Vell i nou. Any 4, núm. 69 (15 juny 1918)

              ANY 69
VELL 1 NOU
15 DE JUNY 1918
"Retrat d'una senyoreta", per Ricart CANALS.—Exposició Municipal de Primavera
Fotografia Serra
VELL I NOU
REVISTA QU1NZENAL D'ART
PREUS DE SOTSCR1PC1
Barcelona. Un trimestre . . 2'— pessetes
ama: » » . . . . 2`— »
Estranger: » » . . 2`50 »
UN NÚMERO SOLT: 30 CÉNTIMS
ATRASSATS, PER ALS NO SOTSCRIP FORS : 50 CÉNTIMS
Administració: Corts Catalanes, 613 — BARCELONA
Teldon A 4902
R .átVNTVER
JoiERIA—ARGEN
ThRIAi E~T.5
ro rART
fcivrALAs0
.1.41/cELosi%
Revista del Cons II d'Investigado Pedagógica
Demani's fasci le de mira i referencies
Carrer d'Urgen, núm. 181
Taller de terrallería Artística
SOLDADURA AUTÓGENA
MAGI SANS
I orrijos, 38 (Grácia)
Florenci Veciana
DAURATS - RE8TAURAOION8
MAROS
Clarís, 94 Barcelona
CARMEL•LOS FINS
BOMBONS ESTIL SUIC
ESPECIALITATS ESTRANOERES
A LES MILLORS
CONFITERIES I
CASES D'Oil
JECTES DE LUXE
226
P. TtlEIEGr. I 11WILL
CONSTRUCTORS DE MOBLES
TALLERS Tel. 3784 DESPATX
CARRER UNIVERSITAT, 21 RAMBLA CATALUNYA,
ESTEVAY CLa
FABRICA
MARC5
MOTILURE5
PASSEIG
DE
RICIA
IZ
BARCELONA
ESTEVERIEIN
Confiter i Pastisser
Pa de luxe
RAMBLA D CANALETES 9111
TELÉFON. A.2766
BARCELONA
VIELL 1 NOU
ANY IV - N° 69
REVISTA QUINZENAL D'ART
BARCELONA
15 DE JUNY 1918
L'EXFOSICIÓ GENERAL D'ART ORGANIT
ZADA FEL AJUNTA/v‘ENT DE BARCELONA 41Al tan gustosa
ent al nostre Municipi, i
mes directament a la seva
m
Junta Autónoma de Belles
Arts, per la lliberalíssima i fina inicia
tiva d'organitzar anyalment exposicions gene
rals i internacionals d'art pel conducte autó
"In de les societats artístiques constituídes a
Barcelona. Cap solució hi havia més fértil que
aquesta ni que hagués de donar uns resultats
més verament representatius i exemplars de
les ánsies i necessitats del nostre art tan di
vers en detall i, encar que latentment, tan na
cionalitzant. Tota altra solució hauria perillat
de falsejar les nostres exposicions venide
res, com les passades havien sigut falses i
en certa manera es
térils. Tenim la se
guretat de que l'ac
tual Reglament,
tan senzill, será,
com el vell Llibre
del Consulat de
Mar, espill i exem
ple per a altres po
bles . Una vegada
més el seny haurá
actuat com a pro
pulsor a dintre i a
fora de casa nostra.
Bona prova d'aixó
n'és el fet d'haver
sigut invitats els
artistes catalans
pels artistes del
Círculo de Bellas
Artes de Madrid a
fer una magna ex
posició d'art catalá
Pa« blau", per Santiago ResiNoL.—Exposició Municipal de Primavera en el; pabelló ma
Fotografia Serra
227
"Cala Forn", per Joaquim SurryaL—Exposició Municipal de Primavera
drileny d'Exposicions del Retiro, a base
d'aquest nou Reglament de Helles Arts bar
celoní; invitats—com si diguessim—a traslla
dar aquesta o la vinenta Exposició Catalana
general d'Art a Madrid, en cos i en esperit.
Altra prova del'eficácia enorme d'aquest Re
glament, ha sigut gros de la Exposició
d'enguany, malgrat els desventatges múltiples
i greus que damunt de la seva organització pe
saven, per causa de la manca de temps, de di
ners i d'obres. Els artistes s'han sentit enardits
i esperonats pel practicisme tan sentit que ha
informat aquest Reglament; han tret forces
noves, energies i entusiasmes insospitats i
han portat rápidament a bona fi aquesta Ex
Fotmrafia Serro
posició formidable, tan nutrida com quan els
artistes de tot el món hi portaven el llur coa'
curs; i més personal, ardida i bella, pel que
atany al art nostre; més intensa i europea que
mai.
