Vell i nou. Any 1a, núm. 10 (1 oct. 1915)

              VELL 1 NOU
REVISTA QUINZENAL D'ART
G- E TA 21 S
IE3.A-GrUSTÁ
C)i rIn
Mallorca, 192 - BARCELONA - Toldan 7452
re~~¦~0.0~~~~~"....~.."."....~.~~~4.
• •• •••••••••••••••••••••••••••••••••
I MARCS
E GRAYAT S
LA PINACOTECA
: CORTS CATALANES, 644
E BARCELONA
oso
o
••••••••••••••••••••••••••••••••••••11
LtIMlnidu
ANTI GUI TATS
1s/10BLEX CUADRO(/'
poRrAFERRIcTA IS
J. cur.,k
oso
......
S' 11
••
TALLAS - DECORA'r
RESTAURAC1ON,
1:
•• Casanova, 31 - BARCELif.i.4.....5.
•
•
•
eAt GALERiES t,te
D'ART MODERN
I ANTIGUITATS
CORTS, 613- BARCELONA
VELL 1 NOU
REVISTA QUINZENAL D'ART
BARCELONA
1.in OCTUBRE 1015
Redaeeló 1 AdminIstraeló:
Corta Catalanes, núm. 613
30 ClIeNTINS
AN I •NI:1111. lo
Retrat d'un desconegut, per Goya
Exposat a les Galeríes d'Art Modern i Antiguitats
FOT. MAS
A la portada:
AMPLIACIO DE MINIATURAPERSA DE LA
COULECCIÓ EXPOSADA A LES OALERIES
D'ART MODERN 1 ANTIGUITATS
Exemplars de vídres de la col•lecció exposada a les Galeríes d'Art Modero í Antíguítats FOT. MAS
UNA EXPOSICIÓ DE VIDRES
Ls vidres de Venecia eren producte d'una civilització refinada. I tenen una elegancia que
de tant subtil esdevé decadent. Es una fetninitat aquest vidre lleu i prim com una closca
d'ou, decorat amb vius colors i tenint per forma un atribut de gracia. Es comprén
que aquesta copa de filet daurat hagués d'humitejar uns llavis coralins de dama altiva
que, embolcallada amb velluts i brocats de seda, es repenjava dins la nau que marxava
arrossegant per les aigües la Ilarga cua deis gallarets i banderes brodades d'or, amb tot el faust d'Orient.
No tant refinats els nostres vidres de Catalunya ; no tant d'esplendor dintre el nostre ambient, quan
havlem estat també senyors de mar. Peró més austers, més sobris, més ferms i vigorosos. I així els
nostres vidres que tenen, amb una elegancia sobria, sense refinaments, la gracia plena de la forma i una
qualitat més forta. Durant molt de temps a tots el vestigis bons que quedaven de la fabricació catalana
sels atribuía procedencia adriática. Tot vidre decoratiu i artístic era veneciá. I així també es compita lo
que abans passá: que la gloria i perfecció de la nostra industria quedava ofegada i usurpada per la de
Murano, dient Gradan dins El Crílicon, en la Crisi que parla de l'allunyament d'Espanya del comer/ de
totes les nacions, que encara havía d'estar-ne més allunyada, afanant-li «els séus vins Anglaterra, les
seves llanes Hollanda i els séus finíssims vidres Venecia»... Ara també. Sois lo barroer era tingut per
catalá, havent escrit En Gerspach que «la forma deis vasos nostres era extravagant, reraçagada, feta
amb rudesa, imitant Venecia sense gens de delicadesa». A poc a poc, pausadament, se'ns ha anat fent
— 2 —
justicia. Primer pels grans estudis i bona voluntat del Baró Devilliers, a qui la mort va sorpendre abans
d'escriure l'obra que histories el vidre ibéric i reivindiques el vidre catalá, de Barcelona, de Mataró, de
Almatret, de Cervelló, de Girona, de Casp, de Tortosa, de Palma, i que va portar al Louvre, amb
filiació ben precisa i justa, la col•lecció de vidres nostres que feren obtir-d'admiració els ulls de tothom.
Després pels grans treballs de l'anglés Riano, qui va instal.lar al South Kensington la gran collecció de
vidres catalans i espanyols, una de les més formoses del món, i gairebé es pot dir que ha escrit sobre
els vidres catalans rúnica obra ben documentada, anant seguint el rastre de les produccions.
Ara es ven ben ciar como era just el que balden dit sobre els vidres catalans i espanyols els his
toriaires antics, el cronistes vells. No era una fantasia, era una realitat. Si Venezia obtenía per al comerl
i cotnunicació material i espiritual de les seves naus la opulencia i la decoració d'Orient, Catalunya,
oberta de pie a pie damunt el Mediterrá, també sapigué agafar-la. 1 en alguna decoració de vidre es
troba remarcada la influencia persa, com es pot veure en la botelleta esmaltada amb verd, blanc i groc
de la collecció Cabot, procedent del Monastir de Pedralbes, al mig de la qual hi ha l'arbre de la Vida,
símbol de religió oriental, i els animals sagrats a cada banda.
Catalunya havía d'ésser bon país de vidres. Els químics ceramistes que avui examinen les seves
terres, la troben molt rica. L'etimología de Vallvidrera vindica aquesta qualitat. Profit i fama guanyá. I
bona obra feu. De lit:ny venten fins aquí en peregrinatge, atrets per la formosor deis vidres. Eren aval
cades de reis i de prínceps i de gratis senyors. Es Felip el Hermoso qui en parla; és Ferrán quels envía
a Isabel la Católica, la seva muller, com alt i digne present a tant gran reialesa. I el duc d'Osuna en
reb tribut quan ve de Nápols, com homenatge deis Concellers de Barcelona. I l'embaixador de Venecia
els !loa. I a la cambra de Felip II es troben bidres de Barcelona. Eren rics, aquests vidres: copes i pitxers
amb montatge de plata, blasonats amb les armes reials, figurant alguns dintre els inventaris de la
Casa de Aragó. Ja poc rastre queda d'aquella mostra opulenta. El vidre és trancadiç. Aquell embelliment
del vidre, amb relleus i farbalans estofats, engrelats, filets, velatures i esmalts i colors deis barrals i
castanyes, taces i cantarelles, pitxers i boiets, escudelles i greals, gots, copes i cetrills, buidadors,
fruiteres i plats, morratxes, salers i brocals, brocalets i bótes, faraons i esquerpes de vidre groc, junt
Cantarella, Ilantía I got, de manufactura catalana, de la colleccló esposada a les Galeríes d'Art Modem 1 Antigultats
FOT. MAS
— 3 —
Copa mallorquina imitació Venecia í vidres aragonesos, de la col•lecció exposada a les Galeríes d'Art Modero 1 Antigultals
FOT. MAS
amb llanties i altres objectes de decoració, han anat desapareixent. Sois una que altra peça remarcable
que no passa mai del segle XVI; figura plena de veneració, com un joiell mágic, com mostra sagnosa d'un
passat, un vestigi opulent de la historia d'un poble, dintre la vitrina d'un Museu o d'una col.lecció.
