
nos y veritablernent sé'n pot dir una obra mestra
de la naturalesa. En sa figura imponenta no hi ha
res de monstruos ni de salvatge; sos membres atlé
tiJhs son geométricament proporcionats á la seva
alçada; la corpulencia de la soca escau á la gallardía
de se.s branques y la gallardía de sea branques á la
hermosura de la inmensa corona de fullatge que
sostenen. En aqueix sentit es verarnent lo rey deis
arbres.
Mes aqueix rey té encara una altra corona més
brillara y de més válua. Es gayre bé un arbre diví.
Per sea voltes de brancatge espés y atapahit; barre
jantse ab son murmuri, han ressonat mis oracions
que per les voltes de molts temples. A sa presencia
se llevan devotament la berretina los traginers que
pujan y baxan pel camiral, los pastor que guardan
sas ovelles per aquel s indrets, lo pobret de Jesu
crist que va de mas en mas ab lo sarro á la espatlla
y l'aplegador que hi va també captara pel santuari.
Les molts romeus qui pujan al de Queralt á veure
La Verge. d'anada ó de tornada solen també visitar
aqueix venerable simil de la Santíssima Trinitat y
qui de peus qui de genolls en la verda catifa del
prat la saludan ab un Crech en un Deu.
Tumbé jo'l resí devotament la único y per mí ino
blidable vegada que tinguí la sort de veurel, mes
després d'adorar la Trinitat del Cel, me recordí de
que aquella magnífica maravella de la naturalesa
era ensemps lo símbol vivent y misterios del realme
de Don Jaume, arbre gegant de tres branques, que
's diuen Catalunya, Mallorca y Valencia, recordant
que Catalunya y Aragó estavan en aquell temps
juntes y unides com si fossen d'una sola pesas. Re
cordí allavors y no puch oblidar que es avuy encara
lo sírnbol immustehible de nostra !lengua catalana,
en los tres sobredits regnes parlada y, gracies á
Deu, cada día más volguda y conreada. No es un
strnbol d'heráldica arreconat en la golfa d'algún ar
xíu, ni perdut entre la pols de nostres biblioteques:
no es un simbol estantís y mort, sino pie de vida,
de força y joventut; alletat ab la sahor más pura de
nostres campa, ab la saba más vigorosa de nostres
montanyes, ab la sanch del cor de nostra estimada
terra. ?Qtin altre realme del mon té un padró tan
grandiós y eloqiient de ses diades de gloria? ?Quina
nissaga pot arresserarse, com la riostra, sota un ar
bre, portentos entre% arbres, que ha posadas tan
tes branques com ella, per mostrarles empedrehides
• - en un monument de la naturalesa á les vinentes cen
turies?
Los viscaíns no'l tenen pas com lo nostre tan her
ralos y tan gran y de dobla significado religiosa y
patriótica y l'himne inspirat del Guernicaco arbola
bliquém el relrat del que desd'ara podém ano
menar el nostre arbre.
Laprimera plana deis periódichs polítichs
republicans publicarán l'efigie del home Sal
merón.
Aquest es el quefe d'ells; l'altre es el nostre;
magestuós, impávit al refrech deis llamps- á
l'acció del temps. Sempre fort y robtist, sem
pre en plena natura.
Que á tots venta s'enrobustelxi,
qu'esdevingui fort y alt,
y al butxí que s'hi atreveixi
se li osqzzi la destral!
(«L'Arbre sagrat,--E Guanyabens.)
GNOM
.411¦AL.AkAli¦¦.."Áli¦AL¦./LAL
ENCARE BADÉM
No cal esforsarse gens pera fer ressortir la
diferencia que hi va d'un moviment naciona
lista, ample y lliberal com ho es el nostre, á
un raquítich moviment polítich, de migrada
finalitat com ho es el que acapdilla l'aprofitat
Lerroux y dirigeix desde las altas esteras de
la política espanyola l'anti-federal Salinerón.
Precisament demá passat diumenge abdós
moviments están de festa; abdós n neleus s'aple
gan en diferents indrets de Catalunya, y en
aquesta coincidensa hem de trobarhi lloch á
desapasionada comparansa. Els una son felis
sos y van á esplayar llur alegría en la monta
nya del Coll, vehina de Barcelona.
No han assolit encara la República; no han
encara lograt l'unió de tots els republicans; no
han acordat encara 'I día de la revolució; no
han pujat ni un pam de Casa del Pueblo, ni
han obtingut l'emancipació del proletariat, ni
han donat feyna als milers d'obrers que'n cer
can, ni han alleugerit els impostos que pesan
al demunt deis ciutadans, ni han cremat cap
convent, ni s'han menjat cap frare viu, ni res
de lo que tenen en programa.
No celebran res d'aixo. Abcó fora poca cosa
comparat ab l'aconteiximent esdevingut. Els
repubEcans s'aplegan en gran festassa pera
celebrar la vinguda d'un... d'un home, d'un
igual, segons el lema; d'un ciutadá, segons el
seu vocabulari.
El poble republicá no's conmouría de goig
si's tractés de l'adveniment de la República.
com se sent ara conmogut devant de la visita
d'un home.
Y aquest home ?quí será pera quels que
predican l'absoluta igualtat entre'ls homes
afalaguin tant? ?Será un gran demócrata? Nó,
qu'es un gran aristócrata, ab gran casa per es
tiuhejar y salons á Madrid pera invernar; ad
vocat de personas palaciegas y constant parro
quiá de wagons-llit y carruatxes de luxo
?Será, donchs, un gran repúblich? -
Nó, tampoch. Eh l fou qui l'any 73 enterrá
l'ideal republicá estimbant la República espa
nyola á l'abím del descrédit y de l'impericia.
?Será, donchs, un gran home de govern?
Tampoch, nó. Al devant hi fou en la dita épo
ca y, per medi de Ileys y decrets, cohibí y res
tringí l'ideal republicá-federal fins al punt de
perseguirlo repéndrel ab més sany-a que no
avuy en Maura reprén lo moviment salmero
niá.
Fou ehl qui declara piratas y rebeldes als
valents federals de Cartagena; fou eh l qui dic
ta lleys inquisitorials contrals que volían la
República honrada y no com era, vil joguet
deis polítichs d'ofici, entre quins se comptava
en primera línea al que avuy festejan ab la
merienda al Coll.