Ara bé, si avui, amb tots els
inconvenients
que han entorpit l'organització d'aquesta E,'1"
posició, si malgrat els recels justificadíssial
que han retret a tantes firmes de valor, si
malgrat la guerra que ha impedit el Con'estranger, si malgrat tot aixó l'Exposició de
enguany és per tots conceptes tan reinar?qué serán les successives, en les que els jarsts
d'admissió podrán ésser més rigurosos, en les
que, és de suposar, es disposará demajor C
228
signació, en les que segurament s'hi acudirá
amb obres d'empenta, escullides, adequades a
la solemnitat d'aquests magnes resums d'art?
***
El valor de l'actual Exposició el compartei
xen els artistes catalans amb els demés de fora
Catalunya i els de fora Espanya que amb me
nor nombre hi acudíren. Perqué, si bé l'art
ca.talá s'hi manifesta més viu i intens que el
de les altres regions espanyoles, en canvi, lle
vat d'algunes excepcions, no s'hi manifesta
tan complet com en general l'art que anome
"In, bo-i generalitzant, l'art castellá, ni tan
personal com l'art francés
que, d'una manera més o
Inenys atrabiliaria, avui és
representat per la pruija
coloristico- formalista de
In Robert Delaunay. Per
les raons senyalades al co
Inencanient, el nostre art ha tingut de presentar-se
a l'actual Exposició casi
sense empenta, sense
Obres de gran estil, de
aquelles que s'imposen,
que senyalen l'any, l'Ex
Posició del any tal, que
entren airosament al Mu
seti1 s'hi queden amb
autoritat. Aquestes obres
n° hl manquen pas en l'art catalá de l'actual Ex
P°sició, pero hi són es ,casses; en Gimeno, en
''unyer, en Canals i algún
altre que tal vegada obli
(km, han produit obres
que farien bé en el museu Illudern que anhelem per a 13arcelona, emperó la Pintura castellana n'ha
Pr°1111,ir moltes més en aquesta Exposició que
convindrien perfectament al particular museu
d'art modern que l'art castellá exigeix. El fet
deque bastants artistes catalans o residents a
Barcelona, hagin produit obres ben dignes
d'aquell museu d'art modern castellá, no'ns
ha de satisfer. Per aix6 és de creure que en
la Exposició de l'any que vé, el nostre art hi
acudirá amb major, i si hi cap, amb encara
millors obres definitives que les que avui una
inevitablement deficienta organització ha im
pedit de aportar en quantitat.
Es dar que en aquest paralel entre la pin
tura de museu nostra i la forastera no hi entra
per res les idees degrandária que predominen
"La de la mantilla negra", per M. PADTLT,A.—Exposó Municipal de Primavera
Folografia Serra
229
ments de totes les
arts estranyes i bis
t5riques per a plas'
mar, encar que siga
incipient ment, l'es
til nostre que for
çosa ment ha de ma
nifestar-se d s ti lit
de tots els dernes,
tota vegada que el
nostre temperamest
és diferent detots els
temperaments que
en el món forgen per
a ésser; aquella
obra, aquelles obres
d'art en fi que'
ádhuc desinteres"
sades de aquest que
voldríem—que serl
—fatal i
nacionalisme, sin
a la llum com a obres mes tres, obres Per
a la ciutat, obres fitadores d'una anual ascell
ció, d'una verdadera evolució artística que'
nacional o internacional, no voldríem Pas
veure estroncada com havem estat en Per"'
de veure-l'hi, per causa de l'indolencia, de 15
miseria moral i de la miseria material que ens
ha acovardit durant aquests negres i perchits
darrers desenis.