De la d'En Cabot, la més important del món, en parlarem algún dia. S'Iti pot veure tot l'esplen
dor de Catalunya, Iluint els vidres catalans d'una manera excelsa al costat deis vidres castellans i dels
vidres de Venecia, d'un tant altiu orgull. I el lleó de Venecia el veiem trucat amb vidre catalá, amb
ferma mostra.
A l'Exposició de les Galertes d'Ad Nou i Antiguitats hi ha instal.lades les vitrines de vidres cata
lans i espanyols, singularment del segle xvin. Examinades, comprenem l'atractiu, la voluptuositat del
vidre, que forma com una joia; deduint-ne l'esplendor de la producció del segle xvt, que era una mera
vella. Un vidre es frágil. Transparent o bé opac, pintat o gravat, ratllat de blanc com el latticini vene
ciá, és sempre una mostra de gracia. Vidres castellans, vidres aragonesos, vidres catalans. Pot fer-se
una comparança. 1 sembla que sobremunten d'entre ells els vidres dits de San Ildefonso de la Granja,
manufactura creada per Donya Isabel de Farnesi, segona esposa de Felip V; fins, elegants, transparents
els uns, els altres ratllats de blanc, amb decoració de fulles i rares figures, esmaltades i pintades també
amb el procediment del foc, molt vives de color. Altres tenen la decoració daurada, i els que están
daurats sobre gravat a la mola o amb punta de diamant, es destrfen deis que sois están daurats al foc
sobre el vidre !lis. Aquests vasos i gerros de la Granja, tant decoratius, tenen també una tradició cata
lana. Encara que castellana, la fábrica fou creada per un mestre catalá, en Ventura Sit, antic fadrf de
la fábrica del Nott Baztan, que fracassá. En Sit va crear la manufactura, i amb la intervenció d'un altre
catalá, En Pere Fontdevila, qui va inventar un aparell que donava impuls a disset polidors a la vegada,
pogueren fer-se obres en gran, de vidres plans i buits.
4
Es difícil determinar la procedencia de cadascún deis vidres. Cap distintiu de fabricació porten.
Es mira l'estil i la qualitat. Mes cal desconfiar, moltes vegades, de lo que se'n dedueix, perqué s'imitaven
moltíssim els uns en els altres totes les fabricacions. Mes no hi ha dubte sobre certs vidres, com per exem
ple el vás de vidre blanc que porta la inscripció de Carlos !II, ben castellana; els porrons, cantarells,
morratxes, piquetes d'aigua beneita, amb el filet blanc, que són ben catalans; alguns gerros de vidre
verd o fosc que per la Ilur forma, comparant-los alub peces de cerámica, diuen la seva filiació arago
nesa; vidres, potser, deis extingits forns de Casp, i alguna copa finíssima, de lleu qualitat, imitant les
venecianes, que pot venir de Palma. Ben marcades, ben completes i ben definides están les mostres de
vidres de les darrerles del segle XVIII a les vitrines que figuren a l'Exposició installada a la Galería d'Art
Non i Antiguitats del carrer de les Corts, especialment pel que fa referencia als vidres de la Granja i
els vidres catalans, els únics importants de l'época aquella, últims vestigis encara plens d'orgull d'un
passat esplendorós, mostres encara vivents d'aquella fabricació que va despertar tantes admiracions i
que era com un tribut de gloria de Catalunya.
Encara avui la veneciana porta, amb orgull, enroscat al coll bru el capellet de margarite, fet amb
abólaris de vidrets de colors, recordant la grandesa d'ahir. Entre nosaltres sois queda aquesta mostra
del cantiret de vidre que la recordi. Un vidre, frágil, que ha viscut una centuria, bé mereix un respecte.
Té, devegades, quelcom de misteriós aquest petit vidre que'ns atrau i que, tant trencadig, ha viscut a
través de generacions fortes que s'han anat succeint. I mentre moría una darrera l'altra, el vidre, feble,
es mantenía ferm. I així pot arribar a viure com aquells ungüentaris arcaics que tenen patines irisades
milenaries. Misteni pot tenir un d'aquests vidres, com aquell cristall de Venecia dintre el qual creia
En Mallarmé veure un fantasma, imaginant que dintre les seves aigües una Mita hi havia banyat el
pecat de la seva nuditat.
ROMÁ JORI
Vidres esmaltats amb:clibulx de figures ffescut d'Espanya,
de la Retal Manufactura de Sant Ildefons de La Granja,
de la collecció exposada a les Galeríes :d'Art Modern
Antíguítats FOT. MAS
5
Exemplar de %lb:1re de la col•leccló exposada
a les Galeríes d'Art Modern 1 Antigultats
FOT.
MAS
COL•LECCIÓ DE MINIATURES
PERSES A LES GALERÍES DE
"VELL I NOU"
RESULTA, sota tots conceptes, fondament sugges
tiva i de molt interés l'Exposició de miniatures
perses que s'exhibeix actualment a les nostres Ga
lentes.
No tindrá per al gros públic l'esplendor de les
moltes i moltes exposicions que a Barcelona cons
tantment se celebren; tenim, peró, la seguretat ab
soluta que els selectes, els escollits, sabrán donar-se
compte exacte de la indiscutible trascendencia que
enclou l'exhibició d'aquesta preciosa col.lecció de
obres d'art antic oriental, i en conseqüencia sabrán
agrair-nos l'esforç que representa i els bons desigs
que'ns animen.
