Vell i nou. Any 2, núm. 17 (15 gen. 1916)

              VELL 11 NOU
REVISTA QUINZENAL D'ART
FAIANÇ CATALÁ
SANTIAGO SEGURA, S. EN C.
Marbres Crístalleríes
Perfumería ,‘4Vaixelles
Bronzos Bomboneres
Objectes de tota
mena per a regals
GR ANVIA, 615 e TELEFON 1884 .,te BARCELONA
•NOMEN•••1111•••1111 •••••••••••••••• ••••••••
• •
• •
• 4kVArk •
•
•
•
•
• VINS•
•
?
MARGA REGISTRADA
I•
•••••••••
•
•
•
•••
DIPÓSIT CENTRAL:
Avinguda del T1131dabo, 16 - Teléfon 7297
?
DESPATX AL DETALL:
• Aragó, 277 - Teléfon 7148
••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••
Seleete vi de taula
PUR - GARANTIT
•
LA PINACOTECA Corts,Catalanes, 644
LA CASA MES BEN ASSORTIDA EN GRAVATS
MARCS I MOTLLURES DE TOTA MENA
moN0111~111 ••••••••••••
VELL 1 NOU
BARCELONA
15 GENER 1916
REVISTA QUINZENAL D'ART
Redacelo 1 Adminístraelo:
Corta Catalanes, nem, 613
30 CÉNTINIS
ANY /1,-N1,91. 17
PINTURA, per En Josep Aragay
A la portada:
CLAUSTRE, DES DE L'ENTRADA DEL
REIAL MONASTIR DE PEDRALBES
FOT. MAS
CLAUSTRE DE CASA BRUSI, procedent de la seny,A hl Casa Grana
ELS CLAUSTRES
claustre ha perdut el séu objecte. (,:o que no ha pogut perdre és l'encant de la
seva poesía. Per a sentir-la s'ha de visitar el claustre del monastir abandonat o del convent solitari, en caure la tarda, quan la llum és trista i es filtra per dintre
el fullatge deis arbres del jardí i passa per les arcades, quan el silenci és solemne
i permet d'aixecar vers l'infinit. El claustre ha estat sempre un lloc de
repós, un refugi, una fugida lluny del món. Per aixó l'home, en son viure agitat, en la dura
lluita que ha de sostenir, no comprén avui el claustre; car no el reclama. Sols sent l'efiuvi poétic de les pedres velles, la véu del temps qué hi canta.
—2--
-01
perqué fessin pintar a Benozzo Gozzoli l'amplá
i gegantina decoració de les pintures murals
interpretant els passatges bíblics per edificació
i exemple i devoció deis fidels.
La plebs, que s'ha soplujat sempre dintre
els claustres, no ha sabut sentir-ne gaire res
pecte. Goethe, en el séu viatge a Italia, ja
rernarcá el rastre de les digestions populars
pels claustres deis palaus florentins.
La bellesa del claustre está en la se va
solitut. Entreu un cap-al-tard al claustre de la
Séu. S'omple tot de misten, i es comprén l'éx
tasi del místic. Aneu-hi el dia de Corpus, quan
roa baila, que tot és pie depoble. I el sentiment
de religiositat gairebé desapareix. I es diría
que perd tota l'armonía i justa proporció la
savia i ordenada arquitectura.
El claustre modernno es comprén, avui.
No es possible la solitut quan l'anima se sent
adherida, solidaritzada dintre l'ambient col
CLAUSTRE DEL CONVnNTDE SANTA CATARINA,
desaparegut (D'un gravat antic)
En els dies mig-evals era l'esglesia Casa
del Poble. I al costat del temple s'aixecava,
Invariablement, el claustre com un lloc d'esbar:
JO popular. Peró després hi havía el claustre
_
clos, que era el lloc de refugi de l'home que fu
gía del món. El claustre solitari dintre el jardí
del qual cantaven els ocells; el claustre solitari
per on passava el monjo blanc; el claustre
solitari, d'una solitut que únicament trencaven
les veus de les verges cantant des del Chor.
El claustre del temple públic no sempre
era respectat per la plebs. Sota la volta sagrada
es congriava la profanació de la ignorancia.
El claustre del Cementiri de Pisa el feienservir
els bons pisans, sense cap respecte artístic, per
arrecerar-hi el gra; i aixt, no fou obstacle
CLAUSTRE DE S A NT FRANCESC
desaparegut (D'un gravat ande)
— 3 - -
lectiu. Un claustre, avui per avui, semhla un anacronisme. Devé fret, sense sentit. L'anima
no busca l'espós en aquets llocs de misten.
Un-hom ha de fer abstracció del temps i de l'espai per a trobar-se en son just medi
dintre un claustro quiet. Sant Benet de Bages, Poblet, Sant Pere Galligans, Tarragona. Una
tarda passada a cada lloc deixa un rastre que no s'esborra. Un xiulet que ratlla l'espai, el só
ample de la campana, el grinyol d'un forrellat, tot adquireix un sentit i té un llenguatge.