LA CRITICA D'ART, POT ÚS5.Sel
EXERCIDA rELS ARTIST1
1, nostre amic senyor Rucabad°
escriu en els números 0,111'
xf,w de La Revista, dos
des sobre la crítica d'art Ilde
fan de bon arreplegar perque resumeixefi de
una manera precisa una de les nombroses des
orientacions que en materia artística domluen
"El gerro blau", per Domnec CARLES. -Exposició Municipal de Primavera
Fotografía Serra
en la pintura museíble deis castellans i caste
llanitzants, ni les idees de innovació forçosa;
al parlar de pintura definitiva no volem ex
cloure els petits tamanys tan adequats a la
habitació moderna, i dintre els quals la pin
tura francesa hi ha fet més pintura de museu
que dintre les grans dimensions. Volem, sí,
significar la pintura que no tingui carácter
fragmentani o preparatori o assagista, la pin
tura concebuda amb força i originalitat (res
d'excentricitat) i amb aquella divina claror
de coneixement de tot lo personal acon
duida a la perfecta i volguda fi; aquella pin
tura o escultura d'esperit universal mantingut
així en totes les seves parts, ádhuc quan no
hagi pogut ésser acondUida al perfecte i defi
nitiu acabament ansiat, siga per discreció, siga
per temor; aquella obra que manifesti una
idea o visió plástica original, sense la degra
dació amb que la castiguen la recerca o la su
gestió de les obres d'art agenes, filia del propi
innat extasiament; la obra que ha de fondre
en sa sina totes les lliçons, estímuls i encisa
230
aquí i arreu. Sentada, bé o malament, la qües
tló, la seva solució se simplifica de la meitat i
sobretot es concreta en benefici del públic,
eternament assegut, pacient i interessat, da
vant del taulat on s'hi ha de representar el
drama de la «extracció del entrellat».
El senyor Rucabado creu que els artistesno
deuen exercir mai la crítica d'art, no deuen
jutjar les llurs própies obres ni les dels altres,
perqué les obres ja es defensen totes soles.
impaciéncia de la glória m'ha semblat sem
Pre la passió més perillosa. Cree que cap com
Pensació pot ésser suficient al artista sinó el
g°ig mateix de la creació», diu l'articulista de
/4 Revista. L'artista no ha de defensar cap
credo ni cap punt
de vista, perqué,
segons diu més en
davant el mateix
escriptor , amb
potser una mica de
eontradicció:«L'art
és cap escola ni
cal) época, no és
clIssic ni evolutiu;
és la suma de totes
les escol
es d'avui,
d'ahir, de demá, de
tots els tempera
illents, de totes les
cultures deis artis
tes de tots els
tenlPs•>> El primer
deure del artista,
ecInl. a home, és la
hurniltat, la qual,
amb paradoxa
evident, li servirá
alh°ra per a mani
festar essencial
Ment «la obedién
cia a la seva própia
ertic3ció interna»
que, no se sap per
"ins set sous,
«sempre será dins seu quelcom d'incompren
sible—i de fer-la respectar a tothom». L'artista,
dones, deu callar, «Que altrament si hom no
creu en un quadre, tampoc creurá en el que li
digui de paraula l'autor d'aquell quadre».
La cosa és clara, no? Peró és que el que a
hom li digui de paraula una persona que no
sigui l'autor d'aquell quadre sí que ho creurá,
segons afirma el senyor R., sobre tot si en
lloc d'ésser un pintor el qui parli de pintura
és un moralista, dones sembla que «L'art
tramet el bé i el mal», encar que el senyor
Rucabado mantingui gelosament secretes les
raons de llegitimitat d'aquest postulat. En
conseqüéncia, «és important per al mora
al de Primavera
"Ballets Russos", per Ricard URGELL. —Exposició Municip
Fotografia Serra
231
en la obra d'art agena, será del
comprensible.
No ens endinzarem ara en la refu
tació tan planera del erro de la rno
ralitat artística, ni del concepte de
l'art transmissor del bé i del mal. Tal
refutació es neglija, no tan sois Per
rebregada i ja acceptada, sinó percitlé
si bé tal vegada ens portaria al reco
neixement de les condicions de mor
alista que el senyor Rucabado pos
seeix, també ens podria aconduii a
l'evidencia de la desorientació d'aquest
senyor en materia estetica i artística.
Valdrá més que indaguem la calitat de
la moralitat que el senyor Rucabado
demana pel crític d'art necessariaMerit
no professional. De primer entt vi,
enfront del bé i del mal, i amb el noul
de moralista, que tan rotundarneat
dona al crític de les nostres pintures
esculptures, es podria creure que el
slenyp'orrá1cRtiuccaa.bIa0dboé,esdorrenfcesr,eairxesa lald'aixó.