Aquesta nodrida col•lecció de miniatures perses
del segle xvn esdevé important — apart els séus
mérits intrínsecs i el séu valor innegable com a
obres d'art — per la séva raresa ; perqué hem de
senyalar que és la segona volta que aquí es fa una
Exposició d'aquesta mena, i la primera dintre el
carácter marcadament persa que reuneix.
Els exemplars que formen aquesta collecció
responen, no ja solament a una época, sinó a un
sentiment a 111éS a més, a una civilització. No són
exótiques ni mixtes; són, ben al revés, marcada
ment perses. No són, doncs, com altres d'aquells
perses i indo-perses que's ressenten de la influencia
del temps d'Akbar el Gran, que teníen la font d'ins
piració en la producció que procedía de la Xina o
la Mongolia.
Contempli's deting udament, un per un, tots els
exemplars; l'espectador podrá fruir íntimament de
tot el devassall de belleses que respiren. Totes són
notables i interessants, mes hem de declarar inge
nuarnent que n'hi ha de verament superbes que
tenen la intensitat de les coses profundament delec
tables. Són formoses de linies, de color, d'expres
sió humana alhora intensa i delicada, d'una sobrie
tat admirable i d'una espiritualitat altament encisa
dora. La seva exquisidesa parla al sentiment, a l'á
nima, i tenen un sentit decoratiu que's comunica
carn endintre. Amb elles brolla la grandesa de les
arts primitives d'Orient, que va fer-se immortal i
va divinitzar-se durant segles i més segles. Porten
la vida, el temperament de l'artista que va crear
les, i la plana senzillesa de l'art del poble. En aquest
sentit ens recorden el cas deis Tanagres grecs, per?)
invertit, que essent fruit de l'art del poble esdevé
genial per la grandesa deis séus creadors.
I és que, en el fons, hi ha quelcom que Higa tot
l'art i fins la vida d'aquests paYsos d'Orient: la
religió i el sentiment en l'Art es folien i ens evoquen
un etern passat de grandesa, de misterioses divini
tats que tenen per nosaltres un poder de suggestió
incomparable.
Bagdad, aquell gran centre cultural, va exercir
en l'obra deis perses una influencia decidida que
va portar el séu art i la seva poesía fins les profun
ditats del Tigris. Contemplant la col.lecció de mi
niatures perses que s'exhibeix a les Galeríes de
VELL 1 NOu, sembla que sorgeixi davant deis nos
tres ulls tota l'epopeia d'aquells grans esperits que
s'anomenaren Ismail I i Akbar el Gran
— 6 —
"ART NOU"
LECTURA FETA A SABADELL, A LA «EXPOSICIÓ
D'ART NOU» , LA NIT DEL 12 D'AGOST DE 1915
(Acabanzent) AVIAT, darrera el romanticisme, una follía nova
va fer aparició en aquest segle xix de desven
tura. Fou el temps quan ja no es volía pintar ángels,
per la raó que Courbet donava, aquella de no haver
ne vist mai — i, per consegüent, si no ángels, tam
poc deesses. Fou el temps del realisme i aquest,
igualment, va creure en la possibilitat d'un «Art
Nou». Convenció i canon, es deja, han regimentat
l'antic. Aplicada fidelitat davant la natura será la
Ilei nova. L'unica llei. Cap eliminació, cap compo
sició, cap stntesi ideal, cap privilegi estétic de la
beutat sobre la Iletjor. No la bellesa, mes la humil
Ileljor, val com a document. I d'aixó es tracta: de
produir un auténtic document humá. L'historiaire
vindrá després, l'historiaire a la manera de Taine,
per exemple; de les obres induirá l'época i els cos
turns de l'época, com coneixent aquests i aquesta
podría deduir-ne les obres, recíprocament. Un molí
ideológic 'non simplista fou muntat així. Vinga mol
dre, vinga moldre. Vinga agitar-se a l'entorn, vinga
gesticular, vinga disputar-se artistes i crítics i pen
sar que aixó és l'indici d'una renovació, el comen
d'una era... Passa el temps. Les mans s'han can
sat de la gesticulació. El molí Ola espatllat. La
vana farineta, el vent se la einporta... Danáe, men
trestant, és sempre daurada. El Dorifor román de
peu, més fort que mal. Dues, tres obres excellents
han vingut a afegir-se a l'universal patrimoni de
l'esperit: uns Millets — precisament perdurables
per tenir més de la Hél-Jade que de Barbizon —;
un Enterrament a Ornans— tant arquitectonic, tant
ben compost, en suma — no massa lluny, després
de tot, de la negra decoració al flanc d'un vas, no
massa Iluny d'un fresc italiá, no massa lluny, si tant
ens feu dir, d'unes Noces Aldobrandines1 La res
ta, programes, prefacis, banderes de Iluita, inno
vacions, evolucions, revolucions... farineta vola
dora del pobre molí, farineta vana. Tout ca c'est
des bétises.
1 quins elements de modernitat no semblá portar,
en son hora, l'impressionisme? La conquesta de la
natura, la del ple aire, la de la IlumlAvui, de tantes
teles com l'impressionisme va vestir d'una pompa
multicolor, les unes, amb més furia pintades, van
escrostonant-se lamentablement pels recons anó
nims; les altres, les preparades amb soliditat més
tranquilla, són als Museus. Allí venegen amb tau
les de tots temps, en estret aire de familia amb elles,
La Olinzpia de Manet sita vist collocada al Lou
vre, entre un parell d'Ingres; es a dir, entre un pa
rell d'obres que donen eternament, com una lliçó,
testimoni de l'aprenentatge del pintor d'Urbino,
dins la fredor polida de les Estancies vaticanes. I
un hom pensa, veient aquella obra d'escándol flan
quejada aixf, no separada de les veYnes per cap
dissensió, sinó únicament humillada un xic a son
costat, per una minva de geni i d'aristocracia, un
hom pensa: Com es pot concebre que una pintura
així, en el moment de la seva aparició mogués tem
pestats? Com és possible que els uns cridessin tal
Miniatura persa de la col•lecció esposada
ales Galeríes d'Art Modem 1 Antigtsítats
FOT.