Un home es qui fa mourer á tota la massa
lliberal-democrática-lerrouxista, un home es á
qui festejan els pobres cegos que persegueixen
llur emancipament!...
Els nacionalistas catalans están de festa
també.
Tots aplegats, el día 25, farán vía cap á la
gran Plana de Campllonch, en las vessans pi
renaicas, pera pendre posessió del famós Pf de
las tres brancas, que'l patriotisme y generosi
tat d'uns bons catalans han posat en mans de
l'Unió Catalanista.
Tots, en gentil y patriótica creuhada, alen
tats tots pera'l mateix gran ideal de llibertat
positiva; tots plens de sacratíssim goig y ins
pirats per l'amor á la terra, farém Ivía cap al
Pi gegant, sens quefe que'ns mani ni home que
se'ns imposi. Tots germans, tots catalans.
!Hermosa igualtat y hermosa fraternitat!
En la primera plana de LA TRALLA hi pu
Y sí que badém encare,
y d'un modo que fa estra ny
en un pais que'l mes tonto
fora bo per concejal.
Jo no lao sé perque la prempsa,
els que'ns dediquém al art
de ter versos y fer prosa.
perseguint y criticara
las malifetas deis homes
que desgovernan l'Estat,
compreném que'l negoci
no donará resultats
si l'exercim ab conciencia
y parlém clá y catalá.
Jo tractaria las cosas
tal cona son en realítat.
perque, diguinme, qué costa
din qu en Maura es un bon Jan,
y simpátich y agradable,
ni masa magre ni gras,
ni gavre morrut, ni xato,
v que té un bou arsenal
'de condiciona agradosas
y de mérits conquistats;
que esun borne forsa práctich,
que no fuma del estanch
per la por d'enverenarse,
y que pren vermouth de ral,
y gasta pedra foguera
y colls de madapolan;
que passa l'istiu á fora
completament entregat
als quefers del seu otici,
escribint, llegint, pintara
estirat sobre una hamaca
á la gran comoditat,
y que es. en ti, una persona
de costums excepcionals
que la crítica, si esjusta,
deu benehir y alabar.
Es aixís com ha de ferse
si volérn anar tirant.
no dihent rnay cap mentirla,
no falsificant res may.
Qué eltable costaría
posa en lletras de dos pams,
quels polítichs que governan
d'aquest modo magistral
el tros d'E:panya sobrera
després d'aquell estofat,
son molt guapos y molt sabia
y bons y considerats,
que tiran pilota á l'olla
y'ns fan el caldo mes gras.
que may paran, que trevallan
com qui chu desesperats,
dictara en be de la patria
reformas sensacionals
y mil milloras quena deixan
allargant un pam de nas;
avuy eras donan de go/pa
el descans dominical,
are fan barcos de guerra
un xiquet mesreforsats
perque no vagin á fondo
si's presenta un temporal,
posan impostos y gangas
protegint els varis rama
del comers y las industrias
que tenim cap á can Taps,
fan tota classe de media
per proporciona mercats
en benefici directe
deis productes nacionals.
Donchs aquestas obras bonas
que are fan els governants
hem d'aplaudirho en conciencia
y hern de ser me; irnparcials
escribint sempre alabansas
pel nostre govern salan,
que no menja ni estornuda
de tant que corre enfeynat
per el benestar del poble,
per donar trevall y rals.
Aixó té de confesarse,
aixo's té de dir ben alt,
destruhint ideas novas
perjudicials á un Estat
que are va coro una seda,
enriquintse y progressant,
d'aquest modo s'ha d'escriure
dihent sempre la veritat,
!y evitant duna vegada
las caricias del fiscal!
PEP DE LA TRALLA
iBENVINGUTS1
A la expedició portuguesa.
Ab motiu de l'arribada deis excursionistas
portuguesos hem de recordar que no es aques
ta la primera vegada que sobre el terrer cata
lá, fraternisém los fills d'abduas nacionalitats.
Quan Catalunya s'aixecá airada en defensa
de sa llibertat contra'l Comte Duch d'Oli
vars, aquet seguint la eterna tácfica deis opre
sors, ordena ala portuguesos que l'ajudessin á
batre als catalans. La resposta de Portugal,
fou revoltarse com un sol home, y los pochs
que no habían pogut eludir dita ordre, y que
contra sa voluntat formavan part del exercit
de Felip IV, aprofitaren la batalla de Mont
juich per entrar á Barcelona als crits de !Vis
ca Catalunya!
Pero ademés, qui aquestas ratllas escriu vos
ha tractat particularment, puig ha tingut lo
gust de passar ab vosaltres llarga temporada,
sent testimoni de vostre patriotisme, que cada
any esclata mes fort el día de l'aniversari de
la proclamado de vostra independencia; vos
ho vist en admirable germanor, richs y pobres
menestrals y obrers, resplandent lo fron d'or
gull y brillants los nlls ab lo foch del amor pa
tri, tant en cafés com en tabernas, tant en so
cietats com en casas particulars, celebrant
arreu ab brindis y ab crits de Viva á Patria!
vostra memorable diada del primer de Desem
bre y al °virar la gran gentada que ab lo ra
diant d'entussiasme omplia las amplas vias
que desembocan al Rocio 11) dirigintse á la
Avenida da Libertade, pera assistir á las fes
tas que cada any se celebran al entorn del mo
nument que simbolisa vostra independencia,
he participat de tot cor vostre entussiasme
mentres mon pensament volaba cap á Cata
lunya...
Sorn donchs antichs amichs, y com á tal vos
parlaré ab catalana franquesa. Aqui no senti
reu la eterna cantarella de la Unió Ibérica,
perque tením la ferma convicció que avans es
indispensable refer la Unió Espanyola baix la
base de la complerta autonomía de Catalunya
y de totas las denles nacionalitats es,vanyolas que
ara ó despres desitjin obtenirla; cap d'allas do
minada ni dominadora; cada una mestressa de
sos interessos y de sas lleys; unidas en estreta
abrassada de germanor pero may ab miras
ambiciosas sobre'ls drets d'altras nacionalitats.
Lo dia que l'Estat Espanyol vulgui fernos y
ferse justicia podrá ser possible la Unió Ibéri
ca pro en tant aixís no siga totas las promesas
d'amor y respecte á vostra llibertat que s'hos
poguessin fer quedarían complertament des
mentidas per part del Estat Espany-ol del pac
te en virtut del qual la Confederació Catalana
Aragonesa va unirse ab lo Regne de Castella.