Al fons d'una capella la Verge Nostra Dóna, románica amb els séus ulls terriblement oberts
com si amb la mirada vulgués endinsar-se al fons de l'ánima del fervent qui resa; al séu costat
un retaule negre, g.airebé borrós; la reixa de ferro, amb ganxos forjats; els capitells de les
arcades, d'escultura fantástica presentant un episodi bíblic o reflexant grotescament un Vici
social o un dels Pecats Capitals més encomanadic. El sed del claustre, cobert de lloses de tomba.
Un-hom calciga damunt la huidor del vas funerari. Al mig del claustre el xiprer i la
murtra Mes no és a quest el veritable esperit del claustre. Per trobar-lo caldría poder
entrar a torbar el repós d'un claustre com el de Pedralbes o recorrer, acompanyat d'un
benedictí, el claustre Mane, exempte de tota decoració, de la Cartoixa de Montalegre. Cap
motiu arquitectónic no ajuda la bellesa de conjunt. Claustre senzill, de justes proporcions, tot
blanc. A un recé, el clos per al cementiri. Les portes fermades, quietut, repós. El monjo no
parla. La ordre segueix el precepte de Sant Joán lloant el silenci. Dintre cada cella,
un petit claustret,'lloc de meditaci(5 i de reçolliment, Al claustre gran, s'hi veu el silenci amb
Ángut del daustre del pis superigt. del Reial Monstir de Pedralbes FOT. MAS
—4
Vista general deis claustres del Retal Monastir de Pedralbes FOT. MAS
claretat, se sent la llum amb silenci. •Tot convida al repbs, a la meditació. El temps en aquest
Claustre passa lleu. I es diría que en lloc de passar-hi s'hi queda, essent igual ahir que avui, un
segle que l'altre. Els religiosos que ara hi són no difereixen gaire--potser són j s mateixos en
esperit—dels religiosos que hi foren abans de la crema del convent, i molt abans també; quanel
crearen humil amb devoció. El claustre té les parets blanques; sois falta un Fra Angélic que
les pinti.
La porta del claustre de la Cartoixa está oberta per al vianant. No així accessible és la
de Pedralbes, lloc de descans de les religioses, de les verges enclaustrades. I el de Pedralbes,
que uneix a la santedat del lloc la bellesa del séu ambient i de la seva arquitectura, potser , si
que dóna clara idea del veritable repós del claustre. A la llum trista de la posta es reuneixen
les monges en el lloc de quietut. Res no les pertorba. Encara que no es digui res, la oració
(Entre l'ánima continúa. Es una oració sense paraula: aquella que, sense donar-nos ciar sentit
de les imatges, sembla que'ns ajuda a obrir la porta de lo desconegut, com si descorréssim el
vel del misten, com si ens omplís de llum i ens ungís de bálsem. En aquest claustre s'ha de
compendre a María sota l'arcada sentint eternalment la paraula, deixant que a fóra, molt
enfora, la seva germana Marta corri amb els quefers de la vida, dels quals no ha sabut triar la
ITillior part. Es un lloc exprés per a poder entaular el col'loqui amb Deu sense témer la
interrupció profana que pugui destruir l'encís.
El claustre originan i sembla que no té aquest sentit místic. "Pot afirmar-se, diu Viollet
5
CLAUST'RE DE CASA L'ARDIACA MAS
le Duch—citat a l'obra L'Arquitectura Románica a Catalunya, deis senyors Puig i Cadafalch i
Goday—, que els primers claustres no eren altra cosa que patis semblants a l'imp/uvium antic;
una coberta de fusta damunt de columnes descansant sobre el sól. Es posible que aquest lloc
fos, en els monastirs primitius, tansols un pati senzill. A un d'aquests primitius patis se
refereix el diploma pel qual Carles el Calvo concedí, l'any 844, a l'esglesia de Girona la cellula
o capella de Sant Climent, junt amb el pati on els monjos treballaven i tenten reunides les
coses llurs:—cellulam sancti clementis una cum curtili in quo monachi ibidem deo famulantes,
laavbioartessemliaanfueugmeixeexneprcoerrxeosvifdeeinxtuucrs vielbaiinxoqsuoamrebs ciolllourmumnescodnescisatpuintet.ll tArapaqecuieaslt."pVatiioslelentzillel
gDaulcerfíaesnaomtaprlqeusei eblasixceosnpsterructatol rqsureomelásnolicos evlolvgeunetrneon ionbctoemniord, éesnellas croemligpioossiocsió. d"eis claustres, Són tots aquets claustres feixucs, pesats; les columnes tenen l'alcada de la canya extraordinariament
disminuida i produeixen una impressió artística grandíssima, de cosa aclaparadora, feixuga,
que domina l'ánim de qui la contempla".
d'unpaHtiemamvbolgpuotrxcoospieanr tdoetvéel upnaaragimrapfr.esAsiióxí aerstísvteicua ciqaurecofmorcdoeslaamceonntstrhuaccidóeutpielintadrriea,
en la solitut i afilament, un sentit de !misticisme i de religió que encara avui sentim amb tot
l'encant.
El jardí de la casa hel'lenista, tot profá, es converteix en el claustre que rodeja el verger,
que comunica amb el temple i la cetla.
— 6 —
Tout blancs et &mime emplis destristesses passées,
Que redisent leurs voix dans un écho pleureur,
Sous le recourbement des voiltes surbaissées
Les corridors claustroux allongent leur terreur...,.