MAS
— 7 —
Gerret de vídre fosc amb filets blancs de manufactura
aragonesa. Col•leccló esposada a tes Gateríes d'A rt
Modern 1 Antiguítats FOT. MAS
ment a sacrilegi, els altres repiquessin talment a
gloria, tots creguessin en una originalitat flagrant i
absoluta, davant aquesta °limpia, on, comptes
fets, els Ingres han acabat per trobar una fila vul
garisada, els Rafael una néta depauperada? Tant
se val La invenció no era una invenció. Els im
pressionistes havíen embarcat a la conquesta de la
Ilum. Al principi, la navegació fou sobtada per al
gunes sorpreses. Dolçament, perb, els vents acon
duien les naus per les rutes conegudes dins l'eter
na mar. Els més sensuals, els més amorosos de
aventures, es deixaren arrossegar fins l'Orient. Els
prudents s'acontentaren amb Venezia. Els més fins,
ni solament donaren la volta a la Italia. I si un Ma
net havía inconscientment rafaelejat, un Renoir será
precisament absolt de moltes de culpes per la gra
cia d'aquells moments que comença d'assemblar
se a un Bellini. No hi ha art vell, repetim-ho sem
pre, companysl No hi ha art nou. La bellesa és una.
En veritat que cap millor força ha pogut darre
rament encaminar-nos al retrob d'aquesta veritat,
com a un port de refugi, que la presencia de la la
mentable orgía d'originalitats escabellades amb que
la nostra adolescencia ha vist torbada la sanitat de
son judici i la seguretat de son gust. A la fi del se
gle anterior, als mateixos començos del nostre, és
quan el deliri deis falsos començaments absoluts ha
arribat a major agudesa, dins la historia de la cul
tura. Es quan la mentida romántica s'lla exasperat
i ha infligit a les arts, a Mol de modernisme, major
decadencia i encara no coneguda vergonya. Nos
altres havem vist totes les tradicions abandonar-se,
i les més disperses extravagancies assolir crédit
domini. Nosaltres hem assistit a la ruina deis bells
oficis seculars i conegut la impotencia deis pobles
per a tornar a les equilibrades elaboracions col
lectives. Nosaltres hem sentit com es proclamava
l'anarquía de les personalitats i com es valoraven
els temperaments en proporció a sa rebequería en
vers tots els homes. L'un artista volía inventar, ell
tot sol, un nou estil de l'arquitectura. L'altre deia
anar-se'n directament a la natura. Altres volfen pres
cincir de tota forma, o saltar per damunt d'aquelles
fatalitats de materia que 'liguen cada art a principis
propis i li tracen limas infranquibles dins els quals
troba la seva seguretat i fortitut. Els pintors han
aspirat a ésser simfónics. Els escultors han pretés
fer-se dinámics i traduir al marbre o al bronzo, per
mil trampes, per mil trucs miserables, l'aire, l'arn
bient, la llum. Els decoradors han envilit contorns
i superficies, amb la simulació estúpida de les ni
bertats curvilinies o de les enroscades pompes del
món vegetal. Tal havia volgut convertir una casa en
un kaleidescop. Tal, reduir definitivament la pin
tura a teoremes. Artistes de París conreaven infan
tívolament la manera deis selvatges de Java. Artis
tes de Toronto fingten de creure en una especialitat
patriótica de l'art canadenc. Com a un ball de más
canes, en temps de Carnaval, cadascú havía volgut
presentar-se a la historia i a la gloria, amb un pin
toresc acustrament regional o amb una individual
disfressa de fantasía. I de la suma de toles aquestes
pensades grolleres i de l'aplec de totes aquestes
feixugues follíes, se'n deia non, se'n diu en
cara l'art nou. En la nit de les intelligencies la
dança s'ha agitat febrilment. Per hores i hores
son tumulte ha corromput tot repbs, ha enverinat
!'aire...
- 8 --
Peró, vetaquí: les primeres clarors d'una alba
arriben. Una gran lassitut s'és apoderada deis dan
çants. Ara són palIids tots, ara els veiem que te
nen la inconsistencia de fantasmes. Damunt, triom
fant incólumes en la seva joventut imtnarcessible
les fórmules eternals, les obres perfectes lluen no
vament a la matinada gentil. Aquest, tot dret, és el
fort Dorifor de sempre. Aquesta, gloriosament age
guda, és la daurada Danáe de sempre, oberta a la
pluja daurada. Les ombres pállides es fonen, es
confonen, es disipen. I el silenci és tant gran, que
ara podem recollir tota la pura lliçó, dictada per la
feblíssima veu d'un poeta moribunde. La veu savia,
desenganyada i irónica que din, al fons de la con
ciencia de cadascú: «11 n'y upas d'anciens en art,
il n'y a pas de modernes... Tout pa c'est des bétíses.»
Sabadell ha trobat, amb la seva Exposició de
avui, un testimoni proporcionat i una com apassio
nant representació d'aquesta tragedia que es juga
en els ámbits de la idealitat contemporania. Certes
fórmules artístiques que han de desaparéixer, han
volgut, en guisa de gladiador, a fer salut abans de
morir. D'altres, que tenen per elles el pervindre,
perqué són les fórmules eternals, han vingut a mos
trar-li, en son renovellament, la insegura brotada
de la flor primera, com volent que aquesta ciutat
d'esforç les encomani una mica de son coratge, les
ajudi a la llur tensió magnífica envers !'Obra Mes
tra del demá.
EUGENI D'ORS
LES DECORACIONS
D'EN TORRES-GARCÍA
pN Torres-García prossegeix, dalt la bastida, la
seva obra de decorar al fresc els gratis panys
de paret de la Sala de Sant Jordi del Palatt de la
Generalitat. Ha trencat amb un cop de martell tota
una rutina. I busca la manera d'acabar amb una in
congruencia. La pintura torna a enmaridar-se amb
la paret, damunt el mur que la xucla, damunt la
pedra que la reclama. L'arquitecte havía anat pres
cindint de totes les arts que li són subalternes.