Un sigle bastá perque fos destruida la llibertat
d'Aragó y cent anys tingué igual fí la de Ca
talunya. El tanto monta Isabel como Fernan
foren paraulas que'l vent s'emportá com s'em
portarían igualment tots los juraments que po
guessin ferse.
Pro encare que'l centralisme hagi separat
nostres cossos podém ajuntar nostras animas,
fonent nostres sentiments de respectiu amor á
dostres llars en un sol de respectiu amor á
nostres llars en un sol de germanar y de lli
bertat; fent constar quels catalanistas estimém
tant els dret de totas las nacionalitats que si
algún día un estat qualsevol, fos quin fos,
atentés contra vostra patria de nostres pits ne
sortiría un crit unánim de !Visca Portugal!
M. Rin
ILAIL.¦¦¦•.¦.,¦¦¦¦¦¦¦¦¦¦¦
VEJENTLOS MARXAR
«y he d'unir als obrers
de la patria mesa ab la fer
ma Ilassada de l'art de la
terma que, agermanant Ilurs
cors, els tara batre alhora y
empenye á uatalunya en
son radiant carni de Pro
gris, l'irtut y Amor.
1Paraulas d'En Clavé, des
prés del estreno d'Els Pes
cadors).
Y allá van els coros catalans, altra ve
gada més á mostrar als fills de rassas, més que
diferentas, antagónicas, quelcom (ben poch,
desgraciadament), de lo que aquí ha infantat
l'actual moviment llibertador; cegos de cando
rosa bona fé, ab l'enganyosa seguretat de cum
plir qualque honrós llegat de son fundador y
primer mestre; allá van portadors de sanitosos
ayres del Nort catalá al Sud espanyol; ben
amarats de brisas llevantinas, plenas encara
d'ecos de grega civilisació; suau lleveig que,
malgrat sa virtualitat, no purificará pas la en
rarescuda atmósfera musulmana, quietament
rublerta de recorts y anyoraments orientals;
l'enérgich carácter deis fills de nostra terra
contrastará per unas quantas horas ab la pasi
va indolencia d'odalisca, ab el resignat fata
(1) Gran plassa situada en lo punt mes céntrich
de Lisboa empedrada, al igual que millas altras,
ab una pedra petita coro mosaich, que dibujas de
llarch á llarch los colora de la bandera portuguesa.
lisme moresch de las regions andalusas; l'ale
gre y ferm color roig de la barretina catala
na, esqueix elegantíssim del estétich gorro de
la Frigia, avergonyirá tres ó quatre días la
tristíssima entonació grisa del desproporcio
nat sombrero cordobés; la diversa gamma de
armonías, al fi inspiradas en el temperament
de nostra terra, ressonarán exóticas, ben fre
dament, devant d'un poble massa analfabet per
enténdrelas, massa contraris per capirlas, ma
ssa viciat per emocionarse sentintlas.
!Quina feyna més xorca la que's donan nos
tres obren! !Quán inútilment esmersan sos
esforsos! !Qué tnalaguanyada esdevé la gran
diosa obra del mestre fundador, revoluciona
riament civilisadora, idealment amorosa, con
vertida avuy en ignocentment infantil y mi
núsculament insignificant!
No es pas aixís, nó, com eh l la va iniciá. Son
ideal tenía trascendencia més seria; no l'han
capida sos actuals continuadors, y per aixó
s'han cristallisat en sa vida artística, per aixó
aytals colectivitats no tenen de bou tros l'in
fluencia educadora que podrían y deuríantenir,
per aixó restan petrificats fins en son propi
inedi, sense altras iniciativas que passejar pe
riódicament sa feixuga inutilitat pels momifi
cats pobles espanyols, no conseguint may dei
zar rastre seu enlloch, esdevinguts arreu es
pectacle de poble badoch, tonto número de
carrincló programa de festa major cursi.
Y es pez-que ab ells no portan el veritable
esperit de nostra patria, es que'n contes d'evo
lucionar avant, han retrogredit en la vía que
En Clavé els hi senyalá; es que atuhits, tal
volta ab l'aixordador soroll del teler y l'estri
dent cop de mall, no han pogut sentir els ba
techs del cor de la Gran dida y encar confonen
la madrastre ab la mare, ostestant incons
cients en sos distintius els colors de la llureya
forastera; ab franquesa catalana van á parlar
de germanor á pobles que no la senten; creu
hen educarse visitant Yerras ermas de la més
rudimentaria cultura; suposan despertar aspi
racions d'art en colectivitats refractarias á la
bellesa, y enmitj d'entussiasmes de quincalla,
entre crits de compromís y aplausos de cari
tat, desfilan nostres obrers cantant més ó
menys defectuosament sota balcons de poten
tats que indulgentment els hi permeten abo
rrirlos una estona, cansons més enrnatllevadas
que propias, tot just basadas per l'esperit de la
terra, llensant al vent cantatas á glorias de
nacions que son anyorat autor de grat esquin
saría si ara visqués, fent apareixer la mofeta
rialla en el rostre dels ben mantinguts mag
nats, ab llur catalanesch frasseig, que cam
bian ab franca rialla quant grotescament vo
len fer neixer en la fastiguejada massa que'ls
escolta revolucionaris entussiasmes, entonant
himnes traduhits, ja passats de moda.
Y nostres companys donan bona proba de lo
ferms que guardan els pulmons, de lo farreny
de llur tipo y de la mascle fortalesa de son
bras que, á més de guanyar llur propi pa de
cada día, afanya també el que's pert mante
nint regions senceras inútils del tot á la social
vida del centralisat Estat que romanen eter
nament contemplativas, morescament ajegu
das, ja ben tranquilisadas de la temensa de
properas ideas de llibertat del poble trevalla
dor del Nort, que interrumpiría llur plascívo
la existencia, xorca del tot á l'avens y al pro
gres.
Y nostres germans tornan sota l'entristit es
guart de la Mare Catalunya ab unas quantas
guitarras de més y unas quantas bonas cuali
tats de menos.
FREDER1CH BARCELA
41¦411.^.^^^^ALÁK4&^^^.&.¦
VIVA LA... XIRINOLA
Después de la entrega del
mensaje tendrá lugar ungran
baile...
De La Publicidad).
