Tronada : setmanari català, La. Núm. 1 (1 maig 1926)

              Barcelona 1 de Maig de 1926
PRIMER DE MAIG
Voliem", Ja ho poden compendre, parlar
~om cal del primer de maigo Pero, ami es,
l'home proposa i Déu disposa. Aquesta ve­gada
el Senyor ha disposat que la nostra
ploma s'encaminés per viaranys ben dife­rents
deIs que nosaltres ens proposarem
seguir.
La sentim tan intensament aquesta data,
gloriosa per tanís de conceptes, que us vol­,
driem parlar de tot a110 que ens suggereix
la seva significació. No, no, temeu. Ca11a­rem
i girarem l'esguard cap a la sorra dau:'
rada de la platja, els pins verdejants de la
muntanya, i el cel-que si no vol desmen­tir-
nos-sera blau com", Com qualsevulga
frase feta que podeu trobar en el primer
Ilibre de poesies que us vingui a la ma.
El primer de maig, des de ja fa temps,
contra del 'que potser hauria d'ésser, és una
festa de fontades. L'obrer trenca el curs de
la setmana, deixa les eines, i s'arriba a Vall­vi,
drera, al Coll, o a qualsevulga aItre in­<
lret i pacíflcament es cruspeix un arros,
un conillet amb ali-oli o unes arengadetes,
si més no.
Tot aixb esta moIt 'ben trobaL Per tal de
refer-nos espiritualment i corporalment, no
hi ha com la naturalesa. Es la millor medi­cina
i els metges si no ho diuen es perque
tenen por de perdre la parroquia.
P"er exemple, un home ha treballat molt,
bé o malament, no ho discutim ara j ha tre­ballat
moHo Quan es creia més fori'que mai,
ve una ventada i I'esmicola. L'home esguar:­da
espantat al seu voHant. nue ha passat?
>es pregunta. Veu que tot ~I del seu voltant
ha anat a norris i que ell mateix esta fet un
Sant LJatzer.
De primer antuvi, l'home que diem aixe­ca
els punys, vol cridar .. , Ai, infeli~! La
tempesta segueix més furiosa que mai. No
pot lliutar-hi, esta massa malalt.
Aleshores l'home es desespera, es deixa
anar abatut, pensa que amb la seva salut ja
no hi ha res afer. Pero) tot aixa' ho pensa
perque no s'ha donat compte de la natura­lesa
i ja no es recorda de les fontades ni
deIs arrossos ni deIs conillets amb all-i-oli,
ni de les arengadetes, si més no.
Pero) ens troba a nosaltres i n'hi fem re­córdar.
El portem sota uns pins i tot e11 es
revifa. El ventijol, la calma, el retorna i Ji
venen intencions d'apretar a córrer cap a
la ciutat.
On vas?, li preguntem.
A treballar !, ens respo.n.
Mes nosaltres l'agafem pel bra~, I'obli­guem
a que segui, i Ji diem :
Reposa, reposa que encara xiula el vent.
Reposa i pensa, que al cap d'avall no sem-pre
tenim temps de pensar. .
Deixa que abaix al pla el vent bufi tant
com vulgui. Aquí tot, és be11, calmós i la
flaire de les flors embriaga.
Heposa i calla. No el sapiga greu callar
en aquesta diada que a tu -el sembla d'alla
més escaienta per cridar. De cridar no en
treuras res. En canvi, notser callant arriba­ras
a trobar-te a tu mateix. Y pensa que
I'home que arriba a trobar-se a si mateix
ja no cal que temi la ventada.
RAMON MAIG.
Aquest número ha
passat per la ceasura
Any 1- Núm. 1
P RESEN T'A CI'O
Mai hem estat parüdaris ·d'assenyalar actuacions. Mellys ho som ara. L'actuació
d'un perib-dic no pot regir-la un programa, sinó c1s esdeveniments quotidians.
No obstant, no podem eUudir el deure d'orientar els nostres 11eigidors.
LA TRONADA sera un periodic catala.
En presentar-nos al públic ho fem amb J'abillame!lt més senzill que havem trobat:
ens presentem en cos de camisa, despitragats i descoberts.
No serem orgullosos, les portes de ca,sa nostra seran obertes de bat a bat i per tot­hom
j pero des ,d'ara declarem que-parle m .de la gent de casa nostra--davant I'en­superbit
no serem humils, i que a la mossegada respondrem amb el fuet.
Estarem allunyats de tot partit polític, i soIs Iluitarem per assolir el mAxim enlaira­ment
de la nostra cultura.
Considerarem germans a 'tots els homes de la terra, i allargarem la ma fraternal­ment
a qui la vulgui estrenyer.
Aportarem el nostre concurs a tata manifesta~ió artística o cultural que es realitzi,
i per tothom tindrem un comentari sempre sincer per bé que potser de vegades equi­vocal.
Encara que joves i enemics del «seny», el qual ha servit per crear I'estevisme
procurarem que mai, ni per cap motiu, la ,passió enteli els nostres ¡udieis.
No serem de la dreta ni de la esquerra i als dos extrems mirarem amb simpatia,
car esgarrat és el cos que només té una ma.
Aplegarem al nostre voltant tots els hornes de bona voluntat que per damunt de tot
altre ideal vulguin Iluitar per la cultura.
l. .. I no voliem fer ¡:'rograf!1a. La temptació ha estat més forta que nosaltres. Per­doneu.
Al cap d'avall ha estat un parlar. El que farem o deixarem de fer, si LA TRONADA
té Ilarga vida prou que ho diran les nostres obres.
El ca mí es obert i ample. Avant! '
N amés qui treballa aconsegueix repas ar
SETMANARI CATA LA
Administració: Portaferrissa, 15
507 A L'AD VOCACIÓ DE ZEUS
LA POR ALS TRONS .. ~
Entre certa gent de lIetres hí ha molta por
als trons", de la crítica. Els plau for~a més
'el solo la pluja mansa de I'hivern. 1 si no
fos que ens veiem obJigats a elogiar LA TRO­NADA,
diriem que la por als trons és molt
natural i molt propia de la gent pacífica i
beata, i amb aqueSta sentencia posaríem un
gros punt final i ens acomiadariem iranquiJ.la­ment
del lector.
Per que trona, a I'estiu, en el 'ce I rneteoro­logic?
Cal trobar equivalencies en el cel li­terari?
Aquestes són les dues petites qües­tions
el tractament de les quals servira de
pretext per un artícle.
Acostuma ésser a I'estiu, o sigui, quan el
bon temps fa el seu pIe. Les cígales canten
un xic massa i les formigues no paren de
treballar j els rics estiuejen i els polbres pen­quen
flonjament. Tot con,vida a la mandra i
a I'ensopiment i a la bona vida. Pero) la tetra
mentrestant, cada vegada té 'més sed perque
les fonts s'adormen i les persones Ji embru­ten
I'aigua, i les cuques viuen i es belluguen
més desvergonyides que mai. 1 tot ¡:llegat car­r,
eg~ l' atmosfera i les persones grans, les
bestIoles domesticades i les humils plantes
s'asfixien j i els nervis de tothom s'electritzen
i es !ornen insuportables. 1 lIavors és quan
una gran tronada s'imposa i (val a dir-ho) tota
la gent entesa la suposa. Una gran tronada,
en aquells rnoments, té més gracia i més vir­tud
de guarirnent que toís els bons aires i
bones solellades plegades.