Cada cosa era baldera dintre un edifici ; no hi t'avía
res que lligués dintre una armonía, encara que no
d'estil, quan menys de bon gust. En entrar a la gran
sala d'un palau vell, sota l'artesonat, contemplant
l'amplitut de la muralla, desseguida sentim la ne
cessitat d'omplir amb tapiços els gratis panys de
paret, cobrint-los d'escenes de caça, de vides de
Sants o de gaudis d'amor. I quan dintre una gran
sala, sota la cúpula, veiem les parets fredes i nues,
sentim la necessitat de que amb gratis pintures al
fresc siguin decorades. La Sala de Sant Jordi sem
blava destinada per aquesta mena de decoració.
Pensem en l'efecte d'una sala com aquella pen
jant-hi a les parets els quadres d'una galería d'ho
mes illustrats i presidents, arnb mares deis que es
fan ara, d'un daurat agre, cridaner, repulsiu, coro_
nats odiosament amb un escut! Pensem en l'efecte
d'aquests quadres a la Sala de Cent de Casa la
Ciutat
La Sala de Sant Jordi reclamava la pintura al
fresc. I la reclamava d'una manera primitiva, gai
rabé pompeiana. En Torres-García ha anat a buscar
la font, per abeurar-s'hi, en els primitius italians,
quan la forma encara no sortía perfecta de mans de
l'home, quan es Iluitava amb la materia, quan hi
- 9 —
Miniatura persa de la col•lecció exposada
a les Galeries d'Art Modern í Antíguítats
FOT.
MAS
ha vía com un combat, i devenía espontania la com
posició, fresca la idea, suau l'entonació de la pin
tura, no podent haver•hi res premeditat perqué la
paret molla, xuclant el color, donava sorpreses
inesperades.
La composició que ara fa En Torres-García no
té les proporcions colossals de la primera; ve a
ser, peró, com un seguici de la mateixa. Es presen
tava allí l'esperit de la raga, el símbol de les co
marques catalanes amparades per la Catalunya tra2
dicional i la Nova Patria. Ve ara l'espandiment
d'aquest esperit, I al primer plafó hi trobem la sen
Vídre esmaltat de la reíal manufactura de Sant Ildefons
de La Granja (Segle XVIII). Col•lecció exposada a les
Galerles d'Art Modem í Antiguítats
FOT. MAS
zilla i patriarcal vida de la familia i del camp. Al
fons passen amb forma clássica — del classicisme
sá—els bous manyacs i calmosos Ilaurant la plana.
Sota un arbre, la mare que atleta el nen, i l'home
qui troba repós mirant-la. A l'altra banda el vell
que diu al nen les coses de la vida i Ii dóna part
de la seva experiencia. La composició en general
está més acabada i més treballada que la primera,
tot i seguir la mateixa tónica. Es vett que En Torres
García no ha perdut el temps durant l'espai que
mitjança de l'un a l'altre fresc. Hi ha una construc
ció més sólida, tant dintre el paisatge com per la
formació del cós humá, que té ara una tués grossa
dignitat. I la figura humana és la que cal tractar
sempre amb més respecte, perqué la seva bellesa
sempre mereix amor. Amb el color En Torres
García ha tingut alguna sorpresa; com, per exemple,
el blau del cel, que li ha quedat gris. Mes aquesta
grisalla no desentona res. Al contrari. Es que dóna
una major armonía general a la coloració grata a
l'esperit per al séu repós.
I altres composicions vindrán, anant-se desen
rotIlant la idea de la vida espiritual catalana, de la
vida de la nostra raça, tan inquieta i tan reposada
que de l'aventura passa borrascosa a la llar quieta
de la familia, que roda el món torna al born i que,
com En Ramón Muntaner, després, d'haver remo
gut cel i terra busca el repós a Xiluella, dins la
masía, rodejat dels séus, descansant deis afanys.
A totes les pintures al fresc que anirán seguint
fins la completa decoració de la Sala de Sant Jordi
hi haurá la nuditat, com des de la primera. Mes En
Torres-García comença de revoltar-se contra d'a
questa idea d'haver de despullar la imatge de l'ho
me per la decoració, quan es pot presentar vestida,
tal com anem tots. La dificultat está en saber-la
veure i treure partit de la indumentaria d'avui, que
potser no ha estat prou estudiada i no s'ha sabut
traçar amb senzillesa mirant-la amb ulls d'infant. I
aixó coincideix amb el que ara tot justament ha dit
en Remy de Gourmont en un periódic francés, La
France, referint-se a un dibuix del nostre Pere In
glada — Ha marcat un punt de partida, trobant
una cosa nova, dibuixant la figura del Temps, sen
zilla i enginyosa, no amb la. forma ordinaria dels
Académics de les Selles Arts o deis Premis de
Roma, sinó amb la imatge d'un vellet, vestit com
tots nosaltres, amb levita i barret i sabates, pen
jant-li solament, com atribut, a la punta de la 'ha
un petit rellotge de sorra. I la composició de l'In
glada queda elegant-- . I a un mateix temps En
— 10 —
4,,t1amor
,
"Nr .*- -1,- - vi w, 40-
lr..'„-.„‘„,,..-..„,..\..i.._,..\..,f ,-.,.....‘..v'.,...4.4.1/4'
...,...., ,,,,,-/,„-
, ... Y Y
e, l
•/F ,.....1,
, I. ,....5 -,
,
,..
• ,... jihmemobt, .1 :.
,-- ,
'
- irki.n...t..„..„, .,_.......„
..... 'A
'
-34?filts., '41!1i :jo,W,.1,:: ,
1
'
-
'
'
Caíxa Renaíxement. Col•lecció exposada a les Galeríes d'Art Modern í Antíguítats
Remy de Gourmont i En Torres-García venen a dir
una mateixa cosa. Ja en fa estudis, En Torres
García, d'aqueixa nova configuració. Mes per ara
són treballs íntims.
Cotn a treballs ja dats al públic, a más de les
dites pintures al fresc s'ocupa, En Torres-García,
deis projectes de vidrieres deis finestrals de la noya
sala del Palau. Una de les yidrieres ja está col.lo
cada. Porta les imatges de Pere 11, el Gran, de
Roger de Lluria i d'En Ramón Mlintaner, el gran
cronista, el gran exalçador de la raça catalana, qui
va dir que el catalá era la pus bona gent del món i
la més ben criada. La composició i la coloració
formen un bon conjunt. En Torres-García está «ai
xecant les arts a la dignitat deis oficis». R. J.