Don Alecandro ha tingut
una genial pensada
que fará'l clon de las grans
festassai saimeronianas.
A la barraca del Pueblo
ahont concluirán á las massas,
lo Rey de'ls repubiicans
fent de Céssar de quincalla
assegut sobre son trono,
rebrá un respectuós missatge
duna comissió d'obreras
de la terca catalana.
(No sé si hi haurá besamanos
parque l'ukase no'n paria.)
Quant la recepció s'acabi
se'l ficará á la butxaca;
u ua orquesta romperá
ab un pet d'americana;
cada socios buscará
una socia per voltarla,
y vinga fer ballaruga
y vinga gresca y gatzara
y /ansia...! y !vállala Maneta...!
qu'aixis las penas se passan.
• •
.
• • .
• •
.
•
y desde elevat sitial
sa Majestat magestática
Don Nicolás Salmerón,
fent d'adorno de la sala,
presidirá'l rebombori
cona Carnestoltas de palla.
mentres sos súbdita contenta
Ji fan aguantar la capa.
LA TRALLA 3
M. Riu
4/1.•¦••¦•¦¦¦•¦¦¦•411.41.411.4as¦¦
Els estira-cordetas
Lo espieta del portal non
cada dia guanya un sou.
Els mama-dits de La Publicidad incapassos de
donar may la cara quan s'ala invita noblement á
discutir idea., han adoptat un sistema sí be impro
pi de personas honradas y de sentiments democrá
tichs, Molt propi d'ella; dignes sucessors d'aquella
espias y cuadrilleros del Sant °fiel.
Ella, els que's diulien republicana per deshonra
de la República, ella, els que's diuhen demózratas
per escarni de la Democracia, ells, els explotadora
del obrer ala qui despedeixen sense donarloihi ni la
mes petita satisfacció, ella, els causants dels tor
menta de Montjuich, els pactistas ab en Planas y
Casals, ab els carlins, ab en Maura, ella els protec
tors dala cafés cantants ahont solsament se rendeix
cult al art (?) desvergonyit, sal vatje ypornográfich,
ella incapassos de elevar lo seu esperit rastrar de
arran de terra per fruir per un sol mornent las be
Ilesas de lo gran, lo noble, lo erdayrat, se entrete
taren com vulgars y repugnants espietas en fer de
ntal cias contra honrats ciutadans que no han comés
altre delicte que el no esser com ella traidora á la
seva Patria natural, y que no han volgut llepar
com gossets faldera la ma del butxí quena escanya
y ens empobreix.
Y aquesta conducta no es noble ni honrada, ni
propia de hornea ben nascuts; pero es la conducta
de la gent de La Publicidad.
Dihém tot aixó parque fa alguna mascas que men
tint com es la seva costum denunciaren que á un
centre autonomista de Gracia se habían donat gri
tos subversivos cosa que era complertament falsa,
pero que ells per fer meras devant dels governs
monárquichs deis que tants favors en tenen rebuts
es convertian en policías de ciutadans que tenen la
sort de sobrarloshi lo que en ella els manca.
Mes, nosaltres volém acceptar per un mornent
que fos cert lo deis gritos subversivos, y pregun
tém: ?Es propi d'un diari que's vol fer passar per
lliberal y republicá el denunciarlo? Nó. Aixó solsa
ment es propi d'un Portas, d'un Marzo y deis amichs
de La Perdida.
Y ara mateix, ab motiu d'un certamen de can
sons catalanas celebrat á Manresa, torna á Ilepole
jar com hipócrita xafardera á los poderes constitui
dos denunciant fets que son falsos absolutament.
Y per más sarcasme afegeix:
«Y como esos delitos, que en cualquier otra na
ción hubieran tenido severo é inmediato castigo,
aquí quedaron impunes, ya van tozáridose los re
sultados.»
En un altre pais ahont no hi existissin tants anal
fabeta com en aquest, els homes (?) cona vosaltres,
haurían ja fet la fi del general Bassa.
Pero aneu fent, aneu seguint el cami esca
brós y miserable que per poguer viure ab l'es
quena dreta vos han fressat eta que manan. Aneu
denunciant fets falsos, que á neta nacionalistas
no'ls espantan las persecucions ni'ls rnartiris: som
.defensora d'un ideal de Justicia que tart ó de jorn
s'imposará costi lo que costi, donchs som soldats
Beata y nobles duna causa, que Iluytém cara á cara
contra els tirana que'ns dominan y contra els anti
sacerdots com vosaltres, que ab tal de poguer viu
re els feu el joch.
El jorn que la terra catalana gosi de la seva ili
bertat, vosaltres passareu á l'Historia com á fills in
dignes y rastrera de la riostra Patria, sagellant la
vostra memoria ab l'estigma de traidora y de mise
rables.
FuzLó
als.eL.¦¦¦•¦..i&AlsA1.¦¦¦.41.41L.A.
CASTANYAS RURALS
BROSSA DE VALLS
Lo gremi d'espardenyers, que va obtenir la pro
mesa de Canals (á cambi deis vota), qu en los pre
airis nola hi farían més la competencia, han rebut
un desengany.
El diputat inadrileny '18 hi ha dit que.., no pot
ser.
Se coneix que'ls soldats d'Herodea no varen pas
Fiar per Valle. !Oh, ignocencia!
Lo poder del diputat encasillado inaurista sólo es
triba en donar pienso ala cridaires republiqui•ganas
á costa de l'Estat y preparar las próximas elec
ciona.
La gana es molt bona concellera, Bertrán?
Aprobo la conducta del gran anfitrión ministe
rial, y en proba d'aixó vull dedicarli una poesía en
castillano:
!Oh! gran Canales, yo te saludo,
por ser el hombre, privilegiat
en nuestra tierra, por dar el pienso
ala que't votaren. per diputat.
Todos aquellos, que tant gritaban
contra el Gobierno, ministerial,
hoy te festejan, parque tots comen
del presupuesto, munisipal.
Segons me disen, en loa presidios
más eapardenyas, no podrán fer,
ni cap industria, que alli se hasta
en perjudisio, del pobre obrer.
011er y Vives, harien de sabios
Camps en la orquesta, toca el tambor,
Padró y Muchelis, tocan la gayta
y el cojo Casas, es director.
Los dernocrátichs, del Casinito,
tampoco badan, y han acordat
dejar las eynas, coger empleyoa
y viure á costas, de la Ciutat.