La moral del crític d'art que el
senyor Rucabado reclama en el seu segól
article, és una moral abstracta, tota rae
tafísica, la que d'ensá que el món és 11160'
tothom presuposa, no sois en :el crític,
en l'artista mateix, la moral —si ben bé aocó
és moral que en la crítica el nostre estimat
amic de La Revista desdobla en crítica ar
tística i crítica propiament moral. La prV
mera es redueix a una com história de
l'art, «senzill inventan i dreçat, no amb l'aphalr`
del jutge, sinó amb la modestia del qui sAl)
que les seves classificacions i comparances
provisionals, mentre que les obres i els prin
cipis són eterns». La segona, la crítica moral)
exigeix que l'activitat artística siga un col
junt d'«actes ordenats als fins de la humaai
tat». Moral práctica doncs? Ah no! Es tracta
ria pel contrari de destruir els exclussivisrr se,
la tendenciositat, el dogmatisme i tot lo que
enterboli «la immensitat interpretativa i eres
tol
"Noia cosint", per Enric Cristbfol RICART
Exposició Municipal de Primavera
Folografia Serra
lista veure el que tenen a dins els homes que
fan art, i és del major interés social que el
concepte de l'art ocupi el lloc just dins la
conciencia pública».
• Aquestes contradiccions i absurds no són
extractats i justaposats amb cap mena de mala
fe, són el resum fidelíssim del primer deis dos
articles del senyor Rucabado.
D'ells se'n conclou que l'art no és clássic ni
evolutiu sinó el d'ahir, el d'avui i el de demá
coordinats. Que el parer de l'artista sobre la
obra d'art és inferior judici que la mateixa
obra d'art. Que el pacer del crític moralista és
superior al del artista. Que, demés de callat,
l'artista deu ésser com a home, humil, i que
així, amb el silenci i la humiltat, fará respec
tar de tothom la seva obra. Que l'art tramet
el bé i el mal. Que la emoció interna del artista
sempre será dins seu quelcom d'incomprensi
ble, mentre que pel moralista, que la observa
232
dora del esperlt humá». iYaltra part, «la visíó
de la harmonia eterna el mouria a senyalar
a l'estima popular les obres generades per un
esperit acordat a aquella armonia... etcétera,
etcétera.
No és molt concreta en veritat la descripció
que fa el senyor Rucabado en el seu segón
article d'aquesta espiritualitat del crític ideal,
pero es veslluma que hauria d'ésser una espi
ritualitat formada de comprensió i d'equani
mitat. El que significa que el senyor Ruca
bado s'entreté no sois en espanyar portes
obertes, sinó en destarotar al públic que es
pera el drama de l'extracció del célebre en
trellat i no pas la farsa del embolicament que
fa fort.
Perqué, anem apams, amic Rucabado: si
aquestes dugues
virtuts que recia
theu pel crític no
artista les voleu
suposar possibles,
com és llógic que
ho suposeu, en el
crític artista, el re
sultat no seria el
mateix, ádhuc mi
flor? I si está pro
vat que arreu del
món el crític pin
tor, o escultor o ar
quitecte, ha jutjat
sempre més con
cientment i més
Profundament la
Pintura, la escultu
ra o l'arquitectura
que el crític literat;
si és evident que,
sobretot a Barcelo
na) el crític literat
° no professional
de :cap art plástic,
demostrat sem
Pre una incom
prensió formidable deis vaiors estétics de la
plasticitat, no resultará grotesca o mal inten
cionada lapensada de fer callar als escassíssims
(1) pintors crítics per a deixar desbarrar als
literats?
Ja sé que em sortireu al pas amb la vostra
sempre oportuna i encisadora auto contradic
ció dient-me que els artistes no haurien defer
cap cas de les ximpleries deis crítics literats;
que «mentre els artistes es mostrin tan sensi
bles a l'afalag i a la censura deis crítics, patirá
l'ordre natural de les coses». Peró aperqué
aquest predicar en desert, aleshores?... Ai de
mi, ai deis nostres cervells!