Aixó descriu, entre els séus croquis de cloitre, el poeta flamand.
El claustre té avui un valor arquitectbnic, artístic, senyorívol, si es vol. Es un refugi,
encara, per aquell qui es vol apartar del món. Hi reviu l'esperit del passat. Pero hi manca
l'ombra de Sant Francesc i no s'hi sent la veu de Santa Teresa.
R. J.
CLAUSTRE DEL PATI DE LA CASA DE CONVALESCENCIA
FOT. MAS
—7
BODEGÓ, per En Josep Aragay FOT. MAS
Josep Aragay, pintor
'IARrpaagraláyvceommda'EpninJtoosre, peAl rcaugaalypcroemsenataceuranma isotbar;aavauil'eEnxspcoaslicipóardlaer leds'EGnaJleorsíeeps
Laietanes. Aquesta obra, jaacabada, el dará a conéixer dintre un altre aspecte
que, tot i ésser nou, continúa el mateix fil de la tradició, anant desenrotllant
tot un procés estétic i tota una técnica fins a completar un conjunt que doni tot
un domini complet a l'artista per damunt la seva obra, fent que el procediment d'aquesta no ld'oombrianiamelbtevmopluenratmatecnrte,adsionróa.que aquest, subjecte i educat per la disciplina, pugui dominar
glldpdpó'roooiagfalnbdieincaírctauataac.l,Lfutonaancm'Aootcosibpgrnltaorpirettaaisenaaninrrícpquaiitualpócaadeamtlasóstddat.o.eraesillPcctLespdeaas'oir.AbmddpauereraNlaermtlx-gii'sA;lsnoeaeoglnsrystlúats'.reagaecshabstoaQauyoammuudlndrebfideiárdnhoedualscnenvmlaaapaarlouitaaslotdflpooticcedcrsoaoc.aicnlrtntiaIe;eós.gtatcpoqrmuPoeutudrmebceaóarcl,pó,ietiól,aóreeeanr,qtnaatauadmmpeberbeeeejmrunaln'ulseétepitnsshtionatalcrscotiu'aacuofce.a.epstmrquoSmSursiteaeeoaa',fmnvtrhavebodadsolabeasillraraualísntqnaaé,autudtaelta'tlotusuectsnlsmmr'aAa'eaai.paglnriene.aóaLvrtgv-aoaEsaqamleyuursfeaceeenlihvneóltlaaas,t,i qpuaelemtaéfsosrceapusg'ancalavraeaixl .séAu geasfpaerl'iAt,rhaagaeystautncgarbaaplamtednet fellorqs,uei ehnafaeascvoivllaitr aemlsb cporleodrsil.ecTcaión. oLéas sois l'estructura deis volums ço que'l preocupa dintre una composició; descompón la llum.
— 8 —
Composíció pictórica d'En Josep Aragay, inspirada per un deis episodis de «Amors
de Colíxte i Melibea».
I aixf algú ha pogut
dir que a l'Arakay,
ben refractari
pressionisme, 1 i ha
calgut utilitzar pro
cediments de l'esçola
impressionista.
A l'Exposició
de l'Aragay es pot
seguir tota l'evolució
del procés; car pre
senta algunes de les
obres ja temps ha
exposades, per tal
que's pugués judicar
el camí fet. I el camí
és llarg. Curt el
temps passat; per15
extensa l'obra, que
revela una major fer
mesa i una més clara
visió de les coses.
Creu l'artista que per
a crear la forma cal
anar a la realitat de
les coses. Vol fugir
de la imaginació,
per tal de donar més RETRAT DEL NEN, clibuix d'En Josep Aragay
— 9 —
crédit als ulls, que
son els millors por
tells per a 1>esperit
quan aquest es apte
per a la impressió.
I aixi passa l'Aragay
d'una composició de
corativa a la més
grossa simplicitat;
de la nota fosca a la
delicadesa de la llum
i del color. Lleus
transparencies sobre
les carns, suaus colo
racions. Perb, ço que
domina per damunt
de tot, i és la carac
terística més precisa
de l'obra de l'Ara
gay, és el vigorós
tret del séu pinzell
i la vida que sota el
pinzell adquireix
l'obra que va creant.
Amida que l'Ara
gay va posant-se da
munt d'un nou
troba una nova
visió de les coses. Cada pas que dóna és ferm i profitós per a co que fa. Així creiem nosaltres
que l'Aragay ha d'estendre ara la seva visió de les coses de l'art, de la seva concepció artística,
amb el viatge d'aprenentatge—diem la paraula de Goethe—que ha de fer per terres d'Italia,
veient l'obra original deis més grans mestres del món i l'ambient dintre el qual fou creada.
I la nova obra que en tornar ens presenti—continuadora, sense solució de contintütat, de la
que ara ens mostra—podría ser una influencia sensible, remarcable, sana i profitosa, de la
lluminositat mágica del Tintoretto, de l'estructura deis cóssos de Lluc Signorelli, de l'espiritua
litat de Sandro Boticelli o d'aquell'gran sentit de la decoració que terilen els mestres de les pintu
res murals de Pisa. Ha de rebre un bany de l'esperit sota el cel d'Italia. La má destra tindrá un
més gran coneixement. I els ulls, que sempre són agraits, veurán les coses amb més clara visió.