Diern-ne, ,dones, lloances deIs trons' no
perque atueixen les nostres oldes i pes~igo­lleixen
les epidermis nostres i sobressaIten
els cors de les donzelles, emplenant I'atmos­fera
de sons rotunds i estridents, sinó perque
l'excessiva electricitat de l'ambient (no olvi­dem
q~e la ~le~trjcitat, és for~a, lIum i calor)
que aVlat fana Imposslble la vida deIs hornes
i de les besties, la redueixen, els trons, tot
rodolant per les altures i resolent aquells
excessos en ruixats, xafecs i manegues
d' aigua miraculosa que ho refresca tot ho
renta tot i ho tonifica tot, boi regant amo;osa­ment
les eixutes i avides eotranyes de la
terra. '.
Sembla que hem observat que les tronades
són propies del bon temps, pero) hem de
tenir en compte que les tronades no són el
bon temps ni tampoe els excessos o deficien­cíes
que les generen. Les tronades són els
veritables reguladors del bon temps i la sevn
salvaguarda. Elles s'emparen del bon ternps'
quan la seva massa bondat perilla de tornar­se
verinosa i de provocar congestions i sín­copes
j amb la tabola deIs trons tota la natu­ralesa
es desperta i es redressa i es posa re­mei
a tot el que en fretura. I les cuques per­-
den molts graus de lrur insolencia 'í es tornen
gairebé persones, i les persones es mouen
com cal i no s'adormen tan facilment ni es
SUiciden, ni tan solament es deixen p~ssejar
les mosques pel damunt.
Tot aixo) Que acabem d'atribuir a la trona-
,da n:teteo.rologica podriern aplicar-ho, sense
canvlar-h¡ res, a les tronades de la crítica
literaria. Ara, pero), voldria que es tingués
mol! present que les trona,des, perQue siguin
saludables de debó, deuen d'ésser ben natu­rals.
Res de pirotecnia, res de segones in­tencions
egoistes. Per tronar de debó cal ar­mar-
se de molta raó sots pena de fer riure.
I no hem de tenir por que la crítica o tronada
artificial o egoista fad quedar malament a la
crítica o tronada natural i sincera. 1
Es cIar que tothom no es :bo per fer tro­nades.
Generalment aquest ofici de tronador
ha estat acaparat pels deus o pels escolan's.
El pare Zeus er al'encarregat de les tromdeG
en. temps deIs grecs antics j pero ara, els tro­naIres,
no necessitem ésser deus per tronar
com cal j en tenim prou amb tenir raó ¡una
mica ·de ' tra~a i en ésser devots i protegits de
Zeus, el gran Tronador. El! ens donara la
Hum i sensibilitat suficients per coneixer
Quan haurem de tronar i sobre de quins in­drets
,haurem de fer que hi plogui, i sobre
de qUlOS que hi pedregui. Així sia.
HECTOR BRAU.
R, S 2.. \ f 8bS""
2-LA TRONADA
Diuen que un dia d'aquests es reumra a
París el Congrés de la Critica dramatica i
musical, i diu.en també que ha estat invitada
(l assistir-hi la premsa espanyola.
Que en sortira d'aquest congrés no ho
sabem; pero podem assegurar que mai
s'haur.an aplegat tantes animes mereixedores
del purgatorio
1 sort, encara, que no hi assistiran alguns
crílics de la premsa barcelonina, segurament.
* * *
A miel, autor i crUic franc és, contant les
excellencies de l' actriu francesa C harlotte
Charlotte Lysés, deia que es feia la illasió
de veure a aquesta senyora donant la vida
com el «matador)) dav.2nt d'un cc bicho)), cla­vant
banderilles, etc.
El senyor Amiel ja anava bé. L'home
redactava 11l reclam destinada a Espanya;
pero eU no sap, segurament, que a ceris
llocs de la península la gent ja no empenyen
el matalils per tal de poder anar als <cioros» .
Ara es venen la camisa per anar afer salat
i alires coses repartint clatellades a un camp
de Jutbol.
* * *
L'Alcalde va dir-quin un n'hi ha d' aq uest
haró de Viver !-que quan varen tenir l'acu­dít
passatger de transformar la Rambla de
Canaletas en boulevard decidiren fer-ho en
una nito
De manera, que el matí al sortir de casa,
el pacífic ciatada s'hauria trobat amb unes
voreres més ampies que el desert de Sahara,
els arbres tra.' lfadats de lioc, els tranVle~
substituint s les modistetes, el quiosc de
Canaletes entaforat a un recó, i qui sap
si adhuc les cases enretirades d'un ClJp de
colze.
Es estrany que tenint els actuals regidors
més poder que en Pere Botero, no en foar¿
us per tal d'enllestir ltis obres de la Pla~a
de Catalun ya .
1 no caldria que ha fessin en una nit.
Amb que hi estessin lma cinquantena d'a­nyets
quedariem contentS.
A hores d'ara Barcelona patser ja compte
amb un altra figura folkiorica: ens referim
al Bernat Xinxola, l'obra anunciada al teatre
Nou .
Nos2ltres no hi som aficionats a certa
mena de 'jolklorisme, que no és el de Ver­daguer,
precisament; pero com que no ens
ve d'aquí, proposem a aquests indil,idus que
es dediquen a empastifar paper que encara
poden lluir-se portan a les taules el Jo te
l'encendré, el C3.yo, el Dema m 'afeitaras !,
el Tío fresco, Las hijas de San Fernando,
Materile-rHe-rile i alires.
Ara, que ells ho poden portar a les taules,
pero nosaltres ens guardarem de dir a on
el públic els portara a ells.
* ~* *
En aquest nzó.'1. toi te solució, iidhuc l'arri­bar
a dir el que es vulguí en un regim de
censura.
Perque el deure primordial de la censura
és no deixar parlar fora de fó . Pero, i el
cavar fora del tó?
Fins ara ha1'i1 estat subversiu l' enraonar ;
mes no fora res d'estrany que d'aquí un
quant temps també ho sigui el callar.
Es perillosissim que un home calli i si
calla una multitud molí més. 1 és e lcas que
el pobre censor ha de creuar-se de bm.(fos
tal esperant que un sabi inventi la manera
de censurar el pensament.
Sobreaquest tema Cer1iantes va fer dir
coses molt enraonades al seu simpdtic
. Sancho .
* * *
L'Ajuntament, ,amb un gest magnífico ha
ordenat que les portes del Pare Güell fossin
obertes al público
la tenim un altre Parc, i encara que anar-nl
per algú suposi mig día de tral'essia en un
transatlt"intic urbil d',aquests d'en Foronda,
ja tenim un alire !loc d' esbargiment i el cas
és esbarjir-se sigui com sigui.
L' A;llntament recomana que no s' hi facin
berenades . Recomanació aquesta molt po-
PEDAGOGIA
LES ESCOLES PUBLIQUES
Després d'haver visitat una quarentena
d 'escoles púbJiques i d'haver reflectit, en
aquestes notes, la impressió que ens ha pro­duit
l'estat lamentable deIs locals en tot alIo
que ens ha estat permes, volem dir quatre
mots de la decoraci6 de les escoles en ge­neral.
Ja hem dit que la major part deIs locals
tenen les parets despintades o I'empa¡:erat
vell, esquinsat i desenganxat en molts trossos.
Aixo a ban.da, ens hem fixat en els detalls
d 'ornamentació, els més diversos i poc har­moniosos.
En algunes escoles hem vist a la
paret i damunt la taula del mestre o de la
mestressa, unes litografies, no gaire perfec­tes
ni en bon estat de conservació. En altres
. hi ha estampes i carteUs diversos a les parets
i alguns mapes antics ; i en molt poques, car­tells
amb la !letra de ¡' ((Himno a la bander a)) .
De totes maneres, es veu que en l'elecció de
símbols i objectes ornamentals i d'ensenya­ment
de les escoles, no existeix un criteri
uni tari, ni un mateix sentiment religiós, ni
un sistema pedagogic semblant, ni tan soIs
una mica d'harmonia i de relatiu bon gust.