(t) I senyor R. suposa que ele artistes crItics abunden molt entre
nosaltres.
al de Primavera
"Terrenys. Sant Pol", per Nicolau RAURICII.—Exposició Municip
Fotografía Serra
233
les mateixes raofis que voldrieu emplear
contra el pintor crític ?no servirien implícita
ment contra el literat—crític i él music—crític;
No veieu que els Wagner, els d'Indy,
Gide, els Mallarmé, els Azorín, els Ors,
Fromentin, els Reynolds, els Vinci, els Mauric
Denis, els Ingres foren grans musics que exer.
ciren tan admirablement com vos ansieu la crí
tica musical, grans literats que així matei,
practicaren la crítica literárfa, grans pintor:
devinguts clássics en la crítica d'art?—E%-
cepcions de la regla, dieu?—Ca?—Senyaleu
nos, al menys per lo referent a la crítica
d'art, un crític exclussivament crític, nn
practicant cap de les arts •plástiques, que
es pugui oposar als pintors crítics. Si el tro
beu, aquest si que será una eXcepció.
Si us sembla bé, amíc, podriem concloure
ben bé d'acord que labona crítica d'arts plásti
ques, la crítica creadora, hauria d'ésser exer
cida per una persona qualsevulga que sigués
competent, intel.ligent, sensible i equániin,
agena o no al conreu d'aquestes arts. Ino seria
desatinat ni golafre de reclamar ademés quels
musics no exercissin la crítica literstria, ni els
moralistes la crítica musical, ni els perruquers
la crítica filosófica, per exemple...
234
jOAN SACS
UN GRAN ARTif-T
Es tracta d'En Gaspar Homar, artífexorigi
nal, artista notable i de múltiples activitats,
home tan intel.ligent com modest. En G. Ho
mar és a Barcelona un deis més originals ar•
tistes del metal!, per a no dir l'únic; pero la
seva activitat i la seva fantasia no es limiten Pas
an aquesta feina de metallista. En G. Hornar
se distingeix també en la ebanisteria i en la
textilária i en altres menudes branques i bran
quillons de les arts aplicades totes, on hi de
llei d'aparells deil.luminació, En G. Homar ha
realitzat coses definitives, ha trobat formes de
unes tals elegáncia i solta que ja es poden
donar com perfectes i perdurables, resistents
al temps, a les modes i a tota contingéncia
venidera.
Els models que avui ens complavem en re
produir diran si aquestes nostres afirmacions
tenen res de gratuites o exagerades. Mai s'ha
via atenyut segurament una simplicitat tan
gran i alhora una sumptuositat tan discreta,
Aparell d'ilduminació, per G. HomAa
n'ostra sempre una inventiva, un gust i un
celnugisincuyn que sorprenen als professionals de
deis oficis en qué li plau intervenir.
pe totes maneres, en la metallisteria és on
Slljh especialisat més i amb més éxit. Les
for irles que ell ha projectat i executat han
sernpre les més originals i belles de la
ciutat: ha arribat ádhuc a competir amb els
triodeis rnés perfectes introdtfits per restran
ger• In el dibuix i execució delanties, llums,
aranyes, canalobres, lIanternes, fanals i tota Aparell d'il.luminació, per G. HOMAR
235
Aparell d'illuminació, per G. HOMAR
amb tants pocs recursos. En aquestes lanties
per a menjador hi ha sois el llautó i el vidre
com a elements materials; en algun hi ha la
passamaneria de llana que supleix a les cade
nes de llautó. Amb aquests limitats elements
ha lograt el senyor Homar produir obres de
Aparell d'illuminació, per G. 110MAH
gran ornat, riques, ponderades i gracios
com les més belles que a preus fabulosos
produeixen per a les mansions més opulentes.
Aquestes lanties poden ostentar-se en una
habitació burgesa com en una de les Inés
pomposes sense que ni ací ni allí hagin de
es
se
Aparell d'illurninació, per G. HomAR
desentonar de l'ambient fastuós o discret que
les envoltin. Vol dir aixel que en aqUestes
lanties res hi sobra ni hi manca: no's trobaria
pas la manera de corretgir-les sense mal"
metre'n el carácter o l'equilibri llur.
Aquesta bella impressió és produ'ida també
per la perfecció técnica amb que són treba"
236
nades aquestes Ilánties: el serrat, el repujat,
el cisellat, el polit i el patinat d'aquests me
talls són operacions tan amorosament dutes a
bona fi que el més exigent deis censors no hi
trobaria res a dir. Cal aplaudir i estimular al
senyor G. Homar pel seu bon gust creador i
executor, tant per motiu de justícia com per
conveniencia de quiscun deis catalans, doncs
aquest és un deis molts bells oficis abandonats
per la nostra inercia i peresa a mans de l'es
tranger invasor. En Gaspar Homar és un
gran artista, per() a l'ensemps és un verdader
Patriota, ben conscient del favor que amb el
seu talent i la seva activitat fa a la nació.