E.
PINTURA, per En Josep Aragay
— lo —
ANTIGUITATS
• UN PETIT CONSELL.—Se'ns fa una con
i donem un petit consell Hi ha qui creu
que en tractar-se d'arranjar una habitació ha
d'obeir tot a un mateix estil, i que amb aixó n'hi
ha prou per a satisfacció de l'esperit i del bon
gust. I és una errada grossa. Una habitació,
un menjador, una cambra, un estudi, que hagi
estat creat en reproducció, en imitació, tot din
tre d'un estil pur, si és que no s'ha viscut de
vindrá fret, inexpressiu. Cal, no una unitat
d'estil, sinó una armonía. Pensem amb una
catedral construida a través deis segles i aga
fant llargs períodes, del románic al gótic, del
gótic florit al barroc. Si, malgrat d'aixt), obeeix
tot a una llei, dóna una impressió d'absoluta
unitat. Es ciar que hi ha coses que no forma
rán mal un acord. Per?), guau el bon gust hi
es, fins en les coses més oposades es troben
aquests acords.
Pot, sense cap escrúpul de conciencia, peró
deixant-se guiar per la má d'un director artístic
espiritual, arribarse a fer un conjunt sense
que calgui subjectar-se a una sola época. Tot
té una gradació; i dintre ella, un punt que pot
servir per a la confusió. La otlestió és saber-lo
escollir.
QUADRES ANTICS.—E1 dia 7 del present
Gener s'inaugura a Casa En Reig, per a clou
re's el 31, una Exposició de quadres del segle
KV al XIX—així diu el cartell.—Figuren en el
catáleg els noms de molts mestres en el món de
l'art. Visitant l'Exposició podem dir que hi ha
gustos per tothom, car hi están representades
totes les escoles.
ADQUISICIÓ.—E1 multimil'lionari Frick
ha adquirit per a la seva gran pinacoteca el
Sant Francesc de Giovanni Bellini, considerat
com una deles més admirables obres del segle
XV. N'ha pagat 250.000 doliars.
NUMISMÁTICA.—Al poblet de Villaurba
na (illa de Sardenya) han estat descobertes,
sota un montfcul format de runa, 287 monedes
de bronzo deis anys 98-254 (desp J. C), época
romana que enclou des de l'imperi de Trajá a
Treboniá Gallus.
La troballa és de molta importancia, perqué
demostra com abundarfen a Sardenya les mo •
nedes deis emperadors Alexandre Sever, Gor
diá i Vilippus; i no cal dir que les tals monedes
corresponen a les notables obres públiques
que a la illa es feren durant aquells imperis.
SUBASTA.—Demá, diumenge, a les onze
del demati, se seguirá subastant objectes an
tics al subterrani de Casa En Dalmau; repetint
se l'assaig del passat diumenge. Aquestes su
bastes dominicals es veuen molt concorregudes
i contribueixen a animal el mercat d'antigui
tats, que dia per dia va adquirint més interés.
LA RESULTANT
Aquesta fusió de la geometria amb la me
cánica que ha donat naixement en temps mo
dern a l'estática-gráfica o grafo-estatica, ha
ensenyat com pot arribar se a Vedificiorga
nisme, en el qual el més petit canvi de pes o
situacio d'un deis elements produeix alteració
general de linies, superficies i volums.
Mestre Antón Gaudi és entre els nostres
i també en tot el món—l'unic donat a aquest
estudi d'estructures, amb resultats práctica
ment meravellosos.
La resultant d'una serie de pesos i esfor
ços obliga a la direcció d'una columna, a la
inclinació i forma d'una arcada, al gruix d'un
pilá o d'una volta.
No és possible que l'home, que l'artista, en
son moment de inspiració, prescindeixi total
ment de les impressions rebudes. I per aixó el
séu estil será sempre la resultant de totes
les emocions d'art sentides en la vida, i de
totes les forces de cultura que sobre ehl han
actuat.
Es per aixó, arquitecte amic, que, ádhuc
volent restar fidel a estil definit, la teva obra
será personal i portará el carácter de la teva
época.
Será, doncs, un art nou, encara que en
produir-lo no vulguis esforçar-te i en normes
establertes t'acullis. Dificilment en aixó fóra
possible engany.
JOAN BORDAS
ARQUITEOTE
LA DJNA DE LA MARGARIDA, pintura d'En Josep Aragay I. °T. MAS
— 12
NOTICIES
PER LA BELLESA DE ROMA.—L'arquitecte
Piacentini és l'autor d'un extens projecte l'extracte
.del qual dóna a conéixer el Giornale d'Italia. Té
un gros interés per tota ciutat. El projecte té per
finalitat defensar la bellesa de l'antiga Roma, pre
Parant alhora l'engrandiment necessari a una ciu
tat jove. Piacentini creu que l'encant d'una ciutat
no el constitueix solament el valor artístic deis
séus edificis, sinó la decoració pintoresca que com
ponen amb ells les cases i els carrers. L'únic mitjá
de servar la vella Roma és no tocar-la, sospenent
tots els plánols de sistematitaació, fent-ne una
ciutat santa que sois habitin els fervents de l'art i
la gent apacible. En lloc d'enrunar i construir
sobre el terreny, es construirá al defora una ciu
tat completament nova, extensa, provekla de tot
el confort i tots els recursos moderns. Piacentini
forma un plánol. Reserva, primer, entorn de la
vella ciutat una zona de jardins, un cinturó de
pares que uneixin el Janiculum al Pincius Mons;
la qu-11 zona tindrá un desplaeament de 50 kilome
tres. Més enllá s'estendrán els nous barris, aon
serán transportades les Administracions publi
ques, que's troben encongides al lloc social d'ara.