Els únics objectes d'algun valor pedagogic i
sada a to, pero que molts deis nostres esti­mats
conciutadans no podran compendre
de cap manera.
la sentim algun d'aquests aficionats als
dimecres de cendra i dilluns de Pasqua que
exclama admirat: Com s'enten? Obren un
parc i no ~/o len deixar-hi fer costellades,
anossos i ali-oli ? Ba vaja! El deuen haver
f~t per passejar-hi a l' Alcalde.
* * *
Fa anys va ésser moda la faldilla-pantaló.
Ara comenc;a a ésser moda el panta,ló-faldilla.
Els nostres elegants es passejen per Bar­celona
amb uns pantalons els quals demanen
a crits un marinvac.
Tates les époques han deixat alguna cosa.
De l' actual la historia potser haura. de recor­dar
que els homes. demés de brac;alet, por­laven
quiriquí i pantalons amb cua.
* * *
El cap d~l gOl'ern ha fet declaracions. Han
estat-q ui ho d ubta ?-interesanilssimes.
Entre altres coses ha dit que davant de
la situació actual no havia sorgit cap partit
polític no u, veritablemnt nou.
El senyor Miquel Primo de Rivera, de­mana
una cosa molt dificil. Tots els ideals
comentant peZ comunismeJ acabant pel con­servadorisme
i passant peZ federalisme, po­den
ésser nous de trinca o més esbravats
que la magnesia al cap d'una hora d'haver
fet la bullida. Tal depent de com es con­sideri.
C onsiderades les coses des del punt de
vista que no hi ha res nou. sobretot en polí­tica,
potser fora com'enient que els homes
que avui regeixen els destints d' Espanya
jessin una selecció de idearis polítics puni­bles
i permesos, i un cap feta . aquesta tria
donar tota merta de faci'itats per tal que els
idearis considerats desitjables es desenrrot­lle.
sin lliurernent i sempre dintre de la més
estricte legalitat.
Qui ho sap el resultat de que aixó donaria '?
potser fóra la creació de ~rans partíts oue
pel cas podrien ésser demés del socialista ja
existen!. el conservador, el republica i el
federal.
. Provar no costa res.
Hi ha gént que eslan molt de barrüa i
que fan les coses C011l els burros alZo aItt·:
que ens callem al revés d'uil. po~ta catalii
que ho diu ciar i net.
Una casa barcelonina publica un calenda­ri.
En aquest calendari hi insereix un dic­cionari
que en diu humorístic, i a l'arribar
a la lletra F, diu:
Filologia ~ Ciencia o tracta.t de botanica
que tracia. si no ho sabeu,
de tota mena de plantes
menys de les plantes deis peus.
Pels qui llegeixen les converses filológi­que
d' en Fabra només eIs hi mancava aixo !
els pocs mapes moderos que existeixen en
algunes escoles, són de propietat deIs mestres
o adquirits, recentment, per ells mateixos.
Una cosa que ens ha cridat molí I'atenció
ha estat e Iveure que hi ha escoles que no
tenen mapes, i d'altres que no tenen pissar­res.
Escola hem vist amb les parets tan com­pletament
pelades d 'oroaments i de material
d'ensenyament, com de pintura.
Un deIs mestres davant del qual ens la­mentavem
d 'aquest estat de coses, ens deia :
- 1 que vol que fem els mestres, pOQrets de
nosaltres! La major part tenim una consig­nació
esquifida per a material pedagogic. Tan
soIs pe r a la net·eja del local l'hem de menes­ter
tota , en els temps que correm. SoIs lí
diré que la consignació que cobrem els mes­tres
en concepte de material per a I'ensenya­ment,
és la mateixa de la llei Moyano, pro­mulgada
l'any 57 del segle passaL ))
Per creure-ho de maxim interes, ja no per
la nostra cultura, sinó per la cultural en ge­neral,
ens plau reprodulr el que referent a
escoles públiques diu La Veu d.e Catalunya .
EN AQUESTA SEccró PARLAREM DE TOTS
AQUELLS LLIBRES QUE LLURS AUTORS VUL­GUIN
TRAMETRE 'NS
«SERVITUD»
Una mica tard potser? No. Per parlar del
darrer llibre publicat per I'home símbol de
fortitut i enteresa, Joan Puix i Fer reter, mai
és tar do ccServitud» és un llibre del qual per
més que· s·e'n parli· mai s' haura dit tot el que
d'ell pot ·dir-se.
Joan Puig i Ferreter aquesta darl'era v·e­gada
no ha publicat una noveIla; per.) ha fet
més : d'una revolada ha esquin\{at la tupida
terenyina que envolcaIlava el Boc més infecte
de Barcelona, i a tots e ls qui estimem la jus­tícia,
a tots els qui estimem Catalunya, em
ha mostrat al tipus representatiu de I'home
queens avorreix i que amb lIurs milions obto~
I'acatament d'uns sers esquifits d'anima i els
quals per una engruna de pa es venen la dig­nitat
d'homes. «Servitud)) és una fuetada GO­nada
a la cara del periodisme eixorc i foraster
que POPUllI per la nostra ciutat molí·es vega­des
¡¡.robe1 beneplacit deIs mancats de con­ciencia.
G'l.irebé gosariem a dir per primera vega­da,
a les mans deIs lIegidors catalans se'ls
hi ha posat un l!ibre de combat, un Ilibre es­
·~rit sense tremolors, tallant com una espasa,
anoneador com la tremontana que destrúlnt
purifica. Oida! En aquesta terra nostra on
per no fer un mal paper fins ara g·dhu.: ens
treiem el banei dava,nt deIs ¡:ores que ens
empastifen I'aire que respirem, l'aparició
d'una ma armada amb un fuet hem ,de ce1e­
·;;'rar-1a amb un crit· deIs més vibrants. Ja era
hera que es donés a compendre que certs
diaris eminentment comercials és una ,deshon­ra
Ilegir-los.
De, de la publk:ació de ((Servitud)) enc;a,
s' ha parlat molt de la possible valor docu­mentar
del llibre de Joan Puig i Ferreter
Nos1.dtres e2tem conven\{uts que tenen raó
aqueIls qui asseguren que ((Servitud)), prin­cipalment
en temps a venir, és i sera un docu­ment
humanísim de valor inestimable. No
en va ·en Ilurs pagines hi prenen vida els mo­ment"
cuJminants d'aqueIla Iluita tan bella­ment
iniciada i tan barrberament acabada .
NOi'altres creiem, i no ens volem pas estar
de manifestar-ho, que «Servitud» és un d 'a­queIl::
llibres "'ue em haver de tenir i guardar
tot catilla i tot barceloní.
De J'exit assolit pel Ilibre de Joan Púig i
Ferreter no cal parlar-ne; és pales. Pero el
que cal, és reverenciar a I'home que e neis
quatre llibres publicats fins ara, ((L'home
aui tenia mÉs d'una vida)), «Les facedes de
I'amor)), ccEts tres aI.Jucinants» i «Servitud»,
. ens ha donat el seu pensament. el seu cor, j
la seva sang, tres coses aquestes les quals
són moIts els qui no poden donar ¡:erque
n 'estsn maneats .
Sa)udem en el trebalIador incansable i hu­mil,
loan Puig i Ferreter, al capdavanter deIs
novellistes i narradors de Catalunya .
ARNAU .
INDISCRECIONS DE.L TELEFON
Ring .. . ring ... ringo
- Senyoreta, faci el favor, 7-7-4-1.
- ¿ Qué letra?
- Aaaaa ...
- Comunica.
- Mecatxis, tan tard que tic .. . caramba!
un cruce, escoltem.