!Oh! gran Canales, yo te saludo,
mientras loa burros, portin ramal,
tu serás siempre, el arriero,
tu serás siempre, lo menescal.
Recoman° ala del gremi que deixin rolici ya
faaisin socios del Casino de la «Unión del ápat».
ALSA-PREM
J. Setembre 1901.
A qualsevol setmanari que porti per titol
Fraternidad Republicana
Tarrassa
PROCED1MENTS CATALANISTAS
Lema: Qui sigui confrare
que prengui candela.
No'ns han sorpréspurk (martí), no'ns poden sor
pendre els nobles procediments d'aquets admira
dors de la bellesa, de la literatura y del art, y sobre
iot de la veritat, l'anide que sobre la carta que pu
blicava nostre periódich, publica una Fra...ternidad
Re...publicana de camama.
Díu en dit artícle un tal D. Bartolomé, entre al
tras cosas que rebelan xispa, talent y moltíssim sa
lero:
«Decimos nosotros y el que suscribe como ex (!)
presidente de ta aludida «Mutualidad», y también
pobre trevallador, que la «Mutualidad de Fraterni
dad Republicana» quedó disuelta por voluntad de
todos los inscritos en la misma (menos els que no
hi varen ser), previamente convocados con arreglo
al Reglamento, en la reunión celebrada el 3a de
Julio del corriente afio; que el individuo á que se
refiere el desconocido autor de la carta no cayó en
fermo hasta el !o de Agosto, en cuya fecha pre
sentó la baja en la «Hermandad de San Antonio
Abad»; que este individuo no dijo nada en el acto
de la disolución de la Mutualidad contra el acuerdo
(cotas si poguessin enrahonar els ausenta), ni des
pués reclamó nada á la sociedad, ni siquiera parti
cipó sn enfermedad (!alto aquí! ho va participar al
andador sa muller, pecó aquest lí dígué que s'ha
via disolt); es inexacto se haya cobrado ninguna
cuota á ningún socio del Montepio en calidad de
tal después de la citada disolución», com per exem
pie: el día I I d'Agost á un cego y á un borne de
So anys socios del Montepío, etc., etc.).
Y considerém suficient lo dit pera satisfacció deis
enemicha honrats. (Si ells no li consideran ja saben
lo que hí ha.)
Pera acabar un consell: Senyors fraternos, vagin
ab más cuydado en tirar pedras y patets á las casas
més altas del vehinat, parque tenint vostés la teu
lada de vidre, com demostraré en un altre article,
podria ser que sels hi tranques.
SAN,ONERA
¦•.¦.•¦•¦¦•¦¦¦¦¦¦¦¦¦¦•¦.41,41,
La neutra denuncia
Després de la declaració prestada per
nostre Director devant del jutjat, no hem
sigut encare cridats de nou en la causa
que's segueix contra'l nostre periódich.
El delicte ha sigut califlcat de «Delito
contra la integridad de la Patria.»
Doném aquestas noticias pera satis
facció deis amichs que s'interessan pel
cura de la causa, á tots els quins agra
hím el seu interés, lo mateix que als que
darrerament nos han felicitat per la re
Iliscada.
El número próxim de LA TRALLA trac
tará de las Festas de la Mercé sens esser
extraordinari.
* *
Alguna periódichs catalanistas de fora'ns han dis
tingo reproduSint treballa publicats en nostre pe
riódich.
Contenta de que s'espandeixi caín mes mellor la
propaganda catalanista, agrahim la distinció, pero
agrahiriam mes que al reproduhir els nostres tre
balla se tes constar la procedencia.
** *
La Caza del Pueblo de Tarrassa portará cua, mol
ta cua.
Un deis mes interessats en quels obrera afluixes
sin els quartos pera la Caza eral Marsá fill, y re
sulta que'l Marsá pare es l'encárregat de comprar
la Caza.
Devant d'una Caía aixís
dich, ab perdó del Marsá,
?qui tenint la ca!a á tret
se podrá estar de cassar?
***
A Tarragona hi ha un diari que'n diuhen Diario
de Tarragona, que busca suscripcions entrels mi
litara de la guarnició á cambi de dilshi alió molt so
vint. Are ja té duas suscripcions sense comptar ab
la del director. Comptantlioi té tres...
Donchs aquest diari escrit en castila barato ha
gosat, ab vergonyosa cobardía, antelar l'honra deis
coristas del Orfeó Catalá de Barcelona, publicant
entre pullas insulsas contra nostre estimat cornpany
Lo Çamp de Tarragona, las segitents ratllas:
«Solo que al contratar el citado os usó telegra
fiara al gobernador de Barcelona para que nos
mandara algunos números de la secreta á fin de
evitar ESCENAS DE ROBOS que algunos todavía RE,.
CUERDAN con verdadero dolor.»
No li hauriam dit res á ne'l Diario de Tarrago
na si no'ns hagués vingut el desitg de posarlo á
proba, á saber;
El Diario de Tarragona será un cobart, un Ilen
gut, un miserable calumniador si no esclareix el
solt que publica, y que reproduhim, referent al Or
feó Catalá.
La intenció d'ell es, cotas se veo, Ilensar l'anate
ma coptra'Is honrats coristas de la primera Asao
ciació coral de Catalunya y la mellor del Eatat es
panyol. Donchs si'ls senyors, ó lo que siguin, del
Diario, tenen el valor de sas conviccions, que hó
diguin clar.
Si aixis no ho fa, li repetim que li Ilensém á la
cara '1 títol de miserable calumniador.
** *
Diuhen que á Castellon una munió de doscentas
Venus se dedica á cantar couplets que, no obstant y
insultar á tort y 1 dret, l'alcalde las aplaudeix.
A la cuenta el alcalde de Castellon es digne émul
del de Molina de Rey.
Pel sexo débil ho sacrifican tot.
Fina la seva reputació•
* **
Denla passat la Unió Catalanista pondrá posessió
del simbólich y secular Pi de las tres brancas situat
en el Pla de Campllonch, terma de Berga y muni
cípi de Castellar del Rin.
Milers de bona catalana s'ap/egarán el vinent diu
menge dessota del gegant Pi de las tres brancas
acompanyant á la Unió en l'acta de posessionarsen.
El Catalanisme tindrá desde are un gran simbol
que li ofereix la mara naturalesa, y la eutitat cap
dal ne será la guardadora.