El barri deis negocis, la city romana, ocupará la
Via Flaminiana, passat el portal del Poble; les
habitacions burgeses s'aixecarán pels turons Ma
rius, Aureli,Janiculum, Panoli, Solari, Nomen"
tanus, Appins; les cases per a obrers, a la Via
Triomfal, prop de Sant Llorene i del Testaccio; les
fábriques, pel costat de Sant Pau. L'arquitecto
planeja una monumental estació vers el Nort
una xarxa de Metropolitá, i diu que aquest plánol
és menys costós del que la gent pot creure. Amb
els mil lions estalviats sospenent la sistenzatització
dela vella ciutat, es podría comprar les vil.les en
g lobades en la zona de jardins.
Hi ha qui veu un perill amb aixó. Salvant
Roma, es destrueix el camp romá.
• • *
En les sessions es tractarán dos cabdals ca
pítols.
Crítica dels métodes pedagógics del dibuix i
del color des de l'Academia fins el temps actual,
incloent-hi rensenyanea académica i els métodes
moclerns.
Exposició del criteri fonamental en la pedago
gía del dibuix i del color i la seva aplicació en
les escoles de la Diputació de Barcelona. -Criteri
fonamental. Aplicació a les escoles.—Aplicació al
dibuix constructiu, técnic i professional.
S'organitzarán també visites corlectives a dis
tintes classes de dibuix.
* * *
El Doctor Gibert ha fet a la Societat Arqueo
lógica Tarragonina un important donatiu d'objec
tes aplegats durant molts anys. Entre els objectes
hi ha un fragment de metopa, de marbre blanc;
l'extrem d'una má amb un raí:m, descobert a Salou;
un dit polze, de marbre blanc, de colossals propor
cions; una moneda ibérica de Cose, molt rara,
d'argent, amb cap de régul a l'anvers, i amb biga,
genet i palma al revers; una moneda cartaginesa,
també molt estranya, amb testa de dóna i dofins a
l'anvers, i cap de cavall i petita palmera al revers;
una amatista gravada amb un Reracles Musage
tes; un peu de vás envernieat de negre. Tot aixó
de Tarragona També hi há una la va que servía
per a tatuar-se els aborígens; un projectil rodó
de pedra; una amputta de vidre foro original;
una fibula d'ivori, i altr'es objectes trobats a la
.focenca callipolis (Pineda). A més a més, 16 rejo
les del segle XVIII. •
• • *
Per tal de festejar l'éxit de la seva exposició de
gravats, els amics i admiradors d'En Lluís Jou
l'han obsequiat amb un ápet al «Restaurant Royal»,
demostrant-li tots les simpatíes que ha despertat
la seva feina, fent-se vots perqué sense desmai
continuí l'obra amb tant de braó empresa.
El Consell d'Investigació Pedagógica ha propc
posat als professors de les Escoles d'Art subven
cionades per la Diputació la celebració d'una
serie de sessions, dirigides pel Conseller Técnic
encarregat del Departament de Pedagogía Artís
tica del Consell En Francesc de A. Galí, relatives
a la Pedagogía del dibuix i del color.
Les sessions serán set, i es donarán els dissab
tes, a dos quarts de vuit del vespre, a l'Escola de
Bells Oficis. Avui s'inauguren.
• Al Museu Metropolitá de Nova York hi ha ex
poSades quatí-e pintures de•Benozzó Gozzoli: Sant
Cenivi• resucitant . un nen ; Una escena de Sant
Benet. Sala Pere,i Sant Simó McIgic i Conv,r
sió de Sant Pan.
Clausurada l'Exposició Lluís Jou, avui s'inau
gura a les Galeríes Dalmau una exposició de di
buixos d'En Badrinas, de Terrassa.
*
— 13 —
El príncep Fabrici Ruffo di Bagnara ha donat
a la Direcció General de Belles Arts de Italia una
rica col lecció de 'libres formada de 10.166 volums
i valuada en 54.000 lires. Ha donat també una molt
preada corlecció d'objectes d'art decoratiu i de
carácter histbric i anecdbtic. A la collecció hi
figura el quadre que representa Ivespri Sieiliani,
de Hayes, valuat en 15.000 lires. Aquest quadre
era destinat a formar part de la Galería Nacional
d'Art Modem. Tota la col.lecció es calcula que
vindrá a costar cap a 553.880 lires.