- A ver si nos puede proporcionar esta
película; con el bombo que le han heého
tendrá un éxito loco; le daré lo que quiera,
pero quiero la exclusiva.
- Haré los posibles, señor M ... , pero du­do
mucho de poderla obtener, pero la ver­dad
me extraña que usted me pida precisa-mente
ésta. .
-Ya verá, amigo, el negocio es el nego-cio.
-Bien, bien, prábaremos.
- Bueno, adiós.
- Adiós.
- Ja han acabat, deixam provar ara.
Ring ... Ring . .. Ring.
- Digaaa.
-7-7-4-1 A. (Hora 12'15.)
(Hora 12'32).
- Digui? :
- Casa Pentanya i Cía?
- Sí, senyor, digui.
-Aquí es UII Viu, S. A.; quin preu fan
les serradures? .
- Cent vint pessetes tonelada.
-Caram, les trobo molt cares; l' altre
vega.da només m'en va contar noranta.
- Ja ho sé, ja; per.) es que ara hi ha
hagut molt mulladé.
- Pero no pas aquí! Si no més ha fet
. quatre gotes!
- Aquesta casa es moIt important i té de
saber que exportem a provincies.
- Es ta bé, ,enviin dones dos sacs de deu
quilos.
-(Que ets animal !) No tingui ansia, dema
les tindra.
El senyor UII Viu s 'asseu al despatx, i
encara no ha tingut temns de fer un cigarret
sent que !' apa reIl fa Ring ... Ring ... Ring.
Se n'hi va, i ·es possa l' auricular a I' orella,
i senL
J1uuuu durant deu minuts, passats els
quals Ji diuen.
~Escolti, es casa Tanseval i Amique?
-~No, s~nyo r !- Pam ! clava l'auricu1ar
a l'aparell i s'asseu.
-Ja han acabat-diu el senyor UIl Viu ;
-abeb d'el telefon és molt divertit; primer
deixaré de treure la cMula, que de treure!.
Abans de la Nacional no ens diverliem tant.
Vols-ti juga que aix.) es obra d'En Paquiio
Madrid?, ca·da dia .escoltaré i després .espii­eafé
tot el bó que senti als lIegi,dors de LA
. TRONADA. 1 que riurem ! ! .
U!..L VIU.
ELS NOSTRES EXTRAORDJNAHIS
Prel'enim. als Twsíres llegidors i subs­criptors
que LA TpONADA publicara
un número extraordinari cada mes,
el qual valdta doble preu.
Aquests números extraordinaris se­ran
grafies i en eUs el llegidor hi
trob'lra totes les belleses histbriques
i artistiques de Caíalunya .
Demés contindran v.aluosos treballs
inedits deguts a les signatures de més
prestigi de la nostra literatura i sec-cions
de primordial intereso
Esperem que cap tronai,..e deixara
d'adquirir nostres números extraor­dinaris
TEATRE NOU
Va estrenar-se en aquest teatre del Pa­raJ.
Jel una sarguela titulada «Cangó -d'amor i
de guerra)), llibre original de Lluís Capdevila
i Víctor Mora, música del mestre Martínei
Valls.
Podem dir sense mentir, que «Cangó
d'amor i de guerra)), és una de les coses
millors que s'han fet dintre del genere lírico
L'assumpte, com a tenir novetat no en té
si n'exclulm el lloc i temps de I'acció que
nosaltres no recordem de cap més obra. No
obstant cal confessar que els autors han sa­buí
tractar-ho amb forga d'enginy.
Tant el primer com el segon acte són mol!
interessants. Potser en el darrer ens hi sobra
aquella rondalla contada pel vell pastor.
«Cangó d'amor i de guerra» no está trac­tada
com una vulgar sarsuela, al contrari;
sembla talment que els autor s a l'escriure-Ia
pensessin més en el génere dramatic qu~
en el lírk. Aixo en lloc d'un defecte és una
qualitat.
El dialec, és viu, sucos, o pIe d'acudlts
-de bona lIei i de moments de gran intensitaL
La música del mestre Martínez Valls molt
agradosa per bé que alguna vegada una mica
vulgar i altres forga -efectista.
L'obra obtingué un gran exit, tal com es
mereixia.
La presentació esplendida, sobretot pel
que pertoca al decora! del primer acte, me­ravellosament
encertat.
La interpretació acceptable.
B. C.
ESPANYOL
Va estrenar-se en aquest teatre una cosa
que en diuen una comedia pero que pot ésser
el que vulguin, titulada «La Cotxereta», i
original del folkloriste . autor de '«La Paula
en té unes mitges», Planes de Taverne, i del
conegut ~ditor Poal Aregall.
Les escenes de « La Cotxereta» són d' una
logica que fa feredat. Hi ha un regidor el
qual, mentre s'esta celebrand una oerimonia,
amb barr,et de copa Ita i pega llarga, visita a
la protagonista ¡:er tal de fer una estona de
barrila i tornar a la cerimonia. Al regidor Ji
prenen la cartera i ,diu que avisara a un guar­dia,
eH, un regidor que-segurament d'ama-
. gat-ha anat de barrila clandestina. Del pri­mer
quadro del quarte acte recof.dem que al
costat .de la casa on hi viu la Cotxereta hi ha
una drogueria, la mestressa de la qual es la
CarmettJ., enemiga acerrima de la primera.
Dones bé : malgrat i fer molt de temps que
viuen tan aprop, costat per costat, la Cotxe­reta
no s'assabev.ta fins que 'H diuen que la
seva enemiga viu allí mateix. D'aixb en diem
looka. El demés són romansos.
Les situacions són delica.díssimes. Els au­tors
.de «La Cotxereta)) han demostrat que
posats a descordar-se no els hi ve d'un botó,
ni de fer pudor. 1 per,donin .
El difllec' passa d·in1eressant. Tots plegats
semblen mossegues ,de jocs Florals. El Mo­reno
hi ha un moment que adhuc parla de
volar. Es un lladregot molt eSDiritual.
La Cotxereia surt a mitja dótzeneta ,de dis­cursos
per acte. Pobreta! Ningú la escolta va
amb atenció, ni els personatges de la escena
perque no sabien que fer-hi .
~l que em va encongir el cor fou el joc de
gavmetades, declatellades que inevitable­ment
es reparteixen com a ¡:a benelf cada ve­gada
Que esta apunt de caure el teló.
La inierpretació a canee ,deIs senyors San­pere,
Bergés, Tormo, ZenóH, Arteaga i se­nyores
Casals, Visita, Pla, Hernaez, Vinyais
i altres, no va estar a to amb ].es circumstan­cies.
'Ho feien de deJó, hi posaven l'anima.
Veritablement, no valia la pena per una obra
que, . d 'haver restat inMita potser algun dia
hauna estat declarada benemerita.
El primer acte fou acollit per part del pú­blic
amb aplaudiments freds, el segon amb
una fredor glacial, el tercer amb una xiulada
i el quart amb una indiferencia absoluta.
EIs autors, requerits pel comandant de la
«clac» i els seus subordnats, sortiren a escena
a comprovar la justa actitut del públic.
A nosaltres ens agrada molí.
NAVARRO COSTABELLA.
notels di art
SALA PARES
Organitzada a profit de la residencia d'Es­tudiant
de Catalunya, ha tingut 1I0c en áquesta
Sala una exposició de dibuixos en la qual hi
figura ven diverses signatures; els dibuixos
exposats són mínces obres de llurs artistes,
si bé entre aquestes n'hi han de for\(a
notables.
En Colom-aquest gran pintor catala- hi
té uns dibuixos que sobresurten for~a i que
són de lo milloret de la dita exposició. De
remarcar, per la seva fina sensibilitat són els
dibuixos coUocats d'en.Mompou. .