Heus aquí complerts els deshilas de mossen Cinto
quan deya:
«?Com no s'ha fet cabal de lo que s'aprén esta
siantse á l'ornbra d'aqueix formidable vegetal que
rnay pert la Billa?
?Perquels veritables aymadors de nostra terra,
perquels catalanistas no l'han pros per sagrada di
visa?»
Per divisa 'l preném desde are y'ns es grat po
guer dir que La. TRALLA el vinent diurnenge, des
sota del brancatge del titá del Pirineu, refermará de
tot cor y en sa presencia sas conviccions naciona
listas y son amor á la terra catalana.
** *
La Publicidad, combatent el descans dominical,
parlava de mogtgatería, retrógados, reacción, etc.,
y acabava per calificarlo de huelga mística.
!Ja ho saben els forners que varen fer vaga fa
pocha mesos pera conseguir el descans dominical!
son tnogigatos, retrógados, reaccionarios, etc.,
y... pnistichs!
Y'ls barbers, que també n'han fet per lo mateix
objecte, també son mogígatos, etc., etc., y... !mis
ticlis!
Y'Is cotxeros que are trevallan per conseguirla,
y tots els obrera y dependents de comers que vos
agradí dit descaras també sou... a'allonsas y... mis
tichs. Tots som mistichs; tots, menos l'ex-pendo
nista de la professó de Manresa (a) Junoy.
Perquels obrera de la seva imprempta nos tor
nessin també mistichs, la primera nit del descarta
dominical va ferlos trevallar fina 1 dos quarts de
tres, á fi d'evitar, si plegavan á mitja nit, que se'n
anessin á una iglesia á fer llevar al capellá parque
los hi dignes una missa á n'aquella hora.
!Quanta farsa! y sobre tot !quanta avaricia! per
que aquí no hi ha mes nostich que'l desitg d'evitar
que% diumenges el calaix dala céntima sala posi
músticlt.
En el mateix numero'ns deya, en Ilatí y tot, que
qui non laborat non manducat, y que si'ls obrera
feyan festa'l diumenge'ls amos los hi rebaixarian el
jornal.
are! ?Que preparas el terreno pera escanyar
mes als trevalladors de la teva imprempta? Sense
contar que aix6 ja es el colmo, puig sembla preten
dre que l'obrar no deu descansar may•
* **
Ab el corresponent permis de D. Atitoni Maura.
LA TRALLA
arribará demá á Barcelona D. Nicolás Salmeron y
Alonso.
Que la tierra le sea leve.
** *
Entrels diferents números de las l'estas de la
Mercé hi han cinematógrafos, putxinel-lis públichs
pera la maynada y para entretenimiento y solaq
dels que pensan ab el cap y no s'han de fer fer las
cartas pels memorialistas de la Virreyna. Hi haurá
arribada del Mayestatico, ab las sayas correspo
nents Ilaunas krausistas, vull dir discursos.
!Quinas pensadas té'l nostre Ajuntament pera fer
riure á la gent!
***
En Roca y Roca ha tornat d'estiuejar.
En Roca y Roca es aquell que deya en La Esque
la com condolguentse de la desigualtat social:
«Quan els mis surten del ball
els altres van al treball.»
Y are nosailtres podém dir:
En Roca va estiuejant
mentre'ls obrera van suant.
***
Hem rebut una fulla impresa suscrita per «Varia
republicana de Navarclesi, en la que's dirigeixen
falsos atachs al Catalanisme.
La falta d'espay nos ha impedit publicar la res
posta á la esmentada falla, lo que farém la setmana
entrara.
De totas maneras podérn avensar que la fulla
aquesta no ha causat l'afecte que's proposavan els
seus anónima autora, parque no es d'avuy que'l po
ble sab que tot lo que's diu en dita fulla podían dir
ho de viva veu devant del poble, quan los catala
nistas los retaren á un meeting de controversia,
que per por no varen acceptar els valents republi
cans de Navarcles.
1a,1>0P4I04e4, 411~"9•1P4U> • \fr, TI> IPO — • 11111*0 1•4=1T)AL 40o1
4D FOIAJ. F Trj"
Sant Feliu de Uuíxols
Sr. Director de LA TRALLA.
Tením á n'aquesta ciutat una colla de neulas,
que redactan un setmanari titolat La Información,
que, con] ja compendreu, está redactat en lo dia
lacte castila. Lo cos de redacció y soscolaboradora
están que no'ls hi cap la camisa á la pell de per
quels «chicos de Llevor» donguin una llissó (1) á
son Director, Joseph Mihogar y Jupas, fill, per
deseracia, de Catalunya, á causa de publicar un
solt á son setmanari (municipal) ofensiu per los
redactora de Llevor. Aquestos van contestarli com
se mereixía, y va esser tanta la picó que li va cau
sar, que escullí á dos de sois distinguidos amigos
pera que demanessin satisfaccions á n'el Director
de Llevor quin els hi va respondre qu'ell y tots los
redactora particularment se'n feyan solidaria. En
cara es, donchs, l'hora que aquet procurador no ha
procurat trovarne á cap deis autora del solt que'ls
va picar tant.
Será aquesla setroana, res més. Segons segueixi
la comedia, farém correr la vara de freixa y LA
TRALLA.
Adeu, senyor Llepada, canada, cadira.
LLENGUA Y FETS
5de Setembre de 1904.
Mollas de Rey
Sr. Director de LA TRALLA.
Me posa la ploma á las mana la insustancialitat
de nostre flamant alcalde senyor... (2) no vull dir
ho, tal volta pensaría que vull que fassi la matei
xa fi que'ls rius, que no paran fina á la mar.
Miri si puja de grana la gestió y activitat de
aquest conglomerat de República y Monarquía, que
ab motiu de la nova lley del descans dominical
/*en imprimir y repartir lo reglarnent, ?sab per qué
senyor Director? Sois parque no l'amohinessen ab
preguntas y consultas, puig abrís ho demostrá res
ponent á qui li consultava: Feu lo peros dongui la
gana. (Sic.)
!Oh, gran revolucionani ácrata-lerrouxista á
estonas! ?Qué n'has fetd'aquella activitat desme
surada en volguer acabar ab LA TRALLA y son dig
ne Director per sa noble, patriótica y valent cam
panya en desenmascarar y posar de rallen la
(t'aria pudó si ho digués) que á tots nos embol
calla?