El pintor hol•landés Van Dongen no ha esperat
que's clogués l'Exposició que d'obres seves havía
fet, junt amb els gravats d'En Lluís Jou, a les Ga
leríes Dalmau, i ha marxat precipitadament cap a
París en tornar d'un curt viatge a Mallorca. Im
pressionat de la llum i del color, va sentir la nece
sitat absoluta de pintar. Porta, més que apunts,
la impressió de la retina, i així es posará sens
dubte a treballar dintre el séu talleramb la visió,
mantinguda dintre séu, d'aquesla anada a Mallor
ca. Potser será una irnpressió arbitraria. Perb
aixl foren les seves impressions d'Egipte i dels
Marrocs, les quals es presenten avui com delitoses
mostres d'un art lleuger. No trigarem gaire a sen
tir parlar per París de la Mallorca soleiada de
Van Dongen.
Al Foment del Treball Nacional s'ha inaugura t
una exposició de projectes per la Postal de la Pau,
amb motiu del concurs que obrí la Lliga Femenina
del Pacifisme.
*
Hi ha noves de la vida literaria que també co
rresponen a les Belles Arts. Tal és la que ve de
Londres dient que Robrindaanath Tagare i Miss
Eveline Undeshill han tradun One Hundred
Poems of Kabir, poeta místic de la India, del
segle XV.
Ha mort a Nova York l'escultor T. Waldo
Story. Nasqué a Roma, al Palau Barberini, que
habitá des del 1847 fins el 1895 que morí el séu pare
William Westmore Story, poeta i escultor.
• e •
L'Estat italiá ha adquirit per a la Pinacoteca de
Brera el quadre de Donato Mazzolini—de la Ga
lería Crespi i venut a París — representant La
Resurrecció de Lldtser.
e e
En josep Aragay está preparant un llibre que
será editat pels nostres amics de La Revista.
e
Han estat adquiríts molts quadres de pintura
espanyola de la collecció de Cristbfol Bou, expo
sada aquests dies a les Galeríes Laietanes.
e e
A Cori (Italia) s'ha descobert, tot fent excava
cions, un important paviment i mosaic que, pel
lloc que ocupa, es creu que formaría part d'unes
termes romanes.
a • O,
Delegats de nombroses associacions artístiques
s'han reunit al «Círculo Artístico», tractant de de
manar la celebració d'fina Exposició de Belles
Arts.
* **
La Revista Le Petit Messager ha obert una
informació sobre el Renaixement de les ciutats
destruides i sobre l'art de demá.
El pintor Cizaletti, accidentalment originani dé
Barcelona, ha contestat a la pregunta defensant
resoltament l'art nou, especialment l'estil nou del
moble. I diu:
»La recerca de formes noves ha portat els ar
tistes creadors vers la combinació de linies i orna
ments de co que se'n diu Art Nou. Aquest art,
adequat al nostre esperit científic, havía de meréi
xer tots els sufragis. Dissortadament no fou aixf;
la considerable quantitat de mobles vells i estatues
velles emmagatzemats a casa els antiquaris i col
leccionistes, la mentalitat clássica i conservadora
•de les rnultituts, feren malaurar el gros impuls que
haurien pogut pendre.
»Ningú, fbra alguns aficionats a les idees am plies, els va voler; ningú desitjá aquelles magnifi
ques cadires que's deja que no es tenien dretes.
Aquelles cadires, les formes de les quals s'adapta
ven perfectament a les del cbs humá, foren deixa
des a casa dels industrials coratjosos que les fabri
caven. Es compren robes, capells i vestits moderns;
pero mobles, no. El públic prefereix el pastitxo
d'estil, com un Enric II o un L/uts XVI. Peró no podem viure amb el passat; cal que'ns en con
vencem.A una época com la nostra, de l'electrici
tat, l'autombbil, l'aeroplá triomfant, cal una pin
tura, escultura, arquitectura en relació amb la
ncistre nova manera de viure. Els homes moderns
han de fer-se fer interiors d'art nou; aixl encami
narán els artistes, els fabricants, a desenrotllar-lo
amb gran escala, i es donará al segle XX el carác
ter que ha de tenir en el temps, com els que l'han
precedit.
— 14 —
e *
Continúen Os assaigs per a dotar els campa
nars de la Sagrada Familia deis corresponents
aparells sonors que han de suplir i equivaldre a
les campanes.
Tals assaigs, dirigits pel musicógraf En Fran
cese Pujol, constitueixen un concienciós estudi i ob
servació de formes, metalls i calibres per a poder
basar en sólids principis els elements harmónics
que's persegueixen.
S'utilitzaren, dies enrera, unes campanes tubu
lars, que sonaren en el Temple a les cinc del
matí. I es feren també experiments amb un cércol
de bronzo de dos me
tres de diámetre i de
una tonelada de pes.
** *
El piafó d'Albert
Be4iard LaPau,que
el govern francés ha
deixat per a ser ex
posat a la «Relief
Exhibition» de Nova
York, ha desapare
gut del lloc ons'havía
dipositat provisio
nalment. La tela
constituiría el prin
cipal atractiu de l'Ex
posició. El quadre es
tava assegurat en
20.000 lliures ester
lines, que represen
ten la suma entrega
da a l'artista per l'Es
tat francés. Es creu
que l'han robat.