En junceda, te uns dibuixets plens d'encís
i gracia. Demés, citarem i amb dibuixos forga
notables, en Canals, en Ricart, Solé jorba,
Inglada i Vaireda, ,després en Bosc Roger, en
Vidal Goma i en Rafols.
Els demés ajuden al conjunt, un xic fluixet,
pero, no obstant, arrodonit.
El profit de la venta d'aquestes obres, ce­dides
galantment, pels seu s autors, és per
a procurar als estudiant de fora de Barcelona
una residencia on hi trobin un recés agradable
i cultural al-hora.
-A la mateixa Sala Parés també hi exposa,
en Rafel Estrany, el notable aiguafortista,
que aquesta vegada ens mostra diversos olis
que acusen una inferioritat al costat deIs seus
aiguaforts, no obstant n'hi han de for;\(a
reeixits.
EL CAMARIN
En V. Solé Jorba, el jove deixeble de l'es­cola
d'Olot, exposa e naquest saló diverses
pintures molt apreciables i sinceres, plenes
de simpatía, pero un bon xic masoies, trac­tant-
se d'un jove, trobant-s'hi a faltar em­penta
i fogositat. Entre les obres més reei­xides
.::itarem ((Camp de Rostoll », ((Cornuqe­.
lla», ((Tarda ,d' istiu», «PolJancres» i «Munta ­nyes
del C9rb».
GALERIES DALMAU
Els dibuixos .eJ.'en Bosc Roger, expos:3Í';¡
darrerament en aquestes Galeries ens ha
demostrat, una vegada més, ésser un dibui­xant
formidable, pIe de sensÍ-Jilitat, alguns
d'aquesis d'un realisme dram~tic, forl::,; i
emotius, que reveHen un temperament d'ar­tista
de gran empenta .
Verament, . expcsicions com aque.sta d'en
Bose Roger, son recomfortants, en mig de
la banalitat grisa que estem acostumats ' en
la majaria -de les exhibieions que terren lloc
en els nostres salons d'exposicions, plens,
gairebé sempre, de virgueries insulses.
En Bosc Roger, és un deIs nostres artisies
joves, o miJíor dit, de I'art jove catala, més
notabilíssim . Com a 'dibuixant pot concep­tuar-::
e de primera línea, si bé com a pintor,
tot i eSSe!lt molt apreciable, no esta a l'algada
de:s seus dibuixos, dones, les rinture~ queden
un xi:: ofegades per la forta qualitat deIs
dibuixos, d'entre els quals en figuren de ve­rament
esplendits.
Creiem sincerament que en Bose Roger
triomfara i s'imposara com es mereix la seva
va]ua artística.
-A les mateixes «Galeries Dalmau)) hi té
lIac una expasició a profit de la filla del mal­haurat
pintor Cid, qui darrerament pesa tra­gica
fi a la seva vida, i es de doldre que e Ls
artistes que s'han sentit generosos per a do­nar
una obra per un fi humanitari, ho hagin
fet donant lo pitjoret que tenien.
-La Srta . Maria Fresser, també exposa a
les mateixes Galeries, una serie de dibuixos,
bastant discrets, executats amb molta since­ritaL
N'hi han de for\(a encertats.
EL PINTOR DE MIRACLES.
-En Rafael Benet, el notable pintor i cri­tic
d' art, ha obert una exposició de les seves
obres a les «Galeries Arts)), del carrer de
Salmerón.
-En Meipren també ha inaugurat una ex·
posició a les «Galeries Laietanes)) .
-En les mateixes ((Galeries Laietanes»
també exposen l'Antoni de Ferrater, I'aris­tocratic
pintor, i en F. Vidal Palmada, diver­ses
pintures.
-Elnostre amic l'ártista Antoni Roca, ex­hibeix
a la «Sala Parés» una nova modaJitat
del seu art. Unes quantes peces de ceramica
catalana-rajoles i gerros-decorats delicio·
sament, amb aquells ninots plens de gracia i
encís.
D'aquestes exposicions ja en parlarem amb
la detenció que es mereixen els dits artistes.
EL CAMPIONAT D'ESPA~YA
ESP A~OL, o - ATHLETIC, 2.
Vers les acaballes del Campionat neninBulnr, l'Espanyol
a Madrid dona la primera sorpresa en "sser venvut per
l' Atletic en un encontre violent en el transcurs del qU31
foren lesiono.ts alguns deIs seus components.
Mo.lgmt els esforvos que realitzaren no pogueren millorar
el resulta t, el qual fou obtingut en els darrers moment.
de finir I'encontre i de tal manera, que en Zamora no
pogué evitar la perfora ció del seu IDarc.
L'Espnnyol no demostra asser l'equip de I ayáluo. d'a!­tres
jornades. ja que els seus jugadors no donaren el
rendiment ocostumat car e!s canvis que tingueren de fer
en Uur. fileres. el. desmoralitza per complet.
Res pot culpar·.e-li a Zamora deIs go:s que li foren
marcats. LI1 línea defensiva u nxic massa confiada deixaren
avan9anr al quintet atacant del Athletic. no pensant que
no sempre Zamora pot evitar que li sigui traspass.\da la
purta, la qual cosa moti va els dos gols que eIs pro\'oca
el desempato
L' Athletic sortí al camp amb la oonvicció de poder
millorar el resultat que fou objecte en l'encontre anterior.
Si no va jugar tampoc a.mb la cinecia d'altres voltes,
almenys. tingueren una anim03itat que no els abandona
en tot el partit. fou' favorable de domini. Aixo ho de­mostra
les poques vegades que Barroso hagué d'entrar
en joco
E ls gols loren marcats en eh darrers vuit minuta i ~..n
la següent forma: una corner contra l'Espanyol l'"clara
ZabRla pero s'apodera Olaso de lo pilotl1 i llenvant un
gran xut, aconseguí el primer gol per al seu equipo
E l segon, quan solament mancaven cinc minuts. De
Miguel sortejant eIs seus contrincants. pa siL. a Cosme
qui completament desmarcat. i a pocs metres de la porta
remat .. el segon i ultim gol de la victoria.
L'arbitratje del senyor Ezcurdia no deixa satisfets la
concurrencia per les seves equivocacion's.
E l vinent encontre per a celebrar el desempato tindra
lloc a Saragossa, i és d'esperar que l'Espanyol volnra
reexir-ne vencedor i refer·se ,del contratemps aofert.
fent honor a múltiples victories obtingneles.
BARCELONA. 3 - R. MADRID, O
Neta victoria la del Barcelona en obteuir un resulta t •
encara que no tan copiós com Panterior, que elsc~asifi ca
com a semifinalistes.
El B arcelona diumenge juga admirnblement, i al ma·
taix temps ],logué rerer-se d'actuacions :!,)assades jugant
sempre amb activit",t ibones combinacions. fruit de leB
qual. obtingueren ela tres gols que el. valgué la victorüL.
Dintre del poc espai ens limitarem a donar algunes de
les actuacions d'.mdó. equips.
Plattko poques vegade3 entra en joc llevot el'un gr'lll
« p~ongeon» que li obliga. a fer Félix Pérez, sa,lvnnt el seu
equip d'un gol imminent.
Fln b deSensa, Planas actua mé. encertat que el seu
company Walter. qui no tingué una de ses millors actua·
cjons.
E n la linia de mitios. Sancho va és.er el millor. Iepn
tini el joc als seus ()Omp!tnys. Torralba i Carulla, encara
QU3 inferiaIs, comp~irent .