EXPOSICIÓ D'ART FRANCÉS
DE MADRID
Encara que no tingui la importáncia de la
Exposició d'Art Francés celebrada l'any passat
en nostra ciutat, la actual de Madrid és força
important, sobretot en obres de carácter aca
demic. Peró tan aquestes com les obres mes
vives son conegudíssimes del nostre públic
per haver sigut fruides la seva inmensa majo
ria en el Museu del Luxemburg i ademes per
haver sigut reproduides arreu durant aquests
darrers quaranta anys. Per aquesta raó ens
abstenim de parlar-ne, remitint els curiosos
sobre el detall d'aquesta exposició, a les tres
ressenyes extenses que n'ha fet en el diari La
Publicidad, dintre la darrera quinzena de
nmig, el nostre joan Sacs.
D EXPWICIONSw
rJ 1117 EIJ
GALERIES LAIETANES
MANEL CANO.—Simultániament amb els ar
tistes gironins, deis qui ens ocuparem degu
dament en el número vinent, exhibeix En
Cano a les Galeries Laietanes una col.lecció
de dibuixos i alguna pintura plens d'interés
Per la fácil i grácil adaptació que revelen de la
sensibilitat del artista a les tendencies mo
ciernes. L'assimil.lació de les formes, del estil
237
"Valenciana", per Víctor MOYA (Saló Payés)
i ádhuc de les vacilacions de l'art deis Matisse,
deis Picasso, deis Dérain, etc., s'ha fet en la
obra actual den Manel Cano amb plena felici
ta i fins sembla que amb delectació. Els
models, com es veu, són el millor que corre en
l'avantguarda de les arts plástiques. Es de
esperar ara de la espiritualitat d'aquest artista
que no trigarem gaire a veure'l deseixir-se
d'aquestes influencies, avui massa despótiques,
per a pendre volada cap a la estrellada o per a
furgar pel propi compte i endinzar-se al cor de
la terra, allí on el ferro i l'or s'hi concreten
lentament i on la llevor pareix els pins i les
alzines i l'herbei que el vent necessita pels
seus aterrissatges. Qualsevulga d'aquests ca
mins ansiem per a en Cano, qualsevulga que
no siga el del espigolador per la superfície de
la terra, tan prima que no té ni una milessima
de milímetre de gruixl
SALÓ PARÉS
VÍCTOR MOYA.—Encara que un xic retras
sada per causes agenes a la nostra voluntat,
ens complau poder oferir una reproducció de
la pintura concisa i habilíssima del artista va
lenciá que suara exposava les seves obres en
Saló del carrer de Petritxol.
PER LES TERRES D'ITALIA
SANT MAKC DE VENECIA
ES causes que impulsaren al
emperador Constantí a tras
lladar la capital del Imperi
Romá, són molt discutides pels
historiadors, que rarament
coincideixen en llurs apreciacions sobre aquest
fet transcendental.
Volguent Constantí fundar i edificar una
ciutat que fós la «capital del món», conta la
llegenda que escullert un lloc en la Bithynia,
mentres tracava sobre el terreny el plan, un
Miga va alçarse i amb gran remor va empen
dre el vol en direcció a Bizanci. Tal fet sigué
considerat com sobrenatural avís, i canviant
tot seguit l'emperador el seu propósit, an
aquella petita població del Bósfor va tras
lladar-se i establir-se, donat-li el nom de Cons
tantinopla (Constantino-polis-ciutat de Cons
tantí). Era aixó en l'any 329, i els treballs
d'engrandiment de Bizanci foren tan rápits,
que el dia i r de maig del 330, arnb gran so
lemnitat es consagrava la nova capital.
La situació geográfica de Constantinopla
no podia ésser més adeqüada al destí que li
era reservat. Entre dos mars i entre dos con
tinents, devingué el centre d'una gran civilit
zació que influí poderosament en les arts i en
la cultura de l'edat mitja.