** *
S'ha publicat el programa del curs superior
de Química Cerámica que ha de dirigir M. Alexan
dre Bigot, de la Sorbonne.
El programa del curs tindrá una part teórica i
una altra de práctica, coila segueix:
LLICONS TEÓRIQUES:
Les primeres materies: Origen i formació de
les argiles, sorres, etc.—Propietat de les argiles i
de les sorres.—Llur estudi físic i químic.—Procedi
ments i aparells per moldre i netejar.—Aplicacions.
Productes cuits sense esmalt: Terrica, comú,
rejols, t ules, terres cuites, etc. - Productes re
fractaris argilosos.—
Productes refrac
taris de silex.—Pro
ductes a base de
plumbagina, de ferro
cromat, de carborun
dum, aPlumina, co
rindó, bauxita, etc.--
Productes cerámics
ibolants. Morters i
ciments.
Productes cuits
a mb esmalt: Mate
ries primeres, natu
rals i artificials.--
Decoració en colors,
faianc, grés, porcel
lanes, etc., per les
aplicacions artís
ligues i industrials.
—El vidre.--Forns
per la cerámica.
LLICONS PRACTIQUES:
Aquestes Ilicons
consistirán en:
Excursions geoló
giques per visitar
jaciments d'argiles, sorres, etc.
Treballs de laboratori i de taller on els alum
nes estudiarán les pastes cerámiques i els esmalts,
i apendrán de fabricar i coure objectes.
Visites a Museus i a fabriques de cerámica.
DIBUIX, per Josep Aragay
LaRevista Themis, de Vilanova Geltrú, ha
comencat de publicar el «Llibre de viatge» de
nostre company En Joaquim Folch i Torres, inau
gurant amb aquesta obra una serie de llibres d'art
que de mica en mica s'anirán publicant.
En el llibre d'En Folch anirán reunits tots
els articles—aixf els publicats com els inédits
escrits durant el seu viatge per Europa.
*
A Valls s'ha obert una Exposició de caricatures
de personatges locals. Són del caricaturista Gols.
I a Tarragona ha tingut un gros éxit l'Expo
sleid de teles, pastells i dibuixos d'En Sancho.
• *
A Casa En Parés hi ha oberta una Exposició
de quadres i aquarel-les inspirades per la comarca
del Montseny, originals d'En Joán Baixas. Encara
que les aquarel-les són només estudis lleus, les
preferim als quadres. on la part anecdótica de les
figures rurals té un valor pictóric molt escás. Les
aquarel-les formen una bona guia d'excursionista
muntanyenc.
— 15 —
••ELGremi d'Artistes'Cle'Tirrásáa ha: publicat el
programa del curs 1915-1916. Éstableix, com en el
curs passat, le§" dalesde inddel i lés completa amb
'un curs 'd'anatomía per artistes, que ja ha comen
eat, explicat pel metge En Delfí Sanmartín. Vin
drán després les conferencies sobre l'Arf a Égipte,
a CárreC 'de nostre company Romá 'Jori, de les
'quals ja•en publicárem programa; i desseguida
un cicle.de.«Conve; ses especulatives d'Art», «Lec
tures d'autors escollits» i un seguit d'audiCions de
música da comera. Es projecten, també, interes
sants eXposicionl dé pinitirá, escultura i jardinería.
En el curs d'anotomía s'estudiará la osteología,
l'astrología i la miología (bssos; articulacions i inús
culs), valent-se del corresponent material d'énse
nyanea.
A la Revue, Deux mondes hem llegit un inte7
ressant estudi sobre Rembrandt i Spinoza, firmat
per' Andreu-Cárles-Copper. Es ti-acta d'esbrinar
algunes de les relacions entre el mestre pintor i el
mestre filosop; es tracta de trnbar una afinitat i
una rnateixa causa en la desgracia i el dolor de la
llur 'vida privada. Spinoza fou exilat d'Amsterdam,
-el 1626; per delictes que'n diem avui de opinió.
Sembla que Rembrandt Va pendré partit pel filosop.'
I d'aqui u vingué la desgracia. I aquest episodi
deixa rástre dintre la seva obra.
«...Hi ha utia obra del Mestre de Els Sindics
que sembla una protesta forta contrala persecució
-soferta per Spinoza i com feta per posar a la picota
el séu delator. El quadre de Rembrandt té per
titol David i Saul. Porta la data de 1639. F gura al
Museu Reial de La Haya, donat per l'eminent doc
tor Bredius, qui el posseía. El rei Saul, mig tapat
de cara amb la má esquerra que agafa una corti
na, es prepara a ferir amb la llanea.el jove David,-
qui toca l'arpa assegut als séus peus. El tipu gro
guenc del jovenet, els séus cabells negres i cara
golats, l'óval allargat de la seva cara, l'edat apa
rent d'aquest model extraordinari per a un David,
l'aire de sdfriment, tot sorPrén.i 'forta Patenció.