ANTIGUITATS
L'EXPOSICIÓ A LES GALERÍES
D'ART NOU I ANTIGUITATS
Una Exposició de selectes i triades antiguitats a les
Galeríes de VELL I Nou. S'hi destilen en primer terme
els vidres i les miniatures perses, de les quals ja par
FOT. AMAT
lein amb más extensió. No constitueixen, amb tot, la
nota más remarcable de l'Exposició; que altres n'hi ha
que sobressurten. Algún quadre, com un retrat pintat
per Goya, un vergueny com aquest que's reprodueix,
tallat, del segle xvii.
Així es comprén, exhibit amb senyorívol relleu, la
distinció i la bellesa que té un moble antic. Res que si
gui tant fret, res que doni tanta impressió d'indiferen
cia, de poca intimitat, aspecte de salonet de fonda o de
compartiment de basar, com una casa exornada amb
mobles nous, acabats de fer. Es diría que els habitants
d'aquella casa no tenen res quels lligui amb el passat,
que no segueixen una Unía de tradició. Com si fossin
bords. Convé lligar les dates una amb l'altra. I barregar
també, devegades, els estils. Perqué si fret fa una habi
tació bata feta de nou, és freda també la impressió que
es reb, com de cosa artificiosa, amb l'arranjament d'un
sol estil. Feu fer ara, tot d'una pega, per exemple, un
menjador gótic i tindrá l'aire de decorat teatral. Mireu,
en canvi, com l'Utrillo ha sabut lligar els estils i, sense
capficar-s'hi gaire, ha fet a Maricel un formós conjunt.
El mateix passa a un edifici. Compareu una Catedral,
feta a través de les centuries, començada amb portics
románics i acabada amb un finestral flamíger movent-se
tot pie de vida, amb l'esglesia moderna, Elisa, que se
gueix un sol estil, sense cap mena de brusquetat.
Així aquesta varietat de mobles, d'estils i d'épo
- 11 —
Grup escultbríc de pedra (segle XVIII) exposat actualment a les Galeríes
d'Art Modem 1 Antiguitats FOT. AMAT
ques, dóna moviment i vida dintre una decoració. Una
d'aquestes caixes catalanes del Renaixement, d'un tant
gros sentit decoratiu, al costat d'un auster vergueny
castellá. I a proposit de verguenys, aixb que diem de
la varietat d'estil podem trobar-ho en el vergueny se
gle xvii, exposat a les Galeríes d'A. M. i A. El Renai
xement s'hi meseta amb el gbtic i plateresc.
Al costat deis mobles, la varietat i riquesa dels quals
devenen potents, es destrien les taules pintades amb
tot l'encant d'una ingenua devoció, com el retaule gb
tic de que parlárem en el darrer número, obra de deli
cada coloració, de refinat dibuix, gairebé decadent,
apreciable mostra de l'art gbtic amb prodigiosa talla
primitiva. I saltant unes centuries trobem Goya super
bament representat amb el retrat d'un cavaller que de
lata la manera de fer del gran mestre, el qual sapigué
crear de cada retrat una obra cabdal. Talles de pedra
i teixits. I donen la nota forta deis
séus blaus la col.lecció de cerámica,
els plat pots d'apotecari, tant apre
ciats sempre deis bons amateurs.
Queden amb aquesta collecció
inaugurades les Galeríes d'Art.
D'altres, noves i velles, n'hi anirán
passant.
V1ATJANT. — Ha estat a Barce
lona, fent algunes adquisicions, el
conegut antiquari de Bcziers mon
sieur Jalbi.
CERÁMICA. — El senyor Homar
ha completat la seva col.lecció de
cerámica amb dos tacons hispano
arábics, blatt i or, del segle xv, i
dos plats, també del segle xv, blatt
i blanc, de Manises amb el dibuix
molt important per la seva raresa.
I un altra plat, de reflexes metál.lics,
amb un gros ocell al mig.
AD QUI SIC IONS. — El senyor
Abadal amplía ara les seves col
leccions amb més munificencia. A
més de les bacines, adquireix ara
mostres de bona pintura antiga.
Les seves darreres adquisicions són
quatre medallons castellans del se
gle XVIII, representant les quatre es
tacions de l'any, enquadrats amb
grans marcs de talla fina.
UN «CAMBIAZO».—La Comis
sió de Monuments de Burgos ha fet
una visita a la Cartoixa de Mira
flores per comprovar l'existencia
d'algunes expoliacions sofertes de
les figures que adornen el sepulcre de Don Joan II i
deis escuts de ferro repujats panys i forrallats de gran
valor.
De la visita se n'aixecá acta. I segons Ilegim a l'ac
ta, el senyot: Comte de las Almenas fa temps va fer re
cobrir les parets del claustre interior amb rajoles, em
portant-se'n cap a Madrid, en canvi, dos escuts repujats
de ferro, fent-los reproduir i portar dugues reproduc
cions al convent, quedant-se l'original; que per restau
rar les figures del sepulcre central de Don Joan se'n va
emportar una o dugues a Madrid, tornant-les i em
portant-se'n després una altra amb la promesa que faría
cobrir el sepulcre amb cristall. Posseeix ara el senyor
comte la figura de la Caritat, del sepulcre. En quant
als ferros no se'n sab res.
-- 12 —
NOTICIES
Ha mort En Sanpere i Miguel. Un deis séus darrers
treballs fou escrit per a VELL I Nou, sobre els retau
les de Granollers. En Sanpere tenía una personalitat
ben reconeguda en el món de l'art i es pot dir que les
seves investigacions históriques varen aclarir els punts
més foscos de la pintura catalana. Les seves obres La
Pintura Mig-eval Catalana, Els trescentistes i Els quatre
centistes catalans quedarán com a principals fonts d'in
formació i de consulta. Va cooperar resoltament en la
Junta Autónoma de Museus.
A En Sanpere i Miguel es déu la primera cáted.a
d'Historia de les Arts Decoratives que hi ha hagut a
Espanya. També va ser el creador de
les bosses de viatge de la Diputació.
Parlarem de la seva obra.