Constantí volia fer de llur ciutat, la Roma
d'Orient. La disposició de la Ciutat Eterna va
imitar-se. Va enriquir-se amb monuments me
ravellosos; moltes ciutats contribuiren al seu
ornament; d'Atenes, d'Esmirma, de Rodas,
de Creta, gran nombre d'estatues hi foren
transportades; els capitells i les columnes deis
antics temples foren utilitzats en les noves
construccions.
Caigut l'Imperi d'Occident, el d'Orient vis
qué encara prop de deu segles. I en ehl les
arts hi foren floreixentes, per entre les més
grans vicisituts i les lluites més enconades.
Des de que el culte cristiá va lograr el favor
imperial, essent protegit i cessant les persecu
cions, els edificis religiosos es multiplicaren,
i totes les arts aportaren son concurs per a
embellir-los, i tots els artistes s'esforçaren en
aconseguir que els nous temples en res des
meresquessin deis que amb tanta magnificacia
s'havien alcat en altres temps a les divinitats
del paganisme.
La forma més usada era la de que per ana
logia ara) els antics edificis civils destinats a
reunions, asamblees i administració de justí
cia, es designaren amb el nom de basíliques;
també es construiren algunes esglesies de
planta circular, cobertes amb cúpula, mes
encare 'no queden en elles ben definides les
característiques de l'art bicantí.
(Acabará)
Dibuix al llápiç plom, per Manue CANO
(Galeries Laietanes)
Fotografia Serra
238
Secció de Llibreria de les Galeries Laietanes
LLIBRE DE I.ES
DONZELLES
ACABEN DE SORTIR
losep Palomer
Un patge de Maria-Antonieta
(El girondí Gensonné)
Francis jammes
Les Geórgiques Cristianes
Lafeandro Hearn
Fantasmas de la
China i del Japón
OW11.
239
j. Pérez-Prba
Sang en rovell d'ou
(França)
Nabindranath Tagore
Ofrenda lírica
(Gitaniali)
_Miguel de la Cuesta
Un mundano
Francisco Camba
El amigo Chirel
•:••:••:••:••:•:••:••:* •:•<••:••:**:••:••>+
PANY4 11,10
• 1
I
o.
PA DE VIENA
CROISSANTS
BRIOXES
MLITON 958/
PA ANGLÉS
PAALEMANY
PA DE MILÁ
BARCELONA
30, RAMBLA DE LES FLORS, 30
ANTIGUITATS
LA VICARIA
EXTENS ASSORTIT D'AN
TIGUITATS ARTISTIQUES
:-: SEU LECCIONADES
QUADRES MOBLES :: TELES :: VIDR,ES
CER AMICA VENTALLS CAMAFEUS
—MINIATURES
Banys Nous, 22- BARCELONA
Es la millor
aloamine
ral purgant
TAPICOS PER
SES ESMIRNE5.
ALFOMBRES
ANUSADES A
MÁ. FABRICA
CIÓ QUE PER
MET FER•LES A
QUALSEVOL MI
DA DIBUIX O
COLOR
H.BWCO
PLAGA St.JAUME-CALL
blUM.2. TULLÍ. A.90
TAPICERIES DE
TOTS ESTILS.DO9
350S ART ANTIC
1_1.1-10S1=IZE) c4z C°
ESMALTS, OBJECTES, ORS 1 VERNI9OS
(24-or_Jrnm su-.A/v (.A. )1,4.)
FRANÇA
JOAN BiSQUETSÇ
MOBLES
MUTIS TICS
DECORACIÓ
OBJECTES
per a REGALS
Lámpares - Alfombres
Antiguitats
etc.
Passeig de Grácia, 36. Barcelon
1 Unió de Fotogravadors, S. A.
240
Calabria,107 al 111 BARCELONA Teléfon H 35
a
Granvia, n.° 613
Teléfon A 4902
ANTI GU ITATS
Tapiços : Vidres amb
ornaments daurats :
Mobles d'estll : Cor
nueOples:Miniatures
I I AM' MODERN
Exposicions c ‘)n s -
tantment ren ova
des d'obres d'art
deis millors artistes
The Burlington Magazine
REVISTA MESAL IL.LUSTRADA IYART
Direcció de MM. Lionel Cust, Litt D., C. V. O., Roger Fry i M. More A dey
Des de sa fundació (1903), TE-TE BURLINGTON MAGAZINE ha prosperat constantment i compta entre sos
collaboradors els crítics d'art rnés competents, no solament d'Anglaterra i América, sinó de Franca,
Alemanya, Italia, Espanya, Bélgicai Hollanda. Si el conjunt de treballs publicatsen el MAGAZINE
forma una revista completa de les arts plástiques, la bellesa de ses u lustracions posa al
BURLINGTON MAGAZINE com el primer dels peribdics artístics d'Europa i América.