De! quintet atacant, a no ésser per una: lesió da Sami­tier,
qui es tingué de retirar per alguns minuts i H causa
de la mateixa no doniL el rendimeLli de la primera parto
tots varen jugar amb encert sobreixint Pi era. el qual
. actuava d'interior junt amb Alcantara, eIs qua ~-; fer&n
una actuació immillorable.
De les Hnies madri ¡enyeso el millor fou el mig centre
Helguera q1.ti V" jugar un partit a gran tren: hmt amb
Félix Pérez y Queouda varen ésser e!s millors homes de'
R. Madrid.
L'arbitratje del senyor Steimborn va ésser exceHent.
Els gols s'obtingueren: el primer d'un pase de Carl111a
a. Piera qui TeID.tta perfectnment. Aconseguiron el segO!1
d'una, combinaeló de Seg"i i A~cantara el qual -passa la
pilota " Samitier empalmnnt aque,t un gran xut. 1 ~I
terceri "ltim gol fou degut a un centre de J ust que el
mateix Samitier va tenir cura de la. perfora ció ller ter·
cera i dnrrer':1, vega da del mare de Martínez.
R. UNION DE IRUN 4 - DEPORTIYO CORU1<A 3
El segon llartit que iugaren e:. dos equips de h Reo 1
Unión de Irún y el Deportivo de LtL Coruña fou disputa­díssim
com hu demosira el resultat obtingut.
La Rei .. l va. presentar tot !'eqnip comulert mentres que
en el Deportivo hi mancl1ren dos de:s titulara.
Malgrat e13 esfoT)'OS que reí~litzllrell eIs de la CorUlla,
L
TRIBUNA LLIURE
MAL·VELL
Pn 11lO1tS anys. que sento parlar de la crisi te<.!u.ll.
Un dia si i a .tre t,mbé. surt un diari geme¡nn" per·
que lu gent no "ya al teatre. Empresa.ris. autor;J, actor,
i adhuc els acolllodndof3, es queixen del lnl-"teix. Tot :)0'
conde lir-se i els die:; passen i e! mal cl"eix,
Els empresaris es qlleixen de que no lit ha. obr~~s. i
Q.ue e:s 2ctors són mo~t exigents. E~s autors, bé hall de
carregar el mort a. un O nItro; es queixen deIs in1pos­toa,
C01ll si e!s haguessin de pagar ells, i renegucn d.J::;
comjcs, esbombant que sún pe.~sims, que no hi ha ()br;~
p03sible amb ells. Els <:omics. que ttLmbé tenen veu i
vot, diuen que no hi ha autora ni empresaris. i que ~i
no fos per ells. el teatre hauria mort.
Hi h" autors?. No n'hi ha? ... 1 empres,,-ris? ... N'exi ,.
teixen? .. Són bons o dolenta els comics? .. Són cresGut<
els imrostos? Qui té raó de tots els gemeg¡tires? E ls
acomodadors. eJ.s quals nomé. diuen que el tea.tre e. bui!.
Quins són el. culpables de que el pÚbÜc no vagi al
teatre? Tots !
Els teatres presenten miseri03ament le obres: f" llena
veure un saló d'un corote o marques. La impres,lió que
hom reb, en alvar-se la cortina, és d'una casa ne pro­pietaria
de la qual han anat a menys i, havent-se venut
el. mobles, h an tret de les golfes els que ja ·h:wien
arreconat,
Llegiu el carteU del teatre; é- nit d'estrena: .3 hore3
de riure. 3». aEmoció. a rt i bon ¡rush, aDecorat nou i
exproté. de l' escenograf...»
Acabada la representación , el públic «buía» estrepito.
sament l'obra; és d'un autor consagrat que e erin vint
comedjes, tres revistes i una opereta. a :'any.
LA TRONADA-3
no J)ogueren millorar el re.ultat pub< lo. ventatj.' que els
hi porta. la R. Unión en ésser els primere en marcn tres
gola, no pogueren refer-se el suficient per a obtenir al
menya un empat, encara que també hagués estat favo­rab:
e als irunenco per haver 'guanyat el primer partH,
pero ller la poca decissió, fos per les causes de no pre­sentar
e! seu equi, complerl, no recolliren el3 fruits que
era. d't;sperar.
PULLOVER.
Carnet del Sardanista
Ens plau en comen~ar, fer esment del Fo­ment
de la Sardana de Barcelona en l' avinen­tessa
d'haver complert el dia 23 del passat
mes, diada de Sant jordi, el dnque aniversa­ri
de la seva fundació. La tasca cultural
d' aquesta entitat amb les publicacions (( Bi­blioteca
La Sardana» i'anual concurs «Pre­mis
Sa.nt Jordi» per als nostres compositors
és lloable. En desitjar-li per llargs anys la
c~ntinuació de la seva obra, fem extensiva la
nostra felic1tació als mestres Antoni Planás,
Joaquim Serra i Eduard Toldra, guanyadors
d'aquests primers «Premis Sant Jordi».
Recordem a tots els sardanistes I'excursió
que, organitzada per l' Agrupació Sardanista
de Barcelona tindra lloc el dia 9 a la xamosa
vila d) Arbucies. El pressupost, inclós viatges
i apat, el qual 'tindra 1Ioc al primer hotel
d'aquelJa localitat, és de 20 pessetes. Nosal­tres,
amants de tot el que fa referencia a la
nostra dansa, prometen assistir-hi, i esperem
Clue així mateix ho faran tots els que· simpa·
titzin amb J'obra d'aquesta entitat, maxim
quan és aquest el primer Aplec que organitza.
AQUELLS ALTRES.
BALLADES DEL 1 AL 7 DE MAIG
DlSSABTE. 1, HIT : Agrupació Sardanista de Barcelona. Paso
seig de Sant Joa.n, xanIr" Rondt. Sant Pere. Cobla: «E Is
Rus3inyols., de Castelló d'Empuries, (En ca. de ph1ja al
uLhm·t Pare))) .
Unió Silrdanista. de B arcelona.-Passeig de Colombo
«Bar Mediterran;". Cobla: "Emporium)) .
Club Popular d'Horta.-PluCa Sant~. Creus. Cobh, :
.Cathalonia>.
Foment de la Surdana de Badalonn.-Pla9a de la Ciuht.
Cobla: «La Principal Barce:oninn.».
DlUMENGE. 2, MATI : Foment de la Sardana de Barcelo-na.-
Pla~a de la CasCftela del Pare. Cobla: cEmporium.
Foment Eularíenc (Hospitalet). Cob:a: .C.lthalonia)):
Calella: Joventut Sardanista.-Cobla : "La Lle'antino».
DIUMEIIIG[. 2, TARDA : Agrupació Sardanista de Bnreelo.
na.-Pa·3seig de Sant Joan, xarura. Ronda Sant Pf;'re.­Coblft:
.Bls Rossinyol61', de Castlló d'Empuries,
Joventut Sardanist" Pep Venturo.-P:a9á de lo. Caso
cada del Parc, Cobl.: "La Principal Barcelonin"" .
Joventut de Les Corts.-C. Galileo. 409, Cobla: .Bar.
celoTIo») .
Tnró Parc.-Cob:a: "Emporium)).
Foment S,lrdanish Andreuenc.-CobLl: "Po!>ular».
C;ub Fopular d'Hort,t.-Pla9a Sontes eren.. Cobla:
.Cathalonia».
DlUMENGE, 2, NIT : _1grup:t.cÍó Sardani~ta de B.trce:on.l"
-C. JoaQnim Costa, darrera el Te;tre GOY'l (Llun",
Parc). Cob:a: "EIs Russinyols», de Castelló d'E'llpuries.
Unió 'Sarrlaniota de Ba.rcelona,-«Bar 1{edilerrani».
Pnsseig de Colomb (s'avisara la Cobla).