Figuris que tant zelós está de son cárrech y tant
dignament represental Govern, que fou el primer
d'acatar la lley obrint la oficina diumenge pera co
brar ele odiosos consums.
!Vaja, que'm tinch per tot ditxós y á tots los Mo
linsdereyenchs dono l'enhorabona per tant fala
guara elecció de batIle.
C. S. P.
12 Setembre 1904.
*O*
Vilasar de Mar
Sr. Director de LA TRALLA.
!Companys de trevall, alerta!
Dono aquest crit á fi y á afecte de que vaigi áoí
dos de qui interessa.
(1) Vulgo pallissa.
k2) Senyor kius.
En un local-café de postre poble, qual amo, á
voltas s'ha dit socialista y ara 's diu republicá, ab
tot y anar de brasset ab alguna elemento caciquis
tas, fa poch ha posat un billar pera engrescar al
jovent, y á fe que dit republicá (?) ho ha lograt,
puig la proba d'aix6 es que part del día de fasta y
de la nit del dissapte una colla de jovenets ju
gan algunas cantitats que valdría més guardessin
pera fi ns beneficiosos per ella; no cotn ara, que re
sulta que l'unich beneficiat es lo dit fraterno.
Ben segur qu'alguna jovenets dirán: «Si'ns hiju
guém els diners, son ben nostres y bastant que'ns
han costat de guanyar», y'l dir aixó nos fixarán,
nó, ab eixa exclamado surtida á flor de sos llavis,
y com que n'estieh convensut, per aixó y per lo
molt qu'aymo á mos companys de trevall, dech dil
shi que'ls trevalladors som vigilats per'altres que'l
trevallá no'ls agrada gayre, y ens predican lo nos
tre ben estar.., y vosxuclan lo que després bastan
ta falta vosfa.
FUET VILASSANÉS
4 de Setembre 1904.
•••
Molina de Rey
Sr. Director de LA TRALLA.
Ara qu'está á l'ordre del día en aquest poble tot
lo que fa referencia als Postres lerrouxistas, vull
esplicar ala lectora de La TRALLA un fet que pinta
de cos enter á n'aqueixos terribles revolucionaria.
Lo fet no es d'ara sinó d'algun temps atrás. Era un
diumenge del passat Abril; un deis coros d'aquí,
que, si be no te carácter polítich, se compon casi
exclusivament de lerrouxistas dele bona (borregos
catalanes com los hi diuhen los anarquistas galle
gos), se disposava á surtir al camp á disfrutar ale
grement de lo que havían arreplegat cantant las
tradicional (horror!!) caramellas, y per acornpa
nyarlos y fer sanan á la tornada, tenían llogada la
banda del Alberg Naval que ja hasta arrivat á pri
mera hora. Casualment, poch avans de surtir ells,
havía de passar per nostra estació lo tren en que'l
Rey d'Espanya anava á visitar algunas poblaciens
del Panadés, y'l nostre Sr. Baffle, que, segons ell
dIu, es republicá, volgué obsequiar á D. Alfons, y
al afecte trevallá perquels del coro li cedíssin la
banda per anar á tocar la Marxa Real al pasear lo
Rey per l'estaci 6. ?Pensará algú que'ls lerrouxistas
s'hi van negar? Donchs sápiga que no solzament
hi accediren sino qu' elle mateixos van decidir
anarhi á cantar lo ;Gloria á Espana.' en obsequi al
monarca, y si van desistir d'aixó, fou únicament
perque'l tren real sola tenía anunciada una parada
de dos 6tres minuta y no hi havía temps material
de cantar aquella pessa. Aixó si, com que son tan
terribles, al cap de poch temps de haver passat lo
Rey sortían ella formant lluhida comitiva y por
tant entre rengles á varias noyetas vestidas com
aquella imatge de la República que'ls pinta la
Campana de Gracia (ab gorro frigi ytot) com volent
dir: ;mireu sin sorn de republicana! Jo aixó ho vaig
trobar molt bé; si no hagués sigut per aquellas
noyetas que simbolisavan la República ?quí s'ho
hauríapensat qu'aquella bona gent eran deis fierosY
!Y pensar que aqu gent cubrían son rap ab
la gloriosa barretina catalana! ?No es veritat, se
nyor Director que millor los hi hauría anat portar
gorra de cop?
11 Seternbre 1904,
A. CLARET
*O*
Mataró
Sr Director de LA TRALLA.
En aquesta poblacio's publican dos setmanaris
titolats l'un La República (etxém) yl'altre ElNuevo
Ideal (ja rn'he costipat).
El primer es dedica á desenmascarar lo que'ls
convé com ho ha damostrat ab los assumptos de
Premia de Mar, y el segon pera defensar las bessas
deis fraternos de la Casa-gran.
Mes l'enveja pot tant que La República las em
prén contra:1s de El Nuevo Ideal tractanlos de far
santa, embusteros y deshonrats tractantse mútua
ment ab las paraulas que poden surtir d'un bordell.
En cambi ele de La República, parlan d'una ne
gocia que tenía un tal Cuadras, director de ElNue
vo Ideal y de la vaga sostinguda pela obrera de Ma
taró, durant la que segons din aquell periódich,
lo dit Cuadras, cobraba sis pessetonas diarias de
la Societat d'obrers y cinch cantas de part del...
També din que'! senyor Cuadras fa anar un talé
á la fábrica ahont trevalla, y com ehl no hi es muy
hi te un nebot seu á qui dona 6 (3 8 pessetas cada
setmana, quedantse ell ab la diferencia fina á 28
30 que pujava la feyna feta pel seu nebot.
S aixó es cert; si un que diu que's republicá-fede
ral-socialista explotaaixts á un parent seu, calculi
lo que deú fer ab los que no li son res.
En altres cartas li donaré més datos de cosas
que convé que's fassin públicas.
8 Setembre 1904.
•••
ESPURNA
Premió de Mar
Sr. Director de LA TRALLA.
Li agrahiré se serveixi publicar aquestas ratllas,
degudas á la ploma d'un obrer fraterno desenga
nyat de la política d'aquesta «Unió Republicana,
que crech una farsa.
Després de veurer el trist espectacle donat per
los fraternals de tota Espanya; després de pagar
35 céntima setmanals peral mútuo auxilio en lo
Centre farsant d'aquesta població y haventhi ma
lalts que no cobran: després de véurer explotada la
Lo derrer desertor
L'una'm fuig ab un cotxero;
l'altra ab un pintó ha guillat;
el noy se'm torna demócrata...