Els més importants descobriments d'aquests darrers ternps, ja sobre art mig-eval i de
la Renaixenca a Europa, ja de l'art mahometá, sínic, hindu i altres llocs tnenys
explorats, han sigut publicats i comentats en TETE BURLIGTON MAGAZINE
Una llista, per ordre alfabétic, deis princiPals articles publicats, seria enviada gratuitament,
essent demanada al nostre despatx principal a Londres, 17, Old Burlington Street, W.
ELS POST - IMPRESSIONISTES
Els importants articles relatius als "Post-Impressionists" han sortit en el BURLINGTON MAGAZINE.
Es poden obtenir els exemplars d'aquests números al preu habitual de 2 s. 6 d. cada un (3 shillings franc).
Cézanne.—.11faurice Denis. 82, 83 The Sculptures of /Zaino!.—Noger Fry. 85
Vincent van Gogh.—n. Meyer-Niefstahl. 92, 93
Post lmpressionism and iEsthetics. — Clive 128
Paul Cézanne.—noger Fry. 173
The Post-impressionists. Cluiton Brock. 94
Al dernanal-s es prega que s'indiqui el número.
Preu de la suscripció anyal (Index semestral comprés): 44 fr., franc de ports
EL NUMERO 3 fr. 50, franc
The Burlington Magazine Ltd.
LO gDON : 17, Old Burlington Street W. 1.
BARCELONA: M. Bayés. Carrer de "Tallers, r-1." 32
241
Ie., XAMPANYS 1 LICORS
DELS MÉS ACREDITATS,
CERVESES I APERITIUS
1/41P 4 "41) i
e
'.4 (..s?-"
fl`¦ «Iikillili 10 • .
.....11•I" "i¦ Wil 1--W 411 •••
1,11
rIT
'er 't¦ VINS DE TAULA
DE LES MILLORS 1 MÉS
ACREDITADES MARQUES
CELLER DE LES
Galeries Laietanes
Granvia, 613 Teléf. A4902
LA BASÍLICA
COMPRA I VENDA D'ANTIGUITATS
EL CENTRE MÉS
IMPORTANT DE
BARCELONA PER
A TOTA MENA
D'ANTIOUITATS
+ • +
Situat darrera la Cate
dral, prop de l'Institut
d'Estudia Catalana, el Pa
lau dela Oeneralitat I l'Ar
)(In de la corona d'Aragó
Carrer de la Pietat, núm. 4 Obert de 10 a 1 i de 3 a 7
242
G. HOMAR
FABRICÁCIÓ DE MOBLES
ESTIL CLÁSSIC I MODERN
LAMPARES - MOSAIC - DECORACIÓ
COMPRA I VENDA
D'ANTIGUITATS
CANUDA, 4 - BARCELONA
F. SERRA, Fatógraf
IReprociuccht, cha pir-tture5
Autocrorrhas : 5c1-1ccció-tricrorria
5ALMEIRONI, 156, 2.?,, BARCELONA
OMBREL. LES : : VANOS CARDIS REPRODUCCIÓ D'ANTICS
10, Porta-ferriça, iO
MANEL VAILENTI
1S fl E
cco
•
•
o 11
"ére•-•••
•
e Oye •
e .--Mkr . • . enTj' ouge wit- A--N opi
iii, 614010 „,,
PAISSEIGID GRACdils 2..Z EINTEROOR
J. VALENCIANO
ANTIGUITATS
Corribia, 2. principal. - BARCELONA
•••
A. LLUCH J. OLIVA
Obrador de daurats de- MALLORCA, 286, baíxos
coració antiga I moderna. Restaurado d'antigultats BARCELONA
J. ctivAs
TALLES.DECORAT
RESTAURAC1ONS
Casanova, 31.- Barcelona
tJ. Csalmau
ANTIGUITATS
Mobles Quadres
18, Porta-ferriça, 18
213
(AD
Granvla, n.o 615 Santiago Segura
S. en C.
244
Teléfon A 1884
Antoni López,
impressor
Ohm, núm.8.—
Bercelotio