Mirant-lo més bé, es troba el tipu del jueu portu
gués de la Llébrosía i del,Hontgracht d'Amster
dám. L'errór del Pintor de la Biblia i deis Evangelis
sembla voluntari, perqué la tria 'd'aqu'eát model
está molt, pero molt allunyada del tipu de l'adoles
cent David, tal com está consagrat per la tradició
i tánt netárriént establert pel text del Llibre deis
Reis Ppél Paraliporrienes. Ladata, 1657, prén tam
bé una significació singular. Fa sórgir de la llunya
na historia tots els autors del drama oblidat. El
retrat, ben conegut, de Spinoza; s'Impósa a PeSpe
rit. I la cara de Baruch se superposa exactament
a la-máscara estreta d'aquest David estrany, el
llavi del qual comenea- d'aPuntar ún'petit bigoti
negre. Reinbrandt• no-ba rePreseritat sense inten
ció el viril broll de l'Eufrates' sota 'els trets d'aquest
jovenet tísic, de vint anys, que sembla pintat de
memoria com si el mestre hagués volgut evocar
un rostre.
No. és un retrat rigorós; era impossible de fer
lo, car el 1627 Spinoza estava exilat. A rnés a més,
Rembrandt Mai no va ser un retratista fidél;
d'haver-ho estat, no calía que'ns baséssirn en una
semblanea que bastava evobar. L'altre personatge
del quadre és molt més tiple, tot i el recurs artís
tic de la cara mig tapada.
Ja havíém vist la. figura estranya d'aquest rei
Saul, amb barba negra, dins l'obra de Rembrandt
d'abans 1657. No és el mateix de l'aiguafort de
1648, de la Sinagbga Portuguesa?, No és el pri
mer personatge de la dreta el rabí altiu i dur
que. discuteix amb el marxant? Es troba al Louvre,
amb el retrat d'un jueu que porta gorra de pell, i
amb un altre petit estudi, molt típic, del Museu
Cassel. No será, aquest Saul, el Seui Marteira qui
representá en la vida de Spinoza el mateix paper
que Saul 'en la historia de David? Fou aquell qui,
després d'haver instruit•a Spinoza; tingué por del
séu geni i cercá„ com el primer rei de Israel, la ma
nera dé véncer el jove rival.'..»
I aquí teniu explicat com Rembrandt, per tal
'de défensar una cansa de Ilibertat del 'pensanient,
va sofrirspersecució i arrastrá dui-ánt la seva vida
la feixuga carga d'una injusticia despiadada.
() -
G. Homar
Canuda, 4-Barcelona
Mobles, Lampares,
Mosaícs, Decoracíó,
Compra í venda
d' antíguítats
111>11> ......»)3111(....... .......
J ¦ar s
TALLES - DECORAT
RESTAURACIONS
Casanova, 31 Barcelona
L. HOSPIED I C•° ESMALTS, INERTES
GOLFE JUAN A. M. OIS i YERMOS
SEGELLS PER A
COL•LICCIONS
ANTIGUITATS
Plça del !en, 1, nt.91
BARCELONA
<
2
I y 1[ I 1#1 GiAU, 1
BARCELONA
SARVA
AIGUA DE TAULA
MANANTIAL
PARC GÜELL
11:: EL CONFORTABLE CATALil :: I RESTADRACIÓ DE MOBLES ANTICS i DE TOTS ESTILS
TAL_L-EFitS ESPECIAL..5 MIE C)Frt-rIZ
Duran 1 13as, 11 (adans Governador)
LA CANTONADA
ANT1GUITATS •Eg COMPRA- VENDA
iilleMeemmlumsaMmms¦mme¦
....................
A. LLUCH i J. OLIVA
Obrador de daurata i decoració antiga MALLORCA, 286, BAIXOS
i moderna. Restauració d'antiguitats •••• BARCELONA ••••
XAMPANY
C055t
EPERNEY
Grand Cuvée
Dos Estrellas
O U sIJIBENT D' TTIGUITAO1S
"LA VIGA Fe I A"
"anys IN co cis , 22 (Davant del carrer de la Palla) 13 a rceic) ri
"331-Es - CERÁMICA - TELES Ji ESPECIALITAT EN VIDRES, CAMAPEUS 1 MINIATURES
1=1 FUE F-1 X 1E,
............. ................ .............
....................................
P. REIG í FILL COMPRA I VENDA DE
QUADRES ANTICS »te
AM21_, A. 3D A. A. 1-1 T_T i>T-Y"A. 23
...1..:1..1.11:1110•0 oa o
............................
VECIANA
(--, DAURATS RES TAUR=
_Al AR Cc?
RIERA DE S. JOAN N°1 ErÁP
EDIFICACIONS
Contractistas Generals: CASAS i BARDÉS
DIputació, núms. 119 i 121 -Telifon 3405
E3A_RCELC,IsT.A. IcijOlilmau 1 ANTIGUITAU
_MOBLEJ CUADRO(/'
PORTAFERRICiA 19
VELL I NOU
Preu de setscripeió:
1'50 ptes, trimestre
Galeríes Laletanes
GRANVIA, 013
ANTIGUITATS
Mobles
Píntures
Joíes
A ranyes
Míníatures
Vídres
Cerámica
Etc. etc.
COMPRA I VENDA
EXPOSICIÓ PERMANENT
Impremta F. BORRAS : Eseudellere Manos, 10 : Teléfon 3553