D. E. P.
***
Avui s'inaugura l'Escola Superior
de Bells Oficis, el projecte de la qual
ja coneixen els nostres llegidors, pels
extractes que se n'han publicat i per
la noticia que sobre el mateix s'ha do
nat a les planes de VELL i Nou.
Els professors fins ara nomenats,
En Francesc Galí, de tanta honradesa
artística, en Félix Cardellach i l'Esteve
Monegal, tots de reconeguda compe
etencia, han estat rebuts amb entu
siasme pels matriculats. Comenga la
Escota amb els bons auspicis del séu
personal i esperem que fará bona obra.
***
El director de Bellas Arles ha diri
git una Iletra als governadors demanant
noticia de l'existencia, a les capitals
de provincia, de Museus de Pintura,
historial, catalogació, personal, per
publicar la «Dirección general» la his
toria de l'art pictóric a Espanya.
***
LES IDEES D'EN RENOIR. — Am
broise Vollard publica a La Revue una
conversasostinguda amb En Renoir, el
pintor avui de lléS forta visió artística.
En Renoir ha parlat de l'amor a les
coses velles: els frescos antics, les ta
piceríes de segles passats, la cerámica,
tot lo que porta la patina del temps. Es mostra con
tent i satisfet del descobriment del tractat de pintura
de Cenino Cennini, obra ja coneguda de molts de nos
altres. La paleta deis pintors de Pompeia — diu En Re
noir — és la mateixa que la deis d'ara. No s'ha enri
quit. Amb terres, ocra i negre d'ivori, amb colors retin
guts, feien go que fem nosaltres i encara més. Nosaltres
tenim molts colors; mes no duren gens. El pintor mo
dern busca efecte, i la finalitat de la pintura no és bus
car l'efecte.
Amb el llibre de Cennini —diu — coneixem al menys
alguna cosa certa deis pintors del segle xv. Dóna ense
nyances. Si hagués tingut ensenyanga d'aquest llibre
abans d'ara m'hauría evitat moltes estupideses. El Ili
bre d'En Cennini ha d'ésser la Biblia del taller.
En Renoir s'estén amb aixó sobre la passió que sent
pels mestres antics i la vida que portaven i l'ideal que
Moble de Haca exposat actualment
a lea Galeríes d'Art Modern 1 Antiguitats
— 13 —
FOT. AMA T
tenien. L'ofici — diu — és la base de la subtilesa de
l'art. Peró hi ha una altra cosa que produeix la bellesa:
una Serenitat 1 una Fe. Si els grecs teníen Apol.ló o Mi
nerva els pintors del temps de Giotto teníen un profeta
celestial. Peró en temps moderns expulsant a Déu ha
veu expulsat la felicitat... En quant a França, fatigada
de l'ad gbtic, va sentir necessitat d'un Renaixement.
trobant el nostre Júpiter salvador amb Francesc I, un
esclau de l'Amor que va fer reviure a França aquesta
alegría.
Després parla deis oficis. Es plany que des de la
Revolució del 93 s'hagi perdut bruscament el bon gust
decoratiu. Un obrer ebanista II va dir: Fa trenta anys
que faig peus de cadira; altres fan respatllers; cap
una cadira completa. Així no hi pot haver bon gust.
No tenim — diu— ni ceramistes, ni arquitectes, ni fun
didors, ni escultors, ni ebanistes. Sois algún que altre
pintor, Vindrá un Renaixement? Tornarem a la tradició?
Es bonic protegir les arts; mes inútil. Existeixen o no
existeixen, mes no s'expliquen.
***
• L'Enric Casanovas, després d'haver recorregut tota
l'illa de Mallorca fins Cap Formentor, ha installat el
séu taller a Deyá, on treballa amb gran entusiasme
tallant escultures damunt pedra.
Vergueny castellá, Renaixement arnb motíus platerescs í ferros
gótica (segle XVII). De la col•lecció exposada a les Galeríes d'Art Modern
Antigultats FOT. AMAT
d'influencía
— 14 —
***
Altra vegada s'lla vist inundat
per l'aiguat el nostre Museu, causant
alguns danys materials a les obres
de acabament de les ales noves que
dintre poc han d'ésser inaugurades.
Sortosament no sofrí cap deis exem
plars que formen el cabal artistic de
la institució. No sofriren dany, peró
podíen haver-ne sofert, com succeí
fa alguns anys amb altra inundació
semblant, que entre les peces que
resultaren deteriorades n'hi havía
que havíen estat dipositades per
corporació o particular.
Les perdues hauríen ara pogut
ser molt grosses, especialment amb
els quadres, si el personal del Museu,
que está reorganitzant les instal
lacions, no hagués tingut la precau
ció de penjar-los, interinament, en
Iloc de deixar-los per terra, mentre's
tapicen les parets de les noves naus.
En Puig i Cadafalch i En Fuxá
recorregueren immediatament totes
les naus i sales del Museu, especial
ment les instal.lacions de la planta
baixa, podent comprovar que el que
havía succe'it era més una vergonya
que un desastre. Peró, si no's posa
remei a la cosa, un altre dia será
desastre la vergonya.
A conseqtiencia d'aquest incident
s'és ajornada la inauguració de les
sales del Museu.
Sembla que s'ha obert una infor
mació per deparar responsabilidades.
Podría ser que comencés de fer-se
un expedient que durará... Potser
dintre uns quants anys, en venir un
altre aiguat, l'expedient no s'haurá,
encara, acabat de tramitar.
***
Moble de flaca exposat actualment a les Galeríes d'Art Modern í Antígisítats
A la collada d'Orén, a la Cerdanya, prop de l'ermita
de Sant Mamet, han trobat alguns excursionistes un
Mimen encara no catalogat. Aquest monument megalí
tic és semblant al que l'any passat fou descobert prop
del poble de Brangulí: amida la pedra que el cobreix
3'30 metres de Ilargada, 2'40 d'amplada i 0'30 centíme
tres de gruix, representant un pés de 7.000 kilos.
***
En Josep Clará ha vingut a Barcelona, després d'un
curt descans a Olot. Hem pogut veure reproduccions de
FOTS AMA
les obres que porta entre mans: el monument a En Se
llarás que s'ha d'erigir a Sabadell, i la grossa estatua
de la Serenitat. En Clará treballa fermament amb el
primer. I té acabada ja l'estatua de la Serenitat que
espera viure ara, dintre el marbre, la immortal bellesa.