Tanquém, que no'm fugi el gat!
canalleta de pocha anys fentlos pagar 106 20 cén
tims cada setmana, que van á parar á las butxacas
d'alguna vividora; després de véurn•entre'ls explo
tadora al batallador Calesas, que dona nou misas
per dotze, y seguint ele altres r á la descarada:
despres de véurer á un arrenca-caixals que cobra
set pessetas per un viatge al Masnou; després de
véurer com vena., Doctora ?lancetas yotras hierbas
que, després de cobrar, ene fan vuyt 6 den duros
de gasto á la fonda (segons ele días que fa que no
han menjat calent). sens calcular que nosaltres no
podém rnantenir la familia, y després de presen
ciar un gran número de barbaritats y sentir un
cene fi de bestiesas, y tot aplaudit, degut á l'Igno
rancia que reina entre la classe obrera que, com
pobres xays, ele portan cap ahont volen, m'ayer
gonyeixo d'estar entre mitj d'elle, y'ls poso en co
neixement, pera que lío sápigan, que hl ha un
obren instruít y civilisat que sola se dedicará desde
ara en endevant á fer públicas las canalladas que
suten d'aquellas bocas d'infern, capassas de tot
menos de sostindre en altres terrenos lo que diu
hen, puig si bé tenen mal cor, en cambi son molt
ignorants.
Més en carácter estarían manats per Raisulis en
territoris africans que no entre mitj del honrat y
trevallador poble de Premia.
Li dona las gracias, prometentli explicar cosetas
molt iuteressants
UN OBRER DESENOAYiYAT
Setembre 1904.
Sallent
Sr. Director de LA TRALLA.
Demaném que xeringuin al Lleuje' de laComuni
tat republicana.
?Que parqué? Aviat ho sabrán. Parque no eitá
bó; té la monomanía de figura. Demaném que'l
xeringuin y li possin une estrenyacaps parque no
se li evapori el cervell de canari que té.
Cuydado que tot un ama de contiansa d'un Ajun
tament com el que per'ara tenírn que guarda pa
pera, ja que de diners encara no ni ha prou pel
Pepet y pel Ven, demaná que'l posin á LA TRALLA
parque tothom sápiga las sayas ridiculesas, es tot
un petit gust. Donchs aixó ha fet el galgo del
Aju ntament.
Pero desgraciat, ?qué't pensas que no estém en
terats que'ts un mamarratxo del Catllera y que á
tu te fará passá ab la part més petita de lo que
dongui aixó, el día que aixó dongui alguna cosa?
Pero tu jan tens prou ab lo nom y pogué din que
á falta d'un home bó, jo soch el depositan.
Las criaturas á estudi, paparina, á apendre de
comptes pel día que'ls necesitis.
Y ara una pregunta al director del Matadero:
?Parqué las badanas de divendres de la setmana
paseada varen entrar en un carro á la nity foren
escorxadas á las foscas?
XURRIACAIRE
Sr. Director de LA TRALLA.
Figueras
Molt senyor meu y amich: Crech sería d'un mal
corresponsal y suposo sería una falta á lo pactat al
passá una cosa d'una mica d'irnportancia y no en
terarlo de tots els eta y uts.
Se tracta de fuetejar al burgés explotador y mitj
diputat per Dignaras, aquesta nulitat queja fa une
quanta días qu'está donant brama combatent el
descans dominical (qu'ell celebra tota la setmana),
combatentho ab argumenta de pa sucat ab oh.
Parque al atrevirse á dir que Figueras, com á
cap de partit, se pot trobar perjudicada, m'ha do
nat á compendre que no havía llegit el regla
men t.
Parque, ?qué no sab el senyor Bofill que son
molts ele capa de partit que's trobarán en igual
cas? ?No considera pie la cosa per tothom reparti
da, descansant un día la setmana, ha de dar el ma
teix resultat?
Li faig aquestas advertencias per considerarlo
ignorara en aquestas cosas; parque, jo pregunto:
?de qué li ha de venir el saber lo que nos convé?
Y'ls demés burgesos que l'aplau-'exen ?no consi
deran que, encara que xerri molt, es el menos in
d icat?
Cregui, senyor Brfill, no s'emboliqui parque lo
harán mal bien, qu'aixó es un coticen d'amich y
m'ho pot ben agrahir.
Y ara,dirigintme á l'alcalde,li prego que no s'es
colti al nostre sabi diputat sobre l'exclusivitat de
poguar tenir los dematins obert, 6 que se'l escolti
xiulant, parque sentiría haber de denunciar al qui
pele sena negocia hi va de brasset.
Y prou per avuy.
FIGUERENCH OBRER
6 Setembre 1901.
Cartera de Comunicacions
Joseph Batista.—Anirá en el Calendar.
J. G. y Gall.—No'ns fa pessa.
Avivor.—Els versos no.
Memento.—La carta no te gran interés.
LI. R. y G. Cambrils.—No'ns acaba de plaure.
Envihi alguna ultra coseta.
Un suscriptor.—No'ns hi ha capigut.
Fuet de las Masías de Voltregá.—Gracias, pero
ha passat l'actualitat.
C. J. F.—Fins tot el mes que vé.
Un obrar desenganyat.—Anirá.
A. Santonja y Bassols.—Auirá.
Un vehi de Vidreras.—Anirá per toro.
J. Gralóvil y Cortés.—Anirá.
Trallaire de Tarragona.—Anirá.
Fritz.—Tot anirá.
Petadó Nou.—Anirá.
Fel-Isa.—Anirá en el Calendar.
M. Riu.—Mercés per las fuetadas. Anirá tot lo
altre.
Fuetaire Olotí.—Feliciti á la seva germana y dí
gali que anirá en el Calendar. Lo demés anirá
també.
Vritats.—Anirá la setmana entrant.
Pío Palau y Prats.—No fassi bromas.
J. B. de Vilanova.—Particularisa massa.
I. O. de Gracia. Aquest cop va bé, pro estant
l'assumpto en mana del tribuni.l...
Fantástich.—No'ns hi ha capigut.
Espume (Mataró).—Anirá.
Xurriacaire
Imp. LA RENAIXENSA,Xucld, 13, baixos