OrIeó Gt:!cienc.-J.\sturi:es. 83. Cobla: .Barcelona".
P'al'a d'en Prat de la Riba (S.,rri;t). Coh11: .La Prin­cipal
Barceloninan.
DlM~CRES. 5, HIT: Concert per la Radio Barcelona.-
Cobh: "Barce~onall. •
DlJOUS. G. NIT : Unió Sardanista de Barcplona.-.Bar
Mediterritni. Cob1a: "Emporium».
Nota: Preguem a totes les entitats, grups
o particulars, organitzadors de balIades, lIur
notificació per escrit a la nostra Redacció per
tot ,el dimarts de cada setmana.
El decorat vos el sabeu d" memoria. Per vintitinc
pe:3~etes diarie3 que l'escenograf en cobnt de lloguer, nO
té dret a servir més qne repertorio L' exprof';. té sobre.
pren j el pobret empresari no !Cut fer despeoe.,' ...
Els comics fan bonament el que poden o el que la,
direcció els ha manato LlL direcció d~1s nostre .• leatres I
Déu vos en guart de caure en nlatlg d'un director de
companyi.I, i·si de~~s és autor, tremQ:eu! Qni els deu
en.redar a u,Ql1CSí.U bona gent? Tllnt b6 que e:rt.arien fcnt
de primer. HClor únicament! Pero ella ferros tnlb I~I nll.­n'
de rom!) icar·se la vida amb el trenca·coll. de diri­ga!
=- e! que t!S pitjor: enaenyar de pa.r~~tl· als a:tres.
Jo cree que qn~!n a un ca ic Ce 1 ensenyttr-li a parlnr,
.'. n,,-"Jlor de.er.ganYH.lo i que plegui. Tombé re,ul,:>
molte:i vegades que l'actor no tt";. mé~ remei. que fer el
person1t¡:re. no com el compren ello sinó com el cO'-l1pr,m
e: di ·eci.or.
Teatra.:ment , ,i"1m mig seg~e endetreri"~. 1 d'a,ixo en
tenen la culpa, e:s autors-elll consagr,1ts. eh?-Si ltn
é:;criptor novell arriba n fex-se escoltar per un emple,,:; Ili .
quin, belIugadisS:l i quin enrenou per aquella casa I Hi
ha nui s'hi d1.1ria el Hit per no mouTe·se'n! Si aquel!
inie]i~ estr~nn, no 1i dignen- «mal ,profit et ac:».
De cOlllic3 ll'hi han que ho fan malament i ultre. que
ho fan bé. Si en "lglln tatre en veieu elel~ 'primen, 6,
sencillament perqUe cobren menYR; i coro Q.ue DI) m:lten
a rungú per fer malrunent la comedia: donCR en. va'!
fen-:: i l'empresari tant content!
Els acomodadors?, També. tambéL. Seuib:en fe." de
gOln:l:ot. Rrabign: nb se 113 deseng~lnxen que no afluixeu
un~ GIDers .
• \ 'egiu a tot "ixo que no hi ha un teatre q']. tingui
C,]) éomodita.t. Si no vo'en morir d'un refrenament no
UR héjeu }'abric: aixo a l'hivern, que a }'e.,tiu, a.. In
sortida, peseu cinc quilos menys ...
1 és logic que. enganyat, avorrit i refred,t. el púh'c
prefereixi romandre a cas.' O an,tr a l)a'.>lej H pel moll.
E~ més economic i més higienic.
JOA_- DALL.\.
Un número, 15 els. Exlraordinaris, 30 "s.
(Endarreril&, doble preu) HUM A NISME CULTURA
Bellíssim monument al Doctor Robert a la Placa de la Universitat
ELS MONUMENTS BARCELONINS
Tenim la intenció <le dedicar, <le tant en
tanto un cert espai de les nostres pagines al
comentari de tots els monuments que s'aixe ·
quen arreu deIs carrers de Barcelona.
No sabem aixo fins a quin punl es fara
interessant aJ3 nostres lIegidors. Per,) com
que de moment es mol! difícíl sapiguer-ho
perque encara no ens coneixem, . ens per­metem
creure que el nostre prop,)sit no els
hi sera del tot enutjós.
Comen9ar,em-per algun haviem de co­men9ar,
'oi ?-pel del Doctor Robert, eregit
al bell mig de la Pla9a de la Universitat.
Com que tothom o gairebé tolhom I'ha
vist. no podrem dir coses de gaire intereso
No obstant, estem segun; que les nostres
paraules faran reflexionar a molts i que al­gú
que fins ara ha passat indiferent per da­vant
del monument al Doctor Robert des­prés
d' haver-nos escoltat hi POS¡¡ra un xic
més d'atenció i adhuc Ji vindran a la me­moria
alguna crítica que sobre els monu­ments
i lIur valor este tic s'ha feL
El monument esta rematat pel bus! mar­mori
de I'mustre patrici i es divideix en dues
zones independents no obstant, harmonica­ment
enlla9ades. A la part que correspont
a la zona anterior s'hi destaca, inmediata al
bust, la formósa figura del ciutada portador
de la bandera. la qual simboJitza la il1ustra­ció,
el progrés, la inteHectualitat del poble
En Josep Merino, oficial de la Guardia
Urbana de Barcelona ha estat suspes d 'em­pleu
i sou per temps indefini!.
* * *
El cap de la Guardia Urbana de Barcelo­na,
senyor Hibé, frueix de ¡:erfecta salut.
* * *
El dia de Sant Jordi, a les obres de la fa­mosa
pla~a de Catalunya (Nebot Styl) sofri­ren
les conseqüencies d'un esllavissament de
terre3 dos obrers, els quals resultaren am)
for tes contusions.
que treballa per tal d'engrandir-se. Proxim
a aquesta simbOlica representació s'hí dis·
tingeix la interessant figura de Mossen Ja­cinte
Verdáguer, el qual dóna a coneixer a
un home del poble les tradicions de Cata­lunya,
els seus cants de la terra i les seves
místiques composicions. A la mateixa línea
lS 'hi veu una donzella que llen9a els seus
parracs, en la qual, I'artista va simbolitzar­hi
el poble que llen9a lIuny d'ell el vestit de
la ignorancia, origen de la <lissort i de I'em­pobriment
deIs pob1es. Prop d'aquesta don­zella
hi ha un nin amb un ram d'olivera a
la ma, el qual simboJitza que la victoria co­rona
\"esfor9 deIs qui trebaUen per l'engran­,
diment de la patria.
Creiem que no cal seguir, i que amb les
notes precedents el lector baura pogut fer-se
carrec que el monument de la Pla9a de la
Universitat és un deIs més bells que s'han
eri.git a la nostra ciutat.
Avuí hem parlat del monument del Doc­tor
Robert. Un altre dia parlarem ... del que
sigui, ja ho veurem.
El cas és que els nostres 11egidors es fa­dn
carrec que si bé a Barcelona tenim mo­numents
pessims, també n'hi han que són
veritables joies i' que per tant hem de de­manar
a Déu que moIts anys ens els con-serví.
JOAN DEL PLA.
Les famoses obres fins ara costaren diners.
Ara ja costen diners i sango
* * *
Es diu que al Japó cada seixantíl-un any
en tenen un de dolen!.
Potser seria bó d'emigrar-hi perque aquí
de :;a-da cent en prou feines en tenim un
de bo.
* * *
El senyor Nebot, arquitecte i regidor de
l' Ajuntament de Barcelona, l' altre dia va dir
a un company que no es posarien les discuti­des
estatues a la Pla~a de CataIunya.
Al ensems, !'endama el senyor Viver, al­caIde
de I'esmentat Ajuntament, va dir que
les dites estatues es posarien.