Aquesta estatua és una de les más formoses que ha fet
En Ciará, i se'n pot sentir orgullós 1 enamorat. Es una
bellesa que imposa.
L'estatua de bronzo del monument a En Sellarás,
será la primera nuditat d'home que haurá fet el nostre
escultor. Una figura ferma i vigorosament enérgica Les
— 15 —
Fragment d'un deis frescos del Saló de Sant
Jordi de la Diputació, per F. Torres-García
mans d'En Ciará volen que la materia sigui forta, i la
seva voluntat consegueix que la forma no vagi d'enfóra
cap endintre, sinó que surtí de dintre cap enfbra. Sem
pre el mateix, peró al revés en tot.
***
Havent adquirit la ciutat de Bilbao el quadre d'En
Zuloaga «Madame Rosita Gutiérrez» —» retrat d'una
espanyola fa molts anys resident a París — per 18.000
pessetes recaudades en suscripció pública, l'artista n'ha
donat 15.000 pels pobres d'Eibar, i les altres 3.000 pels
de Bilbao, Segovia i Zumaya. I, espléndid, ha regalat a
Bilbao un altre retrat.
***
Segons Ilegim al Bolletí del Museu Metropolitá de
Nova-York, s'ha decidit obrir en aquell lloc un depar
tament destinat a l'art oriental.
***
FoT. MAS
lchosoburo Nakamura ha format el
catáleg del Tresor Nacional de Pintures
Escultures del Japó. Se n'ha fet edició
anglesa amb prefaci d'Hamilton Bell.
Avis als colleccionistes.
***
Destinant la venda a profit de la
Solidaritat Artística, a la Galería Bou
tat de Manuel, de París, s'ha celebrat
una Exposició d'artistes independents,
entre els quals figura el nostre P. Isern,
arnb una «dame en plein air», «un tango
espanyol » i un «bar de Montmartre ».
També exposa Humbert Cizaletti.
Aquest nom será desconegut de molts.
Es gairebé catalá. El seu pare, italiá,
va fer furor a Barcelona, fa trenta anys,
com a gravador. En Cizaletti, ens diuen
que té molt de talent, que és un gran
colorista, que ha pintat genets russos
i paisatges grecs. Podría ser que expo
sés a Barcelona.
***
Un llibre marcadament curiós s'aca
ba de publicar a Anglaterra. El séu au
tor, Raymond Crawfurd, estudia els
flagells i les pestes a la literatura i a
l'art, emmaridant l'art amb la ciencia.
Parla d'Esculapi, d'Apolló, que també
protegía contra la pesta, de Sant Se
bastiá i del nostre Sant Roc; .parla
també deis flagells d'Atenas descrits
per Tuicidades, i d'altres malvestats
que han donat pretext a la imaginació
per la creació d'obres dintre les Ile
tres i amb la plástica.
***
Al darrer número de Die Kunst de Munich s'hi repro
dueixen caricatures que temps enrera feren Leandre,
Willette i Caran d'Ache, a França contra d'Anglaterra.
Porta la informació del nou jardí botánic de Munich i
un estudi l'obre l'escultor Geog Kolle, força interessant.
***
En Renty de Gourmunt ha publicat un article a La
France fent l'elogi d'un dibuix d'En Pere Inglada.
***
« Les impressions d'un británic en temps de guerra»,
per Francesc Almond, amb il.lustracions de Douglas
Almond, obren els primers fulls de Studio. Entre lo més
remarcable, la informació sobre els tres pintors de la
nova escola de Nova-York, Robert Henri, George B.
Luks i George B. Bellow.
— 16 —
Imp. E. Gabatlach, S. en C. — Diputació, 308— Barcelona
In • O • O O CI 0 II
Sal
FIORENCI VECIANA
e D'II/RAU RES rAURACIONS
_AMR Ccf
RIERA DE S.JOAN N°12 IMP
FOTOGRAFÍA D'ART
Rosselló, 277 - Barcelona
kyransMagatzems El Siglo
SECCIÓ DE CURIOSITATS- 3." pfs
EXPOSICIÓ 1 VENDA DE
ANTIGUITATS
Per anuncis en aquesta Revista, a l'Adminis
tracio, Corts Catalanes, núm. 613 -Barcelona
VINS FINS DE JEREZ
Vinyes Bodegues POLLERO ALTO
PUERTO SANTA MARÍA (CÁDIZ)
TOTES LES MARQUES: CORTS, 613
• •
• e
•
XAMPANY :
• e
e r 1• o
eee
eee
:
: EPERNEY I o
o
e
:
GRANO CUVÉE ••
I DOS ESTRELLAS I
•
SARVA
AIGUA DE TAULA
MANANTIAL
PARC GÜELL
ti DI rill II Di I 11
la .11Ual u *mil fá¦Lztibisirzn
:vaVAN ;Arel El II 14 DI lid LZII tiegi
11 1E1
_
ll NOU ESTABLIMENT
D'ANTIGUITAI'S
"LA VICARÍA"
BANYS NOUS, 22 - BIRCELONA
EDIFICACIONS
Contratintea Gonorals: Casas 1 Bardé*
Diputadó, núm. 119 i 121 — Teléfon 3405
33 _A_RODOINTA_
1 L. HOSPIED I C?
GOLFE JUAN A. M. ORS 1 BARNICOS *
ANTIGUITATS:
CORRIBIA, 2, PRAL. E
BARCELONA :
CallIlda, 4 Barcelona
laohres, „Sántparel,s
laozaicz, 1)ecoració
lgompra i venba
S'antiguitatz
si
talwitL
SAGELLS PER A
COL'LECCIONS
ANTIGUITATS
Plttea del Teatro, 1, ent."
BARCELONA
A. LLUCH
Obrador de daurats decoracIó antiga
1 moderna. Restauració d'antiguitats
J. OLIVA
MALLORCA, 286, BAIXOS
•• BARCELONA ••
FAIANÇ CATALÁ
SANTIAGO SEGURA, S. EN C.
Marbres Vaíxelles 4 Perfumería
Antíguítats 4 Crístalleríes 4 Bronzos
Bomboneres
TELÉFON 1884
GRANViA, 615 BARCELONA