No els sembla, senyors, que són masses a
manar?
SETMANARI CATALA
LITERATURA ART PUUS DE SUSCRIPCIO :
(pllgament a la butnta)
MiO IIIY, 5 pIes.
Un any, 10 »
MOSAIC DE PREMSA
Del Sol.
El senyor Bergamín, ex ministre, ha pu­blicat
una lletra en «El Sol )), de la qual ex­traiem
el seguent :
«N o de ahora; desde mucho antes de
septiembre del 23 vengo yo anhelando y
predicando-hasta rebasar, a veces, el lími­te
-de la -disciplina-la reconstitución de un
partido liberal-conserva-dor, dándole conte­nido
para soluciones sociales y económicas
que los modernos tiempos reclaman y a cuya
propaganda procuré y procuro contribuir
con mis modestos medios. Aquella necesi­d.
a.d la reputo hoy de mucha mayor urgen­CIa
y absolutamente precisa ·de satisfacer.
y esto sólo he queri,do decir y he dicho.
Ese partido, que tiene y tendría como bao
se, en 10 político, la Constitución del 76, no
podría colaborar con ningún régimen de go­bierno
que cambiara o alterase la órbita de
acción y atribuciones que aquella Constitu­ción
asigna a los r'espectivos Poderes.
1 en el mateix periódic el conegut escrip­tor
senyor Araquistain parlant de la peJ.lícu­la
que ha donat a coneixer el regi,dor socia­lista
(R. O.) de l'Ajuntameñt de Barcelona
senvor Salas Antón, diu :
«La intolerancia, cuando es hija de una
desmedida susoeptibilidad, proviene casi
siempre o de una falta total de ese divino
sentido del humor, o ·de una posición inse­gura.
Los pueblos y los hombres fuertes o
inteligentes no temen ser deformados en la
opinión ajena, incluso cuando se inspira en
la malevolencia. La caricatura les hace son­reir.
El juicio sincero. por .duro que sea,
les hace meditar, y si lo consideran equivo­cado,
se limitan a rectificarlo cuando vale
la ' pena. Sólo las gentes ·débiles o de cortos
alcances toman como una ofensa personal
una opinión ~ue no coincide con la que ellas
se han formado de sí mismas. »
De La Publicitat.
En Rovira v Vi rgíli , en el nostre estimat
confrare «La Publicitat», parlant de la crisi
de la moneda francesa diu :
« El secret del franc, ,dones, és a America,
no pas a Europa. El salvament de la divisa
monetaria francesa ha d,e fer-se a Washing­ton
mol! més que a París. EIs factors euro­peus
del pro,blema tenen, és ciar, llur im­portancia.
Les maniobres deIs especuladors,
els esfor\los d'altres Estats per mantenir el
valor de llur moneda encara que sigui en
perjudici de la francesa, i altres fets per
l'estil, poden ,contribuir més o menys a aixa­far
el franc i a destorbar el seu redre9a­mení.
Per.o el punt decisiu és el deIs deutes
de Franca a America. I no soIs per l'efecte
Que l'exit de les negociacions produlria da­munt
del públic, sinó perque aquest exit
permetria l'emissió d'un gros emprestit
frances als Estats Units, amb el producte
del Qual seria possible de restablir la con­vertibilitat
del franc, gracies a les disponl­bilitats
que s'obtindrien.»
De El Diluvio.
L'editorialista d'EI Diluvio», parlant de
la vaga del carbó anglesa, diu, parlant del
loc out que sembla preveures:
«Pues bien; es en Inglaterra, tan bien
organizada para las huelgas, donde ante la
posibílida,d del conflicto, los mismos obre­ros
están pidiendo que se arrincone esa ar­ma
y Que 'se busquen otros medIOS de com
bate. Dos intereses les mueven. La expe~
riencía ha demostrado que por bien orga­nizada
que esté la resistencia, el hogar del
obrero no está bien preparado para anidar
el heroísmo. La razón demuestra que al
lado ·de la victoria de cualquiera de las par­tes
contendientes hay la derrota de ambas
en la derrota de la industria nacional.»
De La Vanguardia.
A «La Vanguardia» no hi hem trobat res
interesant sinó el següent anunci :
Señorita desea
casarse con joven
formal «Vanguardia» 794.
LA SITUACIO EUROPEA
Es dolenta, moIt dolenta. la situació de la
vella Europa, en els moments actuals. La
post-guerra és pitjor que la pr')pia guerra.
Mentre aquella ,dura, els pobles merces a la
forta tensió nerviosa que els produí, pogue­ren
donar exemple de fermesa; si es vol,
era una fermesa irreal, pero amb ella es
pogué aguantar sense caure en el ridicol, la
bojeria més formidable que ha viscut la hu­manitat.
Pero quant la tensió s'ha acabat, ha
vingut el relaxement de totes les fibres sen­sibles
que tenien els pobles, i nuant la em­briaguesa
que produeix el tuf de la sang ha
desaparegut, els pobles han despertat a 'la
realitat amb la boca amarga i el cor agre de
l' orjia preterita.
EIs resultats han estat desastrosos pels po­bIes
que no tenen la seva vida alentada per
una sana idealitaí. Si passem r,evista als ex­combatents
veurem a Fran9a espaordida pel
descens inaudit de la seva divisa monetaria.
El país bressol d'els Drets de I'Home, ha
convertit tots els seus idealismes passats en
un problema economic; el més fastigós de
tots els problemes. Crdem que soIs una nova
alenada de idealisme pot salvar la nostra sem­pre
estimada Fran~a.
Anglaterra. té un problema formidable a
resoldre, que es també herencia tragica de la
passada conflagració. El problema és cone­gut
pels «Sense feina)). La única solució Que
han trobat els governs de Jordi V per aquet
conflicte, ha estat de passar una indemnitza­ció
a cadasqú deIs obrers que manquen de
treba11. Aquesta solució, que en principi sem­bla
bona, no ho és en les conseqüencies, per­que
,estimula la vagancia. 1 si aquet conflicte
fós poc, fa temps que es cerca solució a !J
vaga del ca rbó , la qual amena9a amb tenir
repercussions internacionals.
Dins la negra situacíó d' Anglaterra soIs es
destaca un home capa9 de 'Solucionar-la bé,
i a'quest és el leader d' els Laboristes, En Mac .
Donald.
Del caos d'Europa, per,}, bi ha un poble
que sembla des vetIlar-se de la postració en
que les autocracies I'havien sotmes. Aquet
poble ,es Rússia. L'idealitat nova que ha con­mogut
al poble eslau, sembla que fara reviu­re-
Ji jorns de glória, i qui sap si potser arri­bara
a pos ar-se al cap ,de les nacions civitli­zades
i dictara normes de sana justicia als
oprimits de la terra.
Aquell dit que assenyava el govern de Mos­cou,
com una fera que s'ha d'occi, hem vist
com paulatinament s'ha anat trasformant en
una ma oberta que prega la merce d'una en­caixada
amical.
AIs telegrames que ens parlaren d'una bar..:
barie roja, han succelt uns aItres que ens
parlen de trades i pactes. Primer és el tracte
italo-rus, ara és el germano-rus, avui ens <diu
el <diari que una comissió de diputats c'onser­vadorS
anglesos van a Rússia (quelcom deuen
volguer conservar). i la darrera nova que re­bem,
la qual ens demostra que després deIs
estralls de la guerra i de la revolta allibera­dora,
Rússia torna a la normalitat, és que
aquest estiu s'explotara de nou el ferrocarril
Trans-Siberia que des de 1914 estava aturat.
IAM.
==
IJIPREMTA RAFOLS: POllTAFERRISSA. 15